Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials. ~ 1 ~ Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat per a ser reintroduïdes als circuits comercials. Estudi realitzat per: Finançat per: L’Ametlla del Vallès a 12 de desembre de 2013
55
Embed
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb … · 2021. 4. 7. · Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 1 ~
Estudi de les varietats locals de mongeta
del Vallès Oriental amb possibilitat per a ser
reintroduïdes als circuits comercials.
Estudi realitzat per:
Finançat per:
L’Ametlla del Vallès a 12 de desembre de 2013
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
6.9. Descripció i resultats dels cultivars emprats per a l’estudi ....................................................... 25
6.10. Determinació organolèptica a partir de tastos ......................................................................... 33
6.11. Efectes de la cocció sobre el pes de la llegum .......................................................................... 34
6.12. Estudi econòmic del cultiu ........................................................................................................ 34
7. Discussió i conclusions ....................................................................................................................... 36
7.1. La selecció de varietats per a l’estudi una tasca clau fruit de la recerca oral ........................... 36
7.2. Unes variables meteorològiques anòmales però afavoridores de la producció ....................... 36
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 3 ~
7.3. La caracterització morfològica detallada indica importants diferències entre varietats i
cultivars .................................................................................................................................................. 37
7.4. Grans diferències de rendiment entre varietats en un context d’un any productiu ................ 39
7.5. La qualitat organolèptica de les varietats la clau per a la seva introducció als mercats. ......... 40
7.6. Algunes varietats podrien quedar descartades a nivell comercial pels elevats costos de
ANNEX I: Fitxes de caracterització varietal ................................................................................................. 47
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 4 ~
1. Introducció
L’any 2012, el Consell Comarcal del Vallès Orientals en col·laboració amb Llavors Orientals,
entitat dedicada a la conservació de varietats locals del Vallès, varen realitzar un estudi
prospectiu de les diverses varietats locals de mongetes que es cultivaven a la comarca. Els
objectius d’aquell document eren: identificar, catalogar i, en darrer terme, recuperar el cultiu
d’aquestes mongeta pròpies del Vallès i de les zones circumveïnes.
Aquesta estudi previ va permetre realitzar una prospecció al llarg de tot el Vallès i municipis
veïns, especialment durant l’any 2011, i va permetre sistematitzar bona part del germoplasma
dels gèneres: Phaseolus sp. i Vignia ungiculata sp..
Dels resultats més evidents d’aquest estudi en va sorgir: la identificació de 25 varietats de
mongetes que, a dia d’avui, encara es cultiven i la determinació del corpus varietal de
mongetes, a partir de fonts orals, cultivades abans dels anys seixanta (s.XX).
Aquest estudi previ, també realitzà diverses proves de camp. En concret, a l’hort de l’Espelt, a
Santa Eulàlia de Ronçana, es varen cultivar 32 varietats d’arreu de Catalunya i algunes de la
resta de la península. D’aquestes varietats, la que es va caracteritzar amb més precisió va ser
la mongeta del Carall, una de les que tenia més potencial per a ésser recuperada gràcies a la
gran extensió, pretèrita, del cultiu així com per les referències orals de la seva qualitat.
Finalment, entre d’altres conclusions, aquest estudi va concloure que calia seguir amb les
proves de camps i amb l’estudi de noves varietats que, per la seva potencialitat, essencialment
en la restauració, podien entrar, de nou, als circuits comercials.
Arrel d’aquest document tècnic, el Consell Comarcal, juntament amb l’Ajuntament de Granollers
i Llavors Orientals, procedeixen a demanar un ajut a la Diputació de Barcelona per seguir
aquest anàlisi.
En aquest sentit, el present estudi és la continuació, la successió lògica, d’aquest camí que
busca la caracterització detallada d’aquestes varietats per fer-les arribar als mercats locals de
la nostra comarca.
2. Objectius
L’objectiu genèric d’aquest document és determinar quines varietats locals de mongetes del
Vallès, inclosa la mongeta del Carall, poden a nivell productiu, comercial i d’acceptació dels
mercats, ser promogudes i susceptibles d’entrar de nou als mercats.
Els subobjectius derivats són:
Realitzar proves de camp per determinar-ne diversos paràmetres: producció,
homogeneïtat de gra, comportament agronòmic, etc.
Realitzar unes fitxes de caracterització detallades de cada varietat
Determinació dels paràmetres gustatius i de les aplicacions gastronòmiques de les
varietats
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 5 ~
3. Marc històrica de les mongetes
El gènere Phaseolus està format per un gran nombre d’espècies de les que molt poques han
estat d’interès hortícola. Només l’espècie (Phaseolus vulgaris) aglutina el 85% de la producció
mundial de mongetes.
Vers l’any 1506, foren introduïdes a la península ibèrica principalment de centre Amèrica i, a
partir de 1532, també, de sud Amèrica. A mesura que va anar avançant la colonització del
continent, es van anar descobrint nous fenotips de mongeta, especialment a la zona dels
Andes, que, també, arribaren al vell continent per territori hispà. La coexistència, d’aquestes
dues famílies de genotips –la meso americana i l’andina- en un mateix territori –la península
ibèrica- en propicià la recombinació genètica i fou el motor de la gran variabilitat actual d’aquest
gènere.
Cal tenir en compte que algunes varietats - popularment anomenades mongetes- no són del
mateix gènere ni d’origen americà. Seria el cas de la mongeta del metro (Vignia ungiculata (L)
Walp subsp. ungiculata) que ja abans de l’arribada de les varietats americanes es cultivava a
Catalunya. D’origen africà, a l’època romana aquest gènere era conegut a Europa i durant la
colonització àrab de la península s’expandí el seu cultiu.
Cal destacar, d’altres gèneres minoritaris, com ara (Phaseolus lunatus L.), aquesta espècie és
originària del centre i sud d’Amèrica i va començar-se a cultiva a la península al sXVI. Se la
coneix com a mongeta de Lima o garrofó o garofala. La seva principal zona de distribució és a
València però, també, hi ha referències del seu cultiu durant la primera meitat del s.XX a la
nostra comarca.
Finalment, el darrer gènere cultiva és el (Phaseolus coccineus L.). A la nostra comarca es
coneix popularment amb el nom d’afartapobres. El seu centre de distribució és els altiplans de
Mèxic. Destaca per la seva flor vermella i la seva tavella de grans qualitats nutritives. En
algunes zones, la seva llavor, gran i de colors que van del vermell al lila, es consumeix per a
seca.
4. Referències bibliogràfiques històriques de diverses varietats locals de mongeta catalanes i del Vallès
Una de les parts d’aquest estudi que ha requerit de major dedicació ha estat la recerca
bibliogràfica històrica de llibres d’agronomia, de tractats de cuina, de publicacions divulgatives
agrícoles o, fins i tot, d’hemeroteques de diaris on hi havia informació de determinades varietats
de mongeta, especialment, entre principis i mitjans del s.XX.
En general, el principals fonts d’on s’ha pogut extreure informació han estat:
Llibre dels capítols singulars de les llavors que hauràs de sembrar cada mes de l’any,
(Anònim, s. XV). Cita la sembra de fesols el mes de març. No en cita varietats.
Llibre o regla o ensenyament de plantar o sembrar vinyes i arbres i empeltar aquells i
de sembrar camps i de fer hortalissa i conservar vi i moltes altres coses (Anònim, ms.
finals s. XV). Parla de la sembra de fesols el març i el maig. No en cita varietats.
Llibre dels secrets de l’agricultura, casa rústica y pastoril (fra Miquel Agustí, 1617).
Parla del fesol o de les mongetes de forma general sense concretar cap varietat.
Estudio agrícola del Vallès (Anònim, 1874). Anomena les manresanes, les paretanes i
les set setmaneres o dragons.
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 6 ~
Llibre: Cultivo perfeccionado de las hortaliza, (Diego Navarro Soler, 1880). A la
província de Barcelona destaca : rènega de Sant Pere, blanca, del pic o tacada,
negra, de Anquins, vermella, americanes, del ganxet, d’avellana, de sant Jaume, com
a mongetes primerenques sembrades de març a maig. Les tardanes, rènegues
caragirades o rènegues pèl de bou. Qualifica com de gust exquisit les del ganxet,
avellana, americana i blanques. A Tarragona també cita les de l’abundància i les
rènegues. De mata cita les manresanes, del grapat, paretanes, montmeloneses, de
les set setmanes i cuiretas. A Girona les de l’abundància, rodonetes de Montmeló. A
Tarragona, el ganxet nan, el ganxet gran, la Pinet ordinària i la Pinet de pom.
Llibre: Tesoro del Campo (Balbino Cortés i Morales,1889). Cita diverses varietats de
mongetes com ara: la de valència, la blanca nana, la sense escorça, la primerenca, la
de color de canya, ronyo de gall, l’alemanya o de alfange i l’escarlata.
Diccionari Aguiló, 1924: Cita la mongeta montmelona, la paretana –de Parets-, la
manresana o de l’abundància, la pineta, la favetera –molt grossa i planenca-, la
rènega blanca, la rènega vermella, la sunyola o tavernera, gavatxa o setsetmanera,
tarragonina o caragirada, facciosa –groga amb la tavella vermella- i la vinyetaire –
Arbúcies , del secà entre les vinyes-.
