EL TREBALL EN L’ÀMBIT EDUCATIU, DEL LLEURE I AMB ELS … · EL TREBALL EN L’ÀMBIT EDUCATIU, DEL LLEURE I AMB ELS PARES Maria Estrada OcMaria Estrada OOccOcó óóónnnn Barcelona,

EL TREBALL EN L’ÀMBIT EDUCATIU, DEL LLEURE I AMB ELS PARES

Maria Estrada Maria Estrada Maria Estrada Maria Estrada OcOcOcOcóóóónnnnBarcelona, 3 de juny de 2008Barcelona, 3 de juny de 2008Barcelona, 3 de juny de 2008Barcelona, 3 de juny de 2008

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ

Font: Observatori Català de Nous Consums

Canvis socialsCompetitivitat com a valor

Prolongació de l’etapa de “joventut”Extensió del cap de setmana

Importància del consumisme a la societat occidentalOci

Recerca de l’èxit immediat

Canvis patrons de consum

EPIDEMIOLOGIA. SITUACIÓ ACTUAL DEL CONSUM DE SUBSTÀNCIES

CONSUM DIARI DE TABAC (14- 16 ANYS) CATALUNYA 1994-2004

0

5

10

15

20

25

30

35

%

Total 24,09 23,24 20,37 21,19 16,67 18,7

Homes 18,93 20,07 17,81 16,42 14,67 16,95

Dones 28,93 26,74 22,97 25,88 18,76 20,6

1994 1996 1998 2000 2002 2004

EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM ENTRE LA POBLACIÓ DE 14-18

ANYS A CATALUNYA (%)

31

78,3

17,1

34,8

64,7

21,5

32,6

61

22,1

34,1

59,5

22,3

29,5

49,2

26,8

31,3

60,6

30,430,9

61,5

25,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Alguna vegada en els darrers 30 dies

Tabac

Alcohol

Cànnabis

Enquesta Escolar. Departament de Salut

EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM ENTRE LA POBLACIÓ DE 14-18

ANYS A CATALUNYA (%)

2,6

0,8

3,8

1,92,3

3,5

2,5

2

1,3

2,7

1,1

3,4

1,5

2,7

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Alguna vegada en els darrers 30 dies

Èxtasi/DS

Cocaïna

Enquesta Escolar. Departament de Salut

EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM DE DROGUES ENTRE LA

POBLACIÓ DE 15-29 ANYS A CATALUNYA (%)

48,7

60,9

10,5

46,5

63,8

8,5

50,9

62,8

19,3

53,9

72

26,9

47,3

73,2

30

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1997 1999 2001 2003 2005

Alguna vegada en els darrers 30 dies

Tabac

Alcohol

Cànnabis

Font: Enquesta Domiciliàries. Departament de salut

0,4

2,1

0,4

1,8 1,9

3,6

2,1

1,5

2,6

4,3

0

0,51

1,52

2,53

3,54

4,5

1997 1999 2001 2003 2005

Alguna vegada en els darrers 30 dies

Èxtasi/DS

Cocaïna

Font: Enquesta Domiciliàries. Departament de Salut

EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM DE DROGUES ENTRE LA

POBLACIÓ DE 15-29 ANYS A CATALUNYA (%)

EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ DE 15-64

ANYS A CATALUNYA (%)

39,6

60

4

41

62,2

4,3

41,6

61,1

8,3

44,9

67,7

11,4

39,3

71

13,9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1997 1999 2001 2003 2005

TabacAlcoholCànnabis

Font: Enquesta Domiciliàries. Departament de Salut

Ha consumit alguna vegada en els darrers 30 dies

EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ DE 15-64

ANYS A CATALUNYA (%)

0,1

0,9

0,1

1,11

1,4

0,60,7

0,8

1,7

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

1997 1999 2001 2003 2005

Èxtasi/DSCocaïna

Font: Enquesta Domiciliàries. Departament de Salut

Ha consumit alguna vegada en els darrers 30 dies

EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DEL TABAQUISME EN POBLACIÓ ENTRE 15 I

64 ANYS. CATALUNYA 1982-2006

0

10

20

30

40

50

60

70

1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006

Homes Dones

%

0

10

20

30

40

50

60

70

1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006

Anys

%

Homes

Total

Dones

EVOLUCIÓ DE LA PREVALENÇA DE TABAQUISME EN POBLACIÓ ADULTA*

PER SEXE. CATALUNYA 1982-2006

Població de 15-64 anys

ESCA 2006

• L’alcohol i el tabac són les substàncies més consumides • El cànnabis és la tercera i s’observa un increment del consum habitual que es situa en un nivell similar al consum de tabac. (14-18 anys).• La cocaïna és la quarta substància més consumida amb tendència creixent• No hi ha diferència de gènere en l’edat d’inici. Posteriorment les noies fan un consum més prudent i controlat (excepte de tabac)

