El Pla Cerdà : 150 anys

MAIG - JUNY 2010

150 anys

EXPOSICIÓ

1. La Barcelona d’abans del Pla Cerdà

La ciutat emmurallada pateix una gran densificació amb l’arribada de la revolució industrial. La necessitatde mà d’obra per a les fàbriques atrau una gran immigració i les males condicions higièniques delshabitatges generen epidèmies. Cal adaptar la ciutat a les noves condicions d’higiene i de transport.•El perímetre emmurallat del 1719 va quedar establert en 6.051 metres, encerclant una superfície de2.048.174 m², el 40 % de l’espai hàbil estava envaït per grans convents, 27 esglésies i altres tants edificispúblics, 11 hospitals i cases de beneficència i 7 casernes. És a dir, que tocaven tan sols 11.44 metres quadratsper persona.

•L’índex de mortalitat superava elsde París i Londres.

•La sorprenent falta d’higiene,erala causant d’un rosari d’epidèmiesque periòdicament delmaven lapoblació.La mitjana de vida estavaestablerta en tan sols 36 anys pera un ric i 23 per a un pobre ojornaler.

•A tot això s’afegeixen altrescondicionants laborals i higiènicscom unes jornades de treballmaratonianes, unes condicions detreball inhumanes, la pobresa, eltreball infantil, etc.

És fàcil d’entendre cóm erad’urgent l’enderroc de lesmuralles.

86356

534 546859

Densitat de Barcelona i altres ciutatsHabitants / hectàrea

Superfície emmurallada 2.048.174

Convents

Esglésies

Hospitals

Casernes

ESPAI HÀBIL

Clase rica clase menestral

clase jornalera

38,83

25,4419,68

34,11

24,9 27,43

Esperança de vida dels habitants de BarcelonaHomes Dones

0 10000 20000 30000 40000

La pesta 1650

Febre groga 1821

Còlera 1834

Còlera 1854

Còlera 1864

Rosari d'epidèmies

Carrer de l’Avellana. 1908. Autor: Josep Pons Escrigas.

Dades obtingudes de Memoria del Anteprojecto del ensanche de Barcelona 1855. Autor: Ildefons Cerdà.

2. Cartografia prèvia i alçat topogràfic de 1854

Un primer pas bàsic per poderplantejar l’Eixample era conèixer afons el terreny, en 1954 se li vaencarregar l'aixecament del plànoltopogràfic dels voltants de la ciutat.L’enginyer havia acceptat a condicióde fer-ho gratuïtament. Al novembrede 1855 ho va lliurar i per primercop s’empren les escales de maneraadequada i es fa ús de les corbes denivell. Aquesta obra de precisióextraordinària per l’època es fa en12 plànols a escala 1/1.250 i amb unnombre de punts altimètricsincomptables sobre un xarxat de 50x 50 m. La seva lectura és tant fredacom científica. També estudia demanera detallada tots els enllaçosviaris de la zona, amb especialatenció als enllaços ferroviarisexistents o en projecte.

Immediatament després, Cerdà es va abocar a una activitat que encara avui sorprèn per la seva qualitat pionera. Es tracta de l’enquesta que va realitzarentre els treballadors barcelonins i que es titulà Monografia estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856, amb el subtítol Espécimen de unaestadística funcional de la vida urbana con aplicación concreta a dicha clase.L’estudi de Cerdà deixa astorat per l’afany de recollir el nombre més gran de dades sobre aquelles condicions de vida. L’autor no en tenia prou amb lescircumstàncies topogràfiques ni atmosfèriques, i va arribar a l’extrem de mesurar les vies urbanes, de revisar els habitatges, de comptar el nombred’habitacions per llar i la seva capacitat respirable. Fou tan completa la seva estadística demogràfica i urbana, que li va permetre formular una teoriasobre la llei de la mortalitat: augmentava en relació directa amb l’estretor del carrer i la petitesa de l’habitacle.La realització del que llavors era tan insòlit treball s’explica pel concepte que Cerdà tenia de l’urbanisme; ell considerava que era una veritable ciència i que en conseqüència, exigia l’estudi de la realitat social, i per tant l’ús bàsic de l’estadística.

Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona levantado por orden del Gobierno para la formación del proyecto de ensanche. Autor: Ildefons Cerdà, 1855. Font: Arxiu Cerdà

Carrer de les Donzelles, al’entrada de la plaça de l’Oli,1908. Autor desconegut./Carrer més estret de Barcelona1,10 metres d’ample.

