El senglar en àrees (peri-)urbanes Informe d’una enquesta internacional presentat al taller: “Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana” 31è Congrés de l’International Union of Game Biologists, Brussel·les, Bèlgica 28 d’agost, 2013 Foto: Seán Cahill
49
Embed
El senglar en àrees (peri-)urbanes - Parc de Collserola ... · “Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana” 31è Congrés de l ... L’enquesta que forma
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
El senglar en àrees (peri-)urbanes
Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”
31è Congrés de l’International Union of Game Biologists, Brussel·les, Bèlgica
28 d’agost, 2013
Foto: Seán Cahill
El senglar en àrees (peri-)urbanes – Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”. IUGB 2013, Brussel·les.
Citació de l’informe original en anglès:
Licoppe, A., Prévot, C., Heymans, M., Bovy, C., Casaer, J. & S. Cahill (2013): Wild boar /
feral pig in (peri-)urban areas. International survey report as an introduction to the workshop
on ”Managing wild boar in human-dominated landscapes”. International Union of Game
Biologists - Congress IUGB 2013 - Brussels – Belgium. August 28, 2013.
Àmbit geogràfic de l’enquesta i les fonts d’informació............................................................ 3
Taxons, estatus legal, història de població del senglar, i tendències dins i fora de les àrees (peri-)urbanes .......................................................................................................................11
Estatus nacional o regional dels senglars i porcs assilvestrats .........................................12
Història recent de les poblacions ......................................................................................12
Les causes de la colonització dels hàbitats (peri-)urbans .....................................................15
Impactes i conflictes ocasionats per senglars en àrees (peri-)urbanes .................................20
Relació entre conflictes i aspectes climàtics .........................................................................21
Compensació per danys ocasionats per senglars en àrees (peri-)urbanes ...........................23
Gestió de les poblacions (peri-)urbanes de senglars ............................................................23
Control de senglars (peri-)urbans .........................................................................................25
Comunicació i conscienciació ciutadana ..............................................................................33
Annex I. Formulari de l’enquesta sobre senglars (peri-)urbans a Internet: ............................37
Figures Figura 1 – Situació geogràfica dels participants a l’enquesta ................................................................. 8
Figura 2 – Origen de les enquestes (n participants) ............................................................................. 10
Figura 3 – Àmbit dels participants segons si es tracta de recerca, estudis acadèmics, o gestió ......... 11
Figura 4 – Espècies considerades pels participants a l’enquesta......................................................... 12
Figura 5 – Nombre mitjà de primeres aparicions de senglars en àrees (peri-)urbanes ........................ 13
Figura 6 – Tendència d’abundància de senglar percebuda a l’enquesta ............................................. 14
Figura 7 – Freqüència d’aparicions de senglars en àrees urbanes durant els últims 5 anys ............... 14
Figura 8 – Proporció d’enquestes que informen sobre l’habituació de senglars .................................. 18
Figura 9 – Proporció d’enquestes que informen sobre l’alimentació directa de senglars per part de persones ................................................................................................................................................ 18
Figura 10 – Recursos tròfics disponibles a les àrees (peri-)urbanes .................................................... 19
Figura 11 – Proporció de conflictes o danys al llarg de l’any i segons el tipus de clima....................... 22
Figura 12 – Possibilitat de compensació econòmica per als danys provocats per senglars en àrees (peri-)urbanes ........................................................................................................................................ 23
Figura 13 – Agents implicats als processos de presa de decisions i d’implementació de mesures de gestió de senglars (peri-)urbans ............................................................................................................ 24
El senglar en àrees (peri-)urbanes – Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”. IUGB 2013, Brussel·les. Figura 14 – Existència de normatives específiques per a la gestió de senglars en àrees (peri-)urbanes ............................................................................................................................................................... 25
Figura 15 – Objectius de control de les poblacions (peri-)urbanes de senglars ................................... 26
Figura 16 – Freqüència dels mètodes autoritzats per al control de senglars i/o porcs assilvestrats segons la seva ubicació. ....................................................................................................................... 27
Figura 17 – Mesures preventives utilitzades per evitar la presència de senglars en àrees urbanes ... 31
