Estudi Cambra de Residus

ESTUDI DE LA CAMBRA DE RESIDUS EN

ESTABLIMENTS GENERADORS DE RESIDUS

MUNICIPALS

Text refs actualitzat Juny 2013

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

1

NDEX

1. Referents

2. Condicions daplicaci

3. Proposta de clcul de la superfcie

4. Caracterstiques de les cambres

5. Annexos


1. Referents Preus pblics

2

1.1. Regulaci general dels preus pblics municipals per a lany 2013 i successius. Annex III- Prestacions de lrea dHbitat Urb.

-Comissi de Govern municipal. Acord daprovaci en data de 19 de desembre 2012 -Anunci publicat al BOPB en data de 31 de desembre de 2012 -Gaseta municipal n. 2 de 20 de gener de 2013. Aprovaci de lacta de la sessi de 12 de desembre de 2012

En el document de Preus Pblics, a lannex III apartat 3.1, sestableixen els que sn daplicaci per a la prestaci del servei de recollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals definits en el text refs de la llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009 de 21 de juliol.

A. Larticle 5, de classificaci de les activitats en funci dels residus generats, en lapartat 5.1 defineix una classificaci per volum de residus generats i superfcie de lestabliment o local.

B. Larticle 7, sobre la quantia de la quota anual per a establiments que generen un volum inferior o igual a 900 litres/dia de les fraccions orgnica i rebuig conjuntes (v(R+O) 900 l/d) o un volum inferior o igual a 900 l/setmana de les fraccions de paper/cartr, vidre o envasos lleugers (v(P, V o E) 900 l/s) indica que:

-El volum dels residus generats s calculat indiciriament a partir de la superfcie dels llocs on sexerceix lactivitat, en ra de la qual es classifiquen en generadors mnims, petits, mitjans i importants,dacord amb all previst en larticle 5, apartat 1r.



3

-La composici de les fraccions de residus generats es determina indiciriament a partir dels epgrafs dactivitats, en ra dels quals es classifiquen en grups A, B, C, D o E.

Taula nm. 1: Classificaci per fraccions residuals generades

GRUP DE

CLASSIFICACI

TIPUS DE FRACCIONS TIPUS DACTIVITAT

Grup A Resta Professional i empresarial no classificat

Grup B Resta i paper/cartr Comer txtil i oficines

Grup C Resta, paper/cartr, vidre i envasos Serveis doci, lleure i bars

Grup D Resta, orgnica i paper/cartr, Comer alimentari

Grup E Resta, orgnica, paper/cartr, vidre i envasos Serveis amb restauraci



4

Taula nm. 2: Tipus de generadors i caracterstiques

Generador Superfcie Producci orientativa Tipus Activitat

Mnim S 25 m2 Resta: Fins a 30 l/d,

Paper: Fins a 30 l/s Professionals (Secci 2a IAE)

Petit S > 25 fins a 50 m2

S fins a 50 m2

Resta i orgnica: Fins a 120 l/d,

Altres fraccions: Fins a 120 l/s

Professionals (Secci 2a IAE)

Empresarials (Secci 1a IAE)

Mitj S >50 fins a 250 m2 Resta i orgnica: Fins a 240 l/d,




Important S >250 m2 Resta i orgnica: Fins a 900 l/d,




Gran Amb independncia

de superfcie

v(R+O) > 900 l/d

v(P, V o E) > 900 l/s




1. Referents Ordenana del Medi Ambient de Barcelona

5

1.2. Ordenana del medi ambient de Barcelona (OMAB), que modifica lOGMAUB. -Modificaci aprovada pel Plenari del Consell municipal en sessi de 25 de febrer de 2011 -Anunci publicat al BOPB en data de 2 de maig de 2011 Lordenana del medi ambient de Barcelona, en el Ttol 6 Gesti de Residus, captol 2, article 62-3, regula els aspectes relacionats amb la recollida selectiva comercial. Lapartat 4rt de larticle determina les obligacions de la persona titular de lactivitat

generadora de residus comercials, entre les quals hi ha la domplir la instncia municipal relativa a la declaraci de residus de lactivitat que es requereix a efectes estadstics i de control.