©Viviana Licet Avalos. 2010

3. S’inicia l’enfrontament entre Barcelona i Madrid.

A partir de 1858 l’enginyer es va submergir, en la creació de la seva obra fonamental: Teoría General de la Urbanización y aplicaciónde sus principios y doctrinas a la reforma del Ensanche de Barcelona. Per bé que ja ho tenia completament acabat l’any següent, no esva publicar fins al 1867.El primer volum estudiava l’origen i les causes de la urbanització. El segon abandonava el to abstracte i es concentrava en l’anàlisi dela realitat urbana barcelonina, recolzant-la en les dades estadístiques que amb tant afany havia recollit. Aquest dos volums, un copacabats, van ser presentats en forma de memòria del seu Pla de l’Eixample . Es va enllestir un tercer volum que no es va arribar apublicar, i es donava fatalment perdut, no va ser descobert fins a un tardà 1988.El 9 de desembre del 1858 es va produir un fet fonamental, El Ministeri de la Guerra va renunciar a mantenir Barcelona en la categoriade ciutat estratègica, i per tant, en virtut de la reial ordre del dia esmentat, les competències urbanístiques van a passar a dependre delMinisteri de Foment. Era raonable, ja que el gran projecte de l’Eixample afectava a cinc municipis. Però l’Ajuntament es va negarrepetidament a reconèixer-ho.

El 15 de febrer del 1859 el Ministeride Foment va encarregar oficialmenta Cerdà que en el termini d’un anypresentés els estudis de l’Eixample i laseva reforma.Tot seguit, el 15 d’abril, l’Ajuntamentconvoca el concurs de l’Eixample, itambé la data límit per a la sevapresentació: 31 de juliol. L’Acadèmiade Belles Arts envià immediatamentun informe al Ministeri de Fomenten què assenyalava els greus defectesdetectats en les bases del concurs i laexcessiva brevetat.El 7 de juny el Ministeri de Fomentva dictar una reial ordre per la qualno solament aprovava el Pla Cerdà,sinó que ordenava que fos exposatjuntament amb els altres que espresentessin al concurs municipal.L’Ajuntament va reaccionar ambenergia, i va sol·licitar que la reialordre fos revocada.

Però el Govern va dictaminar quees denegava la revocaciódemandada. Al mateix temps vademanar que seleccionés els millorsprojectes presentats i el remetés alMinisteri de Foment, per acomparar-los amb l'aprovat iadoptar la resolució mésconvenient.El concurs havia estat un fracàs,tant per la qualitat dels projectescom pel reduït nombre d’aspirants.Antoni Rovira i Trias va rebre elprimer premi del concursmunicipal de projectes d’eixample.El destí va voler que els treballs deRovira i Trias i de Cerdà espresentessin en l’exposició, i queels dos treballs estiguessin en lamateixa sala, enfrontats l’undavant de l’altre,.

Els ciutadans es van amuntegar per visitar aquella exhibició de propostes, i sabien molt bé que al darrere hi havia unenfrontament d’envergadura entre l’Ajuntament i el Ministeri de Foment.El 31 de maig del 1860, el Govern va promulgar el reial decret que aprovava definitivament el Pla Cerdà. A partir d’aquellmoment Barcelona faria pagar car a Cerdà la seva gosadia, fent-li patir un segle i mig d'oblits i deformacions.Els especuladors per tal justificar les seves campanyes contra Cerdà i la seva obra, el van convertir en un monstre i en un agentdel centralisme.Fins i tot Puig i Cadafalch va adquirir tots els exemplars de la Teoría General de la Urbanitzación, per destruir-los i evitar queningú es contaminés d'aquelles idees que ell considerava aberrants!

Passeig de Gràcia. Autor: Josep Brangulí. 1920Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Plaça Catalunya. Autor desconegut. 1910-1920Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Teoría General de la Urbanización. T1.

Ildefon Cerdà

Teoría General de la Urbanización. T2.

Ildefon Cerdà

Casa de les Punxes. Autor desconegut. 1905 - 1915Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Entre l’oblit i la desfiguració.


4. Diferent propostes. Rovira i Trias

Primer premi.Rovira i Trias arquitecte de professió.Situava una cruïlla cada 100 metres, icada 1.200 metres, una via ràpida.Els carrers normals feien 10 metresd’ample, mentre que els ràpids erende 12 metres. La tipologia de la sevamansana era de construcció pelsquatre costats, però amb un paticentral. La capacitat de l’Eixampleque va dissenyar l’estimava per a280.000 habitants. La dimensiómàxima del traçat de la seva ciutatabastava els 5.000 metres.Rovira i Trias havia batejat el seuprojecte amb el lema: “El trazado deuna ciudad es más obra del tiempoque del arquitecto”

Plano del proyecto de ensanche de la ciudad de Barcelona. Autor Antoni Rovira i TriasPrimer premi al concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per la reforma i urbanització de l'Eixample.1859.

