1 ESPARREGUERA com vas? 1 LA REVISTA D’ESPARREGUERA NÚMERO 122 3 € GENER-FEBRER 2012 1
1
ESPARREGUERA
com vas?
1
LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 122
AGOST-SETEMBRE 2011
3€
GENER-FEBRER 2012
1
setsetset2
Hem demanat als alumnes del Taller de Còmic de
l’Escola d’Arts Plàstiques que ens fessin tires còmiques
sobre el Transport públic, aquest n’és el resultat. Val
molt la pena dedicar-hi uns minuts.
3
SETSETSET.CAT
NÚMERO 122
gener-febrer 2012
600 EXEMPLARS
COL·LABORACIÓ: 3 €
Edita: Setsetset AC
Apartat 24
08292 Esparreguera.
93 777 84 21
Director: Joan Espinach
Consell de redacció: Miquel Altadill, Mi-
guel Badajoz,Carles Batlles, Gerard Bide-
gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Laura
Mas, Carme Paltor, Edmon Piqué, Toni
Puig, Ingrid Regalado, Carles Reynés.
Consell d’opinió: Josep Maria Brunet,
Enric Gili, Eloi Mestre, Ramon París, Jo-
sep Paulo, Josep Ràfols. Opinió: Anna
Valldeperas, Teresa Prats, Josep Paulo,
Paquita Vives, Eduard Rivas, Carles Rey-
nés, Edmon Piqué, Josep Ràfols, Ade Pa-
lomar i Gerard Bidegain. Col·laboració:
Equip La Sargantana - Collbató. Còmic:
Alumnes de Còmic Escola d’Arts Plàsti-
ques. Fotografi a: Alumnes de fotografi a
Escola d’Arts Plàstiques.
Correcció: Rita Maria Vila
Publicitat: 620 810 890
Disseny i distribució: TD’G
Impressió: Gilaver
La revista 777 Comunica és membre de
l’Associació Catalana de Premsa Comarcal
La revista 777 Comunica no fa
necessàriament seves les opinions ni els
criteris exposats pels seus
col·laboradors.
La revista 777 Comunica no es fa
responsable de les opinions exposades
pels seus col·laboradors.
En el cas que el lector vulgui escriure
una carta o enviar alguna col·laboració
ho pot fer per c/e: [email protected]
o a l’apartat 24 de correus.
SUMARI
2 LA TIRA El Transport vist pels alumnes
de l’Escola d’Arts Plàstiques
5 EDITORIAL La redacció
6 APARTAT 24
7 EL TEMPS ENRIC GILI
8 ESPARREGUERA, COM VAS? Ingrid Regalado, Miguel Badajoz
i Edmon Piqué
14 RECULL DE PREMSA Oriol Esteve
16 ELS SETS DEL 777 Redacció
18 RACÓ D’HISTÒRIA Josep Ràfols
21 ÉS MOLT BELLA LA COMARCA… Equip La Sargantana
22 PARADA CULTURAL Gerard Bidegain
29 VERSIÓ 2011 Gerard bidegain
30 L’ENTREVISTA ELOI MESTRE
Carles Reynés
setsetset4
5
Comencem l’any amb noves retallades. Són notícia però ja no
ens sorprenen. Sembla que ens haguem de limitar a endevinar
a què haurem de renunciar aquesta vegada i a qui li tocarà el
rebre. Les retallades ens indignen i ens esgoten, ens esveren,
però també ens fan refl exionar, ens causen maldecaps però
també ens fan buscar solucions i alternatives, ens fan evi-
dents les desigualtats però també ens permeten cercar punts
de trobada i sobretot de partida.
Amb les retallades hem vist com entre tots hem estirat més el
braç que la màniga, i els polítics ens hi han empès deixant-
nos tirar de veta fi ns que ja no hem pogut lligar els gossos amb
llonganisses. El Fons Monetari Internacional ens diu que
aquest any 2012 ja no disposarem de prous llonganisses ni
per alimentar als gossos i que, potser –permetin-nos la llicèn-
cia– ens l’haurem de menjar, el gos.
La retallada del transport públic ens farà moure més que mai.
A Esparreguera haurem de prescindir del mar –no ens pas-
sem– i de l’aire –l’Aeri és tancat, però buscarem totes les so-
lucions possibles per seguir movent-nos per terra. En aquest
número del 777 mirarem d’aprofundir-hi i, entre tots, debatre-
ho. Per altra banda la retallada de l’educació ens empentarà a
aprendre més d’una lliçó i a buscar tres peus al gat per seguir
gaudint d’un ensenyament de qualitat. La retallada en sanitat
ens farà més forts perquè retornarem –d’alguna manera- als
orígens. La retallada de cultura ens incentivarà a crear-ne
més i a no donar-nos per vençuts: com més crisi més cultura.
Si ens retallen drets és perquè encara en tenim…. Oh i tant
que en tenim!
Tenim prous motius, il·lusió, capacitat, eines i enginy per ca-
nalitzar i tirar endavant projectes col·lectius, que mai ens
podran retallar: cultivar la nostra consciencia i l’esperit social.
És per aquesta raó que en una bona i llarga tarda de dissabte,
un grup de joves sobradament motivats decidíem que assu-
míem el que es considera un esport de risc en aquests temps:
un compromís. Agafar el relleu generacional d’aquesta revis-
ta. Perquè és temps d’inversions ara, d’un altre tipus d’inver-
sions, i sobretot de riure plegats, de riure molt. Ens acompa-
nyeu, oi? Ja ho sabeu, el 777 és casa vostra.
setsetset6
APARTAT 24
Sí, això devien dir els fans de l’aeri el dia que va
quedar instal·lat. I això és el que diem els con-
traris a la seva instal·lació: aquí tenim una
andròmina que va costar més de 800 milions
de pessetes i ara resulta massa cara de man-
tenir. No dubto que a algú li pot haver anat bé,
ja sabem que tot s’aprofi ta en aquest món.
Però era sensat llençar tants milions per a un
transport d’ús minoritari? Què carat els van
explicar a la Unió Europea perquè els fessin
cas? És clar que així li va a la UE, deuen haver
gastat molts diners com ara els d’aquest cas!
Era un transport que es podia fer amb un mi-
crobús llançadora que hauria satisfet de llarg
les necessitats: i no em digueu que resulta
molt car; si més no, no necessitava instal-
lacions milionàries! I hauríem viatjat més ca-
lentons que no pas en aquella vagoneta gèlida.
I per a més INRI, s’ha de disposar d’un autocar
que faci el servei en cas de vent! Voleu res més
absurd? Ara sembla que se substitueix amb
més viatges del bus ordinari, tot i que m’han
dit que el nombre de viatges no és equivalent.
I també té una “gràcia “ el tal transport. No sé
si ja s’ha donat el cas. Però sabeu què repre-
senta quedar-se penjat allà dalt en cas d’ava-
ria? (i d’avaries se’n poden produir, ho sabem
prou bé els que esquiem). Doncs resulta d’allò
més “emocionant”, sobretot si un no té l’esperit
aventurer, cosa que mínimament tenen els
esquiadors. I si el contratemps passa a l’hi-
vern, ja no cal que us digui com és d’agradable
i de refrescant! I tot plegat, per un transport
altament defi citari; ja sabem que el transport
públic ho és, de defi citari, però pot ser-ho de
forma raonable i certament en aquest cas no
ho era. I pensar que algú qualifi cat per a opi-
nar ens va dir “si més no, serà pintoresc”! Ja ho
veieu, en pintoresquismes llencem els diners
de la Unió Europea (que al capdavall són ben
bé de tots) i, per al manteniment, els de la Ge-
neralitat, que encara són més nostres!
Aquí el tenim, doncs, esperant temps millors,
que no sembla que siguin gaire propers si tenim
en compte com està la situació econòmica!
JA EL TENIM AQUÍ, RITA MARIA VILA
CARTES AL DIRECTOR
amb el setsetset pel mónMiquel Altadill va
portar el 777 fi ns
a Jerusalem
aquest Nadal.
7
El temps del mes de desembre a Esparreguera
Com ha dada especial a destacar ha estat l’absència
total de pluja situació que s’ha repetit durant set
mesos de desembre en els darrers 50 anys, el darrer
dels quals va ésser el desembre de 1999. Un altre fet
a subratllar ha esta l’absència de fred rigorós que ha
permès que la temperatura mitjana hagi estat de
9,1ºC superant amb 1,3ºC el valor habitual. El dia 14
amb vent de l’oest es va assolir la temperatura màxi-
ma del mes amb 18,5ºC. La mica de fred es va enre-
gistrar la darrera setmana del mes amb tres dies de
temperatures mínimes negatives sent la més baixa
de -2º el dia 28. El cop de vent més fort es va donar el
dia 30 amb 53,1 km/h de NW a les 15 hores. Del fi nal
de mes s’han de destacar les altes pressions que ar-
riben fi ns a 1034 hPa el dia Sant Esteve.
Dades a destacar del mes
Temperatura mitjana: 9,1ºC.
Mitjana de les màximes: 13,8ºC.
Mitjana de les mínimes: 4,4ºC.
Temperatura màxima: 18,5ºC el dia 14
Temperatura mínima: -2,0ºC el dia 28
Precipitació: inapreciable
Precipitació acumulada l’any 2011: 610,5 l/m2
El temps del mes de gener a Esparreguera.
Les característiques del gener de 2012 es poden re-
sumir dient poc fred i poca pluja. La temperatura
mitjana amb 8,3ºC així ho confi rma. La temperatura
màxima del mes es va enregistrar el dia 5, amb 16,5º
i la mínima el dia 14 amb 1ºC negatiu, únic dia amb
temperatures negatives de tot el mes. En general hem
tingut un temps molt estable i amb altes pressions
durant la major part del mes que ens ha donat matins
fresquets i tardes amb temperatures suaus, ja que
hem gaudit de 23 dies de sol. És a partir del dia 25 que
les temperatures mínimes sofreixen una davallada
que es manté fi ns a fi nals de mes. Amb relació a la
pluja aquest gener a seguit la tònica del darrer de-
sembre, s’han recollit 0,5 mm en tres vegades o sigui
pràcticament dos mesos seguits sense pluja.
Dades a destacar del mes:
Temperatura mitjana: 8,3ºC
Mitjana de les màximes: 13,0ºC
Mitjana de les mínimes: 3,5ºC
Màxima del mes: 16,5ºC el dia 5
Mínima del mes: -1,0ºC el dia14
Precipitació: 0,5 mm en 3 dies
Precipitació darrers 12 mesos: 583,3 mm
EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA
Resum de la meteorologia de l’any 2011 a Esparreguera
L’observació del quadre de dades mensuals ens permet afi rmar que hem gaudit d’un
clima relativament suau. Així la temperatura mitjana de tot l’any que ha estat de 17,17ºC
la més elevada del període 1980 a 2010, juntament amb les mitjanes de les màximes i
mínimes, ens demostren que hem tingut un hivern suau i un estiu poc calorós si excep-
tuem la darrera setmana d’agost. Referent al fred només hem sofert 9 dies de tempe-
ratures negatives centrades en els mesos de gener (6 dies) i desembre (3 dies) essent la
més baixa de -3,5ºC el 24 de gener. Respecte l’estiu els dies amb temperatures superi-
ors als 30ºC s’han enregistrat 11 dies el juliol i 23 a l’agost, sent la màxima assolida de
37ºC el dia 21 d’agost. La pluja recollida durant l’any natural ha estat de 610,5 litres/m2
caiguda en 67 dies i dos mesos sense pluja: l’agost i el desembre.
