-
� El Cala Millor 7 participa a les jornades“Els estudis i la
premsa local al segle XXI”organitzades per l´Institut d´Estudis
Baleàrics
Núm
. 290
- 1
7 d’
octu
bre
2009
. 2 e
uros
.
� Entrevistama Conxi Penya“Crec que l'oposició del PP id’en
Jaume Servera és unaoposició per a la galeria.”
Galeria Serverina 15
Maria Migliaccioentrevista
Eduard Servera
“Quan es vapresentar elpressupost2009 jo nopodia aprovaruna
despesade 18 milionsd'euros, peròpel bé del Pactevaig demanarque es
fessinuns pressupostsde 2010 quedisminuïssinaquesta despesa”
-
3
Al tancament d’aquesta edició s’ha duit a terme un darrer
plenari, el del proppassatdia 15, on un dels punts del dia fou la
proposta de prendre’n consideració la memòria pera la creació d’un
ens mixt per a la gestió del turisme. En el pròxim CM7 núm. 291,
quesortirà a primers de mes, informarem els nostres lectors de tot
plegat.
Només podem dir que la idea d’un ens mixt format per les
administracions de SantLlorenç i Son Servera per dur conjuntament
la gestió del turisme és un projecte que jas’havia pensant en
algunes altres legislatures, però que fins a dia d’avui no s’ha
duit aterme. Tal vegada l’ambició d’aquest projecte resideix en
l’enteniment, la bona voluntat ila feina per part de les dues
regidories que comparteixen la zona turística de Cala
Millor.L’altra cara de la moneda seran les despeses que puguin
significar per a un ajuntamento l’altre, a més que avui per avui hi
ha dos “Cala Millors”. I bé ho saben tots el veïnats icomerciants
de Cala Millor: les diferències quant a neteja, manteniment de
serveis, segu-retat ciutadana i la “política” de cada ajuntament
amb la venda ambulant. Per no xerrarde les diferents normatives de
cada municipi que hauran de convergir per cercar una una-nimitat de
drets i deures arran de tot el territori turístic. Però bé, ens
falta saber fil perranda la idea d’aquesta creació d’un ens mixt
per a la gestió del turisme dels municipisde Sant Llorenç i Son
Servera.
Tot s’ha de dir que les noves idees que impliquin gestió, feina,
enteniment i unificacióde criteris entre diferents administracions
no estan de demés en aquests temps de “malabarraca” econòmica.
Tal vegada la taula de salvació de la malmenada, corrupte i
despolititzada política delsdarrers anys arreu de les nostres illes
i a la resta de l’Estat espanyol siguin els governsmunicipals. Ja
que políticament és més net i curt el camí de la política municipal
a l’horade realitzar noves polítiques, més socials, més efectives,
per exemple, en qüestió de terri-tori, competència i “duros”, són
molt més bones de dur a termini. Fins i tot hi ha projec-tes
vertaderament ambiciosos, en el sentit revolucionari de la paraula,
d’emprar l’einademocràtica i legítima de poder dels governs
municipals per dur a termini projectes enàmbit estatal, que ara per
ara a les supraadministracions de Madrid i Ciutat són més
quedifícils, impossibles d’ésser escoltades només per ésser
estudiades, i és que el “corsé” dela política arreu de l’Estat
espanyol i del nostre territori cap al Govern central encara
estàmassa fermat i ben fermat. L’equiparació entre Balears i
Canàries encara és una rondallai per molt que intercanviïn pins,
pasquins, banderoles i carnet de partit…, aquí a Mallorcaencara som
el tercer plat de tots aquells que per molt que prediquin bones
intencionsencara pensen que la realitat i les necessitats de les
illes són un plat fred a repartir entreBalears i Canàries; això sí,
sempre que nosaltres diguem amén a la tallada que ens cai-gui del
plat de les polítiques centralistes que beneficien les
Canàries.
Tot arriba però també és vera que tot s’acaba. Però en política
i amb la idiosincràsiamallorquina del nostre caràcter dòcil i del
“tanmateix”, tot sempre pareix que roda “d’a-quella manera”, que
parteix, però no sabrem fins on arribarà i com acabarà. Així
doncs...com la vida mateixa.
Ja ho diuen les dites d’aquest mes que ens toca: “A l’octubre,
fuig de l’ombra i cercael sol”, i “Per sant Narcís, cada mosca en
val sis”. �
Manuel Ismael Serrano Servera, director del CM7
[email protected]
� Un altre hivern de comptar clovellesi guardar bessonsEls
textos d’aquesta
revista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten
el seu estillingüístic.
Turismo 2007, s.l.Dep. Legal: PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99
15 28609 48 65 0907550 Son
[email protected]
Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua
pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels
seus col·laboradors ni de la publicitat.
Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte,
personals de cada columnista i publicista.
Editorial
CONSELL
No arraconeu desitjos: escampau-los, que tanmateix la mort també
enterra davall dos pams de pena les virtuts.
Damià Pons i Pons poeta mallorquí (Campanet 1950)
-
Actualitat
� Aprovats el pressupostos municipals del 2009 amb elsvots a
favor de tot l'equip de govern, (PSOE, Independents, EV i UM)
4
Cuina MediterraneaPeix Fresc
Sa nostra especialitat és el client
Tancam els dimarts
C/ Parres, 1 · Tel. 971 81 74 31 ·Son Servera
Restaurant
L'Ajuntament de Son Servera aprovar el propassat dia 6d´octubre
en un ple extraordinari, els pressupostos municipalsde l'exercici
2009 per un import total de 18.697.475 euros, elque suposa un
augment del 11% respecte al pressupost de l´anypassat.
Pep Alvarez, regidor de comptes, exposar de forma decidida
ienergica la memòria del pressupost, segons paraules del regidordel
Independents “"La conjuntura econòmica actual caracteritzada peruna
crisi econòmica sense precedents en aquest segle, ni en bona
partdel segle passat, ha derivat en un descens rellevant dels
ingressos ala hisenda d'aquest ajuntament. Per aquest motiu, la
voluntat políti-ca d'aquest equip de govern és l'estalvi, el
manteniment de les inver-sions i la protecció social”.
Pel que fa a l'estalvi. Una de les mesures adoptades pel
governde centre esquerra per aconseguir l´objectiu radica en la
creació d'unaComissió, presidida per la Regidoria d'Hisenda, que
autoritzarà les pro-postes de despesa superiors a 1.000 euros,
establint així un punt decontrol previ a la fase d'autorització per
a qualsevol dels programesassignats a les diferents regidories.
Pel que fa al manteniment, . L´objectiu pel govern de pacte
ésmantenir i gestionar les inversions portades a terme. ( carril
bici, lareforma de l'Avinguda de la Constitució, la plaça Mallorca,
el bus urbà,la dotació de la Comissaria de Policia, les inversions
informàtiques demodernització, o l'inici de les obres de la piscina
coberta). Per a aixòl´ajuntament de Son Servera ha concertat un nou
crèdit de 1.333.828
euros a pagar en 3 anys per pagar les despeses previstesPel que
fa a Protecció Social, degut ala dràstica davallada que ha
sofert els importants sectors economics de la construcció i el
turismeal nostre municipi en els darrer any i mig els serveis
social de l ´ajun-tament serverí ha patit un enorme increment en
les peticions d´ajuda,es tracta d´un important nombre d´individus i
famílies en una autèncit-ca situació de deseperació economica donat
aquesta realitat cal des-tacar dels pressupostos del 2009
l'increment d'un 800% de la parti-da de "Ajuts a famílies en
situació d'urgència" respecte l'any passat,passant d'una dotació de
5.000 euros a una nova de 40.000 euros.
La partida destinada a Turisme, presentant un augment de321.695
euros, entre d´altres, per la dotació que s'ha fet del carril bicii
causa de la constitució d'un ens públic-privat que regirà les
gransdirectrius que afectaran el turisme de Son Servera, conformat
perl'Associació Hotelera i els ajuntaments de Sant Llorenç i Son
Servera.
"Aquesta és una fórmula totalment innovadora i pionera a
l'Estatespanyol, i posa de manifest la gran envergadura que es dóna
aaquest sector dins d'aquesta administració municipal. L'Ajuntament
haimpulsat la inspecció cadastral i de taxes entre la
Conselleriad'Economia i Hisenda i l'Ajuntament serveri, fent que el
consistoricompti probablement, amb els padrons més depurats, més
actualit-zats i més propers a la realitat que s'han tengut mai en
aquesta admi-nistració. Ara es treballa amb una base de dades
única, on es trobenvinculats tots els fets tributaris de l'individu
mitjançant una única refe-rència . � Redacció CM7
-
Actualitat
5
� Declaracions delregidor de comptesPep Álvarez a CM7
� “Sous” vs. “Factures”
RESTAURANTE GRILL Dirección: Petra R. M.
BINICANELLAUn ambiente diferente! Pruebelo!
ESPECIALIZADOS EN ARROCES • CARNES AL GRILL
HORARIO:De 1200 a 1500
De 1800 a 2300
MARTES CERRADO
Tel. RESERVES 971 567 270Ctra. Son Servera - Capdepera
Dirección: Petra R.M.
El plenari per els pressupostos del 2009 fou un mirall per
compro-bar l ´estat actual de les nostres forces politiques,
finalment na Conxivotar a favor. I el pacte exerci com a tal i no
hi hague sorpreses. El regi-dor de comptes exposar la memoria per
els pressuposts amb unaintenció didàctica de les fites del govern
per fer front a les dificil situa-ció economica. Les intervencions
per part de l´oposició foren expres-sades pel regidor Jaume Servera
que critica el pressuposts, referint-se a la gestió del 2008 com a
“molt alegre, excesivament optimista”segons el regidor popular la
gestió del 2008 fou “caotica” i recordar alacutal regidor de
comptes que hi ha factures impagades de fa mesd´un any i que quan
el PP governava deixar l´ajuntament en superavit“amb els numeros
que presentau avui ni en 10 anys arreglareu s´eco-nomia de
s´ajuntament”.
Pero el punt feble del “atac” del PP al pressupostos fou
esmentarla pujada dels gastos de personal per aquest 2009 que fou
quan PepAlvarez li recorda que quan ells governaven hi havia
treballadors de l´ajuntament que cobraven 700 euros mensuals.
