ELS PAISATGES DE SECÀ ELS PAISATGES DE SECÀ. INSTRUCCIONS DE SEGUIMENT 1 2 3 4 5 6 7 8 9 www.visitalagarriga.cat Des del cartell d’inici del recorregut, a l’encreuament entre el Passeig i el carrer del Bosc, seguim aquest carrer en direcció est, fins a creuar el pas a nivell de la via del tren. Ens parem al costat del camp de conreu que ens queda a l’esquerra, on fem la primera parada. Camps del costat del pas a nivell Seguim pel mateix camí. Al cap de 150 m, quan el camí gira suaument a l’esquerra, ens posem dins del bosc. 20 m endins veurem unes baranes de fusta que protegeixen el forn d’obra del Malhivern. Forn d’obra Tornem al camí. Al cap de 200 m deixarem un trencall i l’antiga Bòbila d’en Font a l’esquerra. Nosaltres seguim pel costat del bosc i del torrent, fins que aquest creua el camí. En aquest punt ens aturem. Bosc del Malhivern Ara el camí fa una pujada sobtada, asfaltada. Quan arribem al final del tram asfaltat agafem el camí de l’esquerra i el seguim aproximadament 200 m més, fins que fa una ziga-zaga i el Pla de les Parets s’obre davant nostre. Camí ramader al Pla de les Parets Continuem pel mateix camí uns 200 m més, fins que trobem un trencall a l’esquerra, que coincideix amb l’inici d’un camp d’ametllers, que queda a la dreta del camí principal. També aquí hi ha un pal de seguiment de la xarxa de senders del Vallès Oriental. Ens parem en aquest punt. Camp d’ametllers Agafem el camí de l’esquerra. Creuarem una torrentera just en el punt on deixem un camí tancat amb una cadena a mà dreta. Just després de creuar el xaragall, el camí fa una pujada i, a la dreta, hi veurem una petita vinya. Ens aturem aquí. Vinya Acabem de fer la pujada, fins a l’entrada de la “Finca Jesús”, i agafem, cap a l’esquerra, el camí que ens trobem. Seguim aquest camí uns 300 m fins arribar a la llera del següent torrent, entre pollancres i avellaners. Ens aturem aquí. Torrent del sot de l’ase Acabem de creuar el torrent i seguim pel camí, que ara fa pujada. No ens aturem fins que veiem, a l’esquerra, una finca amb horts en funcionament, al cap d’encara no 150 m. Horts Continuem pel camí. Deixem un trencall a la dreta i un altre a l’esquerra, i fem alguna ziga-zaga. Una vegada tenim camps d’oliveres a esquerra i dreta, arribarem a un encreua- ment de camins. Ens parem en aquest punt. Hauran passat uns 400 m des de l’anterior parada. Oliveres de can Violí A l’encreuament, agafem el camí de l’esquerra, que baixa pel costat d’una reixa metàl·lica, deixant oliveres a esquerra i dreta. Després de passar pel mig d’un petit canyissar, el camí gira a la dreta. El seguim, deixant una imponent paret de pedra a la dreta i una casa a l’esquerra. Quan arribem a la Ronda del Carril, si la prenem a l’esquerra podrem tornar al punt d’inici del recorregut, i si ho fem a la dreta anirem directament cap al centre del poble. Parada 6: VINYA Més bo o més dolent, de vi fa milers d’anys que en bevem! Un ramat d’ovelles al riu Congost, l’any 1904. Fons Blancafort (AHCO), Centre de Documentació Històrica de la Garriga dels panellets o de les picades sense ametlles? • L’ametller creix lentament i resisteix molt bé les sequeres. I això de consumir poca aigua ja sabem que és molt necessari a casa nostra! Tot això fa que la seva llenya sigui molt calòrica i que, per tant, fos molt apreciada per cremar. • El cultiu dels ametllers era, a més, molt poc intensificat, fet que permetia combinar-lo amb d’altres cultius més baixos i aprofitar encara més les possibilitats del terreny. Els ametllers del Pla de les Parets. Fons Projecte la Garriga rural 2013, Sara Riera, Centre de Documentació Històrica de la Garriga Fa 150 anys, si haguéssim aixecat la vista i