-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
Josep Ramis Nieto
adosrius.wordpress.com
(v. 03-10/07/2017)
1. Introducció
En un estudi anterior sobre la Guerra Civil a Dosrius1
analitzàvem el marc general del conflicte civil a la població del
Maresme. Gràcies a l’anàlisi de la documentació disponible sabem
que Dosrius i Canyamars no van experimentar els nivells de
repressió i terror d’altres localitats maresmenques durant els 3
anys de guerra civil. Els veïns del municipi havien votat
candidatures de dretes en les eleccions municipals que es van
celebrar durant la II República i quan van arribar les primeres
notícies de l’aixecament militar es van organitzar per protegir la
població i els seus habitants de les escomeses dels comitès
d’altres poblacions de la província.
Durant els primers dies de la guerra, a Dosrius es va formar un
Comitè integrat per membres de l’antiga classe dirigent i per
altres elements de tendència esquerrana2. Una de les primeres
mesures va ser la creació d’una milícia per defensar el poble i els
seus veïns contra la violència que podia venir de fora. Passats un
dies, la pressió de comitès d’altres poblacions va fer que el
Comitè quedés integrat únicament per membres d’esquerres i a
l’octubre de 1936 es constituïa un ajuntament format per dirigents
de la CNT i la Unió de Rabassaires.
L’acció de la milícia i la voluntat per part de les autoritats
republicanes de mantenir l’ordre a la població va evitar que es
produïssin morts violentes durant els tres anys de conflicte.
L’única víctima per mort violenta que es va produir a Dosrius va
ser la de Pere Vallès Valls, un capellà de Manresa que estiuejava a
Sant Andreu de Llavaneres i que va ser assassinat per elements del
Comitè Revolucionari de la mateixa població.
Molts ciutadans de la comarca van buscar refugi als boscos de
Dosrius fugint de la repressió implacable d’altres poblacions o
dels allistaments que els haurien enviat al front de guerra.
L’actitud generalitzada dels habitants de Dosrius va ser la de
complicitat amb els fugitius, amagant-los a les seves cases i
avisant-los amb anticipació quan els milicians d’altres pobles es
presentaven per detenir-los.
1 Josep Ramis Nieto, “Apunts per a una història de la Guerra
Civil a Dosrius”, a adosrius.wordpress.com. 2 Sobre la formació i
la composició dels comitès antifeixistes a les poblacions del
Maresme, veieu Jordi Amat i Teixidó, “La composició política dels
comitès antifeixistes del Maresme”, XXVII Sessió d’Estudis
Mataronins, 2010.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
2
El mateix va passar amb el patrimoni arquitectònic i
eclesiàstic. Tret de l’anomenada Torre de Fusta, cap edificació va
ser cremada íntegrament i en el cas dels béns eclesiàstics, la
destrucció es va limitar bàsicament al mobiliari de les esglésies i
ermites.
2. La Repressió de la Dictadura
Una vegada acabada la guerra, les autoritats franquistes van
utilitzar dues eines per esbrinar l’abast de la destrucció de les
propietats i la responsabilitat d’aquells que no havien recolzat
l’aixecament militar. La primera va ser la Causa General3, que en
el cas de Dosrius es va allargar durant 4 anys (1940-1944); la
segona va consistir en la detenció de tots aquells que se sospitava
que havien comès alguns dels delictes tipificats per les autoritats
franquistes. Una vegada detinguts, es prenia declaració al
detinguts i es demanaven informes a les autoritats locals per
esbrinar la conducta i el grau de responsabilitat dels delinqüents
polítics. La repressió per part del guanyador de la guerra es va
materialitzar en un sistemàtic enjudiciament dels enemics a través
de judicis sumaríssims el funcionament dels quals hem analitzat en
un altre article4.
A la base de dades del Tribunal Militar Territorial Tercer, on
es conserven els expedients del judicis o procediments incoats
contra els ciutadans que pertanyien a principis de la dècada dels
quaranta a la Quarta Regió Militar, figuren un total de 23
ciutadans nascuts a Dosrius i residents a altres localitats de
Catalunya. La llista d’aquests represaliats, amb la localitat de
residència i la sentència, és la següent:
Juan Abril Bellatriu (Argentona, dotze anys i un dia de reclusió
temporal).
Jaime Abril Fonseca (Argentona, sobreseïment).
Esteban Albert Corp (Mataró, absolt).
Miguel Anglada Rovira “el Calet” (Arbúcies, dotze anys i un dia
de reclusió temporal, commutada per sis anys i un dia de presó
major). Luis Argemí Serra (Sant Andreu de Llavaneres, dotze anys i
un dia de reclusió temporal, commutada per sis anys de presó
menor).
Celestino Boix Vilajoana (Llinars del Vallès, dotze anys i un
dia de reclusió temporal).
3 Sobre la Causa General i la seva implantació progressiva a
l’Estat espanyol com a eina repressora, veieu Pablo Gil Vico,
“Ideología y represión: La Causa General. Evolución histórica de un
mecanismo jurídico-político del Régimen franquista”. 4 Josep Ramis
Nieto, “Els Judicis Sumaríssims a l’Auditoria de Guerra de la
Quarta Regió Militar: radiografia del procediment judicial militar
per a la repressió dels republicans catalans durant els primers
anys del franquisme”, a adosrius.wordpress.com.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
3
Acisclo Boix Vilajoana “Bisbe” (Llinars del Vallès, dotze anys i
un dia de reclusió temporal, commutada per sis anys i un dia de
presó major). Adolfo Bonamusa Codina (Mataró, dotze anys i un dia
de reclusió temporal, commutada per sis anys de presó menor).
Miguel Conejos Nogueras (Caldes de Montbui, pena de mort,
executat).
Jaime Creizet Solé (Argentona, absolt, remissió o a disposició
d'altres autoritats). José Creizet Solé (Argentona, sobreseïment
provisional i tres mesos d'arrest major). Pedro Fort Bronsoms
(Figueres, desconeguda).
Juan Martorell Nogueras (Vilalba Sasserra, llibertat).
Tomàs Nogueras Collet (La Roca del Vallès, pena de mort,
commutada per reclusió perpètua).
José Pou Borèn (Vilalba Sassera, llibertat).
José Reverter Jané “Capello” (Llinars del Vallès, dotze anys i
un dia de reclusió temporal, commutada per sis anys i un dia de
presó major i indultat). José Reverter Riera (Sant Celoni, vint
anys de reclusió temporal).
Jaime Roca Gurri (Vilassar de Mar, vint anys de reclusió
temporal, vint anys de reclusió menor i indultat). Alberto Roig
Anglada (Mataró, llibertat).
Luis Roig Nogueras (Mataró, llibertat).
Juan Serra Ignaci “Petroli” (Llinars del Vallès, absolt).
Dolores Travesa Rupià (Premià de Mar, dotze anys i un dia de
reclusió temporal).
Conrado Vila Coll (Mataró, divuit anys i un dia de reclusió
temporal).
Altres ciutadans havien nascut a Dosrius o a altres ciutats del
món i residien a Dosrius durant la guerra civil o la immediata
postguerra. El present estudi analitza el procediment judicial
militar al qual tots aquests veïns van ser sotmesos i la informació
que dels expedients es desprèn: la composició dels comitès, la
destrucció del patrimoni, les intimidacions, la col·laboració amb
els fugitius, l’exercici del poder institucional o
parainstitucional.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
4
3. Els represaliats residents a Dosrius
La llista de residents a Dosrius i represaliats per les
autoritats militars franquistes ascendeix a un total de 19
persones. Hem volgut incorporar a la investigació a dues persones
no residents a Dosrius: Esteve Albert i Corp i a Miquel Conejos
Nogueras. El primer perquè va néixer a Dosrius, perquè va
intervenir en bona part del que va passar al poble durant els
primers dies de la guerra i per la notorietat cultural que va
adquirir durant la resta del segle XX. El segon perquè va ser
l’únic ciutadà nascut a Dosrius que va ser condemnat i executat per
les autoritats per la seva actuació durant el conflicte.
La resta d’encausats van ser investigats, interrogats i moltes
vegades jutjats i condemnats per causes diverses i que no tenien
directament relació amb la repressió a la rereguarda republicana.
Per aquesta raó hem volgut agrupar a aquest conjunt de 21 ciutadans
en diverses categories en funció de les seves responsabilitats
durant el període 1936-1939. També ens referirem a continuació al
paper de les autoritats i ciutadans que van col·laborar amb la
justícia militar per denunciar i actuar de testimonis a favor o en
contra dels processats.
4. El context social i polític a l’inici de la guerra civil
Amb una població de 887 habitants a l’any 1936, Dosrius tenia
una baixa densitat poblacional d’uns 22 habitants per quilòmetre
quadrat. Si descartem a dos dels investigats com a simple depuració
de funcionaris, els 17 residents investigats a Dosrius
significarien l’1,92% de la població total.
Gràcies al cens fet a l’any 19305, sabem que dels 894 habitants
de Dosrius, 494 (55%) sabien llegir i escriure, mentre que 400
habitants (45%) no sabien llegir. Quan va esclatar el conflicte
civil a l’any 1936, la majoria dels seus habitants es dedicava a
l’agricultura, com a pagesos o com a jornalers i de forma marginal,
altres feien feines com les de picapedrer, paletes o comerciants6.
Es tractava sens dubte d’una societat fonamentalment dedicada a
l’activitat agrícola i forestal, que portava els seus excedents als
mercats locals de la comarca, salpicada per l’animació social i
cultural que portarien ciutadans de l’alta burgesia de Barcelona i
Mataró que passaven els estius a Dosrius i especialment a
Canyamars7.
Pel que respecta a la vessant política només sabem que les
candidatures de dretes van dominar bona part dels comicis celebrats
durant la II República, amb un certa preeminència de la Lliga
Regionalista o Concòrdia Ciutadana.
5 INE, Cens de població de 1930. 6 A un estudi sobre
l’associacionisme a Dosrius que porta per títol “Sociabilitat i
associacionisme a Dosrius durant la primera meitat del segle XX”,
vam poder constatar que en una llista de 90 socis de l’associació
“L’Artístic” fundada a l’any 1932, el 77% dels socis eren pagesos
(39) i jornalers (32). 7 Vegeu l’article “Pere Prats Vidal. Un
dandi a Canyamars i dues nissagues” a adosrius.wordpress.com.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
5
5. Un condemnat a mort: Miquel Conejos Nogueras (18)
Com hem dit anteriorment, Miquel Conejos Nogueras va ser l’única
víctima mortal de la repressió franquista nascuda a Dosrius i
condemnada per fets ocorreguts a Catalunya durant la guerra civil.