L´equiparació desous duita a terme per el pacte a principis de
legislatura fou defensa-da energicament per en Pep Alvarez i molt
inteligentment per na Conxique sense pels en la llengua, recriminar
a Servera que no equiparerenel sous dels treballadors pero si que
feren “ajudes socials” ja que quanentra a l´ajuntament, la regidora
d´esquerra es troba com l ´ajuntament,durant el govern popular,
havia pagat factures d´un servei d’spa i uncurs de patró de barca a
alguns treballadors de l´ajuntament. JaumeServera no respondre
l´acusació de la regidora de personal i ben estarsocial, pero si
deixa damunt la taula que en tractar-se d´un govern depacte “hi ha
cuotes a pagar” i per aixó na Conxi votar que si a unspressupost
que a la comissió informativa no es mostrar d´acord.Finalment
n´Álvarez defensa els seu pressuposts ja no amb els “nume-ros” sino
polticament quan recriminar a Servera que si tant be feien
elnumeros perque ells (el PP) no estan governant actualment
l´ajunta-ment de Son Servera. � CM7
Despres del plenari la redacció d´aquesta revista es possar
ambcontacte amb en Damià Ripoll i en Pep Álvarez per demanar-lis
decla-racions, el regidor d´Independents si respongue al nostre
missatgetelefonic i ens donar algunes declaracions sobre el plenari
i els pres-supostos per el 2009. També caldría fer recordar als
nostre lectors quedurant aquets dies de plenaris, pressupostos pel
2009 i a l´hora quedemanerem declracions a n´en Pep, ell es trobava
de vacances, cosaque sempre es d´agraïr com a premsa i com a
ciutadans que un poli-tic inclus en vacances estigui disponible per
la seva funció i per aten-dre als mitjans.
Segons el regidor de comptes en declaracions a CM7 despres
del´apobació dels pressuposst ens xerrar de la “patata calenta” de
lagestió de l´anterior govern, li demanarem per l´insistencia del
PP ambel tema de les dedicacions excluives, del que destacam les
següentsdeclaracions“no entenc perque a sa legislatura passada en
una epocade bonança economica varen adquiri un deute de 2 milions
d´euros, jaque aquest credit que no caldria haver-ho fet perque les
contes esta-ven totalment sanetjades i ara l´hem de pagar, i si no
fos aixi nohaguesim tengunt que haver duit endavant el credit de
refinençamentde 5 milions d´euros, del que hem de pagar 470.000
euros a l´any.Aixó per a nosaltres es una gran carrega.
“ A l´hora de fer un pressupost es salaris es veuen com un
costpero aquest poble ha tingut que pagar un cost molt mes elevat
arrande les poltiques duites a terme per el passat govern com es el
cas deles infraccions al Port Verd, de fer un teatre i un centre
jove desprovistde lo mes basic per poder dur a terme les activitats
previstes peraquets llocs, i pagar integrament amb el doblers
municipals un campde futbol”.
“Responguet una mica al desacord del PP amb els sous de
lesnostres dedicacions exclusives vull remarcar que una bona gestió
quees el cas de la nostra feina pot fer estalviar doblers, puc dir
que lameva gestió fa estalviar doblers al nostre ajuntament. Vaig
dur a termeuna negociació amb telefonica per abaratar els costs que
significavaper aquest ajuntament la factura de telefons movil.
Finalment despresde les negociacións aconseguirem abaratar un 50%
el cost del tele-fons movils. Si abans pagaven 5.000 euros de
telefon al mes, ara hempassat a pagar una factura de 2.500 euros
mensulas. Nomes amb elque s´estelvia de telefon despres de la meva
negociació amb Movistarja s´em paga el meu sou de la dedicació
exclusiva”. �
Redacció CM7
-
Actualitat
� Es crearà una Comissió de Seguiment d'execució de lesobres del
carril bici de l'avinguda Joan Servera Camps
6
Un ple extraordinari rebutja una mociódel PP en què es demana la
supressiód'un tram de carril bici des del carrerAmetler fins a la
plaça Eureka.
El proppassat dia 9 d’octubre se celebrara l’Ajuntament serverí
un ple extraordinari apetició del Partit Popular. La moció
presenta-da per l'oposició demanava la suspensió tem-poral de
l'execució del carril bici de l'avingu-da Joan Servera Camps, en
concret del tramdes del carrer Ametler fins a la plaça Eurekade
Cala Millor. Dita moció no ha prosperat,amb el rebuig dels regidors
(PSOE,Independents, EV i UM) de l'Equip de Govern.
Segons la moció del PP, "entre els comer-ciants s'ha creat un
debat sobre les possiblesmolèsties que s'han pogut ocasionar
entreaquest col·lectiu i els veïnats per l'eliminaciód'aparcaments
i per la davallada de treball enels negocis de la zona, cosa que
afecta nega-tivament el mercat laboral".
Arran d’aquesta preocupació dels popu-lars, en diferents
intervencions del regidor deMobilitat, Javi Móra, i del batle,
AntoniServera, informaren que l'Ajuntament, enprevisió del
començament de les obres delcarril bici a l’avinguda Joan Servera
Camps,va ubicar un aparcament dotat amb 150 pla-ces a la zona de
Davant s'Hort per solucionarla problemàtica d'aparcament.
Per altra banda, Jaume Servera proposàque fins a l’avinguda Joan
Servera Camps jaera suficient el carril bici i es mostrà en
des-acord amb el fet que les obres comencin dia19 d’octubre, tot
tenint en compte que estracta d’un carrer turístic.
Barrientos, que demanà la paraula, res-pongué així a Servera:
“En 30 anys no s’hainvertit ni una pesseta en aquesta vinguda
tanturística que és l’entrada de Cala Millor, iconec molts de
veïnats i comerciants queestan contents amb la reforma.”
L’edil del Partit Popular, Jaume Servera,
recriminà el regidor de Mobilitat per no tenir“un estudi seriós
i amb criteris tècnics sobreaquest projecte”. Móra li respongué que
jacompta amb un estudi realitzat per ell mateixi pel cap de la
Policia Local de Cala Millor.
El batle, Antoni Servera, demanà “con-fiança” als afectats per
poder “arribar a veureel projecte finalitzat”, i volgué deixar
clara la“bona voluntat” de l’Equip de Govern amb l’ú-nica intenció
de millorar “una zona molt des-millorada”.
El batle també explicà la reunió duita aterme amb els
comerciants implicats, repre-sentants del PP. I començà la seva
interven-ció dient que “el grans canvis sempre impli-quen
molèsties”, recordant anteriors casoscom el carrer Binicanella on
al principi hihagué discrepàncies i a dia d’avui aquellsmateixos
comerciants que s’hi oposaven aran’estan satisfets. I que arran
d’aquestes
queixes d’alguns veïnats, exposades pel gruppopular i escoltades
a la reunió ja esmentada,l’Equip de Govern ha proposat la
creaciód'una Comissió de Seguiment d'execució deles obres, que com
recordaren estan integra-des en el Plan E, i també anunciaren que
esreiniciaran el proper 19 d'octubre.
La Comissió es reunirà una vegada persetmana i suposarà una
continuació de lesreunions ja mantingudes entre el batle i
elsveïnats i comerciants de la zona. SegonsServera, “Aquesta
Comissió farà que lesobres s'executin de la millor manera possiblei
per afectar el menys possible els comer-ciants i veïnats de la
zona.”
Aquesta Comissió estarà formada pelsgrups polítics, veïnats,
comerciants, tècnics il'empresa d'execució, amb la qual es
consen-suaran l'execució dels treballs. �
Redacció CM7
-
Actualitat
7
� Capdavallada
Tal vegada el més significatiu d’aquest ple extraordinari a
peticiódel Partit Popular fou l’absència dels veïnats i comerciants
de l’avin-guda Joan Servera Camps a la sala. Una de les
interpretacions d’a-questa absència podria ser que la reunió que
mantingueren amb elbatle Servera fou satisfactòria per als
assistents, o bé que no és tantl’aldarull aixecat per a la gran
majoria dels afectats.
L’edil del PP, Jaume Servera, no desaprofita el plens i de les
sevesintervencions es desprèn un interès per al manco voler fer
oposicióamb l’ús de la paraula i l’intercanvi d’idees, sempre
tenint en compteel seu estil de posar en dubte totes les actuacions
i intervencions delpolítics del pacte, que al cap i la fi és la
feina d’una oposició que pareixcomençar a moure abelles; això sí,
tímidament i sense trobar la feridaper gratar dels seus adversaris
polítics. D’aquest tema (carril bici)
millor, de moment, no esmentar ningú que no siguin els polítics
impli-cats, no sigui cosa que amb la confusió creada per algú o
alguns surtiel tir per la culata i en lloc de xerrar de política i
projectes toquem his-tòries polítiques de dins els partits i no de
dins els governs.
Tan sols ens queda dir des d’aquesta redacció que bé ens val
mésa nosaltres (la ciutadania) saber cuidar d’allò que és nostre
que nonomés queixar-nos i donar culpes externes, i amb aquestes
fotosvolem fer palès el trist i mal ús que fan alguns vianants del
carril bici.Una altra cosa seria assenyalar els responsables de la
neteja, peròsiguem francs i facem autocrítica de la nostra falta de
civisme, perquètractant-se d’un lloc on cada 5 o 10 minuts hi
passen vianants bod’entendre és que gran culpa és de la falta
d’educació ambiental i cívi-ca d’alguns usuaris. � CM7
Conozca las nuevas instalaciones del Hotel Mariant Parkcon la
mejor relación precio-calidad. Les ofrecemos las mejorescondiciones
y servicio para que pueda celebrar la Comunión desus hijos, su
Boda, Comidas de empresa, reuniones familiares,
comidas fin de temporada o cualquier otro acontecimiento
EN TIEMPOS DE CRISIS, IMAGINACIÓN. HOTEL MARIANT PARK. LA MEJOR
RELACIÓN PRECIO-CALIDAD !!