Font: Enquesta escolar-domiciliària. i Observatori Català de Nous Consums (2006)

RESUM I

OBSERVATORI DE NOUS CONSUMS EN L’ÀMBIT JUVENIL

INFORME 2005

• Objectiu: detectar patrons de consum de drogues en la població juvenil

• Els consums emergents en fase inicial • L’estabilitat i canvis en les drogues conegudes

• Metodologia etnogràfica:• Xarxa d’informants clau• Instruments estandaritzats• Altres fonts • Sistema d’informació

•Continu •Sensible•Possibilitat de “quick alert”

OBSERVATORI DE NOUS CONSUMS EN L’ÀMBIT JUVENIL

Departament de SalutDG Salut Pública – Òrgan Tècnic de Drogodependències

CONSUM DURANT LA NIT

Policonsum:

Alcohol i cànnabis (37%)

Alcohol, cànnabis, èxtasi, cocaïna (10%)Alcohol i cocaïna (8,3%)Alcohol, cànnabis, èxtasi (6,1%)Alcohol, cànnabis, cocaïna (2%)

(IREFREA)(1.340 joves de 5 ciutats espanyoles)

• El cap de setmana concentra el màxim consum (context de festa-sociabilitat)

• Avançament entre els adolescents de l’edat de sortir de festa. I, endarreriment en deixar-ho.

• El consum de ketamina i èxtasi tendeix a disminuir. Creixent interès per la presentació d'èxtasi en format en pols.

• Consum d’èxtasi líquid (GHB) i LSD molt minoritari• Augment dels consumidors de begudes

energètiques

RESUM II

Font: Enquesta escolar-domiciliària. i Observatori Català de Nous Consums (2006)

OBSERVATORI DE NOUSCONSUMS EN L’ÀMBIT JUVENIL- 2005

Cocaïna

Speed(minoritari)

Cànnabis

LSD (minoritari)

KetaminaTabac

GHBÈxtasiAlcohol

Es mantéDisminueixAugmenta

SIDC INICIS DE TRACTAMENT

Font: SIDC. Subdirecció General de Drogodependències. Departament de Salut

0500

100015002000250030003500400045005000550060006500

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

HeroïnaCocaïnaAlcoholCannabis

INICIS DE TRACTAMENT-2006

Alcohol43%

Cocaïna27%

Cannabis5%

Heroïna14%

Altres5%

Tabac6%

Font: Subdirecció General de Drogodependències

MORTALITAT RELACIONADA AMB DROGUES

Evolució anual

64

222

89

228

101

223

152

242

116

225

92

210

76

138

71

103

124

188

99

152

78

126

0

50

100

150

200

250

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Cocaïna

Total drogas

Font: Institut Nacional de Toxicologia. Departament de Barcelona.

Posar en marxa mesures tendents a reduir la probabilitat de que apareguin problemes relacionats amb els consums de drogues

PREVENIR

COM?

Potenciant l’adquisició d’habilitats per a viure en una societat de consum

�Per decidir responsable i lliurement no consumir.

�Mantenir el seu us en uns paràmetres que eliminin o minimitzin el dany a un mateix i als altres

Estratègies que fomenten el desenvolupament dels FACTORS DE PROTECCIÓ que fan resistents a l’aparició de problemes relacionats amb el consum de drogues

�Capacitat crítica�Habilitats socials i de comunicació�Resistència a la pressió de grup

ADOLESCÈNCIA I VULNERABILITAT

� Etapa de profunds canvis :

Indefinició personal Conquesta de l’estatus d’adult Allunyament dels rols infantils

� Importància del grup d’amics

� Pensament abstracte, flexible, relativista

� Egocentrisme (importància de la imatge “adulta”)

� Sentiment d’invulnerabilitat

� Percaça de sensacions: Desig de viure noves experiències i emocions intenses

� Carpe Diem.

Vulnerabilitat al consum de drogues o la conducta antisocial

Període transitori d’experimentació

Què determina que hi hagi una escalada de comportaments més severs?

