EL POU DE LA PORTELLA La toponímia anomena aquest forat com a pou o avenc, tot i que és més semblant a un túnel vertical, ja que comte amb una entrada superior, i una sortida per la seva part inferior. El Pou de la Portella es una cavitat força desconeguda, fins al punt que gent gran que ha viscut per aquests verals no sabien de la seva existència, i si alguns en sabien alguna cosa, no ho haviendivulgat. Les primeres noticies que fan referència aquest lloc, és remuntant a finals dels anys 80, quant un desastrós incendi afecta gran part de la muntanya, deixant net de boscam molts llocs que restaven amagats per l’espesa vegetació. Tenim noticies que els escaladors Vicenç Torrents i Josep Batlle, van ser els primes en trobar aquesta cavitat, si més no, els primers que la varen divulgar i donar a conèixer. Aproximació; Des de l’aparcament de Can Maçana seguirem el camí principal en direcció al coll de Guirló (GR-172), poc mestres després trobarem a la dreta la desviació per anar al refugi Vicenç Barbé. Seguirem per aquest sender fins al Pas de la Portella, estreta canal entre les dues Portelles. Al final d’aquesta curta grimpada, deixarem el corriol principal que continua fins al refugi. A la nostra dreta s’inicia un sender no gaire clar que resegueix la part baixa de la Portella Gran, anirem flanquejant l’agulla com si li volguéssim donar la volta. En arribar al punt on la paret vertical ens barra el pas, cercarem un viarany relliscós, que baixa uns metresfins apropar-se a un balmat, en aquest lloc i trobarem la primera reunió. Des d’aquest punt encara no veiem l’entrada del pou, la tenim uns 20 metres per sota. L’activitat que plantegem, és rapelar el Pou de la Portella des de l’entrada superior. Haurem d'anar en comte de no fer caure pedres, ja que per l’interior del pou i passa la via d’escalada Burgaz Dolz (80 metres, A0/V), equipada a l’any 2005 per D.Subirana i X. Garcia “Harry”, tot i que és una via que no es fa molt. Segurament, les reunions que farem servir pertanyent a dita via. El descens es d’uns 60 metres, els primers 20 són per l’exterior i els 40 següents per l’interior del pou. Unint dues cordes de 60 es pot fer tot el descens d’una sola tirada, tot i que la recuperació de les cordes pot ser complicada, també es pot fraccionar fent tres ràpels (20+27+10).
22
Embed
EL POU DE LA PORTELLA - NKO Canyoning · 2014-06-11 · EL POU DE LA PORTELLA La toponímia anomena aquest forat com a pou o avenc, tot i que és més semblant a un túnel vertical,
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
EL POU DE LA PORTELLA
La toponímia anomena aquest forat com a pou o avenc, tot i que
és més semblant a un túnel vertical, ja que comte amb una
entrada superior, i una sortida per la seva part inferior. El Pou
de la Portella es una cavitat força desconeguda, fins al punt que
gent gran que ha viscut per aquests verals no sabien de la seva
existència, i si alguns en sabien alguna cosa, no ho
haviendivulgat. Les primeres noticies que fan referència aquest
lloc, és remuntant a finals dels anys 80, quant un desastrós
incendi afecta gran part de la muntanya, deixant net de boscam
molts llocs que restaven amagats per l’espesa vegetació. Tenim
noticies que els escaladors Vicenç Torrents i Josep Batlle, van ser
els primes en trobar aquesta cavitat, si més no, els primers que
la varen divulgar i donar a conèixer.
Aproximació; Des de l’aparcament de Can Maçana seguirem el
camí principal en direcció al coll de Guirló (GR-172), poc mestres
després trobarem a la dreta la desviació per anar al refugi Vicenç
Barbé. Seguirem per aquest sender fins al Pas de la Portella,
estreta canal entre les dues Portelles. Al final d’aquesta curta
grimpada, deixarem el corriol principal que continua fins al refugi. A la
nostra dreta s’inicia un sender no gaire clar que resegueix la part baixa de
la Portella Gran, anirem flanquejant l’agulla com si li volguéssim donar la
volta. En arribar al punt on la paret vertical ens barra el pas, cercarem un
viarany relliscós, que baixa uns metresfins apropar-se a un balmat, en
aquest lloc i trobarem la primera reunió. Des d’aquest punt encara no veiem
l’entrada del pou, la tenim uns 20 metres per sota.