La Vanguardia. 1926. Les mongetes citades eren: enanas, “mocha morada, avellaneta
blanca, avellaneta negra, del cuc franceses, del sucre ( llamineres), llangardaix ,
rènega blanca, romana i les de gra (ganxet d’ Alcanar o terrer i les manresanes.)
Catàleg de la casa de llavors Joan Nonell Fabrés. 1930. Anomena: les nanes sense
rival, les nanes meravelloses –de gra bigarrat-, les nanes negres de Bèlgica, les de mig
dol; per tendres: la nana selecta francesa negra i la nana catalana morada; per verdes:
la motxa morada i la motxa gris, la nana d’Argèlia groga, la Mont d’or i la Manresana;
de gra blanc per menjar seca: la nana de Tarragona (ganxet petit) i ganxet d’aspre; per
tendra i seca: avellaneta blanca primerenca i tardana, avellaneta rossa, ganxet d’aspre,
garrofal, alta dels sabre, alta Mon d’or, Altar d’Argèlia, alta de moda i tardana facciosa.
Revista el cultivador moderno. Desembre de 1930. Cita per menjar tendres: mig dol
primerenca, negra de Bèlgica molt primerenca, motxa encarnada i motxa gris,
avellaneta blanca, negra i rossa, sucre o llaminera, incomparable o cuc francès,
garrofal groga i morada, indiana negra, mantega tardana i romana o facciosa. Per
seques cita: el ganxet terrer o d’Alcanar, les manresanes, la rènega blanca, la carai, la
ganxet i la garrofó.
(Hojas divulgadoras, Ministerior de Agricultura) 1948. Cita la Pinet de Mallorca com
una de les més cultivades per gra. Per consum en verd cita: les grogues, les pintades,
la careta blanca, la negra, la encarnada, la morada i la roja.
Hojas divulgadoras, Ministerior de Agricultura) 1962. De les mongetes més comunes
per a la zona de Catalunya, es tornen a citar les Pinet, la ramet –de cicle
extremadament curt 105 dies- , la llaminera -que la situa, també, com una mongeta de
consum en gra- .
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 7 ~
5. Metodologia
5.1. Prospecció varietal
Es van realitzar mostrejos a 23 dels 43 municipis del Vallès Oriental i a 4 de circumveïns: Sant
Martí de Centelles – Osona-, Riells Viabrea i Breda –Selva-, Moià –Bages- i Badalona –
Barcelonès-. El rang d’alçades mostrejades va ser entre els 63m s.n.m de la Llagosta fins als
714m s.n.m de Castellterçol. En total, es van entrevistar a 54 persones de la xarxa primària1
i a
18 de la xarxa secundària2. El principal període de recerca de camp va ser entre els mesos de
juny i novembre de 2011 per incrementar el ventall temporal de les diverses varietats que
s’esperava localitzar. Remarcar que aquest període de mostreig intensiu, va ser la condensació
de més de 7 anys de recerca prèvia. Per tal d’obtenir els informadors clau es va desestimar la
realització d’un inventari exhaustiu de totes les explotacions agrícoles de la comarca o de
possibles horts no professionals. La magnitud de l’àrea d’estudi hauria implicat uns costos
mostrals molt elevats. Per tant, es va optar per un mostreig estadístic de judici, en lloc d’un de
probabilístic, en el que s’identificaven alguns dels actors clau de la xarxa i es mostrejava per
mitjà del mètode “bola de neu”3.
A continuació, es realitzava una identificació de les varietats locals a partir d’una llista de
comprovació confeccionada a partir de bibliografia i documentació anterior a 1960 i per mitjà
d’assessorament d’experts. En total, el llistat de comprovació tenia, 54 varietats i es va
incrementar a mesura que es feien noves entrevistes. A la xarxa secundària no se’ls va
preguntar per les varietats anteriors a 1960. En darrer terme, es feia una caracterització
agronòmica i etnobotànica de les varietats identificades que acabava amb una visita de camp a
l’explotació.
Taula 1:Municipis en que s’ha realitzat entrevistes
Sant Celoni Tagamanent
Fogars de Montclús St. Esteve de Palautordera
St. Pere de Vilamajor Vallgorguina
Sta. Maria de Martorelles Lliça de Vall
Sant Feliu de Codines Bigues i Riells
Cànoves i Samalús Figaró
Castellterçol Montseny
St. Martí de Centelles Sant Fost de Campsentelles
Montornès La Garriga
Franqueses del Vallès Sta. Maria de Palautordera
Caldes de Montbui Cardedeu
Granollers Ametlla del Vallès
1 Xarxa d’intercanvi primària: xarxa d’hortolans i pagesos d’avançada edat que conserven varietats locals i el seu
coneixement associat, de manera ininterrompuda, des de fa més d’una generació (30 o 60 anys, en funció del tipus de
material genètic) i que, en la majoria de casos, la transmissió ha succeït per raons de parentiu. És una xarxa poc
dinàmica, amb una proximitat geogràfica molt marcada i un fort aïllament social -volgut o conjuntural- dels seus
individus.
2 Xarxa d’intercanvi secundària: xarxa formada per persones o grups de diversa índole –neorurals,
pagesos joves, interessant en la matèria, entitats conservacionistes, etc.- que tenen com a punt en comú
la nul·la o pràcticament nul·la possessió de varietats locals per raons de transmissió familiar i que
supleixen els seus dèficits de germoplasma i de coneixement de les varietats locals a partir d’una potent
dinàmica de relacions socials entre ells i, també, amb la xarxa primària.
3 Metodologia prospectiva en que un informador clau en cita d’altres i així successivament de manera
que el ventall d’entrevistats creix de manera exponencial. (Penalva Verdú C., 2006).
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 8 ~
En total, es van identificar 25 varietats locals de mongeta de les que encara es conserva el cultiu al Vallès.
5.2. Determinació de les varietats a estudiar
Per tal d’acotar les varietats que podien ser susceptibles de formar part d’aquest estudi s’han establert un seguit de criteris que prioritzen aquelles varietats que tenen unes característiques més idònies per ser acceptades als mercats; seria el cas de la productivitat, la qualitat organolèptica, la conservació del gra... La priorització s’ha fet, majoritàriament, en base a: 1. Varietats que es consumeixen com a seques ja que són més preuades a nivell comercial, el
seu grau de conservació és major i permeten una major polivalència culinària. 2. Varietats que en un passat o en l’actualitat eren o són d’extensa distribució. Aquest fet,
permet arribar a un públic més gran i, indirectament, la seva generalització indica que la qualitat de la varietat era contrastada.
3. Varietats que segons fonts orals o les proves realitzades tenen unes característiques organolèptiques interessant i que poden actuar com a productes identificadors i distintius del territori.
4. Varietats amb una productivitat comprovada o indicada per les fonts orals com a elevada.
A partir d’aquests 4 criteris s’ha realitzat una taula de ponderacions per a cada varietat amb l’atorgament de la següent puntuació:
2. Mongeta d’extensa distribució territorial i que actualment el seu cultiu creix (5 punts), mongeta d’extensa distribució territorial en el passat i que està en franca regressió (10 punts), mongeta de distribució territorial acotada en creixement (1) i mongeta de distribució territorial acotada en regressió (3)
3. Mongeta amb aptituds organolèptiques reconegudes (10 punts) o sense dades o no
reconegudes(0).
4. Mongeta amb un estàndards de productivitat garantits (10) o sense dades o no reconegudes (0)
5.3. Proves de camp
5.3.1 Quantificació de les dades meteorològiques
Per tal de quantificar les dades meteorològiques durant el cultiu de les varietats s’ha emprat
una estació meteorològica automàtica situada a la mateixa finca a uns 50m del camp de cultiu.
L’estació, Davis Vantage Pro, ha mesurat diversos paràmetres d’interès per al cultiu com ara:
pluviometria, temperatura, velocitat del vent o insolació.
5.3.2 Emplaçament i determinació del lloc de cultiu
L’emplaçament en que s’ha realitzat la prova de cultiu ha estat elegida per diversos motius. En
primer lloc per l’elevada protecció en vers el vent dominant, especialment de llevant. Aquest
paràmetre ha estat clau ja que en determinats moment del cultiu una forta ventada pot ésser
catastròfica per al desenvolupament d’aquest. Cal tenir en compte, però, que el fet d’estar
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 9 ~
protegit per arbres, a generat, en algunes zones, una caiguda de producció derivada per
l’excessiu ombreig.
En segon lloc la determinació de la ha estat condicionada que per la rotació de cultius que es
realitza a la finca. En aquesta mateixa parcel·la, el mes de maig de l’any passat s’hi va fer una
fertilització molt intensa de 10Tn/ha per a rebre un cultiu de carbassa. A continuació, es va
realitzar un cultiu combinat d’enciams i ceba tendra d’hivern i primavera i, tot seguit, es va
procedir a realitzar la plantació de la mongeta. Per tant, aquest cultiu experimental s’ha introduït
en una parcel·la fertilitzada feia un any i seguint una rotació decreixent en l’exigència de
nutrients. Aquesta peça de terreny, la primavera vinent, es fertilitzarà de nou per rebre cultiu de
patata.