Conejos seria denunciat per dos particulars al febrer de 1939 i
seria executat quatre mesos després. El delicte principal va ser
l’intent d’assassinat d’un dels declarants, però les investigacions
van afegir com a agreujants els de participar en els fets d’octubre
de 1934, estar afiliat a la CNT, marxar de voluntari al front i
pertànyer a les patrulles cenetistes que es movien per la
comarca.
6. De membre del Comitè de Dosrius a contrabandista de fugitius:
Esteve Albert i Corp (2)
Albert vivia a Mataró quan va esclatar la guerra civil però es
va traslladar ràpidament a Dosrius, on havia nascut, per format
part del Comitè que es va formar durant la segona meitat del mes de
juliol de 1936. Durant els primers dies va col·laborar amb els
ciutadans de Dosrius a evitar la repressió per part de les milícies
d’altres pobles però durant el mes de setembre la seva actuació
devia ser més que sospitosa i abandonaria la població. La seva
ambigüitat política li va permetre ser membre de les milícies
alpines i policia de fronteres, fet que li va evitar l’allistament
a files i li va possibilitar amagar i ajudar a creuar la frontera a
una quantitat no menor de ciutadans. El mateix Albert declara que
es tractaria de centenars de persones. Eren bàsicament membres
pertanyents a l’Església, però també industrials, fabricants,
militars o ciutadans que simplement volien arribar a la zona
nacional per lluitar contra l’exèrcit de la República. Tot i alguna
denúncia malintencionada, sembla que Albert no va cobrar cap
remuneració pels serveis oferts als fugitius.
7. Dues mestres depurades: M. Isabel Allué Castanera (3) i
Margarita Torrandell Forment (4)
Les dues mestres de Dosrius (Allué) i de Canyamars (Torrandell)
van haver de presentar una declaració jurada sobre les seves
activitats abans i després de la rebel·lió militar de les forces
nacionals. La primera havia començat a treballar al sector educatiu
al 1900 i la segona al 1906. Les autoritats franquistes no van
trigar ni un mes després d’entrar a la comarca per exigir de les
docents proves de la seva fidelitat als nous valors del règim.
8. Fugitiu i amagat durant un any: Tomàs Jubany Jubany (5)
Tomàs era un membre de la Federació de Joves Cristians que va
intentar per tots els mitjans fugir de Catalunya per no ser
represaliat per la FAI. Va evitar l’allistament a files falsificant
la seva edat però al final va acabar sent tinent a l’exercit
republicà.
8 Entre parèntesi hem inclòs el número que a l’annex hem
assignat als acusats.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
6
Va intentar fugir de nou, va fracassar i es va amagar a casa
d’un conserge durant un any sencer. Només va sortir quan les tropes
franquistes van entrar a Barcelona.
9. Els maquis a Dosrius i un assassinat sense aclarir: Manel
Ruiz Bru (6)
Manel Ruiz va ser processat a l’any 1945, poc després que dos
presumptes maquis es presentessin a casa seva per demanar-li
menjar. Sembla que Ruiz es va veure obligat a col·laborar donades
les amenaces que va rebre dels visitants. En una batuda dels cossos
de seguretat i de l’exèrcit per la zona, Ruiz va ser interrogat,
negant l’existència de fugitius a la zona, per acabar reconeixent
la col·laboració forçada. En les diligències que es van efectuar,
va sortir a la llum que Ruiz havia estat implicat en un assassinat
a principis de la dècada dels trenta però finalment va ser absolt
de tots els càrrecs.
10. Una denúncia malintencionada: Isidre Oliveres Bellús (7)
Isidre va ser denunciat per una veïna per haver delatat a una
persona que aquesta tenia a casa seva. La simple denúncia va ser
suficient perquè Oliveres, el marit de la denunciant, la denunciant
i les autoritats del poble prestessin declaració. En el fons, la
denúncia obeïa a rivalitats veïnals i les actuacions van ser
arxivades.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
7
11. El comitè de Canyamars: Esteve Bonamusa Domènec (8), Lluís
Sentís Bias (9), Joan Figueres Lladó (10) i Joan Roca Valentí
(11)
Nom Delicte Edat Professió Acusacions Incorporat
a l’exèrcit republicà
Afiliat al partit abans del 18
de juliol
Sindicat a la CNT
Responsabilitats Sentència
Esteve Bonamusa Domènec
Rebel·lió militar
41 Pagès Detencions i registres
Sí; soldat Sí Membre del comitè; President de la Junta
de Veïns de Canyamars
Absolució
Lluís Sentís Bias
Rebel·lió militar
40 Carnisser Detencions i registres
Sí Sí Membre del comitè; responsable de
proveïments
Absolució
Joan Figueres
Lladó
Rebel·lió militar
43 Jornaler Detencions i registres
No Sí Alcalde de Canyamars (Juny 1937-Juny 1938);
President del Centre Republicà de
Canyamars; membre del comitè
Absolució
Joan Roca Valentí
Rebel·lió militar
25 Jornaler Comissari polític;
detencions i registres
Sí; sergent Sí Membre del comitè; President del Sindicat
d’Oficis varis de la CNT de Canyamars
12 anys i 1 dia de
reclusió temporal
Els membres del Comitè de Canyamars
Durant els primers dies de la Guerra Civil, Canyamars va
constituir un Comitè de Salut Pública anàleg al de Dosrius, sota la
presidència del comerciant Vives. Sembla evident, per la declaració
dels testimonis, que la idea de formar una junta de defensa va
sortir de la població de dretes de Canyamars, inclosos els
estiuejants de Barcelona i d’altres poblacions, així com dels
membres de dretes del primer comitè de Dosrius. Per evitar la
intervenció d’elements estranys al poble, els membres del comitè
van actuar com un comitè revolucionari, rebent subvencions de la
població i fent un simulacre d’incendi de l’església. Passat un
temps i per la pressió dels membres del Comitè de Dosrius, el
Comitè es va desintegrar. A partir d’aleshores sembla que alguns
dels elements del comitè es van radicalitzar i es van incrementar
les requises i la persecució de gent de fora del poble amagada als
boscos i a les cases de Canyamars.
La majoria dels membres superaven els 40 anys, es dedicaven a
l’agricultura i tots van ser acusats de rebel·lió militar. Sembla
que tots es van sindicar a la CNT, però no estaven afiliats a cap
partit polític abans de l’aixecament feixista. Tots van ser absolts
a excepció del més jove dels quatre, Roca Valentí.
Esteve Bonamusa i Lluís Sentís van actuar coordinadament durant
el període examinat com a membres del comitè antifeixista de
Canyamars. Bonamusa era President de la Junta de Veïns i juntament
amb Sentís va encarregar-se de tasques de vigilància per evitar la
intromissió d’agents d’altres poblacions. Després d’incorporar-se a
les files de l’exèrcit republicà, Bonamusa i Sentís es
radicalitzarien i pressionarien a les autoritats locals per
perseguir els ciutadans amagats.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
8
Figueres era el president del Centre Republicà de Canyamars i es
va convertir en l’alcalde de la població durant la guerra. Com a
representant revolucionari, Figueres va haver de col·laborar amb
les forces de seguretat i altres milicians en la detenció de
diversos fugitius. Però la seva actitud devia ser més aviat tèbia
pel que respecta a la repressió dels ciutadans de dretes i en
alguna ocasió va ser titllat de col·laboracionista pels membres del
comitè de Canyamars.
Roca Valentí sembla que va actuar com a comissari polític
perseguint els emboscats. Va ser el president del Sindicat d’Oficis
varis de la CNT i se’l va acabar condemnant a la pena de 12 anys i
1 dia de reclusió temporal.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
9
12. El Comitè de Dosrius: Antoni Bonamusa Claus (12), Jaume
Ninet Pujol (13), Ramon Casamian Callizo (14), Joan Pujol Boch
(15), Jaume Bonamusa Claus (16), Salvador Nogueres Rovira (17),
Esteve Fontseca Martorell (18), Ramon Rovira Masaguer (19),
Sebastià Sans Castany (20) i Antoni Colomer Matas (21)
Nom Delicte Edat Professió Acusacions Incorporat a l’exèrcit
republicà
Afiliat al partit/sindicat
abans del 18 de juliol
Sindicat a la CNT
Responsabilitats Sentència
Antoni Bonamusa
Claus
Rebel·lió militar
31 Pagès Registres i extorsions
Sí (març 1938)
Sí Membre del comitè com a delegat d’agricultura
Reclusió perpètua;
commutada per 12 anys
de presó major
Jaume Ninet Pujol
Rebel·lió militar
26 Xofer Registres; extorsions i coaccions
Sí (juny 1937)
UGT Sí President del comitè (6 mesos); Alcalde de Dosrius (6
mesos)
Reclusió perpètua
Ramon Casamian
Callizo
Rebel·lió militar
36 Paleta Registres; extorsions i detencions
Sí (maig 1938)
Sí Membre del comitè com a delegat de cultura; Alcalde
de Dosrius (4 mesos)
Reclusió perpètua;
commutada per 6 anys de presó major i
indultat
Joan Pujol Boch
Rebel·lió militar
47 Agutzil Registres; detencions
No No Agutzil de l’Ajuntament 20 anys de reclusió
temporal; commutada per 6 anys i un dia de
presó major
Jaume Bonamusa
Claus
Rebel·lió militar
34 Pagès No Unió de Rabassaires
Sí President del comitè; Alcalde de Dosrius (3 mesos); Alcalde
2n de
Dosrius
Absolució
Salvador Nogueres
Rovira
Rebel·lió militar
58 Pagès Extorsions No ERC; Lliga No Alcalde
(1/8/1936-18/10/1936); President del
Sindicat Agrícola
20 anys de reclusió
temporal; commutada per 6 anys i un dia de
presó major
Esteve Fontseca Martorell
Rebel·lió militar
36 Pagès Registres; detencions
Sí (maig 1938)
Sí Conseller d’Avituallaments (7 mesos); Alcalde (1
mes)
Reclusió perpètua;
commutada per 12 anys
de presó major
Ramon Rovira
Masaguer
Rebel·lió militar
43 Pagès Detencions; registres
No Sí Membre del comitè 15 anys de reclusió temporal
Sebastià
Sans Castany
Auxili a la
rebel·lió
25 Pagès;
picapedrer
Registres;
extorsions
Sí; sergent Sí Secretari del comitè Absolució
Antoni Colomer Matas
Rebel·lió militar
34 Pagès Coaccions; detencions
No ERC Sí President del Comitè del Far; membre del comitè de
Dosrius; regidor de
l’Ajuntament de Dosrius (18/10/1936-1/4/1938)
12 anys i un dia de
reclusió temporal
Els membres del comitè de Dosrius
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
10
El primer Comitè que es va formar a Dosrius arran de
l’aixecament militar de 1936 estava format íntegrament per
dirigents de dretes: Joan Pinós Nogueres, Pere Sabé Masó, Salvador
Claus Bonamusa, Eusebi Fontseca Jubany, Antoni Pujol Terra i Pere
Miquel Ferran. El 21 de juliol s’incorporarien al Comitè ciutadans
de tendència esquerrana: Esteve Albert Corp (secretari), Jaume
Bonamusa Claus, Sebastià Sans Castany, Valentí Juvany Calm, Josep
Catà i Joan Jubany Nogueres. La presidència a partir d’aleshores
l’assumiria Jaume Bonamusa però aquest va renunciar arran de les
pressions de milicians de fora del poble en el sentit de fer fora
del comitè els elements de dretes. Va ser llavors quan es formaria
un comitè íntegrament d’esquerres presidit per Jaume Ninet.
