Escola Pública Banús · Escola Pública Banús T e r c e r t r i m e s t r e N ú m e r o 1 0 7 C u r s 2 0 1 9 - 2 0 La revista dels nois i noies de l’escola per tots els alumnes

Escola Públ ica Banús

T e r c e r t r i m e s t r e N ú m e r o 1 0 7 C u r s 2 0 1 9 - 2 0

La revista dels nois i noies de l’escola per tots els alumnes i pels seus pares i mares

This Traverse may the poorest takeWithout oppress of Toll –How frugal is the ChariotThat bears a Human soul.

There is no Frigate like a BookTo take us Lands away,Nor any Coursers like a PageOf prancing Poetry –

LLEGIR,VIATJAREN TEMPS DEPANDÈMIA?

Para fugarnos de la tierraun libro es el mejor bajel;

y se viaja mejor en el poemaque en el más brioso y rápido corcel.

Aun el más pobre puede hacerlo,nada por ello ha de pagar:

el alma, en el transporte de su sueño,se nutre sólo de silencio y paz.

Emily Dickinson

Emily Dickinson

Internacional Pupú 107

Pandèmies al llarg de la història Aquest trimestre els nens i nenes de segon hem treballat el tema de les pandèmies al llarg de la història i hem fet un recorregut en el temps, des del sorgiment de les

primeres pandèmies durant l’època neolítica fins els nostres dies.Els científics creuen que les primeres pandèmies van aparèixer en l’època prehistòrica que es diu Neolític, ara fa uns 12 mil anys. Això va ser perquè els homes van passar de ser caçadors i recol·lectors a ser agricultors i ramaders.

Així, tenien més contacte amb els animals dels seus ramats i amb les plantes que conreaven i s’infectaven amb els seus virus i bactèries.

Els antropòlegs que estudien restes prehistòriques de persones humanes creuen que en aquella època, un virus que es diu potyvirus va ser més perillós que el coronavirus i va matar moltes persones.

La Plaga d’Atenes La primera pandèmia que surt als antics llibres d’història va passar a l’Antiga Grècia l’any 430 aC. Ens l'explica un historiador grec que es deia Tucídides que també es va contagiar. Va afectar principalment la ciutat d’Atenes, per això li diuen la Plaga d’Atenes. Es creu que va arribar des de països africans i va entrar a Atenes pel Pireu, el seu port.

Es va produir durant una guerra en la que lluitaven atenencs i espartans i que es diu guerra del Peloponès. Va morir-hi molta gent, gairebé un terç de la població d’Atenes, unes 100 mil persones aproximadament.

Aquesta ciutat va entrar en decadència a causa d’aquesta pandèmia i de la guerra.

Altres ciutats de la Mediterrània també van patir-ne un brot, tot i que amb menys impacte.

Els habitants que contreien aquest virus patien febre, mal de cap, molèsties estomacals, vòmits, etc. Moltes de les persones que s’infectaven morien en pocs dies.

La Pesta antonina La segona pandèmia que coneixem de cert és la Pesta antonina que va sorgir a Roma l’any 165 dC. Un metge que es deia Galè aconsellava els emperadors com es podia aturar la pandèmia i va escriure un llibre explicant que la gent infectada tenia febre, diarrea, inflamació de la gola i erupcions a la pell.

Els investigadors sospiten que podria haver estat provocada pel virus de la verola o del xarampió, però no en sabem la causa exacta.

Continua a la pàgina següent...

2

Quan els humans inventen l’agricultura i la ramaderia, estan en contacte

permanent amb animals i plantes que els transmeten bactèries i virus que provoquen les primeres pandèmies


La van portar a Roma els soldats que tornaven de les guerres d’Orient i quan va ser més forta va matar 2 mil persones al dia.

L’epidèmia va tenir efectes negatius a tot l’Imperi romà. Va durar uns 15 anys i en total van morir uns 5 milions de persones.

La pesta negra Un altra pandèmia molt important a la nostra història és la coneguda Pesta Negra. Es va originar a la Xina l’any 1346 i es va estendre per moltes ciutats fins arribar a Egipte, Grècia i els Balcans. L’any 1347 va arribar a Itàlia, Suïssa, França i les Illes Britàniques.

La malaltia es transmetia a través de les puces de rates infectades que venien en vaixells d’Orient. Durant aquesta plaga van morir gairebé 20 milions de persones a tota Europa.

La variant més important de la Pesta Negra va ser la Pesta Bubònica. Als infectats els sortien bubons blaus i negres (bonys o bombolles) a l’engonal, el coll i les aixelles; els sagnava el nas, tenien febre alta i tos, i acabaven morint.

Es creia que qui agafava la malaltia havia estat castigat per Déu a causa dels seus pecats.

Molts religiosos anaven per les ciutats en processó fent penitència, i això va contribuir a propagar més la malaltia.

