Els Darrers Caçadors-Recol•lectors de la Conca de Barberà: El jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Editat per M. Vaquero

285

TERCERA PART

CONCLUSIONSManuel Vaquero, Marcos García Díez, Ethel Allué, Josep M. Gené,Núria Ibáñez, Palmira Saladié i Josep Vallverdú

287

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES OCUPACIONS HUMANES. PATRONS D’ASSENTAMENT I TIPUS D’OCUPACIÓ

CAPÍTOL 14

Les conclusions que es poden extreure d’un conjunt arqueològic depenen, com és lògic,del tipus d’informació que ha proporcionat. Des d’aquest punt de vista, la discussió queencetem en aquest apartat està condicionada pel fet que el projecte d’intervenció arqueo-lògica al Molí del Salt es troba en un estadi inicial i, per tant, hi ha aspectes que encara nopodem abordar amb prou garanties. La causa principal d’aquestes limitacions és que l’es-pai intervingut és encara molt reduït, ja que l’excavació en extensió no ha fet més quecomençar.Això es tradueix en una manca de dades espacials, que són avui dia fonamen-tals per conèixer alguns àmbits clau del comportament dels humans i, en conseqüència,per valorar i explicar la variabilitat del registre arqueològic. En la interpretació d’aquestregistre s’hi poden reconèixer des de fa temps dues dimensions, que tendeixen a generardiscursos diferents, moltes vegades no prou interrelacionats. Per una banda, es troben lesproblemàtiques abordades tradicionalment per l’arqueologia en relació a la variabilitattemporal dels conjunts, a la definició d’entitats amb significat cronocultural i a l’explica-ció dels processos de canvi que s’hi poden reconèixer en una escala temporal moltàmplia.Per l’altra,es troba la que podríem anomenar dimensió sincrònica del registre,queens aporta informació sobre les estratègies de comportament, la seva variabilitat i lescapacitats conductuals dels humans, acudint a mecanismes explicatius que es poden qua-lificar de paleo-etnogràfics.

Com podreu veure en les pàgines que segueixen, aquestes conclusions estan enfocadesbàsicament cap al primer grup de qüestions i, en concret, cap a la caracterització crono-cultural de les diferents unitats que han estat identificades a la seqüència del Molí del Salt.Des d’aquest punt de vista, ens centrarem en dos temes de discussió. Per una banda, el dela contextualització del nivell Sup en el marc de les indústries d’osques i denticulats delMesolític mediterrani. Aquesta qüestió assoleix en aquest treball una importància espe-cial, ja que,en haver estat excavat gairebé totalment en l’àrea d’intervenció que hem obertfins ara,el nivell Sup no serà objecte d’estudi en treballs monogràfics posteriors i,per tant,hem cregut convenient dedicar-li la major part d’aquestes conclusions. El segon tema dediscussió està relacionat amb la contextualització de la resta de nivells arqueològics, ads-crits al Paleolític superior final; això ens permetrà dir alguna cosa sobre els esquemesd’ordenació de les indústries de finals del Plistocé i començaments de l’Holocè i, en par-ticular, sobre la distinció entre el Magdalenià superior-final i l’Epipaleolític microlaminar.

288

Aquesta preeminència de les qüestions cronoculturals està condicionada pel tipus d’in-formació que disposem en aquest moment, però també creiem que és un pas ineludibleen aquesta fase inicial del projecte, en la que és fonamental enquadrar les ocupacions deljaciment en el temps i en l’espai.

Això no vol dir que no considerem importants les qüestions paleo-etnogràfiques, lesquals, sens dubte, seran l’eix fonamental de la recerca en futurs treballs. De fet, aqueststemes han estat el focus principal d’atenció en altres projectes del nostre equip,que s’handirigit d’entrada a reconstruir patrons de comportament. A mesura que avancin els tre-balls, els aspectes conductuals aniran assolint un protagonisme cada vegada més gran.Tanmateix, en aquest moment ens limitarem a plantejar algunes hipòtesis sobre les estra-tègies d’explotació del territori, els patrons d’assentament i els tipus d’ocupació.

Com molts altres jaciments paleolítics, el Molí del Salt es troba en una situació de fronte-ra fisiogràfica entre diferents ecosistemes, la qual cosa fa que sigui un lloc idoni per a l’ex-plotació d’un ampli ventall de recursos naturals. La localització del jaciment en la zona detransició entre les Muntanyes de Prades i la vall al·luvial del Francolí fa possible accediren poc temps a diferents biotops,com són les àrees muntanyoses, les planures de la Concade Barberà o el mateix medi fluvial representat pel riu que discorre pel davant.L’explotació d’aquests ecosistemes vindria confirmada per la varietat d’espècies docu-mentades en el registre faunístic, on trobem animals propis de muntanya, com la cabra,juntament amb altres, com el cérvol, que acostumen a viure en zones de planura. El queno hem constatat de moment és l’explotació del medi fluvial. El registre antracològictambé reflecteix aquesta diversitat, ja que s’han identificat tàxons corresponents a distin-tes formacions vegetals. Nogensmenys, altres dades indiquen una freqüentació d’àreessituades fora de l’entorn immediat del jaciment. El registre lític, amb l’àmplia variabilitatde matèries primeres identificades, suggereix l’explotació de diferents formacions.Destaca en aquest àmbit que algunes de les varietats de sílex trobades al jaciment haginestat atribuïdes als afloraments de la zona d’Ulldemolins, el que indicaria que els despla-çaments arribarien fins a indrets situats fora de la xarxa hidrogràfica del Francolí.A aixòs’afegeix la troballa de petxines d’origen marí que confirmen les relacions amb la zonacostanera, actualment situada en línia recta a uns 40 km del jaciment.

En conjunt, aquestes dades posen de relleu la importància de la mobilitat en els patronsd’assentament dels caçadors-recol·lectors de finals del Paleolític superior i del Mesolític.Tanmateix, a partir de la captació de matèries primeres lítiques es pot plantejar unamodificació en les estratègies de mobilitat al llarg de la seqüència. De base a sostre s’hadocumentat un increment del component local en les pautes d’aprovisionament, amb elconsegüent descens en la presència dels materials d’origen més llunyà.Aquesta tendèn-cia, que s’aprecia ja als nivells del conjunt A i assoleix la seva màxima expressió al nivellSup, es pot interpretar en el marc d’una reducció en el grau de mobilitat, al menys pelque fa a les distàncies recorregudes.En principi, sembla que els afloraments de la vall delMontsant serien visitats amb més freqüència durant la formació dels nivells B1 i B2,enca-ra que s’ha de tenir present la incidència que podrien haver tingut els canvis en lesmodalitats de captació1. Per tant, les matèries primeres suggereixen una reducció en elradi de mobilitat de base a sostre de l’estratigrafia. Tanmateix, cal recordar que la pre-sència de petxines marines es dóna a tots els conjunts estratigràfics, incloent-hi el nivellSup, la qual cosa indica que els contactes amb les àrees costaneres es van mantenir finsi tot durant les ocupacions mesolítiques. De fet, s’han trobat restes malacológiques mari-

1 Habitualment es consideren dues modalitats de captació de materials lítics. Per una banda, l’aprovisionamentes pot realitzar mitjançant desplaçaments intencionals a les àrees font amb la finalitat prioritària de recollir elsrecursos lítics. Per l’altra, els materials es poden obtenir durant desplaçaments efectuats amb altres finalitats; ésel tipus de captació que els autors anglosaxons anomenen aprovisionament integrat (embedded procurement)(Binford i Stone, 1985). La identificació d’aquestes modalitats en el registre arqueològic no és fàcil, encara quenormalment s’assumeix que la segona modalitat té un caràcter més selectiu, mentre que la primera inclou eltransport massiu de recursos. Des d’aquest punt de vist, el fet que al Molí del Salt s’hagi constatat aquesta rela-ció entre la distància i el caràcter més o menys selectiu de la representació dels diferents materials fa pensar quela modalitat “integrada” seria la més habitual.

289

nes en jaciments mesolítics situats encara més lluny de la costa que el Molí del Salt, comla Font del Ros (Berga, Berguedà) (Pallarés i altres, 1997) o la Balma Margineda (Andorra)(Guilaine i altres, 1995).

El manteniment de les relacions amb les zones costaneres no seria contradictori amb unareducció del radi dels desplaçaments dedicats a l’obtenció de la majoria dels recursos tèc-nics i subsistencials si tenim present al caràcter no alimentari que semblen tenir les res-tes de petxines trobades al Molí del Salt, que podrien correspondre, especialment en elcas de l’element perforat, a objectes d’adornament personal.Altres evidències arqueolò-giques i els estudis etnoarqueològics coincideixen en assenyalar que els objectes sump-tuaris o amb significat simbòlic es caracteritzen per tenir distàncies de circulació sensi-blement més llargues que altres tipus de recursos (Féblot-Augustins i Perlès, 1992). Pocpodem dir sobre la modalitat d’obtenció d’aquests elements, si bé no es pot descartar quel’aprovisionament es fes no de forma directa sinó per mitjà de l’intercanvi amb altresgrups situats més a prop de la costa2.

La implantació dels grups de caçadors-recol·lectors sobre el territori té implicacions quevan més enllà de la perspectiva que es pot oferir des d’un únic jaciment, ja que els seuspatrons d’assentament es caracteritzen per una àmplia distribució espacial dels llocs d’o-cupació que es generen al llarg d’un cicle anual. En aquest sentit, l’etnoarqueologia hapermès comprovar que aquests patrons es basen, per una banda, en el desplaçamentregular del campament residencial en funció de la distribució dels recursos subsisten-cials –la mobilitat residencial, en el sentit de Binford (1980)- i, per l’altra, en l’aparició dediferents tipus d’ocupació, alguns dels quals relacionats amb activitats específiques –lamobilitat logística.Aquestes estratègies fan que qualsevol grup de caçadors-recol·lectorsgeneri al llarg d’un any un gran nombre de jaciments, les característiques i ubicació delsquals defineixen el patró d’assentament (alguns models ja clàssics de patrons d’assenta-ment de caçadors-recol·lectors actuals es poden trobar, per exemple, a Binford (1978) iYellen (1977). El contingut d’un conjunt arqueològic dependrà en bona part de la fun-ció del lloc d’ocupació dins d’aquestes estratègies d’implantació al territori; aquesta ésla raó de la importància de la dimensió regional en la interpretació arqueològica actual.L’existència de xarxes de jaciments propers en l’espai i de cronologia similar ja ha estatassenyalada per a diferents moments del Paleolític superior final i del Mesolític, com enel cas dels jaciments mesolítics de la conca alta de l’Ebre (Alday, 1998) o la vall delMatarranya (Rodanés i altres, 1996).

El primer pas per integrar un jaciment o unitat arqueològica en el marc d’un patró d’assen-tament és establir el tipus d’ocupació al que correspon.Aquesta no és una feina fàcil, ja queen la variabilitat ocupacional intervenen factors que són difícils de controlar per part de l’ar-queòleg, com són el temps d’ocupació i el nombre d’individus que formaven el grup ocu-pant. La dificultat per accedir a aquestes variables es deriva de les diferents escales de tem-poralitat que defineixen, per una banda, el concepte etnogràfic d’ocupació i, per l’altra, laformació de les unitats arqueològiques.Aquest és el principal problema a l’hora d’aplicar elsmodels etnoarqueològics al registre arqueològic. La manera d’abordar aquest problema ésincrementar el màxim possible la resolució temporal dels conjunts amb els que treballem,tasca complicada a la majoria de jaciments arqueològics degut a les característiques de lesseves seqüències estratigràfiques. Als condicionants de caire temporal s’han d’afegir elsespacials,que fan referència a les dimensions de les unitats d’ocupació documentades entreels caçadors-recol·lectors contemporanis, les quals acostumen a ser molt superiors a les deles àrees excavades a molts jaciments arqueològics.Això fa que sovint l’espai arqueològic il’espai etnogràfic no siguin equiparables. Les dificultats per arribar a conèixer aquestesvariables “etnogràfiques” són les que limiten les possibilitats per interpretar el registre del

2 L’estudi etnoarqueològic de Féblot-Augustins i Perlès (1992) indica que els béns d’elevada valoració, entre elsquals s’inclouen els elements d’ornament personal, solen obtenir-se per mitjà de l’intercanvi entre els grups decaçadors-recol·lectors actuals.El predomini de l’intercanvi sobre l’aprovisionament directe augmenta amb la dis-tància. Quant més lluny es trobi l’àrea font d’un recurs, més probable serà que aquest s’obtingui per intercanviamb altres grups.

290

Molí del Salt en termes de tipus d’ocupació i, en conseqüència, la nostra capacitat per com-pletar aquest primer pas en la reconstrucció del patró d’assentament.

Tanmateix, hi ha altres factors, a banda de la durada de les ocupacions i el nombre d’o-cupants,que també defineixen el tipus d’ocupació i que són més fàcils de documentar. Estracta de les activitats que s’hi van realitzar, les quals es poden reconèixer en els diferentsàmbits de l’anàlisi arqueològica. És a partir de les activitats portades a terme al jacimentque intentarem aportar unes primeres dades sobre el caràcter de les ocupacions al Molídel Salt, tot i assumint la feblesa d’una interpretació basada només en la variabilitat de lesactivitats i que no incorpori hipòtesis en relació a les altres variables que hem esmentatmés amunt. Les activitats que es poden inferir a partir de l’estudi del registre arqueològicdel Molí del Salt són les següents:

a) Processament i consum de recursos animals.Aquesta activitat a estat identificadaper l’estudi zooarqueològic i tafonòmic de les restes òssies i per les evidències detreball de carnisseria en alguns artefactes lítics. Entre les accions relacionades ambla seqüència de processament del conill s’ha documentat l’extracció de la pell, ladesarticulació, la descarnació i la fractura dels ossos per extreure el moll. És a dir,tindríem representada tota la seqüència de processament i consum d’aquests ani-mals. Pel que fa als macromamífers, les fases identificades han estat la descarnaciói la fractura dels ossos.

b) Treball de les pells.Aquesta ha estat una activitat ben contrastada per l’estudi fun-cional dels artefactes,documentant-se el treball tant de la pell fresca com la de pellseca, la qual cosa podria indicar que al Molí del Salt es podria haver portat a termetota la seqüència operativa de processament de les pells.

c) Activitats de talla, incloent-hi la reducció de nuclis i la configuració d’artefactesretocats. La realització d’aquestes activitats es desprèn de la composició del con-junt lític, amb presència de totes les categories estructurals, i de la distribució pergrups volumètrics.El predomini dels formats petits s’associa a la pràctica de la tallain situ.Tanmateix, per precisar l’abast de les activitats de producció caldrà dispo-sar en el futur de les dades aportades pels remuntatges i la identificació d’àrees detalla. Entre les activitats relacionades amb la producció lítica cal citar la substitucióde les puntes de projectil utilitzades en la cacera,com es desprèn de la troballa d’e-lements de dors amb fractures produïdes per l’impacte en ser utilitzades.

d) Processament de recursos vegetals. De moment només s’ha constatat el seu úscom a combustible. Destaca en aquest sentit l’absència de traces d’utilització d’ar-tefactes en el treball de la fusta, si bé en el Capítol 6 ja es va advertir sobre les con-seqüències que es poden derivar del reduït nombre de peces analitzades.

e) Processament i manipulació de materials colorants. De moment les dades quetenim sobre aquesta activitat són minses i es redueixen a les plaquetes ambimpregnacions de colorant vermell que hem interpretat com suports utilitzats pertreballar aquests materials i els còdols, també amb restes de pigments, que serienels elements actius en el processament.Tanmateix, la possibilitat de reconstruir lacadena operativa de producció i manipulació dels colorants s’ha de valorar a par-tir dels recursos litològics documentats a l’entorn immediat i serà una línia derecerca de cara als propers anys.

f) Realització de manifestacions gràfiques.El caràcter estrictament local dels suports,juntament amb les seves dimensions, suggereixen que el gravat de les plaquetesd’esquist fou realitzat al propi jaciment.

Al Molí del Salt s’ha constatat,doncs, la realització d’una àmplia varietat d’activitats, la qualcosa ens indicaria que estem davant d’ocupacions complexes,al llarg de les quals s’hi por-

291

tarien a terme la major part d’actuacions relacionades amb el manteniment i reproducciódels grups.Això indicaria un funcionament del jaciment com campament residencial. Elprincipal problema que té aquesta interpretació és que assumeix que totes o la majoriad’aquestes activitats es van realitzar al llarg dels mateixos episodis ocupacionals, la qualcosa no es pot demostrar amb el nivell de resolució temporal amb el que estem treballant.És possible que hi tinguessin lloc ocupacions durant les quals es van realitzar totes lesactivitats que hem ressenyat, però no podem descartar que algunes corresponguessin aepisodis ocupacionals específics en els quals es va desenvolupar un reduït ventall d’acti-vitats. La juxtaposició d’aquests episodis en una mateixa unitat estratigràfica donaria lloca aquesta impressió d’ocupacions complexes que obtenim en examinar el nombre d’ac-tivitats diferents.Tampoc es pot descartar que en els conjunts tinguem barrejats elementsderivats d’ocupacions de diferent caràcter, des de episodis residencials més o menys esta-bles a visites esporàdiques de curta durada o relacionades amb activitats específiques. Enaquests casos, les evidències derivades de les ocupacions més puntuals acostumen a res-tar emmascarades per les acumulacions generades pels episodis més importants. Hem dereconèixer que en l’estat actual de la nostra recerca no podem donar una resposta con-vincent a aquests interrogants.

Cal dir que hi ha altres dades que suggereixen un component residencial en les ocupa-cions del Molí del Salt. La troballa d’estructures d’hàbitat, i especialment d’estructures decombustió, seria coherent amb aquesta interpretació, si bé, com s’ha assenyalat en l’apar-tat dedicat a l’anàlisi espacial, el reconeixement i documentació d’aquestes estructuresestà encara en una fase preliminar i de moment no hem identificat acumulacions discre-tes de restes que es puguin associar directament al període de funcionament d’aquestsfogars. Per altra banda, algunes de les cadenes operatives identificades requereixen untemps de realització prou llarg i impliquen un certa estabilitat ocupacional. És el cas,apuntat en l’apartat de l’estudi funcional, del treball de les pells. La identificació del tre-ball de pell seca apuntaria en aquesta direcció, ja que fan falta varis dies per completar elseu procés de tractament. La prolongació de la durada de l’ocupació implicaria la realit-zació de tasques de manteniment del grup i, per tant, l’aparició d’un component residen-cial.Amb totes aquestes dades, en el que resta d’aquest apartat treballarem amb la hipò-tesi que al Molí del Salt van tenir lloc algunes ocupacions que es poden caracteritzar comcampaments residencials, si bé caldrà contrastar-la en el futur tenint en compte les qües-tions assenyalades en el paràgraf anterior.

