Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Pren el seu nom en honor al compositor
carcaixentí Juan Vert Carbonell conegut per obres tan populars com “La leyenda del beso” entre altres.
El quartet de clarinets “Vert” naix a l’any 2000 de la necessitat dels seus components per expressar en comú les seues inquietuds artístiques, socials i culturals, a més de propiciar el foment i la divulgació de la música interpretada per aquesta agrupació.
Dels seus fundadors tres d’ells són carcaixentins (Salvador Navarro, José E. Navarro i José S. Quilis) i l’altre (Vicente Pastor) vinculat al poble per desenvolupar la seua tasca docent al Conservatori Professional de Música “Mestre Vert” de Carcaixent.
JOSÉ S. QUILIS – SALVADOR NAVARRO – JOSÉ E. NAVARRO – VICENTE PASTOR
Des dels seus inicis ha rebut influències
musicals molt diverses: clàssica, contemporània, jazz, popular... Per aquest motiu les seues interpretacions han despertat la sensibilitat i l’interés musical d’un públic molt variat, que va des del melòman més exigent a l’aficcionat més profà.
El Cuarteto de Clarinetes Vert ha sigut seleccionat des de 2001 ininterrompudament dintre del programa cultural de música de cambra i arts escèniques de la Diputació de València (SARC).
Al 2002 realitza l’enregistrament del seu primer disc, fent la seua presentació al Club Diario Levante (València), Club Diario Información (Alacant) i en l’Auditori Municipal de Carcaixent rebent molt bones crítiques pel seu treball.
“El Cuarteto de Clarinetes Vert,
deleitaron anoche a los asistentes al concierto que ofrecieron en el salón de actos del Club Información como presentación de su Cd.
Lunes, 21 de octubre de 2002 – Club Información”.
Josep Lluís Galiana i Luís Blanes
COMPOSITORS: CLÀSSICS , ROMÀNTICS I DEL SEGLE XX
En 2003 actua en Radio Televisió
Valenciana (rtvv - canal 9), participant en el programa “Arrels”, interpretant dos peces de les que formen part del Cd esmentat.
En els següents anys, a més a més, de la seua tasca interpretativa, donant concerts per la Comunitat Valenciana com per la resta de l’estat espanyol, inicien contactes amb diversos compositors per a promoure la creació d’obres originals per a quartet de clarinets.
En aquesta etapa, passa a formar part del
quartet Salvador Català, natural de Simat de la Valldigna i antic alumne del Conservatori de Carcaixent, prenent el relleu a Vicente Pastor en setembre del 2005.
CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MÚSICA “MESTRE VERT” DE CARCAIXENT
Aquesta iniciativa dona com a fruit que al
2006 el Cuarteto de Clarinetes Vert estrenara al “Club Diario Levante” quatre obres composades i dedicades al quartet per els compositors valencians: Salvador Navarro (Divertimento sobre temas de Marcel Bitsch), Ricardo Baixauli (Quartettino), José M. Morales (Two blue minutes) i José Pla (Pieza para 4 clarinetes).
Al 2008 amplien el seu repertori (que
consta de més de 70 obres) amb tres noves creacions dedicades al grup, dels compositors: Ramón García (Apunts), Juan Pérez (El travieso jovial) i Luís Blanes (Simetrías Seriales).
En el 2009, amb la nova incorporació al grup de Antonio Chaveli, natural de Barx, en lloc de José E. Navarro, realitzen l’estrena d’aquestes tres últimes obres al Club Diario Levante i al Conservatori Professional de Música de Carcaixent en la commemoració del seu XXV aniversari.
JUAN PÉREZ RIBES I RAMÓN GARCÍA SOLER
El Quartet de Clarinets Vert está formado por cuatro excelentes intérpretes …
Es de justicia remarcar la excelencia interpretativa y el buen momento artístico de este grupo autóctono. La insistencia en un repertorio siempre novedoso y original, el esfuerzo realizado en aras de la calidad instrumental y el rigor con el que trabajan los diversos estilos interpretativos hacen de este cuarteto una formación de referencia en el actual panorama de la creación contemporánea española a tener en cuenta tanto por compositores y aficionados, como por programadores y especialistas en la música de cámara.
Sábado, 16 de mayo del 2009. José L. Galiana – Club Diario. Levante-EMV.”
JOSEP LLUÍS GALIANA
No podent comptar amb la presencia del compositor Luís Blanes, molt vinculat a Carcaixent, per haver faltat en novembre del 2009, del qui sempre guardarem un record molt especial.
SEMPRE EN LA NOSTRA MEMÒRIA
V FIRA DE TURISME DE VALÈNCIA
II FIRA ALTERNATIVA DE CARCAIXENT 2009
SONIART-PRODUCCIONES. ESTUDI DE GRAVACIÓ DE RAÚL NACHER
A l’any 2010, gràcies a estos compositors valencians aconsegueixen l’objectiu d’editar el seu segon disc “Esencias” amb la integral de totes aquestes dedicatòries.