La grip espanyola L’última pandèmia que va afectar greument a tot el món va ser l’anomenada Grip espanyola. Va començar l’any 1918. El seu origen és desconegut. Els investigadors creuen que va començar a la Xina, on molts treballadors emigraven cap a Europa i Estats Units. El primer cas va ser el d’un soldat americà, per això alguns també creuen que va començar als Estats Units. El virus es va estendre entre els soldats americans i

europeus durant la primera guerra mundial, i després va arribar fins al nord d’Àfrica.

Els malalts de la grip espanyola tenien febre alta, sagnat de nas i problemes respiratoris.

La grip espanyola va causar entre 50 i 100 milions de morts a tot el món. Les conseqüències d’aquesta pandèmia van ser devastadores per a la mà d’obra i la indústria.

Al febrer del 2003 a l’Àsia també es va produir un brot de SARS (síndrome respiratòria aguda greu) causada per un coronavirus similiar al que està causant la pandèmia actual.

Les últimes pandèmies conegudes han estat la Grip A, l’Èbola o el Riza.

Actualment estem patint la pandèmia del Coronavirus, que va sorgir a la Xina a finals de l’any 2019.

La classe de 2n

...Segueix de la pàgina anterior

Un metge intenta curar un bubó a una senyora malalta de la Pesta negra

3


Història de la pandèmia Covid-19Durant aquest confinament els nens I les nenes de 3r hem fet de periodistes I hem

cercat informació per explicar-vos com va començar tot plegat.

A mitjans de desembre de 2019 van aparèixer els primers casos a Wuhan, una ciutat xinesa d’onze milions d’habitants.

Com que era plena època de grip, no s'hi va donar massa importància, fins que es va veure que els pacients afectats de pneumònia, treballaven o anaven freqüentmenta un mercat de Huanan,on venien animals vius.

Un mes després, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar que la malaltia la provocava un nou tipus de coronavirus anomenat SARS-CoV-2, que va passar d’un animal als humans en aquest mercat d’animals salvatges vius de Wuhan. L’11 de febrer, l’OMS va anomenar Covid-19 a aquesta malaltia. Un mes més tard va declarar la malaltia de la Covid-19 com a pandèmia.

Com es va estendre el virus a altres països De Wuhan va passar a altres ciutats xineses i va seguir pel continent asiàtic .

Els primers casos fora de la Xina van ser a Tailàndia, Taiwan, Japó i Corea del Sud.

Després van aparèixer alguns casos als EEUU.

A Europa, el primer cas va ser a França, però on va haver-hi més contagiats en un principi va ser a Itàlia, seguida d’Espanya i Regne Unit .

Després va passar a Iran.

Fake news o notícies per desinformar Des que es van conèixer els primers malalts per coronavirus, han aparegut moltes notícies falses, conegudes com a “fake news”. Totes volen alarmar les persones, condicionar les opinions i decisions, desestabilitzar la política i l’economia o afavorir els interessos polítics o econòmics d’alguns grups poderosos

Sempre hem de contrastar les notícies, és a dir consultar-les en diferents mitjans de comunicació i sobretot informar-nos en fonts oficials. Si sospitem que una notícia pot ser falsa no l’hem de compartir per WhatsApp o altres xarxes socials, abans de prémer el botó per enviar atura’t, pensa i verifica!

Fake news sobre l’origen de la malaltia. S’ha arribat a dir que el virus és una arma biològica creada a un laboratori xinès per reduir el nombre de persones grans o per enfonsar l’economia. Però estudis científics demostren que el virus prové del ratpenat.


4

Científics en un laboratori investigant per frenar l’expansió del coronavirus.


Sobre el contagi i els tractaments. Es va dir que sortint al balcó a aplaudir ens podíem contagiar, que ja existeix la vacuna, que el virus es mor si prens el Sol o beus begudes calentes. Totes aquestes afirmacions les van desmentir els científics.

Què han fet diferents països per aturar la pandèmia Xina. Confinament total de la població de la ciutat de Wuhan i la seva província Hubei i tancament de fronteres.

Corea del Sud. Han realitzat moltíssims tests, 15.000 per dia, per saber qui estava contagiat i qui no. A més els ciutadans tenien una App al mòbil per saber si havien estat en contacte amb persones infectades. Llavors les persones que donaven positiu als test i les que havien tingut contacte amb elles eren aïllades perquè no contagiessin a ningú més.

Espanya. Es va establir un Estat d’alarma el 13 de març. Es van tancar escoles i botigues menys supermercats i farmàcies, i només podíem sortir de casa a treballar o comprar. Però el 28 de març es va ordenar també l’aturada de tots els treballs que no fossin essencials. Després, a poc a poc, vam poder començar a sortir de casa.