� Factor de risc:

Característica personal, familiar, grupal o social que augmenta la probabilitat que es produeixi un fenomen Vulnerabilitat

� Factor de Protecció:

La seva presència protegeix del desenvolupament de psicopatologia

ESTUDIS DE FACTORS DE RISC I PROTECCIÓ

FACTORS DE RISC:

Individuals:

�Edat d’inici precoç

�Creences i actituds favorables al consum

�Poques habilitats per relacionar-se

�Molta impulsivitat (ansietat, ira..)

�Baixa autoestima

�Molta necessitat de viure experiències noves

�Valors (viure el moment, hedonisme, temps lliure, sexe)

FACTORS DE RISC:

Familiars:

�Relacions poc afectives

�Estils educatius extrems (control-recolzament)Autoritari permissiuIndiferent cooperatiu

�Conductes i actituds favorables al consum

�Conflictivitat familiar

FACTORS DE RISC:

Grup d’amics consumidors

� Pressió del grup � Les recompenses a la conducta.� Els càstigs a les conductes convencionals.� Aprenentatge per observació� creences, valors, conductes

Escolars

� Absentisme, fracàs escolar� vincles amb institucions socialitzadores

FACTORS DE RISC:

Socials

� Acceptació informal del consum (actituds i valors socials)

� Acceptació formal� Accessibilitat� Medis de comunicació

� Grups d’amics implicats en activitats organitzades per institucions socialitzadores.

� Habilitats socials

� Estratègies d’afrontament i resolució de problemes

� Sentiment d’autoeficàcia

� Interiorització de normes socials -Informació

FACTORS INDIVIDUALS DE PROTECCIÓ:

�Creences i actituds negatives envers els consums de drogues

�Habilitats per resistir la pressió de grup, especialment a les pressions negatives

�No fàcilment influenciable per els altres, amb un bon sentit crític

�Vinculació emocional positiva amb els pares i amb entitats socialitzadores (escola, associacions de lleure,...)

FACTORS DE PROTECCIÓ:

� Actituds i posicionaments clars i coherents respecte els consums de drogues

� Creences saludables i clars estàndards de conducta

� Vincles afectius familiars positius

� Dinàmica familiar positiva

Familiars

FACTORS DE PROTECCIÓ:

Familiars

FACTORS DE PROTECCIÓ:

Escolars

�Oportunitats per a la implicació prosocial.

�Reforç i reconeixement d’aquesta implicació.

�Relacions positives i recolzament del professorat i professionals del centre.

�Clima escolar positiu.

FACTORS SOCIALS I COMUNITARIS DE PROTECCIÓ

�Missatges de resistència al us de drogues des de els medis de comunicació

�Disminució de l’accessibilitat a la substància.

�Augment de l’edat legal permesa per a la compra i el consum

�Lleis estrictes per a la conducció sota els efectes del consum

�Oportunitats per a la implicació com a membre actiu de la comunitat

�Xarxes socials i de recolzament en la comunitat

COM FER LES INTERVENCIONS

� Visió integral del problema/fenomen del consum de drogues

� Metodologia ACTIVA I PARTICIPATIVA

� Activitats de descoberta

� D’observació i reflexió = presa de posició

� Promoció de la expressió i discussió

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

• Àmbit preventiu

• Àmbit assistencial

• Àmbit de reducció de danys

• Àmbit de reinserció socio-laboral

• Àmbit de qualitat

• Àmbit de coordinació internacional

Objectius

• Reforçar

• Fomentar

• Coordinar

• Avaluar

ÀMBIT PREVENTIU

les accions preventives desenvolupades i dissenyar noves propostes

estratègia nacional de prevenció

• Llibre blanc de la prevenció• Anàlisis de la prevenció actual. Inventari de Recursos• Línies estratègiques• Àmbits de treball

• Situació Actual• Objectius• Propostes• Priorització

• Establiment circuït de participació permanent per al’elaboració de propostes preventives

• Pla de Prevenció de Catalunya

ESTRATEGIA NACIONAL DE PREVENCIÓ

Els meus amics,

el meu jardíL’aventura de la

vida El secret de la

bona vida

PREVENCIÓ: ÀMBIT ESCOLARMATERIAL DIDÀCTIC (EDUCACIÓ

PRIMÀRIA)

El Club del BonEsportista

PREVENCIÓ: ÀMBIT ESCOLAR, EXTRAESCOLAR I DE L’OCI (ESO,

BATXILLERAT)

CD-Rom“Límit 0”

I tu, què en penses?

Cànnabis, parlem-ne!