Salvador Nogueres Rovira va ser nomenat alcalde l’1 d’agost de
1938 i va romandre al càrrec de l’ajuntament fins el 18 d’octubre
del mateix any.
Abans de la constitució d’un nou ajuntament a l’octubre del
1936, entrarien o passarien pel comitè altres membres com Isidre
Bonamusa, Joan Travesa, Francesc Pujol i Jaume Pujades dels quals
no tenim informació. El nou consistori es formaria el 18 d’octubre
de 1936 amb la composició següent: Jaume Ninet Pujol (Alcalde),
Jaume Bonamusa Claus (2n Alcalde), Antoni Colomer Matas i Valentí
Jubany Calm (regidors).
Jaume Ninet va ser alcalde fins al 20 de setembre de 1937, quan
es va incorporar a files. Aquell mateix dia seria nomenat nou
alcalde Ramon Casamian (4 mesos), Jaume Bonamusa Claus (3 mesos) i
Esteve Fontseca Martorell (1 mes). Molt canvis en la presidència
del consistori en molt poc temps, deguts segurament a la
incorporació dels successius alcaldes a l’exèrcit republicà.
A més dels ciutadans investigats i/o jutjats, sabem que van
existir altres ciutadans que devien intervenir com a membres del
Comitè o que hi van donar suport. Aquests ciutadans apareixen com a
persones que estaven en llibertat condicional el 31 de maig de 1941
segons informa el comandant de la Guàrdia Civil de Mataró. Es
tracta de: Conrado Vila Coll, Joan Guiscafé Cousi i Josep Manté
Sureda9. Altres membres serien Josep Catà i Joan Juvany
Nogueres.
Del que es desprèn de la documentació examinada, el Comitè es va
formar i va actuar sota els auspicis dels grans propietaris i del
mossèn del poble. Sembla probable que el Comitè depurat d’elements
de dretes el formarien un grup d’entre 10 i 15 persones, entre els
25 i els 58 anys d’edat i que la pràctica majoria eren pagesos o
jornalers.
La meitat dels membres del comitè examinats van ser allistats a
files o es van allistar voluntàriament, mentre que l’altra meitat,
els que eren d’edat més avançada, es van quedar al poble. Això
faria segurament que es produïssin relleus al llarg de la guerra en
les responsabilitats institucionals o les del comitè. Sabem que
durant l’any 1937 Josep Abril Argemí va ser nomenat comissari
municipal al poble de
9 Causa General de Dosrius, Caixa 1595, Exp. 11, Arxiu Històric
Nacional
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
11
Dosrius fins a l’acabament de la guerra però cal investigar
quina relació tindria aquest comissari amb els membres del comitè o
de l’ajuntament que van restar al poble.
Queda clara també, si examinem la taula de més amunt, que bona
part dels membres del comitè no pertanyia a partits polítics o
centrals sindicals abans del 18 de juliol. Dos pertanyien a
Esquerra Republicana, un a l’UGT i un altre militava a la Unió de
Rabassaires. La majoria dels membres s’afiliarien a la CNT, una
vegada iniciada la guerra, voluntàriament o simplement perquè era
el més aconsellable en aquells moments.
Tot i la manca de responsabilitats greus dels membres del
comitè, la majoria van ser condemnats per les autoritats
franquistes a diverses penes de presó. Entenem que les autoritats
militars de la dictadura, tot i tenint present els atenuants de què
els encausats van protegir a la població de la persecució de
milicians de poblacions veïnes, van voler castigar l’assumpció de
responsabilitats durant el període revolucionari.
Dintre de la tònica general del Comitè d’intentar preservar la
seguretat dels ciutadans del municipi interceptant les incursions
de comitès d’altres pobles, els membres del Comitè van haver de
simular que eren iconoclastes, que perseguien als fugitius i que
registraven, multaven i requisaven els béns dels propietaris,
especialment dels de tendència dretana.
En aquesta posada en escena, A. Bonamusa, qui actuava també com
a agutzil i carter, R. Casamian, E. Fontseca i R. Rovira es van
encarregar del servei d’armes, especialment a les cruïlles de les
carreteres. A. Bonamusa, J. Ninet, R. Casamian, E. Fontseca i S.
Sans serien qui de forma destacada es dedicarien als registres
domiciliaris. La responsabilitat d’imposar multes recauria en A.
Bonamusa, R. Casamian, S. Nogueres i S. Sans.
Sembla demostrat pels testimonis de diverses persones que J.
Ninet, J. Bonamusa i S. Sans van fer tot el possible per amagar o
ajudar a fugir a tots aquells del poble o de fora que estaven
amagats.
A. Colomer segurament actuaria de forma independent a les
proximitats de l’ermita del Far, denunciant o perseguint a moltes
de les persones que s’amagaven en aquells indrets.
A Dosrius la feina de delatar la presència de fugitius la va
assumir R. Rovira, qui va arribar a l’extrem d’avisar als milicians
d’Argentona de la presència de persones fugitives.
No sabem exactament quin paper va jugar R. Casamian. En uns
casos és etiquetat d’anarquista exaltat i perseguidor de fugitius i
en altres sembla haver ajudat a salvar-los de comitès que venien de
fora.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
12
13. Els denunciants i els informadors
Nom Responsabilitats durant els primers anys de la Dictadura
Edat (1939)
Juan Zamora de las Bacas
Alcalde (1940-1941); Cap de la Falange; Metge d’assistència
pública i domiciliària (1944)
Pere Sabé Masó Jutge Municipal
Alfons Travesa Claus
Jutge Municipal suplent
Eusebi Fontseca Jubany
Agutzil 51
Joan Pinós Nogueras (“Dama”)
Cap Local de la Falange (FET i JONS) i Alcalde (1942) 45
Lluís Marquès Estrada
Reverend
Francisco Álvarez Secretari Municipal
Salvador Claus Bonamusa
Alcalde (1939); Regidor de l’ajuntament (1940); Delegat local de
la Central Nacional Sindicalista (CNS) (1940)
Valentí Rimbles Pallaroles
Tinent d’alcalde de Dosrius (1939) 50
Les autoritats a Dosrius durant els primers anys de la
Dictadura
Ja hem comentat en un altre article10 que els judicis o
procediments per depurar les responsabilitats dels ciutadans “no
afectes” a l’aixecament nacional es van iniciar poc després que les
forces nacionals haguessin ocupat militarment el territori. Les
investigacions principals corrien a càrrec de la comandància de la
Guàrdia Civil qui aixecava informes que eren utilitzats com a eina
pels jutges instructors per iniciar els procediments. En casos
comptats, eren els ciutadans perjudicats per tot allò ocorregut
durant la guerra civil, els que iniciaven el procediment presentant
una denúncia. Els motius podien ser diversos: un intent de
detenció, un registre a casa seva, una extorsió, una amenaça o
qualsevol acció que hagués vulnerat els seus drets. D’entre els
denunciants o testimonis que amb més virulència van carregar contra
els dirigents d’esquerres durant la guerra, destaca Josep Maria
Fradera i Pujol.
Fradera havia nascut a Mataró a l’any 1887 i era un propietari
rural i fortament involucrat en política. Procedia d’una família
benestant de Mataró que tenia importants propietats rurals, com les
de Can Valls, Can Llibre i Can Guitart, a Dosrius. Com a polític,
Fradera va ocupar diverses vegades l’alcaldia de Mataró, va ser
diputat a la Mancomunitat (moment durant el qual va promoure la
construcció i asfaltat de la carretera de Dosrius a Canyamars) i
durant els primers dies de la Guerra Civil, el 30 de juliol de
1936, va ser detingut com a dirigent polític de dretes (Lliga
Catalana) i posat en llibertat en un moment indeterminat.
En qualsevol dels casos, el jutge demanava informes sobre
l’actuació dels acusats o sospitosos als ciutadans que podien
conèixer els seus antecedents durant la
10 “Els Judicis Sumaríssims a l’Auditoria de Guerra de la Quarta
Regió Militar: radiografia del procediment judicial militar per a
la repressió dels republicans catalans durant els primers anys del
franquisme”.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
13
Segona República o les seves accions durant la guerra. A la
dinàmica local de Dosrius, la font principal d’informació la van
proveir tres autoritats: el Cap local de la Falange, l’alcalde i el
Mossèn. Les persones que ocupaven altres responsabilitats
institucionals, com el jutge municipal, el secretari municipal o
l’agutzil, oferirien als jutges informació administrativa sense
judicis de valor sobre els acusats.
Les tres autoritats a les que fèiem esment van indicar quines
eren les persones que havien tingut alguna classe de
responsabilitats durant la guerra. En la majoria dels casos els
seus informes absolien els acusats de les possibles
responsabilitats i en altres la responsabilitat quedava atenuada
per la “bona conducta” o la col·laboració per evitar la detenció de
les persones que van ser perseguides durant la guerra.
L’autoritat que sens dubte es va mostrar més implacable amb els
acusats va ser el Cap de la Falange de Dosrius, Joan Pinós Nogueres
(àlies “Dama”). Pinós va ser integrant, igual que Salvador Claus
Bonamusa i altres ciutadans que formarien part de les gestores de
l’inici de la postguerra, del primer Comitè creat amb motiu de
l’aixecament militar. Després que fossin expulsats del primer
comitè, la vida de Pinós i dels altres dirigents de dretes es
tornaria més difícil al poble i decidirien marxar per evitar mals
majors.