Anglaterra. Al principi les autoritats angleses van decidir no confinar la població per no paralitzar l'economia. Pensaven deixar que la gent es contagiés del virus i així s’immunitzaria. Quan hi hagués molta gent immunitzada, el virus desapareixeria perquè ja no podria contagiar ningú, però van canviar d'estratègia ja que la gran quantitat de malalts col·lapsava el sistema sanitari i hi havia molts morts. Així que van instaurar mesures dràstiques com Itàlia, França i Espanya.

Suècia. Va adoptar mesures més suaus, aïllant només la població de risc i confiant en la responsabilitat de cada persona per seguir les mesures de prevenció. Més tard, van endurir les mesures.

Estats Units. Va començar a adoptar mesures de confinament molt tard perquè també confiaven en la immunitat de grup i no volien aturar l’economia. El sistema sanitari no és universal i no arriba a totes les persones.

Els països que han adoptat mesures estrictes de confinament han aconseguit aturar a poc a poc la pandèmia, evitant que el virus s’estengui, però les conseqüències econòmiques són molt dolentes per totes les persones, molta gent no ha pogut anar a treballar, les botigues han tancat, la gent ha deixat de viatjar, s’han cancel·lat esdeveniments esportius, s’han tancat les fronteres, els restaurants, els cines, els hotels; els nens hem deixat d’anar a l’escola i això ha fet perdre molts diners a tothom i molta gent s’ha quedat sense feina. Poc a poc esperem que tot torni a la normalitat.

La classe de 3r


Les rambles, el carrer de Barcelona per on passa més gent,

s’ha vist buit durant el confinament.

5


Pandèmia, confinament i literatura Al llarg de la història, hi hagut pandèmies i catàstrofes que han obligat a la gent a confinar-se com hem fet nosaltres aquests mesos. Durant el confinament algunes persones deixen volar la creativitat i imaginació. Així, al voltant dels confinaments han nascut grans obres literàries que ens parlen de l’essència de l’ésser humà. A cinquè hem fet un recull d’informació de les més importants. Decameró de Giovanni Boccacio Giovanni Boccaccio va nàixer a Itàlia al 1313 i va escriure el “Decameró” entre 1348 i 1353, quan la pesta va provocar 25 milions de morts a Europa. Són 100 contes que tracten de l’amor, la intel·ligència humana i la fortuna. Set homes i tres dones decideixen anar a una vila lluny de Florència per escapar de la pesta negra. Hi passen 14 dies aïllats explicant-se històries plenes d’enginy, bromes i lliçons vitals. Aquest llibre va ser molt polèmic perquè parlava de sexe i adjudicava a les dones un paper innovador, més enllà de servir per tenir fills i cuidar de la casa. En la mort de Laura de Petrarca És el títol d’un sonet del poeta italià Francesco Petrarca (1304) que va escriure al voltant de l’any 1350 durant la pandèmia de la pesta bubònica. Expressa el dolor per la mort de Laura, el seu amor etern i no correspost, que va morir a conseqüència de la pesta. Els sonets, són poemes organitzats en quatre estrofes: dos quartets (estrofes de quatre versos) i dos tercets (estrofes de tres versos). Petrarca va influenciar escriptors tan importants com l’espanyol Garcilaso de la Vega, o l’anglès William Shakespeare. Fankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley. Aquesta obra parla d’un científic que crea un monstre unint diverses parts de persones mortes, i és rebutjat per la resta dels humans pel seu aspecte. La novel·la tracta de la soledat del monstre, també de l’ètica de la ciència que s’atreveix a crear i destruir la vida.

Normalment el coneixem amb el títol de “Frankenstein”, però no hem d’oblidar que també es diu “el modern Prometeu”, ja que és molt important per a entendre l’obra. Prometeu, al igual que Frankenstein, crea un home a amb fang. Els dos ho intenten fer com si fossin Déu. Aquesta novel·la va ser escrita al 1816, quan l’erupció del volcà indonesi Tambora, va fer que aquell any no hi hagués estiu. El famós poeta Lord Byron va convidar a Mary Shelley i el seu marit a una casa que havia llogat a Suïssa. Passaven llargues estones confinats al calor de la xemeneia i tenien temps per escriure i explicar històries.


6


La pesta d’Albert Camus Albert Camus va ser un novel·lista, dramaturg, filòsof i assagista francès nascut al 1913. Va fer de periodista a la Segona Guerra Mundial i el 1957 va rebre el Premi Nobel de Literatura. La novel·la tracta d’uns doctors i la seva labor humanitària en la ciutat argelina d’Orà mentre és assotada per deu plagues. L’obra mostra els efectes de les diverses plagues en la població i transmet que en l’ésser humà hi ha més coses bones i dignes d’admiració, que dolentes. Això també ho hem vist durant el nostre confinament amb la gran feina que han fet els sanitaris, caixeres, persones de la neteja... Què poden traure dels confinaments La vivència d’una pandèmia ens pot aportar grans aprenentatges. Nosaltres hem après a valorar la feina de tothom, que feines que infravalorem són molt importants i necessàries, que és molt important estar junts per donar-nos suport uns als altres. Hem après a valorar les persones que tenim al voltant i a preocupar-nos més per elles, ja que mai sabem quan les podem perdre. Així, hem d’intentar passar més temps amb elles i dir-los que les estimem, perquè si no ho fem, tal vegada ens en penedirem en el futur. Igual que aquests autors que crearen en temps de confinament, nosaltres també hem aprofitat per fer les nostres pròpies creacions. Tot seguit podeu llegir les d’alguns companys.