Com hem comentat al Capítol 1, el final del Paleolític es caracteritza al sud de Catalunyaper un increment en el nombre de jaciments que contrasta amb l’escassetat d’evidènciesper a les fases anteriors de la Prehistòria.Això fa que sigui possible introduir per primeravegada una dimensió regional en la ocupació del territori per part dels grups de caçadors-recol·lectors prehistòrics.Per aquest moment disposem d’una sèrie de conjunts situats enun mateix context geogràfic i per als quals les datacions radiomètriques indiquen que vanser ocupats durant un mateix període, a cavall entre finals del XIIè i inicis del XIè mil·len-nis b.p. Es tracta dels jaciments de la Font Voltada (Montbrió de la Marca, Conca deBarberà) (Mir i Freixas, 1993) i de Picamoixons (Valls, Alt Camp) (Allué i altres, 1992;García i altres, 1996; L.A.U.B.T., 1992), i de les unitats superiors del conjunt A del Molí delSalt.A banda de les semblances des del punt de vista geogràfic i cronològic, les similitudsafecten també altres aspectes del registre lític i faunístic, indicant que corresponen a unmateix horitzó cultural i subsistencial. En aquest grup potser es podria incloure també eljaciment de la Balma de la Vall (Montblanc), si bé en aquest cas la manca de datacionsimpedeix concretar els paral·lelismes amb els altres tres. Òbviament, no estem plantejantque els tres jaciments siguin estrictament contemporanis, és a dir, que fossin ocupats suc-cessivament durant els desplaçaments d’un mateix grup humà.Aquest grau de precisió estroba normalment més enllà de les possibilitats del mètode arqueològic3. El que estem

3 Són comptats els casos en els quals ha estat possible suggerir la contemporaneïtat entre ocupacions de jaci-ments diferents.Això s’ha fet només quan s’han pogut establir connexions per mitjà de remuntatges, possibili-tat molt improbable en la gran majoria dels contexts arqueològics (vegi’s, per exemple, Close, 2000).

292

plantejant és que, en trobar-se en un context cronològic ben acotat, la informació apor-tada per aquests jaciments pot caracteritzar les estratègies d’assentament habituals durantaquest període i la seva variabilitat espacial.

Els tres jaciments comparteixen un mateix tipus de localització, en zones de transicióentre la plana i la muntanya. Com ja hem comentat més amunt, aquestes situacions sónles més apropiades si el que es busca és tenir un accés ràpid des del jaciment a diferentsecosistemes i,per tant,es tracta de llocs idonis en estratègies subsistencials d’ampli espec-tre.A la Figura 14.1 hem representat el territori accessible en un radi de 10 km al voltantde cada jaciment.Aquest és el radi mitjà de l’àrea recorreguda en els seus desplaçamentsdiaris per una sèrie de grups de caçadors-recol·lectors actuals4 (Binford, 2001). Cada loca-

Figura 14.1. Localització del Molí del Salt, la Font Voltada i Picamoixons, indicant l’àrea d’explotació teòrica definida per un radi de 10 kmal voltant de cada jaciment. Corbes de nivell cada 100 m.

293

lització inclou en la seva àrea d’explotació teòrica àmplies zones de plana de la Conca deBarberà i del Camp de Tarragona (en el cas de Picamoixons) i zones de muntanya de laSerralada Prelitoral. Conjuntament, les àrees d’explotació teòrica de cada jaciment defi-neixen un territori que comprèn la major part de la Conca de Barberà i una bona part del’Alt Camp. De fet, les distàncies entre els tres jaciments són les que caldria esperar en elcas d’un patró d’assentament basat en el desplaçament regular del campament residen-cial amb la finalitat de realitzar una explotació integral del territori. Destaca el reduït graude superposició entre les àrees d’explotació potencial dels tres jaciments, similar aldocumentat, per exemple, entre els jaciments mesolítics alabesos (Alday, 1998). Cal recor-dar, a més a més, que es localitzen al llarg de les principals vies de comunicació naturals.El Molí del Salt i Picamoixons comparteixen la seva ubicació en la vall del Francolí-Milans,eix de comunicació E-W entre la Depressió del Camp de Tarragona i la Conca de l’Ebre.Per la seva banda, la Font Voltada es situa també en una via de pas en sentit NE-SW queposa en relació, a través de la vall de l’Anguera-Vallverd, la Conca del Francolí amb la delGaià i, més enllà, amb la de l’Anoia.

Com ja hem comentat, les semblances entre els jaciments afecten també els seus conjuntsarqueològics, si bé hem de recordar que la informació que disposem de la Font Voltada iPicamoixons és força limitada i, per tant, les comparacions s’han de limitar als aspectesmés generals del registre. Pel que fa als conjunts lítics, s’observa com els grups tipològicsmés representats són els mateixos als tres jaciments (Fig. 14.2), amb un predomini delsgratadors, seguits per elements de dors i denticulats i percentatges de burins entre el 5%i el 10%. És cert que hi ha diferències en els percentatges de cadascun dels grups, amb unpredomini encara més marcat dels gratadors al Molí del Salt i un augment dels elementsde dors a la Font Voltada5. En qualsevol cas, el que indiquen aquestes dades és la presèn-cia d’una àmplia varietat d’artefactes, la qual cosa suggereix que s’hi va portar a terme totun ventall d’activitats diferents.

4 Cal dir que aquest valor mitjà s’ha de considerar amb prudència degut al baix nombre grups per als quals esdisposa d’aquesta dada i a la gran variabilitat que mostren els casos documentats,a banda de les diferències entrehomes i dones en les distàncies recorregudes.El radi de l’àrea d’explotació varia considerablement,des dels 13,2km dels Nunamiut fins als 5-6 km de la majoria de bandes que viuen en ambients tropicals o subtropicals(Binford, 2001: 235-238).Aquest radi de 10 km al voltant del jaciment és també el proposat per Vita-Finzi i Higgs(1970) per delimitar el territori ideal dels jaciments.5 En el cas de Picamoixons s’ha de tenir present que la major part del conjunt lític analitzat correspon a un nivellremenat que hi havia en posició superficial en el moment de portar-se a terme la primera campanya d’excava-cions al jaciment. Si bé sembla clar que en aquest conjunt hi ha un component Paleolític superior dominant,similar al documentat en context estratigràfic, no podem descartar que s’hi hagin incorporat també elementscorresponents a altres moments culturals que no han estat identificats a la seqüència estratigràfica. De fet, duesde les datacions obtingudes a partir de restes provinents d’aquest nivell superficial, de finals del Xè mil·lennib.p., semblen massa recents per un Paleolític superior final.

Figura 14.2. Gràfic de barres amb les freqüències relatives dels principals grups tipològics al conjunt A del Molí del Salt, la Font Voltada iPicamoixons. Els valors del Molí del Salt corresponen a la suma dels efectius dels nivells A1,A i Asup.

294

Els conjunts faunístics també són similars, amb el clar predomini del conill, amb propor-cions que sempre són superiors al 90% de les restes identificades, complementat amb lapresència del cérvol i la cabra, al que s’afegeix a Picamoixons algunes restes de bòvid icavall. Encara més important és que les restes faunístiques, al menys al Molí del Salt iPicamoixons, reflecteixen un alt grau de fragmentació que es pot associar una activitatantròpica molt intensa associada al processament i el consum dels animals. La importànciadel consum en la caracterització del conjunt faunístic atorga als jaciments un componentdomèstic, ben diferent al que defineix els llocs d’ocupació especialitzats en el processa-ment de les carcasses.Aquest caràcter domèstic queda reforçat en els casos del Molí delSalt i la Font Voltada per la presència d’estructures de combustió, que en contexts etnoar-queològics estan estretament lligades als campaments amb funció residencial.Aquests dosjaciment coincideixen també en la constatació del treball de matèries colorants.

Per tant, el Molí del Salt, Picamoixons i la Font Voltada semblen correspondre a un mateixtipus d’ocupació, que es pot caracteritzar per tenir un component residencial dominant.Nogensmenys, aquest caràcter de campament residencial s’hauria de confirmar amb lesdades de la distribució espacial, que són les que realment fan possible establir una distin-ció nítida entre aquest tipus d’ocupació i altres modalitats definides per un espectre fun-cional més limitat. En qualsevol cas, no sembla que cap dels jaciments pugui ser inter-pretat com un lloc especialitzat en una funció específica, com els que caldria esperar enel marc d’un patró d’assentament amb un fort component logístic.

En un futur s’haurà de valorar el paper que poden haver tingut les manifestacions artísti-ques per singularitzar el Molí del Salt en relació als altres jaciments.Tradicionalment, lesproduccions gràfiques, recollides sota la denominació d’art moble,han estat interpretadesen clau no econòmica. Aquestes es vinculen a interpretacions simbòliques de caràctersocial -identificació d’un grup o d’un segment de població del grup-, sacre -íntimamentvinculades a idees “religioses”-, ritual -cerimònies propiciatòries de cacera o actes txamà-nics-, etc. Enfront d’aquestes hipòtesis interpretatives, alguns suports utilitaris de caràcterdomèstic/econòmic (atzagaies, arpons, etc.) presenten elements decoratius que s’inter-preten des d’una òptica “laica”, on el caràcter purament decoratiu/estètic prima sobrequalsevol altra funció.Aquestes interpretacions són aplicades en la majoria dels casos demanera directa,és a dir,depenent del tipus de suport (utilitari o no) i sense tenir en comp-te el context arqueològic al que s’associen i la seqüència operativa del suport.

A partir de la comprensió de la seqüència operativa dels suports amb decoració recupe-rats en el Molí del Salt i del seu context arqueològic (encara conegut només parcialmentdegut a la limitada extensió de l’actuació arqueològica en alguns nivells), és possible obte-nir un apropament al seu procés d’ús i en conseqüència a la seva significació. Per a lesplaques del nivell Asup (plaques 3 i 4) diferents evidències apunten a considerar que elssuports es van utilitzar, formant part d’activitats que s’inclouen en l’esfera econòmica: laplaca 3 s’emprà com suport sobre el qual es matxucà/diposità colorant i la placa 4 comsuport sobre el qual es matxucà o percudí algun element que no ha deixat dipòsits quees puguin reconèixer macroscòpicament.Aquests gestos són clarament posteriors al pro-cés de gravat, ja que el colorant s’integra en els solcs i la percussió/matxucat eliminà partdels solcs prèviament traçats.

Amb les dades que hem presentat, es pot considerar que les plaques 3 i 4 es van utilitzaren diferents moments i amb diferents funcions. Per ara no es pot precisar el motiu pelqual es portaren a terme les decoracions sobre les plaques, però es poden proposar dueshipòtesis: a) que els gravats responguin a un interès per decorar objectes funcionals, i b)que en origen els suports presentessin una funció estètica o simbòlica, i posteriormentfossin reciclats, perdent la seva funció original i integrant-se dins l’esfera domèstica/eco-nòmica. És problemàtic contrastar alguna d’aquestes hipòtesis, però el fet que la percus-sió de la placa 4 afecti, i destrueixi, part de les figures de la cara superior, porta a pensarque la decoració no posseïa un paper rellevant en el moment de la funcionalització del’objecte, la qual cosa obre la possibilitat de considerar que l’execució de les grafies no

295

està originalment lligada a la decoració d’un objecte funcional, sinó que aquesta podriaestar vinculada a una funció anterior.

El mateix es pot dir de la placa 2 del nivell Sup Base. El context sedimentari no permet lacomprensió de l’espai,però la seqüència operativa del suport posa de manifest que en unmoment posterior al gravat del zoomorf es configuraren els laterals per ser emprats comcompressor-matxucador, reconeixent-se de manera evident la percussió en un dels seusextrems. La configuració de l’objecte eliminà una part de la grafia, per la qual cosa, i a l’i-gual que per la placa 3, es pot proposar que en el moment de concepció de la decoracióel suport no estava vinculat a la funció domèstico-econòmica que es pot reconèixer perun moment posterior.

Aquest caràcter eminentment funcional que tenen els suports gràfics documentats finsara ens obliga a considerar amb prudència la possibilitat que les ocupacions al Molí tin-guessin un contingut simbòlic especial que no tindrien els altres llocs d’ocupació.Aquestcontingut han estat proposat, per exemple, per a la Cova del Parpalló, si bé cal recordarque el volum de les evidències gràfiques trobades en aquest jaciment –més de 5.000 pla-ques gravades- constitueix una excepcionalitat en el registre arqueològic europeu6

(Villaverde, 2001b).

Ara per ara, el fet que les tres localitzacions indiquin un mateix tipus d’ocupació –almenys pel que fa a la seva funcionalitat dins la xarxa de jaciments- i que aquestes ocupa-cions tinguin un caràcter domèstic suggereix un patró d’assentament basat en la mobili-tat residencial, amb un component logístic molt baix i desplaçaments de curt abast. Elcicle anual d’aquests grups de caçadors-recol·lectors es basaria en l’ocupació successivade diferents campaments residencials, situats en contexts fisiogràfics similars, des delsquals es portaria a terme l’aprofitament dels recursos existents en l’entorn immediat.Assumint la simplificació que suposa aquest tipus d’equiparacions,es tractaria d’una estra-tègia més pròxima a la dels foragers definits per Binford (1980 i 2001). Si atenem als can-vis en el grau de mobilitat que apunten les diferències entre els conjunts A i B del Molídel Salt, i que han estat assenyalades més amunt, estaríem davant d’una tendència ques’accentuaria en els moments finals del Paleolític superior.

En realitat, en aquest tema ens trobem davant del problema de com identificar les estra-tègies logístiques en el registre arqueològic i què entenem per aquest terme.Al Llevantpeninsular s’ha assenyalat l’existència d’un component logístic en les estratègies subsis-tencials del Magdalenià superior a partir de l’especialització dels jaciments en algunesespècies d’herbívors –normalment el cérvol o la cabra-, en el marc d’uns patrons d’as-sentament basats en l’estacionalitat de les ocupacions i en un increment de la territoria-litat que s’accentuaria al llarg del trànsit Plistocè-Holocè (Aura i Pérez Ripoll, 1995;Davidson, 1989;Villaverde, 2001a;Villaverde i Martínez Valle, 1995).Tanmateix, cal recor-dar que les estratègies logístiques, al menys de la manera en que han estat conceptualit-zades des dels estudis etnoarqueològics, es caracteritzen bàsicament pel desplaçament departides especialitzades en l’obtenció d’un determinat recurs i, com a conseqüència, l’a-parició de llocs d’ocupació jerarquitzats. L’aspecte especialitzat d’un conjunt faunístic espot derivar d’aquesta estratègia, però també pot se conseqüència de l’adaptació al mitjàen el qual es troba el jaciment dins d’un patró basat en la mobilitat residencial. En aquestscasos, la composició del registre faunístic està condicionada per la disponibilitat delsrecursos en l’entorn immediat al jaciment i no tant per tenir un paper especialitzat en unaxarxa de llocs d’ocupació organitzada jeràrquicament. Com es desprèn dels treball deYellen (1977) entre els boiximans del Kalahari, aquesta adaptació a l’entorn pot crear una

6 Segons Villaverde (2001:341-346), la Cova del Parpalló hauria estat alguna cosa més que un lloc d’hàbitat i hau-ria funcionat en determinats moments com un espai de concentració de grups humans que estarien dispersosbona part de l’any. Des d’aquest punt de vista, es tractaria d’un lloc amb una forta càrrega simbòlica lligada a laimportància que per a les pràctiques de socialització tindria aquest indret. Una interpretació d’aquesta menatambé ha estat proposada per explicar altres conjunts d’art moble (Conkey, 1992) o les manifestacions d’artparietal paleolític més importants, com les d’Altamira o El Castillo (Utrilla, 1994).

296

aparença d’especialització en el conjunt faunístic, més accentuada quant més curta siguila durada de les ocupacions.

Per tant, la identificació de la funció d’un lloc d’ocupació no depèn només de l’espectrede recursos documentats, sinó que cal considerar també altres aspectes com l’organitza-ció espacial, per tal de reconèixer les estructures domèstiques que defineixen els jaci-ments amb finalitat residencial, la reconstrucció de les cadenes operatives amb les corres-ponents modalitats d’entrada i sortida dels recursos tècnics i alimentaris, així com la varia-bilitat de les activitats desenvolupades al jaciment.Això sense comptar amb les variablesdurada de l’ocupació i nombre d’ocupants, que, com hem assenyalat prèviament, sónfonamentals per caracteritzar un lloc d’ocupació des d’un punt de vista paleoetnogràficperò que són difícils d’abordar des de l’arqueologia. Aquest tipus d’informació és moltescassa per al Paleolític superior final del Mediterrani peninsular, la qual cosa dificultaconsiderablement la reconstrucció dels patrons d’assentament. En qualsevol cas, creiemque només dirigint la recerca cap a la resolució d’aquestes qüestions bàsiques serà pos-sible donar una resposta a aquesta dimensió de la interpretació arqueològica, essencialper arribar a explicar la variabilitat dels conjunts.

Bibliografia

Alday, A. (ed.) (1998): El depósito prehistóricode Kanpanoste Goikoa (Vírgala, Alava).Memoria de las actuaciones arqueológicas.1992-1993.Vitoria: Diputación Foral de Alava.

Allué, E.; Carbonell, E.; Cervera, M.M.; Bermúdezde Castro, J.M.;Boj, I.; Esteban,M.;Estirado,R.M.;Fernández Jalvo, Y.; Gabarró, J.M.; Hortolà, P.;Lorenzo, C.; Miró, J.M.; Ollé,A.; Pastó, I.; Perales,C.; Prats, J.M.; Rodríguez, X.P.; Rosell, J.; Sala, R.;Vallverdú, J.; Vaquero, M. i Vergés, J.M. (1992):Picamoixons. Un assentament estratègic delsdarrers caçadors-recol.lectors. Arqueologiad'Intervenció, 1.Tarragona: Museu d'Història deTarragona / L.A.U.T..

Aura,J.E. i Pérez Ripoll,M.(1995):El Holoceno ini-cial en el Mediterráneo español (11000-7000 BP).Características culturales y económicas. A V.Villaverde (ed.): Los últimos cazadores.Transformaciones culturales y económicasdurante el Tardiglaciar y el inicio del Holocenoen el ámbito mediterráneo,pp.119-146.Alacant:Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert".

Binford,L.R.(1978):Nunamiut Ethnoarchaeology.New York:Academic Press.

Binford, L.R. (1980): Willow Smoke and Dogs'Tails: Hunter-Gatherer Settlement Systems andArchaeological Site Formation. AmericanAntiquity, 45: 4-20.

Binford, L.R. (2001): Constructing Frames ofReference. An Analytical Method forArchaeological Theory Building UsingEthnographic and Environmental Data Sets.Berkeley: University of California Press.

Binford,L.R. i Stone,N. (1985):“Righteous rocks”and Richard Gould: Some observations on a mis-guided “debate”. American Antiquity, 50: 151-153.

Close,A.E. (2000): Reconstructing Movement inPrehistory. Journal of Archaeological Methodand Theory, 7(1): 49-77.

Conkey, M. (1992): Les sites d'agrégation et larépartition de l'art mobilier, ou: y a-t-il des sitesd'agrégation magdaléniens? A Le peuplementmagdalénien. Paléogeographie physique ethumaine. Colloque de Chancelade, 10-15 octo-bre 1988, pp. 19-25. Paris: Editions du C.T.H.S.

Davidson, I. (1989): La economía del final delPaleolítico en la España oriental. Serie deTrabajos Varios del S.I.P.,85.València:DiputaciónProvincial de Valencia.

Féblot-Augustins, J. i Perlès, C. (1992):Perspectives ethnoarchéologiques sur les échan-ges à longue distance.A Ethnoarchéologie: justi-fication, problèmes, limites. Actes des XIIeRencontres Internationales d’Archéologie etd’Histoire d’Antibes, pp. 195-209. Juan-les-Pins:Éditions APDCA.

297

García, M.; Rosell, J.; Vallverdú, J. i Vergès, J.M.(1996): L’abric de Picamoixons i les estratègiesdels darrers caçadors recol·lectors epipaleolí-tics. Quaderns de Vilaniu, 29: 91-100.

Guilaine, J;.Martzluff,M.;Coularou, J. i Rivenq,C.(1995): Les excavacions a la balma de laMargineda (1979-1991). Andorra: Governd’Andorra.

L.A.U.B.T. (1992): Relaciones Depresión Central-litoral catalán durante la Prehistoria: el centrode intervención de Picamoixons. A P. Utrilla(ed.): Aragón/litoral mediterráneo: intercam-bios culturales durante la Prehistoria, pp. 139-151. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Mir, A. i Freixas, A. (1993): La Font Voltada, unyacimiento de finales del Paleolítico Superior enMontbrió de la Marca (La Conca de Barberà,Tarragona). Cypsela, X: 13-21.