Figura 18 – Mesures de monitoratge aplicades .................................................................................... 32
Figura 19 – Tipus de mesures de comunicació aplicades .................................................................... 33
Figura 20 – Existència d’enquestes locals sobre l’opinió pública respecte la presència de senglars en àrees urbanes ........................................................................................................................................ 34
Figura 21 – Mètodes de gestió de senglars (peri-)urbans, recolzats, rebutjats, indiferents, i no proposats, segons informen els enquestats locals................................................................................ 35
Figura 22 – Suposada opinió pública respecte la presència de senglars en àrees urbanes ................ 35
Taules Taula 1 – Llista de participants a l’enquesta i la seva ubicació ............................................................... 3
Taula 2 – Llista d’altres àrees (peri-)urbanes assenyalades pels participants com a indrets amb problemes amb senglars ....................................................................................................................... 10
Taula 3 – Gradient d’estatus de protecció segons l’espècie ................................................................. 12
Taula 4 – Aparició de les poblacions (peri-)urbanes de senglars en funció de la seva història nacional/regional ................................................................................................................................... 13
Taula 5 – Impacte d’alguns paràmetres potencialment favorables per a l’establiment de senglars en àrees (peri-)urbanes. ............................................................................................................................. 15
Taula 6 – Altres causes de colonització d’àrees (peri-)urbanes per part de senglars .......................... 17
Taula 7 – Tipus de conflicte, impactes recurrents i ocasionals en àrees (peri-)urbanes, i impactes que encara no s’han produït però que podrien ser previsibles al futur ........................................................ 20
Taula 8 – representativitat de les àrees enquestades segons el clima general de cada àrea als dos hemisferis .............................................................................................................................................. 21
Taula 9 – Municipis / regions que han establert un grup de treball sobre senglars urbans, i entitats responsables per a la seva coordinació ................................................................................................ 24
Taula 10 – Detallat dels mètodes de control autoritzats a les diferents àrees, segons els enquestats: mètodes de captura en viu. ................................................................................................................... 28
Taula 11 – Detallat dels mètodes de control autoritzats a les diferents àrees, segons els enquestats: caça, i control amb armes de foc........................................................................................................... 29
Taula 12 – Densitats estimades de senglars en àrees (peri-)urbanes.................................................. 32
El senglar en àrees (peri-)urbanes – Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”. IUGB 2013, Brussel·les.
1
Resum
Per motius diversos les poblacions de senglar han augmentat força a molts països durant les últimes dècades. En relació amb aquest increment, aquesta espècie és cada cop més present també en àrees pròximes a ciutats i pobles, on la seva presència sovint ocasiona conflictes que requereixen una gestió complexa i adaptativa. El present informe resumeix les respostes rebudes d’una enquesta detallada elaborada sobre aquesta problemàtica amb l’objectiu de conèixer les seves característiques particulars i així facilitar el disseny de mesures més eficaces orientades a la mitigació dels conflictes relacionats amb la presència de senglars en àrees urbanes. En total s’han rebut 66 respostes d’experts i gestors de 25 països, sobretot d’Europa, però també d’Amèrica, Àsia i Austràlia. Una part de les dificultats de gestió d’aquesta problemàtica es deu al fet que es tracta d’un fenomen força recent, amb més del 50% dels casos sorgits des de fa menys de 15 anys, i amb una tendència general cap a l’augment del nombre d’incidències. La juxtaposició entre àrees urbanes en expansió i àrees rurals i sobretot forestals facilita l’arribada de senglars i la seva presència a pobles i ciutats. Les àrees (peri-)urbanes proporcionen recursos diversos per aquesta espècie, tal com són l’aliment, aigua i el refugi, i aquests recursos són especialment significatius quan les condicions ambientals empitjoren al seu hàbitat natural proper, per exemple durant èpoques amb nevades o gelades a l’hivern als països del nord d’Europa, o durant les sequeres a l’estiu als països mediterranis. Els senglars aprofiten aliments naturals a les àrees (peri-)urbanes, però les fonts antròpiques d’aliment (p.e. als horts i jardins, escombraries, etc.) són també rellevants, i l’alimentació directa dels animals implica la seva habituació a les persones, la qual agreuja els conflictes amb les persones. Els principals conflictes identificats pels enquestats són (i) els danys a l’agricultura peri-urbana, als horts i als jardins, (ii) les col·lisions amb vehicles i (iii) els danys ocasionats a parcs urbans i d’altres