Imatge 1:Emplaçament de la prova pilot
Font: Elaboració pròpia
Imatge 2: Detall zona de cultiu
Font: Elaboració pròpia
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 10 ~
5.3.3 Sistema de cultiu
El cultiu emprat per fer la prova mostral ha estat seguit els criteris de l’agricultura ecològica. La
llavor no ha estat tractada, els desherbats han estat mecànics i manuals i no s’ha realitzat cap
tractament fitosanitari ja que les condicions ambientals i la proliferació de plagues no ho han
requerit.
5.3.4 Determinació de les parcel·les mostrals
La prova pilot s’ha fet a partir de 4 blocs de cultiu realitzat amb reg gota a gota de la marca T-
Tape amb degotalls cada 20 cm. La distància entre línies ha estat de 75 cm i els passadissos
de 86 cm. La longitud total de cada línia ha estat de 50,3m seguint la següent configuració:
Imatge 3: Esquema de cultiu
Font: Elaboració pròpia
5.3.5 Seguiment del cultiu
Per tal de fer el seguiment del cultiu s’ha realitzat un calendari on s’han mostrat les
intervencions realitzades al llarg del cicle. En concret, s’ha determinat: moment de plantació,
regs, desherbats, incidents, estat general plantes, moment de floració i collita.
5.3.6 Presa de mostres
Totes les mostres preses han estat fetes seguint la mateixa metodologia mostral.
Fulles: s’ha procedit a amidar l’amplada i la longitud de les fulles de cada varietat. Per a
cadascuna d’elles s’han fet 4 mostrejos repartits al llarg del cultiu i en cada un d’aquests punts
s’han recollit 5 fulles (2 a tocar del terra, 2 a 1,5m d’alçada i una a 2m).
Tavelles: S’ha mesurat la longitud total de la tavella, inclòs pecíol, amb un metre. S’ha obviat la
longitud total del recorregut de l’arc de la tavella, buscant-se, únicament, la mida lineal,
0,75m 0,85m Rènega Ganxet Carai
Metro (6,5m)
Ull de perdiu (6,7m
Vallfornesa (1,2m)
Avellaneta rossa (3,6m)
Floreta (1,2m) Passadís Passadís Passadís
50,3m
Ganxet Mas (4,2m)
Genoll de Crist (22m)
5,6m
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 11 ~
d’extrem a extrem. S’han recollit als mateixos punts que les fulles. En aquest cas, 10 tavelles (2
a tocar de terra, 4 a 1,5m i 4 a 2m). De les tavelles també s’han comptat el nombre de llavors
comercialment aprofitables.
Imatge 4: Amidament de longitud de la tavella
Font: Elaboració pròpia
Llavor: S’ha realitzat un amidament de 20 llavors obtingudes del desgranat de les 40 tavelles
de obtingudes de cada varietat. En aquest cas, les llavors han estat barrejades i la mostra de
20 unitats ha estat extreta d’aquesta homogeneïtzació. S’ha mesurat la longitud i l’amplada de
cada llavor amb peu de rei. Les mesures han estat preses sempre mantenint la llavor amb l’ull
vertical, visible. Per tant, l’eix de rotació de la llavor ha estat, precisament, aquest punt de la
mongeta.
Imatge 5: Amidament de longitud de la tavella
Font: Elaboració pròpia
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 12 ~
5.3.7 Determinació de la productivitat
Per tal de poder determinar la productivitat de cada varietat s’ha procedit a fer un triatge de la
llavor batuda en tres categories:
Llavor comercialitzable. Aquella que no presenta cap anomalia morfològica ni cromàtica
i que respon al fenotip de la varietat.
Llavor anòmala. Aquella que s’expressa amb forma o color diferent de la majoritària
sigui com a conseqüència de la variabilitat genètica de la varietat, per una pol·linització
creuada tot i l’autogàmia del gènere o per alguna possible mutació genètica. Aquesta
fracció és alimentàriament útil i pot ser comercialitzada.
Llavor rebuig. Aquella que no pot servir per al consum humà ja que està trencada, feta
malbé o presenta disfuncions o malalties.
D’altra banda, aquest triatge i mesura del pes global de llavor produïda s’ha realitzat en dues
parcel·les diferents per a cada varietat ja que els darrers metres del camp han rebut una
insolació més deficitària. Per tant, els càlculs de productivitat s’han fet discriminant aquestes
dues zones i així evitar errors mostrals.
5.3.8 Quantificació i anàlisi dels resultats
Les dades obtingudes han estat emmagatzemada en una fulla Excel i d’aquestes se n’han
calculat diversos paràmetres estadístics com ara la mida mitjana, la desviació estàndard i els
valors màxims i mínims.
Alguns dels resultats, per facilitar-ne la compressió, han estat processats a partir d’indicadors
que d’una manera més intuïtiva permeten establir comparacions entre dos o més paràmetres
dels analitzats. Un dels indicadors més emprats ha estat els kg produïts per unitat de superfície
(ha) o, la relació entre la l’amplada i la longitud de la llavor.
5.4. Recerca bibliogràfica i comparació de resultats amb d’altres explotacions
Les proves de camp realitzades han estat comparades amb d’altres proves fetes en
explotacions de les proximitats. Aquesta comparativa, més o menys precisa ha permès veure
les diferències productives entre emplaçaments i, en definitiva contrastar els resultats obtinguts.
D’altra banda, aprofitant els estudis històrics de productivitat que es disposen del Vallès
Oriental, s’ha fet, també, una comparativa temporal.
5.5. Tastos i avaluació organolèptica
Per tal de poder caracteritzar la qualitat de les llegums estudiades s’ha procedit a fer un panell
de tast amb 15 membres d’Slowfood Vallès Oriental. Els membres del panell de tast eren gent
vinculada al món de la restauració, l’alimentació o persones que no era la primera vegada que
tastaven varietats locals.
El tast ha estudiat, la percepció de la pell, la farinositat de la mongeta, el gust i la persistència
del gust. Tots aquests paràmetres s’han quantificat de 0 a 10, essent 0 inexistent i 10 màxima.
6. Resultats
6.1. Determinació del maneig tradicional de les mongetes al Vallès
A partir de l’estudi finançat pel Consell Comarcal l’any 2012 es va poder realitzar un prospecció
bibliogràfica i oral que va permetre obtenir importants resultats en quant al maneig del gènere
Phaseolus en èpoques pretèrites. En aquest sentit, els resultats obtinguts van ser:
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 13 ~
Sòl i preparació terreny: Les mongetes són molt poc exigent amb el sòl. Les varietats de mata
suporten molt bé els sòls poc fèrtils i sorrencs. En canvi les varietat de mata exigeixen sòl més
argilosos i profunds. En general, la qualitat de les mongetes va molt lligada al tipus de sòl. En
general, en sòls silícics, són més fines que en terrenys calcaris. Generalment, requereix un
treball poc profund del sòl. Prefereix sòl airejats i amb humitat constant.
Reg: En funció del sòl i del moment de l’any en que es realitzi la plantació, es considera que
amb un terreny franco-argilòs amb un reg a manta a la setmana, en els moments de més calor,
és suficient. Es considera que cada rec pot suposar entre 500 i 700 m3/ha.
Fertilització: S’estima que amb unes dosis entre 6-12 Tn/ha de fems madur és més que
suficient. Aportacions de potassi en forma de cendra li són, també, molt favorables. El més
comú és la sembra de les mongetes a darrera d’un cultiu exigent (De la Peña F. , 1948) .
Antigament, la major part de les mongetes al Vallès es feien darrera del cànem o de les
patates.
Rendiment: En general, per les varietat de mata es calculava un rendiment de 20 a 30
vegades la llavor emprada. Per tant, suposava entre 1.500 i 1.800kg/ha i per les varietats
d’aspre podria passar dels 3000kg/ha. (De la Peña F. , 1948).
Maneig general: Tradicionalment, les varietat de mata es sembren a unes distàncies d’entre
45 i 55cm. Per a les varietat d’aspre, aquesta mida es pot incrementar fins a 60x60cm. Les
dosis de sembra oscil·len entre els 40 i els 60 kg/ha. tot i que les varietat de mida més petita no
superen els 50kg/ha. Tradicionalment, es rega el terreny abans de la sembra i quan la terra
està humida però no inundada es planta la mongeta. Fins que la planta no comença a fer els
primers fils, els regs han de ser pràcticament nuls. Cal fer però diverses cavades per mantenir
net el terreny de males herbes i trencar la crosta superficial. En funció de la varietat, caldrà
realitzar l’encanyat quan comencin a aparèixer els primers fils. S’ha descrit com a pràctica
comuna l’escabotat dels brots més alts de la mongetera per tal d’incrementar-ne el seu
desenvolupament. Les fonts orals, indiquen que era comú aclarir les fulles per facilitar la
maduració del gra. Un cop la mata ha desenvolupat tot el seu potencial productiu, s’arrenca de
terra i es replega part de la mata a la mateixa pollera. Aquest pràctica accelera l’assecat i evita
la podridura la part baixa. Especialment, per les mongetes de cicle tardà.