mirat els vessants muntanyosos que envolten les parts baixes de la Garriga, hi hauríem vist vinyes quasi fins al capdamunt. La vinya i la producció de vi van tenir una gran expansió a les nostres terres entre els segles XVII i XIX, fins al punt que un dels carrers més importants del poble deu el seu nom a una activitat que hi estava relacionada. A la Garriga s’hi barrejaven vins provinents del Vallès i de la costa, per després transportar-los Catalunya endins. D’això se’n diu “calabriar”, i d’aquí en va sorgir el carrer Calàbria. Malgrat això, a la Garriga les vinyes eren més aviat petites i poc productives. Gairebé cada casa en tenia una, normalment arrendada, que servia per poder beure vi tot l’any. La plana del Vallès no és una plana. La plana del Vallès és, en realitat, un seguit d’ondulacions solcades per torrenteres i rierols, sovint estrets i profunds. Camins d’aigua, gairebé sempre invisible als nostres ulls, però que és la sang que dóna vida als nostres paisatges de secà. Una aigua invisible que alimenta un bosc completa- ment diferent que el del Malhivern. És el bosc de ribera, amb pollancres, àlbers, freixes, avellaners... El mosaic de paisatges de secà és tan divers que, a vegades, no és ni de secà. I és que, si ens perdem pels camins i corriols d’aquests paratges, anirem trobant petites illes, petits oasis verds que, a diferència de les torrenteres i de les clapes boscoses, són artificials. És l’aprofitament dels aqüífers subterranis, construint pous per anar a trobar- los, com a l’hort que teniu al davant, o dissenyant grans mines que recorren quilòmetres per portar l’aigua d’un lloc a un altre. Sigui com sigui que s’aconsegueixi l’aigua, es tracta de l’enginy humà per poder produir aliments En molts sentits, el cultiu tradicional dels ametllers és un exemple de sostenibili- tat. I encara hi heu d’afegir que aquesta poca intensificació dels cultius aporta una diversitat d’espais i paisatges que afavoreix molt la diversitat d’animals (sobretot d’ocells) del territori. Si a tot això hi sumem que el verd clar de les seves fulles contrasta amb els colors terrosos dels camps de cereals, sobretot a l’estiu, no us sembla evident que els ametllers són una benedicció per a tota la fauna, fins i tot la humana? Però la vinya ja feia molts segles que es conreava. Ja sabeu que és un dels tres cultius que formen la tríada mediterrània, amb el blat i les oliveres. Els vins que es feien a llocs com la vil·la romana de can Terrers (no us oblideu d’anar-la a visitar!) s’exportaven a tot l’Imperi Romà ara fa 2.000 anys! Tradicionalment, com passava amb els ametllers, el cultiu de la vinya era un exemple de sostenibilitat. Eren uns camps ideals perquè hi pasturessin les ovelles, i la seva poca intensificació permetia que molts animals hi fessin vida i hi cacessin. Ara, sovint, el seu cultiu és molt intensificat. No és el cas, però, de petites vinyes com aquesta, plantades fa pocs anys. Si les vinyes van quasi desaparèixer fa 100 anys, amb la fil·loxera, i van ser molts cops substituïdes pels avellaners, ara que el cultiu de l’avellana no surt a compte torna a estar de moda fer vi. Però aquesta vegada al revés de fa 2.000 anys: poc i bo. Vinyes al voltant de la Doma, a principis del segle XX. Fons Blancafort (AHCO), Centre de Documentació Històrica de la Garriga Parada 7: TORRENT DEL SOT DE L’ASE Els torrents són, alhora, el cor i les artèries dels espais de secà Sovint, a l’estiu, formen gairebé un túnel amb les seves capçades. A l’hivern, en canvi, han de deixar caure les seves fulles plenes d’aigua per protegir-se de les gelades de les fondala- des. De fet, en medis frondosos com aquest, les plantes, silenciosament, han