EL FUTUR DELS POLÍGONS INDUSTRIALS Juny 2016 Agustí Jover i Miquel Morell, economistes
EL FUTUR DELS POLÍGONS INDUSTRIALS
Juny 2016 Agustí Jover i Miquel Morell, economistes
Pes econòmic del sector industrial amb perímetre ampliat (Valor Afegit Brut Milers € i %) 2011 Sector industrial
(manufactura, extractiva i energia) 38.548,00
Serveis d’origen interior destinats a consum intermedi de la indústria (comerç, transport, serveis a les empreses, finances, etc.) 10.277,30
Comerç amb destí la demanda final (no inclosos com a consum intermedi de la indústria) 40.048,90
Transport amb destí la demanda final (no inclosos com a consum intermedi de la indústria) 8.822,10
Total sector industrial amb perímetre ampliat 97.696,30 Total VAB economia catalana 194.482,70
... Una prèvia: aproximació al concepte indústria i activitat industrial
El futur dels polígons industrials
© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016
“...la “nova indústria” es caracteritza per incorporar ens els seus productes major quantitat d’inputs i serveis de valor afegit, amb la finalitat d’adaptar-se millor a les necessitats dels consumidors i dels mercats. Sovint, aquest tipus de nova indústria és, a més d’intensiva en capital, també intensiva en coneixement i habilitats, i té una estructura organitzativa més horitzontal, flexible, i una cultura empresarial més participativa.” Poveda. C. (2015): La nova indústria. Actualització de les dades a partir de les taules input-output de Catalunya. Articles d’economia industrial 03. Gencat, Dep. d’Empresa i Ocupació
PERÍMETRE AMPLIAT DE LA INDÚSTRIA
20%
5%
21%
4%
Poveda. C. (2015): La nova indústria. Actualització de les dades a partir de les taules input-output de Catalunya. Articles d’economia industrial 03. Gencat, Dep. d’Empresa i Ocupació
…Els sectors industrials segregats del nucli residencial de Mollet
El futur dels polígons industrials
© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016
Resoldre la insuficiència o manca de transport públic
Millorar la senyalització
Manca d’espai per a aparcament
Millora de la neteja
Reformes de la xarxa viària per posar fi als embussos
Rebaixar IBI/IAE
Reforçar la vigilància
…Demandes de les empreses a títol individual
© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016
El futur dels polígons industrials
Captar noves inversions per diversificar la mixtura d’activitats que necessiten les empreses
Fomentar l’economia circular (interactuar entre empreses properes)
Projecció de la imatge de l’àmbit
Simplificar les gestions amb l’administració (unificar i simplificar les normatives urbanístiques, la gestió urbanística, les bases fiscals, i disposar de finestreta única a escala metropolitana)
Facilitar la formació de les persones
Gestionar mancomunadament la factura energètica
Transformar el cost del residu en una font d’ingrés
…Demandes de les empreses a nivell de territori
© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016
El futur dels polígons industrials
…El pas del temps: Gap creixent entre necessitats empresarials i serveis municipals
© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016
Necessitats de les empreses Competències municipals
Tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques i control d’aliments i begudes. En els municipis amb una població superior als 5.000 habitants, a més: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus. En els municipis amb una població superior als 20.000 habitants, a més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d’incendis, instal·lacions esportives d’ús públic i escorxador. En els municipis amb una població superior als 50.000 habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi ambient.
