Els Jocs - Barcelona Olimpica

Membria Oficial dels Jocs de la XXVa Olimpíada Barcelona 1992

Membria Oficial dels Jocs de la XXVa Olimpíada Barcelona 1992

Volum IV

Els Jocs Setze dies d'estiu

Director de I'obra: Roma Cuyas

li-lustració de la coberta: quadre original d'Antoni Clavé creat especialment per a aquesta edició i cedit gentilment per l'artista al COOB'92

Disseny grific: Zimmermann Asociados, S.L.

Coordinació editorial i fotocomposicib: Thema Equipo Editorial

El COOB'92 vol fer constar el seu agrdiment a les empreses següents per la seva col~laboració en la producció d'aquesta obra:

I, molt especialment, vol agrair la col~laboració en la seva difusió a:

F o t o m e ~ c a : Fotomecanica Barcelona; Cromoarte

Impressió, relligat i estoig: Cayfosa Indústria Grafica

Paper: Ikonorex Special Matt de 150 g fabricat per Zanders i distribuit a Espanya per Torraspapel, S.A.

DifusiC Enciclopbdia Catalana, S.A.

EdiciC COOB'92, S.A. O 1992 COOB'92, S.A.

Plaqa de la Font MAgica, s/n 08038 Barcelona

ISBN: 84-7868-097-7 (obra completa) 84-7868-106-X (Volum IV)

Dipbsit legal: B-12553-92

Sumari general de l'obra

Volum I El repte De la idea a la nominació

1. La ciutat 2. Els jocs olímpics 3. La Candidatura

Volum Ii Els mitjans Escenaris, objectius i recursos

I . E1 COOB'92 2. L'organització i el Pla Director 3. Els recursos econbmics 4. Els recursos humans 5. Els escenaris 6. L'Olimpíada Cultural

Volum III L'orgsnització La preparació dels Jocs

I. L'organització de les competicions 2. La torxa i les cerimbnies 3. La premsa, la radio i la televisió 4. El condicionament olímpic 5. La logística dels materials 6. La tecnologia 7. L'allotjament 8. Els serveis a la ~amília Olímpica 9. La seguretat

1 O. La imatge i la comunicació 11. La gestió comercial

Volum IV Els Jocs Setze dies d'estiu

I . La festa de Barcelona'92 2. Els Jocs 3. Les residhcies 4. Els serveis

Sumari del volum TV

Nota editorial de Roma Cuyh 11

1 . La festa de Barceloea'92 13

1.3. Les ceri&& La cerimbnia d'obertura La cerimbnia de clausura -

2. Eis jocs Les competicions esportives El calendari dels Jocs

2.1. Els esports i els resultats Els resultats de la competició R2cords del món Rkcords olímpics Nombre de medalles per CON AR Tir amb arc AT Atletisme BA Beisbol BB Basquetbol BM BBdminton BO Boxa CA Piragüisme CY Ciclisme EQ Hípica FB Futbol FE Esgrima GY Gimnhstica HB Handbol HO Hoquei JU Judo MP Pentatló modern RO Rem SH Tir olímpic SW Natació TE Tennis TT Tennis de taula VI3 Voleibol WL Halteroma WR Lluita YA Vela Esports de demostració: PE Pilota basca RH Hoquei sobre patins TK Taekwondo

2.2 L'Olimpiada Cultural Introducció La nova imatge Les línies mestres del programa Barcelona: dos mil anys Arts i esports Programa cultural a les subseus olímpiques Festival Olímpic de les Arts

3. Les residincies 327 L'aliotjament de la Famnia Olímpica 329 La Vila Olímpica de Barcelona 329 La Vila del Parc de Mar 347

Les viles de premsa 349 Els hotels seu i els vaixells 355 El Camp Internacional de la Joventut 359

4. Els serveis 367 Introducció 369 El Centre de Mitjans de Comunicaci6 369 L'acolliment a la Familia Olímpica 375

Les acreditacions 377 Les entrades 378 Els serveis m$dics 379 La seguretat 380 La meteorologia 380 Els serveis de transport 381 La logística 382 El Centre d'Informaci6 d'operacions de Tecnologia 383

Els serveis de protocol 384 Les publicacions 385 El Centre Principal d'operacions 387

5. Annexos 389

5.1. La premsa amb Barcelona'92

5.2. Els participants Esportistes participants per CON Esportistes participants per esports Esportistes participants per continents Relació nominal de participants per CON i esports

5.3. Documentació grifica

Nota editorial Rom& Cuyh i Sol Director de la Membria Oficial

Aquest quart volum de la Memdria Oficial dels Jocs de la XXVa Olimpíada Barcelona 1992 exposa tot el que va passar entre el 25 de juliol i el 9 d'agost de 1992, com a resultat de molts anys d'esforq i treball de preparació i d'organització, reflectits en els volums precedents.

El recorregut per tot el que va succeir en aquelles dues setmanes hauria quedat coix si no s'hagués remuntat a l'inici del compte enrere final que va representar I'encesa de la flama olímpica a Grkcia, el seu trasllat a Catalunya i el seu itinerari per totes les terres d'Espanya. El pas de la torxa va iniciar l'explosió d'un entusiasme unanime i popular al voltant dels Jocs, que es va traduir en una participació ciutadana sense precedents.

A continuació, s'hi rememoren les innovadores cerimbnies d'obertura i de clausura, que van contribuir d'una manera decisiva a l'kxit dels Jocs. Perb, el gruix de la informació continguda en aquestes pagines, com no podia ser d'una altra manera, fa referkncia al vessant esportiu d'aquest gran esdeveniment: s'hi descriuen les competicions dels vint-i-cinc esports del programa oficial i dels tres de demostració i, a més, s'hi adjunten unes taules que posen a l'abast del lector totes les dades relatives a la participació d'esportistes, als resultats finals, etc.

La ciutat no solament va vestir-se amb les millors gales per fer honor als milers de visitants que van acudir a Barcelona (i a les altres quinze subseus), sinó que va lluir l'hospitalitat i l'esperit festiu per convertir l'espectacle esportiu en un model de convivkncia i d'amabilitat. Les mostres espontanies d'aquest carhcter obert, plural i generós van sintonitzar perfectament amb l'hmplia oferta cultural, que va enriquir el ja valuós patrimoni barceloní i catala amb exposicions histbriques i artístiques, teatre; música i dansa, organitzats per I'Olimpíada Cultural.

A més, al voltant de les competicions, van ser molts els serveis que l'organització va oferir a la Famíiia Olímpica: des de l'allotjament o el transport d'esportistes, tkcnics, jutges, periodistes, dignataris i convidats, fins a l'alimentació o les infrastructures necessaries perquk els mitjans de comunicació poguessin dur a terme en les millors condicions la seva tasca informativa, sense oblidar la seguretat, les acreditacions, els serveis mkdics, etc.

\ El llibre que el lector té ara a les mans constitueix una crbnica fidel, objectiva i, per quk no dir-ho també, apassionada de tot el cúmul d'aspectes que van contribuir a fer que setze dies de l'estiu del 1992 formin ja part, inesborrablement, de la membria col-lectiva d'una ciutat i d'un país.

La ciutat

1 Les fona de Montjuk un &Is símbols de Barcelona,

EEi$EZ$%97 van fascinar tant els visitants com els barcelonins

2 L7cfieac tasca dels voluntaris olímpies va ser decisiva per a 17Pxil dels Jocr

3 ~ ' A r e a & Mongui'e es trobava sempn lena a vessar. Prop & ~600.000 ersones van passar

$ ~ n e ~ ~ a 01ím iea afEars deis dies dels goes, tot i que tan sols un 20 % tenia entrada per a algun &Is recintes de competici6.

4 Una m o m & la funcional senyalització olímpica, amb els mractdstics cimerols de colors i els iosoos me a11og0yen Z c o n d pas, els punts d7infomació i alms serveis

I La Barcelona dels Jocs

Als ulls del visitant, la Barcelona dels Jocs Olímpics apareixia sens dubte com una ciutat singular. Només en arribar a l'aeroport, l'esportista, el periodista o l'espectador ja intu'ia que a Barcelona hi viuria uns dies molt especials. La nova terminal, moderna i clhssica alhora, sorprenia el nouvingut amb estendards de colors i rktols de benvinguda arrenglerats en un temple de columnes dbriques, marbres de Carrara i vidres fumats. La primera imatge de la seu olímpica del 1992 no deixava indiferents els convidats.

Molts membres de la Família Olímpica es podien acreditar a l'aeroport mateix. Un equip de persones uniformades lluitava contra les aglomeracions: manejaven ordinadors i feien fotografies a l'instant per aconseguir que la clientela arribada de tots els racons del planeta pogués anar a dormir amb les seves targetes ja penjades al coll. Aquest era el primer contacte que tenien amb els voluntaris, i va ser la primera mostra de la seva condició de

peces clau en l'organització d'aquest esdeveniment esportiu.

El foraster s'acomodava al vehicle que li havien assignat i, amb mirada atenta, podia adonar-se de seguida dels canvis excepcionals que la ciutat havia anat assimilant. En el curt trajecte fins a la seva residkncia, passava probablement per sota d'un dels tres arcs de benvinguda situats a les principals artkries d'accés al centre urbh. Aquests arcs constituTen, per ells mateixos, un punt d'alegria visual i una síntesi de la simbologia dels Jocs, ja que incorporaven les banderes de tots els pdisos participants, les banderes institucionals i una salutació en els quatre idiomes oficials dels Jocs: Benvinguts, Bienvenidos, Bienvenue i Welcome.

Quan s'entrava a la ciutat per qualsevol punt, saltaven a la vista les banderoles, els curiosos cimerols, les tanques i els quioscos que, amb blaus trencats i amb la gamma de tons olímpics, guarnien l'espai urbh. L'escenari ciutadti potser va ser el que va impressionar més N. Woodsworth,

1 L'aeroport va ser el primer i el darrer punt de contacte amb Barcelona que tingueren molts dels visitants i participants en els Jocs.

2.3 i 4 La mascota oficial dels Jocs de Barcelona, el Cobi, podia trobar-se en els llocs més inesperats de la ciutat: convidava els qui passejaven per la Rambla a entrar al mercat de la Boqueria; vestit & grum, assenyalava la prm+ncia d'un hotel, i, amb una expressió simpatica, cridava I'atenció sobre quin era el número d'una línia d'autobris.

del Financial Times, que va escriure: <<La febre olímpica, un virus contagiós, s'escampa arreu. Des de la plaga d'Espanya, l'imponent punt d'entrada a 1'Area Olímpica, fins al gran Estadi, tot relIda magnific: l 'hplia avinguda guarnida amb les banderes olímpiques, les fonts i l'aigua que vessava en cascada per la muntanya, els fanals d'art nouveau, les estatues de nus i els edificis d'ornament barroc. Tot llui'a perfecte.>>

Mai no s'havien vist tantes banderes a la ciutat. Els habitants es van abocar en massa als balcons per col-locar-hi ensenyes olímpiques, de Barcelona, d'Espanya, d'Europa ..., fins i tot dels clubs de futbol predilectes. Per6 la reina de les banderes va ser la senyera, habitual en festes i dates importants. Els ciutadans li treuen la pols i la pengen als balcons de les seves cases per convicció, per orgull, per alegria o per tot plegat; en tot cas, com apuntava R. Matignon a Le Figaro, <<... a penes s'adrecen al visitant: semblen més aviat un mirall on l'orgull del pais li plau contemplar-se,>.

I el Cobi, és clar. La mascota va captivar a tothom. Penjat dels edificis, decorant els passeigs, les estacions de tren, els hotels, els mercats i les parades d'autobús, vestit de turista, de bomber o de fotbgraf, bevent, rient o saludant, dibuixat en samarretes, insígnies, bosses, tovalloles i gorres ... El Cobi era l'amfitrió modhlic, que oferia un somriure a cada cantonada i convidava l'estranger a participar de la celebració.

I La ciutat renovada

El visitant vetera no podia deixar de percebre la renovació viscuda per Barcelona els darrers anys. En entrar a la ciutat, només li calia observar els complexos d'oficines, les vies rapides constniides i els edificis recuperats o repintats que havien sorgit com bolets per tota aquesta vella ciutat mediterrinia. El perfil de la muntanya de MontjuYc, amb la torre de telecomunicacions de línia futurista i l'atreviment avantguardista del Palau Sant Jordi, a I'ombra de les línies

Els arn situats a les entrades de la ciutat donava la benvinguda als visitants a els quatre idiomes ofcials del Jocs. Les bandems de tots els paikos participants que guarnien aquests arcs oferien una nota de color ue anunciava als forasters(la festa ohp ica .

-- W Bienvenue

1 La f l a m olím ica, que cremava al pe&ter adossat a ['Estadi Olímpic, al costat de les banderes de tots els paisos participants en els Jocs, atreia la mirada dels vianants i de milers d'objectius fotogrdfla

2 Les noves rondes de Barcelona, inauguradespoc abans de I'inici dels Jo?,, han millorat la cimlacro de la ciutat i, durant els Joa, van connectar les diferents drees olímpiques.

3 Les bicicletes i els microbusos e12cmhscs, condui'ts per voluntaris, constituiren els mitjans de transport intern de les viles.

4 i 5 Els balcons de la ciutat van ser un aparador de la voluntat festiva i participativa dels barcelonins.

classiques de lYEstadi, era un dels primers impactes en venir de l'aeroport. Des d'altres punts de mira, la torre de Collserola i els gratacels, que es troben a les portes de la Vila Olímpica, s'ensenyorien &un panorama fins llavors dominat per les punxes de la Sagrada Familia.

Els Jocs Olímpics també van servir per a estrenar les flamants rondes de circumval~lació, una antiga aspiració dels urbanistes i dels automobilistes barcelonins: aquestes rondes acostaven per fi el centre als afores i palesaven millor que cap altra obra l'esperit d'una ciutat fluida, oberta i moderna.

Era la Barcelona que va enlluernar el corresponsal de ~ ' f i ~ u i ~ e , que, a l'article <<Jocs del Nou Món>,, va comentar: <<Barcelona, en els seus dos mil anys, no ha perdut mai la seva ?mima. Avui s'ha transformat com cap altra ciutat del món. Ha recuperat la seva fagana marítima. Representa un nou concepte de ciutat [...I, dominada per l'art, l'estbtica i l'oxigen.>>

I La Vila Oiímpica

En arribar a l'hotel o a la vila corresponent, el nouvingut es posava el barret de resident. El cas més espectacular d'adaptació al medi va ser, sense cap mena de dubte, el dels esportistes a la Vila Olímpica. En aquest barri nou de trinca, a peu de platja i del port olímpic, aquests primers pobladors s'hi van sentir de . seguida com a casa. No importava gens que, dies enrere, l'dnica animació hi hagués estat la de les excavadores, els lampistes i els encofradors. La Vila es va convertir aviat en una ciutat de vacances, on les pistes de bitlles, el cinema, les sales de jocs, els bars musicals, la platja i la discoteca es disputaven sovint el protagonisme amb les pistes d'entrenarnent. Era el <<club rnkditerranéew que va caricaturitzar el diari italiri La Repubblica. L'única queixa que va arribar a l'organització de part d'alguns dels residents, segurament els recordistes més espartans, van ser els sorolls que feien els seus propis companys hedonistes i noctAmbuls.

1 Més & 30.000 voluntaris van col.labomr en les tasques organitzatives dcXs Jocs

2 i 3 L'anar i venir delpúbliq ur pu ava i baixava de 8 Anel 1 a Olímpiecr, que feia

cua per entrar a les instaElacio~~ a ornrtcves, va fer que els dies r%h JOCS es visquessin a Montjuic amb una gran intensitat.

4 En ple pas se^ de Minici Nota4 en- )Estadi Olímpic i el Palau Smt Jordi, @vscant-se de la calor.

A la vila d'hrbitres i jutges del Parc de Mar, i sobretot a les viles de premsa de la Vall d'Hebron i de Montigala, l'ambient era més comparable al &un gran hotel.

Els representants de la informació van estar pendents fins al darrer dia de la seva feina: els focus d'activitat es trobaven al Centre Principal de Premsa i al Centre Iqternacional de Rhdio i Televisió, a 1'Area de Montju'ic. Les vint-i-quatre hores del dia, aquests complexos eren oberts als membres dels mitjans de comunicació de tot el món, que sovint van patir la tirania dels fusos horaris. A pocs metres de distancia, el Barcelona Press Service atenia periodistes no acreditats, més interessats a respirar el moment ciutadh que no pas a veure competicions. En conjunt, una <<torre de Babel>> que va funcionar prou bé i que va saber contagiar l'optimisme a articulistes i locutors de procedbncies ben diverses.

I Els ciutadans olímpics

L'activitat als hotels de la ciutat va ser també important, diferent en grau segons la notorietat dels hostes, que es van allotjar preferentment als hotels de 17&ea de la Diagonal. El rei i la reina dels hotels van ser el Juan Carlos I, on s'estigueren la majoria dels caps d'estat, i el Princesa Sofia, convertit en seu del COI. Se'ls van afegir 1'Hotel Meli& i 1'Hotel Hilton, que es van repartir els presidents dels diferents cornitbs olímpics nacionals i els de les federacions internacionals. Al seu voltant, un formigueig de vehicles i persones feien la cort a una munió de celebritats difícilment repetible. En altres hotels i també als que es trobaven al llarg de les costes catalanes --on es van ailotjar la majoria dels espectadors forans-, l'ambient era més relaxat. Un bany matinal podia ser el preludi d'una tarda a les grades de qualsevol instal.laci6, per tomar al vespre cap a la brisa marina i la salabror del Maresme, la Costa Brava o la Costa Daurada.

Els aue de veritat van tastar els aires ma&ers van ser els convidats de les empreses col-laboradores i les grans cadenes de televisió, que van dormir als grans vaixells fondejats al port de Barcelona. Una operació complexa i decididament singular va permetre que una dotzena llarga de transatlhtics de luxe ancoressin als molls de cereals i de contenidors. No s'havia vist mai, ni a Barcelona ni a cap altre port del món, una concentració tan gran de naus capitanes, orgull de les companyies navilieres. Al vespre, I'espectacle era digne d7admiraci6: amb MontjuYc i la ciutat medieval al fons, els pals engalanats dels vaixells es reflectien en la negror calma d7unes aigües poc habituades a acollir tanta elegbcia. Els encontorns del port eren plens de curiosos, de milers de ciutadans que descobrien, incrbduls, com les grues i els camions TIR havien cedit el seu empori a tant de glarnour.

I, amb Barcelona, les viles i ciutats designades subseus olimpiques (Badalona,

Banyoles, Castelldefels, Granollers, 1'Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallbs, Reus, Sabadell, Sant Sadurni d'Anoia, la Seu d7Urgell, Terrassa, Vic i Viladecans, pel que fa a Catalunya, més Valbncia i Saragossa) van aprofitar també l'embranzida per millorar les seves infrastructures esportives. La festa de l'esport fou ben sentida en cadascuna d'elles, per6 també la festa ciutadana i universal que comporten uns jocs olímpics.

Les &rees olímpiques eren els centres d'atracció d'una ciutat abocada als Jocs. L'espectador podia pressentir perfectament que s7acostava a la competició, al cenacle d'un o altre esport olímpic. Barcelona havia treballat durant m6s de quatre anys per deixar a punt avingudes d'accés nobles i enjardinades, entorns amables i unes instal-lacions elegants i funcionals alhora. Milers de banderoles, cintes multicolors i pannells de senyalització van acabar d'endolcir l'espectacle visual a la Diagonal, la Vall

1 ,4 i5 Molts personatges singulars van envair els carrers & la ciutat. Les curioses indumentdries eren saludades amb simpatia qui més qui menys, va fer la seva prdpia interpretació del look olímpic

2 I 3 La febre dels pins va arribar a Barcelona i va contagiar la canalla i també els més gandpies. La pla fa de Catalunya, on es va instal-lar el centre d'intercanvi de pins, i els voltants de les instal.lacions olímpiques van ser els focus principals d'aquest amable mercadeig. Podria dir-se, fins i to4 que una de les frases més pronunciades durant els Jocs fou: uTens pins?..

d'Hebron, l'Anella Olímpica i les subseus oiímpiques. Amb els Jocs en marxa, les multituds bigarrades i alegres completaven l'espectacle.

televisors, esdevenia el gran protagonista. En la cerimbnia d'obertura dels Jocs, l'organització havia repartit als assistents un munt de bengales fosforescents: el públic, fora de programa, va comenqar a llanqar-les als esportistes arrenglerats a la gespa. Un diluvi espontani de llurnetes, que poques cadenes havien previst retransmetre, va omplir l'espai central de 1'Estadi; aquella nit, més d'un esportista va dormir amb la bengala d'un amic anbnim a la tauleta de nit.

6 La presPncia espectacular &Is vaixens hotel ancorats

marítima de la ciutat.

Amb un apassionament poc germiinic, el Frankfurter Allgerneine comentava: <<Qui hagi vist la cara de molts barcelonins, que de fa dies desfilen des de la plaqa $Espanya, MontjuYc amunt, per veure el centre dels Jocs, s'haurii fet una idea del poder miigic de l'Olirnpíada.>> Ens podem imaginar l'emoció del visitant que s'acostava a 1'Estadi Olímpic, envoltat de gent que passejava, que fotografiava el pebeter encbs, que esgrimia amb excitació la seva entrada i que ocupava el seu seient per afegir-se al clamor de les grades. Els aplaudiments, els xiulets, les famoses <<onades>> humanes, tot valia per expressar un estat d'iinim col-lectiu que arribava al seu zenit en comuni6 amb el que succefa a la pista.

Als recintes esportius, els altres grans protagonistes fora del tartan van ser els voluntaris: joves, discrets i afables, encarnaven el bo i millor de la nova Barcelona. <<Criden l'atenció a tot arreu, i han de ser com menys cridaners millor>>, observava un altre cop el Frankfurter. <<Són els petits herois dels Jocs. Els voluntaris de Barcelona s'han posat al servei de la fascinació d'0limpia.n

El públic, conscient o inconscient que apareixia en milers de milions de

1 A I'avin udh de la Reina Maria 8tistinq e uneir la Font Mdgica am% Iap d'Espanya, era on hi%avia el Centre Principal & Premsa, el Centre Internacional de Rddlo i Televisi6 i el Palau de la Metal.liirgia. Va ser una de les zones mépqiientades de la ciutat umnt els Jocx

2.3i4 L'Olimpiada Cultuml va presentar una dm lla oferta, algunes mostres c f la qual s6n I'espectacle Hdey Mole de Jango EdwaA and t& ~ i t t l e ~i~ ~ o s e Ban4 al ncinte de Bardelona, situat al parc de la Ciuradcla (2)' i la pega teatml Lope de Agakre, M o r , de Josi Sanchf Sinistenu, al Teatre Poliomma (3). Diversos esports autdctons també es van incloun en la pmgnamacid del Festival Olímpic de les Arts com la pilota valenciana al barn' de Grhcia (4).

I Les nits de Barcelona

A diferbncia d'altres jocs olímpics, la festa no s'acabava als estadis. De fet, no feia més que comengar. Quan queia la nit, milers de persones participaven del somni d'una nit d'estiu. Entre els <<pirulins, lluminosos i les formes oníriques de l'Anella Olímpica, la Font Miigica i les cascades de colors de Montju'ic, els barcelonins i els forasters enamorats de la ciutat omplien a vessar els indrets de culte de la *gitana encisera*, com qualificava la ciutat de Barcelona la rumba de la cerimbnia de clausura. Ja ho deia Le Figuro, sens dubte sota els efectes d'aquest encís: barc cel ona no és una ciutat, és un eslbgan. Des del 25 de juliol, Barcelona és un miracle diari [...I, ofereix allb que donaven els temples,d'Olímpia: la pregbia, la bellesa i el geni. Es un regal dels déus.,

Baixant de Montju'ic, la gent es podia acostar ai Teatre Grec per veure Núria Espert i Irene Papas representant Medea,

o al Mercat de les Flors per admirar la companyia de cbmics La Cubana, o al Poble Espanyol per escoltar B. B. King o Ketama. Tots els teatres i auditoris de la ciutat acollien els d o r s talents de les arts escbniques, en el marc del Festival Olímpic de les Arts. Els més nocthbuls podien escollir espectacles del festival de música del Tercer Món, Barcewomad, o entretenir-se fins a altes hores de la matinada amb la bohbmia i els cbctels de l'envelat Bardelona, al parc de la Ciutadella.

I La gent als carrers

Durant el dia, el centre de la ciutat era territori disputat entre oficinistes i turistes. Aquests darrers esgotaven el cathleg de museus, enriquit amb les diverses exposicions artístiques i histbriques organitzades per Olimpíada Cultural, i passejaven pel carrer tot estirant el coll, esforgant-se per descobrir detalls d'esglésies gbtiques, monuments

esportivs de Tsms~sa ( I ) i fhdalo~a (43, duta@ subsea, ds vm 6elcbw les cdmpdtic20~1s Bh8@ i de bmquctbol L'kopid b 6speaCIalment a Temas- fel Basque&o& a B&-

216 La Ramblq & de Canalettsflm a Colpm, va m, e m f a t% tnuW6, fur d c l s c e a # m n d @ m & I ' a n J d du* WMcs carrer i d'amu, espeMes wm insc)l& de

ahden 1 embpdefia e& v;hnwnts, que ven mtvhfir la Rnnrbla en el l b c de

S obilatdela F J m a o%m~tYL

5 La hisDn'ca temama del Cq@ ZurtoR no ve quedar al marge mcfgumai1nenr olímpic

7 Els grans magatzems i les botigues de la ciutat també es van sumar a la festa

8 Les improvisades notes musicals dels seguidors brasilers marcaven el ritme de la baíucada a IyAnella Olímpica.

9 Els centres culturals i turístics de la ciutat syompliren també d'esportistes i dYespectadom

10 De nit, I'animació es traslladava als locals de moda I al moll de la Fusta, molt concorregut i ambientat er la preshcia dels vaire&

de personatges il-lustres i faqanes de Gaudi. Al vespre, uns i altres es confonien amb el ramat d'ociosos, Família Olímpica inclosa, que formaven una riuada contínua des de la part alta de la Rambla de Catalunya fins a l'espigó de la Barceloneta. Bars de disseny, tavernes i restaurants eren punts de reunió obligats per a milers de persones que, de sobte, semblava que havien descobert el plaer de viure; com un articulista america de Sports Illustrated, que sentenciava: <<Els espanyols saben viure. Saben que saben viure.>>

El tram central de la processó festiva era, per descomptat, la Rambla. Aquest passeig, que travessa la ciutat medieval i mor al port, no ha estat mai un carrer avorrit. Perb, durant els Jocs, la tradicional animació que la caracteritza es va convertir en un deliri, en una orgia dels sentits. Grups de brasilers hi baixaven a ritme de samba; els italians s'abraqaven i cantaven tarantelales; els japonesos hi esgrimien els seus prodigis electrbnics; els

sud-africans, negres i blancs, es meravellaven d'haver aconseguit la reconciliació racial en aquella Rambla boja; els espanyols hi celebraven les inesperades victbries dels seus esportistes. Els barcelonins de sempre s'ho miraven tot amb un orgull mal dissimulat.

La barreja era digna de veure: acreditats i indocumentats, personatges d'uniforme i personatges multiformes, professionals i amateurs, grans i joves, rics i pobres. Tothom era adm&s en aquell torrent d'entusiasme que serpentejava entre quiosquers, floristes, cambrers, mims, ballarins, prestidigitadors i retratistes de belleses fugisseres. Una química molt especial els fonia en un aliatge alhora poderós i efimer.

A l'altra punta de la ciutat, hi havia un grup de gent que participava poc de la festa. En un edifici d'oficines, els llums del Centre Principal d'operacions dels Jocs no s'apagaven mai. Comectadas en línia calenta amb els centres de tecnologia,

1 El lema de Barcelona'92, *Amics per semprer,, també va ser present en el cel de la ciutar.

2 i 3 Els recorcis de Barcelona acompanyaven el retorn dels participants. D'altres, mentre espernven enlairar-se amb el seu avid, aplegaven el material esportiu utilitzat.

4 El Cobi, la mascota olimpica, va agmdar sobretot a la mainada

de seguretat, de premsa, de meteorologia, d'assistbncia sanithria o amb el crític Centre Municipal d'operacions de l'Ajuntament, una collade persones es mantenien en alerta permanent. Van dormir poc perb van dormir bé, satisfets de la manca d'incidents, i confiant en la mhxima de <<la millor notícia és no tenir notícies>>. Cal destacar també el col.lectiu heterogeni de les forces de seguretat, que, tot i passar desapercebut, tenia la funció d'evitar interferbncies en la joia coldectiva.

la cerimbnia de clausura, en qui: 1'Estadi Olímpic sencer s'havia alqat i, amb les mans enllaqades, havia ballat al comphs de la cans6 Amics per sempre. Molts devien pujar a l'avió o a l'autocar amb la sensació, entre nosthlgica i eufbrica, que no tornarien a viure mai una festa com aquella.

I Amics per sempre

Quan els visitants abandonaven la ciutat, l'ultim que recordaven era l'estreta perb discreta vigilhcia que havia acompanyat l'esdeveniment olímpic. Més aviat evocaven, conscientment o no, les paraules del president del COI, Joan Antoni Samaranch, que havia elogiat sense pakliatius <<els millors jocs de la histbria>>, o aquell moment mhgic, durant

1 Seguint el ritual bimil-Ienari, al temple grec dJWcm, una gran sacerdotessa -1'acMu Maria Pambuki- va protagonitzar la solemne encesa de la flama olím ica sobre un miraIlparabdl% e concentrava els raigs de sofU

2 La toma olímpica de Barcelona'92 va ser dissenyada per Andr6 Rica4 ue també fou l7autor &pebeters de repds i de les lldnties de seguretat.

3 Un cop la flama va arn-bar a Empuries, es va iniciar un recorregut per les 17 comunitats autnomes espanyoles. Una llarga caravana de 170 persones i 60 vehicles va acompanyar la toma al llarg de 43 etapes, com aquesta entre Toledo i Caceres.

4 La toma al seu pas per la ciutat de Temsa, que acollí durant els Jocs les proves d'hoquei. EI pas de la flama per la geografia espanyola es va caracteritzarper la gran participacid popular.

I El ressb popular

Cada quatre anys, a Olímpia, els raigs del sol encenen una flama que empr6n el viatge cap a la seu dels jocs i anuncia la celebració del festival esportiu més gran, escampant l'esperit de pau i concbrdia al seu pas. El ritual de la flama olímpica, que una llarga cadena humana trasllada de mh en m&, s'ha convertit en el símbol més popular de l'olimpisme.

El recorregut de la torxa de Barcelona'92 es va planificar amb la idea que el major nombre de ciutadans la poguessin veure en directe i tinguessin l'oportunitat de sentir els Jocs com una cosa prbpia; per aixb, es va determinar que passaria no solament per les 15 subseus, sinó també per les 17 comunitats autbnomes espanyoles i les respectives capitals. El resultat va superar les previsions més optimistes: un total de quasi set milions de persones van donar una calorosa

Barcelona, l'horari previst es va complir escrupolosament en totes i cadascuna de les 43 etapes. Aquest fet, juntament amb els elogis dels portadors després de fer els relleus corresponents, va motivar que els mitjans de comunicació comparessin l'organització amb un rellotge suís.

I és que el ressb popular i el ressb informatiu van anar molt lligats. L'eco que va tenir l'6xit de públic en les primeres etapes va actuar com a detonant &una gran festa en qui? tothom volia participar, en qu6 els ajuntaments de les ciutats per on va passar i parar la torxa, i els governs de les 17 comunitats autbnomes per on va passar van saber,estar a l'altura de les circumsthncies. Es lbgic, doncs, que uns 1.500 periodistes s'acreditessin per poder informar sobre la transcendbncia local i universal de l'esdeveniment.

Al costat de la flama, els protagonistes van ser, sens dubte, els ciutadans. Ho van ser i van sentir que ho eren; per aixb, el recorregut va esdevenir, al capdavall, una festa histbrica.

benvinguda a la torxa, amb mostres constants d'afecte i d'entusiasme. A més, amb l'excepció de l'últirna nit a

I Grbcia

Tot va comenqar a Oiímpia, el 5 de juny de 1992, a les onze del matí. La delegació del COOB792 anava encapqalada pel seu president, 17alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i en formaven part els dissenyadors de la torxa i del pebeter, diverses personalitats i, entre altres, també dos esportistes i vuit voluntaris. Primer, al bosc del baró de Coubertin, es va assistir a un breu homenatge a la membria del restaurador dels jocs a l'era moderna. Immediatament després, al temple d7Hera, es repetia una litúrgia birnilelenhria.

La gran sacerdotessa (encarnada per la jove actriu Maria Pambuki) acosta una torxa feta de plata i vori (obra del joier grec Ilias Lalaounis) a un mirall cbncau. Els raigs del sol, concentrats pel mirall, encenen la flama que presidir6 els Jocs de la XXVa Olimpíada i també els IXns Jocs Parahpics. A continuació, una processó encapqalada per la gran sacerdotessa i composta per un grup nodrit d'actrius i

ballarines gregues que fan de vestals, guardianes del foc, es dirigeix cap a l'antic Estadi Olímpic a través de la porta de la cripta, portant la flama en un crater. Les més de 10.000 persones que s'han concentrat a 17Estadi observen amb emoció com la gran sacerdotessa entona una pregaria i recita uns versos de Píndar, mentre fan acte de preshcia dos símbols mediterranis de la pau: el colom i la branca d'olivera. Quan la flama encén la torxa dissenyada pel barceloní André Ricard, ha arribat el moment d'iniciar-ne el recorregut.

El primer portador, el llanqador de martell de 21 anys Sawas Saritzoglou, que després participaria en els Jocs de Barcelona, va protagonitzar la primera ankcdota quan es va produir un aparent robatori de la torxa mentre ell descansava després de fer el relleu. Un darrere l'altre, els portadors grecs van dur la flama, al llarg de 367 km, fins a Atenes, on va arribar al cap de 29 h i 20 min. Durant el recorregut, havia estat rebuda amb festeigs a les poblacions per on passava.

1 i2 La gran sacerdotessa traspassa el joc sagrat i Ilium el símbol de pau, la branca d'olivem, a l'atleta grec Savvas Saritzoglou (I). El foc havia arribat en la processó del tem le de d'Hera les vestals, fins a des

Pantic estadi Olímpic (2).

3 La Gudrdia d9Honor grega va custodiar el foc olímpic a I'AcrdpoIi.

4 i 6 El 7 de juny, la flama va mribar a I'Adpoli d7Atenes. En I'acte de rebudo, I'actriu grega Irene Papas va recitar fragments d'una oda de Píndnr.

5 Moment del lliurament de la flama al COOB'92. El president del ComitP Olím ic Hel.l&ic, Lambis ~ i k o g u , d6na la toma i la Ilantia de se uretat al president def~00B~9.2 i alcalde de Barcelona, Pasqual MaragalL

El capvespre del 7 de juny, la flama era rebuda a 1'Acrbpoli atenesa amb un acte intimista i emotiu, en qui: la gran actriu Irene Papas va recitar fragments d'una oda pindarica. El foc olímpic va fer nit a la mateixa Acrbpoli, en un pebeter custodiat per la GuBrdia d'Honor grega. Després d'un breu reconegut per Atenes el dilluns 8 de juny, el conegut jugador de basquetbol Pannagiotas Iannakis va entrar amb la torxa a l'Estadi Panataneu. NB, davant de 70.000 persones, es van dur a terme una representació de proves esportives de la Gri:cia antiga, una desfilada de banderers dels jocs anteriors, i balls populars i regionals grecs. Després va tenir iloc el lliurament solemne de la flama al COOB'92. El president del Comiti: Olímpic Hel.l?nic, Lambis Nikolau, va pronunciar un discurs i va donar la torxa a Pasqual Maragall. Aquest, en el seu parlament, va recitar les primeres estrofes de l'<<Himne de l'olimpíada Popular>> que Josep Maria de Sagarra havia compost per a la convocatbria barcelonina del 1936, estroncada per l'inici de la Guerra Civil:

<<No és per odi, no és per guerra que ve& a lluitar a cadaterra. Sota el cel blau 1'6nic mot que ens escau és un crit d'alegria: la pau.

Fora enveges, fora noses, fora noses, afirmem contra el viure estret el nostre dret a fer un aire més net, a fer un món més ple de roses.>>

La durada de l'acte va fer passar Bnsia a la delegació del COOB'92, perquS: l'autonomia de cada toma era només de vint minuts. Perb tot va anar bé: acompanyat per Lambis Nikolau, Pasqual Maragalí va sortir de l'Estadi, on l'esperaven quatre dels vuit voluntaris vinguts de Catalunya per custodiar el viatge de la flama per mar. Un cop al port del Pireu, cap a les deu del vespre, la torxa va embarcar a la fragata Cataluffa, de 1'Armada espanyola, on va ser rebuda per la tripulació en formació. L'endema, el 9 de juny, la fragata salpava amb rumb a la costa catalana.

I L'arribada de la flama

El 13 de juny, al vespre, després de gairebé cinc dies de plhcida navegació, la fragata Cataluña era davant la costa dYEmp6ries. Un bou de pesca s'hi va acostar, va recollir la flama olímpica i va posar proa a l'antiga colbnia grega, per on la civilització bel-lbnica, cap al 600 aC, va introduir-se a la península Ibbrica. Una comitiva impressionant, formada per gairebé mil barques de pesca i embarcacions que s'esperaven a l'entrada de la badia de Roses, va fer sonar les sirenes per rebre el foc, que arribaria a la platja de Sant Martí d'EmpÚries a bord de la Icdria, una rbplica de la típica embarcació catalana caro d'art, moguda per la fo r~a de 10 remers.

Una jove pbl-roja, que encarnava la divinitat del foc, va recollir la llhtia de seguretat que contenia la flama i va asseure's a la borda de la Icaria, que arribava a terra al so d'unes emotives <<Aubades>> interpretades per la Coral Cantiga. El primer portador va ajudar la

deessa a desembarcar i, amb l'acompanyament musical d'un sirtaki, van anar plegats a trobar el segon portador, el ballm' Francesc Gelabert. Sobre el moll. la lluna dena era testimoni de l'encesa de la primha torxa en terra catalana, mentre les tres-centes veus dels Cors de Clavé interpretaven La Santa Espina. Quan la torxa va entrar a les runes del temple d'EmpÚries, després d'uns quants relleus plens de mhgia -als quals contribufa una canqó, de Mompou en la veu de Victbria dels &gels--, va comencar la Dart més íntima de la cerimbnia, a chrrec d'Irene Papas i de Núria Espert.

Tot aixb tenia lloc davant una gernació congregada des de primeres hores del mati; cinc mil persones omplien les runes d3EmpÚries i moltes estaven a la platja, on s'enlairava un estel en forma de Peghs --el cavall alat de la mitologia grega, símbol també dYEmpúries- i on comenqava la festa popular. Com dues vestals, Irene Papas i Núria Espert van recitar uns textos seleccionats per Xavier

1 Laflama va arribar a Empúries el 13 de juny, a bord de la M a t a C a M a Un bou de pesca va pnndre el relleu fins qut; a pro de la costa, la Icciria, rt?plfca d'una embarcncití catalana tmdicional, va am'bar a la plasja de Sant Mart' d'Empúries, on la jove deessa que duia el foc sagrat fou desembarcada

2 El ballarí Fmncesc Gelabert, sobre el moll de Sant Martí, va rebre la flama de mans &I primer portador.

3 i Núria Espert, s2E acte e m o ~ u en

que van recitar textos d'autom clhics grcrs i catalans, van encendre el pebeter a les ruihes d'Empiíries -

4 Carme Valero i Miquel Nogu6, esportistes ue foren olímpics, van fer uges deu de la nit el rimer relleu des del *ebeter $ ~ m úriesfins a la camtera de PLsca~a.

5 Milers de persones van seguir en directe I'am'bada de la flama a Empúries

Rubert de Ventós, en que s'encavalcaven les citacions de classics grecs i d'autors catalans, evocant GrBcia i Catalunya; en aquest primer acte, amb música barroca de fons, Lídia Azzopardi il.lustrava els textos amb la seva dansa. El segon acte es va vertebrar a partir de textos sobre I'esport; el tercer, a partir de textos sobre el foc, i el quart, un altre cop amb textos d'autors catalans del segle xx, en les veus de Julieta Serrano, Rosa Novell, Manuel de Blas i Josep Maria Pou. La representació va culminar amb l'encesa del pebeter, en presbncia d'Irene Papas i Núria Espert, que escoltaven de prop les paraules del fill d'Aung Sang, la premi Nobel de la Pau sotmesa a arrest domiciliari a la seva Birmania natal. Enmig d'un silenci emocionat, un saxo feia sonar les notes d'El cant dels ocells. Els parlaments van ser a carrec de les institucions vinculades a l'acte: l'alcalde de l'Escala, el president de la Diputació de Barcelona (que administra les niines d'Empúries); el president del COOBY92, el ministre de cultura i el president de la Generalitat.

Exactament a les deu de la nit, els primers rellevistes, els esportistes olímpics Carme Valero i Miquel Nogué, van sortir cap a la caravana de l'organització, que els esperava a la carretera de 1'Escala. Quan la toma va arribar a aquesta població va comenear una revetlla popular que es va allargar fins ben entrada la nit.

Si l'acte dYEmpúries va ser una prefiguració de l'emoció amb qub seria rebuda la flama arreu del país, la nit a 1'Escala va preludiar el caracter marcadament festiu que tindria tot el recorregut de la flama per terres de Catalunya i de la resta dYEspanya.

I El recorregut

El pas de la flama olímpica per les 17 comunitats autbnomes espanyoles es va iniciar i va acabar a Catalunya. L'itinerari passava per 652 localitats i s'aturava en 60 poblacions. E1 trajecte total, d'uns 6.000 km, va quedar repartit entre 9.500

portadors, que feien relleus de 500 m a peu; en les etapes més llargues i amb menys nuclis urbans, es feien també relleus de 2.500 m amb bicicleta. Curiosament, els trams on va costar més de mantenir els horaris previstos van ser els de relleus amb bicicleta.

Per procedkncia geogriifica, per edat i per sexe, els portadors (entre els quals hi va haver un centenar de persones amb disminució) van constituir una h p l i a representació de la població espanyola. Cadascun d'ells, d'altra banda, va viure una petita histbria carregada d'emoció. Durant uns quants minuts, un grup de familiars i d'amics l'acompanyaven, esperaven l'arribada de la flama, presenciaven l'encesa de la torxa, seguien el relleu com podien, prenien imatges ... Compartien, en definitiva, un moment únic i irrepetible. La caravana de l'organització era formada per unes 170 persones i més de 60 vehicles, una part dels quals s'encarregava de traslladar els portadors del punt de trobada al punt

d'inici de cada relleu, i de tomar-10s després al punt de trobada. La caravana, a més, col.laborava en la custbdia nocturna de la flama, que s'estava a l'ajuntament de la ciutat final d'etapa i podia ser visitada i fotografiada tota la nit.

Durant el recorregut diürn, la flama es va apagar una mitjana de dues vegades per etapa, per6 no va ser mai per falla de la torxa. La causa més freqüent d'aquestes apagades era la precipitació dels portadors que iniciaven el relleu sense esperar que la torxa del rellevista que els precedia hagués encbs la seva. En aquests casos, el foc es recuperava d'una de les tres llanties de seguretat que viatjaven contínuament amb la caravana, que van assegurar, doncs, la continuitat de la cadena de relleus. Al marge d'aquests relleus <<normals>>, n'hi va haver també d7ccinstitucionals>>, sobretot en els canvis de comunitat autbnoma, en qub els respectius presidents de les comunitats ve'ines es passaven la toma l'un a 17altre.

Recorregut de la torxa per Catalunya

Localitat 1. Ernpiulesn'Escala 2. Figueres 3. Banydes 4. Girona 5. Palafrugell 6. Sant Feliu de Guíxols 7. Blanes 6. Mataró 9. Premia de Mar 10. Badalona 11. Mollet 12. Sabadell 13. Tenassa 14. Granollers 15. Vic 16. Ripoll 17. Berga 18. Pui erdP 19. ~a %I @Urgell 20. Solsona 21. Manresa 22. Igualada 23. Montsenat 24. Martorell 25. Sant Sadurni d'Ano~a 26. L'Hospitalet de Liobregat 27. V~lada~ans 28. Castelldefels 29. Sitges 30. Vilanova I la Geitrú 31. El Vendrell 32 Valls 33 Montblanc 34 Les Borges Blanques 35. Lleida 36. Amposta 37. Tortosa 38. Reus 39. Tarragona 40. Palma de Mallorca

Data 136 1416 1416 1416 1516 1 516 1 516 1516 1 5/6 1 5/6 1 W6 1 616 1 616 1 W6 1616 1 716 1 716 1 716 1 W6 1 W6 1 W6 1916 1916 i 916 1 916 1916 20/6 20/6 2016 2016 2016 2016 2016 2016 2016 2117 21 i7 2217 22/7 2317

41. Barcelona 2417

Les dates lndlquen el dfa d'arnbada de la torxa a cada localrtat. En negreta, les clutats on la torxa va fer nlt.

1.2.3.415 La toma va passarper totes les localitats que eren subseus dels Jocs Olím ics de Barcelona Entre el& Terrassa (I i 3), on va disputar-se íntegrament la competició d'hoquei; Banyoles (2), on va tenir lloc la com etició de rem; Sabadell (8, seu departit!, preliminars de la competcio de utbol, i Vic (5)fioquei d so re patins). Tant els actes institucionals com el seguiment de la toma pels carrers van ser seguits massivament per la població.

Les primeres jornades, en territori catalh, es van caracteritzar per unes condicions climhtiques molt dures, que van fer palbs l'atractiu de l'esdeveniment; així, per exemple, el 16 de juny, en el pas per Sabadell i Terrassa durant el trajecte de MoIlet a Vic, l'aiguat no va fer desistir el públic n i va apagar la torxa.

El 19 de juny, l'etapa entre Manresa i 1'Hospitalet de Llobregat va concentrar tres fets rellevants de diversa índole. En primer lloc, a Igualada es va produir un incident remarcable: per un error &informació sobre l'itinerari urbh de la flama, milers d'igualadins van esperar-la en va, perb posteriorment sis vehicles de la caravana van fer un recorregut crextraordinari~ que va permetre que encara la pogués contemplar més públic. En segon lloc, la torxa va ser rebuda amb tots els honors al monestir de Montserrat, en un acte enormement simbblic i emotiu en qub van participar el Pare Abat, l'alcalde de Barcelona i l'Escolania del monestir, que va interpretar el Virolai davant el pebeter. Finalment, Joan Antoni

Samaranch, a Sant Sadurní &Anoia, la seva terra materna, va ser el primer president del COI a participar com a rellevista.

L'entrada a Saragossa va dissipar qualsevol dubte sobre la rebuda que pogués tenir la torxa fora de Catalunya. L'acolliment que els aragonesos van donar a la comitiva va ser extraordinari, tant a la capital (subseu oiímpica) com a les altres poblacions on es va aturar, com ara Jaca, candidata a organitzar els Jocs d'hivern. Precisament als afores de Jaca va portar la torxa un dels rellevistes més veterans, Ramon Solinis, de 82 anys, que ja havia portat la flama de M&xic'68 al seu pas per Espanya.

Després de passar per Navarra (el foc olímpic va viure la revetlla de Sant Joan a Pamplona), la flama va congregar a Logronyo més de la meitat dels habitants de la capital de la Rioja. El president d'aquesta comunitat autbnoma, J. Ignacio Pérez Sáenz, no va fer el relleu institucional previst, sinó que va preferir

córrer els 500 m portant la torxa com un rellevista més.

L'entrada al País Basc va quedar marcada per la desgracia: una rellevista va perdre la vida en un accident de trhsit quan es dirigia al punt de trobada. En senyal de dol, l'organització va decidir de fer a Vitaria un relleu amb la torxa apagada. La caravana va seguir l'itinerari previst, a desgrat de certs inconvenients (com el fet de trobar-se amb una altra <<caravana>>, la dels caps de setmana, en una de les carreteres més transitades del nord i en plena temporada alta), i va ser rebuda a Santander amb un acte de benvinguda.

L'etapa que havia de dur la flama de Cantabria a Astúries va tenir dos protagonistes: la boira i la bicicleta. L'alianqa entre aquests dos elements (afegits al fred matinal) va dificultar el compliment de la mitjana de velocitat establerta, pera la torxa va poder ser rebuda amb tots els honors a Gijón i a Oviedo, on va fer nit.

L'endemh, el 29 de juny, a Vegadeo, el president de la Xunta, Manuel Fraga, va rebre la flama en el relleu institucional, i la va passar al primer portador gallec, el vetera ciclista Alvaro Pino. L'itinerari per Galícia va durar cinc dies: en el més solemne dels actes de benvinguda, que va tenir lloc a la plaga de l'obradoiro de Santiago de Compostel-la, es va llegir un missatge de Pasqual Maragall, que acabava amb aquestes paraules: crMoitas gracias, Galicia, convosco Barcelona atopa amigos para sempre.>>

El 4 de juliol, quan el recorregut passava el seu equador, el foc va dormir a Ponferrada, l'única ciutat que, sense ser subseu ni capital de província o de comunitat autbnoma, va ser final d'etapa. En aquell punt, s'havien recorregut 2.964 km, hi havien participat 4.789 rellevistes i prop de cinc milions de persones havien presenciat el pas de la flama. Al cap de dos dies, encara a Castella i Lleó, va tenir lloc la primera de les tres etapes (Valladolid-Segavia), en qub van córrer

. - --. 11. ??antander 12. am 13. @&do 14. Lugo 15. La Cnwtya 16. %Mag0 de CMfipoetel4a 17. Vkx,

Daia 1316

2918 21W 21W 22/6 2 m 24/6 2516 26/8 27k6 27/6 2- m 30/6 i f f m 317 4i7 5n w 7ff 8n sn

lot?

Lea dates indiquen el dia d'anibada delatorxaacadakroalitat

1 Eh presidents & les comunitats autdnomes d'hktremadum, Jos6 Luis Rodn ez Ybarm, i d%n&usia, Manuel Chaves, van er el relleu insrituciona f en el unt en qui el reco-t &la roma parsava la frontera entre les dues comunitats veiines.

2 EI Cobi, la mascota dels Jocs Olimpics & Barcelona, i Curro, la mascota de l ' ~ Universal de Sevr la, observen cons un rellevista encén el pebeter instal-lat en el recinte de I'Expo'92.

3 Un infable del Cobi esperava l'arribadn de la flama olímpica a Huelva.

4 El rei Joan Carles 1 i la reina Sofia, a Madri4 tambL van fer un relleu institucional davant el Palau Reial, a Madrid

els anomenats <<relleus internacionals>>, seleccionats mitjanqant un programa conjunt de Coca-Cola i cinquanta cornitks olímpics nacionals. Entre aquesta etapa i dues de posteriors (Huelva-Sevilla i Múrcia-Alacant), 200 persones d'arreu del món van acompanyar la flama.

En entrar a la comunitat autbnoma de Madrid es va produir un incident semblant al que havia tingut lloc a Igualada: a San Lorenzo de El Escorial, un error de l'organització va fer que la torxa no arribés a la plaqa de l'Ajuntament, on s'havia de fer el relleu institucional davant un públic molt nombrós. L'endemh, mentre la caravana seguia el camí previst, la torxa va tornar enrere per rebre les salutacions dels ciutadans d'El Escorial. Aquell mateix dia, una gernació va omplir Madrid per saludar la flama, com deien els diaris, <<amb un gran embús, perd sense botzinadem. Davant el Palau Reial, a la plaqa d'oriente, es va fer el relleu dels reis Joan Carles i Sofia, abans que la torxa,

portada per Blanca Fernández Ochoa, encengués el pebeter a la plaqa Mayor.

L'etapa següent va dur la flama fins a la capital de Castella-la Manxa. L'últim dels noranta portadors va ser Federico Martín Bahamontes, el campió ciclista conegut com ~Aguiia de Toledo, que va fer a peu el relleu; curiosament, l'endemii comenqaven tres dies seguits de transport amb bicicleta per les terres d'Extremadura.

Va ser en aquesta comunitat autbnoma, probablement, on la comitiva de la torxa va rebre l'acolliment més calorós i entusiasta de tot el recorregut. L'acte més emocionant i espectacular va tenir lloc al teatre romA de Mkrida. Portada per dos esportistes locals, Juan de Dios Rom& i Mano10 Flores, la flama va entra; al teatre al final d'una representació de 1'Edip rei de Sbfocles. L'actor principal, Fermí Reixach, va passar la torxa als altres actors, que, així, la van fer arribar fins a les grades superiors. AllA es va encendre un pebeter i, tot seguit, mentre unes

vestals omplien de torxes els corredors que travessen les grades, es va recitar la benvinguda al foc sagrat i va sonar la música composta expressament per al'ocasió per Luis Cobos. La custbdia de la flama es va fer al temple de Diana, on previament havia tingut lloc un recital de música clhsica.

La calor, perd tamb6 l'alegria característica dels habitants d'aquella comunitat, van rebre i acompanyar la torxa a Andalusia. Després de passar per Huelva, <<la antorcha entró en Sevilla a ritmo de pal mas^, com deien els diaris locals: 400.000 persones van sortir al carrer a rebre-la. Al recinte de l'Expo'92, on va entrar per la porta de Triana, la torxa va passar pels pavellons del COI, on es va encendre el pebeter, de Catalunya i &Espanya, abans de sortir-ne amb barca, pel Guadalquivir, cap a la Torre del Oro. De Sevilla, la flama va viatjar amb un avió especial cap a Las Palmas. D'allB, en jet-foil, va anar fins a Tenerife, on Pasqual Maragall, que s'havia desplagat a les CanBries, va saber sintonitzar amb

l'entusiasme i l'especial sentiment dels iilencs en un discurs en qub va pronunciar unes paraules que tindrien un ampli ressb a la premsa: <<La distancia sólo separa a 10s que no son ambiciosos. El coste que pagamos por mantenernos conectados siempre rinde, siempre, en un mundo que tiende a eliminar fronteras y a buscar 10s grandes espacios. Somos 10s periféricos 10s que tenemos la obligación de convencer a 10s centrales de que el Único error que no pueden cometer es creerse, no el centro, sino el todo.>>

La torxa va tornar amb avió a Andalusia, concretament a MBlaga, on l'esperava la caravana. A Granada, l'acte de benvinguda va tenir lloc en un recinte tancat. Les 4.000 persones que omplien a vessar el palau d'esports van assistir a un espectacle en qub 200 joves van representar els 28 esports presents en el programa de Barcelona992. Després de deixar les terres d'Andalusia, en el recorregut per la comunitat murciana, la caravana va viure una jornada estranya i tensa al pas per Cartagena: els carrers de

1 Els relleus es van era eu, amb recorreguts d S&, 0 bé amb bicicleta, amb recorreguts de 2.500 m

2 Un centenar & relleus van ser fets per persones amb disminucions físiques

3 El pas & la toma em rebut arreu amb entusiasme i molts es ectadors van seguir durant Pa s recorreguts la caravana I'organitzacid.

4 El pas de la toma olimpica va provocar un munt d'escenes emotives. EI popular campid de motociclisme Sito Pons va voler compartir el seu relleu pels carrers &Barcelona amb el seufill a coll.

- 5 Un es ortista de la r ep^ flica Popular de la Xina i un altre de la Xina Taipei espassen la flama olímpica en un dels urelleus internacionals~ que es feren.

6 E1 24 de 'uliol la flama va ambarj&alment a Bamlona L'ex-jugador de basquetbol Ignacio Soloztíbal va fer el primer relleu nocturn pels carrers de la ciutat.

7 La uni6 institucional en el suport als Jocs es va fer palesa en el moment en qu3 el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i I'alcalde de Bamlonq Pasqual Mamgall, reberen i alpren plegats el símbol olímpic quan &embarca al port de Barcelona

8 El president del Cornits Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, també va voler ser portador de la t o m

9 El recorregut barceloni de la flama va convidar moltes figures o ulars, w m el porter LPFC arce el ona, Andoni Zubizarreta

la ciutat eren deserts, a causa dels conflictes laborals. Amb un sol de justícia que l'escortava permanentment, la torxa va entrar a la comunitat valenciana. L'última portadora a Alacant va ser la judoka Míriam Blasco, que en els Jocs de Barcelona seria la primera espanyola que aconseguiria l'or olímpic. A Valbncia - juntament amb Saragossa, l'única subseu fora de Catalunya- la rebuda entusiastica de la flama va tenir el toc característic d'una parada de moros i cristians.

A les set de la tarda del 21 de juliol, la caravana va creuar el riu de la Sénia, al terme municipal d'Alcanar: la flama tornava a terres catalanes. Amposta, Tortosa, Reus i Tarragona es van paralitzar per saludar la torxa, abans que s'embarqués en el vaixell de pesca Gema que l'havia de dur cap a les Balears.

Des de l'illa de Dragonera, més de cinquanta barques i un estrbpit eixordador de sirenes van acompanyar l'entrada de la fi ama al moll de Palma, a bord del pailebot balear Rafael Verdera. A la tarda,

després de la recepció al castell de Bellver, l'alcalde de Palma va fer el primer relleu del camí cap a Sóller. La pujada es va fer amb bicicleta i amb més acompanyament que de costum, perqub els tbcnics de les bicicletes i el metge de la caravana van decidir que la millor manera d'acomiadar-se del recorregut era pedalar fins a dalt del port de Sóller. Els focus de les televisions van ilduminar constantment els rellevistes abans &embarcar-se per fer una entrada triomfal a Barcelona.

I Barcelona

El Moil de la Fusta era ple de gent i de flors (una catifa de 20 x 7 m elaborada per experts sitgetans). El foc olímpic arribava per mar, a bord del Rosalind, i el saludaven al cel uns altres focs, ilanqats des de Montjuic i des de la platja de Sant Sebastih, mentre cremava una espectacular falla aquhtica, obra d'Antoni Miralda, que representava el globus terraqui i un pastís commemoratiu de la XXVa Olimpíada, reblant la unió

simbblica del foc, l'aire, l'aigua i la terra. Era el preludi de l'apoteosi. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, van rebre la torxa de mans d'una volunthia, i van alqar-la plegats, simbolitzant la unió institucional al voltant dels Jocs.

El jugador de basquetbol Ignacio Solozábal, insigne representant de l'esport barceloní, va fer el primer relleu nocturn per la ciutat la vigilia de la inauguració dels Jocs; un relleu de només 250 m, com tots els d'aquella nit, perqub hi pogués haver més portadors. Van ser uns relleus accidentats i difícils, perd van ser els més emocionats i els més emocionants. La causa de les dificultats i del retard creixent en el recorregut era l'esclat extraordinari d'alegria &un milió de barcelonins que van llanqar-se al carrer per saludar l'arribada de la flama i, per tant, l'inici de la gran cita olímpica de la ciutat.

S'havia previst que la torxa passés per tots els districtes, perd no era previsible que en tots la festa popular es desbordaria. I

va ser així. Portadors anbnims i coneguts (el relleu institucional es va fer entre una florista de la Rambla i el rector de la Universitat de Barcelona) veien entorpit el seu pas per la gent, les motos i les bicicletes que volien seguir de prop la flama. Quan va arribar a l'Ajuntament, a les sis de la matinada (amb més de tres hores de retard), els carrers de Barcelona encara eren una festa multitudiniiria.

El 25 de juliol, quan ja havia comensat la cerimbnia d'inauguració dels Jocs a 1'Estadi Olímpic, la torxa va iniciar el tram final cap a Montjtüc, en un itinerari de 7 km des de la plaqa de Sant Jaume. De nou, una gernació de ciutadans va escortar el camí de la flama fins a I'Anella Olímpica. Quan la torxa va arribar a les portes de 1'Estadi (on el públic havia seguit els passos dels rellevistes gracies a les cameres de la televisió), el compte enrere iniciat a Olímpia el 5 de juny havia arribat a la fi. L'acolliment de la flama havia estat el millor presagi per a l'bxit dels Jocs que comensaven.

1 i 2 Una festa de foc va rebre el foc olím ic a la platja a2 ant ~ e L t i d de Barcelona: un gran castell de focs artificials i la crema de I'espectanrkrr falla aqudtiaa (2) dflntoni Miralda.

1.3. Les cenmc

1 La resposta del pBblic que va assistir a les cerimbnies fou excepcional. Amb I'Estadi Olímpic ple de gom a om, els es ectadors vifraren al Parg de tot l'espectacle.

2 Els accessos a l'Estadi Olímpicfurrcionaren, tant durant les cerimonies com durant el desenvolupament dels Jocs, amb una gran fluidesa.

3 Els motius festius i folklbrics van ser molt abundmtts entre els espectadors de les cerimbnies dels Jocs de Barcelona.

4 Els autobusos, les escales mecdniques i el funicular van ser els sisremes de transport que es van osar a la dis osicici del plb$cper accelr a I'Anella Olímpica

I Les portes dels Jocs

L'obertura i la clausura de BarcelonaY92 van reflectir, des del primer moment fins a l'últim, la filosofia de la cita olímpica. L'acolorida i espectacular obertura del 25 de juliol va obrir el camí de l'bxit esportiu dels quinze dies següents, que van tenir com a colofó la gran festa final de la cerirnbnia de clausura. Si els Jocs han marcat un abans i un després per a Barcelona, les cerimbnies van ser la millor targeta de presentació i de comiat.

Tres societats barcelonines -0vídeo TV; Bassat, Odvy & Mather i Sport Sponsoring- van formar l'equip creador del guió, la producció i la direcció dels espectacles de les cerimbnies d'obertura i clausura dels Jocs de Barcelona. Cent persones d'aquest equip, que van treballar a plena dedicació durant dos anys i mig, van ser els responsables de la creació i la realització &aquests espectacles, que van moure més de 10.000 participants.

La cerimbnia d'obertura va ser lloada unbnimement l'endemb per tots els mitjans de comunicació i per les personalitats presents (27 caps d'estat van seure a la tribuna d'honor), i va ser vista per televisió per uns 3.500 milions de persones. L'obertura va oferir un espectacle lúdic, d'aire mediterrani i modern. Dues setmanes més tard, la cerimbnia de clausura, amb un aire molt més festiu i amb un marcat carbcter emotiu, va sintetitzar el missatge Amics per sempre amb quk els Jocs de Barcelona es van presentar al món. Com deia l'endemb un diari nord-americb, <<Barcelona ha sabut dotar aquests Jocs d'un esperit de diversió i bona voluntat que van ser presents en la cerimbnia de clausura>>.

" . ... . . ' ,. . . rn ., r . ! : . ' : ,> ' t . , , ;:, '

' : ~ . . ." "

..: . < . . . a ' . i . " , . ' ..., ,',., , ..'. : ",> l i ' , ' ,

$T.:;; >. ;,.Iy; : <; ~ %.; $ ,, ' \ %, ., . , * ~

',. .. ., , .. , . . , . ..". * - ,. , *

s , .. .. . ..l ',

La cerimdnia d'obertum dels Jocs s'inicid amb un gran desplegament coreogrdjic Més de 800 persones vestides

I de colors molt vius hi

2,314 La primera escena de la benvinguda que Barcelona va oferir al m6n es va inspirar en les tradicionals floristeries de la Rambla, el passeig més universal de la ciutat. Consistí en un ram de flors emmarcat en un fons blau molt intens, com el color del cel i del mar mediterranis, que ben aviat es veié envoltat per ms 200 ocells que s'hi atansaren (2 i 3).

L;,

5 ~ H o l a b Aquesta simpdtica

rcssiva intedeccid, un rtzada habitualmentper a saludnr-se, va ser composta al mig de 19Esradi Olímpic

I La cerimbnia d'obertura

El vespre del 25 de juliol es van materialitzar a 1'Estadi Olímpic totes les il-lusions, els esforgos i els objectius dels sis anys anteriors, a partir del 17 d'octubre de 1986, que Barcelona va ser escollida per organitzar els Jocs de la XXVa Olimpíada de l'era moderna.

En la cerimbnia d'obertura es va voler reflectir el carkter europeu i la vitalitat mediterrhia de la ciutat. La lluminositat dels carrers, la simpatia de la gent, la consthcia en la postulació olímpica, el rigor i la tenacitat en el treball del Cornit& Organitzador, la universalitat de I'esdeveniment olímpic, tot conflula en els jocs olímpics amb més participaci6 de pafsos i d'esportistes de la histbria. Tot i que la treva sagrada no va acompanyar l'esdeveniment olímpic, a Barcelona van desfilar les banderes de les 173 delegacions participants.

I L'obertura: Hola!

La cerimbnia tingué un preludi vistós i acolorit: sobre una tela blava de 17.000 m2, símbol del mar i el cel mediterranis, que cobria el terra de l'Estadi, centenars de ballarins van formar un ram de flors: era la primera imatge de benvinguda que Barcelona oferia al món. La Rambla de les Flors, un dels carrers més carismatics de la ciutat, va inspirar aquesta benvinguda. Els ballarins vibraven al so de la música desimbolta de la fanfara olímpica interpretada per una banda de 80 músics, amb tambors i trompetes, on destacava el so agut de les tenores, instrument peculiar de les festes populars de Catalunya.

Després de la música &entrada, uns 200 personatges-ocells van córrer cap al ram de flors, mentre uns altres personatges, vestits amb els colors del logotip de Barcelona'92, feien jocs malabars i acrobhcies. Amb la coreografia de la nord-americana Judy Chabola i el vestuari

del seu compatriota Peter MinshaU, el ram de flors es va dispersar i es va comenGar a formar la paraula <<hola>>, la salutació familiar i habitual que s'empra a Espanya quan dues persones encaixen. Les 65.000 persones del públic van cridar tres cops <<hola!, hola!, hola!>>, en una gran explosió d'alegria col4ectiva. Tot seguit, els ballarins es van reagrupar per colors -blau, groc i vermell- i van anar formant unes taques fins que van representar una cara somrient que feia l'ullet al públic. Un parpelleig que es va anar transformant en l'emblema dels Jocs de Barcelona.

En aquell moment, el rei Joan Carles I va entrar a la llotja presidencial mentre sonava l'himne de Catalunya, Els segadors, i immediatament després, l'himne dYEspanya. Alhora, les banderes de Barcelona, Catalunya i Espanya van ser hissades a les astes de la pista de l'Estadi. Un estol de set avions va travessar el cel deixant rere seu una estela de fum amb els colors olímpics. Aquesta imatge tancava l'obertura de la cerimbnia.

1 Benvinguts

Un cop la imatge del logotip es va desfer, dotze músics de la cobla La Principal de la Bisbal van fer sonar la música &una sardana, la dansa típica de Catalunya. En aquell moment, van entrar des de diversos punts de 1'Estadi 600 sardanistes, en parelles, vestits de blanc, en un pas rApid de galop. Amb les mans unides durant tot el ball, van anar formant anelles i figures sobre la tela blava de I'Estadi, acompanyats per les veus dels cantants d'bpera Montserrat Cabalíé i Josep Carreras:

<<Sou benvinguts sota l'arcada del cel blau que ara ens aplega, sou benvinguts! >>

La gran sardana, titulada Benvinguts, amb música de Joan Lluís Moraleda i lletra de Lluís Serrahima, va culminar en la formació de les cinc anelles olímpiques. A l'escenari, el cor va iniciar El cant de la

1 La sardana, puntejada er 600 balladors al so de cobla La Principal de la Bisbal, va ser la benvingh de Catalunya al món sencer.

2 Un conjunt de 360 tamborers del Baix Aragó va descendir per les grades de I'Estadi i va anar a trobar-se amb 300 músics de bandes llevantines i catalanes per fonnar un gmn cercle al mig de la pista.

3 La b a l I & ~ dejiamcnr, Ctistina Hoyos, va creuar ¡'Estadi vestida de vermell dalt d'm esvelt cavall negre.

4 UR maule de persofiatges, dissenyats per Javier Marisd, ab1 Bdcs de la pintlcm i la e3wa espanyoles, aparegut? a I'menad mmtrc ressonava la nrBicw dels Smnbors i les b m d e ~

5 Emmig de fa rniísim de les

b9 280balí*reg, szanbo tzaven lapassi6 r el sentEment delflmnen~ acom a n y m l'apwfci6 de c r i s d a HO~O&

senyera, una emotiva mkica popular catalana. Els 600 balladors van dibuixar una gran figura d'un cor que bategava a1 ritme de la sardana. En aquell moment, 1.500 coloms van alqar el voI. Catalunya s'havia presentat,

de la pintura i la cultura espanyoles, creada per Javier Mariscal, en la qual es veien meninas, quixots i figures de Goya formava un retaule gegantí a l'escenari. Acompanyant-los, el tenor Plácido Domingo va comenqar a cantar una canp5 d'amor, una jota amb el nom &El trust de 10s temorios.

I Terra de pwió

Quan els sardanistes anaven sortint, un fort estrbpit va ressonar a lYEstadi: 360 tamborers de les terres del Baix Arag6 van anar a trobar-se al centre de la pista mentre feien ressonar eis seus instruments. A poc a poc van anar formant un ce~cle al mig de l'Estadi. En paral-lel, 300 músics de bandes llevantines i catalanes es van anar reunint amb els primers, mentre 200 balladores de flamenc formaven una pobtica mitja lluna que s'introduiia en el gran cercle. La riquesa del folklore musical hisphic va concentrar en aquesta composicirj gairebé 1.OOO artistes al mig de 1'Estadi. Completant aquest quadre, una aldegoria

Una figura vestida tota de vermell va aparbixer de sobte per la porta sud de 1'Estadi sobre un fogós cavall negre. Era la balladora de flamenc Cristina Hoyos, que, travessant l'estol de músics reunits a la pista, va arribar a l'escenari damunt la gropa del cavall. El foc del flamenc es va apoderar de l'escenari. Cristina Hoyos, acompanyada per guitarristes i palmes, va iniciar unes soleares por bulerias, en les quals l'expressib artr'stica va anar pujant de to. Quan va acabar la mfisica, la balladora va tornar a pujar al cavall negre i, amb una correguda al galop, va creuar tot l'Estadi en dire~ci6 a la porta per la qual havia entrat. Tot seguit, es va comeqar a sentir la veu del tenor Alfredo

Kraus, que va cantar una can@ d'amor titulada Del cabell0 más sutil, i així coronava aquest mosaic cultural, Amb els sons d'una marxa de Boccherini que cloya aquesta trobada, eis tambors, les bandes i els balladors es van anar retirant de l'Estadi, fins que es va produir un gran silenci.

La cultura, com a gran nexe d'uni6 entre els pobles més diversos, era el motiu d'aquest homenatge a les tradicions populars i a la creacid que ofereix al món aquesta terra de passió. Espanya s'havia presentat.

I El Mediterrani, mar olímpic

La tradició diu que el déu Hbracles (Hbrcules) és el fundador dels Jocs, tal com recull Píndar en la primera de les seves odes ohpiques. Aquest déu grec és també el fundador mític de la ciutat de Barcelona. Entorn d'aquesta mitologia, Barcelona va presentar una sorprenent

escenificació, ideada i interpretada pel grup de teatre catalh La Fura dels Baus.

El sol, representat per desenes de figurants disfressats de flames, va aparbixer al mig de 1'Estadi. Mentre, a la part oest, símbol &Occident, va sorgir una columna, imatge simbblica de la voluntat de l'home. Al mateix temps, a l'extrem est, símbol #Orient, anava entrant un grup d'esportistes disposats a iniciar una cursa. Condaen una imposant figura methl-lica que es bellugava amb moviments coordinats. El pas del gegant va sorprendre a tothom, mentre sonava de fons una enigmhtica música de Ryuichi Sakamoto. Havia comen~at la cursa del déu grec.

Hbrcules va arribar al límit del m6n, simbolitzat per la columna, que va separar en dues parts. Amb aquest gest fixava els límits entre el cel i la terra, el bé i el mal, la vida i la mort. Allh va ser coronat amb branques d'olivera que simbolitzaven el triomf de la pau, la immortalitat, la lluita

1 El grup & teatre La Fura &ls Baus va esceni r a r la bf llegenddria creaci de Barcelona per H2rcules, triomfador en els primers jocs olímpics, ue, sota la proteccio del &I, generador i font de vi&, va iniciar l'aventura humana

2 Detall delsfigum~ts que representaven el Sol.

3 Els animadors van fer més dindmica la pamrtrcipacit5 &I públic i van ajudar que estigués actiu durant tot I'espectacle

415 Hhculeapresi&k la cursa triomfah envoltat d 'espo~tcs que el

en. La seva jGL%a.figura simbolitza

OT i la dcdicaeid. &.fi a Z e u recorregut & el Iimit &I m6n, simbolitzat per la columna & la civilitzacid.

Detall &is m h i a de la cobla La Prinupal de la Bisbal, cofats bmb barnticse$ que interpretaren la sardana de benvinguda.

4 La nau s'ha d'enfrontaramb tota mena de monstres que dificulten la travessia.

i la civilització. Rere seu va comenqar a brollar una font que va originar el mar Mediterrani, el mar olímpic, el mar de la civilització. Les aigües, representades per centenars de figures en moviment, vessaven per I'Estadi fins que el tapaven completament. L'aventura humana era a punt de comenqar.

Per la porta sud va aparkixer un lingot misteriós que lliscava cap al mar. A poc a poc, et misteri es va anar desvetllant quan va comenqar a sorgir un mascaró de proa que el transformava en la nau que buscava Hsrcules, disposada a continuar el perillós viatge iniciatic. El foc que llanqava el mascaró era el presagi dels perills que l'amenaqaven. Mentrestant, Hkrcules, un cop complerta la seva missió, va tornar a unir les dues columnes en una i, d'aquesta manera, va sorgir el far que havia de guiar els homes.

travessia. La nau es va transformar al mig de les onades, I'escurna i una tempesta de vent. Els navegants eren guerrers, savis i artistes; representaven les cultures mediterranies i treballaven junts freneticament perqui: la nau avancés i arribés a bon port.

Perb durant el viatge uns monstres terribles van atacar el vaixell, disposats a desviar-10 i fer que la travessia acabés. Eren la fam, la malaltia, la guerra. Davant milers d'ulls es va lliurar un combat entre el caos i la civilització, entre el bé i el mal. El vaixell cruixia i es balancejava, fins que va comenqar a partir-se en tres trossos. Mentrestant, els guerrers intentaven unir-10 novament amb unes cordes. Les veles esquinqades i grans columnes de fum indicaven que la situació era desesperada.

Els navegants van fer sonar grans cargols de mar en una crida d'auxili als déus. L'esperit d7Hi:rcu1es els va escoltar i el far va comensar a emetre llampades lluminoses per orientar-10s en la desesperació. La tempesta va comenqar a

La nau es preparava per a l'aventura. Es va sentir un senyal acústic, i van apareixer pals i rems: eren les armes de la intel-ligencia i de la cultura per afrontar la

L'es ectacularitat de les e v o L n s & n a v ants, de h nau i del marzren el fruit d'un profund estudi teatral i w n o &Fe, i de moltes h o m

2 DetaN d'un dels ballarins que formava part de les ona& del mar.

3 La columna & la civilització, d'on brolla la deu ue dona origen al ~ e J f e w a n ~ i que posteriorment es transforma en el far que guia el vaixell en el seu viatge. Darrere, la figura d'H2rcules, amb les bmnques d'olivera que el coronaves

amainar i l'aigua es va encalmar. La crida torres de la Sagrada Família, el monument d'auxili havia estat escoltada: els de Colom i la torre de comunicacions de fragments del vaixell es van tornar a Collserola. Llamps i trons van proclamar ajuntar i l'ordre es va reinstaurar a la nau. la victbria de la civilització i l'alegria de Es va aixecar un mhgic arc de sant Martí, les forces del bé. que es va endinsar en el mar i va abra~ar el vaixell per guiar-10 fins a terra. La nau va arribar a port. I La desfüada deis esportistes

A través d'una passera van desembarcar els homes que portaven la saviesa i els instruments de lluita amb qub van construir un temple al voltant de l'altar. Els escuts van formar la muralla de la futura ciutat, que s'havia d'anomenar Barcelona en record de la barca nona (expressió llatina de la llegenda romana) vencedora del viatge. Tots van entonar un cant d'acció de grgcies, la música del qual estava basada en un tema tradicional de Catalunya, el Virolai, en versió del músic japonbs Ryuichi Sakamoto. Deu mil espectadors van formar dos mosaics que havia dissenyat l'artista Antoni Miralda, inspirats en els dissenys de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i en els principals monuments de la ciutat: les

Després de retirar la tela blava que tapava el tartan, tot era preparat per a la desfilada de gairebé 11.000 persones, en representació dels esportistes i tbcnics que participaven en els Jocs de Barcelona.

La desfilada dels concursants va ser precedida per l'entrada de més de 80 gimnastes espanyoles de la modalitat de gimnhstica rítmica, vestides de blanc, que movien unes cintes de colors i feien acrobhcies en el rnciment de passar per davant de la tribuna principal.

Els esportistes van desfilar per l'ordre alfabbtic establert pel protocol del COI. La Carta Olimpica disposa que Grbcia, bressol de l'olimpisme i escenari de les

olimpíades de l'antiguitat, vagi al capdavant de la desfilada dels esportistes per recordar els ideals originaris dels jocs, i que el país anfitrió dels jocs, en aquest cas Espanya, desfili en darrer lloc.

Cadascuna de les delegacions anava precedida d'una noia que duia un cartell amb el nom de la delegació o el país corresponent en les quatre llengües oficials dels Jocs de Barcelona. Els vestits d'aquestes noies feien joc amb els colors de la bandera de cada delegació. Els components dels diferents comit2s olímpics nacionals vestien el seu uniforme oficial. Els banderers pujaven a l'escenari per deixar-hi la bandera, a mesura que els integrants de la delegació anaven omplint de forma ordenada la zona central de lYEstadi.

I Parlaments i inauguració

Després de desfilar i'últirn esportista de la delegació espanyola, el president del COOB'92 i alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar el seu discurs de benvinguda, combinant les quatre llengües oficials, damunt d'una plataforma girathria que representava el mapamundi. Aquests són alguns fragments del seu parlament:

<<Tinc l'honor de saludar-vos a tots i donar-vos la benvinguda a Barcelona, els que sou aquí i els milers de milions que ens veieu o que ens sentiu d'arreu del món. [...I Avui la nostra ciutat representa Catalunya, les setze ciutats subseu, tot Espanya, l'ample món iberoamerich que es retroba aquí i molt especialment Europa, la nostra nova gran phtria. [...I Barcelona, que amb Albertville fa del 1992 l'any europeu dels jocs, vol ser, per damunt de tot, una ciutat europea, orgullosa de Coubertin, del seu esperit internacionalista, que ha permks en el

Totes les races, totes les religions i més de 70 llengües diferents conflu'iren al mig de 1'Estadi Olímpic, convertit en el símbol de l'amistat i dels desigs de pau.

1 , 2 1 3 Els recents canvis polítics en el anomma mundial es van rejectir en la desfilada dels esportistes. L'Equi Unifcat, hereu de fertinta Unió Sovi&tica, participd en els Jocs amb una sola delegació, perd cadascun dels estats que la integraven va portar la seva prdpia bandera (1). Croricia, com altres nous estats europeus independents, va desfilar amb delegació prdpia (2). La delegació sud-africana (3) va ser readmesa al si del Moviment Olímpic després d'haverposatfi a la política d'apartheid

4 i 7 Dins la dclegacid de& i%stwS Unia &a& la preshcia de les flgum mds carismdtiques. lyatlern Cari Lewis (4) i el$ famosas jugadors dg basquetbol que formaren el Xham T e m (7).

5 Aspecte general de la ~ l l a d a dels @portJstes pamim ants en els Jocs de B a m t n a

8 La &I ació espanyola, molt Jauddda en aparker a la is&, tinpC com a ba& el Felip, hereu de la corona. Partidpd e o ~ n a qptista, comja ho u el seu arc, el ni Joan en e% .ioa de MpsrZc'72.

nostre segle --el segle del progrés i de les guerres, de l'arroghncia dels mots i de la impotbncia dels cors- de retrobar-se cada quatre anys per fer esport, per lluitar sense violbncia i per parlar un llenguatge comú.>>

Després va prendre la paraula Joan Antoni Samaranch. Aquests són alguns fragments del seu discurs:

<<Finalment, ha arribat el dia que Barcelona tant esperava. El somni de moltes generacions s'ha convertit en realitat. Barcelona ja és ciutat olímpica. [...I. Vull manifestar també un agra-irnent molt especial al Comitb Organitzador, al seu president, l'alcalde Pasqual Maragall, sense oblidar tots els seus col-laboradors i els milers de voluntaris que tant han contribu'it en aquesta organització. [...I Tots hem ajudat a dur a terme aquest gran esdeveniment histbric. D'una manera molt especial i molt important el Govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, YAjuntament de Barcelona, el Comitb

Oiímpic Espanyol i nombroses empreses nacionals i internacionals. A tots els donem les gracies.>>

Quan Joan Antoni Samaranch va acabar el seu discurs, va convidar el rei Joan Carles I a declarar oberts els Jocs de la XXVa Olimpíada de l'era moderna. La música de la fanfara olímpica indicava que els Jocs ja podien comensar.

Amb una gran solemnitat, la bandera olímpica va entrar a 1'Estadi portada per sis esportistes olímpics espanyols (José Manuel Abascal, José Luis Doreste, Blanca Fernández Ochoa, Lolo Ibern, Jordi Llopart i Eladi Vallduví) i dos voluntaris (Dolores Buch i Jordi Tabuenca) que representaven el gran col-lectiu de persones que van col-laborar desinteressadament en els Jocs. Mentrestant, sonava la música que Mikis Theodorakis havia recreat en homenatge d'aquest símbol de l'olimpisme i que va cantar la mezzo-soprano grega Agnes Baltsa, amb el cor de 120 cantors i 96

1 El president del COOB'92 i alcalde de Barcelona, Pasqual Mam all, i el president del 801, Joan Antoni Samamch, van fer els parlaments i, despres, el rei d'Espanya Joan Carles I declard inaugurats els Jocs de la XXVa Olimpíada

2 i 6 Entre les emonalitats convidadtespnsents a la 110 a d'honor, hi ha ué pot t ia i estadistm 8 primem línia. Fou el cas de Nelson Mandela (6), lluitador histdric contra el

rm d a artheid de Sud- $ .'#. a ca, r rdel Castro (2), president de la repfiblica de Cuba.

3 E ortistes de renom i v#untaris van dur la bandera olímpica fins al peu de I'asta i van observar eom era hissada solemnemenf, mentre escoltaven Mimne olímpic, cantat per Alfredo Kraus.

músics de la cerimbnia. La bandera va fer una volta sencera a 1'Estadi i es va comengar a hissar, moment en qub el tenor Alfredo Kraus va interpretar l'himne olímpic.

4 El rei dJEspanya, Joan Carles I, i el president del COI, Joan Antoni Samaranch, des de la llorja d'honor, van seguir amb entusiasme el desenvolupament de la cerimdnia

5 La reina d'Es anya Sofia i el president d g o v e r n espanyol, Felipe Gonzcllez, comentaren, en to dist2s, el desenvolupament de la cerimdnia.

I La XXVa Olimpíada

La música d'Angelo Badalamenti indicava un nou moment culminant de la cerimbnia. Tots els ulls es van dirigir cap a la porta sud, mentre s'anunciava l'aparició d'un jove, que representava la ciutat d'Atenes, seu dels Jocs de la Ia Olimpíada, el 1896. El jove, igual que els altres representants de les 24 olimpíades modernes, havia nascut a la ciutat que va acollir els jocs en aquella ocasió. Va córrer vestit de blanc i amb una bandera olímpica a la mB cap a la porta de Marató, entremig dels esportistes que havien de competir en els Jocs de Barcelona i que havien deixat un passadís tot al llarg de la gespa de 1'Estadi. Els jocs que no es van celebrar el 1916, el 1940 i el 1944, a causa

de la Primera i la Segona Guerra Mundial, es van recordar amb la pres8ncia d'un esportista que duia una bandera blanca amb el colom de la pau creat per Pablo Picasso. També els Jocs de la XXVa Olimpíada hi eren presents amb el seu banderer.

Quan els 25 joves van arribar a l'escenari de l'antiga porta de Marató, van ser rebuts per 25 noies. Cadascuna portava un vestit inspirat en el paisatge, la cultura i els símbols de la ciutat de Barcelona. Tretze dissenyadors espanyols havien creat 25 vestits originals sota el nom gen8ric de <<Col.lecció Barcelonau.

I El foc olímpic il-lumina 19Estadi

Després de la celebració histbrica, per la porta sud va entrar la torxa olímpica de la mB d'Herminio Menéndez, I'esportista espanyol-que havia obtingut més medalles olímpiques, i va fer quasi una volta completa enmig de l'emoció general.

1 Hernzinio Menénder. 1 guanyador d9una nasdalla de vlata a Mont-real'76. i una

I ae ulata i una de bronze a ~ 6 s c o u l 0 , i Juan Antonio 1 San Epifanio, Epi, van-fer el darrei &lleu de la tor.& olímpica. Epi va rebre el foc i el va dur a l'arquer que l'esperava a l'antiga porta de Marató.

2 L'a-pectad a I'Estdi Olimpic en aquell moment era impressionant J la partiEspaci6 delpriblir, que formava els Bot@ estels sobre fons bla* que representen Europa, fou d%na gran belIesa p&tiw

3

pura L'a"i"eri ímprc %*a tonlo Rebollo es disposa a Dmpr Ia fretra qtre encengué el pebeter.

Aviat es va saber un dels secrets més ben guardats de la cerimbnia: el jugador de basquetbol Juan Antonio San Epifania, Epi, l'esperava davant la tribuna d'honor per fer i'últim relleu. Al costat de la porta de Marat6 hi havia preparat l'arquer que havia d'acanseguir que una fletxa encesa amb la flama de la torxa afiibés al pebeter de l'Esta&. En aquest moment, i per prbpia iniciativa, el públic encengué les bengales que s'havien de reservar per quan sonés l'hrimne d'Europa al final de la cerimbnia. Amb aquest gest, una muni6 de llums blaves i grogues movent-se sincopadament va acompanyar el recorregut de la torxa fins a l'escenari.

Per primera vegada en uns jocs ohpies, un arquer encendria amb una fletxa el foc que havia de presidir permanentment, dia i nit, totes les eompeticions dels Jocs- El foc de la torxa que sostenia el darrer rellevista va encendre la fletxa, i l'arquer Antonio Rebollo, un esportista parahpic, es va disposar a liansar-la amb la precisi6 que caracteritza un dels esports ohpics més antics.

La fletxa va dibuixar un arc i va encendre el gas que emanava del pebeter; la flama s'elevh cap al cel fins a una altura de tres metres. El moment mes esperat de la cerimbnia s'havia consumat enmig &una gran aclamacid

I Eis juraments

Sota la flama sagrada, amb la bandera oifmpica presidint ]'Estadi i amb el testimoniatge de tots els banderers, un esportista i un jutge olímpics van pronunciar, com es fa en cada edició olímpica, eis juraments solemnes de competic55 neta i d'imparciaIitat, respectivament, en nom de tats els participants dels Jocs.

El regatista espanyol Luis Doreste, medalla &or als Jocs de Los Angeles, va ser elegit per fer el jurament ohpic. L'esportista va prendre per la vora la bandera amb la mh esquerra i, amb el cap descobert, al@ la mh dreta i va fer el jurament que la Crta Ohpica estableix:

D&le pi3gina anterior. Elpunt culmiant de la cerintbnia d'oberm fouj sens dubte, I'encepa del pebeter miQanpmt una fíet.m, dis a& per ~ntoniQ &olio, Quan el foc s q m t va e n d r e el

, es &neci el silenci i Ybefer 'apectació gmeM i es produí un erttuordinari esclat de jota

1 Amb ei pebeter en& f totes les deIrgaciwrs al' centre de la p i s 4 s'estmgué una enorme Qandem olímpita, la bandera de I'mnisrar.

2 Vint-i-cinc joves; nascuts a les dututs han estat seu dels jo@ o g ics d7estiu, van reai- P-di la bandera oltmpica, fins a la orfa de Mamtó, on firen re&tsper vint-i-cinc noies amb vgstjts iiwpimfs-en 10 ciutat de Barceluna

3 Els cnsfellefl; una de les tradicions wtalmres m& arrelades, v m c~nsbvir dotze casteIls h~mnns, al so a% les gralles, que representaven els dotze estats que formen la nova Europa.

<<En nom de tots els competidors, prometo que ens presentem als Jocs Olímpics com a concursants lleials i respectuosos envers els reglaments que els regeixen i desitjosos de participar-hi amb veritable esperit esportiu per a la glbria de I'esport i l'honor dels nostres equips.>>

A continuació, un jutge espanyol, Eugeni Asencia, seguint el mateix ritual, va formular el jurament en nom de tots els jutges i hrbitres presents en els Jocs:

nom de tots els jutges i el personal oficial, prometo que durem a terme les nostres funcions durant els presents Jocs Olímpics amb total imparcialitat, respectuosos envers els reglaments i fidels als principis del veritable esperit esportiu.>>

Fets d s juraments, un grup de 62 voluntaris va desplegar per sobre de tots els esportistes una bandera de 114 m de llargada, la bandera olímpica m6s gran del món, al so de la mtisica de la canqó oficial

deis Jocs, Amics per sempre, composta pel músic britanic Andrew Lloyd Webber, que es va sentir en la versió instrumental i coral.

I Les torres htunanes

Amb gran agilitat, sobre la pista descoberta, uns homes i també algunes dones van comenqar a enfiíar-se els uns sobre els altres fins a arribar a formar torres humanes de set o Mt pisos. La tradició catalana dels castells és un espectacle linic al m6n, en qub vencen l'esforq i la uni6 de la voluntat dels homes. Mentre els uns pugen, els altres aguanten la torre des de terra. El castell 6s rematat per l'anxaneta, un nen o una nena d'uns set m y s que saluda de dalt estant, A l'Estadi, 2.174 castellers de setze colles (Bordegassos de Vilanova* Castellers de Barcelona, Castellers de Castelldefels, Castellers de Cornellh, Castellers de VilaEranca, Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau, Colia Castellera Xiquets de

Tarragona, Colla Jove Xiquets de Valls, Colla Vella Xiquets de Valls, Colla Xiquets del Serrallo, Joves Castellers de Vilanova, Nois de la Torre, Vailets de Gelida, Xicots de Vilafranca, Xiquets de la Vila d'Alcover i Xiquets de Vilaseca) van aixecar, fent un exercici de molt risc, dotze castells que simbolitzaven els parsos de la Comunitat Europea, tot al llarg del tartan de la pista.

I opera, música per a 19univers

La cerimbnia va entrar en la recta final. L'abrasada de l'art amb l'esport i la trobada d'Europa amb els cinc continents van promoure el darrer número. Sis dels millors cantants d'bpera del món -Jaume Aragall, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, PlAcido Domingo i Joan Pons- van oferir un recital Únic per a la histbria. Disset Bries d'bpera van protagonitzar aquella trobada. Al final del recital, amb la interpretació de uTorna vencedom, de l'bpera Mda, de Giuseppe

Verdi, a chrrec de tots els artistes, es va retre un homenatge als esportistes que havien de participar en aquests jocs.

Un nen de tretze anys, Eleatzar Colomer, va pujar a l'escenari i va entonar les primeres estrofes de l'c<Oda a l'Alegria~, música escollida per la Comunitat Europea com a himne oficial per l'esperit universal i l'alegria de la solidaritat dels pobles que transmeten les estrofes de Schiller i la música de Beethoven. La gran cerimbnia era a punt d'acabar, i Barcelona rebia els homes dels cinc continents presents a la ciutat amb un extraordinari castell de focs que va ressonar arreu. La cultura i l'esport eren, des de Barcelona, els missatgers de la pau per a tots els pobles.

1 L'dpem té, a Espan a, molts seguid~rs i algum millors int6rprets. Josep Camms, T e m Beqanza, Montscmt Cabal& Jaume timgal4 PkíeidO Domingo i Joan Pons oferiren un petit mital.

2 El final de la cerimdnia fou un gran esclat de llum i wlor, amb un espectacle rk focs arrJficiaIs, que va il-luminar la nit bamlonina amb la seva resplendor.

1 La cerimdnia de clausura, com la d'obertum, oferí també elements d'una gran espectacularitat. El grup de teatre Els Comediants representa una festa de foc i color, en la qual destacd la dansa dels estels i els planetes.

2 La cerimBnia s'inicia amb una divertida i insBlita cursa de marat6, a drrec dels components de la companyia de teatre El Tricicle.

I La cerimbnia de clausura

El vespre del 9 d'agost els Jocs arribaven al punt final. Després de l'entrada de l'últirn corredor de la marató a l'Estadi el públic assistent i milions de telespectadors es van disposar a seguir l'acte que tancava els Jocs de Barcelona'92: la cerimbnia de clausura.

I Una cursa insblita

La festa de l'adéu va comengar amb un somriure i amb bon humor. A les vuit del vespre, després de l'entrada del rei Joan Carles I. mentre l'orauestra iniciava una fanfara alegre, els tres integrants del grup de teatre catals El Tricicle van entrar a 1'Estadi vestits d'atletes fent ostentosos signes de victbria i saludant anticipadament el públic. Darrere seu, va fer l'entrada un multitudinari i desordenat escamot de trenta corredors aue s'esforqaven per escurgar la disthcia que els separava dels tres líders de la cursa. Els tres humoristes i l'escamot van iniciar

un cúmul de despropbsits, salutacions, curses en sentit contrari, distraccions amb noies boniques, jocs de pilota, sabatilles descordades, salutacions a la llotja de l'Estadi, etc., i van modificar el tragat dels carrers de la pista en una competició insblita. Els tres primers corredors van intentar, en tot moment, despistar l'escamot i ho van aconseguir ampliament i d'una manera divertida en una successió de sorpreses enginyoses.

Davant l'objectiu final, el trio es va preparar adequadament, empolainant-se i perfumant-se. En el punt final i emulant la faula de la llebre i la tortuga, I'escamot va arribar, victoriós, a la meta. La cursa més esbojarrada dels jocs va acabar, entre abraqos i somriures, en un rampell d'esportivitat.

I El bali dels cavaIls

Després d'aquesta divertida cursa, van sortir a 1'Estadi vint-i-quatre cavalls de la Secció Muntada de la Gusrdia Urbana de

Barcelona, vint-i-quatre cav& bais i castanys de la millor raqa espanyola. Va sonar la mtísica del celebbfiim Conciesto de Aranjuez del mestre Joaquin Rodrigo. Sobre el blau marl de I'Estadi, els cavalls sakaven i galopaven a un ritme sincopat. I de la mtísica de1 mestre Rodrigo es va passar a la música de Falla.

I El foc follet

La música de la famosa obra El amor brujo de Manuel de Falla, emmarca l'actuació de la balladora de flamenc Cristina Hoyos i la seva companyia de més de 100 ballarins. Sota una il.luminaci6 misteriosa s'inicia a l'escenari un ball embruixador, El fuego fatuo (el foc follet), en el qual es recrea el moviment de les flames del foc. La veu en off de la mezzo- soprano espanyola Teresa Berganza cantava, amb la música de Falla, al misteri de I'amor, que apareix i desapareix com un foc follet en la vida dels homes.

I L9hora del relleu

La segona part de la cerimbnia de clausura es va iniciar amb la salutació als esportistes i la desfilada de les banderes dels paxsos, que es van anar col.locant al voltant de l'escenari. Una representació dels més de 15.000 esportistes i oficials que havien participat en els Jocs Olímpics de BarcelonaY92 es trobava situada a les grades laterals de l'Estadi, al costat del públic.

Sota la darrera mirada de la flama olímpica, es van hissar la bandera de Grbcia, mare dels jocs olímpics, la d'Espanya, país amfitrió dels Jocs del 1992, i la dels Estats Units d'Amkrica, país que acollira, a Atlanta, els Jocs del 1996. Van sonar, en aquest ordre, els himnes dels tres pdisos.