L’activitat que plantegem, és
rapelar el Pou de la Portella des
de l’entrada superior. Haurem
d'anar en comte de no fer caure
pedres, ja que per l’interior del
pou i passa la via d’escalada
Burgaz Dolz (80 metres, A0/V),
equipada a l’any 2005 per D.Subirana i X. Garcia “Harry”, tot i que és
una via que no es fa molt. Segurament, les reunions que farem servir
pertanyent a dita via. El descens es d’uns 60 metres, els primers 20 són
per l’exterior i els 40 següents per l’interior del pou. Unint dues cordes
de 60 es pot fer tot el descens d’una sola tirada, tot i que la
recuperació de les cordes pot ser complicada, també es pot fraccionar
Ubicación: Macizo de Montserrat (comarca de Anoia, prov. Barcelona)Acceso desde: El Bruc. Altura del rápel más largo: 42 m. Caudal: Barranco permanentemente seco y sin pozas. Material: 2 x 45 m más cuerda de socorro. Neopreno innecesario. Material de instalación: Instalaciones nuevas en la fecha del descenso, aunque siempre es recomendable llevar material de repuesto.Época: Todo el año. Acceso: Montserrat tiene multitud de pistas y senderos que facilitan el acceso a sus barrancos desde diferentes lugares. Para este descenso existen otras alternativas: aquí se describe la practicada por Frank y yo en el descenso dels Caragols de diciembre de 2007 (ver crónica y fotos). Saliendo de Barcelona en dirección a Lleida por la A2, tomaremos la salida 572 de esta autovía, y por la N-IIz entraremos en El Bruc. Atravesaremos este pueblo por su calle principal, hasta llegar a las escuelas. En la esquina, a la derecha, veremos un cartel indicando "camí refugi Vicenç Barbé". La seguiremos y, después de ignorar un desvío a Can Rovira, giraremos a la izquierda siguiendo las indicaciones del refugio. La calle se convierte en pista de tierra, deja atrás las casas y avanza entre olivares. Al llegar a una bifurcación, junto a un poste indicador, veremos a la derecha un pequeño párquing, utilizado por los escaladores de la zona, donde dejaremos el coche. Ya a pie, seguiremos por el sendero que sale a la derecha, indicado con marcas de pintura blanca. En unos quince minutos, llegaremos a una bifurcación, y tomaremos el camino que sale hacia la izquierda, marcado con pintura azul. Lo seguiremos en ascenso, y llegaremos a un collado y una nueva bifurcación. Seguiremos por la derecha en ésta y en la siguiente, y llegaremos al refugio Vicenç Barbé. Continuaremos por el sendero, volveremos a torcer a la derecha en otro cruce, y al poco y entre los árboles veremos a la derecha un sendero muy poco marcado, indicado con una fita. Bajaremos por él, siguiendo una vaguada que poco a poco se va hundiendo, y llegaremos a los grandes bloques que marcan el inicio del descenso. (tiempo de acceso 1h 15 min.).
