PROGRAMA D’ESTUDI EFICAÇ Esquemes de Coneixement del medi Els continguts imprescindibles de la Primària resumits en 30 esquemes Fitxa 1 Els éssers vius 2 Fitxa 2 Els animals invertebrats 4 Fitxa 3 Els animals vertebrats 6 Fitxa 4 Les plantes 8 Fitxa 5 Els ecosistemes 10 Fitxa 6 Funció de relació: el sistema nerviós 12 Fitxa 7 Funció de relació: els sentits 14 Fitxa 8 Funció de relació: l’aparell locomotor 16 Fitxa 9 Funció de relació: la coordinació interna 18 Fitxa 10 Funció de nutrició La dieta 20 Fitxa 11 Funció de nutrició: el procés digestiu i la respiració 22 Fitxa 12 Funció de nutrició: la circulació i l’excreció 24 Fitxa 13 Funció de reproducció 26 Fitxa 14 La matèria 28 Fitxa 15 L’energia, la llum i el so 30 Fitxa 16 L’electricitat i el magnetisme 32 Fitxa 17 Les forces i les màquines 34 Fitxa 18 La Terra i l’univers 36 Fitxa 19 Capes de la Terra 38 Fitxa 20 Geografia: paisatge, relleu i clima 40 Fitxa 21 Geografia física d’Espanya 42 Fitxa 22 Geografia humana i econòmica 44 Fitxa 23 Geografia política d’Espanya 46 Fitxa 24 Geografia d’Europa 48 Fitxa 25 La prehistòria a la península Ibèrica 50 Fitxa 26 L’edat antiga a la península Ibèrica 52 Fitxa 27 L’edat mitjana a la península Ibèrica 54 Fitxa 28 L’edat moderna a Espanya 56 Fitxa 29 L’edat contemporània a Espanya (segle XIX) 60 Fitxa 30 L’edat contemporània a Espanya (segle XX) 62 PRIMÀRIA Recursos per al professorat
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
1
PROGRAMA D’ESTUDI EFICAÇ
Esquemes de Coneixement del mediEls continguts imprescindibles de la Primària resumits en 30 esquemes
Cèl·lules: part més menuda d’un ésser viu. Formen teixits.Teixits: agrupació de cèl·lules que duen a terme la mateixa funció. Formen òrgans.Òrgans: grups de teixits que treballen conjuntament portant a cap la mateixa funció. Formen sistemes.Sistemes: grups d’òrgans que acompleixen la mateixa funció. Formen aparells.Aparells: sistemes i òrgans que realitzen la mateixa funció. Formen un organisme.Organisme: ésser viu complet format per aparells i sistemes.
Éssers inerts (no vius): no realitzen funcions vitals. Són…
Diferents éssers formen la natura
Éssers vius: realitzen les funcions vitals
Reproducció, per a obtindre descendència.
Nutrició, per a obtindre…
Altres éssers vius. El medi.
D’origen natural (Sol).
D’origen artificial (moble).
Relació amb…
Regne animal
Tipus
Classificació
Característiques
Segons el medi en què viuen
Segons l’alimentació
Segons la forma de nàixer
Pluricel·lulars.
Heteròtrofs (s’alimenten d’altres éssers vius).
Es poden desplaçar d’un lloc a l’altre.
Reaccionen davant els estímuls.
Vertebrats: tenen esquelet ossi.Invertebrats: no tenen esquelet ossi.
Terrestres: respiren aire. Aquàtics: prenen l’oxigen dissolt a l’aigua.
Ovípars: naixen d’ous. Vivípars: es formen dins la mare.
Herbívors: s’alimenten de plantes. Carnívors: s’alimenten de carn. Omnívors: s’alimenten de carn i plantes.
Formen part de la funció de relació. Els sentits fan possible el contacte dels éssers humans amb el món exterior: reben informacions i estímuls de l’exterior (sons, olors…); transformen els estímuls en senyals elèctrics; passen aquests senyals al sistema nerviós.
Òrgans: els ulls, que tenen diverses parts
Exterior
Interior
Funcionament: la llum entra per la pupil·la, travessa la còrnia i arriba a la retina. A través del nervi òptic, s’envia informació al cervell.