de lluitar entre elles per rebre els raigs del sol. Per això, per exemple, algunes petites plantes floreixen just al principi de la primavera, abans que els arbres es cobreixin de fulles; i per això l’heura s’enfila fins dalt de tot dels troncs... Els pollancres creixen molt ràpid. Els que veieu aquí, van ser plantats per aprofitar la seva fusta. Fa tants anys que hi són, però, que ja s’han integrat plenament a l’ecosistema del Parada 8: HORTS Si és per subsistir, del secà en fem regadiu! torrent del Sot de l’Ase, i mentre nosaltres podem gaudir de la seva ombra a l’estiu i del seu color grogós a la tardor, nombroses espècies d’animals gaudeixen tot l’any dels forats dels seus troncs. En aquest punt, si seguiu el petit rètol indicador, a la dreta, 50 metres enllà hi podreu admirar un dels millors roures de la Garriga, crescut també gràcies a l’aigua invisible. Però els torrents són també l’hàbitat, el lloc de pas i la font de recursos per moltíssims animals. Animals de totes mides hi viuen o hi mengen; els abelle- rols (sabeu de què s’alimenten?), uns ocells preciosos i difícils de veure, aprofiten els seus marges argilosos per fer-hi el niu; molts animals els fan servir de vies verdes lliures d’obstacles per poder travessar urbanitzacions i polígons industrials; i els humans ho hem aprofitat tot dels torrents: la llenya, els fruits, les flors, la caça, l’ombra... i fins i tot allò que no es veu, l’aigua, fent a vegades veritables obres d’enginyeria per portar-la quilòmetres enllà. necessaris per a la subsistència, i per poder-ho fer en un entorn que, d’entrada, no ho permet. Són petits assentaments dispersos, amb construccions provisionals per aixoplugar-se, per guardar-hi les eines, a vegades per viure-hi, que ara es construeixen amb plàstics, palets i somiers i que fa milers d’anys es bastien amb fusta, canyes, argila, materials que no deixen rastre amb el pas dels anys... Són retalls i detalls d’història que sovint passen inadvertits o són directament invisibles. L’olivera es cultiva a les nostres terres des de temps immemorials. Ja heu vist que forma part de la famosa tríada mediterrà- nia... I és que l’oli és un producte essencial per explicar la nostra cultura i la nostra història. Segueix sent omnipresent als nostres plats, però és que, a més, tradicio- nalment, ha estat necessari per conservar aliments i per il·luminar les cases, per exemple. Parada 9: OLIVERES DE CAN VIOLÍ Algunes oliveres d’aquestes feixes fa milers d’anys que són testimonis dels canvis del paisatge del Vallès Amb la col·laboració de: Idiomes: Recorregut de l’itinerari: 3.150 m Retornant al punt d’inici: 4.100 m Mas Nualart Itineraris LA GARRIGA RURAL De fet, els camps d’oliveres que teniu al davant, i els que podreu veure quan aneu seguint l’itinerari, són un dels paisatges rurals tradicionals més ben conservats de la Garriga. Pareu-vos a contemplar el paisatge del Vallès des d’aquest vessant. Fixeu-vos amb les oliveres, de soca ampla, ben separades les unes de les altres, deixant espai per poder combinar el seu cultiu amb el d’altres productes. Paisatges oberts, amplis, que tant agraden als nostres ulls i que tanta diversitat d’animals acullen. Fixeu-vos com s’ha anat modelant el pendent, esglaonant-lo amb aquestes feixes de pedra seca tan precioses... Paisatges històrics, tradicionals, bonics, de pau, de descans, per gaudir. Paisatges que pengen d’un fil, el del planejament urbanístic i els interessos econòmics. Paisatges que deixarem morir? Més info: www.visitalagarriga.cat [email protected] La tríada mediterrània al Pla de les Parets. Fons Projecte la Garriga rural 2013, Sara Riera, Centre de Documentació Històrica de la Garriga