Pallarés, M.; Bordas,A. i Mora, R. (1997): La fontdel Ros en el proceso de neolitización de losPirineos Orientales. A R. de Balbín i P. Bueno(eds.): II Congreso de Arqueología Peninsular.Tomo I.- Paleolítico y Epipaleolítico: 311-325.Zamora: Fundación Rei Afonso Henriques.

Rodanés,J.M.;Tilo,M,A. i Ramón,N.(1996):El abri-go de Els Secans (Mazaleón,Teruel). La ocupacióndel valle del Matarraña durante el Epipaleolítico yel Neolítico Antiguo. Al-Qannis, 6.

Utrilla, P. (1994): Campamentos-base, cazaderosy santuarios. Algunos ejemplos del paleolítico

peninsular. A J.A. Lasheras (ed.): Homenaje alDr. Joaquín González Echegaray, pp. 97-113.Santander: Ministerio de Cultura.

Villaverde, V. (2001a): El Paleolític superior: eltemps dels cromanyons. Periodització i caracte-rístiques.A V.Villaverde (ed.): De Neandertals aCromanyons.L’inici del poblament humà a lesterres valencianes, pp. 177-218. València:Universitat de València.

Villaverde, V. (2001b): L’art dels caçadors irecol·lectors del Paleolític superior. A V.Villaverde (ed.):De Neandertals a Cromanyons.L’inici del poblament humà a les terres valen-cianes, pp. 331-365. València: Universitat deValència.

Villaverde, V. i Martínez Valle, R. (1995):Características culturales y económicas del finaldel Paleolítico Superior en el Mediterráneoespañol. A V. Villaverde (ed.): Los últimos caza-dores.Transformaciones culturales y económi-cas durante el Tardiglaciar y el inicio delHoloceno en el ámbito mediterráneo, pp. 79-117. Alacant: Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert".

Vita-Finzi, C. i Higgs, E.S. (1970): PrehistoricEconomy in the Mount Carmel area of Palestine:Site Catchment analysis. Proceedings of thePrehistoric Society, 36: 1-37.

Yellen, J.E. (1977): Archaeological Approachesto the Present: Models for Reconstructing thePast. New York:Academic Press.

299

EL NIVELL SUP I LES INDÚSTRIESMACROLÍTIQUES AL LLEVANT PENINSULARI LA VALL DE L’EBRE

CAPÍTOL 15

Com ja hem reiterat al llarg d’aquest treball, el conjunt arqueològic del nivell Sup es potintegrar en el context de les indústries mesolítiques d’osques i denticulats. El reconei-xement de l’existència d’aquesta fàcies com un fenomen ben definit, tan espacial comcronològicament, ha estat molt recent. Fins fa ben poc, el marc en que s’estructuravenles indústries post-glaciars al vessant mediterrani de la Península Ibèrica era el proposatper J.Fortea (1973).Aquest esquema d’ordenació estava basat en l’existència de dos com-plexos industrials diferents, successius en el temps, que ocupaven tot el període com-prés entre el Paleolític superior i el Neolític: l’Epipaleolític microlaminar, entitat quemostrava una clara filiació amb el Paleolític superior final, i l’Epipaleolític geomètric,caracteritzat, com el seu propi nom indica, per l’aparició d’elements geomètrics (trian-gles, trapezis i segments). Dintre d’aquests complexos, Fortea va identificar fàcies dife-rents. En el cas de l’Epipaleolític microlaminar, va distingir entre la fàcies Sant Gregori ila fàcies Mallaetes, bàsicament en funció de la representació diferencial de gratadors,burins i elements de dors. A la seva vegada, dins l’Epipaleolític geomètric es van dife-renciar també dues fàcies: el tipus Filador, caracteritzat pel predomini de triangles i seg-ments dins del grup dels geomètrics i el tipus Cocina,on els trapezis són dominants.Fentun paral·lelisme amb les fàcies industrials descrites a la resta d’Europa, el tipus Filador espot considerar com una fàcies sauveterriana, mentre que el tipus Cocina correspondriaa una fàcies tardenoisiana.

Com ja vam comentar al Capítol 1, aquest esquema d’ordenació s’ha hagut d’enfrontarrecentment amb dos problemes principals: per una banda, el de la segregació del’Epipaleolític microlaminar amb respecte al seu substrat magdalenià, qüestió que discu-tirem més endavant en parlar de la contextualització dels nivells del conjunt A del Molídel Salt; per altra banda, l’aparició, cada vegada més freqüent, de conjunts datats a comen-çaments de l’Holocè que no s’ajustaven a cap de les fàcies definides per Fortea.Aquestsconjunts presentaven unes indústries lítiques que sovint han estat definides com “arcaït-zants” i que estaven caracteritzades per un predomini dels denticulats i una feble o nul·lapresència de la talla laminar. Sovint, els canvis en la producció i configuració d’artefactess’associava a un descens en la qualitat de les matèries primeres i un major aprofitamentde recursos locals.Aquest caràcter arcaïtzant explica el fet que durant molt de temps unade les localitzacions amb indústries d’aquest tipus (l’Abric Agut) fos considerada com un

300

jaciment del Paleolític mitjà1. A banda de la presència dominant d’osques i denticulats,aquests conjunts es caracteritzen també per la tècnica de fabricació d’aquests artefactes,que en nombroses publicacions s’ha definit fent referència al seu aspecte “campinyà” o“campinyoïde”; amb aquest terme es vol designar les peces realitzades sobre ascles care-nades que presenten denticulacions obtingudes per mitjà d’àmplies extraccions,sovint decaràcter invers.

Quan van començar a aparèixer aquests conjunts es va proposar en un principi que erenla conseqüència de l’aprofitament de recursos lítics locals de baixa qualitat. És el cas, perexemple, de Catalunya, on els primers conjunts es van detectar en les comarques nor-doccidentals (Sota Palou, Cingle Vermell, Font del Ros), on els afloraments de roques silí-cies de bona qualitat per la talla són poc freqüents (García-Argüelles i altres, 1992). Noobstant això, algunes síntesis publicades a mitjans dels anys 90 (Aura i Pérez Ripoll, 1995;Cava, 1994) van començar a posar de manifest la importància d’aquestes indústries. Laproliferació durant els últims deu anys de noves troballes de conjunts d’aquest tipus2 estàdemostrant que no es tracta d’un fenomen local, sinó que és un episodi temporalment itecnològicament ben definit d’abast generalitzat a tot el vessant mediterrani de laPenínsula Ibèrica, amb paral·lels amb altres àmbits geogràfics peninsulars i de la restad’Europa occidental. De fet, alguns treballs publicats recentment ja inclouen aquestafàcies com una fase ben definida en la seqüència evolutiva de les indústries mesolítiques(Alday, 2002;Aura, 2001a; Barandiarán i Cava, 2000: 300-301; Utrilla i Mazo, 1997).

En aquest punt ens enfrontem a un problema eminentment terminològic, com és el d’es-collir un terme amb el qual designar aquestes indústries. Els investigadors que han abor-dat aquest problema han adoptat diverses solucions: Mesolític genèric (Barandiarán iCava, 2000), macrolític (Utrilla i Mazo, 1997), de denticulats (Aura, 2001a), d’osques i den-ticulats (Alday, 2002) o “campinyoide” (Alday, 1999). Com han assenyalat Barandiarán iCava (2000: 300) cap d’aquests termes sembla massa convincent, encara que en arqueo-logia el més important per que un terme sigui acceptat no és tant la seva adequació a larealitat que vol designar com el seu ús generalitzat per part dels investigadors. Per tant,donat el caràcter convencional dels noms utilitzats habitualment per referir-se a les enti-tats cronoculturals prehistòriques, en aquest treball utilitzarem indistintament els con-ceptes de Mesolític d’osques i denticulats o macrolític, ja que aquest és un terme associatfreqüentment a aquestes indústries i que, per tant, pot assolir aquesta categoria conven-cional. Barandiarán i Cava (1985: 84-85) van abordar la discussió del terme macrolític enrelació a les indústries de Botiqueria i Costalena; si bé el consideraren apropiat per desig-nar els còdols tallats que apareixen en alguns d’aquests conjunts, no ho seria tant en elcas dels denticulats sobre ascla d’estil “campinyoide”,que són un dels seus principals tretsdefinitoris. Encara que en termes absoluts és complicat determinar que és o deixa de ser“macro”, és cert que en comparació amb els estadis culturals immediatament anteriors iposteriors (el Paleolític superior final i el Mesolític geomètric), els quals es caracteritzenper una tendència a la microlitització, el Mesolític d’osques i denticulats mostra una ten-dència clara a incrementar les dimensions dels artefactes, la qual cosa fa que es pugui con-siderar apropiat qualificar-lo com “macrolític”.

A continuació farem un repàs dels jaciments del vessant mediterrani peninsular que hanproporcionat nivells de Mesolític macrolític. A banda de les característiques dels seusregistres lítics i faunístics, ens fixarem sobretot en la seva cronologia (en aquells casosper als quals disposem de datacions radiomètriques) i posició estratigràfica en relació ales unitats cronoculturals superiors i inferiors.Amb la finalitat d’avaluar les relacions evo-lutives entre aquestes unitats i la fàcies macrolítica, ens centrarem sobretot en la repre-

1 Per un altre dels jaciments, el de Sota Palou, també es va plantejar la hipòtesi de la seva adscripció al Paleolíticmitjà, abans que es disposés de les datacions absolutes.Aquest aspecte “arcaic” ha portat també, per exemple, aGuilaine i altres (1995),en descriure la indústria del nivell macrolític de la Balma Margineda, a parlar vàries vega-des del seu “aspecte mosteroïde”.2 Una dada interessant en aquest sentit és la proporcionada per Alday (2002:Taula 5):de les 12 datacions de con-junts mesolítics d’osques i denticulats publicades fins llavors a la vall de l’Ebre, 9 ho han estat a partir de 1996.

301

sentació que assoleixen tres classes d’artefactes: a) osques i denticulats, b) artefactestípics del Paleolític superior, entre els quals s’inclouen bàsicament gratadors, burins, ele-ments de dors i truncadures, i c) geomètrics. Cal dir que el volum d’informació disponi-ble per a cadascun d’aquests jaciments és molt desigual. Alguns han estat publicatsàmpliament, encara que són pocs (Sota Palou, Kanpanoste Goikoa) els que han estatobjecte de publicacions monogràfiques en les quals es faci una presentació exhaustivade les seves característiques.En canvi, altres estan pendents de publicació o en curs d’ex-cavació i només disposem de dades preliminars, quan no es tracta simplement de peti-tes referències. Les evidències les ordenarem en tres àrees geogràfiques:Catalunya, la vallde l’Ebre i el País Valencià.

Al final d’aquesta exposició estarem en condicions d’abordar algunes de les preguntesque cal fer-se en relació als conjunts mesolítics amb denticulats, entre les quals es podendestacar les següents:

Es tracta de conjunts les característiques dels quals estan condicionades per l’explo-tació de matèries primeres de mala qualitat?

Es poden considerar com una fàcies funcional relacionada amb una activitat particu-lar dins d’un patró d’assentament on existirien altres conjunts amb característiquesdiferents?

Quines són les relacions evolutives entre aquests conjunts i els que els precedeixen isegueixen en el temps?

Quina incidència tenen els processos de formació en les característiques d’alguns con-junts i en la seva interpretació evolutiva?

Catalunya

Les excavacions realitzades entre els anys 1978 i 1982 al jaciment a l’aire lliure de SotaPalou (Campdevànol, Ripollés) van donar a conèixer una seqüència sedimentària situadaper damunt de l’última terrassa del riu Freser (C.R.P.E.S., 1985). L’únic nivell arqueològicdocumentat en aquesta seqüència (el nivell 10) va proporcionar un conjunt lític realitzata partir de roques locals (principalment quars,amb percentatges més baixos de sílex i lidi-ta). Els denticulats són el grup tipològic dominant, amb un 33,7%, seguits per les rasca-dores i els “écaillés”. Pel que fa a la representació del grup del Paleolític superior, un delsaspectes més singulars d’aquest conjunt és el percentatge significatiu que assoleixen elsburins (un 15,7%). Les peces de retoc abrupte, entre les quals s’hi troben algunes puntesi làmines de dors, representen només el 7,8% del total3. El conjunt faunístic és poc repre-sentatiu degut a una conservació deficient de les restes òssies. Només s’ha pogut identi-ficar un nombre molt reduït de restes, atribuïdes a porc senglar, bisó i cabra.

En el mateix context geogràfic trobem la Balma de la Margineda (Andorra), on per sobred’uns nivells definits per la presència de geomètrics, apareix una capa (Capa 4) caracterit-zada pel domini dels denticulats. La tecnologia mostra un increment de la talla centrípetabifacial i un descens de les estratègies laminars (Guilaine i altres,1995).Per sobre de la capa4 apareixen ja elements materials propis d’un Neolític antic, encara que les datacions sug-gereixen un salt temporal considerable entre ambdós moments, amb unes dates al voltantde 6,6-6,8 ka b.p. per al Neolític antic de la capa 3 i unes altres al voltant de 8,2-8,9 ka b.p.per al Mesolític de la capa 4 (vegi’s Taula 15.1). La unitat immediatament subjacent (Capa5) és gairebé estèril, excepte en la seva base, la qual cosa suggereix un període d’abando-

3 S’ha de lamentar el fet que de la majoria d’aquestes peces, i especialment dels burins, no apareguin dibuixosa la monografia del jaciment (C.R.P.E.S., 1985), al que cal afegir la mala qualitat dels dibuixos publicats, la qualcosa fa difícil valorar si aquestes atribucions tipològiques són ajustades. De fet, alguns artefactes classificats comlàmines de dors i reproduïts a la fig. 29 indiquen que els criteris emprats alhora d’incloure objectes dins d’a-quest grup tipològic van ser força amplis.

302

Figura 15.1.Mapa de distribució dels jaciments amb nivells corresponents al Mesolític de fàcies macrolítica.1. Sota Palou.2.Cingle Vermell.3. Roc del Migdia. 4. Balma Margineda. 5. Font del Ros. 6. Balma de Guilanyà. 7.Abric Agut. 8. Molí del Salt. 9. La Cativera. 10.Filador. 11. Costalena. 12. Pontet. 13. Ángel. 14. Baños de Ariño. 15. Forcas I. 16. Forcas II. 17. Peña 14. 18. Zatoya. 19. KanpanosteGoikoa. 20.Atxoste. 21. Mendandia. 22. Fuente Hoz. 23. Barranc de les Calderes. 24. Santa Maira. 25.Tossal de la Roca.

nament de l’abric. La capa 6,datada entre els 9,25 ± 0,16 i els 10,64 ± 0,26 ka b.p.,ha pro-porcionat un conjunt lític en el que destaca la presència d’elements geomètrics (trianglesi segments) i que ha estat vinculada amb les indústries sauveterrianes.

El nivells SGA i SG de la Font del Ros (Berga,Berguedà),datats entre els 8,05 ± 0,15 i els 8,8± 0,36 ka b.p.,han proporcionat uns conjunts lítics realitzats majoritàriament amb matèriesprimeres locals, essent el sílex i el quars les més abundants. Els artefactes retocats mostrenel predomini de denticulats, osques, rascadores i écaillés, encara que també estan represen-tats, si bé en percentatges molt baixos, els gratadors, burins, perforadors, foliacis, puntes,truncadures i làmines de dors. En general, les estratègies de talla presenten unes caracterís-tiques força expeditives, amb graus de preparació dels nuclis molt reduïts. Cal dir, però, ques’hi documenten mètodes d’explotació unipolars i bipolars encaminats a la producció delàmines i laminetes, encara que aquestes acostumen a tenir morfologies irregulars (Pallarési altres, 1997). Les restes faunístiques mostren la presència de Cervus elaphus, Sus scrofa yOryctolagus cuniculus. Per sobre d’aquestes unitats trobem, a l’igual que a la BalmaMargineda, les ocupacions neolítiques de la unitat N,però,també com en el cas del jaciment

303

andorrà, les datacions indiquen un hiatus temporal considerable entre les dates de la sego-na meitat del VII mil·lenni b.p. de la unitat neolítica (entre els 6,56 ± 0,05 i els 6,05 ± 0,07ka b.p.) i les dates del IX mil·lenni b.p. de les unitats mesolítiques.

A la Balma de Guilanyà (Navés, Solsonés), la unitat arqueològica C, datada en 8,97 ± 0,43ka b.p. presenta un conjunt lític en el qual els denticulats i les rascadores són els morfo-tipus dominants (Terradas i altres, 1993; Casanova i Pizarro, e.p.).Aquesta unitat es trobaper sobre d’un nivell de caiguda de blocs que la separa dels nivells arqueològics inferiors,que corresponen al context de les indústries del Paleolític superior final, i en relació a lesquals sembla disposar-se de forma discordant (Casanova i Pizarro, e.p.: fig. 4). La datacióde 11,46 ± 0,43 ka b.p. del nivell E, sostre del Paleolític superior, suggereix una distànciatemporal considerable amb el nivell macrolític. El quars i el sílex són les matèries prime-res dominants, encara que el sílex mostra un major grau d’aprofitament; aquesta situacióés sensiblement diferent a l’observada en els nivells subjacents, on el sílex és la matèriaprimera més freqüent, molt per sobre de la resta de litologies. Les estratègies de reduccióes caracteritzen per la utilització de plans naturals o d’extraccions anteriors com a plata-formes de percussió i per l’absència de talla laminar. En el conjunt faunístic la cabra és eltàxon més representat, seguida del conill i el cérvol.Altres espècies documentades són elsenglar, un èquid no determinat i la guineu.

Un altre jaciment català que també ha estat inclòs dins d’aquest grup és el Roc del Migdia(Vilanova de Sau, Osona), encara que el nombre d’artefactes documentat als nivells epipale-olítics (II i III) és força reduït (Yll i altres,1994).Aquests nivells han estat datats entre els 7,2i els 8,8 ka b.p., i mostren nombroses intrusions associades a les ocupacions de laPrehistòria recent que s’hi documenten al sostre de l’estratigrafia (nivell I). La indústria líti-ca es caracteritza per una tendència a la disminució en la proporció de sílex de base a sos-tre.Agrupant els efectius dels nivells II i III es comptabilitzen només 19 peces retocades,amb un predomini del retoc simple,seguit per l’escatat i l’abrupte.El conill és l’espècie mésrepresentada en el conjunt faunístic, encara que s’han identificat també restes de cérvol,porc senglar i cabra.Alguns autors (García-Argüelles i altres, 1992: 281) han inclòs tambédins d’aquest grup el jaciment del Cingle Vermell (Vilanova de Sau,Osona), si bé no semblaque l’atribució cronocultural del seu conjunt lític estigui massa clara.Segons les dades publi-cades a Vila (1985), hi ha, efectivament, proporcions elevades de denticulats i rascadores,però també són abundants els artefactes típics del Paleolític superior final,com els gratadorsi els elements de dors. El conjunt faunístic està clarament dominat pel conill; dins del grupde macromamífers, es cita la presència de porc senglar, cérvol, isard, cabirol i cabra.