Salvador Navarro Ricardo Baixauli José M. Morales José Pla Ramón García Juan Pérez Luís Blanes
El significat concret de la paraula 'essència' és tot allò que tracta sobre la verdadera naturalesa de les coses, el que hi ha de permanent i invariable, en definitiva, el seu element més característic i més important.
A l’igual que els filòsofs grecs creien que l'Univers estava construït usant quatre elements bàsics: terra, aigua, aire i foc, el Cuarteto de Clarinetes Vert, amb els seus quatre components formen una agrupació en la qual es complementen per a interpretar les diverses composicions que constitueixen el present treball.
En l'Univers Musical, hi havia un altre element, el Cinqué Element o Quinta Essència. Es tracta de l'energia que espenta l'univers a expandir-se. Per al Cuarteto de Clarinetes Vert la seua quinta essència és la 'il·lusió'. Esta il·lusió que comparteixen els seus membres, és la que els connecta, l'energia que els sosté, el factor de cohesió que els ha permés madurar, créixer i desenrotllar-se musicalment, que els ha impulsat a avançar cap a una finalitat, mirant cap al futur, buscant acumular nous coneixements, emocions i desitjos de superació.
La il·lusió és el principi fonamental que ha impulsat al Cuarteto de Clarinetes Vert a emprendre la missió de fomentar la música original per a esta formació, comptant amb la inestimable col·laboració dels compositors que els han dedicat les seues obres per a, amb este treball, iniciar-hi un llarg trajecte d'aportacions musicals.
“SOLS ELS REPTES DIFÍCILS SÓN
ESTIMULANTS” Cuarteto de Clarinetes Vert
Les següents són les reflexions personals de cada autor sobre
el seu treball.
Professor del Conservatori Professional de Música de Carcaixent
Basada en quatre estudis dels 12 Estudis de Ritme de Marcel Bitsch, de gran dificultat tècnica i rítmica, esta obra es pot considerar que està constituïda per quatre estudis per a quatre clarinets. El llenguatge harmònic és bàsicament tonal, amb l'ocupació assídua de notes afegides i estranyes per la preponderància que dóna el compositor al teixit contrapuntístic en tota l'obra.
Com en qualsevol altra obra en forma d'estudi, en cada temps s'intentarà millorar amb la seua execució un paràmetre interpretatiu.
En el primer moviment es troba el ritme de petenera, basat en l'alternança dels compassos de 3/4 i 6/8, amb l’staccato com a element comú.
El segon, més melòdic i expressiu, flueix contrapuntísticament amb un ambient llunyanament medieval per la seua harmonia, basada en el mode menor sense sensible.
El tercer, més barroc i d'especial dificultat interpretativa, s'hauria de tractar com els quadres de pintura puntillista, en el qual, de forma global, la nostra oïda barrejaria els sons formant una harmonia amb els xicotets motius.
I finalment, en el quart temps, amb ritme de samba i menys contrapuntístic, es combina el picat amb els accents insistents fins a acabar l'obra brillantment amb una successió incessant de semicorxeres.
Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Badajoz
El Travieso Jovial està pensada perquè afloren tots els moments emocionals que un xiquet, a través dels seus videojocs, pot convertir les seues pròpies fantasies novel·lesques i portar-les al món real. Esta Fantasia per a xiquets, pretén desenrotllar a través de la música les mil preguntes que ells es fan i creure's protagonistes dels seus propis somnis.
Es tracta d’una obra contemporània que, lluny d'aparençar classicisme, discorre dins d'una tonalitat atonal o, el que és el mateix, en una vaga tonalitat indefinida, basada en la creació de noves escales per a formar sonoritats i girs nous. Pretén que siga universalista, i conté una gran preocupació tècnica, derivada dels dissenys del més pur concertant imitatiu, així com sonoritats arriscades acorda-les, nascudes de qualsevol xoc ocasional i disseny aleatori. Utilitza les sèries en diverses combinacions i motius polirítmics, amb desplaçaments ràpids, tant melòdics com harmònics, i tot açò per a crear un ambient de tensió constant.
El primer temps es caracteritza per la seua senzillesa d'estil alegre i juganer, una aparent polifonia vertical, però amb intencionalitat individual de cada veu i usos melòdics de 4a i 5a augmentada i disminuïda.
Un segon moviment greu i reflexiu, amb xocs de 2a menor i 7a major, frulatos.
Un Scherzando característic i vivaç ple d’astúcia.
Acaba amb un quart temps en què apareixen tots els estils utilitzats en l'obra. És un moviment àgil i vigorós, on es troben els diversos dibuixos imitatius.
Professor del Conservatori Professional de Música d’Ontinyent
En esta obra el compositor ha volgut allunyar-se de les estructures tonals i experimentar en el món atonal, per mitjà del serialisme.
El material de partida és una sèrie de dotze sons, de la qual les set primeres notes pertanyen a l'escala en Base 6 del Sistema de Variants de Base de Javier Dárias i les cinc restants completen la paleta amb un total de dotze sons diferents.