La classe de 5è


Mentre hem estat confinats,

tothom a casa ha hagut d’estudiar

per l’any que ve millorar

i aconseguir estar graduats.

Paula Moreno

Al principi estava feliç d’estar confinat,

però ara se’m fa una mica avorrit.

No puc veure la família, estic molt ferit,

Això d’estar a casa és molt cansat.

Iker Caballero

Avui el sol torna a brillar

i jo vull al carrer sortir.

Perquè no vull l’avorriment patir

i al carrer amb les amigues jugar.

Ana Delgado

El virus ens fa rentar les mans,

posar-nos la mascareta,

que semblem una marioneta.

Això, tan sovint, no ho fèiem abans.

Sergi Herrero

Estoy muy cansada

de estar en casa encerrada.

El virus a muchos está afectando.

però en casa nos iremos salvando.

Ariadna Suárez

7

Nacional Pupú 107

La COVID-19 a Espanya Fa aproximadament tres mesos va arribar a Espanya un virus molt dolent, que tots

coneixem amb el nom de Coronavirus, que ens va canviar la vida per complet a tots i totes. Els nens i nenes de primer hem investigat sobre l’evolució d’aquest virus al

nostre país, sobre com es transmet i què podem fer per evitar contagiar-nos.El primer cas registrat a Espanya de Covid-19 es va conèixer el 31 de gener. Va ser un turista alemany a la Gomera, a les Illes Canàries, que es va contagiar al seu país.

El dia 24 de febrer ja es van detectar contagiats a Madrid, Catalunya i València. De seguida, el número de casos va pujar ràpidament, fins que el 8 d’abril es va arribar als 130.759 contagiats i 12.418 morts. A partir d’aquest dia, els casos diaris van disminuir a poc a poc. Hi hagut al voltant de 250 mil contagiats i 30 mil morts.

La pujada tan ràpida de malalts, va provocar que els hospitals es col·lapsessin. Hi havia moltes persones que necessitaven ser ateses i no hi havia prou habitacions ni metges ni infermers. Tampoc no hi havia mascaretes, guants, ni aparells respiradors. Davant d’aquesta situació el govern va contractar nous sanitaris i va fer hospitals de campanya. Algunes fàbriques de cotxes van construir respiradors i molta gent a casa seva va cosir mascaretes per a tothom. Molta gent va ser generosa ajudant en allò que podia.

Quan el virus va arribar al nostre país el govern va començar a adoptar algunes mesures de prevenció: posar en quarantena a totes les persones que tinguessin qualsevol símptoma relacionat amb el Covid-19 i a les persones que havien estat en contacte amb

elles; aconsellar a les persones no participar en actes amb molta gent; suspendre les activitats extraescolars amb alumnes de diferents escoles. Uns dies després, van decidir tancar les escoles, primer a Madrid el dia 9 de març, al dia següent a Catalunya i després a la resta d’Espanya.

Però al veure que cada vegada hi havia més gent infectada i no podien parar els contagis, el 13 de març el President del govern va declarar l’estat d’alarma que va comportar el confinament de les persones i la prohibició dels desplaçaments i activitats laborals que no fossin essencials. Sols podia sortir de casa una persona per fer la compra.

Així vam estar fins al dia 4 de maig, que va començar el pla de desescalada que s’ha de fer a poc a poc i es divideix en 4 fases:


8

El personal sanitari ha lluitat de valent per fer front a la pandèmia

Nacional Pupú 107

És molt important rentar-se les mans sovint

• Fase 0: Va començar el 4 de maig. Es vanestablir horaris diferenciats de passeig pera nens i nenes, persones adultes ipersones grans. Els bars podien obrir perfer menjar per emportar i les botiguespetites podien atendre un sol client ambcita prèvia, i desinfectant el local duesvegades al dia.

• Fase 1: A Barcelona va començar l’11 demaig. Els horaris per passejar o fer esport.eren els mateixos i les botigues podienatendre sense cita prèvia. Els bars podienobrir la meitat de les seves terrasses,també els hotels sense utilitzar les zonescomunes. La gent podia fer reunions defins a 10 persones.