En el captol 4, Condicions dels edificis i locals sinclou larticle 64-1, que en lapartat 1 concreta el segent:

Els edificis destinats a habitatges particulars, els locals comercials i de serveis i altres establiments han de disposar dun espai tancat de dimensions suficients per a lemmagatzematge dels residus que produexen diriament, aix com dels elements de contenci corresponents als sistemes de recollida establerts en la zona en la qual subica ledifici o establiment.


1. Referents OMAIIAA

6

Tamb larticle 64-1, en lapartat 4rt, especifica el segent: Quant als espais destinats a lemmagatzematge de residus per als locals subjectes a

llicncia dactivitats seran daplicaci els requeriments establerts a aquest efecte a lOrdenana municipal dintervenci integral de ladministraci ambiental, o norma que la substitueixi , aix com els criteris interpretatius establerts en aquesta Ordenana.

1.3. Ordenana municipal dactivitats i dintervenci integral de ladministraci ambiental de

Barcelona En diversos apartats de lOMAIIAA, corresponents als diferents rgims dintervenci sindica la documentaci tcnica que cal aportar.

Document acreditatiu de la forma de recollida i gesti dels residus i, en particular de la fracci orgnica i dels envasos i residus denvasos industrials i comercials; o b acreditaci dhaver sol.licitat a lAjuntament que es faci crrec daquells residus susceptibles de ser gestionats pel servei municipal de recollida dacord amb all que estableixin al respecte lOrdenana del medi ambient i lOrdenana de la taxa, preu pblic o tarifa corresponent.


1. Referents Ordenana destabliments i centres de comer alimentari

7

1.4. Ordenana municipal destabliments i centres de comer alimentari de Barcelona En larticle 18, Escombraries, assenyala el segent:

1. Hi haur un departament per al dipsit de les escombraries i residus que sajustar a all que disposi la normativa del Medi Ambient Urb de Barcelona quant a capacitat, accessibilitat, condicions higiniques i ventilaci. 2. Sense perjudici del que disposi la normativa esmentada, en al cas que el departament per a escombraries tingus comunicaci amb el local de vendes, laccs haur de fer-se de manera indirecta, a travs dun vestbul de separaci amb doble porta. 3. Els establiments comercials alimentaris hauran de fer una recollida selectiva dels residus que generin, si ms no amb la diferenciaci de les cinc fraccions segents: matria orgnica, paper i cartr, vidre, envasos (metl.lics, plstics i, en particular, tetrabrik) i rebuig. Per a cada una daquestes fraccions, els establiments hauran de disposar de contenidors de recollida independent.


2. Condicions daplicaci de lestudi Abast. Modalitats. Proposta de clcul

8

2.1. Abast de laplicaci

Les prescripcions anotades en aquest estudi sn daplicaci en els establiments indicats a larticle 2n.1 de lannex III Prestacions de lrea dHbitat Urb, punt 3.1 Preus pblics dels serveis de recollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals, contingut en la Regulaci general dels preus pblics municipals per a lany 2013 i successius.

2.2. Quant a les modalitats de recollida

Lapartat 2on de larticle 2n Objecte del preu pblic, de lannex III de la regulaci general de preus pblics, fa referncia a les modalitats de recollida selectiva de residus comercials, dacord amb el que subscriu lOMAB.

2.3. Proposta de clcul de la superfcie necessria de magatzematge de residus

El captol segent s una guia prctica que presenta un mtode per calcular la superfcie de les cambres de residus i descriu les caracterstiques que ha de tenir lespai reservat per a contenidors. Sha dentendre que les superfcies assenyalades en els quadres provenen de considerar una producci mnima terica de les fraccions de residus especificada en el text dels Preus Pblics dedicions anteriors a lactual, i dun repartiment homogeni de les fraccions.