Font: Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona

Plano del ensanche y mejora de la ciudadde Barcelona. Autor Francesc Soler i GlòriaProjecte de l'enginyer Francesc Soler i Glòria que va obtenir el primer accèssit al concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per la reforma i urbanització de l'Eixample. 1859.Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Primer accèssit.

Francesc Soler i Gloria,proposava un pla en quadrículabasat en dos eixos: un paral·lel almar i l'altre en direcció aMadrid. Amb dues línies sortiende la ciutat emmurallada.Proposava un barri industrial,situat prop de la muntanya deMontjuïc, possiblement sigui laidea precursora de l'actual ZonaFranca.

Plano de la ciudad de BarcelonaPueblos circunvecinos y proyecto deensancheAutor: Josep Fontserè i Mestres. 1859.Projecte del mestre d'obres JosepFontserè i Mestres, tercer accèssit delconcurs convocat per l'Ajuntament deBarcelona per a la urbanització del'Eixample.Font: Arxiu Històric de la ciutat deBarcelona.

Tercer accésit

Josep Fontserè i Mestre era unjove arquitecte i va obtenir eltercer accèssit amb un projecte quepotenciava la centralitat delpasseig de Gràcia i enllaçava elsnuclis veïns amb un joc dediagonals que respectaven les sevestrames originals. El seu lema era:"No destruir per edificar, sinóconservar per rectificar i edificarper engrandir”.

Francesc Soler i Gloria – Josep Fontserè i Mestre


5. ILDEFONS CERDÀ. Un personatge polifacètic

Cerdà enginyer de camins:Cerdà es desplaça a Madrid per iniciar els estudis d’enginyer de Camins, Canals i Ports, formació que finalitzà l’any 1841. Cerdà esforjà un caràcter propi de l’Escola. Tal com exposa M. Angelón “ Creía que la conducta seguida debía ser producto de un cálculo yorigen de una demostración. Cerdà era, permítaseme la frase, un hombre algebraico”, i acaba amb la següent expressió “Cerdà pensócomo un sabio, demostró como un matemático y sintió como un niño”Cerdà urbanista:De totes les facetes és la que millor li escau, en primer lloc, per haver fundat aquesta disciplina amb la “Teoría General de laUrbanización” reconeguda amb la categoria de ciència social. En segon lloc, per haver realitzat com a tasca principal l’Avantprojectede l’Eixample de Barcelona de 1855, el Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona de 1859, i la reelaboració de 1863, del’esmentat Projecte. En tercer lloc, dirigí durant 15 anys la construcció real de l’eixample, amb l’amplitud de mires, tenacitat i ambcoherències teòrica i pràctica.

Cerdà topògraf:Si la topografia és la disciplinafonamental per al domini rigorós icientífic d’un territori, Cerdà laconreava amb plena perfecció. Siatenem, entre altres treballs, al“Plànol Topogràfic de las Rodalies deBarcelona” i al “Projecte deFerrocarril de Granollers a Sant Joande les Abadesses”Cerdà arquitecte:Pot semblar excessiva per a qui noconegui a fons la seva obra. Per aCerdà, la residència i la circulació sónles dimensions primeres i inseparablesde tot assentament humà. A l’estudide la casa li dedica, el seu rigor iesforços analítics en forma escrita iestadística. Tot això permet no dubtarde la seva categoria professional dinsdel camp de l’arquitectura.

Cerdà jurista:Cerdà fa les seves “Ordenanzas de la Construccióndel Ensanche de Barcelona” i serà una doctrinaaplicable a la construcció de les ciutats, en elles esconfiguraria un règim de limitacions i deures a lapropietat pel que fa a l’urbanisme.En “Cuatro Palabras Sobre el Ensanche”(1861)desenvolupa el sistema de compensació i la tècnicade reparcel·lació, sistema inclòs més tard en elprojecte de llei de Posada Herrera i incorporat unsegle després en la “Ley del Suelo” de 1956.Cerdà polític:Considerava la política “como una ciencia práctica,cuando no es práctico no era política para él”.Cerdà es presenta per ser diputat a les Corts deMadrid el 1851. Surt escollit pel Districte Segon deBarcelona, en una candidatura progressista.A partir d’aquest moment no deixarà mai una certaactivitat política que articula des de tres institucions:com a diputat en el Congrés de Madrid, com aregidor de l’Ajuntament de Barcelona en dosperíodes, i com a diputat provincial, concretamentcom a vicepresident de la Diputació de Barcelona.