Proximitat a primeres matèries, mercats de demanda i nodes de transport Xarxa de transport de mercaderies
Servei públic de transport de persones, Mercat de treball abundant i de qualitat Accessibilitat i Aparcament
Serveis de qualitat de subministrament d’aigua, gas, electricitat i banda ampla Neteja i Seguretat
Serveis a les empreses i a les persones Senyalització i imatge dels polígons
…
El futur dels polígons industrials
…Components de la cadena de valor de la transformació urbanística
© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016
POUM PDU …
Planejament derivat
Projecte urbanització
i reparcelació Urbanització Edificació
Comercialització
Explotació Manteniment
Planejament urbanístic Costos Costos Gestió
Flexib
ilitat
i ad
aptab
ilitat
dels
usos
Cess
ions o
bliga
tòries
de
sòl p
úblic
Rend
imen
t del
sòl p
rivat
Temp
s req
uerit
per a
la
trami
tació
…
Quali
tat ur
banit
zació
Et
apes
d’ur
banit
zació
Cà
rrega
repe
rcutid
a …
Quali
tat co
nstru
cció
Càrre
ga re
percu
tida
…
Soste
nibilit
at fin
ance
ra
Admi
nistra
ció
resp
onsa
ble m
anten
imen
t
Lider
atge
Empo
werm
ent
Gove
rnan
ça de
ls àm
bits
VSB VSU VSE
El futur dels polígons industrials
…Bases per a la gestió dels reptes dels teixits industrials consolidats
© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016
El sòl industrial de Mollet, a banda dels buits que ha creat la desaparició de grans empreses, està consolidat en bona part i en aquest darrer entorn, la gestió que es proposa va referida a
teixits ja consolidats.
El principal actor en un sistema industrial consolidat i en
funcionament ha de ser l’usuari (l’empresa). Diem usuari/empresa i no propietari del sòl/edificació. Les necessitats de les empreses han de constituir el nord de qualsevol programa de gestió dels teixits industrials consolidats.
L’administració pública ha d’establir les regles de joc dels nous àmbits de revitalització, assignant la iniciativa de les propostes a les empreses, coparticipant en la seva execució i reservant-se la funció de control i supervisió del pla.
El futur dels polígons industrials
…Principis a tenir en compte per gestionar els teixits industrials consolidats
© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016
El futur dels polígons industrials
Impulsar la competitivitat a l’escala dels sistemes industrials s’ha de considerar una necessitat d’interès públic.
L’administració local té la seva carta de prestació de serveis públics en els polígons del seu territori. Això vol dir que hi ha dos trams de reptes en el que el públic i el privat assumeixen un protagonisme diferenciat: L’Administració local ha d’assumir en solitari la càrrega de manteniment ordinari i prestar els serveis bàsics d’acord amb la legislació vigent. Més enl là del marc de les obl igacions bàsiques que corresponen a l ’Adminis t rac ió, e l f inançament del Pla d’Actuació que va més enllà del manteniment ordinari i dels serveis bàsics (atracció d’inversió, comercialització del polígon, fomentar l’intercanvi amb empreses de proximitat, formació dels treballadors, etc.), s’ha de finançar amb càrrec a les empreses/propietaris de l’àmbit.
Les empreses no entenen de límits administratius de polígons i han de visualitzar els reptes i les apostes a l’escala real del seu territori i dels seus problemes, ja que és l’única manera com podran millorar la seva competitivitat en un mercat global i canviant.
Cal diferenciar l’escala de determinats reptes urbanístics (transport públic, accessibilitat, aparcament, serveis a les persones i a les empreses,...) de l’escala a la que les empreses són capaces de sumar esforços per fer front a reptes comuns. Cal fer aflorar l’escala a la que les empreses se sentin identificades.
Si les empreses assumeixen el finançament d’un pla, cal que tinguin un retorn en forma de millora de la competitivitat del seu territori. Cal categoritzar els sistemes i polígons industrials amb un segell de qualitat oficial.
La revitalització dels sistemes industrials de l’AMB no es pot abordar de cop: Cal prioritzar i premiar aquells àmbits que comptin amb un pla d’actuació impulsat pels empresaris de la zona. Les iniciatives, l’assumpció de riscos s’han de premiar i s’ha de fomentar que tinguin retorn. Prioritzar l’assignació dels recursos públics (directes o indirectes) equival a fomentar l’atractiu de l’instrument legal que s’implementi i fomentar la competència entre territoris.
…Altres condicions necessàries per a la gestió
© Agustí Jover – Miquel Morell (PROMO Assessors Consultors SAP) | Juny 2016
1
2
El futur dels polígons industrials