• Fase 2: Es podia obrir l’interior dels bars,botigues més grans de 400 metresquadrats i centres comercials. També espodia anar a les platges, als museus,teatres i cinemes, però sense ocupar totesles butaques. Es van obrir algunes escolesper uns quants nens de pàrvuls o a petitsgrups d’alumnes de sisè. Les reunionspodien ser de 15 persones.

• Fase 3: En l’última fase hi haurà normesde seguretat pels treballadors a les oficinesi fàbriques. Podran obrir les discoteques igimnasos però amb poca gent, també elsparcs temàtics i l’oci a l’aire lliure ambmenys de 800 persones, però amb tothomassegut i mantenint la distancia.

Cada fase havia de tenir una durada mínima de dues setmanes, perquè és el període d'incubació del virus.

Aquest virus és molt contagiós. Quan una persona infectada esternuda o tus, llença gotetes d'aigua a l'aire, que poden ser inspirades per altra persona o aterrar al seu nas, boca o ulls. També ens podem contagiar si toquem coses amb gotes infectades i després ens toquen el nas, la boca o els ulls.

Fins que no es trobi el remei terapèutic o la vacuna de la COVID-19, hem de respectar les normes d'higiene bàsiques:

1. Mantenir la distància de seguretat.

2. Utilitzar mascareta en llocs on no es puguimantenir la distància recomanada.

3. Rentar-nos sovint les mans amb aigua isabó o amb un desinfectant.

4. No tocar-se amb les mans brutes els ulls, elnas o la boca.

5. Desinfectar els objectes que portem de foracap a casa.

6. Cobrir-se el nas i la boca a l’hora de tossir oesternudar amb el colze flexionat.

7. Si et trobes malament, o tens febre idificultat per a respirar, queda’t a casa isol·licita atenció mèdica.

Els nens i nenes de primer us animem a complir les normes de seguretat. Així tots junts aconseguirem vèncer aquest virus.

La classe de 1r

... Segueix de la pàgina anterior

9

Escola Pupú 107

Éssers vius versus virus Segur que heu sentit a alguna persona parlar dels virus com si fossin “bichos”, però

això és correcte? Un virus és una ésser viu? Els alumnes de 6è us ho volem explicar. Per això farem una breu descripció de les característiques dels éssers

vius, com es classifiquen i la diferència amb els virus. A més a més, parlarem dels virus més famosos i de la solució a les malalties que provoquen: les vacunes!

Perquè un ésser es pugui considerar “ésser viu” ha d’estar format per una o més cèl·lules (cèl·lula = unitat bàsica de vida) i a més ha de dur a terme les funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Una pedra és un ésser, una cosa que realment existeix, però no és un ésser viu perquè no té cèl·lules, no es nodreix ni es relaciona amb el medi ni es reprodueix.

Els científics classifiquen els éssers vius segons el tipus de nutrició i el tipus i quantitat de cèl·lules que tinguin.

Distingeixen 5 grans regnes, que engloben organismes amb característiques comunes.

El regne de les moneres. Tenen cèl·lules procariotes (sense nucli definit). A aquest regne pertanyen els bacteris i cianobacteris.

El regne dels protoctists, en el que distingim els protozous i les algues.

El regne dels fongs, on trobem els llevats, les floridures i els bolets.

El regne de les plantes, que poden ser amb o sense flor.

El regne dels animals, que inicialment es divideixen en vertebrats i invertebrats.

Com podeu comprovar aquí no hi són els virus.

La majoria de científics consideren que els virus no són éssers vius. Llavors, que és un virus?

Un virus és un agent infecciós submicroscòpic (És tan petit que només el podem veure amb un microscopi molt potent). No és considerat un organisme viu ja que no té estructura cel·lular, no es capaç de nodrir-se ni de relacionar-se amb el medi i tampoc és capaç de reproduir-se per sí mateix, només es replicarà si casualment entra en contacte amb una cèl·lula i s'hi introdueix.

L'estructura dels virus és bastant senzilla. Els elements bàsics d'un virus són els següents:

1. ADN o ARN, mai tots dos alhora, és elmaterial genètic que conté la informació quedetermina les característiques del virus.


Il·lustració esquemàtica d’un virus amb corona

10

Escola Pupú 107

2. Càpsida, és una coberta feta deproteïnes que envolta l’ADN o ARN.Aquestes proteïnes tenen la propietatde trencar o dissoldre la membrana deles cèl·lules i això fa que el virus s'hiintrodueixi a dins.

3. Alguns virus, com els corona, tambéestan envoltats per una membrana degreix amb punxes de proteïnes, que enaquest cas són les que trenquen lamembrana de les cèl·lules.

Com veieu als virus els falten molts dels elements que tenen les cèl·lules per poder nodrir-se, alimentar-se i reproduir-se. Ara bé, és veritat que els virus es multipliquen, però només ho poden fer si entren dins d'una cèl·lula, ja que és la cèl·lula la que els possibilita replicar el seu ADN o ARN i les altres estructures.

