Elements de la música electrònica en el pop actual (ESUPT Mataró, Grau de Mitjans Audiovisuals)

ELEMENTS DE LA MÚSICA ELECTRÒNICA EN EL POP ACTUAL

TECNOLOGIA I PROCÉS CREATIU

Jordi Roquer Gonzalez [email protected]

!Departament d’Art i Musicologia

Universitat Autònoma de Barcelona

DECLARACIÓ D’INTENCIONS !!

QUÈ ÉS LA MÚSICA ELECTRÒNICA? !!

COM DEFINIM AL “MÚSIC”?

ALGUNES QÜESTIONS PRÈVIES !

“El músic no és només aquell qui ha estudiat música o toca algun instrument musical sinó aquell qui et fa sentir quelcom a través del so” (Simon Reynolds)

ELS INTONARUMORI !

EL TELHARMONIUM !

EL THEREMIN !!!!

SOBRE ELS ORÍGENS DE LA MÚSICA ELECTRÒNICA (I) !

Alguns intonarumori: Ululatore, Gorgoliatore, Silbatore, Crepitatore, Ronzatore... !La majoria van ser destruïts durant la 2a guerra mundial juntament amb les poques gravacions i partitures originals. [Escoltem un fragment d’una d’aquestes gravacions (1928)] !El 1977 per la Biennal de Venècia es va fer una reconstrucció de l’obra “Risveglio di una cittá” a partir de fotografies i es va representar una de les obres mítiques de Russolo que només es conservava en partitura (per tant l’intonarumori també és un precedent de la partitura de música “avançada”, ja sigui concreta, electrònica...).

MÚSICA CONCRETA !

MÚSICA ELECTRÒNICA !

MÚSICA ELECTROACÚSTICA !!

SOBRE ELS ORÍGENS DE LA MÚSICA ELECTRÒNICA (II) !

Música concreta (1940’s). Pierre Schaeffer: descontextualització d'un so fixat en un suport (al principi analògic, com la cinta) per tal de tractar-lo de manera separada i manipular-lo tallant, enganxant, superposant…

També s’usa el terme “música acusmàtica”. Schaeffer va prendre el terme de Pitàgores i el definia com: !"acusmàtic, adjectiu: que es refereix a un so que un sent sense observar les causes que l’han originat" (Schaeffer 1966). !1966: “Tractat Sobre el Objectes Musicals”: culminació de prop de 20 anys d'investigació en el camp de la música concreta. !A banda de Scheaffer trobem a Pierre Henry, Edgar Varese...

Música electrònica (i música electroacústica) !En contraposició a la música concreta, la música electrònica emprava únicament sons generats per aparells electrònics; !Herbert Eimert (Radio Colònia). A principis dels 50’s es construí l'estudi definitiu a Colònia que fou el primer estudi de música electrònica del món. !Però el compositor més destacat d'aquest corrent fou, sens dubte, Karlheinz Stockhausen, la influència del qual fou enorme, no tan sols en el camp de la música electrònica sinó també en el pop: la seva cara apareix a la portada del disc Sgt. Pepper's dels Beatles. És un dels punts d’entrada de l’electrònica amb el pop...

Abans de comentar tal connexió val la pena recordar: !Les Paul i la tecnologia multipista. Les primeres preses vocals de proximitat i la seva implicació: !“The unwritten rules stated that the vocalist should be placed no closer than two feet away from the microphone, but I wanted to capture every little breath and nuance in Mary’s voice. So I had her stand right on the mic, just a couple of inches away. Then what happened? Everybody started recording vocals that way!” !(Les Paul)

“…entre d’altres el micròfon i l’amplificació elèctrica són tecnologies que hem “naturalitzat” fins a tal punt que els seus efectes resulten del tot invisibles. Quan ens referim a l’estreta relació entre música i tecnologia difícilment els tenim en compte”. Paul Théberge, “Any sound you can imagine: Making Music, Consuming Technology” (Westleyan University Press, 1991)

TAMLA MOTOWN !!

Berry Gordy Jr. i el concepte de SEGELL SONOR !

El so com a element (aliat) d’estratègia comercial !

Els nous usos de l’EQ i la compressió. !

Diverses mescles per a cada tema. Un nou model de producció.

1960’s. UN MOMENT TECNOLÒGICAMENT CLAU !

[…l’herència tecnològica de la segona guerra mundial] Implementació comercial de l’stereo.

Implicacions de l’enregistrament multipista… Conexions amb les tècniques de la música electroacústica…

Estudi VS directe.