Les dades teriques sn daplicaci en el supsit de que el titular de lactivitat no presenti una justificaci de la quantitat concreta descombraries generades a lestabliment. Si el titular de lactivitat presents dades de producci prpies, podran ser comprovades posteriorment.


2. Condicions daplicaci de lestudi Criteris dobtenci de superfcie. Superfcie computable

9

2.4. Altres criteris per a lobtenci de la superfcie de magatzematge. Quant a producci de residus

El projectista pot presentar un estudi detallat i argumentat de la producci prevista i del repartiment de fraccions que pot generar lestabliment. Aquesta base servir per calcular la superfcie de la cambra o de lespai reservat per a contenidors, dacord amb el procediment establert en el captol 3er daquest estudi.

2.5. La superfcie computable del local o establiment

Es considera que la referncia a la superfcie del local s la superfcie til de lespai principal i dels espais directament relacionats amb el principal on es desenvolupa lactivitat que provoca la generaci de residus. No cal comptabilitzar les rees de lestabliment indirectament relacionades amb lobjecte comercial del local. La zona de magatzem dels establiments de servei al pblic es pot definir com a rea indirectament relacionada amb lactivitat de lestabliment i per tant, s separable de lrea de negoci, i en conseqncia no cal comptabilitzar-la. Tanmateix, la part corresponent a lavabos pblics, lespai de barra o taulell i similars si que entra dins lespai de lactivitat.


2. Condicions daplicaci de lestudi Fraccionabilitat. Concepte de tancament

10

2.6. Fraccionabilitat de la cambra de residus

A. En cas de requerir-se una cambra de grans dimensions (igual o superior a 6,00 m2), es considera acceptable la possibilitat de fer una divisi de lespai destinat a zona de residus de manera que es defineixi una cambra tancada amb una superfcie mnima de 4,00 m2 i un espai definit per elements de mobiliari lleuger o similars de 2,00 m2, per a algunes de les fraccions de vidre, paper/cartr o envasos. B. En els casos en que calgui un espai demmagatzematge inferior a 3 m2, i per tant sigui delimitable per elements de mobiliari o similars, es considera acceptable que, quan es justifiqui per les condicions distributives del local, es pugui subdividir com a mxim en dos espais, amb uns requisits docupaci en planta de 0,5 m2 com a mnim, de manera que en cadascuna de les rees hi cpiga un bujol i sigui manejable. 2.7- Concepte de tancament Tenint en compte les determinacions reglamentries de la Ordenana, el concepte de tancament pot ser aplicable tant a un recinte delimitat per parets envoltants amb accs des de lexterior, com a una rea amb un contorn definit per elements de mobiliari lleuger o similars. Tant lun com laltre han de tenir la capacitat per a incloure els recipients necessaris per a encabir-hi la producci diria descombraries, dacord amb lactivitat i superfcie de lestabliment.


2. Condicions daplicaci de lestudi Obligatorietat de laplicaci del clcul

11

Per tant, sha dentendre que la condici de tancament es compleix:

a) En cas de requerir un espai 3m2: Amb un espai delimitat per parets perimetrals i sostre. b) En cas de requerir un espai < 3m2: Amb un espai delimitat per elements de mobiliari o similars.

2.8. Obligatorietat de laplicaci del clcul de superfcie de la cambra de residus En funci dels antecedents exposats, cal entendre que laplicaci del procediment de clcul de la superfcie de la cambra descombraries o de lespai reservat per a contenidors ha de ser obligatori en els establiments que shagin dadscriure a les modalitats de recollida comercial porta a porta i a la modalitat de recollida comercial per a grans generadors de residus. Tamb ser recomanable per a la resta destabliments que es realitzin els clculs de lespai o cambra descombraries segons el procediment especificat en captol segent, ja que lAjuntament t lobjectiu de desplegar progressivament la recollida comercial a tota la ciutat en un termini mitj de temps. En tot cas, en les modalitats indicades de porta a porta i de grans generadors seran daplicaci les freqncies de recollida assenyalades a lestudi de la cambra descombraries.