Avda. Ses Savines, s/n - S’ILLOT / SA COMA • Tel. 971 81 09
20
-
Actualitat
Carta al director
8
El dia 08/08/09 es va cele-brar la primera edició
del’“Electronic Festival 09 CalaBona Open-air”. L’Ajuntamentde Son
Servera en fou totalcoordinador i organitzador, ambla col·laboració
de dos grupscol·lectius de la zona. Al capda-vant,
“Llevantbeatcol·lectiu”, ungrup compost per gent total-ment
vinculada al coneixementde l’avantguarda electrònicamusical i que
ens hem presen-tat enguany, amb un èxit rotunda les Festes de Sant
Joan 09amb la 1a Mostra de Música iCultura Electrònica, un cicle
queva durar 3 dies amb la interacti-vitat total del públic; el
quart diaes va celebrar una festa declausura en commemoració a
la
música i a tot el que per anosaltres representa.
Dit això, el festival es desenvo-lupà amb normalitat, tal com
esta-va previst. L’horari d’obertura vacomençar a les 13.30 h
aproxima-dament, amb música d’ambient, ies varen tancar les portes
pocabans de les 06.00 h del diumen-ge.
Es va celebrar a la finca muni-cipal de Ses Barracasses, que
estroba al nucli urbà de Cala Bona,allunyat dels nuclis turístics.
Però,de fet, molts clients d’hotels de lazona ens demanaren
informaciódels artistes, horaris i sobretot ensinformaren que
estaven encantatsamb un concert d’aquestes carac-terístiques.
És molt fàcil entendre-ho, tot
si un vol. El dia 25 es va celebrar ala platja el concert de
grups derock, i no hi va haver cap queixa niningú s’hi va ficar.
“Què passa, l’o-posició té ganes de gresca?” És elque pensàrem.
Això és bo perquè al turista liva agradar, varen donar
l’enhora-bona al regidor de Festes, PepÀlvarez Suau, pel cartell
d’artistes iper la iniciativa. Per altra banda, elregidor, Pep
Àlvarez, hi va ésserdes de les 11.00 del matí fins queel sol
s’amagava, quan el batlevenia per fer-hi el torn institucio-nal.
Per això hem de ser clars: pertot el que varen fer el regidor i
elbatle, conjuntament amb elscol·laboradors auxiliars, tot va
anarcom estava previst, amb normalitati les coses ben fetes.
No s’ha d’acusar ni assenyalaramb el dit a ningú, perquè
elsdarrers anys de govern PP va serun caos. No em vull estendre
més,
que analitzin ells mateixos. A saMarjal i a la finca de
SesBarracasses ens veurem l’any queve, si Déu vol. Tot va ser
acordat enels contractes pertinents i la llicèn-cia de permís
d’aquesta activitatva ser estructurada i feta amb elllibre de lleis
a la mà.
Amb això està llest el nostrecomunicat en contra de les
menti-des que digueren gent de l’oposi-ció del poble de Son Servera
en elcomunicat del Diario de Mallorcadel dia 10. Aquell mateix dia,
la bri-gada que teníem contractada per ala neteja féu la feina en 4
hores. Enresum, ‘’hem de ser clars, novolem obstacles sense
sentit’’.
Volem donar les gràcies al’Ajuntament de Son Servera, isobretot
a en Toni com a batle i aen Pep Àlvarez com a regidor deFestes, ja
que sense vosaltres nosom res.
Llevantbeatcol·lectiu
El Departament de Culturade l'Ajuntament de Son Serveraha
impulsat la realització d’unaestructuració d'espais a laBiblioteca
Municipal de CalaMillor per optimitzar l'espai i elsrecursos del
centre. D'aquestamanera, s'ha habilitat un espainou per a l'edat
infantil específici renovat.
L'espai infantil compte desde finals de setembre amb untram de
parquet en lloc de lesrajoles, més fredes, de l'espaianterior, que
serveix també perseparar aquest espai de la zonad'adults. S'han col
locat també
diversos coixins perquè els nenses puguin seure a l'hora de
lessessions dels conta contes o per
realitzar altres activitats. Per a la col.locació de llibres
s'han habilitat diverses prestat-
geries amb rodetes i dos moblesbaixos. D'aquesta manera,
elpúblic infantil de la BibliotecaMunicipal de Cala Millor té a
laseva disposició tot el materialque necessita, que a diferènciade
l'antic, està adaptat a la sevaalçada.
La Biblioteca Municipal deCala Millor compta amb un altreespai
ampli i independent, inau-gurat abans de l'estiu,
d'autoa-prenentatge lingüístic del català(PAL), amb tot un extens
materialde consulta, llibres, material ensuport informàtic i models
deproves i exàmens oficials.
� Nou espai infantil a la Biblioteca Municipal de Cala
Millordesprés d'una reestructuració d'espais
� Hem de ser clars, no volemobstaculs sense sentit
-
Entrevista
9
- En el Ple del passat dia 3 es produí un moment
d’inflexiódurant la teva intervenció, quan demanares comptes a
l’exregi-dor de d’Hisenda de l’anterior govern sobre les factures
de reco-negudes empreses privades pagades pel PP a treballadors
del’Ajuntament. Què tens a dir respecte de tot aquest assumpte?
Iquè tens a dir de la situació dels treballadors de
l’Ajuntamentquan arribares com a responsable de personal?
Quan jo vaig arribar com a regidora de Personal em vaig trobar
quemolts dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament tenien
uns sousridículs que, en alguns casos, es complementaven amb
productivitatsa la carta. Les ajudes assistencials i les ajudes per
a formació s’utilit-zaven malament pagant qualsevol cosa que se
sol·licitàs. Des de pagaruna factura d'un circuit i massatge en un
spa amb l'excusa del mald'esquena d'un treballador, a cursets de
patró de vaixell o un curs dejardineria per a un policia local.
Canviar tot això és molt difícil; nosal-tres hem reestructurat
l'Ajuntament, hem fet un relació de llocs de tre-ball i hem valorat
els llocs i augmentat els sous sense productivitats nicomplements a
la carta. Ara estam negociant el conveni col·lectiu ihem aturat el
pagament de les ajudes socials i per a formació fins queno tenguem
una manera de repartir-ho justament, equitativament iamb un
rendiment per a l'Administració.
- Fins a la celebració del Ple de dia 3 no se sabia cert si
vota-ries a favor o en contra dels Pressuposts de 2009
del’Ajuntament serverí. En el mateix Ple, el regidor de Comptes,
PepÀlvarez, (IND.) xerrà d’un compromís amb la teva Regidoria
perals pressuposts de 2010. Per què no estaves en un principi
d’a-cord amb els pressuposts i finalment votares a favor?
Com ja vaig dir al Ple, hi ha hagut regidories que s'han
exceditmolt en la despesa corrent i això ha fet que haguem
d'aprovar un pres-supost d'uns devuit milions d'euros quan la
situació econòmica no éstan bollant. Això fa que la liquiditat de
l'Ajuntament tengui problemes ique algunes àrees, com ara Serveis
Socials, durant el 2009 haguemtengut molts de problemes per poder
pagar els nostres compromisos,
ja que encara que tenguéssim pressupost no hi havia doblers
líquidsper pagar factures. Quan es va presentar el pressupost 2009
jo nopodia aprovar una despesa de 18 milions d'euros, però pel bé
delPacte vaig demanar que es fessin uns pressuposts de 2010 que
dis-minuïssin aquesta despesa i no empitjoràs la situació econòmica
del'Ajuntament. A més a més, es va exigir la creació de la Comissió
deControl per poder controlar que aquest acord durant 2010
s’acomplei-xi. Atès que tot això es va acceptar per part de la
resta de partits i quesí que hi havia una intenció real per
controlar la despesa durant 2010,vaig creure convenient donar
suport al pacte i per això vaig votar afavor. Vull remarcar que
això no ha estat una decisió meva unilateral,sinó que el grup de
Son Servera d'Els Verds-Esquerra i els dos partits(Els Verds i
Esquerra) han donat suport en tot moment a les mevesposicions.
� Conxi Peña Ferrera(Esquerra-Verds),regidora de Personali Afers
Socials
“Hi ha hagut regidories que s'han exceditmolt en la despesa
corrent i això ha fetque haguem d'aprovar un pressupostd'uns devuit
milions d'euros quan
la situació econòmica no és tan bollant.”
“Crec que l'oposició del PP i d’en JaumeServera és una oposició
per a la galleria.”
-
Entrevista
“Quan es va presentar el pressupost 2009 jo no podia aprovaruna
despesa de 18 milions d'euros, però pel bé del Pacte vaig demanar
quees fessin uns pressuposts de 2010 que disminuïssin aquesta
despesa”
10
- Quina valoració fas de lesdeclaracions de Jaume Servera(PP)
sobre les possibles “quotes”promeses entre els socis degovern per
fer acomplir el pactede centreesquerra?
Crec que l'oposició del PP i d’enJaume Servera és una oposició
pera la galeria. Tots sabem que elspactes signifiquen negociar,
debatrei arribar a acords. Està clar queposar-nos d'acord els 10,
quan per-tanyem a 4 partits diferents, a vega-des és difícil. Això
fa que hi hagid'haver més debat i que a vegadesno ens agradi, a
tots per igual, unacord. Això és un pacte i jo ja hosabia quan ho
vaig signar. Per a miés molt millor així. Crec que el debata l’hora
de prendre una decisió ésmolt important i fa que aquesta ten-gui
més en compte els diferentspunts de vista. Les majories absolu-tes
solen ser “ordeno y mando” i ami m'agrada més el debat. Jo emtrob a
gust en el Pacte; el que estàclar és que una regidora tota solaen
un grup de 10 no sol tenir lainfluència que pot tenir un grup de3 o
5.
- Com es troba l’edil d’esque-rra-verds en el pacte de
centre-esquerra, perquè supòs que dis-crepàncies i diferències
políti-ques n’hi deu haver? Per altrabanda, quines valoracions fas
dela batlia d’en Pep Barrientos i dela fins ara encapçalada
pern’Antoni Servera?
