FERNANDO LALANA “ No sóc un escriptor vocacional ” El passat dia 7 de febrer va venir al nostre centre l ’escriptor Fernando Lalana, guanyador del premi Gran Angular de l ’any 1985, disposat a respondre a les preguntes de nois i noies de 3r i 4t d ’ESO amb el risc que això comporta... - Bon dia, senyor Lalana, ens permet fer-li unes preguntes? - Oh, i tant! - Doncs primer de tot m’agradaria preguntar-li com se li va ocórrer de fer-se escriptor... - La veritat és que no sóc un escriptor vocacional, jo més aviat sóc home de ciències. Dedicar-me a escriure va ser una decisió espontània. Ho vaig decidir exactament el 20 de febrer de 1985 a un quart de deu de la nit, quan vaig rebre la notícia per part de la meva mare de que havia guanyat el premi Gran Angular. - ...I això deu haver afectat a la seva vida familiar... - No, no, tinc una família “estàndard” , i tenint la sort que he tingut no em puc pas queixar. - Havent escrit tants llibres, es deu bloquejar alguna vegada... què fa per a desbloquejar-se? - Bloquejar-se? Què és això? Com més llibres escrius, més fàcil et resulta escriure’n de nous, però el que de debò és indispensable és llegir obres d’altres autors per a crear-ne les pròpies. - Per a escriure, deu tenir alguna tècnica o algun procediment... - Sí, jo no escric un llibre fins que no el tinc TOT pensat; de fet, escriure és el que menys m’agrada de la meva feina, i el que més, informar-me i pensar-lo. Un bon títol és essencial. - Com va canviar la seva vida després del seu primer llibre? - No va canviar en absolut. Era “El secreto de la arboleda”, que va quedar finalista en el premi - Vaixell de Vapor de 1983. Va ser dos anys després que vaig decidir dedicar-m’hi. - Per què escriu, majoritàriament, literatura juvenil? - L’únic motiu és molt simple: és en el que em trobo més còmode; pot ser per l’extensió, ja que la la mida estàndard d’un llibre per a adults és d’unes 500 pàgines, i tan llarg em fa avorrir la història. - Quina és l’obra de la que se sent més orgullós? - Com a satisfactòria en el sentit d’haver sigut més ben rebuda pels lectors, diré que “Morirás en Chafarinas”, la que van dur al cinema, però de la que me’n sento més orgullós, la que m’omple més és “La muerte del cisne”. Fernando Lalana
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
FERNANDO LALANA “No sóc un escriptor vocacional”
El passat dia 7 de febrer va venir
al nostre centre l ’escriptor Fernando
Lalana, guanyador del premi Gran
Angular de l ’any 1985, disposat a
respondre a les preguntes de nois i
noies de 3r i 4t d ’ESO amb el risc que
això comporta...
- Bon dia, senyor Lalana, ens permet fer-li unes
preguntes?
- Oh, i tant!
- Doncs primer de tot m’agradaria preguntar-li
com se li va ocórrer de fer-se escriptor...
- La veritat és que no sóc un escriptor vocacional,
jo més aviat sóc home de ciències. Dedicar-me a
escriure va ser una decisió espontània. Ho vaig
decidir exactament el 20 de febrer de 1985 a un
quart de deu de la nit, quan vaig rebre la notícia
per part de la meva mare de que havia guanyat
el premi Gran Angular.
- ...I això deu haver afectat a la seva vida
familiar...
- No, no, tinc una família “estàndard” , i tenint la
sort que he tingut no em puc pas queixar.
- Havent escrit tants llibres, es deu bloquejar
alguna vegada... què fa per a desbloquejar-se?
- Bloquejar-se? Què és això? Com més llibres
escrius, més fàcil et resulta escriure’n de nous,
però el que de debò és indispensable és llegir
obres d’altres autors per a crear-ne les pròpies.
- Per a escriure, deu tenir alguna tècnica o algun
procediment...
- Sí, jo no escric un llibre fins que no el tinc TOT
pensat; de fet, escriure és el que menys
m’agrada de la meva feina, i el que més,
informar-me i pensar-lo. Un bon títol és
essencial.
- Com va canviar la seva vida després del seu
primer llibre?
- No va canviar en absolut. Era “El secreto de la
arboleda”, que va quedar finalista en el premi
- Vaixell de Vapor de 1983. Va ser dos anys
després que vaig decidir dedicar-m’hi.
- Per què escriu, majoritàriament, literatura
juvenil?
- L’únic motiu és molt simple: és en el que em
trobo més còmode; pot ser per l’extensió, ja que
la la mida estàndard d’un llibre per a adults és
d’unes 500 pàgines, i tan llarg em fa avorrir la
història.
- Quina és l’obra de la que se sent més orgullós?
- Com a satisfactòria en el sentit d’haver sigut més
ben rebuda pels lectors, diré que “Morirás en
Chafarinas”, la que van dur al cinema, però de la
que me’n sento més orgullós, la que m’omple
més és “La muerte del cisne”.
Fernando Lalana
Fernando Lalana
- Quin és el premi que ha significat més per a
vostè?
- El premi Cervantes; mai no havia tingut una taula
de celebritats per a mi. Després posaria al premi
Nacional de Literatura, ja que el fet de guanyar-
lo de tant jove em va ajudar molt a impulsar-me
en la meva carrera. Un altre premi, el Gran
Angular, que el vaig guanyar tres vegades, més
que res perquè era l’únic que hi havia.
- Moltes gràcies, senyor Lalana, per haver
contestat tan honestament a aquestes
preguntes.
- Ha estat un plaer.
- Espero poder tornar-lo a veure.
- El mateix li dic.
Fernando Lalana
Related Documents