RESUM DEL TEMPS 2011Enric Gili
Gener 8,2º 13,3º 3,2º 20,5º -3,5º 24,7 6
Febrer 10,2º 15,5º 4,7º 21,5º 0,5º 10,8 6
Març 12,1º 17,1º 7,1º 25,5º 1,5º 110,9 9
Abril 17,4º 23,5º 11,4º 32,0º 6,5º 32,8 9
Maig 20,5º 26,5º 14,5º 32,5º 11,0º 109,2 4
Juny 22,3º 27,7º 16,9º 33,5º 12,5º 97,9 6
Juliol 23,3º 29,6º 18,9º 33,5º 15,0º 31,0º 5
Agost 26,1º 32,2º 20,0º 37,0º 15,5º lp 1
Setembre 23,7º 29,6º 17,8º 33,0º 12,0º 18,6 3
Octubre 19,0º 24,8º 13,3º 33,0º 7,01º 57,1 5
Novembre 14,1º 17,9º 10,3º 23,5º 4,0º 117,5 12
Desembre 9,1º 13,8º 4,4º 18,5º -2,0º lp 1
17,17º 22,62º 11,87º 37,0º -3,5º 610,5 67
2010 15,42º 20,99º 11,02º 37,5º -3,0º 723,1 99
2011 Temp. Mitjana Mitjana Màxima Mínima Pluja Dies mitjana màximes mínimes mes mes L/m2 pluja
setsetset8
Si entenem el transport públic com
una resposta a la demanda ciutadana
de mobilitat, accessible a tothom,
econòmicament assequible, que
suposi una alternativa real al transport
privat i que garanteixi una qualitat del
servei; podem observar que aquests
trets s’estan diluint. Actualment el
cost del servei augmenta notablement
malgrat que l’increment del preu no
es tradueix en cap millora. A més a
mes, la disminució de la freqüència de
pas i l’ajustament de trajectes, sovint
disminueix l’utilitat del servei i per
tant no dóna resposta a les necessitats
reals de la població. Esparreguera no
n’és una excepció i també n’està patint
les conseqüències. En els darrers
mesos la mobilitat a la nostra vila
s’ha vist afectada per les retallades
econòmiques que es duen a terme arreu
del país. Aquesta situació actual, no
només limita les opcions ja existents,
sinó que fa perillar el plantejament de
projectes futurs que puguin millorar la
connectivitat d’Esparreguera.
Esparreguera diga’ns què necessites i et direm què tensHistòricament, i a causa de la seva situació
geogràfi ca, Esparreguera ha quedat al marge
dels grans eixos ferroviaris dels que gaudeixen
poblacions veïnes. Per suplir aquesta man-
cança ha hagut de potenciar la comunicació
amb els municipis que disposen d’estacions
de tren, com és el cas de Martorell, Olesa de
Montserrat o Abrera, per accedir més fàcil-
ment als grans nuclis i a Barcelona.
Amb l’accés a poblacions que tenen connexió
directe amb grans ciutats, Esparreguera veu
solucionada de manera indirecta l’accés als
serveis més propis d’una gran ciutat, com pot
ser un gran hospital, una universitat o un cen-
tre de formació específi ca.
TRANSPORT PÚBLIC
Esparreguera, com vas?
Segons l’estudi de la mobilitat del municipi
d’Esparreguera (FormaPlan 2006), elaborat per
la Diputació de Barcelona, una part important
dels veïns d’Esparreguera que s’han de des-
plaçar fora del municipi es dirigeixen a Marto-
rell, Abrera i Barcelona, essent, en aquest or-
dre, els destins més habituals.
No obstant, donada la confi guració d’Esparre-
guera i l’existència de nuclis perifèrics allu-
nyats del centre del poble, existeix també una
necessitat interna de comunicació. El conjunt
de barris que van néixer com a urbanitzacions
suposaven ja al 2006 una mica més del 25%
de la població i per tant són un element impor-
tant quan a la mobilitat generada al municipi
(FormaPlan 2006). Això s’accentua si tenim en
compte que aquests barris no disposen dels
mateixos serveis i depenen exclusivament
dels que es troben al centre de la vila.
Així, aproximadament una tercera part de la
mobilitat obligatòria a Esparreguera es cor-
respon a desplaçaments interns (FormaPlan
2006).
En aquest període de profunds
canvis estructurals i conceptuals
en els serveis públics, elements
com el transport també s’estan
veient afectats. És possible que
el transport públic ja no sigui en
essència el que era.
SÍL
VIA
GO
NZ
ÁLE
Z
TEXT:
Edmon Piqué
Miguel Badajoz
Ingrid Regalado
FOTOS:
Alumnes del taller
de fotografi a de
l’Escola d’Arts
Plàstiques
9
El bus urbà ha estat i és, ara per ara, l’únic
mitjà de transport públic que fa front a les
necessitats de mobilitat interna del municipi.
Tot i que malauradament zones com la Colònia
Sedó o Can Vinyals han quedat sempre exclo-
ses d’aquest servei, aquest és l’únic mitjà del
que disposen els barris més allunyats com
Can Rial i Mas d’en Gall, o també La Plana, per
connectar amb el centre de la vila.
Els usuaris més habituals del bus urbà són
gent gran i joves dels barris més allunyats
que no disposen de cotxe i que no tenen cap
altre opció de transport, però cal dir que mai
no ha arribat a ser una mesura dissuasiva
real del vehicle privat per a la resta de veïns;
malauradament les característiques del pro-
pi servei han fet d’aquest transport una alter-
nativa gens competitiva front el cotxe o fi ns i
tot la ruta a peu.
OPINIÓ
PER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol
ME’N VAIG A PEUJa fa molt de temps, encara hi havia la idea
d’allò que s’anomenava l’interès col·lectiu, el
bé comú… o potser imagino que hi havia una
època així? És probable que no hagin desa-
paregut aquests conceptes, però estan tan
instaurades altres idees com la qualitat de
vida i l’estat del benestar, que sense adonar-
nos anem desertant del grup i ens repapem
en la sòrdida individualitat. Però alguns ja
comencen a adonar-se que això tant escam-
pat de la crisi, no signifi ca només una retalla-
da econòmica als sous i els serveis públics
dels ciutadans, sinó quelcom pitjor: deterio-
rar el teixit social i cultural amb la possibilitat
d’eliminar-lo. Quan una vegada i altra sentim
a dir per boca de gestors polítics i econòmics,
la paraula llibertat, mai sabem a quina lliber-
tat es refereixen o per a qui? Però ja hem
après que la llibertat sense límits dels uns,
és la submissió dels altres; per això calen
posicions noves, fortes i decidides que vegin
clar que en front d’una crisi global amb l’eti-
queta de “crisi econòmica”, ha de ser precisa-
ment la economia la que s’ha de subordinar
al benestar de tothom i no al revés . Fa apro-
ximadament 20 anys, just als inicis de la
revista 777, es projectava una Esparreguera
de grans dimensions, una Esparreguera que
passés dels cinc mil als vint mil habitants,
que passés de ser un poble per anar a peu, a
ser un poble per anar amb cotxe i adaptat al
cotxe. “És inevitable, el progrés no hi ha qui
el deturi”, deien. I com que prevalia la econo-
mia, per damunt del benestar de tothom,
des d’aleshores, el poble és ple de cotxes. I
el poble s’ha acostumat tant al cotxe que ja
no en pot prescindir. I amb el cotxe ens hem
acostumat a moltes altres coses de les
quals tampoc no en podem prescindir. I des
d’aleshores ja res ha esdevingut sostenible:
ni el cotxe, ni el barri, ni el poble, ni nosaltres
mateixos. Però sempre hi la possibilitat
d’esmentar la paraula crisi amb un somriu-
re a la boca. La revista 777 també està en
crisi, sempre ho ha estat, però aquesta ve-
gada té cares noves i el que és millor, idees
noves. Perquè estar en crisi vol dir tenir
l’afany de canviar i tenir la voluntat de fer-ho
millor que abans. Aquesta és l’aposta del
nou 777, en una època difícil, segur, però no
per això menys engrescadora que la de fa
aproximadament 20 anys. El repte és difícil i
calen moviments serens: “el camí fa pujada i
me’n vaig a peu”. (J.M. Serrat)
Aquest any aquest servei és objecte d’una
forta retallada; Es redueixen de 27 a 17 les
parades (una reducció del 37%), eliminant
aquelles més properes i interiors del nucli ur-
bà i deixant intactes les dels barris més peri-
fèrics. Es redueixen també els horaris, en un
27% els dies feiners i en un 44% els dissabtes
i festius, eliminant gairebé del tot el servei en
caps de setmana.
Totes aquestes reduccions, irònicament, ve-
nen acompanyades, en la majoria de casos,
d’un increment en el preu del tiquet, des d’un
12% d’una T-10 a un 40% d’un bitllet senzill. El
resultat és que el servei no només desenco-
ratja a possibles nous usuaris sinó que limita i
difi culta molt l’ús dels que en són totalment
dependents.
El Bus Urbà, connectant Esparreguera amb sí mateixa
IÑIG
O
el servei desencoratja a possibles nous usuaris i difi culta l’ús dels que en són totalment dependents
setsetset10
ara va bé, ara no ve...
La Hispano Igualadina és, sens dubte, el mitjà
de transport públic més utilitzat per la majo-
ria d’esparreguerins i l’alternativa més seriosa
de transport públic per desplaçar-se, sobre-
tot, cap a Barcelona i Igualada els dies entre
setmana. Durant el dia hi ha gairebé 40 auto-
busos en direcció Barcelona i uns pocs més en
direcció Igualada. Aquesta quantitat d’auto-
busos es veu reduïda a més de la meitat du-
rant els dissabtes i prop d’un 75% els diumen-
ges i festius (de 38 a 9 autobusos).
Amb una freqüència de pas de dos viatges per
hora i fi ns a tres en les hores puntes del matí,
és el mitjà de transport més utilitzat per la
majoria de gent que es desplaça a Barcelona a
estudiar o treballar. El fet de que tingui una
freqüència de pas elevada i que et deixi al
centre de la ciutat de destí, fa que sigui una
opció molt a tenir en compte a l’hora de des-
plaçar-se fora d’Esparreguera. Majoritària-
ment els usuaris d’aquest transport són joves
estudiants que l’agafen periòdicament, ja que
d’aquesta manera utilitzen un títol de tarifa
reduïda que acaben amortitzant al cap d’uns
viatges. A més, d’aquesta manera s’estalvien
el desgast físic i psíquic que suposa anar a
una gran ciutat amb vehicle propi, a banda del
cost econòmic.
Tanmateix, l’elevat preu del bitllet senzill,
3,60€, comporta que tota aquella gent que es
desplaça a Barcelona i a Igualada, si no ho fa
amb una certa regularitat, opti per el trans-
port privat, ja que realment no és tanta la dife-
rència econòmica si no es compren bitllets de
molts viatges. A això cal afegir-hi els retards
que es donen sovint en aquest servei degut a
les típiques congestions de vehicles que hi ha
a les hores puntes del matí i a la tarda a les
carreteres.
Així doncs, malgrat els avantatges aparents
de la Hispano Igualadina, tampoc acaba de
convèncer als esparreguerins, que sovint, per
poc que puguin, prefereixen el transport privat
davant els dubtes que planteja la Igualadina.
La Hispano
RIC
K
TRANSPORT PÚBLIC
Esparreguera, com vas?
11
L’Aeri, enlaireLa decisió de construir un aeri Esparreguera-
Olesa va ésser en el seu moment molt contro-
vertida, tant a Esparreguera com a la vila
d’Olesa. La planifi cació preveia un nombre
molt elevat d’usuaris, 250.000 viatgers anuals,
i tot i realitzar diversos canvis per ajustar-se,
paradoxalment, a la demanda dels usuaris,
després de quatre anys de funcionament la
demanda era encara menor de la meitat de la
esperada. Al 2010 l’estació d’Esparreguera
assolia només 42.529 passatgers. Tot apunta
a una mala planifi cació de la infraestructura,
que es tradueix en un cost fi nal d’uns
5.485.700,81 € malgastats, i que difícilment
s’amortitzaran mai.