Funció: captar la llum per percebre els colors, les formes i la mida de les coses, i la distància a què es troben.
Olfacte
Funció: captar les olors.
Òrgan: el nas, concretament la pituïtària groga, que està al seu interior.
Funcionament: l’aroma que està en l’aire entra pel nas i arriba a la pituïtària, que a través del nervi olfactiu envia la informació al cervell.
Gust
Funció: detectar el sabor dels aliments.
Òrgan: la llengua, concretament les papil·les gustatives, que informen dels sabors (dolç, salat, àcid, amarg, umami).
Funcionament: les papil·les gustatives recullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.
Funcionament: les terminacions nervioses de la dermis capten els estímuls de l’exterior i envien informació al cervell pels nervis tàctils.
Epidermis, la més externa.
Dermis, a l’interior, on es troben les terminacions nervioses.Òrgan: la pell, que té dues capes
Funció: rebre sensacions de les coses que toquem, com la temperatura, el dolor, la pressió...
Funcionament: els sons entren pel conducte auditiu i arriben al timpà, que vibra. La vibració es transmet fins al caragol, des d’on el nervi auditiu transmet informació al cervell.
Funció: percebre els sons, distingir-los i saber d’on procedeixen.
Protegir els òrgans més delicats. Per exemple, el cor, els pulmons…
Facilitar el moviment.
Ossos del crani: protegeixen el cervell.
Ossos de la cara: fixos i mòbils. Per exemple, la mandíbula.
Articulacions(unions entre ossos)
Cartílags: òrgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles.
Ossos
Cap
Fixes. Per exemple, les del crani.
Mòbils. Per exemple, el genoll.
Semimòbils. Per exemple, les de les vèrtebres.
Extremitats: ossos dels braços i de les cames.
Sistema esquelètic (ossi)
Funcions
Està format pels músculs, que són òrgans tous i elàstics que poden contraure’s o relaxar-se i recuperar després la forma i la mida originals. S’uneixen als ossos mitjançant tendons.
Elements
Facilitar el moviment de les distintes parts del cos.
Laringe i faringe: per on passa l’aire abans d’arribar a la tràquea.
Tràquea: conducte des del qual passa l’aire als pulmons.
Bronquis: són dues ramificacions de la tràquea que entren en els pulmons.
Bronquíols: són uns tubs fins en què es ramifiquen els bronquis.
Alvèols pulmonars: saquets plens d’aire que ixen dels bronquíols.
Pulmons: òrgans esponjosos que es troben a la caixa toràcica.
L’aire entra per les fosses nasals.
Passa per la laringe, la faringe i la tràquea i arriba als bronquis i bronquíols.
Des dels bronquíols arriba fins als alvèols pulmonars.
Als alvèols l’oxigen passa a la sang i aquesta allibera el diòxid de carboni.
L’aire pobre en oxigen i ric en diòxid de carboni s’expulsa a l’exterior.
Passen perquè la caixa toràcica es dilata i es contrau.
Procés
Moviments respiratoris
La respiració consisteix en l’entrada i eixida de l’aire del nostre cos per a l’obtenció d’oxigen i l’expulsió de diòxid de carboni. Aquesta funció, la porta a cap l’aparell respiratori.
Inspiració
Els pulmons s’omplin d’aire.
Es produeix l’entrada d’aire per les vies respiratòries fins als alvèols pulmonars.
L’aire ix dels pulmons.
L’aire és obligat a eixir dels pulmons i a recórrer les vies respiratòries fins a arribar a l’exterior.
Cor: òrgan que bomba la sang contínuament. Té quatre cavitats: dues aurícules i dos ventricles.
Artèries: duen la sang des del cor fins als òrgans del cos.
Venes: duen la sang dels òrgans del cos al cor.
Capil·lars sanguinis: comuniquen les artèries i les venes.
Sang
Vasos sanguinis
Components
El plasma: part líquida de la sang.
Cèl·lules sanguínies
Glòbuls rojos: transporten oxigen.
Glòbuls blancs: ens defenen d’infeccions.
Plaquetes: s’ocupen de la coagulació.
La circulació és el trasllat de la sang per l’aparell circulatori per a transportar substàncies nutritives, oxigen i substàncies residuals. La porta a cap l’aparell circulatori.