Està clar que m'agradaria tenirmés pes al govern i que el
meugrup fos un grup majoritari, però així i tot joem sent còmoda i
crec que a poc a poc vasortint la nostra feina. Crec que, encara
quesigui més difícil, el nostre paper al govern témés influència en
la població del que tendrí-em des de l'oposició. Ara, almanco,
podemgestionar i treure projectes interessantsendavant. En Pep
Barrientos ha estat un bonbatle. Potser l'únic defecte important
que jo lihe vist ha estat la facilitat a l’hora de gastar odir que
sí a les peticions. Això no ha ajudatmolt a les arques municipals,
encara que elsprojectes hagin estat molt bons per al muni-cipi. En
Toni Servera acaba de començar i téuna situació econòmica més
difícil; ara limanca experiència, però queda molt i crec
que encara no és el moment devalorar.
Què opines de l’aldarull ini-ciat per la decisió de la
Regidoriad’Afers Socials de construir elnou centre de salut al
carrer delsForats, lluny del centre de la vila?
Primer, aquesta no és una deci-sió dels Serveis Socials.
Aquestadecisió la vàrem prendre el 2006per unanimitat quan el batle
era elsr. Damià Ripoll. No hi ha mésterrenys a tot Son Servera que
ten-guin els metres necessaris perconstruir el PAC. No està tan
llunydel poble i ara tenim un bus urbàque et pot dur a qualsevol
punt delterme municipal. Crec que la polè-mica no és tanta i que un
pic queestigui en funcionament la gent queno hi està d'acord
canviarà de parer.No hi ha hagut altra opció que fer elPAC aquí, i
el PAC actual és tercer-mundista, ja és ben hora de tenir-neun en
condicions.
- En els Pressuposts recent-ment aprovats de l’Ajuntamentde Son
Servera per al 2009, unade les regidories que han aug-mentat la
seva partida són la dePersonal i Afers Socials; a méss’augmenta en
un 800% la parti-da destinada a ajuts socials peratendre els temps
difícils de l’e-conomia familiar. Com a regidorade les dues
carteres, què n’opi-nes d’aquesta pujada i quin des-glossament en
faries?
Crec que els nombres es treuenmolt a la lleugera. És vera que
les
ajudes assistencials han augmentat molt el2008 i 2009, i més
augmentaran el 2010.Això es deu a la necessitat dels ciutadans
iciutadanes i als moments de crisi. Està clar,també, que hi ha una
sensibilitat especial d'a-quest govern, i especialment de la
regidora iel seu grup, de donar resposta a situacionsd'urgència.
Estam en una situació econòmicai social que és necessari ajudar les
personesque estan molt a prop de la pobresa si novolem un poble amb
ciutadans i ciutadanesque no tenguin per menjar o on dormir. En
elcas del personal, feia uns 15 anys que notenien una pujada digna
i treballadores i tre-balladors amb la mateixa categoria
cobravensegons el que el polític de torn volgués. Això
“Crec que, encara que siguimés difícil, el nostre paper algovern
té més influència enla població del que tendríem
des de l'oposició.Ara, almanco, podem
gestionar i treure projectesinteressants endavant.”
-
Entrevista
11
“Quan vaig arribar com a regidora de Personal em vaig trobar
quemolts dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament tenien
uns sous ridículs que,
en alguns casos, es complementaven amb productivitats a la
carta.”
havia de canviar. Ara tots cobren amb criterisobjectius i
igualitaris. Hem ampliat personalperquè sempre he pensat que surt
més ren-dible el personal propi que haver de contrac-tar empreses
privades. L'estalvi en la con-tractació d'empreses privades era el
que enshavia de permetre l'augment de personal.
- Ens podries xerrar un poc del Pla d’i-gualtat de la dona duit
a terme pel Consellde Mallorca, ja que sembla que SonServera és
municipi pioner d’aquesta ini-ciativa?
El Pla d'igualtat del Consell està pràctica-ment redactat. Son
Servera va ser un dels 5municipis pilots a l’hora de redactar el
seu Plad'igualtat municipal. Ja tenim format unComitè d'Igualtat
entre els polítics i els treba-lladors i treballadores de
l'Ajuntament, i s'es-tà fent feina per aprovar la diagnosi i
comen-çar a treballar en les línees de treball priorità-ries envers
la igualtat que aquest Comitè con-sideri més urgents. En breu
podrem presen-tar aquest document i explicar quines seran
les prioritats. Estic molt contenta d'aquestatasca, ja que estam
aconseguint que personalde l'Ajuntament s'impliqui en les qüestions
degènere i posant els fonaments perquè SonServera sigui un poble
pioner en polítiquesd'igualtat de gènere
- Com es troba a dia d’avui el “CasPort Verd” i què en trobares
ara que ja hapassat un temps?
La meva opinió és que, tal com vàremagafar el Port Verd des del
nou govern i quanja hi havia construccions fetes i
llicènciesatorgades, crec que hem aconseguit modifi-car una part
del port verd perquè l’altra partja es construïa amb llicències
atorgades ivàrem aconseguir aturar-ho. Per tant, s’hanaturat les
obres perquè no s’hi pugui cons-truir tant, però, llastimosament,
aquesta zonano ha pogut tornar al seu estat inicial.
Els veïnats estan decebuts amb lasituació perquè han vist que el
canvi degovern no els ha retornat l’estat inicial de
la urbanització.Nosaltres, ja com a Ajuntament de Son
Servera, no haguéssim pogut dur endavantdecisions com ara
demolir construccions,indemnitzar constructores amb preus
milio-naris... Jo entenc que els veïnats es trobindecebuts, però no
es podia abocarl’Ajuntament de Son Servera en una gran
crisieconòmica, a més que econòmicament resul-taria impossible per
al nostre consistori.Desgraciadament per al Port Verd, amb les
lli-cències atorgades pel PP i les construc-cions a mig acabar, ja
era massa tard per tro-bar-hi una solució per retornar-lo al seu
estatinicial, i per a aquest govern també ja foumassa tard i massa
difícil tant econòmica-ment com tècnicament.
- Et tornaràs a presentar a les pròxi-mes eleccions?
Això encara no se sap. Falten 2 anys ifalta molt de temps perquè
la meva assem-blea comenci a tractar aquests temes. Es faràel que
pertoqui pel bé de l'agrupació. �
-
Actualitat
� Relació detallada de l’oferta de cursos per 2009-2010
12
VENC PIS A MANACORCA N’ABELLANET
3 habitacions, 2 banys, A/C, calefacció,
pàrking, acabats de primera, vistes espaioses,
piscina i zona de jocs comunitària.
Tel. mòbil: 610 062 830
200.000 €
Cenas de empresa, fin de temporada Consultenuestrosprecios
anticrisis
ÀREA ACADÈMICAConselleria d' Educació i
Cultura.LECTOESCRIPTURA I OPERACIONS MATE-MÀTIQUES
BÀSIQUESACOLLIDACASTELLÀ BÀSIC
ÀREA D'INFORMÀTICA I ADMINISTRACIÓINFORMÀTICA D'USUARI.
INICIACIOINFORMÀTICA D'USUARIINFORMÀTICA BÀSICAINICIACIÓ A
L'OFIMÀTICAMECANOGRAFIA
FORMACIÓ PER A HOSTELERIACURS D'APRENENTATGE PROFESSIONAL
INICIAL (CAPI). Auxiliar de restauració. Taller professional amb
contractacióRECEPCIONISTA HOTELRECEPCIONISTA D'HOTEL II.
ÀREA D'IDIOMES ANGLÈS Nivell I IntensiuANGLÈS Nivell II
IntensiuANGLÈS Elemental (capvespres)ALEMANY Elemental
IntensiuALEMANY Elemental (capvespres)
CASTELLÀ per a no castellanoparlants Nivell ICASTELLÀ per a no
castellanoparlants Nivell II
CURSOS DE CATALÀNIVELL A 1 (INICIACIÓ)NIVELL A 1
(INICIACIÓ)NIVELL A 2NIVELL B (Preparació exàmens oficials de
laConselleria)NIVELL C (Preparació exàmens oficials de
laConselleria)
TALLERS D’OCI I TEMPS LLIUREPINTURA APINTURA BPINTURA CPINTURA
MODERNA APINTURA MODERNA BRanda i Brodat: PUNT MALLORQUÍ,
CREUETA,RANDA. CALA MILLOR ARanda i Brodat: PUNT MALLORQUÍ,
CREUETA,RANDA. CALA MILLOR BRanda i Brodat: PUNT MALLORQUÍ,
CREUETA,RANDA. SON SERVERA ARanda i Brodat: PUNT MALLORQUÍ,
CREUETA,RANDA. SON SERVERA B
COSTURAPINTURA DAMUNT TELA I DECORACIÓ DECERÀMICA i DECORACIÓ
DE FIGURES DELBETLEMFANGCORDAT DE CADIRESTÈCNIQUES GRÀFICO
PLÀSTIQUES (experimentació amb diferents materials gràfics)
MANUALITATS: MACRAMÉ, PINTURA DAMUNT VIDRE, ETCTALLER DE FIL A
CALA MILLORENOLOGIA INICIACIOENOLOGIA: TALLER DE TASTBALL DE SALÓ
INICIACIOBALL DE SALÓ AVANÇATTANGOIOGA . Curs en
preparacioPILATES APILATES BPILATES C. Curs en preparacioCUINA
VEGETARIANA ICUINA VEGETARIANA II5 ITINERARIS PER MALLORCA - CURS
D'INTRODUCCIÓ AL PATRIMONI I5 ITINERARIS CULTURALS
-
13
Publicitat
• ESCOLA D'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES- ÀREA ACADÈMICA- ÀREA
D'INFORMÀTICA I ADMINISTRACIÓ- ÀREA D'IDIOMES- CURSOS DE CATALÀ-
TALLERS D'OCI I TEMPS LLIURE- FORMACIÓ PER A HOTELERIA- UNIVERSITAT
OBERTA PER A MAJORS
• UN ESPAI PER CRÉIXER. PROGRAMA 0-3 ANYS:ACCIÓ FORMATIVA PER A
FAMÍLIES
• OFERTA EDUCATIVA PER A LES ESCOLES• ACTIVITATS EDUCATIVES
D'ESTIU
ESCOLA D'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTESINFORMACIÓ I MATRÍCULA CURS
2009-2010
TERMINI: de dia 15 a a dia 23 d'octubre de 2009HORARI: matins:
de 9 a 14 hores a les Escoles Velles
capvespres: dilluns i dimecres de 17 a 19 horesa l'edifici de la
policia local de Cala Millor.