El conjunt macrolític de l’abric del Filador presenta una problemàtica particular,que,comhem comentat al Capítol 1, es repeteix a l’abric de la Cativera, i és la presència de restesceràmiques en el mateix nivell. El nivell 2 d’aquest jaciment es caracteritza per la pre-sència de denticulats de grans dimensions, al que s’afegeixen uns mètodes de talla dirigitspreferentment a la producció d’ascles, entre els quals s’ha identificat la pràctica del mèto-de levallois (Domenech, 1998: 34). Aquestes característiques són plenament coherentsamb el que és habitual en els conjunts macrolítics. Nogensmenys, degut a la troballa derestes ceràmiques, aquest nivell ha estat atribuït ja al Neolític (García-Argüelles i altres,2002). Es trobava en superfície en el moment d’iniciar-se les excavacions al sostre d’unaseqüència arqueològica en la qual es documenten nivells d’Epipaleolític microlaminar(nivell 8-9) i, sobretot, una important sèrie d’Epipaleolític geomètric (nivells 7-3), datadaentre els 9,13 ± 0,23 (nivell 7) i els 10,02 ± 0,08 ka b.p. (nivell 4). Immediatament per sotadel nivell 2, la unitat 3 és una capa molt fina i espacialment localitzada que ha estat carac-teritzada com un moment de transició entre el macrolític del nivell 2 i la fàcies geomè-trica del nivell 4. Des del punt de vista de la dinàmica sedimentària, cal destacar l’episodierosiu detectat al sostre del nivell 4,que és el més recent de la seqüència que ha estat ple-nament integrat dins d’un Epipaleolític geomètric.

El nivell A de l’abric de La Cativera (El Catllar,Tarragonès) també apareix per sobre d’unaseqüència de nivells microlaminars, amb els que mostra una clara ruptura tècnica i tipo-

304

lògica. Les indústries laminars amb gratadors i dorsos de les unitats B i C subjacents sónsubstituïdes per un conjunt dominat per les ascles de gran format,on desapareix el retocabrupte i els denticulats i les osques constitueixen els artefactes retocats dominants(Allué i altres, 2000). El nivell B ha proporcionat una datació de 8,86 ± 0,09 ka b.p., forçamés recent que les de la resta d’unitats amb indústries tipus Paleolític superior, les qualsestan compreses entre els 10,37 ± 0,1 i els 11,23 ± 0,1 ka b.p.Conill i cérvol són les duesespècies identificades en el conjunt faunístic, si bé el nombre de restes òssies és forçareduït. Cal destacar la troballa de dos fragments de ceràmica en aquest nivell A, encaraque no es pot descartar que això es pugui deure a processos de reelaboració i resedi-mentació que hagin barrejat restes corresponents a ocupacions diferents.

L’Abric Agut (Capellades,Anoia) ha estat la darrera de les localitzacions en afegir-se a lallista del Mesolític macrolític català, encara que va ser la primera en la que es van rea-litzar excavacions, a començaments del segle XX. Arran d’aquestes primeres excava-cions, i de les revisions dels materials que es van portar a terme posteriorment, el jaci-ment fou atribuït al Paleolític mitjà, a partir de les característiques tècniques i tipològi-ques de la indústria lítica i de les similituds que mostrava amb el jaciment veí de l’AbricRomaní. Ha estat amb motiu del reinici de les intervencions, entre els anys 1999 i 2001,que l’obtenció de dues sèries de datacions absolutes, realitzades amb mètodes diferents(Vaquero i altres, 2002), ha permès resituar les ocupacions de l’Abric Agut a comença-ments de l’Holocè i la seva indústria lítica en el Mesolític d’osques i denticulats.Totesles unitats arqueològiques documentades es poden atribuir a aquesta fàcies. Les inter-vencions de 1999-2001 van posar de manifest una seqüència amb cinc nivells arqueo-lògics, als que cal afegir els existents a la part superior de l’estratigrafia i que van serexcavats totalment en treballs anteriors. En total, això representa una seqüència de mésde cinc metres de potència, la qual cosa fa de l’Abric agut la sèrie de nivells macrolíticsmés potent de les documentades fins ara a la Península Ibèrica. Els conjunts lítics estanclarament dominats pels denticulats a totes les unitats arqueològiques, al que cal afegirla presència, encara que puntual, de còdols tallats. Pel que fa a les restes faunístiques, elconill és l’espècie més representada, havent-se constatat també la presència de restesde cabra, cérvol i tortuga.

La vall de l’Ebre

La vall de l’Ebre és un altre àmbit on aquestes indústries estan sent reconegudes deforma reiterada. En varis jaciments es documenten en nivells anteriors a l’aparició delsconjunts amb geomètrics.Actualment s’han reconegut dues àrees de concentració d’e-vidències: el Baix Aragó, en la zona que comprèn les valls del Matarranya i de l’Algás, ila conca alta de l’Ebre. Al Baix Aragó constituirien la fase més antiga en la seqüènciamesolítica, representant el primer moment d’ocupació continuada i generalitzada d’a-quest territori.A l’abric de Costalena (Maella,Zaragoza) les indústries macrolítiques apa-reixen a la base de l’estratigrafia (Barandiarán i Cava, 1989a i 2000), al nivell d, per sobred’un nivell gairebé estèril i per sota d’un nivell de Mesolític geomètric (c3) que ha estatdatat en 6,31 ± 0,17 (part mitja-alta del nivell) i 6,42 ± 0,25 ka b.p. (part alta).Tanmateix, s’ha d’assenyalar que en aquest nivell geomètric els denticulats continuensent el grup tipològic dominant. A banda dels denticulats, al nivell d s’han recuperattambé alguns gratadors, elements de dors i geomètrics. El nombre d’evidències faunís-tiques és molt reduït, havent-se pogut identificar algunes restes de cérvol. Per altrabanda, cal no oblidar l’elevada proporció de denticulats registrada a la seqüència deBotiquería dels Moros (Mazaleón,Teruel), on són el grup dominant als nivells basals 2 i4 (Barandiarán, 1978; Barandiarán i Cava, 1985), si bé els geomètrics estan ben repre-sentats i aquests nivells han estat inclosos dins del Mesolític geomètric. De fet, segonsBarandiarán (1978: 113) el component macrolític i concretament els elements d’aspec-te campinyoïde són una constant a tota la seqüència de Botiquería. Les datacions delnivell 2 (7,55 ± 0,2 i 7,6 ± 0,05 ka b.p.) estan, com veurem més endavant, en el límitsuperior del segment cronològic definit per les datacions dels conjunts pròpiamentmacrolítics.

305

Encara al Baix Aragó, els nivells i i g de Pontet (Maella, Saragossa) es caracteritzen per lapresència de denticulats massius en un context definit pel baix nombre d’artefactes(Mazo i Montes, 1992; Utrilla i altres, 1998). El nivell geomètric que hi ha per sobre (e) haestat datat en 7,34 ± 0,07 ka b.p. El nombre de restes lítiques recuperades en els nivells ii g és força reduït i es composa principalment d’ascles i restes de talla, amb una absènciade geomètrics. Una situació estratigràfica similar ha estat contrastada al Abrigo del Angel(Ladruñán,Terol), on els nivells macrolítics (13 i 8 Inferior) es troben per sota d’unitatsamb Mesolític geomètric (Sebastián, 1988).Al jaciment de los Baños (Ariño,Terol) tambés’ha documentat un nivell d’aspecte macrolític a la base de la seqüència (nivell 1) per sotad’una unitat amb geomètrics (nivell 2), aquesta última datada en 7,57 ± 0,1 ka b.p.(Barandiarán i Cava,2000).Finalment,un altre nivell (b) amb indústries macrolítiques hau-ria estat documentat al jaciment de Peña 14 (Biel, Saragossa), en aquest cas per sobred’una unitat amb una indústria microlaminar de la que estaria separat per un hiatus ocu-pacional d’uns 1.500 anys.

De la mateixa manera, a Forcas II (Graus, Osca) s’ha trobat un nivell macrolític (nivell Ib)a la unitat basal de la seqüència, per sobre de la qual es localitzen nivells atribuïts a unEpipaleolític geomètric (nivells II-IV), el més antic dels quals ha estat datat en 7,24 ± 0,04ka b.p. (Utrilla i Mazo, 1997). La indústria és escassa i, a diferència del que passa als nivellssuperiors, als quals el sílex és la matèria primera dominant, està realitzada principalmentsobre calcària de gra gruixut.A banda dels denticulats, s’ha trobat algun còdol tallat, coml’unifacial uniangular que apareix dibuixat a Utrilla i Mazo (1997: fig. 2). Entre el nivellmacrolític i la seqüència geomètrica hi ha una unitat estèril que suggereix un llarg perío-de de desocupació de l’abric.A Forcas I, abric situat a només 400 m de Forcas II,els nivells9, 8 i 7 també han estat inclosos en aquest context industrial (Utrilla i Mazo, 1997), mal-grat que en un primer moment es va arribar a suggerir una adscripció aziliana (Utrilla,1992), donada la presència abundant de gratadors unguiformes i d’alguns elements dedors, si bé aquests últims en baix nombre4. Aquests nivells apareixen per sobre d’unaseqüència d’ocupacions magdalenianes, amb les quals sembla haver-hi un salt temporalimportant si tenim en compte la datació del nivell 9 (9,75 ± 0,075 ka b.p.) i la data mésrecent proporcionada per les unitats magdalenianes (12,62 ± 0,38/0,36 ka b.p. del nivell13).A partir de les seqüències de Forcas I i Forcas II s’ha suggerit un esquema d’evoluciód’aquestes indústries,en el que es podrien diferenciar el conjunts datats en el Xè mil·lennib.p. (Forcas I), dels corresponents al IXè mil·lenni (Forcas II,Angel, Costalena, Pontet). Elsprimers es caracteritzarien per mostrar una evolució a partir dels nivells magdalenians oazilians precedents, mentre que els segons presentarien uns trets típicament macrolítics,amb un predomini clar dels denticulats.

Un situació d’indefinició en l’atribució cronocultural similar a la de Forcas I la trobem aZatoya (Abaurrea Alta, Navarra), jaciment en el que també es pot parlar de l’existènciad’un component macrolític,encara que hi hagin dubtes sobre la caracterització de les uni-tats estratigràfiques implicades. En aquest jaciment s’ha constatat una important seqüèn-cia corresponent al Paleolític superior final, amb nivells definits com magdalenians o azi-lians, per sobre de la qual apareix un nivell (Ib) que reflecteix una ocupació poc densade la cova, amb una indústria en la que s’ha vist una continuïtat de les tradicions culturalsdel Paleolític superior final (Barandiarán i Cava, 1989b), però en la qual els denticulats,juntament amb els elements de dors, són els grups tipològics dominants i fins i tot s’hantrobat alguns geomètrics. Entre els denticulats, s’ha assenyalat la presència d’alguns queresponen a l’estil “campinyoïde” (Alday, 2002). Com ja hem vist en altres seqüències, lesdatacions suggereixen un hiatus temporal força llarg (més de 3.000 anys) entre aquestnivell i el Paleolític superior subjacent. Per tant, semblen haver-hi arguments de pes per

4 Tanmateix, i encara que haguem inclòs inicialment aquests nivells de Forcas I dins d’un context macrolític,sembla que la seva caracterització cronocultural no està clara, ja que aquesta adscripció aziliana es manté enalguns treballs recents (Utrilla i altres, 1998;Alday, 2002).A Utrilla i altres (1998: 176), Forcas I és un exemple dejaciments on “une subsistance de ces types microlaminaires apparaît timidement...”, contrastant amb afirma-cions anteriors en el sentit que “...la escasa representació de las puntas y hojitas de dorso, lo que nos impideclasificar la industria como un Epipaleolítico de tipo microlaminar” (Utrilla i Mazo, 1997: 363).

306

plantejar l’existència d’un component macrolític en el conjunt del nivell Ib, encara queper alguns autors el component Paleolític superior tingui més pes a l’hora de caracterit-zar-lo culturalment5.Tanmateix, les datacions aportades per aquest nivell (Taula 1), corres-ponents a finals del IXé mil·lenni b.p., estan plenament en la línia de les proporcionadesper la resta de conjunts macrolítics de la vall de l’Ebre i semblen massa recents per uncontext microlaminar.

Un dels àmbits geogràfics on més clarament s’està posant de manifest la significació d’a-quest moment cultural és la conca alta de l’Ebre, especialment al vessant mediterrani delPaís Basc.Als darrers anys s’ha documentat la presència de nivells macrolítics a un bonnombre de jaciments, entre els que cal destacar els de Mendandia (nivell IV), KanpanosteGoikoa i Atxoste.Tots aquests jaciments coincideixen en presentar seqüències on els con-junts macrolítics tenen una posició estratigràfica ben definida, sota unitats amb geomè-trics. En Atxoste (Vírgala, Àlava), el Mesolític d’osques i denticulats es localitza als nivellsV i VI, per sota de nivells de Mesolític geomètric i per sobre d’un nivell (VII) atribuït a unMesolític laminar, amb presència d’elements de dors i gratadors microlítics (Alday, 2002;García, 2001). Entre aquest nivell i la unitat immediatament superior s’observa una clararuptura sedimentària (Alday i altres, 2003). Pel que fa a la representació dels principalsgrups tipològics, les indústries lítiques dels nivells V i VI mostren unes característiquesmot similars, amb un predomini clar dels denticulats, que es complementa amb percen-tatges reduïts de gratadors i perforadors.Tanmateix, s’observen algunes diferències entreels nivells que tenen a veure amb les proporcions relatives d’osques i denticulats, la direc-ció del retoc o el percentatge de peces dobles. Els denticulats continuen sent abundants(22%) al nivell geomètric immediatament superior, on s’ha destacat la troballa de bastantsexemplars de tipus campinyoïde.

Molt a prop d’Atxoste es localitza el jaciment de Kanpanoste Goikoa (Vírgala, Àlava), on elnivell macrolític (III Inferior) ocupa la base de la seqüència estratigràfica; la unitat imme-diatament suprajacent (nivell III) correspon a un Mesolític de fàcies geomètrica (Alday,1998).A banda de les osques i els denticulats, que representen el 50% del conjunt retocat,destaca la presència significativa dels gratadors, que arriben al 23%. Les estratègies de tallaes caracteritzen per una producció gairebé exclusiva d’ascles grans i espesses, a partir denuclis polièdrics i esfèrics, assolint les làmines un caràcter merament residual. Les restesòssies identificades són escasses, però s’ha pogut determinar la presència de cérvol, que ésl’espècie més representada en nombre de restes, cabirol, porc senglar, isard i bòvid.

Al mateix grup de jaciments pertany l’abric de Mendandia (Sáseta,Treviño), que comptaamb un nivell arqueològic (IV) atribuït al Mesolític d’osques i denticulats (Alday, 2002;García,2001).Per sota hi ha un nivell (V) caracteritzat com un Mesolític laminar,que ha pro-porcionat una datació de 8,5 ± 0,06 ka b.p. i que conté un conjunt lític amb elements dedors de petit format, gratadors, osques i denticulats. Per sobre hi ha una unitat de Mesolíticgeomètric (III inf) datada en 7,62 ± 0,05 ka b.p.La indústria del nivell IV mostra un clar pre-domini del grup de les osques i els denticulats (un 48% dels efectius), que en aquesta oca-sió estan acompanyats de percentatges significatius de gratadors i perforadors; encara queen un nombre molt baix, també s’han documentat alguns elements de dors i geomètrics.Adiferència d’Atxoste i Kanpanoste-Goikoa, jaciments amb els que Mendandia mostra moltessimilituds, el conjunt faunístic és molt abundant. Pel que fa al número de restes, destacasobretot el clar predomini del bòvid, seguit del cabirol i del cérvol, amb una presència moltmés puntual d’altres espècies (cavall, cabra, isard i porc senglar).

A banda dels tres jaciments dels que acabem de parlar, que són els que compten amb unmajor volum d’informació publicada, també s’ha assenyalat l’existència de nivells ambconjunts macrolítics en altres localitzacions del vessant mediterrani del País Basc.És el casde Fuente Hoz (Anúcita,Àlava),on s’ha assenyalat la possible atribució del seu nivell basal

5 Per exemple,Alday (2002) inclou Zatoya dins del seu Mesolític laminar, vinculat a les tradicions tècniques delPaleolític superior.

307

(IV) a un Mesolític d’osques i denticulats (Alday, 2002; García, 2003). El conjunt retocatinclou osques, denticulats, gratadors i burins. El nivell superior (III) ha estat caracteritzatcom un Mesolític geomètric i ha proporcionat vàries datacions compreses entre els 8,12± 0,24 i els 7,14 ± 0,12 ka b.p. Per últim, també s’ha apuntat l’existència d’un componentmacrolític en la seqüència de Kanpanoste (Alday, 2002).

Encara que ha estat al vessant mediterrani on els conjunts macrolítics han estat millor docu-mentats, s’ha assenyalat que aquesta fàcies s’estendria també a jaciments del vessant cantà-bric del País Basc, com Berrobería, Santimamiñe i Arenaza (Alday, 1999). A Berrobería, elnivell c ha proporcionat un conjunt lític amb materials “d’estil campinyoïde”per sobre d’unpotent dipòsit magdalenià i d’un nivell azilià, si bé sembla haver-hi un hiatus d’aproximada-ment un mil·lenni en relació amb aquest darrer nivell. Les datacions radiomètriques situenel nivell c entre els 8,86 i els 8,51 ka b.p. Un conjunt similar es documenta al nivell IId’Arenaza, caracteritzat pel predomini d’osques, denticulats i rascadores. Com en el cas deBerrobería, també es situa per sobre d’un nivell que estaria dins les tradicions tècniques delPaleolític superior, amb presència de talla laminar i d’elements de dors.

S’ha d’afegir, a més a més, el cas d’alguns jaciments que han estat atribuïts a unEpipaleolític geomètric però que registren una presència important de denticulats, unasituació que ja hem vist anteriorment a Botiquería dels Moros. La part inferior de l’estratb de l’abric d’Aizpea (Fase Aizpea I), amb dues dates de 7,79 ± 0,07 i 7,16 ± 0,07 ka b.p.,ha proporcionat un conjunt lític caracteritzat pel predomini dels geomètrics de retocabrupte (sobretot trapezis), però amb una forta presència dels denticulats, que són elsegon grup més representat (Barandiarán i Cava,2001).Entre aquests s’hi troben tant arte-factes sobre suport laminar com peces sobre ascles espesses i irregulars, en la línia de leshabituals en els conjunts macrolítics immediatament anteriors.Aquesta elevada proporcióde denticulats va disminuint cap a la part superior de l’estrat b.Segons Barandiarán i Cava,la fase Aizpea I representaria la continuació dels models tècnics dominants en els conjuntspròpiament macrolítics en un context tècnic marcat per la importància dels geomètrics.Seria, a més a més, una evidència de la continuïtat entre aquests dos models tècnics.