Plagues o malalties: Els problemes més comuns de la mongeta són l’aranya roja
(Tetranychus urticae) –és el principal problema de la mongeta. Se situa a la part posterior de
fulles. El control amb sobre en pols és molt efectiu-, el pugó negre –ataca les tiges tendres i pot
arribar a malmetre tota la planta. El sabó potàssic és efectiu per combatre’l- , l’antracnosi -
genera unes podridures negre amb el contorn vermellós a les tavelles que poden arribar a
afectar el gra- . És pot prevenir amb rotacions llargues i aplicacions de caldos cúprics, fusarium
–ataca la plantació deixant-la seca en pocs dies. Normalment, és conseqüència de la sobre
fertilització, especialment, amb fems frescos- .
Llavor: Tradicionalment, la llavor se selecciona de les mates més vigoroses i que tenen les
tavelles més llargues, especialment, de la part baixa de la mata. Aquest procés es realitza de
forma manual i un cop collides es trien les millors llavors. Per a volums més grans, un cop
collides i batudes les mongetes, es trien les que millor representen la morfologia de la varietat.
6.2. Relació de varietats locals cultivades i referències orals de varietats desaparegudes
A la taula següent, també, resultat de l’estudi de l’any 2012, es pot observa el resultat de la
prospecció realitzada en relació al gènere Phaseolus.
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 14 ~
Taula 2: Relació de varietats del gènere Phaseolus amb o sense llavor a l’àmbit d’estudi
Codi
Nom Popular Nom científic Llavor Origen
75 mongeta afartapobres o llobatera
(Phaseolus coccineus L) Sí Catalunya
76 mongeta avellaneta blanca
(Phaseolus vulgaris L) Sí Catalunya
77 mongeta avellaneta negra o negra de l’abundància
(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Catalunya
78
mongeta avellaneta rossa, grogueta grossa o del veremar
(Phaseolus vulgaris L) Sí Vallès Oriental
79 mongeta cara girada o tarragonina
(Phaseolus vulgaris L) Referències orals Catalunya
Si ens fixem amb la precipitació, es pot observar un descens encara més evident, d’un 13,39%
i prop de 72 mm/any.
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 17 ~
Si ho analitzem per estacions, es pot veure com, a nivell de temperatura mitjana, la primera
meitat de l’any ha estat molt semblant als paràmetres mitjans, fins i tot, per sota al llarg del més
de maig. Per contra l’estiu i especialment la tardor han estat especialment calorosos amb unes
anomalies properes als 4,3ºC positius.
Pel que fa a la precipitació, aquesta segueix mantenint la clara estacionalitat primavera i tardor
però concentrada en pics molt més intensos i allargant els períodes de sequera estival. Fins i
tot, en el cas de 2013, presentant una forta anomalia de precipitació entre els mesos d’octubre i
de novembre amb unes precipitacions pràcticament inexistents.
Imatge 7: Mitjana climàtica (1973-2003) vers 2003 de diversos paràmetres climàtics
Font: Elaboració pròpia
Al llarg del cicle de cultiu de la prova de camp, el diferencial positiu de temperatura mitjana ha
estat del 15,3% i la precipitació ha estat un 27,2% menys que la mitjana climàtica.
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
80,00
90,00
100,00
Tª Mitjana 2013 ºC T max 2013
Tª Min precip 2013
Mitjana climàtica (1971-2000) Precipitació mitjana (1971-2000)
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 18 ~
Imatge 8: Mitjana climàtica (1973-2003) vers 2003 de diversos paràmetres climàtics del cicle de
cultiu
Font: Elaboració pròpia
Aquesta anomalia climàtica, que especialment l’any 2011 va, pràcticament, destruir la
producció de mongetes a la comarca, aquest any, pel fet de tenir unes temperatures i
precipitació semblants a la mitjana climàtica durant el mes de setembre, pot explicar la bona
collita d’aquest any.
6.5. Condicionants previs
La parcel·la de cultiu es un terreny que forma part d’una explotació hortícola en que s’ha
realitzat diverses tècniques per incrementar la fertilitat del sòl i que ha aconseguit uns nivells de
matèria orgànica i nutrients molt elevats. Aquest fet, per a la majoria de cultius hortícoles és
molt interessant ja que maximitza la producció però en el cas de lleguminoses, pot generar
interaccions negatives en el procés d’autonitrificació a partir de la simbiosi entre la lleguminosa
i els bacteris del gènere Rhizobium.
Imatge 9: Analítica de sòl de la parcel·la de cultiu realitzada l’any 2011
Font: Elaboració pròpia
Com es pot veure a l’analítica de sòl, el nitrogen disponible, no és molt alt ja que la fertilització
general de la finca i de la parcel·la ha estat encaminada a incrementar el nivell de carboni. Va a
dir, però, que no es pot afirmar si aquest paràmetre podrà arribar a ser limitant.
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
80,00
90,00
Juliol Agost Setembre Octubre Novembre
Tª Mitjana 2013 ºC T max 2013
Tª Min precip 2013
Mitjana climàtica (1971-2000) Precipitació mitjana (1971-2000)
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 19 ~
En aquest sentit, bona part dels resultats que es generaran a partir d’aquest estudi han de tenir
com a referent que bona part de la producció de mongetes es realitza com a rotació de cereal i
que, per tant, els continguts de matèria orgànica i, en molts casos, de sals solubles disponibles
són extremadament inferiors que en el sòl d’estudi.
6.6. Seguiment de la prova de camp
Al llarg del cultiu s’ha fet un dietari de les accions o incidents que s’ha produït amb l’objectiu de
determinar amb precisió el maneig del cultiu realitzat.
Taula 5: Diari del cultiu
Data Acció Comentari
20/07/2013 Estripar la parcel·la de cultiu amb el tractor
El sòl no estava molt compactat, es va descartar el subsolador.
Fressar tractor
22/07/2013 estendre gota a gota
Reg 2h
Cada reg s’ha realitzat a partir d’una bomba que impulsa aigua del freàtic.
23/07/2013 Sembra mongetes
26/07/2013 Germinació rènega negra La més primerenca. Pràcticament no va produir-se cap fallada.
27/05/2013 Reg 2h
28/07/2013 Germinació ganxet/ ull de perdiu, avellaneta, vallfornesa, carai)
El ganxet i el carai va germinar bé, amb poques falles. L’avellaneta, l’ull de perdiu i la vallfornesa van tenir problemes ja que la llavor era vella.
29/07/2013 Germinació genoll Crist
30/07/2013 Primera desherbada (bici rodes)
31/07/2013 Reg 2h
01/08/2013 atac conills (resembrar mongetes, carall i ganxet)
Especialment, es va concentrar en aquestes dues varietats
05/08/2013 Reg 2h
10/08/2013 Encanyat mongetes
Va ser massa tardà, algunes mongetes ja havien començat a entrellaçar-se i el cost d’encanyat va ser més alt.
11/08/2013 Reg 2h
12/08/2013 Segona desherbada (bici rodes)
18/08/2013 Reg 2h
22/08/2013 Reg 2h
26/08/2013 Reg 2h
01/09/2013 Desherbada (manual)
03/09/2013 Reg 2h
29/08/2013 Inici floració rènega (37dies)
01/09/2013 Inici floració ull de perdiu, vallfornesa i avellaneta(40dies)
02/09/2013 Inici floració ganxet draper (45 dies)
03/09/2013 Inici floració ganxet draper (45 dies)
04/09/2013 Inici floració carall (43 dies)
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 20 ~
05/09/2013 Inici floració ganxet mas (45 dies)
06/09/2013 Inici floració ganxet draper (45 dies)
10/09/2013 Reg 2h
08/10/2013 Reg 2h
15/10/2013 Desherbada (manual)
16/10/2013 Atac pugó a 6,5ml carai (no es tracta).
Després d’un fort període de pluges, una part de la fila del carai on algunes hores del matí hi ha ombra han estat fortament atacades pel pugó. No s’ha fet cap tractament fitosanitari per veure com es comporta el cultiu.
18/10/2013 Reg 2h
24/10/2013 Reg 2h
30/10/2013 Reg 2h
05/11/2013 Arrencar mates mongeta
12/11/2013 Collir i batre Es realitza a l’era amb batuda per mitjà de les rodes del tractor.
16/11/2013 Recollir canyes i apilar
17/11/2013 Recollir gota a gota
13-18/11/13 Triar mongetes De forma manual.
Imatge 10: seguiment de la prova de camp
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 21 ~
Font: Elaboració pròpia
6.7. Caracterització morfològica de les varietats estudiades
Per tal de poder caracteritzar cadascuna de les varietats s’ha realitzat una estudi detallat de
diversos paràmetres morfològics. Aquesta paràmetres han intentat, en la majoria de casos,
veure diferències entre varietats i cultivars de (Pasheolus vulgaris) fins ara poc estudiades. Per
tal de tenir una referència, s’ha inclòs a l’estudi dues mostres de ganxet, mongeta molt
estudiada, i que s’emprarà com a referència en relació als altres cultius.