La sang mai no ix de l’aparell circulatori.
Circulació pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir oxigen i alliberar diòxid de carboni.
Circulació general: recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons, per repartir nutrients i oxigen, i recollir productes residuals.
Ovaris: on es produeixen els òvuls (cèl·lules reproductores).
Trompes de Fal·lopi: comuniquen els ovaris amb l’úter.
Úter: cavitat on es desenvolupa el fetus durant l’embaràs.
Vagina: òrgan que comunica l’úter amb l’exterior.
Testicles: és on es produeixen els espermatozoides (cèl·lules reproductores).
Conductes deferents: condueixen els espermatozoides fins a l’uretra.
Uretra: condueix els espermatozoides a l’exterior.
Vesícules seminals i pròstata: fabriquen el líquid que serveix de vehicle i d’aliment als espermatozoides.
Penis: pel seu interior discorre l’uretra. S’encarrega d’expulsar els espermatozoides.
Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.
Òrgans genitals externs: Vulva.
Òrgans genitals externs
La funció de reproducció permet als éssers humans tindre descendents. La reproducció humana és sexual perquè s’hi uneixen les cèl·lules sexuals de dos individus de distint sexe (mascle i femella) per formar un nou individu. Els aparells reproductors de la dona i de l’home permeten que això siga possible.
Substàncies pures: formades per un sol tipus de matèria (or, ferro…).
Mescles: formades per diverses substàncies pures.
Heterogènies: són distingibles els components de què consten. Per exemple, una ensalada.
Homogènies: no són distingibles els components de què consten; dissolucions com ara l’aigua del mar.
Propietats de la matèria
Tots els cossos de l’univers estan formats per matèria (el Sol, les plantes, nosaltres mateixos…). La matèria està composta per àtoms: partícules diminutes, invisibles (es poden vore a través d’un microscopi electrònic).
Generals: són comunes a tota la matèria.
Característiques: permeten diferenciar unes substàncies d’unes altres.
Massa: quantitat de matèria que té un cos. Es mesura en kg.
Volum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m3.
Densitat: relació entre la massa i el volum. S’esbrina dividint la massa entre el volum.
Conté l’oxigen necessari per a la respiració dels éssers vius.
Conserva la calor de la Terra.
Filtra els raigs solars i protegeix la Terra.
Hi tenen lloc fenòmens atmosfèrics
Precipitacions.
Vent.
Tempestes.
Està formada per capes
Troposfera: capa baixa on es desenvolupa la vida.
Estratosfera: s’hi troba la capa d’ozó.
Altres capes més externes.
Geosfera
És la part sòlida de la Terra
Capes que la formen
Una part està davall els oceans formant els fons marins.
Una part emergeix i forma els continents i les illes.
Escorça: capa més externa. Està composta per materials sòlids i és més gruixuda als continents que davall els oceans.
Mantell: capa intermèdia. La seua temperatura és més elevada que la de l’escorça. En algunes zones del mantell es troben roques foses, que reben el nom de magma.
Nucli: capa més interna. Es compon de ferro i altres metalls. Té una temperatura molt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli extern i el nucli intern.
És el conjunt de les aigües del planeta (en els tres estats). Ocupa les ¾ parts de la superfície terrestre.
N’hi ha dos grups
Aigües continentals
Els rius: cursos continus d’aigua.Els llacs: extensions d’aigua envoltades de terra.Les glaceres: massa d’aigua congelada en moviment lent.Aigües subterrànies: filtracions de les aigües superficials.
Suposen el 94 % de l’aigua de la Terra.
L’aigua està en continu moviment
Ones: ondulacions de la superfície del mar causades pel vent.Corrents: moviments de grans masses d’aigua que flueixen en determinada direcció.Marees: pujades i baixades del nivell del mar produïdes per l’atracció de la Lluna i el Sol.
Oceans i mars
Cicle de l’aigua: comprén els canvis d’estat i de posició que experimenta l’aigua a la Terra.
La geografia se centra en la descripció de la Terra en el seu aspecte físic i com a lloc habitat per les persones i els altres éssers vius.
És l’aspecte que té una zona de la superfície de la Terra. Està determinat per les formes del relleu i el clima.