L’inici del 2012 ve marcat pel que ens diuen
tancament provisional de l’aeri i la substitu-
ció del servei per un reforç de l’autobús ja
existent, que connecta Esparreguera amb
Olesa. En balanç però, la reducció horària
que pateixen els Esparreguerins i Olesans
des del gener per arribar al poble veí és del
20% per als dies feiners i del 80% per als
festius. Ara bé, l’afectació és molt major per
aquells usuaris que viatgen a Olesa exclusi-
vament per connectar amb els ferrocarrils,
ja que si s’analitza la quantitat de viatges
que des d’Esparreguera tenen parada a l’es-
tació d’Olesa, aleshores la reducció és del
OPINIÓ
Almenys tot el que ens està passant ens
servís d’escarment!!! Bé, ens servís, volia dir
els servís. Ja en comencem a estar tips de
sentir que hem estirat més el braç que la
màniga, que hem viscut per sobre les nos-
tres possibilitats i que tots som culpables
de la crisi i per tant hem d’aguantar estoica-
ment les retallades que en aquests mo-
ments ens cauen per totes bandes. No hi
estic pas d’acord, no dic a les retallades, que
la gent del meu braç hi té la mà trencada en
això de retallar, ho dic perquè allà on s’hau-
ria de retallar de debò, se’n guarden prou de
tocar res. Nosaltres no hem creat la crisi i
ens la fan pagar. Quan encara hi érem a
temps d’evitar alguna despesa inútil, prou
que ens vam fer sentir, però qui ens havia de
fer cas no ens van escoltar. La majoria de la
gent del nostre poble no veia gens clar la
conveniència de posar l’aeri aquí a Esparre-
guera, ens vam moure, vam fer manifest el
nostre desacord i res de res. La resposta
dels manaires de llavors era que aquests
diners ens els donaven només per a fer l’ae-
ri i que si no el feien, d’aquests quartos no
en veuríem ni cinc. Jo deia: Si no ens fa falta
no cal que el fem perquè sí, d’això a casa
meva se’n diu malgastar, i si al poble del
costat o en un altra poble tenen una neces-
sitat urgent, doncs que els diners aquests
serveixin per això, però no, no els podíem
pas deixar escapar, i ja tenim l’aeri. Tancat,
això és el que tenim, un aeri que no serveix
per a res, i que a més de no servir s’hi hauran
de gastar uns diners cada any per al seu
manteniment i queda per veure si d’aquí un
temps, tota la infraestructura no queda re-
duïda a ferralla. Aquesta és només una pe-
tita mostra de com s’han llençat els diners,
imagineu-vos a gran escala com ha anat la
cosa. He començat dient que tan de bo el
que està passant els servís d’escarment,
però malauradament, en els que ens ma-
nen no els està passant res, és a nosaltres a
qui ens ho fan passar i llavors difícilment
escarmentaran. Qui reparteix garrotades no
se’n sent pas del mal que infringeix i si qui
les rep les aguanta, doncs endavant les at-
xes, que no estamos tan mal.
BYE, BYE AERI
ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef
45% en dies feiners i del 98% en dissabtes i
festius. Ben mirat deu ser que la necessitat
de fer que Esparreguera aprofiti l’estació
d’Olesa per arribar a Barcelona o al Bages, i
el projecte del metro del Baix Llobregat, ha
quedat en quasi res.
Curiosament, la connexió ferrocarrils d’Olesa-
Esparreguera durant els festius és desigual
segons quina és la població d’on parteix l’usu-
ari. Mentre que tots els autobusos que arriben
a Esparreguera han passat prèviament per
l’estació, de tots els que surten d’Esparregue-
ra només un- a les 22h- té parada a l’estació
d’Olesa. Això pot voler dir que, dissabtes i fes-
tius, via ferrocarrils, arriba més gent a Espar-
reguera de la que marxa o bé que s’obliga als
usuaris, que es dirigeixen a Olesa per agafar el
tren, a fer forçosament una passejada des de
la Plaça de l’Oli a l’estació.
Ben mirat, quasi som gairebé al mateix punt
de partida i no moure’ns de lloc ens ha sortit
molt car.
La planifi cació preveia 250.000 viatgers anuals
Al 2010 l’estació d’Esparreguera assolia només 42.529 passatgers
CA
RLO
S
setsetset12
I a la nit, què?A partir del nou de Gener els horaris de la
Hispano Igualadina s’han vist reduïts i amb
ells el N51, bus nocturn que fa recorregut des
de la Plaça Universitat de la ciutat comtal,
fi ns a la nostra vila, tot parant a catorze para-
des, en un itinerari que passa per onze muni-
cipis diferents fi ns arribar a Esparreguera, i
que torna al punt de partida fent el mateix
camí a la inversa.
Aquesta línia de bus, una de tantes d’una em-
presa de dubtable efi ciència caracteritzada
per l’incompliment dels seus horaris, durant
aquest any 2012 farà, en una nit, la meitat de
recorregut als que ens tenien acostumats i
parant en deu parades més que al 2011.
El conegut com a Bus Nit, és un autobús que
quan et disposes a agafar-lo a Barcelona ja
saps que trigaràs hora i mitja en arribar a ca-
sa, amb el nou horari potser dues hores; que
farà parades per pobles que potser et costaria
situar en un mapa; saps a més, que és proba-
ble que el conductor decideixi no entrar a al-
guns dels municipis on potser hi ha un jove
usuari que il·lús es diu a si mateix “no torno a
agafar l’Igualadina!” Però, qui s’ha de queixar
si tots volem arribar, ni que siguin cinc minuts
abans a casa, encara que sigui a costa d’un
hipotètic desconegut?
Ara, a més, si perds el primer bus hauràs d’es-
perar aproximadament dues hores i mitja a
que arribi el segon i últim transport de la nit.
No obstant, el conductor estarà content amb
el seu sou a fi nal de mes, més del que milions
d’espanyols poden dir en aquests moments.
L’empresa estarà també contenta, per que els
joves, ara per ara, no tenen altre remei que
utilitzar els seus serveis. Els únics descon-
tents, com sempre, son els usuaris Esparre-
guerins, sense cap altre transport públic per
poder tornar de nit, mentre ells ni tan sols es
molesten a actualitzar els horaris a la seva
pròpia web.
SÍL
VIA
GO
NZ
ÁLE
Z
TRANSPORT PÚBLIC
Esparreguera, com vas?
13
OPINIÓ
Em costa trobar paraules. Paraules que
aconsegueixin expressar amb exactitud el
desconcert que em produeix l’arribada del
mes de juliol. No em refereixo a la bogeria
atmosfèrica que estem experimentant a
mesura que passen els anys, que potser
agafem un refredat en ple agost com anem
en màniga curta a l’hivern, sinó a un mo-
ment encara més inquietant. Un mes en
què arribarà la cúspide de la carrera de
molts dels joves espanyols. A les universi-
tats espanyoles es llicencien, cada any, uns
tres mil periodistes, mentre que la taxa
d’atur periodístic, segons el ‘Informe Anual
de la Professión Periodística 2011’, arriba la
vertiginosa xifra dels 9.937 aturats a la
professió aquest any. Un 78% més que al
any 2010. Fa por pronunciar, ja no dic pen-
sar-ho. És, sens dubte, el pitjor any per al
Periodisme. Catalunya encapçala aquesta
llista negra de comunitats en les que roden
més caps en redaccions, emissores de rà-
dio i cadenes de televisió. Mentrestant, la
carn de periodista està molt més barata
cada any, i aquest ha de callar davant el
primer treballet que se li passa per davant,
perquè si ell no l’agafa, un altre ho farà. Els
mitjans s’aprofi ten d’aquesta set del jove
periodista ‘tot terreny’ que tot ho sap fer,
que tan familiaritzats van amb la web 2.0,
les xarxes socials com Twitter o Facebook, i
que tan bé li va una propina de tant en tant.
De què serveix fer tantes pràctiques durant
quatre anys de carrera, si quan l’abando-
nem ens passem amb un contracte de be-
cari o en pràctiques d’altres? I això, per als
que tenen sort de poder fer la seva signatu-
ra en un paper.
DES DE LLUNYAde Palomar
TEMPS PER A VALENTS
I en defi nitiva, l’’augment del cost del trans-
port públic i la pèrdua de qualitat del servei
limita la mobilitat del ciutadà i desencoratja
l’usuari a utilitzar-lo. Les conseqüències prin-
cipals són dues: d’una banda el transport pú-
blic és cada cop menys útil i menys utilitzat i
de l’ altra es potencia l’ús del vehicle privat.
De la pèrdua d’usuaris del transport públic
només se’n pot esperar que cada cop el servei
sigui més defi citari i per tant es corre el perill
de que acabi desapareixent ja que no té sentit
mantenir un servei molt costós si no respon a
les necessitats dels usuaris. Podríem dir ales-
hores que la pròpia gestió pública dilueix i
acaba per fer desaparèixer l’essència del
transport públic.
Com hem vist, un dels principals motius dels
esparreguerins per desplaçar-se és precisa-
ment obtenir una millor connectivitat; és a dir,
poques vegades el primer destí on ens des-
placem és on volem arribar, sinó que fem es-
cala. Això no sembla que hagi de canviar, si
més no, a curt i mig termini, ja que fi ns que
Esparreguera no disposi d’un mitjà de trans-
port públic que millori la connectivitat i que
respongui a les necessitats reals dels habi-
tants, se seguirà optant per prendre alternati-
ves al transport públic.
D’altra banda, potenciant el vehicle privat
renunciem a un model de mobilitat sosteni-
ble, no només lliure d’emissions sinó també
de congestions Més vehicles a Esparreguera
vol dir més trànsit, més dificultat per circu-
lar, més problemes per trobar aparcaments,
més zones limitades d’estacionaments, més
vehicles a l’illa de vianants! A no ser que...
tinguem una visió diferent del vehicle privat,
i busquem alternatives al cotxe. Val a dir
però, que una vegada més això quedaria en
mans dels vilatans, que amb enginy i creati-
vitat hauríen de fer front al repte. Cap dubte
de que en som capaços, en podríem dir au-
togestió, un concepte amb el que ens haurí-
em d’anar familiaritzant.
I mentrestant, anem anant...
SÍL
VIA
GO
NZ
ÁLE
Z
setsetset14
RECULL DE PREMSAOriol Esteve
ESPARREGUERA PERD L'ESPAI NADÓ I EXTERNALITZARÀ LA RESIDÈNCIA DE CAN COMELLESPer tal de presentar els pressupostos del 2012, no
se n’ha aprovat cap des de 2008, l’Ajuntament hau-
rà de retallar fi ns a dos milions d’euros. Les vícti-
mes d’aquest ajustament són, entre d’altres, l’Es-
pai Nadó i la llar d’avis de Can Comelles, que prova-
blement serà gestionada des del món privat. Per
aquest mateix motiu, l’alcalde, Joan-Paül Udina,
no ha confi rmat si hi haurà acomiadaments en
d’altres equipaments municipals o fi ns i tot dins el
consistori.
L’ESPARREGUERA II NO ES RENDEIXEl nou centre educatiu Esparreguera II ha decidit
seguir endavant amb el seu projecte tot i sentir-se,
en algunes ocasions, ‘rebutjats’ com van manifes-
tar en el Fòrum 21 celebrat l’últim divendres de
gener. Aquell mateix dia, durant una reunió del
consell escolar municipal, el centre va proposar a
l’Ajuntament traslladar l’Esparreguera II a la pisci-
na municipal descoberta, ja que la llar d’infants
Cucuruga tornarà a les seves instal·lacions al car-
rer Ferran Puig. A més, el consell va decidir per
unanimitat exigir a la Generalitat de Catalunya que
mantingui oberta l’Esparreguera II.
GENT D’ESPARREGUERA S’ESBORRA DEL GOVERNEl regidors de Gent d’Esparreguera, Gustau Pérez i Xavi-er Galvís, han abandonat el govern municipal al·legant, entre d’altres coses, desavinences amb Convergència i Unió i particularment amb l’alcalde, Joan Paül Udina en moltes qüestions. Caldrà esperar uns quants dies més per veure si el govern de CiU, Acord Municipal i AIESPA es manté com a tripartit i decideix seguir governant en minoria o busca altres socis dins del ple. Per obtenir majoria absoluta necessitarien el suport de dos regi-dors més.
15
MÉS DE 800 PERSONES HAN PARTICIPAT A LA MARXA DEL MONTSERRATÍLa cursa ha tornat a batre el seu rècord d’assistència en la seva
5a edició on hi han participat més de 800 persones inscrites i
moltes d’altres que han optat per fer-la sense dorsal. Enguany
el primer corredor en creuar la línia de meta en la categoria de
12 km ha estat XXXXXXXXXXXX amb un temps XXXXXXXXXXXX; i
en la categoria de 20 km XXXXXXXXXXXXXXXX amb un temps de
XXXXXXXXXXXXXXX. En acabar els participants han rebut dife-
rents obsequis i un entrepà de botifarra.
I ABANS DEL PROPER 777... (AGENDA)Rua de Carnaval: Dissabte 18 de febrer, a les 18.30h. Els partici-
pants del 3r Concurs de Comparses desfi laran pels carrers del
poble seguint el següent recorregut: plaça de la Sardana, Av.
Francesc Marimon, carrer de Sant Joan, carrer de Baix, plaça de
la Constitució, carrer dels Arbres, carrer Ferran Puig, carrer
d’Orenci Valls i carrer Montserrat, plaça de Santa Eulàlia, carrer
Gran, carrer dels Cavallers, passeig del Castell per acabar al
Pavelló Municipal.
Pedalada a Can Jorba: Diumenge 19 de febrer a les 9.00h del
matí. El club Zona Bici organitza una pujada a Can Jorba que
sortirà de la plaça del Centre. Un cop arribats al destí, es farà un
esmorzar amb tots els participants. La data límit d’inscripció és
el dijous 16 de febrer i el preu és de 3 euros.