espais públics. En canvi, els atacs a les persones i els aspectes sanitaris no han estat assenyalats actualment com a conflictes significatius per part dels responents, tot i que sí representen els conflictes més temuts com a possibles problemàtiques futures. En aquest sentit, els enquestats consideren que el control de població és la clau per a la reducció dels conflictes que ocasionen els senglars en àrees urbanes. Pel que fa a la gestió dels senglars en àrees urbanes, els principals responsables identificats han estat les diferents autoritats municipals, tant pel que fa a la presa de decisions com pel que fa a la implementació de les mesures de gestió i control de població. D’altra banda, els col·lectius de caçadors també estan involucrats en l’aplicació de les mesures de control a molts dels casos. La regulació de les poblacions de senglar generalment es realitza en funció d’un llindar de danys ocasionats, i també en funció d’un llindar respecte la seva densitat. És remarcable la gran varietat de mètodes utilitzats pel control dels senglars en àrees urbanes, però bàsicament es tracta de diferents modalitats de caça i/o de la seva captura en viu amb mitjans diversos (gàbies, dards,...). Cal dir que els mètodes de control de fertilitat, ni quirúrgic ni amb immuno-anticonceptius, no s’han aplicat per al control de senglars a cap de les àrees (peri-)urbanes informades per part dels enquestats, ni a Europa ni tampoc a la resta del món. Pel que fa a les mesures de prevenció aplicades, en primer lloc s’ha informat sobre l’ús de les tanques per impedir físicament l’accés de senglars a conreus, vies i d’altres espais urbans. D’altra banda, existeixen prohibicions i d’altres mesures per tal d’evitar l’alimentació directa dels senglars ja que aquesta representa un factor important en l’habituació d’aquests animals a les persones. En canvi, l’ús dels productes repel·lents es considera una mesura ineficaç pels enquestats.
El senglar en àrees (peri-)urbanes – Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”. IUGB 2013, Brussel·les.
2
Introducció A l’igual que està succeint a d’altres indrets, des de fa més de deu anys, la presència de senglars en àrees urbanes de Collserola representa una problemàtica creixent de difícil solució. Durant la primavera de 2012 es va elaborar una enquesta cientificotècnica sobre aquesta mateixa problemàtica a nivell internacional. L’enquesta és fruit d’una col·laboració entre l’Estació Biològica del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (PNSC) i diverses persones de diferents entitats de recerca i educació ubicades a Bèlgica, concretament amb la Direction Generale Operationnelle de l'Agriculture, des Ressources Naturelles et de l’Environment, Département de l'Etude du Milieu Naturel et Agricole (Dr. Alain Licoppe i Dra. Céline Prévot), amb l’Haute Ecole Lucia de Brouckère (Marie Heymans), amb la Université de Liège (Céline Bovy), i amb l’Instituut voor Natuur - en Bosonderzoek (INBO, Dr. Jim Casaer). Aquesta col·laboració s’ha produït gràcies a diferents trobades anteriors en l’àmbit científic entre les persones implicades, i especialment a la del 30è Congrés de l’International Union of Game Biologists (IUGB), celebrat a Barcelona durant el mes de setembre del 2011. L’enquesta pretén recollir informació actualitzada sobre aspectes diversos relacionats amb la presència de senglars en àrees urbanes, sobretot pel que fa al seu àmbit geogràfic d’afectació, a la caracterització de les seves causes, les problemàtiques que generen, i a la seva gestió, entre d’altres. S’ha aprofitat la plataforma de Google docs1 per tal de facilitar el compliment de l’enquesta i la recepció de les respostes. L’enquesta s’ha enviat de forma directa a persones conegudes de l’àmbit cientificotècnic que treballen en països diversos en relació amb aquesta espècie. D’altra banda, també s’ha fet difusió de l’enquesta en diferents fòrums, com són els grups/llistes de recerca a Internet, i a conferències internacionals, etc., per tal d’ampliar el màxim possible l’àmbit de les respostes obtingudes. Els objectius principals de l’enquesta han estat:
1. Determinar l’àmbit geogràfic del fenomen 2. Entendre millor les causes de la presència de senglars en àrees
(peri-)urbanes 3. Identificar i valorar les diferents eines de gestió aplicades per al seu
control
Els resultats de l’enquesta podran servir com a eina general per al desenvolupament d’estratègies de gestió de senglars en àrees urbanes, i s’espera que l’ampli ventall de casos implicats en l’enquesta pugui permetre millorar el disseny de mesures específiques de gestió. En aquesta enquesta entenem les àrees (peri-)urbanes com les que, sovint amb densitats humanes elevades, se situen properes o adjacents a pobles o ciutats. En aquestes àrees, sovint la pràctica de la caça convencional resulta difícil o fins i tot impossible d’organitzar, i de vegades només pot efectuar-se amb fortes restriccions. A més dels danys ocasionats a l’agricultura pels senglars, hi ha altres molèsties i conflictes relacionats més concretament amb el context urbà, i que són significatius i reiteratius. Aquest document només pretén resumir els principals resultats obtinguts i les conclusions de l’enquesta, incorporant les diferents aportacions rebudes per part de tots els participants. En aquest sentit, les informacions i conclusions exposades no necessàriament expressen les opinions particulars pròpies dels autors de l’informe en relació amb els temes tractats.