Descripción del descenso: Típico barranco montserratino labrado en el conglomerado, en el que una primera zona de
resaltes da paso a un segundo tramo continuado más vertical, con rápeles de entre 15 y 42 metros, y finalmente a una chimenea taponada por un caos colgado, por cuyo interior transcurren los últimos tres rápeles. Esta última zona es la más interesante y curiosa del descenso. (tiempo de descenso 1h 30 min.). Retorno: Al llegar al final del descenso, veremos un sendero que seguiremos hacia la derecha. Deberemos bajar a buscar el camino de la cueva de la arcada, y ya en él lo seguiremos (marcas de pintura rojas) hasta llegar a una bifurcación en la que seguiremos por el camino de la derecha (marcas azules). Al poco llegaremos a la pista del acceso, que tomaremos a la izquierda para llegar rápidamente al coche. (tiempo de retorno 35 min.). Combinación de vehículos: Si disponemos de un segundo coche, podemos continuar con él desde el parking por la pista principal, siguiendo las indicaciones que llevan al refugio, hasta un cruce en el que seguiremos por la derecha, por un ramal indicado "Can Massana" con postes de madera. Pasaremos una barrera, seguiremos en otra bifurcación por la derecha y acabaremos llegando a un claro (Era dels Pallers) en la que dejaremos el segundo coche. Poco antes habremos visto un poste indicador, desde el que a pie tomaremos el sendero que sube al refugio. Llegaremos al collado y la bifurcación en la que nos incorporaremos al camino que sube del párking inferior (45 min.). Altura inicial: 922 msnm Altura final: 625 msnm Desnivel: 270 m Longitud: 750 m Roca: conglomerado Combinable con: Torrent del Lloro
Acceso desde: COLLBATÓ Altura de rápel mas largo: 20m Información del caudal: seco Combinación de vehículos: No es necesaria. Material necesario: 30 + 20 Neopreno: No Material de instalación: Aconsejable llevar material de instalación de repuesto Epoca: Todo el año Observaciones: Sin datos Aproximación: Desde la masía de la Vinya Nova, accesible con vehículo por Collbató o la urbanización del Bruc, tomar el camí del Pont (rayas blancas). La senda coge altura sobre el torrent del Pont y conduce precisamente a "el Pont": puente natural formado por un enorme bloque desprendido, que será el final del descenso. Algo más arriba se deja a la derecha el camí de la Murdela (rayas rojas) y poco más allá, en un collado, se toma una senda descendente a la izquierda, el camí del clot de la Sajolida, que al poco nos conduce al cauce del barranco. Más entretenido e interesante es acceder por la canal de la Artiga Alta (cadenas) o la de la Artiga Baixa (ferrada de les Dames), cuya senda se toma a medio camino entre Collbató y la Vinya Nova. Una vez arriba, se encuentra el camí del Clot de la Mónica (rayas amarillas), que a la izda y tras pasar un par de collados, se deja para tomar el camí de la Murdela (rayas rojas) que nos conducirá al camí del Pont. Retorno: Llegados a "el Pont", justo antes a la izquierda una breve senda conduce al camí del Pont recorrido en la aproximación. Bajando, se bifurca con marcas blancas hacia ambos lados: a la derecha en fuerte bajada va a la Vinya Nova, a la izquierda llaneando lleva al camí de les Artigues (si hemos accedido por las ferradas). Horario de aproximación: 1h Horario de descenso: 2h Horario de retorno: 30min Escapes: Sin datos Descripción: Barranco seco, pero con marmitas permanentemente llenas de agua que exigen habilidad para evitarlas y no mojar las cuerdas. Altura en inicio: 825 Altura en final: 625 Desnivel: 200 Carácter: Engorgado Tipo de roca: Conglomerado Combinable con el descenso de: Cerca de Vinya Nova, en Can Jorba, están la ferrada del Joc de l'Oca y la Canal Roja o del tres en raya. En Collbató, el torrent Fondo
CANAL DE L’ERMITÀ MORT
La canal de l’Ermità Mort es troba a la cara sud de la muntanya de Montserrat entre el serrat de la Vinya
Nova, el serrat dels Pollegons i per sota de la serra de l’Alzina de les Paparres. De la serra de l’Alzina les
Paparres baixen diferents torrents que conflueixen en un de principal en sobrepassar la cova de la
Murdela, aquest nou torrent és el que anomenem canal de l’Ermità Mort. El torrent davalla en direcció
sud-oest encaixant-se notablement, formant estrets i engorjats. Després d’un curt recorregut acaba
unint-se al torrent del Pont.
Té una longitud de 400 m i un desnivell de 120 m. El componen 5 ràpels i el més llarg té 20 m. S’ha de
portar casc, arnès, davallador, bagues de seguretat i una corda de 40 m o dos de 20 m.
La toponímia d’aquesta canal prové de l’ermità de Sant Onofre Josep Broch, assassinat pels francesos el
25 de juliol de 1811 a la serra de les Paparres, on fou trobat. També aquesta canal es coneix com
d’Aruna Chala , en referència a la cova de la Murdela.
