EL SEGLE XX I EL MÓN ACTUAL
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
EL SEGLE XX I EL MÓN ACTUAL
E U R O P A I E L M Ó N
EIX CRONOLÒGIC
Actualitat
Guerra Freda
II Guerra Mundial (1939-1945)
Període entre guerres
I Guerra Mundial (1914-1918)
E S P A N Y A
EIX CRONOLÒGIC
Democràcia
Transició (1975-1978)
Dictadura Franquista (1939-1975)
Guerra Civil Espanyola (1936)
Segona República (1931)
Alfons XIII
Els conflictes del segle XX i del segle XXI
I Guerra Mundial (1914-1918)
Es varen utilitzar armes noves:
tancs, avions i gasos
Varen morir uns 10 milions de
persones i quedaren devastats
extensos territoris europeus.
Els conflictes del segle XX i del segle XXI
II Guerra Mundial (1939-1945)
Es varen produir bombardeigs
massius, i varen tirar dues
bombes atòmiques (Hiroshima i
Nagasaki).
Varen morir uns 50 milions de
persones. Moltes persones varen
quedar sense casa i sense feina.
Conflictes actuals
En la actualitat encara hi ha un gran nombre de guerres a algunes de les zones més pobres del planeta: Uganda, Israel-Palestina, Irak, Afganistan.
Aquestes persones pateixen: fam, destrucció i mort.
Les massacres sobre la població civil ha comportat un èxode de milers de refugiats.
Espanya durant el segle XX
La Segona República (1931-1936): es va proclamar després de les eleccions municipals republicanes. I el rei Alfons XIII va abandonar el país i es va abolir la monarquia.
Al 1936 es va produir un aixecament militar contra la República, que va conduir a la Guerra Civil (1936-1939). Hi havia dos bàndols:
nacional republicà
Espanya durant el segle XX
La dictadura franquista: els vencedors de la Guerra Civil la varen imposar des del 1939 fins al 1975.
El general Francisco Franco va concentrar tots els poders, i es va atorgar el títol de “caudillo”.
Espanya durant el segle XX
Espanya va deixar de ser un país democràtic. Les Corts varen ser clausurades, es varen prohibir els partits polítics i els sindicats, a excepció d’un partit únic: la Falange, del qual Franco era el màxim representat.
Les persones que s’oposaren a Franco, varen ser perseguides i empresonades. Moltes varen exiliar-se o lluitar en la clandestinitat.
Espanya durant el segle XX
De la transició a la democràcia: quan va morir Franco, al 1975, Joan Carles I va ser nomenat rei d’Espanya, i va començar aquest procés.
Els partits polítics i sindicats varen tornar a ser legals.
El juny de 1977 es varen celebrar les primeres eleccions democràtiques.
El procés de transició va acabar amb
la Constitució democràtica al 1978.
Espanya, un país democràtic
: va ser aprovada el 6 de desembre de 1978. I amb ella es reconeix que la sobirania resideix en el poble, i garanteix els drets i les llibertats fonamentals ,i la igualtat davant la llei de tots els espanyols.
Les institucions de l’Estat: El rei és el cap de l’Estat
Les Corts Generals o Parlament format per el Congrés dels Diputats i el Senat (poder legislatiu: elaboren les lleis).
El Govern: encarregat de fer complir les lleis (poder executiu).
Els jutges i tribunals de justícia: poder judicial.
L’estat de les autonomies: cada comunitat autònoma té dret a tenir un govern, unes institucions i un estat d’autonomia (llei bàsica que regula la comunitat).
A Espanya hi ha 17 comunitats autònomes.
La Unió Europea
La Comunitat Econòmica Europea (CEE) es va crear el 1957. I el 1992 va canviar el nom: (UE).
Té 27 estats membres.
Compta amb 4 grans institucions: Parlament Europeu: funció legislativa.
Comissió Europea: funció executiva.
Consell Europeu: encarregat d’orientar la política europea.
Tribunal de Justícia: funció de garantir el compliment de les lleis.
Espanya a la Unió Europea: va entrar a formar part l’1 de gener de
1986. Ser ciutadà europeu vol dir formar part d’un projecte comú basat en la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat.
Progrés i desigualtat des del segle XX
Creixement econòmic: gràcies a els avenços de la ciència i la
tecnologia la economia mundial va créixer enormement, i els progressos de la medicina varen afavorir el descens de la mortalitat.
Però aquest creixement va ser principalment a Europa Occidental, Amèrica del Nord i Japó, acumulant la major part de la riquesa del món.
Societat de consum: és la societat que es correspon amb el desenvolupament industrial capitalista i es caracteritza pel consum massiu de béns i serveis.
Progrés i desigualtat des del segle XX
Desigualtat social: hi ha molts països a diversos continents que viuen en condicions d’una pobresa extrema com els de: Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud.
Mentre en altres països tenen tot tipus d’aliments i productes de consum, en aquests no tenen aliments bàsics ni medicines de primera necessitat.
Problemes ecològics: degut al enorme creixement industrial s’ha produït una gran contaminació atmosfèrica.
L’art del segle XX
En un segle de guerres, l’art es va convertir en un instrument de denúncia, on l’artista representava el seu punt de vista personal.
: estava al servei de les persones. Varen utilitzar nous material de construcció: formigó armat, alumini, acer, vidre. Varen donar importancia a la simplicitat de les formes, a la geometria i a la integració de l’edifici en el seu entorn natural.
Opera de Sidney. J. Utzon Museu Gugenheim de Bilbao de F. Gery Centro Pompidou de París
L’art del segle XX
: varen simplificar i distorsionar les formes.
Utilitzaven materials: ferro, plàstic i materials reciclats
Creaven obres molt allunyades de la realitat visible.
Eduardo Chillida El profeta. P. Gargallo
L’art del segle XX
: sorgiren nombrosos corrents pictòrics que tenien en comú l’experimentació amb la forma i el color i la recerca de l’expressivitat.
Anells concèntrics. Kandinsky Andy Warhol
L’art del segle XX
: varen sorgir cubistes com Picasso o Juan
Gris que varen desintegrar els objectes.
Salvador Dalí que deformava les figures d’una manera dramàtica.
I Joan Miró que va crear un món poètic molt personal.
El Guernica. Picasso La persistència de la memòria. Dalí La escala de la evasió. Miró
PABLO RUIZ PICASSO
Nascut a Màlaga el 1881. Va morir a França el 1973.
Va estudiar a Barcelona i va anar a París, que era la capital artística de l’època. Va ser un creador incansable.
La seva obra té diverses etapes: l’època blava, rosa, cubista, clàssica, etc.
A les seves obres representava els problemes del seu temps com la pobresa i la fam, i l’horror de les guerres.
Related Documents