6.7.1. Longitud de la tavella
Com es pot observar a la taula adjunta, la variabilitat de la longitud de la tavella és molt
elevada, essent, de llarg, la mongeta del ganxet la més llarga. Als extrems d’aquest indicador hi
trobem una Ganxet recollit a la Garriga amb una mitjana de 19,04cm de longitud per tavella. El
mínim es produeix a l’avellaneta rosa amb 8,38cm. Cal destacar que la mongeta del Carall
segueix de prop el ganxet en quant aquest indicador.
Com es pot observar els resultats ens indiquen que de les 8 varietats estudiades, segons els
costos variables, 3 no serien viables econòmicament (carall, ganxet de can Draper i avellaneta
rossa). Per contra, el cultiu més rentable, suposant un preu de venda al públic de 10€, seria de
la mongeta Vallfornesa, seguida de l’ull de perdiu.
Si calculéssim el preu de cost (variable) de venda de cada varietat, segon la prova de camp
realitzada, els preus oscil·larien entre els 12,13€/kg de la mongeta del carall als 7,36€ de la
Vallfornesa.
En darrer terme, si busquéssim un marge brut del 10%, mínim per cobrir les despeses fixes
d’explotació, els preus de venda oscil·larien entre els 13,34€/kg del carall, als 8,10€/kg de la
vallfornesa. En aquest cas, el ganxet de can Mas estaria a l’entorn de 10,72€/kg.
7. Discussió i conclusions
7.1. La selecció de varietats per a l’estudi una tasca clau fruit de la recerca oral
A llarg de diversos anys, Llavors Orientals ha realitzat una ingent tasca de recerca varietal
arreu de la comarca obtenint material genètic i informació agronòmica. Aquesta tasca
juntament amb alguns treballs de recerca realitzats a la comarca han permès generar un
corpus d’informació, moltes vegades extret de la recerca oral, bàsic per encarar aquest estudi.
En aquest sentit, aquest coneixement, ha permès poder generar uns descriptors que
condicionen el grau de futura implantació d’una mongeta al circuit comercial. Aquests
paràmetres (consum com a mongeta seca, varietat local en regressió, productivitat i qualitat
organolèptica) no haurien pogut esser avaluats sense aquesta informació prèvia. En aquest
sentit, les 8 varietats més ben puntuades per aquesta metodologia, han estat les escollides per
entrar a l’estudi. S’ha descartat dues varietats – paretana i neu- per impossibilitat de realitzar el
cultiu i manca de llavor.
Cal, però, tenir en compte que, les mongetes tendres, globalment, han quedat excloses de
l’estudi ja que poden formar part d’un segon nivell d’introducció, a escala més local, a partir de
productors de proximitat o a nivell d’horts d’autoconsum o de petita escala.
Cal tenir present, però, que la manca de temps i de recursos no han de ser un factor per eludir
un estudi de caracterització com aquest per aquesta tipologia de mongetes, també, altament
apreciades i d’unes qualitats organolèptiques i gastronòmiques indubtables.
7.2. Unes variables meteorològiques anòmales però afavoridores de la producció
A partir de les dades climatològiques recollides a la mateixa finca s’ha pogut constatar que
malgrat la evident anomalia climàtica produïda durant el cicle de cultiu –temperatures
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 37 ~
extremadament altes-, en un dels moments claus del cultiu, durant la floració i formació dels
grans, les pluges van ser constants i les temperatures suaus. Aquest fet ha generat, en
general, una elevada vigorositat de les plantes, una potent floració i, degut a les condicions de
sequera posteriors, una manca evident de fongs que afectessin la part foliar i el quallat i
desenvolupament dels fruits. En darrer terme, el grau de rebuig de la llavor, per efecte, de les
humitats –podridures-, també ha estat negligible.
7.3. La caracterització morfològica detallada indica importants diferències entre varietats i cultivars
En general, els paràmetres analitzats han permès determinar grans diferències entre varietats o
cultivars. És el cas de la longitud de la tavella en que s’han diferenciat 3 grans grups. El format
pel ganxet i el carall. De mida de tavella superior a 13cm amb un extrem de més de 19cm
(ganxet de can Mas) com a conseqüència d’una selecció de més de 60 anys afavorint aquest
paràmetre. Un segon grup format pel genoll de Crist, la vallfornesa i l’ull de perdiu, amb mides
variables però entre els 10,97cm i els 12,34cm per acabar amb el grup de l’avellaneta rossa i
la rènega negra.
Pel que fa a les llavors per tavella, s’ha pogut veure que no existeix una relació directa amb la
longitud d’aquesta de manera global. En canvi, si es comparen cultivars o varietats molts
semblants, aquesta regla es compleix. Seria el cas de la vallfornesa i l’ull de perdiu o dels 2
ganxets estudiats, on aquesta dinàmica es compleix. En el cas del genoll de Crist, es pot
observar com aquesta dinàmica no es pot establir. El cas paradigmàtic d’aquesta correlació és
el ganxet de can Mas. En aquest cas, també es pot constatar que la selecció realitzada en
aquesta finca ha estat el factor determinant per obtenir una varietat amb més longitud i nombre
de grans per tavella.
Imatge 18: Relació entre grans per tavella i longitud d’aquesta
Font: Elaboració pròpia
Pel que fa a la morfologia de la llavor, s’han pogut classificar en: mongetes clarament
oblongues (carall, ganxet, vallfornesa i ull de perdiu) i les que, amb menor o major mesura,
tendeixen a ser esfèriques (avellaneta, genoll de Crist, ull de perdiu i rènega).
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
AVELLANETA ROSSA
VALLFORNESA ULL DE PERDIU
CARALL GANXET DRAPER
GENOLL DE CRIST (E.
Verdaguer)
GENOLL DE CRIST (can
Mir)
RÈNEGA NEGRA
GENOLL DE CRIST (can Villarosal)
GANXET MAS
Longitud tavella (cm)
Llavors tavella (ut)
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 38 ~
Imatge 19: Relació entre la morfologia del gra, la longitud i les llavors per tavella.
Font: Elaboració pròpia
Taula 31: Relació entre la morfologia de la llavor i el nombre de llavors i la longitud de la tavella
Font: Elaboració pròpia
A partir del gràfic i la taula adjunta es pot observar que la morfologia de gra no té cap efecte
sobre el nombre de llavors per tavella. En canvi, però, l’afectació si que és evident sobre els cm
de tavella. Així les morfologies de llavor més oblongues tenen un 50% més de longitud de
tavella que les morfologies que tendeixen a esfèriques.
Si ens fixem amb la morfologia de la fulla (longitud/amplada) i la comparem amb la mida de la
tavella i en nombre de grans d’aquesta, obtenim que les varietats amb fulles més allargades –
lanceolades- tenen, de mitjana, les tavelles més llargues que les de fulles més triangulars
(coeficient longitud/amplada proper a 1). En aquest cas, la mitjana de les varietats que
superaven la mitjana del coeficient longitud/amplada (1,35), eren un 15,62% més llargues de
promig que les que estaven per sota del valor mitjà del coeficient.
D’altra banda, si apliquem aquest mateix indicador al nombre de grans per tavella, observem
que, també, els coeficient superiors a 1,35 -fulles amb tendència a lanceolades- tenien un
20,40% més de grans per tavella que les que tenien una fulla amb tendència a ser més
comptacte –tringular-.
0,00
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
12,00
14,00
16,00
18,00
20,00
AVELLANETA ROSSA
VALLFORNESA ULL DE PERDIU
CARALL GANXET DRAPER
GENOLL DE CRIST (E.
Verdaguer)
GENOLL DE CRIST (can
Mir)
RÈNEGA NEGRA
GENOLL DE CRIST (can Villarosal)
GANXET MAS Gra (longitud/amplada)
Longitud tavella (cm)
Llavors tavella (ut)
mitjana
mitjana morfologia gra >1,46
mitjana morfologia gra <1,46
cm tavella 12,58 10,83 15,20
nº llavors 5,54 5,53 5,54
morfologia gra 1,46
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 39 ~
Imatge 20: Relació entre la morfologia de la fulla, la longitud i les llavors per tavella.
Font: Elaboració pròpia
Taula 32: Relació entre la morfologia de la fulla i el nombre de llavors i la longitud de la tavella
Font: Elaboració pròpia
Per tant, es pot concloure que la relació entre la longitud de la tavella i el nombre de llavors
d’aquest entre varietats no té una relació directa, tot i que, tot sembla indicar que entre alguns
cultivars si que és pot establir i de forma positiva.
En relació a la morfologia del gra, es pot constatar que de mitjana, les morfologies més
oblongues tendeixen a fer tavelles més llargues que les de morfologia esfèrica. També, sembla
ser que la forma del gra no afecta el nombre de grans per tavella.
Finalment, la morfologia de la fulla, com més lanceolada és més llarga és la tavella i el nombre
de grans de la varietat. A la inversa passa amb les fulles que tendeixen a ser triangulars.
7.4. Grans diferències de rendiment entre varietats en un context d’un any productiu
En termes generals, la prova de camp ha evidenciat importants diferències productives entre
les varietats, essent, en el cas més extrem, d’un 65% de producció comercialitzable. Val a dir
que, en termes generals, les varietats més productives han estat les de la família de les
pilariques (vallfornesa i ull de perdiu) amb una mitjana neta de producció a la zona de màxima
insolació de 2.309,55kg/ha quan la mitjana de totes les varietats en aquesta zona ha estat de
1.885,10kg/ha. Si ens fixem amb la mongeta del ganxet, els 2 cultivar han generat una
producció neta a la zona de màxima insolació de 1.803,44kg/ha.