L’aproximació la fem sortint de la Vinya Nova per l’ampla pista fitada amb marques blanques que hi ha al costat de la masia. Passem de llarg una cadena i un cartell de regulació d’escalada i girem a la dreta
passant pel costat d’un antic forn de calç abans d’arribar al llit del torrent del Pont. El remuntem un tros fins a introduir-nos al camí de Pont. Seguim les marques blanques deixant a la dreta diversos corriols, passem de llarg la part final de la canal de l’Ermità Mort, hi ha fita, i fent llaçades arribem a la cruïlla on
abandonem el camí del Pont i agafem el de la dreta, marques vermelles, que porta als Pollegons. Resseguim el camí fins a la cova de la Murdela, molt camuflada entre els matolls a l’esquerra del camí.
Passat la cova, arribem a un torrent on abandonem el camí girant a la dreta. Baixem pel torrent passant per davant d’un bassal natural.
Deixem enrere el bassal i trobem el primer ressalt que passem sense problemes fins arribar al primer ràpel d’uns 5 metres. La instal·lació d’aquest ràpel és un parabolt amb xapa i un maió. El segon ràpel
d’uns 12 metres està ben equipat i és molt lliscós al ser una zona molt ombria i humida.
La confluència de dos torrents s’uneixen al nostre i fan un de principal. Continuem baixant per la glera
sota l’ombra de grans arbres. El torrent cada cop es fa més estret i trobem petits ressalt prou curiosos. Un passadís estret dóna pas als ràpels més espectaculars de la canal. Es tracta d’un tram vertical de 35
metres que podem fraccionar en dos de 20 i 15 metres. Entre els dos ràpels hi ha una marmita on haurem de ser hàbils per a no sucar la corda. El primer ràpel l’entrada és una mica complicada però un
cop en posició de rapelar ja no té secret fins arribar a la marmita que l’haurem d’esquivar i arribar a la petita reunió del següent ràpel, màxim 3 persones. El segon ràpel té la reunió molt alta i complicada per assegurar el grup. El primer tram d’aquest ràpel té molts matolls que compliquen la baixada, passat
aquest tram la roca és molt polida però agradable de fer.
Deixem enrere el tram més vertical de la canal i arribem al darrer ràpel on uns grans blocs caiguts ens barren el pas. A la dreta trobem la reunió d’aquest ràpel de 7 metres. Acaba a un replà, però vam aprofitar la corda des del mateix ràpel per a desgrimpar un ressalt d’uns dos metres.
El tram final del torrent el fem desgrimpant entre grans blocs de pedra i petits ressalts que superem buscant els millors passos. Arribem a una zona més planera i boscosa on enllacem amb el camí del Pont.
Girem a l’esquerra i resseguim les marques blanques desfent el camí fins a la Vinya Nova.
IMPORTANT: Aquesta canal està inclosa en l’acord sobre la regulació de l’escalada, de les vies ferrades i
de les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Per tant es prohibeix el descens
des de l’1 de gener fins al 31 de juny.
CLOT DE LA SAJOLIDA i TORRENT DEL PONT Distància recorreguda: 4,41 quilòmetres Altitud mín: 461 metres, màx: 864 metres Desnivell acum. pujant: 410 metres, baixant: 410 metres Grau de dificultat: ràpel difícil Temps: 8 hores 26 min. (incloent totes les parades) Data: octubre 28, 2012 Finalitza al punt de partida (circular): Sí Material: casc, arnés, bagues d'ancoratge, davallador (rapelador), bloquejador, i una corda de 60 metres o dues de 30 metres. Tipus d'itinerari: el Clot de la Sajolida només és per fer-ne el descens amb ràpel. El ràpel més llarg és d’uns 21 metres. El Torrent del Pont és per fer l’ascens grimpant i el descens amb ràpel, si és vol i per més seguretat. La dificultat més gran dels ràpels és intentar esquivar l'aigua de les marmites.
Important de saber que no es permet efectuar el descens en tot l'any, exceptuant autorització prèvia (del 15 d'agost al 15 de novembre) del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Temps parcials: - de la Vinya Nova (parking) a l’inici del Torrent del Pont 8 min. - pujada pel Torrent del Pont 1h. 30 min. - del Pont a l’inici del Clot de la Sajolida 40 min. - baixada pel Clot de la Sajolida fins al Pont 4h 20 min. - baixada pel Torrent del Pont 1 h.