Escapaments de senglars/porcs assilvestrats, o alliberaments il·legals d’exemplars 7 8 13 30 8 50
Exemplars alliberats legalment en reintroduccions o amb fins cinegètics 6 6 6 38 10 36
El senglar en àrees (peri-)urbanes – Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”. IUGB 2013, Brussel·les.
16
El primer objectiu de l’enquesta ha estat el d’identificar les possibles causes de la intrusió de
senglars a les àrees (peri-)urbanes. Evidentment les causes podran variar en funció de les
condicions ambientals i climàtiques, segons si es pràctica la caça o no, el grau de pressió
cinegètica i els mètodes de caça aplicats a cada lloc, el tipus d’urbanització predominant, les
regulacions urbanístiques, entre d’altres factors.
En conseqüència, hi ha una certa diversitat pel que fa a les causes considerades pels
participants a l’enquesta, i respecte les diferents valoracions d’aquestes possibles causes.
Per tal de simplificar una interpretació de les variables considerades, s’ha calculat un índex
global d’impacte (IGI) que té en compte la freqüència de les respostes conjuntament amb
la seva importància ponderada (3 = importància elevada, 2 = mitjana, 1 = baixa) com a
possible causa. D’aquesta manera, l’IGI ordena els tres factors més importants que
potencialment poden explicar la presència de senglars en àrees (peri-) urbanes com a tal:
- L’accés fàcil a aliment i aigua [1],
- L’expansió urbanística [2],
- La sobrepoblació de senglars [3].
Resumint breument, les àrees (peri-)urbanes poden proporcionar recursos diversos per al
senglar, tal com són l’aliment, aigua i refugi quan les condicions canvien a les àrees naturals
properes (per exemple, durant nevades o gelades a l’hivern, durant sequeres a l’estiu,
durant l’època de caça), situació que fan encara més atractives les àrees (peri-)urbanes
quan les densitats de població de senglars són elevades. La juxtaposició d’àrees urbanes,
rurals i forestals facilita l’arribada de senglars i la seva presència als espais urbans, i també
ho facilita la presència a les ciutats de corredors verds com els rius o fins i tot alguns
corredors d’infraestructures viàries/ferroviàries. En contra, alguns factors s’han valorat com a
poc o gens rellevants per part dels participants: per exemple, l’alliberament intencionat
d’exemplars3.
Els participants han suggerit altres possibles causes en resposta a una pregunta oberta.
Aquestes es resumeixen a la següent taula:
3 No obstant aquesta valoració, Tegt et al. (2013) indiquen que l’alliberament il·legal de porcs asilvestrats per
part de caçadors representa una de les principals causes de l’expansió geogràfica d’aquest animal als EE.UU.
El senglar en àrees (peri-)urbanes – Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”. IUGB 2013, Brussel·les.
17
Taula 6 – Altres causes de colonització d’àrees (peri-)urbanes per part de senglars
Altres causes assenyalades Exemples facilitats pels participants
Comportament Habituació de senglars
Alimentació directa per part de persones (als Països Baixos, França, Berlin, Barcelona,...)