Salvador Claus Bonamusa primer i Juan Zamora de las Bacas11 en
un segon moment, emetrien informes com a alcaldes de la població
que exculparien o relativitzarien les responsabilitats dels
oponents polítics. Una postura semblant va mostrar el Mossèn o
Reverend, qui segurament estava en deute amb el comitè per haver-li
salvat la vida i haver evitat la destrucció del patrimoni
eclesiàstic.
Tres anys després de finalitzada la guerra civil a Catalunya, el
Governador Civil de Barcelona nomenaria la Comissió Gestora de
Dosrius (7 de febrer de 1942) integrada per:
Alcalde: Joan Pinós Nogueras
Primer tinent d’alcalde: Josep Prats Ferré12
Segon tinent d’alcalde: Salvador Claus Bonamusa
Gestors: Joan Munné Pinós, Andreu Collet Puig, Joan Nogués Coll,
Joan Rabasa Serra
11 El Dr. Zamora era el metge del poble, va ser nomenat
President del Comitè Revolucionari el 15 d’abril de 1931 i durant
la guerra va maldar per una correcta cobertura sanitària a
Canyamars. Vegeu l’article sobre el Dr. Zamora “El Dr. Zamora,
segons Esteve Albert”, a adosrius.wordpress.com. 12 Sobre Josep
Prats Ferré, vegeu Josep Ramis Nieto, “Pere Prats Vidal. Un dandi a
Canyamars i dues nissagues”, a adosrius.wordpress.com.
https://adosrius.wordpress.com/2016/01/06/pere-prats-vidal-un-dandi-a-canyamars-i-dues-nissagues/https://adosrius.wordpress.com/2016/01/06/pere-prats-vidal-un-dandi-a-canyamars-i-dues-nissagues/
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
14
14. Annex
A l’annex que apareix a continuació hi trobareu la fitxa
descriptiva de cadascun dels investigats als quals ens hem referit
anteriorment. Per a cada persona investigada es consigna el número
identificatiu, el nom i cognoms, les dades tècniques del seu judici
o procediment i un relat de les principals diligències (denúncies,
informes, declaracions, autoresum i judici) del seu cas. També
s’inclou la portada del seu expedient i en casos puntuals, altres
documents del procediment.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
15
1. Miguel Conejos Nogueras
Jutjat a: Jutjat de Granollers
Número d'auditoria: 3.558
Delicte: Rebel·lió militar
Procediment iniciat el: 9 de març de 1939
El cas de Miguel Conejos Nogueras és el més dramàtic dels
represaliats pel règim franquista durant els primers anys de la
dictadura. Conejos va ser una de les poques persones nascudes a
Dosrius que va ser ajusticiada pels tribunals militars i el seu
procés està marcat per la manca absoluta de garanties legals i
processals i va estar fortament condicionat per la seva
participació en altres accions que no estaven directament
relacionades amb els fets pels quals se’l va jutjar i posteriorment
condemnat a mort.
El 26 de febrer de 1939, dos ciutadans de Caldes de Montbui,
Isidro Sofá i Pedro Serra denunciaven a Nogueras perquè: "...salió
con armas en el intento de asesinato del declarante Pedro Serra
Millán, formando parte de la guardia, y que no se completó por
encasquillársele la pistola, después de haber disparado dos tiros".
Després d’aquesta denúncia d’intent d’assassinat, la policia
detindria Nogueras el 7 de març de 1939 i consta que estava a la
presó de Granollers el 8 de març de 1939.
Nogueras declara que té "...treinta y cinco años de edad,
casado, de oficio cantero, natural de Dosrius (Barcelona) y vecino
de esta villa, que con relación a cuanto se le pregunta, dice
estaba afiliado a la C.N.T. antes de iniciar el Glorioso Movimiento
Nacional, y que durante este continuó preteneciendo al mismo, y que
en los primeros días le pusieron a prestar servicios de vigilante
en una polleria por cuenta del dueño de la fábrica Señor Rivas, y
que transcurrido unos ocho días, le ordenó la Sindical que tenía
que prestar servicios de control en la Estación y carretera, con el
objeto de pedir a los transeuntes y conductores el correspondiente
pase, para este servicio le proveyeron de una pistola grande o
revólver, cuyo arma le entregó un individuo apodado ‘el Rubio’ cuyo
nombre desconoce y que este servicio lo prestó diariamente por
espacio de ocho días consecutivos., transcurrido este entregó el
arma al mismo individuo que se la facilitó; que posteriormente le
fue ordenado marchar al frente cuyo mandato cumplimentó, yendo a
formar parte de la División Durruti en el frente de Aragón y que
una vez muerto el citado ‘Durruti’ que el que quisiera podía
marchar a su casa, habiendo estado en la citada División unos seis
meses y al regresar a esta localidad, se dedicó a su trabajo; que
posteriormente unos meses antes de incorporarse su quinta, marchó
voluntario para escoger Cuerpo, ingresando en Ingenieros que se
hallaba destacado en Camarasa (Lérida) posteriormente pasó al
Tercer Regimiento de Zapadores en retaguardia...
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
16
Preguntado a fin de que manifieste la intervención que tuvo en
el intento de asesinato frustado de Pedro Serra Millán dijo en
ocasión de haber venido del frente con permiso en unión de otros
veinticinco de distintos pueblos y de la Capital acordaron celebrar
una fiesta en día posterior al que concurrieron varios de Barcelona
en numero de seis o siete y otros tantos de los pueblos inmediatos,
celebrando comida y baile, a la terminación de este marcharon para
acompañar a los que iban a Barcelona; que al llegar el automóvil
que les condujo a la Capital, se enteró de que había intentado
asesinar a Pedro Serra en su domicilio, haciendole estas
manifestaciones el hijo menor de Malla que formaba en el grupo que
intentó asesinarlo, en el mismo figuraba un tal Samarrugas ambos de
esta localidad y dos de Barcelona apodados (‘Apolo’ y ‘El Negro’)
ambos trabajadores ferroviarios de la Estación del Norte de dicha
Capital, que el Soria se lamentaba con frases mal sonantes las
siguientes palabras: ‘Este se me ha escapado’ y como quiera, que el
individuo en cuestión tenía un cierto parecido en estatura y
construcción al declarante, se corrió de voz pública que habia sido
el autor del hecho el que dicente, enterándose de esto cuando
regresó de Barcelona, apresurándose a presentarse en el domicilio
del ya referido Serra para justificarse de que él no había tenido
participación en el hecho".
La Falange de Caldes de Montbui diu que Conejos "...era
extremista; durante el movimiento formó en la llamada Patrullas de
Control de la CNT-FAI, al servicio de los dirigentes rojos del
Comité Revolucionario, que le encomendó tareas tales como la de
‘liquidar’ personas de orden, entre ellas Pedro Serra Millán, el
cual logró escapar por milagro; intervino en registros y requisas y
se fue voluntario al frente de donde volvió más tarde, seguramente
después de haber cometido desmanes a porfía".
La Guàrdia Civil diu que Conejos estava afiliat a la CNT des de
1917.
Segons l'Ajuntament de Caldes de Montbui, Nogueras "Formó parte
del grupo de defensores de la sedición del 6 de Octubre de 1934,
idealizando su sueño de que, con la revolución, se aprovechan de lo
que más apetecen. Compañerismo y camaradería, sin dirección de
ninguna clase para organizar, solamente para obedecer, acomodados a
sus deseos. [...] No se concretan los indicios racionales de
criminalidad directa, pero sí que iba de escolta con filiales del
Comité y Patrullas, por varios pueblos de la provincia, a hacer
alguna de las suyas, y solamente se sabe figuraba acompañante del
coche en el que iban a recoger a un vecino de esta, el cual,
escapándose de las garras de unos incontrolados, fue tiroteado,
salvando la vida.”
Pedro Serra Millán, de 33 anys, natural de Caldes de Montbui,
casat, electricista i domiciliat a Pi i Margall, 10, declara que
Conejos "habiendo dicho al advenimiento de la República que ‘a los
que llevaban el cuello duro había de apretárselo’. Que en los
sucesos del treinta y cuatro hizo guadia armado y fue uno de los
que se trasladaron a Sabadell en busca de más armamento.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
17
Que en las elecciones de Febrero repartió candidaturas y
coaccionó a los votantes de derecha [...] Que se encontraba en el
coche, en que se pretendió llevar a asesinar al declarante, en
compañía de dos pistoleros de Barcelona. Que la anterior afirmación
la hace el declarante por haber visto al inculpado dentro del
citado coche que al momento de pretender hacerle subir escapó el
declarante siendo perseguido a tiros por los pasillos de una casa,
ignorando si el inculpado fue uno de los que le siguieron aunque es
casi seguro.
Que por éste hecho y por haber hecho guardias de [...] fueron
asesinados los primeros vecinos de Caldas de Montbui y cree el
declarante al inculpado responsable de asesinatos.”
A la declaració indagatòria, Conejos declara que té 35 anys,
casat, fill de Miquel i de Maria, picapedrer, natural de Dosrius.
veí de Caldes de Montbui, carrer Aparicio, 45, amb l’ull dret
inútil. Declara que té tres testimonis com a coartada de què estava
al ball en el moment de l'intent d'assassinat.
Segons Serra Millan, l’intent d’assassinar-lo va ser a les 10 i
mitja del 7 de desembre de 1936 i "Que una hora más tarde el que
declara, se encontró con el Conejos y los restantes ocupantes del
coche, en la misma calle, pero como en este momento, pasaba
acompañado del Delegado local de Defensa al que el que declara se
había presentado, y acompañado también de sus familiares, los del
grupo, se limitaron a decirle: ‘Ahora Pasas, pero otro día no
pasarás’.
Que el inculpado el día que se trató de asesinar al declarante,
comió en compañía de los elementos forasteros a Caldas, que también
ocupaban el coche, yéndose en compañía de ellos en Barcelona
después de haberse cruzado con el que declara en la calle.
Que al día siguiente de regreso de Barcelona, se presentó en
casa de los padres del que declara, y, con todo cinismo, dijo que
de haber sabido lo que se tramaba no hubiese ido a Barcelona con
los forasteros; desprendiéndose de estas manifestaciones que
queriendo quedar bien no daba una explicación razonable.