Retrat d'Ildefons Cerdà. Autor: Ramon Martí AlsinaAny de creació: 1878. Font: Arxiu Cerdà

6. El Pla Cerdà

Plano de los alredores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche. Autor: Ildefons Cerdà. 1859. Escala original 1:10.000

Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

“Urbanizar el campo y ruralizar laciudad”, Cerdà havia batejat el seuPla d’aquesta manera tansignificativa.És sens dubte la millor propostad'inserció territorial. Ja que imposala seva pròpia directriu de traçat.Cerdà anticipa perfectament laconnexió entre els dos deltes i elmaresme, amb la perfecta situacióde la Gran Via. Així com laconnexió de les valls del Llobregati Besós amb la introducció delParal·lel, la Diagonal i laMeridiana.En el sentit mar-muntanya,apareixen dues grans vies, elPasseig Sant Joan i el carrer Urgell.

El seu Eixample tenia una capacitat per a 800.000 habitants i va apostar obertament pel futur, perquè s’havia adonatque estava a punt de començar una nova era, tot assumint el risc de la incomprensió dels seus contemporanis.


7. El contingut de les mansanes

En l’Atles de la Memòria de l’Avantprojecte d’Eixample de Barcelona de 1855, Cerdà dissenyà quatre models de cases per a laclasse rica i quatre per a la classe obrera, on a més es grafien diferents agrupacions d’illes lligades a aquests models de casa, aixícom detalls, el carrer tipus, la galeria unitària i serveis associats. Tot aquest material conforma un tipus de ciutat que Cerdàproposava en la seva proposta inicial de 1855.Cerdà recollia en un segon atles, adjunt a la memòria del Projecte d’Eixample de 1859 els detalls de portes i finestres, així comde caixes d’escales, cuines i altres detalls constructius. Tot aquest conjunt de material permetria reconstruir al detall un modelde ciutat: des de les finestres a l’habitació, la casa, el carrer i d’aquí cap a una agrupació d’illes i fins i tot a un tros de ciutat.

Criteris de cerdà per la construcciódels habitatges de l’EixampleAnalitzà les condicions de la classeobrera que no podia pagar ellloguer d’un habitatge encondicions higièniques sota elscriteris següents:Higiènic: “suministrar a cadapersona la cantidad suficiente deaire respirable”Social: “que cada casa sirva parauna sola familia”Econòmic: “determinar la casamínima en condiciones sinaumentar el precio del alquiler”Polític: “aumentar el número depropietarios y por tanto lasgarantías de tranquilidad urbana yorden público”(Extractes de : Ildefons Cerdà,Teoría de la Construccion de lasCiudades. 1859.

Distribució i façanes d’una casa de segon ordre. Font: Ildefons Cerdà. Memoria del Anteproyecto de la ensanche de Barcelona. 1855 Detalls de portes i finestres. Font: Ildefons Cerdà. Memoria

del Proyecto de la ensanche de Barcelona. 1859

La ciutat moderna com nova aplicació del model etrusc, vista del cardo (Passeig de Sant Joan), decumanus (Gran Via) i de les casernes nord i est. Representació gràfica de la possible Barcelona de Cerdà. Segons el Pla d'Eixample de 1959.Font: Arnesto Aira Antonio, Autor.

8. Traçats viaris i xamfrà

Cerdà fa el repartiment de la ciutatsobre terrenys agrícoles prenentcom a referència els eixosortogonals SO – NE i NO – SE.Per fer-ho desenvolupa totes lesrasants i dimensions a escala1/1.250 amb les característiques dela repetició dels seus principisbàsics: eixos grans, paral·lelisme enles direccions, mansanes ambxamfrans.En l’Avantprojecte d’Eixample, de1855, Cerdà considera un carrer de35m d’amplada. Resultat deseparar vianants, carros, diligènciesi ferrocarril.En el Projecte de Reforma iEixample, de 1859, ja especialitzales vies segons l’amplada: 20, 30 i50 m., i proposa que el ferrocarrilcirculi només per les vies de 50m.Més tard, Cerdà tornarà adissenyar els carrers i projectaràcarrers amb dos nivells, un per alferrocarril i l’altre per la resta demodalitats. Finalment, a l’estudiNecesidades de la circulación, de1863, es decidirà per la secció decarrers de 20 metres (voreres de5m més 10m de calçada)

Perfils transversals dels carrers, proposats per Cerdà com a tècnic facultatiu de la Sociedad Fomento del Ensanche. Font: Ildefons Cerdà. Fomento del Ensanche de Barcelona. 1863.