Els virus es poden classificar de moltes formes, segons tinguin ARN o ADN, segons els tipus de càpsida i segons altres criteris.

El coronavirus SARS-CoV-2, responsable de la malaltia Covid-19, és de la família Coronaviridae. El seu genoma està format per una única cadena d’ARN. Es replica quan diposita el seu ARN al citoplasma de cèl·lules eucariotes (cèl·lules que tenen un nucli ben definit).

Els virus provoquen malalties als humans, com el refredat o la grip i altres més greus que a continuació us exposem.

La SIDA. Ha provocat al voltant de 40 milions de morts. És la sisena causa de mort a nivell mundial. Actualment no hi ha cap vacuna oficial contra la SIDA. S'encomana per via sexual o per ferides amb contacte sanguini.

La Verola. Va aparèixer fa 10.000 anys. A finals del segle XVIII provocava 400.000 morts anuals entre els europeus. Al 1980 es va erradicar, com a resultat d'una campanya de

vacunació mundial sense precedents. Provocava febre, malestar general, mal de cap, fatiga intensa, mal d'esquena i vòmits. Després, apareixien unes taques vermelles a la cara i a altres parts del cos i es formaven ferides que deixaven marques per sempre.

La Grip Espanyola. Entre els anys 1918 i 1920, es calcula que va infectar un terç de la població mundial. Va provocar milions de morts. Produïa infecció respiratòria, febre, rinitis, tos i malestar. Encara es desconeix la seva procedència. Li van posar el nom d’espanyola perquè únicament a Espanya s’informava de l’epidèmia, ja que Amèrica i la majoria de països europeus estaven immersos en la primera guerra mundial.

Com que els virus no són organismes vius els antibiòtics no tenen efectes sobre ells. Per combatre els virus disposem de vacunes, les quals enganyen el nostre sistema immunològic, ja que una vacuna conté el virus a una escala molt petita o bé amb les toxines que produeixen els virus, de forma que el nostre cos sense posar-se malalt fabrica anticossos contra el virus. La primera vacuna la va inventar Edward Jenner al 1796 per combatre la verola.

La classe de 6è


Edward Jenner metge anglès que va descobrir al 1796 la vacuna de la verola

11

https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblaci%C3%B3_mundial

Escola Pupú 107

El coronavirus, el SARS CoV2 i la Covid-19

Fa tres mesos va aparèixer un nou virus que provoca una malaltia tan greu que pot matar les persones i a més a més té molta capacitat per contagiar a molta gent. Davant d’aquesta situació tan greu, a bona part dels països del món, s’han posat en marxa moltes mesures de prevenció amb la finalitat d’aturar l’extensió de la malaltia i garantir la salut de la població. Aquest virus ha provocat el tancament de les escoles, de les botigues i les fàbriques que no fossin essencials i ha obligat al confinament de la població a casa seva. El nostre país i tots els països afectats han patit una crisi sanitària amb milers de morts i ara també patiran una crisi econòmica per la paralització de les fàbriques i el tancament dels negocis. Tot i que s’ha aconseguit aturar la propagació de la malaltia, mentre no es trobi una vacuna, aquest virus ens obligarà a modificar les nostres vides. Accions quotidianes com anar a comprar a una botiga, saludar els amics, reunir-nos amb ells o jugar al pati, s’hauran de fer amb mesures de prevenció per evitar la possibilitat de contagi.

Què és un coronavirus Els coronavirus són un tipus de virus que tenen al seu voltant una mena de puntes allargades que surten de la membrana que els envolta. Quan els científics els veuen al microscopi, aquestes puntes fan que el virus sembli que tingui una corona al seu voltant. El virus que provoca el refredat i el virus que provoca la grip pertanyen a la família dels coronavirus, és a dir també són coronavirus.

Què és el SARS-CoV-2 Quan els científics van investigar l’origen de la nova malaltia que va aparèixer a la Xina, a la ciutat de Wuhan, van descobrir que la provocava un nou virus desconegut fins a aquell moment. Aquest virus pertanyia a la família dels coronavirus i el van anomenar SARS-CoV-2. CoV vol dir que pertany a la família dels coronavirus i SARS vol dir que aquest virus

provoca un Severe Acute Respiratory Syndrome. El 2 li han posat per diferenciar-lo del SARS-CoV-1, un virus que va aparèixer l’any 2003 a Àsia i va matar prop de 900 persones.

Què és la Covid-19 La Covid-19 és el nom de la malaltia que desenvolupen les persones que es contagien amb el virus SARS-CoV-2.