INFORMACIÓ: Escola d'Educació de Persones Adultes (Escoles
Velles).C/Sant Antoni, 23 - 07550 Son Servera.Telèfons 971567951,
971817498.E-mail: [email protected]
INFORMACIÓ GENERAL• La matrícula quedarà formalitzada quan
s'hagi efectuat el pagament.• Una vegada efectuat el pagament, s'ha
de retornar el rebut a les
Escoles Velles abans de dia 30 d'octubre de 2009.• Quan el curs
hagi començat no es podrà fer devolució de la quota,
tot i d'acord amb l'ordenança municipal.• Per assistir a
l'escola és imprescindible ser major de 16 anys.• Per raons
d'organització les dates i els horaris poden canviar.• Si a un curs
no hi ha suficients alumnes matriculats, o bé s'anul·larà
o bé es reduiran les hores.• Les despeses de material dels
cursos són a càrrec de l'alumne.• Per matricular-vos necessitau el
DNI o un document acreditatiu.
Serveis EducatiusMunicipals
Oferta del curs 2009-2010
-
Actualitat
14
Son Servera - Tel: 971 56 71 06
Després de la ponència “Els estudis locals a Palma”, a càrrec
delDr. Antoni Marimon Riutort, professor d’història contemporània
de laUIB, la investigadora Lourdes Melis féu la presentació dels
estudismonogràfics de premsa local, i els representants de la
premsa local dePorreres, Montuïri, Sóller, Sant Joan i Son Servera
foren els convidatsper exposar la seva ponència, i en Sebastià
Sansó exposà un estudirealitzat conjuntament amb n’Antoni Tugores
sobre revistes i publica-cions a Manacor.
Manel Serrano Servera, representant del Cala Millor 7, féu
unseguiment des del naixement, el principis, els entrebancs i la
raó d’és-ser com a principal fonament per al futur d’una publicació
que en 20anys d’existència mai no ha deixat de sortir al
carrer.
Aquests foren alguns fragments de l’exposició feta per Manel
Serrano sobre “El Cala Millor 7 a Son Servera”: “La nostra
finalitat ésfer camí amb el que creim que és la vida d’un poble. I
gratar suaumentpersones i col·lectius per donar-los llustre i
fer-los de torxa per desco-brir als nostres lectors la seva tasca i
fer-los sentir el batec del seucor. Treballam i apel·lam per la
llibertat d’expressió i la pluralitat d’ide-es, estam en contra del
pensament únic i la repressió de pensament,essent el respecte cap
els altres un pilar fonamental.
Tota aquesta odissea navegada i lluitada sota inclemències
delcamí i la vida, sempre des de la petita però formosa nau
anomenadaCala Millor 7, només es pot entendre amb el cor. Ben
mirat, aquestanau no és un transatlàntic, sinó un llaüt petit però
fort i fornit peltemps. Que per molt lluny que vagi està fixat en
un lloc geogràfic queli dóna raó d’ésser: EL POBLE.” Redacció
CM7
� La revista Cala Millor 7 present a les jornades“Els estudis i
la premsa local al segle XXI”organitzades per l’Institut d’Estudis
BaleàricsEl proppassat dia
3 d’octubre, a l’AuditòriumMunicipal de Porreres,
se celebrà el segon dia deles jornades “Els estudis i lapremsa
local al segle XXI”,organitzades per l’Institut
d’Estudis Baleàrics.
-
Actualitat
15
Durant aquest mes d'octubre l'Institutd'Estudis Baleàrics ha
organitzat unes jorna-des sobre la premsa local, en la qual ha
par-ticipat la revista Calamillor7. Així, en primerapersona, la
majoria de les revistes dels pobleshan pogut posar el seu gra
d'arena contant,en primera persona, l'evolució de la pròpiarevista
i les perspectives de futur de la prem-sa local.
La majoria de revistes coincideixen enmolts punts. Tot i que hi
hagi revistes ambmés de seixanta anys d'història (Flor de Card,Bona
Pau...), la majoria de revistes varen néi-xer amb la democràcia,
donant resposta a lesganes d'informació i de llibertat
d'expressióque tenia la gent. Durant la dècada dels anysvuitanta,
moltes revistes funcionaren com aassociacions culturals que
impulsaven i dina-mitzaven els pobles. Així, la seva funció
anavamés enllà de l'estricta informació de caràcterlocal.
Alhora, les revistes municipals han servitde plataforma per a
l'estudi de la història
local i com a impuls d'estudis entorn del propipoble que,
malauradament, havien quedatarraconats durant la dictadura
franquista.Així, les ganes de conèixer i de preservar lapròpia
identitat, llengua, cultura... han tenguten les revistes del poble
un aliat imprescindi-ble. Tant és així que, gràcies a les revistes,
eldia a dia del nostre poble queda reflectit,retratat, en les
pàgines de cada número. Defet, es podria dir que cada pic que una
revis-ta desapareix -i n'han desaparegut ferm-,desapareix un
trosset de la història del poblei deixa orfes els lectors.
No s'ha de dubtar del paper informatiu deles revistes locals,
pel seu caràcter proper,divulgatiu, que aprofundeix en qüestions
que
a la resta de premsa els queda molt, massaenfora. També ha
tengut un altre paper moltimportant: cohesionar el poble, donant
peu aparticipació de tot tipus d'associacions iclubs, però també
donant a conèixer a la novagent que arriba al poble quin és el
tarannà delpoble on han arribat.
L'aparició de les noves tecnologies potser un suport i una eina
de difusió més de larevista, però en cap cas no la substituirà
deltot, perquè la majoria dels lectors encara sónlluny de
l'ordinador. El que sí que hauria decanviar és la implicació dels
joves en els pro-jectes de les revistes, i més ara que la
feinad'una revista s'està facilitant en gran mesura.
Miclangel Tortell Frontera
� La premsalocal, una einade cohesiódel poble
-
16
Publicitat
-
Opinió
17
Quasi ja a les portes d’un nou any, a l’ho-ra de fer balanç el
qual està acabant , entremoltes coses, no vull passar per alt un
perso-natge, que a més de la seva amistat, cal des-tacar els seus
desinteressats treballs, moltsen particular per l’església de Cala
Millor,aquesta magnífica persona ens va deixar amitjan estiu.
Obrir-se la porta de ca seva i trobar-meamb la seva dona fou una
satisfacció, malgratfos per uns motius trists i dolorosos.
La qual em digué:Ara fa un poc que t’havia vist passar.El
personatge en sí és l’home en Mateu
Lladó, el qual definiria com una gran persona.“Un ingenioso
hidalgo” que un bon dia aban-donà els molins dels turons de
Montuïri, d’i-gual manera que feu Don Quixot amb els dela Manxa. El
seu Rocinante era una senzillabicicleta amb la qual recorria Cala
Millor ianava pels seus quefers o per tan sols peda-lejar i
contemplar l’entorn.
Ell, més que ningú, podia saber de llancesi espases, el seu
padrí fou ferrer, el seu paretambé i ell igualment seguí la saga.
La sevadona m’estava mostrant vertaderes obresd’art en miniatura
forjades per ell, des d’unaarada amb rodes fins a una planxa de
carbó
que un temps s’emprava per planxar la robao una corriola que ens
feu recordar quanencara trèiem l’aigua de la cisterna o del pou.Un
Voltaire ja madur va dir “ yo, como donQuijote me invento pasiones
sólo para ejerci-tarme”. L’home en Mateu mai no estava atu-rat,
sempre tenia passions amb una cosa oamb una altra, i si no, se les
inventava comfeia amb aquelles dites i acudits amb el seuhumor
característic que un quedava sorprès.
No record ni el dia ni l’any que deixà elturó del seu poble, no
el record, ni interessarecordar-lo, tal vegada també ell
reconeguéque aquells molins no eren gegants, queaquells grans
sementers de gra del seus vol-tants ja no passarien per les seves
moles.Cercar noves rutes, nous mons i tal comMagallanes descobrí
una mar, una mar blavaque molt sovint confonia amb el blau del
cel.
En el transcórrer de la seva vida, fou capde varis càrrecs i
associacions, com tambéfou al llarg de disset anys president de la
ter-cera edat. Gran impulsor i un dels directius dela Confraria de
la Verònica, electrificant lamajoria dels ciris i perfeccionà
detalls en lanova peanya. Impulsor infatigable de lesexcursions que
cada any s’organitzaven pelsindrets més atraients de l’illa.
Era un membre actiu de l’església deCala Millor. El seu rector,
el pare Tomeu, enuna ocasió m’estava dient que sempre s’a-vançava a
les feines que es poguessin pre-sentar.
Abans d’anar-se’n a dormir pensava sihavia pogut ajudar a
qualcú. A cada racó del’església hi ha una obra de ferro forjat
realit-zada i regalada per ell. Cal destacar la pica del’aigua
beneïda situada a la dreta del portalque, fins i tot, s’enfadà quan
varen dir que erafeta seva.
I quan va demanar si hi havia res més afer i la resposta fou
“tot ja està fet”, com sivengués d’un més allà, “consumatum
est”,s’encaminà cap a la mar i amb els peus dinsl’aigua s’acomiadà
de nosaltres. Jo no sabiaque aquell dia que vaig anar a parlar amb
elpare Tomeu fos Sant Mateu, fins que emdigué que havia d’anar a
parlar amb la sevadona per dir-li que la missa era per a ell. Totja
està fet, com si no tingués res a fer.
Aquell seient cobert de flors aquell dia delfuneral, o aquella
mar que descobrí per a quipodríem trobar el secret o el misteri
d’unapersona o d’una vida, o si voleu ho podremdeixar pel més
fàcil, per aquesta paraulamàgica: casualitat, que et fa deixar de
pensar.