País Valencià

Aquests conjunts han estat reconeguts també al País Valencià, encara que el nombre dejaciments és per ara inferior al de Catalunya o la vall de l’Ebre, localitzant-se tots en terresalacantines. Un dels exemples el trobem al Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà,Alacant), on lesunitats estratigràfiques descrites al Sector Exterior del jaciment es caracteritzen per pro-porcions elevades d’osques i denticulats (Cacho i altres, 1995).Aquests nivells es trobenen posició erosiva per sobre de la seqüència documentada al Sector Interior, correspo-nent al Paleolític superior final.A la base del Sector Exterior, el nivell IIb presenta un per-centatge important d’osques i denticulats, encara que els gratadors són el grup tipològicdominant; els elements de dors també són abundants, mentre que altres grups, com elsburins i els perforadors mostren valors sensiblement inferiors.Al nivell IIa les osques i elsdenticulats constitueixen ja el grup més nombrós, superant els gratadors; en comparacióamb la unitat anterior, s’observa un descens significatiu dels elements de dors. Finalment,al nivell I les osques i els denticulats assoleixen un 21,3%, destacant també l’elevat per-centatge de les ascles retocades i, especialment, dins de l’anomenat grup dels diversos, depeces “d’estil campinyoide”, denominació que s’aplica sobretot a denticulats amb retocbifacial o invers. Nogensmenys, des del punt de vista cronocultural l’aspecte més signifi-catiu d’aquesta unitat és la presència d’un 15,7% de trapezis. Els gratadors i els elementsde dors assoleixen percentatges força més baixos que a les unitats inferiors. Com a sínte-si, es pot dir que la seqüència evolutiva del Sector Exterior del Tossal de la Roca presen-ta, de base a sostre, uns descens progressiu de la importància dels artefactes típics delPaleolític superior (gratadors i elements de dors) en un context definit per l’abundànciade denticulats, amb l’aparició dels geomètrics al nivell superior. Des del punt de vista delregistre faunístic, els nivells del Sector Exterior –especialment les unitats IIa i I- mostrenuna tendència a l’ampliació de l’espectre d’espècies consumides, tendència que ja s’havia

308

apuntat en els nivells superiors del Sector Interior. Les espècies més representades són lacabra, el cérvol i el conill, encara que s’han identificat també altres tàxons, com l’isard, elporc senglar, el bòvid i al cavall –aquest dos últims amb una presència molt puntual.També s’ha constatat al Sector Exterior una àmplia varietat de petits carnívors.

Un altre jaciment valencià on darrerament s’han descrit nivells mesolítics de tipus macro-lític és la Cova de Santa Maira (Castell de Castells,Alacant). El nivell 3 es caracteritza peruna indústria sobre ascla, realitzada a partir de calcàries locals, en la que predominen lesosques i els denticulats (Aura, 2001a i b) i en la que s’ha assenyalat la presència de nuclisamb morfologies pròpies del mètode levallois (Domènech, 2000: 140). Aquest nivell nodisposa de datacions radiomètriques,però es troba entre un nivell amb geomètrics i arma-dures hipermicrolítiques –denominat per E.Aura com Epipaleolític sauveterroide i datatentre els 9,1 i els 9,8 ka b.p.- i un nivell neolític.El contacte del nivell 3 amb aquestes duesunitats és discordant i sembla que es tractaria d’un paquet en posició secundària, con-servat només en la part més interior de la cova. Les espècies identificades són el conill, lacabra, el cérvol, l’isard i el porc senglar.

Finalment,conjunts amb un predomini de les osques i els denticulats han estat també des-crits a l’abric del Barranc de les Calderes (Planes,Alacant), encara que en aquest cas no esdisposa de dades radiomètriques que facin possible precisar la cronologia del dipòsit.Aquests conjunts han estat documentats als nivells I i II, el primer dels quals ha propor-cionat a més a més alguns fragments de ceràmica neolítica (Domènech, 2000: 140), feno-men que ja hem vist als jaciments del Filador i la Cativera, també en nivells situats al sos-tre de les seqüències.A banda de la presència, gairebé exclusiva, de les osques i denticu-lats en el conjunt retocat, s’ha destacat la troballa de nuclis de tipus levallois.

La cronologia d’aquest episodi macrolític es pot establir a partir de les datacions radio-mètriques que han proporcionat un bon nombre de jaciments i que apareixen a la Taula15.1. Les datacions més antigues, de finals de l’XIè mil·leni b.p., les trobem al nivell 4.7cde l’Abric Agut. La més recent correspon al nivell II del Roc del Migdia (7,28 ± 0,37 kab.p.), encara que la tendència que mostra el grup de datacions més recents (Tossal de laRoca, Kanpanoste Goikoa, Mendandia) suggereix que el límit superior d’aquestes indús-tries es pot situar a mitjans del VIIIè mil·lenni b.p.A la Figura 15.2 es pot observar la dis-tribució d’aquestes datacions per mil·lennis.La majoria de les determinacions es situen enel IXè mil·lenni b.p., on es concentra pràcticament la meitat de les datacions. Les datesmés antigues, de l’XIè i del Xè mil·lennis les trobem bàsicament a dos jaciments, l’AbricAgut i Forcas I, mentre que les més recents, de la primera meitat del VIIIè mil·leni, si bées documenten també a jaciments catalans (Roc del Migdia, Cativera), valencians (Tossalde la Roca6) i aragonesos (Baños de Ariño), es localitzen principalment als jaciments delPaís Basc (Kanpanoste Goikoa,Atxoste i Mendandia)7.

És important també tenir present la posició estratigràfica dels conjunts macrolítics d’ini-cis de l’Holocé i a la seva relació amb les altres entitats cronoculturals sub i suprajacents.Des d’aquest punt de vista s’hi poden reconèixer vàries situacions diferents:

1. Jaciments als quals les indústries d’osques i denticulats constitueixen l’única fàciesindustrial reconeguda a les seqüències. És el cas menys habitual i per ara noméss’ha contrastat plenament a Catalunya, concretament a Sota Palou, on s’ha docu-

6 S’ha de remarcar el fet que les datacions més recents del Tossal de la Roca corresponen al nivell I del SectorExterior, del que es pot qüestionar la seva atribució a un Mesolític de fàcies macrolítica. De fet, es tracta d’unnivell amb geomètrics, per la qual cosa les datacions d’aquest nivell poden correspondre perfectament a unMesolític geomètric. Si les hem inclòs a la taula és degut a la forta presència de denticulats que es registra enaquesta unitat, la qual es disposa directament per sobre d’una seqüència de Mesolític macrolític.7 Aquest marc temporal és molt similar al que ha estat definit per l’Asturià cantàbric (González Morales, 1995),la qual cosa no fa res més que reforçar les semblances entre els dos fenòmens i entre les seqüències arqueolò-giques cantàbrica i mediterrània. Tanmateix, la pervivència de l’Asturià sembla més llarga, amb datacions definals del VIIIè i del VIIè mil·lennis b.p., moments en els quals al mediterrani trobem conjunts corresponents alMesolític geomètric i al Neolític antic.

309

Jaciment Nivell Datació (ka bp) s.d. Ref. lab. FontAbric Agut 4.7ª 9,185 0,06 OxA-10049 Vaquero i altres, 2002Abric Agut 4.7ª 9,66 0,11 OxA-10064 Vaquero i altres, 2002Abric Agut 4.7c 10,085 0,06 OxA-10050 Vaquero i altres, 2002Abric Agut 4.7c 9,895 0,06 OxA-10051 Vaquero i altres, 2002Abric Agut 4.7c 10,06 0,065 OxA-10074 Vaquero i altres, 2002Angel 8i 8,06 0,27 GrN-15518 Cava, 1994Angel 13 8,21 0,21 GrN-15519 Cava, 1994Angel 13 8,15 0,17 GrN-15520 Cava, 1994Atxoste VI 8,76 0,05 GrA-15699 Alday, 2002Atxoste VI 8,51 0,08 GrA-15700 Alday, 2002Atxoste V 8,03 0,05 GrA-13448 Alday, 2002Atxoste V 7,81 0,04 GrA-13447 Alday, 2002Atxoste V 7,83 0,05 GrA-13472 Alday, 2002Balma de Guilanyà C 8,97 0,043 UBAR-368 Pallarés i altres, 1997bBalma Margineda 4 sup 8,21 0,18 Ly-3291 Guilaine i Martzluff, 1995Balma Margineda 4 8,39 0,15 Ly-2840 Guilaine i Martzluff, 1995Balma Margineda 4 base 8,53 0,42 Ly-2841 Guilaine i Martzluff, 1995Balma Margineda 4 base 8,97 0,12 Ly-4401 Guilaine i Martzluff, 1995Baños de Ariño 1 7,84 0,1 GrN-24299 Barandiarán & Cava, 2000Cativera A 7,979 0,06 AA-23367 Allué i altres, 2000Cingle Vermell 9,76 0,16 UGRA-68 Vila, 1985Font del Ros SG 8,05 0,15 UBAR-185 Pallarés i altres, 1997ªFont del Ros SG 8,15 0,15 UBAR-165 Pallarés i altres, 1997ªFont del Ros SG 8,27 0,2 UBAR-329 Pallarés i altres, 1997ªFont del Ros SG 8,4 0,18 UBAR-397 Pallarés i altres, 1997ªFont del Ros SGA 8,8 0,36 UBAR-345 Pallarés i altres, 1997ªForcas I 7 9,36 0,14 Utrilla i Mazo, 1997Forcas I 9 9,715 0,075 Utrilla i Mazo, 1997Forcas II I 8,65 0,07 Beta-59997 Cava, 1994Kanpanoste Goikoa III inf 7,62 0,08 GrN-20215 Alday, 1998Kanpanoste Goikoa III inf 7,86 0,33 GrN-20455 Alday, 1998Mendandia IV 7,81 0,05 GrN-22744 Alday, 1998Mendandia IV 7,78 0,06 GrN-22745 Alday, 1998Roc del Migdia II 7,28 0,37 UBAR 197 Rodríguez i Yll, 1991Roc del Migdia II 7,95 0,37 UBAR 198 Rodríguez i Yll, 1991Roc del Migdia II 8,19 0,32 UBAR 196 Rodríguez i Yll, 1991Roc del Migdia III 8,8 0,24 UBAR 272 Yll i altres, 1994Sota Palou 10 8,54 0,18 UGRA-69 C.R.P.E.S., 1985Sota Palou 10 9,06 0,38 UGRA-124 C.R.P.E.S., 1985Tossal de la Roca I 7,66 0,08 Gif-6898 Cacho i altres, 1995Tossal de la Roca I 7,56 0,08 Gif-6897 Cacho i altres, 1995Tossal de la Roca IIa 8,05 0,12 Gif Cacho i altres, 1995Tossal de la Roca IIa 8,35 0,12 Gif Cacho i altres, 1995Tossal de la Roca IIb 8,53 0,09 Gif Cacho i altres, 1995Tossal de la Roca IIb 9,15 0,1 Gif Cacho i altres, 1995Zatoya Ib 8,26 0,55 Ly-1457 Barandiarán i Cava, 1989bZatoya Ib 8,15 0,22 Ly-1398 Barandiarán i Cava, 1989b

Taula 15.1. Datacions radiomètriques de nivells arqueològics amb indústries de tipus macrolític al vessant mediterrani de la PenínsulaIbèrica. S’inclouen només les dates obtingudes per mitjà del mètode del Carboni 14.

310

Figura 15.2.Gràfic de barres amb la distribució per mil·lennis de les datacions de nivells amb indústries macrolítiques.

mentat una única unitat estratigràfica amb contingut arqueològic, i a l’Abric Agut,on s’ha descrit una potent seqüència amb varis nivells, tots ells corresponents a unMesolític de tipus macrolític.

2. Jaciments on per sobre dels nivells macrolítics es disposen altres unitats pertan-yents a fàcies industrials diferents. De vegades els conjunts d’osques i denticulatses relacionen amb les primeres ocupacions dels jaciments, a la base de les seqüèn-cies (Kanpanoste Goikoa), especialment als jaciments del Baix Aragó (Costalena,Forcas II, Pontet, Baños de Ariño), on sembla que aquest moment està caracteritzatpel poblament de zones on gairebé no s’han trobat evidències arqueològiquesanteriors. Pel que fa a la caracterització d’aquestes unitats suprajacents, s’han reco-negut dues situacions:

a. Els nivells superiors corresponen a un Mesolític de fàcies geomètrica.Aquestasituació és habitual als jaciments de la vall de l’Ebre, tant els bascos(Kanpanoste Goikoa, Atxoste, Mendandia, Fuente Hoz) com els aragonesos(Costalena, Baños de Ariño, Forcas II,Abrigo del Ángel, El Pontet).Aquesta situa-ció és desconeguda als jaciments catalans, si bé és la més habitual en zonesmolt properes, com el Baix Aragó. Quan s’han obtingut datacions, aquestsnivells geomètrics s’han situat generalment en la segona meitat del VIIIèmil·lenni b.p. En la major part dels casos no s’han descrit interrupcions sedi-mentàries i/o ocupacionals significatives entre els nivells macrolítics i els geo-mètrics, amb alguna excepció com Forcas II.De fet,no és estrany trobar unitatsatribuïdes al Mesolític Geomètric caracteritzades per un component macrolíticforça important (Tossal de la Roca, Botiquería, Costalena,Aizpea).

b. Els nivells superiors compten amb restes ceràmiques i, de vegades, evidènciesde domesticació que suggereixen la seva atribució a les primeres comunitatsneolítiques.Aquesta situació s’ha observat a Catalunya i al País Valencià,be siguien forma de nivells d’ocupació clarament neolítics, com a Santa Maira, La Fontdel Ros o la Balma Margineda, be sigui per la presència de restes ceràmiquesintegrades a les pròpies unitats macrolítiques, com a La Cativera o al nivell 2del Filador.Tant a la Font del Ros com a la Balma Margineda les datacions indi-quen un marcada discontinuïtat temporal entre les unitats macrolítiques, data-des en ple IXè mil·lenni b.p., i les neolítiques, datades en el VIIè mil·lenni b.p.

311

En ambdós jaciments es trobarien absents les indústries del VIIIè mil·lenni b.p.,que en altres seqüències corresponen al Mesolític geomètric. Aquests hiatuss’han de tenir presents a l’hora de proposar hipòtesis de continuïtat entre elsdos moments culturals, com s’ha fet en alguns treballs (Pallarés i altres, 1997ai b) que han incidit en el manteniment de determinades estratègies tècniquesi econòmiques. La mateixa discontinuïtat vindria indicada per la discordançaexistent entre el nivell macrolític de Santa Maira i el neolític immediatamentsuperior. Com veurem més endavant, les dades cronològiques i estratigràfiquessuggereixen que el Mesolític macrolític no fou el substrat cultural sobre el queva incidir el procés neolititzador.

Capítol apart mereixen els nivells de Filador i la Cativera amb indústries macro-lítiques associades a restes ceràmiques que han estat adscrits al Neolític. Desdel nostre punt de vista, un element clau en aquesta discussió és la posicióestratigràfica dels dos nivells en el sostre de les estratigrafies. De fet, es tracta-va de les unitats superficials quan es van portar a terme les excavacions. És sig-nificatiu que l’aparició de restes ceràmiques només es produeixi en aquestcontext estratigràfic.En cap de les seqüències on els nivells macrolítics ocupenuna posició més baixa en l’estratigrafia, per sota d’altres unitats, s’ha observatla presència d’elements ceràmics. En aturar-se l’acumulació de sediments, elsostre dels dipòsits pot esdevenir un context sedimentari obert, en el que noseria estranya la barreja d’elements corresponents a diferents moments ocupa-cionals, al que cal afegir els processos d’alteració post-deposicional que solenafectar aquests trams superiors de les estratigrafies. Per tant, creiem que perconfirmar la contemporaneïtat entre els conjunts macrolítics i els elementsceràmics caldria disposar d’informacions més detallades sobre la formació dela unitat estratigràfica i les relacions temporals entre els elements.

3. Jaciments on els nivells macrolítics es troben per sobre d’altres entitats cronocul-turals. Els conjunts identificats fins ara per sota del Mesolític macrolític correspo-nen a dues fàcies diferents:

a. Conjunts amb geomètrics que es poden relacionar amb els conjunts de tipussauveterroïde que representarien un primer moment de geometrització de lesindústries dins de la seqüència mesolítica.Aquest cas ha estat fins ara ben docu-mentat a jaciments catalans i valencians, com l’Abric del Filador, la BalmaMargineda i la Cova de Santa Maira. En canvi, és una situació gairebé descone-guda a la vall de l’Ebre.En els tres casos citats,els conjunts amb geomètrics hanproporcionat datacions que en general es troben dins del Xè mil·lenni b.p., sibé la dates més antigues, tant a Filador com a Margineda, ens situen en el XIèmil·lenni b.p. Les dades estratigràfiques indiquen també en aquest cas l’exis-tència de discontinuïtats temporals i ocupacionals significatives entre aquestsnivells geomètrics i les unitats macrolítiques, ja sigui en forma de nivells inter-medis amb una baixa densitat de restes (com el nivell 5 de Margineda),de posi-cions discordants (contacte entre les unitats 4 i 3 de Santa Maira) o d’episodiserosius de caràcter torrencial (al sostre de nivell 4 de Filador8).

b. Nivells que mostren les característiques típiques dels conjunts que es trobenen el marc de les tradicions tècniques del Paleolític superior final. Encara quehabitualment hagin estat atribuïts a l’Azilià o a l’Epipaleolític microlaminar, elcert és que mostren una clara continuïtat cultural amb el Magdalenià superior-final.Aquesta successió és força freqüent i ha estat documentada a les tres àreesgeogràfiques que hem diferenciat. Seria el cas de la Cativera, la Balma deGuilanyà,Tossal de la Roca, Forcas I, Zatoya, Peña 14,Atxoste o Mendandia. En

8 Tanmateix, entre aquest episodi torrencial i el nivell macrolític apareix una unitat (nivell 3) que ha estat carac-teritzada com un moment de transició (García-Argüelles i altres, 2002).

312

aquest grup s’inclou també el nivell Sup del Molí del Salt. Com hem comentatmés amunt,alguns d’aquests casos,especialment Zatoya i Forcas I,corresponena nivells l’atribució dels quals és incerta degut a la presència, a banda del com-ponent macrolític,d’un fort component de tipus Paleolític superior, fins al puntde ser considerats en algunes publicacions com azilians o microlaminars.A lamajoria d’aquestes seqüències sembla haver-hi clares ruptures estratigràfiquesentre les unitats macrolítiques o amb fort component macrolític i les delPaleolític superior. És el cas clarament del Molí del Salt, Forcas I, Zatoya,Tossalde la Roca i Balma de Guilanyà, amb hiatus sedimentaris que, si atenem a lesdatacions radiomètriques, es situen al voltant dels 2.000-3.000 anys. Això ensestà indicant l’existència de llargues fases de desocupació dels jaciments ofases erosives importants entre uns conjunts i els altres. En alguns indrets(Balma de Guilanyà, Molí del Salt), aquesta fase de desocupació correspon anivells de caiguda de blocs i d’esfondrament de les cornises dels abrics. Lesprincipals anomalies que sorgeixen en aquest panorama general de marcadaruptura estratigràfica corresponen als nivells de tipus Paleolític superior infra-jacents a nivells macrolítics que han proporcionat datacions molt recents. Estracta sobretot de la Cativera i de Mendandia, on aquestes unitats “microlami-nars”han estat datades en el IXè mil·lenni b.p., una cronologia en principi méshabitual per un conjunt de tipus macrolític.En el Capítol 1 ja vam comentar lesconsideracions que es podien fer en relació a la cronologia recent del nivell Bde Cativera. Caldrà esperar a la monografia de Mendandia per veure si peraquest jaciment poden fer-se consideracions similars.

La combinació de les dades cronològiques i estratigràfiques suggereix una seqüència evo-lutiva per a les indústries de finals del Plistocè i començaments de l’Holocè. Aquestaperiodització coincideix amb les plantejada prèviament per Utrilla i Mazo (1997),Barandiarán i Cava (2000) i Alday (2002) per a la vall de l’Ebre i per Aura (2002) per aterres valencianes, a les qual s’han d’afegir les informacions aportades pels jaciments cata-lans. Cal dir, però, que en aquest esquema evolutiu s’hi poden reconèixer algunes ano-malies que ja hem comentat anteriorment i que especificarem per a cadascun dels perío-des. La resolució d’aquestes anomalies defineix línies d’investigació a desenvolupar en elfutur. Dins d’aquesta periodització es poden reconèixer quatre fases:

1. Paleolític superior final.Correspon a la pervivència de les tradicions tècniques prò-pies del Magdalenià superior fins a mitjans o finals del XIè mil·lenni b.p. Es tractadels conjunts que, malgrat aquesta continuïtat, han estat diferenciats tradicional-ment com pertanyents a l’Epipaleolític microlaminar o a l’Azilià, segons la zonageogràfica. Ha estat identificat a la major part de l’àrea d’estudi, excepte al BaixAragó. Les principals anomalies venen donades pels jaciments que han proporcio-nat datacions més recents,que es solapen plenament amb la cronologia de les duesfases posteriors, i que arriben fins la primera meitat del IXè mil·lenni b.p.Correspon a la fase laminar de la seqüència d’Alday (2002), a la primera fase deUtrilla i Mazo (1997) i a l’Epipaleolític microlaminar/Epimagdalenià de la propos-ta d’Aura (2001a).