Que de haber alguna persona en Caldas que tuviese interés en
eliminar al que declara, esa sería el inculpado, con el que el
declarante se había encontrado por razones políticas más de una
vez."
Jaume Malla Carrera declara que va coincidir amb Conejos al
Front d'Aragó i que no creu que tingués res a veure en l'intent
d'assassinat.
Teresa Banus Puig declara que el grup de forasters va visitar
casa seva dues vegades amb la intenció de detenir al seu
marit."...sin embargo es rumor público en Caldas que el inculpado
se debía tratar bastante con los repetidos elementos forarestos a
los que acompañó en Caldas y de los que eran camarada en el frente
de combate."
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
18
A l'auto-resum, s’afirma que Nogueras "...formó parte del grupo
que fue a asesinar a Pedro Serra, el cual se salvó por haberse
encasquillado la pistola de uno de los agresores [...] que se le
supone complicado en asesinatos ya que con frecuencia salía en
viajes nocturnos con destino ignorado"
Conejos negaria tots els càrrecs, però se’l traslladaria a la
Presó Cel·lular. El Tribunal va jutjar Miguel Conejos Nogueras l’1
de maig de 1939 i va ser condemnat a la pena de mort. Seria
executat el 21 de juny de 1939.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
19
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
20
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
21
2. Esteve Albert Corp
Jutjat a: Jutjat de Mataró
Número d'auditoria: 10.271
Delicte: Rebel·lió Militar
Procediment iniciat el: 6 de juliol de 1939
De l’Esteve Albert sabem moltes més coses que dels altres
encausats residents a Dosrius. Tenim una descripció dels seus
primers anys a Dosrius a l’obra “El Maresme de Dosrius estant
(1914-1921)”, de la seva activa joventut transcorreguda bàsicament
a Mataró per l’obra “Quatre boigs de Mataró. Combat per Catalunya
1930-1937” i de la seva relació amb el Comitè Local de Dosrius i
amb els estiuejants de Canyamars pel seu assaig “La Guerra Civil a
Canyamars (1936-1950)... I els senyors de Barcelona”.
L’Esteve devia passar la frontera fugint de l’ocupació nacional
a principis de 1939 (probablement el 28 de gener de 1939). Sabem
que es va presentar a Irun el 22 de febrer de 1939 provinent de la
zona republicana i passant per França.
Des de la Presó d’Ondarreta a Sant Sebastià s’informa que Albert
vivia al carrer Amàlia, 10 de Mataró, que era xofer de professió,
tenia 25 anys i estava solter. També es diu “Que le sorprendió el
Movimiento en Dos Rius en donde por sus ideas religiosas fue
perseguido, constituyó el Comité según manifiesta con ánimo de
proporcionar la salida a personas de derechas y esconder a otras.
Después ingresó en los servicios de patrulla de montaña. En mayo de
1937 al intentar pasar varias personas fue detenido. Más tarde
ingresó en la Policía actuando en Seo de Urgel y prov. Tarragona.
Ha permanecido en zona roja 2 años, 6 meses 10 días.” Durant la
guerra, va ser membre de la CNT i d’Estat Català. Albert declara
que a l’octubre de 1936 va ingressar en els Serveis de patrulla de
muntanya com a guàrdia de frontera. “En mayo de 1937 al intentar
pasar varias personas por la frontera fue sorprendido por la FAI
ingresando en la cárcel de Seo de Urgel. El 24 de junio fue
nombrado provisionalmente agente de policía y definitivamente el 3
de septiembre del mismo año en Seo de Urgel y provincia de
Tarragona actuando hasta la desbandada roja que pasó a Francia. Que
no ha cometido delito alguno.”
L’alcalde de Dosrius, Salvador Claus Bonamusa, i el Cap local de
la Falange, el cosí de l’Esteve Albert, Joan Pinós Nogueras,
certifiquen que:
“...de los informes obtenidos, resulta de Esteban Albert Corp,
natural de este pueblo, de 25 años de edad de estado soltero, había
pertenecido al Círculo Católico de Obreros de Mataró y al Grupo
Separatista ‘Nosaltres Sols’ de la misma, por convicciones a la
primera y por relaciones de amistad la segunda. Esto, antes del
movimiento.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
22
Durante el movimiento, y al objeto de burlar el servicio militar
y al propio tiempo, para coadyuvar a la salvación de personas de
Derechas, sacerdotes especialmente, se alistó como policía de
Fronteras; al amparo de cuyo cargo consiguió salvar a muchas
personas de significación católica y españolista, de entre las
cuales, cabe citar a las siguientes:
Doctor J. Oliveras, Ecónomo de la Iglesia de la Concepción de
Barcelona; Doctor Román, Catedrático del Seminario Conciliar;
Reverendo Tobellas; Rvdo. Arquerous; Rvdo. J. Izquierdo13, Vicario
de la Parroquia de S. Juan y S. José de Mataró; los hermanos del
Rvdo. Doctor Tusquets, catedrático del Seminario Conciliar de
Barcelona; don José Ma Fradera Pujol de Mataró; don Antonio
Fontdevila Soler14; don Isidro, D. Antonio y otro hermano Sanfeliu
del mismo15; tres hermanos Jové, fabricantes de géneros de punto de
Canet de Mar; el Sr. Carbonell, J. Martí Campíus y cinco o seis más
del mismo, cuyas señas conoce el Sr. Jové; el Rvdo. José Bachs
Cortina, Coadyutor de San Esteban de La Garriga; Rvdo. Rafael Prats
Blanch, Párroco de Dosrius; don Luis Viladevall Mora fabricante de
Mataró; don J. Viladevall Marfá, estudiante de Mataró, don Jaime
Recoder Esquerra, procurador16; don Jesús Cuadrada Calvo, viajante;
don Féliz Capella López del Mismo.
Hay otras veinte o veinticinco personas más, salvadas del terror
rojo, por el referido Esteban Albert Corp entre las cuales se
encuentran el hijo de Eugenio D’ors escritor17 como un tal Rimblas
de Llavaneras, fabricante; los hermanos Enrique Luis Juliá de
Queralt, fabricantes, don Miguel Roca etc. de Mataró.
Esta actuación fue constante en él; puesto que antes de ingresar
policía, consiguió se escondieran varias personas lo mismo en
Dosríus que en Mataró, lo que pudo
13 Mossèn Izquierdo va estar refugiat a la Secretaria de l’OMNS
(Organització Militar de Nosaltres Sols) que estava ubicada al
principal del bar l’Or del Rhin situat al xamfrà dels carrers Les
Corts i Rambla Catalunya. “Quatre boigs de Mataró”, pàg. 166. 14
Antonio Fontdevila havia nascut al 1911; durant el franquisme va
ser propietari de l’empresa Fontdevila i Torres, S.A. Al novembre
de 1937, després d’acabar els seus estudis a l’Escola Militar de
Granada, va ser nomenat alferes i al gener de 1939 va ser nomenat
tinent provisional. La Vanguardia, 27-9-1960, Boletín Oficial del
Estado 16/11/1937 i 20/01/1939. 15 La història té a voltes
anècdotes inversemblants. Explica E. Albert que Antoni Sanfeliu era
un dels homes més rics de Dosrius. En la seva tasca al Comitè de
Dosrius, l’Esteve es va presentar a casa de Sanfeliu per cobrar-li
les 5.000 pessetes que tots els homes benestants havien de pagar
per mantenir les milícies locals. Quan va trucar a la porta li van
barrar el pas dos homes armats amb fusells, suposadament de la CNT,
que el protegien a raó de 100.000 pessetes i que li van dir que
Sanfeliu no tornaria a pagar perquè ja havia fet una gran
contribució a Mataró. Després de què l’Esteve es queixés, va
poder-se entrevistar amb l’Antoni que li va prometre pagar també a
Dosrius quan tingués diners en metàl·lic. De pas, li va demanar que
ajudés al seu fill a fugir de Catalunya. “Quatre boigs de Mataró”,
pàg. 139. 16 El 31 de juliol de 1936 milicians de Mataró van
demanar col·laboració al Comitè de Dosrius per trobar a Jaume
Recoder Esquerra, polític mataroní de trajectòria poc definida que
fugia de l'atmosfera repressora de Mataró. El membres del Comitè
van saber distreure el milicians i Recoder va poder-se refugiar a
Canyamars; amb el temps, Recoder es convertiria en president de la
Caixa d’Estalvis de Mataró. 17 Es tracta probablement de Àlvar
d’Ors i Pérez-Peix, nascut al 1915 i especialista en dret Romà.
Enciclopedia.cat
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
23
hacer por pertenecer al Comité de este pueblo, y gracias a él se
pudieron salvar de una muerte segura las personas de este pueblo
había en la lista negra que tenían hecha los rojos, todas ellas de
Derechas y Católicos.”
Jaume Llavina18, antic director del Diari de Mataró, manifesta
que Albert va ser redactor del diari i “...tomó parte muy activa en
la campañas que contra el Frente Popular sostuvo Diari de
Mataró”.
Joan Pinós, cap local de la Falange i Andrés Collet, Delegat
d’Informació i Investigació de Dosrius, declaren que Albert va
auxiliar diverses persones entre les que destaquen, “...exponiendo
su propia vida, los señores Juan Pinós en aquel entonces Presidente
del Sindicato Agrícola Católico, D. Salvador Claus y D. Juan Munné
Concejales representantes de las derechas en el Ayuntamiento, D.
Pedro Sabé y D. Eusebio Fontseca, de la Junta del Sindicato
Agrícola Católico; D. Pedro Miquel Clavé persona de derecha, D.
José Ma Fradera Pujol, ex Diputado Provincial y ex Alcalde de
Mataró, y el Rdo. Cura Parroco de la misma D. Rafael Prats, se
escaparon de ser presos y tal vez asesinados por varios Comités,
entre ellos el de Premiá de Mar, que se personaron en esta
exigiendo su entrega. No teniendo noticias de hechos delictivos ni
hasta hoy se haya presentado ninguna denuncia contra él en esta
Delegación”.