Foto real del virus tal i com es veu al microscopi electrònic

12

Escola Pupú 107

Els símptomes d’aquesta malaltia poden ser semblants als d’una grip, però es manifesten de forma més intensa. Entre aquests símptomes destaquen com més freqüents el malestar general, la febre, la tos seca, el dolor i els greus problemes respiratoris que moltes vegades acaben en bronquitis i en pneumònia bilateral. També poden aparèixer símptomes gastrointestinals,problemes a la pell i formació de coàguls a la sang que impedeixen la seva circulació. Les persones que són especialment vulnerables davant d’aquesta malaltia són els majors de 60 anys, les persones diagnosticades d’hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars i les que tenen malalties pulmonars cròniques o pateixen el càncer. També esconsideren vulnerables les dones embarassades.

Com ens podem contagiar Els científics han estudiat com pot entrar el virus SARS-CoV-2 en l’organisme d’una persona i així contagiar-la i posar-la malalta. Sembla que el virus pot entrar a l’organisme d’una persona per diferents vies: Quan una persona infectada tus, esternuda, parla o simplement respira, expulsa per la boca petites gotetes d’aigua que porten el virus. Si té a prop una persona sana, al respirar pot introduir al seu cos aquelles gotes amb el virus i llavors ja està contagiada. Les petites gotetes d’aigua que expulsen les persones contagiades també poden caure en la superfície dels objectes que tenen al costat, si una persona toca aquests objectes i després es porta la mà als ulls, el nas o la boca, el virus també pot entrar al seu organisme.

Què fa el virus quan el tenim a dins El virus SARS-COV-2 quan està dintre de l’organisme d’una persona comença a penetrar dins de les seves cèl·lules.

Aquelles puntes que formen la corona del virus i sobresurten de la seva escorça estan fetes d’unes proteïnes que tenen la capacitat de trencar la membrana de les cèl·lules dels pulmons i d’altres òrgans, d'aquesta manera el virus es pot introduir dins la cèl·lula. Una vegada a dintre comença a replicar-se fins que hi ha tants virus que rebenten la cèl·lula, surten i comencen a introduir-se en altres cèl·lules per fer el mateix.

És llavors quan el nostre cos produeix una resposta inflamatòria per tractar de combatre’l, provocant en conseqüència tots els símptomes que hem explicat anteriorment.

Tothom hem pogut comprovar que aquest virus és molt perillós perquè ha provocat malalties molt greus i la mort de moltes persones.

Per aquest motiu, és molt important seguir les ordres i recomanacions de les autoritats sanitàries.

L’esforç, la responsabilitat i la col·laboració de tothom és cabdal per arribar a aturar aquesta pandèmia.

La classe de 4t


En vermell es veu la gran quantitat de virus que surten d’una cèl·lula que acaben de rebentar després de replicar-se dins d’ella.

13

Anglès Pupú 107

Fake News en la pandèmia Al llarg d’aquests mesos de confinament, s’han difós algunes falses creences o llegendes

urbanes. Els alumnes de 6è han explicat que s’ha de fer en cada cas per prevenir el contagi del Coronavirus que provoca la Covid-19.

FACT 1: COVID-19 IS NOT transmitted through houseflies and mosquito bites. There is no evidence or information to suggest that the COVID-19 virus transmitted through houseflies and mosquito bites. To protect yourself, clean your hands frequently with an alcohol-based hand rub or wash them with soap and water. Avoid close contact with anyone who is coughing and sneezing. FACT 2: Spraying and introducing bleach or another disinfectant into your body WILL NOT protect you against COVID-19 and can be dangerous. These substances can be very dangerous for our body. Bleach and disinfectant should be used carefully to desinfect surfaces only. FACT 3: 5G mobile networks DO NOT spread COVID-19. Viruses cannot travel on radio waves/mobile networks. We must avoid touching a contaminated surface and then eyes, mouth or nose. FACT 4: Exposing yourself to the sun or to temperatures higher than 25C degrees DOES NOT prevent the coronavirus disease (COVID-19). You can catch COVID-19, no matter how sunny or hot the weather is. To protect yourself, make sure you clean your hands frequently and thoroughly and avoid touching your eyes, mouth, and nose. FACT 5: You can recover from the coronavirus disease (COVID-19). Catching the new coronavirus DOES NOT mean you will have it for life. If you have cough, fever, and difficulty breathing, seek medical care early. Most patients recover thanks to supportive care. FACT 6: Drinking alcohol does not protect you against COVID-19 and can be dangerous. Frequent or excessive alcohol consumption can increase your risk of health problems. FACT 7: Ultra-violet (UV) lamps should not be used to disinfect hands or other areas of your skin. UV radiation can cause skin irritation and damage your eyes. Washing your hands with an alcohol-based hand sanitizer or with soap and water are the most effective ways to remove the virus.