2. Primera fase de Mesolític geomètric, que s’estendria des de mitjans/finals de l’XIèmil·lenni i durant el Xè mil·lenni b.p. S’ha documentat només a uns quants jaci-ments catalans i valencians i està absent de la vall de l’Ebre. La principal anomaliaés el solapament de les dates amb els conjunts més recents d’estil Paleolític supe-rior i, sobretot, amb les datacions més antigues de la fase següent. Correspon al’Epipaleolític sauveterroïde de la seqüència d’Emili Aura (2001a).

3. Mesolític d’osques i denticulats o macrolític, que comprèn bàsicament el IXèmil·lenni i la primera meitat del VIIIè mil·lenni b.p. Apareix als tres sectors geo-gràfics que hem diferenciat i es reconeix com un estadi ben definit a totes lesseqüències que estem prenent com referència: és la fase d’osques i denticulats

313

d’Alday (2002), la fase A de Barandiarán i Cava (2000), la segona fase de Utrilla iMazo (1997) i el Mesolític de denticulats d’Aura (2001a).A banda del solapamentde dates ja comentat amb altres entitats, les dues principals anomalies que afectenaquesta fase són la combinació en alguns conjunts amb un fort component indus-trial de tipus Paleolític superior i l’associació amb restes ceràmiques en altres.

4. Segona fase de Mesolític geomètric,que estendria des de mitjans del VIIIè mil·lennifins a l’aparició de les primeres evidències de neolitització.S’ha documentat sobre-tot a la vall de l’Ebre. Es tracta de la fase B de Barandiarán i Cava (2000), de la fasegeomètrica d’Alday (2002), del primer moment de la tercera fase de Utrilla i Mazo(1997) i del Mesolític amb armadures trapezoïdes d’Aura (2001a).

El que sembla prou clar ara per ara és que el Mesolític macrolítc es una fase ben diferen-ciada cronològicament de la resta d’entitats que han estat reconegudes al llarg d’aquestaseqüència evolutiva.Aquest grau de definició temporal sembla un argument de pes perdescartar una de les possibles interpretacions que es poden donar en relació a l’apariciódel Mesolític macrolític: que es tractés d’una fàcies funcionalment especialitzada sincrò-nica d’altres entitats. També es pot descartar definitivament que sigui simplement unaadaptació a matèries primeres de poca qualitat, des del moment en que han començat aproliferar conjunts d’osques i denticulats en àrees on el sílex és abundant, realitzats a par-tir de matèries primeres que no determinen, ni molt menys, l’ús d’estratègies expeditivesde baixa inversió en coneixement tècnic.

Des del nostre punt de vista,un dels aspectes que cal destacar del Mesolític macrolític és laruptura tecnològica que s’estableix amb els conjunts del Paleolític superior final,encara queaquesta ruptura és més o menys marcada segons els jaciments. Les transformacions afectena tots els estadis del procés tècnic: la configuració d’artefactes, les estratègies d’explotaciódels nuclis i, en alguns casos, la pròpia captació de les matèries primeres.Aquest caràcterrupturista dóna arguments a considerar el Mesolític macrolític com una fase “frontissa” enl’evolució dels conjunts arqueològics, en la que entren en crisi uns procediments tècnicsque havien estat vigents durant milers d’anys. El fet de representar el final de les tradicionstècniques del Paleolític superior dóna validesa, segons Aura (2001a: 233) a l’ús del termeMesolític per designar aquests conjunts.Tanmateix,per valorar com es produeix aquest finalde les tradicions del Paleolític superior juga un paper clau la primera fase de geometrismede la que hem parlat més amunt, que és, de tots els estadis que han estat diferenciats, el pit-jor conegut i el documentat a un nombre més baix de jaciments.

Aquesta qüestió ens introdueix en una discussió que creiem fonamental, com és la de lesrelacions evolutives entre les diferents entitats i el caràcter problemàtic que solen tenirels moments transicionals en Prehistòria. Com hem vist en el repàs que hem fet anterior-ment, no és infreqüent trobar conjunts on hi ha un component macrolític que s’associa acomponents propis de les altres entitats cronoculturals, ja sigui el Paleolític superior(Forcas I,Zatoya,Cingle Vermell), la primera fase geomètrica (nivell 3 de Filador) o la sego-na fase geomètrica (Tossal de la Roca, Costalena, Botiquería,Aizpea). El caràcter transicio-nal d’aquestes unitats ve donat per l’aparició dels dos components en la mateixa unitatestratigràfica.Tanmateix, a mesura que s’amplia el nostre coneixement dels processos queintervenen en la formació i deformació de les unitats arqueològiques sembla clar que lasimple coexistència de materials en un estrat no és per si mateixa una garantia de la sevacontemporaneïtat en termes cronoculturals9. Una forma d’aportar informació sobreaquesta qüestió seria combinar les dades dels remuntatges i de la distribució horitzontali vertical dels objectes per aproximar-nos a la temporalitat de les unitats estratigràfiques.Per exemple, una forma d’establir la contemporaneïtat d’aquests components industrialsseria identificar seqüències d’activitat singulars al llarg de les quals es generessin artefac-

9 Aquest tema ha suscitat darrerament un forta controvèrsia arran de la definició del concepte de Context ArqueològicAparent (CAA) per explicar les associacions anòmales trobades en alguns jaciments arqueològics (Bernabeu i altres,1999).Aquesta visió ha estat fortament criticada en altres treballs (vegi’s Barandiarán i Cava,2000).

314

tes de cadascun d’ells. La majoria de nivells que mostren aquest caràcter “transicional” estroben en seqüències en las que també es documenten altres unitats atribuïdes a un delscomponents inclosos en el nivell de transició. És el cas del Paleolític superior de Zatoya iForcas I o del Mesolític geomètric de Filador,Aizpea o Costalena.

En aquest sentit és significatiu que l’Abric Agut, l’únic jaciment on s’ha trobat una seqüèn-cia amb varis nivells de Mesolític d’osques i denticulats sense cap altre entitat cronocul-tural a base o a sostre, hagi proporcionat un component macrolític “pur”, en el sentit queno s’ha identificat cap element que es pugui associar a un altre component cronocultu-ral.A més a més, a l’Abric Agut s’han obtingut les dates més antigues de les conegudes finsara per uns nivells macrolítics, la qual cosa vol dir que són els que es troben més a propen el temps del substrat cultural a partir del qual s’haurien originat aquestes indústries –jaes tracti del Paleolític superior final o de la primera fase del Mesolític geomètric. Malgratla seva proximitat en el temps, els nivells de l’Abric Agut no mostren cap caràcter transi-cional, al que cal afegir que la formació del dipòsit suggereix un mitjà sedimentari d’altaresolució temporal. El Molí del Salt ens ha proporcionat un bon exemple de com aquestscontexts de transició es poden generar en seqüències on les transicions estratigràfiquessón graduals i els processos post-deposicionals han estat intensos. En aquest cas, l’aspec-te macroscòpic del material ha estat un bon indicador de l’existència en les mateixes uni-tats de materials amb orígens diversos, però, si aquesta discriminació no hagués estat pos-sible, l’horitzó de contacte entre el nivell Sup i les unitats subjacents hauria estat un boncandidat per convertir-se en un nivell de transició entre el Paleolític superior final i elMesolític macrolític. El que sembla clar per nosaltres és que el tema de les transicions enPrehistòria es una qüestió oberta, i que s’ha d’analitzar amb deteniment abordant cadacontext “transicional” concret per mitjà de tots els instruments que l’arqueologia actualproporciona.

Bibliografia

Allué, E.;Angelucci, D.E.; Cáceres, I.; Fiocchi, C.;Fontanals, M.; García, M.; Huguet, R.; Ollé, A.;Saladié, P.; Vergès, J.M.; Zaragoza, J. (2000): Elregistro paleoecológico y arqueológico de LaCativera (El Catllar,Tarragona): datos prelimina-res sobre el límite Pleistoceno-Holoceno en elsur de Cataluña. A Actas do 3º Congresso deArqueologia Peninsular. Volume IX. Terrenos'da Arqueologia da Península Ibérica: 81-96.Porto:ADECAP.

Alday, A. (ed.) (1998): El depósito prehistóricode Kanpanoste Goikoa (Vírgala, Alava).Memoria de las actuaciones arqueológicas.1992-1993.Vitoria: Diputación Foral de Alava.

Alday,A. (1999): Dudas, manipulaciones y certe-zas para el Mesoneolítico vasco. Zephyrus, LII:129-174

Alday,A. (2002): Las unidades industriales meso-líticas en la alta-media cuenca del Ebro.Complutum, 13: 19-50.

Alday, A.; Fernández Eraso, J. i Yusta, I. (2003):Suelos de habitación – suelos de corrales: loscasos de Atxoste y Los Husos. Veleia, 20: 183-225.

Aura, E. (2001a): Caçadors emboscats.L’Epipaleolític al País Valencià. A V. Villaverde(ed.): De neandertals a cromanyons. L’inici delpoblament humà a les terres valencianes: 219-238.València: Universitat de València.

Aura, E. (2001b): Cova de Santa Maira (Castell deCastells, la Marina Alta, Alacant). A V. Villaverde(ed.): De neandertals a cromanyons. L’inici delpoblament humà a les terres valencianes: 429-432.València: Universitat de València.

Aura, J.E. i Pérez Ripoll, M. (1995): El Holocenoinicial en el Mediterráneo español (11000-7000BP). Características culturales y económicas.A V.Villaverde (ed.): Los últimos cazadores.Transformaciones culturales y económicasdurante el Tardiglaciar y el inicio delHoloceno en el ámbito mediterráneo: 119-146.Alacant: Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert".

315

Barandiarán, I. (1978): El abrigo de la Botiqueríadels Moros (Mazaleón, Teruel). Excavacionesarqueològicas de 1974.Cuadernos de Prehistoriay Arqueología Castellonenses, 5: 49-138.

Barandiarán, I. i Cava, A. (1985): Las industriaslíticas del Epipaleolítico y del Neolítico en elBajo Aragón. Bajo Aragón, Prehistoria,V: 49-85

Barandiarán,I. i Cava,A.(1989a):La ocupación pre-histórica del abrigo de Costalena (Maella,Zaragoza).Colección Arqueología y Paleontología,6.Zaragoza:Diputación General de Aragón.

Barandiarán, I. i Cava, A. (1989b): El yacimientoprehistórico de Zatoya (Navarra). Trabajos deArqueología Navarra, 8.

Barandiarán, I. i Cava, A. (2000): A propósito deunas fechas del Bajo Aragón:reflexiones sobre elMesolítico y el Neolítico en el cuenca del Ebro.Spal, 9: 293-326.

Barandiarán, I. i Cava,A. (2001): Cazadores-reco-lectores en el Pirineo navarro. El sitio deAizpea entre 8.000 y 6.000 años antes deahora.Vitoria. Universidad del País Vasco.

Bernabeu, J.; Pérez Ripoll, M. i Martínez Valle, R.(1999): Huesos, Neolitización y ContextosArqueológicos Aparentes. Saguntum, Extra-2:589-596.

Cacho, C.; Fumanal, M.P.; López, P.; López, J.A.;Pérez Ripoll, M.; Martínez Valle, R.; Uzquiano, P.;Arnanz,A.; Sánchez Marco,A.; Sevilla, P.; Morales,A.; Roselló, E.; Garralda, M.D. i García-Carrillo, M.(1995): El Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà,Alicante). Reconstrucción paleoambiental y cul-tural de la transición del Tardiglaciar al Holocenoinicial. Recerques del Museu d’Alcoi, IV: 11-101.

Casanova, J. i Pizarro, J. (e.p.): La Balma Guilanyà(Navés, Solsonés). Un yacimiento Paleolítico enel Pre-Pirineo de Cataluña.

Cava, A. (1994): El Mesolítico en la cuenca delEbro. Un estado de la cuestión. Zephyrus, XLVII:65-91.

Centre de Recerques Paleo-Eco-Socials (1985):Sota Palou (Campdevànol). Un centre d’inter-venció prehistòrica postglaciar a l’aire lliure.Girona: Diputació de Girona.

Domènech, E.M. (1998): Los sistemas de produc-ción lítica del Paleolítico Superior final y

Epipaleolítico en la vertiente mediterránea occi-dental. Tres ejemplos claves: la Grotte Gazel(Salleles-Cabardès, Aude), Cova Matutano(Vilafamés, Castelló) y Abric del Filador (Margalefde Montsant,Tarragona). Pyrenae, 29: 9-45.

Domènech, E.M. (2000): Las producciones líticasdel final del Epipaleolítico e inicios del Neolíticoen la vertiente mediterránea española.Propuestametodológica. Trabajos de Prehistoria, 57(1):135-144.

Fortea, J. (1973):Los complejos microlaminaresy geométricos del Epipaleolítico mediterráneoespañol. Memorias del Seminario de Prehistoriay Arqueología de la Universidad de Salamanca,4.Salamanca.

García Martínez de Lagrán, I. (2001): Los com-plejos mesolíticos de muescas y denticulados:estado de la cuestión en la cuenca del Ebro.Cuadernos de Arqueología de la Universidadde Navarra, 9: 7-110.

García-Argüelles, P.; Adserias, M.; Bartrolí, R.;Bergadà, M.; Cebrià, A.; Doce, R.; Fullola, J.M.;Nadal, J.; Ribé, G.; Rodón, T.; Viñas, R. (1992):Síntesis de los primeros resultados del programasobre Epipaleolítico en la Cataluña central ymeridional. A P. Utrilla (ed.): Aragón/litoralmediterráneo: intercambios culturales duran-te la Prehistoria: 269-284. Zaragoza: InstituciónFernando el Católico.

García-Argüelles, P.; Nadal, J. i Fullola, Josep M.(2002): Vint anys d'excavacions a l'abric delFilador (Margalef de Montsant, Priorat,Tarragona). Tribuna d’Arqueologia, 1998-1999:71-96.

González Morales, Manuel R. (1995): La transi-ción al Holoceno en la Región Cantábrica: elcontraste con el modelo del mediterráneoespañol. A V. Villaverde (ed.): Los últimoscazadores. Transformaciones culturales yeconómicas durante el Tardiglaciar y el ini-cio del Holoceno en el ámbito mediterrá-neo: 63-78. Alacant: Instituto de Cultura "JuanGil-Albert".

Guilaine, J;.Martzluff,M.;Coularou, J. i Rivenq,C.(1995): Les excavacions a la balma de laMargineda (1979-1991). Andorra: Governd’Andorra.

Mazo, C. i Montes, L. (1992): La transiciónEpipaleolítico-Neolítico antiguo en el abrigo de

316

El Pontet (Maella, Zaragoza). A P. Utrilla (ed.):Aragón/litoral mediterráneo: intercambiosculturales durante la Prehistoria: 243-254.Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Pallarés, M.; Bordas,A. i Mora, R. (1997a): La fontdel Ros en el proceso de neolitización de losPirineos Orientales. A R. de Balbín i P. Bueno(eds.): II Congreso de Arqueología Peninsular.Tomo I.- Paleolítico y Epipaleolítico: 311-325.Zamora: Fundación Rei Afonso Henriques.

Pallarés, M.; Bordas,A. i Mora, R. (1997b): El pro-ceso de neolitización en los Pirineos orientales.Un modelo de continuidad entre los cazadores-recolectores neolíticos y los primeros gruposagropastoriles. Trabajos de Prehistoria, 54(1):121-141.

Sebastián,A.(1988):Nuevos datos sobre la cuencamedia del río Guadalope: el abrigo del BarrancoHondo y el abrigo del Ángel. Teruel, 79: 77-92.

Terradas, X.; Pallarés, M.; Mora, R.; Martínez, J.(1993): Estudi preliminar de les ocupacionshumanes de la balma de Guilanyà (Navès,Solsonès). Revista d'Arqueologia de Ponent, 3:231-248.

Utrilla, P.; Cava, A.; Alday, A.; Baldellou, V.;Barandiarán, I.; Mazo, C.; Montes, L. (1998): Le

passage du Mesolithique au Neolithique anciendans le bassin de l'Ebre (Espagne) d'apres lesdatations C14. Préhistoire Européenne, 12: 171-194.

Utrilla, P. i Mazo, C. (1997): La transición delTardiglaciar al Holoceno en el Alto Aragón: losabrigos de las Forcas (Graus, Huesca). A R. deBalbín i P. Bueno (eds): II Congreso deArqueología Peninsular. Tomo I.- Paleolítico yEpipaleolítico: 349-365. Zamora: Fundación ReiAfonso Henriques.

Vaquero, M.; Esteban, M.; Allué, E.; Vallverdú, J.;Carbonell, E. i Bischoff, J.L. (2002): MiddlePalaeolithic Refugium, or ArchaeologicalMisconception? A New U-series andRadiocarbon Chronology of Abric Agut(Capellades, Spain). Journal of ArchaeologicalScience, 29: 953-958.

Vila,A. (1985): El “Cingle Vermell”: assentamentde caçadors-recol·lectors del Xè mil·lenni B.P.Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 5.Barcelona: Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya.

Yll, E.; Watson, J.; Paz, M.A. (1994): Les darreresexcavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau,Osona): estat de la qüestió i noves perspectives.Tribuna d'Arqueologia, 1992-1993: 15-24.

317

ELS CONJUNTS A I B DEL MOLÍ DEL SALTEN EL CONTEXT DEL PALEOLÍTIC SUPERIORFINAL AL MEDITERRANI PENINSULAR

CAPÍTOL 16

Com ja s’ha exposat al llarg d’aquest treball, les indústries documentades en els conjuntsestratigràfics A i B del Molí del Salt es poden integrar sense dificultats en el context delPaleolític superior final.Aquest és sens dubte el període millor conegut de la seqüènciapaleolítica al vessant mediterrani peninsular degut a un sensible increment en el nombrede jaciments que es pot relacionar amb un fenomen d’expansió demogràfica que es regis-tra al conjunt del continent europeu (Djindjian i altres, 1999) i que ve marcat per l’apari-ció d’ocupacions a zones en les quals gairebé no s’han trobat evidències de poblamentper a les fases anteriors del Paleolític superior. Aquest fenomen s’ha relacionat amb laimplantació progressiva d’unes condicions climàtiques temperades al llarg del Tardiglaciari, per tant, és més evident en les àrees on les condicions anteriors eren especialment rigo-roses. Ja vam comentar al Capítol 1 que aquesta explicació és difícil d’acceptar per al sudde Catalunya,però el cert és que es tracta del primer període del Paleolític en el que cons-tatem una ocupació significativa de les nostres comarques.