Donació de sang: Diumenge 19 de febrer de 9.30 a 14.00h i di-
mecres 22 de febrer de 17 a 21h. Les donacions es podran fer en
el Centre d’Atenció Primària al carrer del Mil·lenari.
Inici de La Passió: 3 de març
Trobada a l’ermita del Puig: Dilluns 9 d’abril a partir de les 10:00
h. Com cada any el dilluns de Pasqua se celebrarà el tradicional
aplec a l’ermita del Puig. Hi haurà actuació castellera, ball de
bastons i de gegants, sardanes i paella per a tothom.
setsetset16
Més de dues-centes persones es van reunir el dia 8 de
gener a l’antic Escorxador Municipal d’Esparreguera.
Què hi passava? Doncs un altre any tornaven a fer-s’hi
els Pastorets. Uns Pastorets singulars. De fet, una idea
que es va engendrar fa sis anys a la barra de l’Esparra-
cat, on ja s’hi van fer les primeres representacions.
L’Esparracat va tancar les seves portes l’agost de 2010,
però un grup de “fi dels”, van voler mantenir-ne part de
l’esperit. Així doncs, el gener de 2011, amb aquesta clara
intenció, una vintena de nostàlgics d’aquelles entusias-
tes, peculiars i úniques interpretacions dels Pastorets a
dins d’un bar, van creuar fronteres i van voler anar més
enllà: l’Escorxador seria l’alternativa perfecte per a la
realització d’aquest espectacle. Sense una trajectòria
artística, sense grans mitjans ni elements decoratius
imprescindibles per a la realització d’una obra, sense
altra aportació econòmica que la que van fer els propis
actors i col·laboradors... res feia pensar que un reduït
grup de joves acabaria engrescant a diferents membres
de la Federació d’Entitats de la Cultura Tradicional Ca-
talana d’Esparreguera –bastoners, geganters, diables i
castellers– i junts realitzarien una petita gran obra, que
va despertar molta expectació i curiositat. Perquè en
defi nitiva, què és el teatre popular? Hem acostumat els
nostres sentits a veure, escoltar i comprendre un format
d’espectacles d’un alt nivell professional, estretament
lligats al temps i als diners, dos elements que no eren
els més destacables en aquests Pastorets. Demanant
tan sols dos euros i que cada persona es portés la cadira
de casa, més de dos cents espectadors van poder gaudir
d’una representació de caràcter excepcional, que va
provocar més d’una hora de somriures i rialles. El teatre,
en aquest sentit, és viu a Esparreguera, i els Pastorets
en són una mostra més, a la vegada que diferent. Sense
complexes, amb un sentit crític però altament humorís-
tic, amb virtuts i defectes, amb decorats fets a mà uns
dies abans i amb un morro excessiu sobre l’escenari;
aquets són els Pastorets que un dia van començar a
dins de l’Esparracat i que no n’han perdut l’essència. Qui
hagués pogut imaginar que allà on cinquanta anys enre-
re s’hi esbudellaven porcs, el 2012 s’hi representarien
uns Pastorets amb gent de tot tipus; persones que mai
s’haurien imaginat fent teatre dalt d’un escenari que
grinyolava? Segurament ningú. Però aquesta, senyores i
senyors, és la màgia del teatre fet del no res: només amb
l’energia, les ganes i l’entusiasme d’uns quants. I en els
temps que corren, riure és important...!
els SETS del
Per la valentía
de ser crítics
amb ironia
Per recuperar la
idea de fer d’un
text tradicional
un argument
d’actualitat
Per divertir-nos
en temps de
crisi
faltaria un text com a introducció
segurament fent esment al fet que en aquest moment la
unió i l’esforç conjunt és el valor afegit que necessita el
poble per afrontar amb il·lusió el temps de crisi, que no
vol dir sinó la transformació d’alguna cosa
SET A L’ENTITAT: a Federació de Cultura Popular d’Esparreguera
SET A L’ACTIVITAT: Els Pastorets de l’Esparracat(l’Escorxador)
17
En moments delicats com els actuals, en que rarament
es promouen activitats culturals des dels consistoris i
en que les entitats i associacions s’han vist afectades
per la situació econòmica, iniciatives com les de la Fe-
deració d’Entitats de Cultura Popular d’Esparreguera
són dignes d’admirar. Amb seu a l’Escorxador, la Federa-
ció d’Entitats de Cultura Popular d’Esparreguera té els
seus orígens en l’any 2007, quan Toni Bolaño, l’actual
president de la Colla de Diables, té la pensada de coor-
dinar les activitats de les diferents entitats del poble per
tal d’unir esforços i promoure la cultura tradicional ca-
talana, això com autogestionar-se l’espai del que dispo-
sen, en aquest cas, l’Escorxador. No obstant, no és fi ns
l’any 2010 en que s’ofi cialitza la federació de les entitats
amb el seu conseqüent registre a l’Ajuntament. Des
d’aleshores la Colla Bastonera del Montserratí, els Cas-
tellers, la Colla de Diables i la Colla de Geganters treba-
llen conjuntament per dinamitzar les activitats culturals
tradicionals a Esparreguera i fer front a les retallades
econòmiques que han patit les entitats en els darrers
anys. Malgrat ser una federació d’entitats recent, la seva
tasca a Esparreguera és prou signifi cativa, en la darrera
edició de la Festa Major d’Estiu el cercavila va ser orga-
nitzat per les entitats de cultura popular d’Esparreguera
així com l’intercanvi cultural amb les entitats de la loca-
litat d’Artea, País Basc. A més a més, també podem
veure tots els partits del Barça a l’Escorxador, el centre
d’operacions de les entitats. Tanmateix, la Federació
celebra també la seva pròpia diada a fi nals d’abril i que
és una trobada oberta a tothom per donar a conèixer a la
gent d’Esparreguera les seves activitats, aquest any es
celebrarà la segona edició. Tot i la gran feina ja feta per
promoure la cultura catalana al poble i malgrat les difi -
cultats econòmiques, la Federació d’Entitats de Cultura
Popular d’Esparreguera té nous projectes de cara al fu-
tur, sempre amb l’objectiu de promoure les activitats
culturals al municipi i d’aconseguir l’adhesió dels més
joves, aconseguint així una renovació generacional que
doni continuïtat al projecte.
Així doncs, donada la feina que fa per la cultura catala-na a Esparreguera la Federació d’Entitats de Cultura Popular i el que suposa això pel teixit associatiu del municipi, des del 777 volem reconèixer la seva tasca tot atorgant-li el Set a l’entitat.
Molts de nosaltres en algun moment ens hem sentit
enganyats, estafats o hem vist o sentit diferents injustí-
cies i hem volgut canviar-les però ens hem topat en les
mateixes barreres de poder de sempre i no hem pogut
fer res més que cridar al cel i compadir-nos sense cap
resposta. Aquest mateix sentiment d’unió i força és el
que va desembocar en el moviment dels indignats. Po-
den ser més o menys criticables les seves formes, po-
dem creure que és basa en una utopia, que no hi ha or-
ganització, però el rerefons social que implica és real-
ment impressionant. El moviment dels indignats és un
moviment ciutadà que sorgí el 15 de maig del 2011 quan
diversos moviments socials es varen protestar a Madrid
amb la intenció de demanar una veritable democràcia
participativa que s’allunyés dels poders econòmics es-
tablerts principalment per polítics, banquers i grans
corporacions. Encoratjats per les revoltes de Grècia, del
Caire (Egipte) i d’Islàndia junt amb la publicació del lli-
bre de Stéphane Hessel “Indigneu-vos”, decidiren que-
dar-se per difondre i exposar les seves idees a la pobla-
ció. Ben aviat s’hi afegiren les principals ciutats i pobles
d’arreu de Catalunya i Espanya i foren seguides atenta-
ment per milions de persones. D’aquestes acampades
n’ha sorgit una organització estructurada en forma d’as-
semblees populars amb nombrosos i diversos grups de
treball basats en una estructura horitzontal, no parti-
dista, pacífi ca i transparent que treballa de forma local
però mantenint el contacte amb la resta de ciutats i es-
tenent-se per molts estats. A Esparreguera, el moviment
dels indignats es manifestà en forma d’acampada a la
plaça de l’Ajuntament el mes de maig quan diversos jo-
ves del poble i rodalies s’uniren al moviment dels indig-
nats adherint-se a d’altres poblacions veïnes com Mar-
torell i Olesa de Montserrat. A l’acampada hi donaren
suport i hi mostraren interès moltes persones del poble
tal i com va quedar palès en la primera assemblea cele-
brada el diumenge 29 de maig del 2011. A dia d’avui
aquest ha perdut visibilitat però l’esperit social dels in-
dignats segueix endavant mostrant-se en forma de di-
versos col·lectius que ja no callen, que han despertat,
que volen avançar i participar de manera més activa en
la societat.
Per aquesta força d’unió social, per incentivar l’esperit crític, per intentar millorar la nostra societat, per pro-posar i debatre solucions a problemàtiques reals i in-justícies al marge de partidismes, el reconeixement del set al personatge de l’any es fa a la persona anònima de l’Indignat.
Per reunir
entitats de
cultura popular
d’Esparreguera
Per potenciar
la cultura
tradicional
catalana
Per donar sentit
a l’espai de
l’Escorxador
Per evidenciar
una crisi de
valors més
enllà de la crisi
económica
Per donar veu a
peu de carrer
Per despertar
consciències
i promoure
l’esperit critic
SET AL PERSONATGE: a la fi gura de l’Indignat
per coherència
s’hauria d’arre-
glar el fi nal
setsetset18
De crisi, de temps dolents, n’hi ha hagut tants
com vulgueu, sovint afectaven a tot Catalunya,
a tot el regne de les Espanyes, o a tots els reg-
nes europeus, però de la que vull parlar va
afectar molt més a Esparreguera que a d’altres
pobles i viles de Catalunya. Efectivament, les
tres guerres carlines, la primera entre el 1833 i
el 1839, la segona de 1848 a 1852, i la tercera
de 1872 a 1876, condicionaran el creixement
d’Esparreguera provocant una important dis-
minució de la seva població a l’empobrir la seva
economia, la continuïtat del seu creixement
preindustrial que havia començat el segle XVII
fi ns al segle XVIII, la convertí en un lloc poc se-
gur i perillós pels negocis, la indústria i la gent.
El segle XIX va començar malament per a Cata-
lunya i Esparreguera, primer, el 1804 la Guerra
Gran contra els revolucionaris francesos, des-
prés la Guerra del Francès i a continuació, amb
intervals de deu o quinze anys, les guerres car-
lines. Guerres en les que es discutia no només
el recolzament a la dona de Ferran VII, i després
reina regent Maria Cristina, o pel contrari, al
seu germà en Carles de Borbó, sinó que es dis-
cutia una manera de governar, la lliberal que
representava un cert grau de democràcia inci-
pient, volguda per la burgesia, classe dominant
a les ciutats on hi havia més comerç, com Bar-
celona, Reus, etc. L’altre bàndol, el carlí, era
absolutista el qual sota el lema de “Déu, Pàtria,
Rei i Furs” estava recolzat fonamentalment per
la noblesa, l’església i la pagesia.
Esparreguera era molt a prop d’on campaven
les partides carlines, les quals tenien molts
partidaris a tota la conca del Llobregat i del
Cardener: des de Monistrol , Manresa, a més el
nord de Berga, ciutat que en va ser un temps la
seva capital, Solsona… Per aquest motiu els
Liberals o Isabelins o Cristins, tenien una
guarnició permanent a Esparreguera per de-
fensar la nostra vila i les viles veïnes, Olesa,
Martorell, Piera…
El primer problema era que havien de mantenir
aquesta guarnició “Siendo esta villa por su po-
sición topográfi ca un punto céntrico y de tránsi-
to para las tropas procedentes de los diferentes
puestos, se echa de ver la enorme carga de ba-
gajes y alojamientos… Los vecinos de la villa,
Exmo. Sr., a pesar de la gran indigencia en la que
la mayor parte se encuentran, no obstante pro-
curan por todos los medios posibles dar un có-
modo y proporcionado alojamiento según su
poder a la tropa que derrama su sangre en los
campos del honor en defensa de la legítima
causa de Isabel II”. Ho havien de fer entre totes
aquelles poblacions, però la part de les despe-
ses que compartien amb les altres viles sovint
no arribaven, no les pagaven, i els soldats i els
seus cavalls menjaven cada dia. Per aquest
motiu trobem cartes del batlle d’Esparreguera
el 1835 queixant-se a “los Bayles” d’Abrera,
Gelida, San Sadurní, Piera, Masquefa i Collba-
tó. “En vista de la muy poca observancia que
tienen todos en presentar con la puntualidad
debida los bagajes que se le detallan: o más bien
en no comparecer. Se invita a todos que si no
tratan de cumplir se verá esta corporación en la
dura precisión de elevarlo al superior conoci-
miento del Excelentísimo Señor Capitán Gene-
ral a fi n de que dicte una providencia.”