Juan Zamora Pérez de las Bacas, alcalde de l’ajuntament de
Dosrius, també ofereix informació sobre l’Albert. “...el 18 de
Julio de 1936 al anochecer apareció en el pueblo manifestando que
habiéndose producido la sublevación de las masas, que habiendo
desbordado el Glorioso Alzamiento del Ejército Nacional, se
dedicaban a toda clase de saqueos, incendios de Iglesias y
atropellos a personas derechistas y encontrándose el informado que
desde el mes de Marzo del propio año 1936 desempeñaba en el ‘DIARI
DE MATARÓ’ el cargo de Redactor Jefe, aquel dia asaltado por los
extremistas, venia a ésta con ánimo de refugiarse; Que habiéndole
el Cura-Párroco solicitado su colaboración ante la gravedad de los
sucesos, el Sr. Albert no solamente se ofreció a ello, sino que
preparó la defensa de la casa durante aquella noche y la siguiente
acostándose en la misma y preparándose, como fuera, para cualquier
eventualidad;[...] Que el dia 22, unos coches de milicianos se
presentaron en el pueblo llamándole al pueblo, ‘facista y reacio” a
la revolución conminando a las autoridades a dimitir los cargos y a
que se formara en el término de tres horas el comité de defensa
ciudadana o salud pública; Que los mismos entraron en la Iglesia
derrumbando las imágenes sagradas e intentando prenderle fuego,
cosa que personalmente, junto con otros, logró evitar el Sr.
Albert; Que se formó el comité con personas que habian pertenicido
en organizaciones de
18 El Diari de Mataró, aparegut per primera vegada el 5 de març
de 1923 i amb un darrer exemplar el 22 de juliol de 1936,
s’imprimia a la Impremta Minerva. “De cara a les eleccions de
febrer de 1936 el Diari va fer una intensa campanya a favor de la
candidatura del ‘Front Català d’Ordre’, en la lluita contra el
‘Front Popular’. I durant els mesos que precediren la confrontació
va prendre un caràcter polític total, i en editorials, reportatges,
col·laboracions, i tota mena d’articles s’ataca amb duresa
l’alternativa d’esquerra”. Francesc Costa i Oller, “La Premsa a
Mataró”. L’Esteve anomena Jaume “el Sòcrates de Mataró” i el
considera un dels seus amics de major confiança en qüestions
polítiques. Esteve Albert Corp, “Qutre boigs de Mataró”.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
24
las entonces dichas izquierdas y derechas, algunas de las cuales
actualmente, por su significación y por la labor llevada a cabo a
favor del G.M.N., ocupan cargo de máxima representación en F.E.T. y
de las J.O.N.S. y en éste Ayuntamiento; Que de éste comité fué
nombrado por unanimidad de los formantes el Sr. Albert como
Secretario; Que éste comité formó Milicias, dispuso la defensa del
pueblo y salvó a todas las personas y objectos que puedieran ser
pábulo de la vesania revolucionaria; Que este comité tuvo que
dimitir por ser acusado de facista por los comités de las
localidades vecinas con fecha 26 del mismo Julio; que se formó un
nuevo comité en el cual no tuvieron representación las dichas
personas de significación derechista y en el quedó al mando parte a
petición de éstas, el Sr. Albert; que tildado de sospechoso por su
proceder tuvo que abandonar el comité y el pueblo a medianos de
Septiembre viéndose solamente de vez en cuando; en Agosto de 1937
trasladó su familia a esta localidad y en la finca denominada ‘CAN
TERRADAS DEL MOLÍ’, en aquel entonces intervenida por el
Ayuntamiento según disposición de la fenecida Generalidad ; al
parecer, vino a ella por consejo facultativo por tener un [...]
covalesciente de tuberculosis; Que el Sr Albert me habia mani[...]
como Médico, pues visitaba periodicamente a su hermano enfermo
[...] violencia que le representaba habitar en una finca que no fue
[...] autorización del dueño legitimo, pero que por su parte lo
había sanado dandole cuenta al hijo del Sr. Nogueras, actual
propietario de la finca y obteniendo de éste no solamente la
conformidad sino beneplácito”.
L’Ajuntament de Mataró informa que Albert, a l’any 1931 va
traslladar-se a Dosrius des de Mataró amb un grup per proclamar la
República a Dosrius. Que esclatada la guerra va apoderar-se de la
casa “Terrades” a on va viure amb la seva família. “Estuvo de
chofer en las milicias Alpinas de ‘Estat Catalá” hasta Febrero del
año 1937, militando en dicho partido durante el Glorioso Movimiento
Salvador de España. En Junio de 1937 ingresó en la policia de
Puertos y Fronteras, donde fué Agente de Enlace de la misma en
Tarragona, y en los últimos meses de la dominación marxista prestó
sus servicios en el Litoral Norte de Barcelona”.
Finalment arriba la declaració d’Albert el 29 de gener de 1940 a
Mataró:
“Que se afirma y ratifica en las manifestaciones hechas ante la
Comisión Clasificadora de San Sebastián, que les han sido leidas,
añadiendo que con anterioridad al Movimiento era presidente de un
Grupo Fejocista del Centro Católico de Mataró, y redactor Jefe del
Diario de Mataró de tendencia derechista. Poco antes de iniciarse
el movimiento fué licenciado del Ejército, digo, de la Armada en la
que prestaba sus servicios en la Base Aero-Naval de San Javier
(Murcia) Que hallándose en el pueblo de su naturaleza y al objeto
de evitar que en él se cometieran desmanes, constituyó con personas
de diversas tendencias el actual Jefe de F.E.T. y de la J.O.N.S. de
Dosrius y varios Concejales un comité revolucionario para proteger
a las personas de las incursiones de las patrullas forasteras,
lograndose en dicho pueblo no se cometiera ningún asesinato, ni
requisas, estando intacta la Iglesia de la que habían deshalojado
las imágenes y orgamentos que han sido devueltos con posterioridad
a la liberación.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
25
Que posteriormente se dedicó a pasar gente a la frontera
teniendo en su poder certificados de mas de cienta personas a las
que procuró la evasión sin percibir estupendio alguno y para lo
cual figuró como chófer en las llamadas milicias alpinas de Estat
Catalá y mas tarde Policia de Puertos y Froteras, habiendo pasado
en la retirada del ejército rojo a Francia de donde seguidamente el
propio mes de febrero último regresó por Irun, que de todo ello
posee la correspondiente documentación.
PREGUNTADO si es cierto exigió de D. Miguel Llinás cinco mil
pesetas, dice: Que no es cierto y tal imputación obedece a
antipatias personales y diferencias con el dicente, como lo prueba
el hecho de expresarle el propio denunciante que no abonó cantidad
alguna.
PREGUNTADO si requisó una torre propiedad del señor Nogueras en
Dosrius, dice: Que no es cierto, sinó que fué ocupada la casa de
acuerdo con el propietario y mediante abono de alquiler
mensual.
PREGUNTADO si con posterioridad al movimiento publicó algún
artículo en el Diario Mataró, dice: Que no es cierto, estimando que
tales imputaciones son completamente falsas y han sido inspiradas
por su enemigo personal Miguel Llinás.”
Amb això s’acaba el procediment i es remet la documentació al
President del Consell de Guerra Permanent.
Luis Vilella Monegal, Presbíter Organista de l’Església
parroquial de Sant Joan i Sant Josep de Mataró dóna una versió
positiva d’Albert com a “Católico de arraigadas convicciones, casi
sería una injuria creer que estaba en el bando rojo para que este
triunfara...”
José Rimblas Bartrés, militar, diu que al mes de maig de 1937,
Albert li va aconseguir documentació per fugir de la zona
republicana, acompanyant-lo fins a la frontera.
Manel Majó Sagol diu que al setembre de 1936 residia a Dosrius
fent de Secretari municipal i que sent perseguit per les patrulles
milicianes de Mataró va poder fugir amb la seva dona gràcies a la
gestió d’Albert.
Francisco Viladevall Mora, industrial de Mataró, diu que Albert
està a la presó d’Ondarreta i que al 23 de desembre de 1936, Albert
el va ajudar a fugir de l’Espanya republicana.
Tomàs Boixet Pujal19, de 52 anys, industrial de Mataró i
President del Cercle Catòlic de Mataró, diu “...fingiéndose rojo,
logró infiltrarse en algunos comités y organizaciones con el mero
fin de sabotear el movimiento revolucionario rojo,
19 Segons La Vanguardia del dia 11 de novembre de 1927, Boixet
formava part de la Junta Directiva de la Càmara de la Propietat de
Mataró.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
26
logrando evitar que fueran perseguidas y asesinadas personas de
marcada significación derechista así cómo algunos
religiosos...”
Antoni Fontdevila Soler, de 28 anys, militar, diu “Que en Agosto
de 1936 y en ocasión de sufrir el que suscribe y su padre
persecución por las hordas marxistas en la ciudad de Barcelona,
acudió en demanda de ayuda al referido ALBERT ya que tenia
conocimiento, por varios conductos, de que el aludido, fingiéndose
rojo, dedicaba sus actividades a auxiliar y salvar a todas cuantas
personas afectas al Glorioso Movimiento acudian a él”. Afegeix que
Albert havia preparat la fugida del manifestant i 15 persones més
per travessar la frontera hispano-andorrana però els van detenir
els milicians i tot i no travessar la frontera, els fugitius van
poder escapar. Al novembre de 1936 van aconseguir-ho per Tremp.
Josep Bachs Cortina, aleshores Presbíter del Masnou, diu que a
l’agost de 1936 va ser perseguit per milícies de La Garriga, va
refugiar-se durant un temps però que assabentat Albert va
conduir-lo a Barcelona. Finalment, a l’octubre de 1936, un altre
religiós i dues persones més van ser evacuades gràcies a l’Albert
“...sin aceptar gratificación de ninguna clase y con el mayor celo
y buena voluntad”.
Francesc Viladevall Marfà, Tinent d’Artilleria a Ceuta, diu que
estava amagat a Tona després d’haver fracassat en la fugida quan ho
feia per Camprodon. També trobaria la col·laboració d’Albert. Al
maig de 1937, amb José Rimblas Bartrés i José Palomo Monegal,
l’Esteve (ajudat de Joan Bachs Cortina20), intenta travessar la
frontera, són detinguts a la Seu d’Urgell i alliberats al cap de 12
dies. Poc després Albert tornaria per anar a buscar a un dels
militars insurrectes del “Octavo Ligero de Mataró”.
Joaquim Viladevall Marfá, Tinent d’Artilleria, diu que “...a
últimos de Junio de mil novecientos treinta y siete me facilitó
todos los medios y me ayudó personalmente en el paso de la frontera
de Francia, sabiendo que el objeto de mi evasión era incorporarme
al Glorioso Ejército Nacional.”