Pel que fa al sector oriental de la Península Ibèrica, la discussió en relació als últimsmoments del Paleolític superior es va centrar durant molt de temps al voltant de quineseren les tradicions tècniques amb les quals es podien vincular les indústries del vessantmediterrani peninsular, si amb el Magdalenià francocantàbric o amb l’Epigravetià de lapenínsula itàlica i l’est d’Europa (Jordá, 1954).Aquest debat sembla avui dia pràcticamentsuperat i l’opinió generalitzada entre els investigadors és que el Paleolític mediterranisegueix la mateixa seqüència general, encara que amb les seves especificitats,descrita desde fa temps per al Paleolític superior de la regió francocantàbrica i que, per tant, els con-junts atribuïts a les fases finals d’aquesta seqüència s’han de situar en el marc de les indús-tries magdalenianes.A partir d’aquí, les principals qüestions objecte de debat estan rela-cionades a la definició de la seqüència del Magdalenià mediterrani i afecten principalmenta la caracterització tant dels seus estadis inicials com dels finals:

a) En primer lloc, els moments inicials de la seqüència magdaleniana són particular-ment mal coneguts, ja que pràcticament només es disposa de la seqüència delParpalló com a referència vàlida. El problema principal gira al voltant de la defini-ció d’un Magdalenià antic,que englobaria el que als jaciments cantàbrics es coneixcom Magdalenià inferior i Magdalenià mitjà, enfront de la possibilitat d’identificar

318

un Magdalenià mitjà mediterrani (Aura, 1995;Villaverde, 2001).Aquest és un temaque no afecta directament la seqüència del Molí del Salt i, que, en conseqüència,no tractarem aquí.

b) En segon lloc, les fases finals de la seqüència magdaleniana –a partir de finals delXIVè mil·lenni b.p.,el Magdalenià superior-final, s’enfronta des de fa temps amb lesdificultats per establir una distinció nítida amb el que, segons l’esquema proposatper Fortea (1973), és el primer estadi de la seqüència epipaleolítica mediterrània,l’Epipaleolític microlaminar.Aquest problema ha provocat un bon nombre de difi-cultats terminològiques a l’hora de caracteritzar determinades indústries –ambl’aparició de nous conceptes, com els d’Epimagdalenià o Postmagdalenià- i, com jas’ha apuntat en altres llocs (Aura 2001a;Villaverde, 2001;Villaverde i altres, 1998),posa en qüestió la pròpia conveniència de continuar utilitzant el concepted’Epipaleolític microlaminar com una entitat diferent del Magdalenià superior-final.Aquesta problemàtica toca de ple la caracterització de les unitats arqueològi-ques del Molí del Salt, ja que el conjunt A, tant per la seva cronologia –inicis del XIèmil·lenni b.p.- com per les característiques de la seva indústria lítica, podria consi-derar-se com un Epipaleolític microlaminar.

L’estudi dels conjunts lítics (vegi’s Capítol 5) ens ha permès establir una diferenciacióprou neta, al menys des del punt de vista tipològic, entre els conjunts A i B. És per aques-ta raó que abordarem per separat la contextualització de cadascun d’aquests conjunts.Peraixò prendrem bàsicament com a referència els jaciments que han proporcionat data-cions dins del tram cronològic definit per al Paleolític superior del Molí del Salt, és a dir,datacions compreses entre els 13 i als 10,5 ka b.p. (Taula 16.1). No obstant això, hem derecordar novament que aquesta part de la seqüència està començant a ser excavada enextensió en aquests moments i, per tant, les conclusions que exposarem aquí s’han deconsiderar com apunts preliminars a desenvolupar a mesura que es vagin obtenint mésdades en el futur.

16.1. El conjunt B

La contextualització dels nivells arqueològics del conjunt B és més difícil que la del con-junt A, ja que hi ha molt pocs conjunts que presentin el principal tret definitori de laindústria lítica d’aquests nivells: percentatges elevats de truncadures. Al vessant medite-rrani hem trobat només tres conjunts amb aquesta característica, als jaciments de CovaMatutano,Tossal de la Roca i Cueva de Nerja, que coincideixen en presentar cronologiessimilars a les del conjunt B del Molí del Salt.

A la Capa 5+6 de la Sala del Vestíbulo de la Cueva de Nerja s’ha recuperat un conjunt reto-cat en el que les truncadures, rectes i obliqües,arriben a un 20% del total (Aura,1995:134-136), percentatge en la línia dels documentats als nivells B1 i B2. Un altre aspecte quecomparteix aquest conjunt amb el Molí del Salt és la presència de truncadures microlíti-ques. Les proporcions de denticulats i d’utillatge microlaminar (amb un 16,4% i un 11,7%respectivament a Nerja) són també un trets comuns als dos jaciments. En canvi, altresgrups tipològics mostren diferències significatives amb relació als valors que assoleixenal conjunt B.La proporció de gratadors és sensiblement inferior (un 8,2%),mentre que elsburins són netament més nombrosos (un 14,1%).Aquestes capes han proporcionat duesdatacions de 11,93 ± 0,16 (Capa 5) i 12,19 ± 0,15 ka b.p. (Capa 6), que es troben plena-ment dins del marc temporal definit per als nivells B1 i B2 del Molí del Salt (Taula 16.1).

El nivell I del Sector Interior del Tossal de la Roca podria també caracteritzar-se per unpercentatge important de truncadures, si bé el fet que a les publicacions aquest artefactes’inclogui en el mateix grup que les peces de dors, fa difícil valorar el seu pes real (Cacho

319

Jaciment Nivell Datació (ka bp) s.d. Ref. lab. FontBalma Margineda 6 10,64 0,26 Ly-2843 Geddes et alii, 1989Barranc II+IIa 12,2 0,9 Gif-7059 Cacho i Ripoll, 1987Barranc II+IIa 12,8 0,9 Gif-7058 Cacho i Ripoll, 1987Bora Gran 11,47 0,5 M-1023 Almagro, 1978Bora Gran 12,83 0,08 Utrilla, 2000Caballo 2 10,78 0,37 Gak-12261 Martínez Andreu,1989Cendres Xa 12,47 0,1 Beta-142284 Villaverde, 2001bCendres Xc 12,65 0,08 Ly-5220 Villaverde, 2001bChaves 2a 12,02 0,35 GrN-12682 Baldellou i Utrilla, 1985Chaves 2a 12,66 0,07 GrN-14561 Baldellou i Utrilla, 1985Chaves 2b 12,95 0,07 GrN-15635 Baldellou i Utrilla, 1985Foradà 4 11,5 1 C-276 Aparicio, 1990Foradà 7 12,5 0,8 C-277 Aparicio, 1990Forcas I 13 12,36 0,37 GrN-17787 Utrilla i Mazo, 1997Gai 1 11,17 0,16 Gif-10029 Petit, 1998Gai 1 12,24 0,11 Gif-95630 Petit, 1998Gai 2 11,05 0,16 MC-2140 Petit, 1998Matutano Sec.2 niv.2 11,41 0,61 UGRA-243 Olària, 1999Matutano Sec.2 niv. 3 11,57 0,21 UGRA-242 Olària, 1999Matutano Sec.2 niv. 3 12,52 0,35 UGRA-244 Olària, 1999Matutano Sec.2 niv. 2 11,59 0,15 UGRA-241 Olària, 1999Matutano Sec.1 niv.1 12,09 0,17 I-11315 Olària, 1999Matutano Sec.1 niv.3 12,39 0,19 I-11326 Olària, 1999Matutano Sec.1 niv.5 12,13 0,18 I-11314 Olària, 1999Matutano Sec.2 niv.5 12,46 0,18 UGRA-201 Olària, 1999Nacimiento V 11,2 Gif-3472 Aura i Pérez Ripoll, 1995Nerja NV 4f+g 10,86 0,16 UBAR-153 Jordà i altres, 1990Nerja NV 5 11,93 0,16 UBAR-154 Jordà i altres, 1990Nerja NV 6 12,19 0,15 UBAR-155 Jordà i altres, 1990Nerja NV 7 12,13 0,13 UBAR-156 Jordà i altres, 1990Nerja NM 16 11,85 0,19 UBAR-97 Jordà i altres, 1990Nerja NM 16 12,06 0,15 UGRA-147 Jordà i altres, 1990Nerja NM 16 12,27 0,22 UGRA-98 Jordà i altres, 1990Parco Ia inf 10,77 0,11 Gif 95563 Bergadà i altres, 1999Parco Ia inf 10,93 0,1 Gif 95562 Bergadà i altres, 1999Parco Ib 11,43 0,06 OxA-8656 Fullola, 2001Parco Ic 11,27 0,09 OxA-8657 Fullola, 2001Parco II 10,81 0,16 UBAR-193 Fullola i altres, 1993Parco IIb 11,51 0,17 Fullola, 1992Parco IV 12,9 0,13 AA-8643 Bergadà i altres, 1999Santa Maira II 11,02 0,14 Beta-75225 Aura, 2001bSanta Maira 4B 11,59 0,07 Beta-149948 Aura, 2001bSanta Maira 4B 11,62 0,15 Beta-1315794 Aura, 2001bTossal de la Roca I 11,82 0,04 Beta-134880 Cacho i altres, 2001Tossal de la Roca II 12,29 0,04 Beta-134881 Cacho i altres, 2001Tossal de la Roca II 12,31 0,04 Beta-134876 Cacho i altres, 2001Tossal de la Roca II 12,39 0,25 UGRA-120 Cacho i altres, 1983Tossal de la Roca II 12,48 0,21 UGRA-210 Cacho i altres, 1983Tossal de la Roca II 12,64 0,19 Gif 9817 Cacho i altres, 2001Tossal de la Roca II 12,8 0,04 Beta-134882 Cacho i altres, 2001

Taula 16.1. Datacions radiocarbòniques de jaciments del vessant mediterrani peninsular compreses entre els 13 i els 10,5 ka b.p.No s’haninclòs las corresponents als conjunts del sud de Catalunya, les quals apareixen a la Taula 1.1.

320

i altres, 1995). En qualsevol cas, el percentatge assolit pel grup truncadures + peces dedors (un 21,07%) és el més alt de tota la seqüència. Els gratadors són només una micamenys nombrosos que al Molí del Salt (un 15,19%), mentre que els burins estan gairebéabsents, com al conjunt B del Molí del Salt. També el percentatge de denticulats (un13,23%) està en la línia del que s’ha documentat al jaciment de Vimbodí. En aquest cas, laprincipal diferència es troba en la importància que assoleix l’utillatge microlaminar, queés el grup dominant amb un 31,37%.Aquest nivell ha proporcionat una datació de 11,82± 0,04 ka b.p., molt semblant a la del nivell B1 del Molí del Salt1.

Per la seva banda, a Cova Matutano (Vilafamés, Castelló) les unitats amb proporcions signi-ficatives de truncadures corresponen als nivells superiors del sector 2 (nivells 3 a 1 iSuperficial), on els seus percentatges oscil·len entre el 15,4% i el 12,2% (Olària, 1999).Aquestes unitats han estat integrades en la fase ocupacional Matutano I i han estat datats en11,59 ± 0,15, 11,41 ± 0,61 (Nivell 2), 12,52 ± 0,35 i 11,57 ± 0,21 ka b.p. (Nivell 3), valorsque són una mica més recents que els obtinguts per al conjunt B del Molí del Salt, amb l’ex-cepció de la data més antiga del nivell 3,que és molt semblant a la datació del nivell B2.Caldir que en aquests nivells les truncadures són el quart grup en ordre de representació,essent superats per gratadors, denticulats i rascadores. Destaca especialment el paper queassoleixen els denominats elements del substrat (denticulats i rascadores), que superen elsgratadors a la majoria d’unitats.Els burins mostren una representació força consistent al vol-tant del 5%, mentre que els elements de dors tendeixen a disminuir sensiblement de base asostre (d’un 14% al nivell 3 passen a un 3% al nivell Superficial).

Les dades aportades per aquests jaciments, juntament amb les del conjunt B del Molí delSalt, obren la possibilitat de definir un conjunt d’indústries marcat per una forta presèn-cia de truncadures i comprés entre mitjans del XIIIè i mitjans del XIIè mil·lennis b.p. Lesdades són encara minses per plantejar l’existència d’una nova fàcies o d’un nou estadidins la seqüència evolutiva del Magdalenià superior mediterrani, entre altres coses per lavariabilitat interna que mostra aquest grup de conjunts.A banda de l’increment en el per-centatge de truncadures, en proporció variable segons els conjunts, hi ha diferències sig-nificatives en la representació d’altres grups tipològics que indiquen que no es tracta nimolt menys d’un grup homogeni. En qualsevol cas, creiem que aquest fenomen incideixen la qüestió de la variabilitat de les indústries del Magdalenià superior, la qual ha estatassenyalada reiteradament en els últims anys (Aura, 1995; Cacho i altres, 2001) i obliga aconsiderar amb precaució els esquemes d’ordenació cronològica basats només en larepresentació relativa de les diferents classes d’artefactes.En aquest sentit,cal recordar l’e-xistència de conjunts datats en el mateix segment cronològic que els citats més amunt ique no mostren cap indici d’increment en el percentatge de truncadures, entre els quals,i sense anar mes lluny, es troben altres nivells del Tossal de la Font o Nerja, datats en lasegona meitat del XIIIè mil·lenni b.p. En aquests casos, és habitual plantejar la possibilitatd’una explicació funcional, relacionada amb l’ús dels artefactes, si bé les dades obtingu-des fins ara (vegi’s Capítol 6) no semblen recolzar aquesta hipòtesi.

16.2. El conjunt A

Un dels principals temes de discussió que es poden abordar arran de la contextualitzaciódels nivells del conjunt A és el de l’ordenació de les indústries de finals del Plistocè icomençaments de l’Holocè i, concretament, el del concepte d’Epipaleolític microlaminarcom una eina vàlida dins d’aquesta ordenació. En aquesta discussió es poden utilitzar

1 Les darreres campanyes d’excavació realizatdes al Tossal de la Roca no han acabat de confirmar aquesta dis-tribució per grups d’artefactes (Cacho i altres, 2001: 83-85), ja que entre les peces recuperades al nivell I no s’hadocumentat cap truncadura, essent el dels gratadors el grup més nombrós. Cal dir, però, que el nombre d’arte-factes recuperats en aquestes campanyes al nivell I és molt reduït (només 22 peces retocades), la qual cosa posaen qüestió la significació de la mostra.

321

arguments que tenen a veure amb els criteris de classificació en general, és a dir, la siste-màtica que utilitzem per agrupar alguns conjunts i segregar-ne d’altres.Aquí es pot intro-duir un plantejament pel qual qualsevol sistema d’ordenació, per ser considerat vàlid, hade complir aquest requisit: no separar el que és semblant per agrupar el que és diferent,és a dir, els conjunts que s’han agrupat en una mateixa entitat han de tenir més tretscomuns entre sí que amb conjunts integrats en altres entitats diferents. En aquest sentitcal preguntar-se si les indústries atribuïdes a l’Epipaleolític microlaminar estan més pro-peres de la resta d’entitats incloses dins l’Epipaleolític (les fàcies geomètriques i macrolí-tica) que del Magdalenià superior. Només en el cas que la resposta sigui afirmativa es potmantenir el concepte d’Epipaleolític microlaminar tal com s’entén a l’actualitat.

Com ja hem comentat més amunt, aquest complex Magdalenià superior/Epipaleolíticmicrolaminar és un dels millors documentats al Mediterrani peninsular i la vall de l’Ebre,amb nombrosos conjunts datats entre els 11,5 i els 10,5 ka b.p. (vegi’s Taules 16.1 i 1.1) idistribuïts per tot aquest ampli àmbit geogràfic, amb evidències a Catalunya. La cronolo-gia del final d’aquest complex no sembla en principi massa ben definida.Alguns conjuntshan proporcionat datacions del Xè o finals de l’XIè mil·lennis,que es solapen amb les pro-porcionades per altres entitats cronoculturals, com el Mesolític geomètric de fàcies sau-veterriana o el Mesolític d’osques i denticulats. Entre aquestes datacions tardanes s’hi tro-ben les dels nivells 7 i 9 de Forcas I (vegi’s Taula 15.1), i les de dos jaciments del sud deCatalunya, la Cativera i Picamoixons (Taula 1.1). No obstant això, creiem que aquestesdatacions tardanes s’han de considerar amb prudència a l’hora de situar en el temps la fide les indústries microlaminars. Les problemàtiques relacionades amb l’adscripció cro-nocultural dels nivells 7 i 9 de Forcas i amb la datació del nivell B de la Cativera ja hanestat comentades en capítols anteriors i, per tant, no tornarem a incidir-hi.

Tampoc sembla que les datacions recents de Picamoixons es puguin considerar com unareferència vàlida. En aquest jaciment es van realitzar dues intervencions arqueològiquesd’urgència de curta durada, els anys 1988 i 1995, la qual cosa fa que el conjunt materialrecuperat en context estratigràfic sigui força reduït. A la seqüència estratigràfica es vanreconèixer dues unitats amb contingut arqueològic (IIA i IIB).Tanmateix, el conjunt líticpublicat a Allué i altres (1992) prové en la seva major part d’un paquet de sediment reme-nat trobat en la superfície del jaciment. S’hi van obtenir quatre datacions radiomètriques,dues corresponents a finals del Xè mil·leni b.p. (9,17 ± 0,08 i 9,37 ± 0,095 ka b.p.) i lesaltres dues a cavall del XIIè i l’XIIè mil·leni b.p. (10,9 ± 0,09 i 11,05 ± 0,09 ka b.p.).Encaraque a Allué i altres (1992: 12) es doni una atribució estratigràfica (Base Conjunt I – SostreConjunt IIA), tres de les mostres datades corresponen a restes òssies recuperades en elsediment remenat superficial i, per tant, s’han de considerar com datacions fora de con-text estratigràfic. Només la mostra de carbó AA-5810 (11,05 ± 0,09 ka b.p.) va ser obtin-guda durant els treballs d’excavació en un context estratigràfic precís. No es pot descar-tar que en aquest paquet superficial s’hi trobessin barrejades restes pertanyents original-ment a moments culturalment i cronològicament diferenciats. De fet, els resultats de lesdatacions suggereixen la presència de dues fases d’ocupació, corresponents als dos grupsde dates dels que hem parlat, i separades per gairebé 2.000 anys.Tenint en compte aques-tes dades, considerem que està per contrastar la perduració del conjunts microlaminarsmediterranis durant el Xè mil·lenni b.p. o fins i tot durant l’últim quart del XIè mil·lennib.p., amb la qual cosa gairebé desapareixeria el solapament amb els conjunts mesolíticscitats més amunt.

El conjunt A del Molí del Salt entra de ple dins d’aquest debat, ja que, tenint en compteles datacions radiomètriques del sostre del conjunt i les característiques de la seva indús-tria lítica, podria considerar-se la seva atribució a l’Epipaleolític microlaminar. En treballsanteriors (Angelucci i altres, 2003;Vaquero i altres, 2001), ja vam assenyalar les similitudsentre el conjunt A i els jaciments del Paleolític superior final del sud de Catalunya, algunsatribuïts al Magdalenià, altres a l’Epipaleolític microlaminar. La comparació a nivell de ladistribució dels principals grups tipològics indicava que les semblances més marcadess’establien amb els jaciments més propers (Picamoixons i la Font Voltada), si bé també

322

estava molt pròxim d’altres conjunts caracteritzats per un clar predomini dels gratadors,com Sant Gregori, la Cativera o l’Areny. En canvi, s’observava una major distància amb elsjaciments de Margalef de Montsant, com els Colls, la Balma de l’Auferí o la Cova del Boix,caracteritzats pel domini dels elements de dors.També cal citar les diferències amb elsconjunts definits per forts percentatges de burins, com la Mallada o la Balma de la Peixerad’Alfés, els quals, degut a aquest caràcter, han estat atribuïts a un moment antic delMagdalenià superior. Les referències bibliogràfiques d’aquests jaciments i un breu des-cripció dels mateixos es troba al Capítol 1.