Està constituït per les distintes elevacions i depressions existents en la superfície de la Terra.
L’altitud és l’altura d’un punt de la superfície de la Terra respecte al nivell del mar.
Pot modificar-se per
Hi ha grans diferències entre les zones d’interior i les zones costaneres.
Relleu terrestre
Muntanyes i serres: conjunt de muntanyes.Serralades i sistemes muntanyosos: conjunt de serres.Planes: superfícies de terreny pla.Altiplans: superfícies quasi planes i altes.Valls: planes entre muntanyes per on discorre un riu.Depressions: extensions més baixes que les terres del voltant.
Cap: ixent de terra que penetra en el mar.Golf: entrant de mar en la terra.Península: porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes menys per una.Illa: porció de terra envoltada d’aigua per tots costats.Arxipèlag: conjunt d’illes.Penya-segat: costa muntanyosa i alta que cau al mar verticalment.Platja: zona de costa plana formada per arena o pedres.Ria: entrada de l’aigua del mar en la desembocadura d’un riu.Mareny: terreny pantanós que es forma a la desembocadura d’un riu.Delta: terreny de forma triangular que es forma a la desembocadura dels rius per l’acumulació de terra.
Relleu costaner
Causes naturals
Acció dels éssers humans
Els passos d’una estació a l’altra.
L’acció del vent i la pluja.
Les catàstrofes naturals.
La construcció de carreteres, ponts i altres obres públiques.
Cantàbrica: des de la frontera amb França fins a la punta de La Estaca de Bares. És una costa alta i rocosa.
Mediterrània: des de l’estret de Gibraltar fins al límit de Girona amb França. És una costa llarga, formada per platges baixes i arenoses que alternen amb zones de costa escarpada.
Vessant cantàbric: rius curts, de règim regular i gran cabal. Per exemple, Bidasoa, Navia, Nalón, Nerbion, Besaya, Eo.
Oceànic o atlàntic
Es dóna a les comunitats del nord de la Península.
Temperatures suaus tot l’any i precipitacions abundants.
Es dóna a les zones d’alta muntanya.
Temperatures molt baixes a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions abundants i, a l’hivern, en forma de neu.
Mediterrani
De muntanya
Vessant atlàntic: rius cabalosos i de règim regular
Vessant mediterrani: excepte l’Ebre, són rius curts, de cabal escàs i règim irregular. Per exemple, Túria, Xúquer, Segura, Llobregat.
Costa gallega: des de la punta de La Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Miño. És una costa alta, rocosa i retallada.
Costa andalusa: des de Portugal fins a l’estret de Gibraltar. És una costa baixa i arenosa amb platges àmplies.
Costa canària: costes altes i escarpades a les illes de l’oest i costes baixes a les illes de l’est.
Rius gallecs: Miño, Sil. Rius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana. Rius andalusos: Guadalquivir.
Es dóna a les illes Canàries.
Temperatures suaus tot l’any i precipitacions escasses.Subtropical
Es dóna a la Meseta, a la depressió de l’Ebre i en part de l’interior d’Andalusia.
Temperatures extremes, amb estius calorosos i hiverns freds. Precipitacions escasses.
Continentalitzat o d’interior
Es dóna a les zones pròximes al mar Mediterrani.
Temperatures suaus a l’hivern i caloroses a l’estiu. Precipitacions escasses.Típic
Població absoluta: és el nombre d’habitants d’un territori.
Densitat de població: és la relació que hi ha entre la població d’un lloc i la superfície del territori en què viu. S’obté dividint la població absoluta d’un lloc entre la superfície del territori en què viu.
Cens: serveix per a conéixer el nombre d’habitants d’un país. S’elabora cada deu anys i s’hi recullen dades com l’edat, el sexe, el lloc de naixement, etc.
Padró: permet conéixer el nombre d’habitants que hi ha en un municipi. S’elabora cada any.
Natalitat: és el nombre de naixements que es produeixen en un lloc en un període de temps.
Mortalitat: és el nombre de defuncions que s’esdevenen en un lloc en un període de temps.
Esperança de vida: és el temps mitjà estimat de vida que té un individu en nàixer.
Emigració: és l’eixida de persones des d’un lloc per establir-se en un altre.