Sembla que suportar la guarnició es feia fei-
xuc per les despeses que implicava i pel com-
portament dels soldats. Així ho manifesta
l’escrit que envia l’Ajuntament de l’època, el
juliol de 1837 a la Diputació Provincial de Bar-
celona “... prestándoles toda especie de auxi-
lios, y muchos hasta la misma ropa de sus
propias camas… No obstante estos sacrifi cios
de poco sirven pues las quejas de llanto, deses-
peración y abandono de casas, continuamente
llegan a esta autoridad municipal por parte de
los vecinos acerca del mal comportamiento de
muchos soldados, sin que se pueda poner coto
a tantos atropellamientos…”. Situacions, totes
elles, haver de suportar les despeses, els abu-
sos dels soldats, etc. que provocaven l’aban-
donament dels esparreguerins cap a viles més
allunyades del confl icte “Y no pudiendo ver
este ayuntamiento mirar con indiferencia, co-
mo representante del pueblo, semejante pro-
ceder y ver la multitud de gente que abandona
sus casas, en términos que dentro de pocos
días quedará esta villa faltada de la mayor
parte de los vecinos.”
Guerres Carlines
Temps de crisi
RACÓ D’HISTÒRIA
Josep Ràfols
19
La por, la inseguretat, són constants en
aquest temps, molt a prop, a Monistrol, els
carlins fan de les seves “Los estragos y perjui-
cios causados por los rebeldes al pueblo de
Monistrol de Montserrat durante la actual lu-
cha son imparables, pues aquellos habitantes
por dos distintas veces han sido robados, in-
sultados y vejados en grande manera, y sufrido
todas las barbaridades que contar se pueden,
sin quedarles nada absolutamente de resul-
tas de haber invadido el enemigo dos veces. El
número de vecinos es tanto lo que ha dismi-
nuido con respecto el tiempo que reinaba la
paz, que pasa de las dos terceras partes, ha-
biendo quedado aquel pueblo sin comercio,
industria, y poca agricultura, y reducido a la
miseria. Siete son las casa que incendiaron los
facciosos y a mas todas la fabricas de Aguar-
diente, algodón, paños, que las principales
pasan de nueve; en las que consistía la rique-
za, comercio e industria de aquel pueblo”
A Esparreguera segresten a les persones. El
secretari de l’ajuntament explica en un escrit
de juliol del 1836 “Ayer, a cosa de las tres o
cuatro de la madrugada, y en las inmediacio-
nes de casa Mas Febre término de esta villa,
los facciosos cogieron a Mateo Rius vecino de
esta villa, hijo de Ángel Rius, colono de obra de
casa Mas Febre y se lo llevaron preso en direc-
ción a Monistrol de Montserrat. Y en las inme-
diaciones de la Casa Nueva llamada de las
Tres Rieras, término de esta villa, seis faccio-
sos salieron al encuentro de José Raventós
vecino y guardia nacional de esta villa, lo ata-
ron, y se lo llevaron preso riera abajo y según
noticias piden 50 onzas para rescate de Ra-
ventós y 25 por el expresado Rius.”
Pobresa, inseguretat, pors, malfi ances, tot el
que porta una guerra civil. Trobem un text de
1835 signat a Esparreguera el 6 de setembre
Deia Lluís Llach que el seu país era tan petit
que quan el sol se n’anava a dormir no esta-
va segur d’haver-lo vist…Els croats des de
dalt d’un campanar sempre poden veure el
campanar veí. Amb la independència ara fa
vint anys molts d’ells van veure complert el
seu somni de despertar-se en una nació
amb estat. Però amb la independència va
arribar una nova por; la de perdre la identi-
tat de país, tants anys lluitada. Els polítics
es van afanyar a crear una societat orgullo-
sa de pertànyer a una cultura, amb una
llengua, unes tradicions i una religió, la ca-
tòlica-cristiana, que encara s’ensenya a
gairebé totes les escoles del país que es
resisteixen a tenir l’ètica o l’educació per la
ciutadania com a alternativa real. La lluita
també ha estat que se’ls deixés de relacio-
nar amb els Balcans que sempre recorden a
la barbàrie de la guerra dels ’90. I ho han
aconseguit a mitges perquè ara són els
Balcans Occidentals. L’objectiu dels polítics
ens els darrers anys ha sigut convèncer a la
població que el millor pel país era entrar a la
Unió Europea. El passat 22 de gener els
croats van votar en referéndum si volien
entrar o no a la Unió Europea. El darrer pas,
amb l’aprovació dels tots els parlaments
estatals europeus, per arribar a ser el 28è
país membre de la UE. Va guanyar el sí però
sense el ple convenciment d’una població
que veu que aquesta Europa fa aigües i que
els capitans fa temps que han abandonat el
vaixell. Però el que més tirava enrere a la
gent al votar favorables al “sí”·era el poder
perdre la identitat com a país. Aquest tam-
bé va ser el discurs dels que estaven en
contra. Un discurs que no es basava en
l’experiència dels 27 països membres que
veuen que al Parlament Europeu hi ha fi ns a
23 llengües ofi cials.
LA IDENTITAT EUROPEA NO EXISTEIX
DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats
OPINIÓ
de 1835 en el qual es demana de vigilar a
Carlos Martí: “es un hombre malo y enemigo
declarado de Isabel II y de la libertad de razón”
I un altre, també de 1835 en el qual des de
l’alcaldia de Sabadell es demana a l’alcalde
d’Esparreguera que vigili: “a Francisca Mas-
defi ol vecina de su jurisdicción que tiene un
marido en la facción, lo que no es motivo bas-
tante para castigarla y conformándose con el
parecer del Señor Fiscal, se la remito a esa
para que pueda Vd. observar más de cerca la
conducta de ella.”
Com veieu la recopilació de documents feta
per l’Orenci Valls, que segons ell eren als ar-
xius municipals, ens explica el que representà,
només a Esparreguera, la primera guerra car-
lina. Problemàtica que patiren molts pobles
de Catalunya, sobretot els de la conca del
Llobregat i del Pirineu, també patiren força les
comarques de l’Ebre. Diria que no s’ha explicat
prou l’efecte de guerres en el retard econòmic
i polític de l’Espanya del segle XIX i principis
del XX, segurament perquè els carlins foren
molt importants en molts governs del fran-
quisme i que són encara un dels sostrats inte-
gristes de la dreta espanyola i catalana.
“…la multitud de gente que abandona sus casas, en términos que dentro de pocos días quedará esta villa faltada de la mayor parte de los vecinos”
Encenent una espelma al monestir de Trst a Rijeka
JAU
ME
MO
RA
GU
ES
setsetset20
Des del segle XIV la nostra vila ha estat molt
vinculada al Monestir de Montserrat, perquè
el 1351 el Monestir comprà al senyor Ramon
de Tous els dos castells (el de les Espases i el
d’Esparreguera), la nostra vila i tot el seu ter-
me. Durant molts segles els esparreguerins fó-
rem vassalls de bisbes o priors de Montserrat.
Així mateix, diversos masos esparreguerins
foren adquirits pel monestir. És el cas del Mas
des Far, que el 2 de gener de l’any 1512 perta-
nyia a Pere Canter, qui el cedí al germà Gracià
de Montserrat. Uns anys després passà a
l’abat Pere de Burgos, raó per la qual fou ano-
menat des d’aleshores el Mas de Pi de Burgos.
Dit abat hi invertí 30.000 lliures en la plantació
de vinyes i hi féu molta estada, fi ns al punt que
s’hi traslladà i el 23 de gener de 1536 hi morí.
Més tard, dit monestir adquirí una altra vinya
al Bruc i des aleshores són anomenades la
Vinya Vella (d’Esparreguera) i la Vinya Nova
(del Bruc). En el cas de la Vinya Vella hem de dir
que la mantingueren fi ns el 1835, quan a cau-
sa de la desamortització passaren a ser de la
propietat del Comú de l’Estat. L’Estat en ven-
gué una meitat en subhasta pública a Pau
Terrada, fi ll de Vilafranca del Penedès, per
2.551.197 rals i un maravedí i l’altra meitat a
Josep de Martí i Estruc, ciutadà de Barcelona.
Els masos Rubió i Manader també els com-
praren per subhasta Pau Terrades i Antoni
Montfort l’any 1835.
Després, el Monestir també adquirí Can Cas-
tells del mas, com a residència de novicis i
granja agrícola, cultivant molt bé les vinyes de
les quals en fabricaren durant molts anys el
licor anomenat ”Aromes de Montserrat”, que
malauradament ja no es fabrica des fa uns
quants anys. Actualment el mas és propietat
de la Generalitat, qui l’empra com a residència
de toxicòmans. Montserrat també tingué en
propietat per uns anys Can Estruc Vell a prin-
cipis del segle passat.
MONTSERRAT IESPARREGUERA
FA TEMPSJosep Paulo i Sàbat
OPINIÓ
El desembre de 1592, any en que es va
consagrar la Basílica de Montserrat, a la
nostra vila es col·locava la primera pedra
del nostre gran temple: Santa Eulàlia
d’Esparreguera, que es consagrava el
maig del 1612. Per commemorar l’efemè-
ride el Col·lectiu Esparreguerí de Recer-
ques està preparant una exposició sobre
l’Església, que serà inaugurada per la Fes-
ta Major d’Estiu.
21
Des de l’ermita de Santa Anna davallarem pel
camí que va cap a Sant Joan tot travessant el
torrent que també duu el nom de l’ermita on al
llarg de força estona anirem veient varies cons-
truccions de captació d’aigua. Un cop arribats a
l’estació superior del funicular agafarem el ca-
mí que ens porta a Sant Joan on podrem obser-
var que ens surt un caminet que ens puja a
l’ermita de Sant Jaume, situada al bell mig de
la Gorra Marinera. Veu a totes les altres ermites
excepte la de Sant Onofre, sent les campanes
del monestir i el cor cantant. Cal prendre aten-
ció que és una ermita situada al bell mig de la
paret, compte amb els desnivells.
Baixem pel mateix camí i ens acostem fi ns a
l’ermita de Sant Joan, que no va ser utilitzada
per ermitans ja que és de construcció posteri-
or però el que si podem veure clarament és
l’antic restaurant de Sant Joan situat a les
baumes superiors, que antigament va ser
Sant Onofre, els escrits de l’època ja parlen
que estava situada a 40 vares del terra. La
llegenda diu que va ser construïda per 300 o
400 esclaus i que van utilitzar una bastida on
encara s’hi poden veure els forats a la paret.
L’ermita de Sant Onofre no ocupava la totali-
tat de la bauma sinó que la compartia amb la
de Sant Joan Baptista, aprofi ta la mateixa cova
però més a migdia, estaven separades uns 30
metres i no estaven comunicades entre si, s’ha-
via de donar la volta per les escales (uns 30
minuts). Tenia dues cisternes i regates a la pa-
ret per a recollir l’aigua que encara es conser-
ven. Va ser destruïda posteriorment al 1812.
Per acabar el nostre recorregut recomanem
pujar a Santa Magdalena, aquesta ermita es
troba situada al bell mig dels Gorros i des d’on
podem tenir vistes dels Pirineus, el Cavall
Bernat i Sant Jeroni. Tenia dues cisternes per
a proveir d’aigua i hortet.
El retorn el podem fer baixant per les escales
de Jacob, que ens portaran al camí de l’estació
superior del funicular a Sant Jeroni o desfent
el camí passant un altre cop per la ermita de
Sant Onofre.
Temps: 5h 30’
Desnivell acumulat: 750 m.
Mapa Alpina Montserrat.
LES CINC ERMITES DE SANT JOAN
Les ermites van precedir al monestir, de fet ja
se’n coneixen notícies del segle X i el monestir
no fou fundat com a tal fi ns el següent segle.
Les ermites funcionaven de manera indepen-
dent i en certa manera eren com petits mo-
nestirs, normalment tenien cisternes per a
aigua, hort i capella (amb una campana, que
s’utilitzava de mitjà de comunicació). La pri-
mera notícia d’ermitans es remunta a Fra Garí
cap al 1057 a la zona de Sant Miquel (ermita
construïda sobre un temple pagà a Venus).
L’esplendor arriba al segel XV, es comptabilit-
zen 14 ermitans, posteriorment (al mateix se-
gle) es limita a 102 i es regulen 17 festes a l’any
en que han de baixar al Monestir i altres nor-
mes, com mantenir nets els camins a 400
passes de l’ermita, no deixar dormir-hi a nin-
gú, no fer cas del nens perduts per la munta-
nya… La majoria d’ermites es van construir
durant els segels XI-XIII, més tard cap al se-
gles XVI-XVIII s’amplien però és a partir de lla-
vors que entren en decadència i la majoria
queden en runes.
En el nostre itinerari visitarem les ermites de
Santa Anna, Sant Jaume, Sant Joan Baptista, Sant Onofre i Santa Magdalena. Comencem el
nostre itinerari al monestir, que inicialment
també fou una ermita, Santa Maria. Agafem les
escales que surten en direcció a Sant Benet i
ens arribem a l’ermita de Santa Anna, que es
troba al fi nal de les mateixes. Aquesta ermita
era la més gran i hi vivia el pare vicari, nomenat
per l’Abat del Monestir i que feia les funcions de
cap dels ermitans. Tots els altres ermitans ha-
vien de tocar la campana de la seva ermita un
cop al dia per a fer-li saber que es trobaven bé.
També els ermitans anaven els diumenges a
aquesta ermita a missa, confessar-se…
SANTA ANNA
MONESTIR
SANT JAUME
SANT JOAN
SANT ONOFRE
SANTA MAGDALENA
estació funicular
Comencem aquesta secció dedicada a les activitats a la muntanya amb un recorregut proper i molt adient per a fer-ho en família. La ruta transcorre entre les antigues ermites de Montserrat ubicades a la zona coneguda com Tebes o Sant Joan.
Equip La Sargantana - Collbató
És molt bella la comarca…
setsetset22
TOT ASSAJANT LA PASSIÓ
PARADA CULTURAL
23
PINOTXO, EL MUSICALAquesta festa major a la Sala Petita de La
Passió d’Esparreguera el nen de fusta que
volia ser un nen de veritat torna a l’actuali-
tat en forma de versió musical de la mà de
la companyia GitProduccions. Aquest clàs-
sic del segle XIX que ha acompanyat la in-
fància de milions de nens de tot el món es
puja una vegada més als escenaris per
delectar-nos amb aquesta màgia que tant
caracteritza a aquesta obra i recordar vells
moments que crèiem oblidats. Han passat
dos segles des que Carlo Collodi publiqués
per primera vegada a Itàlia ‘Les aventures
de Pinotxo’ i el ninot de fusta segueix bri-
llant amb la mateixa força. Aquest “Pinot-
xo” està ple de vida i diversió. Entre mentida
i mentida, a Pinotxo li va creixent el nas i
l’escenari s’omple de cançons, balls que
faran l’obra molt més entretinguda i màgi-
ca. Un espectacle amb la participació de
molts esparreguerins que, de segur ens
farà tornar a la infantesa i, qui sap, si ens
farà créixer el nas.
PARADA CULTURAL
ES CREA EL COL·LECTIU EL TORNDesprés d’uns mesos de refl exió –diuen els
organitzadors–, un grup de persones vin-
culades a la cultura popular i alternativa
han decidit iniciar una nova etapa en el
món associatiu de caràcter independentis-
ta a la vila d’Esparreguera: el Col·lectiu el
Torn. Prenen com a punt de referència an-
tics projectes del poble com l’Assemblea
de Joves Independentistes, el CEIM o les
sinergies creades a la Taverna l’Esparracat,
on es van generar molts projectes engres-
cadors que ara volen continuar. Se senten
hereus de més de deu anys de feina desin-
teressada i crítica per reivindicar i potenci-
ar la cultura, protegir el territori o fomentar
un oci alternatiu al nostre poble. Volen
aconseguir que el Torn es consolidi com
una associació plena de vida durant tot
l’any. Així doncs, es proposen la tasca de
sortir el carrer i fer participar de les activi-
tats i que la gent se les faci seves. El col-
lectiu ha de ser un espai on realitzar activi-
tats de diferents àmbits, des de xerrades,
concerts o dinars populars… creant un nou
espai per a la llibertat nacional, social i de
gènere on poder treballar plegats amb di-
ferents col·lectius d’Esparreguera. El Torn
comença a caminar, doncs, per projectar,
recuperar i contribuir a la consciència críti-
ca i la participació en la vida pública, orga-
nitzant ara, durant aquesta Festa Major
d’Hivern, una sèrie d’activitats entre les
quals faran públic el seu manifest.
OPINIÓ
Tenim Ajuntament? Salta a la vista que
aquell edifi ci d’horrorós disseny arquitectò-
nic de la plaça de la vila ho és un Ajunta-
ment –disculpin-me, l’arquitectura con-
temporània i jo no casem darrerament. El
cas és que abans les escales d’entrada pu-
javen i ara baixen: però encara no sabem
ben bé a on van a parar. Al consistori hi ha
representació de totes les llistes que es van
presentar a les passades eleccions munici-
pals, però cap d’elles té el poder necessari
per liderar amb èxit i energia un govern sò-
lid; probablement aquest sigui el consistori
més complicat de governar de la democrà-
cia. Un pacte a quatre bandes no ha aguan-
tat l’envestida de la primera meitat de legis-
latura i ha acabat amb la sortida d’un dels
partits de govern. Aquesta inestabilitat i el
poc ajut de la oposició inhabiliten la possi-
bilitat de dur a terme un programa de go-
vern en un context econòmic dramàtic. Això
pel ciutadà és horrorós –gairebé tant com
l’arquitectura de la casa de la vila– i ho és
més quan ensumes que el que talla el baca-
llà és, en el fons, l’interventor. Un càrrec no
electe que encarna la crisi i que (potser)
posa més pals a les rodes dels que ja hi
havia d’antuvi. Però sí que tenim poble. Te-
nim l’element social, gent que, sense l’Ajun-
tament, tira endavant moltes iniciatives: un
macroespectacle com és La Passió –ense-
nya d’Esparreguera–, un munt de compa-
nyies teatrals amateurs, grups musicals, de
fotografi a, de pintura, activitats esportives,
nous col·lectius culturals com El Torn, un
festival de teatre que és referència a Catalu-
nya –el LOLA–, una revista local amb vint-i-
dos anys de trajectòria –aquesta que llegiu–,
ara també una Federació de Cultura Popular
Catalana que agrupa diverses entitats del
poble, i moltíssimes d’altres. On vull anar a
parar? Potser la política nasqué per tirar
endavant a la societat, però ara per ara sem-
bla que aquest teixit social és el que haurà
d’ajudar a posar ordre al caos institucional. I
ho farem precisament no deixant de fer el
que fem, reinventant-nos. Hi som, la gent hi
som. Nosaltres sempre hi serem.
APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain i Figuerola
N’HI HA PER TIRAR LA GORRAAL FOC
setsetset24
CICLE DE CONFERÈNCIES INTERRELIGIOSESDurant el mes de febrer la Sala Petita de La
Passió d’Esparreguera ha estat l’escenari on
s’ha organitzat un cicle de quatre conferènci-
es gratuïtes sobre les grans religions. El tema
central de totes les conferències és el de Jesús
i el diàleg entre religions, tema que no podria
tenir un marc millor per desenvolupar-se que al
teatre on durant deu dies a l’any s’hi representa
la vida pública, passió, mort i resurrecció de
Jesucrist. Les conferències, però, focalitzen
l’interés en la visió actual de Jesús en les dife-
rents religions: Budisme, Judaisme, Islamisme
i, evidentment, el Cristianisme.
La coordinació del programa va a càrrec de
Joan Hernàndez Serret, professor de l’Institut
Superior de Ciències Religioses de Barcelona
(ISCREB) i director del GTER (Grup de Treball
Estable de Religions). En declaracions El Punt
Avui, Hernàndez, assegurà que “Jesús és enca-
ra un gran desconegut i cada cop ho és més”,
apuntant que tenir coneixements religiosos “és
imprescindible per entendre la nostra societat,
l’actualitat, la nostra cultura, l’art, la música,
la literatura... El fet religiós, més enllà de si ets
creient o no, és imprescindible.” El coordinador
assenyala també que els ponents són persones
que coneixen molt bé la seva religió, però tam-
bé el cristianisme per poder fer aquest paral-
lelisme. En acabar les ponències es fa un torn
obert de paraules on tothom pot mantenir un
diàleg amb el ponent i aclarir dubtes.
La primera de les conferències, el passat 15 de
gener, va tractar de la visió que es té de Jesús
des del budisme, i va anar a càrrec de la monja
budista i directora del institut Nagarjuna de
Barcelona Ani-la Marga Etxezarreta. El 29 de
gener fou Jorge Burdman, delegat de diàleg
interreligiós de la Comunitat Isrealita de Bar-
celona, qui introduí el Judaisme d’una manera
molt amena en una conferència magistral que
interessà molt a l’audiència. La propera de les
conferències, el dia de Santa Eulàlia a les sis
de la tarda anirà a càrrec de Taoufi k Cheddadi
El Harrak, sociòleg, islamòleg i diplomat en
Ciències Islàmiques i vicesecretari d’UCIDECAT
(Unitat de Comunitats Islàmiques de Catalu-
nya). La darrera de les conferències, el quatre
de març a les set de la tarda, el Cristianisme
(el ponent serà el bisbe de Sant Feliu, Agustí
Cortés, però és pendent de confi rmar) anirà
acompanyada d’una taula rodona amb tothom.
A més aquesta taula rodona es farà en acabar
la primera de les representacions de la tem-
porada 2012 de La Passió.
El president del Patronat de la Passió, Jaume
Cassi, valora molt positivament l’èxit de les
primeres conferències, i assegura que estan
molt contents per la resposta del públic (més
d’un centenar de persones cada dia) i per la
qualitat de les conferències. Essent enguany
el primer cop que la Passió organitza un cicle
d’aquestes característiques, Cassi apunta que
a banda de debatre la visió que tenen de Jesús
les diferents religions, un dels objectius del ci-
cle és que la gent parli de la Passió i que no se’n
recordin de l’espectacle només per Setmana
Santa. Les conferències són, doncs, una bona
manera de promocionar-lo.
PARADA CULTURAL
25
SEGON CONCURS DE TEATRE AMATEUREl Patronat Parroquial d’Esparreguera organit-
za durant els mesos de gener i febrer la segona
edició del Concurs de Teatre Amateur. El Patronat
dedica el segon certamen a Eugeni Llopart Ros,
qui va dedicar tota la seva vida a ajudar a tirar
endavant totes les entitats que el sol·licitaven
portant-los desinteressadament la comptabilitat,
segons declara el president del Patronat Par-
roquial, Florenci Sariñena. Segons el president
“són aquestes col·laboracions les que moltes
vegades no s’expliquen, i fan que persones com
l’Eugeni passin desapercebudes per la resta de
convilatans d’Esparreguera.” Després de quatre
obres de teatre al llarg del mes de gener i ini-
cis de febrer, la programació continua el dia de
Santa Eulàlia amb l’obra “L’Auditori”, del grup La
K-Mama de Calafell. El diumenge següent serà
la companyia Punt i Seguit de Terrassa els qui
representaran la seva “Veus les línies?”. El cer-
tamen clourà els dies vint-i-cinc i vint-i-sis de
febrer amb l’obra “Ai, Pare, Perdoneu-me!” (fora
de concurs) de l’esparreguerina Maribel Masip,
representada per El Coverol d’Esparreguera, que
ja es va representar l’any passat al mateix teatre
del Patronat Parroquial.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
5 è 12 DE FEBRER DE 2012
Grup: LA K-MAMA (Calafell)Director: Josep MèlichObra: “L’Auditor” Autor: Josep MèlichTel. 629 74 19 33 E-Mail: [email protected]
6 è. 19 DE FEBRER DE 2012
Grup: PUNT I SEGUI (Terrassa)Director: Eloi FalgueraObra: ”Veus les línies?”Autor: Eloi FalgueraTel. 635 477 656 E-Mail: [email protected]
1r. 15 DE GENER DE 2012
Grup: KIUT TEATRE (Terrassa)Director: Oscar Garcia Obra: ”No et vesteixis per sopar”Autor: Marc CamolettiTel. 689 954 315 E-Mail: [email protected]
2 n. 22 DE GENER DE 2012
Grup: L’ULL DE BOU (Sant Esteve Sesrovires)Directora: Carme CortésObra: “L’Auca del senyor Esteve” Autor: Santiago RussinyolTel. 647 744 140 E-Mail: [email protected]
3 r. 29 DE GENER DE 2012
Grup: BELL LLOC (Sant Pere de Ribes)Director: Joan RosquellasObra: “Diner negre”Autor: Roy CooneyTel. 660 326 365 E-Mail: [email protected]
4 t. 5 DE FEBRER DE 2012
Grup: DRAMÀTICA CIRCUL CATÒLIC (Badalona)Director/a: jordi carreterObra: “Converses amb la mama” Autor/a: Tel. 639534804 E-Mail: [email protected]
PATRONATPARROQUIALESPARREGUERAA LES 18 HORES
Premi Eugeni Llopart Ros
25 i 26 de febrer de 2012 (Fora de concurs)
Cloenda a càrrec del grup de teatre “El Coverol”, dirigit per Maribel Masip i Mirabent, amb l’obra “AI PARE, PERDONEU-ME!”