La filiació entre aquest Epipaleolític i el Magdalenià superior ja havia estat reconeguda desdels treballs de Fortea (1973) en els que s’establia l’ordenació de les indústries del’Epipaleolític mediterrani.Tanmateix, el que s’ha fet evident al llarg d’aquest temps és ladificultat per establir una distinció nítida entre l’Epipaleolític microlaminar i les indústriesanteriors, ja que no existeix entre ells cap solució de continuïtat. Els criteris amb els ques’ha treballat per establir aquesta distinció estan relacionats tant amb la indústria líticacom amb l’òssia. Segons aquests criteris, el Magdalenià superior es caracteritzaria per unarelació gratador/burí equilibrada o fins i tot favorable als burins, un utillatge microlaminarabundant i amb una forta variabilitat i una indústria òssia diversificada en la que destacala presència d’arpons d’una i dos fileres de dents. Aquestes característiques correspon-drien al Magdalenià superior B amb triangles i arpons de la proposta seqüencial d’EmiliAura (1997: 250), l’inici del qual es pot situar a finals del XIVè mil·lenni b.p. En canvi,l’Epipaleolític microlaminar vindria definit per un predomini clar dels gratadors sobre elsburins, una tendència a la microlitització en les dimensions dels artefactes, una reduccióde la variabilitat dels elements microlaminars i un descens acusat en la producció d’arte-factes en os i banya, que gairebé desapareixen.A més a més, l’Epipaleolític microlaminaraniria acompanyat també d’una davallada en les produccions d’art moble. De fet, elMagdalenià superior C d’Aura mostra ja l’adquisició d’aquests caràcters.

Malgrat aquests criteris, el cert és que cada vegada és més complicat diferenciar netamentl’Epipaleolític microlaminar del Magdalenià superior-final, ja que es tracta de canvis carac-teritzats per ser tendències de variació contínues, algunes de les quals s’inicien abans dellímit teòric entre ambdues entitats (Aura, 2001a). Les variables quantitatives no són lesmés apropiades per establir distincions nítides entre entitats.A més a més, a mesura ques’ha anat incrementant el nombre de conjunts datats s’ha observat un solapament consi-derable entre conjunts atribuïts al Magdalenià i a l’Epipaleolític.Aquest es produeix entrela segona meitat del XIIè mil·lenni, en la qual estan datats el conjunts més antics qualifi-cats com microlaminars –és el cas dels nivells Ic i Ib de la Cova del Parco, datats en 11,43± 0,06 i 11,27 ± 0,09 ka b.p. (Fullola, 2001)-, i la primera meitat de l’XIè mil·lenni b.p., enla que encara s’han obtingut datacions per a conjunts atribuïts al Magdalenià superior–com la Cueva del Caballo, que ha proporcionat una datació de 10,78 ± 0,37 ka b.p.(Martínez Andreu, 1989)2.

A això s’ha d’afegir la variabilitat interna de les dues entitats cronoculturals implicades.En el paràgraf anterior hem assenyalat que els conjunts rics en truncadures són un exem-ple de la variabilitat de les indústries del Magdalenià superior.A més a més, cal recordarles variacions que s’observen en relació a alguns dels suposats criteris diagnòstics apun-tats més amunt, com, per exemple, la relació entre gratadors i burins. Hi ha conjunts ambuna cronologia plenament magdaleniana, com els nivells III i II del Tossal de la Roca(Cacho i altres, 1995 i 2001) o el mateix conjunt B del Molí del Salt, caracteritzats per unclar predomini dels gratadors sobre els burins, mentre que altres, amb una datació més enla línia de l’Epipaleolític microlaminar, com el nivell II de la Cueva del Caballo (MartínezAndreu, 1989), en els que gratadors i burins estan gairebé igualats. Però aquesta mateixasensació de variabilitat es desprèn si limitem l’àmbit de la comparació a conjunts datats

2 Aquí es podria citar també la datació de 10,39 ± 0,3 ka b.p.del nivell IIb de la Cova del Parco (Fullola i Bergadà,1990), atribuït també al Magdalenià, si bé en aquest cas crida l’atenció la contradicció amb la datació de les uni-tats Ib i Ic del mateix jaciment.

323

en un mateix horitzó cronològic i situats en un mateix context geogràfic. Comparem, perexemple, conjunts del sud de Catalunya que han estat datats a començaments de l’XIèmil·lenni b.p., com són el nivell II de l’abric dels Colls, amb una datació de 10,95 ± 0,12 kab.p. i una atribució al Magdalenià final (Fullola, 1996; Fullola i altres, 1993), la Font Voltada,datat en 10,92 ± 0,24 ka b.p i atribuït bé a l’Epipaleolític microlaminar (García-Argüelles ialtres,1992),bé a l’Epigravetià (Mir i Freixas,1993), i el nivell Asup del Molí del Salt,datat en10,84 ± 0,05 i 10,99 ± 0,05 ka b.p. (vegi’s Capítol 4). L’índex de burins varia des del 17,1%dels Colls, on només estàn una mica per sota dels gratadors (relació burí/gratador 0,8), finsal 5,9% de la Font Voltada (relació B/G 0,2) i el 4,8% del Molí del Salt (índex B/G 0,1).

Tampoc la indústria òssia sembla que pugui proporcionar un límit ben definit entre elMagdalenià i l’Epipaleolític microlaminar, a menys que establim com a criteri la presènciad’alguns fòssils directors, com els arpons, que en general són poc freqüents en els con-junts del Paleolític superior final del vessant mediterrani. Pel que fa al descens en el nom-bre d’evidències, aquest és un fenomen gradual,que no permet,per tant,definir solucionsde continuïtat i que,a més a més, s’inicia segons E.Aura (2001a) a partir del XIVè mil·lennib.p., abans de la teòrica transició Magdalenià/Epipaleolític.Aquest autor suggereix com acriteri caracteritzador de l’Epipaleolític no tant la disminució en la quantitat de peces,sinó una reducció en la seva variabilitat, amb la desaparició de les armes de caça i pescafabricades sobre banya i el predomini d’artefactes més relacionats amb l’àmbit domèstic.Pel que fa al conjunt A del Molí del Salt, la presència d’indústria òssia ha estat ben con-trastada, amb la troballa, entre els nivells Asup i A, de quatre artefactes realitzats en os(vegi’s Capítol 8), encara que el caràcter fragmentari de les restes fa difícil avançar capconsideració en relació a les tendències qualitatives de les que parla Emili Aura.

Una consideració similar es pot fer en relació a l’art moble. La presència o absència de pro-duccions gràfiques s’ha vingut considerant com un element de diferenciació entre elPaleolític i l’Epipaleolític. L’absència de sèries de datacions cronològiques i l’escàs interèsprestat a la variabilitat intra-específica dels conjunts recolzaven la consideració rupturistaque es tenia del pas del Magdalenià final a l’Epipaleolític microlaminar. La millor definiciócronològica i material dels conjunts i les precisions que s’assoleixen en l’excavació han per-mès definir de manera més precisa els trets artístico/estètics que caracteritzen el lapse quetranscorre des dels 13/12,5 ka b.p. als 10/9,8 ka b.p., entre els moments finals delMagdalenià i l’Epipaleolític microlaminar. A priori, el reduït lot gràfic de l’Epipaleolíticmicrolaminar no desencaixa de la seva consideració paleolítica: en els temes, tècniques iestil (detall anatòmic,reompliments,perspectiva,tractament dels contorns i concepció estè-tica) existeixen evidents caràcters de similitud. Per altra banda, també cal reconèixer ele-ments de diferenciació en la temàtica, tècnica i estil (reompliments i concepció estètica).Però aquests últims no poden ser considerats com trets excloents en una valoració global,ja que existeixen clars elements de vinculació entre ambdues fases que fan interpretar lesdiferències com caràcters de variabilitat diacrònica dins d’una mateixa tradició gràfica. Apartir d’això es pot interpretar que les variacions existents entre un i l’altre moment s’inte-gren dins d’un mateix procés de desenvolupament i transformació gràfica, i que la divisióconvencional de dos moments diferenciats al voltant dels 11/10,8 ka b.p. no és, des d’unpunt de vista de reconstrucció històrico-artística, funcional, ja que els elements de conti-nuïtat són més destacats quantitativa i qualitativament que els de diferenciació.

Més enllà de la continuïtat cultural entre el Magdalenià superior final i l’Epipaleolíticmicrolaminar, sembla clara, doncs, la dificultat per definir i, sobretot, per contrastar empí-ricament un límit clar entre els dos. Els canvis reconeguts s’han d’interpretar en el marcde tendències temporals que s’inicien ja en el context del Magdalenià superior.Aquestacontinuïtat ha portat a qüestionar el mateix concepte d’Epipaleolític microlaminar, pro-posant el terme Epimagdalenià per designar aquests conjunts que es nudreixen de lesmateixes tradicions tècniques característiques del Magdalenià superior final (Villaverde,2001a; Villaverde i altres, 1998). La vertadera ruptura amb el món tècnic del Paleolíticsuperior final es produeix més tard, sobretot amb l’aparició del Mesolític d’osques i den-ticulats que hem discutit al Capítol 15. En conseqüència, per nosaltres el conjunt A del

324

Molí del Salt s’ha d’integrar dins del Paleolític superior final i, en cas que es considerinecessari precisar més l’atribució cronocultural, dins del Magdalenià superior final medi-terrani. I això no perquè tinguem arguments per considerar que no es tracta d’unEpipaleolític microlaminar, sinó simplement perquè considerem que la individualitzaciód’aquesta entitat no té sentit en l’estat actual de la recerca. Creiem que ara mateix és unterme que no resulta operatiu per ordenar els conjunts de finals del Plistocè i comença-ments de l’Holocè i que està donant més problemes que solucions, ja que ha creat un falsproblema arqueològic. Retornant a la qüestió de la validesa dels criteris d’ordenació delsconjunts que hem comentat al començament d’aquest paràgraf, la principal dificultat delconcepte d’Epipaleolític, tal com fou definit, es troba en el fet que al final s’han trobatintegrades en la mateixa entitat indústries molt diferents, com les indústries microlami-nars i les macrolítiques, mentre que les primeres foren separades dels conjunts magdale-nians amb els que presentaven més similituds.

Bibliografia

Allué, E.; Carbonell, E.; Cervera, M.M.; Bermúdezde Castro, J.M.;Boj, I.; Esteban,M.;Estirado,R.M.;Fernández Jalvo, Y.; Gabarró, J.M.; Hortolà, P.;Lorenzo, C.; Miró, J.M.; Ollé,A.; Pastó, I.; Perales,C.; Prats, J.M.; Rodríguez, X.P.; Rosell, J.; Sala, R.;Vallverdú, J.; Vaquero, M. i Vergés, J.M. (1992):Picamoixons. Un assentament estratègic delsdarrers caçadors-recol.lectors. Arqueologiad'Intervenció, 1.Tarragona: Museu d'Història deTarragona / L.A.U.T..

Angelucci, D.; Gené, J.M.; Ollé, A.; Vaquero, M.;Vergés, J.M.; Allué, E.; Fontanals, M.; Ibáñez, N.;Lozano, M.; Rodríguez, X.P.; Saladié, P. i Zaragoza,J. (2003):Darreres intervencions arqueològiquesen jaciments paleolítics de la conca del Francolí:La Cansaladeta (La Riba,Alt Camp) i el Molí delSalt (Vimbodí, Conca de Barberà). Tribunad’Arqueologia, 1999-2000: 23-63.

Aura, J.E. (1995): El Magdaleniense mediterrá-neo: La Cova del Parpalló (Gandía, Valencia).Trabajos varios del S.I.P., 91. Valencia:Diputación Provincial de Valencia.

Aura, J.E. (1997):Al sur del Ebro. Badeguliense yMagdaleniense en la región mediterránea (ca.17.000-11.000 BP).A J.M.Fullola i N.Soler (eds.):El món mediterrani després del Pleniglacial(18.000-12.000 BP),pp.243-253.Girona:Museud’Arqueologia de Catalunya.

Aura, J.E. (2001a): Caçadors emboscats.L’Epipaleolític al País Valencià. A V. Villaverde(ed.): De neandertals a cromanyons. L’inici delpoblament humà a les terres valencianes: 219-238.València: Universitat de València.

Aura, E. (2001b): Cova de Santa Maira (Castell deCastells, la Marina Alta, Alacant). A V. Villaverde(ed.): De neandertals a cromanyons. L’inici delpoblament humà a les terres valencianes: 429-432.València: Universitat de València.

Aura, J.E. i Pérez Ripoll,M.(1995):El Holoceno ini-cial en el Mediterráneo español (11000-7000 BP).Características culturales y económicas. A V.Villaverde (ed.): Los últimos cazadores.Transformaciones culturales y económicasdurante el Tardiglaciar y el inicio del Holocenoen el ámbito mediterráneo: 119-146. Alacant:Instituto de Cultura "Juan Gil-Albert".

Baldellou, V. i Utrilla, P. (1985): Nuevas datacio-nes de radiocarbono en la Prehistoria oscense.Trabajos de Prehistoria, 42.

Bergadà, M.M.; Burjachs, F. i Fullola, J.M. (1999):Evolution paléoenvironnementale de 14.500 à10.000 BP dans les prépyrénées catalans: laGrotte du Parco (Alòs de Balaguer, Lleida,Espagne). L'Anthropologie, 103(2): 249-264.

Cacho, C.; Fumanal, M.P.; López, P. i López, N.(1983): Contribution du Tossal de la Roca à lachronostratigraphie du Paléolithique supérieurfinal dans la region de Valence. Rivista diScienze Preistoriche, 38: 69-90.

Cacho, C.; Fumanal, M.P.; López, P.; López, J.A.;Pérez Ripoll, M.; Martínez Valle, R.; Uzquiano, P.;Arnanz,A.; Sánchez Marco,A.; Sevilla, P.; Morales,A.; Roselló, E.; Garralda, M.D. i García-Carrillo, M.(1995): El Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà,Alicante). Reconstrucción paleoambiental y cul-tural de la transición del Tardiglaciar al Holocenoinicial. Recerques del Museu d’Alcoi, IV: 11-101.

325

Cacho, C.; Jordá, J.; de la Torre, I. i Yravedra, J.(2001): El Tossal de la Roca (Alicante). Nuevosdatos sobre el Magdaleniense mediterráneo dela Península Ibérica. Trabajos de Prehistoria,58(1): 71-93.

Cacho, C. i Ripoll, S. (1987): Nuevas piezas dearte mueble en el Mediterráneo español.Trabajos de Prehistoria, 44: 35-62.

Djindjian, F.; Kozlowski, J. i Otte, M. (1999): Lepaléolithique supérieur en Europe. Paris:Armand Colin.

Fortea, J. (1973):Los complejos microlaminaresy geométricos del Epipaleolítico mediterráneoespañol. Memorias del Seminario de Prehistoriay Arqueología de la Universidad de Salamanca,4.Salamanca.

Fullola J.M. (1996): Le Paléolithique supérieurdans le nord-est ibérique: la Catalogne (1991-1995). A M. Otte (ed.): Le Paléolithique supe-rieur européen. Bilan quinquennal 1991-1996,pp. 345-352. Liège: ERAUL, 76.

Fullola, J.M. (2001): Recherches sur lePaléolithique supérieur dans le Nord-Est ibéri-que: la Catalogne (1996-2000).A P. Noiret (ed.):Le Paléolithique supérieur européen. Bilanquinquennal 1996-2001, pp. 141-148. Liège:ERAUL, 97.

Fullola, J.M.; Bartrolí, R.; Bergadà, M.M.; Doce, R.;García Argüelles, P.; Nadal, J.; Rodon,T.;Adserias,M. i Cebrià, A. (1993): Nuevas aportaciones alconocimiento del Paleolítico superior en lascomarcas meridionales y occidentales deCatalunya. A M.P. Fumanal i J. Bernabeu (eds):Estudios sobre Cuaternario. Medios sedimen-tarios. Cambios ambientales. Hábitat huma-no, pp. 239-247. València: Universitat deValència. Asociación Española para el Estudiodel Cuaternario.

Fullola, J.M. i Bergadà, M.M. (1990): Estudi d’unaestructura de combustió i revisió dels nivellspaleolítics de la Cova del Parco (Alós deBalaguer, La Noguera, Lleida). Archivo dePrehistoria Levantina, 20: 109-132.

García-Argüelles, P.; Adserias, M.; Bartrolí, R.;Bergadà, M.; Cebrià, A.; Doce, R.; Fullola, J.M.;Nadal, J.; Ribé, G.; Rodón, T.; Viñas, R. (1992):Síntesis de los primeros resultados del programasobre Epipaleolítico en la Cataluña central ymeridional. A P. Utrilla (ed.): Aragón/litoral

mediterráneo: intercambios culturales duran-te la Prehistoria: 269-284. Zaragoza: InstituciónFernando el Católico.

Jordá, F. (1954): Gravetiense y Epigravetiense enla España mediterránea. Publicaciones delSeminario de Arqueología y NumismáticaAragonesa, 4: 7-30.

Jordá, J.F.; Aura, J.E. i Jordá, F. (1990): El límitePleistoceno-Holoceno en el yacimiento de laCueva de Nerja (Málaga). Geogaceta, 8: 102-104.

Martínez Andreu, M. (1989). El Magdaleniensesuperior en la costa de Murcia. Murcia:Consejería de Cultura, Educación y Turismo.

Mir, A. i Freixas, A. (1993): La Font Voltada, unyacimiento de finales del Paleolítico Superior enMontbrió de la Marca (La Conca de Barberà,Tarragona). Cypsela, X: 13-21.

Olària, C. (1999). Cova Matutano (Vilafamés,Castellón).Un modelo ocupacional del magda-leniense superior-final en la vertiente medite-rránea peninsular. Monografies de Prehistòria iArqueologia Castellonenques,5.Castelló:Diputacióde Castelló.

Petit, M.A. (1998): Posar a l'hora el rellotge de laprehistòria: calibració de les datacions radiocarbò-niques de la prehistòria moianesa. Modilianum,19:3-20.

Utrilla, P. (1992): Aragón/litoral mediterráneo.Relaciones durante el Paleolítico. A P. Utrilla(ed.): Aragón/litoral mediterráneo: intercam-bios culturales durante la Prehistoria.En home-naje a Juan Maluquer de Motes: 9-35. Zaragoza:Institución Fernando el Católico.

Utrilla, P. (2000): El Paleolítico en el valle mediodel Ebro: una "revista de prensa" en el cambiode milenio. Spal, 9: 81-108.

Utrilla, P. i Mazo, C. (1997): La transición delTardiglaciar al Holoceno en el Alto Aragón: losabrigos de las Forcas (Graus, Huesca). A R. deBalbín i P. Bueno (eds): II Congreso deArqueología Peninsular. Tomo I.- Paleolítico yEpipaleolítico: 349-365. Zamora: Fundación ReiAfonso Henriques.

Vaquero, M.; Gené, J.M.; Ibáñez, N.; Saladié, P.;Allué, E.; Angelucci, D.; García, M.; Martin, J.;Vallverdú, J. i Alonso, S. (2001): El jaciment delMolí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà): Una

326

seqüència del pleistocé superior i inicis de l’ho-locé al sud de Catalunya. Butlletí Arqueològic,23: 29-72.

Villaverde, V. (2001a): El Paleolític superior: eltemps dels cromanyons. Periodització i caracte-rístiques.A V.Villaverde (ed.): De Neandertals aCromanyons.L’inici del poblament humà a lesterres valencianes, pp. 177-218. València:Universitat de València.

Villaverde, V. (2001b): Cova de les Cendres(Teulada-Moraira, Alacant). A V. Villaverde (ed.):De neandertals a cromanyons. L’inici delpoblament humà a les terres valencianes: 411-414.València: Universitat de València.

Villaverde,V.;Aura, J.E. i Barton, C.M. (1998):TheUpper Paleolithic in Mediterranean Spain: AReview of Current Evidence. Journal of WorldPrehistory, 12(2): 121-198.