Després dels himnes, es van pronunciar els parlaments de clausura protocol-laris. En primer lloc, va parlar el president del COOB'92, que va acomiadar els Jocs en nom de la ciutat de Barcelona. També era

1 Durant la eerimdnia de clausura van llar totes les banderes de 7 es delegacions que havien participat en els Jocs, les quals van anar col-locant-se entorn de l'esmtari.

2 L'alcalde de la capital de I'estat de Ge6rgia, Maynard Jackson, pren del president del COI, Joan Antoni Samaranch, la bandera olímpica que acredita Atlanta com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu del 1996.

3 Atlanta, la ciutat seu dels Jocs Olím ics de la XXVIa 01 im~í& va resentar, en un moment de Pa coreo rafa, la mascota dels Jocs fel 1996, Whatizit

l'hora de manifestar l'agrdiment als esportistes, als participants, als voluntaris i a tots aquells que havien colalaborat en la reunió més gran de la histbria de l'olimpisme. Seguidament, el president del COI va pronunciar el seu discurs, i el va acabar clausurant oficialment els Jocs Olímpics de Barcelona'92 i convocant a tothom a afegir-se, al cap de quatre anys, als Jocs de la XXVIa Olimpíada.

Com 6s habitual en una cerimbnia de clausura, el gest del traspiis de la bandera i els sírnbols olímpics es va fer amb tota solemnitat. El president del COOB792 va prendre la bandera amb l'asta i, per mitjh del president del COI, la va lliurar a l'alcalde de la ciutat nord-americana d'Atlanta, Maynard Jackson.

.Un cop agafat el relleu, Atlanta va presentar en aquesta cerimbnia barcelonina una evocació fílmica del seu paisatge i un espectacle de ball i música el motiu central del qual era l'esport. Al final de l'espectacle, aquesta ciutat va

presentar la seva mascota olímpica, anomenada Whatizit.

I La flama oiímpica s'apaga

Amb l'hirnne olímpic de fons, cantat per Plácido Domingo, dos voluntaris van abaixar la bandera olímpica que havia presidit els Jocs de Barcelona. Setze nens vestits de blanc la van recollir i se la van einportar, travessant 1'Estadi en diagonal.

El violoncel.li!ta Lluís Claret i la soprano Victbria dels Angels van aparkixer a l'escenari enmig d'una suau il-luminació. Del silenci absolut va sortir la mhgia de les notes d'una can@ popular catalana, El cant dels ocells, en una versió creada pel compositor Xavier Montsalvatge.

El foc olímpic s'anava consumint al so de la música mhgica, fins que, en els últims moments de la can&, la flama del pebeter es va apagar completament, i 1'Estadi va quedar, emocionat, completament a les fosques. Era el punt Blgid de la nit.

1 1 Doble pBgina anterior.

L'Estadi va ser I'escenari de la fundació de I'univem, on estels, phetes i sat2l-lits

I evolucionaven al ritme de la músim i la llum.

1 i 4 L'acte central de la cerimdnia s'inicid amb I'aparició d ' m cent petits globrrr que mentaven els estels duranza fonnació de I'univers, als quals s'afegiren vuit de més graq que simbolitzaven els planetes i els sat21.lits

¡'Estadi s'ompli de foc i de fum amb el ball dels dimonis que, arribats amb foc de tots els racons de ['Estadi, van crear un clima únic que amns so rendre a to%?A ells s2$cgiren, per donar en- més vivacitat, cinc carros de foc p e es van reunir al centre & la pista, enmig d'm impressionant muntatge pirut8cnic

3 i 6 Un gran ocell inflable amb cara de dona (3) es Ilancd al buit des del sostre & la tribuna cap al centre de I'Estadi, on ou rebut pels dimonis amdliums d'un color blanc puríssim. A continwci6, aparegué una gran serp (6).

5 El jardí del foc i les malícies, amb els dimonis &mant enmig de les flames, fou uu &ls moments dlgi& & la festa, amb diferents objectes iridescents o infamats. EI foc cs convertí en matiria viva i dnima de la festa

7 As cte general de I'Estadi 0 G p i c dunrnt IYcspectaclc d'Els Comedianns; el nauututge teaml integd ticniques innovadores d'intepretacid i eorcogmfia, a més &UIIS rfctes sonors i pirotimics mqistmls.

1 El foc de la festa

Fins i tot després de l'apagada de la flama, el foc va continuar presidint l'acte següent de la cerimbnia. Més de 700 actors, músics i tkcnics, dirigits pel grup teatral Els Comediants, acompanyats d'estels, planetes, monstres, dimonis i personatges fant2stics, festejaven la vida, representada pel foc que va envair 1'Estadi Oiímpic.

Una orquestra d'aspecte dalini&, formada pel grup Koniec, va aparkixer a l'escenari mentre el so del vent, de l'aigua i del foc van envair la nit. Una gran explosió de color vermell i groc va dominar el cel de 1'Estadi. Era un homenatge al Big Bang, a l'origen del món. La gran explosió va ser seguida d'una bonica pluja intermitent i blanca que va omplir el firmament i va oferir la imatge de la Via Lhctia.

Van aparbixer una multitud de llums parpellejants a I'Estadi. Eren cent estels en forma de globus que emetien una misteriosa llum interior. L'univers s'estava

formant, mentre sonava la música composta pel músic catal2 Joan Albert Amargós.

Vuit grans boles lluminoses que representaven els planetes es van anar formant al mig de l'Estadi, envoltades d'una boira enimhtica. La dansa dels " estels i els planetes va comenqar quan la Terra i la Lluna, unes enormes esferes translúcides i lluminoses, van aparkixer rodant per l'escenari. Els planetes i els estels havien iniciat el ball de l'univers, al qual es van unir la Terra, que ballava al voltant del Sol, i la Lluna, mig opaca i mig transparent, que feia unes voltes estranyes entorn de la Terra.

A poc a poc, els estels i els planetes van iniciar una ascensió cap al cel de Barcelona. Tots junts, a vuitanta metres d'altura, van formar un firmament que envoltava I'Estadi en una atmosfera mhgica. La Terra i la Lluna s'havien col.locat, mentrestant, a l'escenari. Quan els estels i els planetes van arribar a

l'altura idbnia, el firmament cbsmic va prendre vida prbpia i va esclatar una multitud d'estels fugaqos que van creuar el cel en un efecte pirotbcnic únic.

Es van sentir uns grans trons i un cometa va pujar, com un raig lluminós, al firmament des del mig de 1'Estadi. El seguien altres cometes, que evolucionaven de la mateixa manera. Mentrestant, havia aparegut un gran volca de quatre metres per la porta sud, arrossegat per trenta samurais i a punt d'entrar en erupció. Desenes de dimonis van aparbixer per tots els racons de l'Estadi, amb les seves llums de festa, amb bengales a la m?i i fent cabrioles de saltimbanqui. Cinc carros de foc avanqaven cap al mig de 1'Estadi; mentrestant, uns portadors van muntar a terra les estructures de quatre espais diferents, als quals es van dirigir els dimonis amb els seus llums.

Tot 1'Estadi s'havia convertit en un gran escenari on els 250 dimonis representaven un grandiós espectacle d'humor, festa, alegria i bogeria, en el qual passaven les

coses més inimaginables. Era el jardi de les malícies, de l'humor i de la festa del foc. Diversos personatges-dimonis actuaven sobre el terra de 1'Estadi i a la plataforma de l'escenari i ballaven amb efectes de foc natural. Mentre els dimonis gaudien del jardi, van aparhixer unes vint bbsties bellksimes que llanqaven foc. Dracs i grans monstres de formes diverses van formar una gran corona de foc al mig de 1'Estadi.

El clamor de la festa va rebre un senyal acústic i l'acció es va aturar. Un gran ocell inflable amb cara de dona es va llanqar al buit des de dalt de la tribuna i va planar cap al terra de l'Estadi, on va ser rebut pels dimonis amb llums d'un color blanc puríssim. Per l'antiga porta de Marató, una intensa llum verda avisava de l'arribada d'una gran serp entre guspires i trons. La serp i i'ocell es contemplaven i s'admiraven en un ball que s'acabaria en el moment que es fessin una forta abra~ada, que simbolitzava la trobada entre la feminitat i la masculinitat. El volca va tornar a entrar en erupció;

1 Era el moment de dir adéu a la popular mascota dels Jocs. El Cobi se'n va anar, i ho va fer amb nostdlgia, movent la md per dir adéu al pitblic des d'un vaixell platejat. Perd també somreia, perqu) havia fet felic a molta gent.

2 Una de les ballarines & la cerimdnia d'obertura, present tamb6 al final dels actes de clausura, saludava el públic

3 Com en la cerimdnia d'inaugumcid, un impresionant castell de focs va il.luminar el cel de Mon@uic

4 La festa de la rumba, amb el seu ritme alegre i ple de vida, contagit3 rdpidament rots els presents en la cerimdnia de clausura Va

<<Amics per sempre>>.

mentre de mica en mica anava sorgint, per la vora superior de 17Estadi, la silueta d'un enorme drac de color vermell, voltat d'explosions, llampecs, trons, tots els focs.

I L'adéu del Cobi

Després de la dansa del foc, va venir la calma. Els Jocs de Barcelona havien obert els bracos i havien ofert la seva amistat a tots els participants. Una amistat per sempre i duradora que evocava la canqó Amics per sempre, que des de l'escenari cantaven a duo Josep Carreras i Sarah Brightman, i que des de les grades seguia tot el públic, dret i amb les mans entrellaqades. A la porta sud va aparkixer un vaixell lluminós i resplendent, que avanqava cap al centre de 1'Estadi. La nau va comenqar a elevar-se des del centre mateix de YEstadi. Es va enlairar majestuosa i nostagica, deixant un solc mhgic de pktals platejats. A poc a poc va aparbixer dins el vaixell lluminós la mascota Cobi, el personatge que simbolitzava l'alegria dels Jocs. El Cobi

somreia i saludava des de les altures mentre iniciava l'aventura infinita d'endinsar-se en la nit de la histbria. Al cel nocturn de la Barcelona olimpica mil focs d'artifici hi van irrompre amb una intensitat inusitada. Durant sis minuts, 1'Estadi de Barcelona es va cobrir amb tots els colors i totes les formes possibles.

Res millor per acomiadar la gran festa de la clausura dels Jocs Olímpics que l'alegria de la rumba, la música popular més genu'inament barcelonina. Els grans cantants de la rumba, amb Peret, el rei de la rumba, al capdavant, van cantar a l'embruixadora Barcelona. Amb Peret, hi havia el seu grup, Chipén, i també Los Amaya i Los Manolos. Els uns i els altres es van anar rellevant per cantar en la gran festa, mentre els esportistes i el públic omplien el terra de 1'Estadi i ballaven plegats al ritme de la música.

Va ser un adéu joiós i mediterrani, un adéu compartit amb l'alegria barcelonina que havia obert els seus braqos al món en la trobada olímpica del 1992.

1 Elsgenets de I'escultor Pablo Gargallo van custodim la flama del pebeter de I'Estadi Olímpiq punt neurdlgic de la celebraei6 olímpica barcelonina, durant els setze dies dels Jocs de la XXVa Olimpíada de Barcelona

2 La delegacid de B6snia- Herzegovina es va presentar perprimer co en uns 'ocs com un estat fndep&t, juntament amb EslovPnia i Crodcia, estars balcdnirs germans:

I Les competicions esportives

Els Jocs de Barcelona van marcar un punt més alt encara en la universalitat del Moviment Olímpic. Els Jocs de Seiil, el 1988, van ser els primers, d'engh del 1976, en qub hi van ser presents els Estats Units i la Unió Sovibtica, que havien boicotejat els Jocs de Moscou el 1980 i els de Los Angeles el 1984, respectivament. L'absbncia -per raons polítiques- de Corea del Nord, i també d'Albbia, Cuba, Etibpia, Nicaragua i les Seychelles, no va impedir que aquells fossin considerats els jocs <<de la reconciliacióu i establissin un nivell de participació m&: amb 160 delegacions i 9.417 esportistes.

L'experibncia coreana va alertar Barcelona sobre el perill del gegantisme, i s'establí que l'increment de participació no havia de superar el 10 % amb relació a Seiil. Aixb va portar a &dues negociacions entre el Comitb Olímpic Internacional i el COOB'92 i, d'altra banda, els comitbs olímpics nacionals i les federacions internacionals. Finalment, el nombre d'esportistes que van participar en els Jocs fou de 9.959, d'un total de 10.253 que es van acreditar, als quals cal afegir 1.966 acompanyants acreditats i 1 4.845 tbcnics acreditats, per arribar a la xifra de 17.064 persones allotjades, la majoria, a la Vila Olímpica de Barcelona i a les viles olímpiques de Banyoles i de la Seu d'urgell.

Una altra dada de participació, perb, 13 singularitza encara més la convocatbria de BarcelonaY92: el nombre de comitbs olímpics nacionals va ser de 172 a més del grup de Participants Olímpics Independents (IOP), tretze més que a Seiil. D'una banda, hi van comptar el retorn dels parsos que havien boicotejat els últims jocs i la reincorporació de Sud- &ica al Moviment Olímpic, del qual havia estat bandejada durant 32 anys per raó de la política d'apartheid; d'altra banda, l'aparició d'un nou ordre mundial com a conseqiibncia de l'ensulsiada del bloc de parsos de l'est d'Europa va fer que paYsos de nova independbncia també fossin a Barcelona: les tres repúbliques bhltiques (Lituhnia, Estbnia i Letbnia) i els nous estats balchnics (Eslovbnia, Crohcia i Bbsnia-Herzegovina). Els esportistes serbis montenegrins i moldavis, en canvi, no van poder formar la delegació de Iugoslhvia, a causa de les sancions internacionals. El 30 de maig el Consell de Seguretat de les Nacions Unides declarava en la resolució 757

(1992) que <<tots els estats prendran les mesures oportunes per prevenir la participació en esdeveniments esportius en el seu territori de persones o grups representant la República Federal de Iugoslhvia (Sérbia i Montenegro),,. Grhcies a l'esfors del COI per protegir els interessos dels esportistes, el 21 de juliol de 1992, les Nacions Unides va notificar al govern espanyol la seva decisió d'autoritzar la participació d'esportistes iugoslaus en proves individuals. Així, per acord del COI se'ls va permetre d'acudir als Jocs com a participants olímpics independents, sota la bandera i l'himne olímpics.

Una menció especial mereix el cas de les dotze repúbliques ex-sovibtiques que participaren com Equip Unificat (EUN): Armbnia, Azerbaidjan, Belartís, Gebrgia, Kazakhstan, Kirgcu'zia, Moldova, Rússia, Tadjikistan, Turkmknia, UcraYna i Uzbekistan. Després de llargues negociacions, es va acordar amb el COI que presentarien una sola delegació, 1'Equip Unificat, sota la bandera de les cinc anelles, per6 que quan algun dels seus esportistes pugés al podi en una prova individual, s'hissaria la bandera del seu estat d'origen i, en el cas que hagués aconseguit l'or, s'interpretaria també el seu himne nacional. D'aquesta manera, una gran part del que havia estat una de les dues superpotbncies participaria, probablement per últim cop, com a col-lectiu en uns jocs olímpics. A Seül, de fet, s'havien reunit per darrera vegada els dos grans blocs de l'ordre polític internacional. Perb els jocs de la reconciliació havien estat també, al capdavall, els últims en qub s'enfrontaven l'est i l'oest. A Barcelona es van celebrar ja els primers jocs d'un món nou, que ja no derivava directament de les conseqübncies de la Segona Guerra Mundial i de la guerra freda. Ho simbolitzava el cas &Alemanya, que torna a presentar una delegació única.

I Els esports

El desig de totes les federacions internacionals de veure el seu esport inclbs en el programa olímpic va fer que a Barcelona, encara, se n'incrementés el nombre. Dels vint-i-tres esports de Seiil (atletisme, basquetbol, boxa, ciclisme, esgrima, futbol, gimnhstica, halterofília, handbol, hípica, hoquei, judo, lluita, natació, pentatló modern, piragüisme, rem, tennis, tennis de taula, tir amb arc, tir

olímpic, vela i voleibol) es va passar a vint-i-cinc, per la inclusió de dos esports que el 1988 havien estat d'exhibició i de demostració, respectivament: el badminton i el beisbol. D'altra banda, els esports de demostració a Barcelona van ser l'hoquei sobre patins, la pilota basca i el taekwondo; al marge que les medalles eren diferents (ja que els resultats no es computaven en el medaller), a l'efecte de l'organització no hi havia cap diferbncia entre aquests tres esports i la resta.

les 739 de Seül(241 d'or, 234 de plata i 264 de bronze) es va passar a 815 (259 d'or, 258 de plata i 298 de bronze).

L'extraordinhria complexitat de l'organització es va resoldre a satisfacció de tothom gracies a la perfecta col~laboració amb les federacions internacionals que, com estableix la Carta Olímpica, són responsables de l'organització tbcnica de totes les competicions.

Alguns esports, també, van incrementar el nombre de proves; en piragüisme, per exemple, es va incloure de nou la modalitat d'eslhlom (aigües vives), absent des de MunicY72. La majoria de noves inclusions van tendir a augmentar la presbncia femenina; és el cas del judo femení (demostració a Seül) que va entrar en el programa oficial d'aquest esport, o de les classes Lechner A-390 i Europa en vela i dels 10 km marxa en atletisme. Tot aixa va ocasionar un augment considerable del nombre de medalles; pel que fa als esports del programa oficial, de

Acords amb les federacions internacionals

Per primer cop en la histbria, el Cornitb Organitzador dels jocs va firmar un acord previ amb cadascuna de les vint-i-cinc federacions internacionals dels esports del programa olímpic (amb l'excepció de la d'hoquei, amb la qual es va haver d'arribar a un arbitratge del COI) i, també, amb les tres dels esports del programa de demostració. Aquests acords tenien com a punt central l'aniilisi de les instal4acions esportives; les

1 EI beisbol va aconseguir per primer cop a Barcelona el visat d'es ort olímpic, després J s e r esport de demostració a Estocolin, Berlín, Wlsinki, Melbounte, Tbquio, Los Angeles i Seiil.

2 Representant de l'e ui d'atletime femení %e nova delegació baldnica d'Eslovlnia

3 Les tres repúbliques bciltiques -Lituhia, Estbnia i Le tbn ie , que des d'abans de la Segona Guem Mundial no m n presents en uns jocs com a estats independents.

4 Una de Ics grans novetats del pro rama olímpic de vela va ser fa inclusió de dues noves classes en la categoria femenina, Europa i Lechner; també ho va ser el seguiment arbitral realitzat des del mar.

5 EI blau va ser un element fonamental &I look dcls Jocs & Barcelona'92, que va ser molt destacat pels visitants A m& també van ser remarcables els elements per a la competició dc disseny especial per a aquests bes, com les cndires urbitrad.

6 El material va ser corrholat abans de cada competició pels jutges A la fotogmfiq un contenidor de magnesi (a l'equerra), una neva mostra &I disseny ropi & ~ a r c e l o n a ~ 2 .

característiques thcniques requerides per a la practica de l'esport, i, també, la capacitat de públic que en cada cas havien de tenir. Les instal-lacions de competició utilitzades durant els Jocs (trenta-sis per als esports olímpics, disset de les quals a Barcelona i catorze a les subseus, i quatre més que van servir exclusivament per als esports de demostració, tres d'elles en subseus) van satisfer totes les exighcies i van registrar una altíssima aflucncia de públic.

Per part del COOB792, la voluntat de cooperació amb els estaments federatius va quedar palesa ja de bon comensament amb la creació d'una comissió tccnico- esportiva per a cada esport, de la qual formaven part el president de la federació espanyola i un representant de la federació catalana. Grgcies a la tasca d'aquestes comissions, i d'acord amb les respectives federacions internacionals, es van proposar modificacions dels reglaments de competició i es va acordar també els tipus de material esportiu propi de cada competició.

Les modificacions dels reglaments es van introduir, sobretot, per fer més atractiu l'espectacle al públic present a la instal-laci6 i per augmentar l'interbs de la retransmissió televisiva. Bona mostra d'aixb van ser les dues disciplines de tir: en tir amb arc es va introduir la modalitat d'eliminació directa -a partir dels vuitens de final- a una disthcia única de 70 m, cosa que va permetre d'incrementar l'interks de la competició i realitzar-la tota en un sol camp; en tir olímpic es va aplicar per primera vegada un sistema electrbnic de detecció d'impactes -integrat directament al sistema general de gestió de resultats-, de manera que tant els mateixos tiradors com els espectadors presents a la instal.laciÓ i els telespectadors podien veure immediatament l'impacte en la diana i la puntuació. En algun cas es va reduir el nombre de participants en l'esport (boxa i esgrima) per agilitar-ne la competició, i en d'altres es va modificar el sistema d'arbitratge, bé per assegurar-ne l'objectivitat (com en la boxa, en qub es va introduir un flamant sistema electrbnic de

puntuació) o bé per reduir els temps morts en qub els jutges prenien les decisions (com en la gimnhstica, en quk es va modificar el sistema de valoració augmentant el nombre de jutges).

En dos esports, el tennis de taula i el judo, es va canviar el color tradicional dels elements de competició per tal d'afavorir- ne la retransmissió televisiva; en tots dos casos, la modificació del reglament afectava també el material esportiu. Tot i la manca de precisió de la Carta Olímpica, el COOB'92 va arribar a acords amb les federacions internacionals i amb els fabricants per assegurar que a Barcelona es faria servir el millor material homologat. A més, es va fer un gran esforq per donar preskncia a les pautes d'innovació marcades des del principi, i per iniciativa del COOB'92 es van dissenyar i fabricar molts elements nous (suports per a pilotes, penjadors de cinturons de judo, indicadors de sortida per a l'atletisme, cadires de jutges per al tennis, el tennis de taula, el bhdminton i la

natació, etc.), que van rebre els elogis de la Famlia Olímpica i que quedaran en el futur com una contribució més de Barcelona al món de l'esport.

El mateix criteri es va seguir en les cerimbnies de proclamació dels vencedors: des de les medalles (dissenyades per Xavier Corberó) i els rams de flors (obra de Blai Puig) fins a les dues músiques protocol-lh-ies (la fanfara d'anunci i la marxa de desfilada, compostes per Carles Santos), passant pels vestits i els complements (d'Antoni Miró i de Chelo Sastre, respectivament), tots els elements donaven una clara mostra de la voluntat innovadora de Barcelona.

I El caiendari de competició

Llargues negociacions amb les federacions internacionals, no exemptes de canvis d'última hora, van permetre establir un calendari que satisfeia tothom: encabir en

1 i 2 Les em'mdnies de proclamació van seguir tot un ritual musicatper Carles Santos i vestit per Antoni Miní, amb complements de Chelo Sastre La desfilada em presidida per les portadores de les medalles, amb un unifome inspimt en el vestit tradicional carold, els ponWors i hissadors de les banderes i una acompmyant dels ortistes gumyadors (2) o de"Pes

emonalitats ue havien de Priurar ICS mec%alIes.

3 Les medalles de Barcelona'92 van ser dissenyades pel eatala Xavier Corberó.

4 Els jutges d'atletisme en acció, amb el seu peculiar uniforme, no podien passar desapercebuts per nin&

quinze dies el nombre altíssim de proves, distribuir correctament el públic a les diverses Arees de competició per no crear problemes circulatoris, equilibrar les cerimbnies de proclamació de vencedors en totes les jornades, dispersar l'intercs de les competicions entre Barcelona i les subseus, mantenir els horaris tradicionals de cada esport, buscar els moments de menys calor per als esports a l'aire iliure i satisfer els interessos de les cadenes de televisió.

L' actualització i el seguiment del calendari-horari de tots els esdeveniments es porta des del Centre d'Informació Esportiva (CIE), localizat a la Vila Olímpica, per mitj2i d'un sistema informatic que proporcionava les dades a I'AMIC (informació per a la Família Olímpica) i el SIR (gestió de resultats).El calendari -i l'horari- es van complir escrupolosament. Si el clima hi va contribuir dia a dia amb unes condicions bptimes per al desenvolupament de les competicions, molt més decisiva encara va ser l'aportació dels 5.000 homes i dones

SEIKO

que constituien els recursos humans de l'organització esportiva. D'entre ells, 4.000 eren voluntaris procedents en bona part de l ' hb i t dels diversos esports. Amb el propbsit de deixar un llegat per al futur, el COOB'92 va fer cursos de formació no solament per a aquestes persones, sinó també -conjuntament amb el Consejo Superior de Deportes i el Comiti: Olímpic Espanyol- per als Arbitres. Del total de 2.387 Arbitres acreditats, els espanyols que van intervenir en l'arbitratge de les diverses competicions deis jocs foren 1.038.

El desenvolupament de les competicions

Les 5.000 persones directament vinculades a l'organització de les competicions, i amb elles,els altres membres de 17Equip'92 que van treballar en les diverses instal4acions i centres, van contribuir decisivament a l'cxit'dels Jocs. Al costat d'ells, els recursos tbcnics es van encarregar també d'assegurar el perfecte funcionament de l'organització.

Gracies al sistema de gestió de resultats i al sistema informhtic de suport, els Jocs de Barcelona van ser els primers de la histdria en q& des de totes les seus, resid8ncies i els centres de suport es podien conhixer en temps real els resultats de totes i cadascuna de les proves.

Pel que fa als resultats esportius, cal dir que el nivell dels participants va ser molt alt; un reph succint dels resultats ho confirma. La primera setmana, resport més emblemhtic era la natació: les Piscines Bernat Picornell van ser Vescenari de deu nous r&cords mundials. La segona setmana, 1'Estadi Olímpic va veure caure quatre &cords del món en atletis~~~e, entre ells els dos més antics en vigor, aconseguits a M&xic'68.

El desenvolupament de les competicions va ser molt correcteI sense a pene8 incidents de reilevbcia. Els resultats, d'altra banda, van confirmar la Idea que els Jocs de Barcelona eren els primers d'un nou ordre mundial més equilibrat, com ja es desprenia de les dades de

participació. Respecte a Seiil, el nombre de medalles havia augmentat en poc més d'un 10 %, i l'increment del nombre de comitbs olímpics nacionals amb medalla fou ben significatiu ja que es va passar de 52 a 64 delegacions presents al medaller.

L'alteració més gran en l'ordre tradicional del medaller, per& va ser deguda a la brillant actuació de la delegació espanyola. Sumant totes les medalles aconseguides en les celebracions olímpiques fins al 1988, els esportistes espanyols n'havien obtingut vint-i-sis en els esports oficials (quatre &or, tretze de plata i nou de bronze); a Barcelona en van aconseguir vint-i-dues (tretze d'or, set de plata i dues de bronze), moltes d'elles en esports en qui? mai no havien despuntat.

En tots i cadascun dels vint-i-cinc esports del programa olímpic i dels tres del programa de demostració, en definitiva, els Jocs de Barcelona van representar un pas endavant per a l'olimpisme, tant pel que fa a l'organització com pel que fa als resultats.

1 A la cabina de Gestió de Resultats de I'Estadi Olímpie, el personal de I'organització comprova el resultat d'una cursa amb la foto d'am'bada EI sistema de gestió de resultats i el sistema informdtic creat a Barcelona van fer possible que, des de qualsevol seu espom*va o centre de su 0% es pogués con+ircr quaLevo~ resultat en temps real.

2 El look va serpresent fins i tot en els matalassos dels salts, en 4 es va ada tar el logotip co arc el ona'&. 3 L'atleta espanyol Javier Garcia Chico va guanyar la medalla de bronze en el salt deperna, una de les proves mes t2cniques & I'atletisme, i va ser un bon re resentant de I ' h i t de la de8gaci6 espanyola, que es va endur vint-i-dues medalles (tretze d'or), davant les vint-i-sis que havia aconseguit en totes les edicions anteriors dels j o .

CaiendPri dels Joa Olímpics de Barcelona'92

'Els quatre partits preliminars del pnmer dia de competicid de M o l es van celebrar el divendres 24 de jul~ol de 1992.

Total dies

Esports de demostraci6

Nombre d'esports

PE P~lota basca 12

RH Hoquel sobre patlns q !mimma !N 11

TK Taekwondo 3

14 18 20 22 20 19 22 25 19 17 14 14 14 10 5

I Els resultats de la competició

En aquest capítol s'explica el desenvolupament de la competició dels 28 esports que van integrar el programa esportiu dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 (25 del programa oficial i 3 de demostració).

L'ordre dels esports és l'alfabbtic de les sigles que els representen, que són les d'ús més comú del moviment olímpic. Cal dir que aquesta obra s'edita en els quatre idiomes oficials dels Jocs de la XXVa Olimpíada: catal&, castell&, francbs i anglbs. Per tant, s'ha cercat un criteri global que permeti no alterar-hi l'ordenació general del text. El mateix criteri s'ha seguit en l'ordenació dels comitbs olímpics nacionals.

Seguidament, es presenten les sigles dels esports i les dels CON que han concorregut en els Jocs de Barcelona. Aquestes sigles són les mateixes en els quatre idiomes. També s'hi inclouen les abreviatures utilitzades en les taules de resultats.

Després d'aquestes taules, es relacionen els rbcords del món i els rbcords olímpics assolits al llarg de les dues setmanes de competició, amb indicació de la marca anterior i l'any d'obtenció.

Per a cadascun dels 28 esports s'inclou, ai final del text, les taules dels esportistes o equips que hi van obtenir medalla i els diplomats (del quart al witb classificat), per cada prova o competició.

Tota aquesta informació es complementa amb les taules de l'annex 5.2., on el lector pot trobar el nombre d'esportistes participants (desglossant homes i dones), per CON i per esport. Finalment, apareix una relació nominal dels 9.959 esportistes participants en els Jocs, agrupats per CON i sota el pictograma i les sigles de l'esport en qub van participar. Cada CON apareix encapplat per la bandera oficial del seu país i un quadre que inclou el nom del president i del cap de missió i el nombre de membres acreditats de cada delegació, repartits entre esportistes (F), oficials (FO) i altres (FX).

AR Tir amb arc

AT Atletisme

GY Gimnastica

HB Handbol

Tennis

Tennis de taula

BA Beisbol

BB Basquetbol

EM Bgdmlnton

BO Boxa

CA Pnagüisme

CY Ciclisme

M Hipica

FB Futbol

FE Esgrima

HO Hoquei

JU Judo

MP Pentatl6 modern

RO Rem

SH Tir olímpic

SW Natacid

DV Salts

WFI Uuita

YA Veia

Esports de demostraci6

PE Pilota basca

RH Hoquei sobre patins

TK Taekwondo

Altres abrevhíwes

CON Comite olímpic nacional

h hores

mh minuts

S segons

m metres

P punts

ks quilagrams H homes

D dones

M mascull

F femení

RM rhmd del m6n

RMI &cord dei m6n igualat

RO rhord olímpic

RO1 rkwd olimpic igualat

RE retirat

W desqualificat

AG aaafat

O or

P plata

B bronze - - marca igualada

Eiim. eliminatbries

1 /8 vuitens de final

114 quarts de final

SF semfinal

dia de compeiic16

O dia de resetva

Sigles dels CON

AFG Afganistan GEQ Guinea Eauatorial NIG Niaer

AH0 Antilles Neerlandeses

ALB Albania

GER Alemanya

GHA Ghana

NOR N0~ega

NZL Nova Zelanda

ALG Algeria

AND Andorra

GRE Grkia

GRN Grenada

OMA Oman

PAK Pakistan

PAN Panama

PAR Paraguai

PER Peni

ANG Angola GUA Guatemala

GUI Guinea

GUM Guam

GUY Guyana

H Al Haití

HKG Hong Kong

HON Hondures

ANT Antigua

ARG Argentina

ARU Aruba

ASA Samoa Nord-americana

AUS AusWia

AUT Austria

PH1 Filipines

PNG Paoua Nova Guinea

POL Polhia

POR Portuaal

BAH Bahames

BAN Banala Desh

HUN Hongria

INA Indonhia

IND fndia

IOP PaNcipants Olimpics Independents'

IRI Rep. ls lbica d'lran

IRL Irlanda

IRQ l rao

PRK Rep. Dem. Pop. de Corea

PUR Puerto Rico

QAT Qatar

ROM Romania

USA Sud-&¡¡a

BAR Barbados

BEL BBlgica

BEN Benín

BER Bermudes

BHU Bhutan

RWA Rwanda

SAM Samoa Occidental

BIZ Belize

BOL Bolívia

ISL lslandia

ISR Israel

SEN Senmal

S N Seychelles

BOT Botswana

BRA Brasil

BRN Bahra~n

BRU B ~ n e f

BSH Bbsnia-Herzeaovina

ISV llles Verges

KA ItAlia

IVB Illes Verges Britbn~ques

JAM Jameca

JOR Jordhnia

JPN Japó

KEN Kenva

SIN Sinaa~ur

SLE Sierra Leone

SL0 Eslovenia

SMR San Marino

SOL Illes Salmó

BUL BulgHa

BUR Burkina Faso

SOM Somalia

SRI Sri Lanka

CAF Rep. Centrafricana

CAN Canada

KOR Corea

KSA Arhbia Saudita

SUD Sudan

SUI Su'lssa

SUR Surinam

SWE Sukia

SWZ Swazilhdia

KUW Kuwait

CGO Rep. Popular del Congo

CHA Txad

LA0 Laos

LAT Le tWi

CHI Xile

CHN Rep. Popular de la Xina

CIV Costa d'lvori

CMR Camerun

COK llles Cook

COL Colbmbia

CRC CostaRioa

LEA Libia

LBR L i b h

SYR Sina

TAN Tanzitnia

TCH Rep, Federatlm Txeca I Eafovaca

TGA Tonga

THA Tailbndta

TOG Togo

TPE Ch~nese Temi

LES Lesotho

LI B Líban

LIE Liechtenstein

LTU L'ituZlnla

LUX Luxembura

CRO C d c i a

CUB Cuba

CYP Xipre

DEN Dinamarca

MAD Madagascar

MAR Marroc

TRI Trinitat i Tobago

TUN Tunisia

MAS Malasia

MAW Malawi

MDV Maldives

M M MBxic

MGL Monoblia

TUR Turquia

UAE Und dels Emirats h b s

DJI Diibouti UGA Uaanda

DOM Rep. Dominicana

ECU Eauador

URU Uruguai

USA Estats Units d'America

EGY Rep. k a b @Egipte

ESA El Salvador

MLI Mali

MLT Malta

MON Mbnaw

MOZ Mopmbic

MRI Illa Maurici

MTN Mawitania

MYA Unió de Myanmar

NAM Namíbla

NCA Nicaragua

VAN Vanuatu

VEN Venwuela

VIE Vietnam

VI N Saint Vincent i les Grenadines

YEM Iemen

ESP Espanya

EST Esthia

ETH Etibpia

EUN Equip Unificat

FIJ Fiji

FIN Finllrndia

FRA Franca

W Zaire

ZAM Zambia

ZI M Zimbabwe

GAB Gabon

GAM Ghb ia

NED Péiisos Baixos

NEP Nepai

Esportistes que van participar a titol

individual

GBR Gran Bretanya NGR NigMa

hr amb ari? Rhcords del món

hi-

1 prova Nom CON Nou &cord Antic record Any Fase

Indii~duai 70 m F Cho, Youn-Jeong KOR 338 p Elim

lnd~v~dual 50 m F Cho, Youn-Jeong KOR 338 p Elm.

Individual 3 n e FITA F Cho, Youn-Jeong KOR 1.375 D El~m.

Per equips shne FITA F Corea KOR 4.094 p Elim.

lnd~vidual Ebm. I final F Cho, Youn-Jeong KOR 552 p F~nal

Matx indtvfdual F Klm. Soo-Nyung KOR 114p 1 I8

lnd~vidual fl~m. I final M Chung, Jae-Hun KOR 542 D F~nal

Matx ~nd~vidual M Chung, Jae-Hun KOR 111 p 1 18

Per equlps Ebm. i final M F~nland~a FIN 949 P F~nal

Matx per equ~ps F Corea KOR 246 p F~nal

Per equtps El~m. I fina F Corea KOR 966 D Fmal

' Els rkords anteriors no són comparables amb els actuals a causa d'un canvi en el sistema de competic~ó.

Atletisme

1 Prova Nom CON Nou bord Antic W r d Any Fase

400 m tanques M Ywnq, Kev~n Curt~s USA 46.78 s 47 02 s 198.1 Ftnal - --- - Relleus 4 x 100 m M Estats Un~ts d'Ambnca USA 37.40 s 37.50 s 1991 Final

Relleus 4 x 400 m M Estats Units &Ambrica USA 2 mm 55,74 s 2 min 56,16 s 1968 Enal

Ciclisme

1 prova Nom CON Nou &cord Antlc W r d Any Fase

Persecuc16 ~ndiv~dual M K~ngsland, Mark Lyle AUS 4 mm 31,033 s 4 mm 31,160 s 1987 Elim

Persecuc16 indtv~dual M Boardman, Chnstopher M~les GBR 4 mln 27.357 s 4 mm 31,033 s 1992 ELm.

Persecuc~o mdw~duai M Boardman, Chnstopher Miles GER 4 mln 24,496 s 4 min 27,357 s 1992 €Lm.

Persecuc16 per equ~ps M It&a ITA 4 mln 15,103 s 4 mtn 16,100 s 1988 Eltm.

Persecucd per equips M Australfa AUS 4min11,245s 4m1n15.103~ 1992 Ellm

Persecucd per equlps M Alemanya GER 4 mm 08,791 s 4 mm 11,245 s 1992 Ftnal

Tir olímpic

Prova Nom CON Nou r-rd Antic rkord Any Fase

Skeet Zhang, Shan CHN 200 LI = 200 o 1991 Ftnal

1 prova Nom CON Nou &cord Antic record Anv Fase

Relleus 4 x 200 m llture M Equlp Unificat EUN 7mm11,95s 7 min 12,51 s 1988 F~nal

Relleus 4 x 100 m ll~ure F Estats Un~ts d'Amenca USA 3 mm 39,46 s 3 mln 40,57 s 1988 Ftnal

400 m llture M Sadovt. Evaent EUN 3 mm 45 O0 s 3 mtn 46 47 s 1992 Ftnal -. - --- 200 m braw M Bavornan. M~ke USA 2 mln 10.16 s 2 mtn 10.60 s 1991 F~nal

200 m estils indiwdual F Lin, Li CHN 2min 11.65s 2 min 1 1.73 s 1981 Final

Relleus 4 x 100 esttls F Estats Untts d'Arneca USA 4 mm 02.54 s 4 min 03.69 s 1984 F~nal

Relleus 4 x 100 est~ls M Estats Untts dlArnenca USA 3 mln 36 93 s = 3 min 36 93 s 1988 Ftnal -. - .-- - 50 m llture F Yang, Wenyt CHN 24.79 s 24.98 s 1988 F~nal

100 m esquena M Rouse, Jefí Nonan USA 5336 s 53,93 s 1991 4x100

1.500 m lliure M Perkins, Kieren John AUS 14 mln 43,48 s 14 min 48.40 s 1992 Ftnal

1 prova Nom CON Nou rhord Antic dcord Anv Fase -

90 kg - Dos temps Kakhtatxvtlt, Kakh~ EUN 235.0 ka = 235.0 ka 1988 Ftnal

i i r amb arc

1 prova Nom CON Nou &cord Antic &cord Any Fase

Individual 60 m F Cho. Youn-Jeona KOR 345 D Final

Per eaui~s - &rie FITA M Corea KOR 3.938 r, Final

lndlvidual30 m F Kim. Soo-Nyung KOR 357 p Final

Matx per equrps M Estats Units d'Amhca USA 243 p Final

* Els r h r d s anteriors no són comparables amb els actuals a causa d'un canvl en el slsterna de competod.

Atletisme

1 prova Nom CON Nou record Antic rkord Any Fase

200 m llisos M Marsh, Mike USA 19,73 s 19,72 s 1988 SF

400 m llisos M Watts, Qu~ncy USA 43.71 s 43,86 s 1968 SF

400 m llisos M Watts, Quincy USA 43.50 s 43,71 s 1992 Final

Triple sali Conley, M~ke USA 17,63 m 17.61 m 1988 Final

Uan~ament de javelina Zelezny, Jan TCH 69.66 m 85.90 m 1988 F~nal

Ciclisme

1 Prova Nom CON Nou rkord Antic h r d Any Fase

Km contrarellotge M Moreno Penñan, Jose Manuel ESP 1 min 03,342 s 1 mln 03.910 s 1968 F~nal

Velocitat M Hamett, Curtls M CAN 10,368 s 10,395 s 1988 Elim.

Velocitat M Netwand, Garty Malcolm AUS 10,330 s 10.368 s 1992 Ellm

Velocitat M Fiedler, Jens GER 10,252 s 10,330 s 1992 Elm.

Veloc~at F Ballanger, Fel~c~a FRA 11,508 s 11,527 s 1988 Elm.

Velocitat F Hannga, Ingrid NED 11,419s 11,508 s 1992 Elm.

Pwsecuci6 ~nd~v~dual F Sacasa Cruz. Olga Maria NCA 4 mm 32,671 s Elm.

Persecucd ~nd~v~dual F Hashlmoto. Se~ko JPN 3 min 51,674 s 4 mln 32,671 s 1992 Ellm

Persecució ind~vidual F Van Moorsel, Leont~en NED 3 mln 46,956 s 3 mln 51,674 s 1992 Ellm

Persecuetó ~nd~v~dual F Watt, Kathryn Anne AUS 3 mm 41,886 s 3 rmn 46,956 s 1992 Elm.

Persecuc16 ~ndtvldual F Rosmer, Petra GER 3 min 41,509 s 3 mm 41,886 s 1992 1/4

' No h~ ha rbcord antenor ja que és la pnmwa vegada que es disputa aquesta prova en uns Jocs Olimp~cs.

Tir olímpic

Nom CON Nou &cord Antic r h r d Any Fase

Canab~na d'a~re F Letxeva. Veseia Nikolaeva BUL 396 P El~rn.

Carrabina d'a~re F Yeo, Kab-Swn KOR 396 p = 396 p 1992 Elm.

Carrabina d'atre -final F Yeo, Kab-Soon KOR 498,2 p F~nal

Carrabina d'arre M Fedkin, lun EUN 593 P Ehm.

Carrabma d'aire - f~nal M Fedlun, lun EUN 695,3 p F~nal

Ptstola esportiva F Logv~nenko, Marina EUN 587 p El~m.

Pistola esportiva - final F Logvlnenko, Manna EUN 6840 P F~nal

Pistola d'aire M 6ab11, Sonn ROM 586 p Elim.

Pistola d'alre - final M Wang, Y I CHN W . 8 P F~nal

Skeet -final Zhang, Shan CHN 223,O p 222.0 p 1988 Flnal

Matx angles M B~chler, Hubert GER 596 p ELm.

Matx angles - flnal M Lee, Eun-Chul KOR 702.5 P F~nal

Carrab~na 3 x 20 F M~III. Laun1 K. USA 587 p El~m.

Carrab~na 3 x 20 - final F Me~ll, Laun1 K. USA 6843 P Flnal

Pistola de t ~ r &pld M Schumann, Ralf GER 594 p Elm.

P~stola de t ~ r r&xd - flnal M Schumann, Ralf GER 885,O p Final

Carrab~na 3 x 40 M H~NI, Juha Peiter FIN 1.172 p Ellm.

Tir olímpic

1 prova Nom CON Nou rl.cord An t i c rb rd Any Fase

Canab~na 3 x 40 -final M Petilnane. Gratch~a EUN 1.267.4 p Final

Blanc rnbbil M Jakosits. Michael Georg GER 580 p E h .

Blanc mbbil - ffnal M Jakosns, Michael Georg GER 673,O p Final

Pistola d'aire F Sekaric, Jasna IOP 389 P Elim.

Pistola d'a~re - final F Logvmenko, Manna EUN 486,4 p Final

P~stola d'aire -final F Sekaric, Jasna IOP 486.4 p = 486,4 p 1992 Final

Fossa olimpica Kubec, Pavel TCH 196 P Elim.

Fossa olimpica - final Hrdl~cka, Petr TCH 219,O p Final

Fossa olirnplca - final Watanabe, Kazuml JPN 219,O p = 219.0 p 1992 Final

Els r h r d s anteriors no són comparables amb els actuals a causa d'un canvl en el sistema de comwtició.

1 pmva Nom CON Nou h r d Antic W r d Any Fase

2W m lllure M Sadovl, Evgen~ EUN 1 min 46.74 s 1 mm 47,25 s 1988 Ni.

2W rn lliure M Sadovi, Evgeni EUN 1 min 46,70 s 1 mln 46,74 s 1992 Flnal

1 W m bmgaM Dibel, Nelson W. USA 1 rnm 01,50 s 1 mln 01,65 s 1984 Final

400 rn W l s M Damyi, Tamas HUN 4 min 14.23 s 4 mln 14,75 s 1988 Final

200 m esquena M López-Zubero, Marth ESP 1 min 58,47 s 1 rnln 58,99 s 1984 F~nal

100 m esquena M Tewksbury, Mark CAN 53,98 s 54,51 s 1988 F~nal

200 rn brwa M Barrowman, M~ke USA 2 mm 11.48 s 2 m ~ n 13.34 s 1984 Elm.

50 m lliure M Popov, Aleksandr EUN 21,91 s 22,14 s 1968 F~nal

200 rn papanona M Stewart, Mel USA 1 min 56.26 s 1 mm 56,94 s 1988 Flnal

100 m ll~ure F Thompson. Jenn~fer B USA 54.69 s 54,79 s 1980 Elirn.

lW rn lllure F Zhuang, Yong CHN 54.64 s 54,69 s 1992 Fmal

200 rn braw F Iwasaki, Kyoko JPN 2 min 26.65 s 2 mm 26.71 s 1988 F~nal

1W m lliure F Zhuang, Yong CHN 5451 s 54,64 s 1980 4x100

lW rn esquena F Egerszegui, Knsztrna HUN 1 min 00.85 s 1 mm 00,86 s 1980 Elirn.

100 m esquena F Egerszegul, Knszt~na HUN 1 min 00.68 s 1 mln W,85 s 1992 Fanal

100 rn papallona F Q~an, Hong CHN 58.62 s 59,W s 1988 Final

2W m esquena F Egerszegul, Knsztina HUN 2 min 07,34 s 2 min 09,29 s 1991 Elim.

2W m esquena F Egerszegu~, Wsztrna HUN 2 mm 07,06 s 2 mln 0 7 3 s 1992 Final

1 prova Nom CON Nou &cord Antic r h d Any Fase

52 ka - Dos temos Ivanov. lvan lvanov BUL 150.0 ko= 150.0 ko 1988 Final

56 kg - Arrencada Liu, Shoubin CHN 130.0 ka 127.5 kg 1986 Final

56 kg -Arrencada Chun, Byung-Kwan KOR 130.0 kg = 130,O kg 1992 Final

56 kg - Arrencada Chun, Byung-Kwan KOR 132,5 kg 130.0 kg 1992 Rnai

67.5 ka -Arrencada Militossian. Israel EUN 155.0 ka = 155.0 ka 1988 Final

90 ka -Total Sirtsov, Serauel EUN 412.5 ka = 412.5 ka 1988 Final

90 kg - Total Kakhlatxwll, Kakhr EUN 412,5 kg = 412,5 kg 1988 F~nal

90 kg - Arrencada S~rtsov, Serguei EUN 190,O kg 187,5 kg 1988 Final

100 ka - Anencada Treaubov. Viktor EUN 190.0 ko = 190.0 ka 1988 Final

a m c a m E a 5 Q e r H B i H o I J u O P B O P B O P B M p m I s H ~ s w I E ~ O P B O P 6 O P B O P B O P B O P 6 n ~ v B ~ w w R w O P B O P B O P B O P B l o m y B I EUN

USA

GER

CHN

CUB

B P

KOR

HUN

FRA

AUS

KA

1 I I I I I 1 1 I I I I I 1 2 2 1 INA

5 7 CAN

3 1 2 GBR

4 6 8 ROM

4 2 1 TCH

4 5 PRK

3 8 11 JPN

3 7 8 BUL

I 1 ' 1 1 6

I I I 1 5

1 I 1 I 1 I

1

I I I 1 I I I I 1 I I I I 1 1 1 IRL

1 I I 1 l 2 I 2 1 1 1 1 1 I

1

1 2 1

1

- -

I I I 1 I I I I I I I I I 1 1 2 ETH

1 1 2 1 2 1 1 3 6 10 POL

1 1 2 6 7 NED

1 2 4 2 KEN

1 1 2 4 1 NOR

1 2 2 2 N R

1 I I I I I I

1 1 1 1 I I I I

2

1 4 5 NZL

1 2 2 FIN

1 4 DEN

1 1 1 MAR

I I 1 I I I I I I I I I I 1 ALG

I 1 I I I I I I I I I 1 I 1 EST

1 1 2 1 I I I I I 1 I

1 I 2 2

1 1 1 I I I I 1 I 1

1 1 2 1

I I 1 1 1 I

1 I I I I I I I I I I I I I 1 I I

I 1 2

1 1 1

4 1

2

2 4 1

1 1 2 1

I

1 1 1 I I 1 I I I

I I I I I I

1

I 1 2 4 4 1 I 1 1 1

1

1

1 1 L N

1 SUI 3 1 JAM

1 2 1 I

1 I I I I

I 1 I I

I I 1 I I I I I I 1 2 1 1 1 I

I I I I I I ' I 1 I

I I I I

I I 1 I I I I I I I

1 1 2 1 1 1 1 1

1 3 1 NGR

I 2 1 LAT

I 2 AUT

I 2 NAM

I 2 RSA

I 1 1 1 I I 1

I I 2 1 I

I I

1 I I I I 1 1 2 1

1 2 IRI

1 1 ISR

1 TPE

1 M M

1 PER

2 SL0

2 MOL

1 ARO

I I I I I I I 1 I 1 I I I I I 1 SUR

I I I I 1 I I I I I I I I 1 1 THA

I 1

1 1 1 I 1 I I

I I I I I I

1 BAH

1 COL

1 PH1

1 GHA

I I I I

I I I I

1 I I I I I

I I I I 1 1

2 1 I

1 I I 1 1 2 1

I I I I I I I I I I I 1 1 1

I 1 I I I I I I I I 1 I

1 I I

1 MAS

1 PAK

1 PUR

1 QAT

I 1 2 BEL

I 1 2 GRO

I 1 2 IOP

I I

1 1

I I I I

I I I I I I I I I I I I I

I I I I I I I I 1 I I I

I I I I I

I I I I 1 I I I I I

1 I 1 I I I

I I 1 I I I I I I I I

I 1 I I

I 1 I I I 1 I 1

1 1 I I I I

1 I I I I I

P'E

1 Un total de 136 esportistes participaren en la competició de tir amb arc; d'entre els quals sobresortiren els representants de les delegaeiom de Corea, Espanya i F m *

2 La instal.laci6 on es disputd la competicióp el Com de Tir amb Arr, situat a $drm de la Vall d'Hebron, tC una una superJTcie de 14.600 m2 i una capacitat per a 1.800 especmiors. Per a IJobtenci6 de resultats, ss'tilitzd una avanqada tecnologia

I Tir amb arc

El tir amb arc, esport poc conegut pel gran públic, no podia tenir un prbleg millor que el que va oferir la cerimhnia d'obertura dels Jocs Olímpics, en qub l'arguer Antonio Rebollo va encendre el pebeter amb una fletxa en un moment d'intensa emoció.

En els Jocs de la XXVa Olimpíada, a més, es va fer un es for^ d'adequació del reglament d'aquest esport per augmentar- ne l'espectacularitat. El nou sistema de competició va consistir a fer una primera ronda FITA de 144 fletxes, tirant-ne 36 en cadascuna de les quatre disthncies (90,70, 50 i 30 m en la categoria masculina i 70, 60,50 i 30 m en la categoria femenina). A continuació, es feien les rondes eliminatbries i de finals, que consistien en partits arquer contra arquer, tirant 12 fletxes cadascun a dianes de 122 cm situades a 70 m de distancia, en la competició individual, i tirant 27 fletxes en les mateixes condicions, en la competició per equips. D'aquesta manera, es va aconseguir oferir una retransmissió televisiva en directe molt més atractiva

per a l'espectador. Igualment, i gracies a aquest sistema de competició, per primera vegada el públic present en el camp de tir amb arc va poder seguir en tot moment el desenvolupament de la competició i conbixer-ne de manera immediata els resultats. Tot aixb va contribuir al fet que, amb els aplaudiments i els crits d'hnim del públic dirigits als esportistes, per primera vegada es trenqués el silenci que acompanya qualsevol competició de tir amb arc. Fins i tot, entre el públic es va poder veure, i sentir, alguna banda de música que va fer sonar les seves fanfares.

1 Avantatges tecnolbgics

La instal-laci6 va presentar innovacions tecnolbgiques i de distribució de l'espai que van satisfer amb escreix les necessitats de la competició. Per primera vegada, hi va haver un camp d'entrenament al costat de la instalelació de competició (tradicionalment n'havia estat tan allunyada que dificultava els horaris d'entrenament). D'altra banda, els

SeqüBncia de la competido Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 130 131 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 6 1 9 1 e . . . .

Camp de Tir amb Arc

Sistema de comoetici6

En les proves individuals: open round, vultens de final, quarts de final, semrfinals i final. En les proves per equips: semrfinals i final

Nombre de proves

Masculines: 2 Femenines: 2 T O M 4

Participants

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON

Homes Dones

individual 75 34 individual 61 27

Equips 60 20 Equips 51 17

Fédtíraiimn lnternationale de Tu B I'Arc (FFTA)

Prestdent Secretari general Delegats Wcnlcs

Sr. James L. Easton Sr. G~useppe Cfnn~rella Sr. Donald Lovo

Sr. Stanley Paitmson

1 Un moment de concentraci6 d'Antonio Vázquez Megido, integrant de l'equip espanyol. Espanya va guanyar, contm tot prondstie, la medalla d'or per equips masculins.

2 Youn-Jeon Cho, medalla d'or de la prova individual femenina, corond 1'excel.lent paper fet per Corea, país que s'endugué també la plata dels individuals femenins i masculins i l'or per equips femenins.

3 Un arquer de l'equip alemany es prepam per disparar.

4 Detall de la bossa de les fletxes i de l'instrumental emprat en el tir amb arc

-

arquers van poder apreciar la rapidesa en l'obtenció dels resultats tant en els marcadors com en els monitors instal-lats a la zona dels competidors.

Durant els primers dies de competició, un 75 % de les grades es va omplir amb un públic procedent de diversos paisos, principalment europeus, encara que també hi hagué una preskncia notable de públic de Corea, on el tir amb arc és practicament un esport nacional. Els darrers dies de competició va augmentar encara més la preskncia de públic i molt especialment l'úítim dia, en quk l'equip espanyol, en preskncia del rei d'Espanya, Joan Carles I, i del vice-president del Govern espanyol, Narcís Serra, va guanyar la medalla d'or.

I La competició

La victbria de l'equip masculí espanyol va ser potser la sorpresa més rellevant d'aquesta competició, ja que, malgrat el brillant paper d'aquest equip en les

Nom CON

Or Flute, Sbast~en FRA

Plata Chuna. Jae-Hun KOR

Bronze Teny, Simon GBR

4t Grov. Bertil NOU

58 Lipponen, Jan Matt~ FIN

6& Setijawan, Hendra INA

78 Barrs, Jay USA

88 Txikarev, Vadim EUN

Dones

Individual

I Nom CON

Or Cho. Youn-Jeom KOR

Plata Kim. Soo-Nyung KOR

Bronze Valeieva, Natalla EUN

4t Wang, Xlaozhu CHN

58 Kvrivitxv~li. Khatuna EUN

66 Lat, Fang-Mel TPE

76 W~lliamson. Allson GBR

86 Parker, Denise USA

últimes competicions -ja havia aconseguit la medalla de plata en el Campionat dYEuropa i en el Grand Prix d'Alemanya-, pocs eren els qui podien sospitar que obtindria el mhxim guardó en aquests jocs. En la competició individual masculina, el jove campió d'Europa, Sébastien Flute, va guanyar l'or per davant els coreans, clars favorits, i els nord-americans que, tot i comptar-se entre els candidats a ocupar els primers llocs, no van passar de fer un paper discret.

L'equip femení de Corea va batre tots els rkcords en la ronda FITA amb una puntuació de 4.094 punts, que superava en 69 punts la marca anterior, i va guanyar la medalla d'or superant també la República Popular de la Xina, que va obtenir la de plata. En la competició individual femenina, cal destacar la victbria de l'arquera Youn-Jeong Cho, que va superar la seva compatriota Soo-Nyung Kim, en una veritable demostració de la clara superioritat coreana en aquest esport.

Homes

Equips

Nom CON

Or Espanya ESP

Plata Finlicnd~a FIN

Bronze Gran Bretanya GBR

4t Franpt FRA

58 Corea KOR

68 Austr&lta AUS

78 Estats Units d'hbnca USA

88 Equip Un~ficat EUN

Dones

Equips

Nom CON

Or Corea KOR

Plata República Popular de la Xina CHN

Bronze Eau i~ Unificat EUN

4t Franca FRA

58 Suecea SWE

68 Turqula TUR

78 ReMjblica üemocr&tica Po~ular de Cwea PRK

853 Estats Untts d ' h t i c a USA

1 EI vell Estadi de Mont'uik, inaugurat el 1929 amb motiu de I'Eysici6 Znternaciona , va ser completament remoaklat a partir del 1985; convertr't ja en Estadi Olímpic, va acollir l'extraordindria competició d'atletisme dels Jocs de la XXVa Olimpíada.

L'Estadi Olímpic, símbol de la tradició esportiva de Barcelona, va ser l'escenari de les proves de i'esport olímpic per excel.l&ncia: l'atletisme. L'bxit va ser rotund, i es pot atribuir, en darrer terme, a tres factors interdependents: al públic, al condicionament de la instal-lació i als resultats de la mateixa competició esportiva.

La competició d'atletisme es va desenvolupar al llarg de nou jornades, repartida en set sessions de matí i vuit de tarda. Es en aquestes últimes en qui: solen tenir lloc les finals de totes les proves, que les grades acostumen a acoliir més gent; a Barcelona, la mitjana dYaflu&ncia a les sessions de tarda va ser d'un 97,25 %.

Encara més impressionant, perb, va ser l'assist&ncia de públic a les sessions matinals, en qu& tenia lloc la part menys atractiva del programa (només eliminatbries i proves de qualificació). En totes set sessions es va superar cbmodament la mitja entrada. La matinal del 5 d'agost, per exemple, per veure unes proves en qu& no es decidia res, el públic va omplir dos tergos de les grades: 41.000 espectadors.

Sota un sol de justícia, i amb una humitat relativa que incrementava encara més la sensació de xafogor, el comportament del públic va ser, d'altra banda, exemplar. Hi van contribuir, entre altres, tres factors: en primer lloc, la possibilitat de seguir amb tot detall la competició, gracies a l'enorme

SeqüBncia de la competici6 Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 . ... . e . . .

Instal.lacions

Estadi Olimpic Circuit de marxa Clrcuit olímpic de marató

Sistema de competici6

Qualiicacions, eliminatbnes. quarts de final, semifinals i finals (en funci6 de la prova)

Nombre de proves

Masculines: 24 Femenines: 19 Total: 43

Participants

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON

Homes Relleus 4 x 400 m llisos 103 24 1.500 m llisos 45 33

1 00 m llisos 81 66 Salt d'alpada 43 27 3.000 m llisos 34 22

200 m llisos 81 67 SaRde perxa 35 26 10.000 m llisos 50 30

400 m llisos 69 53 Salt de llargada 53 40 10 km marxa 44 21

800 m llisos 61 50 Triple salt 47 32 Relleus 4 x 100 m llisos 57 14

1.500 m llisos 51 39 Llanwment de pes 27 18 Relleus 4 x400 m llisos 62 14

5.000 m llisos 62 47 Liancament de disc 32 24 Marat6 47 31

10.000 m llisos 56 38 Llangament de martell 27 19 100 m tanques 39 25

Marat6 112 72 Llancament de lavelina 32 21 400 m tanaues 28 18

I 1 O m tanques 39 27 Decat16 38 24 Salt d'algada . 42 27

400 m tanques 49 37 Dones Salt de llargada 36 24

3.000 m obstacles 33 23 100 m lllsos 55 42 Llanwent de pes 18 11

20 km marxa 42 23 200 m llisos 53 41 Llampment de disc 28 16

50 km marxa 43 21 400 m llisos 41 29 Llangament de javelina 25 17

Relleus 4 x 100 m llisos 100 24 800 m Illsos 36 26 Heptatl6 33 23

lnternational Amateur Athletic Federation (IAAF)

President Secretari general Delegats tbnics

Sr. Primo Nebiolo Sr. lstvan Gwla~ Sr. Amadeo I.D. Francis

Sr. Dapeng Lou

Sr. Carl Gustav Tollemar

1 Els periodistes van disposar de tota mena de facilitats per informar puntualment sobre el desenvolupmnent de la competició atl?tica. La tribuna de premsa, esplPndidament equipada, fenia capacitat per a 1.500 persones Els voluntaris hi repartien fulls amb les dades més rellevants sobre totes i cadascuna de les proves.

2 En tota instal.lació esportiva d'alt nivell hi ha sempre una zona mixta, a peu de pista, on els periodistes poden entrevistar els esportistes jusr acabada la rova. A l'Estadi ~ L p i c , la zona mixta, tant per l'amplitud com per l'equipament de que dis osava, va rebre els mi fiors elogis de la premsa acreditada per als Jocs

3 El públic present a I'Estadi Olímpic va poder seguir amb tot detall la competició també rdcies a I'enonne puntal fz de vídeo Jumborron, instal-luda davant per davant de l'antiga porta de Marató.

pantalla de vídeo Jumbotron; en segon lloc, la bona actuació dels atletes, i dels espanyols en especial, cosa que va fer vibrar l'afició des del primer moment; i, en fi, el bon funcionament dels mitjans previstos perqui: la gent accedís cbmodament a 1'Estadi (a peu, amb autobús, amb funicular o per les escales mechniques) .

I El condicionament de lYEstadi

L'i:xit d'una competició esportiva rau en la possiblitat que els atletes puguin disposar de condicions bptimes per exercir la seva especialitat, perb també en el fet que les seves gestes puguin ser comunicades al món amb les majors facilitats pels periodistes.

Per als esportistes, potser el més rellevant va ser la integració absoluta entre la Pista d'Atletisme del Parc del Migdia, on corredors i saltadors feien l'escalfament previ a la competició, i el mateix Estadi. La Pista dYAtletisme del Parc del Migdia és una instal.laci6 molt completa, en qui: fins i tot s'han tingut molt en compte detalls com la distribució d'ombres o els lavabos. Perb tant o més im~ortant aue aixb és el fet que, a través del pont que es va construir per sobre el carrer del Foc, els atletes podien accedir directament a lYEstadi, sense que peticions d'entrevistes o d'autbgrafs els fessin perdre la concentració. Ja dins de lYEstadi, a la recta interior d'escalfament (quatre carrers de 60 m), els corredors podien calqar-se les sabatilles de claus molt abans de sortir, perqui: la pista era la mateixa que la de competició. Aquestes bptimes condicions d'escalfament i l'ordre escrupolós amb qui: va funcionar l'acondu'iment dels atletes abans i després de la competició en van afavorir el rendiment.

El Centre de Premsa de 1'Estadi Olímpic es va encarregar d'atendre els periodistes acreditats i d'assegurar el funcionament dels serveis que els estaven específicament destinats. Durant les nou jornades de competició, els voluntaris van repartir a la premsa, corrent cadascun d'ells una mitjana de 13 km al dia, 2.750.000 fotocbpies (una quantitat de fulls que, posats en línia, farien 1.875 voltes a la pista d'atletisme); uns altres voluntaris, els que s'encarregaven de recollir els rodets dels fotbgrafs acreditats i enviar-10s a revelar, havien corregut cadascun d'ells una marató sencera (42 km) al final de la competició: els fotbgrafs acreditats havien

fet, en total, 3.156.000 fotografies (només en la final dels 100 m llisos en categoria masculina, els 525 fotbgrafs acreditats per a aquesta prova en van fer 36.750). Perb, el millor exemple de la comoditat amb qui: va poder treballar la premsa és la zona mixta, on es realitzaven les entrevistes amb els atletes a peu de pista, just després d'acabada la prova. L'amplitud (300 m2) d'un espai ben estructurat i l'equipament de qui: disposava, van provocar les felicitacions de tothom.

I Els controls antidopatge

Dels cinc casos de dopatge detectats pels serveis mi:dics entre tots els participants en els Jocs de Barcelona, quatre van correspondre a l'atletisme. Durant les nou jornades de competició d'aquest esport, es van realitzar un total de 244 controls. Tots els atletes qualificats en els quatre primers llocs de cada prova eren sotmesos a control, i tres d'ells van ser desqualificats: la representant de l'Equip Unificat Madina Biktaguirova en la marató, el nord-americh Jud Logan en el llanqament de martell i la lituana Nijole Medvedeva en el salt de llargada (tots tres atletes havien obtingut la quarta posició en les proves respectives). En els relleus, s'escollia per sorteig un membre de cadascun dels quatre primers equips; si es batia un &cord del món, per tal de validar-10 s'havia d'estendre el control a tots els membres de l'equip guanyador. D'altra banda, es van fer altres controls per sorteig entre la resta de participants, cosa que va obligar a desqualificar també la nord-americana Bonnie Dasse, que ja havia quedat eliminada en la qualificació de llanqament de pes.

I Sorpreses i kcords

Catorze recordistes mundials (vuit homes i sis dones) es comptaven entre els aspirants a guanyar 1'0r en cadascuna de les quaranta-tres proves (vint-i-quatre de masculines i dinou de femenines) de qui: constava el programa d'atletisme a Barcelona'92. També hi participaven una trentena llarga de campions en edicions anteriors dels jocs olímpics. Aixb sol ja feia preveure l'excel-lent nivell que, de fet, es va assolir en la gran majoria de proves. Perb també hi va haver moltes sorpreses. Dels trenta-nou campions individuals del món d'atletisme vigents, només tres van guanyar I'or en les proves respectives, i

van ser tres dones: la francesa Marie-José Perec en els 400 m llisos, l'aiemanya Heike Henkel en el salt d'alqada i l'algeriana Hassiba Boulmerka en els 1.500 m llisos. Tres dels favorits crindiscutibles~ van fracassar: l'ucrsiinh Serguei Bubka (EUN) no va fer cap salt vhlid amb la perxa, el nord-americi3 Michael Johnson va quedar eliminat en les semifinals dels 200 m k s , i lYalgerii3 Noureddine Morcelli només va ser set& en la final dels 1.500. I, al costat d'aixci, es van produir encara actuacions explosives i sorprenents, duels electritzants, finals disputades i finals discutides ... i tres rBcords del món (als quais en podem afegir un altre, que no va ser homologat per una dbcima de vent: el triple salt del nord-ameri& Mike Conley). Tots tres rkcords es van aconseguir en curses masculines de distkcia curta, i van correspondre a atletes nord-americans. El 6 d'agost, en els 400 m tanques, Kevin Young (46,78 s) va fer miques una barrera mítica, la dels 47 segons, que s'havia resistit fins i tot ai millor especialista de tots els temps, Edwin Moses (des del 1983, amb 47,02 s).

El 8 d'agost, i en poc mCs de dues hores de diferhcia, van caure els altres &cords, tots dos en els relleus. En els 4 X 100 m, l'equip format per Marsh, Burrell, Mitchell i Lewis, amb un temps de 37,40 s, va rebaixar en 10 cent6simes l'anterior millor marca, obtinguda en els mundials de Tbquio del 1991 pels mateixos rellevistes, amb l'excepci6 del primer (Cason en lloc de Marsh). En els 4 X 400 m, Andrew Vaimon, Quincy Watts, Michael D. Johnson i Steve Lewis van aconseguir uns espectaculars 2 min 55,74 s; d'aquesta manera van fer que els Jocs de Barcelona passessin també a la histbria com aquells en qub va caure l'últim &cord dels atletes del blackpower de Mbxic'68 (els 2 min 56,16 s del quartet format per Matthews, Freeman, James i el gran Lee Evans). L'aitra mítica marca mexicana de Lee Evans (43,86 s en els 400 m llisos) només havia estat superada, el 1988 i amb 43,29 s, pel discutit Hany Butch Reynolds (a qui una sancid per dopatge no va permetre de ser a Barcelona), perd s'havia mantingut com a racord olímpic fins que, el 3 i el 5 d'agast, a 17Estadi, Quincy Watts

1 En les tasques de control de com etici6, a més dels pro essionals, hi van P co alaborar un bon nombre de voluntaris. La foto m f a mostra un aspecte de f a sala d'anunciadors de I'Estadi Olímpic, des d'on s'emetien els missatges que el públic sentia a través de la megafonia

2 Els voluntaris eren també els encarregats de co E locar i retimr els indicadors dels carrers de les curses atl&tiques, dissenyats es ecialmentper a la cita oIfmpica de Barcelona

3 Amb 32 anys, Linford Christie, britanic nascut a Jamaica, es va convertir en el més veterd dels carn ions oiímpics d e ~ s 100 m &os.

4 i 5 El duel que va caracteritzar els Jocs de Seu1 -1'enfrontament entre Carl Lewis i Ben Johnson en els I00 rn llisos- no es va repetir a Barcelona. La final de la cursa que corona el rei de la veloeitat es presentava, doncs, més oberta que mai. A més de Christie, que corria pel carrer 5, un altre veterd entrava en elspronhstics: Frank Fredericks, de Namíbia (carrer 3), que va obtenir la plata. Dos nord- americans eren també favorits: Dennis Mitchell ( m e r 4), que es va endur el bronze, i Leroy Burrell ( m e r 6): que va protagonrtzar una sortida nul-la i només va poder acabar en cinquena posicib, darrere del canadenc Brundy Surin (carrer l, en rimer terme a la fotogra& 5).

el va batre dues vegades. Els seus registres en la semifinal (43,71 s) i en la final (uns increi%les 43,50 s) fan concebre l'esperanqa que aquest atleta excepcional, que té només 22 anys, podra baixar algun dia dels 43 segons en la volta completa.

I Els herois de l'atletisme

Amb aquests dos rbcords olímpics i amb el rbcord del món en els relleus 4 X 400 m, Quincy Watts va ser, sens dubte, el millor velocista dels Jocs, i va contribuir a demostrar la bondat de la pista de 1'Estadi Olímpic en les proves de volta completa. Al costat d'ell, els grans triomfadors individuals de l'atletisme van ser dos veterans de més de 30 anys, Jackie Joyner-Kersee i Carl Lewis, que van prolongar els seus regnats olímpics.

Jackie Joyner-Kersee es va convertir en la cinquena atIeta que ha aconseguit tres ors olímpics en proves individuals i, sobretot, en la primera dona que ha guanyat l'heptatló en dues edicions diferents dels

jocs. Després del seu abandó a mitja competició en els mundials de Tbquio'91, lesionada, pocs creien que pogués tornar a competir al més alt nivell en aquesta duríssima especialitat-fora d'eila i del seu marit i entrenador Bob Kersee, és clar. El retorn va ser formidable; després d'assistir a l'heptatló de Barcelona, I'idolatrat decatleta nord-america Bruce Jenner (medalla d'or a Mont-real'76) va declarar: ccJackie és la més gran multiatleta de la histbria, comptant-hi els homes i les dones.>> A més, en les dues convocatbries olímpiques a qui: ha assistit, Joyner-Kersee s'ha endut també una medalla en salt de llargada: si a Seu1 (i també a Tbquio'91) va aconseguir l'or davant de Heike Drechsler (aleshores, Heike Dauer), a Barcelona, amb un millor salt de 7,07 m, es va haver de conformar amb el bronze, darrere de la seva gran rival alemanya (or amb 7,14 m) i de la representant de l'Equip Unificat Inessa Kravets (plata amb 7,12 m).

Carl Lewis, per la seva banda, havia disputat els trials (les proves que

seleccionen els representants dels Estats Units per als jocs) amb la intenció de participar en els 100 m llisos, els relleus 4 X 100 m i el salt de llargada, per6 només va obtenir la qualificació per a aquesta última prova. El duel de Tbquio'91 amb Mike Powell (on aquest va sobrepassar en 5 cm els increi%les 8,90 m de Bob Beamon a M&xicY68) es va repetir a la final de Barcelona en un to menor i amb un resultat contrari: en el primer intent, Lewis va aconseguir el seu millor salt amb 8,67 m; Powell s'hi va acostar molt a l'ííltim intent, amb 8,64 m. Tanmateix, la lesió de Mark Witherspoon en les semifinals dels 100 m llisos va permetre a Lewis d'ocupar un lloc en l'equip dels relleus curts, i no va desaprofitar l'ocasió: en la final, va afegir un nou &cord del món al seu historial (en nou anys, ja ha batut sis vegades el rbcord dels relleus 4 X 100 m amb l'equip nord-americi). Així, Car1 Lewis va augmentar la seva col~lecció de guardons olímpics amb dos ors més. Després de Barcelona'92, amb un total de vuit medalles d'or -i una de plata-, és ja el segon atleta de tots els

temps en victbries olímpiques, després de Paavo Nurmi.

Si en les curses de velocitat i de relleus el domini dels atletes nord-americans va ser abassegador, en les proves de mig fons i de fons l'equip masculí de Kenya va confirmar que forma part, sens dubte, del <<club dels grans* pel que fa a aquestes modalitats de l'atletisme. La histbria de les participacions olímpiques dels kenyans, deixant de banda les primeres compareixences en els jocs del 1956 i del 1960, es compta per un nombre creixent de medalles, sempre en aquestes curses. En només cinc jocs (els del 1964, el 1968, el 1972, el 1984 i el 1988), n'havien guanyat deu d'or, vuit de plata i sis de bronze. I a Barcelona, tot just en quatre proves (els 800, els 5.000, els 10.000 m llisos i els 3.000 m obstacles), en van obtenir set més: dues d'or, quatre de plata i una de bronze. I encara s'hi ha d'afegir una dada significativa per al futur: un kenyi va aconseguir per primera vegada una medalla en una prova de velocitat (Samson Kitur, bronze en els 400 m llisos).

1 En la f i a l dels 200 m llisos, Mike Marsh no va poder repetir la seva extraordinaria marca de les semifinals, per6 es va endur Por, imposant-se a Frank Frederich.

2 Gai1 Devers, que dos anys enrere va estar a punt de perdre totes dues unnes a causa d'una malaltia, va

nyar contra totprondstic e n a i dels 100 m 11isos Aquesta especialista en els 100 m tanques, doncs, havia fet un gran as per aconseguir $or en lesdues curses de 100 m.

3 Amb Por en els 200 m llisos, la veterana ipolPmica Gwen Torrence va refr-se de la seva derrota en els 100.

4 Una alha veterana, la jamaicana Merlene Ottey (dorsai 1058), va quedar-se rambé sense medalla en els 100 m llisos i es va haver de conformar amb el bronze en els 200. La seva compatriota Juliet Cuthbert (dorsal 1042) va obtenir la plata en totes dues m e s .

5 Gai1 Devers comandava amb autoritat la cursa dels 100 m tanques, erb va ensope ur amb $&tim obsta$ La caiguda li va impedir de repetir una gesta inedita des del 1948, quan I'holandaa Fanny Blanquers-Koen va p y a r , per rinica vegada a a histhria, I'or en els 100 m llisos i en els 100 m tanques

6 i 7 La gran beneficiada per la caiguda de Devers va ser Pamkevi Patoulidou (dorsal 884). L'or ue va obtenir va ser un %es m b inesperats Al podi, no amagava la seva felicitat per haver-se convertit en la primera medallista grega de la histdria olímpica.

8 Mark McKoy, un canadenc de 31 anys nascut a Guyana, va emular la gesta de Linford Christie en els 100 m llisos i es va convertir en el campió m b veterd dels 110 m tan ues. Acabada la cursa, semglaven sostenir-lo entre el nord-amerted Jack Pierce, bronze, i el brirdnic Colin Jackson, set2 (dorsal 724).

Aquest país afrid de 24 milions d'habitants va consolidar, doncs, la seva posició preeminent en l'atletisme, i va confirmar, de passada, un tret que caracteritza els seus atletes: la brevetat de les seves carreres, ja que rarament guanyen més d'una o dues vegades proves importants. Poc importa, perb: si en les proves de selecció disputades a Nairobi, per exemple, el bicampió mundial dels 800 m llisos, Billy Konchellah, va perdre l'oportunitat de ser a Barcelona, dos compatriotes seus -William Tanui (or) i Nixon Kiprotich (plata)- van fer-hi hissar dues banderes verdes, vermelles i negres amb l'escut dels guerrers massai al centre. El mateix va passar, corregit i augmentat, en els 3.000 m obstacles: Moses Kiptanui, el campió mundial vigent, no va guanyar-se un lloc en l'equip, perqui: va quedar quart en les proves de selecció; perb els tres atletes que a Nairobi I'havien deixat fora dels Jocs, Mathew Birir, Patrick Sang i William Mutwol, van ocupar les tres places del podi a Barcelona.

I Els atletes espanyols

Meritíssima, i sorprenent, va ser també la collita de medailes de la representació espanyola. Si en totes les edicions anteriors dels jocs els atletes espanyols només n'havien guanyat dues (la plata de Jordi Llopart en els 50 km marxa a Moscou'80 i el bronze de José Manuel Abascal en els 1.500 m llisos a Los Angeles'84), l'augrnent a Barcelona va ser enlluernador: dues medalles d'or, una de plata i una de bronze. El fet que ja el primer dia de competició Dani Plaza superés l'itxit moscovita de Llopart guanyant els 20 km marxa va donar més tranquil-litat per competir a la resta de l'equip, i també al pliblic local per donar suport als <<seus>> atletes. L'últirna medalla espanyola va ser també d'or, i es va aconseguir en la darrera jornada de plena competició (la penúltima, perqui: l'última es reserva només per a la marató): F e m n Cacho va avangar José Manuel Abascal en el panteó dels corredors de mig fons en vbncer els 1.500 m llisos, la cursa thctica per excel.l&ncia. En l'endemig, Antonio

Peñalver havia guanyat la plata en la prova de l'atleta més complet, el decatló, i Javier Garcia Chico s'havia penjat una medalla de bronze en una de les disciplines més tbcniques, el salt de perna.

I Les proves

I Curses de velocitat (llisos i tanques)

Sense Lewis ni Mark Johnson, la final masculina de la prova reina de la velocitat, els 100 m llisos, es presentava més oberta que mai: al costat de dos nord- americans (Leroy Burrell i Dennis Mitchell), Frank Frederiks, de Namíbia, i

. el brithnic Linford Christie entraven en els pronbstics. Al capdavall, amb una bona marca de 9,96 s, Christie, un atleta de 32 anys nascut a Jamaica, va veure recompensada la seva llarga trajectbria esportiva amb l'or olímpic, i es va convertir en el campió dels 100 m llisos més veterh de la histbria dels jocs. La final dels 110 m tanques va tenir una histbria

I'"

quasi idhntica: absents el recordista mundial Roger Kingdom i el seu gran rival Greg Foster, el canadenc Mark McKoy, nascut a Guyana fa 31 anys, va inscriure el seu nom en la histbria olímpica com el vencedor més veterh en aquesta prova.

En la categoria femenina, els 100 m llisos i els 100 m tanques van tenir una mateixa protagonista: la nord-americana Gai1 Devers. Després d'haver estat a punt de perdre totes dues cames a causa d'una malaltia la primavera del 1990, es va proposar no solament de recuperar-se, sinó també d'emular la gesta de l'holandesa Fanny Blanquers-Koen, rúnica atleta que ha venqut en les dues curses dels 100 m en uns mateixos jocs (Londres748). En els Ilisos, Devers va guanyar per una centbsima la jamaicana Juliet Cuthbert (plata) i per dues centbsimes la representant de l'Equip Unificat Irina Privalova (bronze); dues eternes favorites, la nord-americana Gwen Torrence i la jamaicana Merlene Ottey, van quedar-se, un cop més, sense

1 La fmncesa Marie-José Pérec va uanyar els 400 m llisos am! tota autoritat, baixant dels 50 segons per vuitena vegada en la seva mrrem

2 Quincy Watts (dorsai 1779) va ser el millor velocista dels Jorn Des rés a% batre dues vegades e? dcord dels 400 m llisos, va formar art -jytament amt~teve Lewrs (dorsal 1730)- de I'equip dels relleus 4 X 400 m g e va fer caure a I'Estadi

lím ic I'úlrim &cord munia1 de MM8ó8.

3 El primer &cord mundial de I'Estadi Olímpic el va establir el nord-americd Kevin Yorng rés d'una increi'ble cursa 9 els 400 m tanques en qui?, per rimera vegada, va trencar & barrera dels 47 segons.

4 Sally Gunnell, la capitana de l'equip britdnir, va guanyar la tercem cursa dels 400 m tanques femenins de la histbria olímpica Era la primem europea que ho aconsepza

5 L'holandesa Ellen van Langen va guanyar la seva primera cursa internacional, en la final dels 800 m llisos. Ella mateixa, eufhrica, semblava sorprendre-se'n.

6 Després de guanyar I'or en els 1.500 m llisos, Hassiba Boulmerka mostrava la seva samarreta, amb la bandera algeriana, per donar als joves del seu país un missatge d'estímul

7 En la cursa reina del mig fons, els 1.500 m llisos, Fermin Cacho va ser l'únic atleta eapag de respondre al cartell de favorit, i va guanyar I'or més prestigiós per a I'atletisme es anyol. Una tdcrica excel.8nt i un final fortissim el van dur a la glhria

8 William Tanui (dorsal il41) i Nixon Kiprotich (dorsal 1122) van pujar als dos primers llocs del odi en els 800 m llisos En % m e s masculines de mi fons i de fons, l1'Etadi va fornenatjar sovint la bandera de Kenya

medalla. Perb cinc dies més tard, en la final dels 100 m tanques, quan comandava la cursa amb autoritat, Gail Devers va ensopegar amb l'última tanca i va haver- se de conformar amb la cinquena posició. Aixb va permetre a la quasi desconeguda Paraskevi Patoulidou convertir-se en la primera dona que guanya una medalla (i d'or!) per a Grbcia.

En els 200 rn llisos masculins, la sorpresa va saltar el 5 d'agost, dia en qub es disputaven les semifinals. En una d'elles, el gran favorit, Michael Johnson, es va ressentir de la baixa forma en qub es trobava per causa d'una infecció recent i va quedar eliminat. En l'altra, Mike Marsh, un atleta que fins aleshores havia destacat sobretot per la seva participació en equips de relleus 4 X 100 m i 4 X 200 m, va trobar-se en un insblit estat de gracia i va estar a punt de superar el &cord mundial de Pietro Mennea (19,72 s, aconseguit el 1979). Perb l'avantatge que duia al segon classificat el va trair, i el relaxament en els Últims metres va fer que establís cmomés>> un nou rccord olímpic, a

una centbsima de la marca de Mennea (19,73 s). L'endemB, en la final, Marsh va guanyar amb una marca superior als 20 segons; darrere d'ell, Frank Fredericks va repetir la plata que havia obtingut en els 100 m llisos.

En la categoria femenina, la final dels 200 m llisos va tenir les mateixes protagonistes que la dels 100, amb l'excepció de Gail Devers: Irina Privalova, Juliet Cuthbert, Merlene Ottey i Gwen Torrence. Aquesta darrera havia enrarit l'ambient amb acusacions sobre hipotbtics dopatges per part de Gai1 Devers i d'Irina Privalova després de l'anterior final; perd aixb no li va impedir de confirmar-se per fi com la successora de Florence Griffith Joyner a i'equip dels Estats Units, en guanyar l'or davant Juliet Cuthbert i Merlene Ottey, que a 32 anys es va haver de conformar una vegada més amb el bronze. Quincy Watts va establir dues marques extraordinBries en els 400 m ilisos masculins; al seu torn, en la categoria femenina, la vigent campiona del món, Marie-José Pérec, va baixar dels 50 segons

per vuitena vegada en la seva carrera, va establir la sisena millor marca de tots els temps i va imposar-se a la campiana de Seiil, l'ucrafnesa Olga Brizguina (EUN), i a Ximena Restrepo (primera medalla de l'atletisme colombih). A s despres del triomf de Colete Besson a M&xic'68, 170r tornava a Franqa. Per la seva banda, la capitana de L'equip britanic, Sally Gunnell, va convertir-se en la primera europea que guanyava l'or en els 400 m tanques femenins, una prova que compareixia per tercera vegada en el programa olímpic.

holandesa que encara no havia obtingut I La russa Elema Rumanuva

cap medalla en les seves participacions en (dorsnl SM) V* caprivar campionats atl&tics, perb que partia amb l'&tadi amb fa seva victdrin

la d o r marca de l'anv, va rebaixar el seu en els 3.000 m i l isp~

miilor registre personai per imposar-se, amb 1 min 55,54 s, a la russa Lilia Nurutdinova (EUN). La medalla de bronze va ser per a la cubana Ana Quirot, que a 29 anys debutava en uns jocs olímpics, desprks que l'abshncia de Cuba a Seiil, per boicot, li impedís de demostrar la seva gran categoria en els 400 i els 800 m Uisos (36 victbries consecutives entre el 1987 i el 1990, doble campiona del m6n el 1989).

2 i 4 La fmal dels 10.800 rn llisos femenins va se^ una dc fcs cumes m& enr8fr8frves &Is Jocs Amb la volta #ñonor, l'rtr'op D e W Tdu (dorsal 472) i la sad-@rtcana Blana Mqer (dorsal 1474) vmr cempmr elfinsd de I'qwthe~$~almenys en el

un pií ~ i c TZTrriavani tan&

3 Elpodi dels 3.000 m obstacles el van OCU ru tm kymrs: ~ a t f r e w B& (dorsal 11W), Panick Smg (dorsal 1138) i William Matwol (dorsal 1l33).

I Cmses de mig Eons Tota 17emoci6 de les curses de mig fons, perb, es va concentrar en les dues finals dels 1.500 m llisos, que es van celebrar consecutivament el dia 8 d'agost. En la primera, la de categoria femenina, eis pronbstics es repartien entre una romanesa, Doina Melinte (medalla de plata a Los Angeles'M i d o r marca del 1992), dues representants de 1'Equip Unificat, la ucra'inesa Tatiana Doravskikh, abans Smolenko (bronze a

A Selil, Pau1 Ereng va aconseguir el primer or olímpic en els 800 m llisos per a Kenya. A Barcelana, el van succeir dos compatriotes seus: William Tanui (or) i Nixon Kiprotich (plata), en un final ajustat amb Johny Gray (bronze), el nord-ameri& que havia estat cinqu& en els Jocs del 1988. En la categoria femenina, Ellen van Langen, una

5 Els 10.000 m Risos - - masculins ofh#ca a van l 1 ~ d i . dur la La

Saira enm el kenyd Rickard P GheJimo .(do& U10) i el narro f XhaitdSW (d0Z1214) va quedar enta60EjrlP pe^ la intervenci6 d'an atleta mamqui doblat.

6 i 8 Mike Marsh, Carl Lewis, Leroy Burrell i Dennis Mitchell (d'esqnerra a dreta) formaven I'equip dels relleus 4 X 100 m dels Estats Units que va guanyar la final d'aquestaprova Amb el seu últim relleu, Carl Lewis va aconseguir el sis6 r b r d mundial de l'especialitat en la seva carrem i el vuit6 or en les seves ires participacions olímpiques.

7 i 9 Gwen Torrence va creuar la línia d'arribada amb cinc cenrbimes d'avantatge sobre Zrina Privalova Abans d'ella havien corregut amb el mateix testimoni Evelyn Ashforri, Esther Jones i Carlette Guidv L'equip dels Estats Units guanyava tambl la medalla d'or en els 4 X 100 m emenins; I'Equip Unificat o d tenia la plata.

1 o Per a I'equip de Nigkria, la medalla de bronze en els relleus 4 X I00 m va tenir un regust d'or.

Seiil, campiona del món el 1897 i subcampiona el 1991), i Liudmila Rogatxeva (tercera en els campionats del món del 1991 i segona millor marca del 1992), i una algeriana, Hassiba Boulmerka, la primera dona nord-africana a proclamar-se campiona del món (Thquio'91). En una cursa molt rhpida (quatre atletes van baixar dels quatre minuts), Boulmerka va imposar la seva fo r~a en els últims 200 m; així, va rebaixar en quasi cinc segons la seva millor marca i va establir el cinqu& millor registre de tots els temps per endur-se I'or; després va convertir la seva joia en un nou crit a favor dels drets de la dona al seu país (on ha estat sovint comminada a deixar de <<córrer ensenyant les cuixes%) i arreu del món. Rogatxeva va guanyar la plata, i el bronze va ser per a una jove promesa xinesa, Yunxia Qu, que va deixar fora del podi Tatiana Dorovskikh. D'altra banda, Doina Melinte va haver d'abandonar en la seva tercera final olímpica consecutiva.

Immediatament es va fer la final de la categoria masculina. El gran favorit era el

campió del món, l'algerii3 Noureddine Morcelli, que havia guanyat la primera semifinal davant del marroquí Rachid El- Basir i el veteri3 kenyh Joseph Chesire; també hi comptaven, és clar, els tres primers classificats de la segona semifinal: l'atleta de Qatar Mohamed Ahmed Sulaiman (que es va imposar amb la millor marca mai aconseguida en una ronda eliminathria olímpica), l'espanyol Fermín Cacho i un altre kenyh, Jonah Birir. En els lentíssims primers 800 m (el temps d'aquest parcial va ser superior al de les dones), dos kenyans (Birir i David Kibet) marcaven Morcelli de ben a prop, mentre el seu compatriota Chesire encapplava chmodament la cursa. Quan Birir va canviar el ritme, Kibet va tancar Morcelli i tots dos es van mantenir en les darreres posicions. Perh ja era massa tard per a Birir: en l'última corba, Fermin Cacho, que s'havia resistit durant els primers 1.300 m a deixar-se endur pels aplaudiments del públic, va veure com Chesire, incomprensiblement, obria un espai per l'interior, i el va avanGar. Quan ja només faltaven 150 m, va canviar el

ritme i es va distanciar; en creuar la línia d'arribada, va entrar a la glbria amb els bragos oberts. Darrere d'ell, El-Basir - e 1 probable successor de Sald Aouita- i Sulaiman van relegar Chesire i Birir a la quarta i cinquena posicions. Morcelli només va ser set&.

I Curses de fons

Les dues curses de 10.000 m van ser els plats forts de les proves de fons. La final de la categoria masculina es va celebrar el 3 d'agost, i un corredor marroquí doblat, Hamrnou Boutayeb, va convertir-la, amb les seves males arts, en la prova més discutida del programa. Sobre la pista, Khalid Skah es va imposar davant el kenyg Richard Chelimo, obstaculitzat per Boutayeb a desgrat de la cridbria del públic, que I'increpava. La pressió dels espectadors devia pesar en la decisió dels jutges, que van desqualificar els dos marroquins, ja que havien parlat entre ells poc abans que es produís l'incident. A la nit, perb, la delegació del Marroc va

aconseguir que la seva apel-laci6 fos atesa i, dos dies més tard, en la cerimbnia de lliurament de guardons, Skah va rebre la medalla d'or més protestada des de les grades. Aquest fet va posar el públic a favor dels kenyans en la resta de jornades; el podi dels 3.000 m obstacles, ocupat per tres atletes d'aquell país, va ser dels més aplaudits. Només la gran actuació de l'alemany Dieter Baumann en els 5.000 m llisos va impedir que obtingués l'or encara un altre keny8, Pau1 Bitok.

La final femenina dels 10.000 m llisos va ser també, per raons ben diferents de la masculina, una cursa especial. Al costat de la vencedora dels 3.000 m, la russa Elena Romanova (EUN), que es va imposar a la gran favorita Tatiana Dorovskikh, les dues atletes que van disputar-se la victbria en els 10.000 m mereixen passar a la histbria com les ccreines de l'atletisme>> dels Jocs de Barcelona. Quan faltaven 1.200 m per al final, les grans favorites, la brithnica L i . McColgan i la nord- americana Lym Jennings, van veure, impotents, com la sud-africana Elana

1 i 3 La cursa femenina dels 4 X 400 m es va decidir a I'últim relleu, rotagonitzat per ~ochelle &vens, dels Estats Units, i Olga Bri uina, de I'Equip un$cat, seguides de prop per la britdnica Sally GunneN (les ires primeres,

a 1). Malgrat que la

abans el testimoni (3), Brizguina va donar l'or a I'Equip Unificat. Els Estats Units no van poder com letar la col~lecció d'ors en e$ relleus.

2 Michael Johnson, Andrew Valmon, Quincy Watts i Steve Lewis (d'esquerra a dreta) van fonnar erals Estats Units el mi for equip de relleus 4 X 400 m de la histdria L'Estadi Olímpic va veure com rebaixaven en 42 cent&imes el &cord mundial m& antic de I'atletisme, I'liltim dels aconseguits pels atletes del bla& power que encara era vigent.

4 Mike Powell, I'home que havia fet miques el rscord de Bob Beamon en salt de llargada, es va ressentir d'una lesió. L'kltim salt, per6, li va donar la plara.

5 Tres nord-americans van pujar al podi de salt de llargada. Carl Lewis (al centre), or; Mike Powell (a la dreta), plata, i Joe Greene (a l'esquerra), bronze.

6 Carl Lewis es va convertir en el primer atleta que guanya la medalla d'or de salt de llargada en tres edicions consecutives dels Jocs. Amb el primer salt de 8'67 m es va consolidar com un dels herois dels Jocs de Barcelona i per confirmar, ja abans de cdrrer els relleus 4 X 100 m, que només Paavo Nurmi pot dis utar li encara el títol de mi 6or - atleta de tots els temps

7 En el salt de llargada femení, I'alemanya Heike Drechsler va guanyar I'or davant la nord-americana Jackie Joyner-Kersee.

Meyer s'escapava al capdavant de la cursa. Només la va poder seguir Derartu Tulu, una etíop de 21 anys que fins feia poc havia de córrer amb faldilles perqui: al seu país les dones no podien portar pantalons curts. Van fer plegades tres voltes a una velocitat increi%le, fins que, a l'últim pas per la línia d'arribada, l'etíop es va assegurar l'or amb un nou canvi de ritme. Quan va entrar la sud-africana, totes dues es van abraqar i, desplegant les respectives banderes, van fer la volta d'honor a 1'Estadi que les aclamava: Tulu orgullosa de ser la primera dona negra africana que guanya l'or olímpic, i Meyer satisfeta d'haver aconseguit la primera medalla per a Sud-hfrica en el seu retorn a l'olimpisme al cap de 32 anys.

I Curses de relleus

La competició masculina dels relleus 4 X 100 m i dels 4 X 400 m es va saldar amb dos rbcords mundials, a cbrec tots dos de l'equip nord-americh. La competició femenina, en canvi, no va tenir

un nivell tan alt. En el relleu curt, l'equip format per Evelyn Ashford, Esther Jones, Carlette Guidry i Gwen Torrence va aconseguir una nova victhria per als Estats Units, imposant-se amb uns discrets 42,11 s a les representants de l'Equip Unificat. Nigkria, amb el bronze, va aconseguir la segona medalla olímpica de la histbria del seu país, la primera en la categoria femenina.

En els relleus 4 X 400 m, amb un equip del qual tornava a formar part Gwen Torrence, les nord-americanes no van poder repetir l'bxit dels altres tres relleus, i van haver de conformar-se amb la plata. Olga Bryzguina, en un últim relleu rapidíssim, va donar l'or a 1'Equip Unificat, que havia comptat també amb Elena Ruzina, Liudmila Djigalova i Olga Nazarova.

1 Proves de salt

La reedició de vells duels va caracteritzar les dues proves de salt de llargada. En la

1 Mike Conley va confirmar la seva condició de millor saltador horitzontal de la histdria. En un cancurs de triple salt exhaordinari, va barre el r2cord olímpic amb 17'63 m en el segon salt, i només un petit excés de vent a favor (0,l m per segon) li va impedir de veure convalidat com a nou r2cord mundial el seu sis? salt, increiBle, de 18,I 7 m

L

Svetlana Kriveleva, de 1'E uip Un1 icor, va ser la mijor en eifdiscret concurs de llanpment de pes femení.