3. Proposta de clcul de la superfcie Consideracions prvies

12

3.1. Consideracions prvies

El mtode de clcul, que permet regular la superfcie de lhabitacle, es pot aplicar als establiments que sassocien als grups de generadors mnims, petits, mitjans i importants. Per als Grans Generadors, amb independncia de la seva superfcie, caldr que el projectista faci un estudi pormenoritzat de la producci de residus del local i de lespai necessari demmagatzematge. En general, la superfcie de la cambra descombraries no podr ser inferior a lestablert per a un generador important. Per als generadors mnims, petits i mitjans, el criteri general per exigir un recinte delimitat per parets envoltants amb accs des de lexterior, s que la superfcie resultant sigui superior a 3 m2. si la superfcie total requerida s inferior a 3,00 m2, l'espai de magatzematge podr ser delimitat per elements de mobiliari lleuger o similars. El contenidor mnim adms s el de 120 litres. Noms per a generadors mnims o petits, i per a Vm 30 l, es podran acceptar recipients de capacitat inferior.


3. Proposta de clcul de la superfcie Mtode de clcul. Primer pas. Segon pas

13

3.2. Mtode de clcul

El projectista haur de tenir en compte els factors segents: A- Primer pas: En funci de la superfcie til del local i el tipus dactivitat cal identificar el grup de generador i la producci orientativa (taula nm. 2) de les fraccions que produeix. B- Segon pas: Cal validar la producci de cada fracci de residus prevista: B.1- Es poden emprar els valors terics assenyalats a la taula n 2, o els que justifiqui el projectista.

B.2- Per obtenir la quantitat diria de producci, caldr repartir la quantitat global de litres per setmana de les fraccions de paper/cartr, vidre i envasos en tres parts, i dividir-ho pels dies de la setmana. (Veure Taula n 3). (Hiptesi de repartiment homogeni, amb la consideraci de que la suma dels volums de les tres fraccions arriba a la quantitat mxima marcada per a cada tipus de generador).

B.3- Es defineix Qf (Litres) com el volum teric de litres de residus duna fracci produt a lestabliment en un dia. (Veure taula n 3).


3. Proposta de clcul de la superfcie Mtode de clcul. Segon pas.

Taula nm. 3: Produccions en funci del tipus de generador (Hiptesi de repartiment homogeni)

CAS GENERAL PRODUCCI TERICA

Professionals (Secci 2a IAE) Empresarials (Secci 1a IAE)

Mnim S 25 m2

---


S fins a 50 m2

Mitj S >50 fins a 250 m2 S >50 fins a 250 m2

Important S >250 m2 S >250 m2

Gran

Litres/dia R + O 30 120 240 900 > 900

Litres/set P/C, E o V 30 120 240 900 > 900

CAS GENERAL PRODUCCI TERICA DIRIA


Mnim S 25 m2

---


S fins a 50 m2



Gran

Litres/dia R 30 60 120 450 > 450

Litres/dia O --- 60 120 450 > 450

Litres/dia P/C 4,28 5,71 11,43 42,86 > 42,86

Litres/dia E --- 5,71 11,43 42,86 > 42,86

Litres/dia V --- 5,71 11,43 42,86 > 42,86

14


3. Proposta de clcul de la superfcie Mtode de clcul. Segon pas

15

B.4- A la Taula nm. 4 sespecifica el volum de cada fracci de residus a emmagatzemar, tenint en compte la freqncia de recollida de cada residu (perode P) que, amb carcter general, ofereixen els serveis municipals de recollida.

-Els perodes considerats sn:

-Perode de recollida de resta i orgnica: 1 (recollida diria) -Perode de recollida de paper i envasos: 2 (rec. cada dos dies) -Perode de recollida de vidre: 7 (recollida cada set dies)

B.5- Per tant, el volum demmagatzematge necessari de cada fracci prov de la multiplicaci de la producci diria prevista pel perode de recollida. Es defineix el volum demmagatzematge per fracci Vmf (Litres) segent:

Vmf = Qf x P

B.6- Cal fer lelecci del tipus i nombre de contenidors de forma que la capacitat de diposit sempre sigui superior al volum de cada fracci de residus a emmagatzemar obtingut anteriorment.