Font: Magrinyà i Marzá. Cerdà 150 anys de modernitat

Carrer i places per construir a l’Eixample amb la disposició,dimensions i nomenclatura dels carrers, illes i cruïlles.Font: Ildefons Cerdà. “Necesidades de la circulacion. Encrucijadasen las calles de las poblaciones”

Els xamfransCerdà arriba a la conclusió que el xamfrà és necessari i n’estudia la forma i les dimensions mésadequades. Estudia el ferrocarril que circulava per Paris i el gir que necessitava a les cruïlles. Tambéestudia com es creuen les diferents modalitats de transport: vianants, carruatges i trens, i dissenya lacruïlla de manera que el nombre de conflictes entre els diferents models de circulació fos el mínim.

Vista en 3D de la illa entre els carrers Mallorca i Enrique Granados. Font: Diest Álvarez, Abel .Catalogación y levantamiento de una manzana del ensanche .


9. Xarxes de serveis

“Les xarxes de serveis urbans vénen a ser les principals obres subterrànies d’una ciutat”

(Ildefons Cerdà, Teoría de la Construcción de las Ciudades, 1859)

Cerdà ja preveu a l’Avantprojecte d’Eixample de 1855 la integració de les xarxes d’urbanització ambuna galeria unitària que inclou sanejament d’aigües pluvials, abastament d’aigua, gas i telègraf.En el Projecte d’Eixample de 1859, Cerdà encara hi dibuixa fosses sèptiques però hi introdueix, com anovetat, el buidatge d’aquestes fosses per bombes pneumàtiques.

Al llarg de la història dels 150anys de l’Eixample la lluita contrales inundacions ha estat unaconstant.Al any 1862 hi va haver unagran inundació a la ciutat antiga.Aquest esdeveniment va moure aCerdà a impulsar el projecte deCol·lector de les Rondes, que esva construir el 1863 i encaraexisteix.La proposta de Cerdà del Pla deClavegueram, va ser el referentfins a la Guerra Civil de 1936.Posteriorment Pere Garcia Fària,modernitza el sistema desanejament. Introdueix elconcepte de cicle de l’aigua queChadwick havia desenvolupat aLondres el 1848.També introdueix el concepte deconnexió de les aigües residualsde l’habitatge al clavegueram.

Perfil de carrer amb detalls de paviment i obres subterrànies. Font: Ildefons Cerdà. Memoria del Anteprojectodel Ensanche de Barcelona. 1855. Làm. XXXVI.

Las rieres del pla de Barcelona i l’Eixample de Cerdà.Font: Magrinyà i Marzá. Cerdà 150 anys de modernitat

10. Xarxes ferroviàries

L’any 1844 a Nimes, Cerdà quedafortament impressionat per laintroducció de la locomotora, i enl’Avantprojecte mostra el seupensament central :“La idea que la locomotorapudiese penetrar en el recinto deuna población consagrada alservicio del movimiento marítimoy del terrestre, y esto de modoque pueda circular por las fábricas,atravesar todas las manzanas,acercarse a cada una de las casas yhasta meterse en ellas para prestaren todas partes sus inapreciablesservicios.”Cerdà projecta un esquemaferroviari que circumval·li elcentre històric i que connecti lesdiferents estacions ferroviàries, i amés fa la projecció d’unacombinació d’illes a l’Eixample onel ferrocarril, que circula soterrat,pot parar i carregar mercaderiescada 250 m.

Replantejament del plànol de l’Eixample de Barcelona de 1863 amb els ferrocarrils transcendentals i d’enllaç d’Ildefons Cerdà. Autor: Ildefons Cerdà. Escala original 1:5.000. Any 1863.

Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Cerdà va trobar l'escala de creixement urbà que pot generar expansió i fusió,d'aquesta forma aconsegueix la construcció de la primera metròpolis.La visió de futur de Cerdà, la idea de progrés, el positivisme i sobretot la visiósocial, fan que la Barcelona d'avui sigui considerada com una de les millors ciutatsdel món.


El Pla Cerdà : 150 anys

Documents