FACT 8: Are hand dryers effective in killing the new coronavirus? Hand dryers are not effective. To protect yourself against the new coronavirus, you should frequently clean your hands and dry them with paper towels or a warm air dryer. FACT 9: Do vaccines against pneumonia protect you against the new coronavirus? No,The virus is so new and different that it needs its own vaccine. FACT 10: Can eating garlic help prevent infection with the new coronavirus? Garlic is a healthy food, but there is no evidence from the current outbreak that eating garlic has protected people from the new coronavirus. FACT 11: Does the new coronavirus affect older people, or are younger people also susceptible? People of all ages can be infected by the new coronavirus. Older people and people with pre-existing medical conditions (such as asthma, diabetes, heart disease) appear to be more vulnerable to becoming seriously ill with the virus. To protect yourself follow good hand hygiene and good respiratory hygiene. FACT 12: Are there any specific medicines to prevent or treat the new coronavirus? There is no specific recommended medicine to prevent or treat the new coronavirus (2019-nCoV). People infected with the virus should receive adequate care to relieve and treat symptoms. Some specific treatments are under investigation and will be tested through clinical trials.

La classe de 6è

14

Racó de pàrvuls Pupú 107

Pàrvuls ens explica

Què no hefet durant elconfinament

NO HE POGUTANAR AL PARC

D’ATRACCIONS,Max Hovhannisyan P5

Eider Costa de P3

NO HE POGUTFER BARBACOAAMB LA FAMÍLIA,Alma Troyano P5

NO HE POGUTSORTIR AL PARCAyman Bourihou de P4

NO HE POGUTDONAR LA MÀ

15



Què feia durantel confinament

APLAUDIR ALBALCÓ,

Martí García de P5

FER PUZZLES,Eider Costa de P3

JUGAR A JOCSDE TAULA,

Yeikov Parrales de P4

AJUDAR LA MARE,Kevin Singh de P5

16


Pàrvuls agraeix la feinadel personal esencial durant el confinament

CAIXERA DEL SÚPER,Martí García de P5

METGE,Izan Román de P4

IMFERMERA,Rawan Kazzab de P3

ESCOMBRAIRES,Luca López de P5

17



Com ens hemde protegir delvirus

AMB MASCARETA

RENTAR-SELES MANS

2 M DE DISTÀNCIA

MAXIME HERNÁNDEZ P3

NIKO ROLDÁN P4

PABLO FERNÁNDEZ P5

18

Racó de pares Pupú 107

Carta de la Junta directiva de l’AMPA a totes les famílies per

acomiadar el curs

Queridas familias, queridos niños y niñas de la escuela Banús,

A mitad de marzo, de un día para otro, se cerraron las escuelas; el AMPA también tuvo que suspender todas las clases extraescolares y se dio la orden de confinamiento de la población.

No hubo tiempo para explicaciones ni para despedirse ni siquiera para recoger informes, libros, material escolar o algunas de las pertenencias que aún nos esperan en el centro. Lo más importante en aquellos momentos era parar la pandemia que se estaba llevando por delante muchas vidas humanas.

Queremos aprovechar este escrito para manifestar públicamente nuestras condolencias a todas aquellas persones que han perdido algún familiar o amigo durante estos días.

El curso ha acabado sin que hayamos podido volver todos juntos a la escuela.

Teníamos pensadas diversas actividades para este tercer trimestre.

Pero ya sabéis, por culpa de este virus que nos ha venido sin avisar, hemos pasado unos meses muy malos encerrados en casa y sujetos a unas medidas de precaución que nos han hecho la vida diferente.

Sentimos mucho que este año no podamos organizar el festival de clausura de les actividades extraescolares ni la fiesta de fin de curso, en la que los niños disfrutaban tanto. Tampoco podremos darles los regalitos que tradicionalmente ofrece el AMPA a todos los alumnos y alumnas del Banús.

Pero al año que viene tenemos la esperanza de organizar una fiesta espectacular para celebrar todos juntos que esto ya se ha acabado.

Mucho ánimo para todos. Nos veremos muy pronto

BON ESTIU!!

La presidenta de l’AMPA y la junta directiva

19

Entreteniments Pupú 107

1 2 3

Sabeu que hem tingut una pandèmia que ens ha obligat a estar confinats, però sabríeu omplir les caselles amb aquest noms:

1. El nom de la malaltia. 2. El nom del virus. 3. El nom de la família a la que pertany el virus.

Hi ha paraules amb guions que també ocupen casella.

20

A O B O U D O S E R M M A S C A R E T A E S R I O N O N I S N R O R I L I P O D T A S E S G E L P I I Y F N O U L A S A D I S T À N C I A R I Q L A P I E D Q L S T A R J H S O M E

Has de trobar en aquesta

sopa de lletres 4 paraules

relacionades amb aquests

dibuixos

Només dos d’aquests coronavirus són iguals

És la taula numèrica. Escriu només a les 5 caselles blanques

81

9

3

1

Cada infectat de coronavirus pot contagiar 3

persones

Escola Pública Banús · Escola Pública Banús T e r c e r t r i m e s t r e N ú m e r o 1 0 7 C u r s 2 0 1 9 - 2 0 La revista dels nois i noies de l’escola per tots els alumnes

Documents