� Fent balanç d’un passatPere Sart
-
18
La nostra llengua
Serveis Educatius Municipals
-
Opinió
19
Després de l'aquelarre uemita en elConsell, després del vodevil
d'anades i vingu-des, després del desafortunat pacte frustratde la
llampuga, sembla que s'han enterrat lesdestrals de guerra i ha
tornat la pau en elPacte. Les maneres com s'han desenvolupatles
negociacions (?) són dignes d'unGuinness de l'absurd. Sort que, al
final, elpresident Antich ha dit "basta!" al desgavell.UM retira la
seva proposta de desenvolupar elcamp de golf de Son Baco, el Pla de
carrete-res de Mallorca s'aprovarà en mesos, i s'a-frontaran les
possibles modificacions del Platerritorial (PTI) i s'abordaran les
molt discuti-bles Àrees de Reconversió (ART). Al seu torn,els
desamors dels uemites es desbloquejaranen un espai de dues
setmanes. Però, totsaquests acords què signifiquen? En primerlloc,
encara que pugui semblar una bestiesa,significa (o hauria de
significar) la tornada al'esperit i a la lletra del pacte que
vincula (ohauria de vincular) els partits que el van rubri-car. Els
afers relacionats amb el nostre terri-tori insular, sense ser
l'únic tema, ocupen partrellevant del Pacte. Un
desenvolupamentabsurd afecta directament no sols la
nostraconsciència ecologista, sinó també el presenti futur de la
nostra economia. Però desgracia-dament, amb excessiva freqüència,
es perce-ben els afers urbanístics com a canvi de cro-mos, on cada
cromo té preu. Les Àrees deReconversió (ART), paradigma
d'urbanismeconcertat i a la carta, són en si mateixes per-verses,
no en va alguna ART està sota sospi-ta judicial. Es canvia un hotel
obsolet, perexemple en el Port de Sóller o de Pollença,per un
desenvolupament urbanístic rellevanten una altra zona, per exemple
milers de pla-ces turístiques a sa Ràpita. Sembla que pen-sen
eliminar-se un 80% de tals ART i conser-var la resta. Oloraria
novament a un canvi decromos, si per casualitat s'incloguessin en
lesART conservar les places turístiques (ambuna certa disminució,
faltaria mes!) de saRàpita, amb la finalitat de no agreujar el
batlede Campos que ha renunciat al golf de SonBaco. Després d'11
anys i havent canviat lescircumstàncies econòmiques i
turístiques,avui existeixen realment els inversors de talgolf? Per
cert, un dels majoristes més relle-vants en la comercialització del
golf acabad'afirmar que amb l'actual oferta de Balears(23 camps) ja
n'hi ha prou. En segon lloc, ésimprescindible recuperar la
confiança delsciutadans en l'acció política. Tasca gens fàcilen una
comunitat on la corrupció ha prescarta de ciutadania, i que tendeix
a conside-rar sense matisos tots els polítics com pre-
sumptes corruptes. A tal percepció ha d'afe-gir-se el trist
espectacle dels últims quinzedies, en què uns desamors d'UM amb la
pre-sidenta del Consell acaben convertint-se enuna baralla sobre
urbanisme (golf de SonBaco, milers de places a sa Ràpita i qui
sapquè…) que el ciutadà interpreta com unsinteressos relacionats
amb el vil metall (lle-geixi's euros). En tercer lloc, si es vol
recupe-rar tal confiança és imprescindible i urgentque els
governants es posin les piles i comen-cin a visualitzar propostes i
accions orienta-des a afrontar seriosament la profunda crisi
socioeconòmica que ens afecta. I això desd'una doble
perspectiva: desenvolupant polí-tiques socials actives (no
paternalistes!) fona-mentalment d'inserció laboral, així com
lide-rant els imprescindibles canvis per anarmodificant el nostre
sistema productiu ambcriteris de competitivitat i sostenibilitat.
Per alciutadà, encara que no esperi miracles, obressón amors i no
bones raons. Sens dubte s'hadonat una passa rellevant en
l'estabilitat delGovern i del Consell de Mallorca. Però
allòimportant és no tornar a les mateixes.Confiem!. � D.M.
� I ara, a treballarAntoni Tarabini
HORARI DE MATRÍCULA MOSTRA DE TEATRE ESCOLAROCTUBRE NOVEMBREdies
26 i 30, d’11 a 13.00 h dies 2 i 6, d’11 a 13.00 hdia 28, de 18 a
20.00 h dia 4, de 18 a 20.00 h
-
Records i vivències... 38
20
Disposam de les millorsvaixelles al millor preu
Tel. 971 567 321971 567 053
C/ Joana Roca,12107550 Son Servera
Són molts els que a vegades diuenaquesta frase en algun moment
de la sevavida.
L'altre dia ho va dir el protagonista d'unapel.lícula quan algú
li demanà:
-Què et fa por?...o ...de què tens por?Sense pensar-ho gaire
digué:-A fer-me vell i no servir per a res.Hi ha moltes persones
que diuen que vol-
drien morir-se si arriben al dia de no servirper a res
però,arribats a aquest dia, l'immen-sa majoria canvia radicalment
d'opinió.Només ho deien quan estaven bé de salut, enestar malament
quasi tothom només pensa
en curar-se, sí és que el seumal té cura.
I és que molts de malsno en tenen de cura,n'hi hamassa...I la
gent, a vegades,moltes vegades,la majoriade vegades, es desespera.
Imés es desesperen elsfamiliars que s'ocupend'ells.
El mal que té menyscura és el mal de l'edat,aquest que en
diuen“demència senil”.No fa mal, però el mal hi
és...I lo pitjor és que el malalt nose'n dóna compta del que
lipassa.Torna com un al.lot petit, pitjorque un al.lot petit... Un
nin petit cadadia aprén coses que el fan millorar,ells no aprenen,
desaprenen, si ésque la paraula existeix.I si la paraulano existeix
l'haurien de crear.
A no ser que el malalt estigui enfase terminal sempre
serveix,hauriade servir per a qualque cosa. Xerrantamb els
familiars, amb els amics,
poden reviure experiències de la seva vida.Avegades se'n
recorden més de les coses dela seva joventut o infantesa que del
que ferenahir.
D'aquestes experiències pretèrites enpodem treure ensenyances de
profit però, avegades, els nostres majors ens treven depolleguera,
i reaccionam malament. A vega-des ens penedim del que hem fet, però
ja noté remei. Amb els que no se'n recorden de lescoses ho tenim
més bé. Els hi pots dir el quevulguis i al cap d'una estona com si
res. Ésl'únic avantatge de la pèrdua de memòria...
� Fer-se vells i no servir per a res Sebastià Vives
“Perleta”
-
Opinió
21
� RojeriasRojo
Las consecuencias de los pactos en Euskadi entre el PP y PSOEno
prevén nada que pueda beneficiar al pueblo vasco, ya empiezan
aasomar los primeros desacuerdos en su seno, y eso es lógico si
tene-mos en cuenta que cada uno de los dos partidos defiende, en
teoría auna parte diferente en la sociedad, lo cierto es que si en
Euskadi sehubiera pactado con la izquierda, la de verdad, o conel
mismísimo diablo antes que con el PP la gobernabi-lidad hubiera
sido menos problemática, claro quecuando se hacen las cosas
pensando mas en el inte-rés propio en lugar del interés de los
ciudadanos puesnos exponemos a que se nos vea como enemigos dela
mayoría de un pueblo (no hay que olvidar que el PNVsacó muchos mas
votos que el PSE) y que solo busca-ba el poder decir que eran ellos
los que habían termi-nado con la hegemonía de los nacionalistas en
AjuriaEnea.
A los del PP les crece la nariz unos cuantos centímetros cada
vezque hablan, y es que intentan tapar sus corruptelas a base de
menti-ras, el caso Gürtel, el Palma Arena los espionajes internos,
y algunaque otra chapuza mas a lo largo y ancho de la geografía
española danpara eso y mas, lo peor, con ser malo, no es eso, sino
el triste espec-táculo que dan echando balones fuera o airándolos
sobre el tejado delos adversarios políticos, y si estos se
defienden pues siempre quedael recurso de “la persecución de
fiscales, jueces y prensa roja, claroque eso ya no cuela y todos
sabemos lo que es una ristra de chorizos.
Que diferencia hay entre la imagen que dan Obama y Zapatero
encomparación a la que dieron en su día Bush y Aznar la chulería y
sen-
sación de peligro de estos dos frente a la sobriedad y
tranquilidad delos otros dos, y es que el miedo que sembraron los
Bush y Aznar noasustaron a los ciudadanos, ni a los de allí ni a
los de aquí, además elbuen juicio de los ciudadanos de ambos
paises, EE UU y España hapropiciado el buen entendimiento entre
ambos gobiernos, y digo
gobiernos porque entre los pueblos nunca ha dejadode existir, el
antiamericanismo nunca ha si otra cosaque cuestión política, nada
contra nadie mas que con-tra los dirigentes que propinaban la
muerte de perso-nas declarando guerras a troche y moche.
Hace unos dias fueron detenidos los ex dirigentesde Batasuna,
por “estar reunidos con ánimo de reedi-tar la rama política de
ETA”, esto según Rubalcaba ycompañía, la verdad para muchos de
nosotros es quese vulnera de derecho constitucional que habla
delderecho de reunión.
Hemos concluido una temporada mas, y han seguido los
mismosproblemas que en las anteriores, la contaminación acústica,
la basurapor las calles “no principales” y un largo etcétera que
como siempreperjudican a los que vivimos cerca de estas calles, si
nuestroHayuntamiento se dedicara a hacer cumplir los compromisos a
laempresa responsable de la limpieza en la zona costera por un
lado, yla policía de controlar los excesos de ruidos en vehículos y
localespúblicos pues a lo mejor esto se corregía, pero no, se
preocupan masde cacicadas como la de no permitir que aparquemos en
las calles (nopeatonales) de la zona costera, con lo faltos de
zonas de aparcamien-tos que estamos. De pena. �
-
22
Publicitat
¡Cuide su imagen!¡Su éxito depende de ello!