Immigració: és l’establiment de persones en un lloc diferent del lloc de què procedeixen.
Creixement natural: és la diferència entre els habitants que naixen i els que moren en un lloc durant un any.
Creixement migratori: és la diferència entre els immigrants que arriben i els emigrants que se’n van d’un lloc durant un any.
Població absoluta: un poc més de 46 milions d’habitants.
Densitat de població: 91 habitants/km2.
Esperança de vida: 83,7 anys en dones i 77,2 anys en homes.
La població creix com a conseqüència del creixement natural positiu i de la immigració.
La població es distribueix de forma desigual arreu del territori; la major part es concentra a les ciutats i a la costa, mentre que les zones rurals de l’interior estan despoblades.
La població envelleix cada vegada més, és a dir, augmenta el nombre de persones majors.
Llacs: són molt nombrosos arreu del continent. Per exemple, Làdoga i Onega.
Climes
MediterraniPropi del sud d’Europa.Hiverns suaus i estius calorosos.Precipitacions escasses i irregulars.
ContinentalPropi del centre i l’est d’Europa.Hiverns freds i estius calorosos.Precipitacions escasses. A l’hivern també en forma de neu.
Oceànic o atlàntic
Propi de l’oest d’Europa.Hiverns i estius suaus.Precipitacions abundants tot l’any.
Relleu
Plana CentralAl centre i l’oest del continent.
Hi ha massissos d’escassa altitud en algunes zones. Per exemple, el Massís Central francés.
Sistemes muntanyosos
Al sud, voregen el mar Mediterrani i tenen muntanyes elevades. Per exemple, els Alps.
Al nord, tenen muntanyes més baixes. Per exemple, les muntanyes Escandinaves.
Relleu costaner
Penínsules. Per exemple, Escandinava, Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica i Balcànica.
Golfs. Per exemple, de Biscaia, Gènova, Finlàndia i Bòtnia.
Caps. Per exemple, Finisterre, Nord, Matapan.
Estrets. Per exemple, de Gibraltar, Bòsfor, la Mànega.
Illes. Per exemple, Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Malta, Xipre.
Rius
Vessant àrtic: rius cabalosos, però gelats durant l’hivern. Per exemple, Dvina Septentrional i Petxora.Vessant atlàntic: rius molt cabalosos. Per exemple, Dvina Occidental, Vístula, Oder, Elba, Rin, Sena, Loira, Tajo.Vessant mediterrani: rius irregulars i de cabal escàs. Per exemple, Ebre, Roine, Po.Vessant del mar Caspi: rius llargs. Per exemple, Volga, Ural.Vessant del mar Negre: rius molt llargs. Per exemple, Don, Dnièper, Dnièster, Danubi.
L’edat antiga a la península Ibèrica26Època de la història que comença amb l’aparició de l’escriptura i acaba, a la península Ibèrica, amb la fundació del regne visigot al segle V dC.
Ibers
Habitaven al sud i l’est de la Península.
S’organitzaven en tribus governades per un rei.
Vivien en poblats elevats i emmurallats.
La majoria eren agricultors, ramaders i artesans.
Comerciaven amb els fenicis i els grecs, i utilitzaven la seua pròpia moneda.
Celtes
Habitaven a la Meseta i a la costa atlàntica de la Península.
S’organitzaven en tribus.
La majoria es dedicava a la ramaderia.
Eren orfebres experts.
Tartessos
Regne que va existir a la vall del Guadalquivir.
Eren orfebres experts, perquè el seu territori era ric en metalls (or, plata i coure).
Comerciaren amb els fenicis, de primer, i amb els grecs, després.
Pobles preromans (des de l’any 1000 aC, aproximadament, fins a l’any 218 aC)
Pobles colonitzadors
FenicisProcedien d’Àsia.
Fundaren colònies a la costa andalusa de la Península, com Gadir.
Grecs Procedien de Grècia.
Fundaren colònies a la costa mediterrània, com Empòrion.
Cartaginesos
Procedien del nord d’Àfrica.
Fundaren colònies a les illes Balears i a l’est de la Península, com Cartago Nova.
Van lluitar contra els romans pel control de la Península, però van ser derrotats.