0,00
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
12,00
14,00
16,00
18,00
20,00
AVELLANETA ROSSA
VALLFORNESA ULL DE PERDIU
CARALL GANXET DRAPER
GENOLL DE CRIST (E.
Verdaguer)
GENOLL DE CRIST (can
Mir)
RÈNEGA NEGRA
GENOLL DE CRIST (can Villarosal)
GANXET MAS Fulla(longitud/amplada)
Longitud tavella (cm)
Llavors tavella (ut)
mitjana
mitjana morfologia fulla>1,35
mitjana morfologia fulla <1,35
cm tavella 12,58
13,30 11,50
nº llavors 5,54
5,94 4,93
morfologia fulla (longitud/amplada) 1,35
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 40 ~
Com s’ha dit amb anterioritat, una part important del camp (22,8%) va quedar a l’ombra;
estimant-se que la insolació era d’un 70%. En aquesta subparcel·la, de les 3 varietats que han
quedat parcialment afectades (ganxet draper, rènega i carall), la producció mitjana neta ha
estat de 1.777 kg/ha (un 6% menys que la mitjana total de la zona amb sol). Si mirem, només
la producció mitjana net a la zona de sol de les varietat afectades per l’ombra obtenim una
producció de 1.715,05kg/ha un (-3,6%) respecte la zona d’ombra.
Aquesta situació ens porta a concloure que globalment l’efecte de l’ombra disminueix la
producció, però, si analitzem les mateixes varietats sotmeses a ambdues condicions veiem que
la producció és inferior a la zona d’insolació. Aquests resultats, clarament anòmals, són
conseqüència de dues variables: l’afectació per pugó de la mongeta del carall a la zona
d’insolació i al major rec que ha rebut la part final del camp per efecte del desnivell i que
coincideix amb la zona d’ombra.
Si es compara la producció obtinguda amb d’altres registres històrics de producció obtenim
que:
Taula 33: Producció neta
Varietat 1945 (kg/ha)4 2005(kg/ha)
5 2006(kg/ha)
6 2011(kg/ha)
7 2012(kg/ha)
8 2013(kg/ha)
9
Ganxet 2247,3 1793,0 1954,0
1838,0
Vallfornesa
2433,0
Floreta 2434,5
Carall
1250,0 1750,0 1477,2
Font: Elaboració pròpia
Malgrat que la comparativa productiva entre anys és molt imprecisa ens pot donar unes
tendències relatives a producció. En aquest sentit, amb aquesta incompleta sèrie històrica es
poden observar unes coincidències productives molt evident entre la floreta i la vallfornesa.
Dues mongetes que com s’ha dit són de la mateixa arrel, les pilàriques. Pel que fa al ganxet,
s’observen importants variacions des del màxim de l’any 1945, però, en general, els registres
més actuals, en cap cas, superen els 2000kg/ha. En relació al Carall, es poden observar
important oscil·lacions i, en algunes proves de camp fetes a l’Ametlla del Vallès i s’ha ratllat els
3000kg/ha o, en el cas de Santa Eulàlia de Ronçana, s’han superat els 2800kg/ha.
7.5. La qualitat organolèptica de les varietats la clau per a la seva introducció als mercats.
Dels tastos realitzats per part d’un panell de voluntaris d’Slow food Vallès Oriental s’ha realitzat
un indicador molt senzill on els paràmetres que poden ser considerats negatius (farinositat i
percepció de la pell) eren negatius i la resta, sumaven. Aquesta simple indicador ha donat que
la mongeta més ben valorada ha estat, el ganxet de can Draper amb un valor mitjà de (6,33),
seguit del Carall (5,8). A continuació la rènega negra amb (3,27) i el Genoll de Crist (0,57). Com
mongetes menys valorades l’avellaneta rossa(-3,64) i, en darrer terme, la Vallfornesa (-4,8).
4 Estudi realitzat al Pla de Parets del Vallès.
5 Mitjana de producció d’assaigs fets a: Castellar, Gallecs, Sabadell, la Roca i Tordera.
6 Mitjana de producció d’assaigs fets a: Castellar, Gallecs, Sabadell, la Roca i Tordera.
7 Assaig fet a l’hort de l’Espelt de Santa Eulàlia de Ronçana 8 Assaig fet a l’hort de l’Espelt de Santa Eulàlia de Ronçana 9 Assaig fet a can Draper, l’Ametlla del Vallès
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 41 ~
Taula 34: Indicador de valoració global
Varietat Puntuació
GANXET DRAPER 6,33
CARALL 5,80
RÈNEGA NEGRA 3,27
GENOLL CRIST ETERN 0,53
GANXET MAS -0,87
ULL DE PERDIU -1,47
AVELLANETA ROSSA -3,64
VALLFORNESA -4,80
Font: Elaboració pròpia
7.6. Algunes varietats podrien quedar descartades a nivell comercial pels elevats costos de producció.
De l’anàlisi de costos realitzat a la prova de camp es pot deduir que, la poca mecanització de
l’assaig ha generat un 75% dels costos derivat de la mà d’obra així,com, també, pel fet de
realitzar-se seguint els paràmetres de l’agricultura ecològica.
En aquest sentit, el principal cost ha estat la tria amb un 35,71% de la despesa, seguit de
l’encanyat i desencanyat (20,24%) i de collir i batre (19,05%). El principal cost de la partida de
materials i maquinària ha estat la compra de la llavor, les canyes, el rec... amb un total del
57,1%. Els costos de rec han assolit el 12,8%,
Taula 34: Despeses variables assaig
Detall costos feina € %
Sembrar 25,00 € 5,95%
Montar rec 11,00 € 2,62%
Desherbat 39,00 € 9,29%
Encanyat 85,00 € 20,24%
Arrencar mates 30,00 € 7,14%
Collir i batre 80,00 € 19,05%
Triar llavor 150,00 € 35,71%
Total 420,00 € 100,00%
Detall costos màquinaria i materials
Feines tractor 27,00 € 18,6%
Materials 82,87 € 57,1%
Energia i rec 18,55 € 12,8%
Arrendament 16,60 € 11,4%
145,02 € 100,0%
Total 565,02 € 100%
Font: Elaboració pròpia
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 42 ~
En aquest sentit, es pot observar com, molt dels processos realitzats manualment, poden ser
fàcilment mecanitzable a una escala comercial i reduir-se d’una manera molt important els
costos. En aquest sentit, s’ha procedit a realitzar un estudi de grans explotacions productores
de ganxet i s’ha comprovat que els costos productiu de la mongeta del ganxet han estat el 2013
a l’entorn de 4€/kg.
En aquest sentit, si apliquem els preus de venda de la temporada 2013-2014 i els costos
productius estimats, els resultats obtinguts són els següents:
González de Molina, and E. Sevilla Guzmán, eds. Introducción a la agroecología como
desarrollo rural sostenible. Mundiprensa, Madrid.
Navarro Soler, D. 1880. Cultivo perfeccionado de las hortalizas. Establecimiento tipográfico de
Pedro Nuñez. Madrid.
Nonell Fabrés, J. 1930. Catàleg. 76. Llavors hortícoles. Editorial, vídua de Lluís Tassó.
Prescott-Allen, R., and C. Prescott-Allen. 1982. The case for in situ conservation of crop genetic
resources. Nature and Resources 231:5-20.
Reyes-García, V., L. Aceituno-Mata, S.Vila, L. Calvet-Mir, T. Garnatje, A. Jesch, J.J. Lastra, M.
Parada, M. Rigat, J. Vallès, and M. Pardo-de-Santayana. 2010a. Home gardens in three
mountain regions of the Iberian Peninsula and their financial benefits. Evolution and Human
Behavior, under review.
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 46 ~
Reyes-García, V., S.Vila, L. Aceituno-Mata, L. Calvet-Mir, T. Garnatje, A. Jesch, J.J. Lastra, M.
Parada, M. Rigat, J. Vallès, and M. Pardo-de-Santayana. 2010b. Gendered home gardens. A
study in three mountain areas of the Iberian Peninsula. Economic Botany, under review.
Informe realitzat per: ESPIGALL.S.C.P
Redacció de l’informe: Jordi Puig Roca i Cristina Fígols Querol
L’Ametlla del Vallès a 29/01/14
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 47 ~
ANNEX I: Fitxes de caracterització varietal
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 48 ~
Nom: Mongeta del Carall (Phaseolus vulgaris)
Sinònims:
Mongeta del rector (Vall d’Arbúcies)
Descripció varietal bàsica:
Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 3 m d’alçada. El sistema reticular és fasciculat. Té una estructura molt potent i, en anys concrets, el seu desenvolupament pot arribar a trencar els aspres degut al seu pes.