CONSULTE NUESTROSINMEJORABLES PRESUPUESTOS
CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02
Fax: 971 56 22 03Móvil 609 60 78 19
[email protected]
COMPRES I SERVEIS a CALA MILLOR
Avda. Joan Servera Camps, 35Tel. 971 81 39 40
Fiestas Infantiles
Cafeteria - Panaderia - PasteleríaDesayunos - Chocolate con
churros
Tapas variadas y meriendas
Sábados y domingosPollos asados para llevar
Costa de los Pinos - Tel. 971 840 382 Lunes cerrado
Restaurante El CruceMenú diario casero - Cocina mallorquina -
Paellas y cochinillos para llevarGRILL de CARBÓN NATURAL - Carnes y
Pescados / Pan-Oli
Busco socio o sociapara Restaurante en pleno funcionamiento
para montar una parilla en la zona de levante.Cuenta con dos
salas, terraza, restaurante,parking propio para clientes, clientela
fija,
a 20 metros del mar.Contamos con una gran carta de
especialidades
mediterráneas y una larga experiencia enel sector de la
restauración y la gastronomía.
Información: 680 976 441
-
�Titol
23
Entrevista
�Titol
� Galería serverina 15Maria Migliaccio
Un médico que también hace esculturas.Nada de particular.
A pesar de la cara entusiasta del directorde nuestra revista no
pensaba fuese una cosatan rara entrevistar y hablar de
EDUARDO SERVERACARIÑENA
Al revés ahora parece que se tiene quehacer su historia por
entregas.
Es una persona tan compleja e interesan-te que no se sabe por
donde empezar: ¿de lapolítica, de la música, de la escultura, de
susopiniones sobra la sociedad en general, deSon Servera, de la
medicina, de la naturaleza,de los bonsáis…?
Lástima que Leonardo de Vinci hayamuerto si no abría una
competición… Faltanlas invenciones pero hay tiempo.
No se puede decir “He conocido el doctorEduardo Servera” que de
inmediato te cuentancosas, episodios, particulares.
Nacido en una familia de médicos le hasalido natural estudiar
medicina y trabajar eneste ámbito.
El padre era una persona generosa y, en elperiodo en los cuales
no funcionaba la medici-na publica, no hacia pagar a los que no
podí-an. “Déjalo - decía- hablaremos después…” ytodo terminaba
allí.
Eduardo conjuntamente a otros médicosfundó una pequeña sociedad
a la cual sepagaba una pequeña cifra al año (verdadera-mente
pequeña) y se tenía el derecho dehacerse curar todas las veces
necesarias.
Hombre generoso el también pero no erabastante.
Su interés para los problemas sociales leempujó hacia la
política a la cual se ha dedi-cado por doce años llegando a ser
alcalde deSon Servera dos veces o estando en la oposi-ción.
“Me ha encantado mucho esta experiencia- comenta - pero ahora
estoy un poco defec-cionado. No digo que no se tiene que
hacerpolítica, al revés es necesaria, o política o gue-rra. Pero la
mayoría de las veces se creansituaciones en las cuales es tan
difícileshacerse comprender también de los por loscuales se está
trabajando…Ahora prefieromucho más dedicarme a la escultura”
“¿Y la música?”“La música siempre. Todo los días dedico
como mínimo una hora a tocar la flauta traver-sa. Me relaja. Lo
hago siempre, siempre…Hecantado y tocado en las corales. He
contribui-do tambien a fundar la coral de Son Serverapero aquí en
Mallorca hay muchos apasiona-
dos pero pocos que se reúnen y pocos queconocen la música de
verdad. Empiezan peropronto dejan los estudios y continúan
comodiletantes y así no se puede tocar a nivel unpoco más
profesional y de nivel más elevado”
Mientras habla Eduardo mueve rápido lasmanos con gestos amplios,
tranquillo peromóvil, siempre listo a levantarse y muchasveces
subraya sus palabras con una sonrisaligeramente irónica como
infravalorando loque hace y lo que has hecho.
La serenidad de su mirada muestra comosea acostumbrado a las
entrevistas y a estohan contribuido seguramente los doce años
depolítica y su actividad teatral.
Porque no podía faltar una experienciacomo la del teatro a su
espirito curioso einquieto. Pero aquí sus manos parecencomentar
“interesante pero hecho y supera-do”.
Una persona sensible como el no puedeolvidarse de la naturaleza,
de la ecología.
Y así “todo los días, todos los días” (comosuele repetir para
las cosas que hace siempre)dedica un tiempo a controlar come salen
lascultivaciones en su campo fuera del pueblo,donde también se
relaja con actividadesmanuales, cultivado sin conservantes,
herbici-das, etc.
Los bonsáis son las esculturas de la natu-raleza.
En ellos se encuentran las mismas parti-cularidades que se
encuentran en los campos.Es increíble pero todo se puede recrear
tam-bién en forma reducida.
Como los hombrecillos de su orquestrasinfónica, reproducidos con
increíble abun-dancia de particulares, más o menos una cin-cuentena
de maestros de música que tocansus instrumentos.
Falta solo el sonido…(Quien sabe si en algún lugar haya un
mundo parecido al nuestro contenido en unátomo…Ciencia
ficción…)
Sus esculturas están echas en lodo pues-to al horno. Le gustaría
hacerlas en broncepero en Mallorca no hay fundarías, se tieneque ir
a Barcelona en barco y es todo un rollofastidioso y muy
costoso.
Hice solo algunas entre las cuales la del“Niño de la peste” que
hay a la entrada de SonServera.
Es la representación de la leyenda de unpobre niño que tenia
frío y que, andando por laorilla del mar, encontró un muerto al
cual quitóla capa. El dia después estaba muerto y pocoa poco
murieron toda su familia, sus vecinos ylos paisanos.
Había llegado la peste bubónica. Particular original: Eduardo
firma sus
obras con un pequeño autorretrato.Pero algunas esculturas que el
piensa que
será difícil exponer son las que está haciendoahora.
Desde un libro de historia lleno de fotos dela última guerra
está reproduciendo las imagi-nes del Conde Rossi (“todos los rojos
fusila-dos”), del cura que siempre le seguía para darla bendición a
los muertos, del ejecutor mate-rial de la matanza y de los otros
personajesque iban con el o que morían por su mano.
Los particulares descriptos en estas escul-turas son tan reales
que parece de ver losacontecimientos.
Se tienen que exponer. La historia es his-toria.
La particularidad de las artes figurativases que tienen que
provocar sensaciones en losque las miran. Y lo que hace Eduardo
Serveraprovoca emociones, buenas o malas, tambiénsi el se define un
“diletante”.
Si pudiese tendría que esculpir también loque piensa de su país,
de su pueblo.
No todos serian contentos pero esto esnormal.
Piensa que los mallorquines son bastanteindiferentes a lo que
pasa y a los que llegan enla isla porque se encuentran bien con
todos.Son pacifistas y amables.
Es difícil también hacer una huelga porquepocos participan menos
que cuando se atañesu campo o su dinero. La sobrevivencia.
Son muy individualistas, trabajan mucho ylo único importante es
su familia.
“Somos mediterráneos y siempre pensa-mos a los hijos. Yo he
dejado casi todo porquince años dedicándome a mis hijas…”
¿Conservador y progresista?No. Progresista pero sin olvidarse de
los
valores bases de la existencia y de su puebloserverí. �
-
24
Al peu de la gran façanade la Casa de la Vila,falcat per dos
escalons,plantaren amb pedra vivaun banc on cap tothom.
Assegut damunt la pedra,de bon matí a trenc d’albasent la ciutat
que es desperta,mentre allà dalt, en el cel,l’ardit falcó
enrevolta.
Contemplant com neix el dia,al banc, uns d’aquests matins
captivat per l’empatiaenvers pedra tan polida,una rima va sorgir
de ben endins.
Oh pedra rosada i generosa!,ets lluenta, ets llustrosa!Polida
per milions de culsets, dins la vila bulliciosadel vianant
aixopluc.
Com el banc del sinofósdins Mallorca ets conegut,o dels vagues
per alguns,i també banc dels ganduls,et diu el poble sabut.
octubre de 2007
� Gloses
� Ca’s Metge
En un tempsno había assegurançes,doblers, o cap o pocs,per un
mal o malaltia,a Ca’s Metge acudiemsercant remei o consol; a
aquella casa sabiem,era, ben-arribat tothom.Ara els temps han
canviati tenim Ambulatorii Ca’s Metge ha quedatcom part de la
nostra historia.
Na Bel “Metge”, digna hereva,la casa ha restaurat,ha repicat la
façana,balcó, finestres, portal....,un pic la feina enllestida,
sembla,més revifat el casal.Reneix la pedra amagada,reneix després
de cent anys,per cals i ciment tapada,semblava repudiadaper aquells
costums d’antany.Marès de la nostra terra,fonament ets de la
llar,ets torre, castell, esglésies,ets nostra Seu estimada,ets
arena, sal i mar.
Passetjant pel carrer Nou,tira, tira, carrer amunt,mirant la
pedra picadamon esperit és complou,la rima flueix en punt.,la glosa
en una “volada”.
Toni López
setembre de 2009
� El bancde Cort
-
Opinió
25
� Mix actualidadJuan Fuster
PLAN EXTRATEGICO CANARIAS.
Zapatero y su gobierno prometen en un consejo de Ministros
celebra-do en Canarias más del triple de millones que a Baleares
concretamente25.000 millones en una década, si si esta bien escrito
“25.000 millones”.
290 millones más para el año que viene y 10.000 repartidos en
2500cada año los primeros cuatro años, según la propuesta les ha
valido parael apoyo de Coalición Canaria a los Presupuestos
Generales de 2.010. Elarchipiélago Canario roza los 2.000.000 de
habitantes que son el dobleque Baleares, el paro se aproxima al 25%
y con previsión de llegar enpoco tiempo al 30%, tienen trato de
favor también desde el Ministerio deSanidad y Política Social al
destinar 40.000 plazas nuevas más del pro-grama de vacaciones del
IMSERSO hacía las Canarias a dedo sin opciónhacía las demás
Comunidades.
¿Plan estratégico para Baleares? Supongo que ni se lo a
planteado,por cierto ¿Antic esta de baja o no trabaja? No se le ve,
ni se le oye, debe-ría de empatizar más con Rodríguez Zapatero para
por lo menos no tomar-nos el pelo o tenernos un respeto y
consideración merecida, nos tratancomo a una Comunidad Peninsular y
no lo somos, en gran parte por suer-te al ser Isla o Islas y todo
lo bueno que ello ofrece pero tenemos la des-ventaja
económica-social de ser ultra-periféricos pero no contamos conlas
ventajas fiscales tributarias de estos últimos.