Tipus d'itinerari: La baixada en ràpels per la Canal del Xacó són difícils d'efectuar al ser una canal molt estreta, amb esbarzers i algun petit desplom. Temps parcials:
- del cim de Les Garrigoses a l'inici de la Canal del Xacó 15 min.
- baixada per la Canal del Xacó 3 h.
Som dalt de les Garrigoses, i mirant a baix, cap a Collbató, veiem cap a la dreta el camí que haurem d’agafar. Per anar-lo a buscar, però, hem de baixar per la nostra esquerra i seguir endavant, i una vegada
arribats a un nou coll llavors baixar cap a la nostra dreta per anar a buscar el camí. Si parem atenció veurem que està fitat.
Anem seguint aquest nou caminet, que va pel mig del bosc, i per sota, paral.lelament, al Camí de les Bateries. El camí és bastant planer i, abans d’una pujada, a l’esquerra, veiem un corriol ben definit que baixa. Estem a l’inici de la Canal del Xacó.
CANAL DEL XACÓ
La canal del Xacó* es troba a la cara sud de la muntanya de Montserrat i més concretament a la part més occidental del serrat de les Garrigoses. Es tracta d'una canal molt encaixonada i vertical. Té un desnivell de 270 m i 8 ràpels, el més llarg de 30 m. S’ha de portar casc, arnès, davallador, bagues de seguretat i una corda de 60 m o dos de 30 m. Data del descens: Diumenge, 26 de desembre de 2010. *Un xacó és una lligadura militar rígida, de forma cilíndrica, amb visera. El punt de sortida per anar a buscar la capçalera de la canal del Xacó és Collbató. Per a fer l'aproximació hi ha diverses opcions. Nosaltres vam triar pujar per la drecera dels Graus i després resseguir el camí Vell de Collbató al Monestir fins a la cruïlla que porta al coll de les Garrigoses. Deixem el camí Vell i agafem el corriol que porta a travessar el coll de les Garrigoses. Passat el coll tenim davant nostre la canal per la qual baixarem. Abandonem el camí i ens endinsem de ple a la canal. Passem al costat d'un rascler* i al poc trobem el primer ràpel. *Conjunt de solcs, d’estries i de canals profunds separats per arestes tallants irregulars d’1 centímetre a 1 metre de profunditat, que s’originen a la superfície de les roques calcàries per l’acció corrosiva de les aigües salvatges, pluvials o marines. Passat el rascler, trobem els primers ràpels de 8 i 12 metres. En aquests ràpels ens haurem de barallar amb la frondosa vegetació, especialment amb els esbarzers i arínjols que s'adherent a la corda i dificulten la baixada. El tercer ràpel de 30 metres és el més llarg. L'entrada és ampla amb esbarzers que punxen i s'enganxen a la roba. El ràpel continua per sobre d'una pedra encaixada i que dóna pas a un volat d'uns 20 metres per una xemeneia estreta i vertical recoberta de carbonat càlcic. Atenció especial en que la corda baixi per la banda dreta de la pedra encaixada, ja que si no és així pot quedar travada i dificultar la seva recuperació. Les parets de la xemeneia són impressionants i presta a fer fotos prou curioses. Destaca especialment la seva estretor. El següent ràpel és de 15 metres, i com els altres, també amb molta vegetació. Només els primers cinc metres són drets. La resta, més que rapelar, és desgrimpar per passadissos estrets. A partir d'aquí els ràpels van perdent verticalitat i passen a ser ràpels-desgrimpades. Fem tres ràpels seguits de 18 m, 18 m i 25 m. molt semblants i que ens acosten a la part final de la canal. La part final de la canal és més oberta i descomposta. L'últim ràpel de 25 metres de desgrimpada ens deixa en el camí que enllaça diferents coves de la zona. Recollim la corda i tenim dues opcions. Si agafem cap a l'esquerra anirem a parar a les escales de la cova del Salnitre. Si prenem cap a la dreta passarem per davant de la cova Gran i anirem a parar al torrent de la Salut. Totes dues opcions són bones i ens porten al punt de sortida.