Manel Torres Rovira, industrial de Mataró, diu que Esteve, a
l’octubre de 1936, va facilitar-li a ell i a dos familiars
“...escondite seguro hasta lograr facilitarnos el paso a la
frontera para que pudiéramos incorporarnos a la España Nacional y
todo ello con exposición evidente de su vida y de forma totalmente
desinteresada.”
El 26 de juliol de 1939, Juan Zamora Perez de las Bacas,
alcalde-president de la Comissió Gestora; Joan Pinós Nogueras, Cap
local de FET i de les JONS; Salvador Claus Bonamusa; Joan Munné
Pinós; Pedro Miguel Jové com a vocals de la comissió gestora;
Eusebi Fontseca Juvany, agutzil; Pedro Sabé Massó, jutge municipal
i Josep Maria Fradera Pujol, ex-diputat provincial i ex-alcalde de
Mataró declaren que “...Juan Pinós, en aquel entonces Presidente
del Sindicato Agrícola Católico; Don Salvador Claus, y Don Juan
Munné, Concejales, representantes de las derechas en el
Ayuntamiento; Don Pedro Sabé; Don Eusebio Fontseca, de la
20 En Bachs és un dels quatre boigs de Mataró a qui es refereix
a la seva obra l’Esteve Albert.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
27
Junta del Sindicato Agricola Católico; Don Pedro Miquel Clavé,
persona de derechas; Don José Maria Fradera Pujol, ex-Diputado
provincial y ex-Alcalde de Mataró y el Rdo. Cura-Párroco de la
misma, (en la actualidad residente en San Sadurní de Noya) Don
Rafael Prats, se escaparon de ser presos y tal vez asesinados por
varios comités; entre ellos el de Premiá de Mar, que se personaron
exigiendo su entrega, en esta localidad.” Certificat per Josep
Llavina Cot, industrial de Mataró, declara que “...con fecha de 9
de septiembre de 1937 me facilitó con exposición de su vida cuantos
medio me fueron necesarios para evadirme al extranjero y
presentarme a la España Nacional.”
Lluís Marfà i Clavell, soldat de Mataró, declara que l’Esteve al
setembre de 1937 “...me facilitó gratuitamente mi evasión de la
zona Roja por la frontera francesa, sabiendo que iba a incorporarme
al Ejército Nacional”.
El 22 de febrer de 1940 se celebrava el Consell de Guerra contra
l’Esteve Albert a l’Ajuntament de Mataró. El Fiscal retiraria
l’acusació i el Defensor acceptaria la petició del Fiscal. Els
jutges acaben absolent a Esteve i l’Auditor confirmaria la
sentència absolutòria.
El 6 de març de 1943 s’acordava arxivar les actuacions.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
28
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
29
3. Maria Isabel Allué Castanera
Una vegada guanyada la Guerra Civil per les forces franquistes i
en el context de la depuració de responsabilitats per part de
persones sospitoses d’haver col·laborat amb la República d’una
forma o una altra, les autoritats militars de l’Auditoria de la IV
Regió Militar van posar fil a l’agulla per determinar l’actuació
política de tots els funcionaris estatals, provincials o
municipals.
Tots els funcionaris de la província van haver de presentar
davant del “Juzgado Especial de Depuración de Funcionarios
Civiles”, una declaració jurada sobre les activitats abans i
després del 18 de juliol de 1936.
I aquest és el cas de la mestra de Dosrius, Maria Isabel Allué
Castanera. El 17 de febrer de 1939, pocs dies després de l’ocupació
de ciutats com Barcelona i Mataró, la Maria Isabel, de 57 anys,
nascuda a Osca i amb domicili al carrer Verdaguer, 17, va ser
“interrogada” sobre les seves actuacions i les seves tendències
polítiques.
Maria Isabel havia començat a treballar al Ministeri d’Educació
a l’any 1900 i va obtenir la plaça definitiva a l’any 1906. El 18
de maig de 1935 seria mestra a Dosrius. Després de l’esclat de la
Guerra Civil, Allué ingressaria a la Federació Escolar de
Treballadors de l’Ensenyament i en qualsevol cas desconeixia les
tendències o actuacions dels seus companys de feina perquè “…como
señora de edad no tengo amistad que me permitan apreciar la vida
íntima de nadie y menos en cuestión de política”.
La seva actuació podia avalar-la tant el rector, Rafael Prat,
com l’aleshores alcalde de Dosrius, Salvador Claus.
L’alcalde va enviar una carta pocs dies després a l’Auditoria
confirmant que la mestra havia observat bona conducta i per a més
seguretat, tant la Comandància Militar de Mataró com el Cap Local
de la FET i de les JONS (Falange Española y Tradicionalista) de
Canyamars ratificaven la manca de responsabilitats polítiques de la
mestra.
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
30
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
31
4. Margarita Torrandell Forment
Com en el cas de Maria Isabel Allué Castanera, també va ser
interrogada la mestra Margarita Torrandell. Segons la seva
declaració, a l’any 1939 tenia 52 anys, era soltera, havia nascut a
Barcelona i tenia el seu domicili al mateix edifici de l’escola de
Canyamars. Havia començat a treballar a l’ensenyament de forma
interina el 12 de maig de 1906 i havia ingressat com a mestra a
l’escola de Canyamars el 4 de novembre de 1922. Abans del 18 de
juliol de 1936 guanyava 4.000 pessetes i amb posterioritat va
passar a guanyar 5.000 pessetes per un ascens, “...ascenso que
afectó a muchos compañeros”.
A l’octubre de 1936 s’afiliaria a la Federació Escolar de
Treballadors de l’Ensenyament i amb això se li deduïa una part del
sou. Preguntada sobre els seus companys de departament declara que
“Los habitantes de este pequeño pueblecito, no son ninguno de ellos
de marcada tendencia izquierdista y aun su actuación en el tiempo
de la revolución, ha sido obligada por elementos de fuera; sin que
durante todo el periodo revolucionario, se haya registrado ningun
crimen, ni venganza de odio personal alguna.”
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
32
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
33
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
34
5. Tomàs Jubany Jubany
Jutjat a: Jutjat de Granollers
Número d'auditoria: 195
Delicte: Rebel·lió militar
Procediment iniciat el: 11 de febrer de 1939
El cas de Tomàs Jubany Jubany té unes característiques ben
diferents a la de la resta d’encausats pels tribunals militars de
la postguerra. El 17 de febrer de 1939 es trobava empresonat a la
Presó Model de Barcelona per haver estat Tinent de l’Exèrcit
Republicà. En una carta que envia a l’Auditoria de Guerra, Tomàs
explicaria que era una persona de dretes que va acabar sent tinent
per coses del destí i en contra de la seva voluntat.
La versió que finalment faria que el seu cas fos sobreseït era
que Tomàs vivia a Barcelona i va haver de fugir a Sant Cugat per no
ser represaliat per la FAI qui el considerava feixista per haver
estat secretari del grup de Dosrius de la Federació de Joves
Cristians durant els anys 1932-1934. A Barcelona es faria amic del
conserge de l’institut d’educació secundària Salmerón de Barcelona
i del professor de francès del mateix. Per evitar l’allistament a
files, Tomàs va falsificar la seva partida de naixement de forma
que en lloc de 20 anys figurés que en tenia 18. L’1 d’octubre de
1937 va intentar passar la frontera per unir-se a les forces
nacionals però va ser detingut a Bagà pels carabiners i portat a
Ribes de Fresser on va ser empresonat. Traslladat a Barcelona, va
ser colpejat per uns guàrdies socialistes. Després d’algunes de les
gestions dels amics de l’Institut, Jubany va ser novament
traslladat al camp de concentració de Sant Cugat del Vallès, on
devia fer la instrucció militar, passant a ser caporal primer,
sergent després i tinent finalment. Els seus amics van intentar
infructuosament fer sortir del país a Jubany en una expedició de 18
fugitius a finals de desembre de 1937. Donades les dificultats per
fugir i donat que les tropes de Sant Cugat estaven a punt de sortir
cap a Terol, Serrano, el conserge de l’Institut, va amagar Jubany
el 6 de gener de 1938 a la casa que tenia a l’interior del centre
educatiu “Antes de verte mandar tropas del Ejército Rojo te ofrezco
mi casa y así podrás ocultarte”. El jove dosriuenc no sortiria fins
el 26 de gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a
Barcelona.
En el moment de la declaració, ja acabada la guerra, Jubany
declararia que tenia 21 anys, era comptable i residia a Sant Cugat
del Vallès. Abans de la guerra pertanyia a Acció Catòlica21 i una
vegada acabada es va fer membre de la Falange.
21 Als anys 30 Acció Catòlica era una entitat desenvolupada
oficialment per la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
Després de la guerra no va ser restaurada per facilitar les noves
organitzacions acceptades pel règim franquista. (Viquipèdia).
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
35
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
36
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
37
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
38
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
39
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
40
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
41
6. Manel Ruiz Bru
Sumari Ordinari núm. 33.249
Delictes: Tinència il·lícita d'armes i suposat auxili als
rebels
Procediment iniciat el: 16 de desembre de 1944
El cas de Manel Ruiz està vinculat a la probable existència d’un
grup de maquis o fugitius al municipi de Dosrius a finals de l’any
1944. Recordem que molts dels anarquistes, comunistes i lluitadors
del bàndol republicà van exiliar-se a França una vegada acabada la
Guerra Civil espanyola. En molts casos, aquests combatents,
carregats amb l’experiència de tres anys de guerra, van lluitar
contra l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Quan la
guerra europea va acabar amb la victòria dels aliats, molts d’ells
van decidir tornar a travessar la frontera per lluitar contra el
règim franquista.
Tenim constància per fonts orals que a la Serra del Montnegre
diversos grups de fugitius o maquis van actuar durant diversos
anys. Entre ells va destacar Quico Sabaté qui després d’anys de
lluita va ser tirotejat mortalment per un falangista el 5 de gener
de 196022.
El testimoni de Ruiz Bru i els informes de la Guàrdia Civil ens
parlen, probablement de l’acció armada d’un grup de resistents a
finals de la Segona Guerra Mundial. Les condicions del terreny a la
Serralada del Corredor devien ser les idònies per amagar-se i
atacar a l’aparell de l’estat en la mesura de les seves
possibilitats.
Transcrivim a continuació l’informe que proporciona tots els
detalls de les patrulles de control de la Guàrdia Civil i l’Exèrcit
a Dosrius i els motius pels quals va ser detingut Manel Ruiz.