Vfcont Vmf Nombre de contenidors duna capacitat determinada (N), per fracci.


3. Proposta de clcul de la superfcie Mtode de clcul. Segon pas

16

Taula nm. 4: Volum de magatzematge segons el perode de recollida (Hiptesi de repartiment homogeni) Vlid per al grup E, generador de totes les fraccions

CAS GRUP E PRODUCCI TERICA EN EL PERODE DETERMINAT


Mnim S 25 m2

---


S fins a 50 m2



P = 1 R 15 60 120 450 litres/dia

O 15 60 120 450 litres/dia

P = 2 P/C 2,85 11,43 22,86 85,71 litres/2 dies

E 2,85 11,43 22,86 85,71 litres/2 dies

P = 7 V 10 40 80 300 litres/7 dies


3. Proposta de clcul de la superfcie Mtode de clcul. Tercer pas

17

C. El tercer pas consisteix en aplicar el factor de contenidoritzaci, que relaciona el volum del recipient amb la superfcie necessria docupaci i maniobrabilitat . El CTE, en el document HS2, concreta uns valor que sutilitzen en aquest procediment.

Taula nm. 5: Factors de contenidor (m2/litre)

Capacitat contenidor

Litres

Factor contenidor

M2/litres (CTE)

Espai magatzem i maniobra

m2

120 0,0050 0,6

240 0,0042 1,0

330 0,0036 1,2

600 0,0033 2,0

800 0,0030 2,4

1100 0,0027 3,0


3. Proposta de clcul de la superfcie Mtode de clcul. Quart pas. Superfcie inicial de magatzem. Coeficient adaptaci

18

D. En el quart pas sobt la superfcie necessria per fracci, de la manera segent: Sup f = Nf x Cap. Cont x Factor cont. Nf= Nombre de contenidors necessaris Capacitat de cada tipus de contenidor en litres Factor de contenidor de la Taula n 5 3.3. Clcul de la superfcie inicial de magatzematge Sup. Espai Mag. = Superfcies de magatzematge de cada fracci 3.4. Aplicaci de coeficients d'adaptaci a les activitats Es considera que la heterogeneitat dels diversos tipus de locals sha de reflectir en el clcul de les superfcies resultants amb la ponderaci duns coeficients de decrement o increment de la quantitat de residus generats, dacord amb la transformaci dels elements materials que sn objecte de cada activitat, que es reflecteix a la taula n 6.


3. Proposta de clcul de la superfcie Mtode de clcul. Coeficients dadaptaci

19

Taula nm. 6: Coeficients aplicables per a lincrement de la superfcie de magatzematge de residus segons el grup de classificaci i la classe de generador

GRUP DE CLASSIFICACI

MNIM PETIT MITJ IMPORTANT

A 1 1 1 1,5

B 1 1 1 1,5

C 1 1 1,5 2,0

D 1 1 1,5 1,8

E 1 1 1,5 2,0


3. Proposta de clcul de la superfcie Ajustaments

20

3.5. Ajustament del clcul de la superfcie de lespai destinat a magatzematge en el grup de generadors mitjans.

El grup de generadors mitjans, considerats en la franja de superfcie superior a 50 m2 fins a 250 m2, abasta una casustica de casos molt diversos, per la qual cosa es considera adient un ajustament daquest tram en dos subtrams:

El primer subtram amb una superfcie til superior a 50 m2 fins a 100 m2: Els valors de les superfcies per a cada grup sn el resultat de la mitjana aritmtica entre la xifra obtinguda en la columna del generador petit i la corresponent a la del generador mitj, segons shan comptat en les taules de referncia contingudes en els annexos. El segon subtram amb una superfcie til a partir de 100 m2 fins a 250 m2, cont els registres de superfcies avaluats prpiament per als generadors mitjans.

En tot cas es constata que el quadre s orientatiu i que, en funci dels valors de producci reals de residus de lestabliment pot ser necessari destinar a espai demmagatzematge una superfcie ms gran que lassenyalada a la taula.


