EstratèGies D’Adquisició D’Una L2

ESTRATÈGIES D’ADQUISICIÓ

D’UNA L2

ENFOCAMENT COMUNICATIU

• La llengua s’aprèn quan s’utilitza per a fer coses amb els altres, com a mitjà de comunicació i no d’estudi.

• La selecció del lèxic, les estructures, el discurs... que ensenyem ha de partir de les necessitats socials, acadèmiques, etc., de l’alumnat i no de cap ordre inherent de la llengua.

• La llengua escrita cal introduir-la paral·lelament al treball de la llengua oral, assegurant-se que l’alumnat comprèn el que llegueix.

Dos nivells de llenguatge• Competència lingüística bàsica (bics): el

llenguatge que permet comunicar-se en una situació amb molt de context (aquí i ara)

• Llenguatge acadèmic (Calp): llenguatge que permet fer activitats amb complexitat cognitiva, molt lligat a la llengua escrita.

Dos nivells de llenguatge

Progressió didàcitca

El docent com a model lingüístic• Assegurar sempre la contextualització del missatge mitjançant

gestos i suports visuals (imatges, objectes, esquemes, gràfics...)• Adaptar el ritme de la parla i fer pauses en el discurs. • Repetir el missatge, quan calgui, amb naturalitat.• Tenir cura de la pronúncia i exagerar lleugerament l’entonació.• Simplificar el vocabulari:

• Triar el lèxic més comú i d’interpretació única;

• Evitar l’ús de paraules i estructures sinònimes;

• Utilitzar antònims per a definir conceptes

• Simplificar la gramàtica:

• Frases breus però completes (no telegràfiques) i d’estructura senzilla: Subj + V + Compl

• Evitar temps compostos i frases subordinades

•Modificar el discurs:

• Tematitzar més: explicitar el tòpic amb reiteració. En aquesta casa, hi ha molts animals

• Fer ús de la descomposició temàtica El diumenge vas anar a la fira, oi? Quants diners et vas gastar a la fira?

• Evitar els mecanismes anafòrics

• Estructurar el discurs de manera lògica i seqüencial. Més presència de nexes i marcadors: ara, més tard, primer...

El docent com a interlocutor

• Tendir gradualment cap a un estil de conversa no directiu:

L’estructura de torns oberts, afavoreixen les estratègies de feedback (correccions, reformulacions i expansions) que augmenten les possibilitats d’aprenentatge.

Recollir en tot o en part la darrera intervenció de l’alumne com a partida del proper tema: repetir, ampliar, reformular, i corregir el missatge de l’aprenent.

Donar el temps necessari per a la resposta de l’alumne.

Progressar des de preguntes tancades cap a torns més oberts.

•Animar a que l’alumne faci repeticions i memoritzacions de paraules i enunciats de l’adult.

• Elaborar enunciats que permeten a l’alumnat fer encadenaments conjunts de la frase.

• Proposar temes de conversa relacionats amb els interessos i les necessitats de l’alumnat.

• Ensenyar ben aviat expressions de control de la conversa i d’adquisició de nous coneixements; No ho entenc, pots repetir?, Què vol dir això? Con es diu...?

El docent com a dinamitzador• Anticipar el tema de conversa i facilitar la informació

• Regular la intervenció i la interrelació dels companys.

• Facilitar la participació de tot l’alumnat amb preguntes més o menys obertes.

• Reconèixer els encerts.

El docent com a corrector• Fer repeticions en forma d’assentiment que suposin una

extensió: He terminat. Sí, has acabat la feina i l’has fet molt be.

• Fer expansions en forma d’assentiment: La sabata. Vols que et cordi la sabata?

• Fer repeticions que suposin una incorporació: Un llop malo. Llavors va arribar un llop molt dolent i...

• Fer preguntes d’elecció: pescat. Porta peix o carn?

• Indicar una resposta incorrecta.

Seqüència didàctica• Contextualització: per què, per a què, i jo quin paper jugo,

i els altres, i què farem.• Modelatge o pràctica compartida: El docent presenta el

llenguatge específic de la sessió amb un exemple o model.• Pràctica guiada o possibilitadora: el docent fa que l’alumnat

practiqui el llenguatge presentat de manera molt pautada.• Pràctica comunicativa: l’alumnat participa en una activitat

menys pautada en què ha de fer servir el llenguatge introduït en aquesta i en altres sessions.

• Contextualització o reflexió: Acabament, què hem après, reflexió metalingüística o emocional....