COTXE CREMAT AL BOSC EL PIRÒMAN ENS EXPLICA COM VA ANAR Un reportatge d’en Miquel Bohigas
EL COTXE CREMAT 2
VAIG SER JO!No us podeu pas imaginar
amb quina il·lusió vaig
encendre el misto que va
cremar el cotxe primer els
seients després el capó i es
van trencar els vidres quan
es van trencar no m’ho
podia creure llavors va
esclatar el dipòsit hi havia
poca gasolina i l’explosió
no va afectar el bosc en
pocs minuts el cotxe havia
quedat reduït a un munt de
ferralla cendres i com un
fang negrós a terra les
portes i la resta de
carroceria va quedar
dempeus de les rodes però
ni rastre tota la goma es va
fondre i quin fum mare
meva sort que en ser de nit
i al mig del bosc no es
devia veure tant després
vaig fugir pitant els altres ja
feia estona que eren fora no
s’havien volgut quedar
estàs boig tio em van dir i
van anar a continuar la
gresca del futbol a mi el
futbol no em diu res però
aixó de cremar un cotxe
robat em va realitzar és clar
que jo sóc un piròman i els
piròmans ja se sap que ens
agrada fer foc i veure com
ho va consumint tot ara ja
no en queda res al bosc
només les restes de les
gomes cremades i de la
pintura del cotxe que vaig
cremar perquè alguna cosa
havia de fer no us sembla
EL COTXE CREMAT 3
EL COTXE CREMAT
L’ENDEMÀ AL MATÍDesprésd’una nit molt agitada, les
restes del cotxe descansen al bosc,
esperant la grua que se l’endugui a
la deixalleria.
Mentre l’autor de les fotografies
enllesteix el reportatge, el piròman
ha passat diissimuladament vora el
lloc per contemplar per darrera
vegada la seva malifeta.
EN AQUEST SEIENT...... hi va seure un conductor una vegada per anar a buscar la seva xicota i portar-la a una festa. La noia era la més bonica del ball
AQUESTA RODA...... ara inservible, qui sap quante voltes va haver de fer abans d’arribar al bosc dels seus últims dies
UN DETALL ...... d’aquest cotxe trist i desvalgut, sense ganes de fer cap més quilòmetre
EL COTXE CREMAT 6
No podia deixar passar per alt tots aquells petits detalls. P e c e s d e l m o t o r, f e r ro s retorçats, la placa del bastidor, pintura socarrimada, allà on hi havia el dipòsit, el que va quedar de l capó, formes abstractes, llums i ombres, retalls d’una realitat passada pel foc a l’entrada d’un bosc d’un poble on sembla que no hi passi mai res. Però hi passa, i tant que hi passa.
EL COTXE CREMAT 7
Mentre molta gent celebrava la victòria d’un equip de futbol, i la derrota d’un altre, uns energúmens van cremar un cotxe. Al mateix temps, a l’India, un pagès es suicidava, víctima de la pressió i de l’opressió d’una multinacional agroalimentària. Uns altres, els que viuen de la crisi, els que l’alimenten, manipuladors de mercats, terroristes financers, especuladors d’alta volada o com colgueu anomenar-los, estudiaven com enfonsar un país i condemnar a la misèria als que hi viuen. Els fanàtics religiosos, és clar, continuavem matant amb fervor intransigent i els fabricants d’armes, vull dir els traficants d’armes, seguien fregant-se les mans. Però aquí, un equip de futbol havia vençut i calia celebrar-ho. Per això, uns energúmens van cremar un cotxe. Normal!