3. Proposta de clcul de la superfcie Resum

21

3.6. Resum del procediment de clcul A continuaci sexposa la taula amb el quadre resum de les superfcies obtingudes en aplicaci del procediment detallat, en funci dels quatre tipus de generadors contemplats amb els trams de superfcies considerats (amb el desgls del generador mitj en dos subtrams), i dels cinc grups dactivitats. Taula nm 7: Supefcie necessria demmagatzematge de residus.

GENERADOR

MNIM PETIT MITJ IMPORTANT

GRUP

Prof. S 25 m2 Empr. ---

S > 25 fins a 50 m2 S fins a 50 m2

S >50 fins a 100 m2 S >50 fins a 100 m2

S >100 fins a 250 m2 S >100 fins a 250 m2

S >250 m2 S >250 m2

E 0,50 2,00 3,25 4,50 14,36

D 0,30 1,80 2,25 2,70 10,76

C 0,40 1,40 2,94 4,47 10,70

B 0,20 1,20 1,49 1,78 6,23

A 0,10 0,60 0,89 1,18 4,46


3. Proposta de clcul de la superfcie Resum

22

Les superfcies resultants superiors a 3,00 m2 requereixen dun espai delimitat per parets perimetrals i sostre. (veure els quadres ressaltats de la taula nm. 7) Les superfcies resultants inferiors a 3,00 m2 poden tenir un espai delimitat per elements de mobiliari o similars.


3. Proposta de clcul de la superfcie Exemples

23

3.7. Exemple nm 1: Restaurant de Sup. > 100 fins a 250 m2 3.7.1. Identificaci: Generador: Mitj Grup E: Residus: O + R + P/C + E + V 3.7.2. Procediment (Hiptesi de repartiment homogeni, amb la consideraci de que la suma dels volums de les fraccions de P/C, V i E arriba a la quantitat mxima marcada per a cada tipus de generador).

-Sup. necessria per fracci = 1 cont x 120 litres x 0,005 m2/litre = 0,60 m2 -Sup global = 5 fraccions x 0,60 m2 = 3,00 m2 -Aplicaci coeficients (Taula nm. 6): Sup. cambra = 3,00 m2 x 1,5 = 4,50 m2

Pas 1 Prod. Gen.

Pas 2 Prod. dia

Pas 3 Vol. Magatzem.

Pas 4 Tipus Cont.

Pas 5 N. Cont.

Pas 6 Factor Cont.

Residu T Nm. 2 T Nm. 3: Qf T Nm 4: Vmf = Qf x P

Vfcont Vmf T - Nm. 5

Org. 120 l/dia 120 l/dia 120 l/dia 120 l 1 0,0050 m2/l

Resta 120 l/dia 120 l/dia 120 l/dia 120 l 1 0,0050 m2/l

Paper 80 l/set 11,42 l/d 22,85 l/2 dia 120 l 1 0,0050 m2/l

Env. 80 l/set 11,42 l/d 22,85 l/2 dia 120 l 1 0,0050 m2/l

vidre 80 l/set 11,42 l/d 79,99 l/7 dia 120 l 1 0,0050 m2/l


3. Proposta de clcul de la superfcie Exemples

24

3.8. Exemple nm 2: Supermercat de Sup. > 250 m2 3.8.1. Identificaci: Generador: Important Grup D: Residus: O + R + P/C 3.8.2. Procediment (Hiptesi de repartiment homogeni, amb la consideraci de que la suma dels volums de les fraccions de P/C, V i E arriba a la quantitat mxima marcada per a cada tipus de generador).

-Sup. necessria Resta = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2

-Sup. necessria Org. = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2 -Sup. necessria P/C. = 1 cont x 330 litres x 0,0036 m2/litre = 1,18 m2 -Sup global = 2,40 m2 + 2,40 m2 + 1,18 m2 = 5,98 m2 -Aplicaci coeficients (Taula nm. 6): Sup. cambra = 5,98 m2 x 1,8 = 10,76 m2

Pas 1 Prod. Gen.