La repetició d'una nota, la tendència escalística inicial i el gir melòdic final, fan que la idea de sèrie siga diferent de la del dodecafonisme vienés. Podríem dir que és una sèrie un tant lírica. No passa el mateix amb el tractament d'este material, que sí que respon decididament al sistema de Schöenberg, amb les 48 sèries resultants.
L'estructura formal es basa en la divisió de les seccions per mitjà de proporcions àuries, utilitzant com a unitat el compàs.
Professor del Conservatori Professional de Música de Castelló
El llenguatge d'esta obra és de l'estil utilitzat en la seua època d'estudiant de composició amb el Mestre Blanquer.
A conseqüència d'això, l'obra està escrita amb una clara influència tonal i jazzística, on predomina el ritme sincopat de la introducció que serà tractat com una cèl·lula germinal al llarg de l'obra. Així mateix en la melodia utilitza de forma reiterada les blue notes, pròpies de l'expressivitat de l'estil jazzístic. Tot això dins d'una harmonia inherent del llenguatge i un balanceig constant i característic de swing.
Professor del Conservatori Professional de Música de València
Quartettino és una composició musical inspirada en les sensacions personals percebudes en la vesprada plujosa i fatídica del dilluns 14 de novembre de 2005: el moment en què en els corredors freds d'un hospital valencià algú s’adona que la pèrdua d'un ser més que volgut s'està fent imminent. Eixa és, per molt inesperada i no desitjada que siga, la 'trista i despietada realitat'.
Des d'un punt de vista tècnic la seua estructura es configura a través d'un element melòdic fonamental, d'arrel tonal que, de vegades, es desenvolupa a través de la imitació i la tècnica d'escriptura de la fuga, sense deixar de costat altres possibilitats de desenrotllament com són les de la ressonància entre veus (a través d'un nou element melòdic que parteix, de bell nou, de l'interval de 4a justa), la idea d'acumulació, tractada des de diferents punts de vista (addició sobre la ressonància, suma polifònica d'elements melòdics, etc...), la transformació progressiva d'intervals melòdics (8a justa que es converteix en 8a augmentada, per posar un exemple), etc...
L'estructura harmònica es configura, amb una certa freqüència, a través d'elements acòrdics que es desplacen per moviment paral·lel i que integren en perfecta harmonia -almenys eixa és la intenció- intervals de 2a, 3a i 4a, sense menystenir tampoc, la possibilitat de desenrotllar la idea de cluster.
Pel que fa a la configuració de la seua estructura global, es té en compte la idea de fraccionament, i s’estableix una espècie de pugna en la successió dels diferents fragments, cada un d'ells amb el seu propi pols vital, que, no obstant això, suggereix la forma rondó.
Catedràtic del Conservatori Superior de Música de València
Variaciones Simétricas és una de les últimes obres escrites pel compositor Luis Blanes, del qual sempre guardarem un record molt especial.
L'obra consta de tres moviments, i ja que (segons les seues paraules) 'presentar de forma exhaustiva l'obra, és extremadament difícil i complex', ens en descobreix alguns aspectes, a fi de revelar part dels secrets del seu ordenament.
El primer moviment, Trinos, es una peça mecànica en què l'agent de la seua estructura és una escala simètrica de set sons, elaborada amb les formes d'Alexandre Scriabin. Els seus sons, col·locats verticalment, esdevenen una agregació sonora equiparable a un acord equilibrat, col·locat successivament, de tal manera que les seues notes centrals o nuclears formen una altra escala simètrica de majors proporcions, combinat tots estos elements de forma molt personal.
En el segon moviment, Equilibrios, utilitza per a la seua elaboració una sèrie dodecafònica, construïda expressament per a l'ocasió, on fa ús dels camps harmònics i del resultat de les multiplicacions entre ells.
En el tercer moviment, Simetrías Seriales, com a material previ, planteja una sèrie dodecafònica transportada als dotze semitons cromàtics, i llavors, comença el camí establint un diàleg entre una de les veus, que s'erigeix en protagonista, i la resta que la recolzen amb ritmes molt definits. El context sonor es va concentrant i derivant en unes altres combinacions amb què, després d'una cadència curta, que canta el clarinet 2n, finalitza el tercer moviment.
Professor de la Banda Municipal de Castelló
Esta obra fa un recorregut per diversos estils musicals com el jazz, la cobla i la música amb un tarannà andalusí.
L'harmonia utilitzada se serveix d'eixa fusió d'estils sense massa estridències, i sense abandonar en cap moment una escriptura essencialment tonal
El tema inicial és utilitzat com a 'leitmotiv' (melodia curta i recurrent) que li dóna a l'obra una unitat amb una estructura semblant al rondó.
Apareixen diverses seccions contrastants, un tema amb estil bandístic, una cadència amb caràcter àrab, un tema expressiu amb aire de música popular espanyola, una cobla i un cànon contrapuntístic en el qual reapareix el tema emprat en la primera cadència com a coda final. Tot això unit pel tema jazzístic inicial que es repeteix i serveix d'enllaç.
Related Documents