El regne de Portugal es va independitzar del regne de Lleó.Els comtats catalans i el regne d’Aragó es van unir per crear la corona d’Aragó (1137).Els cristians van véncer els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).Els regnes de Lleó i de Castella es van unir formant la corona de Castella (1230).
Els Reis Catòlics
Van unir les corones de Castella i d’Aragó (1479).Van conquerir el regne de Granada (1492).
Formació (segles VIII al X)
A la zona cantàbrica
Als Pirineus
Els cristians del nord peninsular ofereixen forta resistència als musulmans i s’organitzen entorn de Pelagi. Pelagi va véncer els musulmans en la batalla de Covadonga (722): sorgeix el regne d’Astúries.Del regne d’Astúries van sorgir més tard el regne de Lleó (910) i el regne de Castella (951).
El regne de Navarra.Els comtats catalans.Els comtats aragonesos, que més tard van donar lloc al regne d’Aragó.
Societat
Privilegiats
No privilegiats
Els cavallers o nobles s’encarregaven de defendre la població. El clericat es dedicava a l’oració i la cultura.
Els camperols, el grup més nombrós, vivien en llogarets.Els artesans vivien a les ciutats.Els comerciants vivien a les ciutats.
Art i cultura
Creació de les universitats, com la de Palència i la de Salamanca.
Estil romànic (segles XI al XIII)
Estil gòtic (segles XIII al XV)
Edificis amb murs molt grossos.Poques finestres i xicotetes: l’interior és fosc.Arcs de mitja circumferència.
Edificis amb murs esvelts.Grans finestres decorades amb vidrieres.Arcs apuntats.
166113 _ 0001-0064.indd 55 17/2/09 12:35:28
56
L’edat moderna a Espanya28
Reis Catòlics
Segle XVI Carles I Felip II
Governen conjuntament les corones d’Aragó i de Castella, però cada una té les seues lleis i institucions.
Financen l’expedició de Cristòfor Colom (1492), que acaba amb el descobriment d’Amèrica.
Organització de l’imperi
Rei: dirigeix el govern, declara la guerra i la pau, organitza les institucions, estableix impostos.
Cada territori va mantindre les seues pròpies lleis i les seues institucions.
Problemes externs
Enfrontament amb França, que pretenia l’hegemonia a Europa.
Enfrontament amb els turcs, que volien controlar el comerç al Mediterrani.
Enfrontament de Carles I amb els luterans, que no acceptaven l’autoritat del Papa.
Espanya es va convertir en un gran imperi amb territoris arreu del món
Espanya. Països Baixos. Gran part d’Itàlia. Territoris al centre d’Europa. Colònies americanes. Possessions a l’Àfrica i Àsia. Portugal (des de 1580 fins a 1640).
Amplien els seus territoris
Conquereixen el regne de Granada (1492).Conclouen la conquesta de Canàries.Incorporen a la corona d’Aragó el regne de Nàpols.Conquereixen petits territoris al nord d’Àfrica.La corona d’Aragó s’annexiona el regne de Navarra (1512).
Problemes interns
Revolta de les Comunitats de Castella (1520).
Revoltes dels camperols i dels artesans de València i Balears.
Empobriment de la població per Les grans despeses per a pagar les guerres. L’augment dels preus. La disminució d’or i plata americans.
Segle XVIII Felip V Ferran VI Carles III Carles IV
Independència de Portugal (1640).
Independència dels Països Baixos (1648).
Pèrdua de territoris al centre d’Europa (1648).
L’imperi espanyol es fragmentà
Organització de l’imperi: els reis van deixar el govern a mans dels favorits.
Problemes exteriors: continuar l’enfrontament amb els Països Baixos; després de la treva dels Dotze Anys (1609-1621) es va reprendre la guerra, que va acabar amb la independència dels Països Baixos en 1648.
Establiment de la monarquia absoluta.
Els decrets de Nova Planta aboleixen els furs i les institucions de Catalunya, Aragó, València i Mallorca.
Organització de l’imperi
Enfrontament amb Gran Bretanya i Portugal, que volien participar en el comerç de les colònies americanes.
Empobriment de la població per l’augment de les despeses de les guerres i per l’augment dels impostos.
Protestes populars, com el motí d’Aranjuez (1808).