3 La vigent campiona del món, l'alemanya Heike Henkei, va imposar-se netament, saltant 302 m. Les seves rivals, sobretot la reconiistu mundial Stejüa Kostadinova. no van saber - 4 estar a 19al&

4 Maxim Tarassov, de I'Equip Unificat, amb 5,80 m va aconseguir un or que no podia somiar. I és sorpesa més gran 3%; la compericid es va produir en el salt de perna, uan el millorpercn'sta %e tots els tem s, I'ucrafnb Serguei BU& va fallar els seus tm primers intents EI catala Javier Garcia Chico també se'n va beneficiar, i va obtenir el bronze.

5 De totes les proves de Ilangament, la de niveil més alt va ser, sem dubte, la javelina masculina El txec ~ á n h l e z r j hi va batre el r2cord olímpic

6 Javier Sotomayor, el recordista mundial que no va poder participar en els Jocs de Seiil a cuusa del boicot de Cuba, va aconse uir a Barcelona l'or que fa fava ai seu palma*.

categoria masculina, Car1 Lewis (or), imposant-se per només 3 cm a Mike Powell (plata), va aconseguir la més difícil de les seves victbries olímpiques, segons que va declarar ell mateix. En la categoria femenina, l'alemanya Heike Drechsler (or) es va imposar, per primera vegada en competició oficial, a Jackie Joyner-Kersee (bronze).

El salt d'alqada femení va tenir com a gran protagonista la vigent campiona del món, l'alemanya Heike Henkel, que es va imposar saltant <<només>> 2,02 m, probablement perqub la recordista mundial, la búlgara Stefka Kostadinova, va ser incapaq de posar pressió al concurs en fallar els tres intents sobre 1,97 m (es va haver de conformar amb la quarta posició). En la discreta competició masculina, cinc atletes van saltar 2,34 m; el millor concurs de Javier Sotomayor li va valer l'or que el boicot cub& li havia impedit &aconseguir a Seül, quan acabava de batre el rbcord del món. El suec Patrick Sjoberg, per la seva banda, va aconseguir amb la plata la seva tercera medalla olímpica.

Un atleta de llarga carrera, el nord- americh Mike Conley, va confirmar la seva condició de millor saltador horitzontal de la histbria (8,43 m en llargada i 17,87 en triple), i va convertir el concurs de triple salt en un dels més espectaculars dels Jocs de Barcelona. En el segon intent, va batre el rbcord olímpic amb 17,63 m, i en el sisb es va convertir en el segon atleta que superava els 18 m: el 1988, Willie Banks havia saltat 18,20 m amb un vent favorable de 5,2 m per segon; el 3 d'agost, a l'Estadi, Conley va saltar 18,17 m, i només una dbcima de vent (2,l m per segon) el va privar de veure homologada la seva marca com a nou rbcord mundial.

La gran sorprea, perb, es va produir en el salt de perxa. LYucra'in&s Serguei Bubka, que des del 1984 havia batut catorze vegades el rbcord del món (i setze vegades més el rbcord indoor) i que en els Últims vuit anys ha saltat més amunt de 6 m, va fallar el dos primers intents sobre 5,70 m. Amb l'intent que li quedava, va provar de superar el llistó situat 5 cm més amunt, perb també va fallar i va quedar eliminat, en penúltima posició. Amb només 5,80 m, dos atletes del mateix Equip Unificat van ocupar les places més altes del podi: Maxim Tarassov (or) i Igor Trandenkov (plata). El bronze va ser per al favorit del públic, el catalh Javier García-Chico, que

en un concurs molt regular va igualar el seu rbcord d'Espanya (5,75 m).

I Proves de llanpment

La competició en les set proves de llanqament que incloi'a el programa va ser forqa discreta, amb una sola excuepció: la javelina masculina. El txec Ján Zeleznj7, amb un primer llan~ament tbcnicament perfecte, va establir un nou rbcord olímpic amb 89,66 m, que li va servir per a imposar-se al finbs Seppo Raty (86,60 m) i al brithnic Steve.Backley_ (83,38 m). Acabada la competició, Zelezny va dedicar la medalla al seu país, Txecoslov?iquia, amenaqat de dividir-se: <<Jo sóc txec i la meva dona és eslovaca. No té gaire import&ncia, per6 ara per ara aquesta és una medalla txecoslovaca. El que compta és l'amistat, no la política.>>

De les altres proves masculines, a priori la més interessant havia de ser la de llangament de disc, perqub s'hi enfrontaven els guanyadors de Seiil: Jiirgen Schult, que hi havia obtingut 1'01- per a la República Democratica Alemanya amb 68,82 m, i Romas Ubartas, que havia donat la plata a 1'URSS amb 67,48 m. A Barcelona es va imposar Ubartas, membre ara de la delegació lituana, per davant de Schult, representant de 1'Alemanya unificada; perd les marques van ser molt inferiors a les de fa quatre anys (65,12 m i 64,94 m).

En el ilancament de martell. en una competició que els mateixos llanqadors van qualificar dYuhorrible>> pels nombrosos errors tbcnics que van cometre, tres membres de YEquip Unificat van continuar amb la tradició de l'antiga URSS, i van ocupar les tres places del odi: Andrei Abduvaliev. medalla

I J

d'or, va donar a conbixer per primera vegada en uns jocs la bandera i l'himne de la seva república, el Tadzhikistan. En el llanqament de pes, en canvi, els primers classificats van ser dos nord-americans, que es van beneficiar del <<mal dia>> del gran favorit, el suis Werner Giinther, que va quedar en quart lloc.

Les tres proves de la categoria femenina no van ser tampoc gaire llui'des: en disc, només la guanyadora, la cubana Maritza Marten, va superar els 70 m; en javelina, l'alemanya Silke Renk es va imposar per 8 cm a Natlia Xikolenko, de 1'Equip Unificat, per6 totes dues van quedar lluny d'obtenir bones marques; i en pes,

finalment, Svetlana Kriveleva (Em) i la xinesa Zbihong Huang es van endur l'or i la plata superant amb prou feines els 21 m i els 20 m, respectivament.

1 L9heptatlÓ i el decatló

Tot i que va quedar-se a mCs de 208 punts del rkcord mundial i o h p i c que elIa mateixa havia establert a Seiil amb 7.291 punts, el domini de Jackie Joyner-Kersee en l'heptatló va ser abassegador. M a Belova, de 1'Equip Urrificat, i l'alemanya Sabine Braun -plata i bronze, respectivameat- no van poder posar en perill l'or de la nord-americana.

En canvi, l'abshcia del millor deeatleta del moment, Dan O'Brien eliminat (eliminat sorprenentment en els trials dels Estats Units), deixava molt mes obert el pronijstic en la combinada masculina. Disputades les set primeres proves, el txec Robert Zm61& oapava la primera posició, l'espanyol Antonio Peiídver la segona i el nord--ameríca Dave Johnson la

sisena. L'tlltima jornada, que constava de tres proves (perna, javelina i 1.590 rn Uisos) ho decidkia tot: si tots tres atletes igualaven les respectives millors marques en cadascuna d'aquestes proves, Zmem conservaria la primera posició, Johnsan passaria a la segona i Peñalver baixaria a la tercera. El salt de perxa va resoldre l'or, perqui3 Z m m hi va obtenir 31 punts més dels esperats, i es va distanciar al capdavant. En el llanqament de javelina, Johnson va aconseguir més punts que Pefialver, p r b va quedar molt lluny d'igualar la seva marca. Així, per assegurar-se la plata, l'espanyol en tenia prou amb marcar de prop el nord-america en l'última prova, els 1,500 m, i evitar que el guanyCs per mCs de 10 segons.

Empbs per un públic que l'havia animat incansablement en els tres dies de competició i que havia convertit el decat16 de Barcelona en el que m6s espectadors ha congregat mai en uns jocs o h p i a , Antonio Pefialver no va fallar, i va escriure una de les pagines més glorioses de ¡'atletisme espanyol.

1 El deeatI6, una dW5ma wmblnacie rFe deu proves, va despertar a Ba17~eIma m inte* ins$& en @Ihes ediciom rlclsjaPa Fins i tot en les sessim m&aIS, el p&blic VQ acadlr mdvameut a donw suport a& iranrsammnar-se ComTdieta &és compla

2 i 3 L'Bt va quaalar decidit e~ la set- prova: seri'a per al decaíleta &ec f i b a t Z d H t Lyínt& ric IQ

clb en s& la eentnrva llaffa per la

segona posieib, que es Bssputaven el noniniameri& Dave lyespanyol Johnson &tonio (2) i Peñalver

(3). El murni& nafment, va 2 posar rúbriea plma a una de les prlgin~s mes glmf9s;es de ltatlet9sme espanyol.

- - 4i5 La no&-ameri- Jaekie Joyne~Ke~ee va

to& els temps.

6 Amb la rova dels 10 km, la marxa{meninaformava part per primer cop del programa olimpic; com en la categoria masculina, les decisions dels jutges van inflrrir en els resultatsfinals. La xinesa Yueling Chen va aconseguir la medalla d'or grdcies al fet que Alina Ivanova, representant de I'Equip Unificat, va ser desqualifcauia des rés de creuar en rimer lLc la línia d 'arr ibd

7 La timem medalla d'or de ~'aiPetsme espanyol va ser per a un mamador del Prat de Llobregat, Dani Plaza. En la prova dels 20 km, a u& deixeble de Jordi ~ l o ~ a r t @lata en els 50 km marxa a Moscou'BO) va resistir millor que ningtí la culor i la duresa de I'ascensió des del assei de la Zona ~ranca&s a Alt de Montjufc A 500 m de I'Estadi, un altre catald, Valentí Massana, va ser desqualificat anava en segona posicio.

I Proves de marxa

La marxa és l'única modalitat del programa d'atletime en qu2 les decisions dels jutges poden alterar els resultats finals. Aquest fet va caracteritzar les tres proves de Barcelona'92: els 20 km i els 50 km masculins i els 10 km femenins. L'altra característica d'aquestes proves va ser la duresa del recorregut: si en la primera part (que tenia per escenari el passeig de la Zona Franca) el pitjor adversari dels marxadors era l'alt grau d'humitat, en els últims 2 km s'hi afegia l'extrema duresa de la pujada a Montju'ic.

En la prova dels 20 km, quan li faltaven menys de 500 m per entrar a l'Estadi, Valentí Massana, el favorit, va ser desqualificat. Anava en segona posició, i la decepció per als espectadors hauria estat enorme si no s'hagués donat el cas que encapsalava la cursa un altre catal&, Daniel Plaza. Aquest atleta, al capdavall, va aconseguir la primera medalla d'or per a l'atletisme espanyol ... i la segona medalla olímpica per als marxadors del

Prat de Llobregat, ja que el seu entrenador, Jordi Llopart, va quedar segon en els 50 km marxa de Moscou. Era tot just la primera jornada de competició atlktica, i tota la representació espanyola i els espectadors que omplien l'Estadi Olímpic tenien ja una bona raó per a l'euf6ria.

En l'estrena olímpica de la mama femenina, les decisions dels jutges van tenir també un efecte decisiu sobre el resultat de la prova dels 10 km: les atletes que havien arribat en primera i en quarta posició (una representant de 1'Equip Unificat i una italiana) van ser desqualificades. Elena Nikolaieva, també de I'Equip Unificat, va aconseguir la plata i es va situar entre dues xineses: Yueling Chen (primera medalla d'or per a l'atletisme xinb) i Chunxiu Li.

Després de la desqualificació de l'actual campió del món, el rus Aleksander Potaixev, els 50 $m marxa va guanyar-10s amb autoritat el seu compatriota (i subcampió del món) Andrei Perlov. La

1 EI rus Andrei Perlov, de 17Equip Unificat, va beneficiar-se de la desqualifcació compatriota Aleksandr del seu

Potairev en la primera part del circuit i va uanyar amb gran autoritat f a dutissima prova dels 50 km mama.

2 i 3 L'última prova del programa atIPtic, la marató masculina, va demostrar un cop més que en aquesta disciplina els noms dels favorits compten poc D'entre els nombrosos corredors lre van sortir de Mataró, lzonor d'obtenir I'liltim or olímpic va correspondre a un desconegur: el sud-corea Young Cho-Huang (2). En la jornada de clausura, els JOCS de Barcelona tomaven a recordar els de SeüL -

4 Una altra desconeguda va guanyar la marató femenina. Valentina Egorova, de I'Equip UniJieat.

5 La brsriiem Marcia Narloch, dissetena en la classifcacf6fina1, semblava pre arada per enfrontar-se amg un recorregut de gran duresa, per6 no va ser així. A desgrat de la pujada mal a I'Anella Olimpiea, e l quaranta primers quil2metre.s des de la capital del Maresme fins al peu de Montjui'c convertien en molt cdmode el Cireoit Olímpic de Marató de Barcelona'92. Els temps de les corredores ho van demostrar.

segona posició es va decidir a poca distancia de 17Estadi, quan el francb Pillner va enfonsar-se davant la duresa de l'ascensió a Montju'ic i els jutges van desqualificar el polonhs Korzeniowski. Els beneficiats en van ser el mexica Carlos Mercenari0 (plata) i l'alemany Ronald Weigel (bronze). A 42 anys, Josep Marín va coronar la seva llarga carrera amb un meritori novb lloc en la seva última compareixenqa olímpica.

I Les dues maratons

Es temia que la pujada a Montju'ic faria tan dur el circuit de marató de Barcelona com ho havia estat el circuit de marxa. El fet és que, abans dels dos últims quilbmetres, n'hi havia ben bé quaranta, des de la sortida a Mataró fins al recorregut per Barcelona, en qub el circuit era practicament pla. Al costat d'aixb, es va demostrar, una vegada més, que a les grans maratons els noms, a priori, no decideixen res: els guanyadors van ser dos desconeguts.

I Nom CON Marca

Or Christie, hnford GER 936 s

Plata Fredericks, Frank NAM 10,02 s

Bronze Mitchell. Dennis A. USA 10,04 s

4t Surin, Bruny CAN 10.09 s

5& Eurrell. Lerov Russel USA 10.10 s

68 Adeniken. Olapade NGR 10,12 s

78 Stewart. Ravrnond Doualas JAM 10.22 s

88 Ezinwa. Davidson NGR 10.26 s

Homes

400 m llisos

I Nom

Or Watts. Quincv

CON Marca

USA RO 43.50 s

Plata Lewls, Steve USA 4421 s

Bronze Mur, Sarnson KEN 44,24 s

4t Morris, lan TRI 44.25 s

56 HemMez Prendes, Roberto CUB 44,52 s

68 Gnndley, Dav~d GER 44,75 s

78 Ismall, lbrah~rn QAT 45.10 s

88 Takano, Susumu JPN 45.18 s

En la marató femenina, una representant de 1'Equip Unificat, Valentina Egorova, i una japonesa, Yuko Arimori, van córrer plegades els últims quilbmetres. A les envistes de l'Estadi, perb, la japonesa no va poder seguir el canvi de ritme de la seva rival; tanmateix, va mantenir amb tota comoditat la segona posició lluny de l'abast de la neozelandesa Lorraine Mary Moller.

Un altre japonbs, Koichi Morishita, va obtenir també la plata en la marató masculina, seguit de lluny per l'alemany Stephan Timo Freigang (bronze). Davant d'ells, un corea que feia tot just la seva quarta marató, Young-Cho Wang, va aconseguir la medalla Cor. Era el 9 d'agost, i feia exactament 56 anys que un altre corea, Kitei Son, havia guanyat la marató de Berlín'36 corrent sota la bandera japonesa; era l'últirna medalla d'or dels Jocs de Barcelona i, com la primera, va obtenir-la un representant del país que havia organitzat els Jocs del 1988.

Homes

200 m llisos

Nom CON Marca

Or Marsh, Mtke USA 20.01 s

Plata Fredericks, Frank NAM 20,13 s

Bronze Bates. Michael USA 20,38 s

4t Da Silva, Robson Caetano ERA 20,45 s

56 Adeniken. Ola~ade NGR 20.50 s

68 Regs, John Paul Lyndon GER 20,55 s

78 Kavode. Oluvemi NGR 20.67 s

88 Adam, Marcus GBR 20,80 s

Homes

800 m llisos

1 Nom CON Marca

Or Tanui. Wflllam KEN 1 min 43.66 s Plata kprot~ch, Nlxon KEN 1 mln 43,70 s

Bronze Grav. Johnnv USA 1 mln 43.97 s

4t Barbosa, José LUIS ERA 1 mln &,O6 s

58 Benvenuti, Andrea ITA 1 mm 45,23 s

6& Robb, Curtts GER 1 mln 45,57 s

78 Abdenouz, Reda ALG 1 mln 48,34 s

86 Everett, Mark USA RE

Atletisme

Homes

1.500 m llisos

Homes

5.000 m llisos

Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Bawnann, Dieter GER 13 mln 12.52 s

Plata Bttok, Paul KEN 13 mln 12,71 s

Bronze Bay~sa, Fita ETH 13min13,Ws

4t Boutayeb. M. Brah~m MAR 13 min 13.27 s

56 Ond~ek~, Yobes KEN 13 mm 17,50 s

66 B~k~la, Worku ETH 13 mln 23.52 s

76 Denmark, Rob GER 13 min 27,76 s

86 Ant6n Rodngo, Abel ESP 13 min 27.80 s

Or Cacho Ruiz, Fermin ESP 3 min 40.12 s

Plata El-Basir, Rachid MAR 3 min 40.62 s

Bronze Sulaiman, Mohamed Ahmed QAT 3 min 40,69 s

4t Ches~re. Joseph KEN 3m1n41,12s

56 Bir~r, Jonah KEN 3 mm 41,27 s

66 Herold, Jens-Peter GER 3 mln 41,53 s

76 Morceb, Nouredd~ne ALG 3 min 41,70 s

86 Sp~vey, Jlm USA 3 mln 41 ,74 s

Homes

10.000 m llisos

Homes

Marató

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Skah, Khalid MAR 27 min 46.70 s Or Hwang, Young-Cho KOR 2h13mm23s

Plata Monshita. Kolchl JPN 2h13rnm45s Plata Chel~mo, R~chard KEN 27 min 47.72 s

Bronze Abebe, Add~s ETH 28 min 00.07 s

4t Antibo, Salvatore ITA 28 mm 11,39 s

56 Barnos Flores, Muro M M 28 mm 17,79 s

66 Sliva Martínez. Germh M M 28 min 20.19 s

Bronze Fre~gang. Stephan T~mo GER 2 h 14 min O0 s

4t Nakavama. Takevuki JPN 2h14min02s

56 Bett~ol, Salvatore ITA 2h14min15s

66 Kokaich, Salah MAR 2h14mm25s

76 Huruk, Jan POL 2h14mm32s

I% Taniguch~, Hirom~ JPN 2 h 14 mm 42 s

78 Koech, Wtlliam KEN 28 mln 25,18 s

Tanui. Moses Klotarbet KEN 28 min 27.1 1 s

Homes Homes

400 m tanques 1 1 O m tanques

Nom CON Marca

Or McKoy, Mark CAN 13,12 s

Plata Dees, Tony USA 13,24 s

Bronze Pierce, Jack USA 13,26 s

4t Jarrett. Tony GBR 13,26 s

56 Schwarthoff. Florim GER 13.29 s

I Nom CON Marca

Or Ywng, Kevin USA RM 46,78s

Plata Graham. W~nthrop JAM 47,66 s

B m e Akabus~, Knss GBR 47,82 s

4t D~agana, Siéphane FRA 48,13 s

56 Wallenlmd, N~klas SWE 48,63 s

66 Tverdokhleb, Oleg EUN 4883 s

76 Caristan, Stéphane FRA 48,86 s

88 Patr~ck. Dav~d USA 49,26 s

6e Valle, Emil~o

76 Jackson. Colin

CUB 13,41 s

GER 13.46 s

86 Teape, Hughie GBR 14,OO s

Homes

3.Om m oWcles

Homes

20 km marxa

Nom CON Marca

Or Plaza Montem, Dan~el ESP 1 h 21 mm 45 s

Rata Leblanc, Gu~llaume CAN lh22mm25s

Bronze De Bened~ct~, Govann~ ITA 1 h 23 mm 11 s

4t Dam~lano. Maunz~o ITA 1 h 23 min 39 s

56 Chen, Shawuo CHN 1 h 24 m~n 06 s

I Nom CON Marca

Or Birir, Mathew KEN 8 min 08.84 s

Plata Sang, Patnck KEN 8 min 09,55 s

Bronze Mutwol, William KEN 8 mm 10.74 s

4t Lambrusch~ni, Aless~ndro ITA 8 min 15.52 s

5& Brand. Steffen GER 8 min 16,60s

I% Hanlon, Tom GER 8min18,14s

76 Dfemar, Bnan USA 8 mm 18,77 s

88 Brahm~, Azzeddme ALG 8 mln 20,71 s

64 McDonaid, James IRL 1 h25min16s

76 Garcia Ccirdova, Daniel M M 1 h 25 min 35 s

e Urbanik, Sándor HUN 1 h 26 min 08 s

Homes

50 km marxa

Nom CON Marca

Homes

ReHeus 4 x 100 m

I Nom CON Mama

Or Estas Units d'Am8nca USA RM 37.40 s

Plata Nigeria NGR 37,98 s

Bronze Cuba CUB 38,OO s

4t Gran Bretanya GBR 38,Oü s

52, Eqcnp Unificat EUN 38.1 7 s

€41 J@ JPN 38.77 s

76 Austna AUT 39,30 s

88 Costa d'lvori CN 39.31 s

Or Perlov, Andrw EUN 3h50min13s . --

Rata Mercenari~ Carbaja!, Carlos M M 3 h 52 min 09 s

Bronze Weigel, Ronald GER 3 h 53 min 45 s

4t Sprisin, Valeri EUN 3 h 54 min 39 s

56 Me&, Roman TCH 3 h 55 min 21 s

64 Gauder, Harhvig GER 3 h 56 min 47 s

76 Kononen. Valentin FIN 3 h 57 min 21 s

88 Rodrlguez Lbpez, Miguel A. MEX 3 h 58 min 26 s

Homes

Salt d'akada

1 Nom CON Marca

Or Estats Units d'Am6rica USA RM 2 min 55.74 s

Plata Cuba CUB 2 min 59.51 s

Brome Gran Bretanya GBR 2 min 59,73 s 4t Brasil BRA 3 min 01 ,81 s

56 NigMa NGR 3 min 01,71 s

68 IWia ITA 3 rnin M,18 s

7t3 Trinitat i Tobago TRI 3 rnin W.31 s

88 Kenya KEN RE

Homes

Salt de pexa

I Nom CON Marca

Or Tarassov. Max~rn EUN 530 m

Plata Trandenkov, lgor EUN 5.80 m

Bronze Garcia Chico, Javier ESP 5.75 m

4t Tarpennmg, Kory M. USA 575 m

56 Vdz, David USA 565 m

68 Peitonieml, Asko Anter0 FIN 5,60 rn

76 Collet, Philipe FRA 535 rn

88 Krasnov, Evgeny ISR 5,40 rn

Homes

Triple san

I Nom CON Marca

Or Conley, Michael USA 18,17 m

Plata Sirnpiuns. Charles USA 17,W m

Bronze Rutherford, Frank BAH 17,36 rn

4t Voloixin. Leonld EUN 17.32 rn

56 Wellman, Brian P. BER 17.24 m

68 Quesada Femández, Yoelv~s CUB 17,lBrn

78 Kovaienko. Aleksandr EUN 17,06 rn

88 Zou, Sixin CHN 17.00 m

I Nom CON Marca

Or Sotomayor Sanabda. Javier CUB 2.34 m

Plata Siilbera. Patrik SWE 2.34 m

Bronze Partyka, Artur POL 2.34 m

Bronze Forsythe, Timothy AUS 2.34 rn

Bronze Conway, Hollis USA 2.34 rn

68 Sonn, Ralf GER 2,31 rn

76 Kemp, Trw BAH 2,31 m

9 Drake Radriguez, Marino R. CUB 2,28 m

Salt de llargada

I Nom CON Marca

Or Lewis, Cari USA 8.67 rn

Plata Powell. Mike USA 8.64 rn

Bronze Greene, Joe USA 8.34 rn

4t Pedroso Soler. IvAn CUB 8,11 m

W Jeííerson Guilarte, Jaime CUB 8,08 m

66 Koukodimos, Konstantinos GRE 8,04 m

76 Bay'anov, Dmitri EUN 7,98 m

86 Huang, Geng CHN 7.87 m

Homes

Uanment de pes

I Nom CON Marca

Or Stulce. Michael D. USA 21.70 m

Plata Doehring, James USA 2 0 3 m

Bronze Likho. Viatxeslav EUN 20.94 m

4t Gunthilr, Wemer SUI 20,91 m

56 Timmerrnann, Ulf GER 20,49 m

68 Bodenmüller, Klaus AUT 20,48 m

76 PeriC, Dragan IOP 20,32 m

9 Klimenko, Aleksandr EUN 2023 m

Homes

Uanpment de disc

Homes

ilampment de martell

I Nom CON Marca

Or Ubartas. Romas LTU 65.12 rn

I Nom CON Marca

Or Abduvaliev. Andrei EUN 82.54 rn

Plata Schult, Jürgen GER 64.94 m

Bronze Moya Sandoval, Roberto S. CUB 64,12 m

4t Grasu, Costel ROM 62.86 rn

W HowAth, Attila HUN 62,82 rn

68 Marthez. Juan CUB 62.64 m

76 Kovtsun, M i EUN 62,04 rn

86 Xevixenko. Dmitri EUN 61.78 m

Plata Astapkovitx. lgor EUN 81.96~1

Bronze Nikulin, lgor EUN 81.38 rn

4t GBcsek Tibor HUN 77.78 m

56 Tamm, Juri EST 7752 rn

66 Weis, He~nrich GER 76,90 rn

76 Deal, Lance Earl USA 76,84 m

S% Carlin, Sean AUS 76.18 m

Homes

Uanparnent de javelina

I Nom CON Marca

Or ieleznq, Ján TCH RO 89,66rn

Plata Rdty, Seppo FIN 86.60 rn

Bronze Backiev. Steve GBR 83.38 m

4t Kinnunen, Kimmo FIN 82,62 m

56 Einarsson. Siaurdur ISL 80.34 m

66 Laukkanen, Juha FIN 79,20 m

76 Bamett. Michael USA 78.64 m

88 Xevtxuk, Andrei EUN 77,74 m

I Nom CON Marca

Or ZrnBlík, Fmbert TCH 8.61 1 p

Plata Petialver Asensio. Antoni0 ESP 8.41 2 p

Bronze Johnson. David USA 8.309 p

4t -6, De& HUN 8.199 p

W Munio, Robert Stanley USA 8.195 p

68 Meier, Paul GER 8.192 p

76 Motti, William FRA 8.164 p

88 Ganiev. Rarnll EUN 8.160 D

100 m llisos H r:7 Dones

200 m llisos

Nom CON Marca

Or Devers. Gail USA 10,82 s

Plata Cuthbert, Juliet JAM 10,83 s

Bronze Pnvalova, lrina EUN 10,84 s

4t Torrence, Gwen USA 10.86 s

56 üttev, Merlene JAM 10.88 s

Nom CON Marca Or Torrence, Gwen USA 21.81 s

Plata Cuthbert. Juliet JAM 22.02 s

Bronze Ottey, Meriene JAM 22,09 s

4t Privalova. lrina EUN 22.19 s

56 Guidly. Carietie USA 22,30 s

66 Jackson Smail. Grace JAM 22.58 s 68 Nuneva. Anelia BUL I l , lOs

76 Onvali, Marv NGR 11.15s -

78 Finn, M~chelle USA 22,61 s

86 Maltxuauina. Galina ELlN ?2,63 s 88 Allen Doll, Uliana CUB

Dones

400 m llisos

Dones

800 m llisos

I Nom CON Marca Or Pe=, Marie-Jo& FRA 48,83 s

Plata Brizguma. Olga EUN 49,05 s

Bronze Restrepo Gavina, Ximena COL 49.64 s

4t Nazarova. Olaa EUN 49.69 s

1 Nom CON Marca

Or Van Langen, Ellen NED 1 mm 5534 s

Plata Nurutd~nova, b l ~ a EUN 1 mm 55,99 s

Bronze Quirot Moret, h a fideka CUB 1 mm 56.80 s

4t Evsaeva, Inna EUN 1 min 57.20 s

58 Mutola, Maria De Lurdes MOZ 1 mm 57,49 s

68 Kovaw, Ella ROM 1 min 57,95 s

7e Clark, Joetta USA 1 mln 58,06 s

6d GuM~, Liubov EUN 1 min 58,13 s

56 Richardson-Briscoe, Jill CAN 4993 s

68 Stevens, Roohdle USA 50.11 s

76 Richards, Sandie JAM 50,19 s

86 Smith. Phvk GBR 50.87 s

Dones Dones

3.000 m llisos

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Boulmerka, Hassiba ALG 3 min 55.30 s Or Romanova, Eiena EUN 8 min 46,04 s

Plata Domvsktkh, Tatiana EUN 8 min 46,135 s Plata Rogatxeva, Uudmila EUN 3 min 56,91 s

Bronze Qu, Yunxia CHN 3 min 57.a s Bronze Chalmers. hgela Frances CAN 8 min 47.22 s

4t O'Sullivan. Sonia IRL R min 47.41 s 4t Domvskikh, Tatiana EUN 3 min 57.92 s

56 Liu. Li CHN 4 min 00.20 s 58 Plumer, Pam Sue USA 6 mm 48,29 s

68 Kopnova, Elena EUN 8 min 4955 s

78 S t ~ l y , Shelly USA 8 min 52.67 s

88 Murray, Yvonne GBR 8 mm 55,85 s

68 Zúfiiga Dominguez, Maite ESP 4 min 00.59 s

76 Rvdz Malaonata POL 4 min 01.91 s

68 Podkopaieva, Ekaterina EUN 4 min 02.03 s

Dones

10.000 m llisos

Dones

10 km marxa

I Nom CON Marca I Nom CON Marca Or Tulu, Derartu ETH 31 min 06.02 s Or Chen, Yuding CHN 44 min 32 s

Plata Nikolaieva Elem EUN M min 33 s Plata Meyw, Elana RSA 31min11,75s

Bronze Jenninas. Lvm USA 31 min 19.89 s Bronze Li, Chunxiu CHN 44min 41 s

4t Essayah, Sari Miriam FIN 45 min 08 s

56 Cui, Yinwi CHN 45 min 15 s

4t Zhong, Huand~ CHN 31 min 21.08 s

58 McColgan, Liz GBR 31 min 26.11 s

64 Wang. Xiuting CHN 31 min 28,06 s

76 Pippig, Uta GER 31 min 36,45 s

88 St. Hilaire. Judi USA 31 min 38.04 s

68 Svensson, Madelein SWE 45min17s

76 Sidoti, Anna Rita ITA 45mh23s

88 Saiko, Elena EUN 45 min 23 s

Dones Dones

Relleus 4 x 100 m Relleus 4 x 4W m

I Nom CON Marea 1 Nom CON Marca Or Equip Unificat EUN 3 min 20.20 s

Plata Estats Unts d'AmMca USA 3 min 20,92 s

Bronze Gran Bretanya GBR 3 min 24,23 s

Or Estats Units d'Am8rica USA 42.11 s

Plata Eau i~ Unificat EUN 42.16 s

Bronze NigLia NGR 42,81 s

4t Franca FRA 42.85 s 4t Canada CAN 3 mh25,20s

58 Jamaica JAM 3 mln 25.68 s

68 Alemanya GER 3 min 2637 s

76 Austdlia AUS 3 min 26.42 s

6d Portugal POR 3 min 36.85 s

SB Alemanya GER 43,12 s

66 Austraia AUS 43 77 s

76 Jamaica JAM RE

76 Cuba CUB RE

5 Atlestisme

Dones

Marató

Dones

100 rn tanques

I Nom CON Marca

Or Egorova,Valentma EUN 2 h 32 rnin 41 s

Plata Arimon. Yuko JPN 2 h 32 rn~n 49 s

Bronze Moller. Lorratne Mary NZL 2 h 33 rnln 59 s

4t Yarnashita, Sachiko JPN 2 h 36 rnin 26 s

58 Wrre, Katnn GER 2 h 36 rnin 48 s

6(, Mun, Gvona-Ae PRK 2 h 37 rnin 03 s

I Nom CON Marca

Or Patoulidou, Paraskevi GRE 12,64 s

Plata Manin, La Vonna USA 12,69 s

Bronze Donkova. Jwdanka BUL 12,70 s

4t Tolbert, Lynda USA 12,75 s

58 Devers, Garl USA 12.75 s

68 Ló~ez. Aliuska CUB 12.87 s

78 Machado. Manuela POR 2 h 38 rnm 22 s

88 Buranaulova. Rarnilia EUN 2 h 38 rnin 46 s

78 Kolovanova, Natalia EUN 13,Ol s

88 Adams. W v s CUB 13.57 s

Dones Dones

Salt d'al~ada 400 rn tanques

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Henkel, Heike GER 2.02 m

Plata Astafei, Gal~na ROM 2,00 m

Bronze Quintero, Joanet CUB 1,97 m

4t Kostadinova, Stefka G. BUL 1.94 rn

58 . Kirchrnann, Sigrid AUT 1,94 rn

6(, Costa Acosta Silvfa CUB 1.94111

Or Gunnell, Sally GBR 53,23 s

Plata Farmer-Patrick, Sandra USA 53.69 s

Bronze Vickers, Janeene USA 54,31 s

4t Ledovskaia, Tatiana EUN 54,31 s

5e Ordina, Vera EUN 54.83 s

66 Ponornareva, Margarita EUN 54.83 s

76 Hemminas. Deon JAM 55.58 s 78 Sato, Megurni JPN 1,91 rn

86 Inveraritv. Alison AUS 1.91 rn 86 ~othma, Myrtle RSA RE

Dones

Salt de llargada

I Nom CON Marca

Dones

Ua-nt de pes

I Nom CON Marca Or Drechsler. Heike GER 7,14 m

Plata Kravets. lnessa EUN 7,12 m

Bronze Joyner-Kersee, Jaokie USA 7.07 rn

4t Medvedeva, Nijole L N 6.76 rn

58 Dulaheru, Mirda ROM 6.71 rn

Or Kriveleva, Svetlana EUN 21,06 rn

Plata Huanq, Zhihona CHN 20.47 rn

Bronze Namke, Kathrin GER 19.78 m

4t Laza Muñoz. Bdsv CUB 19.70 rn

58 Zhou, T~anhua CHN 19,26 m

68 Mttkova. Svetlana BUL 19.23 rn 68 Mutxailova, lrina EUN €468 m

78 Couch. Sharon USA 6.66 m 78 Storp. Siephanie GER 19,lO m

86 Pavlii. Vita EUN 18.69 m 88 Echols, Sheila USA 6.62 m

Dones Dones

Uanqament de javelina Uan~ament de disc

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Renk, Silke GER 68,34 rn

Plata Xikoienko, Natalia EUN 68,26 rn

Bronze Forkel. Karen GER 66.86 rn

Or Maríen Garcia. Maritza CUB 70.06 m

Plata Khristova, Tmetanka M. BUL 67,78 m

Bronze Costian. Danieia AUS 66.24 rn

4t Korotkevitx, Laf'is~a EUN 6532 in

58 Burova. Oloa EUN 64.02 rn

4t Sanderson, Tessa GBR 63.58 rn

58 Hattestad, Eisa NOR 63,54 rn

68 Rantanen, Heli Otvokki FIN 62.34 rn

78 Meier, Petra GER 59.02 rn

88 Garcia Gil, Dulce Margarita CUB 58.26 rn

66 Ramos Manez, Hdda Ellsa CUB 63,80 rn

78 latxenko . lrina EUN 63.74 rn

86 Simova, Sefania BUL 63,42 rn

Dones

Heptatló

I Nom CON Marca

Or Jovner-Kersee. Jackie USA 7.044 D

Plata Belova, lrina EUN 6.845 p

Bronze Braun, Sabine GER 6.649 p

4t Nastase, Liliana ROM 6.619 p

5e Dimitrova, Svethna BUL 6.464 p

68 Beer, W ~ Y GER 6.434 p

78 CWus, Birgit GER 6.388 p

88 Wlodarczyk. Urszula POL 6.333 p

1 L'alegria de I'equip cub& en acabar el partit de la final contra Xina Taipei i pmclamar-se vencedor olím ic amb un contundent rrsuiat d f l l a 1, s7erteriorit& amb cava i amb el passeig de la bandera del pais per tot lYEstadi de Beisbol de I'Hospitalet.

2 El batedor Shinicki Sato, membre de l'e ip japon&, que ou meda% de bronze, aca d a de batre la ilota i inicia la corm& en un partit jugat contra Xina Taipei.

I Beisbol

En els Jocs de Barcelona, el beisbol va ser esport olímpic per primera vegada, tot i que ja havia figurat com a esport de demostració en els Jocs d7Estocolm el 1912, i en els de Beriín, Hblsinki, Melbourne, Tbquio, Los Angeles i Seül. En els darrers temps s'havia parlat de la possible participació de professionals en el beisbol olímpic, perb, tenint en compte que les dates coincideixen amb la lliga professional nord-americana, com passa també en el cas de l'hoquei sobre gel en els jocs d'hivern, aquesta possibilitat sembla forsa remota.

En el terreny esportiu, la innovació més notable va ser l'estructuració de la competició en un torneig de tres fases, amb un total de 32 partits -a diferbncia de Seül'88, on la competició comprenia un torneig de 16 partits i una fase preliminar amb dues divisions de quatre equips cadascuna. La fase meliminar va tenir lloc durant els set primirs dies de la competició, i cada equip es va enfrontar amb tots els altres. Les semifinals es van jugar en un sol dia, en qub es van

enfrontar el primer contra el quart classificats i el segon contra el tercer. El primer i el segon classificats van ser considerats equips locals. Les finals es van disputar també en un sol dia; els perdedors dels dos partits de les semifinals van lluitar pel tercer i quart llocs de la classificació final, i els dos guanyadors, per la medalla d'or. Els equips locals es van decidir per sorteig.

I La competició

Des del primer dia, la selecció cubana de beisbol era la clara favorita. El seu entrenador, Jorge Fuentes, va declarar: <<Hi ha rivals que cal tenir en compte: el Japó, els Estats Units, Puerto Rico, Xina Taipei i potser també Italia. Com a entrenador no vull creure que siguem els candidats a l'or, perb personalment ho crec així>>. La selecció cubana que va jugar a Barcelona passara a la histbria com una de les més potents de tots els temps. D'altra banda, Xina Taipei i el Japó van acaparar la plata i el bronze,

Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 i 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 ~ 1 9 1 e . . . e.. . .

hstal.lacions

Estadi de Beisbol de IEHospitalet Estadi de Beisbol de Viladecans

Sistema de comoeiici6

Lliga prelimnar en un sol grup, sem~finals (1-4, 2-3) i finals

Nombre de proves

Un torneig masculi de 8 equlps

Participants

Prova Esportistes CON

Homes 160 8

lnternatiorml Baseball Association (IBA)

President Secretari general Delegats tecnics

Sr. Robert E. Srnith Sr. Casper Pielak Sr. Aldo Notari

Sr. M~quel Ortín

1 ' Moment del artit de la fase

&purat enrre Xina Taipei i els Estats Units, medalla de plata i

I mart classificat. kpectivaníent. '

e enfront& Cuba i la Reph lrca Dominicana

I acaba amb la victciria cabana, per 8 corregudes contra o. 3 Un jugador de I'equip de Puerto Rico ame6a a una base en e1pam.t en q 3 aquesta selecció es va enfrontar amb la de Xina Taipei amb el resultat de 10 a I ahvor dels asidtics.

4 Les seleccions asidtiques Xina Taipei i el Jap6 - I'equip que es veu a la fotogmfia -, van peder contrarestar la gran pothcia dels equips americans i van awnswuir. tots dos. tenir

> La competició de beisbol dels Jocs Olímpics de Barcelona fou dyuna gmn qualitat. Un a m p l e en són els enfrontaments entre els Estats Units i el Japó, tant en la fase preliminar com en IaJnak en e l p r t i t p

judienr-se a me alla de bronze.

respectivament. L'equip dels Estats Units, en canvi, integrat majorithriament per joves universitaris, va haver de conformar-se amb el quart floc.

L'equip espanyol de beisbol, últim en la classificació, era la primera vegada que participava en un jocs olímpics, i tan sols va aconseguir vi3ncer Puerto Rico. Tanmateix, l'i3xit de públic durant tota la competició i els elogis que van rebre els dos estadis on van tenir iloc les competicions, el de YHospitalet i el de Viladecans --ciutats que tenen un bon nombre d'aficionats-, van contribuir a la difusió d'aquest nou esport olímpic. Aquests dos estadis són instal4acions de nova planta: el de 17Hospitalet té una capacitat per a 7.000 espectadors, i el de Viladecans, per a 4.000. Cuba va arribar a les semifinals al capdavant de la classificació, sense haver perdut cap partit i amb els Estats Units com a contrincant. Els Estats Units van intentar de nou guanyar Cuba, després d'haver estat derrotats per 9 a 6 en les preliminars.

I Nom CON Or Cuba CUB

Plata Xina Tai@ TPE

Bronze Ja06 JPN

4t Estats Units daAm&rica USA

58 Puerio Rico PUR

6& República Dominicana OOM

7& IMIia KA

e4 Espanya ESP

En un impecable partit, que va guanyar Xina Taipei davant el Japó per 5 a 2, l'equip vencedor va fer tres quadrangulars en les cinc corregudes que va aconseguir, i el seu llanqador Chien-Fu Kuo Lee va tenir una brillant actuació durant les nou entrades. Els japonesos, tot i que van jugar amb la rapidesa que havia caracteritzat aquest equip durant tota la competició, no van poder accedir a la final. El partit en qui: es disputava la medalla de bronze va acabar amb la victbria del Japó davant els Estats Units per 8 a 3.

Finalment amb una espectacular victbria d'll a 1, Cuba es va imposar a Xina Taipei en la final i va tancar, així, una memorable actuació en uns jocs en qui3 no va tenir rival. Dias va demostrar ser un gran llanqador i va eliminar vuit batedors a la base de meta. La batuda va marcar de nou la clara superioritat de Cuba, amb 18 batades v2lides i tres quadrangulars davant les quatre batades vhlides i cap quadrangular de l'equip de Xina Taipei.

1 Abans de comenpr la competició, tothom ja suposava que Por aniria a parar a mans de I'equip dels Esrats Units. A la imatge, Michael Jordan (dorsal 9) i Scottre F'ippen (dorsal 8) disputen un rebot amb Dino Ra@ (dorsal 14, vermell), en reshrcia de Magic ~oKnson i de Lany Bini, en lafinnl que van jugar amb Crodcia

I Basquetbol -

El Palau d'Esports de Badalona va acollir un torneig de basquetbol molt diferent del d'altres edicions dels jocs olímpics. La presbncia, per primer cop en uns jocs, dels professionals nord-americans i la participació de noves delegacions europees, com Lituania o Croacia, van ser al4icients afegits a l'espectacularitat d'aquest esport. Badalona, amb una població d'uns 225.000 habitants, situada a 10 km al nord-est de Barcelona, Q considerada com una de les ciutats europees amb més afecció al basquetbol. El 1930 s'hi va fundar el Club Joventut de Badalona; des d'aleshores, s7ha mantingut sempre en la primera categoria, ha aconseguit diverses vegades el liderat en la Copa, la Lliga, la Copa Korac i l'any 1992 va ser subcampió d'Europa.

El Palau d'Esports de Badalona, constniit per als Jocs de Barcelona amb una pista central i dues pistes d'escalfament annexes, té una capacitat per a 12.500 espectadors. A més, hi havia com a instal.lacions d'entrenament els pavellons Llefih, Casagemas i la Plana, tots a Badalona.

I La competició masculina

Des del comenqament de la competició, amb la participació dels professionals americans, ningú no va pensar que l'or podria anar a parar a unes altres mans que no fossin les de l'equip del somni, el Dream Team, l'equip esportiu que potser ha aplegat mai els millors jugadors de tots els temps: Magic Johnson, Lany Bird, Michael Jordan, Charles Barkley, Patrick Ewing, David Robinson, Karl Malone, Scottie Pippen, Chris Mullin, Clyde Drexler, John Stockton i Christian Laettner. Aquest equip nord-america milionari va arribar a Barcelona amb un avió particular i es va allotjar en diversos hotels de la ciutat.

Borislav Stankovic, secretari general de la Federació Internacional de Basquetbol (FIBA), va contribuir d'una manera decisiva a aconseguir aquesta preskncia dels professionals nord-americans. Va ser eil qui va fer que es modifiquessin les regles de la FIBA per permetre que els jugadors de la NBA poguessin competir

Seqiihcia de la competició Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 a . a..........

Instal.laci6

Palau d'Esports de Badalona

Sistema de competicid

Uiga prdiminar en dos grups, quarts de final (en el torneig masculi), dassificatoris, semifiais i finals

Nombre de proves

Masculines: 1 torneig de 12 equips Femenines: 1 torneig de 8 equips Tdal: 2

Participants

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON

Homes 144 12 Dones 96 8

FBdéraüon lntwnationale de Basketball (FIBA)

President S e w e M general Megats thnics

Sr. George E. ffillian Sr. Borislav Stankovic Sr. Lubomir Kotleba

Sr. Nar Zanoltn

El nord-americd Michael Jonian va ser indiscutiblement el millor jugador del torneig. -i2'

" Eis equi s d'Espanya i drls fitats dits, en el deseans del artit de la fase preiminar w van disputar el 2 de juli3 i que va guanyar el Dream Team

4 Els seguidors de I'equip nord-americd va . ser molt nombrosos i esvvan fer veure &m*t tota la wmpeticid.

5 La xinesa Dongrnei Zheng fa un tir lliure en la flnal femenina entre els equips de la Repfiblica Po ular & la Xina i 1% u$ &$cat, que es va de&% a favor d'aquest segon.

en els partits internacionals, i especialment en els jocs olímpics. El 1989, la FIBA va donar el vist-i-plau a les demandes de Stankovic, després de veure el gran bxit de 1'Open McDonald's, torneig alternatiu que es juga cada any a diverses ciutats europees amb la participació d'un equip de la NBA.

Un cop designat l'equip de professionals que formaria la selecció nord-americana a Barcelona'92, es va optar per Chuck Daly com a entrenador. Daly havia estat coach dels Detroit Pistons els anys 1989 i 1990, i va ser considerat com la persona idbnia per crear un equip compacte, tot i que partia de personalitats i talents molt diferents.

L'equip nord-americ8 va guanyar l'or després de vbncer la selecció croata per 117-85 en la final. Van dominar la competició i van guanyar vuit partits amb un avantatge de 44 punts de mitjana. Ni tan sols els d o r s equips europeus, com CroAcia -hereu, en bona part, de l'equip iugoslau que havia aconseguit la medalla

de plata als Jocs de Seül-, que va aconseguir la medalla de plata, i Lituhnia, medalla de bronze, no van poder competir amb el Dream Team. I aixb va ser així perqui: era un conjunt capaC de tenir reaccions imprevisibles en situacions relativament incbmodes, com el resultat 56-42 a favor dels nord-americans en qui: es trobaven un cop finalitzada la primera part de la final contra Crohcia; perb així que va comenqar la segona part, ho van resoldre amb un parcial de 33 a 14, que va servir per a segellar definitivament la victbria. Aquesta vegada, per motivar el seu equip, Chuck Daly va projectar als vestidors un vídeo de 12 minuts sobre la derrota de la selecció dels Estats Units davant de la Unió Sovihtica als jocs de Munic de 1972.

Durant la ronda preliminar, en qui: havien venqut la selecció croata per 103-70, els nord-americans van arraconar Toni KukoC, l'estrella de l'equip, forqant-10 a un joc molt poc ilu'it. Kuko'c, que fa 2,08 m d'alqada i est% considerat com el millor jugador fora de la NBA, va saber

compensar els seus errors amb 16 punts i 9 assisti?ncies en la final. El resultat de la final va ser el mateix, per6 aquest cop el marge va ser de 32 punts en lloc de 33. En les semifinals l'equip nacional de Lituhnia, amb Sadínas MarEiulionis i Arvidas Sabonis, va caure per 127-76 davant els nord-americans. En la final, Jordan va obtenif22 punts, i Barkley, 17. L'equip dels Estats Units va aconseguir transfomar el 67 % dels seus lianqaments. Els croats, perb, en els primers 10 minuts de partit van tenir una actuació ben meritbria, en qu& els seus jugadors més destacats, com ara Draien Petrovié, Toni KukoC, Dino Radja, StojkoVrankovié i Franjo Arapovic van intentar igualar els nivells.

Barkley va destacar com a mkxim encisteliador del torneig, amb 18 punts de mitjana per partit, i va igualar el &cord olímpic dels Estats Units en aconseguir 30 punts davant la selecció del Brasil. L'equip del Brasil, malgrat tot, va ser una de les revelacions del torneig, i va acabar en cinquena posició, darrere de 17Equip

Unificat, el qual no va saber estar a la mateixa altura que l'equip de la Unió Sovistica en les darreres edicions dels jocs olímpics. L'Equip Unificat va perdre la medalla de bronze davant l'equip de Litukia, alguns dels integrants del qual havien format part de la selecció sovistica. Quan els membres de l'equip nord- americh van pujar al podi, entre Crohcia i Lituhnia --dos pdisos que feia dos anys encara no eren ni tan sols estats independents-, ho van fer amb els uniformes oficials del Cornite Olímpic dels Estats Units, perd amb els xandalls oberts per amagar la publicitat dels patrocinadors oficials i no competir amb les marques amb qui? alguns tenen signat un contracte publicitari en exclusiva.

Cal destacar el baix nivell que va mostrar l'equip espanyol, derrotat en la fase preliminar del torneig per les seleccions d'Alemanya, Crsacia i els Estats Units, aquestes dues darreres totalment previsibles, perb, inesperadament, també per la dYAngola. En aquesta fase inicial, només va imposar-se davant el Brasil,

1 Salt entre la xinesa Quing Liu i la jugadora de I'Equi Unificat Natalia ~ a s s u fkaia en el partit de la Brial femenina

2 La jugadora de l'equip nord-americd Teresa Weatherspoon entra a cistella en el partit & la final 34 , que els Estats Units van uanyar ciavant de ~ u 6 a per if8 a 74.

3 Katrina McKlain, de I'equip noni-americd, va encappalar la llista de les ju rebotejadom d e f E k z m h

encara que nom& per un punt d'avantatge. La posterior victbria, per només tres punts, sobre l'equip d'Angola en el partit pel novk lloc, no va servir de revenja. La desconeguda selecci6 d'Angola, la gran revelació del seu co~tinent, guanyadora del Campionat d'Africa els anys 1989 i 1990, va acabar en un distant des& lioc.

I La competició femenina

I si en la competició masculina havíem de parlar de previsi6, en la femenina l'imprevist va donar la victbria a l'Equip Unificat. La final ja s'havia decidit en la semifinal, en qub es van enfrontar les nord-americanes, bicampiones a Los Angeles i a Seiil, amb les representants de 1'Equip Unificat; el partit va acabar amb la derrota de l'equip nord-america per 79-73. L'entrenador de 1'Equip Unificat, Ievgeni Gomelski, és germh d'Aleksandr Gomelski, l'entrenador de l'equip sovibtic masculí que guanya l'equip nord-americ8 a Seiil.

L'encreuament entre els Estats Units i 1'Equip Unificat va desequilibrar el torneig, perqub ni la República Popular de la Xina ni Cuba -que van pugnar pel bronze- no semblava que tinguessin prou entitat per enfrontar-se amb les dues seleccions favorites. Els dos Últims partits gairebé no van tenir emoció. L'Equip Unificat va guanyar amb comoditat la República Popular de la Xina per 76-66, aplicant un mínim d'exigbncia en el tir exterior i sense esforqar-se en el control dels rebots, igual que van fer les nord- americanes amb l'equip de Cuba, que van guanyar per 88-74.

Pel que fa al paper de l'equip amfitri6, Espanya va perdre tota opció a la lluita per les medalles en tancar la fase prbvia de la competici6 amb una espectacular derrota per 114-59 davant l'equip femeni dels Estats Units. L'equip espanyol va comenpr perdent davant la República Popdar de la Xina per 66-63, resultat que obligava que guanyessin per quatre punts la República Federativa Txeca i Eslovaca, perb tan sols la van guanyar &un.

Dones

I Nom CON Or Estats Units dtAmMca USA

I Nom CON

Or Eau i~ Unificat EUN

Plata Croacia CRO

Bronze Lituzvlia LTU

4t Equip Unif~cat EUN

SA Brasil BRA

68 Austrhlia AUS

78 Alemanya GER

Ei Puerto Rim PUR

Plata Rephbl~ca Popular de la Xlna CHN

Bronze Estats Units d'AmMca USA

4t Cuba CUB

!3 Esoanva ESP

68 República Federativa Txeca i Eslovaca TCH

76 Brasil ERA

8e Wlia ITA

1 El jugador indonesi Hermawan Susanto va ser tercer classincaf i medalla de bronze & la prova individual masculina, en la r l els seus compam'otes

lan Budi Kusuma i Ardy Viranata s'emportaren l'or i la plata, respectivament.

2 La jugadom xinesa Jiuhong Tan va aconseguir la m&lla de bronze en la prova individwl femenina, honor que wmparli amb la seva conphiota Hua Huang.

3 Suri Susanti, dTndon&sia, guanyadora de la meduila d'or individual femenina

Les competicions de bhdminton van tenir Uoc al Pavelló de la Mar Bella, una constl-ucció de nova planta dissenyada segons les necessitats espe,cífiques d'aquest esport. Situat a l'Area del Parc de Mar, a tocar mateix de la Vila Olímpica, el pavelló disposava de tres pistes de joc, de 12 m d'alqada lliure, d'aire condicionat i tenia una capacitat per a 4.000 espectadors. Era, doncs, el marc idoni per a l'estrena olímpica oficial del bhdminton, que només havia estat inclbs com a esport de demostració en els programes dels jocs de Munic'72 i de Seül'88.

El torneig olímpic es va disputar pel sistema d'eliminació directa, en partits al millor de tres sets. Els 36 cornitbs olímpics nacionals participants hi van enviar un total de 177 representants.

Els resultats de la competició van confirmar el predomini asiiitic en aquest esport. De les setze medalles (quatre d'or, quatre de plata i vuit de bronze, perqub no es disputen partits per decidir el tercer i quart llocs), cinc van ser per als indonesis

(que abans dels Jocs de Barcelona només havien obtingut una medalla de plata, en tir amb arc, a Seiil), cinc més per als xinesos, quatre per als coreans i les dues restants per a Malhisia i Dinamarca.

El públic que va assistir a les competicions va ser molt nombrós. El primer dia (en qub va tenir lloc la discreta per6 digna actuació espanyola) i els dos úitims (en qub es van disputar les semifinals i les finals), el pavelló es va omplir de gom a gom. En les altres cinc jornades de competició, hi va haver una mitjana de tres quarts Centrada.

I Individuals femenins i masculins

En les dues competicions individuals, l'or va ser per als representants d'Indonbsia, que van obtenir, a més, una medalla de plata i una de bronze.

Susi Susanti, la millor jugadora indonbsia, va fer realitat els prondstics en imposar-se a la coreana Soon Hyung Bang en la final.

Julid &O&

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 ( 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 . . . . . . . . Instai.laci6

Pavell6 de la Mar Bella

Sistema de competici6

EliminacM directa

Nombre de proves

Masculines: 2 Femenines: 2 Total: 4

Participants

Prova Esport~stes CON Prova Esporhstes CON

Homes Dones

Individuals 57 32 Individuals 52 27

Dobles 60 21 Dobles 58 20

The lntemational Badminton Federation (IBF)

President Secretari general Delegats thnics

Sr Arthur E. Jones Sra. Veronica Rowan Sr. Craia Reedie

Sr. Torsten Berg

1 i 2 La final de dobles femenins va esdevenir un emocionant partit en quL es van enfrontar la parella xinesa formada per Weizhen Guan i Qunhua Nong (1) i les coreanes Hye Young Hwang i So-Young Chung (2). A la fi, les coreanes es van endur l'or.

3 Vista d'una de les pistes de competicid del Pavelld de la Mar Bella, al costat de la Vila Olímpica de Barcelona, durant un partit de dobles femenins Malgrat que b un esport dominat pels pafsos asiatics i amb poa aficionats a Eum a, va tenir un bon &it depdlie.

Li va correspondre, doncs, l'honor de rebre de mans del president del COI, Joan Antoni Samaranch, la primera medalla de la histbria olímpica del bhdminton, i també d'escoltar per primer cop en uns jocs olímpics l'himne d71ndonbsia.

La competició individual masculina va ser dominada pels jugadors indonesis, que van endur-se l'or, la plata i un dels dos bronzes. En els quarts de final hi va haver dues sorpreses: el gran favorit de la competici6, el xinbs Jianhua Zhao, va ser derrotat per l'indonesi Herrnawan Susanto, i el malai Rashik Sidek va perdre davant el danbs Thomas Stuer-Lauridsen.

El danbs va ser, al capdavall, l'únic medallista de tota la competició de bhdminton que no era cap de sbrie, i també Púnic guardonat que no era asihtic. En la final uindonbsia>>, Alan Budi Kusuma (or) es va imposar, contra pronbstic, al seu compatriota Ardy Wiranata (plata).

I Dobles femenins i masculins

Els representants de Corea van aconseguir en dobles el mateix que els indonesis en individuals: guanyar les dues medalles d'or. Un doble enfrontament entre xineses i coreanes en les semifinals va permetre que una parella de cada país accedís a la final; després de tres sets molt disputats, l'or va ser per a les coreanes Hwang i Chung, i la plata per a les xineses Guan i Nong.

En dobles masculins es va repetir gairebé de manera idbntica el que havia passat amb les pareiles femenines. En les semifinals, els coreans Kim i Park van desfer-se dels germans Razif i Jalani Sidek, que van obtenir la primera medalla olímpica en tota la histdria de Malhisia (bronze), on ara són autbntics herois nacionals. En l'altra semifinal, Hartono i Gunawan, la parella indonzsia, va vbncer amb una certa comoditat els xinesos Li i Tian. En la final, perd, els indonesis van perdre davant els coreans Moon-Soo Kim i Joo-Bong Park.

I Nom CON

Or Kusuma, Alan Budi INA

Plata Wiranata, Ardy INA

Bronze Stuer-Lauddssn, Thomas DEN

Bronze Susanto, Hennawan INA

56 Zhao, Jianhua CHN

56 Sidek, Rashtd MAS

56 Hover-Larsen. Pou1 Erik DEN

56 Kim, Hak Kyun KOR

Dones

Individual

I Nom CON

Or Susanti. Susi INA

Plata Bang, Soo Hyun KOR

Bronze Huana. Hua CHN

Bronze Tang, Jiuhong CHN

56 Lao. Anna AUS

51, Kusumawardhani, Sarwendah INA

58 Lee, HeungSoon KOR

56 Jaroensin, Somharutha~ THA

Homes

Dobles

I Nom CON

Or Kim. M. I Park. J. KOR

Plata Hanono, E. 1 Gunawan, R. INA

Bronze Li, Y. I Tan, B. CHN

Bronze Sidek, J. 1 Sidek. R. MAS

58 Mainakv. R. R. I Subaaia. R. A. INA

56 Matsuno, S. 1 Matsuura, S. JPN

56 Paulssn. J. I Svaner. H. DEN

56 Lee, S. / Shon. J. KOR

Dones

Dobles

I Nom CON

Or Hwana. H. / Chuna. S. KOR

Plata Guan, W. / Nong, Q. CHN

Bronze Gil. Y. I Shkn. E. KOR

Bmnze Lin, Y. 1 Yao, Fen CHN

51, Cator. R. / Lao. A. AUS

56 Bradbury, J. J. I Clark. G. M. GBR

56 Benatsson. C. 1 Benaksm. M. S M

56 F i , A. / Tampi, L. INA

I Boxa

1 Combat entre I'es anyol Faustino Reyes (L vermen), i Ramazi Paliani, de I'Equip Unificat, en la categoria dels 57 kg. El representant espanyol, de tan sols 17 anys, va guanyar la plata del pes ploma

2 El nord-ammmcci d'origen mai& dscar de la ~ o y a va ser el guan ador de l'or en la cate oria rfkpes lleu eren el comgat que el va en&ntar amb el cam ió del món, I'aiemany &arco ~ u á o l p ~ l .

3 La competició de boxa va tenir lloc al Pavelló Club Joventut Badalona En aquests jocs es va tomar al torneig olímpic amb un sol ring.

En la competició de boxa de Barcelona'92, per limitar la participació de boxadors, VAssociació Internacional de Boxa Amateur (AIBA) va establir un nombre mhxim per continent, amb Vexcepció d'Arnkrica, que va ser considerada en dos grups diferents. Els participants havien de tenir una edat compresa entre 17 i 32 anys, i havien de presentar el seu llibre d'historial de competició amb els certificats de l'examen m6dic bfisic i una confirmació de l'examen anual. Amb aquesta reducció de participants (108 menys que a Seii1'88), I'AIBA es posava com a objectiu augmentar la qualitat de la competició de boxa dels Jocs de Barcelona. La introducció de la informfitica en els sistemes de puntuació, en substitució de les tradicionals cartolines, va ser una de les grans novetats respecte als Jocs de SeÜl788. En els Jocs de Barcelona, els jutges, rnitjan~ant un sistema electrbnic, comunicaven la puntuació a un ordinador durant el combat; d'aquesta manera, s'evitaven els possibles canvis dels jutges en les seves anotacions.

En el marc de l'antic Pavelló Club Joventut de Badalona, que amb Vaplicació del look olímpic adquiria un aire renovat, es va tornar al tradicional ring únic, en lloc dels dos que s'havien instal-lat en els últims jocs. Prova de la qualitat esportiva dels boxadors inscrits en la competició dels Jocs de Barcelona va ser la predncia d'onze campions del món: Eric Griffin en el pes minimosca, István Kovács en el mosca, Serafim Todorov en el gall, Kirkorov Kirkor en el ploma, Marco Rudolph en el lleuger, Juan Hernández Sierra en el wklter, Juan Carlos Lemus en el superwklter, Tommasso Russo en el mitjfi, Torsten May en el sernipesant, Félix Savón en el pesant i Roberto Balado en el superpesant. De tots ells, només sis van aconseguir classificar-se per a les finals.

Nelson Mandela, president del Congrés Nacional Africfi (CNA), va presenciar el combat de Fana Rhwala, de l'equip sud- africfi. En altres combats, entre el públic assistent també hi van ser presents Evander Hollyfield, l'actual campió del món professional dels pesos pesants, i

Seqiihncia de la competició Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 . . . . . e . . . . . . . .

Pavelló Club Joventui Badalona

Sistema de competici6

Eliminació directa

Nombre de proves

Masculines: 12

Patiicipants

Prova Esportistes CON Prova Esportles CON Prova Esportistes CON

Homes

Minimosca 30 30 Ueuger 29 29 MltjA 28 28

Mosca 31 31 Superlleuger 30 30 Semipesant 28 26

Gall 31 31 WBlter 30 30 Pesant 23 23

Ploma 31 31 Supet-weiter 30 30 Superpesant 18 i 8

Association lnternationaie de Boxe Amateur (AIBA)

President Secretari general Delegats t h i c s

Sr. Anwar Chowdhry Sr. Karl Hehz Wehr Sr. Emil Jetxev

Sr. Arthur Tunstall

1 EI boxador cubd Joel Casamayor (de blau), en el combat contra I'irlandPs Wayne McCullou h, es va proclamar venceAr en la cate ona de pes gall En totaf l'equz cubd es va endur nou $ les dotze medalles d'or que hi havia en joc

2 El nigerid Richard Zgbin hu va u&r en segon%oc en Paprai que va disputar contra el cubd Roberto Balado, en la categoria de mCs de 91 kg.

Edwam3 esquivant un C% del nord-americd Chris C! B i d El nord-ameri& va arribar a disputar la final de la categoria defins a 75 kg contra el cubd Ariel

1 Hemández Asnrv. en-anL va vhrcer aquest &Ger. - 4 El b o x d r nord-cored Chol Su Choi va guanyar l'or en la categoria de es mosca ciavant el cubd $aril González

5 Primer combat del búI ar Dimitrov Tontxev i defcubd Julio González El búlgar va v2ncer, erd posteriorment va ser efiminat pel campió &car de la Hoya

6 L'espanyol Rafael Lozano és consolat el seu contrincant desph L1 combat.

7 El euba Juan Carlos Lemus, campió del món en la seva categoda, va ser el guanyador del supm2lter.

8 Faustino Reyes, medalla de plata en la categoria de pes ploma, en ple combat.

9 El cubd Rogelio Marcelo (a la dreta), medalla d'or en el pes minimosca

1 o El boxador arbd Fil& Savón (a ia dreta), una de les mhn'mes ahaccions d'aquesta competició

Izonritei

Teófilo Stevenson, triple medallista d'or en els jocs de Munic, Mont-real i Moscou en la categoria dels pesos pesants; considerat el millor boxador de tots els temps. Un altre convidat d'excepció va ser George Foreman, veterh boxador nord- arneric2, ex-campió dels pesos pesants, que estava preparant un nou combat amb Hollyfield pel títol dels pesants i que va destacar l'excepcional qualitat de l'equip cub&. Aquest equip va arribar a situar nou boxadors en les dotze finals possibles.

I La competició

L'espanyol Rafael Lozano va aconseguir una important victbria en derrotar el nord-americ8 Eric Griffin, campió del món en la categoria dy pes minimosca. Lozano va declarar: eEs la victbria més important de la meva carrera esportiva. Eil ha estat molt r2pid i ha pegat més que jo, perb els meus cops han estat més contundents i efectius, i per tant he puntuat més., De tota manera, Lozano va caure després davant el cub2 Rogelio

Marcelo i no va poder arribar a les semifinals. Macelo, subcampió del món a Moscou e1 1989 i a Sydney el 1991, acabaria enduent-se la medalla d'or. L'altre púgil destacat de l'equip espanyol va ser el jove Faustino Reyes, de 17 anys, que finalment es va haver de resignar a la plata en perdre la final del pes ploma davant Andreas Tews. <<El meu adversari no m'ha deixat lluitar com a mi m'agada~, va declarar Faustino Reyes. c<Perb no m'ha fallat la tecnica sinó

En la categoria de pes mosca, l'or va ser per al boxador nord-corea Chol Su Choi, que va derrotar el cub2 Raúl González, després d'haver eliminat en les semifinals el campió del món, l'hongarks István Kovács.

El també cub2 Joel Casamayor, de 21 anys, va aconseguir la medalla d'or en pes gall i la primera victbria important en vhncer l'irlandks Wayne McCullough. L'irlandhs Michael Carruth, per contra, va derrotar el cub8 Juan Hernández Sierra

en el pes wblter, en un combat que va dominar amb facilitat, tot i la resistkncia del seu adversari.

L'or en la categoria de pes superlleuger va correspondre al cubh Héctor Vinent, i la plata, al canadenc Mark Leduc. <<No crec que els boxadors tinguin por de l'equip cubib,, vqdeclarar Vinent. El nord- america Oscar de La Hoya, de 17 anys, va derrotar l'actual campió del món, l'alemany Marco Rudolph, i va aconseguir l'or en el pes lleuger. <<Sóc d'origen mexica>>, va declarar, <<i per aixb vaig sortir amb les banderes mexicana i nord- americana,,. Marco Rudolph va reconbixer la superioritat del seu rival amb relació al nivell que havia demostrat en el campionat del món de Sydney, per6 va criticar el nivell esportiu de la competició de boxa dels Jocs, que considera <<molt b&sic>t.

El també cub& Ariel Hernández Ascuy va guanyar la medalla d'or en pes mitja en vbncer el nord-americi Chris Byrd, després d'un combat molt dur, en qub,

- Boxa

Minimosca L "Omes

r Nom CON

Or Marceio Garcia. Roaeiio CUB

Plata Bojlnov, Dan~ei Petmv BUL

Bmnze Quast. Jan GER

Bronze Veiasco, Roel PH1

5e Lozano Muiioz. Rafaei ESP

58 Will~ams, Rowan Anthony GER

5e Lakatos. P*l HUN

58 Barbu, Vaientin ROM

Homes

Gall

I Nom CON

Or Casamavor Jhonson, Joel CUB

Plata McCullough, Wayne IRL

Bronze Achik, Mahamed MAR

Bmnze Li, Gwang Sk F'RK

58 Molina Fwevra. Remialo D. ARG

58 Todorov. Seraiim S~meonov BUL

58 Sabo. Mohammad NGR

segons va declarar Hernández Ascuy, ccl'estil nord-americh s'assemblava molt al cub&>>, cosa que li va complicar el combat.

EI cub& Félix Savón Fabre, el boxador que va despertar més expectacici en aquests jocs -tot i que el seu estil va provocar algunes discrephncies-, va guanyar la medalla d70r en el pes pesant en una final poc emocionant davant el nigeria David Izonritei, un púgd ja vetera i a punt de retirar-se.

L'alemany Torsten May va guanyar la medalla d'or en pes sernipesant davant el boxador de 17Equip Unificat Rostislav Zaulitxni. El cub& Juan Carlos Lemus va obtenir la medalla d'or en pes superw&lter davant el neerlandbs Orhan Delibas, i Roberto Balado (campió del món a Moscou el 1989 i de Sydney el 1991, primer classificat en el Challenge Cup de Berlín el 1990, els Goodwill Games de Seattle el 1990 i el Boxam Barcelona792), també cub$ va aconseguir la medalla d'or en pes superpesant després d'haver guanyat el nigeria Richard Igbineghu en la final.

Homes

Mosca

Nom CON

Or Choi, Chol Su PRK

Plata Gonzfrlez Sgnchez. Rau1 CUB

Bronze KovAcs, IsivAn HUN

Bronze Ausfin. Imothv USA

58 Peden, Robert Loyd AUS

58 Avila, Háctor Jul~o DOM

58 Mwangata, Benjamin TAN

58 Serradas Sutez. David W. VFN

Homes

Ploma

I Nom CON

Or Tews, Andreas GER

Plata Reyes L ~ D ~ z , Faustino ESP

Bronze Sdtani, Hocine N N

Bronze Palimi, Ramazi EUN

50 Su6rez Edua, Eddy CUB

58 Damien Sosa Victoriano DOM

58 Park, Duk Kyu KOR

58 Durnitrescu. Daniel ROM 58 Jalnaiz, Roberto PH1

Homes

Supefileuger

1 Nom CON I Nom CON Or De la Hova. &car USA Or Vinent Chamn. Héctor CUB

Plata Leduc. Mark CAN Plata Rudolph, Marco GER

Bronze Hong, Sung SI^ KOR

Bronze Bayarsaikhan, Namj~l MGL

56 Tontxev Tontxo, D~mrtrov BUL

56 Lorcy, Julien FRA

56 Chaver, Ronald PH1

56 Matumla, Ha11 TAN

Bronze KjPI, Jyri GOran FIN

Bronze Domftei. Leonard Donn ROM

W Bwneb, Laid ALG

W Nikolaiev, Oleg EUN

58 Richardson, Peter GER

56 HUN

Homes

W6lter Homes

Superwijiter

I Nom CON 1 Nom CON

Or Carruth, Michael IRL

Plata Hernández Sierra. Juan CUB

Or Lemus Garcia, Juan Carlos CUB

Plata Delibas, Oman NED

Bronze Acevedo Santiago. Aníbai PUR

Bronze Chenatai. Arkom THA

Bronze Reid, Robin David GER

Bmnze Mlzsei, Gy6rgy HUN

56 Maselino, Fao Francis ASA W ütto, Andreas GER

56 Kar~aEiauskas. Viii ius L N W Sapiavskis, Igors LAT

56 Klemetsen. Ole NOR 58 Vastag, Franclsc ROM

58 Antman. Sixen SWE 56 Márquez, Raúl R. USA

Homes Homes

Semipesant Mitja

I Nom CON

Or HernAndez Ascuy. Ariel CUB

Plata Byrd, Chns C. USA

Bronze Johnson, Chns CAN

Bronze Lee, Seung Bae KOR

W M e . Ahmed ALG

I Nom CON

Or May, Torsten GER

Plata Zaul~txnl. Rostslav EUN

Bronze Ekhs, Zoltán HUN

Bmnze Bartn~k, Wojctech POL

56 Espinosa Capo. Angei CUB

58 Wilson, Stephen W~ll~an GBR

56 Raforrn, Roland SEY

56 Griim. Montell USA

56 Trendafilov, Sefan Gueorguiev BUL

56 Ottke. Sven Andreas GER

W Papilaya, Alberl INA

Homes

Pesant

Homes

superpesant

I Nom CON I Nom CON

Or Savón Fabre, FBlix CUB

Plata Izonritei, David NGR

Or Balado Méndez, Roberto CUB

Plata Igbineghu, Richard NGR

Bronze Van der Liide, Amold NED

Bronze Tua. David NZL

Bronze Russinov, Svilen Aldinov BUL Bronze Nielsen. Brian DEN

56 Fischer. Wilhelm GER 58 Johnson. Kirk CAN

56 Doualas. Paul IRL 56 Ju SkeviEius. G i i LTU

58 Hrivndk. Peter TCH 56 Ri~ckschloss, Vojt6ch TCH

56 Nicholson. Danell USA 56 Donald, Lany Antion USA

1 La wmpetició de imgiiisme en aigües trunqui f ies es va desenvolu ar al Canal Olímpic 8, CasteIIdefeIs, situat a 15 km &Barcelona, entre el dies 3 i 8 d'agost.

2 Moment de la final del K-4 1.000 m, amb els equips d7Aushrflia (caiac número 6) i Romania (caiac número 9), en quP van quedar en tercera i cinquena posici6, respectivament.

I Piragüisme

La competició de piragüisme de Barcelona'92 va comprendre dues disciplines: les curses en línia en aigües tranquil4es i l'eslhlom en aigües vives.

Les proves de piragüisme en aigües tranquil-les van tenir lloc a Castelldefels, localitat costanera i turística de l'hrea metropolitana de Barcelona. El nou Canal Olímpic que s'hi construí té 1.200 m de llarg, 118 m d'ample i una profunditat de 3,5 m, i inclou edificis de serveis, com ara infermeria, bar, gimnhs, etc. Les novetats tecnolhgiques més destacades en aquest e s~or t van ser el sistema de sortida

I

automhtica -que va aconseguir eliminar per complet les sortides falses, fet usual en les proves d'aquesta modalitat (per exemple, 24 sortides nuleles a Seii1)- i el vídeo-finish, que permet la introducció automhtica dels registres dels participants en temps real. D'altra banda, cal destacar també els grans hangars d'equipament, la velocitat de la pista i la igualtat de

condicions per a tots els competidors. La capacitat del canal és de 8.000 espectadors, repartits entre la grada fixa numerada, la grada de gespa i una zona ombrejada de 900 m de lliure recorregut. Aquesta especialitat va constar de dotze proves, nou de masculines i tres de femenines. Els piragiiistes competien individualment i per parelles en les distancies de 500 i 1.000 m, tant en canoa (C-1 i C-2) com en caiac (K-1 i K-2); a més, el caiac de quatre places (K-4) participava en la distancia de 1.000 m. Les dones palejaven solament en caiac i sobre 500 m, en les tres especialitats de K-1, K-2 i K-4.

La competició va tenir lloc entre els dies 3 i 8 d'agost, i va comengar amb totes les entrades practicament venudes. S'hi van inscriure 193 embarcacions, amb 310 participants pertanyents a 48 seleccions.

La primera medalla va ser per al finlandks Mikko Yrjo Kolehmainen, de 27 anys, en la final de K-1500 m masculí, en qu& es va imposar a l'hongarks Zsolt Gyulay amb

Seqübncia de la competició Juliol host

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 6 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 . . e . . . . e -

Instal+acions

Parc del Segre de la Seu d'urgell Canal Olímpic de Castelldefels

Sistema de competició

Eslalom: dues Wigues. Aigües tranqu114es: &ries, eltmtnatbries, repesques, semifinals i finals

Nombre de pmves

Masculines: 12 Femenines: 4 Total: 16

Participants

Prova Esportistes CON

Aigües t~~~)quiI.les

Homes

K-1 500 m 28 28

K-2 500 m 60 30

K-1 1 .O00 m 26 26

K-2 1 .OM) m 54 27

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON

Eskilom

Homes

K-1 44 21

Dones

Fédhtion lntemationale de Can4 (Fic) P W e n t Secretari general Delegats tkn'cs

Sr. Serglo Orsi Sr. Oiio Bonn Sr. Sergi10 Orsi

Sr. Oito Bonn

Sr. Jo3 Perurena

primer pla) van guanyar la medalla de plata d'a uesta especialitat, encapga?ada per l'equip hongarb.

3 L'e uip australia del K-4 1.080 m masculí, guanyador de la medalla de bronze.

4 Els danesos Arne Nielsson i Christian Frederiksen van guanyar la medalla de plata del C-2 1.000 m i van aconseguir el sis2 lloc del c-2 500 n.

5 Kay Bluhm i Torsten R. Gutsche, de la delegaci6 alemanya, van guanyar la medalla d'or en les dues modalitats del K-2.

6 En la cursa de la primera semifinal del C-I 500 m, l'alemany Olaf Heukrodt (al carrer 9), medalla de bronze d'aquesta e ecialitat, i el let6 Efims %emews (al carrer 8), que va quedar en sis? lloc i no va passar a la finar

7 Al podi, els vencedors de la prova del C-I S00 m (d'esquerra a dreta): el representant de I'E ip Unifcat híikhail ~ G i n s k i , medalla de lata; el bíílgar ~ikolrri ~ e t g o v Bukhalov, mulalla d'or, i l'alemany Olaf Heukrodt, bronze,

6 Elfinland2.s Mikko Yrjo I. Kolehmainen, vencedor de la prova del K-1500 m.

un marge de 30 centbimes. En el K-1 curt en categoria femenina, l'alemanya Birgit Schmidt va inaugurar la llista de triomfs que obtindria el seu país, sobretot en les proves per equips. En la competició femenina, aquesta delegació va estar a punt d'assolir el ple, que van perdre per 15 centbsimes davant Hongria en el K-4 500 m. El mateix va passar en les proves masculines per equips, en qub solament van cedir davant els membres de 1'Equip Unificat en el C-2 500 m. A Castelldefels va ser un bxit la fusió d'esportistes de les dues antigues Alemanyes. Entre uns i altres hi va haver una gran compenetració, i hi van trobar una compensació als seus irregulars resultats en el rem disputat a Banyoles.

Hi va haver dues grans sorpreses: la primera es va produir en la final del K-1 1.000 m, en qub l'australii3 Clint Robinson es va imposar al noruec Knut Holmann i al carismiltic nord-americi3 Greg Barton; la segona va ser en el K-2 500 m masculí, en qui? els vigents campions mundials, els espanyols Juan José Román i Juan

Manuel Sánchez es van quedar a les portes del podi, que van ocupar els equips d'Alemanya, Polbnia i Ithlia, i es van haver de conformar amb el diploma olímpic, malgrat les grans expectatives que es van crear al seu voltant i el fet que tenien tot el públic al seu favor. Els búlgars van donar la gran sorpresa en les dues competicions individuals de canoa canadenca. Nikolai Petkov Bukhalov es va imposar en els C-1500 i 1.000 m en la categoria masculina. Aquest búlgar de 25 anys ja s%avia classificat a Seü1'88 en el tercer lloc en C-1 1.000 m i havia aconseguit el segon lloc en els Campionats del Món de París el 1991 en C-1500 i 1 .O00 m.

I Aigües vives

Va ser a la localitat pirinenca de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) on les proves de piragüisme en aigües vives van entrar en el programa olímpic després de la seva presencia a Munic772 com a esport de demostració.

El Parc del Segre de la Seu drUrgell va acollir les proves de piragiiisme en aigües v i v a Al lla de tota la eompeticid, va haver una gran afuhcia de pliblic en aquesta moderna instal.laci6 construrda per als Jocs de Barcelona

La Seu d'Urgell és, per tradició, un centre vinculat al piragüisme gracies a la seva situació geogrzca peculiar i a la presitncia dels rius Segre i Valira, que ofereixen espais idonis per a la prhctica d'aquest esport. La competició no es podria haver disputat en un escenari millor que el Parc del Segre. Aquesta instal.lació, un bell conjunt de tres hecthrees de terrenys al.luvials de zona verda, amb un espai esportiu constrult per als Jocs Olímpics, és situada en un paisatge que poc temps abans dels Jocs només era poblat de barraques a la vora del riu Segre, al seu pas per la Seu #Urgell. Estructurat a partir de tres canals artificials alimentats per les aigües del riu, el parc 6s format per un canal d'aigües tranquilales de 642 m per a usos esportius i recreatius; connectat a l'anterior per una presa reguladora, un canal d'esldom de 340 m de llargada per una amplada que oscil.la entre els 4 i els 16 m, amb un cabal m;'3xim de 15 m3

d'aigua per segon; un canal suau d'eslaom per a l'aprenentatge del piragiiisme; un circuit d'esquí de rodes de 1.836 rn per a

L . .

l'entrenament de corredors d'esquí de fons; un edifici de serveis i seu social d'activitats educatives; una zona de grades per a 1.000 persones, i una zona verda destinada a parc urbh.

Sens dubte, és una de les millors instal-lacions d'aquest tipus que hi ha al món, i l'única on la remuntada de les canoes es fa de manera automatitzada: quan els participants acabaven el seu descens, podien tomar al lloc d'origen grhcies a dues cintes transportadores que els permetien superar el desnivell sense esforq. A prop de la instal-laci6 es trobava la Vila Olímpica de la Seu d'urgell, establerta al Col-legi de La Salle, que acollí 147 esportistes de 24 comit&s olímpics, i 60 t&cnics i oficials.

El piragüisme d'aigües vives es va disputar entre els dies 31 de juliol i 2 d'agost, i va incloure les modalitats de canoa monoplaqa (C-1) i canoa biplaqa (C-2) en la categoria masculina i el caiac monoplaqa (K-1) en la categoria masculina i femenina.

1 EI vencedor del R-1 masculi, I'italid Pierpaolo F e m i , que va guanyar la competició després d'una segona mllnega impecable.

2 L'americd Richard Weiss, setz2 en la classifcació del K-1 masculí.

3 Els alemanys Udo Raumann i Rüdiger Hübbers, participants en el C-2.

4 Miroslav gimek i Jiií Rohan, representants de la Repzíbliea Federativa Txeca i Eslovaca, van guan ur la medalla de plata en prova del C-2 masculi.

516 una gran novetat del Parc del Segre respecte a d'altres jocs va ser la preshcia de cintes remuntadores mecdniques en els canals,

ue duien del final a I'origen 3 el cimit.

L'alemanya Elisabeth Micheler, que va viure a la Seu durant uns mesos abans de la competició, i un guarda forestal italih, Pierpaolo Ferrazi --que havia estat disset2 en la primera minega-, van vcncer en les proves de caiac monoplaqa. Ferrazi, favorit després de guanyar l'íútima Copa del Món d'Eslilom, va fer un recorregut sense cap penalització, i va acabar per davant el francbs Sylvain Curinier, que va aconseguir la medalla de plata en la primera participació internacional que feia, i de l'alemany Jochen Lettmann. El principal favorit en aquesta prova, el palista brithnic de 32 anys Richard Fox, cinc vegades campió del món en K-1, va quedar en quart lloc. En les dues competicions de canoa, el representant txecoslovac, LukG Pollert, va triomfar clarament en monoplasa, davant el brithnic Gareth Maniot i el franc&s Jacques Avril. En C-2, els nord- americans Scott Strausbaugh i Joe Jacobi van imposar la seva tbcnica sobre les portes vermelles (el gir i el pas contra corrent) a la rapidesa dels txecoslovacs Miroslav Simek i J3í Rohan sobre les

portes verdes (situades en la mateixa direcció del corrent). El bronze va ser per als francesos Franck Adisson i Wilfrid Forgues. La victbria de la parella nord- americana va tenir una notable repercussió informativa al seu país, on I'esliIom ocupa un dels primers llocs en els índexs d'audibncia de la televisió.

Pel que fa a l'actuació espanyola, cal parlar de desolació, ja que no es va classificar cap representant espanyol en el primer terq de la classificació, el millor resultat dels quals va ser el vint-i-dos& lloc de Xabier Etxaniz en el K-1.

En la seva visita a aquesta seu, el president del COI, Joan Antoni Samaranch, va declarar: <<Cal rendir homenatge a la Seu d'Urgell per l'organització i l'esfors utilitzats en aquesta especialitat olímpica. fis grAcies a aquest es for^ que des del COI ens veiem predisposats a treballar per incloure aquest esport en els jocs olímpics per sempre.>>

Piragüisme -Aigües tfanquil+les

Homes

K-1 500 m

Homes

K-2 500 m

I Nom CON Marca

Or Kolehmainen, Mikko Y@ . FIN 1 min 40,34 s

Plata Gyulay, Zsoit HUN 1 mm 40,64 s

Bronze Hdmann, Knut NOR 1 min 40,71 s

4t Bellingham, Norman USA 1 min 40,84 s

56 Kalesnik, Serguei EUN 1 min 40,90 s

64 bberato, Robato SUI 1 mm 41 $8 s

76 Scarpa, Daniele ITA 1 min 42,OO s

88 Popescu, Marin Gia1 ROM 1 min 42.24 s

I --

Nom CON Marca

Or Bluhm, K. 1 Gutsde, T. R. GER 1 min 28.27 s

Plata Freimut. M. 1 Kmiewski. W. POL 1 mm 29.84 s

Bronze ROSSI, A. I Draossi, B. ITA 1 min 30,00 s

4t Román. J. J. ISánchez. J. M. ESP 1 min 30.93 s

58 Sundqvist, K. I Olsson, G. SWE 1 min 31.48 s

66 Staal. J. M. I Nialsen. T. DEN 1 min 31.84 s

76 Csipes, F. I Gyulay. 2. HUN 1 min 32.34 s

88 Harbold. M. I Newton. P. USA 1 miri 33.02 s

Homes

K-1 1.000 m

Homes

K-2 1 .O00 m

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Robinson, Clint David AUS 3 min 37,26 s Or Bluhm, K. 1 Gutsche, T. R. GER 3 min 16,lO s

Plata Olsson. G. I Sundavist. K. SWE 3 min 17.70 s Plata Holmann, Knut NOR 3 min 3750 s

Bronze Barton, Greg USA 3 min 3793 s

4t Popescu, Mann Gig~ ROM 3 min 36,37 s

58 Bonomi, Beniamino ITA 3 mln 41.12 s

66 Garcla. José POR 3 min 41.60 s

Bronze Kotowicz. G. 1 Bialkowski. D. POL 3 min 18.86 s - 4t Barton. G. I Bellinoham. N. USA 3 min 19.26 s

58 Lusch~, P. 1 Scarpa, D. iTA 3 mm 20,34 s

66 Bá~iiat, K. I Rajna, A. HUN 3 min 20.71 s

76 KuEera, R. I H N S ~ ~ , P. TCH 3 mm 23.12 s

86 Ferguson, I. I MacDonald. C. NZL 3 mln 26,M s

78 N~elsen, Thor DEN 3 mln 41.70 s

86 Crichlow. Renn Jerme CAN 3 min 43.46 s

Homes

K-4 1 .O00 m

Homes

C-1 500 m

I Nom CON Marca

Or Alemanya GER 2 min %,I8 s

Plata Hongna HUN 2 mm 54,62 s

Bronze Austdl~a AUS 2 min 56.97 s

4t Rep. Fed. Txeca i Eslovaca TCH 2 min 57,06 s

58 Romania ROM 3 min 00.11 s

68 Polbnia POL 3 min 01 '43 s

78 Subc~a SWE 3 min 01.46 s

86 BulgMa BUL 3 min 02,OB s

I Nom CON Marca

Or Bukhalov, Nikolai Petkov BUL 1 min 51,15 s

Plata Slivinski. Mikhail €UN 1 min 51.40 s

Bronze Heukrodt, Olaf GER 1 mm 53.00 s

4t K¡iazovick\i. Slavomir TCH 1 min 54.51 s

58 Pulai, lmre HUN 1 min 54,86 s

68 Gites. Steohen Corv CAN 1 min 55.80 s

76 Sylvoz. Pascal FRA 1 min 55.96 s

88 Partnoi. Victor ROM 1 min 57.34 s

Homes

C-1 1 .O00 m

Homes

C-2 500 m

I Nom CON Marca Or Masse~kou, k I Dovgalenok, D. EUN 1 mm 41,54 s

Plata Papke, U. I Spelly, I. GER 1 mln 41,68 s

Bronze Mannov, M. G. / Stoianov, B. BUL 1 mm 41,94 s

4t Andriev, G. 1 Juravschi, N. ROM 1 min 42,84 s

58 Nialsson, A. I Frederiksen, C. DEN 1 mm 42.92 s

68 Hoyer, D. / Bavin, O. FRA 1 min 43,04 s

76 Palizs, A. 1 Kolonics, G. HUN 1 rnln 43.27 s

ei3 Batthngk. J. I F~biar, W. TCH 1 mm 44.70 s

I Nom CON Marca

Or Bukhalov, Nikolai Petkov BUL 4 min 05,92 s

Plata Klementjevs, lvans UIT 4 min 06.60 s

Bronze Zala, GyOrgy HUN 4 mm 07.35 s

4t Roeder. Matth~as GER 4 mm 08.96 s

58 Sylvoz. Pascal FRA 4 mln 09.82 s

68 Train, Andrew John GBR 4 min 12,58 s

78 Partnot, Vlctor ROM 4 mln 14,27 s

88 BartibBk, Jan TCH 4 min 15,25 s

Homes

C-2 1.000 m

Nom CON Marca

Or Papke, U. 1 Speiiy, I. GER 3 min 37,42 s

Plata Nialsson, A I Frederiksen, C. DEN 3 min 39,26 s

Bronze Hoyer, D. 1 Bow~n. O. FRA 3 min 39.51 s

4t Andnev. G. I Juravschí. N. ROM 3 min 39.88 s

58 Pái~zs, A. 1 Kolonics, G. HUN 3 min 42.86 s

64 Marinov, M. G. I Stoianov, B. BUL 3 min 43,97 s

78 Ca~n, L I Fmst. D. CAN 3 mm 46.21 s

88 Igra~ev, A I Gromovitx, A. EUN 3 min 53,90 s

Dones

I Nom CON Marca

Or Schm~dt, Birgit GER 1 min 51,6O s

Plata Koban. Rita HUN I min 51,96 s

Bmnze Dvlewska. lzabella POL 1 min 52.36 s

4t Idem, Josefa ITA 1 min 52,78 s

58 Rofanter. Ursula AUT 1 min 53.17 s

68 Goetschy, W m e FRA 1 min53.53 s

7& Brunet. Caroline CAN 1 min 54.82 s

88 Toma, Sanda ROM 1 min %,E4 s

1 Les proves de ciclisme en m r r e t e ~ es van disputar en dos escenaris. el Circuit de Ciclisme de I'A-17, per als 100 kn conmrellot eper e ui s, i el circuit J c k w e de sant ~ a d u m i d7Anoia, per a les curses en línia en les dues categories, masculina i femenina.

I Ciclisme

En les proves d'aquest esport, que ha estat present en tots els jocs olímpics de l'era moderna, bi van participar 456 representants de 86 parsos. Les set proves masculines i les tres de femenines de qub constava el programa es van disputar entre el 26 de juliol i el 2 d'agost, amb el dia 1 d'agost de reserva. Alemanya, hereva del bon paper fet a Seu1 per la República Democrhtica Alemanya i la República Federal d'Alemanya, va ser el país que es va endur més medalles, amb quatre d'or i dues de plata. També va destacar l'actuació dels potents equips d'Ithíia, amb dues medalles d'or i. una de plata, i d'Austrhlia, amb una medalla #or i quatre de plata.

21 Velddrom dins PArea de la VaN d~ebron , va acollir les roves de pista del eic8sme olímpic. La rapidesa d'aquesta pista, inaugurada el 1984, va ser molt destacada pels es ecialistes. Un nombrds pfblic no es va voler perdre la competició.

Les proves de carretera van tenir lloc al Circuit de Ciclisme de l'autopista A-17 i al Circuit de Ciclisme de Sant Sadurní d'Anoia. Els 100 km contrarellotge per equips es van disputar al Circuit de Ciclisme de I'A-17, amb sortida i arribada al Circuit de Catalunya i recorregut per I'autopista A-17. El Circuit de Catalunya, situat a Montmeló, a uns vint quilbmetres

de Barcelona, va ser constrdt l'any 1991 i s'utilitza fonamentalment per a competicions automobilístiques. Les curses en línia es van fer al Circuit de Ciclisme de Sant Sadurní #Anoia, situat a la comarca de 1'Alt Penedbs, a uns quaranta-cinc quilbmetres de Barcelona. El recorregut es va fer enmig de camps de vinya, típic paisatge d'aquesta contrada, coneguda sobretot per la producció del cava, el famós vi escumós. La major part del circuit, de 16,200 km, es feia en terreny pla, i la sortida i l'arribada era a Sant Sadurní #Anoia. L'ascensió, #una mica mQ d'un quilbmetre, a l'alt de la Creu de Torrelavit, va seleccionar els corredors escapats de l'escamot principal.

Les proves de pista (quilbmetre contrarellotge, velocitat, persecució, persecució per equips i cursa de puntuació) es van dur a terme al Velbdrom, situpt al barri d'Horta de Barcelona, a I'Area de la Van dYHebron. Aquesta instal.laci6 a Paire lliure va ser inaugurada arran del Campionat Mundial de Ciclisme del 1984. Cal remarcar la

Sistema de competici4

Final directa per a les tres proves de carretera i per a una prova de pista (quilhetre contrarellotge). Per a la resta: elunmatbries, vufiens,

quarts de final, semifinals i finals (segons nombre de parhcipants). En les proves de velocitat hi ha, tamb6, repesques.

Nombre de proves

Masculines: 7 Femenines: 3 Total: 10

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON

Dones

Cursa de puntuael6 50 41 Velocfiat 14 13

Cursa en línia 159 62 Persecucd ind~v~dual 17 17

Contraretlotge per equips 123 31 Cursa en linia 58 27

W r a t i o n lntemationale Amateur de Cyclisme (FIAC)

President Secretari general Delegats tbcnics

Sr. Valer1 Siscev Sra. Carla G~uiiani Sr. Jean P~taiher

Sr Mlron Baram~a

Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 130 131 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 Q 1 . . . . . . . . Circult de ciclisme de I'A-17 Circuit de ciclisme de Sant Sadurní

participants

Prova Esoortistes CON

Homes

Quibmetre wntrarellotae 45 37

Velocitat 40 28

Persecució individual 43 34

Persecucid per equips 88 21

1 i3 La prova dels 1 O0 km contrarellotge, que es corre nom& en la categoria masculinq es va disputar a I'autopista A-1 7. La somoda i I'amnbada van ser al Circuit de Catalunya (I) , modem circuit automobilístic inaugurat I'my 1991.

2 Moment de I'am'bada de les participants de la rova femenina individual, dels que 80 va &I tenir lloc

al Circuit de Sant Sadurní d'Anoiq població de profunda tradició vinícola.

4 L'italiri Fabio Casartelli va ser el brillant vencedor de la cursa dels 194 km, grricies a I'escapada que va protagonitzar pro de la meta i a la granj!r~a del seu esprint.

5 i 6 La prova dels I00 km contrarellotge per equips va tornar a ser dominada per I'equip alemany. Els alemanys es van imposar a I'e uip italid, que sortia com akvorit.

7 Al podi, les vencedores de la prova dels 80 km ( d ' e s q m a dreta): la veterana fmncesa Jeannie Longo-Ciprelli, que va tornar per parir'cipar en els J o a de Barcelona dpsprés d'haver estat tres anys retirada de la competicid, amb la medalla de platn; l'austn'aea Kathryn Watt, amb Por, i I'holandesa Monique Knol, que a Seiil havia aconseguit l'or en aquesta especialitat, amb el bronze.

important dukncia de públic que hi va haver en la majoria de proves que s'hi van fer.

1 Les proves de carretera

El dia 26 de juliol a les nou del matí va comenqar la primera de les proves de ciclisme: els 100 km contrarellotge per equips. Al final, l'or va ser per a 1'Alemanya unificada -a Seii1'88, la República Democratica Alemanya ja havia aconseguit la mateixa classificaciib, que va obtenir un minut d'avantatge respecte a l'equip italih, favorit a priori i que hagué de conformar- se amb la plata. El bronze va ser per a Franqa. L'equip espanyol, que també semblava destinat a quedar entre els tres primers, va arribar finalment en cinqui? lloc, després de 1'Equip Unificat. El conjunt suec, quart en el pas dels 25 km, va haver d'abandonar la cursa a conseqiibncia d'una caiguda que van tenir en iniciar la segona volta. Es va rodar a una velocitat que no va passar dels 50 kmlh, a causa de la forta calor i de les

característiques del circuit. El mateix dia 26, al Circuit de Ciclisme de Sant Sadurní d'Anoia es va disputar la cursa en iínia individual femenina, amb un recorregut de 81 km. Hi van participar 58 ciclistes, tres de les quals van abandonar la cursa abans de finalitzar-la. L'or va ser per a l'austriaca Kathryn Watt, que va arribar a la meta amb 40 segons d'avantatge respecte a la francesa Jeannie Longo- Ciprelli. Aquesta ciclista veterana és la dona que ha aconseguit més guardons en la histbria del ciclisme femení; després d'haver estat retirada tres anys, va tornar a la competició amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona per intentar aconseguir l'or. El bronze va ser per a l'holandesa Monique Knol, campiona d'aquesta especialitat a Seül'88.

La cursa individual masculina es va disputar el dia 2 d'agost al Circuit de Ciclisme de Sant Sadurní. Van comenqar la cursa 159 ciclistes i només la van acabar 84. El recorregut, de 194 km, s'havia de completar fent dotze voltes al circuit. Les condicions ambientals del dia eren de

molta xafogor, temps tipic de l'estiu mediterrani, amb una temperatura de 36°C. A partir de la vuitena volta va comenqar realment la cursa, amb l'escapada d'un grup de nou corredors. Aquest grup d'escapats es va consolidar en la novena volta i es va situar a 1 min i 16 s de l'escamot dels cicktes. La pres6ncia d'un equip italih molt potent, amb klirko Gualdi i Davide Rebelh, campi6 i subcampib respectivament del mundial d'aficionats. es com~letava amb la prdncia de ~ a b i 6 ~asat"eui. Aquest corredor, l'holandi?~ Erik Dekker i el let6 Dainis Ozols van rebaixar rhpidament la disthncia respecte ai grup escapat i van fer la darrera i definitiva escapada en la desena volta. Casartelli va declarar que entre els tres escapats hi va haver col.iaboraci6 per assegurar-se d'aquesta manera una medalla tots tres. El seu atac va ser definitiu i van arribar uns 35 segons abans que l'escamot principal. La plata va ser per a Erik Dekker i el bronze per a Dainis Ozols. En general, van destaca els velocistes dels paYsos nbrdics europeus: així, a la ja esmentada medalla de bronze

que va guanyar el let6 Ozols, c d afegir-hi la vuitena posicih aconseguida pel seu compatriota Arvis Piziks; d'altra banda, els estonians Lauri Aus i Radio Kodanipork van ser cinque i n&, i Andrwj Sypykowski, polones, va quedar en sis6 iioc.

I Les proves de pista

La prova del quilbruetre contrarellotge en categoria masculina, disputada al Velbdrom &Horta el dia 27 de juliol, va ser histbrica per al ciclisme i per a tot l'esport espanyol, ja que la medalla d'or fou per a I'espanyol Jasé Moreno, que, a més, va establir un nau rboord olímpic, amb un temps d'l min 03,342 s. El rbcord l'havia mantingut fins deshores el franc& Pierre Trentin, que a MicY568 havia aconseguit un temps d'l min 03,910 s. La proesa de José Moreno s'arrodonia perqub era la primera medalla d'or per a Espanya en eis Jocs Olfmpics de Barcelona i la primera vegada que un ciclista espanyol arribava al podi en uns jocs olímpics. El ciclista espanyol va

1 Ttes dets integmts de l'equip mc~rliis$ aBmrs de fer la sod& en ka prova de pemecució per ep ips Aquest equ@ U va obtenir la plata

2 L'alemanya Pena R m e r va gumyar 1"or ert la prova de pemeeucia Mfv2r%urI femenina, a h h r n a es dispurrf erprimer eep en m j o m oimpia.

3 i 4 El primet or de la delegació espyolta va &bar amb la v etdria de José Manuel Morno en el quiZBDwhe contMrellotge, una de les proves m& epassiommS del velddrom. A m& Moreno va establir un non n?md olimpic en aquesta especialitar

5 La revolució del velddrom i del món de la bicicleta la va protagonitzar el britdnic Christopher Miles Boardman amb I'innovador disseny de la seva mb uina Va batre dos cops el 1cord del món en les skries de elassifimeió de la persecució individual i va obtenir Por en una cursa en qu2 va superar el segon elassfifieat.

dominar en tot moment la prova i va aconseguir fer emocionar el públic que omplia el Velbdrom, que es va dedicar a encoratjar-10. Moreno va ser el darrer participant i, durant els primers metres de la prova, encara no rodava amb tota la seva capacitat. En acabar la primera volta era el si& classificat. A partir de la segona volta al Velbdrom, va encapqalar la classificació, davant l'australii Shane Kelly, que va aconseguir la medalla de plata, i del nord-americi Erin Hartwell, que va obtenir la de bronze. Altres favorits eren l'italii Adler Capeili, que va quedar en cinquk lloc, amb una bicicleta molt sofisticada que incloya un canvi de marxes; Aleksandr Kiritxenko, de 1'Equip Unificat, recordista mundial i medalla d'or a Seül, que va arribar en dotzena posició, i l'alemany Jens Glücklich, subcampió mundial, que va quedar quart en la classificació final.

Els ciclistes alemanys van dominar totalment la persecució per equips i la persecució individual femenina. La bandera alemanya fou hissada a l'asta més

alta del Velbdrom després de cadascuna d'aquestes proves. Perb en la persecució individual masculina, celebrada entre el 27 i el 29 de juliol, els alemanys van haver d'escoltar l'himne de la Gran Bretanya davant la inesperada preshncia d'una bicicleta que marcar& el futur del ciclisme en pista. El britinic Christopher Miles Boardman va deixar el públic bocabadat amb el seu prototipus de bicicleta absolutament revolucion2rria: amb una sola barra i sense triangle, era construi'da amb fibra de carboni especial, cosa que feia que fos més lleugera. Perb a més de l'alta tecnologia de la poderosa milquina, el ciclista també va demostrar la seva fortalesa física als pedals. Va batre hpliament el record mundial, establert en 4 min 31,160 s per Gintaoutas Umaras a Seiil al novembre del 1990, en les sbries eliminatbries, primer amb 4 min 27,357 s i després amb 4 min 24,496 s. S'imposh en la final davant de Jens Lehmann, medalla de plata, a qui va doblar quan encara faltava una volta. La medalla de bronze fou per al neozelandbs Gary Anderson.

L'or de la prova de persecució per equips, celebrada els dies 30 i 31 de juliol, se l'endugué Alemanya, que, a més, va aconseguir superar el &cord del món, establert en 4 min 16,100 s, amb un temps de 4 min 08,791 s, i va vkncer clarament el seu rival més directe, l'equip australia. L'eaui~ de Dinamarca va auedar clas$&at en tercera posic&, davant un equip italih molt fort que, finalment, només va aconseguir li quarta posició.

La prova de persecució individual femenina, celebrada també els dies 30 i 31 de juliol, es va disputar a Barcelona per primera vegada en uns jocs olímpics. L'alemanya Petra Rossner va trobar la pista en molt bones condicions i va rodar amb una gran seguretat. El final de la cursa va ser molt igualat entre aquesta alemanya i l'australiana Kathryn Watt, medalla de plata, que durant tota la cursa va anar davant i que, cinc-cents metres abans d'arribar a la meta, va ser superada per l'alemanya. Rebecea Twigg, dels Estats Units, va aconseguir el bronze.

Les proves de velocitat, disputades entre el 28 i el 31 de juliol al Velbdrom, van ser dominades també pels ciclistes alemanys, que van aconseguir l'or en la competició masculina i la plata en la femenina. L'or en categoria masculina va correspondre a Jens Fiedler, la plata fou per a Garry Neiwand, d'Austrfilia i el bronze per a Curtis Harnett, del Canada. En la cursa femenina, la primera classificada fou l'estoniana Erika Salumae, una veterana del ciclisme que amb més de deu rbcords mundials i que posseeix el rkcord olímpic des de Seii1'88; la plata fou per a l'alemanya Annett Neumann, i el bronze per a Ingrid Haringa, dels Palsos Baixos.

La cursa de puntuació constava de dues . dries eliminatbries de 30 km (120 voltes a

la pista), que es van disputar el dia 28 de juliol, i d'una final de 50 krn (200 voltes), que es va fer el dia 31. L'italih Giovanni Lombardi va aconseguir l'or, i la plata se l'endugué l'holandks Leon Van Bon, i el bronze, el belga Cedric Mathy.

1 Etika Salumae, la veterana corredom d'Estdnia que es va imposar en les curses de velocitat femenina i va mantenir el &cord olímpic que havia establert a Sen& Al seu cosrat, ¡'alemanya Anneth Neumann, lata, i Iyholandesa ~ngridp~arin~o, bronze.

2 L'equip brildnic, en un moment de la cursa de persecució per e disputada al VegBgm.

3 L'australid Shane John Kelly va aconseguir la segona posició i la medalla de plata en la prova del quildmetre contrarellotge en qu2 va vhcer Josi Manuel Moreno.

4 Jens Fiedler, el jove.alemany de 22 anys que va obtenir l'or olímpic en la prova de velocitat individual, al podi amb un gest ben visible d'alegn'a.

Ciclisme

Homes

P'& - Quilbmetre contrarellotge

Homes

Pista - Velocitat

I Nom CON I Nom CON Marca Or Moreno Periiián, Jo& Manuel ESP RO 1 min 03,342 s

Plata Kelly. Shane John AUS 1 min 04,288 s

& Fiedler. Jens GER

Plata Nelwand, Gariy Malcolm AUS

Bmnze W. Curtii M. CAN Bronze Hartwell, Erin W. USA 1 min 04,753 s

4t Giücklich, Jens GER 1 mln 04.798 s

56 Capelli. Adler i iA 1 min 05,085 s

68 Lancien, Frédéric FRA 1 min 05,157 s

76 Andrews, Jon David NZL 1 min 05,240 s

68 Samuel. Gene TRI 1 min 05,485 s

4t Chi ipa, Roberto ITA

W C w e r . Ken USA

66 Lovito Morales, Jose Marla MIG

76 Kovtx. Nikolai EUN

68 Moreno Pefiñdn. José Manuel ESP

Homes Homes

Pista - Persecucid per equips Pista - Persecució individual

I Nom CON Marca

Or Boardman, Christopher Miles GBR

Plata Lehmann. Jens GER AG

Bronze Anderson, Gary John NZL 4 min 31,061 s

I Nom CON Marca

Or Alemanya GER WR 4 min 08,791 s

Plata Austridia AUS 4min10.218~

Bronze Dinamarca DEN 4 min 15,860 s

4t lt%~a i iA 4 min 18,291 s 4t Kingsland, Mark Lyle AUS 4 min 32,716 s - - W Emenault, Philippe FRA 4 min 28.838 s

68 Mathy, Cedric BEL 4 min 33,942 s

76 Alperi Plaza, Adolfo ESP 4 min 34,760 s

86 Beltrami, lvan ITA 4 min 36.1 50 s

56 Gran Bretanya GBR 4 min 14,350 s

68 Eauiv Unificat EUN 4 min 16.685 s

76 Nova Zelanda NZL AG

68 Rev. Fed. Txeca i Eslovam TCH AG

Homes

Carretera - Cursa en linia Homes

Pista - Cursa de puntuaci6

Nom CON Marca

Or Lombanli. Giovanni rrA 44p

Plata Van Bon, Lson NED 43P

Bronze Mathy, Cedric BEL 41 P

4t McLeav. Gienn Lerov NZL 30 P

I &m CON Marca Or Casartelli. Fabi¡ ITA 4 h 35 min 21 s

Plata Dekker. Erik NED 4h35min22s

Bmnze Ozols. Daink LAT 4h35min24s

4t Zabel. Enk GER 4h35min56s

56 Aus, h r i EST 4h35min56s

68 Sypykowski, Andmj POL 4h35mln56s

76 Bolay, Syivain FRA 4h35mtn56s

LAT 4h35min56s

W Tesar, Lubor TCH 3oP

68 Maanin. Eric FRA 24 1,

76 Fulst. Guido GER 24 P

BB Aeschbirch.Andreas SUI 23 o

Homes

Carretera - 100 km contrarellotge per equips

Dones

Pista - Velocitat

Nom CON I Nom CON Marca

Or Alemanva GER 2 h 01 min 39 s Or Salumae, Erika EST

Plata Neumann. Annett GER Plata Ia ia ITA 2 h 02 min 39 s

Bronze Franw FRA 2 h 05 min 25 s Bronze Haringa, Ingrid NED

4t Ballanger. Felicia FRA

56 Enukhina. Gatina EUN

66 Dubnicoff, Tanya CAN

78 Kuroki. Mika JPN

4t Equip Un- EUN 2 h 05 min 34 s

56 Espanya ESP 2 h 0 6 m i n l l s

68 Polbnia POL 2h06m1n34s

76 SuIssa SUI 2h06mh35s

Rev. Fed. Txeca i Eslovaca TCH 2 h 06 min 44 s 86 Wang. Yan CHN

Dones Dones

Carretera - Cursa en linia Pista - Persecució individual

I Nom CON Marca

Or Rossner, Petra GER 3 min 41,753 s

Plata Watt. Kathiyn Anne AUS 3 min 43,438 s

Bmnze Twigg, Rebecca Lynne USA 3 min 52,429 s

4t MaImberg, Hanne DEN 3 m h 53,516 s

58 Lonqo-C~preii~. Jeannie FRA 3 mln 46,547 s

I Nom CON Marca

Or Watt, Kathryn Anne AUS 2h04min42s

Plata Longo-Ciprelli, Jeann~e FRA 2 h 05 mm 02 s

Bronze Knol, Monique NED 2h05min03s

4t Kisixuk, Natali EUN 2 h 05 min 03 s

56 Valwk. Monica NOR 2 h 05 min 03 s

68 Golay, Jeanne M. USA 2h05min03s

76 Shannon, Kathleen Ann AUS 2 h 05 min 03 s

Zbera. Luzia SUI 2h05min03s

66 Samotxvalova. Svetlana EUN 3 min 47.444 s -

76 Vikstedt-Nyman, Tea R~itta FIN 3 min 46,918 s - - - 8e Van Moorsel, Leontien NED 3 min 49.795 s - . ... -

mi: 1

1 i 2 Un moment de les actuacions del genet espanyol Santiago de la Rocha, amb el cavall ELinvarrs B'92 ( I ) , i de Victoria Jean Latta, de Nova Zelanak, amb el cavali Chief (2), en el eros del concurs complet.

3 Aspecte eneral del circuit de eros fel Centre d'Higica del Montanyh

I Hípica

La competició d'hípica constava de les modalitats de concurs complet, doma i salt d'obstacles, cadascuna de les quals tenia proves individuals i per equips. Les instal.lacions on es van dur a terme les competicions van ser el Centre $Hípica del MontanyB, per a les proves de doma i resist5ncia del concurs complet, i el Real Club de Polo, per a la prova de salt d'obstacles del concurs compIet i les de doma i salt d'obstacles.

Situat a la falda del Montseny, en un paratge de gran bellesa, el Centre d'Hipica del Montanya es troba a uns 70 km de Barcelona en direcció a Vic, a la comarca d'Osona, als termes municipals de Seva i el Brull. La instal-lació, d'unes 200 ha d'extensió, té dos nuclis separats aproximadament per uns tres quilbmetres: les quadres, i el camp de golf, on es va dur a terme la prova de doma del concurs complet. Entre tots dos hi havia el circuit de la prova de resisthcia. El Real Club de Poloc constava d'una pista de competició de 120 X 70 m i de pistes d'entrenament de doma i salts. S'hi van construir unes

SeqüBncia de la competició Juliol

quadres Bmplies que van tenir una gran acceptació entre els participants.

Els genets alemanys, que es van emportar tres de les sis medalles d'or en joc, van ser els grans vencedors, continuadors de les excel-lents classificacions que havien aconseguit a Seü1'88. Cal destacar, també, l'actuació dels australians i els holandesos.

I Concurs complet

Les proves del concurs complet comprenien les proves de doma, resistbncia i salt d'obstacles. Van iniciar la competició 82 cavalls en representació de 25 delegacions.

La classificació individual s'obtenia rnitjangant la suma de tots els punts de penalització corresponents a les tres proves. Per a la classificació per equips, se sumaven les tres millors marques aconseguides individualment. Cada delegació podia participar amb quatre conjunts genetlcavall.

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 e . . . e . . .

Instal.laclans

Real Club de Polo Centre d'Hip~ca del Montan*

Sistema de competicb

Reconeguts puntuables

Nombre de proves

6 deobertes. Individual i per equips en cada modalitat.

Participants

Modalitat Espodlstes CON Modalitat EstxMstes CON Modalitat Esportistes CON

Concurs complet 82 25 üoma 48 19 Salt d'obstacles 87 30

Fedeatioo Équestre lnternationaie (FEI)

President Secretari general Delegats tbnics

S. A. la Princesa Reial. GCVO Sr. bmne Allard Sr. Michael Tucker

Sr. Wolfgang Niggli

Sr. Noel Vanososte

Sr. Peter F. Cronau

Les entrades per presenciar la prova dels dies 27 i 28 de juliol es van exhaurir, perb es va permetre el lliure accés al recinte. En un ambient distes, el ptíblic va aprofitar l'avinentesa per passejar per les instal.lacions del Centre #Hípica del Montanyh i veure els obstacles que havien de salvar els genets en la prova de resistbncia. La classificació individual, un cop acabada la doma, va ser encapqalada per l'alemany Matthias Andreas Baumann, amb el cavall Alabaster. En la segona i tercera posicions hi havia classificats dos genets de la Gran Bretanya, país que encapqalava la classificació per equips.

El 29 de juliol va comenqar la prova de resistbncia, que es dividia en quatre fases: camins i senderes (fases A i C), steeple chase (fase B ) i cros (fase D). Unes 15.000 persones van poder veure, en un ambient relaxat i festiu, aquesta demostració esportiva.

La fase més espectacular i complicada, tant per als participants com per als

organitzadors, va ser el cros. Al Centre d'Hípica del Montanyh els cavalls havien de recórrer un circuit de 7.410 m amb 33 obstacles en 13 minuts, com a mhxim. Els obstacles, d'una gran qualitat estbtica van ser batejats amb noms evocadors de les feines del camp i de la comarca. Sa Altesa Reial Anna d'Anglaterra, presidenta de la Federació Internacional d7Hípica (FEI), va assenyalar en una conferencia de premsa celebrada el 8 d'agost: <<El disseny del recorregut de la prova de cros del concurs complet és excelalent, fanthstic.~ El cros va ser considerat un exit ja que, dels 82 cavalls que van comenqar la prova, 70 van aconseguir acabar-la. Un cavall de la delegació de 1'Equip Unificat va caure en un dels obstacles i va ser traslladat, després de paralitzar-se la competició durant trenta minuts, a la Clinica Veterinhia de la Universitat Autbnoma de Barcelona, on es va recuperar i va retornar al seu país amb la resta de cavalls de la delegació. El guanyador en va ser l'australih Matthew Ryan, amb el cavall Kibah Tic Toc, que va encapqaiar la classificació general individual. El

1 Vista general de les magnifi es instal.lacions del ~eaP"c1ub de Polo, a I%bea de la Diagonal de Barcelona

2 L'aushalid Matthew Ryan, medalla d'or en la prova del concurs com let individual, i el seu cava5 & i Tic Toc, en el moment de rebre els guardons lli^ er la princesa Anna d8nglaterra.

3 Un dels obstacles de disseny innovador, inspimt en temes relacionats amb Barcelona, en el moment de ser fmnqu@at per un genet en el concurs complet

4 L'alemany Klaus Balkenhol, amb el cavall Goldstern, que va partia ar en cioma, en un moment 2 ia seva crcirracicí. Aconsegui la medalla de bronze en la rova individual i for en la prova Per eqm~s.

5 Nicole Uphofi, d7Alemanya, que munta el cavall Rembrandí, fou la guanyadora de la medalla d'or en la rova de doma individua f: 6 Detall de la decoracid olímpica del Real Club de Polo.

7 Els alemanys feren un mel-lent pa er en la competició $hípica dels Jocs de Barcelona. es van emportar l'or en la prova de doma individual i per yps, i en la de salt 'obstacles individuaLAla

fotografia, els guardonats de doma (d'esquerra a dreta): Isabelle Regina Werth, medalla de platq Nicole U hofi medalla d'or, i fau us ~alkenhol, medalla de bronze.

neozelandbs Mark Todd, campió olímpic a Los AngelesY84 i Seii1'88, no va arribar a iniciar el cros, perqub el seu cavall Welton Greylag no es trobava en condicions bptimes. Pel que fa a la classificació general per equips, Nova Zelanda va encapsalar la classificaci6, seguit d'Austrhlia i, després, dYAlemanya. La darrera prova del concurs complet, el salt dyobstacles, es va dur a terme el dia 30 de juliol a les instal.lacions del Real Club de Polo de Barcelona. Omplia les grades un públic nombrós i, a la pista, els obstacles reproduren formes i imatges barcelonines.

L'australih Matthew Ryan va quedar en primer lloc en la prova de salt d'obstacles, va encapsalar la classificació general i va guanyar la medalla d'or; l'alemany Herbert BliScker, que muntava el cavall Dame, va quedar en segon lloc en aquesta mateixa prova i va aconseguir la medalla de plata, i Blyth Tait, amb el cavall Messiah, va quedar en tercer lloc i va obtenir la medalla de bronze. El neozelandts Andrew Nicholson, que muntava el cavall Spinning Rhombu, va

passar, en la classificació general, de la segona a la setzena posició després de la prova de salts, en qub va derribar nou obstacles. Aixb va fer que el seu país s'hagués de conformar amb la medalla de plata en la prova per equips. L'or va ser per a Austrhlia, amb unes qualificacions molt més regulars, i l'equip alemany, va guanyar el bronze.

I Doma

La prova per equips de la competició de doma se celebrh els dies 2 i 3 d'agost. A més de determinar els equips guinyadors, servia d'eliminatbria ver a la comvetició individual, que va te& lloc el d i a d'agost. Hi van participar 49 genets, en representació de 19 delegacions. El públic, silenciós i amatent en tot moment, va aclamar els grans vencedors quan feien la volta d'honor a la pista: els genets alemanys, que van guanyar l'or, la plata i el bronze en la prova individual, i l'or en la prova per equips. Nicole Uphoff, medalla d'or en la prova individual, va

comentar sobre el seu cavall: <<Sempre és extraordinari muntar Rembrandt. Ho ha fet gairebé tot sol. Funcionem en perfecta harmonia.>> Nicole i Renzbrandt, ja havien aconseguit l'or a Seii1'88. En la competició per equips, els holandesos van ser plata.

I Salt d'obstacles

La competició de salt d'obstacles va comenqar el 4 d'agost amb la prova per equips. La prova consistia en dues miinegues, el resultat de les quals comptaven com a eliminatbries per a la final individual del dia 9. Amb gran sorpresa general, els PaYsos Baixos van aconseguir la medalla d'or, yn bxit histbric per a l'hípica d'aquest país. Austria va guanyar la plata, i Fran~a, el bronze. L'equip espanyol, que tenia esperances justificades de pujar al podi, per la vhlua dels cavalls i la destresa dels genets, va quedar en quart íioc.

En la tercera i darrera prova qualificativa de la competició individual, que va tenir

lloc el 7 d'agost, hi havia programada la participació de tots els genets i cavalls. Malgrat aixb, molts dels millors genets, que amb les dues primeres manegues qualificatives ja tenien assegurat el pas a la final, no hi van comparbixer, ja que segons la reglamentació de la FE1 aquesta prova no és obligatbria; alguns altres van abandonar la pista després de franquejar alguns obstacles de poca dificultat. Aixb va indignar el públic, que desitjava veure un espectacle de qualitat.

La final, celebrada el dia 9, va comenqar amb un retard d'uns tres quarts d'hora, a causa d'un fort xiifec amb vent que va caure a Barcelona. L'alemany Ludger Beerbaum, amb el cavall Classic Touch, va ser el guanyador i medalla d'or de la prova, després de dos sensacionals recorreguts amb un temps molt bo i amb zero punts de penalització, rbcord només aconseguit dues vegades en tota la histbria de l'olimpisme. El va seguir l'holandb Piet Raymakers, amb el cavall Ratina E, que va aconseguir la medalla de plata.

En el salt d'obstacles, hi participaren 87 genets i cavalls. A la fotografia, Lisa Ja uin, dels Estats Units, am? el seu cavall For The Moment.

2 L'equip de genets dels Paisos Baixos, que guanyd la medalla d'or de salt d'obstacles per equips.

3 Els genets s'arfiscaren al mkim per fer el millor paper en la wmpeticici i aik$ fdu ue, més #una vegaak, %hagut% caigudes espectaculars.

4 Ludger Beerbaum, representant d'Alemanya,

e muntd el aval l Ciasic Ewh, fou el primer classificat i medaliud'or en la rova de salt d'obstacles in&vidua~.

Hípica

Proves obertes

Concurs complet

Proves obertes

Concurs complet

Equips Individual

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Ryan, M m e w Morgan AUS 70,OO p Kibah Tic Toc

Plata Bltjcker, Herbert GER 81,30 p Feine Dame

Bronze Tait, Robert Blyth NZL 87,W P Massiah

Or Austraia AUS 288.60 p

Plata Nova Zelanda NZL 290.80 D

Bronze Alemanya GER 300.30 p

4t BBlglca BEL 333.05 p

58 Espanya ESP 388.80 p

6e Gran Bretanya GER 406,60 p

78 Ja@ JPN 43480 p

88 Irlanda IRL 445.80 D

Latta. Vidoria Jean Chief

NZL

56 Hoy, Andrew AUS 89.40 p Kiwi

68 Dixon, Karen GBR 92,40 P Get Smart

78 ~lvarez Cervera, Luis ESP 102.20 p Mr Chrkdis

88 Donckers, Kann BEL 104.40 p Bnm

proves obertes

Doma Individual

Proves m e s Doma

Equips

I Nom CON Marca

Or Uphoff, Niwle GER 1.626 p Rembrandt

Plata Werth, lsabelle Regina GER 1.551 p Giwhl

I Nom CON Marca

Or Alemanya GER 5.224 p

Plata Pa'isosBaixos NED 4.742 p

Bronze Estats Units d'Am8rica USA 4.643 p

4t Sukia SWE 4.537 p

58 D i m c a DEN 4.533 p Bronze Balkenhol, Klaus GER 1.515~

GoMstem

4t Van Grunsven, Anky NED 1.447 p S u a SUI 4.524 p

Orympc Bonfite

58 Kyrklund, Kyra M. FIN 1.428 p

78 Gran Bretanya GBR 4.522 p

88 ITA 4.491 D

68 Lavell. Card Gmed

USA 1.408 p

7) aus, pia rrA 1.389 p Adrett

88 Max-Theurer, Elisabeth AUT 1.380 p Liechtenstein

Proves obertes Proves M e s

Salt d'obstacles Salt d'obstacies

classic fouch Plata Austria AUT 16,75 p Plata Raymakers. Piet NED p Bronze Franca FRA 24.75 D

Individual Equips

Ratina Z

Bmnze Dei10 Joio, Norman USA 4,75 P lm

4t Godignon. Hervd FRA 625 P Ouidam De Revel

I Nom CON Marca

4t % w a ESP 25,s P

58 Estats Units d'AmMca USA 28.00 o

Nom CON Marca

68 Surssa SUI 28.00 P

78 Gran Bretanva GBR 28.75 D

Or Beerbaum. Ludaer GER 0,000 Or PaTsos Baixos NED 12.00 D

58 Tops, Jan T m Gun

NED 8.25 P 88 Sukia SWE 37.00 P

68 Gretzer, Maria SWE 10.25 p MarcoviIle

78 P h i l i p v , Ludo BEL 12.25 p Darca

Jensen, Merethe DEN 12,75 p Maxime

1 Futbol

O En les normes de participació en la competició de futbol dels Jocs de Barcelona es va introduir una novetat important. A Seiil'88, s'hi havien pogut inscriure jugadors professionals sense límit d'edat, amb la condició que no haguessin participat en eliminatbries prbvies o en fases finals del Campionat del Món Absolut. A Barcelona es va modificar el sistema, i la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) va permetre la participació de qualsevol jugador, sempre que hagués nascut desprks de 1'1 d'agost de 1969, &s a dir, sempre que fos menor de 23 anys.

1 Encara ue es wnjiava en l7&t &fjove conjunt espanyol, la rogmsid que va tenir al I& & IU competici6 va sorpmrdre a tothom. En la fotogmfia veiem Luis Martinez en el partit &final que van disputar Espanya i Poldnia i que va guanyar la selem.6 espanyola per 3 a 2, victdria que li va comportar I'or.

El torneig de futbol de Barcelona va comenqar a 1'Estadi del FC Barcelona el 24 de juliol, la vigília de la cerimbnia &inauguració, amb el partit entre Ithlia i els Estats Units. Hi van assistir 18.000 espectadors, i van cobrir la informació del partit més d'un miler de periodistes. Va ser el primer esdeveniment esportiu de les competicions olímpiques i l'únic que va tenir lloc aquell dia.

Un fet remarcable va ser que la selecció espanyola arribés a la final, cosa que va fer que s'establís el rbcord d'assistbncia de públic en els Jocs de Barcelona: 95.000 espectadors van omplir 1'Estadi del Futbol Club Barcelona. En la resta de partits, es va registrar una mitjana d'assist&ncia de 15.000 a 20.000 espectadors.

El públic era majoritbiament espanyol, per6 va ser també notable la presbncia de grups d'aficionats que procedien d'altres pdisos, com va ser el cas dels coreans i els suecs.

El torneig de futbol es va desenvolupar en cinc instal.lacions: 1'Estadi del FC Barcelona, on es van fer sis partits, entre ells una semifinal i la final, i 1'Estadi del RCD Espanyol, amb cinc partits, tots dos a Barcelona; I'Estadi de la Nova Creu Alta de Sabadell, amb sis partits; l'Estadi Luis Casanova de ValBncia, amb vuit partits, i 1'Estadio La Romareda de Saragossa, amb set partits.

Juliol AC@

1 2 4 1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 . e . . . . a . e e

Insiai.lacions

Estadi del FC Barcelona Estadi de !a NOM Creu Atta de Sabadell Estadi Luls Casanova de Valbrocxa

Estadi del RCD Espanyol Estadio La Romareda de Saragossa

Sistema de wmpeticid

U'ga preliminar en quatre grups, quarts de final, semifinals i finals

Nombre de pmves

Un tmeig masculi de 16 equips

Participants

Pmva Esoortistes CON

Homes 320 16

Fédération lntemationale de Football Association (FIFA)

President sCmtad Clend Delegats Wcnics

Sr. Joáo Havelange Sr. Joseph S. Blatter Sr. Viaitxeslav Koloskov

Sr. lssa Hayatou

Sr. Abnio d'Almeida

Sr. Isaac D. Sasso Sasso

I Les seus

Des de l'bpoca de la candidatura, ja es preveia la possibilitat de disputar la competició de futbol en diferents seus. Finalment, es va decidir de compartir l'organització d'aquest esdeveniment amb tres ciutats de gran tradició esportiva i dotades d'una infrastructura important: Valbncia, Saragossa i Sabadell.

Valbncia, capital de la Comunitat Valericiana, és situada a la costa mediterrknia, a 350 km de Barcelona, i és la tercera ciutat d'Espanya en quantitat d'habitants. La gran tradició futbolística d'aquesta ciutat té com a senyera el Valbncia Club de Futbol, que es va fundar l'any 1919. Aquest club histbric ha guanyat quatre cops la Lliga espanyola, sis campionats de la Copa, una Copa de la UEFA i una Recopa d'Europa. L'Estadi Luis Casanova, inaugurat l'any 1923 i amb una capacitat per a uns 42.300 espectadors, va ser l'escenari d'alguns partits de la fase preliminar.

Saragossa, fundada en &poca romana per Octavi August sota el nom de Cesaraugusta (23 aC), és la capital de la comunitat autbnoma aragonesa. L'elecció d'aquesta ciutat com a subseu oiímpica respon també a la gran tradició esportiva que te, sobretot pel que fa al futbol. El mkim exponent d'aquesta tradició és el Real Zaragoza --equip fundat l'any 1932 a partir de la fusió dels clubs Zaragoza i Iberia-, que juga a 1'Estadio La Romareda des del 1957, any que va ser inaugurat. Aquest estadi té una capacitat per a 45.000 espectadors.

Sabadell, població d'una vida cultural i esportiva molt intensa, és la quarta ciutat de Catalunya i la capital, juntament amb Terrassa, de la comarca del Vallbs Occidental, a 25 km al nord de Barcelona. L'esport és una de les activitats més arrelades a la ciutat -aproximadament el 19 % de la poblacici activa en practica algun. Sabadell té més de vuitanta clubs esportius, els més grans dels quals són el Club Natació Sabadell i el Centre

1 El jugador mexrexrch Mario Arteuga intenta controlar la pilota davant la resi6 del jugador mcstra~ii'~teve Refen..

2 Moment del partit de la ronda preliminar que va enfrontar Espanya i Qatar. L'equip afrid va fer mostra d'un bon joc en la competici6, i va quedar en el segon Iloc del grup.

3 El j odor Kwame Ayew, de la =?mi6 de Ghana -+qui revela& del torneig 01ímp4 que va aconseguir un memcut tercer l l o o , va ser el segon dfns la classi~codtí dels més golejadom, amb sis gols:

4 Partit de la ronda preliminar en qwL es van enfrontar les selecdons de Su2cia i Corea i que acabd amb empat a 1.

5 EI wlombid Víctor Pacheco en el partit depreliminars que van empatar a I amb Qatar. La selecd6 de Coldmbia va que& liltima del seu grup,

d'Esports de Sabadell. S'hi practica Bmpliament el futbol, com en donen testimoni 19 camps, 38 clubs i 2.500 esportistes federats. L'Estadi de la Nova Creu Alta, situat al nord-oest de la ciutat, disposa de 16.000 seients i d'una Brea polisportiva complement8ria.

Respecte a l'organització de la competició, el vice-president de la FIFA, Vandeslav Koloskov, va declarar: <<Ha estat modblica des del principi.>> En aq:~est sentit, cal destacar la tasca dels voluntaris olímpics, especialment pel que fa al control d'accés als estadis -tan sols a 1'Estadi del FC Barcelona hi havia 600 persones dedicades a aquesta tasca. Així, doncs, l'organització del futbol a Barcelona'92 va ocupar al voltant de 5.000 persones, la major part de les quals eren voluntaris.

I La competició

L'actuació brillant de la jove perb experimentada selecció espanyola va aconseguir una gran notorietat amb aquest torneig. Malgrat comptar-se entre els favorits, l'2xit espanyol no va deixar de sorprendre, fins i tot els mateixos jugadors. Van fer un joc excelalent, ja des de la primera fase davant Colbmbia, Egipte i Qatar, i van acabar la competició havent guanyat tots els partits, amb catorze gols a favor i tan sols dos en contra. Francisco Narváez, conegut popularment com a Quico -tercer en la llista dels més golejadors del torneig amb sis gols- i Josep Guardiola van ser els jugadors més destacats.

De la resta de seleccions, cal destacar el bon joc de Subcia -primer equip del grup C, seguit de l'equip paraguaii- tot i que va ser eliminada en els quarts de final per Austriilia; aquest equip havia aconseguit classificar-se per a aquesta fase després de vBncer l'afeblida selecció danesa per

L'Estadi del FC Barcelona va ser la seu estrella de la competicicí &jÜtboL En a esta instal.laci6 es va 0% i tancar el torneig olímpic amb el partit inaugumh ue van disputar lrdlia i els estats Unifs, finalitzat amb el resultat de 2 a 1 favombie a l'equip italid, i la final entre Espanya i Poldnia, que

va guanyar I'equip espanyol per 3 a 2. Aquest partit va ser prtsenciat per 95,000 espectadors, I'enrmda més gran registmd~ en qualsevol a% Ics competicions &k Joes de Bamlona.

1 i 2 ' La selecei6 espanyola, amb dos gols de Fmn&co

partit i la c lassi~eacib, i un dJAbelardo Ferndndez, va awnsepuir una

~ ' e i u i p espanyol en acci6: en el pam3 de semifinal contra Ghana, que va

quaris dkfSnal contra el conjunt italid, on els espanyols van uanyarper un ajustat I a 8 que els va valer el pas a la semifinal g;zan(? amb

-

3 gols a O. L'equip dels Estats Units d'Ami3rica també va deixar una bona impressió, sobretot si tenim en compte que en aquest país no hi ha lliga professional de futbol i aquest esport ocupa un lloc modest en comparació amb el beisbol -Vesport rei-, el basquetbol i el futbol americh.

Cal destacar, també, la selecció de Ghana, que va fer una bona demostració del nivell assolit pel futbol afrid, encara desconegut per a molts europeus. Ghana --que va portar a Barcelona cinc jugadors campions del món sub-17 a Ithlia el 1991- va ser primer del grup D, i va aconseguir arribar a la semifinal, en qu& va ser vensuda pel poderós equip espanyol. El bronze de Ghana ha estat la primera medalla que una selecció africana ha obtingut en el futbol olímpic i l'unica que aquest país va obtenir als Jocs de Barcelona. Les grans decepcions van ser els equips d'It&lia, Colbmbia i Dinamarca, dels quals s'esperava un paper mCs

I Nom CON

Or &Jw'a ESP

Plata Polbnia POL

Bronze Ghana GHA

4t Audla AUS

56 M i a mA

58 üatar QAT

56 Paraguai PAR

56 Sueda !%E

destacat tenint en compte la seva trajectbria.

La final, en qui3 es van enfrontar les seleccions #Espanya i Polbnia, es va celebrar el dia 8 d'agost a 1'Estadi del FC Barcelona amb un &xit espectacular, tant esportiu com d'assistbncia de públic i es va concloure amb la victbria de l'equip espanyol per 3 a 2, amb dos gols decisius del davanter Quico.

Espanya va obtenir a Barcelona la medaíla d'or i la miixha classificació en el futbol oiímpic. Anteriorment, només havia obtingut la medalla de plata en els Jocs d'AnversY2O. No era aquest el cas de Polbnia, medaiia de plata a Barcelona, que en els Jocs de Munic'72 havia aconseguit Por, i en els de Mont-real'76, la -

plata.

1 La italiana Giovanna Trillini i h xinesa Huifeng Wmcg, en el wmbatfSrral& &ret individual femen4 que finalment va guanyar la italiana

1 Esgrima

1 La competició d'esgrima, esport present en els jocs olímpics de l'era moderna des de la primera edició d'Atenes, se celebra

I al Palau de la Metal-lúrgia, situat dins el recinte de la Fira de Barcelona, a l ' hea Olímpica de Montju'ic. Aquest palau, habitualment dedicat a donar cabuda a les més diverses exposicions firals, va ser totalment habilitat per a la practica de l'esgrima. S'hi van disposar dinou pistes de competició, vint d'entrenament i quatre d'escalfament. Un total 306 tiradors (234 homes i 72 dones) van participar en aquest esport.

Es va utilitzar un sistema nou d'elirninatbries que tenia més al-licient per a l'espectador: en les fases preliminars s'eliminava entre el 20 i el 33 % dels participants; a continuació, es feia una eliminació directa de 64 tiradors fins a arribar a 32, amb els quals es feia una nova eliminació directa, perb amb una repesca, fins que s'arribava a 8 tiradors, que eren els qui competien en la final. En la competició per equips, la participació va ser de 12 equips per arma, segons

l'acord que havien pres el COI i la Federació Internacional &Esgrima (FIE).

I La competició

La italiana Giovanna Trillini va aconseguir la medalla d'or en floret individual femení, seguida de la xinesa Huifeng Wang i de Tatiana Sadovskaia, de l'Equip Unificat. Per equips, les esportistes italianes també van aconseguir l'or, seguides #Alemanya, medalla de plata. Aquests dos equips també havien estat rivals en els Jocs de Seiil el 1988, en qu& Alemanya va guanyar l'or. El bronze va ser per a l'equip de Romania, que va optar a medalla davant l'Equip Unificat.

En la competició masculina individual de floret, el franc& Philippe Omn6s es va situar en primer lloc en la classificació final, seguit de Serguei Golubitski, de 1'Equip Unificat, i d'Elvis Gregory, de Cuba. Un dels grans favorits, l'italih Andrea Borella, va quedar en cinquena posició, després de l'alemany Udo

Juliol &m

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 . . . . . . . . Paiau de la Me&l.lúrgia

Sistema de mmmbcw5 . .

Fase preliminar, eliminaci6 directa i fii7als

Nombre de proves

Masculines: 6 Femenines: 2 Total: 8

Participants

Prova m e s CON Pmva EqnxMes CON Prova Esportistes CON

Homes mes

Floret indidwl 59 25 floretequips 60 12 Fioret ixlividual 48 19

Espasa hdividu311 I 0 30 Espas~equips 60 12 floretequips 60 12

Sabre ináividuai 44 19 Sabeequips 60 12

FBdiraRon lntemationale d'Esuime (REj regid dent seemali gen& t ~ e g a t ~ t ~ i

Sr. Rdand IhiMie Sr. Emmenuel Rodocanactn Y.Sybrer/Raneo Sr.WaWGm&Dieffenbach

4 ' L'hongarPs Zsolt krsek, que com etí en floret individual, arn fun gest dyoberta alegria

2 La timdom Amanda Ferguroq de la Gran Bretanya (d'esquena), i I'hongaresa Gertrud Stefanek, en un combat de classifirci6 de la prova de floret per equips.

3 Cornbatfinal de sabre individual masculí entre I'italia Marco Marin (d'esquena) i 17honga& Bence Szab6. La medalla d'or va ser per a l'hongads, que confirmava d'a uesta manera el p&mini del seu país en el sabre.

4 El fmncPs Jean-Michel H e q (d'esquena) que va uanyar la me&h de

fronze d'espasa individual, en el dmrer combat que el va enfrontar amb I'estonia Kaido Kaaberma, quart classifiat.

5 Combat de la final d'espasa individual entre elfrancPS Etic Srecki (a I'esqaerm), ue va guanyar la medalla

$?or, i ei representant úe I'E ui U n i j k t Pavel ~o%bfov, mehila deplata.

6 i 7 La italiana Giovanna Ttillini, ue an B l'or del jioret inAv&tjmeni realitza una irueta, en un combat del oret wntra la xinesa H U ~ P eng Wang. ES aquesta prova es va imposar I'e uip italih (7)' seguit de 190(emany i el roman&

8 Els integrants de 1'Equip unifica^ van rebre la medalla d'or de la prova de sabre per equips masculi.

Wagner. El tirador franc& i medalla d'or, Omn&s, en acabar la prova va declarar: <<Avui és el dia més fel& de la meva vida. Més que una alegria és una deschega per a mi, perqub tenia por que aquesta oportunitat pogués passar de llarg., Els francesos no havien aconseguit aquest títol que tant aprecien des del 1956, en qub ho va fer, per segona vegada consecutiva, Christian d'oriola, mític tirador nat en les terres catalanes de Franp, a Perpiny& Pel que fa a la competició per equips, Alemanya va aconseguir la medalla d'or despres &un igualat partit en qui3 es va enfrontar a Cuba, medalla de plata. Els alemanys van haver de remuntar els molts punts que tenien els cubans d'avantatge. La rivalitat entre cubans i alemanys ja s'havia fet evident en el Campionat del Món, celebrat a Budapest el 1991, en el qual els cubans van ser els vencedors.

Bence Szabó, &Hongria, va obtenir la medalla d'or en la prova de sabre individual, en una igualada i inesperada final contra Marco Marin, d'Itaa, que hi

va accedir a través de les repesques i que va guanyar la medalla de plata. Després del matx, Szabó va declarar: <<El combat ha estat difícil. La final s'ha desenvolupat d'una manera molt rapida. No hi ha hagut res decidit ñns al darrer moment.^ El bronze va ser per al franc& Jean-Frangois Lamour, que a priori era un dels favorits en aquesta especialitat, amb el seu palmari% d'or a Los AngelesY84 i Seü1'88. D'altra banda, i'Equip Unificat va aconseguir i'or en la competició en sabre per equips, seguit &Hongria, que havia estat medalla d'or a Seiil'88, on guany& davant la Uni6 SoviBtica. Franp va obtenir la medalla de bronze.

En la prova d'espasa individual, Eric Srecki, de Franqa, va obtenir l'or; Pavel Kolobkov, de i'Equip Unificat, va aconseguir la plata, i Jean-Michel Henry, el bronze. En la mateixa prova per equips, es va classificar en primer lloc Alemanya, que va ser medalla de plata a Seiil'88, seguida d'un jove equip representant d'Hongria i de l'Equip Unificat.

1 ' El guanyador de la medalla d'or delflowt individual masculí, el fm& Philippe O m n t és mantejat pels seus scyidors al flnal de k

una altra

bronze.

2 La mmpetici6 d'esgrima de Barcelona92 va tenir lloc ai Pdau de la Metal-Il ia, situat al recinte de k%im de Barcelona, magnifiuamat adaptat per a aquesta ocancan6.

3 Detall de I'equip utilitzat pels tiradors d'agrlma

Homes

Espasa individual

I Nom COU I Nom CON Ck S ~ L Eric FRA Or Om&, Phiiippe FRA

Plata Golubiki, Serguei EUN

Bronze Gregory Gil, E M CUB

4t Wagner, Udo GER

56 Borella, hdrea ITA

66 Sypniewski, Manan POL

76 Betanoowt Sculi. Guillermo CUB

86 Wendt, Joachim AUT

plata K d W v , Pavd EUN

Bronze Henry, Jean-&he¡ FRA

4t Kaaberma, Kaido EST

58 Bornnann, Elmar GER

88 Mazoni. Anaelo riA

78 Rivas Nieto, Mauricm COL

88 K o v ~ . lván HUN

Homes Homes

m e t per equips Sabre i n d i i a i

CON I Nom CON Or Alemanva GER Or szgb6, Bgnce HUN

Plata Marin. Marco ITA Plata Cuba CUB

B r m e Pol&tia POL Bronze Larnour, Jm-Franpis FRA

4t -o. Giovanni ITA 4t Hongria HUN

s& Eouio U n W EUN 56 Garcia Hemándw. Antoni0 ESP

68 Meolio. Ferdínando KA 88 W a riA

7b France FRA 76 Koscielniakowski. RobeR T. POL

RA Nolte. Jüraen GER 86 Coma KOR

Homes

Espasa per equips

Homes

Sabre per equips

I Nom CON Or Equip UniRcat EUN

Plata Hongria HUN

B r m e Frang FRA

4t Romania ROM

58 Alemanva GER

1 Nom CON

Or Alemanya GER -

Ptata Hongria HUN

Bronze Equip Unificat EUN

4t FmFa FRA

56 Wia ITA

ta Espanya ESP

78 Car&& CAN

SWE

86 Polbnia POL

76 República Popular de la Xina CHN

86 w i a riA

Dones Dones

Floret per equips Florei individual

I Nom CON I Nom CON Or ITA Or Trillini. Giovsnna ITA

Plata Wana. Huifena CHN Plata Alemanya GER

Bronze Romania ROM Brome S a d o W , Tatiana N N

4t Modaine, L- FRA

58 Zrrlaffi, Marghwita ITA

68 &ab, Reka Zsofla ROM

76 Bau, Sabine Christiane GER

88 Mciniosh, Fiona Jane GBR

4t Equip Unificat EUN

56 F- FRA

66 RepOMica Popular de la Xina CHN

76 Hongria HUN

88 POL

1 Vitali Xtxerbo, belartis I'Equi Unifica4 ,&t com UR a% gimnastes més complets de tots els temps, es va endur sis medalles d'or dc Barcelona: gtre en aparells i Ies altres

es en el concurs indjvidual ien elconcurspere uips, el nombre més elevat C% me&Iles d'or que cap esportista no lur guanyat mai en uns jocs olímpics.

El programa de gimnhstica presentava dues modalitats: gimhstica artística i gimnhstica rítmica esportiva. La competició de gimnhstica artística es va celebrar al Palau Sant Jordi entre el 26 de juliol i el 2 d'agost, i comprenia catorze proves (vuit de masculines i sis de femenines). La competició de gimnhstica rítmica esportiva, consistent en un sol concurs múltiple individual femení, es va disputar els dies 6,7 i 8 d'agost al Palau d'Esports de Barcelona.

I GimnLtica artística

Un total de 185 esportistes (93 homes i 92 dones) van participar en la gimnhstica artística, que es dividia en tres concursos diferents per a cadascuna de les categories: competició per equips (concurs I), concurs múltiple individual (concurs 11) i finals per aparells (concurs 111). A la competició per equips accedien els dotze pdisos classificats en primer lloc en al mundial d'Indianapolis del 1991 en cadascuna de les dues categories; cada

equip tenia sis gimnastes titulars i un suplent. A més, tant en gimnhstica masculina com en femenina, quatre grups de sis concursants individuals podien participar en aquesta primera fase (és a dir, vint-i-quatre homes i vint-i-quatre dones). Els trenta-sis esportistes més ben classificats en el conjunt de cada categoria passaven al concurs múltiple individual, amb un límit de tres per delegació; a més, els vuit gimnastes que obtenien millor puntuació en cada aparell passaven a la final corresponent del concurs 111, amb un mkxim de dos per cada delegació.

La competició per equips es va celebrar entre els dies 26 i 29 de juliol, en quatre jornades (una jornada d'exercicis obligatoris i una d'exercicis lliures per a cada categoria). Els concursos múltiples individuals es van celebrar el 30 i el 31 de juliol (la primera jornada per a la categoria femenina i la segona per a la masculina); les finals per aparells eren quatre en la categoria femenina i sis en la masculina, i es van disputar, respectivament, els dies 1 i 2 d'agost.

Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 e e e e e e e e e e e

lnsialtacions

Paiau Sant Jordi Palau d'Esports de Bardona

Sistema de competicib

Prelimhm i final. En gimnestica artística ei concurs I és final i, a més, classifica per als concursos 11 I 111

Nombre de proves

Masculines: 8 Femenines: 7 Total: 15

Modalitat Esportistes CON Modalitat Esportistes CON

Homes Dones

Q i W c a artística 93 25 Gtmnssbcaartística 92 24

Modalitat Esportistes CON

Dones

Gimwhtica ritmica 43 24

Fédhtion lntemationale de Gyrnnastique (FIG)

Resident Secretari general Delegats tknics

Sr. luri Tiov Sr. Norbert Bueche Sr. Karl Heinz Zschocke

Sra. Ellen Bemer

Sra. Egle Abruuini

El Palau Sant Jordi era, per al públic barceloní, la instal-laci6 més carismatica de totes les que es van construir de nova planta per als Jocs. L'espectacularitat de l'obra de l'arquitecte japonbs Arata Isozaki i la seva situació al cor mateix de 1'Anella Olímpica de Montju'ic justificaven aquest judici apriori; la competició de gimnastica artística es va encarregar de demostrar, a posteriori, que el Palau Sant Jordi era, també, una instal.lació modklica per a la practica d'aquest esport. La magnitud dels espais hi és equilibrada per una distribució molt funcional, que fa que tot sembli estar sempre completament a l'abast; així, per exemple, els esportistes arribaven amb autocar gairebé a la mateixa porta dels vestidors, a tocar dels quals tenien una sala de descans descoberta (un pati a l'aire lliure, amb tauletes i para-sols).

Ja abans de I'inici dels Jocs, quan entre el 20 i el 23 de juliol es van celebrar els entrenaments oficials, els gimnastes van lloar l'amplitud de l'hea de competició (73 m de llarg per 333 d'ample) i

l'elevadíssima qualitat tbcnica dels aparells, i també la proximitat de la sala d'escalfament, situada al pavelló polivalent annex. D'altra banda, els jutges (que disposaven de dues sales de treball molt ben equipades) van quedar també molt satisfets de les condicions en qub van poder dur a terme la seva tasca.

Durant totes vuit jornades de competició, un públic entbs i exquisit va omplir les 15.000 locaíitats de les grades. Un canvi significatiu respecte a Seii1'88 va ser la variació de les rotacions en els exercicis obligatoris del concurs per equips: en lloc de fer-se per equips sencers, es feia per sorteig entre tots els participants; així, el públic de totes les sessions (tant de matí com de tarda) tenia oportunitat de veure actuar els millors gimnastes.

D'altra banda, en els exercicis de terra femenins es va utilitzar, per primera vegada, el sistema Digital Audio Tape per assegurar la sonorització correcta de les músiques; se'n van enregistrar 42 de diferents per als exercicis obligatoris i 105

1 El P a h Sant Jordi -una de les instal-ladons mis emblnnciti ucs &aquests jocs, situ& a I'Anella Olímpica, a l q n a de Montjufe, o h de l'arquitecte japon& A ~ t u Isozaki, va ser la seu de la gimncf9tia allistica de Ba~elona'92.

2 Cristina Fraguas, integrot de l'e ip espanyolde g i m A a allistia que va obtenir una mrritori cinqu2 lloc en el concurs per equips. Aquesta va ser la millor cl1(ssr~ead6 que mai ha assolit la gimn&tia femenina espanyola.

3 Les integrants de l'equip de Romania, que van quedar en segon lloc en el concurs femení per equi s, feliciten les gimnastes &'Equip Unificat per la seva medalla d'or. El tercer lloc va ser per a les nord-americanes.

4 Les medallistes del salt de cavall femení (d'esquerm a dreta): la romanesa Lavinia Milosovici i l'hongaresa Henrietta dnodi, totes dues amb medalla d'or -empatades a 9,925

unts-, i la repmentant de Equip Unificat, la p.

ucraZnesa Tatiana Lissenko, amb el bronze

5 Lu nord-americana Kim Zmeskal realitza l'exercici de terra. Va finalitzar en un sis2 lloc a eausa d'una desafortunada penalització.

per als exercicis lliures. Tant el públic com les mateixes gimnastes hi van sortir guanyant, no solament pel que fa a la qualitat del so, sinó també pel que fa a la precisió del temps.

I Categoria femenina

I Concurs I (competició per equips)

Els equips candidats a disputar-se l'or eren els quatre primers classificats del mundial d'Indianapolis'91: l'Equip Unificat, els Estats Units d'Ambrica, Romania i la República Popular de la Xina. L'Equip Unificat tenia una de les principals aspirants a convertir-se en la <<reina, de la gimnhstica de Barcelona (com Nadia Comaneci ho va ser a Mont- real o Mary Lou Retton a Los Angeles): la belarussa Svetlana Boguinskaia; les representants dels Estats Units tenien l'entrenador que va dur Comaneci i Retton al capdamunt del podi, Bela Karoli, i una <<princesa>> per qui molts

apostaven: Kim Zmeskal; romaneses i xineses, sense cap individualitat gaire destacada, presentaven equips molt compactes i de gran nivell.

En els exercicis obligatoris, a la primera jornada, una caiguda en la barra d'equilibri va deixar en un segon terme Kim Zmeskal, i amb ella l'equip dels Estats Units; Boguinskaia, a desgrat de l'extrema correció amb qu& va realitzar els exercicis, no va aconseguir el favor del públic, que es va bolcar amb l'actuació meritbria de l'equip espanyol, format per Eva Rueda, Cristina i Sonia Fraguas, Alicia Fernández, Ruth Rollán i Silvia Martínez.

En la jornada d'exercicis lliures, el més destacat va ser l'actuació de Kim Zmeskal, que va aconseguir pujar del trenta-dos* al dotzi: lloc de la classificació individual, i assegurar-se una plaga en el concurs múltiple en ser superada només per dues nord-americanes, Shannon Miller (primera) i Elisabeth Okino (sisena). Perd l'equip dels Estats Units va

3 La nord-americana Shannon Miller conversa amb el seu entrenador abans de ujar a la barn d'equilibri. $a guanyar la plata en el concurs per a areI4 que compartí am f h xinesa Li Lu, i va que& en segon lloc en el concurs individuai.

.= - - - - - - - - - - - - - - paml.leles asim~mmques li van puntuar amb un IE va aconseguir, d' "%""st: manem, la mednl d or A més, Li Lu es va endur la plata, compa~'da amb la nord-amenencana S h n o n Miller, en la barn d'equilibri.

2 Una puntua& 9,975 va m n a r I'&ci de Tatiana Lissenko, de I'Equip Unifica6 en la barn d'e uilibri, que li va valer la me%alla d90r.

4 La ucmiinesa Tatiana Gutsy mcdalla d'or en el concurs individual, tan soLp va uan ar dues medalles en les

s per a arelk la plata m les para fieles asimptriquer i el bronze en I'exercici de terra.

5 L'espanyola Ruth Rollhn en I'&ci de barn d'equilibri del wncurs per equips

haver de conformar-se amb el bronze, darrere de les romaneses, que van tenir en Cristina Bontas (tercera), Lavinia Milossovici (quarta) i Gina Gogean (setena) les seves millors gimnastes. Les representants de l'Equip Unificat van obtenir l'or gracies a l'aportació de Boguinskaia (segona), Tatiana Lissenko (cinquena) i Roza Galieva (vuitena). Les espanyoles, al seu tom, van aconseguir un histbric cinqub lloc.

Concurs I1 (concurs múltiple individual)

Com Kim Zmeskal, la ucrdinesa Tatiana Gutsu havia comi% un error a la barra d'equilibri en els exercicis obligatoris del concurs per equips. A desgrat de la seva recuperació en els exercicis lliures, que li va permetre d'acabar novena, era la quarta classificada de 1'Equip Unificat, i quedava fora, per tant, del concurs múltiple individual. La lesió de la seva companya Roza Galieva, tanmateix, li va permetre d'entrar finalment en la disputa de l'or més cobejat, el 30 de juliol.

Les principals candidates continuaven sent Svetlana Boguinskaia i Kim Zmeskal. Aquesta, perd, va ser penalitzada en l'exercici de terra i es va veure aviat fora de tota opció a pujar al podi; Boguinskaia, mentrestant, es limitava a actuar amb una gran correció. Així -a l'ombra de les favorites dels respectius equips, que rebien tota la pressió-, Tatiana Gutsu i Shannon Miller, la <<segona>> dels Estats Units, van acabar lluitant per les primeres places del podi. L'or va ser per a la ucrdinesa, que, amb 15 anys, 1,46 cm d'alpda i 32 kg de pes, havia passat en quatre dies de la desgracia a la coronació; la plata va ser per a la nord-americana. Boguinskaia, al seu torn, nomes va tenir opció al bronze, en competbncia amb dues romaneses que al capdavall tambC la van superar: Lavinia Milossovici es va endur la tercera medalla en joc i Cristina Bontas va ser quarta. Zmeskal amb prou feines va ser desena, darrere de la primera espanyola, Sonia Fraguas.

I Concurs 111 (finals per apareiis)

El dia 1 d'agost, les favorites van tomar a fallar, i aquest cop se'ls va afegir Tatiana Gutsu, que va trencar la tradició i, després de guanyar el concurs múltiple individual, no va aconseguir l'or en cap dels quatre aparells. La gimnhtica artística femenina

tancava la seva presbncia a Barcelona sense una autbntica reina i sense cap de les dues grans favorites entre les sis millors (que van ser Gutsu, Milossovici, Lissenko, Onodi, Lu Li i Miller).

En el salt de cavall, l'hongaresa Henrietta 6nodi i la romanesa Lavinia Milossovici van compartir l'or; el bronze va ser per a la ucrainesa Tatiana Lissenko. Mentre Boguinskaia quedava quarta, Kim Zmeskal --en el seu aparell preferit- tornava a ensopegar i obtenia la puntuació més baixa de les vuit participants.

En les barres asimbtriques es va veure la primera actuació impecable dels Jocs: la xinesa Li Lu es va endur l'or amb la puntuació que el rigor de les jutgesses reserva als exercicis perfectes, el 10. Gutsu, amb un magnífic exercici, va endur-se la plata, i Shannon Miller, el bronze. Cristina Fraguas, com Eva Rueda en el salt de cavall, va ser setena. Havien estat les úniques gimnastes espanyoles classificades per a les finals per aparells. Sobre la barra d'equilibri la millor va ser, indubtablement, Tatiana Lissenko. Li Lu no va assolir el mateix nivell que en les paral-leles asimbtriques, perd es va endur la plata, que va compartir amb la nord- americana Shannon Miller.

La segona m&a puntuació per un exercici es va produir en el terra, i va ser per a la romanesa Milossovici. Amb cinc centbsimes menys, l'hongaresa &odi va obtenir la plata; Gutsu i Miller van compartir el bronze amb una altra romanesa, Cristina Bontas. Kim Zmeskal s'acomiadava de Barcelona amb un sis6 lloc en l'últim aparell.

I Concurs I (competició per equips)

Si la categoria femenina es va caracteritzar per l'abdncia d'una esportista especialment destacada, en la categoria masculina va passar tot el contrari. En els Jocs de Barcelona hi va haver un rei indiscutible: el belarús Vitali Xtxerbo, que gracies a les sis medalles d'or que va obtenir passara a la posteritat com un dels gimnastes mCs complets -i potser l'últim- de tots els temps.

Ja des dels exercicis obligatoris de la competició per equips, Xtxerbo va

comengar comandant la classificació individual. Dos dies més tard, després dels exercicis lliures, encapglava, a mbs, la classificació de quatre dels sis aparells (terra, cavall amb arcs, anelles i paral-leles), i era segon en un altre (salt de cavali).

En la classificació individual el seguien dos membres del mateix equip: l'azerbadjani:~ Valeri Belenki (segon) i l'ucrdin&s Grigori Misiutine (tercer). Aquests tres gimnastes van exhibir un repertori de somni, que va deixar bocabadats fins i tot els especialistes més exigents. No va ser cap sorpresa, doncs, que la medalla d'or fos per a 1'Equip Unificat, del qual també formaven part dos ucra.inesos més, Rustam Txaripov i Igor Korobtxinski, i un rus, Aleksei Voropaiev, que va ser la gran decepció per als ti:cnics del conjunt.

La medalla de plata va ser per a la representació de la República Popular de la Xina, tres gimnastes de la qual (Li

Xiaosahuang, Li Chunyang i Guo Linyao) es van classificar en el sis&, seti: i vuit& llocs respectivament. Els japonesos, liderats per Yukio Iketani (novi:), van obtenir la medalla de bronze.

Concurs I1 (concurs matiple individual)

Xtxerbo, que ja s'havia convertit en el favorit del públic del Palau Sant Jordi, va intervenir en el concurs múltiple individual amb una actuació més shbria de la que havia tingut en la competició per equips. En tot moment van rivalitzar amb eil els seus companys d'equip Misiutine i Belenki.

Durant les dues primeres rotacions, Belenki havia anat en primera posicib; en la tercera, amb un bon exercici en anelles, Misiutine el va superar, i en la quarta, gracies als 9,875 punts que va obtenir en l'exercici de terra, Xtxerbo va passar a comandar la prova. Les dues últimes

1 Els mnastes de Z'Equip Un$,, es van endur Por en el concurs masculí per equips. A m& dels tres grans que van encapgalar la classifeacid individual - Xtxerbo, Belenki i Misiutine-, I'equip estava integrat també per Korobfrinski, Txaripov i Voropaiev.

2 Vitali Xtxerbo evoluciona en I'exercici d'anelle que li va donar una de les sis medalles d'or que va obtenir.

3 El xin& Jin Li va seguir Xtxerbo en fPa, anelles i es va endur la medalla de plata, que va repetir a les paral.leles, curiosament tantbé desp&s de 1'0s de Xtxerbo.

4 i 5 L'exercici de t e m mmculí va ser dominat del tot pel xinis Xiaosahzmg Li, que es va d u r l'or (4). Aquest gimnosta va ser sisi en la clmsificacib individual del concurs er equips --en qui la ~ e ~ r i f l i c a Popular de la Xina va quedar en segon lloc, dap& de I'Equip Unificat-, i a més va guan ur el bronze en les unelis, compartit amb I'ucmi:n2s Zgor Korobh-inski. Aquí el veiem en el seu &ci sobre el cavall amb ans (5).

rotacions ja no van alterar l'ordre de la classificació, i els tres membres de l'Equip Unificat -amics fora de la pista- es van repartir les medalles: Xtxerbo l'or, Misiutine la plata i Belenki el bronze.

La representació de l'antiga Unió Soviktica no podia acomiadar-se &una manera més brillant en la seva Última compareixenqa olímpica en un sol equip.

I Concurs III (finals per apareils)

Amb l'excepció de la barra fixa, aparell per a la final del qual no s'havia classificat, en l'última jornada de competició Xtxerbo optava a incrementar els seus dos ors amb cinc més. Perb en el primer aparell, el terra, va tenir una actuaci6 fluixa i només va poder ser sisb. Grigori Misiutine i el japonbs Yukio Iketani van compartir la plata, mentre el xinbs Xiaosahuang Li s'enduia indiscutiblement l'or, després de realitzar el primer triple salt mortal de la histbria de la gimnhstica olímpica.

Amb el segon aparell, el cavall amb arcs, va comenqar l'exhibició final de Xtxerbo, tot i que va haver de compartir l'or amb el nord-corea Gil-Su Pae, mentre l'alemany Andreas Wecker guanyava el seu primer bronze. A continuació, amb un domini aclaparador, va encadenar tres m m s guardons més: en anelles es va imposar als xinesos Li Jing (plata) i Li Xiaosahuang (bronze, juntament amb Wecker); en salt de cavall va superar el seu company Misiutine (plata) i el corea Ok Yoo (bronze), i en barres paral-leles, finalment, va vbncer de nou davant dos xinesos, Li Jing (plata) i Guo Linyao, que va compartir el bronze amb el japonbs Masayuki Matsunaga i amb un altre representant de 1'Equip Unificat, l'ucrdinbs Igor Korobtxinski.

Vitali Xtxerbo, nascut a Minsk 20 anys enrere, va cloure així una actuació que li va valer un lloc en la histbria: no solament va convertir-se en l'esportista més guardonat en els Jocs de la XXVa Olimpíada, sin6 també en el gimnasta que més medalles d'or ha aconseguit en una sola edició dels jocs.

I j a f

A 1'61th aparell, la barra fixa, la victbria final va ser per a Trent Dimas, que va guanyar d'aquesta manera l'única medalla dels Estats Units en gimnhstica artística masculina, En aquest aparell, per la seva banda, Misiutine va aconseguir la seva quarta medalla de plata (a les quals s'ha d'afegir l'or en el concurs per equips). Andreas Wecker va compartir la segona posició, i va sumar una plata als dos bronzes que havia obtingut anteriorment.

I Gimnlstica rítmica esportiva

La gimnastica rítmica esportiva es va incorporar al programa olímpic en els Jocs de Los Angeles'84; a Barcelona, per tant, s'havia de proclamar la tercera campiona olímpica de la histbria d'aquesta modalitat esportiva. El programa constava d'un concurs general múltiple (concurs I), en qub totes les gimnastes efectuaven un exercici amb cadascun dels quatre aparells (corda, ckrcol, pilota i maces); les sis primeres dassificades i les sis següents amb millor puntuació en cada aparell

passaven a la final (concurs II). Aquest sistema de selecció per al concurs I1 comportava una modificació notable respecte al que s'aplicava abans --en qub les 20 millors gimnastes del concurs I eren les que disputaven el concurs 11-, i permetia que una gimnasta completa arribés a la final des de la sisena posició, sense necessitat de tenir un bon aparell en el concurs I.

El concurs I es va celebrar els dies 6 i 7 d'agost, i el concurs I1 el dia 8, sempre en sessions de tarda. El Palau d'Esports de Barcelona, inaugurat el 1955 amb motiu dels IIns Jocs del Mediterrani, tenia una Area de competici6 de 43 X 23 m, amb dos practicables de moqueta de 16 X 16 m delimitats en els 12 X 12 m en qub les gimnastes realitzaven els exercicis. Entre els condicionaments que es van fer al Palau d'Esports amb motiu dels Jocs, el més rellevant per a la gimnastica rítmica esportiva va ser la passera que, per damunt de l'avinguda de la Tkcnica, comunicava el Pavelló d'Ithlia, on les gimnastes tenien la zona d'escalfament,

113 EI nord-amdch Trent Dimas a va imposar en la barra fwa i a va endur I'única meablla & la gimndstiea artística masculina del seu pais.

2 Vitali Xtxerbo i el nomi- cord Gil-Su Pac van com artir l'or en el cavall amiarcs, que van acabar amb un empat a 9,925 punts.

4 L'dmplia sala annexa del Palau Sant Jordi va servir d'cirea d'mtrenammt per als gimnasta

amb l'kea de competició del Palau &Esports. El Pavelló d'ItAlia, a més, va ser emmoquetat per permetre que les esportistes hi caminessin descalces, i es va intentar que la temperatura de l'hrea d'escalfament i de l'area de competició fos sempre la mateixa.

Les 6.500 localitats per al públic no van registrar un ple absolut, a pesar que es van exhaurir les entrades per a totes les sessions. El caliu de les grades va afavorir, en tot moment, la brillant actuació de les gimnastes espanyoles; dues d'elles, Carolina Pascual i Carmen Acedo, van entrar a la final gracies a haver-se classificat en tercera i quarta posicions en el concurs I. Davant d'elles, dues ucrdineses, Aleksandra Timoixenko i Oksana Skaldina, confirmaven el domini de 1'Equip Unificat en aquesta modalitat rninoritauia de la gimnhtica: Timoixenko havia obtingut les notes mks altes en corda i maces (9,800) i Skaldina, en pilota (9,750), i totes dues compartien la m h a puntuació en c&rcol(9,725). En cinquena i sisena posicions del concurs I, van

guanyar-se també un lloc en la final la romanesa Irina Deleanu i la búlgara Maria Petrova.

Com que la classificació final s'establia pels punts obtinguts en el concurs I1 més la meitat dels obtinguts en el concurs I, no és estrany que aquestes sis gimnastes fossin, al capdavall, les que ocupessin les sis primeres posicions. Aleksandra Timoixenko, que va obtenir finalment les millors puntuacions en maces, c2rcol i corda (9,950 en tots tres aparells), va saber defensar la seva posició de privilegi i es va endur l'or amb un total de 59,037 punts. Quatre anys abans, el 1988, eila mateixa havia obtingut la medalla de bronze a Seül.

La disputa del segon, tercer i quart llocs, en canvi, va ser molt renyida. Per la caiguda d'una map, Carmen Acedo va perdre opcions a la medalla, i va acabar en la quarta posició, amb 57,225 punts, davant Petrova (57,087) i Deleanu (56,612). La lluita, aleshores, es va circumscriure a Oksana Skaldina i

1 ' L'alemanya Christiane Klum p, en I'exercici de c2rcofL.es proves de gimnbtica rítmica es van disputar al Palau d'Es orts de Barcelona, situat a P,~rea de Montjufc

2 i 3 Les dues primeres cIassiPcndes en la mmpetici6 de gimnbtica rítmica- l'ucmihesa Aleksandra Timoixenko (2), que va uanyar la medalla d90r, i P e y n y o ~ a ~ a m i i m Pascual( ), que va aconseguir la dcplatcr

416 El bronze de la rítmica va ser per a la umSircsrr Oksana Skaldina (6), i la

1 uarta posiei6 va ser per a 'espanyoIu, Cannen Acedo (4).

Carolina Pascual, i en darrer terme es va resoldre a favor de l'espanyola, que va fer la mhxima puntuació de totes les participants en l'aparell de pilota (9,775), i va obtenir la plata amb un total de 58,100 punts. Skaldina, disgustada pel que creia que havia estat una actuació parcial de les jutges, es va haver de conformar amb el bronze (57,912 punts).

La preskncia de les gimnastes més destacades en l'últim mundial i el record de i'última compareixenga olímpica de la gimnbtica rítmica a Seiil (on la soviktica Lobatx va guanyar l'or després d'obtenir la nota m W a , un 10, en totes les seves actuacions) feien preveure que la competició a Barcelona tindria un nivell molt alt. Fins al punt que l'entrenadora espanyola, Emilia Boneva, va manifestar abans de l'inici del concurs I que per guanyar l'or una gimnasta hauria d'aconseguir, com a mínim, sis m W e s puntuacions. No va ser aquest el cas, per6 sí que hi va haver una gran rivalitat en la disputa de les primeres places.

Juntament amb l'actuació de les ucralneses de 1'Equip Unificat, la de les dues espanyoles --que van millorar la cinquena posició de Maisa Lloret en els Jocs de Seül- va ser, en definitiva, el més rellevant de la gimnastica rítmica esportiva a Barcelona'92.

GimnMica

Homes

Gimmica artística

Homes

Concurs I (equips) Concurs II (individual)

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Xtxerbo, V i i EUN 59.025 D Or Equip Unificat EUN 585,450 p

Plata Rep. POP. de la Xina CHN 580.375 o Plata Misiutine, Grigori EUN 58,925 p

Bronze Belenki, Valen. EUN 58.625 D Bronze Japd JPN 578.250 p

4t Aiemanva GER 575.575 o 4t Wecker, Andreas GER 58,450 P

56 Li. Xiaosahuana CHN 58.150 o 58 IWia ITA 571.750 p

68 Estats Units &Ambrica USA 571.725 D 66 Guo, Unyao CHN 57,925 p

76 Gherman. Marius Costel ROM 57.700 o 76 Romania ROM 571,150 p

8e Corea KOR 570.850 o 88 Lee, J w Hyung KOR 57,675 p

Homes

Gimnistiia artistica

Terra

I Nom CON Marca

Or Li. Xiaosahuang CHN 9,925 p

Plata Misiutine, Grigori EUN 9.787 p

Plata Iketani, Yukio JPN 9,767 p

4t Yoo. Ok Ryul KOR 9,775 P

56 Aihara, Yuiaka JPN 9,737 p

66 Xtxerbo, Vitali EUN 9,712 p

76 Wecker, Andreas GER 9,687 p

88 U, Chunyang CHN 9,387 P

Homes

Gimnhtica artística

Cavall amb arcs

I Nom CON Marca

Or Xtxerbo, Vitali EUN 9,925 p

Or Pae. Gil-% PRK 9,925 p

Bronze Wecker, Andreas GER 9,887 p

4t Guo, Linyao CHN 9.875 p

56 Waller, M. Chris u% 9,825 p

66 Hatakeda. Yoahiaki JPN 9.775 D

76 Li, Jing CHN 9,250 p

78 Belenki, Valeri EUN 9.250 D

HomeS

Gimnestica artística

Anelless

Homes

Gimnastica artistica

Salt de cavall

Nom CON M a m I Nom CON Marca

Or Xtxerbo. Vitali EUN 9.937 D Or Xtxerbo, V i i EUN 9.856 P

Plata Misiutime. Griwri EUN 9.781 o ' Plata Li, Jing CHN 9,875 p

Bronze Li,Xiaosahuang CHN 9,862 P

Bronze Wecker, Andreas GER 9,862 p

58 Belenki, Valeri EUN 9,825 p

68 Csollany, Sz~lvesztar HUN 9,800 P

76 Iketani, Yukio JPN 9,762 p

88 I<hristozov. Kalofer Petrov BUL 9.750 o

Bronze Yw.OkRyul KOR 9,762 p

4t U, Xiaosahuang CHN 9,731 p

58 Supola, Zoltan HUN 9,674 p

66 Kroll. Sylvio GER 9,662 P

76 Csdlany, Szilveszter HUN 9,524 p

8e Aihara, Yutaka JPN 9,450 p

Homes

Gimnastica artística

Paral4eles

Homes

Gimnastica artistica

B m fixa

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Dirnas. Trent USA 9.875 D Or Xtxerbo, VItali EUN 9,900 p

Plata U. J i i CHN 9.812 o Plata Miiuiine, Grigori EUN 9.837 p

Plata Wecker. Andreas GER 9.837 o Bronze Guo, Linyao CHN 9,800 P

Bronze Korobtxinski. i w r EUN 9.800 o 4t Guo, Linya0 CHN 9.812 p

56 Belenki. Valeri EUN 9.787 D &wue Matsunaga, Masayuki JPN 9.800 p

66 Lvnch. Jak USA 9.712 o 5& Hatakeda, Yoshiaki JPN 9.787 p

58 Nishikawa. Daisuke JPN 9.787 o 76 Wecker. Andreas GER 9,612 D

86 Nishikawa, Daisuke JPN 9,575 p 88 Li, Jing CHN 6.425 p

-1 (equips)

I Nom CON Marca

Dones

G i m d c a artística

Concurs Il (imlividual)

I Nom CON Marca

Or Equip UniRcat EUN 395,666 P

Plata Romania ROM 395.079 D

Or Gutsu, Tatiana EUN 39,737 p

Plata Miller. Shannon USA 39.725 D

Bronze Esiais Units d'AmMca USA 394,704 p

4t Reo. Poo. de la Xina CHN 392.941 D

Bronze Milosovici, Lavinia Corina ROM 39,687 P

4t Bontas. Cristina ROM 39.674 D

W Espanya ESP 391.428 p

68 Hmaria HUN 388.602 D

76 M i a AUS 387,502 p

86 FranP FRA - 386,052 p

Dones

Gimnbtica artística

Salt de cavall

56 BoguiWa, Svetlana EUN 39,673 p

68 Gogean, Gina Elena ROM 39,624 p

76 Lissenko. Ta t ¡ ¡ EUN 39,537 P

86 6nodi. Henrietta HUN 39.449 D

Dones

Gimnastica artística

Banes asimMques

1 Nom CON Mama

Or 6ncdi. Henrietta HUN 9.925 D

I Nom CON Mana

Or Lu. U CHN 10.000 D -

Or Milosovici. Lavinia Corina ROM 9.925 p

Bronze Lissenko. Tatiana EUN 9.912 D

Plafa Gutsu, Tatiana EUN 9,975 p

Bmze Miller. Shannon USA 9.962 D

4t Boguinskaia. Svetiana EUN 9,899 p

58 Gwean. Gina Elena . ROM 9.893 D

4t Kim. Gwang-SL& PRK 9,912 p

4t . Milosovici. Lavinia Corina ROM 9.912 D

68 Míller, Shannon USA 9.837 p

78 Ruda Bravo. Eva Maria ESP 9.787 D

4t Pasca, Mireia Ana ROM 9,912 p

78 Fraauas ~gnchez. Cristina ESP 9.900 D

86 USA 9.593 p U, Li CHN 9,687 P

Dones

Gimnestica artística

B m d'equlibri

Dones

Gimnastica artística

Tena

I Nom CON Marca

Or Lissenko, Tatiana EUN 9,975 p

Plata Lu, Li CHN 9,912 p

Plata Miller, Shannm USA 9,912 p

4t Bontas. W m a ROM 9.875 D

I Nom CON Mana

Or Milosovici. Lavinia Corina ROM 10,OM) P

Plata &odi, Henrietta HUN 9,950 p

B r m e Guisu, Tatiana EUN 9.912 p

Bronze Bontas, Cristina ROM 9.91 2 D

56 Boguinskaia, Svetlana EUN 9.862 p

68 Oldno. Bettv USA 9.837 D

Bronze Miller, Shannon USA 0.912 p

68 irneskal. lüm USA 9.900 D

76 Yang, Bo CHN 9,300 P

86 Milosovici. iavinia Corina ROM 9.262 D

76 Txusswitina, Oksana EUN 9.81 2 p

86 Mitova. Svlvia Zarkova BUL 9.400 D

Dmw

G~mnAstm rítmica

Nom CON Merca Or Timdxenko, Alexandra EUN 59.037 p

Plata Pascual Gracia, Cardina ESP 58,lW P

Bronze SMdina, Oksana EUN 57.91 2 p

4t Acedo Jorge, Carmen ESP 57.225 p

56 Petrova, Mana üimrtmva BUL 57,087 p

68 Deleanu, lrina ROM 56,612 p

7b Bcdak, Joanna POL 56.475 p

86 Oulehlova, Lenka TCH 56,137 p

I Handbol

1 En el torneig femení d'handbol es va repetir la final de Seiil, en que? van jugar les seleccions de Noruega i Corea, amb victdria d' esta segona En a q u e s t x acci6 d'atac de la coreana Mi-Young Lee

9 rés d'esquivm la defensa de a noruega Karin Pettersen

Dues instal.lacions van acollir les competicions masculina i femenina d'handbol: el Palau d'Esports de Granollers (Vallbs Oriental), per a les semifinals, i el Palau Sant Jordi, per a les finals. La competició olímpica d'handbol va constar de dos torneigs: ud de masculi de dotze equips i un de femení de vuit equips. El sistema de competició va ser una lliga preliminar en dos grups, semifinals creuades i finals, que es van distribuir en vint-i-vuit sessions de dos partits cadascuna.

La ciutat de Granollers, de 48.000 habitants, té una llarga tradició esportiva, tal com ho demostren les 40 entitats esportives que hi ha a la ciutat. El club d'handbol va ser fundat l'any 1944. A més, la secció d'handbol del Club dYEsports Granollers ha guanyat onze lligues del campionat espanyol i vuit copes d'Espanya, ha participat tretze vegades en campionats europeus i el 1976 va aconseguir la Recopa d'Europa. A Granollers, I'any 1962, es va fer el tercer pavelló esportiu constrult a Espanya,

després dels de Madrid i Barcelona. El nou pavelló, amb una capacitat per a 5.500 espectadors, va ser inaugurat al juliol del 1991 amb un campionat internacional d'handbol.

I La competició

El públic va ser un element fonamental d'aquesta competició. La gran afiubncia d'espectadors que hi va haver en totes les fases va confirmar l'encert en l'elecció de la subseu de Granollers i també dels horaris dels diferents partits, amb la qual cosa es va arribar al ple absolut en algunes preliminars. Els equips que van reunir més aficionats van ser, en la categoria masculina, Espanya, Subcia --que va tenir el suport del seu rei- i Islhdia; en la femenina, Espanya, Alemanya i, evidentment, la favorita, Noruega. Una novetat que va captivar el pliblic va ser, sens dubte, el look exterior i sobretot l'interior amb qub s'havíen adaptat les instal-lacions per a la competició olímpica.

Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 [ 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 . . . . . . . . . . . Instal~lacions

Palau d'Espotts de Granoliers Palau Sant Jordi

Sistema de competicid

Uiga preliminar en dos grups, sernifmals creuades i Rnals

Nombre de proves

Masculines: 1 torneig de 12 equips Femenines: 1 torneig de 8 equips Total: 2

Participants

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON

Homes 192 12 Dones 127 8

President Secretari general Delegats tecnics

Sr. Ewin Lanc Sr. Ravrnond Hahn Sr. Otto Schwan

Sr. Rudi Glock

1 1 Talant Duitrebaiev, jugador de 1'Equip U n i m t --elassi cat com el més

d r áe1 tornei %zpiq amb 47 g o L , realitza una ineursi6 en la dqfensa del potent e r p suec, en el partit de nal del torneig que va donar l'or a 1'Equip Unifieac

2 L'equip com3 rep les felicitacions d'una part de les seves rivals, les nomegues, ue van aconseguir fa medalla de plata, per l'or que acubaven de guan ar en el artit de final dtorneig$mení que es va disputar el 8 d'agost i que va acabar amb el resultat de 21 a 28.

3 Tir a ortmma del ju odor &ncg ~ackron ~ic#ar&on, en el partit ue va enfrontar Franga i 1slXnda per al tercer i uart lloes, i en qud 19equip$an& va obtenir un meritori bronze

4 Llangament a rteria de Blanca u r b a n c de I'equip alemany. Alemanya i I'Equip Unificat es van enfintar en la final per al tercer i quart llocs, que va guanyar 1'Equip Unificat amb un resultat & 24 a 20.

5 La central de I'Equip U n i m t Natalia Deriuguina, en una acci6 d'atac en el partit que Ics va enfrontar amb les jugadom dels Estats Units. L'equip amerid es va classificar en sis2 lloc, per davant & l'equip espanyol.

6 Els equips de Sukcia i Fmnga van disputar la primera semifinal, ue va &cidir el pas a la jfnal del conjunt suec amb una victdria de 25 a 22. A I'aire, el ju ador suec Magnus ~ i s B L e r davant el dQensa f m d s Pascal Mahc

Un aspecte que cal remarcar és la gran puntualitat amb qub van comenqar tots els 56 partits que es van disputar. Un estudi de l'organització va constatar que hi va haver tan sols quinze segons de retard de mitjana en cada partit. El torneig olímpic d'handbol de Barcelona'92 va destacar principalment per la conñrmació de les noves potbncies mundials dels pdisos occidentals: en el torneig masculí, Subcia, Franqa i Islhdia, i en el femení, Noruega, Alemanya i Austria. Probablement, la supremacia dels ex-sovibtics donara pas, a partir d'ara, a unes futures competicions molt més obertes, ja que, a més dels equips esmentats, s'hi incorporen també equips nous, com ara Croacia, Sbrbia- Montenegro, Ucrdina, Rússia, Belarús, etc.

Un altre fet notable van ser els resultats que van obtenir i el gran nivell que van demostrar els equips incorporats en la competició per l'absbncia de l'antiga Iugosl&via: en el torneig masculí, Islhdia, que va obtenir el quart lloc, i en el femení, Noruega, que va aconseguir el segon lloc.

I Nom CON Or Eauio Unificat EUN

Plata SuMa SWE

Bronze Franca FRA

4t Ishndia ISL

58 Esoanva ESP

66 Corea KOR

78 Hongria HUN

M Romania ROM

En la final disputada al Palau Sant Jordi, quasi tots els integrants de l'equip masculí de l'antiga Unió Sovibtica van repetir l'or dels últims jocs, ara amb el nom d'Equip Unificat, en imposar-se a Subcia, l'actual campiona del món, per un ajustat 20 a 22.

Va ser una gran sorpresa la progressió de l'equip francbs, novb en el campionat mundial del 1990, que va desbancar merescudament el conjunt espanyol --que, tot i que partia com a favorit, va quedar en cinqub lloc- i es va veure recompensat amb el bronze en el partit que el va enfrontar amb Islhdia per al tercer i quart llocs.

El torneig femení va acabar de la mateixa manera que fa quatre anys: Corea i Noruega van tornar a lluitar pel títol. Igual que a Seül, la final va quedar sentenciada en la primera part amb un 8-16 favorable a les coreanes. Al final, el resultat va ser 28-31. Aquesta medalla d'or era especialment destacable després de la davallada que havia fet l'equip corea en l'últim mundial femení del 1990.

Dones

I Nom CON Or Corea KOR

Plata NO~üga NOR

Bronze Equip Unificat EUN

4t Alemanya GER

58 Austria A u

68 Estats Units d'AmMca USA

7b EsPanYa ESP

8B Ni%a NGR

1 L'equip espanyol emeni J d'hoquei va ser e gran triomfador de 1% ort. Va aconseguir la me&lla d'or despds d'un d o q considirabl~ abans del tomei i durant aquest. A més, efpliblic espanyol fLu costat incondicionalment a la seva seleccid.

2 Vista general de 1'Estadi d'Ho uei de Terrassa, insta f laci6 on es disputci la competicid d'hoquei.

I Hoquei

Entre el 26 de juliol i el 8 d'agost va tenir lioc la competició olímpica d'hoquei a 1'Estadi d'Hoquei de Terrassa. En aquesta ciutat de la comarca del Vallbs Occidental, situada a uns vint quilbmetres al nord-est de Barcelona, l'hoquei hi tC una llarga tradició. Va ser la primera ciutat catalana on es va practicar aquest esport. Ja el 1909 s'hi va fundar el Club Esportiu Terrassa Hoquei, encara avui un dels més importants, que, juntament amb 1'Atlbtic Terrassa i el Club Egara són els clubs d'on van sortir la majoria dels esportistes que componien l'equip masculí espanyol d'hoquei en els Jocs Olímpics de Barcelona. Esportistes d'hoquei terrassencs ja havien participat en els jocs olímpics des del 1928, fins al punt que, en els Jocs de Munic'72, la major part de la selecció espanyola d'hoquei era de Terrassa.

Les instal.lacions de 1'Estadi d'Hoquei de Terrassa van ser modbliques i estaven molt ben dotades per poder oferir tots els serveis que requereixen uns jocs olímpics.

Era la primera vegada que s'utilitzaven tres camps, dos de competició i un d'escalfament. Tots tres tenien herba articificial d'alta qualitat.

Van participar en la competició masculina dotze equips: Alemanya, Argentina, Austrhlia, Egipte, Espanya, I'Equip Unificat, la Gran Bretanya, l'India, Malhisia, Nova Zelanda, els Pdisos Baixos i el Pakistan. En la femenina, hi van participar Alemanya, Austrhlia, el Canadh, Corea, Espanya, la Gran Bretanya, Nova Zelanda i els Pdisos Baixos. Tant en la competició masculina com en la femenina es van formar dos grups que van jugar la fase preliminar, i després es van jugar els partits de classificació, les semifinals i les finals.

Va assistir als partits un nombrós públic, especialment quan jugava la selecció espanyola, i va ser especialment destacable la presbncia dels reis dYEspanya. Amb un estil gens protocol-lari, el rei, en una de les seves

Juliol host .,

1 2 5 ! 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 ..... . . . . . . . . Estadi d'Hoquei de Terrassa

Lliga preliminar en dos grups, classificatoris, semifinals i finds

Nombre de proves

Masculines: 1 torneig de 12 equips Femenines: 1 torneig de 8 equips Total: 2

Participants

Prova Esportistes CON Prova Esporkstes CON

Homes 192 12 Dones 128 8

Fédéfat'mn lntemationale de Hockey (FIH)

President Secretari general Delegats teonics

Sr. hienne Glich'ich Sr. Juan Angel Calzado de Castro Sr. Els Van Breda Vriesrnan

Sr. Heinric Joachim Woljitje

A W i i s , qac va ser medaila de plata

2 PS del PekdPtan i =F dels BfsosBdacy queaquí

veien en a d 4 w eqibntm-sc dos cops d frivuer en la f~~eprelimhrra

te- ezSClp(Mm i qmfi e l F P e l I ocs Totw lhrcs vsgaSer van guanyar els

van ablgnscguir z:3lE(EE bmrc.

3 El xoc m les scm@m& entre A~cshrtIia i e& Pa%w

deeidir qui

ausmltnq qucparsavm a Iaflrral

4 En els partits de la fase preliminar, com el de la fotografia, h s'establiren clarament Jes =*cies entre els e uips que havien de p ~ a r aTpodi i la resta En acabar aquesta fase, els quatre primers classificats amb opci6 a medalla eren Austrrilia i Alemanya del grup A i el Pakistan i els Paisos Baixos del grup B.

5 La selecció femenina de la Gmn Bretanya va aconseguir la medalla de bronze després del partit disputat contra la selecci6 de Corea, per w a'ustat resuitat de 4 a I: 6 Partit de semifinal, jugat entre Espanya i Corea, i ue van uanyar les espanyo% per f a I; #aquesta manera, aconseguien el pas a la final.

visites a Terrassa, es va barrejar amb els voluntaris per intercanviar insígnies o pins, aquests petits objectes que arran dels Jocs van ser moda a Catalunya.

El públic terrassenc, molt entbs en l'esport, va deixar un record molt bo en les jugadores de la selecció espanyola d'hoquei femení, que van guanyar la medalla d'or. Després del partit de la final, durant el qual 1'Estadi d'Hoquei de Terrassa es va omplir del tot, la ciutat on van viure les jugadores durant la concentració preparatbria abans del comensament dels Jocs va esclatar de joia, i durant unes quantes hores es va improvisar una festa als carrers en honor de les vencedores.

I competició masculina

L'equip dels Pdisos Baixos, campió mundial actual i medalla de bronze a Seii1'88, a priori era una de les seleccions candidates a ocupar un dels llocs d'honor de la classificació final, amb el jugador

Floris Jan Bovelander, especialista a transformar els penals. Finalment, l'or fou per a Alemanya, la plata se l'endugué Austriilia, i el bronze, el Pakistan, una de les potbncies tradicionals de l'hoquei, amb un joc tbcnicament precís i brillant.

Alemanya i Austrhlia van demostrar des del primer dia que eren les seleccions nacionals favorites per ocupar els primers llocs de la classificació final. En acabar la fase preliminar, encapsalaven el grup A Australia i Alemanya, ambdues seleccions amb quatre partits guanyats i un d'empatat perd sense haver-ne perdut cap. En el grup B, el Pakistan destacava per sobre de la resta amb cinc partits guanyats. Un cop completada la fase de semifinals, Alemanya i Austrhlia van quedar classificades en primer lloc i es van disputar la medalla d'or. El Pakistan i els PaYsos Baixos, d'altra banda, van lluitar per la medalla de bronze.

El 8 d'agost es va celebrar el partit en qub es van enfrontar les seleccions australiana i alemanya per decidir quina podria

escoltar el seu himne nacional des del cim del podi. Els alemanys, per mitja de Michael Hilgers, van aconseguir destacar- se en el marcador ben aviat, i onze minuts abans d'acabar el partit el mateix Hilgers va tornar a marcar. Els australians van escurqar la distincia en els Últims minuts del partit, quan Gregory Corbitt va aconseguir el gol de l'honor per a Australia. El resultat, doncs, va ser de 2 a 1 a favor dels alemanys.

La selecció espanyola, amb una gran majoria de terrassencs, va acabar amb una victbria davant l'equip de la Gran Bretanya, campió olímpic a SeulY88, i va aconseguir la cinquena posició en la classificació final.

I Competició femenina

La selecció triomfadora va ser, sense cap mena de dubte, l'espanyola. La carrera de l'hoquei femení espanyol ha estat metehrica. L'any 1980, una selecció

femenina d'Espanya es va presentar als Jocs Olímpics de Moscou, on l'hoquei femení va ser esport olímpic per primera vegada. A partir del 1985, l'ascensió de l'equip femení ha estat constant. Aviat es va situar entre les grans potkncies mundials de l'esport (la Gran Bretanya, Alemanya, Australia i els Pdisos Baixos, fonamentalment), i va arribar al cinquk lloc en el campionat del món del 1991. Amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona, es va fer un estricte entrenament, que va donar els seus fruits només iniciar-se la competició. De tota manera, perb, poca gent creia que l'hoquei femení espanyol arribaria tan iiuny.

El dia 2 d'agost, en la fase preliminar, Espanya va deixar enrere Australia amb un penal llanqat per Silvia Manrique, que es va transformar en un gol a favor d'Espanya contra les australianes, campiones olímpiques a Seii1'88, que no en van fer cap. En el grup A, a més d'Espanya, hi havia l'equip alemany. Tant l'un com l'altre van arribar al final de la

1 Jugadom d2Alemanyq e 9 y f ue va obtenir la me al a deplata, en una acci6 davant la seva porteria

2 L'alegria de les jugadores del wnjunt espanyol, en saber-se campiones olímpiques i ossei:ires de la medolla &r, va ser ertraordindria

fase amb dos partits guanyats i un d'empatat. Pel que fa al grup B, encapgalat per Corea, tots els equips havien perdut, com a mínim, un matx.

El dia 4, en les semifinals, les espanyoles van guanyar contra Corea, subcampiona a Seiil'88, per 2 a 1. Natalia Dorado va marcar en el minut 9 per a Espanya, i Chang Sook Kwon, de l'equip asigtic, en el minut 29. D'aquesta manera, va forgar la prbrroga, durant la qual Maria del Carmen Barea va aconseguir el punt defi~t iu per a Espanya. D'altra banda, Alemanya va guanyar la Gran Bretanya i va quedar classificada per jugar la final contra Espanya.

Franziska Hentschel per a Alemanya, en el minut 12. En la prbrroga, el gol d'Eli Maragall, neboda de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va sentenciar el partit. Per primera vegada, una selecció femenina espanyola havia aconseguit una medalla, i d'or, en uns jocs olímpics.

La selecció alemanya, medalla de plata, va causar una impressió molt bona als aficionats i va fer interessant el partit. La medalla de bronze va ser per a la selecció de la Gran Bretanya, que va vbncer la selecció coreana, que s'hagué de contentar amb la quarta plasa de la classificació final.

El 7 d'agost, la final entre la potent selecció alemanya, amb la qual I'equip espanyol havia empatat en la fase preliminar, i la selecció espanyola va ser l'apoteosi final. En acabar el temps reglamentari estaven empatades a un gol, aconseguits per Maria del Carmen Barea per a Espanya, en el minut 9, i per

Dones

Nom CON

Or Alemanya GER

Plata Austrhlia AUS

Bronze Pakistan PAK

At Pctims Baixos NED

56 Espanya ESP

66 Gran Bretanya GBR - 76 índia IND

68 Nova Zelanda NZL

I Nom CON

Or Espanya ESP

Plata Alemanya GER

Bronze Gran Bretanya GBR

4t Corea KOR

54 Austraia AUS

68 Pdkos Baixos NED

76 Canada CAN

82. Nova Zelanda NZL

1 La competitió de judo de Barcelona'92 va ser emocionant i espectacular. Es va disputar al Palau Blaugrana, a ldrea de la Diagonal, pavelló que va registrar un ple diari

I Judo

El Palau Blaugrana de Barcelona va ser l'escenari de les competicions de judo. Aquesta fou la primera vegada que el judo femení va formar part del programa olímpic. Cal destacar que hi van participar 96 pdisos, que hi van enviar les seves delegacions de judo corresponents. Aquest fet demostra un important enfortiment d'aquest esport arreu del món, i concretament a Espanya. L'expectació davant la competició va ser, doncs, considerable, i les entrades es van exhaurir cada dia.

El sistema de competició consistia, en primer lloc, en el sorteig dels participants per categories: s'agrupaven en dos pools o grups, i s'enfrontaven per parelles amb eliminació directa. Després, els .guanyadors de cada grup passaven a jugar la final. La resta feien unes repesques, els guanyadors de les quals s'enfrontaven amb els semifinalistes de cada grup per proclamar les dues medalles de bronze (una per grup) que es concedien. L'kea de competició feia 16 X 32 m i constava de dos tatamis.

Malgrat que és un esport originari del Japó, i que va formar part del programa olímpic per primera vegada a Tbquio'64, actualment és un esport practicat amb un bon nivell en pdisos ben diferents. D'aixb, en donen provada fe els Jocs Olimpics de Barcelona: el Japci hi va aconseguir dues medalles d'or, quatre de plata i cinc de bronze, per6 també cal destacar les brillants actuacions de Franga, 1'Equip Unificat, Espanya, Cuba, Corea, Hongria, la República Popular de la Xina, Polbnia i el Brasil.

I competició masculina

En la categoria pesant, David Khakhaletxvili, de ]'Equip Unificat, es va emportar l'or, seguit del japonhs Naoya Ogawa. El franc& David Douillet i el japonb Naoya Ogawa, que els entesos esperaven veure enfrontats en una final, van trobar-se en la semifinal, que finalment va guanyar el japonhs, ja que tots dos es trobaven al mateix grup. A l'altre grup, Khakhaletxvili va anar

Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 e e e e e e e

Palau Blaugrana

Sistema de competiei6

Eliminació directa amb doble repesca, semifinals, finals repesca 3-5 I finals

Nombre de proves

Masculines: 7 Femenines: 7 Total: 14

Partle~pants

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON

Homes Sem~pesant (- 95 kg) 35 35

Superlleuger (- 60 kg) 43 43 Pesant (+ 95 kg) 29 29

Semllleuger (- 65 kg) 46 46 Dones

Ueuger (- 71 kg) 44 44 Superlleuger (- 48 kg) 23 23

Sem~m~tjir (-78 kg) 42 42 Semilleuger (- 52 kg) 25 25

Mitja (- 66 kg) 33 33

Prova Esportistes CON

Ueuger (- 56 kg) 24 24

Semimitja (- 61 kg) 29 29

Mnjh (- 66 kg) 21 21

Semipesant (- 72 kg) 22 22

Pesant (+ 72 kg) 21 21

International Judo Federation (IJF)

President Secretati general Delegats t&nics

Sr. Luis Baguena Sr. Heinz Kempa Sr. Fran~o~s Besson

Sr. Carios Catalano Galleja

2 En la categoria de pes semilleuger, el brasiler Rogerio Sampaio, (a l'esquem), va guanyar en

1 El japonPS Hidehiko Yoshidq guanyador de I'or en la categoria de pes semimitjd, ex ressa la seva alegria &sp& &I combat Icisiu davant el nord- ameri& Jason N. Momi

EI judoka bon a& Antal Kovárs, meda Ja dd'or en la ¡ categoria de pes semipesant.

confra aé tot els prondstics la medalla d'or en la final ue el va enfrontar amb

8honga& ~ózsef ~ s á k

3 Els seguidors brasilers es van fer veure i sentir a tot arreu on van anar.

5 Final dels superileugers en

I categoria femenina, en qui la francesa Ckcile Nowak es va imposbr a la japnesa Ryoke Tamnra

6 La guanyadom en I? categoria de es m i w la cubana o d a i s ~ e v e Jiménez, fa un graciós gest desafiant

7 La xinesa Xiaoyan Zhuang va dominar amb claredat en la categoria ant i va obtenir l 'organt la cubana Estela Rodn'guez

8 Cerimbnia de roclamaei6 de vencedors r& la categoria de pes semilleuger, en qut? es va imposar la valenciana Almudena Mmioz

e L'espanyola Míriam Blaxo, campiona d'Europa i &I món I'any 1991 en la categoria dk pes lleuger, va re etir l'txit en olmpic * a n t E J ' Y Z Nicola Kim Fairbrother.

10 Catherine Fleury va uanyar 1'0r en la categoria &pes semimitjd davant la ismeliana Yael A& tot I'equipfmnc2s va fer un gmn paper a Bamlona

guanyant partits sense gaire espectacularitat. En la final, perb, es va desfer aviat del seu contrincant japones i va aconseguir la primera medalla d'or del judo mascuií de Barcelona.

En la categoria semipesant, l'hongarbs Antal Kovács va ser el primer classificat i medalla d'or, seguit del britbic Raymond Stevens. En els pesos mitjans, el polonbs Waldemar Legien va obtenir el guardó més alt, i la plata va correspondre al francbs Pascal Tayot.

En els pesos semimitjans, va guanyar el japonbs Hidehiko Yoshida, i va ser medalla de plata el nord-arnerics Jason N. Morris. El jove judoka Yoshida va guanyar tots els combats per ippon (la mhima immobilització, equivalent a un KO de boxa).

En els pesos semilleugers, va guanyar el brasiler Rogerio Sampaio, i la medalla de plata va ser per a l'hongarbs József Csák, després d'un combat en que el sud- americi va guanyar per wazaari,

puntuació inferior a l'ippon. Aquesta victbria del Brasil va ser, per als especialistes, una gran sorpresa ja que no esperaven veure Sampaio entre els aspirants a medalla. L'espanyol Francisco Lorenzo va estar a punt d'aconseguir una medalla de bronze, amb una brillant actuació en la repesca. Finalment, perb, va perdre davant el cub21 Israel Hernández.

En els pesos lleugers, Toshihiko Koga va obtenir la segona medalla d'or japonesa, i Bertalan Hajtós, d7Hongria, la de plata. Pel que fa als superlleugers, cal destacar l'actuació de Nazim Gusseinov, de l'Equip Unificat, medalla d'or, i la de Hyun Yoon, de Corea, medalla de plata.

I Competició femenina

El judo femení espanyol va aconseguir, en aquests jocs olímpics, trobar-se a l'altura de l'elit mundial i corroborar els kxits obtinguts per les espanyoles en els campionats internacionals de l'esport. Míriam Blasco, medalla d'or en pesos

lleugers, va ser campiona d'Europa i del món el 1991 d'aquesta categoria. La final, que la va enfrontar amb la brithnica Nicola Kim Fairbrother, es va viure al Palau Blaugrana amb una emoció i una intensitat especials la nit del 31 de juliol. Sis mil espectadors, entre els quals hi havia els reis &Espanya, van esclatar de joia en saber el resultat: era la primera medalla olímpica d'or conquerida per una espanyola. La medalla la va dedicar al seu entrenador, Sergio Cardell, que havia mort un mes abans del comenpment dels Jocs: <<Va ser qui em va convkncer que podia guanyar. He aconseguit aquesta medalla grBcies a eiiu, va declarar en acabar la competició. Perb l'bxit del judo femení espanyol va continuar l'endemh, dia 1 d'agost, amb la consecució de la medalla d'or en la categoria de semilleugers. La judoka valenciana Almudena Muííoz, amb gran sorpresa, va aconseguir batre la japonesa Noriko Mizoguchi en un intens combat. Per arribar a la final, l'espanyola va haver de batre la britanica Sharon Rendle, medalla &or a Seiii'88, on el judo femení va ser esport de dernos!ració, i la xinesa Zhongyun Li, campiona d'Asia.

L'equip de judo femení francks també va tenir una actuació excepcional, i es va emportar la medalla d'or dels pesos semimitjans i dels superlleugers. Catherine Fleury es va enfrontar amb la jove i desconeguda Yael Arad, d'Israe1, en la categoria semimitjana. Tanmateix, al final del partit, el públic va expressar la seva disconformitat amb la decisi6 dels &bitres, ja que creia que la mereixedora del preuat guardó era la israeliana. Pel que fa a la categoria dels pesos superlleugers, una altra representant francesa, Cécile Nowak, va quedar classificada en primera posició.

En la categoria pesant, Xiaoyan Zhuang, de la República Popular de la Xina, es va endur l'or, seguida de la cubana Estela Rodríguez. Pel que fa als semipesants, després d'una final molt ajustada, I'or va ser per a la coreana Mi-Jung Kim i, en segona posició, es va classificar Yoko Tanabe, del Japó. En els pesos mitjans, Odalis Reve Jiménez, de Cuba, va ser medalla d'or i, la de plata, va correspondre a la italiana Emanuela Pierantozzi.

1 Nom CON

Or Gusseinov. Nazim EUN

Plata Y w n Hyun KOR

Bronze Koshino. Tadanori JPN

Bronze Trautmann. Richard GER

56 Waaner. Józsei HUN

58 Pradayrol, Phrllppe FRA

76 Garcia Garcia. Wtllis Bemardo VEN

Homes

Ueuger (- 71 kg)

I Nom CON

Homes

Semileuger (- 85 kg)

I Nom CON

Or Sampaio Cardoso, Rogeno BRA

Plata Cdk. József HUN

Bronze Quellrnalz, Udo Gunter GER

Bmnze Hemdndez Planas, Israel CUB

56 Laats. Ph~lip BEL

58 Lorenzo A~arici0. Franc~sco ESP

78 Maruyama, Kenj~ JPN

76 Km. Sana-Mwn KOR

Homes

Semimitja (- 78 kg)

Nom CON

Or Koga, Toshihiko JPN --

Or Yoshida, Hidehiko JPN

Plata Haitós. Bertalan HUN

Bronze Chung, Hoon KOR

Plata Morris, Jason N. USA

Bronze Damaisin, Bertrand FRA

Bronze Smadga, Shay Oren ISR

58 Carabeita, Bruno FRA

Bronze Kim, Byung-Jw KOR

58 Addfsson. Lars SWE

!% Dott. Stefan GER

76 Blach, Wieslaw POL

78 Boldbaatar, Khailun MGL

.% Laats. Johan

76 Varaiev. Txari~

BEL - EUN

76 Ciupe, Alexandru Remus ROM

Homes

Semipesant (- 95 kg)

I Nom CON Nom CON

Or Kovács, Antal HUN

Plata Stevens, Raymmd GBR

Bronze Sergeiev, Dmitri EUN

Bronze Meijer, Theo NED

56 Pertelson, Indrek EST

58 Nastula, Pawel POL

78 Ka, Yasuhiro JPN

Or Legien. Waldemar POL

Plata Tayot. Pascal FRA

Bronze Okada, H~rotaka JPN

Bronze Gill, Nicolas CAN

56 Lobenstein, Axel GER

58 Croltoru, Adnan ROM

76 Yang, Jong-Ock KOR

78 K~stler, Daniel SUI 78 Van De Walle, Robert BEL

Homes

Pesant (+ 95 kg)

Dones

Superlleuger (- 48 kg)

I Nom CON

Or Khakhaletxvil~, Dawd EUN

Plata Ogawa, Naoya JPN

Bronze Douillet, David FRA

Bronze Csbsz, Imre HUN

58 Van Barneveld, Harry BEL

58 Moreno Garcia Frank Esteban CUB

76 Pérez Lobo, Emesto ESP

7) Keeve. Damon USA

I Nom CON

Or Nowak, CBole FRA

Plata Tamura, Ryoko JPN

Bronze Senyurt, Hulya TUR

Bronze Sav6n Carmenaty. Amanbs CUB

58 Briggs, Karen Valerie GBR

58 Souakri. Salima ALG

76 Soler Graba, Yolanda ESP

78 Villa~ol Blanco. Maria Elena VEN

Dones Dones

Semilleuger (- 52 kg)

Nom CON

Ueuger (- 56 kg)

I Nom CON

Or Muiloz Martinez. Almudena ESP Or Blasco Soto, Mlnam ESP

Plata Fairbrother. N~cola Klm GBR Plata M i iuch i , Noriko ' JPN

Bronze Li, Zhongyun CHN

Bronze Rendle, Sharm Susan GBR

56 Qiungl, Alemndra ITA

56 Gal, Jesslca NED

78 Manani Ambrueso, Claudia C. ARG

78 Saldanha, Paula POR

Bronze Tateno. Chicii JPN

Bronze González Morales. Wiulis CUB

56 DMlahw, Kate Marie USA

56 Fiagothiar, Nicole BEL

78 Amaud, Cathenne FRA

78 Gontowicz Szaias, Maria POL

Dones

Semimitja (- 61 kg)

Dones

Mitje (- 66 kg)

I Nom CON

Or Fleucy, Catherine FRA

Plata Arad, Yael ISR

I Nom CON

Or Reve Jiménez. Odal~s CUB

Plata Pierantoui, Emanuela ITA

Bronze Rakels, Heidi BEL

Bronze Howey. Kate Lou~se GBR

56 Schreiber, Alexandra GER

58 Lecat, Clare FRA

76 Jlvlden, Grace L. USA

78 Mrvtinel Acuña. Laura A. ARG

Bronze Zhang, Di CHN

Bronze Petrova. Elena EUN

56 E~ckoff, Fraukelmke GER

56 Koo. hn -Sook KOR

78 GMih Mahon, Xtomara Y. VEN

78 G6mez Marth. Beaoña ESP

Dones

Semipesant (- 72 kg)

Dones

Pesant (+ 72 kg)

Nom CON I Nom CON

Or Zhuang, Xiaoyan CHN

Plata Rodriguez Villanueva, Estela CUB

Bronze Lupino, Natalla FRA

Bronze Sakaue. Yoko JPN

Or Klm, Mi-Jung KOR

Plata Tanabe. Yoko JPN

Bronze De Kok, lrem NED

Bronze Meignan, Laetnia FRA

56 Schuüenhelm, Regina Felic!& GER

S Horton, Jos~e GBR

78 Juszczak, Katarzyna POL

56 Weber. Claudia Edeltraud GER

58 Maksvmow. Beata POL

78 Gundarenko, Svetlana EUN

78 Gránicz. Eva HUN 76 &kansson. Katanna SWE

1 El cms, una de les cinc proves de qu* wmta aquest esporr, se celebrd en un circuit que passava el Pare del Migdia i per 19dtadi Pau Negre, a I'Anella Olimpica de Mon&i:c.

2 La primem de les proves, I' *a, se celebrd al P%U de la Metal-lcirgia. A la foto m@a, l'enfmntarnent entre efnord-ameri& L hi. Gostigian i JiPf Prokopius, de la Repríblica Federativa Txeca i Eslovaca

1 Pentatló modern

1 Les competicions dels cinc esports de qu5 consta el pentatló modern es van celebrar entre el 26 i el 29 de juliol. La competició d'esgrirna es va disputar al Palau de la Metalslúrgia; la de natació, a les Piscines Bernat Picornell; la de tir, al Camp de Tir Olímpic de Mollet del Vall&; la de cros, en un circuit dissenyat per a aquesta prova a Montju'ic, el recorregut del qual passava per l'EstadiPau Negre i el Parc del Migdia, a 1'Area de Montju'ic, i la d'equitació, al Real Club de Polo. La classificació dels pentatletes s'estabieix a partir de la suma dels punts obtinguts en cadascuna de les cinc proves, i la classificació per equips, a partir de la suma dels punts de tots els components de l'equip. Un total de 30 delegacions amb 66 esportistes van participar en les competicions. En la prova de tir es van vendre la totalitat de les entrades. Cal dir, tamb6, que la major part del públic provenia d'Hongria, els Estats Units, Alemanya i Franqa, a m6s &Espanya.

La gran guanyadora del pentatló modern va ser Polbnia, que va aconseguir la

medalla d'or individual i per equips. També cal remarcar la gran actuació de 1'Equip Unificat, que va obtenir la medalla de plata per equips i la de bronze individual. Dos esportistes, Arkadiusz Skrzypaszek, de Polbnia, i Eduard Zenovka, de 1'Equip Unificat, van aconseguir dues medalles cadascun. El polonhs va obtenir la medalla d'or en competició individual i també en la competició per equips, i el representant de l'Equip Unificat va aconseguir la medalla de bronze en la competició individual i la de plata en la competició per equips. Probablement, la possibilitat que una mateixa persona pugui aconseguir dues medalles ser& modificada en les prbximes edicions dels jocs olímpics, segons es desprhn d'una proposta feta en aquest sentit per la Unió Internacional de Pentatló Modern i Biatló (UIPMB).

La primera prova, l'esgrima, es va -

celebrar el 26 de juliol al Palau de la Metal-lúrgia, amb victbria, pel que fa a la competició individual, de l'hongargs László Fábián, seguit de molt a prop pel

MP Seqitencia de la competici6 Juliol Agost

hstalhions

Palau de la Metal4Úmia C s m ~ de Tir OlfmDic de Mollet Reatclub de Pdo

Piscines Bernat Picomell Circuit de cros

Sistema de competlci6

Suma dels punts obtinguts en esgrima, nataci6, tir olímpic, cms i equitacid

Nombre de pmves

2 de masculines (Individual i per equips)

Participants

Esportistes CON

Homes 66 30

Union lnternationale de Pentathlon Modeme et Biathlon (UIPMB)

President seuwtad F e r a l Delegats tMcs

Sr. lgor Nonkw Sr. Dieter Krickow Sr. Emile Jsnot

Sr. Jan Nwotny

1 i2 El campió olimpic i medalla d'or individual iper e uips, Arkadiusz Skrzypaszeg de Poldnia, en un moment de la prova d'e uitacid (I), al Real ~ l u % de polo, i de la prova de m s (2), al circuit de cros instal-lat a ~'Area de Montjufc

3 Combat d'esgrima disputat entre Roberto Bornpreui, dytalia, i Jesús Centeno, d7Espanya, al Palau de la Metal.lúrgia

4 Colin Michael Hamilton, d'riustrdlia, i Dmim' Svatkovski, de I'Equip Unificat, en un moment de la prova de cros.

5 Richard Phelps, de la Gran Bretanya, va quedar en cinquena posició en la prova de natació, celebmda a les Piscines Bernat Picornell.

6 Les altes temperatures que hi va haver durant la cursa de cros van fer que més d'un participant, a musa del cansament, hagut% de ser at&pels serveis m2dim

polongs Arkadiusz Skrzypaszek. La classificació per equips era també encapsalada pels hongaresos, seguits dels polonesos. L'equip hongarbs fou el guanyador de la medalla d'or a Seiil.

La natació, segona prova, es va celebrar el 27 de juliol a les Piscines Bernat Picornell, i va comandar la classificació el lituA Gintaras Staskevicius. En la classificació general, després d'aquesta prova, els hongaresos continuaven en el primer lloc en la competició per equips, i László Fábián en primer lloc de la individual, malgrat haver quedat, en la prova de natació, en onzena posició.

En la prova de tir, que es va disputar al Camp de Tir de Mollet del Vallbs el 27 de juliol, el primer classificat va ser Eduard Zenovka, de 1'Equip Unificat. En acabar la prova, el polonb Arkadiusz Skrzypaszek encapsalava la classificació general individual, seguit, en segona posició, d'Eduard Zenovka. Per equips, Polbnia es trobava en primera posició, seguit de l'Equip Unificat.

I Nom CON Marca

Or Skrzypaszek, Arkad~usz POL 5.559 p

Plata M i d r . Atúla HUN 5.446 D

Bronze Zenouka, Eduard EUN 5.361 p

4t Starostin. Anatoi8 EUN 5.347 D

68 Norebrink, H M n SWE 5.321 p

7e Gheorghe, Marian ROM 5.293 p

86 Brookhouse. Graham R. GER 5.292 p

Va guanyar la quarta prova, el cros, celebrada al Circuit de Cros el 28 de juliol, el portuguix Manuel Barroso. En tercera posició es va classificar Eduard Zenovka, que semblava, d'aquesta manera, consolidar la seva posició en la classificació general individual, seguit del polonbs Skrzypaszek. La cinquena prova, l'equitació, celebrada al Real Club de Polo el dia 29 de juliol, va sentenciar la classificació final de l'esport. L'Equip Unificat i Eduard Zenovka semblaven els virtuals campions oiímpics, perb, quan faltaven només quatre obstacles per acabar la cursa dYEduard Zenovka, el seu cavall, anomenat Conquense, va caure sense motiu aparent.

En la classificació individual, la medalla d'or va correspondre, doncs, a Arkadiusz Skrzypaszek; la de plata, a Attila Mizsér, &Hongria, i la de bronze, a Eduard Zenovka, de I'Equip Unificat. Polania va encapsalar la classificació per equips, seguida de 1'Equip Unificat i, en tercera posició, de l'equip d'ItAlia, que va tenir una actuació molt regular i disciplinada.

Homes

Equips

I Nom CON Marca

Or Polonla POL 16.M8 p

Plata Equlp Unificat EUN 15.924 p

Bronze Ia ia ITA 15.760 p

4t Estats Units d'AmPrica USA 15.649 p

58 Hongria HUN 15.571 p

6$ Gran Bretanya GBR 15.571 p

76 Franw FRA 15.441 p

88 Sulrcia SWE 15.428 p

I Rem

1 L'Estan de Banyoles va acollir L proves rem de Barcelona'92. Els participants van destacar la qualitat dels embarcadors i els desembarcadors, com tambC els catamarans de se uiment arbitrals i de te fwisicí, que es desplapven provomt un moviment mínim de I'ai ua sense interferir en efs desenvolupaments de les Curses.

2 En rimer pla, la parella b d a r a participant en el dohe smll masculí, Jordan N. Dantxev i Ivailo B. Bantsev, especialitat en qui s'imposaren els representants d'Aurhdlfa

Les competicions de rem de BarcelonaY92 van tenir lloc a 1'Estany de Banyoles (Pla de l'Estany), a 130 km de Barcelona. El seu emplaqament i el fet que s'hi duia a terme tota la competició d'un esport van fer decidir l'organització dels Jocs de construir-hi una vila olímpica per allotjar tota la Família Olímpica del rem. Aquest col.lectiu va ser el més nombrós mai present en cap edició dels jocs olímpics ni en cap campionat del món, fins i tot sense tenir en compte l'increment de participants sorgits de la divisió dels pafsos de 1'Est. Hi van participar, doncs, 45 pafsos, 25 dels quals es van inscriure en proves femenines i 43 en masculines (Corea i Zimbabwe es van inscriure solament en categoria femenina), que van formar 67 tripulacions femenines i 133 de masculines.

Un tret molt destacable de la instal-laci6 va ser que la tribuna oferia una gran visibilitat de tot el recorregut, amb els carrers disposats en una alineació perfecta. També va ser remarcable el sistema de marcatge de la línia d'ambada:

mitjanqant un tub que projectava aire comprimit i marcava una línia de bombolles en la superfície de l'aigua; aixb facilitava al públic la visió d'aquest punt, sense haver de recórrer a les apreciacions de la perspectiva. D'altra banda, els competidors van reconbixer la qualitat dels embarcadors i desembarcadors, i també dels catamarans de seguiment de televisi6 i arbitrals, ja que provocaven un moviment mínim de l'aigua. Ara bé, per als esportistes la qualitat més notable de la instal-laci6 va ser, sens dubte, la proximitat amb relació a la Vila (escassament cent metres), la qual cosa els facilitava els moviments entre la residkncia i la instal-lació esportiva.

1 La competició

L'Estany de Banyoles va acollir una gran quantitat de públic, que va omplir les 4.000 places de tribuna i la zona de públic de peu dret, excepte els dies de les fases preliminars. Tal com s'esperava, el públic alemany va ser el més nombrós, ja que la

Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 e e e e e e e

Estany de Banyoles

Sistema de mpet ic i6

Stkies eliminatbries, repesques, semifinals i finals

Nombre de proves

Masculines: 8 Femenines: 6 Total: 14

Participants

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON

Homes

Esquif 22 22 Quatre scull 60 15

Doble scull 39 19 Quatre sense timoner 56 14

Dos sense timoner 38 19 Quatre amb timoner 60 12

Dos amb timoner 49 16 Vuit ambtimoner 126 14

Prova Esportistes CON

Dones

Esqufi 15 15

Doble scull 26 13

Dues sense timonera 26 13

Quatre scull 40 9

Quatre sense timonera 36 9

Vuit amb timonera 72 6

Fédéraüon lnternaüonale des Sac¡&& d1Av¡ron (FISA)

president Secreteri general blegats Wmlw

S;. Denis Oswald Sr. John Boukbee Sr. Mike Sweeney

Sr. Borge Kaas-And-

1 Cursa de vuit remadors amb timoner masculí.

2 Els integrants del quatre sense timoner masculí d'Alemanya, guanyadors de la medalla de plata.

3 L'alemany Thomas Lan e va anyar la medalla $or en Gquif masculí.

4 Els vencedors en la prova de doble smll masculi: amb medalla d'or, els australians Stephen M. Hawkins i Antonie Peter; amb la plata, els austríacs Arnold Jonke i Christoph Zerbst; i amb la medalla de bronze els holandesos Henk-Jan Zwolle i Nico Rienks.

5 La arella britdniect Steven ~ e & v e i Matthew C. Pinsent, guanyadors de la medalla d'or de la prova de dos sense timoner.

6 Els germans Carmine i , Giuse e Abba nale, meda fi d'or a fos Angeles'84 i a Seiil'88 en el dos amb timoner, es van haver de conformar amb la plata a Banyoles.

7 L'e uip romanks del uahe arn8 timoner fes te.^ Pa victdria de rés d la cursa final en quTvan aconseguir l'or.

8 L'alegria en guanyar la medalla de plata de les integrants nord-amenencanes del quatre sense timonera.

9 La canadenca Silken Suzette Laumann, protagonista d'una de les estes més recordades &l rem a Ban oles I'obtencid de la medlla de bronze en I'esqui femení &sp& de ['acci d ent que, tan sols dos mesos abans dels Jorn, va ser a punt de rovocar la seva retirada & la competicid i que solament amb una autodisciplina femma va poder supemr.

Federació Alemanya de Rem havia organitzat a Banyoles uns camps de joventut. També van ser nombrosos els grups d'holandesos, italians i francesos.

A Barcelona'92, en aquest esport es va trencar el domini aclaparador alemany de les dues darreres dkcades, com ja havia succelt a Los Angeles'84, on no va competir, perb, la República Democrhtica Alemanya. De les quatre primeres finals --dos i quatre amb timoner, doble scull i esquif-, tan sols aquesta darrera la va guanyar un alemany, Thomas Lange. En les proves de quatre i de dos amb timoner van vkncer Romania i la Gran Bretanya, respectivament, mentre que en el doble scull va guanyar l'equip australih.

Les finals del 2 d'agost van ser dominades per l'equip canadenc, que va guanyar dues medalles d'or en les dues grans proves d'aquest esport: e1 vuit amb timoner en categoria masculina i femenina, en les quais es va repetir un mateix podi, el Canadh, Romania i Alemanya. Els alemanys van mantenir la seva hegemonia

en el quatre scull en categoria masculina i femenina, mentre que en el quatre sense timoner van ser derrotats per Austraa, els Estats Units i Eslovknia. En el dos amb timoner, els germans italians Abbagnale, que havien aconseguit 1'0r a Los Angeles'84 i a Seii1'88, van quedar en segon lloc, superats pels germans brithics Searle, que van aconseguir el primer lloc en el seu debut olímpic.

La canadenca Silken Suzette Laumann, esquifista de 27 anys i seriosa aspirant a l'or en aquesta prova, va protagonitzar l'ankcdota de la jornada. Dos mesos abans dels Jocs, durant la regata internacional d'Essen (Alemanya), Laumann havia tingut un greu accident en ser abordada, cosa que li va ocasionar uns profunds talis en la musculatura de la cama dreta. Després d'unes quantes intervencions quirúrgiques i amb l'ajut &un bast6 i d'una prbtesi que li subjectava la cama, va comengar a entrenar-se dihriament a les sis del mati per acabar guanyant el bronze, una de les medalles més merescudes que s'hagin lliurat en aquests jocs olímpics.

Homes

Doble scull

Or Lange. Thmas GER 6 min 51,40 s Or Hawkins, S.M. I Antoni P. AUS 6 min 17,32 s

Nom CON Marca

Plata ChalIJ~a, V6clav TCH 6 min 52.93 s Plata Jonke. A. / Zerbst. C. AUT 6 min 16,42 s

Nom CON Marca

Bronze Broniewski, Kajetan POL 6 min 56.82 s Bronze Zwolie, H.J. I Rienks. N. NED 6 min 22.82 s

4t Verdonk. Eric Franciscus M. NZL 6 min 57.45 s 4t Tasane, P. I W W n , R. EST 6 min 23.34 s

5e Jaansan, JM EST 7 min 12.92s 58 MawAek, k I Krzemki, k POL 6 min 24,32 s

68 Femández Gomák. Sergio ARG 7 min 15.53 s 68 hvarez, MA. / Merín, J.A. ESP 6 min 26,96 s

78 G6mez Gurza, Joaquin M M 6 min 57.13 s 76 Dickison, D.C. / Haileit, T. CAN 6 m h 22.84 s

86 Fadetbauer. Harald AUT 6 min 58.97 s 68 K & m . J. / Hiindle. C. GER 6 min 24.27 s

Homes

Dos sense timoner

Homes

Dos amb timoner

I Nom CON Marca

Or Redgrave, S. I Pinsent, M.C. GBR 6 min 27,72 s

Plata Haelhanben. P. /V. EWlashausen, C. GER 6 min 32.68 s

I Nom CON Marca

Or Gran Bretanya GBR 6 min 49.83 s

Plata Wia ITA 6 min 50.98 s

Brmze Cop, I. 1 Zvegeij, D. SL0 6 min 33,43 s

4t Andneux. M. I Roiiand. J.C. FRA 6 mm 36.34 s

Bronze Romania ROM 6 min 5158 s

4t ~ i ~ ~ a n v a GER 6 min 56.98 s

5e Van Driessche, J. / Goíris, L. BEL 6 min 3820 s

68 Sharis. P.J. / Pescatore. J. USA 6 min 39.23 s

56 Cuba CUB 6 min 58,26 s

68 Franca FRA 7 min 03.01 s

78 Lorgen, S. / hgen, S. NOR 6 min 36.16 s 76 Pdbnia POL 7 min 04,37 s

88 Van Iwaanlen, S I kqxgner, K NED 6 mln 37,22 s 88 Estats Units d'lhlMca USA 7 min 04.84 s

Els sis primecs classificats corresponen a les possicions de la final A i el set8 i vuite lloc corresponen al primer i segon lloc de la final B.

Homes

Quatre sense timoner

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Al- GER 5 min 45.17 s

Plata Noruega NOR 5 mm47.09~

B m e M i a KA 5 min 4733 s

4t Suissa SUI 5 min 47,39 s

56 F4fsos Baixos NED 5 min 48.92 s

€4 F- FRA 5 min54.80~

78 Equip Untficat EUN 5 min 54-46 s

88 Estats Units d ' A m h USA 5 min 55.06 s

Or Austdia AUS 5min55.04~

Plata Estats Units d'AmMca USA 5 rnin 56,68 s

Bronze Eslovenia SL0 5 min 58.24 s

4t Alemanya GER 5 min 58.39 s

58 Ptiisos Baixos NED 5 min 59.14 s

€4 Nova Zelanda NZL 6 min 02,13 s

78 Gran Bretenya GER 6min05,W s

88 ithl~a rrA 6 min 06,21 s

Homes Homes

Vuit amb timoner Quatre amb timoner

I Nom CON Marca

Or Romania ROM 5 mm 59,37 s

Plata Alemanya GER 6 min W,34 s

Bronze Polbnim POL 6 min 03,27 s

4t Estats Units d'AmMca USA 6 min 06,03 s

58 FRA 6min 06.82 s

€4 Equip Unifroat EUN 6 min 12.13 s

78 -¡a CRO 6 min 08.52 s

BB Rdbl ica Pooular de la Xina CHN 6 min 11.52 s

I Nom CON Marca

Or Canada CAN 5 mln 29,53 s

Ptata Rotnanla ROM 5 min 29,67 s

Bronze Alemanya GER 5 min 31 ,O0 s

4t Estats Units d'AmMca USA 5 min 33,16 s

58 AusMa AUS 5 min 33-72 s

68 Gran Bretanya GBR 5 min 39,92 s

78 Dinamarca DEN 5 min 41.61 s

88 Sud-Bfrica USA 5 min 42.58 s

Dones Dones

Esqufi

1 Nom CON MaFw

Doble scun

1 Nom CON Marca

Or UW, Elisabeta ROM 7 min 25.54 s Or KCippm, K.H. / Boron, K GER 8 min 49,OO s

Plata Cochelea, V. I Upa, E. ROM 6 rnin 51,47 s

Bronze Ou, X. 1 lu, H. CHN 6 min 55.16 s

41 Baker, P.J. I Lawson, B.C. NZL 6 min 56,81 s

W Eyres. AJ. / Gill, AJ. GBR 7min06.62~

€4 Zakirova. S. I Fmlova, I. EUN 7 min 09.45 s

78 Oronova, D. / Kamenova, G. BUL 7 min (1.1.19 s

88 L M J. I Campbell G. AUS 7 min 05.91 s

Plata Bredael, Annelies BEL 7 min26,Ws

Bronze Laurnann. Silken Suzette CAN 7 min 28.86 s

4t Marden, Anne USA 7 min 29,84 s

56 Brandin, Maria SWE 7 min 37,s s

€4 ~e Moa Cwinne FRA 7 min 41.85 s

78 Sv&, Antonia GRE 8mh06.65~

88 Eijs, Irene NED 6min09.62~

Dones

Quatre scun Dues sense timonera

I Nom CON Marca Or McBean, M.E. I Heddle, K. CAN 7 min 06.22 s

Plata Wemmek, S. / Schwenmann. I. GER 7 min 07.96 s

I Nom CON Marca

Or Al-Y GER 6 min 20,18 s

Plata Romania ROM 8 min 2434 s

Bronze Equip Unificat EUN 6 mln 25,07 s

4t Palsos Baixos NED 6 min 32.40 s

Bmnze Seaton, AB. / Pi-, S.M. USA 7 min 06.11 s

4t Oosse. C. I Daniou. I. FRA 7 rnin 08.70 s

58 Turvey, J.S. / Batten, M. GER 7 min 1798 s

6& Zareva V.I. IZareva. T.I. BUL 7 min 32.67 s

56 Estats Units d'Am8rica USA 6 min 32-65 s

68 Reo. Fed. Txeca i Eslovaca TCH 6 min 35.99 s

78 Snep. D.L I Robu, D. ROM 7 min 22-07 s

BB Motreixko. A / Ronima E. EUN 7 min 25.15 s

76 República Popular de la Xina CHN 6 min 48.90 s

88 Dinamarca DEN 6 min 51 .E9 s

Dones

Quatre same timonera

Dones

Vuit amb timonera

i Nom CON Marca

Or Canade CAN 6 min 02.62 s

I Nom CON Marca

Or Can& CAN 6min30.85~

Plata Estats Units d'AmMca USA 6 min 31.86 s

Bronze Alemanva GER 6 min 32.34 s

Plata Romania ROM 8 min 06,26 s

Bronze Alemanva GER 6 min 0780 s

4t República Popular de la Xina CHN 6 min 32.50 s

56 Romania ROM 6 mm 37.24s

41 Equip Unificat EUN 6min 09,68 s

W Rdbi ica Pooular de la Xine CHN 6 min 12.08 s

€4 AuMa AUS 6 min 41.72 s

78 Franca FRA 6 mín 45.16 s

€4 EsMs Units &Ambrica USA 6 min 12.25 s

78 Gran Bretamra GBR 6 min 29.68 s

88 Gran Bretanya GER 6 min 4S,76 s 88 Rep. Fed. Txeca I Eslovaca TCH 6 mln 31.12 s

1 La tiradora coreana Kab- Soon Yeo, partr'cipant en I'especialitat & carrabina d'aire comprimit, va ser la primem esportista & Barcelona92 que va guanyar la medalla d'or.

2 El Camp de Tir Olfmpic de Mollet, construi:r expressament per als Jocs. Una & les innovacions mks destacables va ser la sala &

nuls, mveida d'una gmda " per a f .O00 es ectadors i equipada amt42 televisors, que ofeien al plblic la imatge de l'impacte en el moment en quL es produia i també el seguiment de la final tret a tret en el marcador.

I Tir oiímpic

Les competicions de tir olímpic, en les tres categories -masculina, femenina i mixta- i en totes les modalitats, van tenir lloc al Camp de Tir Olímpic de Mollet del Vallh. Aquesta instal.laciÓ de nova planta va ser molt elogiada tant pels practicants com pel públic en general per la qualitat thcnica dels camps de tir al plat i tir de precisió, equipats amb dianes electrbniques, i per les innovacions, que, per primera vegada en la histbria del tir olímpic, van oferir al pi~blic importants avantatges que augmentaven l'espectacularitat d'aquest esport.

Entre aquestes innovacions, cal destacar la possibilitat de seguir les skries classificatbries i finals en marcadors electrbnics i, en el cas del tir de precisió, l'existkncia d'una grada amb una capacitat per a 1.000 espectadors, amb televisors que mostraven al públic l'impacte en la diana en el mateix moment que es produTa, així com seguir tret a tret la classificació final en el corresponent marcador.

Altres innovacions espectaculars van ser la de poder contemplar simulthniament la galeria de 25 m i la de 10 m, separades per un vidre, que tradicionalment es trobaven en edificis diferents, i l'aire condicionat instal-lat a les galeries obertes de 25 i 50 m.

Durant els dies de competició, del 26 de juliol al 2 d'agost, un públic majoritilriament estranger i entks en tir olímpic va omplir cada dia les grades, i els finalistes van poder ser animats pels seus compatriotes. El gran duc de Luxemburg i el príncep Albert de Mbnaco van saludar els participants dels seus paysos, i la princesa Anna d'hglaterra també va visitar la instal-laci6 i es mostra especialment interessada en el camp de tir al plat.

El president del COI, Joan Antoni Samaranch, va recórrer les instal.lacions acompanyat pel ministre de Cultura, Jordi Solé Tura, i pel president de la Unió Internacional de Tir (UIT), Olegario Vázquez Raña. Samaranch va afirmar que

Jul~ol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 . e . . . . . . Instai.laci6

Camp de Tr Olímpic de Mollet

Sistema de competici6

Uiminatbries i finals

Nombre de proves

Masculines: 7 Obertes: 2 Total: 1 3

Femenines: 4

Participants

Prova Esportistes CON

Homes

Pistola de tir rb id 30 23

Plstola lliure 44 29

Plstda d'aire comorimfi 45 30

Blanc mobrl 24 15

Carrabina d'aire wmpnmit 44 28

Prova Esportistes CON

Carrabina 3 x 40 42 24

Matx anglbs 52 34

Dones

Pistola esportiva 41 29

Pistola d'aire comprimit 47 31

Prova Esportistes CON

Carrabina d'aire comprirn~t 4 5 28

Canabina 3 x 20 36 21

Obert

Skeet 60 39

Fossa ollmplca 54 36

Union lntemationale de Tir (UIT)

President Secretari general t h c s

Sr. Olegario Vázquez Raiia Sr Horst G. Schreiber Sr. Jesús Ellrondo

Sr. Fnt? Sdwttl&er

1 Les proves de pistola esportiva i de pistola d'aire wmprimit van ser dominades per la noruega Marina Logvinenko, ue va aconseguir dues me&?~es d'or.

2 Iuri Fednik, representant de I'Equip Uni cat, va awnseguir me&lla d70r en la prova de carrabina d'aire com rimit i u va destacar cLmment ia resta de wmpetidom

3 Amb la victdria de la xinesa Shan Zhan en la prova de skeet (tir afplat), amb qzd igualava el rtcord dcl m6n i assolia un nou r2conl olímpic, em la primem vegada que una dona s'imposava en una prova oberta. -- 4 Gmtxia Petikian, de PE uip ungcat, participant en ?a prova de curmbrna 3 X 40, es va imposar en la final de 10 hets de eu a l'ameried Robert .i. &tk

5 Kab-Soon Yeo, laprimera medallista dels Jocs de Barcelona, escolta emocionada I'himne del seu país després de rebre el guardó olímpic

6 José M. Colorado va aconseguir la millor posició de I'equip espanyol, en obtenir el diploma olímpic amb la cin uena sició en la prova oferta E k e e t .

7 L'es anyol Jorge Guardiola, metabla de bronze en els Jocs de Seu4 en la semifinal de la competició de la prova oberta de skeet.

l'havia sorpr&s agradablement la qualitat de les instal-lacions: <<Sense cap mena de dubte, són les millors del món en aquesta especialitat.>>

Tot i la complexitat tecnolbgica d'aquesta instal-lació, no hi va haver cap incident. A més de les dianes electrbniques i dels més de cinquanta ordinadors de gestió de resultats (nombre només superat a I'Estadi Olímpic), el desplegament t&cnic que va comportar la primera transmissió televisiva d'una prova de tir olímpic en directe va ser notable: a la sala de finals, per exemple, adaptable a les diferents modalitats, hi havia ckmeres frontals i laterals protegides amb un vidre blindat, a més de ckmeres al sostre, que permetien captar imatges molt espectaculars.

La nova instal-laci6 i sistema de gestió de resultats s'havia posat a prova al final del mes d'abd amb la celebració del Campionat Internacional de Tir Olímpic de Mollet del Vailks. Era el primer cop que a Espanya s'organitzava una

competició tan important de tir i hi va participar un grup seleccionat entre els millors tiradors del món.

El Camp de Tir Olímpic de Mollet del Vail&s compartia algunes de les seves instal-lacions amb YEscola de Policia de Catalunya, fet que va obligar a construir- hi una passarel4a que unia el menjador, el centre de premsa i altres dependkncies de serveis amb els camps de tir. Pel que fa als esportistes, van disposar de tots els serveis necessaris per a la seva comoditat, entre els quals hi havia 35 sales de repbs perfectament equipades per als 80 comit&s olímpics nacionals.

I Els millors tiradors del món

Joan Antoni Samaranch, en una visita efectuada a les instal-lacions, va declarar: <<El tir és una de les modalitats més igualades dins els esports olímpics. Aquí sí que és veritat que hi ha tots els millors tiradors del m6n.n

En aquesta disputada competició va destacar, pel seu valor simbblic --com si es tractés del lliurament d'un testimoni esportiu entre Seu1 i Barcelona-, la primera medaila &or dels Jocs, aconseguida per la tiradora coreana Soon Yeo en l'especialitat de carrabina d'aire comprimit.

Un altre fet notori va ser la medalla d'or de la xinesa Shan Zhang en l'especialitat de skeet, modalitat de tir al plat. Era la primera vegada que una dona guanyava en una prova oberta; a més, va igualar el rbcord del món i va obtenir un nou rkcord oiímpic. En aquesta especialitat, l'espanyol José Colorado va obtenir diploma olímpic en quedar en cinquena posició, un dels millors papers de l'equip espanyol, que va decebre després d'haver creat certes expectatives d'arribar a ocupar un bon lloc en el medaller.

En la competició de pistola de tir rhpid, el tirador alemany Ralf Schumam, amb 885 punts, es va imposar en una de les

1 Nom CON Marca

Or Schumann, Ralf GER RO 885,O p

Plata Kmins, Afanas~is LAT 882.0 D

Bronze Vokhmianin, Vladimir EUN 882.0 p

4t Kucharczvk. Krzvsztof POL 880.0 D

58 McNaily, John T. USA 781 ,O p

66 kmatiuk. Mimslav EUN 779.0 D

78 Kaczmarek, Adam POL 778.0 p

66 Tobar Ante. Bemardo COL 776.0 D

Homes

Pistola d'alre comprimit

N m CON Marca

Or Wang, Yifu CHN RO 684.8 p

Plata Pliianov. Serauei EUN 684.1 D

Bronze Babii, Sorin ROM 684,l P

4t Xu. HMeng CHN 681.5 p

58 Paasonen, Sakan Johannes FIN 680,l p

68 P~etrzak, Jerzy POL m,l P

78 Klriakov, Tanio Khnstov BUL 679.7 p

86 DI Donna, Roberto ITA 678,5 p

especialitats més espectaculars del programa de tir oiímpic, i va batre el rkcord olímpic. El letó Kuzmins va ser segon, amb 882 punts, i va guanyar la primera medalla olímpica per a Letbnia des dels Jocs de Berlín del 1936.

L'últim dia de la competició, en la primera festa dels voluntaris que es va fer en els Jocs, el president de la UIT es va mostrar satisfet de l'excel-lent resultat d'aquest esdeveniment i es va emocionar profundament quan va ser ovacionat pels voluntaris.

Homes

Pistola lliure

I Nom CON Marca

Or Lukacxik, Konstantln EUN 658.0 p

Plata Wang, Yifu CHN 657,O p

Bmnze Skanaker, Ragnar SWE 657.0 p

4 Young, Darius USA 655,O p

58 Babii, Sorin ROM 653,O p

66 Agh, Isív&n HUN 652,O p

76 Xu, Haifeng CHN 652,O p

&3 Kinakov. Tanio Khnstov BUL 618.0 D

Homes

Blanc m&ii

I Nom CON Marca Or Jakosits, Michaei GER RO 673.0 p

Plata Asrabaiev, Anatoli EUN 672,O D

Bronze RaCanN, LuboS TCH 670,O p

4t Vasiliv. Andrei EUN 667.0 D

58 Sike. J6zsef HUN 667.0 p

68 Zlmmermann. Jens GER 667.0 o

78 Kim, Man Chol PRK 5'3,O P

6& Shu. Qinoauan CHN 573.0 o

Tir olímpic

Homes

Carrabina d'aire comprimfi

Homes

Carrabina 3 x 40

I Nom CON Marca I Nom CON Mama

Or Petikian, Gratx'ta EUN RO 1.267,4 p

Plata Foth, Robert J. USA 1.266,6 p

Bronze Koba, Ryohei JPN 1.265.9 p

4t H~M. Juha Petter FIN 1.264.8 p

56 Stenvaag, Harald NOR 1.264,6 p

66 Debevec, Rajmond SL0 1.262.6 p

76 Gabrielsson, Peter SWE 1.261 ,l p

88 Vári. Zsolt HUN 1.258.6 p

Or Fadkin. lun EUN RO 695.3 p

Plata Badmou. Franck FRA 691.9 D

Bronze Rierer, J o b GER 691J P

4t Amat Jean Pmerre FRA 691.611

56 Maksimovib, Goran IOP 6908 P

66 Farnik. Thomas ALlT 690.2 D

76 Foth, Robert J. USA 689,4 p

86 Chae, Keun-Bae KOR 687,8 p

Homes

Matx angles

Dones

Pistola esportiva

Nom CON Mama

Or Logvmnenko, Manna EUN RO 684.0~

Plata Li. Duihong CHN 680.0 P

Bronze Munkhbayaf, Dorzhsuren MGL 679.0 p

4t Skoko, Mirela CRO 677,O p

58 Saiukvadze, Nino EUN 676,O p

66 Sekarib, Jasna IOP 676,O p

76 Freh, Lynne-Matie AUS 675,O p

88 Macur, Jullta POL 674,O p

I Nom CON Marca

Or Lee. Eun-Chul KOR RO 7023 D

Plata Stenvaag, Harald NOR 701,4 p

Bronze Pletikosib. Stevan IOP 701 .I D

4t Bichler, Hubert GER 701 $1 p

56 Bury, Mffihel FRA 700.0 P

I% H i ~ i , Juha Petier FIN 6993 P

76 Gabrielsson. Peter SWE 699,5 p

86 Petikian, Gratxia EUN

Dones Dones

Carrabina d'aire comprimit Pistola d'aire comprimit

Nom CON - Marca I Nom CON Marca

Or Veo. Kab-Soon KOR 498.2 D Or Logvinenko, Marina EUN RO 486.4 p

Plata Sekarib. Jasna IOP 486.4 D Plata Letxeva, Vesela Nikolaeva BUL 495.3 p

Bronze Binder, Aranka IOP 495,l p Bmnze Grusdeva, Mana Zdravkova BUL 481,6 P

4t Wang, tina CHN 479.7 p

56 Kajd, Cns SWE 478,9 p

@ Fernández Juli¡, Maria Pilar ESP 4785 p

76 Durnitrascu, Danlela ROM 478,l p

88 Sagun, Miroslawa POL 477.8 p

4t Bilkova, Daqmar TCH 494,9 p

58 Txerkassova, Valentina EUN 494,6 P

66 Lee, EunJu KOR 492.6 p

76 F6nán. Eva HUN 492,4 p

88 BSH 491.6 p

Proves obertes

Skeet

Nom CON Marca

Or Zhang, Shan CHN AMI 223p

Plata Giha Yarur, Juan Jorge PER 222 P

Bronze Rosseiti, Bruno Mario ITA 222 P

4t Toman, lcan ROM 222 p

58 Colorado Gondlez. Jo& M. ESP 222 P

Dones

Carrabina 3 x 20

I Nom CON Marca

Or Meili. Launm K. USA RO 684.3 D

Rata Matova, Nonka Detxeva BUL 682J P

Bronze Ksiaibewmcr, Malgorzata POL 6813 P

4t F6rián, Eva HUN 679,5 p

56 Skoko, Suzana CRO 678.7 p

I% Letxeva, Vesela Nikolaeva BUL 678,O p

76 Bowes, Sharon Ruth CAN 673,6 p

88 Jod. Eva HUN 673,6 D

68 Dryke, Matihew A. USA 221 p

76 Scribani Rossi. Luca KA 197 D

88 S w i W , Eric NED 197 p

Proves obertes

Fossa olimpica

r Nom CON Maroa

Or HrdliEka. Petr TCH RO 219p

Plata Watanabe. Kazumi JPN 219 P

Bronze Venturini, Marco ITA 218 p

4t Darnme. Jtjra GER 218 P

56 Kubec. Pavel TCH 218 p

68 Waldron. Jav H. USA 217 D

78 Bladas Torras. José ESP 194 P

Zhana. Bino CHN 194 D

I Natació

112 EI nivell de les curses que componien e l p t o g ~ m a de natació va ser, sem dubte, dels més alts de tots els esports olfmpia les medalles van quedar m h repartr'des que mai, perd Barcelona es va rendir sobretot a dos esportistes ue van aconseguir tres meda& d'or cadascun: I'hongamra Krisztina Egemegi (1) i el rus Evgueni Sadovi (2).

A Barcelona, el programa de natació comprenia quatre disciplines diferents: curses -la natació prbpiament dita-, amb trenta-una proves (setze de masculines i quinze de femenines); salts, amb quatre proves (dues de masculines i dues de femenines); natació sincronitzada, amb dues proves (femenines totes dues), i waterpolo (un torneig de dotze equips masculins). Les proves de les quatre disciplines van celebrar-se en dues instal4acions situades a 17Anella Olímpica: les Piscines Bernat Picornell i la Piscina de Montjufc. Totes dues instal.lacions eren &una altíssima qualitat tgcnica, com ho van demostrar els resultats obtinguts; d'altra banda, la proximitat de Ia grada a l'espai de competició constitufa un bon

motiu de satisfacció per al públic i per als mateixos nedadors, que actuaven sempre en un ambient calid i vibrant.

I Natació (curses)

Com és tradicional, la competició de natació prbpiament dita (les curses) va ser la protagonista de la primera meitat dels Jocs, abans que l'altre gran esport per nombre de proves, l'atletisme, prengués el relleu a la segona meitat. Totes les curses es van celebrar del 26 al 31 de juliol a les Piscines Bernat Picornell; a la sessió matinal de cada jornada tenien iloc les eliminatbries, i a la sessió de tarda les finals.

Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 6 1 9 l . .............. Instal.lacions

Piscina de Montjtiic Piscines Bernat Picornell

Nombre de pmves

Masculines: 19 Femenines: 19 Totab 38

Participants

Prova Esportistes CON Prova ~sportistes CON Prova Esportistes CON

Natacib Rdleus 4 x 200 rn lliure 80 18 Relleus 4 x 100 rn lliure 61 13

Homes ReUeus 4 x 100 rn estils 103 23 Relleus 4 x 100 rn estils 78 17

50 rn lliure 76 51 Dones Salts

100 rn lliure 77 52 50 rn lliure 50 35 Homes

?no rn lliure 56 40 I00 m lliure 46 34 Tramwli 32 22

400 rn lliure 47 32 200 m lllure 37 26 Palanca 23 15

1.500 m Ihure 30 24 400 rn lliure 33 24 Dones

100 rn esquena 53 37 800 rn ll~ure 26 19 Trampolí 29 20

200 rn esquena 45 35 100 m esquena 46 32 Palanca 28 17

100 rn br- 61 47 200 m esquena 43 30 Natacidsincmnihirda

200 rn brsa 54 41 100rnbraqa 43 31 Dones

100 rn oaoallona 71 49 200 m baca 40 29 Solo 21 21

200 rn papallona 46 32 100 rn papallona 49 34 Duo 47 16

2W m esttls 60 43 200m oaoallona 34 25 WaFwwlo -.. . . 400 rn estils 33 25 200rn esúls 44 32 Homes 156 12

Relleus 4 x 100 rn lllure 81 18 400 rn estils 32 21

Sistema de competici6

Elimlnatofies i finals en natació. salts i natacd smcronltzada. En watemolo: lliaa oreliminar en dos aruDs, classificacih semifinals i finals

FBdération lntemationale de Natation Amateur (FINA)

President Secreiari general Delegats t h i c s

Sr. Mustapha Larfaoui Sr. Ros E. Wales Sr. Klass van de Pol

Sr. Alberko Arnaya

Sr. Harm Beyer

Sr. Antonio O. Mariscal

El públic que omplia a vessar les graderies en totes les jornades va poder assistir a una competició d'un niveli altíssim. Les victbries van quedar molt més repartides entre les delegacions presents que no pas en les Últimes edicions dels jocs, per6 aixb no va comportar cap pbrdua de qualitat: es van batre deu rbcords del món. En conjunt, el més destacat va ser la davallada dels resultats de l'equip nord- americh, la desaparició de l'escola femenina de l'antiga República Democratica Alemanya (i també la caiguda dels seus &cords) i l'ascensió fulgurant de les nedadores xineses. Individualment, la natació de Barcelona va coronar uns nous reis de la piscina: l'hongaresa Krisztina Egerszegi i el rus Evgueni Sadovi, amb tres medalles d'or cadascun.

I Categoria femenina

Egerszegi ja havia participat en els Jocs de Seül'88, on va guanyar l'or en els 200 m

esquena; el rbcord mundial de 100 m esquena també l'havia establert ella, el 25 d'agost de 1991. A Barcelona, la seva actuació va ser impecable en les tres proves en qub va competir. En la primera jornada, el 26 de juliol, va guanyar l'or en els 400 m estils individual; dos dies més tard, en els 100 m esquena, va batre el rbcord olímpic de la prova en les eliminatbries i, de nou, en la final; la tercera medalla d'or, en els 200 m esquena, va aconseguir-la d'una manera molt semblant: al matí del 31 de juliol, en les eliminatbries, va batre el rbcord olímpic que tenia ella mateixa des dels Jocs de Seiil i, a la tarda, en la final, encara el va rebaixar en 28 centbsimes.

Les victbries dYEgerszegi no van ser sorprenents, perqub havia partit com a favorita; en canvi, la representació femenina de la República Popular de la Xina va constituir una gran revelació. Entre les seves dotze nedadores s'hi comptaven dues campiones del món, Yong Zhuang en els 50 m lliure i Hong

1 Krisztina Egerszegi va w m etir en hes roves 400 m estil individuaf 100 m esquena i 200 m esquena (I'espedalitat en qui em h cam iona olimpica des dle ~ei¿!88), i va aconseguir les tres medalles d'or en joc En c&scuna de les dues proves d'esquena, a m&s, va rebairar dues v ades els respectius oiím ics, primer en les elirninatAes i desprds en la final.

2 Yong Zhuang va ser la primera nedadom xinesa que va guanyar una medalla d'or. Ho va fer en els 100 m lliure, imposanr-se a la recordista mundial, la nord- americana Jenny Thompson. La seva compatriota Lin Le (sisena) va compartir% seva alegria.

3 L'única bponesa que va pujar aipodi va ser Kyoko Iwasaki, que, amb només 14 un s, es va imposar a totes Ls favorites en els 200 m bracu.

4 Yang Wenyi va batre el seu rPeord del món en els 50 m lliure er donar una nova meda fia d'or a I'equip de la Rep. Popular de la Xina.

5 Li Lin va coronar la seva actuació a les Picornell amb la medalla d'or i un nou r2cord del món en els 200 m estils individual.

6 Janet Evans, la veterana nedadora dels Estats Units, va acomiadar-se dels Jocs amb l'or en els 800 m lliure.

7 Summer Sanders, que no havia sabut defensar davant Li Lin el cartell de favorita en la final dels 200 m estils individual, es va endur Por en els 200 m papallona.

8 Nicole Haislett, derrotada tambéper Li Lin, s'havia refet enduent-se l'or en els 200 m lliure. La segona medalla d'or va obtenir-la amb el quartet dels Estats Units dels relleus 4 X 100 m lliure, amb un nou r2cord del món

Qian en els 100 m papallona, i una recordista mundial, Yang Wenyi -també en els 50 m liiure-, per6 no tenien cap preskncia en el palmar& olímpic. Al final, es van endur quatre medalles d'or i cinc de plata. En la primera jornada, Yong Zhuang va guanyar els 100 m iliure, imposant-se a la recordista mundial, la nord-americana Jenny Thompson. El 29 de juliol, Hong Qian va imposar-se batent el rkcord olímpic dels 100 m papallona. Li Lin havia obtingut la plata en els 400 m estils --darrere d'Egerszegi- i en els 200 m braqa, darrere de l'única japonesa que va pujar al podi, la sorprenent Kyoko Iwasaki, de 14 anys; el 30 de juliol va superar encara la proesa de Hong Qian, quan es va hposar en els metres finals dels 200 m estils a la gran favorita, la nord-americana Summer Sanders, i va batre el r2cord mundial més antic de la natació: establert el 1981, era l'liltim que quedava vigent dels aconseguits per les nedadores de 1'Alemanya de 1'Est. En el darrer dia de competició, el 31 de juliol, Xiaohong

Wang va millorar la seva marca personal en els 200 m papallona, perd va haver de cedir l'or, aquesta vegada sí, a Summer Sanders; tanmateix, dues xineses encapgalaven més tard la final dels 50 m liiure, la recordista mundial i la campiona del món de l'especialitat: Yang Wenyi va batre el seu propi rkcord del món per imposar-se a la seva compatriota Yong Zhuang.

Amb aquestes medalles, les xineses van trencar el pronbstic que les nord- americanes es convertirien en les hereves de les nedadores de la desapareguda República Democritica Alemanya, que havien obtingut deu medalles d'or a Seiil. Les representants dels Estats Units van obtenir cinc mkims guardons, un més que les xineses, per6 dos van ser en les dues curses de relleus, que van constituir una mena de venjanga: en els 4 X 100 m lliure, el 28 de juliol, van superar l'equip de la República Popular de la Xina i van batre el rkcord del món; al cap de dos dies, en els relleus 4 X 100 m estils, el quartet dels

Estats Units que va aconseguir l'or i el rbcord mundial estava format per quatre nedadores que, havent partit com a favorites en les respectives proves individuals, les havien perdut davant les xineses. La veterana Janet Evans va poder acomiadar-se també amb un or (en els 800 m lliure), després d'haver-se de conformar amb la plata en els 400 m lliure, en qub l'or va anar a parar per Única vegada a una nedadora de 1'Alemanya unificada, Dagmar Hase, especialista en esquena. Com Summer Sanders en els 200 m papallona, Nicole Haislett va saber també defensar el seu cartell de favorita en els 200 m lliure.

En la categoria masculina, 1'Equip Unificat va aconseguir cinc maxims guardons, a m6s de tres medalles de plata i una de bronze, mentre que en la categoria femenina, només va aconseguir una medalla d'or: la de la belarussa Elena

Rudkovskaia en els 100 m braqa. Entre els seus nedadors van comptar amb la gran revelació de les Picornell, Evgueni Sadovi, que ja va despuntar en la primera jornada quan en les sbries matinals de 200 m lliure va batre el rbcord olímpic i ho va fer de nou, a la tarda, en la final. L'endemh va col4aborar decisivament en la victbria de 1'Equip Unificat en els relleus 4 X 200 m lliure, amb rbcord del món inclbs, per davant de Subcia i dels Estats Units, que no perdien aquesta prova d'enqh de Melbourne'56 (amb l'excepció, és clar, de Moscou'80). Finalment, el 29 de juliol va superar en més d'un segon el rbcord mundial dels 400 m lliure per adjudicar-se la seva tercera medalla d'or. Al costat de Sadovi, un altre rus, Aleksandr Popov, va destacar com a rei de la velocitat, en guanyar les curses &pides, els 50 i els 100 m lliure; així, es va convertir en l'hereu de Matt Biondi (segon en els 50 m iliure i només cinquh en els 100).

Només un altre nedador va ser capaq d'obtenir dues medalles d'or en proves

i El rus Alelrsandr Popov va acompanyar en 19Mr el seu compatriota Sadovi: amb l'or en els SO i els 100 m lliure, es va confinnm com el millor velocista del moment.

2 En els relleus 4 X 200 m lliure, 19Equip Unifieat (amb S S ~ Q V ~ , hissat pels seus companys) va batre el dcord del m6n i va arrabassar als nord-americans una medalla

epoques vegadps no avien guanyat. 8"

3 El canadenc Mark Tewksbury va celebrar amb I'eufdria acostumada el seu or (amb nou rkcord olímpic) en els 100 m esquena

4 Un veterd, Pablo Morales, va tomar a la iscina després d9una fiaarga inactivitat per intentar aconseguir una medalla que se li havia resistit d'engd del 1984: la dels 100 m pa allona Ho va aconseguir a & amdgiques,, Picornell.

5 Matt Biondi es va acomiadar de I'alta competiei6 amb el set? or de la seva trajectdria olímpica, formant part del uartet dels Esrata Units en e% relleus 4 X 100 m lliure.

6 Mike Barrowmann (or i &cord mundial en els 200 m b m p ) va destacar en la discinlina aue menvs han dombat, t;adieio&lment, els nedadors dels Estats Units.

individuals. Va ser l'hongarbs Tamás Darnyi, que es va imposar en les especialitats que domina aclapadorament des del 1986, en les quals posseeix el rbcord mundial i l'olímpic: els 200 i els 400 m estils. En aquesta segona prova, a més, va rebaixar el rbcord olímpic que ell mateix havia establert a Seiil, on es va endur també les dues medalles d'or.

Perb una de les més belles phgines de la histbria de la natació olímpica va escriure- la, a les Picornell, un altre veterh: Pablo Morales. El nord-americh, que havia batut el rbcord mític de Mark Spitz en els 100 m papallona, va perdre la final d'aquesta especialitat a Los Angeles, davant l'Albatros, Michael Gross; quatre anys més tard va caure a les proves de selecció per als Jocs de Seiil. A 26 anys, tanmateix, tornava a ser en uns jocs, els de Barcelona, per intentar una altra vegada guanyar l'or en l'hectbmetre papallona. I ho va aconseguir, en la final disputada el 27 de juliol. En la darrera jornada encara obtindria un altre or, formant part de

l'equip de relleus 4 X 100 m estils, en qub el primer nedador, Jeff Rouse, va batre el rbcord mundial dels 100 m esquena (el temps del primer relleu -perb no els altres tres- és sempre validable com a marca individual); curiosament, el dia abans Rouse només havia estat segon en la final de la seva especialitat, darrere del canadenc Mark Tewksbury.

En l'altra cursa de relleus que, el 29 de juliol, havia guanyat l'equip dels Estats Units (els 4 X 100 m lliure), hi havia pres part Matt Biondi, que aconseguia, d'aquesta manera, el set* or de la seva llarga trajectbria olímpica.

La relativament migrada collita de medalles de l'equip nord-americh havia comenqat d'una manera sorprenent, en la primera jornada de competició, en qub van aconseguir-ne només una de les quatre en joc, i justament la més inesperada: Nelson Diebel es va imposar -amb nou r&cord olímpic- en els 100 m braqa, l'estil en qub tradicionalment els

nedadors dels Estats Units havien obtingut pitjors resultats. El 29 de juliol, esperonat pel seu entrenador, que li va dir que confiava en ell per millorar el baix rendiment de tot l'equip, un altre bracista, Mike Barrowman, va batre el rbcord olímpic en les eliminatbries de 200 m braga i va guanyar la final establint un nou rbcord mundial.

L'altra medalla individual nord-americana va ser per a Melvin Stewart, el recordista mundial dels 200 m papallona, que el 30 de juliol va rebaixar el rbcord olímpic de l'especialitat, establert per Michael Gross a Los Angeles.

Un espanyol, per bé que criat i entrenat als Estats Units, entrava en dues proves amb el cartell de favorit: Martín López- Zubero, especialista en esquena. El 28 de juliol, en el doble hectbmetre -dist&ncia en qub posseeix el rbcord i el títol de campió mundial-, va guanyar la primera medalla d'or aconseguida per un nedador espanyol en uns jocs olímpics, imposant-se

a Vladimir Selkov, de 1'Equip Unificat; tots dos van fer un temps inferior a l'antic rbcord olímpic. Dos dies més tard, per& en els 100 m esquena, López-Zubero només va ser quart en una final que va guanyar, amb nou rbcord olímpic, el canadenc Mark Tewksbury. L'altra gran esperanga de la natació espanyola, el catal2 Sergi López (bronze a Seiil en els 200 m braqa), també va ser quart en la seva final.

La cursa reina de la natació, els 1.500 m lliure, va reblar l'altíssim nivell de tota la competició en els Jocs de Barcelona: l'australi2 Kieren John Perkins, que el mateix 1992 havia establert a Camberra el nou rbcord del món amb 14 min 48,40 s, va rebaixar-10 en poc menys de 5 segons (amb un registre de 14 min 43,48 s) en la final celebrada a les Piscines Bernat Picornell el 30 de juliol,

1 Nascut i criat als Estats Units, Martín López-Zubero se sent més lligat als seus orígens familiars. Com h havia fet el seu gema david (bronze a Mmcou en els 1 W m papallona), va voler participar en els Jocs Olímpics sota la bandera espanyola Cam ió i reconiista mundal en eis 200 m esquena, va obtenir en aquesta especialitat la primera medalla d'or de la natacid olímpica espanyola

2 En els 1.500 m lliure, la distancia reina, un austmlid va enfervorir el pliblic nedant tota la prova a ritme de *cord mundial. Al final, Kieren John Perkins va rebaixar en quasi cinc segons el &cord que ell mateis havia establert poc abans dels Jocs.

3 La Piscina de Montjui:~ va constituir I'escmari més espectacular que hagi tingut mai una competició de salts. El teló de ons de les figures que els saLadors dibuixaven en I'aire era el teixit urbd de Barcelona, on es destacnven les torres de la Sagrada Fam flia

4 Amb només 14 anys, Minxia Fu va aconseguir el rimer or en salts era la Llegacid xinesa, en Pa palanca de I 0 m.

5 En el trampolí de 3 m, ['or va ser per a una altra xinesa, la gmn favorita Min Gao.

I Salts

La competició de salts es va dur a terme íntegrament a la Piscina de MontjuYc en vuit jornades (del 26 de juliol al 4 d'agost, amb descans els dies 30 i 31 de juliol); els entrenaments es van fer a la mateixa instal-lació. El programa comprenia dues proves per a cadascuna de les categories (femenina i masculina): salts de trampolí de 3 m i salts de palanca de 10 m. Hi van prendre part un total de 100 saltadors.

La Piscina de Montju'ic es va convertir, sense cap mena de dubte, en el millor escenari que mai han tingut els salts en uns jocs olímpics. El vol dels saltadors es dibuixava sobre un fons sorprenent: la xarxa urbana de Barcelona vista des de l'altura de Montju'ic, amb les torres de la Sagrada Família al fons.

Les entrades per a totes i cadascuna de les sessions es van exhaurir. El comportament dels espectadors, que buscaven tant com fos possible una mica d'ombra que els resguardés de la

inclemhncia del sol, va ser en tot moment exemplar. En la sessió de tarda de 1'1 d'agost, per exemple, quan tenia lloc la segona eliminatbria de trampolí en categoria femenina, la mala situació d'una &mera-guia de televisió privava la visibilitat del públic situat en un bloc determinat. Els espectadors afectats, veient que no hi havia cap altra solució, es van traslladar a un altre sector de la graderia, i l'incident no va tenir més transcendhcia.

La competició va ser un &xit complet per a la delegació xinesa, que es va endur tres medalles &or, una de plata i una de bronze. En la categoria femenina, Minxia EU, una saltadora de només 14 anys, es va imposar clarament en la palanca de 10 m, i es va convertir en la campiona olímpica més jove de Barcelona'92; amb només 11 anys, eila mateixa ja havia estat la campiona del món més jove de la histbria. En el trampolí de 3 m, una compatriota seva, Min Gao, va confirmar tots els pronbstics en guanyar també la medalla d'or.

A més de bellesa, I'escenari va donar un mdZnrent exeel-lent: els nedidors olimpies Ai van acoris uir deu nous &cords mm8txls.

La categoria masculina vivia els seus primers jocs sense la presencia del gran popularitzador d'aquesta modalitat de la natació, l'inoblidable Greg Louganis, que havia acaparat les medalles d'or en totes dues modalitats de salt a Los Angeles i a Seiil. Contra tots els pronbstics, va ser un xin&s de 16 anys, Shuwei Sun, qui va recollir-ne el testimoni. Quan ja tenia practicament guanyada la prova de palanca i no li calia arriscar per a res, va realitzar un Últim salt.senzillament perfecte, i va obtenir la nota que els jutges tenen reservada per als grans mites: un 10.

El principal candidat a empunyar el ceptre de Louganis era, perb, un altre xin&, Liangde Tan, que havia obtingut la plata en el trampolí de 3 m en les dues últimes edicions dels jocs. En les eliminatbries de la seva prova va demostrar una gran seguretat, i va anar al capdavant de .la final fins al novk salt. Aleshores els nervis el van trair, i es va haver de conformar amb la seva tercera medalla de plata consecutiva. L'or va ser

per a Mark Edward Lenzi, que va veure també recompensada la seva actuació amb el suport del públic, que majoritariament procedia, com ell, dels Estats Units.

1 Shuwei Sun, un xin& de 16 anys, va obtenir un 10 en el seu lltim salt des de la palanca de 10 m, i es va erigir en el successor del gran Greg Louganis.

I Natació sincronitzada

La natació sincronitzada es va incloure per primera vegada en el programa d'uns jocs olímpics en l'edició de Los Angeles'84. Des d'aleshores, s'ha celebrat en dues modalitats: solo i duo. A Barcelona, la principal característica de la competició va ser la reducció del nombre de figures obligatbries de 6 a 4, cosa que va permetre realitzar aquesta part de la prova en una sola sessió. Així, tota la competició es va poder realitzar en cinc dies: les preliminars els dies 2 i 3 d'agost, el dia 5 les figures, el 6 la final de solo i el 7 la final de duo.

Van omplir el cartell de les proves 53 nedadores; en solo n" van participar 21, i en duo, 18 equips. Les Piscines Bernat

2 EI nod-americi Mark Edward Lenzi va saber controlar millor els nervis ue el an favori5 el xin&

e i a n g g ~ a n , i va guanyar Por en el trampolí de 3 m

3 Kristen Babb-Spmgue, dels Estats Units, va guanyar I'or en la modalitat de solo, erd noms un error arbitral i va permetre su emr la canadenca fJylvie ~rechette.

4 La natació sincronitzada és una disciplina minoritaria

ue tanmateix té un Lblic $del a la bellesa dehallet aqudric

5 Les germanes Penn i Vicky Vilagos, del cana&, van obtenir la medalla de plata en la prova de duo. Les van supemr unes altres germanes, Karen i Samh Josephson, dels Estats Units.

Picornell van ser l'escenari d'aquesta modalitat minoritaria de la natació, que tanmateix va congregar forqa públic, entre el qual hi havia molts nord-americans. El dia de les figures, el desconeixement del reglament va fer que el públic protestés per l'absbncia de música; a més, per un defecte d'informació molta gent va arribar quan la prova ja s'havia acabat.

Aquell mateix dia es va produir encara un incident d'un altre ordre, i més greu, que va afectar la canadenca Sylvie Frechette, campiona del món en solo i gran aspirant a la medalla d'or, que havia decidit d'assistir als Jocs a pesar del sulcidi del seu xicot al principi del mes de juliol. Pel seu bon exercici en en les figures obligatbries, quatre de les cinc jutgesses li van donar entre 9,2 i 9,6 punts; la cinquena, la brasilera Ana Maria Da Silveira, volia donar-li un 9,7, per6 va cometre un error mechic i va marcar 8,7. Va comunicar-ho de seguida a l'assistent, que no va entendre el seu anglbs. Tot i que es tractava clarament d'un error, ja no

es va poder rectificar. Les al4egacions de l'equip canadenc no van servir de res. Frechette va acabar els exercicis obligatoris amb 0,251 punts de desavantatge repecte a la nord-americana Kristen Babb-Sparague. L'endemh, en els exercicis lliures, la canadenca es va imposar cbmodament, per6 no amb prou marge per recuperar aquelIa disthncia, i va haver de conformar-se amb la plata. El bronze va ser per a la japonesa Fumiko Okuno.

La prova de duo va ser, al capdavall, una lluita entre germanes: Karen i Sarah Josephson, dels Estats Units, i Penny i Vicky Vilagos, del CanadA. Com en el solo, les canadenques es van haver de conformar amb la plata, i el Japó va repetir el bronze gracies a la medallista de solo, Fumiko Okuno, que formava parella amb Aki Takayama.

I Waterpolo

La competi& de waterpolo reunia 12 equips (un total de 156 esportistes), que es van distribuir en dos gaups (A i B). La ronda preliminar, celebrada entre 1" i el 6 d'agost (amb descans e1 dia 41, consistia en una m e t a que enfrontava tots els equips de c& p p entre eB. D'acsrd amb els resultats obtinguts9 s'establien tres grups de quatre equips (e, D i EE), qne disputaven, respectivament, la ronda de medalles (llocs del primer al quart), i les dues rondes de ~ s i f i c a c i 6 (llocs del cinquh al vuit* i del no* al dotze;). Tots els partiís d'aquesta segona fase es van celebrar els dies 8 i 9 Cagost.

Els partits de k ronda prehinar es van fer a les Pisbes Bernat Pkorneil i a la Piscina de Montjac, i van tenir una bona assistkncia de pablic (pes6 el ple només era total quan jugava Espanyo). Les Picomen, plenes de gom a gom, van ser I'escenari frnic de la ronda de medalles (semifinals i final). A aquesta ronda hi

van accedir, pel grup A, les seleccions de 1'Equip Unificat (amb vuít punts, després de guanyar tots els partits) i dels Estats Units (amb sis punts); pel grup B, les seleccions d'Espanya (amb set punts, havent cedit nomes un empat amb els transaipins) i d'ItUia (amb sis punts),

L'ampmeilament de 1'Eqaip Unifiait amb ItUia es va resoldre, contra pronbstic, a favor d'aqmxt damer conjunt, per un marcador de 8 a 9; ai seu torn, Espanya va vBncer eh Estats Units per 6 a 4. Les grans potbncies, doncs, mn disputar-se la medalla de bronze: i'Equip U a c a t no va tenir cap problema per adjudicar-se-la, desfent-se dels nord-americans per 8 a 4.

En canvi, la final --que enfrontava per p h e r a vegada dos conjunts llatins-- va ser diqutadissima. A més dels 28 minuts reglamentaris, distribuXs en quatre temps de 7 minuts cadascun, es van haver de jugar 18 d u t s supltmentatk tabans de deudir el guanyada. E@m jft, que havia mat perdent dwmt els tres p h e m

1 Les Piscines Bernat Picornell van acollir part dels partits reliminars i tota la ron& de medalles de la competicid de wate 010. En la primera rondq mi ana d'assist2ncia de ptíflic va ser molt alt6 en la ronda final, clpie va ser absolur.

2 El partit per al tercer i quart llocs va enfrontar les seleccions dels Estats Units (amb g o m blava) i de I'Equrp Unificat (amb g o m blanca). Els a-soviPtis es van endur merescudament la medalla de bronze

temps, a 34 segons del final de l'últim quart va aconseguir forgar la prbrroga (7-7). Gom que el marcador no es va moure, va comengar una segona prbrroga, en qua Espanya es va avangar en el marcador per primera vegada en tot el partit; perd I t a a va aconseguir la igualada (8-8) quan només faltaven 20 segons. Calia, doncs, anar jugant temps extres de tres minuts fins que una de les dues seleccions aconseguis &acabar-ne un amb el marcador a favor seu. I aixb no va succeir fins al quart pedode afegit, en qub Ithlia va establir el definitiu 9 a 8. Espanya ja no va poder empatar, a desgrat que encara va estavellar una pilota al pal en els 32 segons que quedaven.

dels mundials del 1991. Aixd no obstant, l'extraordinhia competició que havien realitzat els participants espanyols i el fet que, precisament en la final, haguessin jugat el seu pitjor partit, va fer que ia plata tingués per a ells un cert regust de decepció.

3 La cerimdnia de proclamació de vencedors va ser especialment emotiva A

X esar de la desil.lusid de no aver aconseguit I'or, la

plata va ser un 2xil histdric per als 'ugadors espanyols. ~ a l v a d r Gómez (al costat de Miguel Oca) va voler com artir la medalla amb el s e u j ~ ~

4 En abshcia de la selecció campiona del món, Zugosldviq el podi final de waterpolo va reflectir una gran superioritat llatina.

5 El públic, des de la ronda preliminar, es va bolcar amb la selecció espanyola en tots els partits. La familia reial en ple (d'esqnerra a dreta: les infantes Elena i Cristina, el rei Joan Carles, la reina Sofia i el phcep Felip) va viure tota I'emoció d'una flnal trepidant i aferrissada.

I W a aconseguia així la seva tercera medalla d'or en waterpolo; Espanya, per la seva banda, no solament va millorar els quarts llocs aconseguits a Moscou'80 i a Los Angeler'84 (en dos jocs, perb, marcats peb baicots de les grans poti?ncies), sinQ que va confirmar k seva inclusió definitiva a l'elit internacional des

Natació

Homes

50 m lliure

Homes

100 m lliure

Nom CON Marca

Or Popov, AJeksandr EUN 49,02 s

Plata Borges, Gustavo BRA 49,43 s

Bronze Caron, Stephan FRA 49,50 s

4t Olsen, Jon C. USA 49,51 s

M B~ondl. Matthew N. USA 49.53 s

6L. Wemer, Tommy SWE 49,63 s

76 Tr6ger. Chr~st~an A. GER 49.64 s

I Nom CON Marca

Or Popov, Aieksandr EUN RO 21,91 s

Plata Biondi. Maiihew N. USA 22.09 s

Bmnze Jager, Tom M. USA 2230 s

41 W~ll~ams. Peter Rowan RSA 22.50 s

4t Kalfayan, Christophe FRA 22,50 s

Foster. Mark GBR 22.52 s

76 Prigoda. Guennadi EUN 22.54 s

88 Rudoloh. Niis GER 22.73 s 86 Prigoda. Guennadi EUN 50,25 s

Homes

200 m ll~ure

Nom CON Marca

Homes

400 m lbure

Nom CON Marca

Or Sadovi, Evgueni EUN RM 3 mm 45,OOs

Plata P&n+ keren John AUS 3 mm 45,16 s

Bronze Hdmeftz, Anders SWE 3 min 46.77 s

4t Wojdat Artur POL 3 min 48,10 s

56 Brown, lan R o h i AUS 3 min 48.79 s

66 W~ese, Sebastlm GER 3 mm 49.06 s

79 Pfeiifer. Stefan GER 3 mln 49.75 s

Or Sadovi, Evgueni EUN RO 1 min 48.70 s

Plata Holmerfz. Anders SWE 1 min 46.86 s

Bronze Kasvio, Anni AJexander FIN 1 min 47.63 s

4t Woldat. Artur POL 1 min 48.24 s

56 P~xnenko, Vlad~mir EUN 1 mln 48.32 s

66 Hudepohl, Joseph B. USA 1 min 48,36 s

76 Zesner, Steffen GER 1 mm 48,M s

86 Gjertsen, Doug USA 1 min 50,57 s 86 Loader, Danyon Joseph NZL 3 min 49,97 s

Homes

1.500 m lliure

Nom CON Marca

Or Perkjns, Kieren John AUS RM 14 mm 43.48 s

Plata Housman, Glen C l i i AUS 14 min 55.29 s

Bronze Hofimann, J6ra GER 15 min 02.29 s

Homes

100 m esquena

I Nom CON Malca

Or Tewksbuw. Mark CAN RO 53.98s

Plata Rouse, Jeff N m USA %,O4 s

Bmnze Berkofi. David C. USA 54.76 s

4t Pfeiffer, SteFan GER 15 min 04.28 s

56 Wilson. lan GBR 15 min 13.35 s

4t L6pez-Zubero. Martin ESP 54.96 s

56 Selkov. Viadimir EUN 55.49 s

68 Majcen, lgor SL0 15 min 19.12 s

76 Fmstad. Lawrence USA 15 min 19.41 s

66 Schoii. Franck FRA 55.72 s -

76 - Falc6n Cabrera, Rodolfo CUB 55,76 s

86 Andreiev, Viktor EUN 15 mm 33.94 s 86 Richter, Dkk GER 58.26 s

Homes

200 m esquena

Homes

100 m bram

I Nom CON Marca Or Mpez-Zubero, Marth ESP RO 1 min 58,47 s

Plata m k w , Wadimlr EUN 1 min 58,87 s

Bronze Banistelli, Stefano KA 1 min 59.40 s

4t Itoi. Haiime JPN 1 min 59.52 s

I - -

Nom CON Marca

Or D~eebel, Nelson W. USA RO 1 min 0150 s

Plata Rózsa, Nwbert HUN 1 min 01.68 s

Bronze Rogers. Philip John AUS 1 nin 01,76 8

4t Hayashi, Akira JPN 1 min 01.86 s

56 Schwenk, Tripp USA 1 min 59,73 s

6L. Weber. Tino GER 1 min 59.78 s

56 Ivanov. Vassili EUN 1 min 01.87 s

68 Volkov, Dmit EUN 1 min 02.07 s

76 Gillingham, Nick GBR 1 min 02.32 s 76 Deutsch, Tamás HUN 2 min 00,06 s

86 Maene. Stefaan BEL 2 mln 00.91 s 88 Mocfhouse, Adtian Davíd GBR 1 min 02.33 s

Homes

200 m braw

Homes

100 m papaliona

I Nom CON Mama

Or üamwman, Mike USA RM 2min10,18s

Plata Rózsa, Norbert HUN 2min11.23~

Bronze G~llmgham. Ntok GBR 2 min 11.29 s

4t López Miró, Sergi ESP 2 mln 13,29 s

56 Güiüer. KBmhr HUN 2 min 13.32 s

I Nom CON Marca

Or Morales. Pablo USA 53.32 s

Plata Szukala, Rafal POL 53.35 s

Bronze Nesty, Anthony Conmd SUA 53.41 s

4t Khnikh, Pavel EUN 53,81 s

56 Sewart, Mei USA %,O4 s

68 Gery, Marcel CAN 54.18 s

76 L6pez-Zubero, Marth ESP 54,19 s

88 Kulikov. Wadislav EUN 54.26 s

6L. Rogers, Philip John AUS 2 min 13,59 s

76 Watanabe. Kenil JPN 2 min 14.70 s

88 Hayashi, Akira JPN 2 min 15.1 1 s'

Homes

200 m estils

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Stewart. Mel USA RO 1 mln 56,26 s

Plata Loader. Danvon Jose~h NZL 1 min 57.93 s

Or Damyi. TamC HUN 2 min 00,76 s

Plata Buraess. Greao~ S. USA 2 min 00.97 s

Bronze Esposlto, Franck FRA 1 mln 58,51 s

4t Szukala. Rafal POL 1 min 58.89 s

Bronze Czene, Atttla HUN 2 mln 01.00 s

4t Sievlnen. Jani Ntkanor FIN 2 min 01.28 s

58 Kawanaka, Ke~~chi JPN 1 min 58,97 s

@ Pankratov. Denis EUN 1 min 58.98 s

58 Gessner, Christian GER 2 min 01,97 s

68 Kamauah. Ronald D. USA 2 min 02.18 s

78 Pmter, Robert b r u ROM 1 min 59.34 s

88 Roberts. Martin Wade AUS 1 min 59.64 s

713 Dunn, Matthew Stephen AUS 2 mln 02,79 s

6& Anderson. GaW Mvers CAN 2 mm 04.30 s

Homes

400 m estils

Homes

Relleus 4 x 100 m lliure

Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Damy~, TarnC HUN RO 4 mtn 1423s

Plata Namesnik. Eric J. USA 4 min 15.57 s

Or Estats Units dmAm&ica USA* 3 mln 16,74 s

Plata E ~ u ~ D Unificat EUN 3 min 17.56 s

Bronze Sacchi, Luca ITA 4 mln 16.34 s

4t Wharton. David L. USA 4 min 17.26 s

Bronze Alemanya GER 3 min 17.90 s

4t Franca FRA 3 min 19.16 s

56 Gessner, Chnst~an GER 4 min 17.88 s

6& Kühl. Patrtck GER 4 mln 19.66 s

56 S u b ~ a SWE 3 min 20,lO s

66 Brasil BRA 3 min 20.99 s

7e Manniuk, Serguei EUN 4 min 22.93 s

f& Fuiimoto. Takahiro JPN 4 min 23.86 s

76 Gran Bretanya GBR 3 min 21,75 s

88 Austdlia AUS 3 min 22.04 s *JM N. Rouse (USA) va batre el rkord mundial dels 100 m esquena, vAlid com a marca individual.

Homes

Relleus 4 x 200 m lllure

Homes

Relleus 4 x 100 estils

I Nom CON Marca

Or Equip Unificat EUN RM 7min11,95s

Plata Sukia SWE 7 min 15,51 s

Bronze Estats Units d'Am8rica USA 7 min 16.23 s

I Nom CON Marca

Or Estats Untts d'Aml?nca USA RMI 3 min 3693 s

Plata Equtp Unificat EUN 3 min 38,56 s

Bronze CanadA CAN 3 min 39.66 s

4t Alemanya GER 7 mm 16.58 s

56 ItAlia ITA 7 mln 18.10 s

4t Alemanya GER 3 mm 40,19 s

56 Franca FRA 3 min 40.51 s

68 Gran Bretanya GBR 7 min 22.57 s

78 Brasil BRA 7 min 24.03 s

68 Hongria HUN 3 mln 42.03 s

7+ Australia AUS 3 min 42.65 s

Austrklia AUS DO 88 Japd JPN 3 min 43,25 s

Dones

50 m lliure

Dones

100 m lliwe

1 Nom CON Marca

Or Yang, Wenyi CHN RM 24.79 s

Ptata Zhuana, Yona CHN 25.08 s

I Nom CON Marca Or Zhuang, Yong CHN RO 54,64 s

Plata Thom~son. Jenniier B. USA 54.84 s

Bronze Mariino, Angel USA 25.23 s

4t Plewinski. Catherine FRA 25.36 s

Bronze Van Almsick, Franziska GER 54,94 s

4t Haislett. N ~ o l e L. USA 55.1 9 s

58 Thompson, Jennlfer B. USA 25.37 s

6b Metxtxeriakova. Natalla EUN 25.47 s

78 Osygus, S~mone GER 25.74 s

De Brulln. lnae NED 2584s

56 Piewinsla. Caiherine FRA 55,72 s

66 Le, Jingyi CHN 55,89 s

78 Osygus, Simone GER 55.93 s

68 Brienesse, Karin NED 56,59 s

Dones

200 m lliure

Dones

4W m lllure

I Nom CON Marca

Or Haislett. Nicole L. USA 1 min 57.90 s

I Nom CON Marca

Or Hase. Daamar GER 4 min 07.16 s

Plata Van Almsick, Franztska GER 1 min 58.00 s

Bronze Kieloass. Kerstin GER 1 min 59.67 s

Plata Evans, Janet B. USA 4 min 07,37 s

Bronze Lewis. Havlev Jane AUS 4min11.22~

4t Plew~nski, Catherine FRA 1 min 59,88 s

5b Dobrescu. Ljliana Luminlta ROM 2 min 00.48 s

4t Hansen, Erika M. USA 4min11.50~

58 Kielaass. Kerstin GER 4 min 11.52 s

6& Chiba, Suzu JPN 2 min 00,M s

78 Kiritxenko. Olaa EUN 2 min 00.90 s

68 Amould, lsabelle BEL 4 min 13,75 s

78 Nilsson. Malin SWE 4min14.10~

88 Lu, Bin CHN 2 mm 02.10 s 88 Ch~ba. Suzu JPN 4 min 15.71 s

Dones

100 m esquena

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Evans, Janet B. USA 8 mln 25.52 s

Plata Lewis, Hayley Jane AUS 8 min 30.34 s

Bronze Henke, Jana GER 8 min 30,99 s

4t Lanard. P h ~ l ~ v ~ a Maree NZL 8 min 35.57 s

Or Egmegi, Krisztina HUN RO 1 mln 00,68 s

Plata Szabó. Tunde HUN 1 min 01.14 s

Bronze Loveless, Lea E. USA 1 mln 01,43 s

4t Stevenson. Nicole Dawn AUS 1 min 01.78 s

58 Dalby, Irene NOR 8 min 37,12 s

& Svlíchalov&. Olaa TCH 8 min 37.66 s

521 Wagstaff, Eliibeth J. USA 1 min 01.81 s

66 Meehan. Joanne Marie AUS 1 min 02.07 s

76 Hansen, Erlka M. USA 8min3925s

86 Amould. lsabelle BEL 8 min 41.86 s

78 Jivanevskaia. Nina EUN 1 min 02.36 s

88 Koikawa. Yoko JPN 1 mm 03.23 s

Dones

200 m esquena

Dones

100 m braw

I Nom CON . Marca

Or Egerszegi, Krisztina HUN RO 2 min 07,OBs

Plata Hase. Daamar GER 2 min 09.46 s

I Nom CON Marca

Or Rudkovskaia, Elena N N 1 min 08.00 s

Plata Nall. Anka L USA 1 min 08.17 s

Bronze Stevenm, N~cole Dawn AUS 2 min 10,20 s

4t Lovdess. Lea E. USA 2min11.54~

Bronze Riley, Samantha Linene AUS 1 min 09,25 s

41 Cloutier. Guvlaine CAN 1 min 09.71 s

58 Simcic, Anna Katrina NZL 2 min 11,99 s

& Szab6. Tünde HUN 2 min 12.94 s

58 DBrries, Jana GER 1 min 09.77 s

68 Cséoe. Gabrielta HUN 1 min 10.19 s

76 Poll Ahrens. Sylvia CRC 2 min 12.97 s

86 Habler. Leiah Christine AUS 2 min 13.68 s

78 Dalla Valte, Manuela rrA 1 min 10.39 s

86 Brendel. Danieia GER l m i n l l . 0 5 ~

Dones Dones

1 DO m papallona

Nom CON Marca

Or Pian, Hong CHN RO 58.62 s

Plata Ahmann-MgMon, Christine M.USA 58,74 s

Bronze Plewinsk~, Catherine FRA 59,Ol s

I Nom CON Marca

Or Iwasaki. Kycko JPN RO 2 min26.65 s

Plata 'n, Li CHN 2 min 26.85 s

Bronze Nall, Anlta L USA 2 min 26.88 s

41 Rudkovskaia. Bena EUN 2 min 28.47 s 4t Wang, Xiaohong CHN 59,lO s

56 Cloutier, Guylaine CAN 2 min 29,823 s 56 O'Neill. Susan AUS 59.69 s

64 Giguere, Nathalie CAN 2 min 30,ll s 64 Sanders. Summer E. USA 59,82 s

76 Dalla Valle, Manuela ITA 2min3121 s

86 Peczak. Allcja POL 2 min 31,76 s

76 Van Almsick, Franziska GER 1 min 00.70 s

86 Shito, Rie JPN 1 min01,16s

Dones

200 m papallona

Dones

200 m estils

I Nom CON Marca

Or Sanders. Summer E. USA 2 min 08.67 s

I Nom CON Marca

Or Lin, Li CHN RM 2min11.65~

Plata Wang. Xiaohong CHN 2 min 09.01 s Plata Sanders, Summer E. USA 2min11.91~

Bronze O'Nelll, Susan --

AUS 2 min 09.03 s Bronze Hunger, Daniela GER 2 min 13.92 s

4t Haruna Mika JPN 2 min 09,88 s 41 Dendeberova. Elena EUN 2 min 15.47 s

56 Shito, Rie JPN 2 min 10,24 s

& Wester Kriea, Anaie USA 2min11,46s

56 &erton, Elli AUS 2 mtn 15,76 s

& Lim~ert. Marianne Luise CAN 2 min 17.09 s

76 Jacobsen, Mette DEN 2min11,87s

88 Tocchini. llaria ITA 2 min 13.78 s

76 Sweetnam, Nancy CAN 2 min 17,13 s

88 Svnowska. Ewa POL 2 min 18.85 s

Dones Dones

400 m estils

I Nom CON Marca

Relleus 4 x 100 m lliure

Nom CON Marca

Or Egerszegi, Krisztina HUN 4 min 36,54 s Or Estats Units d'Am6rica USA RM 3 min 39.46 s - - Plata Lin, Li CHN 4 min 36,73 s Plata Rep. Pop. de la Xina CHN 3 min 40.12 s

Bronze Sanders, Summer E. USA 4 min 37.58 s

4t Lewis, Hayley Jane AUS 4 min 43,75 s

58 Hiranaka, Hidako JPN 4 min 4624 s

66 Hunger, Daniela GER 4 min 4737 s

76 Kimura. Eri JPN 4 min 47,78 s

86 Synowska, Ewa POL 4 min 53,32 s

Bronze Alemanya GER 3 mm 41.60 s

4t Equip Unificat EUN 3 min 43.68 s

56 P a l m Ba~xos NED 3 mm 43,74 s

& D~namarca DEN 3 min 47,8t s

76 S k t a SWE 3 min 48,47 s

86 Canada CAN 3 mln 49,37 s

I Nom CON Marca

Or Estats Units d'AmMca USA RM 4 min 02.54 s

Plata Alemanya GER 4 mln 05,19 s

Bronze Eouio Unificat EUN 4 min 06.44 s

4t Rep. Pop. de la Xina CHN 4 mln 06.78 s

56 AustrAl~a AUS 4 min 07.01 s

66 C a n a CAN 4 m~n 09.26 s

76 J@ JPN 4 min 09,92 s

86 Pai'sos Ba~xos NED 4 min 10.87 s

Homes

Palanca

I Nom CON Marca

Or Lenzi. Mark Edward USA 676.530

I Nom CON Marca

Or Sun. Shuwei CHN 677,310

Plata Donie, Scott R. USA 633,630

Bronze Xiona. Ni CHN 600,150

Plata Tan, Liangde CHN 645.570

Bronze Sautine, Dmttri EUN 627.780

4t Murphy, Mrchael Andrew AUS 61 1,970

56 Ferauson, Kent Monrm USA 609.1 20

66 Mondrag6n Vhzquez. Jorge M M 604,140

76 Jongejans, Edwin NED 581,400

8(, Statsenko, Valm' EUN 577,920

4t Hempel, Jan GER 574,170

58 Mcfaan. Bob GBR 568.590

68 Sautine, Dmhi EUN 565,950

76 KOhne. Michael GER 558.540

88 Kaneto. K a a JPN 529,140

Dones Dones

Palanca

I Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Fu, Mingxia CHN 461,430

Plata Mimixina. Elena EUN 41 1.630

Bronze Clark, Mary Ellen USA 401.91 O

4t Zhu, Jinhong CHN 400,560

58 Afonina, lnga EUN 398.430

68 Alwlá lzguerra, M& José M M 394.350

76 Owen. Ellen USA 392.100

Ribot de Canales. Verón~ca G. ARG 384,030

Or Gao, Min CHN 572,400

Plata Laixb. lrina EUN 514,140

Bronze Baldus, Brita Pia GER 503,070

4t Bartova Heidemarie TCH 491.490

56 Ovenhouse. Jutre USA 477,840

68 Ilina. Vera EUN 470.670

76 Koch, S ~ n m GER 468,960

88 Depiero, Mary Kathelene CAN 449,490

Duo

I Nom CON Marca I Nom CON Mama

Or Babb-S~raaue. Kristen USA 191,848 Or Josephson. K. 1 Josaphson, S. USA 192.175 .- .

Plata Vilagos. P. I Vilagos, V. CAN - - - -. -.

169,394 Plata Frechette. Sylvie CAN 191,717

B m e Okuno, Fumiko JPN 187,056 Bmnze Okono. F. ITakavama. A. JPN 186,868

4t Sedakova, Olga EUN 185,106

58 Capron, Anne FRA 182,449

66 Thalassinidou. Chrisüna GRE 180,244

76 S h a c W , Keny GER 179,839

8(, Both. Marioliin NED 179,354

4t Kozlova, k 1 Sedakova, O. EUN 184,083

58 Aeschbacher. M I Cmon. k FRA 181,795

68 Shacklock, K. I Vakil, L. GBR 179,366

76 Both. M. / Zwart. T. NED 179,345

8(, Guan, Z. I Wang, X. CHN 177.843

I Nom CON

Or ltalia ITA

plata Espanya ESP

Bronze Equip Unlfioat EUN

4t Estats Units d'Ambrica USA

56 Audritlia AUS

68 Hongna HUN

76 Alemanya GER

8.5 Cuba CUB

112 Les medalles d'or de la competicid individual se les van repartir el suís Marc Rosset, que va accedir a la final contra el barceloni Jordi Amse &pr& d'una gran progressi6 i amb l'anna d'un potentíssim servej, i l'americana Jenni er Capriati, que en e f partit Jinal es va tmbar, i va guanyar per primer cop en la seva carrera tennística, amb l'alemanya SteB Graf.

3 EI Tennis de la Vall d'Hebron, seu de la competicid de tennis de Barcelona'92, és un complex de nova c~nshuceid situat a

I Tennis

Les competicions de tennis de Barcelona'92 es van celebrar al nou complex del Tennis de la Vall d'Hebron. situat a l'iirea del mateix nom de Barcelona. La pista central d'aquesta instal.laci6 té una capacitat per a 8.500 localitats, i la pista número u, per a 3.700; d'altra banda, hi ha set pistes més de competició i entrenament, totes de terra batuda. En general, les pistes van ser qualificades de molt lentes per la majoria de jugadors entrevistats. Així, Jim Courier, número u del riinquing de 1'ATP en aquells moments, va declarar: <<Les pistes són més lentes que les de Roland Garros o Roma, per6 és una instal.laciÓ nova i, en general, són bones.>>

El torneig olímpic de Barcelona'92, tant en el quadre masculí com en el femení, presentava els millors jugadors del mbn. Només les abscncies de Gabriela Sabatini i de Monica Seles, perquc no havien disputat la Copa Federació, van deslluir una mica un torneig que no havia d'envejar res a un del Grand Slam. La gran diferhcia amb relació a qualsevol

d'aquests torneigs del circuit professional era que, deixant de banda que no es tractava d'un torneig amb premis milionaris, tenia un reconeixement el fet de quedar en segon lloc o ser semifinalista.

En el torneig es van disputar proves d'individuals i dobles masculins i femenins. El sistema de competició va consistir en l'elirninació directa des dels 1/32 en individuals i des dels 1/16 en els dobles.

Cal dir que un factor advers per a molts jugadors va ser la meteorologia, ja que van haver de suportar al llarg de tota la competici6 una calor intensa, a més d'un elevat grau d'humitat. La temperatura a la pista va arribar als 40 OC, la qual cosa va obhgar els jugadors -sobretot els del quadre masculí, que jugaven al milior de cinc sets- a fer un gran esfoq físic i de concentració. Un altre factor que va inüuir en els jugadors va ser el fet d'haver de conviure amb tants esportistes, sense l'dament a quk estan aeustumats durant els torneigs del Grand Slam.

Seqencia de la competició Jull01 Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 ..o.........

Instal.laci6

Tennis de la Vall dtHebron

Sistema de competici6

Eliminaci6 directa

Nombre de proves

Masculines: 2 Femenines: 2 Total: 4

Participants

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON

Homes Dones

Individual 64 35 Individual 64 30

Dobles 64 32 Dobles 64 32

lntemational Tennis Federation (FF)

President Secretari general Delegats tknics

Sr. Brian Tobin Sr. Pablo Uorens Sra. Debbie Jevans

Sr. Eiich~ Kawatei

3 1 El nord-arnerica Jim Courier, número u del món, va ser eliminat en la tercera ronda pel suís Marc Rosset.

2 Jordi Arrese, número setze del torneig i vint-i-nov* del rdnquing mundial en aquells moments, va medalla h p G G L $ i la tenacitat en el seu joc% valgueren aquest guardó.

3 El nord-ameried Peter Sampms també va ser protagonista de la sorpresa ja que va ser eliminat en la tercem ronda

4 La parella alemanya fonnada er Boris Becker i ~ i chae l dtich, després de ser eliminats de la competició individual, van veure recompensat el seu &o en guanyar la competició 2 dobles

5 L'espanyol Emilio Sbnchez- Vicario va veurefnrrtmt el seu desig d'am'bar a la final individual en ser derrotat per Marc Rosset

6 El nrSmero set del dnquing, el nod-amerid Michael Chang, va caure sorprmentment en la segona ronda davant el ndmero cinquanta- uatre dc I'ATP, el brasiler jaime Oncins

7 Les medallistes del torneig individual femení (d'esquem a dreta): Jenifcr Caprim' amb la medalla d'or, Ste Gmf amb la de plata i F rantxa Shnchez- Vieario amb la de bronzr, que va w m artir amb la nord-ame&na Mary Joe Fernandez

8 La parella espanyola Mam'nez-Sánchez, malgrat la seva som-da corn a favorites, no van fer bons els prondstics i només van poder guanyar la lata en una disput~da&aí contm la parella nord-americana Fernandez-Fernandez

9 i 10 Imatges de la final individual en u2 es van enfrontar ~en&er Capriati i St@ Graf;

Els espectadors gairebé cada dia omplien les grades. Es pot dir que un 70 % del públic era entbs en l'esport, i la resta hi assistia impulsat més per motius patribtics que no pas esportius. Van predominar els seguidors espanyols, alemanys, japonesos i els suecs (els aficionats nbrdics són sempre presents all5 on juga un dels seus tennistes).

E p e t i c i ó masculina

Marc Rosset va ser el gran protagonista del torneig masculí. Tot i no ser cap de shrie, va anar progressant en la fase eliminatbria des del primer partit amb el marroquí Alami. Després, amb el gran recurs d'un potentissim servei, va eliminar l'australiii Ferreira, número nou, per tres sets a zero. Va batre el número u del món, el nord-americii Jim Courier i va desfer les il-lusions de l'espanyol Ernilio Sánchez- Vicario. En les semifinals va esgotar el finalista de Wimbledon del 1992, el croat Goran IvaniSeviC, de 20 anys - q u e d'altra banda va aconseguir un rhcord en

convertir-se en el primer jugador que guanya quatre partits consecutius en cinc sets des de la professionalització del tennis l'any 1960. Del grup d'Ivani8eviC també va caure una de les estrelles, l'alemany Boris Becker, en perdre davant el fianchs Fabrice Santoro, número 28 del riinquing. Becker havia protagonitzat un dels partits més llargs del torneig olímpic, en vbncer el noruec Christian Ruud per tres sets a dos en 4 h 50 min.

I en la final Rosset va trobar l'altre gran protagonista del torneig, el barceloní Jordi Arrese. L'assistbncia d'Arrese als Jocs havia estat dubtosa fins al darrer moment perqub Carles Costa, el millor espanyol classificat en el rhquing de 1'ATP en aquells monents, no havia estat preseleccionat amb anterioritat per als Jocs, aths que en el moment en quh es va fer la selecció definitiva ocupava un lloc molt per sota d'Arrese. Finalment, Costa no va voler superar Arrese en la selecció, i aquest va ser el tercer espanyol escollit. Quan va finalitzar el partit, Arrese va declarar: uAquesta medalla la dedico a

Carles Costa, encara que crec que es mereix alguna cosa més que la plata. Si cal dedicar-la a algú és a ell.>>

Arrese havia jugat en el grup que va veure caure figures com Edberg, Sampras, Chang i Stich. En la final, Rosset va necessitar cinc sets, jugats en 5 h 3 rnin, per desfer-se d'un Arrese que va lluitar aferrissadament pel títol i que va guanyar amb tot el mhrit la plata, aclamat pel públic de la seva ciutat. Les medalles de bronze van correspondre al croat Goran IvaniSeviC i al representant de 1'Equip Unificat Andrei Txerkasov.

En la competició masculina de dobles, els alemanys Boris Becker i Michael Stich, que havien estat eliminats prematurament de la competició d'hdivictuals en quh eren favorits, van demostrar l'interhs que tenien els grans protagonistes del circuit internacional pel torneig olímpic.

En la final es van imposar als sud-africans Wayne Ferreira i Piet Norval per tres sets a un en 3 h 27 min, després d'haver

superat les dues eliminatbries anteriors en cinc sets (amb els espanyols Casal- Sánchez i amb els argentins Frana- Miniussi). Aquests van jugar uns dels diversos partits que van durar més de espün Óla fo&adaper quatre hores i que es van disputar a Aranixa c o n c h a S&nche~ Martíner r

elevades temperatures a les pistes de la Vall d '~ebr6n. La plata dels sud-africans era la primera medalla olímpica per al seu país a Barcelona'92. Les medalles de bronze van ser per als croats Ivanisevic- Prpic i per a la parella argentina Frana- Miniussi.

I La competició femenina

En la competició individual femenina, la nord-americana Jennifer Capriati es va imposar en la final davant Steffi Graf -que tothom preveia que en la final seria la rival de I'espanyola Arantxa Sánchez- Vicario. D'aquesta manera, va guanyar-la per primera vegada en la seva carrera i va establir un &cord, amb els seus 16 anys i quatre mesos. Per al públic espanyol va ser una decepció que s'haguessin

2 La arella guanyadom dels dok;esfemenins, les nord- amerimes d'origen hispci Gigi F e m ~ d e z i Mary Joe Fernandez.

3 Ma Joe Femandez va peJre ~yoportunitat d'arribar a la fia1 en perdre en el partit de semifinal davant I'alemanya St@ Graf w2setsaO. FinaGent va aconseguir el bronze juntament amb I'espanyola Arantxa Sbnchez- Vicario. -.

d'enfrontar les dues representants espanyoles, Arantxa Sánchez-Vicario i Conchita Martínez, que, a més de compatriotes i grans amigues, eren companyes de dobles, en un partit en qui? va vi?ncer la primera. Amb aquest triomf, Arantxa Sánchez-Vicario ja s'havia adjudicat la medalla de bronze. No va poder optar a la d'or ja que en la ronda següent va perdre davant la nord- americana Jennifer Capriati.

Capriati va tenir durant aquests Jocs l'assessorament del que havia estat el millor tennista espanyol de tots els temps, Mano10 Santana, guanyador del Wimbledon, l'Open dels Estats Units, el Roland Garros i or a Mi?xic'68 (on el tennis va ser esport de demostració). Santana, amic del pare de Capriati, coneixia aquesta jugadora des de petita, i va ser ell qui li va posar una raqueta a les mans per primer cop quan tenia 4 anys.

Malgrat que després dels primers cinc partits les estadístiques s'inclinaven lleugerament cap a Graf, l'or va ser per a

I Nom CON

Or Rosset, Marc SUI

Plata Anese, Jordi ESP

Bronze Ivani .%vid. Goran CRO

Bronze Txerkasov, Andrei EUN

S Sánchez-Vicario, Emllio ESP

SB Santoro, Fabrice FRA

5& Oncins, Jaime ERA

56 Lavalle, Leonardo M M

Dones

Individual

I Nom CON

Or Caoriati. Jennifer USA

Plata Graf, Steffi GER

Bronze Fernandez. Mafv Joe USA

l'americana. Va ser una final en qui? Capriati va guanyar més que no Graf va perdre. En 2 h 20 min va treure la il.lusiÓ de l'alemanya de vi?ncer per tercera vegada consecutiva el torneig individual olímpic femení. Capriati i Graf van pujar al podi juntament amb Arantxa Sánchez- Vicario i Mary Joe Fernandez, que van compartir el bronze.

En els dobles femenins, la parella formada per Arantxa Sánchez-Vicario i Conchita Martínez, que sortia com una de les favorites, no va poder guanyar el titol. En la final, que va durar 2 h 01 min, es van imposar les representants dels Estats Units, Gigi Fernandez i Mary Joe Fernandez. Com ja havien declarat en quedar finalistes: <<En la final jugarem sense pressió. Seran les espanyoles qui la patiran., I així va ser: després de la final, Arantxa Sánchez- Vicario va declarar: uHem tingut l'oportunitat de guanyar, per6 hem jugat nervioses i ens ha faltat una mica de decisió.>> Les medalles de bronze van ser per a les parelles Meskhi-Zvereva, de l'Equip Unificat, i les australianes Provis-McQuiilan

Dobles

I N o m CON

Or Becker. B.F. 1 Stich, M. GER

Plata Fene'm. W. 1 Norval. P. RSA

Bronze Ivani Sevid, G. I Prplc. G. CRO

Bronze Frana. J. I M~niussi. C.C. ARG

54 Krishnan, R. I Paes, L IND

56 Cosac, G. 1 Pescariu, D.M. ROM

58 Casal, S. I Sánchez-Vicario. E. ESP

58 Hlasek, J. 1 Rosset, M. SUI.

Dones

Dobles

Nom CON

Or Fernandez. M.J. / Femandez, G. USA

Plata Martínez, C. / Sánchez-Vicario, A. ESP

Bronze McQuillan. R.J. / Provis. NAL. AUS

Bronze Sánchez-Vicario, Aranixa ESP

58 Maftinez. Conchita ESP

Bronze Meskhi, L. / Zvereva, N. EUN

58 Demonaeot. I. ITauziat. N. FRA

58 Appelmans. Sabine BEL

58 Maleeva-Fraaniere. Manuela SUI

58 NovotnB, J. 1 Strnadová, k TCH

58 Paz. M. / Tarabini. P.A. ARG

58 Huber. Anke GER 58 De Swardt, M. / Re~nach, E. RSA

1 La parella xinesa, que obtingué la medalla d'or en la prova femenina de dobles, em formada per Yaping Deng i Hong Qiao. La República Po ular de la Xina rez@rmgel seu lidemtge mundial i fou la gran guanyadom de la competici6; els xinesos es van proclamar cam ions olímpics en tres de L quatre proves en joc els dobles mmculins i femenins i els individuals femenins.

2 Aspecte genml de I'drea de joc del Polisportiu Estació del N o 4 instal.lació esportiva que acollí la com eticio de tennis de tau&

I Tennis de taula

La competició de tennis de taula, que havia estat esport oiímpic per primer cop en els Jocs de Seiil el 1988, va tenir lloc entre el 28 de juliol i el 6 d'agost al Pqlisportiu Estació del Nord, situat a 1'Area del Parc de Mar. Van participar en les proves d'individuals i dobles, en categoria masculina i femenina, 157 esportistes de 47 palsos.

El Polisportiu Estació del Nord va ser una de les instal4acions més singulars dels Jocs Olímpics de Barcelona. L'edifici actual, constrult el 1915, és el resultat de l'ampliació de I'antiga estació que hi havia en el mateix emplagament des del 1861. A partir del 1984 I'Ajuntament de Barcelona va iniciar les obres de restauració de l'estació, sense servei des de feia anys, i el COOB'92, el 1990, va comengar a fer el remodelatge del recinte.

L'organització oiímpica hi disposa vuit &ees de joc en un espai de 841 m2 i dotze més a la sala d'entrenament i d'escaifament.Cal destacar el gran confort de la instal-lació, tant per al públic com

per als esportistes (accessos, il.luminació, aire condicionat, etc.) i l'aire innovador dels colors utilitzats en el material esportiu (taules blaves i pilotes taronges) i en els tapissos (granats), que permetien seguir molt millor el desenvolupament de la competició.

La competició constava d'una fase de grup, amb setze grups de quatre jugadors en les proves individuals i vuit grups de quatre parelles en les proves de dobles. Els guanyadors de la lliga feta per cada grup jugaven la segona fase, anomenada fase KO, amb partits d'eliminació directa que determinaven la classificació final. Cada partit de les fases de grup es va jugar al millor de tres jocs i, en les eliminatbries, al millor de cinc jocs.

Durant la segona fase es van disputar, com a mwm, dos partits simultaniament. Aixb fou molt ben acceptat per un públic entusiasta; que va exhaurir diariament les localitats per presenciar un tennis de taula d'alta qualitat. Cal destacar la molt important quantitat de públic arribat de

Juliol -a

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 .......... P o l i i d u Estaci6 del Nord

Sistema de com~etici6

Grups preliminars, eliminacions directes des de vuitens de final en individuals i des de quarts de final en do&

Nombre de proves

Masculines: 2 Femenines: 2 Total: 4

Patficipents

Prova Eswüsies CON Prova EscutMe~ GOM

Homes Dones

Individual 64 37 Individual 62 38

Dobles 60 23 DoMea 62 25

lntematld Table Tennk Federation (IllFl

wident Secretari general ~e&gats tecnics

Sr. lchiro Ogimura Sr. Anthony A. Brooks Sr. Cdin Clmett

Sr. Yap Yotlg Yth

l i 4 El suec Jan Ow Waldner (1) aconseguí la medalla d'or en derrotar el ranc& Jean Philippe 6 f atien (4) en un e m ~ ~ ~ ~ o n a n t tercer i liltim joc del partit de la final; que es resolgué per un 23-25 a favor de Waldner.

2 Hong Qiao, de la República Popular de la Xina, va ser medalla de plata en els individuals femenins, prova en que es va proclamar vencedora In seva compatriota Yaping Deng, que ja era campiona del món.

3 i 5 Dues imatges de la com etició emenina, totufment L i n * t a t a individuals com en dobles, per les jugadores asidfi ues. Va sobresortir la ~ e ~ t i f l i c a Popular de la-Xina, que aconseguí I'or i la plata tant en individuals com en dobles, i Corea i la Repkblica Democrritiea Popular de Corea, amb dos bronzes cadascuna.

Franqa, Alemanya i Subcia. Aquests tres pdisos europeus van ser els principals adversaris de les gran potbncies d'aquest esport: els pdisos asihtics i fonamentalment la Xina, que es va endur tres de les quatre possibles medalles d'or, dues de plata i una de bronze. Corea i la República Democratica Popular de Corea van ser les dues altres pot&ncies asihtiques, amb cinc medalles de bronze i dues, també de bronze, respectivament. Quant als europeus, Subcia va guanyar una medalla d'or, i Franqa i Alemanya en van obtenir una de plata cadascuna.

La medalla d'or individual masculina va ser per al suec Jan Ove Waldner, que posse'ia ja abans de comenqar un formidable palmarbs. Waldner es va imposar al franc& Jean Philippe Gatien, jugador que té una gran capacitat per tornar les pilotes més difícils. Un altre dels favorits, Taek Soo Kim, de Corea, va ser eliminat en semifinals per Waldner i, en la classificació final, va obtenir, juntament amb el xin& Wenge Ma, la medalla de bronze. Als individuals femenins, les

jugadores xineses es van imposar clarament. Yaping Deng va ser medalla d'or, i Hong Qiao, de plata. Van guanyar les medalles de bronze Jung Hwa Hyun, de Corea, i Bun Hui Li, de la República Democrhtica Popular de Corea.

La medalla d'or en dobles masculins va ser per a la parella formada per Li Lu i Tao Wang, de la Xina, país que també es va endur la medalla d'or dels dobles femenins, amb la sensacional parella que va aconseguir l'or i la plata en individuals, Yaping Deng i Hong Qiao. La medalla de plata masculina va correspondre als alemab~s Steffen Fetzner i Jijrg Rosskopf, mentre que la femenina va ser també per a una parella xinesa, formada per Zihe Chen i Jun Gao. Finalment, el bronze dels dobles masculins va pertocar a dues parelles de coreans: d'una banda Hee Chan Kang i Chul Seung Lee, i, d'altra banda, Taek Soo Kim i Nam Kyu Yoo. Els bronzes femenins van ser per a la parella de la República Democratica Popular de Corea, Bun Hui Li i Sun Bok Yu, i per a la de Corea, Cha Ok Hong i Jung Hwa Hyun.

I Nom CON - -

Or Waldner. Jan Ove SWE

Piaia Gatien, Jean Philippe FRA

Brunze Ma, W m e CHN

Bronze Kim, Taek Soo KOR

58 Dina. Yi AUT

58 pecSSon. JWgm SWE

58 Wana. Tao CHN

58 Rosskopf, J6rg GER

Dones

Individual

I Nom CON

Or Dena. Yadna CHN

Pfata QiaqHOng CHN

Bmnze Hvun. Juna Hwa KOR

Bmnze U, Bun Hui PRK

58 Yu. Sun Bok PRK

58 Ciosu, Emili Elena ROM

58 Chen. Zihe CHN

58 Chai, Po Wa HKG

Homes

Dobles

r Nom CON

Or Lu, L I Wang. T. CHN

Plata Fetmer. S. I Rosskoof, J. GER

Bronze Kang, H. C. I !xa. C. KOR

~ r o n z e hm. T. I Yoo. N. K. KOR

5b Ma, W. I Yu, S. CHN

58 Grui%. S. I Luwlesku. I. IOP

58 Mazunov, A. I Mazunw, D. N N

Eloi. D. I Gatien. J. FRA

Dobles

Nom CON

Or Deng, Y. / Qiao, H. CHN

Plata Chen. 2. l Gao. J. CHN

Bronze U, B. H. IYu. S. B. PRK

Bonze Hong, C. O. 1 Hyun, J. H. KOR

5B Hooman. M. I Vriesekoop, B. NED

58 Chai, P. W. I Chan, T. L HKG

58 Paiina. I. I T~mina. E. EUN

S Hong, S. H. I Lee, J. Y. KOR

,ei ai.

1 La competició de voleibol aplegci 12 equips mascnlins i 8 de femenins i es disputa a tres mnstal-lacions esportives de Barcelona. el Pavelló de la Vall d'Hebron, el Palau d9Esports de Barcelona i el Palau Sant Jordi A la fotogrccflq el partit de la fase preliminar del torneig maseulí, jugat entre AI iria i cor% al Pavelló de & VaN dJHebron

I Voleibol

La competició de voleibol, esport olímpic des del 1964 en els Jocs de Tdquio, es va celebrar en tres instal.lacions de la ciutat de Barcelona: el Palau d'Esports de Barcelona, el Pavelló de la Vall d'Hebron, i el Palau Sant Jordi, on es van jugar les semifinals i les finals. En la competició oiímpica, hi van participar una dotzena d'equips masculins, dividits en dos grups. El grup A el formaven les seleccions dels Estats Units, I t a a , el Japó, el Canada, Franqa i Espanya. El grup B comprenia els equips de Cuba, Corea, el Brasil, els Pdisos Baixos, l'Equip Unificat i Alg&ria. Pel que fa a la competició femenina hi van ser presents vuit equips dividits també en dos grups: els Estats Units, el Japó, Espanya i 1'Equip Unificat van formar el grup A, i Cuba, el Brasil, els Pdisos Baixos i la Repfiblica Popular de la Xina, el grup B.

La fase preliminar, en la qual tots els equips de cada grup s'eníi-ontaven entre ells, va iniciar la competició, tant la masculina com la femenina. La classificació de la fase preliminar va

determinar quins equips havien de jugar els quarts de final, amb els resultats dels quals es decidirien els partits classificatoris, les semifinals i les finals. La Federació Internacional de Voleibol (FIVB) va aprovar una nova fórmula de competició -aplicada per primera vegada en els Jocs Olímpics de Barcelona- segons la qual un equip podia obtenir la medaila d'or havent perdut un, dos i fins i tot tres partits. Pel que fa a les normes de joc, també hi va haver algunes variacions amb relació als darrers jocs olímpics, referents a un nou sistema de puntuació i al sistema de punt per jugada (tie-break) en el cinqu2 set, encara que no es tingui la possessió de la pilota. En els Jocs de Barcelona, la m b a puntuació per set va ser de 17 punts, de manera que, en cas d'empat entre dos equips a 16 punts, l'equip que marcava el punt 17 guanyava el set.

Els recintes de la competició de voleibol es van omplir amb un públic que volia veure un bon espectacle i passar-s'ho bé aplaudint, cridant o cantant a favor del

Juliol Awst

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 % 1 3 0 1 3 1 l i 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 . . . . . . . . . . . . Instal.lacions

Palau d1Espni.s de Barcelona Pavelló de la Vall d'Hebron Palau Sant Jordi

Uiga preliminar en dos grups, quarts de final, classificatais, semiñnals i finals

Nombre de pmves

Masculines: 1 torneig de 12 equips Femenines: 1 torneig de 8 equips Total: 2

M i i p a n i s

Pmva EsMktes CON Prova Esnottistes CON -

Homes 144 12 Dones 96 8

Presidmt Coordinadorsgenerds Delegats tecnics

Sr. R& Acosta Sr. Franz Schrnied Sr. lwi Txesnobv

Sr. Pet de BNin Sr. Ricardo Russornando

1 ' El potent equip masculí del Brasil va guanyar, un rere I'alire, tots elspartits de la competició, i s proclamd campió olímpic i medalla % dyor.

2 Vista del Pavelló de la Vall

I dYHebron, on es va dur a terme una part & la competició de voleibol. Aquesta instal.lació fou acollida molt favomblement per la lluminositat del terreny de joc

3 Dos ju adors en plena acció sobre xarxa, en el partit en qui es van enfrontar l9Equip Unificat i Cuba.

4 En el partit disputat entre Espanya i els Estats Units, la selecció espanyola tingué una gran actuació, mqlgrat la victoria nord-amencana per 3 a 2.

5 L'equip dels Paisos Bairos va aconseguir el s on lloc en la classiJIcació~nal i la medalla de plata Martin Te er (a la dreta) va ser un de 7 s puntals de la selecció holandesa

6 Paulo Silva, jugador brasiler, reburja amb gran forp una pilota Ilanqada per l'equip nord-americd, sota I'atenta mim& de Mauricio Lima (dorsai 6), un &Is millors jugadors del torneig masculí, i de Giovane Gavio (dorsai 3). EI jugador Scott Fortune, com tot l'equi es va m ur el cap en soligritat ami el seu compmy Robert Lewis SamueLFon, que estigué a I'ori en d'un conflicte que va modficar el resultat inicialment favorable ab Estats Units del partit jugat conha el Japó.

seu equip. L'ambient, el color i el ritme brasiler eren presents en la competició de voleibol, en quk el Brasil va aconseguir la medalla d'or masculina i va ser quart classificat en la categoria femenina. El ritme de l'&xit brasiler feia augmentar els aficionats favorables, ben visibles pel color groc de les seves samarretes. A tot aquest enrenou, cal afegir-hi el dels seguidors de l'equip dels Palsos Baixos, que també lluien una samarreta que els identificava, de color carbassa fluorescent. La final de la competició masculina, jugada per aquests dos pdisos va ser, doncs, una extraordinhia explosió de color. L'entrenador de l'equip masculí brasiler, JosC Roberto Guirnariies, anomenat Zé pels seus jugadors, va comentar: <<La torcida ha fet que l'equip anés endavant. Semblava talment que juguéssim al Brasil.>>

I Competició mascuiina

La medalla d'or per al Brasil va ser una sorpresa per a tots els especialistes en

voleibol. Aquest equip, jove, competitiu, amb una gran potkncia i una gran compenetració entre tots els seus components, va aconseguir superar tots els adversaris, amb un extraordinari resultat. A priori, els mbims aspirants eren els Estats Units, medalla d'or a Los Angeles'84 i Seii1'88; It&lia, campió mundial, i l'equip japonb.

Espanya, que tenia poques esperances en voleibol, va aconseguir arribar als quarts de final i va ser vuitena en la classificació final, així, va acomplir d'una manera absoluta l'objectiu de l'equip.

En acabar la fase preliminar, It3lia i el Brasil encapqalaven les classificacions dels seus grups respectius, amb uns segons llocs per als Estats Units i Cuba i uns tercers per a Espanya i 1'Equip Unificat. Els Palsos Baixos i el Japó quedaven classificats en el quart lloc dels seus grups. En les semifinals per als quatre primers llocs ja només quedaven e1 Brasil, els Estats Units, Cuba i els Pdisos Baixos.

En el partit de la fase preliminar jugat entre el Japó i els Estats Units, l'hrbitre Ramis Samedov va assenyalar una segona targeta groga, que correspon a una de vermella, al jugador nord-americii Robert Samuelson. Aixb feia que el Japó aconseguís un punt i, així guany& el set i el partit. De tota manera, l'iirbitre va fer continuar el joc. Els nord-americans van guanyar el partit, i el Japó després va presentar una reclamació. El Comitk de Control de la FIVB va donar la raó al Japó i va sancionar l'iirbitre sense deixar- 10 dirigir cap més partit dels Jocs. Els jugadors nord-americans, perd, descontents per la situació creada, van aparhixer amb el cap rapat, en solidaritat amb Samuelson, que és calb.

La justícia de la victbria brasilera --demostrada ja en el partit de la fase preliminar en qui? es van enfrontar els dos equips i que eis brasilers van guanyar, com en la final, per 3 sets a O-, la remarcava Avital Selinger, jugador de l'equip dels Pdisos Baixos: <<Hem donat el mhxb de les nostres possibilitats, perb no

n'hi ha hagut prou. Ens han superat en totes les facetes del joc. Hem perdut, perd davant un equip superior.,, L'estadística de la selecció brasilera durant la competició olímpica va ser immillorable: no va perdre cap partit i només va deixar escapar tres sets, un contra Cuba, un altre contra 1'Equip Unificat i un altre contra eis Estats Units.

La medalla de bronze va ser per a l'equip dels Estats Units, que va jugar amb Cuba, quart en la classificació final. El resultat del partit va ser de 3 a 1. L'equip nord- americii, un dels principals favorits per assolir l'or, va haver de renunciar a jugar la final en perdre davant el Brasil en les semifinals. Itiilia, una altra selecció considerada favorita, va quedar en cinquena posició.

I Competició femenina

En finalitzar la fase preliminar de la competició femenina, ja s'havien establert amb claredat quins serien els equips

1 onent a la fose

semifnal de torneig femeni jugat entre les seleccions de Cuba, que fou medalla d'or, i els Estats Units, mednlla de bronze. La vict6ria fou per a l'equip cubh per 2 a 3.

2 La jugadora nord-amenencana Elaina Oden fa un potent salt nbu* ia pilota, en epCr partit que es disputh entre les seleccions del Brasil i dels Estats Units aconseguir la m e G a de bronze.

3 Tres jugadons cubanes, guanyadores de Por de la wmpetici6 femenina, en un moment d'alegria

favorits de la classificació final. Cuba, sense perdre cap dels tres partits jugats, encapplava el grup B, mentre que l'Equip Unificat, que havia perdut contra els Estats Units, encap~alava el grup A. El Brasil i els Estats Units, i el Jap6 i els Paisos Baixos, segons i tercers classificats respectivament, van passar tambC a jugar els quarts de final.

Durant la fase preliminar de la competició femenina de voleibol, es va declarar el primer cas de dopatge dels Jocs. Dan Wu, esportista de l'equip xinbs, va donar positiu en el control del dopatge. El 31 de juliol va ser escollida a l'atzar i sotmesa a la prova reglamentkia, desprks d'acabar un partit contra la selecci6 dels Pdisos Baixos. Dan Wu, que no es trobava bé abans de comenqar el matx, va prendre una infusió d'herbes tradicionals de la medicina xinesa, que contenien estricnina i brucina, substhncies prohibides pel COI, sense saber que donarien positiu.

En les semifinals, ja nomes quedaven 1'Equip Unificat, el Brasil, els Estats Units

i Cuba. Cuba va guanyar contra els Estats Units en la semifinal, i en la final contra les jugadores de 1'Equip Unificat es presentava com un equip d'una pothncia irnparable.

Van disputar la final, doncs, els equips de Cuba i 1'Equip Unificat. Cuba es va emportar l'or en vhncer l'equip adversari per 3 a 1. D'aquesta manera, Cuba va deixar les hereves de l'equip de la Unió Sovihtica, quatre vegades guanyadores del titol olímpic, sense una nova medalla &or en el seu palmark. La lluita per la medalla de bronze va enfrontar els Estats Units i el Brasil, amb una contundent victbria nord-americana per 3 a O.

L'equip dels Estats Units, precisament, va protagonitzar un divertit espectacle que va agafar el públic per sorpresa: de cop i volta, en un dels partits jugats per les nord-americanes, es van canviar la samarreta i es van quedar en sostenidors al bell mig de la pista, encara que, cal dir- ho tot, l'espbnsor de l'equip era l'empresa de les prendes íntimes en qüestió ...

I Nom CON

Or BrasH BUA

Plata PaBm Baix08 NED

Bronze Estats Units d'AmlwToa USA

4t Cuba CUB

s tt8ua rrA

68 Jap6 JPN

78 Eoui~ Unificat EUN

8B Espanya ESP

I Nom CON

Or Cuba CUB

Pfata Equip Unificat EUN

Bmme Estats Units d'Am&ka USA

4t Bresil BRA

58 J@ JPN

68 PaTsos Baixos NED

78 R @ M ¡ Popular de la Xina CHN

8B Espanya ES

1 Un total de 247 esportistes es van inscriure en les proves d'halterofíiia, que van tenir lloc entre el 26 de juliol i el 4 d'agost al Pavelló L'Espanya Industrial.

L Aquesta instal-laci6 de nova planta, amb una capacitat per a 3.500 espectadors, és situada al bam de Sants, al costat del parc que duu el mateix nom. El pavelló va ser inaugurat el mes de desembre del 1991 amb motiu de la copa del m6n d'halterofilia, i després dels Jocs es va destinar a polisportiu del barri.

1 L'halter búlgar Ivan Ivanov, medalla d'or en la categoria de fins a 52 kg, en el moment ueacons uek aixecar e(i que Iduria al triomf.

El públic va omplir les grades ja que la competició oferia dihriament l'alelicient de disputar-se la final d'una de les deu categories establertes segons el pes dels halters: fins a 52 kg, fins a 56, fins a 60 kg, fins a 67,5 kg, fins a 75 kg, fins a 82,5 kg, fins a 90 kg, fins a 100 kg, fins a 110 kg i més de 110 kg.

Segons el reglament, el guanyador de cada categoria es decideix sumant les millors marques de Ies dues modalitats d'aixecament, arrencada i dos temps, que conformen el total olímpic. En cas

d'empat, el guanyador és l'atleta de pes corporal inferior. Aquesta norma es va haver d'aplicar en la categoria de 75 kg, ja que el moldau Fedor Kassapu i el cubh Pablo Lara van aconseguir exactament les mateixes marques en arrencada i dos temps, amb un total olímpic de 357,5 kg; Kassapu, perb, pesava 250 g menys i, per tant, es va endur la medalla d'or, i Lara --que havia estat campió del món-, la de plata.

Respecte als jocs olímpics anteriors, a Barcelona792 la competició d'halterofiía va presentar algunes novetats: es va reduir a un minut i mig el temps mbim per dur a terme l'intent (a Seii1'88 eren dos minuts), no es van permetre quarts intents i tots els r6cords havien de ser múltiples de 2,5 kg.

I La competició

En la competició no es van complir alguns dels pronbstics. L'inter5s principal se centrava en el nombre de medalles que s'havien de repartir els esportistes búlgars

Juliol 4-

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 6 1 2 9 130 131 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 . . . . . . . e . .

Pavell6 L'Espanya tndustrial

Sistema de campetici6

Total olímpic: suma dels millors resultats d'arrencada i dos temps

Nombre de m e s

Masculines: 10

Participants

Prova Esport~stes CON Prova Espottfstes CON Prova Esportistes CON

Homes

Fins a 52 kg 18 14 Finsa75kg 34 27 F~ns a 100 kg 25 21

Fins a 56 kg 23 18 F~ns a 62.5 kg 31 26 F~nsaI lOkg 24 20

Flns a @i kg 31 26 Fins a 90 kg 23 19 MésdellOkg 20 16

Fuls a 67,5 kg 18 16

krnaOnd Woightliffhg Fcderption 0 P l e s i Secretari generai Delegats thnics

Sr. Gottfried S c W I Sr. Tamás Ajan Sr. Tamás Ajan

Sr. Lazar Baroga

1 ' El arbh Pablo k a Rodríguez, en la categoria &@ns a 75 kg, va aconseguir la plata malgmt

amb el moldau E E K t w s a u, ja que e/ p a cor pom^ $aquest darrer va resultar lleugerament inferior.

2 Amb el matcixpes aixecuf a Seül quabc an s abans, /'armeni ~sMef~ilitossian, de I'Equi Uni@uq va aconseguPr novament Por olímpic en la categoria de fim a 67,s kg.

3 Un greu accident I'any 1989 no va i cdir a l'aleman ~ o n n ~ %ller, medalla d bronze en els Joa Olimpics de s&& RSS0lir la p d m e ~ posici6 en IQ categoria de fhsa110kg.

4 Alegria &I blilgar nacionalitrrrr tu% Naim Suleymanogly en rebre l'or en la categoria de ns a 60 kg i repetir la m&la ue havia aconseguit a ~ciif

5 Pyrros Dimas, aixecador grec que va aconseguir la medalla d'or en la categoria d e m a 82,s kg

6 Vista interior del nou Pavelló L'Espanya Industria4 construü per als Jocs, amb el look que va vestir la instal-Iació.

i els pertanyents a 1'Equip Unificat. Si bé deu aixecadors de l'Equip Unificat van aconseguir alguna medalla -incloent-hi la d'Ibraguim Samadov, que posteriorment li va ser retirada-, la lluita per l'or va ser molt disputada. El búlgar Ivan Ivanov, campió oíímpic en la categoria de fins a 52 kg, va afirmar: <<No esperava que les marques arribessin tan amunt. Ha estat un combat dur, perb el nostre esport és així.>>

Chun Byung-Kwan, de Corea, medalla de plata a Seiil, va aconseguir l'or en 56 kg, i va batre el record olímpic en la modalitat d'arrencada. Des dels Jocs de Seiil, aquest &cord estava en mans del xines Liu Schubin, que a Barcelona es va haver de conformar amb la medalla de plata.

L'aixecador búlgar nacionalitzat turc, Nairn Suleymanoglu, que va obtenir l'or a Seiil amb 342,5 kg, record mundial i olímpic, va repetir medalla a Barcelona i va derrotar el seu antic compatriota Nikolai Peixalov, medalla de plata.

L'armeni Israel Militossian es va proclamar campió olímpic de la categoria de fins a 67,5 kg amb un total olímpic de 3373 kg, un pes identic al que li va donar la medalla de plata a Seiil.

Un dels pocs incidents que hi hagué durant la competició fou la negativa d'Ibraguim Samadov a acceptar la medalla de bronze, corresponent a la categoria de 82,5 kg. Gottfried Schodl, president de la Federació Internacional d'Halterofilia (IWF), va afirmar: <<En la meva llarga carrera de funcionari no havia vist mai un fet tan desagradable com aquest. Ha estat una ofensa contra el moviment olímpic. L'esportista m'ha fet arribar una carta explicant que no es va trobar bé i que va haver d'abandonar el podi. No accepto aquesta excusa, i la IWF suspendra Samadov per tota la vida.>> En aquesta categoria, I'or va correspondre a Pyrros Dimas, un grec nascut a Tirana.

En els 90 kg, Kakhi Kakhiabrvili, de Gebrgia, es va endur l'or en una

espectacular final en qub va aixecar 235 kg després d'haver-ne augmentat 12,5 de cop.

Viktor Tregubov va ser el vencedor de la categoria de fins a 100 kg, amb un total olímpic de 410 kg, amb el qual igualava la seva millor marca personal i, alhora, el rbcord olímpic en la modalitat d'arrencada aconseguit per Pavel Kuznietsov a Seiil, en aixecar 190 kg.

En la categoria de fins a 110 kg, l'or va ser per a Ronny Weller, l'aixecador alemany que havia guanyat el bronze a Seiil, per6 que, després d'un accident de circulació l'any 1989, havia tingut una forta davallada en el seu rendiment. Després d'aquest triomf, que confirmava la seva espectacular recuperació, es mostrava enormement satisfet: <<He esperat aquest moment durant molt de temps. Era ara o mai, i si no ho hagués aconseguit, aixb hauria marcat la meva vida.,

Aleksandr Kurlovitx va ser el guanyador de la medalla d'or en el pes maxim, més de 110 kg, amb un total de 450 kg (205 kg

en arrencada i 245 kg en dos temps) en l'última jornada d'halterofilia. Amb aquest triomf, Kurlovitx entrava a formar part de I'anomenat <<Club dels Dotze>>, juntament amb el turc Naim Sulaymanoglu, per haver obtingut dues medalles d'or en la seva carrera. La clara victbria de Kurlovitx (amb un avantatge de 25 kg) no va disminuir, perb, el meritori triomf d'una de les grans llegendes dels pesos pesants, Leonid Taranenko, que, a 36 anys, encara va ser capar; de guanyar la medalla de plata com a coronament d'una carrera brillant de més de 19 anys al capdavant de l'halterofilia mundial. Taranenko es va retirar amb el rbcord mundial (475 kg), l'or de Moscou i amb la immensa decepció de no estar inscrit en l'exclusiu <<Club dels Dotzen, ja que el boicot dels polítics de la Unió Sovibtica li va impedir de participar a Los Angeles'84. Kurlovitx és, després dels Jocs de Barcelona'92, l'hereu de Taranenko i de Vasili Alexeiev, or a Munic i a Mont-real, i el primer halter que ha aconseguit popularitzar, a cbpia de fo r~a i simpatia, aquesta especialitat.

1 Els vencedors de la prova de fins a 52 kg, desprks de la cenmhnia de proclamació de vencedors Podem veure (d'esquerra a dreta) el segon classi ca& el xin& Qisheng LC e f5 vencedor, el blilgar Zvan Ivanov, i en tercer lloc el roman& Tmian Zoachim Ciharean.

2 EI re resentant de I'Equip u n d a t ~lekrandr Kurlovitx, mehlla d'or en la categoria de més de 11 0 kg, va vincer clamment la competició per davant de la gran figum dels pesos pesants, el tambk aixecador de I'Equi Unificat Leonid ~aranedo .

3 El grec Valenos Leonidis, que va ser cim&u2 en la categoria de ns a 60 ka en el punt culminant del seu aercici.

Homes

56 kg

Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Chun, Bvuna-Kwan KOR 287.5 ka Or Ivanov, lvan lvanov BUL 265.0 kg

Plata tin, Qisheng CHN 262,5 kg

Bronze Ciharean, Traian loachim ROM 252.5 ka

Plata Liu, Shoubin CHN 277,5 kg

Bronze Luo, Jianmina CHN 277.5 ka

4t Ko, Kwang-Ku KOR 252,5 kg

58 Mutlu, Hai~l TUR 247.5 ka

4t Fombertasse, Laurent FRA 260,O kg

58 Sakuma. Katsuhiko JPN 255.0 ka

68 Gil, Nam Su PRK 235,O kg

78 Fuentes R.. Humberto k VEN 230.0 ka

68 Karczag, Tibor

76 Kim. Yona Chol

HUN 255,O kg

PRK 255.0 ko

88 lbdfiez Puig, Josb Andrés ESP 227.5 kg 8e Gorzelniak. Marek POL 255,O kg

Homes

67.5 kg

Homes

I Nom CON Marca I Nom

Or Militossian. lsrael

CON Marca

EUN 337.5 ka Or Sulevmanoalu, Naim TUR 320.0 ka

Plata Peixalov, Nikolai Slavev BUL 305.0 kg Plata lotov, iot0 Vassilev BUL 327,5 kg

Bronze W m . Andreas GER 320.0 ka Bronze He. Yinaaiana CHN 295.0 ka

4t Tan~lskl, Nen0 Sto~anov BUL 295.0 kg

58 Leonidis. Valenos GRE 295.0 ka

4t Yahiaou~, Abdelmanaarie ALG 31 5,O kg

58 Gronman. Jouni Johannes FIN 305.0 ka

68 Ro, Hyon II PRK 287,5 kg

78 Czanka. Amla HUN 285.0 ka

6& Acevedo Tabares, Eyne COL 300,O kg

78 lm, Sang Ho PRK 300.0 kg

& U. Jae Son PRK 280,O kg 86 McRae, T~mothy Lenard USA 297,5 kq

Homes

75 kg

Nom CON Marca

Homes

82,5 kg

Nom CON Marca

Or Uassapu, hodor EUN 357.5 kg

Plata Lara Rodriauez. Pablo CUB 357.5 ka

Or Dimas, Pynos GRE 370.0 kg

Plata Siemion. Kmsztof POL 370.0 ka

Bronze Kim. Myong Nam PRK 352.5 kg

4t Kozlowski. Andrzei POL 352.5 ka

Bronze * W 4t Chon, Chol Ho PRK 365.0 kg

S Bratoiixev, Plamen lgnatov BUL 365,O kg

68 Ellas Ocaña, Uno Embrido CUB 365.0 kg

78 Huster, Marc GER 362,5 ka

58 Stemh(ifel, lngo GER 347.5 kg

68 Mwa ticea, Raúl CUB 345,O kg

78 Chlebosz, Wlodam~erz POL 340.0 kg

8e Lu, Gam CHN 335.0 kg BB Heredia Ledea. Josb Ernesto CUB 382.5 kg

Samadov, I. (EUN) va rebutjar la medalla de bmnze.

Homes

90 kg

Homes

100 kg

I Nom CON Marca

Or Kakhiitxvili. Kakh~ EUN RO1 412.5 ka

I Nom CON Marca

Or Tregubov, M o r EUN 410,O kg

Plata S~rtsov, Serguei EUN RO1 412,5 kg

Bronze Wolczanieckl. Smlusz POL 392.5 ko

Plata Taimazov. Timur EUN 402.5 kg

Bronze Malak, Waldemar POL 400,O kg

4t Toumef~er. Francis FRA 387.5 ka 4t Kim. Byung-Chan KOR 380,O ka

58 Txakarov, lvan Khristov BUL 377.5 kg 5i! Siefanov. Petar lvanov BUL 380,O kg

66 Danisov. Andrev ISR 377.5 ka 6& Lara Rodríguez. Emilio CUB 375.0 ka

78 May, Peter GBR 355,O kg

8& Goodman, Hmev John AUS 350.0 ka

78 Guse, Udo GER 377,5 kg

8e Nishimoto. Yoshimitsu JPN 372.5 ka

Homes

Mésdel10 kg

Nom CON Marca

Or Kurlovitx. Aleksandr EUN 450.0 kg

Plata Taranenko, Leonid EUN 425,O kg

Bronze Nerlimer, Manfred GER 412.5 ka

Homes

110 kg

1 Nom CON Marea

Or Weller, Ronny GER 4323 kg

Plata Alcoiev, Artur EUN 430.0 kg

Bronze Botev. Siefan BUL 41 7.5 kg

4t Vlad, Nicu ROM 405,O kg

58 Opuch, Danusz POL 397,5 kg

68 Seipelt, Frank GER 390,O kg

78 Wllavicencia Cabrera, fiavio CUB 387,5 kg

e Saitsid~s, Pavlos GRE 385,O kg

4t Aguero Shell, Emesto CUB 412,5 kg

5(r Mitev. M i i o Raikov BUL 400.0 ka

68 ZubricW, JiH TCH 392.5 kg

78 Arslan. Erdinc TUR 390.0 ka

68 Martínez, Mario USA 385,O kg

1 EI noruec Jon Ronningen va obtenir la medalla d'or després de derrotar Alfid Ter-Mkrttxian, de ['Equip Unificat, en la categoria de fins a 52 kg de lluita grecoromana

2 El polon& Piotr Stepierf, medalla de plata en la eategoria de fns a 82 kg de lluita grecoromana, no va tenir gaires roblemes per desfer-se de fnord-americd Daniel Henderson

La competició de lluita, en les modalitats de lluita lliure i grecoromana, va tenir lloc a les instal-lacions de 1'Institut Nacional d'Educaci6 Física de Catalunya (INEFC).

La lluita grecoromana ha estat disciplina olímpica des del 1896, en els Jocs d'Atenes, els primers de i'era moderna, i la modalitat de lluita lliure va ser incorporada al programa olímpic en els Jocs de Saint Louis, el 1904. Es diferencia de la grecoromana per les prohibicions de thcniques de combat, perb l'objectiu és el mateix: la durada del combat, és de cinc minuts i un dels lluitadors ha d'aconseguir que l'esquena del contrari toqui el tapis, situació que s'anomena tocat.

En i'apartat de les innovacions en la competició, cal destacar la recuperació d'una normativa que no havia estat vigent en jocs anteriors: es va permetre la possibilitat de fer presa de terra, per evitar l'empat o la possible eliminació del competidor per passivitat en el combat.

La competició de lluita es divideix en deu categories segons el pes dels lluitadors (des de 48 kg fins a 130 kg).

I eL701imp de Barcelona,,

L'edifici de 1'INEFC va ser un marc incomparable per acollir la competició d'un dels esports m6s antics, fins al punt que va ser rebatejat com a <<l'Olimp de Barcelona,.

Una innovació important va ser la comoditat de disposar d'una sauna, una sala de massatges i cinc tapissos d'escalfament dins la mateixa instal-laci6 de competició; abans d'aquests jocs, aquests serveis es situaven usualment en llocs molt allunyats. El president de la Federació Internacional de Lluita Amateur (FILA) va declarar: <<Des del punt de vista de l'arquitectura, la instal.laci6 és magnífica; com he dit sempre, excelelent, molt funcional i ben condicionada per a la lluita.,

Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 I 4 I 5 I 6 I i I 8 I 9 I ..... . . . . o

Instal.laci6

Institut Nacional d'Educaci6 Fís~ca de Catalunya (INEFC)

Sistema de comlwticid

Rondes elimmat6ries i finals

Nombre de omves

Masculines: 20

Participants

Pmva Esportistes CON

Homes

Lluita omwmmana

Fins a 48 kg 19 19

Fins a 52 ka 17 17

Fins a 57 kg 19 19

Fins a 62 kg 20 20

Fins a 68 kg 19 19

Fins a 74 kg 21 21

Prova Esportistes CON Pmva Espartistes CON

Fins a 82 kg

Fins a 90 ka

20 20 Fins a62 kg

19 19 Finsa68ka

Finsa IM) kg 16 16 Fins a74 kg 18 18

Fins a 130 ka 15 15 Finsa82ko 19 19

Uuita Ilrm F~ns a 90 kg 17 17

Fins a 48 ka 19 19 F1nsa100ko 18 18 - w

Fins a 52 kg 18 18 Finsal30kg 15 15

Fins a 57 kg 18 18

Fédhtion lntemationale de Lutte Amateur (FILA)

President Secretari general Delegats tbnics

Sr. Milan Ercagan Sr. Michd Dusson Sr. MiMy Bir6

Sr. Raphael Martinetti

Les grades de 1'iNEFC van estar practicament sempre plenes. El públic era molt ent$s en iluita, i sempre hi va haver seguidors d'alguns paYsos que animaven els seus compatriotes amb banderes, cares pintades, pancartes i f o r ~ a xivarri, com els de Turquia, el Japó, Corea, els Estats Units i, molt especialment, la República Islbnica d'Iran, tots pajisos amb un gran pes específic en el món de la lluita.

En els Jocs de Barcelona, la lluita va tenir un nivell esportiu molt alt, ja que per primera vegada només hi van competir els millors lluitadors del rAnquing mundial, fins a un maxim de 360, la meitat en cada modalitat. Els dos equips amb un nombre més gran de participants van ser els Estats Units i 1'Equip Unificat, amb vint lluitadors. L'equip de la Unió Sovibtica havia estat el m&xim medallista en lluita en els Jocs de Seiil, amb vuit medalies d'or, quatre de plata i tres de bronze. Cinc d'aquests medallistes van tornar a Barcelona amb 1'Equip Unificat.

1 Lluita grecoromana

L'Equip Unificat va ser el qui va reunir més medalles en la lluita grecoromana: tres d'or (en les categories de 48,74 i 130 kg), tres de plata (en 52,62 i 68 kg) i tres de bronze (en 82,90 i 100 kg). D'altra banda, Cuba va aconseguir una medalla d'or (en la categoria de 100 kg) i dues de bronze (en 48 i 62 kg), i Hongria, dues medalles d'or en 68 i 82 kg.

La principal atracció va ser el lluitador rus Aleksandr Karelin que, amb la seva forqa i la seva tecnica, va superar amb claredat els seus adversaris i va aconseguir l'or en la categoria de 130 kg en vencer un combat en el temps mínim de 14 segons. Aleksandr Karelin, banderer de l'Equip Unificat en la cerimbnia d'inauguració, va manifestar: <<Aquest és el meu segon or olímpic i per a mi és el més important. Potser algun dia em cansaré de guanyar i guanyar, perb abans havia perdut moltes vegades i per aquesta raó assaboreixo la victbria.,,

1 Final de lluita grecoromana, en la categoria defins a 130 k en quti Aleksandr ~ a r e k va guanyar Por davant el suec Tomas Johansson.

2 Un altre moment del combat en quP es van enfrontar Jon Ronningen i Alfrd Ter-Mkrttxian.

3 Al podi de la categoria de fins a 62 kg de lluita grecoromana, hi van pujar M. Akif Pirim, de Turquin; Serguei Mar$wo,v,. de I'Equip Unr cat I Juan Luis Maren Delis, de Cuba, medalles d'or, plata i bronze respectivament.

4 El noruec Jon Ronningen celebra efusivament la medalla d'or que va aconse ir en la categoria de fins a kg.

5 EI nord-americd Bruce Baumgarher, emocionat després d'aeans uir la medalla d'or enTa categoria de fins a I30 kg de lluita lliure.

6 Un moment de la final de la categoria defins a 52 k de lluita lliure, en flat-Son Li, de la R q ú b ica Demodtica Po ular de corea, es va en& la medalla d'or davant el nord-ameried Larry-Lee Jones, medalla de plata

7 EI nord-americd Christopher Campbell, medalla de bronze, va vPneer Puntsag Sukhbat, de Mongdlia, en un disputat enfrontament en la categoria e f h s a 90 kg de lluita lliure.

8 El bÚI ar Valentin Guetzov, medalfz de plata en la categoria a2 fins a 68 kg, va derrotarp&iament el cor& Young-Ho Ko.

La gran decepció la van protagonitzar els lluitadors búlgars, que en els Jocs de Barcelona no van aconseguir cap medalla (a Seu1 l'equip búlgar se'n va endur una d'or, tres de plata i una de bronze). Els Estats Units, amb una medalla de plata i una de bronze, van millorar els resultats dels jocs anteriors, perb van haver d'esperar la modalitat de la lluita lliure per demostrar la seva superioritat.

I Lluita iüure

En lluita lliure, el domini nord-americh va ser gairebé absolut. L'equip dels Estats Units, que va marxar de Barcelona amb sis medalles, era integrat per sis campions del món i tres medallistes olímpics. Entre ells, Bruce Baumgartner --campió olímpic el 1984, campió del món el 1986 i medalla de plata en els Jocs de Seül-, en la categoria de 130 kg, en una final que gairebé es pot qualificar d'anticipada, es va enfrontar amb el lluitador de Gebrgia, David Gobedjixvili, que li havia arrabassat l'or a Seül. Aquesta vegada,

perb, la victbria va ser per al nord- americh. Ell mateix afirmava, després del combat, que no s'havia trobat amb el mateix adversari de Seiil: <<Semblava que hagués perdut el seu foc>>, va dir. Baumgartner, que ja coneixia la victbria olímpica, tenia en aquests jocs una motivació molt especial: el 24 de juliol, el seu fill Brian feia dos anys i, en trucar per felicitar-10, el nen li va dir una frase que la mare li havia ensenyat amb pacihcia: <<Porta l'or a casa.,

En la final de lluita lliure de la categoria de 90 kg, el darrer combat de la competició, es va produir una an&cdota emotiva. L'grbitre que dirigia el combat, el finks Lassi Toivola, es retirava del món de l'arbitratge després d'aquesta competició. Just en acabar el combat, es va treure el xiulet i li va penjar del coll al rus Makharbek Khadartsev com si fos la medalla d'or. Tot seguit, els altres Arbitres de la competició el van envoltar i, enmig d'un ambient de gresca, el van mantejar amistosament.

Lluita Homes Grecoromana Fins a 48 kg

Homes Grecoromana Fins a 52 kg

I Nom CON

Or Kutxerenko. Oleo EUN

I Nom CON

Or Ronningen, Jon NOR

Plata Ter-Mkrttxian, Alfred EUN Plata Maenza, Vincenzo ITA

Bronze Sánchez Amita. Wilber CUB Bronze Mln, Kyung-Kap KOR

4t Sheldon. Shawn USA 4t Yild'u, Fuat GER

58 Oascalescu, lliuta ROM

Simkhah Asil, Reza IRI

56 Tzenov, Bratan Tzenov BUL

6e Rebeaea Valentin ROM

78 Ronningen, Lars

88 Yadav. P~DDU

NOR

IND

78 Kamesaki, lsmo lsamy FIN

66 Rizvanovic. Senad IOP

Homes Grecoromana Fins a 57 kg

Homes Grecoromana Fins a 62 kg

I Nom CON I Nom CON

Or An, Han-Bong KOR

Plata Yildiz. Rifat GER

Or Prim, M. Akfi TUR

Plata Martinov. Serauel €UN

Bronze Sheng, Zetian CHN Bronze Maren Delis, Juan Luis CUB

4t Zawadzki. Wlodzimierz POL 4t Ignatenko, Aleksandr EUN

58 Lara Diaz, William CUB

6e Sandu. Marian ROM

58 Bódi, Jenb HUN

68 Lee. Anthonv N. USA

76 Pehkonen, Keljo Tapio FIN

84 Hall. Dennis USA

78 Gngorov, Stanislav Vassilev BUL

88 Dietsche. Hum SUI

Homes Grecoromana Fins a 74 kg

Homes Grecoromana Fins a 68 kg

I Nom CON Or R&. Atiila HUN

I Nom CON Or Iskandarian, Mnatsakan EUN

Plata Traw, Jo& POL

Bronze Kombakk. TorbjOm SWE

4t Almanza Barb, Néstor CUB

58 Rierner, Yvon FRA

6e Marchl, Anton AUT

78 Zeman, Jaroslav TCH

88 Kasap, Karlo CAN

Plata Dugutxiev, Islam N N

Bronze Smii. Rodnev Stacv USA

4t Rodriguez PBrez, Ceulio E. CUB

58 Yalouz. Ghani FRA

6e Chamangoli, Abdollah IRI

78 Wolnv. Rvszard POL

88 Yeats, Douglas k CAN

Homes Homes Grecommana Fins a 90 kg

Nom CON

Or Buihnann, Maik GER

Plata Basar, Hakki TUR

Bronze Koguaixviti, Gogui EUN

4t Ljungberg, Mikael SWE

58 Babak, Hassan IRI

68 Foy, Michial USA

78 PeAa Bo~mto, Reynaldo CUB

88 Campanella, Salvatore ITA

Fins a 82 kg

I Nom CON

Or Farkas, PBter HUN

Plata Ste~ierí. Piotr POL

Bronze Turlikhanov, Daulet EUN

4t Fredriksson, Magnus SWE

58 N~emt, Timo Tapanl FIN

68 Kasum, Goran IOP

78 Zander. Thomas GER

88 Frinta, Pavel TCH

Homes Grecoromana Fins a 100 kg

Homes Gremmana Fins a 13ü kg

I Nom CON

Or Milián Pérez. Héctof CUB

1 Nom CON

Or Karelln, Aleksandr EUN

Plata Johanm, Tomes SWE

Bronze Gtigoras, loan ROM

4t Kiauz. W 6 HUN

58 Borodow. Andrew Mark CAN

663 T~an, Lel CHN

78 Ah&% Juha Matti HN

P~kilidis. PanaaiOtis GRE

Plata Koslowski. Dennis Marvtn USA

Bronze Demiaixkievkx. Serouei EUN

4t Wroriski, Andrzej POL

58 Steinbach, Andreas GER

6& leremciuc. lon ROM

78 Notiny, Norbert HUN

& Sang, Sung-ll KOR

Homes Uiure Fins a 48 kg

Homes Lliure Fins a 52 kg

Nom CON I Nom CON

Or Kim. II PRK Or Li, Hak-Son PRK

Plata Jones. Larry Lee USA

Bronze Jordanov. Valentin BUL

4t Kim, Sun-Hak KOR

58 Orel, Ahmet TUR

Plata Kim, Jong-Shin KOR

Bronze Orudiov. Vuaar EUN

4t Rasovan, Romica ROM

56 Vanni. Timothv M. USA

6(! Heugabel, Reiner

78 Martinez Echavania. Aldo

GER

CUB

68 Sato, M h r u JPN

78 Torkan, Mai¡ IAI

88 Khosbayar, Tmbaa ta r MGL 88 Wccdcroit, Christopher Joseph CAN

Homes Lliure Fins a 62 kg

I Nom CON

Homes Lliure Fins a 57 kg

I Nom CON Or Puerio Dlaz. Aleiandro CUB Or SmW. John USA

Plata Smal, Sergm EUN

Bmnze ffim, Yong Sik PRK

4t Musaoglu, R e m TUR

58 Pavlov, Rumen Stefanov BUL

BB Cross, Kendall Duane USA

76 Scheibe, Jürgen GER

88 DwKson, Robert Terrance CAN

Piata Mohammadian, Asgari IRI

Bronze Reinoso Mattinez, Lazaro CUB

4t Vassiiev, Rossen Mintxev BUL

56 Azizov. Maaomed EUN

63 Ilhan, Musa AUS

76 Mueller. Marün SUI

t% Shin, Sang-Kew KOR

Homes Uiure Fins a 74 kg

I Nom CON

Homes Lliure Fins a 88 kg

I Nom CON

Or Fadzaiev. Arsen EUN Or Park, Jana-Smn KOR

Plata Guetrov, Valentin Dotxev BUL Plata Monday, Kenneth D. USA

Bronze Khadem Azahadi, Amir Reza IRI Bronze Akaishi, Kosei JPN

4t Akbameiad. Ali IRI 4t Gadjlev, Magomedsalam EUN

58 Walendk. Kmwdof POL 58 Ozbas, Fatih TUR -

66 Ko. YWW-HO KOR 68 Holmes, Gary CAN

76 Naav. Jhos HUN 78 Saundem, Townsend USA

88 Wilson. Chris CAN 86 Enkhbayar. Lodoin MGL

Homes Lliure Fins a 82 kg

I Nom CON

Homes Lliure Rns a 90 kg

I Nom CON

Or Khadartsev, Makharbek EUN

Plata Simsek. Kenan TUR

Or Jackson. Kevin A. USA

Plata Jabralov. Eimadi EUN

&onze Khadem Azahadi. Rasul IRI Bronze Campbell. Christopher L USA

4t Sukhbat. Puntsaa MGL 4t Gst6nner. Hans GER

58 Lohvh. Jozef TCH S Beni Nosrat. Ayub IRI

68 Limonta Vamas. Roberto CUB 6& Oeztuerk, Sebahattin TUR

76 Ghita. Nicdae ROM 76 Garmulewicz, Marek POL

86 Lombardo. Renato ITA 88 lglesias Sema, Francisco J. ESP

Homes Uiure Fins a 130 kg

Nom CON

Or Beumgartner, Bruce R. USA

Plata Thue, Jeffrey James Milton CAN

Bronze Gobediixvili. David EUN

Homes Lliure Rnsa100 kg

I Nom CON

Or Khabelov, Leri EUN

Plata Balz, Heiko GER

Bronze Kayali, Ali TUR

4t Km. Tae-Ww KOR

5& Radmski, Andrzej POL

6(! Verna, Subhash IND

76 Cdeman, Mark D. USA

88 Kiss. W o r HUN

4t Demlr, Mahmut TUR

58 SchrMer. Andreas GER

6i% Karbala~ Soleyman, Ali Reza IRI

76 Wana. Chunaua~ CHN

88 Park, Sung-Ha KOR

I Veia

La competició de vela dels Jocs de Barcelona constava de deu proves, tres de masculines, tres de femenines i quatre d'obertes. Les principals novetats del programa consistien en la inclusió de dues noves classes en la categoria femenina (Europa i Lechner A-390) i en la modificació del sistema de competició de la classe Soling, en qub la disputa dels sis primers llocs es va fer pel sistema de Match Race, és a dir, per competbncia directa entre dues embarcacions. També es va produir un canvi important en l'arbitratge, que va passar a fer-se directament a mar.

1 Els regatistes espanyols Jordi Calafat i Francisco Sánchez, en la competició de la classe 470 en la categoria masculina, en u8 van guanyar amb clamdat la medalla d'or.

2 El Port Olímpic de Barcelona, situat a 14rea del Parc de Mar, al costat mateix de la Vila Olímpica, va acollir les proves de la competici6 de vela;

Els 443 regatistes de les 71 delegacions presents (tot un rbcord d'assistkncia) van poder gaudir d'unes condicions insbiites: la competició de vela tenia íloc a la mateixa seu dels jocs. Aixb va permetre que els regatistes convivissin a la Vila Olímpica amb la resta d'esportistes; com que, a més, el Port Olímpic era a tocar mateix de la vila, els regatistes podien desplaqar-se de la seva residkncia a la instal-laci6 sense dependre dels transports.

El dia abans de l'inici de la competició, ho reconeixia el mateix president de la Unió Internacional de Vela (IYRU), Peter Tallberg: <<Avui és un dia molt especial per a mi perqub és la primera vegada que tenim una seu com Barcelona, amb tantes facilitats per a la premsa i amb una h p l i a cobertura de televisió. He participat com a esportista en sis jocs olímpics, i aquesta és la primera vegada que he pogut dormir a la Vila 0límpica.n

El Port Olímpic, d'altra banda, posava a la disposició dels equips una amplíssima gamma de serveis que van satisfer totes les exigbncies. Els millors elogis se'ls van endur, potser, les grans rampes d'accés a l'aigua i el servei de meteorologia.

Aquest, gracies a una boia marina que mesurava constantment la direcció del corrent, la temperatura de l'aigua, de I'aire, etc., oferia una representació grafica amb l'analisi de la situació en un ordinador situat al port; a més, un vaixell de l'armada subministrava en tot moment dades per a les prediccions.

Seqiiencia de la competició Juliol Agost

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 9 1 3 0 1 3 1 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 ...e..... 0 0

Port Ollrnpic

S i a de competici6

Sistema de puntuaci6 olirnptca Sding: "rnatch race" a la fase final

Nombre de pmves

Masculines: 3 Obertes: 4 T M 10

Femenines: 3

Participants

Prova Esportistes CON

Homes

Lechner A-390 44 44

470 74 37

Finn 29 29

Pmva Esportistes CON

Dones

Lechner A-390 24 24

470 34 17

Europa 24 24

Prova Espmüstes CON

Obertes

Soling 72 24

Ftying Dutchman 46 23

Star 52 26

Tomado 44 22

lnternational Yacht Racing Union (IYRU)

President Secretari general Delegats tkniw

Sr. Peter Tallberg Sr. M~ke Evans Sr. George Andreadis

Sr. Henri van der Aat

La flota auxiliar de qui: disposava l'organització era de 164 embarcacions. Per tal d'assegurar el bon servei d'aquesta flota, abans dels Jocs el COOB'92 va realitzar un curs de formació específica amb la finalitat que tots els seus tripulants obtinguessin el títol de patró de iot d'esbarjo.

Els camps de re~ates i el seguiment de la competicio

El camp de regates on es disputaven les proves era un polígon irregular d'una superfície de quasi 100 km2, dividit en cinc kees. L'hrea més propera a terra (classe Lechner A-390) es trobava a 0,6 milles marines del port, i la més llunyana (classes Soling i Tornado), a 4,s milles. Per al Match Race final de la competició de Soling es va situar el camp de regates (de dues boies) molt a la vora del dic d'abric del Port Olímpic; a més, una pantalla Jumbotron de 40 m2, d'alta definició i lluminositat, permetia seguir el desenvolupament de la prova des del dic

sec, una esplanada de 6.000 m2 oberta dihriament al públic i apta per assistir a la sortida i I'entrada de la flota. A aixb, cal afegir-hi encara el fet histbric que l'organització va posar cada dia dos vaixells, amb una capacitat per a 250 passatgers cadascun, a la disposició del públic. Per primera vegada, doncs, es pot parlar del seguiment parcial d'una competició olímpica de vela pels espectadors, en un nombre aproximat de 80.000 al llarg de les nou jornades. A més, la cobertura de les proves per televisió va ser molt innovadora i més iimplia que mai: tretze cameres --entre les quals quatre situades en dues barques i dues més en sengles helicbpters- van assegurar 127 h i 45 min de senyal televisiu.

1 La competició

En totes les classes del programa (excepte Lechner A-390 mascuií, Lechner A-390 femení i Soling), hi havia previstes set regates, i el resultat final només es podia considerar vglid si se'n celebraven

1 Els submarins d e butxaca>> de la Gudrdia Civil van garantir la seguretat a les aigües del Port Olímpic

2 Els espectadors van poder seguir Iu competició de vela des de terra i des dels vairells que va posar a la seva disposició 1'0 anització, una novetat am?relació antmerrom als jocs

3 Una de les innovacions t2cniques que es van introduir a Barcelona'92 va ser la utilitzaci6 dp &meres estabilitzadores de la imatge a bord de vaixells, per a la retransmissfb de les proves de vela

4 Les vencedores de la classe Europa (d'esquerra a dreta): l'espanyola Nafalia Via Dujiesne, amb medalla de plata; la noruega Linda Andersen, amb Por, i la nord-americana Julia Trotman, amb el bronze.

5 Les es anyoles Theresa abe ei fi patricia Guerra van acons uir la medalla d'or en la 3asse 4470 en la categoria femenina

6 Jennifer Isler i Pamela Healy, dels Estats Units, guanyadores del bronze en la classe 470 en la categoria femenina

7 Barbara Anne Kendoll, regatista de Nova Zelanda que va guanyar Por en la classe Leclrner en la categoria fmenina

almenys cinc. Per aixb, des del 31 de juliol, cada dia hi havia hores reservades per si calia ajornar alguna regata a causa de les condicions climatolbgiques. A més, també s'havia previst que es poguessin disputar regates els dies S i 6 d'agost.

La primera jornada, el 27 de juliol, la manca de vent va fer ajornar les dotze regates previstes, perb es van recuperar després en els horaris reservats, ja que en els dies successius les condicions van ser bptimes per a la navegació. Per tant, la competició va acabar com es preveia, amb l'excepció de la classe Tornado, que es va endarrerir un dia (fins al 3 d'agost): Lechner A-390 masculí, Lechner A-390 femení, Flying Dutchman i Star el dia 2; Europa, Finn, 470 masculí i 470 femení el dia 3, i Soling el dia 4.

La gran sorpresa la van donar els regatistes espanyols, que es van consagrar entre les potkncies mundials de la vela. Abans dels Jocs de Barcelona, aquest era l'esport que havia donat més medalles a l'olimpisme espanyol a Los AngelesY32: tres d'or, una

de plata i una de bronze. Perb res no feia preveure que l'increment a Barcelona seria tan espectacular: de les deu medalles d'or en joc, quatre les vin guanyar regatistes espanyols; un d'aquests ors, a més, el van obtenir per primer cop en una categoria femenina, igual que la plata amb qub van completar els seus cinc podis.

Al seu torn, Franqa va confirmar la seva pothcia velistica obtenint dos ors, igual que a Seiil. Els altres quatre maxims guardons se'ls van repartir Dinamarca, Nova Zelanda, Noruega i els Estats Units. Aquest darrer va ser l'equip que va quedar més lluny de les seves aspiracions, ja que optava als deu ors i es va haver de conformar amb un de sol.

Cate ories femenines ec er A-390,470 i Europa) I & L

La classificació final del Lechner A-390 femení no es va decidir fins a la desena i última regata. La neozelandesa Barbara Anne Kendall, que ja encapplava la

classificació, va veure's afavorida per la penalització per sortida prematura que van sofrir les seves principals rivals, una danesa i una francesa. Arribant en tercer lloc, així, en va tenir prou per assegurar-se l'or; la plata, finalment, va ser per a la xinesa Xiaodong Zhang.

En 470, les espanyoles Theresa Zabell i Patricia Guerra havien tingut un mal comenqament, amb una penalització per sortida prematura en la primera de les set regates. Perb les seves principals rivals, les neozelandeses Egnot i Shearer i les nord- americanes Isler i Healy, havien sofert la mateixa penalitzaci6. Un concurs molt regular en les cinc regates següents (dos primers llocs, un segon, un tercer i un quart) va permetre a Zabell i Guerra arribar amb avantatge a la jornada decisiva, en qui? van conquistar el primer or per a la vela femenina espanyola.

Sense guanyar cap regata (els seus millors parcials van ser un segon i un tercer lloc), Natalia Via Dufresne va donar a la representaci6 espanyola una medalla de

plata en la classe Europa. L'or va ser per a la regatista més regular entre les concursants, la noruega Linda Andersen, mentre Julia Trotman, dels Estats Units, obtenia el bronze.

Categories masculines (Lechner A-390,470 i F i )

La competició masculina de la classe Lechner A-390 va ser una de les més disputades de tot el programa de vela. Al darrer moment, el campió del món, el francbs Frank David (primer en l'última regata) va arrabassar l'or al nord-americh Mike Gebhardt (tercer en la regata), que havia fet uns resultats molt regulars.

Jordi Calafat i Francisco Sánchez van iniciar espl6ndidament la competició en 470, imposant-se en tres de les quatre primeres regates. A partir d'aleshores, la seva principal preocupació va ser controlar l'embarcació dels Estats Units, tripulada per Morgan Reeser i Kevin Burnham; a pesar que en l'última regata

1 Vista de la competicid de la classe Lechner en categoria femenina, amb les torres de la Vila Olímpica al fons.

2 EI guanyador & la prova de Lechner en categoria masculina, elfmnch de 22 anys Franck David.

3 Els regatistes espanyols Jordi Calafat i Francisco Sánchez, alpodi, d rés de recollir la me&lla%r de la classe 470 en categoria masculina.

4 Josep Maria Van &r Ploeg, regaiistu espanyol que va

f uanyar la medolla d'or en a classe Finn

5 Embarcacions de la classe 470 en categoria femenina en plena competició.

van fer la seva pitjor actuació (van quedar en la trenta-dosena posició), els espanyols es van endur clarament la medalla d'or. Els nord-americans, catorzens en l'última regata, van saber defensar la plata davant els germans Tijnu i Toomas Tdniste, que amb el bronze van obtenir la primera medalla olímpica per a Estbnia.

La competició de Finn va tenir un clar dominador: el catal& Josep Maria Van der Ploeg, que havia estat l'entrenador de José Luis Doreste a Seiil, en qui! aquest va guanyar la medalla d'or en la mateixa classe. Després d'un inici molt regular (dos segons llocs, un tercer, un cinquk i un sis6 en les cinc primeres regates), Van der Ploeg ja es va assegurar el mkim guardó en guanyar la penúltima regata. En l'última, ja no hi va concursar: en abskncia d'ell, el neozelandks Craig Monk va fer un primer lloc que li va valer el bronze, per darrere de Brian Ledbetter, dels Estats Units.

obertes (Fiying Star, Tornado i Solig)

La competició de Flying Dutchman va ser tan o més disputada que la de Lechner A- 390 masculí. Dues tripulacions van rivalitzar fins al final per la medalla d'or. Els nord-americans Pau1 Foerster i Stephen Bourdow van arribar a l'última jornada amb tres primers llocs, un quart, un sis2 i només un mal resultat, un dissetk lloc en la cinquena regata (cal tenir en compte que el total final s'obté amb la suma de sis dels set resultats parcials). Els espanyols Luis Doreste i ~ o h n g o Manrique, per la seva banda, comandaven la classificació grgcies a un primer lloc, tres segons, un tercer i un novk; per tant, la seva missió en l'última regata era controlar de prop l'embarcació dels Estats Units. Una pkssima sortida, perb, els ho va impedir; després de la cenyida, els espanyols van remuntar deu posicions per acabar tretzens. Amb aquest resultat, Luis Doreste (gema de José Luis Doreste, el campió de Finn a Seiil) es convertia en el

esportista espanyol que guanya

dues medalies d'or en jocs diferents, ja que vuit anys abans havia guanyat l'or en 470 a Los Angeles. Al capdavall, els nord- americans van haver de lluitar per conservar la plata davant la bona actuació dels germans Brgen i Jens Bojsen, de Dinamarca.

L'or que es negava una i altra vegada als regatistes nord-americans el van obtenir Mark J. Reynolds i Ha1 H. Haenel en la classe Star amb forqa comoditat, ja que no els va caldre disputar l'úítima regata, la del 2 d'agost. Aquell mateix dia, els seus compatriotes Randy Smyth i Keith Notary partien com a grans favorits en la jornada final de la classe Tornado, perd en la segona regata del dia (i última de la competici6) tots els participants van arribar fora de temps. Per tant, es va haver de disputar la setena regata el dia 3, i els nord-americans, que van acabar onzens, només van obtenir la plata, ja que els francesos Yves Loday i Nicolas Henard els van superar finalment amb una segona posició.

La competici6 de vela es va tancar amb la disputa de les medalles de la classe Soling. Després de sis regates, havien passat a la fase de Match Race les embarcacions de Dinamarca, Alemanya, els Estats Units, Subcia, Espanya (amb Felip de Borbó com un dels tres tripulants) i la Gran Bretanya. Una lliga entre les respectives embarcacions, el dia 3, va decidir els semifinalistes. Els Estats Units, primers classificats i grans favorits, van escollir la Gran Bretanya com a rival, i van guanyar per 2-0. Dinamarca, segon de la liiga, s'havia d'enfrontar amb l'equip d'Alemanya, els campions de Seiil; la sorpresa va saltar quan els danesos van vi3ncer per un rotund 2-0. La lluita per la medalla de bronze va ser durissima; els brithics, desprCs de la mhnega de desempat, es van imposar per 2-1 als alemanys. En la final, els danesos no van donar opció als favorits, i es van endur l'or amb un 2-0 al seu favor. Els Estats Units guanyaven, així, la seva novena medalla, perb, un cop més, es quedaven a les portes del m&xh guardó.

1 Competició de la classe oberta Solin L'embarcaeió rripu~aáa pe fi danesos Jesper Bank, Steen Secher i Jesper Seier (al centre) va quedar en primera posició.

2 La medalla dyor de la classe oberta Tornado va ser er aísfincesos ves ~ o d ~ i Nicolas Henard

3 Lyembareució espanyola de la classe oberta Soling integrada per Fernando León, el prin BO*^ i A w Z %%:; va quedar en sisena posició.

4 Els canaakncs D. Ross MacDonald i E~ie Jespersen van obtenir la medalla de bronze de la classe oberta Star.

-. 5 Els espanyols Luis Doreste i Domingo Manrique van rebre la medalla d'or de la classe oberta Flying Dutchman de mans del president del COI, Joan Antoni Samaranch.

Homes

470

Nom CON Marca I Nom CON Marca

Or Calafat, J. 1 Shchez, F. ESP 50,W P Or David, Franck FRA 70.70 p

Plata Gebhardt. Mike USA 71 .10~ Plata Reeser, M. I Bumham, K. USA 66.70 P -. -. . . .

Bronze TZniste, T. IThiste, T. EST 66-70 P . -- Bmnze Klepp~ch, Lars Detlef AUS 98,70 p

41 Kendall, Antkony Bruce NZL 105,70 p

58 Sleber, Christoph AUT 110,lOp

68 Fernández De B., Asier ESP 117.00 p

78 Van Den Berg, Stephan NED 117,70 p

86 Inbar, Amit ISR 118,lO p

4t Leskinen, P. I Aarnikka M. FIN 69,70 p

58 Johannessen, H. 1 McGatthy, P. NOR 71.70 p -

68 Brothetton, P. 1 Hemminas. A.GBR 7640 D

78 Greenwood, C. 1 B~lger, J. NZL 80.40 p

86 Hunaer. W. 1 Schmidt. R. GER 82.40 D

Homes Dones

Lechner A-390 Flnn

I Nom CON Marca

Or Van der Ploeg G., Jo56 M. ESP 33.40 p

Plata Ledbetter, Brian USA 54.70 p

Bmze Monk, Craig John NZL 64.70 p

4t Childerley. %art Michael GBR 68,lO p

58 Loof, Fredrik SWE 68,70 P

e Muller. Othmar SUI 70,00 P

78 Rohart, Xavier FRA 75,m P

86 Spitzauer, Hans AUT 79,40 p

I Nom CON Marca

Or Kendall, Barbara A r n NZL 4730 P

Plata Zhana. Xiaodona CHN 65,80 P

Bronze De Vries, Dorien NED 68.70 p

4t Herbert. Maud FRA 78.00 D

58 Butler, Lanee USA 95.70 p

68 Wav. Pmnv GER 99.40 D

78 Sens~ni, Alessandra ITA 101,40 p

88 Homen. J m n NOR 102.70 D

Dones

470

Dones

Europa

I Nom CON Marca

Or Andersen. Linda NOR 48,70 P

I Nom CON Marca

Or Zebell. T. I Guerra. P. ESP 29.70 D

Plata Via Dufmne Per&% NaWa ESP 57.40 p Piata Egnd, LJ. 1 Sbarer, J.L. NZL 36.70 P

Bmme Mer, J. I Healy, P. USA 40.70 P Bronze Trotman. Julia USA 62.70 p

4t Moscaienko, L. 1 Pakholixik, E. EUN 43.00 P 4t Armstrong, Jennifer Margaret NZL 65,W P

58 Jenaen. Dorte O&shw, DEN 65,70 D 5b Shige, Y. / Kinoshita, A. JPN 53.70 P

6.3 Le ünm. F. 1 Barre, O. FRA 85.70 P 86 KNW. Krista EST 67,lO p

78 Van Leeuwen. Martine NED 87.70 D 78 Quana. M. I Barabino, A.M. ITA 68,m P

88 Hardwiw. P. I Pinnow, C. GER 71.70 p 86 Bogatec, Arianna ITA 69,OO P

Proves obertes

Sding

I Nom CON

Or Dinamam DEN

Plata Estats Units d'AmMca USA

Bronze Gran Bretanya GBR

-- 4t Alemanya GER

58 Suecia SWE

e Espanya ESP

78 Canadh CAN

86 Nova Zelanda NZL

Proves obertes

nying D u t h a n

I Nom CON Marca

Or Doreste, L 1 Manrique, D. ESP m,70 P

Plata Foerster. P. I Bwrdow, S. USA 32,70 p

Bronze Bojsen, J. 1 Born, J. DEN 37,70 p -

4t Jones. M.S. 1 Knowles. G.J. NZL 88.00 D

58 eatrill, A. / hng, P. GER 70.40 P

86 Nvbem. M. I Lindell. J. SWE 78.40 D

78 Pollen, O.P. I Fmstad, K. NOR 80.70 p

88 Eckert. J. / Eckert P.F. SUI 81.70 D

Proves oberfes

Star

Proves obertes Tornado

I Nom CON Marca

Or Loday, Y. I Henard. N. FRA 40.40 P

plata smyth, R. I Notary, K. USA 42.00 P

Bronze Booth, M. / Forbes, J.R. AUS 44.40 P

4t Sellers, R.% I .!ones, B.D. NZL 51.70 p

58 Sweaney. D.R. / Smi. K. CAN 62,70 P

I Nom CON Marca

Or Reynolds. M.J. 1 Haenel, H.H.USA 31.40 p

Plata Davis, R.H. / Cowie, D.J. NZL 58,40 p

Bronze MacDonaM, D. I Jesparsen, E. CAN 62.70 p

4t Neeleman, M. 1 Schrier, J. NED 64.00 P

58 Wallen, H. I Lohse, B. SWE 65.00 P

88 V a H. I Fnwe, J. GER 6970 P

78 Beashel, C.K. 1 Oiles, D.J. AUS 71.40 p

86 Klsseoglw, I. / Boukis, D. GRE 84.00 P

-. . -

64 - - Van Teylingen, R. I Manuel, P. NED 65,W P

78 Hagara.A.1Hagara.R. AUT 65,40 P

86 Schmidt, L 1 Freitas, C. BRA 69,70 p

IPilbta basca

1 Un representant de l'equip espan o1 en la modalitat de eisfel& dSsputa la final en

?EGYque va aeabar amb la victBria de l'e uip amjitri6. La & kae i6 espanyola es va endur deu medallesj cinc & les quals d'or, la meitat de les que hi havia en joc

La competició de pilota basca es va celebrar entre el 25 de juliol i 5 d'agost a dues instal-lacions de la ciutat de BarceIona: el Frontó Colom i el Pavelló de la Vall d'Hebron. El Frontó Colom disposa d'un frontó curt i és situat a la part baixa de la Rambla. Arran de la nominació de Barcelona per als Jocs Olímpics del 1992, i'edifici i el seu entorn van ser remodelats i recuperats per a la prhctica esportiva. El Pavelló de la Vall d'Hebron, disposa d'un frontó llarg, un frontó curt i un trinquet. Va ser construyt de nova planta per als Jocs Olímpics i s'hi van disputar, també, partits de voleibol.

2 Partit de md individual entre Espanya i Fmn* Aquesta prova va tenir I'equip espanyol com a guanyador.

3 EI Fmntd Colom (a la fotograña) va ser,juntament amb el Pavell6 de la Vall d'Hebron, seu de la competiei6 & pilota basca dels Jars

La pilota basca ja va formar part del programa olímpic a París el 1924 i va reaparbixer als Jocs Olímpics de M&xic el 1968, com a esport de demostració, així com als Jocs Olímpics de Barcelona.

Hi van participar delegacions de lYArgentina, Cuba, Espanya, les Filipines, Franqa, M&xic, Venequela i 1'Uruguai. Aquesta participació es va determinar segons la classificaci6 final dels

Campionats del Món de Pilota Basca, celebrats a Cuba el 1990, segons els quals els equips que van assolir els quatre primers llocs de la classificació en cada prova eren els que havien de competir a Barcelona. Espanya, una de les delegacions favorites a priori, tenint en compte el gran bxit que va aconseguir en el Campionat del Món, va ser la gran triomfadora. Es va endur cinc de les deu medalles &or i, a més, quatre de plata i tres de bronze. També cal destacar l'actuació de M&xic, amb tres medalles &or, de l'Argentina, amb dues, i de Franqa, amb quatre de plata.

El públic, majoritwament espanyol, perb amb una important presbncia francesa, va omplir les instal-lacions esportives i va viure l'ambient popular d'aquest esport.

En la prova de mii per parelles en la modalitat de trinquet, la igualtat entre Franqa, Espanya i M&xic es va saldar amb una victdria mexicana, amb un equip format per Raúl Saldaíía i Pedro Santamaría, davant Espanya.

Juliol

12512612712812913013111 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 ............ krstat.lacions

Front6 Colom Pavell6 de la Vall d'Hebron

Sistema de commüci6

Uiga classtficatMa, semfinals i finals

Nombre de pmves

Masculines: 9 Femenines: I Total: 1 O

Participants

Prova Esportistes CON Prova Esportistes CON Pmva Esportistes CON

Homes Pala curta 14 4 Paleta de goma (trinquet) 14 4

MB individual 8 4 Frontennis 1 O 4 Paleta de cuir Itrinauet) 15 4

MB per parelles 15 4 Cistella 14 4 Dones

Paleta 16 4 MB per parelles (trinquet) 14 4 Frontennis 11 4

Fedemi611 Internacional de Pelota Vasca (FIPV) President seuetarigeneral Delegats t k m i i

Sr. a s Fernández lriondo Sr. J. lgnacio Elom Sr. JoSe Iraundegui

Sr. Dominique Bouhneau

En la prova de paleta goma, la superioritat argentina va ser absoluta, fins al punt que no va perdre cap partit. La parella formada pels germans Eduardo i Reinaldo Ross va guanyar la final contra l'equip frands, medalla de plata, per 30 a 14. Espanya i 17Uruguai van quedar classificats en tercer i quart llocs. En paleta cuir, la parella argentina integrada per Fernando Elortondo i Fernando Luis Abadia va vbncer Espanya; el bronze va ser per a Franqa, i l'uruguai es va classificar en quart lloc.

Mbxic va guanyar el frontennis, en vbncer tots els seus oponents tant en categoria masculina com femenina. En la masculina, en qu& va guanyar la parella formada pels germans Jaime i Edgar Salazar, la plata fou per a Espanya, i el bronze, per a Argentina. Pel que fa a les dones, la classificació, encap~alada per Mbxic amb la victbria de la parella formada per Rosa Maria Flores i Míriam Aracely Muííoz, va quedar amb Espanya en segon lioc, Cuba en tercer i Franqa en quart.

L'equip espanyol es va imposar amb autoritat en les proves de pala, pala curta, mA individual, mA per parelles en modalitat de frontó cu,rt i cistella. Amb la parella integrada per Oscar Insausti i Juan Pablo Garcia, Espanya es va endur l'or de la prova de pala, en una final jugada contra M&xic. LYArgentina i Franqa van ser tercer i quart classificats. La final de pala curta també es va jugar contra els mexicans, amb victbria de la parella espanyola -Daniel García i Ricardo Garrido-; Cuba va quedar en tercer lloc, i Franga, en quart. Rubén Beloki va batre Franqa en la final de la prova de mA individual; Cuba i Mbxic van ser tercer i quart. En mA per parelles els espanyols Iñaki Lujambio i Alfredo Valerdi van assegurar el triomf espanyol davant l'equip francbs; Mbxic i Venepela van ser tercer i quart respectivament. Finalment, en cistella, la parella espanyola, formada per Juan Antonio Compañón i Josu Mugartegui, es va imposar amb facilitat als francesos; Mbxic i les Filipines van quedar en tercer i quart llocs.

1 El jugador mai& Luis A. Izquierdo, en un partit de md individual L'e ui de M k i q amb set me%& tres de les quals d'or, va ser el segon de la classificaci6, seguit de I'equip franc&.

2 Una de les roves d7apuest esport de Bmosrmcio era ia pala curta

3 El Pavell6 de la Vall d'Hebron, consmri:f arran dek Jocs de Barcelona'92, b situat a l'drea olimpiw del mateix nom i di osa d'un front6 lla%, un K n t 6 curt i un trinquet

Homes

Paleta goma

1 Nom CON I Nom CON

Or MBxic MEX Or Argentina ARG

Plata Franca FRA Plata Espanya ESP

Bronze Fran~a FRA Bronze Espanya ESP

4t U ~ ~ u a l URU A i Ct~ba CUB

Homes Homes

Pala Paleta cuir

1 Nom CON I Nom CON Or Esaanva ESP Or Argentina ARG

Plata Esoanva ESP Piata Mexic M M

Bronze Amentina ARG Bmnze F- FRA

4t URU 4t Franp FRA

Homes

Mh individual

Homes

Pala curta

I Nom CON I Nom CON Or Ewanva ESP or ~ s p w a ESP

Plata Mbxic M M Plata Franw FRA

Bmnze C h a CUB B m e Cuba CUB

4t Franca FRA

Homes

Me per parelles (front6 curt)

Homes

Cistella

I Nom CON I Nom CON Or Espanya ESP

Plata F r m FRA

Bronze MQic M M

4t Venecuela VEN

Or E ~ D B ~ v ~ ESP

Plata Franqa FRA

Bronze M M i M M

4t Filipines PH1

Homes

Frontennis Frontennis

I Nom CON I Nom CON Or MBxic M M

Plata Espanya ESP

Bmnze Amentina ARG Bronze Cuba CUB

4t Franp FRA 4t Cuba CUB

1 Partit de la fase preliminar disputat entre Espanya i AustrcUia al Pavell6 de 17Ateneu de Sant Sadurni guanyat er la se1ecdt.í espanyo&

2 Cerimdnia de proclamació de vencedors, al Palau Blaugmna de Baraiona En aquesta instaElpci6 es disputd la final entre Argentina i Espanya, en quP es va roclamar mmpid i medaga dyor 17e uip amenti. i.a mehila d e p L fou per a Espany i en tercer lloc es c~ass~~hl;,equip d ~ ~ i a , medalla de bronze, qae va desbancar Portugal, un dels favorits a obtenir merialla

I Hoquei sobre patins

L'hoquei sobre patins és un esport amb un gran arrelament a Catalunya. El 1928 ja es va fundar la Federació Catalana de Patinatge, per bé que des del 1915 es jugaven partits a la pista del Turó Parc de Barcelona. L'any 1986, la candidatura de Barcelona va incloure l'hoquei sobre patins per primera vegada en el calendari olímpic, com a esport de demostració.

Les competicions ohpiques es van celebrar a Barcelona, perd també a tres poblacions catalanes més on l'esport gaudeix d'una gran popularitat: Vic, capital de la comarca &Osona, a uns 70 km al nord de Barcelona; Sant Sadurní &Anoia, a la comarca de l'Alt Penedks, a uns 50 km a l'oest de Barcelona, i Reus, capital del Baix Camp, a uns 115 km al sud-oest de Barcelona. Al Pavelló del Club Pati Vic i al Pavelló de 1'Ateneu de Sant Sadurní es van fer les fases preliminars, entre el 26 i el 30 de juliol i al Pavelló dYEsports de Reus les semifinals, entre 1'1 i el 5 d'agost. Les finals per al tercer i quart llocs i per al primer i segon llocs es van jugar al Palau Blaugrana, el dia 7.

Hi van participar equips de 12 delegacions, en dos grups. D'una banda el grup A, que va jugar a Vic, amb Portugal, l'Argentina, ItAlia, els Estats Units, Suissa i el Japó i, d'altra banda, el grup B, que va jugar a Sant Sadurní d'Anoia, amb els Pafsos Baixos, el Brasil, Espanya, Alemanya, Angola i Austriilia. El criteri seguit tant per a l'elecció dels participants com per a la formació dels esmentats grups va ser la classificació dels equips aconseguida en el darrer campionat del món, celebrat a Portugal el 1991. Tenia I'onzena posició l'equip de Xile, perd va ser substituit per l'equip asihtic més ben classificat, primer la República Popular de la Xina i, atesa la seva negativa a participar a Barcelona, el Japó. Els tres primers classificats de cada grup van jugar la lligueta de la semifinal i, segons la classificació que en va resultar, es van formar parelles per disputar-se el primer i el segon, el tercer i el quart, i el cinquk i sis& llocs. Els principals candidats a medalla eren, a priori, Espanya, Portugal, Ithlia i, en segon terme, 1'Argentina i els Palsos Baixos.

Juliol Agost

12512612712812913013111 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 1 m m m a a m a m m e e

Instal.laCion~

Pavelló de I'Ateneu de Sant Sadwni Pavell6 d'Eswrts de Reus Palau Blauarana

Pavelló del Club Patí Vic

Sistema de competició

U'ga preliminar en dos grups, lliga semifinal per als tres primers de cada grup i finals (1 -2 13-4)

Nombre de proves

Un torneig masculi de I2 equips

Prova Esportistes CON

Féd4raüon lntemaiionaie de RollerSkatlng (FIRS)

Residemt %WWWI general oelegats t h [ o s

Sr. Isidre Oliveras de la Riba Sr. Roberto Mamtta Sr. Joab A. d'Assa Caste-Branco

Sr. Antoni MaRra

1 Pam-t disputat entre el Japó i I'Argentina, corresponent a la farc reliminar, al ~avel l fdel Club Pati Vic. El potent e uip argenti castigd am f un resultat de I 3 a O la inexperiLncia nipona

2 Moment de la final de la competició, jugada entre Espanya i I'Argentina. EI bon joc dels dos equips va fer que es necessités rorrogar el partit, ue

xavia acabat amb e?s marcadors igualats a 5. Finalment, s'imposd l'e uip sud-americd per un rem'Itar de8a6.

Pavelló de I'Ateneu de Sant Sadurní (S), on es disputaren eis artits de la fase prefimhar. Al Pavelló d'Esports de Reus i al Palau Blau runa de Barcelona es van j r les sem@nais i les final%, respectivament.

4 La selecció argentina d'hoquei sobre patins, que obtingué la medalla d'or en la primern cita olímpica -com a esport dc demostració- de l'hoquei sobre patins.

Abans de jugar els partits de la fase semifinal, ja sobresortien quatre equips, tots molt igualats, gairebé amb les mateixes possibilitats d'accedir a la medalla d'or: lYArgentina, Espanya, Ithlia i Portugal, que són les quatre principals potbncies mundials de l'hoquei sobre patins. En acabar les semifinals, Portugal, guanyador del darrer campionat mundial, va quedar classificat en tercera posició i només va tenir opció a la medalla de bronze, que va disputar amb Ithlia. L'Argentina, tercer classificat en el campionat esmentat, va jugar la final contra Espanya, segon i primer classificats, respectivament, en la lligueta de la semifinal. D'altra banda, l'equip holandbs, subcampió mundial, no va tenir una actuació gaire llulda ja que va perdre tots els partits de la fase semifinal i va enfrontar-se amb el Brasil pels llocs cinqub i sis&.

Miguel Gómez, entrenador de l'equip argentí, en unes declaracions fetes abans de comengar el partit de la fase preliminar entre 1'Argentina i els Estats Units, va

I Nom CON

Or Amentina ARG

Plata Espanya ESP

Bronze ItAiia ITA

4t Portugal POR

58 Brasil BRA

66 Paisos Baixos NED

78 Estais Units d'America USA

88 Alemanya GER

valorar el joc de la selecció argentina: <<El definiria com a veloq, creatiu i individual. Es perillós en totes les seves linies i no és reiteratiu.>> Tot seguit va fer un pronbstic que finalment es va fer realitat: <<En aquests jocs olímpics considero que som capagos d'arribar al mAxim.>> En la final, els sud-americans van guanyar per vuit gols, contra sis dels espanyols, en un partit igualat que es va haver de decidir en la prbrroga. Carles Trullols, entrenador de l'equip espanyol, en acabar el partit va manifestar: <<Ha estat un gran partit, s'ha jugat amb el cor, i la gent ha vibrat i s'ha divertit. La llhtima és que només hi ha una medalla d'or i avui li ha tocat a llArgentina. Crec que, després del partit d'avui, l'hoquei sobre patins mereix que sigui oficialment olímpic.>> El tercer lloc, i medalla de bronze, va ser per a ItBlia.

Els millors golejadors de la competició van ser l'italiB Francesco Amato, que va fer 32 gols, amb un 21 % d'encerts sobre el total de llangaments, i el portugubs António Neves, que n'aconseguí 24, amb un 30 % d'encerts.

1 La competiei6 de taekwondo, un dels ires esports de demostració de Barcelona'92, va ser espectacular. Hi van parricpr 128 esportistes de 33 pafsos, per cadascuna de les vuit earegories masculines i de les vuit femenines

I Taekwondo

)el 3 al 5 d'agost es va celebrar, al Palau llaugrana, la competició de taekwondo, sport de demostració en els Jocs Iiimpics de Barcelona, tal com ja ho avia estat en els de Seii1'88. A Barcelona s van aplicar, per primera vegada, les oves modificacions introduldes en el eglament de la Federació Internacional le Taekwondo (WTF), referents als estos del jutge central i al sistema de ~untuació.

li van participar 128 esportistes de 33 ~dsos, dividits en vuit categories aasculines i vuit de femenines. Els sportistes dels pesos gall, superiieuger i lesant van combatre el dia 3 d'agost; els lesos mosca, lleuger i mitjii, el dia 4, i els lesos minimosca i ploma, el dia 5. En adascuna &aquestes categories, vuit sportistes es van aparellar en quatre grups le lluitadors mitjanpnt un sorteig celebrat I dia abans de l'inici de les competicions. .a WTF va designar 32 bbitres i jutges. El istema de competició va ser per eliminació lirecta, amb combats de tres assalts d'una lurada de tres minuts cadascun.

:ores, Espanya i Xina Taipei van ominar les competicions d'aquest esport es van endur dotze medalles d'or (cinc, uatre i tres respectivament) de les setze ue hi havia en joc. De fet, Espanya, que Seiil ja havia aconseguit quatre medalles e plata i cinc de bronze, es va convertir a larcelona en el bastió occidental de la isciplina, davant els paYsos asiiitics. Els ombats, molt igualats i d'un alt nivell, es an fer davant un públic nombrós, que va nimar en tot moment l'equip espanyol, obretot a causa de la bona actuació que a tenir en les competicions. En conjunt, 1 públic, els esportistes i els Arbitres van star plenament satisfets de l'espectacle ~fert, de la qualitat de la instal-laci6 i de la lona organització.

Competició femenina

RS esportistes de Xina Taipei van fer un laper excelalent a Barcelona: Yueh-Ying .o, igualada en punts amb la indonksia [ahmi Kurnia, va guanyar per uperioritat i va aconseguir l'or en pes

Juliol Most

1 2 5 1 2 6 1 2 7 1 2 8 1 2 ~ 1 3 0 1 3 1 1 i 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 ~ I

e * .

Palau Blaugrana

Sistema de cornwtici6

Eliminacd directa

Nombre de pmves

Masculines: 8 Femenines: 8 Total: 18

Participants

Prova Esportistes CON

Homes

Minimosca 8 8

Mosca 8 8

Gall 8 8

Ploma 8 8

Ueuger 8 8

Prova Esportistes CON

Superllwger 8 8

Mitja 8 8

Pesant 8 8

Dones

Minimosca 8 8

M~sca 8 8

Prova Ey~ot i ies CON

Gall 8 8

Ploma 8 8

Uwger 8 8

Superlleuger 8 8

MimA 8 8

Pesant 8 8

The Wodd Taekwondo Fededon 0 President Secretati general Delegats th ics

Sr. Un Yong Kim Sr. Kung Hong Lee Sr. Bong Sík Kirn

Sr. Sang Kuen Song

1 Vista geneml del Palau Blau una de Barcelona, instaEació on es disputd ia competició de taekwondo. La capacitat & úblic del recinte és de 6.4& ersones, i d u m t eh ,ocs srh disposaren dues pistes de I2 X 12 m per a la pmctica del taekwondo.

2 Moment de la final de la categoria de pes lleuger femení en quP es van enfrontar Yi-An Chen, representant de Xina Taipei, i Susilawati, d'lndonbia, que es retira a mig combat, amb la ual cosa es va atorgar% medalla d'or a I'espol-tista de Xina Taipei.

3 El piiblic espanyol es va entusiasmar en veure com els seus compalriotes feien ombm a les principals pot2ncies de I'esport, els paisos asidtics, i s'enduien quatre medalles d'or, una de plata i una de bronze

4 L'espanyola Coral Astrid Bisiuer va tenir una gran alegria, després del combat aue I'enfmntd amb la iieozel&desa Susan Graham, quan I'drbitre la prmlamd vencedora i medalla d'or de la categoria de pes pesant.

5 Aspecte del wmbat en que es van en mntar Je Kyoung Kim df e Corea i Emmanwl Peters Oghenejobo de Nigeria. EI wred va vencer i espmclamd campi6 i medalla d'or dels pesos pesants.

minimosca; Yi-An Chen, en pes lleuger, va repetir l'or que ja havia aconseguit a Seül en retirar-se l'esportista també d'Indon6sia Susilawati; i, en pes ploma, Ya-Ling Tung es va endur el preuat metall. La brillant actuació i el bon nivell de les espanyoles van fer vibrar el públic, i tres lluitadores.van aconseguir l'or: Elisabet Delgado en pes mosca, Coral Astrid Bistuer en pes pesant i Elena Benítez, que ja havia aconseguit el bronze a Seiil, en pes superlleuger.

lleuger, l'espanyol José Santolaria, de només 21 anys, va aconseguir l'or davant Fariborz Askari, de la República Islitmica d71ran. En la categoria de pes mitjit, Herbert Perez, dels Estats Units d'Ambrica, va aconseguir l'or per punts després d'haver venqut l'espanyol Juan Solís, que, en acabar, va assegurar que es retiraria de la competició. Herbert Perez de jove es va iniciar en la practica de l'esport, com a defensa personal, després que un delinqüent assassinés el seu pare pels carrers de Nova York.

1 Competic% masculina

Pel que fa a la competició masculina, Ekrem Boyali, de Turquia, en la categoria de pes ploma, va sofrir una lesió en enfrontar-se amb l'italiit Luca Massaccesi en les semifinals. Per aquest motiu, no va participar en la final que havia de disputar contra el coreit Byong Cheol Kim, el qual es va proclamar autornitticament guanyador i medalla d70r. Ekrem Boyali va recollir la medalla de plata amb í'ajut d'unes crosses. En la categoria de pes

Cal destacar, també, les brillants actuacions de Gergely Salim, de Dinamarca, medalla d'or en pes minimosca; Arlindo I. Gouveia, de Venequela, or en pes mosca; William D. Córdova, de Mbxic, or en pes gall després d'un combat guanyat per superioritat a Sayed Youssef Najem, de Canadit, i dos coreans, Tae Kioung Ha, or en superlleuger, i Je Kioung Kim en pesant, que, juntament amb Byong Cheol Kim, van fer d'aquest país el gran triomfador del taekwondo en la categoria masculina a Barcelona.

Homes

Mosca

Nom CON I Nom CON

Or Salim, Gergely DEN

Plata Moreno, Juan USA

Bronze Tri Aii. Jefi INA

Or Gouvela Colina, Arlindo I. VEN

Plata Talumewo. Dirc Richard INA

Bronze Wang, Mlng-Sung TPE

Bronze Seo. Suna Kvo KOR Bronze Argudo Sesmllo, Javier ESP

54 Lvons. Paul Michael AUS 56 Dedegbe. Thierry FRA

56 Jawausi. Ferass JOR 58 Gurung, Narayan NEP

Se Laureano Paaán. HBctor PUR 58 Mñiga Carre6n, Luis Rafael MEX

5P; Vamas. Walter Dean PHI 56 Chang, Jung-San TPE

Homes

Gall

Homes

Ploma

I Nom I Nom CON

Or Kim, Byong Cheol KOR

Plata Boyali, Ekrem TUR

Bronze Juna, W w Yona CAN

Or C6rdova Santamaria, Wllliam D. M M

Plata Naiem. Saved Youssef CAN

Bronze Femandez, Stephen PH1

Bronze D'Allse. Domenico ITA Bronze Massaccesi, Luca ITA

54 Baixiura. Viaii EUN 58 Alonso Ríos, Angei ESP

5e Yáñez Reves. Dieao CHI 56 Badas, Spirindon GRE

56 Yamashita. Hironobu JPN Se Salim, Josef DEN

5e Lee. Han Won USA 5e Rivas Freites, Carlos Alberto VEN

Homes Homes

Superlleuger Ueuger

Nom CON

Or Santolaria Martos, José ESP

Plata Askari, Fariborz IRI

Bronze Chou, Kuel-Mhg TPE

Bronze Khali. Diamel FRA

I Nom CON

Or Ha, Tae Kyoung KOR

Plata Lee, Jae Hun CAN

Bronze Mehmandoost Somesarayi, Reza IRI

Bronze Al Qaiml, Moharnmad Jassem KUW

5B Ali, Adel Hasan M. BRN

56 Juri!& Dragan CRO

56 Kondo, Hisashi JPN

56 Adeonbeii, Daferimue Roland NGR

54 Villasana, Jarnes E. USA

54 Cicek, Musa GER

54 Norambuena Zárate, Humberto D. CHI

54 Al Joban, Adel Saleh Isa BRN

Homes

M~tjd

Homes

Pesant

r Nom CON I Nom CON

Or Perez, Herbert USA

Plata Solis. Godoy, Juan ESP

Bronze Ibrah~m, Khaled EGY

Bronze Sbeihr, Ammar JOR

58 bkhodlevski, Anatoli EUN

54 Bagheri, Mansur IRI

Se Woznicki, Marbs GER

Se Sahin, Met~n TUR

Or Kim, Je Kywng KOR

Plata Oaheneiobo. Emmanuel Peters NGR

Bronze Hassan, Amr EGY

Bronze Hosking, Simon Grant AUS

58 Sahm. All TUR

56 Farhan, Abdullah Daylem KUW

56 Nwaiser. Tawfeiq JOR-

56 Schawe, Oliver GER

Dones

Minimosca

Dones

Mosca

I Nom CON I Nom CON

Or Delgado Cazoria. Elisabet ESP

Plata Muggiri, Piera ITA

Bronze Poindexter, Teny USA

Bronze Tan, Arm TUR

Se Falleros, Aniia AUS

Or Lo. Yueh-Ying TPE

Plata Kumia. Rahmi INA

Bronze Broadbant, Amanda Jane GBR

Bronze Torres Amarillas. Món~ca M M

54 Panzieri, Helle DEN

56 Aaarbati. Sabrina ITA 56 Walker, Kathy Anne GBR

56 Hatakevama. Minako JPN Se Mo, Sun-Young KOR

56 Rai. Sita NEP 5e Mariscal Alcald, Patnc~a A. MEX

1 Nom CON

Or Hwang, Eun Suk KOR

Plata Murray, Mane Lynn USA

Bronze Hil, K~ng Hung MAS . .

Bronze Noble, Catherine FRA

56 Ayala Alicea, lvett E. PUR

5b Thapa, Pramila NEP

58 Vendeiboe, Anita Zeh DEN

58 Franklin, Katherine Dawn AUS

Dones

Ueuger

1 Nom CON

Or Chen, YI-An TPE

Plata Susilawatl INA

Bronze Jeung, Eun Ok KOR

Bronze El Ouacef. Hafida MAR

56 Konno. Mlho JPN

5& Díaz Santana, lneabelle PUR

56 P~rchmoser, Jud~th AUT

5b Seidel, Sonny GER

Dones

Mitja

Nom CON

Or Lee, Sun Hee KOR

Plata Kina. Marcia Catherine CAN

Bronze Drosidou, Moffw GRE

Bronze Parmlev. Denise Anaela AUS

56 Al~ndogan, Mary Mark PH1

5b K~rv~k, Abbe TUR

58 Girg, Anke GER

5.3 Boulkacem. Lamla MAR

Dones

Ploma

I Nom CON

Or Tung, Ya-Ung TPE

Plata Eroln. Avseaul TUR

Bronze Lucero, Beatnz PH1

Bronze Knolle Weaver. Dolores Ann M M

56 F~lipovlc, M~et CRO

5b L6pez Pérez, Josef~na ESP

5b Lung, S~auw INA

Ziomantov~tx. Mana EUN

Dones

Superlleuger

I Nom CON

Or Benitez Morales, Elena ESP

Plata Geffroy, Brigitte

Bronze Vettese-Baert. Shellev

FRA

CAN

Bronze Laney, Jennifer D. USA

56 Dinkhauser. Eva Manuela AUT

S3 Bell, Maureen NZL

56 Chuna. Sarah Pit Jin MAS

58 Bahou, Rahma MAR

Dones

Pesant

I Nom CON

Or B~stuer Ruiz, Coral Astrid ESP

Plata Graham, Susan NZL

Bronze Love, Lynnette Alic~a USA

Bronze Carmona, Adriana VEN

56 Amador Alcald, Jenny R. PUR

56 Mitchdl, Angela CAN

56 Bienko, Ala EUN

58 Hi~f . Bemna GER

1 , 2 i 3 L'Olimpíada Cultural culminava la seva trajectdria, a I'estiu &I 1992, amb el Festival Olímpic de les Arts i un seguit d'exposicions i activitats que constitu?en un conh.apunt molt eseaient a les manifestacions esportives. L'e i directiu d'olimpíada &&I, encap plat per Pasqual Mamgall, amb Romd Cuylfs i Margarita Obiols, van

resentar el nou logotip de f'entitat dissenyat per Leopoldo Pomés apartir d'un dibuir de Perico Pastor, que recollia fidelment l'esperit de tot el programa.

Al desembre del 1991, coincidint amb la celebració dels últims espectacles del IIIr Festival de Tardor, l'olimpíada Cultural va acabar de definir el seu programa per a i'any dels Jocs. El 2 de febrer de 1992 es va clausurar l'exposició Casa Barcelona i al cap de dos dies es presentava oficialment la darrera proposta d'activitats en una roda de premsa al Palauet Albéniz.

L'Olimpíada Cultural afrontava aixi la seva recta final, després d'haver complert el compromís, adquirit el 1988, de potenciar el patrimoni artístic de la ciutat i de convertir-la, durant quatre anys, en un centre cultural d'atracció internacional, amb motiu de la celebració a Barcelona dels Jocs de la XXVa Olimpíada.

A partir d'aquesta experikncia, I'Olimpíada Cultural es mostrava disposada a dur a terme tot un seguit d'iniciatives inkdites, i també a reincidir en les fórmules que, aplicades durant els

2

Olimpíada

exercicis anteriors. havien resultat més positives, com ara els itineraris guiats pels carrers histbrics de Barcelona, dissenyats per primer cop amb motiu de l'exposició El Quadrat d'Or i organitzats de nou sota la denominació Itineraris de ciutat; el festival de música ktnica WOMAD o l'escenari de varietats Bardelona.

I La nova imatge

L'Olimpíada Cultural va aprofitar la roda de premsa del Palauet Albéniz el 4 de febrer de 1992 per presentar la seva nova imatge. El nou logotip de l'empresa, dissenyat per Leopoldo Pomés sobre un original de Perico Pastor, responia a l'esperit de diversitat cultural, diiileg i fraternitat que ha presidit aquesta Olimpíada. Un ram de flors, ofert per una mh, simbolitzava la vocació de qualitat i universalitat de la proposta i també l'excepcional grau de col-laboració entre les diferents insthncies culturals del país. L'Olimpfada Cultural aglutinava les institucions pCibliques i els promotors

1.2.415 Un dels aspectes rellevants del rogruma d'Olinpíada ~ u L r a l fou la importdncia que donava al patrimoni artSStic de Barcelona Des de la Casa Mil la Pedrem (I), sfmbol& Modemlsme, fins a les avantguadw histdriques (4) o les apostes artktiques més recents, sense oblidar el llegat medieval (:) ni el compromis arn6 1 entorn (2)' tot evocava el cardctet 6imil.lenari de la ciutat.

3 Juan Muñoz, "Una habitació on sempre plou': 1992, escultura a I'espai ur6&

privats i amb el seu suport, omplia la ciutat d'exposicions, espectacles i activitats al carrer.

1 Les iínies mestres del programa

El programa d'olimpíada Cultural per al 1992 es dividia en tres grans apartats.

El capítol Barcelona dos mil anys agrupava una sbrie de propostes per evocar, d'una banda, el carhcter bimiblenari de la ciutat i per donar, d'una altra, testimoni del seu persistent esperit de renovació. Incidia en el valor testimonial dels seus carrers i les seves places i en la qualitat artística de les seves esglésies (Itineraris de ciutat, Grans obres del MNAC, Catalunya medieval), en la presbncia constant de les avantguardes (Les avantguardes a Catalunya), en les apostes artístiques més recents (Col-lecció d'art contemporani Fundació "la Caixa ", Quinze artistes contemporanis, Configuracions urbanes), en el seu compromís amb l'entorn (Estimada Terra), en la transformació del paisatge urbh, efecte de I'embranzida de la celebració dels Jocs (La ciutat renovada, Memdria urbana: crdnica cinematogrdfica), i en el reconeixement públic de treballs singulars (Premis Internacionals Barcelona'92).

I L'apartat Arts i esports pretenia explorar, mitjancant un seguit d'exposicions i activitats, un terreny poc freqüentat des de les insthncies culturals consagrades: el de l'encontre entre l'art i l'esport i els seus efectes, des de l'era clhssica (L'esport a la Grdcia antiga) fins a l'actualitat (Disseny olímpic). IncloYa exposicions d'arts !I( plhstiques i fotografia de temhtica esportiva (X Biennal de l'esport en les belles arts, Art i esport a Catalunya, Exposició Ham Erni, Els orígens de

I l'esport a Espanya), l'esport en les diferents comunitats autbnomes (Esport catald, Festival d'esports autdctons), estudis científics de l'evolució dels rbcords esportius (L'Olimpíada virtual), presbncia de la filatblia i la numismhtica olímpica

I (Olymphilex692), etc. Dins d'aquest apartat, el Programa cultural a les subseus olímpiques posava de relleu la importhncia de la participació de les ciutats subseu en el projecte olímpic.

Finalment, i amb el precedent dels tres Festivals de Tardor organitzats per Olimpíada Cultural els anys 1989,1990 i 1991, el programa preveia una exhaustiva

secció dedicada als espectacles: música, teatre, bpera, dansa i varietats. Amb el Festival Olímpic de les Arts, que duraria més de tres mesos, I'Olimpíada Cultural es proposava, en col~laboració amb els agents més prestigiosos (GrecY92, INAEM-Ministeri0 de Cultura, Gran Teatre del Liceu, Joventuts Musicals, etc.), convertir la ciutat en un escenari de primera categoria.

I Barcelona: dos mil anys

Els Itineraris de ciutat, plantejats amb la voluntat de contribuir a una millor valoració del patrimoni artístic i histbric, van ser des de l'inici un dels objectius de l'olimpíada Cultural. El brillant precedent establert l'any 1990, amb les visites guiades al Quadrat d'Or de 1'Eixample barceloní, va donar peu a un seguit d'itineraris organitzats en col~laboració amb el Museu d3Histbria de la Ciutat, que enllacaven amb l'exposició Catalunya medieval, organitzada per la Generalitat de Catalunya i els bisbats de Catalunya, i amb l'exposició La ciutat renovada del Pavelló de la República, organitzada per HOLSA. Aquestes exposicions permetien als visitants la descoberta dels múltiples aspectes i matisos que componen la realitat histbrica i cultural de la ciutat. L'eix vertebrador dels itineraris programats fou la guia Dotze passejades per la histdria de Barcelona, els autors de la qual són els historiadors nord-americans Gary W. McDonogh i James S. Amelang, i el catala Xavier Gil. El Ebre, editat en catal&, castellh i anglbs, és el segon volum d'una col.lecció que l'olimpíada Cultural i 171nstitut Municipal d7Histbria van iniciar amb la publicació de l'itinerari &El Quadrat dYOr.

Juntament amb aquesta guia, l'olimpíada Cultural ha editat quatre opuscles, en catalh, castellh i anglbs, que recullen la informació bitsica de cadascun dels quatre itineraris: Santa Maria del Mar i la Ribera, la Catedral de Barcelona, el Palau Reial Major i la Ciutat renovada. Les visites comentades es van iniciar la primera setmana de juny pel que fa als itineraris relacionats amb l'exposició Catalunya medieval, i la tercera setmana de juliol pel que fa a l'itinerari que s'iniciava al Pavelló de la República a la Vall d'Hebron, seu de l'exposició La ciutat renovada. Les visites comentades les van dirigir els monitors de 1'Escola Taller de l'Edifici de les Aigiies de l'olimpíada Cultural.

El 19 de maig s'inaugurava l'exposició Catalunya medieval, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb la col~laboració dels bisbats catalans i l'olimpiada Cultural: una mostra d'art catal5 de I'edat mitjana estructurada en tres smbits en els edificis singulars de la Pia Almoina, el saló del Tinell i l'església de Santa Anna. El recorregut per aquests tres espais mostrava des del naixement del rominic catals fins al gbtic.

I La ciutat renovada

Amb la inauguració, el 19 de juliol, de la reconstrucció del Pavelló de la República de 1'ExposiciÓ Internacional de París del 1937 pels reis d'Espanya a l'hrea de la Vall d'Hebron, HOLSA obria La ciutat renovada, una exposició que volia aconseguir que el visitant conegués millor tot el conjunt de transformacions urbanístiques, arquitectbniques, culturals i econbmiques de la ciutat de Barcelona iniciades amb motiu dels Jocs Oiímpics pera que es projectaven més enlla de l'any

1992. Dins l'edifici de Josep Lluís Sert (on s'havia exposat per primera vegada el Guernica de Picasso), s'hi podia contemplar ara un conjunt de plhols, maquetes, fotografies i Budio-visuals d'una nova ciutat.

Conjiguracions urbanes, una proposta artística concretada en l'aportació excepcional de l'obra d'artistes de primera fila al paisatge urbs, establia un itinerari creatiu que articulava dos barris emblemBtics de la ciutat, la Ribera i la Barceloneta. Els artistes convidats -James Turreil, Jaume Plensa, Ulrich Rückriem, Jannis Kounellis, Lothar Baumgarten, Mario Merz, Juan MuÍíoz i Rebecca Horn- van pensar les obres per als llocs específics que els van ser assignats.

Dels projectes d'olimpiada Cultural que han passat a formar part del patrimoni de la ciutat, Crdnica cinematogr@ca 89/92 n'ha estat un dels més espectaculars. A partir d'un seguiment filmat, sintetitzat en tres produccions de trenta minuts, I'Institut del Cinema Catal&, per encBrrec

1,314 Un itinemri creatiu per la Ribera i la Barceloneta, dos barn's emblemdtim de la ciutat: Rebecca Hom, '*L9estel ferir', 1992 (I), Ulrieh Rückriem, " S e Títol" (quatre falques), 1992 (3), i James Turrell, KcDeuce Coop", 1992 (4).

2 El Pavell6 de la Repríbliea a

osició Internacional de E% der 193rf0u reconstmft a Barcelona EI seu interior acollia una exposició sobre les h.ansfonnacions urbanbtiques de la ciutat.

#Olimpíada Cultural, va recollir totes les transformacions urbanístiques, &infrastructura i culturals que han tingut Barcelona com a protagonista en els darrers quatre anys. Amb tot aquest material, que totalitza més de 21.000 m de pel4ícula en 35 mm i que corresponen a gairebé catorze hores de rodatge, es constituí un banc de dades cinematogrhfic de primer ordre sobre un dels moments més intensos i dinhmics de tots els que ha viscut la ciutat. Aquest projecte va ser presentat als mitjans de comunicació i al públic el 8 de juliol als estudis Ideal del barri del Poblenou.

L'exposició Avantguardes a Catalunya tenia com a objectiu principal la revisió i la difusió #un dels capítols més densos de l'art del segle XX. Prenia com a fil conductor els protagonistes, les tendbncies i els esdeveniments més significatius de l'avantguarda catalana durant les quatre primeres dbcades d'aquest segle, contemplats des de la perspectiva del dideg permanent amb l'avantguarda internacional.

L'exposició comenqava el 1906, any de la creació de les Galeries Dalmau i inici de les obres de la Pedrera, i acabava el 1939, amb una evocació de la guerra civil espanyola a través del cartellisme #avantguarda. Entremig, més de dues- centes obres d'art, maquetes, objectes i fotografies, i uns dos-cents documents bibliogrhfics i hemerogrhfics recreaven els diversos camins de l'avantguarda a Catalunya, mitjanqant un discurs d'interrelació de l'obra dels principals artistes plhstics, poetes, assagistes, escriptors, arquitectes, dissenyadors, urbanistes, fotbgrafs i cartellistes, i les

I L'art a Catalunya

Amb I'obertura, el 15 de juliol, de l'exposició Avantguardes a Catalunya (1906-1939), la Fundació Caixa de Catalunya inaugurava una sala #exposicions de més de 1.000 m2 a la planta noble de la Casa Milh, de Gaudí, que ja havia tingut un paper rellevant amb l'exposició El Quadrat d'Or, el 1990.

actuacions dels seus promotors. Noms com els de Picabia, Gargallo, Pieasso, Dalí, Miró, Foix, Gonzáiez i Calder donaven testimoni d'aquest ric període de la nostra cultura. L'exposiub, que va romandre oberta fins a l'acabament dels Jocs Bwalimpics, va rebre una mitjana de públic de gairebb mil persones daries.

L'exposici6 Tropismes: Col.lecció d'art contemporani Cobfeccii, "la Cak61" s'inaugur8 1'11 de juliol al Centre Cultural Tecla Sala de I'Hospitalet de Llobregat, amb la presentac% de seixanta-set peces entre escultura, pintura i instal.lació, de vint-i-cinc artistes espanyols i vint-i-cinc d'estfangers. Gracies a la possibilitat de ser llegides interrelacionadament, les obres oferien una visi6 de sintesi sobre l'art &Is darrers anys. Cantríbuf molt a aconseguir aquest propbsit l'ampli espai de Tecla Sala, les earactel-istiques del qual van pemetre fer un muntatge unitari i oferir una lectura comparada de les obres que frtcfitava al pdbBc una bona comprensió dels llenguatges artístics recents.

La col-laboració d'Olimpíada Cultural amb la iniciativa privada i amb 1'a-t m6s contemporani va qmdar clarament reflectida en un projecte que, a &s, tingué una gran acceptacid per part del piiblic i la crítica. El projecte, anomenat Quinxc a & ~ contemporanis, presentava, a les tretze galeries de 1'Associació Art Bace'Lona, l'obra recent de quinze artistes: Lluís U 6 , Ramon Parsarnon i Xavier Rovira, Isidre Manils i Antoni Maxqub, Jaume Plensa, Isabel Saludes, Joan Pere Viladecans, Albert Rgols Casamada, Frederic Amat, Pep Trujillo, Joan Descarga, Miquel Barceló, Ama Lentseh i Manolo Valdés.

I Els premis Barcelona'92

Els Premis Internacionals Barcelona'92 es van lliurar el 27 de juliol a la recuperada Sala Oval del Palau Nacional de Montjui'c, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC, en un acte que van presidir els reis dYEspanya. L'escriptor i crític d'art Robert Hughes, guardonat

1,4i6

ntnr jpitabia -niferge de M o n t s d d 1928 (6)-, P S m s q Dat4 F0i.q em prarart an una rxposIci6 &va amb lnra evocag del c a ~ I ~ e &mut la guerra eivil espanyolla El darte fi & Joan M M n'ma Ema 1 lespeecs r ~ , m m s a v ~ s (4).

2 i 3 Tropbanes recoliia una seled6 dp les millars peca de la &I& &art oentempomi de la Fmdaei6 '*ia C&a" des dcl 1985 ns avui, (WIQ obres i imta P .~acions uan la de Mario Me= g'PeBns, diari vikcs i tubs de neciw (2) o ?a de Gmvfhre Cadiar*, ccHwr me with yonr-eyesy 1989 Q.

5 1 7 En ttetze galeries de I'AssociaciÓ Art Barcelona, es presenta l'obra de quinze artistes contenrpo~nis. Isabel Saludes, "Alat", 1992 (S) i Miquel Barceld, "Moto", 1991 (7), foren dos dels artistes seleccionats

amb el Premi El Brusi de periodisme i comunicació, declarava en el seu discurs d'agrdiment: "Mai no he vist una ciutat transformar-se com aquesta, amb tanta intel-ligbncia i amb un entusiasme tan contagiós". Hughes parlava en nom propi i també en nom de tots els guardonats amb els Premis Internacionals Barcelona'92, que l'olimpiada Cultural atorgava als millors treballs duts a terme durant la XXVa Olimpíada. Les disciplines que integraven aquests premis havien estat seleccionades entre aquelles que no concorrien a la convocatbria dels Nobel, i cadascuna d'elles portava el nom d'una personalitat catalana de relleu mundial en el seu h b i t .

Així, el Premi Antoni Gaudí d'arquitectura i urbanisme va ser concedit a Rem Koolhaas per la seva actitud i esfors en reflectir i donar forma als canvis en l'habitatge unifamiliar a París com a laboratori d'idees.

El Premi Pau Casals de música es ya atorgar a la soprano Victbria dels Angels,

tant per la seva excepcional carrera artística com per la seva trajectbria personal.

El Premi Joan Miró d'arts plhstiques es va concedir a Siah Armajani per Irene Hixon Whitney Bridge, del 1988, per l'originalitat i la nova interpretació espacial d'una obra que té, alhora, un valor funcional i simbblic i que sktegra en l'espai públic en qub se situa.

El jurat del Premi Narcís Monturiol d'innovacib tecnolbgica va decidir atorgar-10 a l'equip de recerca del Departament #Enginyeria de Sistemes, Automhtica i Informtitica Industrial de la Universitat Politbcnica de Catalunya format per J. Amat, A. Casals, A. Oliveras i R. Villh, pel seu braq artificial per a tetraplbgics, per la gran innovació tecnolbgica que representa al servei de les necessitats humanes.

El Premi Joan Antoni Samaranch d'esport i olimpisme va recaure en el Centre Universitari de Comunicació de la Cibncia

i a la Direcció General $Activitats Esportives i Recreatives de la Universitat Autbnoma de Mkxic, per I'exposició Ciencia y Deporte, perquit va ser exemple de contribució a la promoció, formació i cikncia de l'exercici fisic que serveix com a model per a tots els pobles.

Finalment, el Premi El Brusi de periodisme i comunicació va ser concedit, tal com ja hem esmentat més amunt, al periodista, escriptor i crític d'art Robert Hughes, tant pel que fa a la seva activitat en eis mitjans de comunicació, com pel seu llibre Barcelona. Aquest llibre ha satisfet les expectatives d'un públic multinacional en el context de la Barcelona del 92, pel seu valor documental, la seva prosa excepcional i la convenikncia de vincular la histbria social i política a l'arquitectura i les arts de la cultura rica i complexa de Barcelona i Catalunya.

El MNAC present&, en el transcurs del lliurament dels premis, I'exposició

Prefiguració del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que oferia diverses representacions dels fons artístics del museu per donar una imatge del projecte museogrhfic des de l'art romhnic fins al segle XX. La Sala Oval va ser visitada durant els dies dels Jocs per més de 140.000 persones.

1 i 2 La concessi6 dels Premis Zntenurcienals Barcelona'92 se celebra en una eerimdnia de gala a la Sala Oval del Mmeu Nacional d'Art de Catalunya, residida per Ses Majestats e i reis d'Espanya. EI Premi de Música Pau CUSU~S S ' U ~ O ~ ~ U a la SOpMnO Victdria dels Angels

1 Estimada Terra

L'exposició Estimada Terra: canviar per viure, presentada pocs dies abans de la Conferkncia Internacional de Rio de Janeiro sobre el medi ambient, tenia un carhcter emblemiltic. Oberta del 15 de maig al 9 d'agost a 1'Edifici de les Aigües del carrer de WeIlington, va ser visitada per més de cent mil persones. La mostra, que va ser patrocinada íntegrament per l'empresa Repsol, consistia en un viatge guiat pel planeta Terra. A totes dues plantes de l'Edifici de les Aigües el visitant, proveit d'uns auriculars, rebia una informació clara i suggerent sobre el

3 i 4 L'qosieiri Estimada T e m : canviar per viure mostnrva el fqscinunt fenomen de la vida i la seva intima relació amb el nostre planeta. La singularitat de I'Edifid de les Aigües pennetia un muntatge espectacular.

funcionament dels éssers vius, els condicionaments ambientals de la vida i una descripció de cadascun dels paisatges que es troben al planeta.

Estimada Terra mostrava el fascinant fenomen de la vida i la seva íntima relació amb el nostre planeta, com també la disposició de les espbcies i dels ecosistemes sobre la Terra, agrupats en h b i t s bioclirn&tics i els problemes derivats de la frenbtica activitat de í'espbcie humana. Malgrat l'espectacular acollida que va tenir l'exposició per part del públic i la crítica, va ser impossible prorrogar-la, ja que la seva itinerhncia estava compromesa, primer a Madrid i després arreu del món.

I ~ r t s i esports

L'apartat del programa Arts i esports havia d'incloure una referbncia als Jocs Olímpics de la Grbcia antiga, precursors d'un esdeveniment que canviaria la histbria recent i el futur de Barcelona. En

el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", la reina Sofia va inaugurar L'esport a la Grhcia antiga, una mostra organitzada pel Seminari d'Arqueologia Grega de la Universitat de Gant i la Fundació "la Caixa", en col~laboració amb 1701impíada Cultural, dedicada a la gbnesi i el desenvolupament dels Jocs a l'antiguitat. L'exposició va durar del 13 de maig al 9 d'agost. Prop de 250 peces originals, procedents de 47 museus i institucions d'Europa i d'hi?rica, donaven testimoni de la fascinació que van sentir els artistes grecs pels seus campions, posaven de manifest el carhcter sagrat dels Jocs a l'bpoca clhssica i reconstrufen I'acurada educació física que rebia I'individu en la societat grega des de la infantesa fins a assolir l'edat adulta, moment en qub els atletes més preparats eren escollits per a competir. L'exposició, que va ser inaugurada a l'abril del 1992 al Palais des Beaux-Arts de Brussel.les, recordava als seus visitants, finalment, quines havien estat les disciplines que comprenia el programa de competició original.

El festival d'esports autbctons, una exhibició de modalitats esportives característiques de diverses comunitats autbnomes #Espanya, va tenir lloc els dies 4 i 5 de juliol a diferents indrets davant més de 10.000 espectadors.

En el Port van tenir lloc les regates de teranyines, liaguts catalans i falutxos valencians; el Parc de Can Dragó fou l'escenari del llangament de barra aragonesa i castellana, de la lluita canhria i de Lleó, els esports rurals bascos i les partides de bitlles; i al carrer de Topazi, al barri de Grhcia, l'exhibició de pilota valenciana, amb la participació dels millors jugadors del moment. Una gran festa organitzada per Olimpíada Cultural amb la col-laboració de les comunitats autbnomes d'Espanya i el patrocini del Consejo Superior de Deportes, i els diaris El Periódico de Catalunya i Sport.

Del 15 de juliol i al 9 d'agost, la Sala Marqubs de Comillas de les Drassanes Reials de Barcelona va acollir El disseny olímpic, una exposició patrocinada per

Apple Computer, Groupe Van Daele i Groupe Pierre ler i els diaris El Peribdico de Catalunya i Sport, al voltant de la imatge que va donar suport a la candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs de la XXVa Olimpíada i de les innovacions en l ' hb i t del disseny esportiu aportades pels Jocs de Barcelona.

GairebC un miler de persones cada dia van veure reunits, en un sol espai, els logotips, els pictogrames, les mascotes Cobi i Petra, les insígnies, les publicacions, els uniformes, els segells, els objectes de Casa Barcelona i els elements de senyalització urbana. Tot el contingut de la mostra va quedar recollit en un catdeg publicat amb el patrocini de la Cambra Oficial de Comerg, Indlistria i Navegació de Barcelona.

La X Biennal Internacional de 1'Esport en les Belles Arts, exposició d'arts plhstiques de temhtica esportiva, responia fidelment a l'enunciat de l'apartat del programa al qual pertanyia. Pintures i escultures d'artistes prestigiosos que volien reflectir

1 i 2 L'Olimpiada Cultuml aprofitava I'impuLF dels Jocs per.? lorar, miijangant una s2ne 'exposicions i activitats, un terreny poc fre4üarat des de les insfdn~ies C U ~ M ~ consagrades: el de les connexions entre Part i Pespor& El Festival d'esports autdctons aplegd exhibicions i competicions de modalitats esportives de les dtferents comunitats autdromes espanyoles.

3,415 L'exposieió El disseny oiímpic mostrava I'originalitat i l'impuls del

ue caracteritzd els %fdlkpics de Barcelona

l'activitat esportiva des de qualsevol vessant eren seleccionades i exhibides, per desb cop des del 1967, per aprofundir la relació entre l'art i l'esport. El Centre Cultural Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat va ser l'escenari d'aquesta nova edició de la Biennal. Del 28 de juliol al 15 de setembre, s'hi van exposar obres originals inbdites, encarregades especialment o adquirides en els últims temps pel Consejo Superior de Deportes. El jurat va deliberar i llegir l'acta amb els noms dels premiats el mateix dia 28, en qui? el president del COI, Joan Antoni Samaranch, i el president del Consejo Superior de Deportes, Javier Gómez- Navarro, acompanyats pels alcaldes de Barcelona i I'Hospitalet de Llobregat, van inaugurar la Biennal.

motiu d'inspiració dels artistes catalans, i Esport catala, instablada a la Gran Via de les Corts Catalanes, i que oferia una visió panoramica de l'esport al nostre país.

Art i esport a Catalunya consistia en una col~lecció de pintura, fotografia i carteliisme, amb peces de Gargallo, Picasso, Miró, Subirachs, Tapies, Guinovart, Rhfols Casamada, Gudiol, Clavé, Aluma i Barceló, i obres tan emblem8tiques com Ramon Casas i Pere Romeu en tandem de Ramon Casas, o L'atleta cdsrnic, de Salvador Dalí. El Palau Robert va obrir el seu jardí per omplir-10 d'instal-lacions i escultures dels darrers artistes catalans que havien inclbs l'esport entre els temes de la seva obra, com Jordi Benito, Pere Noguera o Pep Duran.

La Generalitat de Catalunya va organitzar, en el marc de l'olimpíada Cultural, dues exposicions dedicades a la influbncia de l'esport a Catalunya: Art i esport a Catalunya, una mostra celebrada al Palau Robert entre el 16 de juliol i el 20 de setembre, que tractava l'esport com a

Esport catala, per la seva banda, incidia en la relació de l'esport catal& amb l'olimpisme i en el car8cter pioner del país pel que fa a la incorporació de nous esports. Els expositors col.locats al llarg de Ia Gran Via permetien al passejant

C A S A B A R C E L O N A

recordar les grans competicions esportives que s'han organitzat a Catalunya, i remarcaven l'arrelament i la popularitat al nostre país d'esports no olímpics, com ara i'excursionisme o i'escalada.

En un moment d'eclosió de la realitat virtual, o existkncia simulada per obra de l'ordinador, Olimpíada virtual, les plusmarques de l'evolucid va ser, sens dubte, l'exposició de tematica esportiva més atípica de les incloses dins aquest apartat del programa. Organitzada per la Fundació "la Caixa" i per l'Olimpíada Cultural al Museu de la Cibncia, entre el 24 de juliol i el 30 de desembre, tractava la idea del rbcord com a límit de les prestacions humanes, en cadascun dels moments de la nostra evoluci6 biolbgica, i permetia de contrastar els rbcords esportius humans amb els dels altres representants del regne animal.

Mitjanqant l'ordinador, el visitant, que tenia un paper molt actiu al llarg de tota l'exposició, podia enfrontar, en una

competició imaginhria, els esportistes més coneguts amb les espkcies més hgils i poderoses, participar en proves esportives simulades al costat de rkpliques dels recordistes mundials o assistir-hi com a espectador, obtenint, per obra de la computadora, perspectives insblites de les seves evolucions a la pista. La mostra reflectia, per últim, la influkncia dels elements culturals i els nous materials en l'evolució dels rkcords.

Unes 200 fotografies dels primers esportistes espanyols moderns, diverses publicacions esportives del final del segle XIX i les primeres dbcades del XX, com El Pelotari, El Deporte Velocipédico, Gran Sport o Campebn i les restes d'un gimnas de I'edat mitjana trobades a Toledo van ser reunides pel Consejo Superior de Deportes, I'AsociaciÓn de Deportes Olímpicos i l'olimpíada Cultural per organitzar, entre els dies 20 de juliol i 9 d'agost, una exposició titulada Els orfgens de l'esport a Espanya.

1 A I'exposicid Ari i Esport a Catalunya, s'hipodien veure obres tan emblemdtiques com "Ramon Casas i Pere Romeu en tdndcm" de Ramon Casas (1).

2 La X Biennal internacional & l'esport en les Belles Arts fou inaugurada pel president del COI, Joan Antoni Samamnch, pel secretari general de I'Esport i president del Consejo Su erior de Deportes Javier ~fmez-h'avarro, i el vice-pmident d>~Rm,píiu*l Cultural, Romd Cuyas.

3 i 4 Olimpíada virtaal: les lusmarqnes de I'evoiució ou una exposició al voltant f

de la idea &I &wni com a límit de les prestacions humanes en cadascun dels moments de la nostra evolució bioldgica. La mostra consfava de mhduls interactius que incidien en l'auf2ntica dimensió dels &com$ la influPncia deLF elements culru~ls i els nous maferials en I'evolució de les marques.

Instal-lada a l'antic mercat del Born, plantejava una mostra grAfica de l'esport espanyol i les seves interrelacions amb la realitat histbrica, política, econbmica i social de cada moment. Tant la mostra com el llibre-cathleg que l'acompanyava recollien els anys heroics de l'esport espanyol i la seva massificació posterior, interrompuda bruscament per la guerra civil. Les fotos, escasses les dels darrers anys del segle passat, més abundants i espectaculars les dels primers anys d'aquest segle, perb sempre entranyables, denotaven la creixent implantació a Espanya d'esports com el futbol, el tennis, la natació, el ciclisme o l'atletisme, i reconstrulen la membria dels llegendaris ídols de l'esport espanyol, avui gairebé oblidats.

Hans Erni (Lucerna, Sulssa, 1909), artista polifacbtic i notable esportista, ha lluitat permanentment per explorar els mes amplis camps de la cultura, entre els quals trobem d'una manera continuada la plhstica de l'esport i el seu contingut

hum&. L'exposicib que el Comitb Olímpic Internacional li va dedicar, amb la col.laboraci6 de la Fundació "la Caixa" i Olimpíada Cultural, va significar la reinstauració dels guardons artístics que, amb motiu dels jocs olímpics, s'adjudicaven a rellevants figures del pensament i les arts, tant en l'antiguitat com en aquest segle, fins als Jocs de Londres del 1948.

Amb el lliurament, per part del príncep d'Ast6ries i a insthcies del COI, de la Medalla de les Arts a Hans Erni, que va coincidir amb la data de presentació de la mostra, el Comitb Olímpic Internacional feia palesa la seva voluntat de revaloritzar l'essbncia cultural de l'esport. Amb motiu de l'exposició, que va tenir lloc a la Sala Sant Jaume de la Fundació "la Caixa", entre els dies 21 de juliol i 23 d'agost, es va editar un cathleg amb prop de cent il.lustracions.

La Facultat de Cibncies Econbmiques i Empresarials de la Universitat de

Barcelona va acollir, a partir del 29 de juliol i fins al 6 d'agost, Olymphilex'92, la cinquena edició de 1'Exposició MundiaI de Filat6lia i Numismatica Olímpica i Esportiva, organitzada per la Federaci6n Española de Sociedades Filatélicas, la Asociación Nacional de Empresarios de Filatelia i lYOlimpíada Cultural amb el patrocini del Organisme Autónomo de Correos y Telégrafos. Des del 1985, any en qub es va celebrar a Lausana per primer cop i per iniciativa de Joan Antoni Samaranch, Olymphilex ha aplegat expositors, col~leccionistes i comerciants filatdics i numismatics de tot el món.

Programa c u I t d a les subseus oiímpiques

Des de l'inici de les activitats de 1'Olimpiada Cultural hi va haver la voluntat d'estendre la proposta d'una programació cultural que preparés i acompanyés la celebració dels Jocs a les subseus olímpiques. Per dur a terme

aquestes activitats, es van signar uns convenis entre l'olimpiada Cultural i els ajuntaments, que definien els projectes que calia dur a terme en el marc de I'Olimpíada Cultural i l'assignació econbmica corresponent. Algunes subseus, com ara Banyoles, la Seu d'Urgell i Terrassa, van optar per iniciar la seva programació el 1989; d'altres, com Badalona, Granollers, Sant Sadurní dYAnoia o Viladecans, van comensar el 1990, i la resta va concentrar el seu esforq el 1991 posant un 6mfasi particular en la programació de l'any olímpic.

Així, Badalona va iniciar el Festival Blues & Ritmes, Banyoles va convocar un premi internacional per a música de cobla, Castelldefels va potenciar el seu Festival Internacional de Dansa, Granollers va dedicar un esfors especial a l'exposició Granollers i I'esport, 1'Hospitalet de Llobregat va fomentar la convocatbria i la realització de L'H. Art, certamen de creació d'arts plbtiques, Mollet del Vallb va impulsar les Jornades de Mdgia, Reus

1 L'exposició Els origens de I'esport a Es anya recollia un conjunt fotografes sobre els anys heroics de l'esporr espanyol.

2 0 1 mphilex'92 va aplegur colleccionistes i comerciants flat2lies i numismdtics de tot el món.

3.4, 5 i 6 Les subseus olimpiques oferiren un ambiciós programa cultural amb una gran diversitat artktica i una forta pamrflcipaciÓ ciutadana Terrassa potencid el seu Festival de jazz (3), Sant Sadumf, la programació de 'oves orquestres (4), &astelldefels, el seu Festival internacional de dansa (S), i Banyoles ini& la seva activitat el 1989 (6).

va realitzar Escultures al carrer, Sabadell va iniciar el Festival d'espectacles al carrer, Sant Sadurní d'Anoia va dur a terme el projecte Brindis, convocatbria i programació de joves orquestres, Saragossa va muntar la gran exposici6 antolbgica de Goya, la Seu d'Urgell va inaugurar la Sala Sant Dombnech, Terrassa va potenciar el Festival de Jazz, Valbncia.va presentar la Biennal de joves creadors de 1'Europa del Mediterrani i els cicles de dansa i cinema, Vic va publicar la guia Al Museu de Vic i va enfortir el Festival internacional de música, i Viladecans va ilenqar Vilabaretos, un circuit de música i art jove.

Totes les subseus, en fer un balanq del que va representar I'Olimpíada Cultural per a les seves ciutats, van coincidir a dir que, de la mateixa manera que en l'aspecte esportiu, l'olimpiada Cultural va significar també un enriquiment de la vida cultural de les seves ciutats, tant en la diversitat de l'oferta com en la participació ciutadana.

I . C --. ,.

, A SANT S

1 Festival Olímpic de les Arts

La posada en escena del Festival Olímpic de les Arts era una de les missions principals &Olimpíada Cultural l'any 1992. Els seus precedents havien estat Los Angeles i Seül, perb cap d'aquests dos models no semblava v a d per a una ciutat com Barcelona, que havia presentat en la seva candidatura per l'organització dels Jocs un ambiciós programa cultural de quatre anys de durada que havia de cuIminar precisament en el Festival de les Arts.

Des del 1989, amb la celebració del Ir Festival de Tardor, es gestava una filosofia de festival amb voluntat d'implicar tots els agents culturals de la ciutat, públics o privats, els artistes, els creadors i les diferents institucions per tal de donar coherbncia a les activitats que es programaven durant la tardor barcelonina i oferir-ne de noves, pensant principalment en els ciutadans de .Barcelona i també en tots aquells visitants que vinguessin atrets per la cita olimpica.

1 , 2 i 3 EI Festival Olímpic de les Arts va resentar, durant I'estiu A l 1992, un ampli programa de teatre, dansa, música, b era i varietats dels ma&m catalans i espanyols i també dparreu del mBn Entre les coproduccions m& remambles, cal destacar I'dpera Asdníbüa, de Carles Santos (I), i I'obm Medea, protagonitza& per Irene Papas i dfrigida per Núria Esperi (2).

Festival Olímpic de les Arts

Al llarg de tres anys, l'equip del Festival de Tardor va treballar per tal de presentar als barcelonins un ampli programa de teatre, dansa, música, bpera i varietats que inclogués les diferents manifestacions de les arts escbniques, per mostrar tant les propostes dels creadors catalans i espanyols com les de tots els palsos del món.

D'alguna manera, les tres edicions del Festival de Tardor (1989,1990 i 1991), amb un segell i una personalitat prbpies, van representar un assaig general del que havia de ser el Festival Olímpic de les Arts. La col~laboració que es va iniciar durant els Festivals de Tardor amb les sales privades de la ciutat, amb promotors i institucions per pal-liar les mancances d'infrastructura escbnica i pressupostiria, va esdevenir després un dels eixos clau del Festival Olímpic de les Arts. Els periodistes, la crítica i el públic van poder anar-se fent seu un model de festival que oferia una gran quantitat d'espectacles i de manifestacions esckiques diverses en un període de temps limitat per6 suficient per crear, al llarg de dotze setmanes durant tres anys consecutius, una temperatura i una atmosfera escbniques que no eren habituals a la ciutat. Aquesta política de "bombardeig", discutida per uns i aplaudida per altres, va tenir els seus fruits. Es va demostrar que any rere any augmentava el nombre &espectadors, que el públic estava cada cop més disposat i obert a consumir espectacles aparentment "difícils", que a poc a poc la curiositat portava els ciutadans i els creadors a la recerca de noves experibncies, més íntimes i més universals.

Sobre aquests fonaments es va bastir el Festival Olímpic de les Arts (FOA), que va emprendre la seva marxa al principi del mes d'abril a dos teatres de l'avinguda del Paral-lel amb dos dels espectcales que han conreat més bxit de públic i de critica, Flor de Nit i El temps i els Conway, i va cloure's al Par? de la Ciutadella, el 9 d'agost, quan Angel Pavlovsky, des de l'escenari de Bardelona, convidava tots els assistents a trobar-se a la ciutat &Atlanta al cap de quatre anys.

En aquest període, el FOA va presentar prop de dos-cents espectacles amb més de cinc-centes representacions de teatre, dansa, música, bpera, varietats i espectacles de carrer, amb una assistbncia superior als 450.000 espectadors. Tal com dhiem més amunt, el FOA es va articular a partir de la col~laboració amb diferents

agents culturals de la ciutat -públics i ~rivats- de manera aue l'oferta va ser amplíssima en tots els ghneres, es van sumar esfor~os i els resultats han estat satisfactoris. Els principals agents que van participar en el FOA són: el Grec'92 amb un programa de teatre i música, el Gran Teatre del Liceu, que, a més de presentar el Ballet Lírico Nacional, va organitzar una programació olímpica amb noms tan relleyants com Jaume Aragall o Victbria dels Angels, la Fundació "la Caixa", amb els seus festivals de música antiga i de flamenc, com també l'estrena de l'bpera Olimpiade de Vivaldi, Joventuts Musicals, que va participar activament en la Gala Olímpica amb el Cor i l'orquestra Mundial. i el Palau Cent. amb un programa de música clhssica amb noms com el de Daniel Barenboim.

Seguint la tradició dels Festivals de Tardor, el FOA, dins 1'8mbit del teatre, va donar cabuda tant a les companyies catalanes de més renom com Els Joglars, La Cubana, Comediants, Dagoll-Dagom, Vol-Ras o El Tricicle, com a les més petites com Zotal o el GAT de lYHospitalet. Va mantenir els cicles de teatre infantil i juvenil al Teatre Regina i el de teatre de butxaca al Teatre Malic; va presentar espectacles que provenien de la resta d'Espanya com Lope de Aguirre, traidor, Don Quijote: fragmentos de un discurso teatral, o de l'estranger com Jo que he servit al rei d'Anglaterra pel Cinoherní Klub de Praga o Macbeth de Katharina Thalbach, pel Schiller Theater de Berlín, i va estrenar obres d'autors catalans com El sarau de Joan Brossa, per citar-ne algunes. Perb, segurament, allb que es recordara &una manera especial és el cicle Una nit amb ..., on actors de la categoria de Fernando Fernán-Gómez, Bibi Andersson, Bernhard Minetti, Alfredo Alcón, Ute Lemper, Genevihe Page i Núria Espert van oferir cadascun en una nit memorable el d l o r del seu art. En el capítol de les coproduccions teatrals, el FOA va oferir obres com Cabaret, dirigida per Jérame Savary, Cubana Marathon Dancing de La Cubana, i Medea, protagonitzada per Irene Papas i dirigida per Núria Espert.

En el terreny de la dansa, el FOA es va ocupar principalment de promoure companyies de dansa contemporhnia catalanes com Gelabert-Azzopardi, Nats Nus Dansa, Lanbnima Imperial, Trhsit Cia. de Dansa i Danat Dansa. Per a aquestes companyies i les que van actuar als Festivals de Tardor, lYOlímpiada

Cultural va representar una ajuda fonamental a l'hora d'aconseguir els mitjans necessaris i l'espai per a presentar el seu treball. En el FOA també es van poder veure les produccions d'una companyia de Corea i les propostes avantguardistes del ballarí de dansa butoh Min Tanaka.

L'oferta musical del FOA va estar marcada pel seu esperit universalista. Van ser-hi presents des de Frank Sinatra, en un concert ple d'emoció al Palau Sant Jordi, Elton John, Joan Manuel Serrat o Jordi Savall, fins a conjunts de tots els continents en el WOMAD, celebrat al Parc de la Ciutadella, que va demostrar que a Barcelona hi ha prou públic per a consumir tot tipus de música.

En l'apartat d'bpera, cal destacar la coproducció de la primera creació lírica d'un dels nostres creadors més avantguardistes, Carles Santos. La seva bpera Asdrúbila va constituir un Cxit sense precedents de crítica i de públic.

També en la línia d'ajuts a la creació cal fer esment de l'bpera Gaudí, amb música de Joan Guinjoan i un llibret de Josep Maria Carandell.

Finalment, un dels espais emblemiitics del Festival, Bardelona, al Parc de la Ciutadelia, ha estat la confirmació definitiva que aquella petita carpa que s'instal-lava a la tardor a la Rambla, sota Colom, no és sols un espai necessari per a desenvolupar un tipus d'arts escbniques especials com les varietats i el cabaret, sinó també que el públic hi respon amb entusiasme. Enguany, Bardelona va adquirir una altra dimensió, a l'aire liiure, prbpia de 1'Cpoca estival, amb una oferta hmplia i variada, amb espectacles que volien entretenir, sorprendre i provocar el públic. L'Cxit va quedar reflectit en els mitjans de comunicació, que es van fer ressb del nombrós públic i dels professionals que cada nit, durant tres setmanes, van tenir al Parc de la Ciutadella una cita ineludible.

1,2,3,4,5i6 Amb I'únic objectiu de fer riure, els tres actors d'El Tricicle van presentar Sihstic, un cúmul de situacions divertr'des sobre el tema esportiu (I). Gelabert- Auopmdi Companyia de Dansa oferiren amb Kaaion Kadon una obm basada en el mite de Pandora (2). Lope de Aguirre, traidor evocava la femg aventura amazhnica en el marc del CinquP Centenari (3). L' musical C * . r e g Z g l : r JerGme Savmy, fou un &S &i& del Festival (4). B.B.King acturi al Poble Espanyol (5). Medea, d'lrene Papas i Nriria Espert, com td amb els miliorspmj!ssiona~s enropem* Ezio Frigeneno en I'eseenografia, Fmnca Squarciapino en el vestuari, Vangelis en la música Fou, sens dubte, una de les obres m b emblematiques Zel Festival Olímpic de les Arts (6).

1 Les banderes de to@ els comilis olímpfcs nacionals onejaren a la plap de les Banderes de la Vila Olímpica de Barcelona

2 i 3 Les viles olímpiques de Banyoles (2) i la Seu d'Urgell(3) van allotjar els esportistes i els oficials que van participar en les competicions de rem i en les de la modalitat d'esldlom de piragiiisme.

I L'allotjament de la Família Olímpica

El Comitb Organitzador va proporcionar allotjament a 40.000 persones, pertanyents als col.lectius que integren la Família Olímpica.

Les viles olímpiques de Barcelona, Banyoles i la Seu d'Urgell van acollir els esportistes; a la Vila del Parc de Mar, hi van residir els hrbitres i els jutges; a les viles de la Vall d7Hebron i de MontigalB, s'hi van allotjar els periodistes; el Camp Internacional de la Joventut va acollir els joves escollits pels seus comitbs olímpics; els hotels Princesa Sofia, Hilton i Melis van ser les seus del COI, de les seves comissions, dels comitbs olímpics nacionals i de les federacions internacionals, i els vaixells ancorats al port de Barcelona es van fer servir com a hotels per als invitats dels patrocinadors. Aquestes instal-lacions garantien una oferta diversificada i adaptada a cada col-lectiu.

Barcelona'92 va disposar de tres viles olímpiques per als esportistes: la de Banyoles, de nova construcció i situada al costat del llac, va ser la residbncia dels participants en les proves de rem; la de la Seu d7Urgell es trobava a l'escola de La Salle, reformada expressament per a aquesta ocasió, i va estar destinada als participants en les proves de piragüisme en aigües vives; finalment, la Vila Olímpica de Barcelona va ser la residbncia de la resta dels esportistes que van participar en els Jocs de la XXVa Olimpíada. Tant la Vila de Banyoles com la Vila de la Seu d'Urgell van disposar dels serveis necessaris per oferir als seus residents les mateixes condicions que la Vila Olímpica de Barcelona.

La innovació més important de la Vila Olímpica en aquests Jocs amb relació als anteriors va ser el carhcter grattüt de l'allotjament dels participants.

I La Vila Olímpica de Barcelona 3

Situada davant del mar, en un nou barri b = de Barcelona que es troba a pocs minuts

de l'Anella Osmpica, la Vilaolímpica va ser el centre principal de residbncia dels esportistes participants en els Jocs de Barcelona.

Al final del mes de iunv ia s'havien acabat

L gairebé tots els a la Vila Olímpica. El dia 1 de juliol, la majoria del

personal d'operacions es va incorporar al seu lloc de treball, i es van introduir els procediments de funcionament que més endavant havien de ser habituals.

La jornada de portes obertes als miQans de comunicació

L'enorme expectació creada a la ciutat durant els anys que van durar les obres --cosa que havia quedat demostrada amb el més de mig milió de ciutadans que van visitar la Vila durant el cap de setmana de portes obertes dels dies 11 i 12 d'abril- feia preveure que la pressió dels mitjans de comunicació per conbixer-la i oferir-ne informació seria molt forta durant els Jocs, des del moment que s%agués tancat el recinte per protegir la intimitat dels esportistes i per raons de seguretat.

Per aquest motiu, els dies 8 i 9 de juliol el COOB'92 va organitzar una jornada de portes obertes per a 200 representants dels mitjans de comunicació. S'hi van convidar representants de la premsa i de televisions nacionals i estrangeres, amb una atenció especial per als periodistes esportius barcelonins més veterans.

Els participants van ser rebuts a l'entrada principal de la Vila, on se'ls va lliurar l'acreditació, la clau del pis que havien d'ocupar i el lot d'obsequis que més endavant també rebrien els participants en els Jocs. Després d'instalelar-s'hi, se'ls va mostrar la Vila en una visita guiada i es va fer el primer sopar al restaurant dels esportistes. Havent sopat, podien anar al bar musical o assistir a una sessió de cinema. El centre de premsa també.estava obert per als qui volguessin enviar alguna erbnica des de la Vila.

L'endemh al matí van poder utilitzar les instal-lacions esportives i els serveis d'esbarjo, i, després de dinar, va tenir lloc una roda de premsa amb la direcció de la Vila. Els periodistes van anar abandonant el recinte després de rebre un clauer de record d'aquesta jornada insblita, que va ser valorada molt positivament per tothom.

~ inaugurac i6 de la Vila

Si bé la Vila estava oberta des de les 0:00 hores del dia 11 de juliol, la cerimbnia d'inauguració hi va tenir lloc a les onze del mati, quan els primers esportistes ja s'hi havien instalalat. A la porta principal

r

"'i 1" 4 G

112 El procés d'acreditacions es desenvolupd amb una gran flui¿ksu Pel Centre d'Acreditacions de la Vila Olímpica (Z), hi van passar la majoria dels esportistes, entre els quals el príncep Felip de Borbó (I).

3 Una sala de descans de la Vila Olímpica de la Seu d'urgell.

4 Dues setmanes abans de I'inici dels Jocs Olímpics, a la Vila Olímpica de Barcelona es va fer una jornada deportes obertes per a membres dels mitjans de comunicació, que van quedar molt satisfets de les instal.lacions i dels serveis.

5 EI restaurant de la Vila Olímpica de Ban oles va ser compartit per vokitaris de IJorganitzaciÓ, esportistes i oficials, en un ambient de gran companyonia.

6 i f Els dies anteriors a I'inici dels Jocs, es van succeir els actes de benvinguda de les diferents delegacions. A les fotografles, la delegació de Mkic (6) i la de Kuwait (7).

8 A poc a poc, els esportistes s'anaven instal.lant a la zona residencial de la Vila Olímpica de Barcelona Era la primera presa de contacte amb el que havia de ser la seva llar durant quinze dies.

de la Vila, la direcció va rebre el president del COOB'92 i alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el president del COI, Joan Antoni Samaranch, i es va tallar la cinta amb els colors olímpics que tancava el primer control d'accés. Va ser un moment memorable; després de molts dies de temps inestable, el dia havia comenqat també amb pluja, perb pels volts de les deu va sortir el sol.

Seguidament, a la plaqa de les Cerimbnies i en preskncia de 950 convidats i 400 periodistes, el director de la Vila i els presidents del COI i del COOB'92 van adreqar unes paraules als assistents i van presidir la hissada de la bandera olímpica. Pasqual Maragall va lliurar al director de la Vila la clau simbblica. A continuació, es va descobrir una escultura commemorativa de la utilització d'aquest nou barri de la ciutat com a residkncia dels esportistes dels Jocs.

Les arribades dels responsables de les delegacions

A partir del mateix dia 11, van anar arribant a l'edifici de recepció de la Vila els caps de missió o els seus adjunts. El primer pas que es feia era confirmar el nombre definitiu de ~art ic i~ants de cada delegació i després esbrocecfia a assignar-10s els pisos. Aquesta era la fase final d'un procés iniciat el mes de marc;, quan la preinscripció en els Jocs era encara de 19.000 persones en lloc de les 15.000 acordades amb el COI des del 1986. Entre els mesos de marG i juny, s'havia demanat a tots els comitks olimpics nacionals que havien fet una preinscripció excessiva que redulssin la participació d'esportistes.

I Les arribades massives

Si la primera setmana de funcionament de la Vila el gruix de la feina va correspondre al departament de recepció, durant la segona setmana va ser el departament

d'acreditacions el que va centralitzar el volum mbim de treball. El dia 25 de juliol, les entrades de grups de més d'un centenar de persones, fins a arribar a les 2.600 persones, van posar a prova l'efichcia del sistema d'acreditacions. Les aglomeracions no van ser excessives i, a més, el grup The Village Idiots va entretenir l'espera amb actuacions divertides i sorprenents.

Una font important d'incidbncies durant aquests dies va ser la manipulació de les 50.000 maletes que van ambar. La majoria d'elles eren transportades des de l'aeroport en furgons especials, i després eren traslladades des de l'entrada principal fins a 1'8rea de tramferencia de mercaderies per passar el preceptiu control de seguretat.

es va instaurar la figura de l'alcalde de jornada, carrec en el qual es van rellevar deu regidors de 1'Ajuntament de Barcelona pertanyents a tots els grups polítics representats en el Consell Municipal.

L'alcalde era la r n b a representació de la Vila, especialment durant les visites de personalitats i autoritats, presidia les cerimhies d'hissada de banderes i pronunciava el discurs de benvinguda de les delegacions.

Especialment durant la segona setmana, la tasca dels alcaldes de la jornada va ser molt intensa, ja que les cerimhnies que van tenir lloc aquells dies van ser molt nombroses.

I Les cerimbnies de benvinguda I Els alcaldes de jornada

Les cerimhies de benvinguda es feien A iniciativa del president del COOB'92 i individualment per a les delegacions més alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, nombroses (de més de 200 persones), i

1 i2 El rup & teatre The vifiage ldiots, vestits de grum, van muntar un divertit espectacle per acollir els residents a la Vila Olímpica Aquesta rebuda fou, per a molts, una veritable sorpresa

3 i 4 Intercanvi de regals entre els representants de les delegacions i els representants de I'Ajuntammt de Barcelona Deu regidomde I'Ajuntammt de Barcelona van ser alcaldes de la Vila Olímpica

conjuntament en els altres casos, en quk es va tractar de fer coincidir delegacions amb afinitats idiomhtiques.

A causa del fet que les diferents delegacions van voler convidar a la cerimbnia els representants consulars i residents del seu país, a més d'esperar I'arribada de la major part de la delegació, les cerimbnies no van poder comenqar fins el dia 19 de juliol. El dia de més activitat, el 24, es va donar la benvinguda a 66 palsos.

1 La comunicació amb els residents

La comunicació entre l'organització de la Vila i els residents s'establia per mitjh de tres vies diferents.

La primera es basava en la relació individual entre els residents i els 21 centres de residents repartits per la Vila. En aquests centres es resolien les necessitats dombtiques dels residents:

recollir les maletes, rentar la roba, demanar duplicats de claus perdudes, recollir el correu, notificar avaries o demanar informacions generals.

La segona via era el Centre d'Informaci6 Esportiva (CIE), on s'adreqaven els diferents caps d'equip de cada esport per resoldre incidbncies en les inscripcions a les competicions, confirmar o modificar els horaris d'entrenament, informar-se sobre el transport a les instal-lacions de competició, les llistes oficials de sortida i la resta de qüestions vinculades a l'activitat esportiva.

La tercera via era el Centre de Serveis als CON (CSC), obert als caps de missió o als oficials delegats per aquests, on s'atenien tota mena de qüestions relacionades amb els cornitks olímpics nacionals, com ara les entrades dels esportistes a les cerimbnies i a les competicions que no eren les prbpies, o els problemes duaners.

A més, el Servei d'Informaci6 de la Vila disposava de quatre quioscos d'informació telefbnica, atesos permanentment per intBrprets dels nou idiomes més parlats pels residents a la Vila, i de nombrosos taulers d'informació que oferien informació sobre la mateixa Vila, els Jocs i la ciutat tant als residents com als visitants. Tots aquests serveis van tenir un alt índex d'utilització.

Durant els 33 dies de funcionament de la Vila Olímpica, la comunicació oficial entre la direcció de la Vila i els caps de missió es va establir mitjanqant deu reunions, en les quals la direcció de la Vila feia públiques les informacions que es consideraven importants per al conjunt dels comitks; a més, es feia sempre un torn de precs i preguntes.

Aquestes feunions van servir per a confirmar el bon funcionament de l'organització i el benestar i la satisfacció dels residents, i van permetre també resoldre les qüestions que plantejaven els diferents equips.

Per a l'alimentació dels esportistes i oficials residents a la Vila Olímpica, hi havia un restaurant principal amb una capacitat per a 3.200 persones i que funcionava les 24 hores del dia. A més, es posava a la disposició dels residents una oferta complementhria de caracter més informal, situada a la terrassa de l'escullera del Port Olímpic, amb una capacitat per a més de 1.500 persones.

El restaurant principal ocupava una superfície de 10.000 m2 i estava distribu'it en quatre mbduls independents amb vint illes de servei en rkgim de free flow. Aquest sistema permetia l'obertura o el tancament dels mbduls segons la demanda, i va fer possible el subministrament, el dia de mbima ocupaci6, de gairebé 40.000 serveis sense que s'haguessin de fer cues.

El servei d'alimentació va cobrir perfectament totes les necessitats dels esportistes. Cal remarcar que el menjador

1 A la pla de les Cenmonies de la ~ i g O l í m ~ i c a de Barcelona es donava la benvinguda a les diferenis delegacions olímpiques amb un acteprotocol.lari en qui s'hissava la bandera del com* olímpic nacional corresponent.

2 Els membres de I'organització es trobaven sempre apunt per resoldre les qüestions ue plantejaven els membres c% la Família Olímpica.

3 L'alimentació dels residents estava assegurada amb una rimplia i variah oferta al restaurant principal de la Vila, situat al subs6l de l'illa del Cenhe Principal de Serveis, on també hi havia un centre comereini, ei Centre de Serveis als CON (:SC) i el Centre d Informació Esportiva (CIE).

principal (amb 3.500 cadires) només es va omplir amb motiu del retorn dels esportistes després de les cerimbnies. En aquestes ocasions, es va organitzar un servei d'amanides encapsades en lloc de l'autoservei habitual per donar més flu'idesa a les Brees de distribució de menjar.

En canvi, l'oferta complementBria de l'escullera del Port Olímpic, on es podia menjar paella, pizza, pollastre, fruita i entrepans en un ambient més informal, no va tenir l'hxit que s'esperava inicialment. Aixb va ser degut principalment a la distancia que s'havia de caminar per anibar-hi i a l'horari partit, cosa que va fer que més d'un trobés que el servei estava tancat.

L'alimentació de l'Equip'92, de bona qualitat i amb un bon servei, va tenir, perb, el problema de la reiteració i va generar algunes queixes al cap de dues setmanes de funcionament. La direcció de la Vila va complementar l'oferta amb

paelles gegants i barbacoes, que van ser molt celebrades.

I Els transports

Des del moment de l'obertura de la Vila, es van posar en marxa tots els serveis de transport previstos, tant els autobusos com els turismes assignats a les delegacions.

Els primers dies, els autobusos van realitzar el trajecte de l'aeroport a la Vila de manera ininterrompuda, per traslladar els esportistes i els oficials. Al mateix temps i a mesura que augmentava també el nombre de residents a la Vila, es va anar incrementant el nombre de sortides d'autobusos amb destinació a les diferents instal-lacions per assistir a les sessions d'entrenament. El 25 de juliol i el 9 d'agost, amb motiu de les cerimbnies d'obertura i clausura, tota la flota d'autobusos es va dedicar al trasllat dels 10.500 residents fins a l'Estadi, en una

~ i i t e s del restaurant principal de la Vila Olímpica de Barcelona, amb 1 una ca~acitat ~ e r a 3.500

La varietat de l'oferta 1 alimentdria del restaurant principal de la Vila OIím ica de Barcelona sati&ia les demandes de les cultures, religions icostums m b diversos. Aquesta dmplia gamma de menjars fou molt ben acolli&apeh residents

en uatrese¿tors qué s90%rien o tancaven segons ia demanda El restaurant treballava amb un sistema kee-flow que evitava cues d'espem En total, es van servir més de 625.000 dpats.

Una cadena de menjars &pi& o eria més de 5.000 serveis d e restaumcid diaris als membres de l'Eqnnp92 que treballaven a la Vila Olímpica de Barcelona.

5 , 6 i 7 El servei de transport assegumva el trasllat dels espomistes i dels oficialsfins a les diferents instal-lneions esportives, tant d'enhenament com de competici6, i garantia tambC el trasllat al centre de Barcelona

operació que va tenir una durada de prop de dues hores.

La Vila era, també, una de les parades del servei de circumval~lació, una línia que enllaqava les viles amb les instal-lacions principals.

També es van oferir als residents turismes i microbusos assignats a les diferents delegacions, d'acord amb el nombre de persones que les integraven. Aquest servei (que incloia un conductor) va ser utilitzat principalment pels responsables de les delegacions (caps de missió) i pels assistents per desplaqar-se de manera independent, tot i que en alguns casos van ser utilitzats per a les sortides col4ectives de delegacions en visites culturals i d'esbarjo per la ciutat.

El transport intern a la Vila va ser cobert amb dos autobusos i un tren jardinera, els quals van tenir una utilització constant per part dels residents i del personal de l'organització.

I L'animació i el programa cultural

L'oferta lúdica de la Vila es componia de sales de jocs amb billars i pistes de bitlles, els cinemes, la fonoteca, la biblioteca i el bar musical. Aquestes instal4acions es complementaven amb una programació &animació de carrer, amb la presencia continuada del grup The Village Idiots, que va presentar una oferta rica i variada, simulthnia amb les actuacions de circ a les terrasses i les cercaviles de gegants i caps grossos. Aquests actes i altres manifestacions i atraccions artístiques que van tenir-hi lloc van comptar amb el suport de I'Olimpíada Cultural.

Igualment, es van dur a terme altres activitats puntuals, com ara sardanes, actuacions d'esbarts, xocolatades, una paella, concerts de carilló, actuacions de grups de jazz i de música clhssica, mhgia i dansa; indubtablement, una de les atraccions de la Vila, molt celebrada per tots els residents, va ser el karaoke instal-lat al bar musical.

Cada nit, la discoteca es convertia en escenari d'una actuació, per on van passar orquestres com la de Mario Fernández, la Plateria o la del Taller de Músics; clowns com Johnny Melville o Jango Edwards, i grups com el de Maite Martín, Los Especialistas o les Mint Juleps.

A mesura que els esportistes residents a la Vila acabaven les competicions esportives, l'ambient de la Vila s'anava fent més relaxat i prenia un aire festiu que va arribar a ser molest per als esportistes que encara havien de competir i que, per aquest motiu, exigien poder-se concentrar. Davant aquest problema, es va fer públic un ban que cridava a la col.laboraci6 de tothom:

<<La Vila Olímpica és la vostra casa des que us hi vau instal-lar. Com us dkiem en la cerimbnia de rebuda, "hem intentat posar a la vostra disposició les condicions ideals perqui? els esportistes i els oficials puguin concentrar-se en la preparació de les competicions. Hem procurat que la

vostra estada sigui inoblidable; per aixb, 1 i 2 Diversos grups de teatre i

us hem ofert tots els serveis necessaris i un d'anirnadú ac-II a la programa d'oci ami?. per gaudir d'aquesta ~ ~ J $ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ Vila privilegiada". ~iI&ge ~diots.

>>Cal preservar al mimim el dret al descans i al silenci, necessaris en tota col4ectivitat humana i molt especialment entre els '

esportistes que preparen les seves competicions o estan a punt d'iniciar-les.*

I La vida ais centres de residents i% manteniment

Els centres de residents van ser concebuts com a punts de contacte entre els residents i l'organització per donar solució a petits problemes dom6stics i dirigir des d'alla les peticions corresponents als responsables de manteniment. Hi havia 21 centres dispersos per la Vila, que van atendre una mitjana de 680 residents per centre. Cada centre posava a disposició dels esportistes un autoservei de bugaderia, mhquines de begudes, telkfons

3.4 i5 Les sales de vídeo (3) i de jocs (4) van tenir una gran acceptaci6. Pel seu atractiu, va atreure molt els residents un simulador de vol (5).

6

"Is 7 ectacles de música i ball e carrer i les cercaviles, com els gegants i els caps grossos de la foto@fia, van sorprendre m& d'un resident Altres espectacles tradicionals catalans, com ara les torres humanes aixecades pels castellers, els timbalers, els balls de bastons, les sardanes, etc, també hi foren presents.

amb línia internacional, &rea de repbs, sala de televisió i jocs.

Els responsables d7aquests centres estaven preparats per a subministrar informacions generals de la Vila, rebre queixes i suggeriments, obrir portes dels habitatges en cas de necessitat, rebre l'usuari que arribava i trametre al servei de manteniment els avisos d'avaries i incidencies diverses.

Els serveis de manteniment van fer unes 3.500 actuacions en habitatges, per resoldre fonamentalment problemes elbctrics, de subministrament i desguas d'aigua, d7instal.laciÓ d'escalfadors, etc.

A més d7aquestes incidencies tbcnicarnent justificades, n'hi va haver d'altres una mica especials, com ara les protestes airades per causa de la calor que feia en un habitatge on havien engegat la calefacció en ple mes d'agost, o bé un avís d'inundació que en darrer terme només era una versió molt personal d'un resident

sobre la vessada d'una ampolla d'aigua per terra.

La vida quotidiana a la Vila va demostrar que la concepció dels centres de residents va ser encertada. El resident acabat d'arribar i desconeixedor de la Vila resolia els primers problemes domkstics i d'orientació al centre de residents; per aquesta via entrava en contacte amb persones de l'Equip'92, amb les quals tindria cada dia un tracte més familiar. La cordialitat entre els membres de l'organització i els residents va ser una norma constant i, a mesura que les competicions anaven avanCant, els centres de residents es van convertir en un dels punts on més se sentia I'emoció esportiva.

l is voluntaris

Des del mes d'octubre del 1991, que es van comenqar a assignar voluntaris a la Vila Olímpica, hi havia la incdgnita de la resposta que tindrien davant un projecte que exigia gairebé una dedicació doble, pel que feia al nombre de dies, que la que demanaven la majoria de les instal-lacions de competició.

Ben aviat es va comprovar que era un projecte molt atractiu, i, cap al final del mes de juny del 1992, ja s'hi havien acreditat gairebé 4.200 voluntaris.

Durant tota l'operació, es va mantenir una reserva de voluntaris que esperaven poder col.laborar en les tasques de la Vila. Només va ser necessari recórrer a una m'nirna part d'aquesta reserva, ja que el nombre de baixes va ser molt redurt.

1 Serveis mkdics

La Policlínica de la Vila, que va atendre a 1'Hospital del Mar totes les urgkncies que no demanaven una atenció especial, disposava de serveis especialitzats, com ara radiologia, oftalmologia o odontologia, entre d'altres.

Pel que fa a la seva activitat, el nombre de serveis realitzats es va anar incrementant d'acord amb el nombre de residents. El nombre d'urgkncies ateses de carhcter greu no va ser elevat.

Esportistes &alguns paisos van aprofitar la gratu'itat dels serveis mkdics durant la seva estada a Barcelona per a fer Ús dels serveis d'oftalmologia i odontologia.

Els mitjans de comunicació a la Vila Olímpica i les visites

El Centre de Premsa de Ia Vila Olímpica va dur a terme dues funcions diferents: d'una banda,'el suport a la direcció de la

1 La bandem olímpica oneja inintemmpudamllrt a la Vila Olímpica durant els setze dies dels Jorn

2 i 3 La Policlínica de la Vila va asse urar la salut dels resifents (2). Syutititzaren arnbuldncies per al transport urgent a altres centres hospitalaris dc Bamlona (3).

415 Una sala es en'ficament dedicada a& billars i al joc de bitlles va fer les delkies de molts dels residents que a rofitaren les estones de ~Lure per demostrar les seves habilitats fora de les instal.lacions esportives.

6 Les demandes dels residents foren ateses per I'organitzaci~í olímpica amb diligtncia, fins i tot quan un grup demand, a ple estiu, mantes per passar una nit més eonfortable.

Vila en qüestions referents a premsa, i de l'altra, l'atenció a les necessitats plantejades pels mateixos periodistes.

Abans de la fase d'operaci6, la tasca principal va consistir a donar a coneixer als periodistes aquesta ciutat dels esportistes, no tant des del punt de vista urbanístic o arquitectbnic com des del punt de vista organitzatiu.

Durant els dies dels Jocs, la premsa es va interessar especialment pels diferents aspectes de la vida quotidiana, com ara la manca d'aire condicionat, el sistema d'alimentació dels membres de 1'Equip792, el transport i els preservatius.

centrar l'interks dels mitjans de comunicació. En aquest sentit cal destacar, per exemple, la inauguració de la Vila 1'11 de juliol i la visita dels reis dYEspanya el 19 del mateix mes.

El Centre de Premsa disposava, també, d'un equip de redacció de notícies de 1'Agkncia Olímpica, amb una producció total de 344 informacions, que van ser distribuides a través de l'AMIC i a la mateixa sala de treball dels periodistes a la Vila.

L'atractiu de veure una obra nova i l'ambient dels residents va obligar a assignar quotes de visitants als comitk olímpics nacionals, que en alguns casos van haver de ser ampliades, i també de convidats del COOB'92. A més, durant la segona setmana dels Jocs, a mesura que el personal de les instal.lacions de competició acabava la feina, eren molts els qui volien visitar la Vila. Tot aixb va fer superar la previsió inicial de 1.500 passis diaris.

Entre els h b i t s de més interks destaquen les demandes d'informació, les visites a la Policlinina, el Centre Abraham, els serveis d'alimentació i els centres d'objectes trobats.

Durant el mes de funcionament de la Vila es van fer visites i activitats que van

I ' bna de les entrades de la Vila reservasla sls resi&&

215

E%vG,"LfZ"rI"viIa ei I9 de juliol; a m&, va wluBar ei% m e m h de

wmperici6 de Ja elme

I soling de vcla

3 EI president dcl COI, Joan Antoni Samarand, tambd va voler yetcrc dk rap com funcionavm les &emes instal~Iae3ons de la Vila abuns de Ikdbada dels p8portJs~ A i el veiem 4wm nnyat iEpmsi&t dei & 0 ~ 9 2 *isme la sala d'exposiaom.

4 L'II de juliol, l'almlde de Barcelona i n?si&nt del c o o ~ w , 8-1 Maragall, va llzumr la clau simbdlica & [a Vila Olim 'ica a qui n'havia de ser ehrector durant la celebmci6 dels Jocs Olímpiex, Armand Calvo.

6 El Cenhe Abraham va ser el lloc de culte erals midents pmcticants & les difments religions. Per primer cop en uns joes, la Vila Olim ica disposava d'un sol re&te per acollir les religions c a 3 l i q protestant, musulmana, budista i jueva.

7 Interior del Centre Abraham. EI retaule que presidia la sala principal de culte repmentava una taula

P símbol de 'hospitalitat d3Abrahmn.

E s serveis religiosos d'Abraham des del punt de vista de cada confessió. En definitiva, els residents que

El Centre Abraham, per la seva van utilitzar el centre van lloar-ne els arquitectura singular i pel seu simbolisme objectius i I'organització, i es van trobar de convivkncia de cinc religions diferents molt ben atesos pels voluntaris --catblica, protestant, budista, d'acolliment i pels mateixos agents musulmana i jueva-, va ser un dels punts pastorals de les diferents religions. d'atracció de la Vila tant per als visitants com per als mateixos residents. r La seguretat i eis incidents El centre va atendre els esportistes que ho van demanar, i va estar disponible en tot La integració en l'equip d'operacions del moment tant per a consells personals com cos de policia i dels voluntaris provinents per a celebracions litúrgiques. del Ministeri de Defensa va ser exemplar,

especialment tenint en compte la dificultat A més d'aquests serveis, també s'hi van de la tasca i la desagrdida missió de negar fer celebracions especials per a el pas a les persones que no estaven delegacions que portaven el seu propi acreditades degudament. sacerdot. També des del Centre Abraham es van prestar alguns serveis religiosos Els únics incidents remarcables van ser fora de la Vila, als vaixells i als hotels que petits robatoris, unes poques agressions acoliien una part de la Família Oiímpica. d'esportistes i entrenadors als voluntaris

de control de pas i, els últims dies, la Una mostra de la bona conviv5ncia entre utilització d'acreditacions per persones el personal del centre va ser l'acte conjunt que no n'eren propiet2uies. que es va organitzar sobre la figura

1 Interior d'una de les habitaciol~s de la Vila Olímpica, on els residents van trobar tota mena de comoditats

2 EI manifest <<Pacte per la T e m , promogut pel Moviment Olím ic i la Confe&ncia de L ~acions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupamen& fou ampliament subscrit peis espom'stes i els oficials ' presents en els J o s de la XXVa Olimpíada

3 Molts racons de la Vila eren un lloc tranquil per llegir el diari.

4 Als voltants de la Vila Olímpiea de Barcelona, I'intemvi de pins esdevingué una-plbch"ca habitual entre els membres de I'organització, la Famrlza Olímpica i els visitants i turistes

5 Els carrers de la Vila Olímpica van ser batejafi amb els noms de les ciutats que havien estat seu de jocs olimpim d'esriu en edicions anterSors.

6 A la plarja del Bogatell, davant la Vila Olímpica, els residents van poder rendre el sol i banyar-se a % trwr ileles aigües del ~ e 8 e r r a n i .

7 A l'entrada del Centre Principal de Serveis es va instal.lar el punt de trobada Aquest espai fou la zona més freqüentada de la Vila

8 Una gran fcsta d'escuma a la discoteca de la Vila Olímpica va servir de comiat entre els esportistes i el personal de IYorganitzaci6.

I La festa de comiat

La festa final acomiadava els esportistes, després de la cerimonia de clausura, perb també l'Equip'92, que deixava el seu lloc de treball els dies següents. Aquesta celebració, que es va allargar fins a les set del mati, es va centrar durant les primeres hores al voltant d'una pantalla de vídeo que va transmetre la cerimbnia; aquests moments es van enriquir, a més, amb la incorporació de nombrosos elements d'animaeió en directe: objectes infiables, castells de focs i I'actuació de The Village Idiots. Tot seguit, quatre orquestres es van anar rellevant dalt de l'escenari i van fer sortir a tothom a ballar, enmig d'una pluja d'una tona de confetti disparada a canonades i de 60.000 litres d'aigua convertits en escuma.

I La marxa de les delegacions

Durant els darrers cinc dies, els departaments d'administració, gestió de materials i transport van acumular bona

part de la feina. El departament d'administració va haver de tancar els comptes amb les delegacions i generar el xecs o les transferkncies de liquidació corresponents.

El departament de gestió de materials es va encarregar de gestionar la sortida-del carregament olímpic i del transport de les delegacions fins als aeroports. Així, durant aquests dies, es va reproduir la imatge dels carrers de la Vila plens de maletes i de grups de gent uniformada que esperaven el transport per anar-se'n, que recordava les escenes viscudes els dies de les arribades més multitudinhies.

En aquesta operació va ser important la col~laboració d'algunes línies abries que van accedir a facturar l'equipatge a la mateixa Vila. L'operació de seguretat i de transport també es va modificar durant aquests dies per poder recollir els membres de les diferents delegacions al seu lloc de residbncia sense que s'haguessin de despla~ar a peu fins a les andanes de transport habituals.

1 La Vila del Parc de Mar, on van residir els drbitres i els jutges, es trobava simuda a uns 300 m de la Vila Olímpica A la fotografia, aspecte de les zones ehjardinades de l'interior, amb l'envelat on hi havia el menjador.

2 Interior d'un dels habitatges de la Vila del Parc de M ~ E

3 Els residents de la Vila del Parc de Mar van ser atesos els voluntaris de

$organització olímpica, que van aconseguir establir una relació eficag iplena de simpatia

4 La Vila del Parc de Mar va aplegaran total de 1.500 persones, perfanyents rasi totes al col.lectiu d'lir rtres i jutges.

1 La Vila del Parc de Mar

En altres jocs olímpics, com en els de SeÜl188, tots els arbitres van residir en un mateix allotjament, perb que no era d'ús exclusiu per a aquest col-lectiu. A Barcelona'92, per raons de convivkncia, de coincidkncies de funcionament i d'obligacions logístiques, els arbitres i els jutges van ocupar una vila exclusiva per a ells: la Vila del Parc de Mar. Aquesta experigncia va ser molt satisfactbria ja que es va crear un bon ambient de convivkncia entre els hrbitres d'un mateix esport i també entre els d'esports diferents. L'únic comentari desfavorable dels residents va anar dirigit a les inevitables mesures de seguretat establertes a les entrades i sortides de la Vila, que van provocar alguns incidents amb persones que no estaven ben acreditades.

Durant els Jocs, en aquesta vila de 396 habitatges es van allotjar 1.500 persones, pertanyents als col.lectius arbitrals de tots els esports. Tan sols els grbitres

internacionals de girnuastica, esgrima i handbol es van allotjar fora de la Vila per decisió de les seves mateixes federacions internacionals. Evidentment, els arbitres de les proves que van tenir lloc a les subseus més allunyades de Barcelona, com era el cas del rem, del piragüisme i de l'hoquei sobre patins, van residir en allotjaments de les subseus.

Aquesta xifra de residents era la practica totalitat dels arbitres de les federacions internacionals, els de les federacions nacionals i, a més, un petit grup de tkcnics de RTO. En xifres aproximades, podem parlar de 800,600 i 100 persones, respectivament.

L'ocupació de la Vila va estar determinada per les necessitats i les peculiarietats de cada esport; en alguns casos, la reglamentació condicionava la preskncia dels arbitres durant els entrenaments, i aix6 feia que la seva arribada hagués de ser anterior a la de la resta. La sortida de la Vila, per& va estar

condicionada per les dates de finalització de les competicions.

La Vila del Parc de Mar va funcionar de 1'11 de juliol al 12 d'agost. Fins i tot en els moments d'arribades molt nombroses, el temps mitjh per atendre el resident acabat d'arribar, lliurar-li la documentació i facilitar-li l'entrada a l'apartament era només de cinc o deu minuts, La distribució dels apartaments es va fer agrupant els &bitres per esports i, com a segon criteri, per nacionalitats. Subministraven l'alimentació un restaurant instal.lat en un envelat al centre de la Vila i un servei de terrasses de bar que, en conjunt, cobrien practicament totes Ies hores del dia.

A més, la Vila disposava de tots els serveis per atendre les necessitats quotidianes dels residents: locutoris telefbnics, correus, banc, autoservei de bugaderia, tintoreria i ceIEtre comercial. Els residents podien participar, tamb&, en activitats d'esbarjo, com ara billar, tennis de taula, futbolins i projeccions de vídeo, i dirigir-se

a diverses sales equipades amb aparells gudio-visuals per fer les reunions tkcniques.

En tot moment, l'organització va informar els residents sobre les visites o les excursions que es podien fer a Barcelona i a la rodalia. Es van programar actuacions dihries i campionats de mus, tennis de taula i biilar.

En definitiva, aquesta Vila va actuar com a centre coordinador de tot el col.lectiu arbitral, i va proporcionar tot el suport logístic necessari: residbncia i alimentació, transport, seguiment i tramitació de les reserves de viatges, com tamb6 la resolució d'incidkncies.

112 La Vila de la Vall d'Hebron, disposada per a l'allotjament dels representants dels mitjans de wmunicació, va funcionar sempre en un excel-lent clima de cordialitat entre el residents i I'e uip de l'organitzaci%: Mostres d'aix6 van ser la festa de comiat del director adjunt de la Vila, que va deirar el seu lloc de treball per incorpomr-se a l'equip olímpic es anyol (I), i la festa f inahe comiat, el I 3 d'agost, que a legd els difeents col.~ctius del personal d'organitzaci6.

3 Part dels integrants de l'e uip d'organització de la vifa de la Vall dwebron.

4 La majoria dels periodides ue residien a la Vila de la

Gall d'tlebron passaven la major part del dia cobrint les infonnacions esportives dels Jocs i, al vespre, retrobaven el confortable ambient de les seves cambres, que podien altemar amb el de les f emses a l'aire lliure

5 La Vila de la Vall d'Hebron es trobava empla ada en una de les &rees Barcelona que més s'ha dinamitzat arran dels Jocs Olímpim.

I Les viles de premsa

1 La Vila de la Vaii d9Hebron

La Vila de la Vall d'Hebron va obrir les portes als residents el 24 de juny de 1992. S'iniciava, d'aquesta manera, un període d'operació de cinquanta dies ininterromputs de servei al client les 24 hores del dia. Com que les arribades de residents durant els primers dies van ser poc nombroses, no va caldre fer cap prova prkvia i es va optar per fer un rodatge natural de la Vila.