Context històric varietal:
L’any 1930, trobem la primera referència escrita de la varietat (El cultivador moderno, 1930). Les fonts orals, indiquen que era poc comuna al Vallès abans d’aquesta època i que es va anar introduint de manera progressiva procedent del sud de Catalunya, on era molt habitual (I. Pons, com. pers.). Hi ha coneixement del seu conreu habitual al Pla de Barcelona, des d’on, possiblement, va ser introduïda al Vallès i al Maresme (J. Sabatés, com. pers.). D’altres fonts orals indiquen el seu cultiu a partir de 1909 al pla de Palou procedent de Valls –família Virgili- (J. Vilà, com. pers.).
Caracterització morfològica:
Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: blanc
Tavella: Longitud (bec inclòs): 13,81cm desvest:1,34cm Forma secció transversal: oval Color secundari: Absent Llavors per tavella: 5,25ut desvest: 1,43ut
Llavor: Forma de la llavor: rectangular Longitud: 15,42mm desvest 1,29mm Amplada: 8,72mm desvest 0,62mm Color principal: blanc Color secundari: abasent Pes 100ut de llavor: 59g
Mongeta del ganxet. És molt diferent a nivell agronòmic ja que el Carall, és pràcticament, 10 dies més precoç de cicle. Les tavelles són més curtes que el ganxet i el nombre de grans per tavella també és inferior.
Agronomia:
Tradicionalment, es realitza la sembra entre el 7 i el 12 de juliol. Es cull a partir de mitjans d’octubre ja que és una mica més primerenca que el ganxet (E. Verdaguer, com. pers.) .
Rendiment net: 1477kg/ha % rebuig: 13,99 Altres proves de camp rendiment net: 2.750 kg/ha (Ametlla V). 2250kg/ha
(Santa Eulàlia)
Consum: Les referències orals, indiquen el seu consum per seca. Un cop cuita, gairebé triplica el seu pes, sobretot al final de
l’anyada (J. Sabatés, com. pers.). És possiblement, després del ganxet, la millor mongeta en quant a textura -poc farinosa i mancada de pell-. El seu cultiu va decaure molt ja que, tot i ser més productiva que el ganxet, no tenia la seva anomenada. Algunes fonts orals indiquen que és poc flatosa (Ll. Vilardebó, com. pers. ).
Conservació: Congelada 2 o 3 dies per eliminar possibles paràsits. A continuació es pot guardar en una coixinera en lloc sec i fresc o
en recipients, essencialment, porosos.
Àmbit territorial de la varietat: al Vallès Oriental, s’ha localitzat a Tagamanent i Sant Fost. A la vall d’Arbúcies –Selva-, també. Al
canyet de Badalona. Existeixen referències del Carall a la zona del delta de la Tordera. El seu cultiu és, avui, encara freqüent al sud de Catalunya.
Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 140m2. 150 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra planter Sembra directa o transplantament
Floració Recol·lecció
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 49 ~
Nom: Mongeta del ganxet de can Mas (Phaseolus vulgaris)
Sinònims:
Mongeta filaire
Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 3 m d’alçada.
El sistema reticular és fasciculat. No presenta tanta vigorositat com el granxet gros però, també, és considerable. .
Context històric varietal: A partir de l’estudi genètic de la varietat s’ha pogut reconstruït la seva història descobrint el seu parentiu
amb formes mesoamericanes i, també, constatant els processos d’introgressió que ha patit, especialment amb germoplasma del tipus Great Northern. La varietat va arribar del continent americà a partir de l’intens comerç dels ports del litoral català amb les Antilles, entre els segles XVIII i XIX. El punt d’introducció estaria entre la costa tarragonina o la del Maresme (Sanchez, 2003). Actualment, el seu cultiu abasta el Maresme, els vallesos, Osona, el Bages i la Selva.
Caracterització morfològica:
Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: blanc
Tavella: Longitud (bec inclòs): 19,04cm desvest:2,02cm Forma secció transversal: Oval Color secundari: Absent Llavors per tavella: 7,25ut desvest: 0,87ut
Llavor: Forma de la llavor: reniforme Longitud: 15,65mm desvest 0,92mm Amplada: 9,05mm desvest 0,60mm Color principal: blanc Color secundari: absent Pes 100ut de llavor: 45g
La data tradicional de sembra de les mongetes seques al Vallès és entre el 7 i el 12 de juliol. La de recol·lecció és a parti r de Tots Sants.
Rendiment net: 1838kg/ha % rebuig: 19,22 Altres proves de camp rendiment net: no
Consum: És molt apreciada per consumir seca. És d’extremada finor i molt poc pelluda. Es caracteritza per tenir un gust més aviat
neutre.
Conservació: Congelada 2 o 3 dies per eliminar possibles paràsits. A continuació es pot guardar en una coixinera en lloc sec i fresc o
en recipients, essencialment, porosos.
Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat al municipi de la Garriga. La varietat està molt estesa per tot el prelitoral i litoral català.
El cultivar de can Mas, es produeix en aquesta masia i en una explotació del pla de Llerona.
Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 6,79m2. 25 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra planter Sembra directa o transplantament
Floració Recol·lecció
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 50 ~
Nom: Mongeta del ganxet de can Draper (Phaseolus vulgaris)
Sinònims:
Mongeta filaire
Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 3 m d’alçada. El
sistema reticular és fasciculat. No presenta tanta vigorositat com el granxet gros però, també, és considerable. .
Context històric varietal: A partir de l’estudi genètic de la varietat s’ha pogut reconstruït la seva història descobrint el seu parentiu amb
formes mesoamericanes i, també, constatant els processos d’introgressió que ha patit, especialment amb germoplasma del tipus Great Northern. La varietat va arribar del continent americà a partir de l’intens comerç dels ports del litoral català amb les Antilles, entre els segles XVIII i XIX. El punt d’introducció estaria entre la costa tarragonina o la del Maresme (Sanchez, 2003). Actualment, el seu cultiu abasta el Maresme, els vallesos, Osona, el Bages i la Selva.
Caracterització morfològica:
Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: blanc
Tavella: Longitud (bec inclòs): 5,60cm desvest:1,52cm Forma secció transversal: oval Color secundari: Absent Llavors per tavella: 5,60ut desvest: 1,52ut
Llavor: Forma de la llavor: reniforme Longitud: 16,70mm desvest 1,41mm Amplada: 9,53mm desvest 0,82mm Color principal: blanc Color secundari: absent Pes 100ut de llavor: 53g
La data tradicional de sembra de les mongetes seques al Vallès és entre el 7 i el 12 de juliol. La de recol·lecció és a partir de Tots Sants.
Rendiment net: 1838kg/ha % rebuig: 19,22 Altres proves de camp rendiment net: no
Consum: És molt apreciada per consumir seca. És d’extremada finor i molt poc pelluda. Es caracteritza per tenir un gust més aviat neutre.
Conservació: Congelada 2 o 3 dies per eliminar possibles paràsits. A continuació es pot guardar en una coixinera en lloc sec i fresc o en
recipients, essencialment, porosos.
Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat al municipi de la Garriga. La varietat està molt estesa per tot el prelitoral i litoral català. El
cultivar de can Mas, es produeix en aquesta masia i en una explotació del pla de Llerona.
Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 6,79m2. 25 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra planter Sembra directa o transplantament
Floració Recol·lecció
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 51 ~
Nom: Genoll de Crist (Phaseolus vulgaris) Cultivar Etern Verdaguer
Sinònims:
mongeta genoll de crist, or i plata, calveta, sant Iscle, de Monistrol o del quaranta.
Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa que pot superar els 3m d’alçada. Es caracteritza per una gran vigorositat especialment a
partir del primer mes i mig de cultiu. Abans, li costa molt desenvolupar la mata en comparació a d’altres varietats com el ganxet. .
Context històric varietal: Possiblement, juntament amb la mongeta del ganxet, la més comuna al Vallès. En funció de la zona té
denominacions diferent. Al baix Vallès –riera de Caldes, Plans del Besòs- l’anomenen or i plata, al Vallès Occidental calveta, a la zona de Vallgorguina de Sant Iscle, a la zona del Moianès de Monistrol i a la riera d’Arbúcies del quaranta. En general, a bona part del Vallès centre, nord i nord-est, genoll de crist. No s’han trobat referències escrites del seu cultiu.
Caracterització morfològica:
Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: rosa
Tavella: Longitud (bec inclòs): 11,79cm desvest:1,85cm Forma secció transversal: circular Color secundari: Vermell Llavors per tavella: 5,88ut desvest: 1,17ut
Llavor: Forma de la llavor: circular-el·líptica Longitud: 12,40mm desvest 0,61mm Amplada: 9.45mm desvest 0,60mm Color principal: blanc Color secundari: marró Pes 100ut de llavor: 57g
Varietats similars: Ull de perdiu, floreta, vallfornesa
Calendari de cultiu:
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra planter Sembra directa
o
transplantament
Floració Recol·lecció
Es una varietat que és apta per menjar seca com per tendra. Normalment, per seca es sembra al juliol - entre el 7 i 12- per collir-la al novembre. Si es cull per tendra, entre setembre i octubre, ja es pot iniciar la seva recol·lecció .
Productivitat: 1796,76 kg/ha % rebuig: 4,68 Altres proves de camp rendiment net: no
Consum: Com a mongeta seca, tot i que per tendra també és molt gustos. Algunes referències orals n’indiquen el consum per desgranar.
