Erwin Olaf

ERWIN OLAF laura Moreno i Aina Bonich

Biografia● Nascut al 1959 a Hilversum, Holanda. Treballa al seu estudi d’Amsterdam des

del 1980, que és una antiga església. ● El seu llançament a l’àmbit internacional va ser a partir del 1988 arrel de la seva

sèrie ‘’Chessmen’’ per la que va guanyar el premi a la ‘’Young European Photographer Competition’’

● També s’ha dedicat a la producció audiovisual. Alguns dels seus curtmetratges han participat en diversos festivals. Ha treballat per empreses com a fotògraf de publicitat per empreses reconegudes com: Channel, Versace, BMW, Microsoft, Nintendo, ELLE...entre d’altres.

● Rep influències de: David la Chapelle i de Helmut Newton.

● Les seves fotografies estan exposades arreu del món, com per exemple: a la Galería Espació Mínimo de Madrid, al MOMA de Nova York o a la Galerie Magda Danysz de París.

● Quant a premis i reconeixements: al 2001 va guanyar el León de Plata, al 2006 als premis The International Colors Awards va guanyar el premi de fotógraf de l’any i al 2007 la revista Kunstbeeld el va declarar el millor artista holandés.

● El Govern Holandés ha reconegut el seu prestigiós treball concedint-li el premi Johannes Vermeer en reconeixement de tota la seva carrera.

● Destaca en l’art contemporani per la seva inusual i sofisticada manera de percebre la bellesa.

característiques● Les seves obres eren en blanc i negre al principi, introduint-se de forma gradual

al color i a la manipulació digital. Entre les seves sèries destaquen Fashion

Victims, Royal Blood i Lady’s Hats.

● La fotografia d’Olaf és una barreja de fotoperiodisme i estudi. Genera grans

adhesions però també rebuigs per la seva manera directa de tractar temes com

el sexe, el desig, la bellesa i la violència.

● Fa crítica a la hipocresia social, els tabús, la doble moral, o l’abús consumista.

En resum, tot allò que la societat contemporània acostuma a amagar.

● Es percep tensió en tots els seus treballs, perquè tot i ser estàtics, Olaf pretén crear sensació d’incomoditat en els espectadors.

● S’inclou dintre del moviment de fotografia de l’experiència ja que la

vida de l’artista i el seu entorn constitueixen el centre dels seus

treballs, convertint-se en una mena d’autobiografia.

● En algunes obres s’utilitza el neobarroc.

Paradise Portrait (sèrie)

● ● Retrat, mirada directa a la càmera.

● Primeríssim pla (frontal) en color amb contrastos entre el color blanc predominant i les celles, els llavis, els ulls, les galtes i el cabell. També contrast de llum.

● Objectiu: normal o, com a molt, teleobjectiu.

● Foto d’estudi: il·luminació amb flash o llum contínua de làmpada tipus Spot.

● Il·luminació dura

● Centre d’interès: ulls (emmarcats per les celles i les pestanyes).

● Fotografia molt nítida: ISO baix, número diafragma baix (més obertura), i velocitat d’obturació lenta si s’utilitza un trípode o el flash.

● Dinamisme: colors, linies corbes del maquillatge del personatge.

● L’expressió de la cara amb el maquillatge provoca intimidació i una mica de tensió.

● Dos punts de fuga al final de les dues líneas de dents (superiors i inferiors).

● Recorregut visual: ulls, nas, boca.

● Es presenta atemporalitat.

● Permet diversitat d’interpretacions.

Autoretrat (Sèrie) ● Fotografia en color, hi predominen els colors

neutres.

● Pla mig, no hi ha contrastos

● Objectiu normal, o teleobjectiu: fotografia estàtica sense deformacions.

● Il·luminació de flash o de llum contínua frontal superior.

● Fotografia feta en un estudi.

● Centre d’atenció: CARA, sobretot els ULLS a causa de l’expressió del personatge i la ‘’línia’’ que queda una mica més il·luminada i que separa els ulls i el front i crea una certa tensió.

● Fotografia nítida ja que no podem percebre cap tipus de gra fotogràfic. Amb: ISO baix i número del diafragma petit, per tant, més obertura.

● Com que la fotografia està feta amb un trípode o un flash, la velocitat d’obturació serà lenta.

● Pel que fa a l’expressió del personatge ens genera una certa tensió i incomoditat, per la mirada. També ens crea certa confusió el cable que porta a la cara, situat a l’inferior del nas.

● Pretén enviar un missatge d’alguna cosa relacionada amb alguna malaltia ja que aquesta foto és la última d’una sèrie d’autoretrat en la qual s’exposa a ell mateix com serà en el futur quan sigui vell.