espai de llibertaT revista cl'esquc!'I't's pel' a la l'ormació, la reflexió i l'agiLació políLi CJ I l'l 'illll'l' tl'imestre 2004 : UIl ,'IIIl" 33 El monogràfic: \ILcrnaLives cnçü de la uLopia I.a consign a: Cfll'I,a a la ,loventuL, Vicenç Navarro L'cIlLrl'visLa: Oriol Ill a, prcsidcnL c1'\cció EscolLa cIe Catalun ya
Monografic: Alternatives ença de la utopia Entrevista: Oriol Illa
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
espai de llibertaT revista cl'esquc!'I't's pel' a la l'ormació, la reflexió i l'agiLació políLi CJI l'l'illll'l' tl'imestre 2004 :UIl ,'IIIl" 33
El monogràfic: \ILcrnaLives cnçü de la uLopia
I.a cons igna: Cfll'I,a a la ,loventuL, Vicenç Navarro
Revista trimestral. Preu: 3.50 euros. SubSCripCions: 14 euros/any.
Dipòsit lega l: B 33.262-1996 ISSN: 1136-1581
Espai de Lllbenat és membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Calala.
La I¡nia edltonal d'aquesta revista és ellhurepensament. per tant, les OPI
nions del consell de redaCCió, les trobareu a l'Editorial. la resta d'opinions seran únicament responsabilitat de qUI les firmI.
espai de llibertaT Sumari
Editorial
El punt de vista de Forges
La consigna Carta a la joventul
Vicenc Navarro
La reflexió lliga per la laïci tat
El monogràfic: Alternatives ençà de la utopia Helerodoxos de Ioles les tendències ..
Ximo Brotons Electricitat renovable a cada llar
Jordi Miralles La biblioteca alliberada
Ferran Escoda Vehicles sostenibles
Lali Roca Nous valors en l'alimentació
Ariadna F Teixidor Per què cal usar GNU Linux
Lluís Arias
La col ·laboració El govern d'esquerres, una oportunitat
Francesc Trillas
L'entrevista Oriol Illa
President d'Acció Escolta
L'apunt Gabriel Alomar, el precursor desconegut
Vicenç Molina
El document Discurs als Irancmaçons
La creació La cultura a l'abast de l món
Pep Gaspar
Xavi Torrent
Les recomanacions
2
3
5
6
9
13
15
17
19
21
25
29
37
4 1
45
46
47
33 1
2
editoriaL
En defensa de la voluntat del poble català
Quan la revista era a punl d'entrar a la impremla - una manera poètica de dir que l'enviem al Quim- la polilica catalana s'ha trasbalsat. Haviem fet una edilorial discutida a bastamenl , hi havia unes posicions més entusiastes i altres més a l'expectativa. Però la dinàmica de la polílica de la drela reaccionària espanyo la ens ha fet veure -una vegada més- on és l'enemic. A volies els Iliurepensadors discutim qüestions accessòries fin s a perdre'ns.
discurs d'investidura del nou president de la Generali lal s'han esmentat referents que són en el fons de l'ànima de la Catalunya progressista i ciutadana: Pi i Margal l, Rovira i Virgili , Rafael Campalans i fins i lot - dues vegades l-
Gabriel Alomar. Amb aquest esperi t, hi som des de sempre.
Que ningú no es confongui : aquest no és solament un atac al conseller en cap del govern de Catalunya, és un atac al
poble català i un atac Espai de Llibertat
i amb ella la Fundació Ferrer i Guàrdia vol expressar el seu suport total i absolut al
Una Catalunya progressista inspirada en
a la democràcia. AI primer número d'Espai de Llibertat, poc després de les l'ètica civil republicana
govern d'esquerres per Ires raons . La primera, perquè és el producte de la volunlat popular que vol ser prostituïda des de poders obscurs que es mouen en la fosca . La segona, perquè és el govern que l'MLP va reclamar abans de les eleccions proposant, fins i tot, un programa per als joves. La tercera , perquè és un acord plural en el qual pot construir-se un nou esperit d'ètica civil republicana. A part, en el
eleccions al Parlament de Catalunya de fa 8 anys, dèiem: "ca l reunir l'esquerra"; ara que ho hem aconsegu it, no ens deixarem arrabassar el gove rn d'esquerres de la Generalitat per poders situats per damunt de la voluntat popular.
Cal estar amatents: aquest és el primer atac, en vindran altres i cal estar preparats per a la defensa de les nostres llibertats i del nostre govern • •
el punt de vista de ForgeS
1;' S' !:,.... P 11 ;'\2Ul;'1~ A U'L'QP·iA ...
~Jl ~J W"'~Jj"!)l' .." ." •• >.J ... , c)
... h !!l1JJl '::JJ!H ~ , JJ
J!W,! Y Jl!!tUl'!!l
l'fi ; , I , LI . ~·l · '· L' /. l ' I . L' I. ••• LL 1<':' ! ~ .1 f I L i! . 1
Vicenç Navarro Catedràtic de Po/iliques Públiques de /a UPF
El fet que s'ha silenciat la nostra història fa que no conegueu els enormes sacrificis que milers i milers de persones han fet perquè tinguem democràcia.
La generació dels meus pares va lluitar defensant el govern democràticament escol lit , la República Espanyola i la Generalitat de Catalunya, que va introduir els canvis més importants en la primera meitat del segle XX. La República va introduir l'escola pública, la seguretat social , la sanitat públ ica, la reforma fiscal progressista. les pensions, la reforma agrària, i moltes altres reformes que van antagonitzar interessos privilegiats que van animar el cop militar, resistit per la gran majoria del pOble català i del poble espanyol , cosa que explica que no poguessin vèncer durant tres anys, tot i el recol zament que Hitler i Mussolini els van donar.
La meva generac ió va lluitar per la democràcia, per la llibertat i per la identitat catalana. Es va afusellar, empresonar, torturar i enviar a l'exili milers i milers de nosaltres. I és la lluita de milers i milers
de persones la que va forçar 33 que s'establís la democràcia. Mai no us oblideu d'això. Als anys t974- 1977, Espanya i 5 Catalunya van tenir el major nombre de vagues politiques a Europa. Ara és el temps de la vostra generació. Tenim encara una democràcia incompleta i un estat del benestar insuficient. Aquesta és la vostra feina . No votar i no participar és un insu lt als milers
i milers de catalans i espanyols que van patir enormement perquè pugueu fer-ho.
Però votar no és suficient. Us heu de mobilitzar per completar la nostra democràcia i per desenvolupar el nostre estat del benestar insuficient. Les dretes de sempre, que cont rolen els majors mitjans d'informació, us ignoraran , us marginaran , us insultaran i us reprimiran . Es el que han fet sempre. Però creieu-me, que si us mobilitzeu a favor de les classes populars i amb el les. podreu aconseguir allò que molts dels nostres pares van somiar i van perdre, all ò pel que nosa ltres vam lluitar i vam iniciar, allò que vosaltres hauríeu d'acabar •
•
6
la l'el1exiÓ Lliga per la laïcitat
Barcelona, 13 d'octubre de 2003
Les entitats sotasignades, preocupades per l'escassa assumpció dels valors bàsics d'una ètica civil democràtica, preocupades també per les dificultats en la transmissió d'aquests minims elements d'identif icació de les societats lliures, convençudes que els dèficits ètics són causats prin-
, - Que la laïcitat afavoreix la convivència en el pla de la igualtat entre totes les poss ibles opcions espirituals , sense oposar-se a cap i respectantles totes.
- Que la consciència dels ciutadans s'ha de formar en la vivència del respecte , la plura-
cipalment per les condicions en què es va dur a terme el procés de transició des de la dictadu ra feix ista a la democràcia i per l'escassa tradició en la nostra societat de la cu ltura de l'humanisme democràtic, considerem que és hora d'impulsar la defensa d'un model de societat que garanteixi la igualtat d'oportun itats en l'accés a l'espai públic i que impedeixi qualsevol abús en aquest espai per part de cap visió particular de la realitat. Per tant , en aquest sentit, considerem:
- Que cal construir un te ixit cívíc fonamentat en els valors de la plural itat , de la tole rància activa i del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions personals i soc ials que no intentin imposar-se per damunt de les al tres. Que, així entesa, la laïcitat és la garantia de diàleg i d'intercanvi pacífic i fecund entre les persones i les idees. És, per tant, juntament amb la justícia social i econòmica, garantia de pau civil en l'espai públic , que és la casa comuna de totes i tots els membres de la soc ietat.
litat, la tolerància activa i la capacitat de compartir els trets bàsics d'una ètica cívica que estableixi ponts de diàleg i no cert ifiqui exclusions sota el pretext de la diversi tat cultural o religiosa, que sovint amaguen la submissió d'uns individus a uns altres en funció de relacions de poder de caràcter autori tari. I que això és més greu quan els individus afectats són menors d'edat, nens, adolescents o joves en les seves etapes de formació.
- Que la tolerància activa que es desprèn del marc de la laïcitat és, precisament, condició de possibilitat per a la convivència en la diversi tat d'una societat cada cop més plural en què les opcions han de poder desenvolupar-se en el respecte igualitari a tots els drets per a totes les persones.
- Que els infants, adolescents i joves han de teni r el dret -i la capacitat real d'exerci r- lo- de formar-se en els centres educatius sense que cap codi de valors de cai-
re dogmàtic i autoritari in terfereixi en el ll iure desenvolupament de la seva consciència ni, com a conseqüència, siguin separats per raó de creences.
- Que la religió ha de ser exclosa de l'escola. L'àmbit de coneixement del fet religiós -que la cultura laica, òbviament. no tan sols defensa i respecta, sinó que garanteix- és el de les ciències socials i la història de la cultura, i s'ha d'impartir en aquestes àrees pel professorat respectiu. La formació religiosa que es desitgi obtenir no ha d'afectar, de cap manera, ni l'espai pÚblic ni els seus recursos. S'ha d'entendre com un assumpte que pertany a l'estricta esfera privada dels individus i a la relació que aquests vu lguin mantenir amb les seves respectives comunitats de creença.
- Que cap opció de consciència particular no ha d'exercir cap funció de predomini sobre la lliure consciència dels ciuta-
dans, ni ha de comptar amb cap mena de privilegi en matèria d'ensenyament, fi scalitat , presència mediàtica o ocupació simbòlica de llocs d'especial sign ificació per a l'espai públic. I que, per tant, hem de denunciar la vigència del Concordat firmat entre l'Estat espanyol i l'anomenada Santa Seu el 1953, durant la dictadura , com també els acords de 1976 i 1979, difícilment assumibles des d'una mínima coherència democràtica i obertament transgressors de l'esperit del mandat constitucional.
- Que és una ingerència en l'espai públic 33 l'ostentació de simbologia confessiona l per part de carrecs públics , electes o no, Els caps d'Estat o de Govern, i qualsevol 7 representació estatal, autonòmica, muni-cipal o militar, han d'eximir-se de cap implicació confessional púb lica, reservant els actes de culte als quals els dugui la seva consciència a l'estricta esfera de la privacitat.
D'esquerra a dreta: Gabriel Plana (GOF), Genís Morillas (GLSC), Raimon Guilera (Fapac) . Joan Coma (FMRP), Joffre Villanueva (MLP), Tona Albereda (Cooperacció) , Joan Coscubiela (CONC), Joan-Francesc Pont (FFG), Josep M. Alvarez (UGT), Carles Mart ínez (USTEC). Albert Albi:} (AC) I Joan-Carles Del Val (CGT.
8
Per tant, apel·lem a les consciències dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya perquè s'adhereixin al present document i a la Ll iga per la Laïcitat, personalment o per mitjà de les seves estructures associatives. Efectuem, també, una crida especial als representants polítics i institucionals democràt ics i, molt especialment, als qui es puguin sentir compromesos amb la cultura de la llibertat i del progrés, per tal que promoguin les mesures legislatives oportunes que permetin evitar la
Cooperacció Unió General de Treballadors UGT
preeminència de cap confessió en particular i que garanteixin, doncs , una autèntica igualtat d'oportunitats en el gaudi de l'espai públic per a tots els ciutadans.
Pensem que les diverses opcions parcials s'han de sotmetre al dret comú i han de respectar els valors comuns d'una societat lliure i democràtica, a la qual volem dotar de les condicions òptimes perquè esdevingui cada dia més lliure i més democràtica.
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica FMRP Comissió Obrera Nacional de Catalunya CONC Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya FAPAC Ateus de Catalunya Unió Sindical de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya USTEC-STE 's Gran Lògia de Catalunya i Balears GLSCB Gran Orient de Catalunya GOC Confederació General del Treball CGT Moviment Laic i Progressista -MLP- , format per Esplais Catalans, Escola Lliure El Sol, Casals de Joves de Catalunya, cooperativa Entorn, Fundació Terra i Fundació Ferrer i Guàrdia.
AI web de la Fundació www.laic.org us podeu adherir. Ja s'han adherit a la Ll iga per la Laïcitat , a més de les entitats promotores, més de 40 entitats i més de 100 persones.
I laïcitat
el monogf'àlïC
Heterodoxos de totes les tendències, una empenta més!
Ximo Brotons Professor de Fifosofia
Somos una especie de deliria de lo natural; heterodoxos por constitución, lo nuestro, lo verdaderamente humana es divagar. no conformarnos.
Fernando Savater Heterodoxias y contracultura
Un ll ibre de fa poc i alguns pamflets i fulletons editats en els últims anys palesen un resorgi ment, no tant de l'anarquisme com a ideologia, com d'alguns punts de vista àcrates que poden aixeca r- se com a dics de contenció contra la maregassa del determinisme genètic i del domini tecnològic.
El llibre del qual parlo és Politique du rebelle (Politica del rebel) . El seu autor. Michel Onfray, hi defensa un hedonisme Iransvalorador. El seu alac es dirigeix als milers de rizomes o molècules de domi-
Dins de l'anarquisme, un dels corrents més interessants que han sorgit en els darrers temps ha estat el de l'ecologia urbana, l'exponent màxim del qual , Murray Bookchin, porta temps publicant llibres sobre aquesta modalitat ecològica que no té res a veure amb aquest misticisme naturalista conegut com la deep ecology. moviment contemporani de les vacuïtats de la Nova Era que tan mal serve i fan
a l'humanisme en general' . En un parell de pamflets publicats a Anglaterra en aquest canvi de segle, la Nova Era i altres novetats de la publicitat fin de siècle (ambientalisme tecnològic, cu lte del políticament correcte, narcisismes col· lectius) són criticades sense pal ·liati us mentre es tornen a reivind icar les velles bondats de l'ètica anarquista, que l'allunya sense cap dubte d'aquestes vel·lei tats de l'''ànima
nació, condensades, per exemple, en l'hostilitat envers els immigrants o en J'homofòbia. Per fer- hi front, reivindica l'ús èti-
Tornen a ser reivindicades les velles bondats
bel la" : l'ajut mutu , el cooperativisme, l'abolició del sistema sa larial , etc. La nOva funció penalitzadora de t'Estat de l'ètica anarquista
ca-polític dels plaers, a l'estil de Foucault. AI mateix temps, i a diferència de les velles tesis anarquistes. Onfray proposa com a minim ten ir en compte la institució política de la societat per posar en el seu lloc secundari l'imperi regnant de les finances.
te rapèutic o, com ho deia el psiquiatre Thomas Szasz, "clínic" , · nodrit per la propietat privada. pel negoci dels automòbils, per la medical ització de la vida quotidiana , per la profeSSió curricular i coses per l'estil. és també criticada i posada a l'inrevés no pas per una nova idea originalíssima de l'anarquisme sinó
33 9
Sociologia de l'empresa
Sociologi a de l' e lllp re~a
Autors: Màrius Dominguez Salvador Carrasca Andrés Coco Lidla Daza
José L UIS Jimênez Eduardo Aesbter Manlse Simó ConcepcIó Virgili
Editor: Edicions Universitat de Barcelona
Coeditor: Escola UniverSi tària d'Esludls Empresarials
IS BN: 84·8338-397·7
Núm. pàg : 385
Any ed.: 2003
Ressenya: Manual bàsIc pet entendI€' l'orgamlzaCló empresanal des d'una perspectIVa sociologiea. Ens presenta els conceptes basies de la soclologl8 en general. J de la sociologia d'empresa en particular. i es desenvolupen els models o formes d'organitzaCIÓ del treball i de l'empresa.
Comptabilitat de costos a Catalunya abans de la partida doble: tres recerques
històriques
(""I \llI.lll l :n"I,k' ,''''l''' ¡I l <11. JJII'. ~ al'k:¡' l.k 1.1 jlJl l ldJJ.,bh.:.II"t"
"",~r'l ll r, h ,1'''1\''',',
Autor: Jaume Fernandez Sevillano
Editor: Edicions Universitat de Barcelona
Coeditor: Escola Universitària d'Estudis Empresarials
ISBN: 84-8338-400-0
Núm. pàg, : 161
Any ed.: 2003
Ressenya: l'objeC(lu baslc de! lJ¡br6 8S presen/ar (res recorques històriques sobre la comptabllllm de costos a Catalunya abans de 1,1 partida doble Els Ires casos segueixen la mateixa eS/wctura d'OXPOSICIÓ: resum, paraules clau, introducCió, nuCli del /reball, conclusions, fams documemats !
bibliografia , Inclou també un glossari de rem1es comptables, econòmics I juddlcs,
Més informació: Programa de Publicacions, Escola Universitària d 'Estudis Empresarials, Telf, 934024461 Fax, 93 402 4474. E-mail: resp-pub @emp,d2.ub.es
per la simple rememoració de les arrels llibertàries de qualsevol pacte o institució política.
D'altra banda, el críptic llenguatge dels hackers (programadors lliures) és abstrús i incomprensible per a un neòfit com ara jo. Però, per descomptat, gràcies al software ll iure, lnternet podrà ser una màquina de constitució d'espais cooperatius virtuals més aviat que no pas
Dues són les qüestions principals que s'enfoquen en el recent Ante la falta de derechos: iiRenta Bàsica, ya!! (Virus): la justificació ètico-política de la renda bàsica i la seva viabil itat econòmica. Pel que fa a la seva justificació social , el dret ciutadà a la renda bàsica es fonamenta en la propietat comuna de la terra i dels recu rsos naturals, justificació que ja va utilitzar Thomas Paine en el seu llibre
una xa rxa usurpadora de la nostra creativi tat i autonomia. La comunicac ió electrònica abandona les grans avingudes de la ciutat planetària , disciplinària i normalitzada, per tal
Un nou fantasma Justicia Agrària i de la qual Kant en va prendre bona nota per als seus escrits sobre la pau. No es tracta , per tant, de suprimir cap propietat priva-
recorre Europa: el dret ciutadà
a la renda bàsica
d'endinsar-se per carrerons inexplorats on poder fomentar l'esperit cívic de cooperació, tot creant microcomunitats d'interessos amb projectes comuns de saber compartit i innovació tecnocientifica . Producció cooperativa enfront de l'apropiació privada de les fonts de producció immaterial: el moviment del software lliure defineix la contracu ltura telemàtica en la nostra era postford ista. Com a referència, podeu vi sitar la direcció de la "Free Software Foundation": www.gnu.org.
No és cap fantasma , però recorre Europa i el món sencer. Es tracta del dret ciutadà a la renda bàsica. una espècie d'ingrés universa l garantit a totes les persones pel simple fet de ser-ho i sense necessitat de cap contraprestació.
Els antecedents de la proposta d'implantació de la renda bàsica es troben en autors de finals del segle XVIII , com l'educador francès Condorcet o l'ideòleg ang lès Thomas Paine. Una idea similar funcionava, fins i tot , en la democràcia clàssica grega, tot i que restringida únicament a la categoria dels ciutadans. Actualment, el més conegut dels estudiosos de la renda bàsica és el professor de la Universi tat de Lovaina Philippe Van Parijs . Aquí , el professor de la UAB Daniel Raventós ha publicat sobre la qüestió el llibre El derecho a la exis tencia (Ariel).
da sinó, més aviat, de permetre que tots, mitjançant la redistribució operada per la renda bàsica, comptin amb uns recursos mín ims a l'hora de decidir com volen guanyar-se la vida. Es tracta d'evitar, d'aquesta manera, el xantatge de la supervivència, la precarització social i les desigualtats més grans; i de permetre, en un moment com l'actual en què el mateix concepte de treba ll és en crisi, d'encarar l'esdevenidor "des de la llibertat i no des de la crua necessitat" (Savater).
La renda bàsica també pretén revaloritza r el significat del treball , ampliant-lo al camp domèstic. al voluntari , o a altres feines creatives que avui no sÓn remunerades . Però per a aquells el model de vida bona dels quals consisteixi a tenir-ne prou amb poc, la renda bàsica els permetria , a més, no haver de treballar sempre. Avantatgisme de la ganduleria? No, doncs sobre el dret a no treballar que tota constitució democràtica hauria de reconèixer ha escrit un liberal no gens sospitós d'ortodòxia marxista com en Rall Dahrendorf.
Pel que fa a la seva viabilitat econòmica, aquest llibre presenta algunes anàlisis rigoroses que l'avalen. José Iglesias Fernàndez explica els resultats satisfactoris de l'experiència de renda bàsica parcial (restringida a les persones de més de 65 anys) que es porta a terme
33 1 1
12
des del 1945 al Canadà. A Espanya, seria possible des d'ara mateix i per mitjà d'un finançament no massa complicat atorgar aquest ingrés universal garantit al 48% de la població, començant pels aturats sense subsidi , les mestresses de casa i els estudiants.
El debat no està gens ni mica tancat. Però amb l'objectiu d'enfortir les nostres societats democrà-
una expressió fosca i gòtica. Un jove despentinat, vestit amb texans i jaqueta de guerriller, el va seguir fins a la vorera fent un crit amb un estripat accent cockney: "iBé pel vell Bertie! ", i la cara de Russell va expressar una lluïssor beatifica, com la d'un nen amb un regal. A mi , tot allò em feia la impressió de fer obertament una passa fora de la llei" (esmentat en
Las culturas de tiques , tant les reflexions ètico-polítiques com les actuals condicions econòmiques fan
Encarar l'esdevenidor des de la llibertat
posguerra, Jeff Nuttall). Les heterodòxies i les cultures a la i no des de la crua necessitat
desitjable la implantació progressiva de la renda bàsica, comparada per alguns - i no tan sols simbòlicament- amb el que va significar en el seu moment la implantació del sufragi universal.
Tot i axi, abans d'emprendre el carn i incert del nou segle no resultarà inoportú mirar enrere amb entu siasme, cap a la figura intel·lectual al meu parer més noblement heterodoxa del segle XX: Bertrand Russell , l'''avi progressista" de la centúria, tal com l'anomena Savater en l'abans esmentat Heterodoxias y contracultura. Com explica un dels assistents a aquelles famoses concentracions pacifistes que Russell i els seus amics acos- ,
f -1_,
tu ma ven a er a Trafalgar Square en contra de l'armamentisme i de la bomba nuclear, la figura del vell Bertie ens pot servir d'entranyable orientació en aquests temps trasbalsats: "El mil lor moment va ser quan Bertrand Russell , petitet , com si fos l'emperador dels fo-llets, va tornar de la porta del Ministeri on havia cla-vat un missatge. Tenia
contra constitueixen precisament aquestes passes que s'allunyen de la llei i dels dogmes. Ara bé, la primera Llei fastigosament sublim és marcada per la mort , que cap esforç heterodox no pot subvertir si no és, com va dir Cioran, posant en radical qüestió l'obligació mateixa d'existir. Per a l'escriptor romanès, com per a Camus, qui no pren aquest punt com a lloc de partida col· labora ineludiblement amb l'ordre establert, encara que es tracti de la més revolucionària de les persones. El primer gest contracu ltural , doncs, podria consistir, ja
en el terreny primer del que és antropològic, en la problematització del viure: divagatòria , delirant , in-
conformista i imperfectament humana ,
~
1. Això de la ne\\' age pot arribar a fites molt originals. En un cartell postmodern darrerament apareguI als USA s'hi pot llegir: "Un llop mai no oblida el seu lloc en l'ordre natural. Els europeus. si".
el monogràfiC Electricitat renovable a cada llar
Jordi Miralles President de la Fundació Terra
El So l és la font bàsica d'energia del planeta. La imatge del nostre planeta és el resultat del procés de la fotosíntesi , amb el qual es converteix l'energia de la radiació solar en energia química. L'energia del sol permet l'assimilació del carboni en les plantes verdes que produe ixen oxigen i mantenen el planeta viu. Tanmateix , només un 0,6% de tota l'energia que ens envia el Sol es transforma en el que es coneix com a energia primària . Una font d'energia és renovab le quan esdevé inesgotable encara que sigui intermitent, com és el cas del Sol, que tot i que durant la nit no està disponible, cada dia llueix i que, a
del vent per bombejar aigua amb els coneguts molins de vent. . Quan endol lem un apare ll al corrent elèctric, o premem l'interruptor de la llum, deixem que flueixi per casa nostra electricitat. El corrent d'electrons és la suma de tota l'e lectricitat generada per diversos mitjans i volcada a la xarxa de distribució a través de la qual ens arriba a casa nostra. A Cata lunya el
78% de l'electricitat és d'origen nuclear i la resta es genera amb cent rals tèrmiques cremant fuel i desembassant aigua de grans preses hidràu liques. Les energies renovables, com ara el vent i el sol ,
més, el seu aprofita- Els usuaris amb prou feines aporten el 2% de
ment no suposa una alteració greu per a l'entorn . Les fonts d'energia renovable
d'electricitat verda l'electric itat consumida. La certesa és que per cada kw pressionen des del seu poder
de consum d'electr icitat que con-són: el vent, el movi-ment de les ones i les marees, el desnivell de l'aigua dels rius, la radiació solar, el calor del subsòl terrestre i l'energia acumulada en els éssers vius o biomassa. Cadascuna d'aquestes fon ts d'energia precisa d'una tecnologia adient per poder-ne captar el seu potencial i aprofitar-lo per a les activitats humanes. Probablement, una de les energies renovables més antigues hagi estat la força del vent i la calor del So l. L'aprofi tament
sumim , o bé enviem tones de gasos carbònics a l'atmosfera, o bé incrementem el potencial de contaminació radioactiva . D'altra banda, en aquests moments, el nostre país ja s'ha apartat substancialment de compromisos internac ionals com el protocol de Kioto per reduir les emiss ions tòxiques a l'atmosfera i que, a més, són responsab les de l'efecte hivernacle. Davant d'aquestes real itats la Unió Europea va establir el concepte de l'electricitat verda per desen-
33 13
14
volupar el creixement de les fonts d'energia renovable mercès a la part icipació del consumidor. Ras i curt, el concepte d'electricitat verda no és altre que el d'una etiqueta ecològica que ce rtifica que un determinat nombre de kw útils per ser consumits s'han generat amb sistemes renovables que no provoquen emissions a l'atmosfera, com poden ser parcs eòlics, centrals solars, mi-
han fet campanyes milionàries sobre l'electricitat verda per capta r incauts que paguin més. En definitiva, han vist en aquest producte una forma fàcil per finançar les inversions en energies renovables sense un compromis concret.
A l'Estat espanyol només una petita companyia , Electra Norte (www.electranorte.es) , ubicada al principat d'Astúries,
té com a objecti u ún ic nihidràu liques, etc. Lògicament, en la xarxa elèctrica ara mateix els kw ve rd s són minoritaris perquè no hi ha deman
No hi ha millor comerciali tza r electrici tat verda per tota la geografia ibèrica i inverti r en noves instal·lacions renovables, especialment,
proposta ecològica que l'estalvi
da. Tanmateix, per cada client que s'apunta a consumir kw ve rds vol dir que s'han d'abocar, i alhora que se n'han de retirar dels "contaminants". En un ideal, molts usuaris d'electricitat verda estarien press ionant positi vament des del poder quotidià de ser consumidors d'electricitat.
Per cada llar que s'apunta a l'electricitat verda hi ha entre 2.000 i 5.000 kwh/any contaminants que les companyies d'e lectri ctat bruta han de retirar de la xarxa. En definitiva, amb el nostre consum anual podem, pel sol fet de contractar electri citat verda contribuir a l'estalvi d'entre 500 i 1.250 kg de gasos carbònics/any. Cada català contribueix entre 4 i 6 tones de gasos ca rbòn ics/any. Per tant, apuntar-se a l'electricitat verda és una fo rma senzilla, que té un sObrecost, en aquests moments, no superior al 5% anual, però que, en contrapartida, és el millor gest ambiental que podem fer per garantir un futur més salu-dable a les futures generacions. Les grans companyies elèctriques també s'han apuntat a oferir electricitat verda als seus clients. Iberdrola i Endesa
parcs eòlics i centrals solars. Lòg icament, no desti na les desenes de milions d'euros en publicitat que a finals del 2003 van dedicar Iberd rola o Endesa. A principis del 2004 Iberdrola havia aconseguit uns 2.500 clients amb contracte d'energ ia ve rd a mentre que Electra Norte amb prou feines superava els 250. Apostar per l'electrici tat verda pagant una miqueta més en el rebut final és una forma senzilla de contribuir a un futur més sostenible. En el futur, també hauríem de començar a pensar a que les cobertes o teu lades de casa nostra deixessin de ser superfícies per insolar-se i es convertissin en captadors d'energia so lar per estalviar energia. No hi ha millor proposta ecològica que l'estalvi i no hi ha millor estratègia neta que no haver de produi r energia innecessària. Les nostres llars, haurien de ser esta lviadores d'energ ia. Per això, quan comprem un pis o un habitatge hau-
riem de ser molt selec-tius i rebutjar les
promocions en què l'estalvi d'energia i les energies renova ~
bles no hi són presents • •
el monogràfiC
La biblioteca alliberada www.bookcrossing.com
Ferran Escoda Periodista
Quan era un infant xafarder m'enfilava a la biblioteca de casa i buscava un ll ibre segons l'efecte o la por que em fes el títol, encara que també el tacte de l'enquadernació podia decantar la tria. llavors, quan obria l'exemplar esco ll it em trobava a les primeres pàgines amb allò del "copyright" i que llavors s'imprimia posant "és propietat". Allò em semblava una crida a completar la frase i m'apressava a agafar un llapi s i afeg ir-hi el meu nom. M'imaginava que aquell llibre era orfe de propietari i em sentia obligat a resoldreho. La infantesa té un emprenyador sentit de la propietat.
Entre els nous costums que està afavorint lnternet hi ha el "book crossing", un lloc, un web, que promou l'intercanvi de llibres i l'abolició de la propietat ll ibresca. La capacitat de comunicació que genera lnternet, està propiciant
qualsevol altre lloc públic i així anar fent una cadena de lectors . A Barcelona hi ha llibres en un emprovador del Zara , als forats dels arbres, cabines telefòniques, bars , bancs d'una plaça, caixers automàtics, parades de metro, i fin s n'hi ha hagut a l'escultura d'un llibre -Joan Brossaque hi ha a la Gran Vi a/Passeig de Gràcia. La biblioteca "book crosser" va canviant , els llibres no tarden
massa dies a caure a mans d'un altre "caçall ibres" o d'un futur practicant (els llibres porten una etiqueta explicativa) o d'algú que no entengui res de res i, amb sort, es ll egeixi el llibre, o si no, al cove de la paperassa. Calcu la l'editor de la pàgina web que un vint per cent dels llibres es reg istren com a trobats per un al tre "book crosser", és clar que hi ha la possibilitat que un llibre "ressuci ti" al cap d'uns
una revolució que té episodis que, a més de divertits, són pràctics. com aquest. El "book crossing" és un nou
Agafar un llibre i deixar-lo
anys, si encara existe ixen aquests llibres corredors (caldrà veu-re com envelleix lnternet) . en qualsevol indret públic
ve rb inventat a través d'un web. Es tracta d'agafar un ll ibre i deixar-lo en qualsevol indret públic de la ciutat , després donarne notícia a través de la web, on es troben els títols dels llibres i els llocs on són. La cosa és que després de llegir- lo s'ha de tornar a deixar al ca rrer o en
Encara que malgrat l'altruïsme de la proposta, l'organitzador del web, on hi su rt retratat a l'americana, amb dona i fills , no se n'està d'obrir paradeta i vendre'ns samarretes, gorres, etiquetes per "alliberar" llibres, imants per a la nevera o qualsevol altre fòtil d'aquests que anomenen "merchandasing" , també
33 15
16
accepta donacions per mantenir la barraca virtual. Tot plegat, envoltat més aviat de la ideologia del "tu vols, tu pots" que de consideracions socialitzants sobre la propietat i l'intercanvi (ser d'esquerres és un esport d'aventura?) .
Sempre hi ha hagut una mica de "book crossing" incontrolat amb els llibres deixats i que mai no tornen i que potser
fectura de Via Laietana, llocs públics tots dos, però d'accés emprenyador, perquè el bon "book crosser" no ha de tenir fronteres. La tossuderia "book crosser" es manifesta amb les tres erres: "Read , Register. Release" (Llegeix . Registra'l. Allibera'I) .
Un matí de diumenge caminava mig perdut per Londres, quan, tot d'una, em
ja han passat a una altra mà. Però aquesta modal itat més sistemàtica i voluntària comença a ten ir força practicants : dos-cents mil membres i vuit-cents mil llibres
Potser alliberar vaig trobar amb una llibreria de ve ll , tancada, és clar, però amb unes prestatgeries plenes de llibres al carrer i una senyora gran que
un llibre sigui llegir-lo
circulant pel món. Hi ha "book crossers" actius que porten un diari de lectures i d'incidències en la caça del llibre , també n'hi ha que demanen un títol concret o que viatgen i van picant. Així s'ha creat una xarxa de lectors que es comunica , que s'explica.
La humanitat, a la que pot. convoca una reunió . Total , que els practicants del "book crossing" es troben el segon dimarts de cada mes, suposo que per comentar lectures i potser per buscar idees sobre nous amagatalls. A mi , per exemple, m'agradaria "alliberar" un llibre al dit de l'estàtua de Co lom o al canó de la metra ll eta del policia de guàrdia de la pre-
regirava entre els volums. A l'aparador hi havia un cartell que deia: "Quan la llibreria és oberta el preu dels llibres és el que hi ha marcat" . La senyora va ac larir la meva perplexitat dient-me que, com que la llibreria era tancada, podia agafar el què m'interessés. La meva primera reacció fou la de pensar que els d'easy jet no em voldrien facturar tants llibres, amb moble i tot. Però, un cop passat el primer impuls, em vaig posar a fullejar i em vaig apropiar d'un parell de llibres, agafats com un tresor civilitzat. Potser el veritable all iberament d'un llibre sigui llegir- lo. I després sempre podem deixar-lo en un nou hàbitat, la biblioteca al carrer del "book crossing" • •
ci monogràfiC Vehicles sostenibles
LaI; Roca Llicenciada en Ciències Ambientals
Juli Verne va imaginar l'any 1863 el Paris del segle XX en un relat situat al 1960. Malauradament, l'obra va quedar inèdita i no es va descobrir fins el 1986 en els arxius privats del seu editor amb una carta en la que aquest manifestava el seu refús a publicar-la. En ple segle XXI, aquesta obra conté detalls sobre la mobilitat a la ciutat que ens podrien fer pensar. Per exemple, imagina que el transport públic està impulsat per aire comprimit i rodes magnètiques. "Un tub vector, de vint centímetres de diàmetre i de dos mil·límetres d'espessor, transcorria tot al llarg de la via entre els dos ria ls; allotjava un disc de ferro dolç que lliscava
da per l'enginyer Guy Nègre, la Motor Development International (MOl) té a punt d'homologar els primers vehicles urbans amb un motor el combustible del qual és l'aire comprimit. L'ai re comprimit fa girar un pistó que alhora mou la transmissió de les rodes . En el dipòsit d'aire comprimit a 300 bars de pressió hi ha l'energia per poder recórrer uns 200 km a velocitat de ci rcuit urbà. Aquest vehicle ha generat prou expec
tació perquè el sistema de franquicia a través del qual es comercialitzarà hagi estat adquirit per empresaris de 18 països arreu del món. Si no hi ha més retards les primeres unitats del cotxe d'aire comprimit sortiran al ca rrer a finals del
2004. en el seu interior per l'acció de l'aire comprimit a moltes atmosferes i subministrat per la Societat de les Catacumbes
Reduir la mobilitat, Mentre, per reduir les emissions dels vehicles amb combustibles fòssi ls, els
amb un disseny més racional de la ciutat, i fer servir
transport públic fabricants estan es-de París. Aquest disc, empès a gran velocitat dins el tub, com la bala dins la sarbatana, arrossegava amb ell el primer vagó del tren . Però, ¿com es vinculava el vagó amb el disc isolat a l'interior del tub, si aquest darrer no podia tenir cap comunicació amb l'exterior? Per la força electromagnètica."
El cert és que la mobilitat basada en l'aire comprimit encara no està del tot resolta. Tot i així, l'empresa francesa crea-
tudiant diverses alternatives. Corn ara els motors elèctrics i els híbrids que combinen un motor elèctric amb un de gasolina. Aquest és el cas del model Prius de Toyota que serà el vehicle oficial del Forum 2004. Els vehicles elèctrics , tot i les experi ències - n'hi ha alguns models al mercat- no han acabat de quallar perquè necessiten un mínim d'unes 4 hores per recarregar-se i la seva autonomia està limitada a uns 100
33 17
18
km. Tot i així, per a molts desplaçaments personals seria més que suficient. El problema és que ca l tenir-los en un garatge per poder-los recarrega r directament de la xarxa elèctrica. En canvi, les motocicletes i les bicicletes elèctriques sembla que pOden teni r una mica més de futur. En aquest cas, pèrgoles amb plaques fo
i, en aquest cas, la solució és reduir la mobilitat al màxim amb un disseny més racional de les ciutats on els llocs de treball i d'habitatge no estan separats excessivament. El transport públic i molt especialment el tren , el tramvia i el metro ben segur continuaran liderant durant moltes dècades la mobilitat urbana. Cada
tovoltaiques en els aparcaments podrien submin istrar la recàrrega d'aquests vehicles personals mentre estan estacionats.
El monopatí giroscòpic: vegada que evitem agafar el cotxe privat i prenem un transport Bush va caure col·lecti u estem contribuint a millorar el medi quan el provava!
Només al Japó hi ha més de 200.000 bicicletes elèctriques que ajuden al pedaleig i eviten suar i haver de fer esforç.
Una altra de les tecnologies en experimentació és el motor impulsat per cèl ·lules de combustible d'hidrogen. Actualment, a Barcelona hi ha tres autobusos que funcionen amb hidrogen, el qual acciona un motor elèctric. Els vehicles d'hidrogen no contaminen i es reconeixen perquè del tub d'escapament surt vapor d'a igua. Alguns experts han vist en aquesta tecno logia la que pot liderar el cotxe del futu r. Tanmateix , les cèl·lules de combustible d'hidrogen són complexes i requere ixen. tot i que en poca quantitat, pla-tí, u~ metall molt ~-;-.,. escas I car al nos- ...... ""'-'-...... tre planeta. Potser, com ? passa amb moltes co-ses no hi ha millor solu-ció que evitar el problema
ambient. I quan combinem aquest amb la bicicleta (la més idònia és la bicicleta plegable) llavors tenim un tàndem realment sostenible i ecològic. Potser el futur de la mobilitat no estarà fet de vehicles ni electromagnètics ni d'aire comprimit sinó accionats per la força humana amb el suport d'un motor elèctric .
Sigui com sigui , mentre no assumim que cal reduir la mobil itat i el nombre de cotxes, qualsevol innovació pot ser benvinguda. La darrera és el monopat i giroscòpic e-zero amb el qual el President
Bush va caure quan el provava ... Però el que cal que caigui és la irracionalitat d'anar
llençant any rere any milions de tones de diòxid de
ci monogl'àl'iC Nous valors en l'alimentació
Ariadna F. Teixidor Experta en nutrició
La despesa familiar durant l'any 2003 dedicada a aliments, begudes i tabacs només va suposar un 20,55% del tota l del consum, mentre la resta de les despeses van acaparar les tres quartes parts de l'economia familiar. En el tercer trimestre , el consum d'aliments fou tan sols de 38 t ,33 euros per persona contra els 1.473,4 euros per a béns i serveis . Defini tivament, l'alimentació, l'única activitat que condiciona la nostra vida , és a la que li dediquem menys recursos. Això, sense entrar a va lorar la qualitat del que ingerim ni end insar-nos en la bromatologia ni en el vell adagi que es cria allò que es menja.
univers químic d'alta toxici tat perquè les verdures creixin ràpidament i sense imperfeccions ni atacs biològics. Per això, les plantes transgèniques que incorporen un insecticida en els seus gens no semblen inquietar a la majoria i triomfen pels guanys que donen , si més no ara que estan en promoció. Tenim la certesa que el grau de desenvolupament de la condició humana està lligada al fet d'in
corporar a l'alimentació carn cuita. Tenim la certesa que l'agricultura ens va permetre reduir el nomadisme que era una de les principals causes de mortalitat. Tenim la certesa que la qualitat dels aliments és un element clau en la qualitat de la salut de les persones. Tenim la certesa que només l'agricultura ecològica pot reparar
guicides, nitra ts, etc., són alguns dels elements que quotidianament ens empassem amb gran alegria o, en
El futur de l'alimentació l'actual desgavell ambiental i social causat per l'agricul tu ra i la ramaderia intensiva. Tenim la
passa per una reducció de la quantitat ingerida cada dia
tot cas, amb absoluta ind iferència i/o ignorància. El cultiu d'aliments s'ha convertit en una activitat no només perjudicial per al medi ambient, sinó també per a la salut dels humans. Volem menjar tot l'any els mateixos productes. No valorem que aquest caprici inunda valls senceres amb mars de plàstic on es conreuen horta li sses amb els sistemes agressius. Tot un
certesa que en les darreres dècades el graner del món ha reduït la seva capacitat, així com el marge de seguretat per fer front a cataclismes meteorològ ics i no passar gana. Ten im la certesa que si els xinesos incrementen la quantitat d'aliment al nivell que tenim els països occidentals, no hi ha prou terra ni an imals per alimentar la resta de la humanitat.
33 19
20
El futur de l'alimentació humana passa per una millora de la qualitat, per una reducció de la quantitat ingerida cada dia i per un rigor ecològic en la seva producció. Aquesta realitat ja s'ha començat a posar en pràctica per les anomenades cooperatives d'agricultura comunitària compartida. La base de l'agricultura co
Deixem-nos de romanços . La denúncia publicada a la revista científica Nalure sobre la problemàtica de qualitat alimentària dels salmons cultivats en piscifactories. les vaques boges. la grip del pollastre o les síndromes que encara estan per descriure (com les que poden provocar en uns anys la soja i el blat de
munitària compartida (Community Shared Agriculture) és prou senzilla: un grup de persones de ciutat decideix
L'agricultura comunitària compartida és una alternativa
ecològicament
moro transgènic que ens arriba en forma de farines i productes elaborats) són només la punta de l'iceberg de l'esfondrament progressiu
sana i socialment justa comprar, a la bes-treta, parts de la colli ta d'aliments ecològics d'un pagès. Normalment , aquest ti pus d'agricul tura combina tres aspectes: és ecològ icament sana, socialment justa (s'esforça per fomentar la confiança i per construir una "comunitat" socialment justa) i demostra viabi litat econòmica (té mecanismes per garantir que els riscos derivats dels conreus no els assumeixi el pagès tot sol). En aquests moments n'hi ha més d'un centenar a Europa. Aquestes organitzacions permeten adqu irir els aliments directament dels productors sense intermediaris i, fins i tol, amb un servei domicil iari .
de la fortalesa física humana, per no valorar que la qualitat de vida de les persones depèn d'allò que ingerim. El futur de l'a limentació només pot ser viable si ens gastem un 50% dels recursos en menjar fresc, ecològic i saludable. AI capdavall . un no pot anar al cine, ni llegir, ni canviar de vestuari si està malalL Encara són poques, però hi ha persones amb síndromes de sensibili tzació química que els deixa tan impedits com ho puguin fer altres malalties misterioses com la fibro-
miàlgia. No esperem a alimentar-nos millor quan ja ens trobem malamenL
D'altra banda, les ofertes per adquirir aliments biològics , tot i ser
escasses, no són inexistents ,
•
el monogràfiC Per què cal usar GNU Linux?
Lluís Arias Informàtic
GNU Linux és una adaptac ió d'UN IX per als ordinadors i386 i compatibles, o sigui per als coneguts PC clònics. UNI X és una fam ilia de sistemes operatius que es ca racteritza per les seves qualitats multiusuari , multi tasca i la gran estabilitat.
UN IX va permetre el desenvolupament d'Intern et i, gràcies a la xarxa , Linux es va converti r en el projecte de programació cooperativa més gran de la història. Milers de programadors, dissenyadors, traductors, documentalistes, etc .. treballen de manera voluntària amb una idea fixa: que els usuaris dels PC puguin disposar d'un sistema operatiu potent i lliure. I compte que dic lliure i no gratis . Encara que Linux es pugui obteni r de manera gratuïta, es permet la seva comercialització. De
desenvolupament de Linux perquè fos de lliure accés, tant el sistema operatiu en si, com el codi font que el genera. GNU Linux rea lment només és el nucli del Sistema Operatiu . Però un nucli no fa res tot sol. Necessitem programes per fer coses. Hi ha milers i milers d'aplicacions programades per a Linux i cada dia en surten més. La majoria d'aquestes aplicacions segueixen el model de
programació de Linux. Centenars o milers de programadors es coordin en per lnternet per crear una aplicació i aquesta és revisable per qualsevo l altre usuari , fin s i tot podem participar en el seu desenvolupament.
Hi ha moltes empreses que comercialitzen distribucions Linux: Suse, Red Hal.
fet, algunes empreses comercialitzen Linux amb un paquet d'utilitats anomenat distribució.
Linux es va convertir Caldera, Mandrake i altres. Però també n'hi ha moltes altres que són totalment gratuïtes: Debian,
en el projecte de programació cooperativa més gran
de la història Knoppix, Yellow Dog, etc. Des que el 1991,
Linus Torvalds tingué la genial idea de crear Linu x, s'ha fet molt de cami. Linus Torvalds, encara avui, segueix treballan t voluntàriament per al projecte GNU Linux. Però seri a un error dir que Linux és només creació seva.
Va ser una organització, la FSF (Free Software Foundation) qui emparà el
Com veiem, GNU Linux se'ns presenta de maneres molt diverses però, potser, un altre detall molt interessant de Linux és que s'ha portat a moltes altres arquitectures d'ordinador, no només als PC, Per exemple, hi ha versions per a Macintosh , per a ordinadors de 8 bits, per a organitzadores personals Palm o
33 21
V CERTAMEN DE CINEMA I VrDED CIUTAT DE SABADEll Sess ions els dijous 5, Il. 19. 26 de febrer ¡ 4 de mar~ 27 de març, lliurament de premis OJQan tzaclÓ: AQrupaclOf'ls ProIPSSiOIIèIls '''l'(Í$ Gir,1t ,4PHGj
ROGER MAS. dp DIssabte 1 de febrer
ZONA ZERO Rosa Novell I Xavi Mira Dissabte 14 ¡ dIumenge 15 de febrer
TRANSllVÀNIA 181 In memorla M.rt. Gal;n I N'slor Domènecll Dissabte 21 de febrer
JAUME SISA. EnSISA't DIvendres 5 de mar~
UNA NIT QUALSEVOl. SUI Generis Divendres Il de març
, ADN o DNI. Las Malquerldas Divendres 19 de mar~
US ROSAS DE PAPEl Pep Munní I SRvla Comes Dissabte 20 I diumel'qe 21 de març
40 ÒPTIC. De Javler Daulte DIvendres 2 d'abril
DANI NELlO. Estranyes sensacions DIssabte 3 d'abril
AlEJANoRO Y AHA Gulllermo Toledo I Alberto SanJuan Olssabte 11 i diumenQe 18 d'abril
DONDE HA8ITO. lJlacan Dissabte 24 d'abril
J CABO SAN ROOUE. En concert Oissabte 15 de malQ
PECES CURTES + VIENE REGANDO flORES DESDE U HABANA A . Gelabert'Azzopardl Divendres 21 de maig
PROJECTE JOVENTUT Companyia Nous Temps Divendres 4 de Juny
Centro Reglon.1 de Murel. e de Mauberme, 18 PEPE MAZA RRÓN I ANTQNIO HEREDIA, cantaores JOsE GABRIEL CALDERON, QUltarra DIvendres 20 de febrer
lUC1ANO CARMONA I CARMEN CORPAS, canlaores Jost GABRIEl CALDERÓN, guitarra
!';;~~~r~de MUlc,a
I AOUEST CONTE S'HA ACABAT Diumenge 25 d'abril
LA PASTISSERA I ELS FOLLETS DllJf1ll'nlle 2 de ma:Q
U llUNA, UN SOMNI DE DAlf DII,¡menQl' 16 de maig
A LA RECERCA DEL DRAC MÀGIC DllJm~nqe 23 de ma'C)
) ASPIO + DR. P .. THE MOON MEN Divendres 26 de març
I PAPARAZZl + REI SOUL + El S08RINO DEL DiABLO O ivend re~ 16 d'abril
i PAYO MAlO + PALABIU.S MAVORES + LOI,M".L""~ Divendres 14 de malQ
Or~illol( iÓ CoonIinadora!le Grups Ge MUsiu ~ SaIW<l~1 ¡ AJu, tamenl dt Sabfdtll Hi col tabora . Slla Seatt!p
Auditori de la Caixa de Sabadell e den Font. I
ASSUMPTA MATEU I FRANCISCO POYATO Dimecres 18 de tebrer
. HESSI ENSEMBlE Dimecres 2~ de mllrç
JOSEP MARIA AlM IRÓN Dimecres 14 d'al>nl
OROUESTRA SIMFÒNICA DEL VAll~S : CONCERT 6 Divendres 6 de febrer O'qanil2i1CIO, O'QUf5I1a 51'1110n ca Of' Valies ,AJun!amrnl tir MboMlel1
NABUCCO, De Giuseppe Verdi Dimecres 25, divendres l1 i diumenge 29 de Il'brN Ofq~nll!ariò ~"lIt~ tlt' I O~l'I'd de Sdb¡¡d~11
AIXÒ NO ES VIDA, T de Teatre Dissabte 6 I dlumen~e 7 de m~rç
I HANSEl l GRETEl Dissabte 13 de març
I OROUESTR¡\ SIMFÒNICA DEL VALLÈS: CONCERT 7 D I~ endres 19 al' març OfQiI'ltUCló OrcuP~'rd ~lrPtbmt~ llei ~a I~ I A_nla"'j>"' ,'1' 'a~,l ~el
WIT, Rosa M, Sard~ Dimecres 311le març
OROUESTRA SIMFÒNICA DEL VAllÈS: CONCERT 8 D,~'endres 2 d'abril OIQan t¡aCIO ()r~up~tld SIl~'Ò~I¡d del ,'db A¡ .. clarl',en::e laN(\;'11
MANON. De JuIes Massenel Olml'cres 26 I t1tvent1ll's 30 d danll e uml'nqe 2 CIe ma 9 Ofljdn ~a{ o·,\m C~ Ut ¡ ÚI"r~ ot Sd~daell
CONCERT INAUGURAL VII CONCURS JAUME ARAGALL Dlumenqe 9 de I1IdlY Cel 12 dlll de m~!Q pro~es obertes a' p~ollc CONCERT FINAL VII CONCURS JAUME ARAGALL Diumenge 16 de malQ O'Qanil1d:lò r~II(t.wOJoan A aGa, A.unta'11rnt d~ S4b~~~ I
CO MO EN US MEJORES FAMILIAS Blanca POltlllo I Javler Camara Dissabte 22 i ~Iumenoe 23 ¡le malQ
o o.nOl Iol NIl. lu I InI ... ,"
Pocket PG, per a videoconsoles Playstation 2, per a grans ordinadors Silicon Graphics i un llarg etcètera.
Què és el que pot fer atractiu GNU Unux per a un usuari mitjà de PG?
Doncs podríem començar dient que GNU Unux és absolutament robust, és molt difícil veure un Sistema Operatiu
fotogràfic com el Gimp, programes de missatgeria instantània com el Jabber, programes servidors de pàgines web com l'Apache, bases de dades com MySQL, programes científics, gestors d'informació, jocs, programes per reproduir multimèdia, aplicacions de programació en múltiples llenguatges, etc. Totes aquestes
Unux "penjat" , a diferéncia de Windows, que fal la irremeiablement
Hi ha dos models d'informàtica: aplicacions estan considerades com les millors en el
pel disseny amb el qual ha estat creat
el model tancat de Microsoft i el model obert de Linux
seu camp. En canvi, Windows,
i Microsoft no té intenció de solucionar aquest problema, per interessos bastant obscurs.
Un altre aspecte important de GNU Unux és la seguretat. Windows té coneguts més de 60.000 virus diferents, els Mac en tenen menys de 100 i Unux, aproximadament, 12, que, seguint unes regles molt bàsiques de treball ni tan sols se'ls pot denominar virus. Per tant , es pot afirmar que Unux no té vi rus.
En els Sistemes Operatius de la família UN IX, com Unux, la seguretat és un extra que ve de sèrie. A Windows, per veure quelcom de similar, necessitem treballar amb les seves versions professionals NT, 2000 o XP Professional. De fet , la majoria dels ordinadors dedicats a servir informació a lnternet (servidors) i en els quals la seguretat és fonamental , estan implementats sota Unux o qualsevol al tra versió d'UNIX . Pocs servidors, i cada cop menys. ho fan amb Windows.
Un altre punt a favor de Unux és el preu. Ja hem dit que Unux es pot adquirir de manera gratuïta. Però, fins i tot , si paguem els 80 euros que val qualsevol distribució comercia l, trobarem que és molt més barat que la versió per a la llar de Windows i moltíssim més barat que la destinada a l'àmbit professional. A més, qualsevol distribució de Linux ve acompanyada de multitud d'aplicacions. Des de suites ofimàtiques com ara rOpen OHice, navegadors d'Internet com el Mozilla (Netscape), programes de retoc
no incorpora aquestes aplicacions i normalment s'han de comprar a part , amb la qual cosa el preu total s'incrementa dràsticament.
Veiem clarament que tenim dos models diferents d'entendre la informàtica. D'una banda, està Microsoft i el model tancat. Aquesta empresa comercialitza un producte i l'usuari no té accés al codi del producte i se sotmet a un contracte d'ús, generalment, bastant abusiu. Amb això, l'usuari no sap realment si el producte fa el que diu fer o no, però, per si de cas , no pot reclamar res a l'empresa. Recentment s'ha comprovat que Windows XP, l'última versió de Windows, intercanvia in formació , fins a 18 maneres diferents, amb ordinadors de Microsoft i tot això, de manera invisible per a l'usuari . Es podria arribar a pensar que Microsoft està recopilant informació personal de manera il ·lega l. Però aquest no és l'únic exemple de pràctiques il·legals o monopolistes de Microsoft. Tots sabem les diligències que Microsoft té obertes als Estats Units per pràctiques monopolistes clarament comprovades. Però poca gent coneix las estranyes relacions entre Microsoft i el Govern dels EUA. I les influencies que aquest està duent a terme en altres països a favor de Microsoft i els seus productes i contra Linux. És de calaix que Microsoft es lliurarà dels judicis que té pendents , ja sigui per influències polítiques o a base de talonari . Microsoft ha aportat molts diners a la campanya política del Sr. Bush.
33 23
24
L'altre model és el que lidera GNU Linux i altres Sistemes Operatius, el model obert , en el qual qualsevol usuari pot accedir al codi i revisar l'existència de portes del darrere, trampes o limitacions. A més, podem adaptar Linux a les nostres necessitats, amb la qual cosa disposem d'un Sistema Operatiu més funcional i eficaç. Un clar exemple és el que ha
Queda molt de cami per recórrer. Cal millorar alguns aspectes perquè l'usuari, sense excessius coneixements informàtics, pugui acced ir-h i. I de fet hi ha molts plans. Per exemple, les distribucions actuals ens ofereixen una instal· lació senzilla i automatitzada, respectant el que ja tenim en el nostre pe (Windows, programes i documents) i tot això, amb uns sim
portat a terme la Junta d'Extremadura. Han adaptat una distribució de Linux a les seves necessitats (Linex) que s'ha dis-
Amb Linux tindrem ples clics de ratolL Aquestes facil itats
una relació menys estressant amb l'ordinador
són les que acosten GNU Linux a l'usuari domèstic_ I com ha dit
tribuït en totes les dependències de l'administració. Això ha fetque la Junta d' Extremadura, no només s'hagi estalviat milions d'euros en llicències , sinó que també ha millorat la dotació en infraestructures d'ordinadors. Tot un exemple a seguir.
També és cert que Linux necessita un aprenentatge, perquè no estem acostumats a què el nostre PC pugui fer tan tes coses. Linux, com a descendent dels UNIX , és una miqueta més complicat que altres Sistemes Operatius, però en canvi, tindrem una relació més fructífera i menys estressant amb el nostre ordinador.
Linus Torvalds recentment, 2004 serà l'any en el que Linux conquisti l'usuari d'escriptori. Atès que ja ha conquerit els servidors, al ritme que va Linux, segur que si ,
• Aquestes adreces d'Internet os poden ajudar a entendre un mica més Linux:
la col·labol'aciÓ El govern d'esquerres, una oportunitat d'innovació programàtica
Francesc Trillas Economista
1. Amb el nou govern catatanista d'esquerres hi ha l'oportunitat de desenvolupar noves iniciatives en el terreny econòmic i social. Ca l partir del reconeixement de la riquesa de les aportacions de les tres forces politiques que van signar l'acord tripartit de govern, i alhora de la insuficiència i a la vegada complementarietat dels programes dels tres partits. Hi ha molt de camí per recórrer junts, competint en excel-Iència però també cooperant , pel que fa a la innovació programàtica. I precisament en el camí de la innovació programàtica es poden trobar elements engrescadors que portin a projectes de mobilització, adhesió i participació.
2. Seria un error buscar elements de mobilització deixant al govern, als que porten el dia a dia, tota la
que les responsabil itats i rols s'hag in de barrejar (una cosa ha de ser el govern , una altra cadascun dels partits, i una altra la ciutadania i els moviments socials), però sí que el grau d'obertura, de sinèrgies, de complicitats, ha de ser molt més elevat que en èpoques passades. Pasqual Maragall ho ha dit co rrectament: cal invertir més en idees i saber-les explicar. I jo afegiria : i a partir de les idees,
i per la vàlua mateixa que tingu in les idees al voltant del nou govern , mobilitzar, i engrescar (i per això cal més i millor organització , dels partits i de plataformes socials).
3. Intueixo que els vents bufen a favor d'iniciatives innovadores que s'enfrontin cara a cara als problemes rea ls, i no defugin les realitats complexes. Hi ha pro-
blemes que obligaran feina d'elaboració. De fet , aquest va ser un dels errors del PSOE en la seva etapa de govern: sepa-
Cal invertir més en idees i saber-les
a prendre decis ions que no satisfaran tothom. Per exemple, en les relacions entre medi ambient, quali-explicar
rar el relat del partit del relat del govern. AI marge de la tasca no sempre fàcil d'assignar de la millor manera possible els recursos humans dels tres partits en llocs de responsabilitat de govern , l'aventura col-lectiva de l'elaboració programàtica no ha de ser una feina exclusiva del govern. Ni tan sols una feina exclusiva dels tres partits. Això no vol dir
tat de vida i desenvolupament econòmic. És difíci l fomentar una cultura del transport públic, promoure el desenvolupament de les infraestructures de ferrocarril , i al mateix temps voler fer més carreteres i defensar els treballadors de la indústria automobi lística. Però hi ha marge per fer polítiques innovadores que canviïn la vida de les persones. Penso en
33 25
Diputació Barcelona xarxa de municipis
iniciatives com la congestion tax de Ken Livingstone, ben poc ortodoxa des del punt de vista de l'esquerra tradicional. Es tracta d'un peatge per a l'entrada de vehicles al centre de Londres, per reduir els embussos i aconseguir fons extra per finançar projectes públics. Aquesta iniciati va ha estat un gran èxit. Tony Blair ha rectificat la seva animadversió anterior i ha readmès Ken el Roig en el Partit Laborista, per iniciati-
on no només no hi hagi fronteres físiques i paguem amb euros; on sigui absolutament indiferent comprar un producte o un servei a una empresa catalana o a una empresa escocesa, tant si ets a Barcelona, a Edimburg o a Varsòvia) farà irrellevant i innecessària l'existència dels estats més rancis com l'espanyol.
5. El nou govern de la Genera litat ha de ser un ferm partidari de la politica de
defensa de la com-ves com la congestion tax i per haver tingut una relació constructiva amb els sectors de ne-
Una regulació competent dels segments de monopoli de les indústries de xarxa
petència i d'una regulació competent des del nivell autonòmic dels seg-
gocis. Això no ha impe-dit a l'alcalde de Londres posar-se al davant de les manifestacions pacifistes i per una globalització alternativa que han tingut ll oc a Londres en els darrers anys,
4, La ca racterística definitòria de les esquerres ha de ser la defensa dels més dèbils, la lluita per la igualtat. Això s'ha concretat històricament en la defensa dels treballadors, Avui la idea de la defensa dels treballadors s'ha d'enriquir partint de la base de la necess itat no només de millorar les condicions de treball estricte, que també, sinó les condicions de qualitat de vida de treballadors i treballadores i de les seves famíli es, Això vol dir escoles bressol, seguretat en el treball , facil itar mesures perquè hi hagi empreses sò lides en un entorn institucional propici en un context de mercats oberts i globalització, En aquest sentit , les forces de l'esquerra han de fer seva la defensa dels consumidors (les empreses també són consumidors; la majoria d'empreses venen a altres empreses). Fer-la seva i aconseguir que els horaris dels comerços s'adaptin als de les famílies treballadores, que un treballador o una treballadora pugui trobar bones botigues amb bons productes i bons serveis a bon preu. El proteccionisme no benefi cia precisament els països petits en els seus intents per erosionar els estats centrali stes. Només una Catalunya oberta , plenament integrada a Europa (per tant,
ments de monopoli natural de les indústries de xarxa, La Generalitat i els ajuntaments s'han de fer càrrec de la política d'equi libris que suposa fer possible en alguns segmen ts dels sectors energètics i de telecomunicacions (subministrament, generació) la competència perquè els preus siguin baixos i hi hagi un millor servei , i alhora garantir les inversions que facin possible que les in fraestructures i els serveis arribin a tothom, Les declaracions inicials del conseller Castells sobre la necessitat de cobrar per alguns serveis i no disminuir la pressió fiscal marquen un cami a seguir de real isme i, alhora, d'ambició, La Generalitat ha de ser valenta i promoure amb responsabi litat i audàcia noves politiques d'energies renovables i de microgeneració d'e lectricitat.
6, S'ha de posar l'accent en les polítiques que facilitin el creixement sostenible. En ll enguatge d'economistes, s'ha de fer complir el segon teorema de l'economia del benestar: redistribuir i fer que els mercats funcionin condueix a solucions eficients amb la distribució de la renda que es desitgi. Dues grans prioritats haurien de passar per sobre d'a ltres: un model de creixement sostenible basat en la creació de valor afegit (educació, coneixement, idiomes) i reforçar l'Estat de benestar perquè les families en la seva tota li tat puguin participar plenament en el mercat de treball .
33 27
28
7. Hi ha molt bones intuïcions de les tres forces del tripartit català pel que fa a una nova cultura de l'aigua, i una nova cultura de la mobilitat, de la utilització del terri tori , de la utilització de l'energia. Simpatitzo més amb l'ecolog isme d'ICVEuiA que no pas amb un cert proteccio
buscar un augment de l'oferta, una promoció de la cultura del lloguer, una potent promoció de pisos públics .
9. El nou govern ha de ser radicalment transparent. Per exemple, s'hauria de poder despenjar d' Internet la metodologia Cost-Benefici utilitzada pel govern
nisme d'ERC. Però hi ha elements molt interessants del nou discurs d'ERC que po
Promoció de la cultura de la Generalitat en les seves decisions sobre les inversions públiques (de la ma
de lloguer i de pisos públics
den donar lloc a iniciatives atraients, com és el nacionalisme no identitari o l'independentisme no nacionalista. Les noves intuïcions dels dirigents d'ERC també poden donar lloc a una Catalunya més oberta , on la qüestió de la sobi rania passi en realitat a ser irrellevant. El nou Estatut ha de di r clarament que volem una Catalunya oberta , multicultural i plurilingüe. Només una Catalunya d'aquestes ca racterístiques podrà ser una Catalunya econòmicament forta amb oportunitats per a tothom, amb un mercat labora l que funcioni i on sigui difícil quedar-se a l'atur.
8. El nou govern ha de cercar solucions imaginatives i ambicioses al problema de l'habitatge. No té sentit que l'Estat intervingu i en educac ió i sanitat i no ho faci, o ho faci raquíticament, en un dret tan elemental com l'habitatge. S'ha de
teixa manera que ho fan els governs d'Austràlia i Canadà, segons De Rus, Campos i Nombela en un llibre recent sobre economia del transport). El nou govern ha de cercar fórmules per millorar els incentius en el sector públic: el sector públic ha de ser eficaç i exemplar, i complementar-se millor amb el sector privat, incloent-hi el sector no lucratiu .
10. I és veri tat que Catalunya necessita més infraestructures per tal de ser el motor d'una gran euroregió. Però, en primer lloc, sense carregar-se el pa isatge. I en segon lloc, tenint en compte que a partir d'un cert nivell de desenvolupament, les inversions en infraestructures fí siques només tenen un efecte signifi catiu sobre el creixement econòmic si van acompanyades d'altres canvis institucionals i en el sistema d'incentius ,
•
l'cntrcvistA Oriol Illa President d'Acció Escolta de Catalunya
Jordi Serrana. Gemma Martin Espai de llibertat
Oriol Illa ha estat president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (2001-2003).
Cofundador d 'Avalot i militant d 'ERC, és llicenciat en Ciències Politiques per la UAB. Va participar activament al Moviment per la Pau,
antiga Associació d 'Objectors de Consciència.
- Ouè és Acció Escolta de Catalunya? - Acció Escolta de Catalunya constitueix una proposta d'educació en la ll ibertat des de l'Escoltisme; una escola de ciutadans actius, democràtica, oberta . progressista i catalana. Vol contribuir a la formació de ciutadans lliures i compromesos disposats a transformar la societat i construir un món millor i més just.
- Ouè representa Acció Esco/ta en el panorama catala? - Més de 1500 infants i joves. al voltant de 300 caps i responsables associatius i 15 agrupaments, ubicats , sobretot, a la ciutat de Barcelona i a ta primera corona, és a dir, l'àrea metropolitana, És una entitat petita , però que abasta tot el ventall d'edats en tots els agrupaments. des dels castors, que tenen 6 anys, fins als ròvers - el clan- que poden arribar fins els 20. D'altra banda, Acció Escolta és una enti tat molt jove que volem que. aixi com diem que l'Esco ltisme és un re flex de la societat, s'adapti també als canvis que s'hi produeixen. En el 1 r Congrés que
hem fet a Vilanova i la GeltrLI s'ha tancat una etapa de fusió entre dues entitats, cadascuna amb la seva personalitat (Germ anor Escolta de Catalunya i Scouts de Catalunya), i s'ha adoptat un discurs molt més renovat. Això vol dir replantejar el projecte educatiu, el rol que juga l'Escoltisme avui a la societat , i quina és la proposta metodològica. I el Congrés ha
suposat una revolució inlerna bastant important en l'Escoltisme català , perquè Acció Escolta presenta una proposta de renovació ideològica, i per això ens hem de definir com a progressistes o no. com entenem el fet espiritual. si som confessionals o laics. quina proposta fem a la societat: si té sentit que infants i joves facin servei a la soc ielat o parlem de transformació social.
- Com valores el resul/at del Congrés en e/ que has estat escollit president? - Tenia un cert neguit. pel tet que plantejàvem i sotmetiem a debat elements que han estat molt claus en el moviment escolta , però crec que hi ha hagut una resposta molt bona, amb molt debat, il· lu-
33 29
<> A N
ENTORN, sccl es una ~iaalwa d'espiat, constituïda com a cooperativa nnla de !rebati associat I consumidofS que realilla serveis soclOeduC.1tius per als seus associats' tercers ell general.
Iniciativa d'esplac ENTORN ne.1 en el SI d'EsplaiS Catalans, amb ~ nom d'ESPLA SHI cap a l'.ny 1988. AI cap de 4 anys es constitueix com a cooperativa per IaI de diferenciat els servetS professIOnals I els voJunta/is de 1'8S~ciació.
manlenint la vinculaci6 a partir dels socis consumidors,
El 1993 es fusiona amb AR EC, cooperat iva de similars ob jectius lomada Irllle espl.is de Badalofla, adoptant definitivament el nom d'ENTORN, sec!.
OEMOCRAnCA li ""tri 'ocxió toOpII'.11YI es pas. Itt menifesl en
do'" d'un ple unt lf.9U' lIs br;tM democritits lIriI li peniclpKi6 de 1011 els soc:iL
CATALANA TtllltJtIIIm 1* • IOlS lis tlUlldll'll d. C.lllunv_ du da l' In,l.mant luu l d.1I naSll.1 .. ,uls I I. IItrrl1Jhud6 cuhur.1 qUIl " is ¡:wbpil.
INNOVADORA RHOIem UNIIYIn*n Iu nKHlllIlI que., tam'IS
s.oaoIt9ts ~ KtUliitlanl p«mIlWIll!18I\l .S
flCUflOS edlJC.ll l.-JS I ~ ... U.11Ul.
EXPERTA Amb l', ylll de ne de 10 in'f5d'el~ us olllOm SolUCioni contrlSudu Bn 'Ctl~ IUU on 10m BSCM!Cl.blel.
PROGRESSISTA POlln. la ,"iCI I~ 1 IfT1pflun.1 un Idlln QUI 1111 Idenllflc, .mb el Movlmenl l.lc t PIOllllu.s'a,
EFICIENT Ens dotem d'Ull' Ofllll'lllllCi6 .Utuchll'ld. i prolasional per garantir 11 soIrintiIlWs ntstrlS
MnelL
" . :J!:JIY!:JJJ
1. ASSMsoreu 'lOS, Per tolS aquells IHoJec tes professionals que puguem realiuar amb vosallres ,
2. Participeu, FlKl,nos saber les vOS1fes propost es de serveis. millores en els que ,ealitzem, necessiI8tS ....
3. Feu-nos BUmr els vostres cunfc:ukms per poder vos ofem !reballo
sió, amb més unió de la que ens esperàvem. N'hem sortit molt re forçats: ara tenim un projecte educatiu que abans no teniem configurat del tot, amb unes ponències aprovades, amb una manera renovada d'entendre l'Escoltisme, i amb ganes de créixer, d'arriscar com a enti tat. N'estic molt satisfet , perquè s'ha vist que l'associació i els agrupaments escoltes - que n'hi ha de prou grans, amb més de cent infants i joves en algun cas- van pel mateix camí. S'hi ha
cop acabada la seva etapa de formació, vulguin esdevenir caps. Tot això s'aprovarà el juny d'aquest any. Hi haurà unes guies de treball per a les diferents unitats, per franges d'edat (dels 6 als 20 anys) , potenciant el treball en equip. Els components simbòlics escoltes ens fan més fàcil identificar això: dins el grup dels petits, els castors, per exemple, les comunitats o equips són les llúdrigues, i es tracta que els infants fan treballs amb altres i
escu llen ells mateixos viscut un ambient formidable. Només han marxat tres agrupaments que no compartien el
Un Escoltisme renovat, laic i progressista
un determinat projecte. Per als més grans, els pioners, l'empresa (en el
projecte majoritari d'Acció Escolta. I això ni s'ha d'amagar ni és negatiu, perquè vol dir que ens creiem la direcció cap a la qual tendim.
- Què ens dius de la ponència O del Congrés? - Es tracta de l'apropament al Moviment Laic i Progressista - l'MLP-, perquè ens semblava que podíem compartir aquest mateix espai i adquirir el compromís d'in tegrar-nos-hi , tant per l'ideari com per la concepció associativa que defensa. No volem estar-ne al marge com a entitat i pensem que aquest compromís pot servir, també, per enfortir Acció Escolta i l'Escoltisme a Catalunya. Es un dels temes que van generar més debat i es va concloure que la Junta rebia el mandat d'apropar-se a l'MLP i d'anar trobant-hi complicitats.
- Explica 'ns una mica el programa educatiu en el que esteu treballan/. - Hem decidit renovar el programa educatiu i actuali tzar- lo, obrint aquest debat i posant-lo a l'abast de cadascuna de les unitats i les branques que les agrupen. De fet , és una demanda dels caps , que es discuteix a les diferents unitats i branques. Es discuteix absolutament tot i es vol que hi pugui haver instruments útils per a l'autoformació d'infants i joves, com ara sis guies que serviran per als que, un
sentit d'un objectiu) és, per exemple, un projecte d'intercanvi internacional , de reconstrucció d'un alberg,. .. La formació és contínua, adaptant el mètode al treball en petites comunitats i mantenint el moll de l'os escolta: la promesa -un compromís lliure i personal de l'infant o jove- i la llei - un ideari compartit.
- Com s'organitza Acció Escolta de Catalunya ? - La Junta permanent és l'organisme de direcció de l'associació. Els equips associatius són responsables de cadascun dels àmbits de la Junta -pedagògic (en què hi ha els responsables de cada branca), exterior, terri torial , i de gestió- i són formats per caps. El Consell Nacional el composen els equips associatius i la Junta permanent. I els Conse ll s d'agrupaments són la direcció de cada unitat, formats pel cap i el segon de cada agrupament. Hi ha una Assemblea un cop a l'any, a la que hi poden assistir tots els caps escoltes.
- Què és la Federació ASDE? - Acció Escolta de Catalunya és una as-sociació sobirana que està federada a nivell estatal amb ASDE, amb la que hi ha una coordinació orgànica. Internacional ment. les federacions escoltes reconegudes són de caràcter estatal, amb l'excepció de la Federació d'Escoltisme i
33 31
32
Guiatge de Catalunya, de la que en formarem part en un termini breu, segons els acords internacionals. D'altra banda, la FCEG s'integra a la Federació d'Escoltisme a Espanya. El que és important és que hi hagi una entitat escolta i catalana que estigui reconeguda internacionalment, perquè l'Escoltisme català té trets diferencials i, a partir d'aquí, és imprescindible tenir relacions de caràcter internacional , sense que això impedeixi establir vincles
sa, i això fa que el Vaticà s'hi oposi en molts països ... Tot i que, després. pugui haver semblat que l'Escoltisme queia sota hegemonies confessionals ... - Totes les escoles de lIiurepensament, com la maçoneria o l'Escoltisme, sempre han estat atacades per determinades formes de pensament uniformista. És comprensible que determinats corrents catòlics, conservadors o neoliberals vegin una amenaça en qualsevol mena de Iliurepen-
sa ment. Sempre federals.
- S'ha acusat el mètode escolta de ser molt militaritzat ...
Els poderosos sempre s'oposen a l'acció educativa
veuran amb mals ulls qualsevol esco la de formació de ciutadans Iliu-lIiurepensadora
- Aquest és un tòpic que s'arrossega pels origens de l'Escoltisme i per la percepció que el moviment és uniforme ... És clar, Robert Baden-Powell , el fundador, era militar, però un militar que, havent viscut les guerres, va creure que l'Escoltisme podia servir per educar ciutadans més ll iures, per tal d'evitar, justament, les guerres. Això fou a principis de segle XX, i aquest fet pot provocar que l'uniforme pugui semblar arcaic, però té a veure amb aquesta arrel. A part , l'Escoltisme és una organització mundial que aplega 30 milions de persones i lògicament, té matisos importants, la situació no és la mateixa a tot arreu. És cert que el programa educatiu pot ser diferent i no a tots els països la visió social és tan progressista com ho pot ser a Catalunya.
- La gran paradoxa, po/ser. és que l'Escoltisme neix de l'aplicació del IIiurepensament al lleure, amb un gran encert: inventa l'educació en el lleure, de lorma explícita. Ho la, en part, a partir de la influéncia de la maçoneria angle-
res i d'esperit crí tic amb el seu entorn, i aquest és un objectiu de l'Escoltisme, ja que això amenaça determinades formes de poder de la societat. En aquest cas, l'Escoltisme, com la maçoneria, és una escola de formació d'individus lliures. Això espanta als poderosos , als autoritaris , als dogmàtics. No els convé que els nanos i els joves, futur de les nostres societats, demostrin capacitat crítica , i això és justament el que nosaltres volem fer.
- L'Escoltisme, com altres organitzacions, té els seus propis elements rituals. Quin és el paper de la llei i de la promesa escolta ? - Jo diria que més aviat són cerimòn ies participatives en les quals el nano agafa un compromís públic, envers la seva co
munitat. Es tracta d'assumir l'ideari comú de ser solidari amb els altres, de respectar el medi , mitjançant uns lemes o fórmules que ajuden el nen en el seu procés de formació . Pot semblar, de vegades, desfasat, perquè està molt
estigmati tzat qualsevol acte cerimonial i públic, però en una societat com l'actual és més necessa ri que mai. Quan es parla de valors el que s'està dient és que falta compromís envers la col·lectivitat i ens interessa formar ciutadans que hi estiguin implicats. També pot servi r l'exemple dels representants públics quan prometen els càrrecs.
l'associació, i els distintius amb el país , el moviment escolta, el teu petit grup ... Això també passa en molts àmbits de la nostra vida: els advocats porten una toga, els futbolistes la seva samarreta per diferenciar-los de l'equip contrari .. . Els castellers, els diables, també duen aquests elements d'identificació, però no hi ha la
- Doncs és com l'expressió pública d'un sentiment personal
Volem formar futurs ciutadans tradició ni els tòpics que recauen sobre l'Escoltisme. Ara, això està obert: si amb esperit crític
que es vol fer palès als amics, a la família .. . Tothom fa certs tipus de rituals, als aniversaris, a les festes, als congressos dels partits quan es canten alguns Ilimnes ... Quan es renuncia a això, es deixa el cerimonial només en mans dels poderosos, com si no hi pogués haver rituals laics, amb les dificultats que això ha comportat, de vegades, en els casaments civils, per exemple, per fer-ho amb dignitat, poesia i alegria. - D'acord . A més, em sembla que no seria bo renunciar a aquells components que et donen una identitat , per molt que el ritual pugui mod ificar-se i ser adaptable a la circumstància . En aquest sentit , tenim una eina que ens identifica -<1ue també està en discussióque és un fulard i una camisa, no pas un uniforme, que voldria dir que tots estem uniformats i això no és aix í, perquè som plurals i diversos. L'objectiu no és pas uni formar, en el sentit clàssic del terme, sinó igualar, evitar les diferències econòmiques, socials. D'altra banda, és un instrument perquè l'infant o jove, amb el fulard i la camisa, s'identifiqui com a escolta. El fulard t'identifi ca com a agrupament, i es fa servir per jugar, i la camisa t'identifica amb
convé canviar algun element d'identifica
ció , substituir la camisa per un jersei, per exemple, se'n pot parlar, perquè no es tracta de cap uniformitat imposada i inamovible, sinó d'una eina. Sí que és cert que hi ha agrupaments que provenen d'una tradició més clàssica i porten més eines d'identificació, i d'altres que no en porten. Un vestit escolta, com a tal , no hi és. Pantalons iguals gai rebé ja no se'n porten , ni capella boina ... Tu pots anar vestit com vulguis, perquè una cosa és la teva indumentària i una altra aquestes eines d'identificació, que ens sembla que són útils. No sempre anem amb la camisa i el fulard, de vegades no els portem. El dia que això deixi de ser útil no tindrà cap sentit portar-ne. Insisteixo que no es
tracta d'uniformitat. Les colles caste lleres s'identifiquen pels colors de la seva colla , i en l'Escoltisme passa el mateix. Potser sí que el veritable uniforme és el de la roba de cada dia, el de les modes "neohippies" que molts joves porten i que els fan semblar tots idèntics ...
- Robert Baden-Powe/l ho justifica des del sentit comú, en funció de l'activitat que s'hagi de fer, però, és clar, ho
33 33
Si no rt'cicléuim cada vt'gada
hi hauria més escombrarles als
abocadors I s'haurien de fer més
abocadors I allò la es veu que no
pot ser.
AI principi és una mica pesat lenlr
tants cubells diferents per cada
cosa, perb jo penso que gracln
a això estem proteQlnt el medi
ambien!.
Jo trobo que rock lar està molt ~.
Tu no?
fa des de la seva època ... - I per això l'uniforme és arcaic vist amb ulls d'avui , com ho seria la indumentària civil quotidiana de principis de segle ..
- En la proposta escolta. l'assumpció de responsabilitats es realitza per etapes, per temps que es porta en una determinada unitat?
conviuen dos mètodes, el de l'esplai i l'Escoltisme, peró, en el fons, potser hi ha més semblances que diferències ... - Jo crec que no hi ha diferències importants per l'objectiu educatiu que persegueixen. A Catalunya comparteixen moltíssimes més coses que no pas allò que els pot separar: la història, la base associativa , la concepció voluntària i gratuïta
- No, això ha canviat. No és per veterania, ni per capacitat , sinó que els mateixos infants i joves escullen els responsables i portaveus del
Som hereus de la tasca educati va, el treball en petits grups. L'única diferència és l'ús de determinats instruments i de mètode, però
de la tradició ciutadana del republicanisme
petit grup, és a dir, és més aviat per voluntat lliure i "popular" . Infants i joves de cada equip identifiquen els qui creuen que han d'assumir responsabilitats en cada comunitat. Això fa que l'equip sigui molt més eficaç i és més democràtic perquè així aprenen a repartir-se tasques. Això és més clar i més evident a mesura que es fan grans ... En aquestes comuni tats s'integren tots i comparteixen l'espai , afavorint la integració de tots els infants i joves, encara que tinguin ritmes diferents de socialització. Un cap escolta és un educador, és una persona que ha acabat la seva etapa de formació per poder exercir la tasca educativa. Són com monitors: adu lts que porten un grup d'infants i joves. Entre caps no l1i l1a jerarquia. Els mateixos caps escullen la franja d'edat a la que es volen dedicar. El cap d'agrupament és el responsable i coordinador de l'entitat... Això sí que moltes vegades no s'escu ll , sinó que es fa per eliminació: com que requereix molta dedicació, ho és qui ho vol ser, qui té el temps i la il·lusió per dedicars'hi. El Consell d'agrupament és l'òrgan que governa l'agrupament , d'aquí surt el cap de l'agrupament que, lògicament, és, sovint , una de les persones amb més experiència. Tot i que el funcionament és assembleari, també hi ha adjunts d'agru pament que, sovint , ajuden a la coordinació quotidiana de l'agrupament. - En l'associacionisme educatiu, doncs,
l'essencial és molt semblant , malgrat els tòpics.
- A part, els qui han engegat els moviments d'esplai han sorgit de l'Escoltisme .. - Per això no té massa sentit que es qüestionin mútuament. Es tracta de matisos necessaris, normals dins la diversitat de les tasques educatives. Per als profans , us asseguro que, moltes vegades, és molt difícil distingir què és una cosa i què és una altra , Si mirem el projecte educatiu d'Esplac i Acció Escolta de Catalunya no trobarem moltes diferències des del punt de vista ideològic, segurament si que les trobarem en el mètode emprat , i això ja és bo, perquè en definitiva el que volem és contribui r a l'autoformació d'infants i laves amb uns valors comuns.
- En l'a rticle que es va publicar a IAvui (10/01104) us declaràveu I¡ereus dels Jovestels de Catalunya que havien sortit del CADCI ... Això és molt nou, en el nostre panorama, que algú es reclami d'aquesta tradició .. - Això és, també, fruit de la reflexió del 1 r Congrés. Quan definim el nostre ideari i mirem la nostra història ens trobem amb Batista i Roca ... Hi ha, en la nostra història , moltes etapes no prou explicades. L'Escoltisme neix el 1907 a Anglaterra i ens vam preguntar què passava fins que el moviment arriba al nostre país de
33 35
36
la mà de Josep Maria Batista i Roca el 1927. Hi ha uns precedents arrelats en els moviments cívico-culturals que el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) representa a Catalunya. Així, l'any 1913 es creen dues menes
- Qué esperes d'aquest procés d'apropament d'Acció Escolta de Catalunya a l'MLP? - Personalment hi estic molt il·lusionat. Em sembla que l'MLP representa perfectament el que és el teixit associatiu a
Catalunya. D'alguna d'agrupaments, de la mà del CADCI , amb una voluntat molt clara d'afirmació nacional catalana, molt arrelada
Monitors i caps escoltes donen sentit
manera , apropar-se a l'MLP dóna validesa a tot allò que s'ha estat discutint , i això és més a la tasca educativa
en la tradició progressista dels ateneus, en el concepte de ciutadania del republicanisme. Ens sembla que això havíem de reivindicar-ho i que representa el que vol ser avui Acció Escolta de Catalunya. Encara que els Jovestels duressin poc temps .. . Tampoc no va durar gaire la República cata lana, i no per això en renunciarem a defensar el que va supo-sar ... L'Esco ltisme que nosaltres representem vol sentir-se, també, part d'aquesta aventura que van ser els Jovestels de Catalunya.
- A tu, personalment, qué t'ha aportat l'Escoltisme? - És la meva experiència associativa més important. I a mesura que passa el temps, te n'adones que ho és més. Jo recordo que el meu cap d'agrupament em va dir una vegada una d'aquelles coses de les que te'n recordes sempre: escolta per un dia, escolta per sempre ... El sentit és que l'escolta no acaba la seva tasca quan s'acaba l'etapa formativa, sinó que s'ha de traslladar allò que s'ha après. És aquest el sentit de l'Escoltisme: ensenyar allò que tu has après.
clar i més fàcil després del 1 r Congrés. Ser part de l'MLP dóna més senti t a tot allò que proposem: es tracta de fer les coses sabent perquè les fem, dins un teixit més ampli i en relació amb tot un conjunt de praxis ideològiques i educatives. Tinc l'esperança que, d'aquí a poc temps, Acció Escolta de Catalunya serà una peça activa a l'MLP.
- Quin consell donaries a la gent jove que fa esplai o que fa Escoltisme? - Més que un consell , una demanda: que continuïn i que insisteixein en la tasca transformadora i educativa, perquè crec que és una de les potes fonamentals de la cohesió de les nostres societats. Cal una mica de paciència, perquè la tasca que es fa és importantíssima, per molt
que es qüestioni , per interès, el fet educatiu . Qui dóna sentit a
aquesta tasca, qui la fa possible, qui la vertebra , no és l'Administració , ni l'escola, ni les grans federacions, són els monitors i els caps esco ltes
l'apunT Gabriel Alomar el precursor desconegut
Vicenç Molina Professor d'Ètica Empresarial
Quan Joan Maragall va intentar oposar-se públicament a la condemna a mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, després dels fets de la Setmana Tràgica de juliol de 1909, Enric Prat de la Riba , cap de la Lliga Regionalista , president de la Diputació i director de La Veu de Catalunya, li va impedir publicar La ciutat del perdó en aquest diari , l'òrgan més prestigiós i difós de la burgesia conservadora catalana. Però un altre home de lletres i intel ·lectual políticament compromès, en Gabriel Alomar, sí va poder fer-ho a les pàgines de La Campana de Gràcia, un dels portaveus del republicanisme catalanista popular.
I això que Gabriel Alomar poc havia viscut les circumstàncies prèvies a aquells dies, per tal com havia estat a Madrid, fent oposicions a càtedra d'institut que, de moment, va suspendre ...
A més de ser consi-
complet que, tant· en els aspectes polítics i socials com en els més filosòfics i espirituals , considerava la vida com el bé a tractar amb absoluta dignitat, amb una visió còsmica que potser avui consideraríem un tant orientalitzant , oposant-se a tota mena de violència. Era, per tant , un ferm publicista contrari a l'existència de la pena de mort , en tots els casos , quan això no era gens habitual ni massa
admès pel sentiment popular, i un constant crític implacable de qualsevol ús del terror com a mètode d'acció. Va aixecar la veu, a més del cas Ferrer, quan van ser assassinats Francesc Layret -amic i col·laborador polític seu-, Salvador Seguí -el noi del sucre- o el tinent Castillo Oust abans de l'esclat de la guerra civi l). Els seus textos més combatius es van incloure en l'assaig que té per títol , justament, La pena de mort, presentat com a ponèn
cia en el Congrés de derat catalanista (tot i ser mallorqui) i d'esquerres, el tribunal que el va rebutjar després que ell considerés
"¡Tiene vasta cultura, pero vaya
la Ll ibertat de 1912. Havia nascut a Mallorca el 7 d'octubre de 1873 i la seva in-unas ideas peregrinas!"
haver tingut molta sort amb el tema que li havia tocat -Carducci i D'Annunzio-, va comentar d'ell : "iTiene vasta cu ltura, pero vaya unas ideas peregrinas1" .
Gabriel Alomar s'havia destacat , des de ben jove, per defensar un humanisme
fantesa va estar marcada per la mort de la mare i els trasllats del pare fora de l'illa , per motius professionals -era oficial administratiu de l'exèrcit- així com per la inquietud literària i l'esperit crític que se li van desvetllar a l'Institut de Palma on va fer el batxillerat
33 37
38
i on anys més tard seria professor. A Barcelona es matricula a Dret i a Filosofia i Lletres el 1888 (s'estudiava més de pressa -els pocs que ho podien fer- i l'ensenyament mitjà durava menys!), però la mort de son pare el va fer seguir com alumne lliure tan sols els estudi s de Lletres, deixant els de Dret i començant ben aviat a col· laborar en la
molt més famós Manifest Futurista de Marinetti. Fins al 1919 alterna la càtedra amb la vida política i cultural barcelonina, col· laborant, amb Marcel·li Domingo i Francesc Layret , a la fundació del Bloc Republicà Autonomista i, amb els mateixos més L1uis Companys, a la del Partit Republicà Català, el 1917. Escollit diputal per Barcelona el 1919, va ser durament
premsa de banda i banda del mar. A Mallorca escriu a La Almudaina, El Ideal, El Obrera Balear, El Felanigense, Almanac de les Lletres,
Un humanisme complet en el qual la vida
atacat pels sectors més conservadors de la societat mallorquina, fortament impregnats d'un ruralisme decadent és el bé a tractar
amb absoluta dignitat i clerical que va prou més enllà del tòpic lite-i, ja en temps de la
Repúbl ica, a El Dia. En el cas de Barcelona la seva feina periodistica es desenvolupa, fonamentalment, a El Poble Català, diari que el dóna a conèixer en l'ambient de l'esquerra catalana de l'època i en el que va col· laborar-hi més temps, lent servir, de vegades, el pseudònim de "Fòsfor" . Però va escriure, també, a Ca talónia , L'Esquella de la Torratxa , Revista Jurídica de Catalunya i, fins i tot, La Veu de Catalunya, i als diaris de Madrid El Imparcial i El Liberal, ambdós considerats més o menys progressistes.
De 190 1 a 1909 va ser professor auxiliar de l'Institut de Mallorca, on havia estudiat, i, després del primer "fracàs" , va obtenir la càtedra de l' Institut de Gijón el 1911, aconseguint el trasllat a Figueres l'any següent. Havia obtingui prèviament un cert reconeixement literari per la publicació del seu text El Futurisme, el 1905, que recull una conferència seva de l'any anterior, en el que exposa un concepte de creació artistica i literària avantguardista, empeltat d'un cert romanticisme i amb una cà rrega d'innovació i individualisme modernitzador, quatre anys abans de la publicació del
rari i contra el qual Gabriel Alomar havia oposat un ideal estètic ciutadà, modern i regeneracionista que tenia punts evidents de contacte amb el modernisme català però anticipava ja la idea urbana i civilista de la generació noucentista següent. Alomar no havia tingut massa manies mai a denunciar aquell caràcter tancat i caciquil d'un cert regionalisme mallorquinista, al qual ell hi oposava l'esperit d'un catalanisme obert, europeista, segurament afrancesat i completament imbuït dels valors d'una ètica civil progressista que - ja a la primera dècada del seg le XXI- identilicava amb una certa Barcelona liberal i obrera. Però ningú no resta exempt de dèries espirituals que
esdevenen , també, personais ... Per això es va oposar, com a diputat, a la subvenció estatal al Diccionari del canonge Alcover, personatge clarament identificat amb l'integrisme més carca , amb la sorpresa dels qui veien en Gabriel Alomar un dels exponents de la cultura catalana de les Illes Balears i malgrat la validesa lingüística de l'obra. És clar que això no quedaria aixi ... Perquè l'any següent. el mateix canonge Alcover va
aconseguir prou suport contra la idea de la Diputació d'encarregar a Gabriel Alomar una Història de Mallorca, projecte que, òbviament, no va poder ser dut a terme.
Aquell 1920 va poder aconseguir el trasllat a l' Institut de Mal lorca, on faria classes de llatí i de literatura, establint una bona relació personal amb un alum·
de la Lliga, i segueix en el de les classes mitges o nacionalisme ... Jo veig el catala· nisme com una de les mil aspiracions de llibertat que fal ta per implantar a Espanya; però no ja com l'única d'elles," És per això que havia publicat, també, Catalanisme socialista, un recull d'assa· jos i conferències polítiques, i que el tro· bem, pocs mesos abans de la dictadura
de Primo de Rivera, en ne, Bartomeu Rosselló·pòrcel, poso teriorment poeta de considerable abast i del qual va pro logar la Imitació del foc l'any 1938. El mateix
L'esperit obert, europeu, il·lustrat,
d'una certa Barcelona
la fundació de la Unió Socialista de Catalunya, amb Rafael Campalans i Manuel Serra i Moret, partit del liberal i obrera ...
Alomar era també un poeta reconegut - tot i que la seva obra no té l'interès de la del seu antic alumne- amb una actitud que combinava un cert classicisme formal amb una opció entre romàntica i simbolis· ta . La seva poesia es reuneix en La ca· lumna de foc, del 191 1, prologada per Santiago Rusiñol. En castellà va publicar diferents assajos literaris com Verba, del 1919, amb un pròleg d'Azorín i reflexions polítiques i fi losòfiques com La guerra a través de un alma, El fren te espiritual, La formación de sí mismo i La politica idealista.
Políticament continuava treballant per la modern ització de l'esquerra catalana, amb una visió prou avançada i, de ben segur, vinculada al seu plantejament futu· rista: "Jo em demano si és poss ible, avui , la constitució d'un nou partit en la política de Catalunya. Responc: un partit no s' im· provisa. Jo crec que el partit nou, en cas de néixer, ha de ser un catalanisme obrer, un catalanisme de tercer moment, completant l'escala de catalanismes que comença en el catalanisme dels rics, o
qual el mateix Gabriel Alomar va ser escollit president. AI llarg d'aquella època augmentaria el seu pres· tigi , bàsicament per les seves col ,labora· cions en la premsa liberal de Madrid, al mateix temps que el seu aïllament a Mallorca, on era quan es va proclamar la República, Va ser escol lit diputat en les eleccions legislatives de juny de l'any 1931 , per Barcelona -per la Unió Socialista de Catalunya, coaligada amb l'Esquerra- i per Mallorca -per la Conjunció Federal·Socialista-, renunciant a l'acta de Barcelona i sent diputat per l'illa (evidentment, el sistema permetia presentar·se un mateix candidat en més d'una ci rcumscripció, però no podia obte· nir·se més d'una representació) . Va inter· venir en les Corts Constituents de la República, presidint la Comissió Perma· nent d'Instrucció Pública. En aquesta eta· pa ens trobem amb una aparent parado· xa alomariana: la seva completa oposició a un projecte d'Estatut d'autonomia de Mallorca ... perquè ell defensava l'absolu· ta catalanitat de les Illes i la seva integra· ció en el marc de l'Estatut de Catalunya,
33 39
40
i perquè, probablement, no li feia massa gràcia la possibilitat que la futura autonomia pogués ser governada per les teranyines clientelars i caciqui ls de la dreta rural mallorquina. Per contra, ell preferia l'annexió al cosmopolitisme d'una Catalunya-ciutat... Una altra visió idealista, segurament, però molt anticipadora del futur.
ta, malgrat que no pot reagrupar la seva família, que era a Mallorca, per anar-se'n -amb un fill i la dona d'aquest- a Egipte com a ministre plenipotenciari de la República, el juli ol de 1937. Evidentment, perd el càrrec en acabar la guerra i no té més oportunitat que la de continuar a El Caire , fent classes de literatura a la
Universitat de Gizeh i Entre 1932 i 1934
fou nomenat ambaixador a Roma i professor de la nova Universitat
El somni, escrivint a Le Journal d 'Égypte, diari en el que va signar amb el pseudòn im Albert de Beaurocher, que els es-
tan barceloní, d'una Catalunya-ciutat...
Autònoma de Barcelona, però va optar per reincorporar-se a l'ensenyament secundari i tornar a l' Institut de Mallorca, després de fer un viatge a Itàlia l'any 1935, pensionat per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.
Molt poc temps des-prés esclata la guerra civi l i Gabriel Alomar, que en aquell moment era a Madrid, veu com s'enfonsen els seus somnis de civi litat democràtica, il·lustrada i pacífica . Algun d'aquests ideals, més de caràcter que no pas de convenciment, li impedeixen segui r el procés de la Unió Socialista cap a la fusió amb forces d'origen comunista i op-
tudiosos interpreten com un gest d'irrevocable enyorança envers l'illa de Mallorca (el perfil de les roques en la llunyania ... ). Gabriel Alomar s'extingeix, molt cansat tant físicament com espiritualment, com
un personatge de l'Alexandria de Kavafis, el 7 d'agost de 1941 , ferotgement colpit per les conseqüències de la guerra d'Espanya i per la present guerra mundial. Un monument en record de Ferrer i Guàrd ia, causalment, no pas casualment, projecta ombra sobre la seva tomba egípcia. És hora de recordar el seu somni , que, cu riosament, és tan barce loní. .. ,
•
el documenT Discurs als Francmaçons Jacques Chirac
Paris, 23 de Juny de 2003
Jacques Chirac, president de la República Francesa , va rebre a l'Elisi els presidents -grans mestres, en la seva terminologia pròpia- de les organitzacions maçòniques de França, així com una representació de la resta d'Europa i d'Àfrica. Es commemorava el 275è aniversari de l'Orde maçònic a França i durant tres dies les autoritats de la República van homenatjar aquesta institució que ha constituït i constitueix una excel·lent escola de ciutadania basada en el respecte radical del pluralisme i el conreu del lIiurepensament. La Gran Mestra de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, Ascensión Tejerina - veure Espai de ll ibertat núm. 25- va participar en el conjunt d'actes programats, per invitació d'Alain Bauer, president del Grand Orient de France, acompanyada dels professors Joan-Francesc Pont i Joan Ramon Rodoreda. Aquesta és la traducció literal del discurs del president Chirac.
Grans Mestres, Senyores i Senyors,
Estic molt satisfet de rebre avui els representats d'una tradició filosòfica que ha contribuït de forma important, a França i al món, a l'elaboració i a la difusió de les idees republ icanes.
Hi ha històries que contribueixen a forjar la història , esdeveniments que fan
avançar la causa de la lI ibertal. 33 La creació , l'any 1728, de la pri-mera lògia francesa és un d'aquests fets. 41 Vostès han escollit celebrar de forma conjunta aquest esdeve-nimenl. I també han volgut con-vidar a les maçoneries estran-geres. A totes i a tots els hi desitjo la benvinguda més calo-rosa. En rebre'ls avui , desitjo rendir un homenatge al paper cívic de
les seves societats de pensamenl. Un paper actiu de defensa i de reafirmació dels principis republicans , un paper de vigilància i de reflexió.
Aquest aniversari és també per a vostès l'ocasió d'exterioritzar una idea justa de la francmaçoneria, més enl là dels clixés i de les idees preconcebudes.
Vostès inscriuen el seu compromís en l'herència de les llums. llums de la raó, de la tolerància i de la solidari tat humana, llums de la llibertat, la llibertat absoluta de consciència , la llibertat de dubtar, doncs el dubte és el motor del progrés. Una llibertat ben resumida en el tríptic: "provocar i no imposar, suggerir sense proclamar, interrogar molt més que respondre". En resum, la llibertat veri table de l'home neix de l'all iberament de les passions i dels esquemes socials tancats.
Alain Bauer, a qui agraeixo molt la iniciativa que avui ens reuneix, ha evocat el naixement de la francmaçoneria a França
42
a l'inici del segle XVII I amb aquesta bella fórmula: "El poble de l'Enciclopèdia s'esforça a convertir-se en el poble de les Llums". Nascut en els moments tèrbols de les guerres civi ls i religioses angleses, l'ideal maçònic, el d'Isaac Newton, somiava la substitució dels dogmatismes pel debat sobre el progrés científ ic, d'enterrar la destral de guerra, de suprimi r les rig ideses, per instaurar un espai de llibertat, per damunt dels tabús i del índexs de l'època.
Aquesta històri a, aquestes conviccions les pot assumir la francmaçoneria amb fortalesa . Són els fonaments del seu compromís. Marquen les seves tradi cions. Han passat tres segles i vostès es mantenen ferms en la continuació dels seus treballs en la llibertat , el rebuig de les certeses, l'obertura internacional , la recerca sempre indispensable de la serenitat en què ha de fer-se la reflexió, lluny de l'agitació del món.
La seva fidelitat a les tradicions, el seu compromís al servei de l'home, la francmaçoneria els ha pagat molt cars, perseguida com ha estat per tots els totalitarismes.
Les hores negres de l'ocupació [alemanya] i del col·laboracionisme l'han marcat dolorosament. Una legislació anti maçònica va ser promulgada a l'agost de 1940. Les obediències van ser disso ltes, ocupats els loca ls , devastats els temples, destruïts els arxius, sotmeses al pillatge les seves col·leccions. Els francmaçons van ser denunciats i els seus noms lliurats a l'ocupant nazi. Molts d'ells van ser deportats i van trobar la mort als camps [de con-
centració]. Mai a la seva història, la francmaçoneria francesa, que sempre havia manifestat un gran respecte per les institucions i les ll eis , havia hagut de patir un desencadenament tan brutal de violència i odi.
Aquest sofriment només pot explicarse per l'insubornable adhesió dels francmaçons a la República. La República que ells van ajudar a néixer i a fundar-la sobre les idees de raó i de progrés, a vetllar-la en els moments de fragilitat o d'atac, d'alimentar-la amb la seva exigència i la seva reflexió. Ells han estat sempre a la primera fila dels seus defensors.
En els segles XVIII i XIX, ells foren naturalment en tots els combats contra l'autori tarisme.
Des de les tavernes dels seus origens, els francmaçons han contribuït a la difusió dels valors propis de la Revolució Francesa i que proclama la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. En el gran moment revolucionari de 1848, ells militen per les llibertats polítiques i sindicals, la ll ibertat de premsa. la llibertat d'associació , l'abolició de l'esclavatge,
Després d'haver contribuït al naixement de la Tercera República, [els francmaçons] s'afilien en gran nombre a la Lliga del Drets de l'Home per fer triomfar la innocència del Capità Dreyfus. Uns
anys abans, havien preparat, en bona part , i sostingut la Llei de 1882, llei capital per a la República, creadora de l'ensenyament primari obligatori, laic i gratuït. Amb la mateixa fermesa, amb el mateix entusiasme, van donar suport a la Llei de la lIibertal d'associació de 1901 i a la Llei de
separació entre les esglésies i l'Estat de 1905.
El combat per la laïcitat és fortament deutor del seu compromís. Un combat necessari en tot moment que continua sempre en plena actualitat. Un combat per la tolerància i per una fratern itat basada en el respecte de l'al tri i que no s'atura en les diferències, els orígens o les religions.
En el transcurs del temps, a mesura que la República s'ha arrelat, que s'han imposat els valors unive rsals que ella defensa, la francmaçoneria francesa ha sabut atraure dones i homes compromesos en la vida social i representatius de tota la diversitat de França.
No existeix cap gran qüestió social lligada a la condició humana que no hagi estat tractada pels francmaçons. Recentment, de forma individual o col·lectiva, han intervingut en els debats sobre el paper de les dones en la nostra vida pública, sobre la bioètica, l'acollida i el lloc dels discapacitats. l'avenir de l'escola, la construcció europea, el desenvolupament sostenib le, la mundialització, la dive rsi tat cultural i també sobre la qüestió
dels canvis demogràfics i de la necessària adaptació de la societat francesa i de les seves estructures.
Com els francmaçons situen en el primer lloc del seu cor l'exigència d'humanisme, per aquest motiu es troben a l'avantguarda de la lluita contra el racisme, l'antisemitisme i la xenofòbia, contra les discriminacions i contra la violència. No existeix per a vostès el progrés individual i col· lectiu. el viure junts de veritat, si es deixa la porta oberta a les passions i els interessos particu lars, els comunita-ris mes i els integrismes, així com a les ignoràncies i els antagonismes que elles 33 engendren.
Senyores i Senyors, Vostès viuen aquest aniversari que 43
ens aplega com un compromís renovat per l'aveni r, per alt res progressos, per al-tres ll ibertats.
Avui desitjo saludar la seva acció que ha jugat un paper essencial en l'arrelament de l'ideal republicà a França. En rebre'ls a tots, desitjo testimoniar-los el respecte de la Nació per tot el que vostès són i per tot el que vostès fan .
Moltes gràcies •
•
44 La cultura a l'abast del món Pep Gaspar
la creaciÓ
la cl'caciÓ
Xavi Torrent
llibreS
Ser mujer en el Opus Dei Isabel de Armas, Foca, Madrid, 2002.
Isabel de Armas , periodista en actiu, explica ara , en for4
ma de cartes a una jove de divuit anys que s'interessa per l'Opus Del, la seva experiència de nou anys de mi · litàncla en aquesta organització de l'Esg lésia Catòlica Romana, enlre 1966 i 1974. L'interès d'aquest ll ibre rau en diversos lactors: la distància intel ·lectual i afectiva que dóna el temps transcorregut. les conviccions cristianes de ,'autora i la seva adscripció "de base" a la institució en la que no va ocupar càrrecs rellevants, aix! com el fet de centrar-se en la part femenina de l'Opus Dei , notòriament desconeguda. Isabel de Armas subtitu la el treball com "Iiempo de recordar" i. en efecte. se submergeix en una època del pafs i de la seva trajectòria vital força diferents a l'actual. A diferència d'altres obres més superficials i anecdòtiques, el conjunt de "enormes minucias" , en pa· mules de l'autora, que són explicades críticament, posen de relleu que el mètode opusdeístic es basa en la completa destrucció de la personalitat, en la supressió
de l'autonomia moral i en la subjecció completa a l'autoritat dels superiors. Existe ix un doble llenguatge sempre en allò que diu l'Opus Dei : la lIibertal , la verital , la religió, la "santa coacció", el suposat pluralisme", són sempre va· lors subordinats a l'obediència a una estructura plenament jerarquitzada, en la que ja no impera la violència físi ca dels monestirs sinó la brutal anihilació de l'esperit. L'Opus Dei , calvinista en reconèixer en la "recompensa econòmica ~ un signe d'elecció divina, és radicalment antHulera [i , per tant, antimodern] quan condemna , sobretot, el ll iure examen. L'obra d' Isabel de Armas, oportuna en un país en el qual els col.legis de l'Opus Dei - pedrera dels nous i joves militants- han accedit al finançament públic, ha d'ajudar al coneixement dels perills gravíssims que l'Opus Dei comporta per a l'educació en ll ibertat de les noves generacions, atès que persegueix per Iols els mitjans la "mort" intel·lectual dels seus neòfits i la seva transformació en dòcils instruments de la maquinaria burocràtico-religiosa més poderosa del món.
(JFP)
Ics rccomanacionS
Contra el pp Manuel Trallero, Ediciones 33 Peninsula, Barcelona, 2003.
Aqu est és un llibre per als 47 que estan en contra del Partit Popular: des del bodorrio de la nena fins als problemes del TGV, des de la invasió de l'illa Perejil fins a la calàstro-fe del Prestige i les tones de fuel vessades, des de la guerra fins a la seva capaci-tat per tornar a guanyar. Aquest llibre recu ll les frases fetes, les estupideses sense fi , les mentides de tota mena , els improperi s, les xuleries, les lIlvencions, les escopina-des que els senyors i les senyores del Partit Popular han vomitat a la societat 85-panyola i al món. Cada declaració del PP, raonada amb agudesa i contundència, justifica perquè l'autor està en contra del Partit Popular. Manuel Trallero és periodista. i columnista de La Vanguardia .
(EdL)
48
les recomanacionS
pel·líeuleS
Las invasiones barbaras
Danys Arcand, el director quebequès de La caida del imperio americana, torna a proposar una reflexió al voltant de la inleriorització d'alguns dels valors de la cultura progre del 68. Desfet el somni de la revolució, ha arribat l'hora de mirar cap endins. de fer que l'a lè de la ruptura somog ui les consciències de la quotidianitat. I de fer-ho emocionalment, malgrat tots els cinismes de la bona vifda per la qual han optat els hereus d'aquell mes de maig. Un cant a l'amistat, a les velles i belles amistats capaces de continuar xerrant i esti mant quan som molt a prop de la fi . Un cant a les re lacians personals i un manifest poètic de la bona mort amb dignitat. Una crònica sentimental del dret a l'eutanàsia activa i a la comprensió entre persones, encara que siguin pares i fill s.
(V.M.O)
Ser i tenir (Étre et ava;r)
Una pel·li francesa de 2003, dirigida per Nicolas Phi libert, que resulta ser un poema pedagògic (sense pensar en Makarenko necessàriament). No hi ha més senzi llesa possible, ni més renúncia a la transmissió de missatges especials, que rodar un docu· mental (cinéma-verité) al voltant de les vivències de les persones que conviuen en una escola unitària d'una zona rural del centre de França (l'Auvergne). No hi ha res més que el transcurs del temps que comparteixen el mestre (Georges López, fi ll de l'emigració espanyola) i els seus alumnes, de diverses edats - fins que poden anar a la secundària. El pas del temps, la mirada permanent en els ulls dels altres , l'intercanvi, l'aprenentatge, el compromís. el desig de contribuir al creixement personal , la possibilitat de compren-
dre's, el ritme pausat de les coses que es fan de la millor manera possible sense que es mengin el món interior de les persones que les fan .. Ah' I els recursos dels quals disposa, malgrat la fe ina que comporta el fet de tenir na· nos de diferents edats i cursos barrejats" aquesta escola, digna hereva de la millor tradició pedagògica de l'ensenyament públic republicà. I és que , en això, també el cinema i l'escola són diferents. És un bon cop d'ull , bonhomiós i molt proper, a una altra de les realitats del fet (de l'art?) d'educar.
(V. M.O)
( \
IlIsl /'lIIU-\ liS i Sl'/,('U Ililll'I",
assllti¡'U-, us i S('I'('U {ol'ls, ('SI ill/('u-, u" i S('/'('U /('/il, 'IIS