És molt més gustosa que el ganxet però també molt més pelluda. Aguanta molt bé les coccions llargues. Ideal per fer guisats amb carns o peix . És apreciada, sobretot, per gent gran que els agrada els sabors més intensos, la qual cosa no té el ganxet
Conservació: Es conserva seca. Normalment, es col·loca dins de coixineres per evitar que es polli el gra.
Àmbit territorial de la varietat: Molt comuna a tot el Vallès. També, s’ha localitzat a la zona del Maresme, oest de la Selva i sud d’Osona.
En aquest cas, el cultivar s’ha localitzat a Llinars a la Casa Vella de Lluert.
Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 17m2. 25 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 52 ~
Nom: Vallfornesa (Phaseolus vulgaris)
Sinònims:
No n’existeixen
Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2,5 i 3 m d’alçada. El
sistema reticular és fasciculat. Són de creixement ràpid i força productives. .
Context històric varietal: No disposem de referències escrites de la varietat però el seu centre de distribució se situa entre les valls de la
riera de Vallfornès i de Vallcàrquera. S’explica a la zona que l’intercanvi de llavors entre ambdues valls era una pràctica comú. En concret, veïns de can Puig de Vallcàrquera intercanviaven anualment la llavor d’aquesta varietat amb els masovers de ca l’Albinyana de Vallfonès.
Caracterització morfològica:
Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: blanc
Tavella: Longitud (bec inclòs): 10,99cm desvest:4,05cm Forma secció transversal: El·líptica Color secundari: absernt Llavors per tavella: 4,05ut desvest: 1,06ut
Llavor: Forma de la llavor: El·líptica Longitud: 13,00mm desvest 0,84mm Amplada: 8,53mm desvest 0,50mm Color principal: blanc Color secundari: lila i marró Pes 100ut de llavor: 62g
Varietats similars: Ull de perdiu, floreta i genoll de Crist
Calendari de cultiu:
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra planter Sembra directa
o
transplantament
Floració Recol·lecció
Normalment, es sembra igual que el ganxet, la primera setmana de juliol. La recol·lecció és a partir de mitjans d’octubre ja que és una varietat de cicle molt curt. Si s’endarrereix la plantació fins a finals de juliol, pot fer-se la collita a primers de novembre.
Productivitat: 2432,99 kg/ha % rebuig: 2,68 Altres proves de camp rendiment net: no
Consum: Com a mongeta seca. Cuites es tornen vermelloses. Són de gust intens però la qualitat de la seva farina, és inferior a la d’altres
mongetes.
Conservació: Es conserva seca. Normalment, es col·loca dins de coixineres per evitar que es polli el gra.
Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat a can Puig de Vallcàrquera. La seva distribució natural era entre aquesta vall, la de
Vallfornès i les capçaleres de la vall del Tenes i del Congost.
Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 1,94m2. 5 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 53 ~
Nom: Avellaneta rossa (Phaseolus vulgaris)
Sinònims:
mongeta avellaneta rossa, grogueta grossa o del veremar
Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2,5 i 3 m d’alçada.
El sistema reticular és fasciculat. Externament no es diferencia de l’avellaneta blanca. .
Context històric varietal: La primera referència és de l’’any 1930. Es citava com una varietat polivalent, per consumir tendra i seca (Nonell, 1930). Caracterització morfològica:
Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: blanc
Tavella: Longitud (bec inclòs): 8,38cm desvest:1,05cm Forma secció transversal: El·líptica Color secundari: no Llavors per tavella: 3.88ut desvest: 1,74ut
Llavor: Forma de la llavor: Circular Longitud: 11,20mm desvest 0,75mm Amplada: 8,30mm desvest 0,55mm Color principal: marró clar Color secundari: Pes 100ut de llavor: 45g
Varietats similars: Ull de perdiu, floreta i genoll de Crist
Calendari de cultiu:
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra planter Sembra directa
o
transplantament
Floració Recol·lecció
: Entre abril i maig es fan les sembres primerenques per consumir-la tendra abans de la calor estival. Al juliol, es fa la segona sembra
que pot servir per consumir-la tendra o seca –a partir de novembre-.
Productivitat: 2.186,10kg/ha % rebuig: 7,12 Altres proves de camp rendiment net: no
Consum: Tant per tendre com per seca. Les fonts orals recorden el seu gran interès i productivitat com a mongeta tendra.
Conservació: Es conserva seca. Normalment, es col·loca dins de coixineres per evitar que es polli el gra.
Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat, especialment a la part nord de la comarca. Especialment a la zona del Montseny. Les referències orals de la varietat en la situen com una varietat molt comuna a tot el Vallès.
Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 10,83m2. 40 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 54 ~
Nom: Rènega negra(Phaseolus vulgaris)
Sinònims:
Rènega de Sant Pere
Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 2,5 m d’alçada. El
sistema reticular és fasciculat. És de creixement més ràpid que la resta de mongetes. .
Context històric varietal: Mongeta citada l’any 1881. La majoria de referències documentals històriques són de la rènega blanca. També
es cita la rènega de Sant Pere, que per la data de sembra “sant Pere” podria tractar-se d’aquesta varietat, la negra (Navarro, 1881). Aquesta mongeta, per la seva mida i semblança a una llagasta –paparra-, en rep el seu nom. Alguns informadors indicaven la seva semblança a un rènec “tip” (J. Garolera, com. pers.). Emprada per a seca i de cicle força més ràpid que el ganxet –pràcticament 20 dies menys-, es cultiva a la zona de Riells del Fai. En aquest poble, és molt apreciada.
Caracterització morfològica:
Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: blanc
Tavella: Longitud (bec inclòs): 9,66cm desvest:0.74cm Forma secció transversal: El·líptica Color secundari: no Llavors per tavella: 6.20ut desvest: 0,97ut
Llavor: Forma de la llavor: Circular Longitud: 9,03mm desvest 0,72mm Amplada: 7,35mm desvest 0,56mm Color principal: marró fosc Color secundari: no Pes 100ut de llavor: 32g
Normalment, es sembra igual que el ganxet, la primera setmana de juliol. La recol·lecció és a partir de mitjans d’octubre. També, es pot endarrerir la plantació al juliol per collir-la a l’hora amb d’altres varietats.
Productivitat: 1899,02 kg/ha % rebuig: 11,21 Altres proves de camp rendiment net: no
Consum: Com a mongeta seca. Són molt gustoses, cuites queden d’un vermell molt fosc. Són una mica més farinoses i pelludes que el
ganxet.
Conservació: Es conserva seca. Normalment, es col·loca dins de coixineres per evitar que es polli el gra.
Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat a les Resades de Riells del Fai. El seu record era molt restringuit a la zona de l’alta Conca
del Tenes.
Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 62,73m2. 150 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Sembra planter Sembra directa o transplantament
Floració Recol·lecció
Estudi de les varietats locals de mongeta del Vallès Oriental amb possibilitat pera ser reintroduïdes als circuits comercials.
~ 55 ~
Nom: Mongeta ull de perdiu (Phaseolus vulgaris)
Sinònims:
Descripció varietal bàsica: Planta enfiladissa, lleugerament pubescent, que es cultiva com anual. Pot assolir entre 2 i 3 m d’alçada.
El sistema reticular és fasciculat. Molt vigorosa i de creixement ràpid. .
Context històric varietal: No es disposen de referències escrites de la varietat però formaria part del grup de mongetes blanques
ovales amb una anell vermell i marró al voltant de l’ull Comparteix característiques morfològiques amb la Vallfornesa –pràcticament igual pel que fa a la llavor- i la floreta. Les 3 varietats són cultivars de les pilariques aragoneses.
Caracterització morfològica:
Planta: Enfiladissa Inflorescència: Color estàndard: blanc Color ales: blanc
Tavella: Longitud (bec inclòs): 12,34cm desvest:1,38cm Forma secció transversal: oval Color secundari: vermell Llavors per tavella: 4.40ut desvest: 1,48ut
Llavor: Forma de la llavor: circular-el·líptica Longitud: 11,35 mm desvest 1,32mm Amplada: 8,60mm desvest 1,19mm Color principal: blanc Color secundari: violeta Pes 100ut de llavor: 47g
La data tradicional de sembra de les mongetes seques al Vallès és entre el 7 i el 12 de juliol. La de recol·lecció és a parti r de Tots Sants.
Rendiment net: 2367kg/ha % rebuig: 7,12% Altres proves de camp rendiment net: no
Consum: Es consumeix com a mongeta seca. Té especial interès com a mongeta per desgranar.
Conservació: Congelada 2 o 3 dies per eliminar possibles paràsits. A continuació es pot guardar en una coixinera en lloc sec i fresc o
en recipients, essencialment, porosos.
Àmbit territorial de la varietat: S’ha localitzat al municipi de l’Ametlla. S’ha estès de manera força important per les rodalies del
municipi a partir d’una única explotació que en mantenia el cultiu. Ancestralment, el seu cultiu era habitual a tota la comarca.
Documentació tècnica dels assaigs: Superfície de mostreig 10,83m2. 38 canyes. Recomptes: 40 mostres tavella, 40 mostres llavor, 20 mostres fulla. Lloc i dates del cultiu: Ametlla del Vallès. Entre, 22/07/13 i 12/07/13. Materials: Peu de rei, metre, bàscula de precisió.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre