1 Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada en el planejament urbanístic el cas de les Masies de Roda Barcelona, 2 de febrer 2007 Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge. Servei de Vies Locals Hugo Moreno Moreno Cap de la Subsecció de Mobilitat http://xarxamobal.diba.cat
39
Embed
Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada en el ...xarxamobal.diba.cat/XGMSV/documents/jornades... · Representar en un plànol els focus generadors de viatges amb el valor
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
1
Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada en el planejament urbanístic
el cas de les Masies de Roda
Barcelona, 2 de febrer 2007
Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge. Servei de Vies Locals
Hugo Moreno MorenoCap de la Subsecció de Mobilitat
http://xarxamobal.diba.cat
2
Sumari
0. Introducció
1. Àmbit d’aplicació dels EAMG
2. POUM: avaluació de la mobilitat generada
3. POUM: dotació d’aparcament
4. POUM: criteris de disseny de les xarxes4.1. Xarxa d’itineraris principals de vianants4.2. Xarxa d’itineraris de bicicletes4.3. Xarxa d’itineraris de transport públic col·lectiu4.4. Xarxa bàsica per a vehicles
5. POUM: altres paràmetres de planificació
6. Planejament derivat
7. Conclusions
3
0. Introducció
Directrius Nacionals de Mobilitat
Pla Director de Mobilitat
Figura equivalent
exemplesÀmbit territorialInstruments de planificació
previstos en la llei de la mobilitat
Plans específics
Programa inversions
Pla de serveis
Pla de Mobilitat Urbana
Avaluació i seguiment
Estudi d’avaluaciómobilitat generada
Estudi viabilitat
Estudi d’avaluació estratègica ambiental
Catalunya
Vegueries
Entorns urbans
Pla territorial sectorial
Pla territorial sectorial: ex. Pla de carreteres
Pla Director deMobilitat de la RMB
Pla de Mobilitat Urbana de Granollers
Administració competent
Generalitat Catalunya
Autoritat Territorial de la Mobilitat
Ajuntaments
Ex: Mobilitat generada al Fòrum; Estudi de viabilitat de la línia ferroviària orbital (PDI)
Planificació
Ex: PDM
4
0. Introducció
Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal
Planejament urbanístic
derivat
Implantacions singulars
Pla de Mobilitat Urbana
Estudi d’avaluaciómobilitat generada
Relació entre la planificació urbanística i la planificació de la mobilitat
COORDINACIÓ
Llei de la mobilitat Llei d’Urbanisme
5
0. Introducció
Estudi de Mobilitat anteriorAgenda 21Pla d’Accessibilitat
Pla General d’Ordenació Urbanística
Pla de Mobilitat Urbana
FASE 1: Treball previsFASE 2: Anàlisi xarxa existentFASE 3: Anàlisi de la mobilitatFASE 4: Diagnosi actual
Pla General d’ordenació urbanistica
Esborrany figura planificacióurbanística
FASE 5: Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada de les propostes de la figura
FASE 7: Integració amb propostes i programa d’actuació urbanisme i mobilitat
FASE 6: Propostes i programa d’actuació del Pla de Mobilitat
FASE 0: Avaluació i seguiment anterior Pla de mobilitat / accessibitat / Agenda21
Figura urbanística definitiva
Participació
Pacte
Antecedents
Fases
6
1. Àmbit d’aplicació dels EAMG
Àmbit: Plans territorials d’equipaments o serveis
Planejament urbanístic general i llurs revisions o modificacions que comportin una classificació de sol urbà o urbanitzable.
Planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantació d’usos o activitats: Plans especials urbanístics, Plans de Millora urbana, Plans parcials urbanístics. En aquest cas no caldrà fer-ne si el municipi té menys de 5.000 i es compleix:
Actuacions residencials de menys de 250 habitatges
Actuacions terciària de menys de 1 Ha.
Actuacions Industrials de menys de 5 Ha.Implantacions singulars
7
Estudi d’Avaluació de Mobilitat Generada del POUM de les Masies de Roda
Dese
mbr
e 200
6
2. POUM: avaluació de la mobilitat generada
Extensió: 16 km2
Població: 719 hab. (2005)
Previsió POUM: 1.942 hab. (2019)
Índex motorització: 839 veh/1.000hab. (2005)
Configuració geogràfica particular: envolta el municipi de Roda de Ter
8
Roda de Ter
Manlleu
Gurb
Estructura urbana i xarxa viària actual
BV-5222
C-153
BV-5
213
Riu
Ter
Les Masies de Roda
C-25
Serrat del Vicenç (129 hab.)
Les Cases Noves (206 hab.)
Fontanelles(158 hab.)
L’Esquerda (42 hab.)
Nor
d
535 habitants als nuclis184 habitants disseminats
9
Àmbits d’actuació del POUM (sectors residencials)
SUD-1 El Vicenç33.785 m2
80 habitatges
SUD-4 Fontanelles 2141.900 m2
285 habitatges
SUD-2 El Bac93.265 m2
310 habitatges
SUD-3 Fontanelles 18.336 m2
25 habitatges
PAU-1 Ctra. Còdol Dret12.652 m2
50 habitatges
PAU-2 L’Esquerda15.540 m2
85 habitatges
SUD-2
SUD-1
SUD-4
SUD-3
PAU-2
PAU-1
Nor
d
835 habitatges nous Previsió POUM: 1.942 habitants (2019)Previsió (2,6 pers./hab. al 2001): 2.890 habitants (2019), quasi es quadruplica la població
SUD: Sol Urbanitzable Delimitat
PAU: Polígon d’Actuació Urbanística> 250 hab.
< 250 hab.
10
Àmbits d’actuació del POUM (sectors industrials)
SUD-5 Malars 180.008 m2
SUD-6 Malars 292.861 m2
SUD-7 Lacombe63.835 m2
PAU-3 C. Noguera8.962 m2
SUD-5
SUD-6
PAU-3
SUD-7
Nor
d
> 5 Ha
< 5 HaSUD: Sol Urbanitzable Delimitat
PAU: Polígon d’Actuació Urbanística
11
Decret: paràmetres d’atracció de viatges2. POUM: avaluació de la mobilitat generada
Estimació del número de desplaçaments que generen diàriament els diferents àmbits del pla en funció de les superfícies, dels usos permesos o de l’índex d’edificabilitat fixat en el planejament.
2. POUM: avaluació de la mobilitat generadaAltres paràmetres d’atracció de viatges
13
Fonts:(*) Diferents documents basats en el “Trip Generation Handbook” del ITE (Institute Transportation Engineer) 2001:
- Trip Generation Manual. Land Development Code. San Diego, California. 2003.- Trip Generation by Land Use. City of Phoenix, Oregon. 2005.- Transportation System Development Charges. Oregon City, Oregon. 2005.
11%120-150 viatges/100m2Fins a 1.000 m2 de venda
50 viatges/100m2
de sostreComercial 10%80-100 viatges/100m2De 1.000 a 5.000 m2 de
venda
60-80 viatges/100m2De 5.000 a 10.000 m2 de venda
9%40-50 viatges/100m2Més de 10.000 m2 de venda
Implantació mínima (*)
15 viatges/100m2
de sostre
Viatges diaris
Decret 344/2006 EE.UU. (*)
Implantació
13 viatges/100m2Més de 10.000 m2 de venda
15 viatges/100m2De 5.000 a 15.000 m2
2 viatges/100m2De 1.500 a 5.000 m2
14%
3 viatges/100m2Fins a 1.500 m2
Oficines
Ús del sòl
4-5 viatges/100m2
Viatges diaris %PH
15-20%Administració
Altres paràmetres d’atracció de viatges2. POUM: avaluació de la mobilitat generada
14
Viatges d’anada i de tornada, establint el cas de 3 viatges per persona.
No es té en compte la duplicitat dels viatges
Diferències en el paràmetres del Decret i dels EEUU (quantitat, especificitat, Hp)
Per a POUM :
Nivell de detall correcte
Manca d’edificabilitat en equipaments.
Els viatges generats per equipaments i zones verdes depenen molt de les seves característiques. Per això el càlcul dels viatges generats per aquests usos pot ser enganyós.
Per a PP: Caldria detallar més com en els exemples anteriors per tipologies o superfícies.
Comentaris2. POUM: avaluació de la mobilitat generada
15
Avaluació de la mobilitat generada. Càlcul: viatges generats
Avaluació dels VIATGES GENERATSHABITATGES INDUSTRIAL EQUIPAMENTS ESPAI LLIURE
Per obtenir la superfície de sostre dels equipaments s’ha suposat que l’índex d’edificabilitat bruta és el mateix del de cadascun dels sectorsActualment: 719 x 3 = 2.157 desplaçaments diaris (es multipliquen per 10)
100%19%19%34%28%
EAMG Les Masies de Roda
16
Avaluació de la mobilitat generada. Plànol: viatges generats
SUD-2
SUD-1
SUD-5
SUD-6
PAU-3
SUD-7
SUD-4
SUD-3
PAU-2
PAU-1
Nor
d
1.176 viatges/dia(560)
1.122 viatges/dia(595)
654 viatges/dia(350)
597 viatges/dia(587)
319 viatges/dia(175)
2.426 viatges/dia(1.755)
4.265 viatges/dia(1.995)
3.849 viatges/dia(2.170)
3.040 viatges/dia(2.200)
3.529 viatges/dia(2.554)
() viatges generats/dia sense tenir en compte els equipaments i les zones verdes (40% aprox.)
DocentsDocentsEsportius, culturals i recreatiusEsportius, culturals i recreatiusAltres equipaments públicsAltres equipaments públics
2 places/habitatge El valor més gran dels dos següents: 2 places/100 m2 sostre
1 plaça/100 m2 sostre
5 places/100 pl. aforament5 places/100 m2 sostre
1 plaça/100 m2 sostre
1 plaça/100 m2 sòl
ÚS HABITATGEÚS HABITATGE 0,5 plaça/habitatge El valor més gran dels dos següents: 1 plaça/200 m2 sostre
ÚS HABITATGEÚS HABITATGE 1 plaça/habitatge El valor més gran dels dos següents: 1 plaça/100 m2 sostreTurismes
Motocicletes
Bicicletes
3. POUM: dotació d’aparcamentDecret: dotació d’aparcament per a bicicletes
18
Pel que respecta a les bicicletes els valors es consideren alts, sobretot als usos d’oficina i industrial:
Oficines: 1 plaça i 7 viatges cada 100 m2
Industrial: 1 plaça i 5 viatges cada 100 m2
On? A l’interior de la parcel·la a cobert? I a un centre comercial?
Pel que respecta al vehicle privat i moto:
En habitatges pot ser poc (1plaça / habitatge)
En tots els altres llocs: es podria limitar el màxim? És a dir, places en origen màximes i en destí mínimes possibles.
En aquest cas, les places d’aparcament per habitatge eren de 25 m2, deforma que s’encabien a cada plaça el turisme, la ½ moto i les 2 bicicletes
Comentaris3. POUM: dotació d’aparcament
19
Reserva mínima de places d’aparcament de bici. Càlcul
Pel que fa a l’habitatge, s’ha utilitzat el rati de places bici/m2 sostre ja que era més gran que places bici/habitatge.
En el POUM no està definit l’ús de la majoria d’equipaments i per tant s’ha agafat el rati mínim (1 plaça/100m2 sostre), pel càlcul de places per a bicicletes. És baix per a escoles i centres esportius.
Reserva mínima d'APARCAMENT per a BICICLETES fora de la via públicaINDUSTRIAL EQUIPAMENTS ESPAI LLIURE
Pla Parcial Urbanístic
Places P bici (segons n. habitatges)
Places P bici (segons m2
sostre) Places P bici Places P bici Places P biciSUD-1 El Vicenç 160 251 18 51 320SUD-2 El Bac 620 933 56 112 1.101SUD-3 Fontanelles -1 50 75 5 11 90SUD-4 Fontanelles -2 570 851 43 284 1.178SUD-5 Malars -1 440 22 80 542SUD-6 Malars -2 511 26 93 629SUD-7 Lacombe 351 18 64 432
TOTAL PPU 1.400 2.111 1.302 186 694 4.293Polígon
d'Actuació Urbanística
Places P bici (segons n. habitatges)
Places P bici (segons m2
sostre) Places P bici Places P bici Places P biciPAU-1 Crta. De Còdol Dret 100 114 3 50 167PAU-2 L'Esquerda 170 171 8 72 252PAU-3 C. de la Noguera 351 0 2 353
PAU-1 Crta. De Còdol Dret 25 28 28PAU-2 L'Esquerda 43 43 43PAU-3 C. de la Noguera -
TOTAL PAU 68 71 71TOTAL POUM 599
Total reserva mín. P moto
24
Reserva mínima de places d’aparcament de moto. Plànol
63 places
SUD-2
SUD-1
SUD-4
SUD-3
19 places
43 places
213 places
233 places
28 places
PAU-2
PAU-1
Nor
d
El mínim només està fixat pels habitatges
residencial
25
4. POUM: criteris de disseny de les xarxes
Amplada mínima carrers en zona 30: 10 m
Amplada mínima carrers xarxa bàsica vehicles: 11 m
Amplada mínima carrers xarxa bàsica vehicles i bicis: 13 m
Amplada mínima carrers xarxa bàsica vehicles i T. Col.: 16 m
Pendent màxima carrers: 8 % (excep. 12 %)
Pendent màxima itineraris bicicletes: 5 % (excep. 8 %)
Observacions
Amplades mínimes realment per vorera, carril, carril bici
Normes de Disseny Urbà que hi havia al primer esborrany del Decret (en redacció)
Decret: geometria mínima de les xarxes
26
4. POUM: criteris de disseny de les xarxesDecret: representació en un plànol
Xarxes de transport d’infrastructura fixa existents i les previstes amb pla aprovat definitivament.
Proposta de xarxa d’itineraris principals de vianants
Previsió de xarxa d’itineraris per transport col.lectiu de superfície.
Proposta de xarxa d’itineraris per a bicicletes i aparcament.
Proposta de xarxa bàsica d’itineraris principals de vehicles
Representació de les estacions de ferrocarril i autobusos interurbans existents i de les previstes en la planificació aprovada.
27
Prioritat del vianant respecte la resta de modes de transport.
Han de connectar els principals indrets generadors de mobilitat: Estacions, equipaments, mercats, parcs, polígons etc.
Preferentment seran a carrers en zona 30, de convivència o exclusius.
Els eixos en planta tindran el traçat més directe possible.
La xarxa s’ha de connectar amb els municipis veïns (si escau)
Han d’estar coordinats amb els itineraris de transport col·lectiu.
Fora de població s’han de segregar i/o protegir
Han de complir el codi d’accessibilitat
Ha de connectar entre d’altres les àrees d’activitat laboral com polígons industrials i parcs tecnològics amb el centre de la població
4. POUM: criteris de disseny de les xarxes4.1 Xarxa d’itineraris principals de vianants
28
SUD-2
SUD-5
SUD-6
PAU-3
SUD-7
SUD-4
SUD-3
PAU-2
PAU-1Nor
d
SUD-2
Actualment, ni a les Masies de Roda ni a Roda, no hi ha carrers exclusius de vianants, ni de convivència, ni zones 30.La definició dins de cada desenvolupament es farà als plans parcials?
Itinerari proposta per a vianants (vorera o paviment únic)
Itinerari proposta per a vianants (segregat i protegit)
Equipaments existents
4.1 Xarxa d’itineraris principals de vianants: Les Masies de Roda
SUD-1
29
Han de connectar els principals indrets generadors de mobilitat: Estacions, equipaments, mercats, parcs, polígons etc. i si s’escau amb la resta del municipi i municipis veïns.
Els itineraris han de ser continus, en xarxa i preferentment segregats o protegits.
S’ha de connectar amb la de la resta del municipi, municipis veïns, i amb la xarxa de transport col.lectiu.
En carreteres de IMD>3.000, han d’anar segregats o protegits.
En zones 30 poden cohabitar amb la resta de vehicles
4.2 Xarxa d’itineraris de bicicletes4. POUM: criteris de disseny de les xarxes
30
SUD-2
SUD-1
SUD-5
SUD-6
PAU-3
SUD-7
SUD-4
SUD-3
PAU-2
PAU-1
Nor
d
SUD-2
Itinerari proposta per a bicicletes (zona 30)
Itinerari proposta per a bicicletes segregat i protegit
Equipaments existents
fins a
RENFE Man
lleu
4.2 Xarxa d’itineraris principals de bicicletes: Les Masies de Roda
2.800 veh/dia
13.300 veh/dia
7.100 veh/dia
Actualment, ni a les Masies de Roda ni a Roda, no hi ha cap carril bici ni cap protecció per als ciclistesLa definició dins de cada desenvolupament es farà als plans parcials?
31
S’ha de dissenyar tenint en compte tots els sistemes de transport col·lectiu existents i previstos.
Han de connectar els principals indrets generadors de mobilitat: Estacions, equipaments, mercats, parcs, polígons etc. i si s’escau amb la resta del municipi i municipis veïns.
Les parades han d’estar a un màxim de 750 m de les xarxes principals de vianants i bicicletes.
L’espai per a les parades ha de respectar els citats itineraris i fer segur el seu ús.
En carrers amb molt trànsit, es faran carrils taxi-bus a partir de 20 circulacions hora punta o 120 dia.
Observacions:
A 750 metres. Se suposa que té més àrea d’influència que els 500 m d’una infrastructura fixa de transport. Haurien de ser uns 300 metres.
Es pot justificar no complir amb els 750 m
Finançament de les noves parades de transport públic
4. POUM: criteris de disseny de les xarxes4.3 Xarxa d’itineraris de transport públic
Ni a les Masies ni a Roda hi ha cap infraestructura física de t.p., excepte les parades d’autobúsEs proposen 4 parades noves
Els PP obligaran a 6 circulacions diàries
4.3 Xarxa d’itineraris principals de transport públic: Les Masies de Roda
residencial
industrial
33
Han de connectar els principals indrets generadors de mobilitat:
estacions
equipaments
Ha de ser contínua i assegurar la continuïtat dels itineraris amb els municipis veïns
4. POUM: criteris de disseny de les xarxes4.4 Xarxa bàsica de vehicles
34
SUD-2
SUD-1
SUD-5
SUD-6
PAU-3
SUD-7
SUD-4
SUD-3
PAU-2
PAU-1
Nor
d
Xarxa bàsica actual
Xarxa secundària
Futur desdoblament de la C-153
Equipaments existents
BV-522
2
C-153
4.4 Xarxa bàsica de vehicles: Les Masies de Roda
35
5. POUM: altres paràmetres de planificació
Estacions de ferrocarrils i autobusos interurbans
Ubicació en zones d’alta accessibilitat amb els altres modes de transport per facilitar l’intermodalitat.
Han de disposar també de:
Parades per a transport públic urbà (taxi i autobús urbà)
Aparcament fora de les andanes d’autobusos en espera: (Parc & Ride)
Càrrega i descàrrega de mercaderies
Mínim de 10 % d’espai del solar dels locals comercials per a magatzem. No si ho justifiques. (reduir el núm. de desplaçaments)
Reserves de places de càrrega i descàrrega (3x8)
Ús comercial: 1 plaça/1000 m2 o 1/8 establiments
Ús d’oficines: 1 plaça/2000 m2
Caldrà introduir-ho a l’ordenança d’activitats
36
Representació en un plànol:
Focus generadors de viatges amb el valor corresponent. (Amb Indicadors de gènere) a una escala 1/5.000
Proposta de xarxa d’itineraris principals de vianants
Previsió de xarxa d’itineraris per transport col·lectiu de superfície (noves o perllongament)
Proposta de xarxa d’itineraris per a bicicletes i aparcament.
Proposta de xarxa bàsica d’itineraris principals de vehicles. Anàlisi decapacitat, seguretat viària i si s’escau mesures per garantir-les i per modificar el PLSV.
Representació de les estacions de ferrocarril i autobusos interurbans existents i de les previstes en la planificació aprovada.
Representació de les propostes de reserves per càrrega i desc.
6. Planejament derivat
37
Representació en un plànol:
Proposta de reserves per a parades de taxi i bus.
Encaix i definició dels nodes d’unió amb la xarxa general del municipi dels 4 modes de transport.
Proposta de finançament de l’increment de costos per la nova mobilitat generada.
6. Planejament derivat
38
El Decret és un document de molt bones intencions amb 2 objectius bàsics:Avaluar la mobilitat en tots els modes de transport al planejamentFinançament dels costos de la mobilitat generada
Discrepància de concepte:POUM -------- PMUPP/IS ------- EAMG
Paràmetres de generació de viatges i dotació d’aparcament:Duplicitat dels viatges+ específics per a PP i menys per a POUM (atenció amb equipaments i zones verdes)Paràmetres de places de bicicletes excessivament altsRegulació de l’aparcament en la destinació
Les Normes de Disseny Urbà seran un document molt important per tal d’enfocar la mobilitat mitjançant el disseny de l’oferta.Criteris de disseny de les xarxes totalment coherents a excepció dels 750m de distància de la parada d’autobús.Existeix un problema en com articular el finançament del cost del transport públic.