“AI PARE, PERDONEU-ME!”
2nCONCURS DE TEATRE 2012ESPARREGUERA
OPINIÓ
REPENSAR L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
És en moments adversos quan es posen de
manifest les mancances i els reptes encara
pendents. Això mateix és el que ens està
passat en l’actual context de crisi econòmi-
ca, fi nancera i social, que està modifi cant la
realitat que fi ns ara ens envoltava i està
confi gurant una nova societat amb nous
reptes i noves demandes.
Les difi cultats actuals han posat de mani-
fest les mancances de les administracions,
especialment en l’àmbit local. Després de
més de 30 anys d’ajuntaments democràtics,
els municipis encara no disposen d’un mo-
del de fi nançament local. Per contra, en
aquests mateixos anys, les corporacions
locals han anat augmentant els serveis que
ofereixen a la ciutadania per responsabilitat
i com a administració més propera, sense
tenir les competències atribuïdes legal-
ment. Tot plegat, ha resultat en un impor-
tant desajust en la tresoreria en molts
ajuntaments.
Ens trobem que davant la necessitat de més
serveis públics i socials per pal·liar els efec-
tes de la crisi, la realitat econòmica i fi nance-
ra de l’administració pública impossibilita
cap nova iniciativa. La ciutadania ens hem
adaptat a un context advers econòmic que es
tradueix en un degoteig diari de retallades en
serveis i prestacions. Se’ns diu que ens hem
d’esforçar més per rebre menys. Imperen les
polítiques d’austeritat per contenir la despe-
sa, però no s’estimula, en canvi, el creixement
econòmic.
És en aquest context d’incerteses quan,
més enllà de retallades i tancament de ser-
veis, hauríem de repensar cap a on volem
redirigir les administracions públiques i
treballar per aprovar un nou marc compe-
tencial que contempli també els recursos
necessaris. Ens cal més ‘política de sentit’ a
mig i llarg termini, i menys ‘política d’apara-
dor’ a curt termini que no contribueix a la
sortida de la crisi.
A PEU DE CARREREduard Rivas, politòleg
(www.noucicle.org/erivas)
PARADA CULTURAL
setsetset26
CONTINUA EL CINEMA A LA PASSIÓEl proper diumenge dia dinou de febrer a les
sis de la tarda es projectarà a la Sala Gran
de La Passió la pel·lícula “Enredados”, de
Disney. El preu general de les entrades és
de sis euros, i de cinc pels col·laboradors de
l’entitat. El passat dia cinc de febrer l’entitat
va tornar a apostar pel cinema infantil amb
la projecció de l’aclamada pel·lícula “El Rey
León”, un èxit dels anys noranta de la mateixa
productora Disney.
NOU LLIBRE AMB SEGELL ESPARREGUERÍEl passat divendres 27 de gener a la Sala d’ac-
tes de la Torre de la Creu (Sant Joan Despí), es
va presentar el llibre “Coneix… Dialectologia
a través de la parla del Baix Llobregat”. A
l’acte hi intervingueren les autores del llibre,
Àngels Massip, professora de Lingüística
Catalana a la UB, que compta amb nom-
broses publicacions, i experta en variació
lingüística; i Joana Llordella, catedràtica
de l’INS El Cairat. També hi participà Ra-
mon Solsona, escriptor, periodista, i director
del programa de divulgació Perles cultivades
(Rac1). A Esparreguera la presentació es féu
abans, concretament el 12 de desembre de
2011 a Can Pasqual, en un acte en el que tam-
bé hi intervingueren les autores –amfi triones
esparreguerines– i Ivone Grinley, directora ge-
neral de Política Lingüística de la Generalitat
de Catalunya. L’objectiu principal del treball
és el d’acostar i interessar els estudiants
en l’estudi de la llengua, a partir d’acti-
vitats contextualitzades en el propi en-
torn i, per tant, a partir de la seva varietat
lingüística. Per a realitzar aquest darrer
llibre s’ha comptat amb la col·laboració
de nombroses persones, moltes d’elles
d’Esparreguera, s’han aprofi tat treballs de
l’alumnat d’ESO, de batxillerat i de la Uni-
versitat, però també s’ha rebut informació,
pel que fa referència a la parla de la co-
marca, a través de col·laboradors del Cen-
tre d’Estudis Comarcals, o informants. Un
llibre que té el seu pal de paller en el fet de
promoure la llengua catalana, tal com de-
clara una de les autores, Joana Llordella:
“No hi ha dia que no pensi i expressi al meu
alumnat el valor de la paraula, molt espe-
cialment el de la riquesa de la nostra parla
col·loquial, variació que, per altra banda,
penso que s’està empobrint cada dia més
com a conseqüència de la minorització que
pateix.” El llibre forma part de la col·lecció “Co-
neix el Baix Llobregat”, una iniciativa del Centre
d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que té
un precedent en el projecte Descobrim el Baix
Llobregat de l’any 1994. La col·lecció, dirigida
fi ns ara per la mateixa Joana Llordella, combi-
na la tasca de l’expert en un tema determinat
i el professor o professora, mestre o mestra
que és qui treballa dia a dia els temes que es
tracten amb l’alumnat. Al projecte, del qual fi ns
a l’actualitat se n’han publicat tres números, hi
tenen cabuda tots aquells temes relacionats
amb la comarca, amb l‘objectiu de facilitar un
material al professorat i a l’alumnat que els
ajudi a treballar el coneixement i la comprensió
de l’entorn més pròxim.
PARADA CULTURAL
27
El proper dimecres dia 15 de febrer, a la sala
d’actes de Can Pasqual, a les 7 de la tarda
es farà l’acte de presentació de la novena
edició del Voluntariat per la llengua, orga-
nitzat pel Servei Local de Català d’Esparre-
guera i la Regidoria de Política Lingüística
de l’Ajuntament. La iniciativa té molt bona
acollida al nostre municipi i s’ha consolidat
amb èxit. Durant gairebé una dècada aquest
voluntariat a jugat un paper determinant en
la integració de moltes persones i en la cre-
ació d’una xarxa social molt important per a
la cohesió social. Els voluntaris per la llengua
varen rebre el Set al personatge col·lectiu de
l’any 2008 en els reconeixements anuals que
atorga aquesta revista.
NEIX VIDALOCAL.CATVidaLocal acaba de néixer com una xarxa que uneix comer-
ços i compradors en una plataforma única. L’objectiu és
oferir les millors promocions posant en contacte directe
els comerços locals amb els seus clients. A VidaLocal s’hi
pot trobar tota mena de productes i serveis locals: des de
restaurants fi ns a viatges, passant per productes de la
terra, moda o activitats d’oci. Ara mateix ja està activa la
web i hi podreu trobar diversitat d’ofertes. Des de tracta-
ments de bellesa, viatges a la neu, pacs teatre+sopar… El
seu funcionament és molt senzill i còmode: consulta les
ofertes i descomptes via web, escull allò què més t’agradi,
imprimeix el val i gaudeix de l’oferta. A més, si comparteixes
la teva experiència amb els teus amics gaudiràs de promo-
cions addicionals i participaràs en concursos. Per regis-
trar-se s’ha d’accedir al lloc web www.vidalocal.cat o se-
guir-los per mitjà de facebook (www.facebook.com/vidalo-
cal), des d’on l’usuari començarà a rebre ofertes. Si tens un
comerç t’interessarà oferir-hi els teus productes o serveis.
Per això només cal que et posis en contacte amb VidaLocal
NOVENA EDICIÓ DEL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA
MEMÒRIASELECTIVA
D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch
OPINIÓ
PARADA CULTURAL
Avui escriure sobre un tema una mica diferent.
Tot ve a causa d’un article d’en Quim Monzó
publicat a La Vanguardia sobre la popularitat
o reconeixement de molts escriptors, on es fa
palès que molts literats de gran qualitat són
quasi oblidats i d’altres, també reconeguts
com a grans escriptors, són més coneguts per
la seva vida quotidiana que no pas per les se-
ves obres. Això passa amb Federico Garcia
Lorca que se’l recorda més per la seva tràgica
mort i per la seva vida personal que per la seva
obra literària. Passa igual amb Camilo José
Cela, molt bon escriptor, però més recordat pel
seu caràcter malhumorat i groller. Però ja se
sap la memòria és selectiva. Al nostre poble
passa el mateix, o bastant semblant. Qui es
recorda de les persones que van lluitar a con-
tracorrent per poder gaudir d’un teatre propi
de La Passió? Algú recorda qui eren el senyor
Llobet, el Joan Estruch, el Ton Rovira, l’Armand
Matas i altres. En canvi i ha altres persones
recordades amb molta estima, perquè hi ha un
grupet que es preocupen de fer memòria
constantment. Com deia, la memòria és selec-
tiva. La vida és així.
foto: passionarium
setsetset28
KOLTÉS TORNA AL TEATRETLa nit just abans dels boscos és un gran text
d’un dels autors que més petja ha deixat en la
dramatúrgia contemporània: Bernard-Marie
Koltès (1948-1989), autor francès amb una veu
personalíssima i una sensibilitat indiscutible
per parlar de les pors humanes. L’any 1976
escriu aquest monòleg d’una hora per un sol
actor, on el protagonista és un emigrant perdut
a una ciutat qualsevol; un estranger que sent
el desig extrem de parlar i de ser escoltat. Un
personatge que necessita tocar algú amb les
seves paraules, amb el seu crit. Joan Castells,
esparreguerí i director de teatre professional,
dirigeix aquest muntatge produït per Tramatea-
tre i protagonitzat per Isaac Serrano, actor local
conegut per ser un dels dos actors que encar-
na el Crist de l’actual espectacle de La Passió.
La nit just abans dels boscos es va estrenar a
la Sala Petita de La Passió la tardor passada
dins el programa del Festival LOLA, però es va
assajar i muntar al Teatret, que és on es repre-
sentarà els propers dies. Sens dubte una bona
manera de rescatar aquest espectacle i veure’l
en un espai diferent, que ens el farà veure tam-
bé d’una manera diferent. La intimitat que ens
ofereix el Teatret farà que aquest espectacle
sigui una nova experiència de la que en podem
extreure moltes idees. Les funcions seran els
propers dies 10, 11 i 12 de febrer.
PROPERAMENT…A principis de març la companyia Tramateatre
estrenarà també al Teatret l’obra Apocalipsi
life, de Raquel Tomàs. Aquest text, crítica del
món globalitzat actual, es va estrenar fa cinc
edicions al Festival LOLA i ara Carme Paltor en
dirigirà una nova posada en escena amb set jo-
ves actors locals entre deu i catorze anys: Berta
Osta, Laura Escudé, Laura Moya, Clàudia Rio,
Dani Montini, Gerard Sancho i Marc Casanovas
PARADA CULTURAL
LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS
ISAAC SERRANO
APOCALIPSI LIFE
OPINIÓ
La primera història ens explica com és el
món dels barruts, dels que actuen sense
cap tipus de moral, dels que els importen
poc les persones, dels que només els im-
porta el poder que dóna el diner. Els altres
no compten, i si són pobres encara comp-
ten menys. Quan ho vaig llegir em vaig in-
dignar molt. La Rosa Montero ho explicava
al diari El País, i amb molta gràcia. Un col-
laborador d’Urdangarin li pregunta a ell en
un correu si “¿una vez desahuciada la inqui-
lina le ponemos demanda para cobrar las
rentas que debe? Está localizada y se le
puede embargar el sueldo. Yo lo intentaría,
son 9.000€”. El duc, ens explica Montero, es
va limitar a contestar amb un “OK”. I es pre-
gunta la periodista: “¿Cómo tipos que su-
puestamente andan burlando millones, que
viven en una altiva vida rutilante son tan
miserables para embargar el sueldo a quien
acaban de echar a la calle?”. Continua dient,
i amb raó, que per Urdangarin 9.000€ seran
una petitesa, però pendre’ls-hi a aquella
dona serà com arrancar-li la pell a tires.