Problemes principals
Guerra de Successió (1700-1713)
Guerra internacional
França va donar suport a Felip d’Anjou.
Àustria va fer costat al candidat alemany.
Guerra Civil
Castella féu costat a Felip d’Anjou, que serà el vencedor i regnarà amb el nom de Felip V, fet que representa l’inici de la dinastia dels Borbó.
Aragó va fer costat al candidat alemany.
Administratives: aparició dels secretaris d’estat.
Econòmiques: creació de les manufactures reials i les companyies comercials.
Obres públiques: construcció de carreteres i canals.
S’emprenen reformes
Problemes interns
Empobriment de la població.
Problemes successoris després de la mort de Carles II, fet que donà lloc a la guerra de Successió.
Revoltes de 1640 Catalunya. Portugal: es va independitzar d’Espanya. Itàlia.
Ciència: al segle XVIII es van crear moltes institucions científiques: acadèmies, societats econòmiques, museus, observatoris, jardins botànics… Per exemple, el Museu del Prado.
El període que va des de la meitat del segle XVI fins al final del segle XVII es coneix com a Segle d’Or per l’abundància i òptima qualitat de les obres d’art i de la literatura.
Estil herrerià (segle XVI): auster i amb poca decoració. Per exemple, el monestir d’El Escorial.
Estil barroc (segle XVII): amb abundants línies corbes i amb decoració recarregada. Per exemple, la catedral de Múrcia. Estil neoclàssic (segle XVIII): imita les construccions romanes. Per exemple, el Museu del Prado.
Es realitzen retaules i figures religioses en fusta policromada, com les obres de Salzillo, Alonso Cano i Gregorio Montañés.
Segle xVI: va destacar El Greco, que va pintar figures estilitzades. Segle xVII: va destacar Velázquez, que va ser pintor de la cort. Segle xVIII: va destacar Goya.
Privilegiats: noblesa i clergat
Expulsió dels jueus (1492).Expulsió dels moriscos (1609).
Arquitectura
Escultura
Pintura
Segle xVI: destaquen escriptors religiosos, com Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús; i poetes, com Garcilaso de la Vega.
Segle xVII: sorgeixen grans escriptors, com Cervantes, Quevedo, Góngora, Lope de Vega i Calderón de la Barca.
Segle xVIII: van destacar els il·lustrats, com Gaspar Melchor de Jovellanos.
No privilegiats: poble pla (camperols i burgesia)
Grans diferències econòmiques. Propietaris de grans extensions de terra. Ocupen els càrrecs polítics. No paguen impostos.
Grans diferències econòmiques. No poden accedir al govern. Paguen impostos.
Els francesos envaeixen Espanya en 1808: la població va expressar el seu malestar en el motí d’Aranjuez (1808) i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII.
Napoleó va expulsar el rei Ferran VII i va nomenar rei d’Espanya el seu germà, Josep Bonaparte.
Durant la guerra, la població es va dividir en dos bàndols
En 1814, els espanyols van véncer els francesos i Ferran VII va tornar a Espanya.
Els absolutistes.Els liberals.
Els patriotes
Els afrancesats.
Isabel II (1833-1868)
En 1833, Isabel II va succeir son pare, Ferran VII.
Successió de continus canvis de govern i pronunciaments militars.
Enfrontament dels dos grups de liberals
En 1868, esclata una revolució: Isabel II va ser destronada i va abandonar Espanya.
Moderats.
Progressistes.
Constitució de Cadis (1812-1814)
En 1810, es van reunir les Corts de Cadis i, després de llargues converses, van aprovar en 1812 una constitució.
Aquesta constitució limitava el poder reial i establia drets per als ciutadans.
Retorn de Ferran VII
Va instaurar a Espanya la monarquia absoluta i va perseguir els liberals.
Va suprimir la Constitució de 1812.
Les colònies americanes van iniciar el seu procés d’independència.
En 1869, accés al tron d’un monarca estranger: Amadeu de Savoia.
En 1873, instauració de la Primera República a Espanya.
En 1874, restauració de la monarquia dels Borbó i proclamació del rei Alfons XII.
En 1898, independència de les dues últimes colònies: les Filipines i Cuba.