Pas 2 Prod. dia

Pas 3 Vol. Magatzem.

Pas 4 Tipus Cont.

Pas 5 N. Cont.

Pas 6 Factor Cont.

Residu T Nm. 2 T Nm. 3: Qf T Nm 4: Vmf = Qf x P

Vfcont Vmf T - Nm. 5

Org. 450 l/dia 450 l/dia 450 l/dia 800 l 1 0,0030 m2/l

Resta 450 l/dia 450 l/dia 450 l/dia 800 l 1 0,0030 m2/l

Paper 900 l/set 128,58 l/d 257,14 l/2 dia 330 l 1 0,0036 m2/l


4. Caracterstiques de la cambra de residus Situaci i configuraci

25

4. Caracterstiques generals de la cambra de residus

En el disseny de lespai delimitat per parets perimetrals i sostre destinat a cambra de residus es tindr en compte el segent:

A. Quant a situaci i configuraci, i instal.lacions. (Referncia CTE: DB HS2 Evacuaci de residus)

Situaci:

Recorregut entre magatzem i exterior: Amplada 1,20 m. Admesos estrangulaments menors o iguals a 20 cm i L 45 cm. Les portes del recorregut han dobrir en el sentit de la sortida. La pendent del recorregut ser inferior al 12%, i no hi hauran graons.

Configuraci:

El disseny i lemplaament garanteixen que la temperatura no superi els 30. Si cal es col.locar un sistema de refrigeraci . El revestiment de parets i terres ser impermeable i fcilment netejable. Les trobades entre parets i terres seran arrodonides.


4. Caracterstiques de la cambra de residus

Instal.lacions. Protecci contra incendis

26

Instal.lacions:

Contindr, com a mnim, una presa daigua amb vlvula de tancament (q 0,2 l/seg). Contindr una bunera sifnica antimrida al terra (desgus am dimetre 50 mm). Disposar dil.luminaci artificial que proporcioni 100 lux a una alada d1 metre. Tindr una base dendoll fixa 16A 2p+T.

B. Quant a protecci contra incendis (Referncia CTE: DB SI Protecci contra incendis)

En locals de risc especial baix amb superfcie entre 5 i 15 m2

Resistncia al foc de lestructura: R90 Resistncia al foc de parets i sostres: EI90 Portes de comunicaci: EI2 45-C5 Recorregut mxim devacuaci fins a sortida del local 25 m Classes de reacci al foc delements constructius:

-Parets i sostres: B-s1, d 0 -paviments: Bfl-s1



Ventilaci

27

Dotaci contra incendis en locals de risc especial baix amb sup. entre 5 i 15 m2 :

Extintor porttil a lexterior del magatzem i proper a la porta daccs: Eficcia 21 A-113 B.

A linterior del magatzem, els necessaris perque el recorregut real fins algun, incls el situat a lexterior, no sigui ms llarg de 15 metres en locals de risc baix.

C. Quant a ventilaci (Referncia CTE: DB HS3 Ventilaci)

-El cabal mnim de ventilaci exigit ser de qv 10 l/s/m2 til. (36 m3/h/m2) -El tipus de ventilaci podr ser podr ser natural, hbrida o mecnica: Natural: - Obertura mixta (admissi i/o extracci) situades almenys a dues parets oposades del magatzem. Cap punt dista ms de 15 metres de lobertura ms propera. - A travs dobertures dadmissi i extracci comunicades directament amb lexterior, i amb una separaci vertical entre elles d1,5 metres.



Ventilaci

28

Hbrida: -Els conductes dadmissi tenen una longitud 10 metres -El magatzem est compartimentat, lobertura de lextracci es disposa al compartiment ms contaminat, i la dadmissi a altres espais. Es disposen obertures de pas entre els espais. -Les obertures dextracci es connecten a conductes dextracci que no es comparteixen amb locals daltres usos. Mecnica: - El magatzem est compartimentat, lobertura de lextracci es disposa al compartiment ms contaminat, i la dadmissi a altres espais. Es disposen obertures de pas entre els espais. - Les obertures dextracci es connecten a conductes dextracci que no es comparteixen amb locals daltres usos. Els mecanimes dextracci daire hauran destar dotats de dispositius adients, que evitin el pas dolors als espais exteriors (Filtres de carboni actiu, aplicaci doz o similars).