A l’altra història els protagonistes són gent
de la nostra vila, que treballen (si tenen la
sort de poder treballar), que tenen senti-
ments i que també donen sorpreses. Uns
dies abans de Nadal una senyora parla
amb la responsable de Càritas i li diu que
vol portar uns pollastres perquè les famíli-
es necessitades puguin menjar-ne. Se li
contesta que millor que ens oferís un tipus
d’aliment més repartidor. Ella insisteix:
doncs que porti pollastres. Perquè ens situ-
em he d’explicar que el magatzem de Càri-
tas estava ple a vessar d’aliments, l’endemà
vindrien seixanta famílies a cercar-ne. Allí
la nostra protagonista es presentà acom-
panyada de dos fi lls seus i deu pollastres.
Com es lògic li vam agrair el gest. Ens digué
que ella l’any passat havia de venir a cercar
aliments però, ara que el seu marit havia
trobat feina, volia que per les festes tothom
pogués menjar pollastre. Quina diferència
oi? La prepotència, la insolidaritat més
manifesta, el despreci a l’altre, manifestat
en l’escrit de Montero i la senzillesa, grati-
tud i autèntica solidaritat d’aquesta veïna
d’Esparreguera... Quina lliçó, oi?
¡¡¡¡¡¡Josep Ràfols
DUES HISTÒRIES,DOS MÓNS
29
Coses que es deien…Editorial número 45: Fem-nos sentir
Per Consell de Redacció
“La proximitat de les eleccions locals prepara
l’aparició de vells fantasmes de cada campa-
nya i enceta projectes, esbossos i, sovint, elu-
cubracions sobre els espais públics i la seva
utilitat, real o potencial. (...) Llocs emblemàtics,
alguns patrimoni llegat per la nostra història,
resultat de l’esforç de vilatans com nosaltres
que avui ens amoïnem pel mateix: els llocs que
ens són comuns i dels quals, siguin quines si-
guin les circumstàncies, les nostres instituci-
ons –per tant nosaltres mateixos– són titulars.”
De Barcelona estant... L’hora del compromís
Per Xavier Sitjà
“He pres una decisió molt seriosa: dedicar-me
a la política. (...) Estimats lectors, només em
queda agrair-vos la vostra fi delitat al 777 i a
tots els qui hi escrivim. Per a mi ha estat un
goig i també un privilegi, perquè és en aquesta
revista on he escrit amb més llibertat durant
tota la meva carrera periodística.”
Després de... maltractar el vianant
Per Carles Reynés
“Ja n’hi ha prou de maltractar el vianant. Ja n’hi
ha prou de violar sistemàticament el seu redu-
ït i malmès territori; com a les pel·lícules del
Far West, sembla que els “indius” no hi tenen
res a fer. Un conductor pot ser tan miserable
que quan no troba aparcament deixi el vehicle
allà on li sembla sense voler saber el mal que
està provocant?”
La mosca al Nas: L’Efecte 2000
Per Quim Paulo“(...) I, a la nostra vila, com l’afectarà l’anome-
nat Efecte 2000? Seguirà col·lapsant-se l’am-
bulatori? (...) Haurem d’anar al metge pagant,
vista l’atenció rebuda? Tindrem un nou CAP, el
segle vinent? Tot plegat és una incògnita. Inci-
dirà l’Efecte 2000 en els nostres manaires per
sensibilitzar-los que construeixin, d’una pu-
nyetera vegada, una biblioteca adequada a les
necessitats del poble?(...)”
VERSIÓ 2012 NÚMEROS 45 i 46 (març-juny 1999) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN
A més també explicàvem…CAVA. El Patronat Parroquial recull 4000 am-
polles de cava durant les festes de Nadal. Els
benefi cis del seu reciclatge ajuden a fer front
als deutes del Patronat per la construcció del
nou edifi ci.
DONA. L’Associació de la Dona d’Esparreguera
estrena nou local al carrer Hospital 39.
ESPARREGUERÍ. El tuba local David Parras
participa a l’obra “Mesura per mesura”, de
Shakespeare, al TNC.
INAUGURACIÓ. El Conseller d’Obres Públi-
ques i Política Territorial, Pere Macias (CiU),
inaugura la remodelació de la carretera B-231,
que uneix Esparreguera amb els Hostalets de
Pierola, davant la presència de 80 manifes-
tants que reivindicaven el tancament de l’Abo-
cador de Can Mata.
NÍNXOLS. Inicien les obres d’una nova agrupa-
ció de nínxols. Segons manifesta el regidor
Àngel Pérez-Muelas, entre el 18-12-1993 i el
18-1-1994 només hi va haver 9 defuncions,
mentre que en el mateix interval de temps,
entre el 1998 i el 1999, n’hi ha hagut 24.
PAGAR. El Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya determina que els veïns de l’Illa de
Vianants hauran de pagar un preu inferior per
les obres que l’Ajuntament volia fer-hi.
PARC. S’inicien les obres del nou Parc Urbà del
Castell, amb un pressupost de 20 milions de
pessetes en la primera fase dels treballs.
PLAÇA. Neix la Plaça del Pi al Barri Font, a la
cruïlla entre el carrer Dr. Fleming i el Camí Ral.
TEATRE. S’estrena “Històries d’una perruque-
ria” al Patronat, dirigida per Maribel Masip i
Mercè Vallverdú.
TECNOLOGIA. La Passió comença a vendre les
entrades de la temporada 1999 pel Servicaixa
de La Caixa.
Coses que passaven…Reportatge: Desaprofi tats...
Per Mònica Ribas
ENYORAT ATENEU...: (...) La idea que ha pres
més força és convertir-lo en un local d’activi-
tats socials i, alhora, habilitar-hi una sala de
ball. Joan Serra, però, ha declarat en diverses
ocasions que (...) abans de fer-hi res s’ha d’es-
tudiar acuradament el local, atès que es troba
en molt mal estat de conservació i que per re-
habilitar-lo cal gastar-hi molts diners. / L’ES-
CORXADOR MUNICIPAL: (...) L’alcalde (Serra)
ha manifestat que s’havien plantejat traslla-
dar la brigada municipal a una nau d’algun
polígon de la vila per tal de poder reaprofi tar
l’espai. A hores d’ara, però, no hi ha res concre-
tat, ni tan sols l’esforç d’un projecte. / LA BIBLI-
OTECA POPULAR: (...) Evidentment que la bibli-
oteca necessita aquesta nova ubicació, però
l’edifi ci on avui està establerta no té desperdi-
ci, aquest seria un bon lloc per convertir-lo en
un hotel d’entitats. (...) Que el pas del temps no
el malmeti i que no sigui per manca d’actuaci-
ons. / CAL TREMPAT: (...) Des de fa uns anys,
components de diversos grups de rock del
nostre poble utilitzen els baixos de la masia –
tot i que està en pèssimes condicions- com a
sala d’assajos; i Tramateatre i Bohèmia fan
servir alguns espais (...) com a magatzem. (...)
els dies passen i Cal Trempat continua essent
un magatzem. / CAN ROCA: (...) a fi nals de 1998
es va inaugurar un centre per a malalts men-
tals creat per l’Associació de Familiars de
Malalts Mentals del Baix Llobregat amb la col-
laboració del consistori. A hores d’ara ja s’hi
duen a terme alguns tallers.
Pàgina 25 número 46
La Passió d’Esparreguera
presenta la seva temporada
a Girona, en un dels actes
hi acudí el poeta Miquel
Martí i Pol, que acabava de
complir 70 anys.
Portada número 45
setsetset30
Però l’admiració pels grans actors afi cionats
que l’Eloi Mestre veia dalt dels escenari men-
tre sortia a la Passió, no van marcar decisiva-
ment la seva vida però sí que va descobrir en el
món teatral del poble, un patrimoni a preser-
var tant històric com humà d’una gran solide-
sa. “Als vint anys, al tornar de la mili, la junta de
la Passió, aleshores amb seu a l’antic Ateneu,
em va nomenar vicesecretari de l’entitat i vice-
president, ja al teatre nou. De l’any 1976 al 198.
vaig ser el primer president de la Passió elegit
democràticament”. I podeu creure que d’allò
que n’està més orgullós del seu pas per la
presidència és haver pogut fer la transició
d’una entitat presidencialista a una de més
moderna, més d’acord amb els temps que
s’apropaven, molt semblant a l’actual.
Però vet aquí que de l’any 1972 al 1979, just
abans de les primeres eleccions municipals
democràtiques, l’Eloi va ser elegit regidor de
l’ajuntament d’Esparreguera. “Volia, si voleu de
manera innocent, procurar ser el catalitzador
de dues parts en discòrdia; per una banda
l’ajuntament amb Educación y Descanso i per
l’altre la Passió i les persones que amb un in-
gent esforç van alçar el nou teatre. Els primers
recelaven de la nova Passió i els segons temien
que l’ajuntament els volgués prendre allò que
era seu”. Pel què comenta l’Eloi van ser uns
anys convulsos a un ajuntament on encara
prevalien les més decadents formes dictatori-
als. “Sort que molta gent, sensibilitzada per les
tasques socials i que posteriorment han liderat
obres voluntàries de gran entitat, em va ajudar
a tirar endavant una regidoria d’abast humà on
hi havia molta feina per fer i cap tipus de sub-
venció: l’antiga residència de gent gran, on ara
hi ha ràdio Esparreguera”
L’Eloi, amb el seu afany d’aportar vida a la
cultura del poble, l’any 1973 , així que va tancar
l’empresa familiar, i tot i reconèixer que és un
mal lector, va muntar una llibreria al carrer
dels Arbres, “Va ser la primera llibreria a Es-
parreguera on es venien únicament llibres que
juntament amb la llibreria Paulo també vam
ser els pioners en vendre llibres per l’escoles,
una pràctica tan habitual als nostres dies”.
També durant aquests anys va ser pare fun-
dador de l’Escola Cooperativa El Puig, pionera
en noves pedagogies i amb un esperit inequí-
vocament català.
Però dins el seguit d’activitats professionals
bàsicament administratives i alguna de peda-
gògica que es veia abocat, “... al fi nal vaig trobar
la feina per la qual servia: comercial: és la feina
que m’agrada, m’era igual vendre cursos de
marqueting o vendre cotxes, però sobretot el
què compte és el tracte amb les persones i en
aquest terreny sempre m’hi he trobat molt cò-
mode”. Tan a l’ajuntament com a la Passió, a la
llibreria, a l’escola i tan altres llocs, l’Eloi, ara ja
es pot dir, hi va anar a fer de comercial.
I potser al fi nal descobrirem que l’Eloi, en el
fons, és una persona pragmàtica amb un toc
de romanticisme, perquè per una banda sem-
pre ha estat decidit i conseqüent i per l’altra un
apassionat de la seva gent del seu poble i so-
bretot de la Passió. “Amb 70 anys de Passió,
encara sento molt endins l’orgull d’haver pogut
participar en la construcció del nou Teatre i ser
apassionat d’un espectacle forjat per grans
actors i actrius que van ser els meus mestres i
dels quals només puc dir que arribat a ser un
simple imitador”.
Afi cionat a la conversa, dinàmic polemista i
amb un fi sentit de l’humor, l’Eloi Mestre, tot i
estar jubilat, col·labora amb el voluntariat per
la llengua, participa en dues noves produccions
teatrals, de tan en tant pren un tallat i segur
que ja pensa en els Pastorets de l’any que ve.
Ara en diríem un activista
social o un activista cultural,
però se’ns fa estrany
parlar en aquests termes
d’una persona que mai,
a l’hora de fer les coses,
s’ha caracteritzat per
voler aparentar sinó tot
al contrari, cosa no gens
freqüent ni fàcil en un poble
on tothom que es belluga
dins d’aquets àmbits més o
menys es coneix.A ca l’Aloi
hi feien gasoses i l’Eloi n’era
el repartidor juntament
amb el seu germà. Tot
feia pensar que l’empresa
familiar havia de ser la seva
empresa, les Escoles Pies i
els estudis mercantils així
ho semblaven dibuixar, però
“si vols que sigui sincer jo
de tota la vida he volgut ser
mestre: mestre, Mestre”.
L’ENTREVISTA
Carles Reynés
31
setsetset32