“...teniendo noticias en la tarde del día doce del presente mes
y año antes expresado [desembre de 1944], de que un grupo de huidos
de unos veinte a veinticinco merodeaban por las proximidades del
pueblo de Cañamas, ordenó que por el Jefe del primer Sector, Don
Pedro Ferrer Llompart que con las fuerzas disponibles de San Celoni
y reforzada con una Sección pié a tierra, del Escuadrón de
Caballería de Granollers así como también con unas parejas del
puesto de la Guardia Civil de este último punto, se trasladase al
pueblo de Cañamás y en unión de dos parejas de la Guardia Civil del
puesto de Mataró, reforzada con diez y seis artilleros al mando de
un Sargento del Regimiento de Artillería número ciento veintidós
pertenecientes a la División ciento cuarenta y una, cuyo auxilio y
colaboración de dicho Regimiento fue solicitado por la escasez de
fuerza de que se disponía y la urgencia del caso y con dicha fuerza
procediera durante la noche
22 Dani Rangil, “Quico Sabaté i els maquis del Montnegre” a
Serra del Montnegre,
http://serradelmontnegre.blogspot.com/2015/03/quico-sabate-i-els-maquis-al-montnegre.html
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
42
a dividirlas en patrullas compuestas de dos o cuatro guardias
civiles y diez o doce soldados al mando de las clases respectivas
de las diferentes Unidades, procediera a montar servicio de
emboscadas y apostaderos en los puntos estratégicos de la zona en
que se había señalado la presencia de los rebeldes y con orden de
mantenerse en este servicio durante la noche y al amanecer
reconocer el terreno en las direcciones que previamente fueron
señaladas. Quedando establecido el servicio en la forma que se
menciona e iniciándose los movimientos sobre las siete horas
aproximadamente de la mañana en que las referidas partidas
partiendo de los sitios en que habían permanecido se dirigieron en
las direcciones y con los objetivos que a cada una fueron
señalados. El Capitán Jefe, se trasladó en las primeras horas del
día de la fecha al pueblo de Dosrius donde estableció el Puesto de
Mando. La patrulla mandada por el Sargento de Artillería, Don
Francisco Albertí Gil y formada por dos guardias civiles, un cabo y
nueve artilleros, a la hora de iniciar la marcha en la dirección
que previamente se le había ordenado, divisaron a dos individuos a
una distancia de unos cien metros, los cuales eran portadores de un
cubo, una especie de cacerola y una fiambrera, infundiendoles
sospechas debido a lo cual les echó el alto para proceder a su
reconocimiento en cuyo los individuos al oir dicha voz y ver la
presencia de la fuerza, emprendieron la fuga desapareciendo entre
la maleza muy espesa del bosque sin atender a los requerimientos
hechos por el Jefe de la patrulla y a unos disparos que se hicieron
al aire para amedrentarlos, no consiguiendo la detención de los
mismos ni verlos más, continuando dicha patrulla la marcha en
persecución de dichos individuos, tomando al mismo tiempo las
disposiciones con la fuerza de la patrulla al objeto de poder
abarcar más terreno y de esta forma siguieron avanzando hasta que
al cabo de unos diez minutos aproximadamente y a unos veinte metros
del Sargento de referencia surgió de entre la maleza un individuo,
el cual y con toda rapidez le lanzó una bomba de mano la cual hizo
explosión a unos dos o tres metros de donde estaba dicho
Suboficial, el cual al ver el lanzamiento de la bomba le encañonó
con su Subfusil haciendole fuego por dos veces sin que pudiera
funcionar dicha arma por defecto de la misma y cuyos instantes
permitieron que el rebelde lanzara otras dos bombas una de las
cuales hizo explosión y alcanzándole algunos trozos de metralla
pero sin ocasionarle ninguna lesión; al ver que su arma no
funcionaba, ordenó romper el fuego a la fuerza de la patrulla, las
cuales le iniciaron, sin conseguir alcanzaran a dicho rebelde por
la rapidez con que desapareció entre la espesura del bosque,
continuando la persecución y recogiendo el Sargento dos bombas en
el lugar en que había estado el individuo, cuyas bombas, una de
ellas es de fabricación alemana y otra de piña, recogiéndolas y
siguiendo en la persecución del referido rebelde y teniendo la
seguridad de que existían varios cuya cifra a juicio de dicha clase
cree fueran unos seis o siete por los objetos que fueron
encontrados en una de las ondulaciones del terreno en que con
ramaje y mantas y un cubo daba la impresión de la cifra que se cita
anteriormente, continuando durante todo el día reconociendo el
terreno sin resultado positivo. Dicho Sargento hace constar, que al
iniciar la marcha se encontró con el paisano Manuel Ruiz Bru, de
setenta y seis años, casado, natural de Elche (Alicante) vecino de
Cañamás
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
43
(Barcelona) habitante en la casa de campo denominada 'El
Pejeire'23, de oficio jornalero, al que se le preguntó si había
visto algún o algunos rebeldes en días anteriores contestando
negativamente y al preguntarle nuevamente por la dirección de la
casa 'Bosch', les indicó un camino que les conduciría a la referida
casa a lo cual la patrulla siguió en la dirección marcada y cuando
en la tarde hoy al regreso a Cañamás se encontraron nuevamente con
el referido sujeto, haciéndole ver que cerca de su casa habían
tenido un encuentro con los huidos e interrogado hábilmente terminó
por confesar que el día anterior habían estado en su casa dos
individuos armados con pistola, los cuales le pidieron comida para
ellos y diez y ocho más previo su pago, que les proporcionó cinco
kilos de garbanzos, cuatro de patatas y otros comestibles,
manifestando que dicha venta la había realizado por temor a la
violencia y que por la mañana y por miedo había ocultado la verdad
cuando fue preguntado por la presencia de los huidos por el
Sargento de Artillería Don Francisco Alberti Gil, regresando dicha
patrulla a las diez y ocho horas, sin novedad. La patrulla mandada
por el cabo de la Guardia Civil Juan Gómez de la Torre y compuesta
de dos guardias, un Cabo y nueve soldados del Regimiento de
Artillería, en el transcurso del servicio y al mediodía del
referido día, sorprendieron a unos tres individuos y al echarles el
alto e intentar huir hicieron fuego, saliendo en persecución de
ellos y desapareciendo entre el bosque, dejando abandonado un fusil
de fabricación alemana, calibre 7-92, con cinco balas en la
recámara, sin que a pesar de los esfuerzos realizados para la
captura de estos individuos diera resultado por espesa vegetación
del bosque y lo accidentado del terreno.
Preguntado, el individuo Manuel Ruiz Bru, manifiesta lo dicho
anteriormente por el Sargento de Artillería, Don Francisco Alberti
Gil, insistiendo en que su negativa fue debido al temor de una
represalia por parte de dichos huidos, añadiendo que los garbanzos
y patatas fueron pagados al precio de seis pesetas el kilo los
garbanzos y las patatas a peseta, siendo satisfecho su importe en
dinero legal. En un registro efectuado en su casa, se le encontró
una escopeta, de dos cañones, marca Manuel Roca, calibre diez y
seis, y cuatro cartuchos cargados, del mismo calibre, de cuya arma
carece de la licencia y guia correspondiente, por cuyo motivo
fuérele cogida."
Per tot això Ruiz va ser detingut. El jutge militar demanaria
informació sobre Ruiz a la Guàrdia Civil, a l'alcalde i al cap de
la Falange de Canyamars.
Ruiz declararia el 20 de desembre de 1944 que té 67 anys, era
natural d’Elx, estava casat i jornaler, residint a la casa de camp
"El Pegaire". Li demanen perquè no va dir la veritat quan se li va
preguntar si havia vist a cap grup de fugitius i contesta que
"...no dio parte a la patrulla porque cuando habían estado en su
casa dos rebeldes al objeto de recoger comida le habían amenazado
de que lo pasaría muy mal si daba parte a las Autoridades de que
ellos habían estado por allí, enseñándoles las pistolas que
llevaban. Que efectivamente el martes de la semana
23 Es refereix a la Masia de Cal Pegaire ubicada a la part nord
del nucli de Canyamars i que segons l’Inventari del Patrimoni
Històric de Dosrius “...era propietat d’Epifanio Rovira Pujol que,
segons les fonts orals, hi va fer unes obres de millora. També es
diu que durant les actuacions dels maquis a Catalunya, entre el
1943 i el 1953, a cal Pegaire n’hi hagueren d’allotjats.”
-
Els Judicis Sumaríssims als republicans de Dosrius: els
protagonistes de la Guerra Civil i la repressió franquista
(1939-1945)
44
pasada estuvieron en su casa dos rebeldes y le pidieron comida
diciéndoles el declarante que él no tenía nada, sacando entonces
los individuos sus pistolas amenazándole para que les entregara
comida para ellos y otros que estaban en la montaña [...] Que dicha
arma la tenía porque el vive en una casa de campo y siempre van por
allí muchos zorras que se comen a las gallinas y así poder matar a
alguna. Que dicha arma la compró al Sr. Guillén que vive en la casa
'Bosch' del término de Cañamás, hará cosa de dos años y 5 o 6
cartuchos. Que antes del Movimiento Nacional residía en la misma
casa, en la cual lleva 14 años residiendo, que nunca ha pertenecido
a ningún partido político ni sindical."
La Guàrdia Civil informaria que Ruiz no tenia cap filiació
política i havia tingut bona conducta però que "Según rumor
público, sin que a pesar de las activas gestiones practicadas se
haya podido confirmar, llegó a nuestra Patria huyendo de la
justicia francesa, por haber asesinado en el mentado protectorado
francés a un cuñado suyo, donde tiene todos sus familiares."
Interrogat de nou sobre aquest assumpte, Ruiz declara que va tornar
de l'Àfrica francesa cap a Espanya "...en el año 1922, porque su
madre política le dijo que se marchara para Melilla o a Barcelona
al objeto de ver si encontraba alguna casa para poner un negocio de
comidas, que como el declarante en Melilla no encontró nada que le
conviniera se fue para Barcelona, en donde trabajó una temporada
para el Fomento de Obras y Construcciones y otras varias casas más
cuyo nombre no recuerda y más tarde se marchó para Granollers
dedicándose siempre al trabajo de las carreteras, que en el año
1930 aproximadamente residió en el pueblo de Cañamás en el que
continua actualmente. [...] Que el declarante nunca en su vida ha
cometido asesinato alguno y menos de sus familiares, que como ya ha
dicho anteriormente se escribían"
Guillem Coderch Bonada24 decla