Desde Baleares se debe de pedir o exigir como PLAN
EXTRATEGICOBALEARS el mismo régimen fiscal y tributario que el que
tienen en las IslasCanarias, además es importante tener presente
que allí no existe la ESTA-CIONALIDAD y los negocios de la
Hosteleria, Comercios y todas las Pymesde Canarias aun con la
bajada del 25% de este año de Turistas, al traba-jar media todo el
año y no ser estacionales tienen más RENTABILIDAD alfinalizar el
año que en las Baleares, también por el REGIMEN ESPECIALQUE
TIENEN.
Si se hacen apuestas sobre si Zapatero se va a retirar en las
Canarias(a ver si es pronto) el NO se pagaría como mínimo 100 a
1.
ALAKRANA.
Hoy es YA martes 13 de octubre y el secuestro sigue igual,
hablamosde un barco botado en 2005 que costo 30 millones de euros,
puede con-gelar a bordo 150 toneladas de pescado al día y almacenar
en bodegahasta 3.000 toneladas, en el barco hay 36 secuestrados de
ellos 16 espa-ñoles algunos Vascos e Gallegos y el resto son de
varios países Africanosy Asiáticos. El Alakrana estaba a 423millas
de la costa somalí, fuera de lazona de seguridad marcada por la
operación Atalanta de la Unión Europea,es decir desprotegido pero
en situación perfectamente legal.
Hoy parece que se presentan ante el Juez Garzón dos de los
Piratasasí también obtener información como primera prioridad.
Desde elGobierno están diciendo que tienen el tema controlado y
están trabajandoen todas las áreas posibles para solucionar el
secuestro. Todo parece depelícula y lo es.
Un negociador bueno ya tendría la mitad de los secuestrados
fuera, 8españoles y 8 extranjeros para demostrar ser España
diplomatica, tambiénse sabe de los Piratas de que no son
Terroristas Suicida estos si apreciansu vida y lo que quieren es
pasta, por esto se medio entiende la tardanza,lentitud o paciencia
de España en acatar el pesquero. Lo que si esta claroes que hay que
dar escarmiento a estos últimos PIRATAS, hay que coger-los y
entregárselos al juez Garzón.
BIEL VICENÇ DIMISION Y CIERRE DE LA CONSELLERIA.
Querer solucionar la movilidad del Llevant a través del TREM
TRAM ala vez hacer lo políticamente correcto pero no lo mejor para
la zona y conello ganar votos, es objeto para pedir directamente la
dimisión del DirectorGeneral Biel Vicens. Este señor no tiene el
sentido común, el sentido socialde la vida diaria ciudadana de la
part forana y en especial el de laMovibilidad de los ciudadanos al
querer solucionar o dar más calidad devida a través del T.T.
Políticamente si es correcta la acción ahora con dosdedos de frente
y siendo sensatos e honestos HAY ALTERNATIVAS ALTREN mucho mejores,
más eficaces y eficientes para los ciudadanos de lacomarca.
Pedir el cierre es porque igual hace 15 años si hacía falta
unaConselleria de Movilidad pero ahora ya por la productividad que
puedanofrecer el personal desde la Consellería es mejor cerrar e ir
a trabajar aalgo social o a otra Conselleria.
Para el año que viene si hay los 25 millones para empezar el
Proyecto,la mitad son para la electrificación de la línea o sea que
faltan aun 75millones más por venir, que espero una vez empezada si
se pueda termi-nar en los años siguientes aunque hoy de todo se
puede esperar… hayque tener presente que Zapatero gasta 3 euros por
1 euro que ingresacon ello que las previsiones o presupuestos para
años venideros son humoque vuela. �
-
Opinió
26
Jaume Matas aporta un argumentoincontrovertible para jubilar
anticipadamentea los políticos. Su peripecia, de humildeaprendiz
–con una quiebra a sus espaldas– adueño de una segunda residencia
con rangode palacete de millones de euros, obliga amodificar el
aforismo de Lord Acton sobre elpoder. "Todo poder corrompe y, con
el tiempo,corrompe absolutamente". La longevidadpersuade a los
incombustibles de que la polí-tica no está reñida con el lujo. De
este modo,la cónyuge del ex president puede gastarse75 mil euros en
una sola tarde en RelojeríaAlemana, según los investigadores. A
saber,las tres cuartas partes de los ingresos anua-les declarados
por su marido a Hacienda.
Nadie negará que Maite Areal –alto cagopolítico de Esperanza
Aguirre– ha sido la pri-mera dama mejor vestida de Balears.
Accedióa ambos rangos en 1996, cuando su esposofue proclamado
president del Govern por pri-mera vez, sin someterse a unas
elecciones.Una diseñadora belga instalada en Palma fir-
maba a la esposa de Matas. Los espectacu-lares atuendos
deslumbraron a Rosa Estarás,que inquirió a su portadora sobre la
identidadde la autora del vestuario. Areal le proporcio-nó la
información y, a continuación, telefoneócon reflejos centelleantes
a su sastra, paraque ni se le ocurriera venderle a la consellerade
su marido.
Este afán por la exclusividad y contra lasocialización del
gusto, desde los días de suincipiente reinado, cohesiona la
urgencia quepara Matas tenía un palacete, el residuo míti-co de la
aristocracia palmesana vendida a losalemanes. No lo compró a pesar
de que seacercaban las elecciones, sino precisamentepor ello.
Quería presumir. Hoy es el únicomallorquín que desea que su
vivienda sedevalúe. En cuanto a las tasaciones, bastacon repasar
las ventas de otros pisos en lamisma comunidad, con lo cual se
triplicacomo mínimo la cifra oficial.
Matas se gastó los ingresos íntegros deun año en redecorar su
palacete o segunda
residencia, dado que habita entre Washingtony la babélica Miami,
una plaza con notablepresencia de las constructoras españolas.Más
de 700 metros cuadrados, una palmeraen el jardín, media docena de
televisores endiez estancias y una fiesta inaugural servidapor
asistentas con cofia, ante los escandaliza-dos ojos de los
misioneros del SagradoCorazón que habitan en el edificio
adyacente.
Según se ve, Matas había saltado de imi-tador de Alexandre
Forcades a clon deZaplana. Calcados en la presencia
exterior,llegaron a compartir un estricto y caro médi-co dietista.
Políticos conservadores comoAntoni Pastor se contagiaron de la
obsesiónpor el adelgazamiento pautado. Entretanto,Maite Areal
compraba en Madrid los acaba-dos y últimos detalles de un lujoso
piso en lacapital. El matrimonio de políticos aseguraque la
propiedad corresponde a BartomeuReus, y que sólo pagan un alquiler.
Sinembargo, los suministradores han identifica-do a la ex primera
dama en las fotografía que
� Matas, la política no está reñida con el lujoMatías Vallés
TOT PER HOME I DONA
TEL. 971 817 119AVDA. CONSTITUCIÓ, 28 - SON SERVERA
ManteleriasCortinas
Telas mallorquinaspara vestir su hogar
Plaça Sant JoanTel. 971 567 760
Tot enmerceria
Horari: 9’30 a 13’00h16’30 a 20’00 h
Plaça Sant Joan, 11Tel. 971 567 137
NOVA COL.LECCIÓTARDOR-HIVERN
Últimos remates de temporadas pasadascon un 20% -·30% i 50% de
dto.
Tot en pàdel
-
Opinió
27
� Cumpleaños deNatalia Londoño
El pasado día 23 de septiembre,Natalia celebró su cumpleaños
acompa-ñada de su familia y aunque la fecha nossuene lejana, nunca
es tarde para hacer-le saber el profundo cariño que le profe-san,
Miguel, Nerea y Steffany junto con eldeseo y miles de besos para
que cumplamuchos años más y que este, sea un añoespecial para
Natalia y su familia.Felicidades. �
Societat
BODEGA MIGUELTAPAS, VINO & MAS
Tel. 659 733 134Ronda del Prats, 5 - Port Verd
Detrás del Hotel Isabel - www.bodegamiguel.es
les presentaban los investigadores. Extraña situación, con la
presuntosinquilinos adquiriendo artículos para una residencia que
en realidaddebería corresponder al presidente saliente de Gesa.
En la denuncia anónima de "un grupo de ciudadanos
indignados"ante la fiscalía anticorrupción y ante la Agencia
Tributaria, se mencio-na entre los vecinos del piso madrileño a los
banqueros Nigorra, estu-pefactos ante el poderío económico
adquirido súbitamente por susvecinos. Por lo que respecta a los
imputados varones, Fernando Areal,Bartomeu Reus y Jaume Matas
quedan enlazados en el laberinto deun recibo comprometedor.
La cuarta residencia de los Matas son una serie de
apartamentosconsecutivos en la Colònia de Sant Jordi. En la
supuesta adquisición,una caja de ahorros –y casi no hace falta
especificar cuál– concedióun préstamo por veinte años a una
octogenaria de recursos exiguos.Mientras tanto, Maite Areal
telefonea desde Palma a selectas bouti-ques de Madrid, donde ya
tiene asignada una dependienta específica.
Un ministro francés condenado por corrupción consideraba que
sudedicación a tiempo completo a la République le permitía envasar
suvida privada en su gestión pública, de modo que no debía abonar
losgastos de la primera. En el polo opuesto, Matas y Areal estaban
tanabsortos en fomentar la industria del lujo, que se creían
merecedoresde la compensación de sendos cargos políticos. Su
actividad compran-do casas y decorándolas fue agotadora, si se
tiene en cuenta que sesimultaneó con notables responsabilidades
públicas.
Los factores psicológicos anejos a las numerosas residencias
ydispendios de Matas escaparán a la investigación judicial. El ex
presi-dent es un hombre sin intereses ni aficiones, incapaz de
redondearninguna pasión ajena a la política. Cuando fue expulsado
del paraísodel Govern por segunda vez, su universo se derrumbó. El
dinero, inclu-so en las generosas cantidades desenterradas por la
Guardia Civil, esun consuelo de segunda división. �
Diari de Mallorca