Ventilaci sense ximeneia

29

Tamb es considera admissible efectuar la sortida de laire de ventilaci de la cambra de residus sense necessitat de disposar de ximeneia si es compleixen les condicions segents: 1) Que els sistemes dextracci daire estiguin dotats de dispositius adients que evitin el pas dolors als espais exteriors (com els filtres de carb actiu o daltres deficcia similar) i es disposi dun programa per al seu manteniment. 2) Que els elements de contenci es mantiguin tancats. 3) Que la retirada de la fracci orgnica sefectu diriament. En aquest supsit la llicncia hauria de contemplar que si en el decurs del desenvolupament de lactivitat es poss de manifest lexistncia dalgun possible focus dolor, podr imposar-se ladopci de mesures complementries per a la seva correcci.


5. Annexos

Taules de referncia. Grup E

30

ANNEXOS: Taules de referncia de superfcies dels espais de Magatzematge de residus i nombre de contenidors en funci de la fracci residual


5. Annexos

Taules de referncia. Grup E

31


5. Annexos

Taules de referncia. Grup D

32


5. Annexos

Taules de referncia. Grup D

33


5. Annexos

Taules de referncia. Grup C

34

3- GRUP C

3.1- GRUP C GEN. MNIM S 25 m2 Professionals:

R 30 l/d

P/C, V o E 30 l/set

Residu P1 P2 P3 P4 P5 P6 P7 P8 P9

Prod prev Qf Vm Vcont Ncont Fcont Scont Coef Amp S Total

R 30 l/d 30 l/d 30 l 45 l 1 0,1

P 10 l/Set 1,43 l/d 2,86 l 45 l 1 0,1

E 10 l/Set 1,43 l/d 2,86 l 45 l 1 0,1

V 10 l/Set 1,43 l/d 10,00 l 45 l 1 0,1

0,40 1,00 0,40

3.2- GRUP C GEN. PETIT S >25 fins a 50 m2 Professionals

R 120 l/d S fins a 50 m2 Empresarials

P/C, V o E 120 l/set



R 120 l/d 120 l/d 120 l 120 l 1 0,6

P 40 l/Set 5,71 l/d 11,42 l 45 l 1 0,1

E 40 l/Set 5,71 l/d 11,42 l 45 l 1 0,1

V 40 l/Set 5,71 l/d 40,00 l 120 l 1 0,6

1,40 1,00 1,40


5. Annexos

Taules de referncia. Grup C

35

3.3- GRUP C GEN. MITJ S >50 fins a 250 m2 Professionals

R 240 l/d S >50 fins a 250 m2 Empresarials




R 240 l/d 240 l/d 240 l 330 l 1 1,18

P 80 l/Set 11,42 l/d 22,85 l 120 l 1 0,6

E 80 l/Set 11,42 l/d 22,85 l 120 l 1 0,6

V 80 l/Set 11,42 l/d 80,00 l 120 l 1 0,6

2,98 1,50 4,47

3.4- GRUP C GEN. IMPORTANT S > 250 m2 Professionals

R 900 l/d S > 250 m2 Empresarials




R 900 l/d 900 l/d 900 l 1100 l 1 2,97

P 300 l/Set 42,86 l/d 85,72 l 120 l 1 0,6

E 300 l/Set 42,86 l/d 85,72 l 120 l 1 0,6

V 300 l/Set 42,86 l/d 300,00 l 330 l 1 1,18

5,35 2,00 10,70


5. Annexos

Taules de referncia. Grup B

36


5. Annexos

Taules de referncia. Grup B

37


5. Annexos

Taules de referncia. Grup A

38


5. Annexos

Taules de referncia. Grup A

39

Estudi Cambra de Residus

Documents