Art i cultura
Art
Literatura: van destacar, entre altres literats, els poetes Gustavo Adolfo Bécquer, José de Espronceda i Rosalía de Castro; i el novel·lista Benito Pérez Galdós.
Arquitectura: va excel·lir Antoni Gaudí, que va dur a terme construccions en estil modernista.
Pintura: van destacar Joaquim Sorolla i Darío Regoyos, que van portar a cap les seues obres en estil impressionista.
Societat i economia
La societat s’organitza en classes
Classes altes: aristòcrates i burgesos.
Classes mitjanes: petits comerciants, propietaris de terres i alguns professionals.
Classes populars: camperols, obrers i criats.
Es produeixen grans transformacions econòmiques durant la revolució industrial
Es van transformar els transports: ferrocarril i vaixell de vapor.
Les grans fàbriques van substituir els tallers.
Van aparéixer noves màquines i tècniques de producció: telers mecànics i alts forns.
En 1923, durant el regnat d’Alfons XIII, el general Primo de Rivera va promoure un colp d’estat i va instaurar una dictadura a Espanya.
Primo de Rivera va assumir tots els poders, va suprimir la Constitució i va prohibir els partits polítics: el rei va perdre quasi tota la seua importància.
En 1930, Primo de Rivera va dimitir.
Guerra Civil (1936-1939) Al llarg de vora tres anys, el bàndol nacional va anar ocupant quasi tot el territori espanyol.
En 1939, Franco va ocupar Barcelona i Madrid: la guerra havia acabat.
Dos bàndols
Bàndol republicà: va donar suport a la república.
Bàndol revoltat o nacional: va donar suport al colp d’estat.
Dictadura (1939-1975)
Característiques
No hi havia cap constitució.
Tots els poders de l’estat es concentraven en mans de Franco.
Hi havia un únic partit polític i un sindicat.
Segona República (1931-1936)
Reformes
Problemes
En 1931, proclamació de la Segona República, després del resultat de les eleccions municipals.
Elaboració d’una nova constitució, en què es va recollir entre altres drets, el de vot de les dones.
Repartiment de terres entre els camperols.
Construcció d’escoles públiques.
Augment dels salaris.
Aprovació dels estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc.
Enfrontaments entre partidaris i contraris a les reformes.
El 18 de juliol de 1936, el general Franco va promoure un colp d’estat.
Va dur a terme reformes socials, polítiques, econòmiques i culturals.
Van ser aprovats tots els estatuts d’autonomia i l’estat espanyol va quedar organitzat en dèsset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.
Espanya va ingressar en la Comunitat Econòmica Europea (1986).
José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) (2004-fins als nostres dies)
En 2004, un grup islamista perpetra un greu atemptat terrorista a Madrid, que va matar vora 200 persones i hi hagué molts ferits.
José María Aznar (PP) (1996-2004)
S’aconsegueix l’estabilitat econòmica d’Espanya.
L’euro substitueix la pesseta (2002).
Transició (1975-1982)
En 1975 va ser proclamat rei d’Espanya Joan Carles I.
Govern d’Adolfo Suárez
Legalització dels partits polítics i els sindicats.
Celebració de les primeres eleccions democràtiques (1977).
Aprovació de l’actual Constitució (1978).
En 1981, hi ha un intent de colp d’estat, després de la dimissió de Suárez i durant la presa de possessió de Calvo Sotelo.
Hi hagué greus problemes
Problemes econòmics.
Vagues.
Atemptats terroristes.
Dictadura (1939-1975) (continuació)
La dictadura va acabar en 1975, amb la mort de Franco.
Evolució
Fins a 1950
Repressió molt dura.
Espanya va quedar aïllada internacionalment.
Empobriment de la població i escassetat d’aliments.
L’economia va millorar.
Es van normalitzar les relacions internacionals.
Persistia l’absència de democràcia.
A partir de 1950
166113 _ 0001-0064.indd 63 17/2/09 12:35:34
64
Esquemes de Coneixement del medi és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primària de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., sota la direcció d’Enric Juan Redal, José Tomás Henao i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua realització han intervingut:
Text María C. Elordi Zamanillo
Edició Mar García
Correcció Antoni Soriano i Neus Vicens
Disseny gràfic Paco Sánchez
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.