L'experihcia de les primeres arribades va contribuir a millorar l'acolliment dels altres residents. Petits incidents amb les claus i amb els horaris de neteja de les habitacions van marcar les primeres hores de funcionament de la Vila. D'altra banda, els residents van plantejar demandes no previstes que van obligar a establir nous procediments i normes, com ara impedir que els residents entressin

menjar i beguda a la Vila i autoritzar-ne només el consum propi. Un cop resolts aquests problemes inicials, la Vila va oferir un servei basat en la cordialitat i l'amabilitat i va saber donar prioritat a les necessitats dels residents.

L'activitat diiirna estava condicionada pel fet que els periodistes passaven tota la jornada fora de la Vila dedicats a la cobertura informativa dels Jocs. La tranquil-litat i l'abs&ncia gairebé total de residents va ser la norma general durant les hores de sol. Aixb contrastava amb l'activitat del personal d'organització, que es trobava immers en un conjunt d'activitats motivacionals per mantenir un esperit dinhrnic i actiu durant les llargues hores d'abs&ncia de residents: es va editar la revista de difusió interna El cotilkin, es van celebrar festes d'aniversari, es van fer exposicions de fotografies, es va elaborar un llibre de cum'culurns del personal de la Vila i es va organitzar una festa de comiat al director adjunt de la Vila, que deixava el seu lloc de treball per incorporar-se a

l'equip olímpic espanyol. Tot plegat va crear un ambient molt agradable, fins al punt que un elevat nombre de voluntaris va allargar per prbpia iniciativa la seva col~laboració a la Vila més enlla del seu comprom's inicial.

Un cop acabada la feina, els residents tornaven a la Vila. El bar musical, que era obert a tota hora i que tenia una terrassa, feia actuacions musicals en un ambient distks i agradable. D'altra banda, també oferia una barbacoa que va tenir molt d'kxit, cosa que contrastava amb el restaurant, sobredimensionat tenint en compte que els residents no dinaven a la Vila i que al vespre preferien sopar a l'aire liiure a la barbacoa. A més, la Vila no va ser ocupada al mhim i van quedar 400 llits Iliures. La utilització de les zones d'aparcament va ser molt reduTda amb relació a l'espai disponible, ja que els residents van utilitzar molt més el transport oficial i els serveis públics.

Els residents es van mostrar molt satisfets de la qualitat dels serveis rebuts. Fins i tot,

una crítica feta per un resident va ser rebuda amb molta satisfacció per l'organització: va queixar-se que la Vila estava massa neta i que aixb li creava una certa incomoditat ja que semblava un . hospital. L'agrafment dels residents es va demostrar en el moment d'anar-se'n de la Vila per la gran quantitat d'obsequis que van fer al personal del servei de neteja.

La Vila va tancar les portes el 13 d'agost amb una festa durant la qual tots els col.lectius del personal d'organització van posar un emotiu punt final a la seva tasca olímpica.

1 La mina de la Vila de la VaN d'Hebmn. Tots els serveis d'un hotel de categoria es van posar a la disposició dels residents.

2 Ambient nocturn a la Vila de la Vall d'Hebron. Les t e m e s van ser molt fteqüentades pels periodistes.

3 i 4 Els serveis de buguhia 1 de tintoreria eren presents a totes les viles.

El 26 de juny es va fer una prova de c h e g a de la Vila per comprovar l'adequació de la instal.laci6 i les previsions d'organització. Aquests primers usuaris de la Vila van ser 300 alumnes de 1'Escola de Professorat Blanquerna i de 1'Escola de Telecomunicacions de La Saüe. Aquesta

simulació, que incloya el sopar, l'allotjament per una nit i diverses activitats de lleure, va permetre retocar els petits defectes de planificació que s'hi van descobrir.

Pasqual Maragall, i de l'alcalde de Badalona, Joan Blanch.

5 A la Vila de Montigali, una gran terrassa era utilitzada pels residents durant les estones de lleure All& s'hi van fer barbacoes; i al vespre, esdevenia un dels punts de més animaci6.

6 Sala de treball & la Vila de Montigalh El sistema infonnutic de I'AMZC fou molt urilitzatpels representants dels micjans de comunicncid.

L'endemh al matí, van comenqar a arribar els primers residents, un grup d'australians de Channel7 Sports, i, a continuació, el primer contingent de més de cent persones, integrat per membres de la NBC i de televisions japoneses. Tots els serveis van funcionar correctament, i al vespre va ser notable la gresca dels nord- americans, que celebraven la seva diada nacional.

L'equip hum2 que va atendre la Vila de Montigala era format per 1.468 persones, amb un alt grau de participació i entusiasme dels voluntaris.

La intervenció més espectacular que es va fer a la Vila de Montigala va ser la instal.laci6 d'un envelat de 3.000 m2, on hi havia el restaurant principal, amb una capacitat per a 800 comensals, la cuina i el magatzem. D'altra banda, es van haver de comprovar més de 25.000 claus dels pisos i locals, i es va construir una doble tanca de seguretat de 2'5 km de llargada amb una alqada de 3 m i amb 43 c2meres de televisió.

Amb els primers residents van sorgir les primeres sorpreses entre l'organització: es van demanar mantes quan tot just uns dies abans es plantejava el problema de la manca d'aire condicionat a les habitacions; també es van sol-licitar diariament carros de transport d'equipatge per a transportar material divers, tot i que semblava que només s'utilitzarien per a l'arribada dels residents.

El 3 de juliol es va inaugurar oficialment la Vila, en presbncia de l'alcalde de Barcelona i president del COOB'92,

A MontigalB, van residir-hi 4.462 representants acreditats dels mitjans de comunicació. Aquests professionals procedien de 94 palsos diferents: 933 dels Estats Units, 648 &Espanya (xifra que inclou el personal de RTO), 381 del Japó, 263 de Corea i 252 d'Austr&lia, per esmentar Únicament els col-lectius més importants.

Totes aquestes persones allotjades a la Vila s'agrupaven en dos col-lectius ben diferenciats: el de premsa escrita, i el de rhdio i televisió.

Per als professionals de la premsa escrita, la fase anterior als Jocs va ser relaxada, per la qual cosa es quedaven sovint a la Vila; els caps de setmana encara eren més tranquils.

En canvi, el col.lectiu de professionals de rhdio i televisió, consagrat durant aquelles dates a la intensa activitat de preparar i condicionar les instal.lacions esportives per a la retransmissió televisiva de les

proves del Jocs, es llevava molt d'hora i 1 ,2 i3 La Vila de Montigall, dedicava tota la jornada a la seva tasca. residhcia de periodistes, es

Per aquesta raó, aquests professionals van hobava situada a la ciutat

demanar pocs serveis al personal de Badalona Pannells informatius (I), una sala de

d'organització de la Vila: tan sols jocs (2) i vista geneml dels van sol-licitar que s'avands l'hora de apartaments de la Vila (3)

l'esmorzar i es convertiren en els principals usuaris dels primers transports del matí.

Durant els Jocs, els horaris de competició i la diferhcia horhria amb els respectius pdisos van marcar el ritme. Aixb va comportar que prhcticament hi hagués activitat dia i nit, amb un únic període de calma entre les cinc i les vuit del mati.

La Vila oferia als seus residents, entre altres serveis, sales de treball perfectament equipades per a la tasca periodística i sales complementhries d'esba jo.

A més de la sala de jocs, que va funcionar tots els dies, i de la música en directe, que es va oferir dos cops per setmana en

4 Un dels unts d'accés a la Vila ~ i res iden t s sempre van ser comprensius davant les petites molPsties ue comportava el compliment de les normes de seguretat del recinte.

actuacions a l'aire lliure al costat del bar, es van organitzar diverses festes nocturnes i es va instal.lar una barbacoa en aquesta mateixa zona, que va tenir una acceptació molt bona.

Els residents es van estar a la Vila una mitjana de 22 dies i van ser molt pocs els qui se7n van anar abans de la ceximbnia de clausura, el 9 d'agost. Aquest mateix dia van marxar un centenar de persones; l'endemh es va fer la sortida massiva: 1.837 persones, i el dia 11 d'agost en van marxar 1.200. Fins l'últim dia, només s'hi van quedar 400 persones.

Just l'endemh, es van iniciar de manera urgent les tasques de desmantellament per poder restablir la circulació de vehicles a l'avinguda d'Olof Palme, que havia quedat interrompuda a causa de la instal4ació de la tanca de seguretat que envoltava la Vila.

El dimecres dia 12 va tenir lloc, com a clausura del període de funcionament de la Vila, la festa de comiat, amb una cercavila protagonitzada per una tuna integrada per membres de la policia nacional, un sopar a l'envelat i un animat ball amb l'orquestra de salsa del pianista Mario Fernández, que va acabar amb un espectacular castell de focs.

1 Mes & 30.000persones convidnclesper Ics empreses patrocinado~cs del COOB92 s'allorjlrmr en els vaixells ancomts al port & Barcelona

E l s hotels seu i els vaixells

L'operació d'allotjament, que en l'etapa de preparació dels Jocs es preveia difícil per l'escassetat de llits disponibles i les redu'ides dimensions de molts hotels, es va resoldre al final de manera més que satisfactbria.

Es va augmentar l'oferta amb l'obertura de nous hotels, per6 també amb altres iniciatives excepcionals: la contractació de vaixells, que es van fer servir com a hotels flotants; la promoció del programa d'allotjament en cases particulars, d'acord amb la Unió Hotelera Barcelona'92, i ,-

l'ocupació dels hotels situats a la zona costanera de l'entorn barceloní. Així, doncs, el balang de l'operació d'allotjament dels diferents col.lectius que van participar en els Jocs va ser molt positiu.

El COOB'92 havia contractat amb el gremi d'hotels de Barcelona la reserva del 80 % de les places existents en hotels de tres o més estrelles de la ciutat durant la celebració dels Jocs. En total, es van reservar més de 15.000 places hoteleres per als dirigents del Moviment Olímpic, alguns jutges i &bitres, representants dels mitjans de comunicació, membres de delegacions governamentals i invitats de les empreses col-laboradores dels Jocs.

Al mes d;juny, coincidint amb les primeres arribades, es van obrir els taulells d'acolliment en els diferents hotels per assegurar l'allotjament de tots els hostes, oferir-10s la informació i els serveis necessaris, i també per vetllar pel compliment de la qualitat pactada. Val a dir que els hotelers, molt motivats, van contribuir a la festa ciutadana amb els elements de senyalització i decoració que van instal-lar en els seus establiments i amb una alta qualitat dels serveis prestats.

L'equip d'allotjament del COOB'92 situat als diferents hotels, als centres d'enlla~ i a la central d'allotjament era integrat per 700 persones, el 90 % de les quals eren voluntaris procedents majoritariament de les escoles de turisme de Barcelona.

I Els hotels seu

L'allotjament dels dirigents de la Família Olímpica (membres del COI, presidents i secretaris generals dels comitbs olímpics nacionals, presidents, secretaris generals i delegats tbcnics de les federacions

internacionals) es va distribuir en tres hotels seu: el Princesa Sofia, el Hiiton i el Melih. Es va disposar de totes les habitacions de i'hotel Princesa Sofia, i del 80 % dels altres dos, com a la resta dels hotels de Barcelona. La capacitat disponible conjunta dels tres hotels era aproximadament de mil habitacions.

A l'hotel Princesa Sofia, es van allotjar tots els membres del COI i els seus invitats, i també els dirigents dels comitbs organitzadors de Seü1'88 i Atlanta'96 i de les ciutats candidates a organitzar els Jocs Olímpics de l'any 2000.

A l'hotel Hilton, residien els representants de les federacions internacionals, els membres de la Comissió Mbdica del COI i alguns dirigents dels comitbs olímpics nacionals. A l'hotel Meli&, es van allotjar altres dirigents dels comitb olímpics nacionals i va ser, també, la seu de Solidaritat Olímpica.

A l'hotel Princesa Sofia, es va reunir la Comissió Executiva i s'hi va celebrar la 99a Sessió del COI. A més, durant els dies dels Jocs, van tenir-hi lloc les reunions diaries de coordinació entre el COI i el COOB'92. En aquest hotel hi havia instal-lades les oficines i el club de mhqueting del COI. D'altra banda, a l'hotel Hilton, s'hi van celebrar les reunions diaries de la Comissió Mbdica del COI.

El Comitb Organitzador va oferir tot el suport necessari a les activitats d'aquests col-lectius: serveis &interpretació simultania sempre en fi-ancbs i anglb i, en el cas de la 99a Sessió, tambC en castell&, rus, arab i japonbs. Als residents se'ls va oferir un servei d'assistents personalitzats, integrat per voluntaris que van fer de guies i acompanyants, i es van posar a la seva disposició cotxes amb xofer.

I Els hotels flotants

Més de 30.000 invitats dels patrocinadors es van allotjar en els deu vaixells que van fer funcions hoteleres al port de Barcelona durant la celebració dels Jocs. A més, van ser molt nombroses les persones que van assistir a les festes i a les recepcions organitzades per aquestes empreses.

A partir del dia 21 de juliol comenqaren a arribar els vaixells, que ocuparien, en ser-

hi tots, els molls de la Costa, de Ponent, de Sant Bertran i de Barcelona. Els primers van ser el Daphne, noliejat per la IBM, i el Berlin, noliejat per Rank Xerox. El dia 22 arribaren el Crystal Hamzony, compartit per Coca-Cola i Mars, i el Royal Viking Sun, llogat a la cadena de televisió nord-americana NBC. Tres vaixells més arribaren el dia 23: el Cunard Princess, llogat per Kodak, Alcatel i Campofrío; el Vistajjord, ocupat pels convidats de Time i Sports Illustrated, i el Seu Goddess 11, noliejat per Seven Sports, d'Austrhlia. El dia 24 atraca el Club Med 1, on s'allotjl la delegació oficial de Franqa, i el Golden Odissey, llogat per Seat. Finalment, el dia 25 de juliol arriba el Seabourn Spirit, de l'empresa 3M.

Entre el 9 i el 13 d'agost van anar abandonant a poc a poc les aigües barcelonines. L'espectacle d'aquests vaixells, especialment a Ia nit, amb una brillant il.luminaci6, atreia milers de persones i enriquia notablement l'aspecte de la faqana maritima de la ciutat.

L'operació de condicionament que va comportar l'estada d'aquests vaixells en aigües barcelonines va ser molt important. Es van haver de retirar milers de contenidors i altres mercaderies emmagatzemades, condicionar els molls, remodelar la zona exterior, reforqar extraordinariament l'enllumenat, construir un sistema d'eliminació d'aigües residuals i instal.lar els més moderns sistemes de seguretat tant als accessos per terra com per mar. Els colors olímpics es van fer servir per a identificar els nous usos dels diferents espais portuaris.

Es van pintar, també, les vies de circulació i les zones d'aparcament assignades a cada vaixell, sense oblidar, tampoc, els senyals de transit, com ara límits de velocitat i stop, per a facilitar la circulació i la seguretat vial.

El transport públic, els taxis i els vehicles dels convidats no tenien accés al recinte, per6 es va muntar un servei d'autobusos que circulaven a intervals regulars i

1 i 4 EIS presidents i els secretaris generals de les fedemcim internacionals i els membres dels comitcs olimpics nacionab es trobaven allotjats a I'hotel Hilton (1 i 4) i a Motel Melid. A cadascun d'ells, hi havia un punt de confirmació de resetves 5 d'infonnació anomenat Hospitaüty desk (1).

2 A I'hotel Rincesa Sofia, a rtbea de la Diagonal, hi van residir els membres del COI, i alld s'establi el Centre d'ticreditacions d'aquest col.lectiu.

3 Laflota olímpica disposava de gairebt 1.700 turismes, que es van destinar al hans ort de emonditats i mem lm defi0I .

5 Els assistents lingüístics de l'olganitzacib olímpica atenien tots els dubtes que els plantejaven.

6 i 7 EI dia 22 de juliol va arribar el tmnsatldntic Crystal Hannony (6), que oeupd, juntament amb el Royal Vilring Sm, el moll de Sant Berhvur Un a l m dels sumptuosos vaixells ancorats al ort fou el Golden 0 L e y (7), ancorat al moil de Barcelona

cobrien tota l'&rea acotada, amb parades o quatre dies, a més de poder assistir a les en cadascun dels vaixells a l'hrea de competicions olímpiques, tenien a la seva serveis i els punts d'accks. disposició un ampli programa cultural i

turístic, afavorit per la proximitat del port Es va dotar tota aquesta &rea de la amb el centre histbric de la ciutat i la infrastructura de telecomunicacions Rambla. necess&ria i de zones d'aparcament per als 500 vehicles destinats al transport dels residents.

Es va muntar un centre de serveis on hi havia des de botigues de records fins als serveis m&dics. El centre estava obert les 24 hores del dia a ple rendiment des de les 8 del mati fins a les 12 de la nit.

Els tinglados del port es van condicionar per a instal-lar-hi les oficines de les diferents empreses i les &rees de recepció d'invitats. Aquesta operació va ser duta a terme per 300 membres de l'Equip792, 250 dels quals eren voluntaris.

El programa diari dels residents va ser organitzat per les diferents empreses amfitriones. Els invitats, en estades de tres

1 Mural del pintor Josep Nieblq ue va cobrir una part & 8 rapnu & l'escola Sant Ignasi, seu &l Camp Internacional & la Joventut.

I El Camp Internacional de la Joventut

Durant dinou dies, del 23 de juliol al 10 d'agost, 497 joves de 18 a 22 anys, de 67 paYsos dels cinc continents, seleccionats pels seus respectius comitb olímpics nacionals, van prendre part en el Camp Internacional de la Joventut (CIJ), organitzat pel COOB'92 amb motiu dels Jocs de la XXVa Olimpíada, tal com ho preveu la Carta Olímpica.

La tradició de celebrar un camp de joventut en el marc dels jocs olímpics es va iniciar el 1912, en els Jocs d'Estocolm: el rei Gustau V de Subcia va convidar 1.500 escoltes a acampar al costat de l'estadi olímpic. Des del 1960, s'ha organitzat un CIJ en totes les edicions dels jocs excepte a Los Angeles784. Des dels Jocs de Mbxic'68, la Carta Olímpica recomana de celebrar un camp internacional de la joventut.

L'objectiu principal de í'edició de Barcelona'92 va ser fer del Camp un espai d'intercanvi cultural i no tan sols un lloc de trobada d'un grup de joves espectadors de les competicions. Per aquesta raó, a més de vetllar per la bona organització de la convocatbria en els aspectes de l'allotjament i l'alimentació, es va donar una gran irnporthcia al programa d'activitats: un programa ampli i divers, encaminat a fomentar el coneixement de la diversitat de cultures presents en el Camp i a potenciar entre els joves el sentiment de respecte i de pertinenqa a la comunitat mundial. En el programa d'activitats, es va tenir en compte la diversitat lingüística, cultural i d'interessos dels participants. La majoria de les activitats es van fer en grups reduTts, i gairebé sempre es podia triar entre diverses ofertes. Els idiomes utilitzats van ser els oficials dels Jocs, tot i que l'anglbs va ser majoritariament la llengua de comunicació. La participació en totes les activitats era sempre optativa i gratu'ita.

Algunes de les activitats organitzades es van obrir a la participació de joves de la ciutat --com les estades a cases de joves-, i d'altres - c o m el fbrum <<Joves, ciutadans del món>> o el Joc de Barcelona- van ser organitzades conjuntament amb el Consell de la Joventut de Barcelona per a potenciar l'intercanvi entre els participants en el Camp i els barcelonins.

I Els participants

La majoria dels participants escollits pels seus comitbs olímpics nacionals respectius eren joves esportistes, i alguns d'elit. La delegació més nombrosa va ser la &Alemanya, amb 45 participants, seguida de la &Espanya, amb 44. Hi van participar 226 noies i 271 nois.

Els voluntaris olímpics, per l'edat que tenien i per la seva implicació en el Camp, s'han de considerar dins el grup dels participants. La convivbncia entre uns i altres va ser molt intensa. Una part dels voluntaris va viure al Camp juntament amb els participants i una part de l'organització; la resta també va compartir amb ells moltes hores, ja que els acompanyaven com a guies per la ciutat i realitzaven feines de suport a les activitats i als serveis. En les respostes a les enquestes que es van fer en acabar el Camp, els joves participants valoraven molt positivament la relació amb els voluntaris, que veien alhora com a membres de l'organització i com a amics.

I Instal-lacions i serveis

El CIJ es trobava a l'escola Sant Ignasi dels Jesu'ites de Sarri&, a Barcelona, condicionada pel COOB'92 com a allotjament i com a espai per a dur a terme les activitats. El recinte té una zona enjardinada molt Bmplia i unes instal-lacions esportives excel-lents.

Els participants s'ailotjaven en habitacions de 8 o 10 persones, a les plantes primera i segona de l'edifici principal, i a la planta baixa hi havia bona part dels serveis.

Els serveis de qub disposaven els joves del Camp eren els següents: alimentació (al menjador o en forma de box-lunch quan participaven en alguna activitat fora del recinte), transport públic per la ciutat i la rodalia, serveis mBdics i un centre jove d'anticoncepció i sexualitat, serveis de recepció (consigna, caixes de seguretat, telbfons d'ús públic, objectes perduts, acolliment de visites), un centre &informació i inscripció a les activitats, instal-lacions esportives (piscina coberta, pista d'atletisme, pistes polisportives, polisportiu cobert, pistes d'esquaix), serveis culturals i de lleure (biblioteca, fonoteca, ludoteca, sala de jocs, jocs informatics, sales de televisi6 i vídeo, bar- granja, bar musical, karaoke, discoteca,

cinema, exposicions), espectacles (teatre, titelles, mim, rock, mhgia), a més d'altres serveis, com ara correus, un petit centre comercial, una oficina de viatges, un autoservei de bugaderia i terminals de I'AMIC.

El Camp tenia també mitjans interns de comunicació: el diari del Camp fet pels mateixos residents, anomenat Camp News (que eis joves trobaven a l'entrada del menjador cada dia en anar a esmorzar), i un circuit propi de televisió que emetia dihriament notícies i reportatges sobre les activitats del Camp.

El Camp va organitzar, també, un servei de recollida selectiva de residus, que eren traslladats als centres de tractament corresponents.

Al mateix recinte del Camp hi havia el centre de recollida dels residus orghnics. Es van separar set materials: paper, olis, vidre, pihstics, piles, matbria orghnica i metalls. Els participants van col.laborar molt activament en el projecte i fou

valorat, molt positivament des d'un punt de vista educatiu.

I Els primers dies del Camp

El Camp va comenqar a funcionar el 23 de juliol amb una festa d'inauguració, en qub va assistir l'alcalde de Barcelona i president del COOB'92, Pasqual Maragall, i on es van presentar les activitats del Camp. Aquestes eren simbolitzades per les cinc mans amb els colors olímpics que componen el seu logotip. El color de cada mi simbolitzava un tipus d'activitat: el blau per a la cultura, el groc per als tallers, el negre per a les festes, el verd per a les excursions, i el vermell per a les activitats esportives.

L'aixecament de les mans, uns inflables gegants, anava donant pas a aparicions inesperades: talleristes que sortien per les finestres de la f a ~ n a , pilotes gegants, focs artificials, una pluja de pilotes de tennis de taula que queia sobre els assistents a la

1 Sala de lleure amb videojocs per als joves residents

2 Els assistents Iingiiistics de I'organització tenien al seu cbmc la rec ei6 i les ofienes del 8 m p . 3 Els oves que assistien al taldr de televisi6 I vídeo van col.laborar en l'emissió dels programes del circuir tancar de televisió.

4 A I'entrada del Cam Internacional de la Jventut es van col.locar cinc mans ge ants inflables amb els cofors olimpics, el símbol del Camp.

5 La música i la gatzara ajudaren a trencar el gel i a m a r un ambient obert i d'amistat.

festa ... Finalment, grups d'animació musical i una paella per a 1.000 comensals donaven peu a una festa molt animada.

Dins de la festa inaugural es va fer la primera pinzellada del mural de 200 m2 de Josep Niebla, obra que va anar prenent cos durant els dies que va durar el Camp sota les mirades de participants i visitants. L'obra, de tematica olímpica, va quedar instal-lada, després del Camp, a l'Estaci6 del Nord, on resta com a record del CIJ i dels Jocs.

L'endema, dia 24 de juliol, gairebé a les cinc de la matinada, uns joves endormiscats perb encuriosits rebien, guarnits amb petits llums fluorescents, el foc olímpic, al pas de la torxa pel Camp.

Els primers dies del Camp els participants es van dedicar a conbixer a fons la ciutat mitjanqant visites organitzades i el Joc de Barcelona, que va conduir els participants per tota la ciutat a la recerca d'una de les mans del logotip del Camp que havia desaparegut.

I EIS JOCS Olímpics

La diversitat d'expectatives dels participants en arribar al Camp convergia en un punt comú: veure els Jocs Olímpics. Molts dels joves arribaven amb la delegació &esportistes del seu país, amb el mateix uniforme i amb l'excitació de participar directament en uns jocs oiímpics.

El 25 de juliol, els joves del Camp van poder presenciar la cerimbnia &obertura dels Jocs: els caps de delegació des de I'Estadi i la resta des de la pantalla gegant instablada al Palau Sant Jordi, on també hi havia els esportistes abans de desfilar a l'Estadi.

L'assistbncia a les competicions dels Jocs va ser, sens dubte, l'activitat més multitudinhria del CIJ. Cada jove va poder assistir gratuitament a una mitjana de nou competicions, en aiguns casos en combinació amb alguna altra activitat del Camp, com ara sortides guiades a la ciutat o excursions a altres indrets de Catalunya.

El 9 d'agost, dia de la cerimbnia de clausura, un centenar de participants va poder contemplar aquest acte des de 1'Estadi; la resta ho va fer des de la pantalla gegant del CIJ o des de la Vila Olímpica, ja que els joves del Camp estaven convidats a la festa de comiat que s'hi va celebrar aquella nit.

I Els joves, ciutadans del món

La realitat internacional, la joventut, l'olimpisme o l'ecologia van ser alguns dels temes que, amb el suport d'exposicions, projeccions cinematografiques i conferhcies, es van debatre en el fbrum <<Joves, ciutadans del m6n>>, inaugurat el 26 de juliol pel president de la Comissi6 Europea, Jacques Delors.

Tot i la baixa participació que hi va haver, aquest fbrum feia explícita la línia general del Camp: refor~ar la conscibncia de comunitat mundial, dur a terme un

veritable intercanvi cultural i descobrir la interdependhncia de les diverses zones del m6n i la ineludible necessitat de cooperació.

Una xerrada amb un dels assistents a la Cimera de Rio, la visita al Centre Abraham i una taula rodona amb Amnistia Internacional i altres entitats de cooperaci6, van ser algunes de les activitats emblemhtiques d'aquest fbrum.

114 A la festa in tedfuml ue es va celebrar el dia 30 & juli04 mda pa& va organitrar un petit estand amb els seus pmdbctes o vestia típica, com ara els npm tants &I J 6 ( I ) i de zzfrica cmm"P(4).

I Uns dies d'intensa activitat

A partir del 27 de juliol, els joves del Camp van poder triar entre una variada oferta de tallers que els permetien de conbixer activitats tan diverses com construir instruments musicals, compondre mSlsica per ordinador, fer mhgia, integrar-se en una orquestra, practicar l'enologia o la gastronomia en els tallers de tast de vins o de cuina d'arreu del món, aprendre baus de sa16 i endinsar-se en la practica dels mitjans de

2 i 3 Els cants i els balls dels pafsos representats al Camp van animar la festa intercultumL

comunicació en els tallers de fotografia, premsa, televisió i vídeo.

Cada mati, a les 8, comenqaven les sessions de gimnhstica (tai-chi, aerbbic, danses africanes, etc.), els circuits de footing i els itineraris amb bicicleta. Els primers dies, la participació va ser nombrosa, perd a mesura que la son va comenqar a pesar, les instal-Iacions esportives es van utilitzar més durant el dia, per omplir les estones lliures i passar una bona estona. Les instal-lacions més sol-licitades van ser les pistes d'esquaix i la piscina.

Les diades interculturals del 29 i 30 de juliol van permetre intercanviar una amplia mostra de la gran diversitat de cultures presents en el Camp.

La tarda del dia 29, una estesa de bitlles, pilotes, cordes i altres materials convidava els joves a practicar esports authctons de l'estat espanyol i d'arreu del món. Dins d'aquest acte, Iñaki Perurena, famós

aixecador de pedres basc, batia un rkcord mundial en aixecar set vegades en cinc minuts una pedra de 250 kg. Per recuperar forces, aquest dia el menjador oferia un sopar especial, compost per diferents plats típics de les diverses comunitats autbnomes espanyoles.

El dia 30, les delegacions passaven la tarda disposant pbsters, artesania i mil coses a l'estand de la fira intercultural que els pertocava, i preparaven també l'actuació a l'escenari. Al vespre, el Camp havia esdevingut una barreja abigarrada de$rajos, colors, músiques i ambients. Durant quatre hores, les delegacions van mostrar els seus estands i les seves actuacions a tots els assistents.

La participació de les delegacions en les diades interculturals va ser molt bona. En alguns casos, i'esforq previ de preparació havia estat considerable. Les diades interculturals van donar cohesió al Camp com a grup humil, els joves tenien la impressió d'haver-se donat a con&ixer i

d'haver conegut la resta de cultures presents al Camp.

I Conhixer Catalunya

Un dels objectius del Camp era donar a conkixer als seus participants la cultura, la histhria i l'entorn natural i paisatgístic de Catalunya.

Els joves del Camp van poder conbixer les institucions catalanes d'autogovern i van ser rebuts pel president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i pel president del Parlament de Catalunya, Joaquim Xicoy.

Del 31 de juliol al 2 d'agost, el Camp va fer un parkntesi en les seves activitats habituals per oferir deu itineraris diferents de tres dies de durada, que van permetre visitar alguns dels indrets més representatius de la Costa Brava, els Pirineus, el delta de 1'Ebre i el Montseny, mitjangant un ampli ventall d'activitats.

A més d'aquestes excursions, i amb la mateixa intenció de donar a conkixer la realitat catalana, els joves del Camp van poder pendre part en els actes de la festa major de Vilanova i la Geltrú i veure de prop algunes de les tradicions populars catalanes, com ara els castellers o els gegants i els caps grossos.

El 7 d'agost van participar en la Trobada Juvenil de Montserrat, una festa centrada en la música i el color que, en perfecta sintonia amb la llarga tradició d'acolliment de l'abadia benedictina, va servir de marc per a fer públic el manifest que s'havia redactat per donar a conbixer les conclusions del fbrum: <<Som joves ciutadans d'un món divers. Tenim un somni: un món activament compromks contra la injusticia, la violbncia i els desequilibris. Tenim un repte: trobar mitjanwt el dideg i la tolerbcia valors comuns que fonamentin la convivkncia i que, alhora, respectin la diversitat de les persones i dels pobles.>>

Aquesta trobada, en qub també va participar una representació de joves

1,2,415 El coneixement de Cataiun a va centrar una part de i s activitats dels joves del Camp. En aquest marc es va fer una Trobada Juvenil a Montserrat. Després d'una diada plena d'activitats excursionistes i culturals, cap al tar4 es va fer una festa ae ringuC com a punt centra? un cor*oe, amb la pm2ncia de diables (2) i d m a (4 i 5).

3 En un dels itinerarisper descobrir Catalunya, centrat en la plana de I'Empordd i la Costa Bmva, es van visitar les rui:nes de la colania grega i romana d'Empiries.

6 i 7 La companyonia que hi hagu6 entre els participants en el Camp Internacional de la Joventut va ser fonamental per al seu bon funcionament.

8 EI darrer acte del Camp va ser un sopar de germanor

e es va er als jardins de Escola d n r Ignasi

d'arreu de Catalunya, es va cloure amb una cercavila i un animat sopar.

I L'hora dels adéus

L'endemh de la clausura dels Jocs, amb la desinflada de les mans que s'havien enlairat en la festa d'inauguració, al so de l'himne del Camp Internacional de la Joventut compost pels mateixos participants i en un ambient festiu, es va acabar el Camp. L'intercanvi d'adreces, les dedicatbries en samarretes i obsters i els comiats hi van afegir la nota emotiva.

Abans de deixar el Camp, els joves participants van poder contestar una enquesta valorativa. Es van recollir 460 qüestionaris i, sobre 7 punts de m k a valoració, el CIJ va rebre una puntuació mitjana de 5,35. L'aspecte considerat més profitós de la seva participació van ser les relacions personals, seguit dels Jocs Olímpics i el coneixement de Barcelona i Catalunya.

Respecte als Jocs, un 51% dels joves va considerar superades les expectatives que s'havien fet, un 35,2% les va considerar satisfetes i un 13,8% va considerar que no s'havien complert del tot.

1 As ecre de la sala de treball I Introducció de fcentre principal de Premsa (CPP). Uns 600 professionals & la

El Comitb Organitzador va oferir un sbrie comunicacid van poder fer- de serveis als participants i altres ne ús alhora era la ~0l.lecti~s involucrats en els Jocs, per tal confecci6 de fes seves crdniques de facilitar les seves tasques, en la seva

arribada i durant la seva estada a Barcelona. Els mitjans d'informació, les agbncies de premsa, els periodistes i els fotbgrafs van disposar del Centre Principal de Premsa (CPP), i les cadenes de televisió i radio del Centre Internacional de Radio i Televisi6 (CIRTV).

Olímpica, molt a prop del centre de la ciutat i ben comunicat amb la resta d'instal-lacions esportives i amb els diferents allotjaments reservats als mitjans de comunicació, el seu emplasament fou ideal per als professionals de la premsa escrita, grafica, de la radio i la televisió acreditats. Tot aixb. la auantitat i la , I

qualitat dels equipaments i serveis i la il-lusió de les més de 5.000 persones que el gestionaven, van fer del complex del CMC una experibncia única i un gran centre de comunicació del segle XXI.

L'acolliment i l'acreditació de la Família Olímpica es van dur a terme en diferents punts, estratbgicament distribuyts, i també es va habilitar un local per a la venda d'entrades al públic.

Així mateix, va haver-hi uns centres que proporcionaven serveis de transport, de logística, de protocol, de seguretat, d'assistbncia mbdica, d'informatica, de suport al manteniment constructiu, de suport a la tecnologia, de reserves d'allotjament i de publicacions. Aquests centres, anbnims, lluny de les pistes de competició i dels escenaris de la gran festa ciutadana. van ser una vart molt important de l'estruct&a operativa del COOB'92 i hi van treballar un 25% de les persones de 1'Equip792.

I El Centre de Mitjans de Comunicació

L'bxit dels Jocs de Barcelona'92 va ser també l'bxit de la comunicació. Mai cap altre esdeveniment, esportiu o de qualsevol altra mena, no havia aconseguit una cobertura informativa (més de 12.000 professionals de la informació acreditats) i una audibncia televisiva (3.500 milions, en moments puntuals) d'aquestes proporcions.

Aquest bxit sense precedents va ser possible gracies als serveis del Centre de Mitjans de Comunicació (CMC), que va aplegar el CPP i el CIRTV. Una veritable macrociutat de la comunicació, que per primera vegada en la histbria olímpica, va situar, en un mateix recinte, tots els serveis posats a la disposició dels professionals de la comunicació acreditats.

Amb els seus gairebé 100.000 m2, el complex del CMC doblava en superfície l'espai que Seül'88 va dedicar a totes dues instal4acions. Situat en el recinte de la Fira de Barcelona, a 1 km de 1'Anella

I El Centre Principal de Premsa

El cor de l'activitat dels periodistes i fotbgrafs va ser el CPP. Ocupava una superfície de 50.000 m2 i 2.000 persones s'ocupaven de la seva operació. Es va disposar només de dos mesos, maig i juny, per a condicionar el Palau de Congressos (reservat als serveis comuns: taulell d'informació, consigna, centre de transports, sala de treball, sales de conferkncies, centre de documentació, centre de visionament, Diari Oficial i Agbncia Qlímpica), el Palau Firal (oficines de lloguer d'agbncies i peribdics, laboratori oficial i altres serveis fotografies) i la plaga de 1'Univers i el Palau núm. 1, destinats a la restauració i l'esbarjo dels representants dels mitjans de comunicació i a magatzem.

El CPP va romandre obert dia i nit, de 1'11 de juliol al 12 d'agost. Vuitanta-nou línies de transport programades permeteren a la premsa acreditada un desplasament rhpid i cbmode a les diferents instal4acions de competició o al seu allotjament a les viles dels mitjans de comunicació (Montigalh i la Vall d'Hebron) i als hotels oficials.

A la sala de treball, condicionada perqub 600 persones hi poguessin fer la seva feina al mateix temps, la premsa acreditada tenia 100 terminals AMIC i 24 DOCUMENT, 128 monitors de televisió on podien sintonitzar-se 40 canals diferents i 4 pantalles gegants, 250 telbfons especials per a ells, a més de casellers de resultats, plafons informatius i tblex. Al locutori oficial, situat al costat de la sala, es van condicionar a més a més, 50 cabines telefbniques i 35 faxos. La concepció d'aquesta sala va permetre cobrir totes les necessitats dels informadors acreditats, des de l'inici de la notícia fins a la seva retransmissió. Els dos centres de reprografia van fer un total de cinc milions de cbpies de resultats i

notícies, és a dir, unes 22 tones de paper, que va ser reciclat posteriorment.

A les dues sales de conferbncies, amb capacitat per a 1.200 i 400 persones respectivament, es van celebrar 175 conferbncies en sis idiomes. El centre de documentació, expenencia inbdita en uns jocs d'estiu, va aplegar 700 publicacions diferents i va ser també el punt de distribució del Diari Oficial dels Jocs i dels llibres de resultats de les diferents competicions esportives. El centre de visionament enregistra en vídeo 1.750 hores de competiciones esportives i les seves cabines van atendre més d'un miler de consultes.

L'Agbncia Oiímpica va ser una més de les aportacions qualitatives del COOB'92 als Jocs de Barcelona 92. El seu personal, format per 157 redactors i 77 traductors, va facilitar a la premsa acreditada més de cinc mil notícies en quatre idiomes mitjanqant el sistema informiitic AMIC, volum informatiu sense precedents en la histhria olímpica, que va tenir 1,5 milions

de consultes. Situada al CPP, 1'Agencia Olímpica tenia redaccions estables en tots els centres de premsa de les instal.lacions de competició. Unes "Normes basiques de redacció i edició", Ebre d'estil de l'Agbncia escrit especialment per a l'ocasió, van permetre un tractament coherent dels continguts informatius.

Una altra de les aportacions informatives dels Jocs van ser les 7.000 biografies d'esportistes, el triple de les disponibles a Seii1'88, que els professionals de la comunicació també van poder consultar.

Al Palau Firal es van condicionar 12.000 m2 per a les 128 oficines de lloguer, moltes de les quals amb laboratori, de les agencies i els perihdics de 23 pdisos que prbviament les havien contractat. Cada oficina, de dimensions entre els 750 i els 28 m2, es va instal.lar a la mida de l'usuari, respectant les necessitats de cada rnitjh.

Amb els seus 1.860 m2 i una capacitat de revelatge de 1.410 rodetshra, el laboratori oficial ates per Kodak va revelar uns

1 Un &Is estan& situats a la plaga de I'Univers, a l'area de serveis comuns del CPP i el Centre Internacional de R W o i Televisió (CIRTV).

2 Cent terminals del sistema d'informacid per a la Família Olím ica AMIC van ser inrtal*fats al CPP.

3 Taula de treball d'una aghcia informativa japonesa.

4 Milers i milers de rodets foren revelats durant els dies de Jocs Olímpics.

5 Vista exterior, des de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, del recinte del Centre de Mirians de Comunicació, inclora el CPP i el CIRTV.

cinc milions de fotografies i va reciclar els milers de litres de residus químics procedents dels diferents laboratoris.

El servei de missatgeria fotogriifica va transportar més de 50.000 rodets entre les diferents instal-lacions de competició i el CPP i va fer més de 2.000 viatges. El servei urgent i gratuit d'embarcament fotogruic va permetre enviar 25.000 rodets a tot el món. El servei de photo- finish va facilitar gratuytament fotografies a periodistes. El servei especial per a paysos en vies de desenvolupament va repartir milers de fotografies entre els representants de la premsa dels parsos que no disposaven de fotbgrafs acreditats en els Jocs.

Els serveis de la p1ac;a de I'Univers i del Palau núm. 1 garantien, sense haver de sortir del recinte de treball, la cobertura de les necessitats biisiques dels professionals dels mitjans de comunicació acreditats. Cinc restaurants, set cafeteries, una pastisseria, una floristeria, una botiga de productes llicenciats, un quiosc de

premsa, un centre mkdic de primers auxilis, a més d'un servei de missatgeria privat situats en el Palau de Congressos, van permetre als usuaris del CPP i del CIRTV una gran autonomia de moviments i van contribuir a millorar la seva qualitat de vida quotidiana durant els Jocs.

Més enllii de la seva funció com a instal-laci6 prbpiament dita, el CPP va ser també un eficac; centre de suport de la xarxa de 42 centres de premsa escampats arreu de la geografia olímpica. Gestionats durant els Jocs per unes 2.000 persones, els centres de premsa van facilitar als periodistes el seguiment de les competicions des de les 12.000 posicions de tribuna, 5.700 de les quals amb pupitre.

Les sales de treball dels 42 centres tenien una capacitat de 4.000 places, i a les sales de confergncies, amb una capacitat total de 4.200 persones, es van celebrar 230 conferbncies de premsa en quatre idiomes. Treballar en els centres de premsa -rebre informació, elaborar-la i

transmetre-la- fou més cbmode que mai gracies als equipaments posats a l'abast de la premsa acreditada: 362 terminals AMIC i 244 DOCUMENT, 620 TMT- Press i 398 cabines telefdniques en locutoris. Dels pupitres estant, els periodistes podien seguir les competiciones a través del monitor de televisió, rebien capies en paper de les notícies i els resultats, i podien transmetre als seus mitjans, via telkfon, les crbniques escrites amb el seu ordinador personal. El resum d'aquests serveis és obvi: la premsa escrita va apropar el seu temps de producció al dels professionals de la radio i la televisió.

El repte va ser superat amb escreix. Els mateixos periodistes van ser els qui es van desfer en elogis: el 82 % dels periodistes enquestats van dir, simplement, que es tractava del millor centre de premsa de la histbria.

El Centre Internacional de Radio i Televisió

Amb els seus 45.000 m2, el doble que a Seül'88, el CIRTV de BarcelonaY92 va ser, durant els Jocs, el centre de producció de programes de TV més gran del món. El CIRTV era el principal centre de treball dels radiodifusors, col.lectiu format pels 7.948 professionals de les organitzacions que havien adquirit els corresponents drets a utilitzar les imatges dels esdeveniments olímpics produi'des pels 3.100 membres de l'equip de RT0'92. Al CIRTV es rebien les imatges i el so de totes les competicions, l'anomenat senyal internacional realitzat per RT0'92, per a la seva posterior difusió i distribució mundial.

En aquest recinte, annex al CPP i dotat de la tecnologia més avan~ada en el camp de la comunicació, es van instalmlar, amb RT0'92, les 140 cadenes de radio i televisió acreditades, en espais que anaven dels 8.000 m2 de la cadena

1 El CIRTV (Znternational Broadcasting Center en angI2s) era el centre de producci6 de programes de rddio i televisi6pr a totes les cadenes amb dret a utilitzar les imatges del Jocs. A la fotogra a, els accessos al CIRTV del carrer de Lleida.

2 Aspecte de I'activitat diclria al CIRTV, on treballaren gairebé 8.000 professionals.

3 Seu de ka Rddio Televisió Olimpica'92 al CIRTV, punt de rebuah de totes les imatges captades a les diferents instal-lacions olímpiques.

nord-americana NBC als 20 m2 de les organitzacions més modestes, com la majoria de les petites emissores de rhdio. Cadascuna d'elles, segons les seves possibilitats i els seus requeriments, realitzava des d'aquestes dependkncies la seva prbpia programació unilateral per a l'audihcia dels palsos respectius.

Els radiodifusors, a més de les seves prbpies instal-lacions, tenien al seu abast tot un seguit de serveis comuns, després d'haver-ne fet la reserva a l'oficina de booking de RT0'92. Destaquem-ne els estudis de rhdio i televisió, les cabines d'editatge i postproducció i les anomenades cabines off-tube, des d'on es podien fer els comentaris d'una retransmissió en directe sense haver-se de desplaqar fins al lloc de competició.

Tota una drie de serveis que van poder proveir, sobretot les organitzacions menys dotades de mitjans, de la infrastructura necesshia per a cobrir els seus requeriments.

Els radiodifusors disposaven també d'altres serveis complementaris al mateix CIRTV: tallers de reparació d'equips, venda de bateries, lents de chmeres, cables, etc. A l'oficina de booking de Telefónica-Retevisión podien reservar enilaqos i satklelits, i per fer-ne el pagament tampoc no calia sortir del recinte. La resta de serveis complementaris (restauració, sanitat, esbarjo, etc.) estaven a la seva disposició a la veiha plaqa de l'univers, nexe d'unió amb el CPP.

Un aspecte de gran interks dins el CIRTV va ser la informació en el seu sentit més ampli dins del context olímpic, i molt especialment la que afectava d'una manera directa la transmissió de programes, com ara les modificacions en el calendari de competició. La informació puntual dels resultats i de les notícies elaborades per I'Agkncia Olímpica era garantida pels 50 terminals AMIC, els 50 DOCUMENT i les 30 fotocopiadores instalalades en els passadissos del CIRTV,

i el centenar de terminals de cadascun d'aquests sistemes informhtics instal4ats a les diferents oficines dels radiodifusors. A més a més, el centre de reprografia va distribuir en els casellers de recepció més de dos milions de cbpies de resultats i llistes de sortida.

La informació que afectava directament la transmissió de programes es canalitzava a través del Diari d'operacions i de l'emissió de comunicats, 163 en total. El Diari d'operacions es va comencar a editar el 20 de juliol. Els seus 700 exemplars es distribufen dihriament, a les 22.00 hores, per totes dels oficines del CIRTV.

El contacte entre l'organització (RT0'92) i els radiodifusors acreditats era fluid i constant. El 12 de juliol es va convocar el primer OBAC Meeting, reunió a la qual assistien els representants de les unions de radio i televisió amb drets de retransmissió. Aquell dia es van establir l'operativa i l'agenda dih-ia vigents durant

els Jocs. Es va fixar les 15.00 hores com a termini diari per fer les reserves de booking de I'endemh, mentre que els OBAC Meeting tindrien lloc a les 16.00 hores, i una hora més tard els World Broadcasters Meeting, reunió aquesta última a la qual podien assistir representants de totes les cadenes de radio i televisió acreditades.

El CIRTV va entrar en ple funcionament 1'1 de juliol, dia en qub RT0'92 obria a les cadenes de rhdio i televisió acreditades els serveis bhsics del CIRTV: l'oficina de booking, el servei d'arxiu Budio-visual i totes les facilitats tkcniques. Aquell matí, la cadena japonesa NHK emetia el primer programa des del control de RT0'92 i el feia arribar, mitjan~ant la xarxa terrestre d'enllaqos, als seus estudis de París. L'endemh, 2 de juliol, la NBC va comencar les emissions via satbl-lit. I el 20 de juliol, la RT0'92 va fer la seva primera retransmissió en directe: l'acte inaugural de la 99a Sessió del Comitb Olímpic Internacional.

1 Telefiniea, juntament amb Retevisión, va organitzar, al mateix CIRTV, la reserva d'enllagos i satPI-lits.

2 Punt d'informació per a la Fa ília Olímpica iristal-lat a lqrea Olímpica de I'Aeroport de Bareelona.

3 Amobada a Barcelona de la delegació xinesa. A la fotografia, es eren, amb I'equipatge, Autocar que els duria a les diferents resid4ncies

4 Moment de I'am'bada a Barcelona de I'es ortista Mim& Burie, ~ d s n i a - Henegovina

Després de quatre anys de planificació, tot era ja a punt per al gran repte dels Jocs de Barcelona'92. Cinc-centes cimeres i cinquanta unitats mbbils van assegurar la cobertura televisiva de l'arribada de la flama olímpica, de les cerimbnies d'obertura i clausura, de les diferents competicions esportives i d'altres esdeveniments olímpics, amb un total de 2.850 hores de producció de televisió en directe i 80 hores de resums enregistrats, per a la difusió de les quals es van utilitzar 50 canals de sat&l.lit. Els radiodifusors acreditats disposaven de 1.500 posicions de comentaristes a les diferents instal.lacions olímpiques.

Durant els Jocs, el CIRTV va ser I'escenari on es va presentar el projecte de televisió d'alta definició (HDTV), que es gestava des de feia sis mesos. Amb el suport de la Comunitat Europea, es va piesentar en societat Barcelona 1250, la televisi6 del futur, projecte que, liderat per RT0'92 conjuntament amb RTVE, Retevisión i PESA, posava en mama un

equip de més de 300 persones i 50 cimeres, per transmetre en directe proves de nou esports, a més de les cerimbnies d'obertura i clausura. La nova experikncia va oferir un total de 250 hores de programació que van ser seguides a través de les 1.000 pantalles de HDTV distribu'ides per tot Europa.

I L'acoiiiment a la Famjiia Oiímpica

L'organització va preparar una operació d'acolliment a la Família Oiímpica per tal de facilitar-li l'arribada a la ciutat i als punts d'allotjament. L'objectiu era que, només arribar, els participants entressin en contacte amb l'organització, se sentissin acollits, se'ls ajudés en els t r h i t s d'entrada al país i en les darreres gestions necessaries per participar als Jocs (reconfirmació de l'allotjament, darrers pagaments i acreditació). Des del punt on eren acollits se'ls facilitava transport fins a l'hotel o la vila assignats. El COOB'92 tenia equips d'acolliment a l'aeroport de

Barcelona, al de Girona-Costa Brava i al de Madrid i puntualment va desplaFar recursos a les estacions principals de trens de Barcelona.

L'aeroport de Barcelona, atbs que la major part de la Família OIímpica arribaria a la ciutat per aquest punt, va cedir temporalment un espai de 6.000 m2

situats entre la Terminal A i la Terminal B, que es va anomenar Brea olímpica, on es va instal-lar un centre d'acreditacions i altres dependsncies i oficines. Hi havia, també. un centre d'atenció als VIP. la sala de protocol olímpic, on les arribaven directament des de l'avió i hi podien passar el control d'irnmigració i acreditar-se.

L'Brea olímpica va donar servei des de 1'1 de juliol fins al 15 d'agost a quasi 40.000 persones, tant d'arribada com de sortida. L'activitat, perb, va ser molt desigual: les arribades es van concentrar molt en la setmana prbvia als Jocs, fins al punt que els dies 22 i 23 de juliol van arribar prop de 5.000 persones; les personalitats

olímpiques van arribar majorithriament, unes 700, el dia abans de la cerimbnia d'obertura. Per contra, el personal de rBdio i televisió i part de la premsa va arribar amb més antelació. El COOB'92 volia que I'acolliment fos alhora cordial i eficag. Aixb es va aconseguir, sobretot, gracies a l'actitud dels voluntaris que acompanyaven els membres de la Família Olímpica durant la seva estada a l'aeroport, els ajudaven en tots els trBmits i procuraven que la seva estada hi fos breu i agradable. Unes 600 persones, entre responsables i voluntaris, van treballar a l'hrea olímpica.

Pel que fa a l'operació de sortida, es va preveure una gran concentració de gent el dia 10 d'agost. Aixb preocupava les autoritats de l'aeroport, les quals, juntament amb l'organització olímpica i les companyies acries, van organitzar un seguit de mesures que van fer que el dia 10 d'agost, tot i que se superessin els rbcords de moviments d'avions i passatgers, no fos un dia especialment conflictiu. L'aeroport de Girona-Costa

1 i2 Parada d'autocars a l'aeroport. L'activitat de la gota de transports es va concentrar, pel ue fa a Iyaeroport, els &es immediatament anteriors i posteriors als Jocs

3 Aspecte de I'interior de I'aero ort en el moment de l'arrifda de la delegacid cubana.

4 i 5 Centre d'acreditacions situat a la p lap d'Espanya, a lfArea de Monrjufc Aquest fou un dels quatre centres d'acreditacid instal-lats a Barcelona, a més dels muntats a Banyoles i a la Seu d'urgell.

Brava, normalment amb una densitat de transit molt baixa, va experimentar una notable activitat, cosa que representa també un rbcord histbric.

Les grans delegacions van disposar d'un control d'immigració especial de sortida per tal que accedissin directament a la Terminal A de l'aeroport de Barcelona i també van poder facturar abans l'equipatge, que va anar directament als avions des de la mateixa Vila Olímpica. Una altra mesura que va ser presa per l'administració del control aeri era la que donava prioritat als vols que sortien.

I Les acreditacions

La magnitud del fenomen esportiu i social que signifiquen els Jocs és tal que la prbpia cultura olímpica va incorporar, ja fa temps la tradició del procediment de l'acreditació com a document d'identificació, tant per als membres de l'organització com per al col-lectiu de la Família Olímpica, que engloba

esportistes, tbcnics, jutges i arbitres, directius olímpics, federatius i representants dels mitjans de comunicació. El procés d'acreditació es va iniciar al marg del 1992 per al personal de l'organització i les empreses de serveis, en unes instal-lacions habilitades temporalment. Perb no va ser fins al juliol que, en obrir els sis centres d'acreditació, es van produir els m&xims volums d'emissió d'acreditacions. Es van acreditar unes 130.000 persones entre totes les categories. El grup més voluminós era el format pel personal d'operació, seguit pel de delegacions esportives (esportistes i acompanyants) i el de mitjans de comunicació.

Com que l'acreditació era un requisit indispensable per entrar a les instal-lacions i accedir als serveis que el Comitb Organitzador havia posat a disposició de la Família Olímpica, els centres d'acreditació eren practicament el primer punt de contacte que aquesta tenia en arribar a Barcelona.

Per facilitar aquest trgmit, els centres d'acreditació es van situar a la vora d'on es produla concentració de membres de la Família Olímpica. A Barcelona es disposava de quatre centres: a l'aeroport, per aprofitar l'arribada massiva per aquest punt; a la Vila Olímpica, per atendre les nqcessitats dels esportistes i els tkcnics; a 1'Area de Montju'ic, per als mitjans de comunicació i el personal d'organització, i a 1'Area de la Diagonal, per als convidats i les personalitats. A més, també hi havia dos centres a la Seu d7Urgell i Banyoles, que atenien tots els col.lectius que s'hi allotjaven. L'aflukncia de persones al centre moltes vegades era en grups nombrosos. L'arribada de delegacions senceres d'un cornit6 provocava concentracions puntuals a les corresponents sales d'espera. Era curiós veure el mosaic de colors que dibuixaven els uniformes oficials i les diverses formes de vestir, fruit de les diferents cultures.

Lbgicament, la major activitat es va produir els dies previs a l'inici dels Jocs.

Aixb va ser degut al fet que les arribades a Barcelona es concentraven prkticament durant la darrera setmana, i m6s concretament els quatre darrers dies (del 22 al 25 de juliol). De fet, a Barcelona, dels 130.000 acreditats, el 93 % ho estava abans de la cerimbnia inaugural. Ara bé, l'activitat va continuar durant tots els Jocs i com a ankcdota direm que el dia de la clausura encara va acreditar-se una quarantena de persones.

I Les entrades

Al juny del 1992 es va obrir al públic un centre situat a la part alta de la ciutat per vendre les entrades disponibles i, durant els Jocs, van poder adquirir-se a les instal-lacions de competició corresponents.

La venda d'entrades es va comensar amb més d'un any d'antelació i, encara que inicialment el públic sols es va decidir a comprar les localitats per a aquells esdeveniments de més demanda, a poc a

1 i 2 Al Centre de distribuci6 d'entmdes se% van poder adquirir amb antelaei6 per a les competicions esportives.

3 La sim 6 t h imatge del Cobi Anava la benvinguda al Centre de distribucid d'entrades

4 Els voluntaris en les tar ues de seguretat dels contro8 d'accessos a les intal-lacions.

5 L'Hospital del Mar, que esdevingué Hospital Olímpic, va atendre les necessitats sanitdries que no podien ser resoltes a la Vila i analittri les mostres de control del dopatge.

poc el mateix interbs de les competicions i l'eufbria olímpica van superar totes les previsions i el públic va acabar omplint les instal-lacions (en el 86 % de les sessions es van exhaurir les localitats).

1 Els serveis mbdics

El Centre Mbdic Coordinador, situat a la seu de la Creu Roja de Barcelona, va coordinar la globalitat dels serveis mbdics i va assumir les funcions de suport a les instal.1acion.s de competició i dotjament i la coordinació assistencial amb 1'Hospital Olímpic, els hospitals de les subseus, la Policiínica de la Vila Oiímpica i els centres de primers auxilis de totes les instal-lacions. També va gestionar directament el transport sanitari amb una flota d'ambulhcies cedides per la Creu Roja.

Va actuar d'enllaq, coordinació i suport de la Comissió Mbdica del Comitb Olímpic Internacional, per a la supervisió i el seguiment del procés del control del

dopatge i la coordinació amb els metges dels diferents comitbs olímpics nacionals i de les federacions internacionals.

El Centre Mbdic Coordinador rebia els requeriments per a qualsevol tipus d'emergbncia sanithria i, segons la urgbncia i la gravetat, es decidia el tipus &actuació. El volum de l'operació de 1'Assistbncia Sanithria dels Jocs es pot avaluar fhcilment amb les dades globals de les actuacions realitzades, que en total van ser 15.552. Als centres hospitalaris van ser ateses 498 persones i a 1'Hospital del Mar de Barcelona, que era lYHospital Olímpic, van ingressar un total de 69 pacients.

El nombre de mostres del control del dopatge recollides va ser de 1.873, de les quals cinc foren positives.

I La seguretat I La meteorologia

L'operatiu de la seguretat olímpica, on eren presents totes les forces i els cossos de seguretat de 17Estat, de l'administració autonbmica catalana, de la Guhrdia Urbana de Barcelona i de les policies locals, fou comandat per un Centre de Coordinació (CECOR), situat a la zona del Poblenou, dotat dels sistemes més moderns per a la centralització i el tractament de la informació.

La seva comesa era analitzar situacions, prendre decisions extraordiniries i coordinar les actuacions dels 65 centres de seguretat existents.

Policies nacionals i guhrdies civils; mossos d'esquadra i policies locals; marins, aviadors i soldats; bombers, membres de protecció civil i de la Creu Roja; voluntaris, vigilants jurats i personal del COOB, membres de seguretat de la Casa Reial i de governs estrangers, tots van treballar braq a braq per demostrar que l'actuació coordinada és possible i eficaq.

El Centre Meteorolbgic de Barcelona, dependent de 1'Instituto Nacional de Meteorologia, va acollir, durant els Jocs Olímpics, el Centre Meteorolbgic Olímpic. S'hi coordinava tota la informació meteorolbgica que interessava a l'organització i es canalitzava per tal de fer-la arribar a l'usuari.

Els punts d'observació distribu'its arreu de Catalunya i que proporcionaven les dades eren els següents: 8 observatoris amb personal, 25 estacions automitiques, una estació de ridio-sondeig, un radar meteorolbgic, una boia meteorolbgica i oceanogrhfica, dos vaixells meteorolbgics i oceanogrhfics i un correntímetre. A més, hi havia tota la xarxa meteorolbgica catalana, uns cent punts d'observació, també amb contacte amb el Centre, i les imatges del sati?l.lit Meteosat, que arribaven cada mitja hora. La informació, un cop treballada, era introduYda a la xarxa informiitica del servei d'informació (AMIC), per a ús de la Família Olímpica.

1 Ai Cenhwe Meteoml&gic, situat al costat del Port Olím ic, era des d'on es coodnaven les dades que fornien les informacions requerides per a la prdctica de la vela.

2 El Centre de Coordfnaci6 (CECOR), instal-lat al barn' del Poblenou, centralitzava tota la informació n e c d r i a per al dispositiu de seguretat del Jocs.

3 .415 La flota de transports disposada per la organitzacid comprenia turismes, microbusos i autocars que assegumren tots els desplapments de la Família Olímpica.

Un esport, la vela, va tenir una informació prbpia i específica amb un equip que va desenvolupar les seves tasques al Centre Meteorolbgic situat a la Vila Olímpica, al costat del Port Olímpic. TambC altres esports, com ara l'atletisme, van necessitar suport per accedir a diferents parhetres meteorolbgics imprescindibles per a la confecció dels resultats.

I Els serveis de transport

La mobilitat del col-lectiu de la Famíiia Olímpica des de la seva arribada a Barcelona fins a la seva marxa i tota la seva activitat durant la celebració dels Jocs van ser coordinades des del Centre d'operacions del Transport (COT), en estreta col~laboració amb el Centre de Control de Trhsit municipal i la Prefectura de Trhsit.

La magnitud de I'operació queda significada pels mks de dos milions de passatgers que van ser transportats en els

vehicles oficials de l'organització durant els Jocs i amb els quasi set milions de quilbmetres recorreguts per la flota olímpica, que equivaldrien a més de cinc viatges d'anada i tomada a la Lluna o a cent voltes a la Terra.

Per a aquest servei es van fer servir 675 autocars i 1.590 turismes i 423 microbusos de les marques SEAT, Audi i Volkswagen, es va disposar de set grans espais per a l'estacionament i el manteniment dels cotxes, distribuyts en funció de la residbncia dels seus usuaris i d'una zona de reparació dels cotxes i un dipbsit d'autocars a la Zona Franca.

Els membres de la Famíiia Olímpica van utilitzar habitualment durant els Jocs els serveis de transport de l'organització (línies fixes i programades entre les residbncies i les instal.lacions de competició i entrenament; cotxes dedicats exclusivament a certs col.lectius, i cotxes i microbusos a disposició segons necessitats específiques).

D'altra banda, tant la Família Olímpica com els membres de 1'EquipY92, van tenir a la seva disposició targetes per poder utilitzar els transports públics de manera gratu'ita. L'hxit de la fluYdesa del transit durant els Jocs es va aconseguir, en bona part, gracies al civisme i la col~laboració dels ciutadans barcelonins, que van optar pel transport pliblic en el seu propi benefici i en el de la circulació urbana.

I La logística

Per la prbpia composició de la Família Olímpica, procedent de tot el món, qualsevol actuació logística adquiria caracters de gran operació. Només I'arribada de la Familia Olímpica a l'aeroport va significar la manipulació de més de 50.000 maletes, a més d'un gran nombre d'altres embalums especials, i aixb va representar el moviment de més de 6.000 m3 de mercaderies.

De l'emmagatzematge, el transport i la gestió duanera del material utilitzat propi

o de la Família Olímpica durant els Jocs, se'n va encarregar el Centre de Logística, que era també el responsable de la coordinació del carregament olímpic.

Durant els dies dels Jocs, es va manipular un total de 26.000 m3 de mercaderies en més de 3.600 moviments en vehicles de gran tonatge.

Sempre segons les necessitats del programa, el Centre de Logística havia de proveir aquells materials que no tenien una ubicació fixa determinada, com ara les tanques dels circuits de marxa i marató, que una vegada utilitzades havien de ser recuperades novament i emmagatzemades, o qualsevol altre tipus de material de reserva que podia ser requerit puntualment en qualsevol instal-lació.

La superfície disponible dels magatzems centrals va ser de 20.000 m2 distribujits en tres locals, al Prat del Llobregat, a la Zona Franca i a Sant Just Desvern. Durant els Jocs Olímpics, l'ocupació va ser de 13.000

1 , 2 i 3 Els ma atzems de les instal-&ions asseguraren el forniment i la distribucid dels materials neeesraris

4 i 5 El Centre d'injonnació d'opemcions Tecnoldgiques donava suport injomdtic i de telecomunicacions i coordinava la gesti6 dels resultats. Tknics d'ait nivell van estar al servei d'aquest im ortant aspecte dels Jocs ~ P m ~ i c s .

m2, ja que la mixima activitat del Centre de Logística es va desenvolupar en la fase pr&via als Jocs i durant el període de condicionament de les instal-lacions, en transferir el material necessari a cadascuna d'elles.

El Centre d91nformaci6 d'operacions de Tecnologia

Actualment, és impossible afrontar uns Jocs Olímpics sense un perfecte funcionament de les tecnologies associades. Les funcions organitzatives i operatives, el chlcul i la marcació de resultats, la informació, la comunicació i la transmissió a la premsa internacional i el funcionament de la televisió necessiten uns potents suports informatics i de telecomunicació. Fins i tot, la seguretat oiímpica basa el seu operatiu en tecnologies punta.

Aquesta exigkncia, unida al curt periode en qu& havien de ser desplegats i provats tots aquests sistemes en les diferents

instal-lacions olímpiques, va aconsellar la creació d'un centre de suport de tecnologia anomenat Centre d'Informació d'operacions de Tecnologia (CIOT). Es va establir dos mesos abans dels Jocs en els edificis de la Fira de Barcelona, prop dels seus clients principals: el CPP i el CIRTV.

En una primera fase, es va responsabilitzar de la instal-laci6 de xarxes i aparells (entre altres, 4.000 ordinadors, 1.200 telhfons i 10.000 televisors...), de la implantació de tots els sistemes tecnolbgics en les diferents unitats i de provar tots i cadascun dels productes per assegurar-ne el funcionament correcte, primer per separat i, després, conjuntament.

Des de la primeria de juliol, data d'obertura d'algunes resid2ncie.s i altres centres (aeroport, acreditacions i premsa), el seu objectiu va consistir a donar servei de suport als t&cnics de les instal4acions olímpiques durant les 24 hores del dia, per resoldre qualsevol problema tkcnic

específic que no poguessin solucionar amb els mitjans humans i materials disponibles localment.

En aquest centre van treballar simultaniament uns 100 tkcnics d'alt nivell.

Del CIOT depenia un potentissim centre de c8lcu1, dotat d'ordinadors IBM, que va funcionar des del comeqament del 1991. Durant la fase operativa van treballar 174 persones en aquest centre.

I Els serveis de protocol

Vint-i-set caps d'estat, sis caps de govern, més de seixanta ministres estrangers, membres de farnilies reials i nombroses personalitats de la vida social, cultural i econbmica dels més de 180 paisos participants en els Jocs, van convertir la inauguració de Barcelona'92 en un esdeveniment de projecció universal i van obligar el COOB792 a dissenyar una operació molt complexa de ~ecepció i

tractament protocoldari durant la seva estada a Barcelona, no sols per a les autoritats i personalitats estrangeres, sinó també per a les estatals, autonbmiques i locals, i també, i d'una manera especial, per als membres del Comitk Olímpic Internacional, de les federacions internacionals i dels 172 comitks oiímpics nacionals.

Quant a l'organització del protocol de la cerimbnia inaugural, es va tractar bhicament de situar a la liotja reial i a la tribuna d'honor de 17Estadi Olímpic un col-lectiu amb tractament protocol-lari format per unes 5.300 persones, de les quals 800 van ocupar la llotja reial.

Davant una operació protocol-lhria que mai no havia tingut una dimensió tal, s'organitzk una Unitat de Suport de Protocol que va treballar per conkixer amb prou antelació els moviments previstos pel col.lectiu de personalitats per tal de dotar de més mitjans i donar suport a aquelles instal-lacions que ho requerissin en cada ocasió.

1 La rdneia a Barcelona de la jmíl ia nial espanyola i d'un gran nombre de personalitaa va er que s'organitzt% un d ispositiu pmtocol.lari especial per al seu tractament.

2,314 El Centre de Fublicacions de l'organització olím ica edita guies, manuag i llibres per a ús dels diferents col.lectius implicats en els JOCF.

I Les publicacions

La informació és un element fonamental per al bon desenvolupament d'uns jocs olímpics. El COOB'92, per mitja del seu Centre de Publicacions, integrat per una vintena de persones, va posar a disposició de la Família Olímpica totes les publicacions que els diferents col.lectius que integra requerien per a la seva informació i per al desenvolupament de la seva tasca. Es cobriren així totes les necessitats de paper imprbs en qualsevol activitat, com també qualsevol imprevist de protocol o d'informació al públic.

L'equip del Centre de Publicacions ja funcionava uns quants anys abans dels Jocs com a departament del Comith Organitzador. El COOBY92 ja havia editat informes previs per als diferents col.lectius de la Família Olímpica, diverses edicions de la Guia de Barcelona'92, els Llibrets explicatius de cada esport, etc.

Un altre aspecte que va cobrir va ser la celebració de la 99a Sessió del COI, que

va tenir lloc uns quants dies abans dels Jocs, amb la impressió de tota la papereria, del programa de la Sessió i del concert inaugural que es va celebrar al Palau de la Música de Barcelona.

L'equip encarregat de la realització de la Memdria Oficial --que dos mesos abans dels Jocs ja havia publicat el primer volum, dedicat als orígens dels Jocs i a l'etapa de candidatura de Barcelona'92- va poder seguir de prop la competició esportiva i l'organització interna per tal de poder realitzar, posteriorment, el recull de tots els esdeveniments i de les xifres de BarcelonaY92.

Així mateix, durant la celebració dels Jocs, es va fer el seguiment diari del Llibre Oficial dels Jocs, que sortiria al carrer tan sols quinze dies després de la cerimbnia de clausura. En aquesta edició conjunta del COOB'92 i el COI es va comptar amb la col-laboració de Peditorial Plaza & Janés, prove'idor oficial de publicacions del COOB'92. Per a la realització del Llibre Oficial, un equip de redactors,

correctors, traductors, fotbgrafs i maquetadors tancaven diariament les planes destinades a la jornada, que contenien una selecció de les millors proves del dia, amb els esdeveniments més destacats, des de la cerimbnia d'obertura fins a la de clausura.

A més, el Centre de Publicacions va destinar un equip encarregat d'elaborar el Llibre de resultats de cada esport. Per a aquesta tasca, va haver de recollir dihiament els resultats de les diverses competicions, per finalment fer-ne una selecció i aplegar-10s en un volum per esport, que havia d'aparbixer imprbs tan sols 24 hores després de la finalització de cada competició, abans que se n'anessin de Barcelona l e ~ delegacions i la premsa.

Durant els dies dels Jocs, el Centre de Publicacions del COOB'92 va editar 148 publicacions, totes en les quatre llengües oficials dels Jocs (catals, castell$ francb i anglbs), i més de mil elements diferents de papereria i formularis de competició. En total, va consumir 124.320 kg de paper.

Resultados arm

Publicacions posades a la disposició de la >23erenp,es dc les Família Olímpica: publiuacions editades pel

COOB'92: els llibres dels resultats e ortius (I), que *Programes de les cerimbnies d'obertura i s,editmraP,,nt e&

clausura manuals d'equip (2)' i el *Guia i M a ~ a Oficial Der a la Família calendari ofcial (3).

Oiímpica *Manual d'equip (un per cada esport) *Calendari Oficial dels Jocs Olímpics *Guia de premsa *Guia dels esportistes *Guia dels hotels seu *Guia farmacolímpica *Guia del control del dopatge *Guia mbdica *Guia de transports dels mitjans de comunicació

*Guia de les forces de seguretat *Guia del Camp Internacional de la Joventut

*Guia dels arbitres i jutges *Guia &autoritats *Cartell d'uniformes *Cartell de banderes dels CON participants

*Llibre de resultats (un per cada esport)

4 As ecte del Centre Principal d96peracions, des d'on es coordinaven totes les accions de les difetents unitats opemtives i es dirigia el conjunt de les actuacions dels Jocs.

I El Centre Principal d90peracions

El COOB'92 va apostar per un funcionament descentralitzat durant els Jocs: cada unitat havia d'estar dotada de prou recursos per a funcionar de manera autbnoma. Amb aquesta filosofia, es van crear les unitats de competició, de residkncia i de serveis.

Com a element de coordinació de totes aquestes unitats, es va crear el Centre Principal d'operacions (CPO), que va constituir el centre m&im d'informació i decisió com a brgan executiu de la direcció dels Jocs.

Va comenqar a operar el 15 de juny i es va dedicar, fonamentalment, a dirigir i controlar la fase de posada en marxa de les unitats, i a seguir de prop la realització del condicionament i look, l'adscripció de recursos humans i les proves globals (de transport, de subministrament energbtic i de tecnologia, entre altres).

Del 20 de juliol al 10 d'agost va actuar durant les 24 hores del dia com una mena d'estat major o centre de crisi. Seguia el funcionament de les setanta unitats territorials, actuava davant incidhcies no resolubles a nivell local o que tenien repercussió general, coordinava actuacions davant canvis en el calendari i horaris de les competicions, etc.

Mantenia dues reunions dihries: una al vespre, en acabar les competicions i després de rebre l'informe de cada unitat, per fer 19andisi de la situació i proposar actuacions necessilries, i una altra a les set del mati per a preparar la reunió conjunta amb el COI.

En aquest centre els Jocs van ser dies de gran activitat, perb de gran tranquil-litat, tamb8, en veure que els problemes eren de poca entitat i fhcilment superables, i solament la son acumulada pel seu personal i el so constant dels telkfons marcaven el ritme vital de l'equip.

I I Giochi hanno pdsrto tnntadmmh mih'atrti all'economia w o l a 31 ~ ! ~ P B B ~ B @ Q ~ O

Barcellona e k Catdogna sul podio piu alto Im-imko JomOWAREO

BARCEWNA -Si chia- -no Papuai. E nou pochgfiutkodiunenhai, moediuar.#ntiiudk mnlM&rproiaioasIF- mmpenin. avranno duc mami: Nueir i4squai o R n l d N d L o i a d k , ='-- tepnvidiunminimo~lp: portoacionti8co,~n piiIsulbomabocacbe addludiunacsrllica- a h í a i a ~ ~ d c i ~ t e v i d c n t C , i a sipolpaprstndnend b u e ~ a l u i , a g u e s t o E i ~ t a f f u t o p d n d i :dhqmT! e voLntc upntptr Guu-

uBarceIona i Catalunya en el podi mls alt. La satisfacció &Is barcelonins éa evidmt, es polpa al eamr i als bars i esta relacionada amb aquest alcalde mostahnrt, pare del Cobi argonauta que va mamar abans-d'ahzr amb un vaixell volador &plata. C..) Barcelona és nova, diversa i m& modem i intemcional que mai (...) Una ciurat exhausta, orgrrllosa de la mksió acomplerta i fel@ com un... Pasqual. (I I d'agost de 1992)

da-Mbrpllchchrap n i m t o i O i a h i , m ooaduci &m- cbc +li* rcurdzo~anl wl ~ d i l 6 0 m i l u r d i d i pautas, Cira dwmila mi- üaníi di Lirc, coa utili m i ~e iéCümil lwidipaa mcbedgouhlordmi- liudidilirc.Noll&sc Illrncodcimntiaosld -diu~-tun d d d r r d o m q o * i d8.cmbzispoii- t lbi l iEwrrr lvcsqsd urudcllepoohcomdDni

LE FIGARO Barcelone, ville ouverte -

Un Analais a cunslruit la tour dm libommunications sur le Tibldaba. Le mus60 de Var1 calalan a 618 conti6 h une Milanalse. Le pnlab desspons (IB1 I'ceuvre d'un Japonais et les deux loun olympiques qui dominent la plage de la nov vell8 lcarie sonl le lai1 d'un Am(nica1n de Chicago.

PAR IWNA DE CHIKOPF

On pourrail mullipiier les exemples. Barcelane prallque le cosmopolllisrne wmme m va la merse. Cest une reli- gion, mai8 de rile catalan.

Dans son bureau. Anloni Negre. pr&idml de la Cham- bre de wrnmerce de Barce- lone, lWe les bras au Eiel : - L'investi~semmt (Uranger, I'ouverlure au monde sant chez nous une tradltlon. Notre vocsllm es1 internationata. N o fre alrs de rayannernent en- globe ¿V miltions d'habltanls. Nom deotln esl de dwenir Pla fais une euroclt.5, une eurorb- gion el uns enceve rel&lqus mowáiale -. II nn laudrall pas beaucoup pouwr Antoni Ne gra paur qu'il alfirme q w la Calalogne esl un muveau Dra- @n.

Au MmmencdmenL il y a un rbve bri@. Barceione se voyail capilale d'une empire ~,,+diIatiasn&en. U n i A I'Ana- gon, elle avall d6jd conqvis Naples ei la Slciie. Mais au XV* s k l e Fardinand (ipouse lsabelle et la CasUlle dominera le royaume d'wagne, don1 Madrid, un obscur village. de. vlendra en 1561 la capilale. Depis clnq ridclea. Barcelona rumine celte llumiliation. el les Calalana n'onl jamals rate un8 seule Oppurtvnit4 de revolle conlre - I'usurpahice s. Ceüe vieille frustralion allments auiaurd'hui encom le naliona- lisme caalan. ElB est b l e - menl unn des c lC de san py- namisme.

<Barcelona, ciutat oberta La ran ciutat catalana tro& en la gran cita mundial la confirmació de la seva vocació internacional. Una eta la seva histrjria ~ o t e s Gen ciutats renen un costat de "noia de vida alegre". S'm alanen per oferir-se milkr. 6<Posa~ uapa* és 1 9 d g a n de la darcelona dels Jocs Olímpics. La festa eneam no ha comengat -es continua lluitant aferrissadament per "catalanitzar" més els Jocs- i Barcelona ja avanga nour peons i Ians estrat2gics per a any !&, uns projectes cada vegada més cosmo- faradnia c..) Barcelona té un secret. La ciutat sap vendre's El catalans que tenen tots un costat balí, s'han docronat en comunienció. rn (18 dejuliol de 1992)

sans pudeur aucune, les mal. heurs du puple & ses immen SJ dri les. ils prviennenl a wnvaiffire. - 11s sonl un peu fatigants e l parlois meme saoulanls. raconle un diplo- ma@, mai6 Na son1 aussl terri- blement e i i i c a ~ ~ ~ . -

Le cauchemar de I'oubll

AUCUn sondage, lai1 I Lan dres ou en Ausl rs l ie . n'4chwpe a la vigllanca des Calalam. Febriles, ils comp tenl les pointe qui se+narent Earcelone d'une aulre vllle m maU&e de pollution, de Irans- ports urbains ou de qual¡* de vie. Lwague la capllale a gravi un échelon, c'est du al ire. Si le maim de Shangai choisi Barcelme m m e por( pnviI6- gla de deslinaUoo, on exultn. Chaque psnronnalit6 Btrang6re de passape en Cslalogne es1 W b , adul0e. maternh. el son nom s'ecril en l M e s d'or dans la loogue lisle des eainls pa- 'rons du - bercelonlsme . : :erdinand de LWSMPS. üos rassoe, Carlos Fuentes. Georpe owall. Steinbeck. Ga- briel Garcia Maqwr. Francls Cafco, Paul Morand.

Earcelone aawi l le avec la m8me feneu1 I'lmplantalion &un8 wine de jou& arnbri- cainn que le Mecbnth erllsmand du UIb8ue Schiller de kr l ln . rouvenure d'un . m4gastwe S

laponais. I'annonce par le DwladlbRelsenbum-Varband qu'il liendra dbsormais son w n g r b annuel A Barwlone w la plublication du livre de R* bsrl Huguea sur la capilale catalane sant autornaUque- menl pris en wmple, . mont& en 6pingle s. s'il le laut. et rOpercul6s comme aulanl d'hommagea rendw A la Cata- logne. La gónéraliié, la mirin. la chambre de commerce., mals aussi chwue enlrepre. neur et mus les ariiotes ront dea - caises de r(lsonanEe -.

1 n nmmaa amh Rarrnlnna'Q3

l3iwceiiona e k Catal- snrl podio piu alto uBarcelona i Catalunya en el podi més alk La satisfaccid deh barcelonins b evident, es pal' al carrer i als bars i est& relacionada amb aquest alcalde mostatxur, pare dcl Cobi argonauta que va marxar abans-d'ahir amb un vairell volador de plata (...) Barcelona és nova, diversa i més moderna i intentacional que mai. c..) Una ciutat exhausta, orgullosa de la missió acomplcrlo i felip com un... PaSquaL u (11 d'agost de 1992)

&iodai r d WO WI Mhndodi160miliudidi paaa* tira d.nnil mi- liudi~h,ppnuti!imi U K ) e ~ d l W ) d u m & p a a m c b c ~ r i m i - liardi di lire. Non mr* ac rlLmadcicolltinol!li tntMdiuarquadlMm del cilwlo Ien .qosaibi* d.rembrdeLlobuu0~

te privi &Tm,minimo ap porto aacmfm, fon&ti bibsulbomr6ocuche ruidaiidiun?ratriar- C a M a h ~ h c d c i badloncsi C evidcnte, L s¡ ab om 'rad. e nei

Barcelone, ville ouverte ia@e dté ci tahe tronve &IB kgraad&-vom d a l l a ~ 6 0 1 1 de sa m b b n bternatkonaie.

Uoe &pe d m son bistohe. barc cel ona, ciutat oberta La nmn ciutat catalana

Un Anglaia a wnslruil la tour &s Ykcommunical'ons %ur le TibidaM. Le mush de

rsns pudeLr aucune. les mal- heurs du peuple d ses Immen- ses mbrlter. ab Mrviennenl A

tro& en la gmn cita mundial la con nacid dc la seva vocaci F internacional Una et a en la seva histdria ~ o t e % s ciutats tenen un costat de "noia de vida alegre". S'en alanen per ofrrirse mi~lgor. "~osa't uapam és ~'esld an la Arce~ona deh .&s Olímpicr. La festa enwm no ha comenpt -es continua lluitant aferrissadament per "catalanitzar" m B e h 10s- i Barcelona ja avanp nous peons i plans m t & i e s per a l'my 2000, uns pmjectes cada vegada més eosmo- fnrodnie~ C..) Barcelona té un secret. ia ciutat sap vendrr's EI catalans, que tenen tors un costat Dalí, s ' lm doctorat en comunicacid. rn (18 dejuliol de 1992)

I'an catalan a bW m f l e L uns Milanalse Le palaia des sportr e s I'wuvre d'un Japonals et les deux bum olvmDloues au1

wnvalncre. r 11s' sfflt un peu faricants ef parfols rnerne saoulanis, ramte un diplo- mam. mala L MI a u s i terri- blement efiiaxes. - domlnent la de'ls niu-

velle lcerls wnt le tai¶ d'un Ambrlcaln de Chiugo Le cauchemar

- de I'oubii Aucun sondoga, fall B Lon-

d res ou en Austra l le . n'khappe I la vlgiiance des Catalans. Fbbriles. 11s comp lent les poinls qul &paren( Barcelone d'une autre ville en

On pourrait multiplier les exemp1811. Bareelone pratique le cosmopolitisme mmme on va zi la me~ur cest u m reli- glon, mai% de rite calalan

Oans son bureau. Anton1 Negre, prbtdent de la Cham- bre de mmmerce de Barce- lone, leve les b r s ~ au clel : - L'inveat~ssemenf Bbanger. I'ouverlure au monde sont chez nous une fradfllon Nohe

matibre de pollul.on de nans. pom urbalna ou de qualitb do VM Lonque i8 upltale a gravi un Bchelon, cest du dblire Si le maire de Shan#ai cholsl Blrcelone comme pon p w l I 6 gib de deslination, on exub Cnaque peraonnailY Ltranp6m da w g a en Catalcgnr al el&. aduqBe maternb. et son nom s'ecrlt en 1enr.s a'or d-8 la k n o ~ i l e h des sllnhl W-

wcal#on -1 lnternallonale NC- be aire de rayonnement en- lobe 20 mllllons d'hadlfants

iotre d w l n est de devan. a Is lois u m euroclt6. une .urorb glon et une enclave staWiqve mondlale -. II ne Mudralt w s

trons au banabnisme : Ferdinand de Lesseps. Da, Passos. Carlos Fuentes. Georga Orwell. Stainbeck. Ga- briel Qarcia Marquez, Francis Carm. Paul Monnd.

B~celone acc~%iIIe evec la

beaucoup pousaor Antoni k4 gre pour qu'll aliirme que la Catalcgne es1 un muveau Ora- gen.

Au Wmmencement il y a un rew brlsb. BPrcalme se voyalt upilale d'une %mpire ,,o&dilürlaein&a, Unib a VA<&-

rnbrne hrvour I'lmplantallon #un. urlm de ious*r am8rl. c a l n q w le MscbMi ?IlemRno du IhUlre Scniller de üerlln. L'ouverture @un ~ t a e - iaponaia. I'annonce par la üeu(&bRaIsenbur~-Verbana au'il bsndra ddsormalr a041

wn, elle avalt deja wnquis Naplar et la Sidle. Mai8 au XV* sible Ferdinand 6 p o w lsabelleet la Caslille domlnera le myaurne d'Espagne, dont Madrid, un o h r villapa. de- viendra en 1561 la cap(iale. De~uls c im siBCb. Barcelone

wngr¿a annuel P Barcelom OU la plublicstiOa du llvm de Ro ben iiuguea sur ia cap~tak catalane sont automatique- ment prls en mmp4e. m o m en Opingle .. s'd le faut, et rbpercut88 comme nutant d'km- rendus i la CaU- l o g n La &4ratltB, la malrie. la charnbre de cornmerce, nuls aursl chaqw e n l r w c neur el tom lea artlsms son1 des calas$ de rhnance

rumlne ce& humlliation. et les Catalans n'ont lamais ratb une seble opportun~tb de rbvdte mntre I'uaurpatrlce .. Cdt. vlellle lruatration aliment0 aupurd'huo etlcore le nahona- lisme cablan. Ells est bgale ment une des clcn de sa bv-

.<Amb la campanya "Barcelona, posa't guapa", que es remunta a sis anys abans dels Jocs, la ciutat ha volgut lluir el seu millor maquillatge per semblar una Mim Univers. Els patroeinadors cerquen faganes modernista per restaurar i els hotelers s'encarreguen deposar al dia els sem locakw (1 7 de juliol de 1992)

Bllckpunkt Barcelona (6). ,,MiSS World" will bittere olympische Niederlagen vergessen Dle Stadt wrd nur lhre geschm~nkte Se~te prasent~eren 1 Pre~srekorde und drdutektorusche Gldnzlelstungen 1 Von lsnbcl Reth

'rclek~wnmunka~~onuunnm d e ka rhe" ArchnJllm Eanlsyo Cal uht&t ~ , ~ t h mnrr unnb8~11~h r~ rhcn An mn wnbg storend m d u h l Dach d r 511 S Mtlllvdrn P m l n (&U) MII l~vncn Murkr d r daJ Olrmpshe O r p h - rnmn~omltcr (TOOR) rm du ~6 r a h ~ tratm uertim d m auch TUl cim rma-hte hrr~sr~kzw mahir

. . - . . . . . . - . . . . - . . , hr.%hn.ihl 8p#nlbchr G~.vrhnfirr 1,n<1 (ip- Ctonurloll m dn d'%M l w r - m,l,,,n m,,nrle,,rr, uml C Ivcdrhl~ lacn anc aiahrrhanllch s11ndib ükbcrfillllr. Z C ; , E ~ - ~ ut,/rllc O!ln~pD&r .spub a k c dmnuch P&6ul(sc aororaatl~~he T w

manl-. D. Rollwepp~ a-* $aitel div q*xurndr Puhlikum mit si- Panera-

n M n Stqdmm un elr Maer ab und xhurrn ddlc ml e. &- OIPW nadlon nofvrsapn K","ntl,cn I" h r Amwi lin&n ba S S W Zmkmr fbn

Komllec doch l* AddCH,f*r d mh 8 d m den Ztrrhliy. Wahnnldr &he OlymrrrmnnsM le Wlm brrm AbSPre lm drr Hymnc L. Hand m Klllergrvn ehob m o l d~ Katnlsnm a l l m nvc spalr fur dx mnlem*ttoruls ArbeMn k W o l c AwWudx & SWdm fi &ogskhnrrdn Stldl dann aondfe wn A M c r MIdullrn nnc nemg Jahrr lang. UntrrdrucLung dvch dle Franc*

Schmud; ha, nnm MIS Anguchn olnnocrhm Hcrtl. mrm dl. Hutrls una

hvndlt M d hac Bunrlona ket" Vrr smme imnw rw d ~ r Spmk an daa wer prbtlkm N m@wn E~pilllrh sollfe bs

d m Wcg lmpl x~lltlir 0% [email protected]?rr .... romka We&u*nhv% da Anl won om B~mlonuen uu, Olc VoMrnmsorrpln .O)ymplaXnlpg W a h & m n l ~ l ~ 1-3 r h u r y h c n rm

d ~ c Fvnkltonarcm Bsmlouu- Riuhru- drn &labo hmrvr wal m d* RUrpir ~ h m r smdl &n@"Idl~\ d o olympruhrn Hdlmde- ,u- pstgchenxh 8" Inh*~h Lhhll"> wlll Im DLnn Tete tln Zcntrurm d m vrh -6 dn Sp~ak Er dm Normrmlvrrkchr yr

*Un sentit Adéu, Adéu: Barcelona ha guanyat I'or. La ciutat ha uanyat els Jocs ~ l p o b k de Catalunya ha uanyat els Jocs. De dia o nit, deixant de banda Pinte* vers el boxador irland2s, el remer canadenc, els atletes africans o els jugadors de basquetbol americans, sempre sabíem

ue alguna cosa passava a ambla Algú cuinava calamars. Algú servia cava Algú cantava La gent ballava la sardana, la dolga dansafolklhrica de Catalunya, en una p lap encisadora w (1 O d'agost de 1992)

GEORGE VECSEY/Sports of The Tirnes

Heartfelt Adéu, Adéu: Barcelona Won Gold

BARCFIOFA. SPAIN

T HE athletes nevel had a LhatIce. NO matter how well they jumped and ran and rowed, they cnuld

neverdominate these Summer Games.

Thecay won the Games Tbe pw- ple01 Catalonla won Ihe Games. Al- ways, there were the fantastlc splTes of Sagrada FamIlla shlmmerrng In the backgmnd, or the I ~ t a l n s of Mor.tlu~r, or the toucers af T~hldabo ln the dlaance

Day or n!ght, no malter how exer- clsed we got over rhe Irlsh boxer or rhe Canadran mwer or tbe Afrlcan runners or the Amerrcan baskethall pbyers, we always knew somethmg was happenlng on the Ramhlas SomcWy was mok~ngealamarls Somehody was gaurlng the cava

The Catalonian Games will be difficult to match.

The worldbeeame awaretbat rhe Catalans are a separate people ins~de Spaln. and Lhrs was me ultimate me$ sage of these Games: Peopka~e as. sertlng lhelr mdependence.

The L~thuanrans and Ihe Croatans won medals In basketball.but at rhe same tlme, the Soviet Un~on has dis- appeared, whlch I fvnd unbelievahk. Jwmallsts n t amund aitd talk about how we mis$ tbe gawerful SoVIem- them, bul Iget &e feebng Sarunas Marc~uliow does no1 mss 11. no1 m e blt

Theother s~deof indewndence 8s the slaughter gomgm in what usedto be Yugoslav~a. The Nonveglan organ- Izersof lhe 1994 Wlnter Games in Li1- lrhammer dre calllng tor ali Olyrnpic c:lin to come Iotheaid ot Sarajew. Ihe strlcken hoal uf rhe 1984 Wlnter Games. One can only hope that Cata- lan pnde and Spanlsh national securi- ty never produceanothcl civil war.

Spaln has come so tar Barcelona has mme @ut olhtdmg These urbane Games had t k mysucal geniusmat produced Gaud~ and Mrm and Dall. Theopening ceremony was full ot myth and p.tgc3ant. wbng madern heh-tech devlces to tell Ihe storyof

Sorncbudy was s r n r n Real w p l e *L?",&, thegen1u5 cataw wefe d.lne 1% [he sardana. the sweet asserted ltselfagainwltb a folKd,rnrc of Catalon~a,msome hail,ltmg plara We could feel 11 We ~ 2 ~ ~ ~ ~ a ~ e a ~ , " , " ~ ~ ~ t t s 3 cwld hearlt

Ban rlma put on a tremendous a t ~ ~ ~ ~ l ~ ~ ~ ~ ~ p " ~ l e s slngmg and

I David Miller, chief sports aurespondent, reflects on Games that were as happy as they were successful THE TIMES

Olyrnpians show mankind's bet ter side to world *Des del mi Joan Carles I fSns al m& humil dcls w m etidors, des de les tretze me&lles d*or mpan oles sense p-dents i e l íiegendari Carl Lnvis fins a l'andnhn expnn't de volunta& catahas, han estat e h JOCS ml$r"i'gs i de més Mt.. t...) Els JOQ hun estar, inequivocament, un &it wmplet. La relaci6 entre els espom els wm eridors i la ciutat amdhiona ha estar més íntima i esponthia que mai, ( I 0 #agost de 1992)

L'ultima giomata olimpica del massimo dirigente deiio sport mondiale: l a riunione del comitat0 di coordinament0 e i1 riepilogo dei pensieri

pi8 belli dalla cerimonia d'apertura ail'atmoefera fantastica virrsuta aui campi di gam Storia di un sogno &entat0 reala

II

..La fantasia si swsata con un sistema di lawm impeceabhe: noi latini abhiamo

dirnostrato quanto siano ridicoii &i luoghi comuni. I successi delia Spagna sono

fmtto di un piano, che non & costat0 neanche una lira alio Statn. Sport poeo assimilati?

Ma arete visto nel tennis la gioia di Becker e Stich? ii Dream Team ha vissuta tuori dal

%illaggio ma ha accettato le nostre regole. La prossima Olimpiade sari simik a quests:

200 nazioni ma numew chiuso a 10.000 atletis

així la recordarem.* (1 0 d'agost de 1992)

Samaranch: :tia cift;i si e fusa con I?"' ' j ? ~ -

<.Jocs, gent i alegrio: I'or de Barcelona. Hi ha una legítima eufdria I'últim dia de I'Olimpíada catalana. A E anya no s'estalvien els azectius ni en ocasions normals. Afigureu-vos ara Perd, francament, a uí. 1Vm mi tk bases rea% des de qua L evol punt de vista. Rarcelona amable i

La capitale catalane a vibd pour u . grand spectacle ol 'pique sans émotions fortes

de nom envoyd @cM u v o ~ p n e s e m p h r p l h e t n o u c

non ur awu que les J e u n'oc cueiI&'une h i p e pmilie. w Awc un brin de vanit6 qu'autorise son mngdcpluspdestardubsket- ball amdricaln et donc mondid, Michael Jordan a d r n d P sa manidrc son bilan dympiquc I I'is suc de la fi& gssnbe (1 17-85) ppr

l a EtatkUnu contrc la Croatie. Attendue comme I'attraction dea XXII*, Jeux olympiquea d'CtC, I'uéquipe & &e# a tcnu rr p m - spoctina

La plus fabulcuse dlection dea meilleun joueun de la Nationll hket-üall Association (NBA) a Fait honneur I sa dputltion en remportant tous su matcher avec un twt moyen de ..A0 pointr. Rcunisauiaplusbautemarchcdu

p u m le plus ridw en ddlsn de 1 b~s to in de I'olympisme, les bas- ketteun amdfleains ont affirm6 avdr v&u I ñanxhmc une pum- ~ i a o u W i a b k d a n s l e u r d ~ poFgsiomleue.

#Nous s0mtne.s habilues b enten- dre I'hymne national amlricain amntIesmatches&hN&(,mc*r fimaion n'esi p a rolnparoMo avec reUequejidmentieici.orim -jo& pur les fitats-Unis. Mon

corps tremblait sur le podiumw ailimait Eawin * Magic~ ~ohnson: le tn?s charismatique capitaine de cette dlection.

G~RARD AUIOUY

<<Barcelona medalla d'or. La capital catalana vibra amb un espectacle olímpic sense emocions fortes c..). Reunits a I'esglaó m b alt del podi m b ric en dolars de la hisldria de l'olimpisme, els jugadors de basquetbol americans han afrmar haver viscut a Barcelona un padntesi inoblidable en la seva carrem rofessional. w (11 d'agost 1992)

5.2. Els participant-