Oportunisme Alimentació indirecta per part de persones (escombraries, papereres, menjar de mascotes, jardins, p.e. Barcelona)
Molèsties de predadors
Cerquen refugi a les àrees urbanes de la Toscana (Massa – Carrara) a causa del risc de predació per part de llops (?)
Social/cultural Habituació de persones
Indiferència de les persones davant de la fauna (s’acostumen a la seva presència), i els seus impactes, fins i tot respecte els danys als conreus (al Japó, Ibaraki)
Clima
Refugi i recursos tròfics
Condicions meteorològiques molt contrastades durant diversos anys que han propiciat bones situacions favorables d’abundància tròfica i de refugi (a Austràlia)
Augment de les taxes de supervivència
Condicions climàtiques més suaus als hiverns a Polònia (afavoreix l’expansió de la població?). Els hiverns freds afavoreixen les intrusions de senglars a l’àmbit urbà)
Polítiques / Societat
Absència de coherència legal respecte el control d’animals assilvestrats Austràlia
Molèsties per part d’un públic no caçador
Recursos de refugi Abandonament de l’agricultura i ramaderia tradicional extensiva (Espanya)
En relació amb el comportament del senglar, molts dels participants informen sobre el fet
que els animals es mostren indiferents a la presència humana (41%), (‘habituació’). Això
podria explicar-se en part a causa de l’alimentació directa per part de persones (42%), amb
l’excepció d’algunes ciutats on l’alimentació dels senglars és present sense que de moment
s’hagin habituat a les persones (Cracòvia, Nancy, ...), i també a l’inrevés, és a dir on els
senglars s’han habituat però en absència d’alimentació intencionada (Massa-Carrara,
Gympie). El fenomen de l’habituació és present tant amb senglars com al cas dels porcs
assilvestrats.
El senglar en àrees (peri-)urbanes – Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”. IUGB 2013, Brussel·les.
18
Figura 8 – Proporció d’enquestes que informen sobre l’habituació de senglars
(comportaments d’indiferència a les persones)
50%
8%
41%
1%
No
Desconegut
Sí
Sense resposta
Figura 9 – Proporció d’enquestes que informen sobre l’alimentació directa de senglars
per part de persones
41%
15%
42%
2%
No
Desconeguda
Sí
Sense resposta
Tenint en compte que l’accés fàcil a aliment i aigua ha estat identificat com un dels factors
més importants per a l’intrusió dels senglars en àrees (peri-)urbanes, és interessant analitzar
els principals recursos tròfics disponibles en aquestes àrees segons la nostra enquesta. A
més d’aliments d’origen natural que són presents en àrees (peri-)urbanes, sembla que
s’utilitzen dues possibles fonts d’aliment antròpic: en primer lloc, material vegetal a jardins, i
en segon lloc les deixalles domèstiques.
El senglar en àrees (peri-)urbanes – Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”. IUGB 2013, Brussel·les.
19
Figura 10 – Recursos tròfics disponibles a les àrees (peri-)urbanes
0 10 20 30 40 50 60
Recursos tròfics naturals
Jardins i horts
Deixalles domèstiques
Alimentació directa
Aliment per a mascotes
Altres
Desconegut
n
El senglar en àrees (peri-)urbanes – Informe d’una enquesta internacional presentat al taller:
“Gestió de senglars en paisatges dominats per la presència humana”. IUGB 2013, Brussel·les.
20
Impactes i conflictes ocasionats per senglars en àrees (peri-)urbanes
Taula 7 – Tipus de conflicte, impactes recurrents i ocasionals en àrees (peri-)urbanes, i impactes que encara no s’han produït però
que podrien ser previsibles al futur
Impactes sobre les persones i/o en relació amb la gent Impacte
recurrent Impacte
ocasional Impacte global
Impacte no produït
Impacte previst
No està previst n/66
Danys a l’agricultura/horticultura dins l’àrea (peri-)urbana 27 28 55 1 5 2 63
Danys a jardins privats 14 40 54 1 3 2 60
Col·lisions amb vehicles 21 33 54 4 5 2 65
Danys a parcs urbans i altres espais públics 14 28 42 5 9 3 59