Internet Relay Chat

“Febre del divendres nit”

PREVENCIÓ: ÀMBIT EXTRAESCOLARMATERIAL DIDÀCTIC PER A AGENTS

EDUCADORSGuia didàctica de

prevenció per a

professionals de l’esportPrevenim.dro Connecta amb els teus

fills

Webs per joves

www.elpep.infojoves de 13 a 16 anysmés educativacontinguts de pantalles

www.laclara.infojoves a partir de 16 anysmés informativaabstinència/ús amb menys riscs

PREVENCIÓ ÀMBIT UNIVERSITARI

“En plenes facultats”

SOM.NITEnergy Control

PREVENCIÓ: ÀMBIT DE L’OCI

Llibret informatiu sobre drogues i lleis Que ruli... Cannabing

PREVENCIÓ: ÀMBIT DE L’OCI“Nit segura”

• Campanya de sensibilització

amb la Federació Catalana de

Locals d’Oci Nocturn

• De nit: tu decideixes!

• Informa’t dels riscos

• Preveu les conseqüències

• Missatges per disminuir el

prestigi i informar sobre riscos

del consum de cocaïna

PROJECTE FECALON

PREVENCIÓ COL·LECTIUS ESPECÍFICS

• Fills d’afectats

• Minories ètniques i immigrants

• Interns de centres penitenciaris

• Joves d’alt risc. Intoxicacions agudes. Joves tutelats

• Treballadors/es sexe comercial

PER UNA NIT DE QUALITAT

2007

� Campanya “Sigues Ok, no siguis Ko”

� http://www.cocaonline.org/

� Plataformes locals d’acció i intervenció

� XaNits

� Q-Nits

LÍNIA VERDA-2002

(93) 412 04 12

Servei d’Informació i Orientació sobre l’Alcoholisme i altres

Drogodependències. (SIT)

Servei d’Acollida permanent (SAP)

ALTRES RECURSOS

L’ésser capaç d’omplir el temps lliure d’una manera intel·ligent és l’últim resultat de la civilització

Bertrand Russell

XARXA D’ATENCIÓA LES

DROGODEPENDÈNCIES(XAD)

XARXA D’ATENCIÓ A LES DROGODEPENDÈNCIES

Xarxa pública de recursos especialitzats per a l’atenció dels problemes relacionats amb el consum de substàncies psicoactives

Característiques:

• Atenció socio-sanitària i comunitària

• Atenció a tot tipus de dependència

• Accés directe

• Centres públics

• Distribució per tot el territori

• Centres d’Atenció i Seguiment (CAS)

• Unitats Hospitalàries de Desintoxicació (UHD)

• Comunitats Terapèutiques (CT)

• Centres d’integració social: centres de dia i pisos de reinserció

• Unitats de Patologia Dual

XARXA D’ATENCIÓ A LES DROGODEPENDÈNCIES

U.H.D.Unitats: 11Llits: 64 CAS

64

C.T.Unitats: 14Places: 238

Unitats de Patologia Dual: 6

Centres d’integració social:30 Centres de dia i programes de reinserció comunitària111 Places de pisos

Calor i cafè: 12 (5 sales de c.)Unitat mòbils: 7 ( 1 sales de c)Treball de carrer: 6Sales de venopunció: 4

Recursos en drogodependències- XAD

Unitat de crisi: 1

6 CAS

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

ALT PIRINEU-ARAN

GIRONA

LLEIDA

CENTRAL

BARCELONA

TARRAGONA

TERRES DE L'EBRE

Ga rr igues

A l t Empo rdà

Ba i xEmpo rdà

Ma re sme

Va l lè sOr ie nta l

Va l l è sOcc iden ta l

B a rce lo nèsB a ix

L lob rega t

Ce rdanya

So l sonè s

Bage s

Be rguedà

R ipo l l è s

Osona

Se lva

P la del ’ E s tany

Ga r ro txa

Ga r ra f

Seg r ià

Concade Ba rbe rà

Sega r ra

Nogue ra

P r io ra t

Pa l la rsSob ir à

Pa l la rsJ uss à

G ironès

A l t Penedè s

Ano ia

Ta r ragonèsBa ixCamp

U rge l l

A l t U rge l l

A l tCamp

Ba i x Eb re

A l t aR ibago rça

Ba ixPenedè s

Mon ts ià

R ibe rad ’Eb re

Te r raA l t a

P lad ’U rge l l

Va l d ’A ran

42 CAS

2 CAS1 CAS

5 CAS

4 CAS

4 CAS