“Tomorrow never knows” THE BEATLES Revolver (EMI) 1966

“Setting sun” CHEMICAL BROTHERSDig you own hole (VIRGIN) 1996

De Tomorrow never knows a l’Amen Break !!

L’estètica del LOOP i la versió “oficial”: !

L’Amen Break: loop extret del tema “Amen brother” enregistrat l’any 1969 per The Winstons.

!Com i perquè l’Amen break resulta tan influent i quines són les

circumstàncies que en faciliten la seva desmesurada reproductibilitat? !

1986: Breaks & Beats (Downstair Records). 1987: l’empresa E-mu treu al mercat el sampler SP1200.

“Amen brother”, The Winstons 1967.

PINK FLOYD The Dark Side of the Moon (EMI) 1973

INTRO Money: Seqüència de sons de monedes, caixes registradores, etc... que representa un montatge sobre cinta magnètica al més pur estil “Stockhausen”. Després de gravar aquestes mostres de forma separada es talla cada part per construir una nova cinta de pocs segons de duració que s’enregistra de nou en un altre magnetòfon. !ESTROFA Us & Them: Delay de cinta amb un ús rítmic que esdevindrà tot un clàssic.

Una de les seves obres de culte. Apropament a la fòrmula comercial des del discurs sonor de la psicodèlia. Ho podem apreciar en la utilització dels sitetizadors, delay, tremolo, montatges sobre cinta...

LA CONSOLIDACIÓ DE LA SÍNTESI EN EL MARC DE LA MÚSICA POP

!Inicis 70’s: els sintetitzadors del tipus Moog o VCS3 comencen a estendre de forma comercial: molts artistes i grups els van incloent com un instrument més en el procés creatiu. !El treball de laboratori que implica l'estudi de gravació és acceptat amb absoluta naturalitat en el marc de la música pop-rock. !Els efectes que generen aquests aparells incideixen de manera directa en el procés creatiu ja que els compositors comencen a pensar alguns dels seus motius melòdico-rítmics en funció de l’efecte:

!PINK FLOYD: “On the run” (VCS3 + Synthi A)

!Inicis dels 70’s a Alemanya (Kraut-rock): Amon Düül, Can, Tangerine Dream (Klaus Schulze)... (Certa connexió amb el free-jazz, rock simfònic...) !"Segona Generació": Jean-Michel Jarre, Vangelis … Influència progressiva cap a diferents estils: Música electrònica, new age, synth pop… !Mitjans dels 70: Kraftwerk i la consolidació de l'electrònica “comercial”. !KRAFTWERK “Computer Love” (Computer World, EMI 1981). ![COLDPLAY “Talk” (X&Y, WARNER 2005)]

UN NOU CANVI DE PARADIGMA EN EL PLA SONOR !Bateries, baixos i d’altres instruments poden ser enregistrats substituint el factor acústic per la generació electrònica d’àudio. Primers kits de bateria electrònica: gran contrast amb les bateries i percussions gravades fins llavors amb una barreja de preses pròximes sumades a una presa ambiental que recollia la resposta acústica de la sala. !TR-808 "drum machine" o el TB-303 "bassline machine”… !MARVIN GAYE “Sexual healing” (SONY 1982). El TB-303 i l’ACID HOUSE de finals dels 80’s…

EL SO DE LA TORRE DE BABEL !!!

Inicis 90’s: !L’escena de Bristol. MASSIVE ATTACK: “Blue lines” (Blue Lines, VIRGIN 1991). !Del Hip hop al Trip-hop. Preàmbul d’un estat que definirà la música dels propers anys: la hibridació. !El model creatiu de la ME: com a música funcional és creada per mitjà d’un procés col·lectiu i anònim que va remodelant les tècniques frenèticament: El cas de l’Acid House de Chicago mid 80’s… El cas del Jungle al Regne Unit inicis 90’s… Nous models creatius i estètics que van calan en el marc del pop. En el “mainstream”: !U2: “Zoo Station” (Achtung Baby, ISLAND 1992). Daniel Lanois i Brian Eno. !!

XXI !NOUS MODELS ESTÈTICS !Lo-fi: Estil o enfocament estètic on predomina l'ús de mitjans d'enregistrament de baixa fidelitat (el terme és una abreviació de low fidelity). L'objectiu és obtenir un so poc produït i sovint amb un cert regust amateur. !EQ destructiva: l’herència de l’estètica de la veu telefònica (recordem The Buggles!). !Glitch, clicks’n cuts... (“Don’t tell me” de Madonna, 2000). Els usos creatius de la correcció tonal: l’Autotune (“Believe” de Cher, 1998). !!!

!