Efectes del tabac i de l’alcohol en la salut de les persones VIH. Elisabet Deig Unitat de Malalties Infeccioses - VIH Hospital General de Granollers Vivint amb l’VIH/SIDA: I Jornades de promoció de la salut i qualitat de vida per a persones amb VIH/SIDA Barcelona 18-19 de Maig de 2004
68
Embed
Efectes del tabac i de l’alcohol - jornadesvih.org · Efectes del tabac i de l’alcohol en la salut de les persones VIH. Elisabet Deig Unitat de Malalties Infeccioses - VIH Hospital
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Efectes del tabac i de l’alcohol
en la salut de les persones VIH.
Elisabet Deig
Unitat de Malalties Infeccioses - VIH
Hospital General de Granollers
Vivint amb l’VIH/SIDA:
I Jornades de promoció de la salut i qualitat de
vida per a persones amb VIH/SIDA
Barcelona 18-19 de Maig de 2004
TABAC
VIH en l’actualitat
Una d’aquestes complicacions és:
• Malalties cardíaques:
• Infarts, angina de pit..., que
s’agrupen en el que s’anomena:
CARDIOPATIA ISQUÈMICA
VIH i Cardiopatia Isquèmica (1) Autor Cita n Conclusions
Vittecoq D AIDS 2003 Apr 5´5 x 1000 French Hospital Datab on HIV 1´5 x 1000 Registre MONICA-France No conclusions sobre IP
Saves M Clin Infect Dis 2003 Jul
274 ? + IP 527 ? HIV-
APROCO-MC Study MONICA-France Inici IP, Edat 35-44. El RR als 5 anys de CHD 1.20 ?
i 1.59? Atribuïble a tabac: 65% ? y 29% ?
Holmberg, HOPS CROI 2002 Lancet 2002
5672 VIH+ La freqüència de IAM augmenta post 1996. Rebre IP OR 7.1, ajustat per altres FR OR 6.5
Bozzette SA, veterans
N Engl J Med 2003 36766 VIH+ No evidència d’augment d’admissions o mortalitat CV amb HAART. La mort Total disminueix del 21.3% al 5% (93-01)
Klein CROI 2003 4408 HIV+ 39425 HIV-
5´5 x 1000 persona/any (ajustat per edat) 2´8 x 1000 persona/any Seguiment a 7 anys.
Moore RD CROI 2003 2672 Similars resultats que DAD 10´5 x 1000 pers/any
Friis-MØller F DAD CROI 2003 23468 600: risc d’IAM en 3 anys?: 0.30% Naive vs 1.07 on HAART Pot augmentar amb el seguiment,...
VIH i Cardiopatia Isquèmica (2)
• Any 2002: Total de pacients controlats en l’Unitat: 406.
• Any 2002: 6 events en 5 pacients:
- 5 IAM
- 1 Angor post IAM
- 1 Mort sobtada
• Edat mitja: 41.6 anys (33-62)
0
1
2
3
4
5
A.Familiars
HTA
DL
DM
Tabac
Lipodistrofia
Factors de Risc (1)
Edat
Gènere masculí
Lipoproteïna (a)
Genètics - inclou la història familiar de malaltia coronaria -
Gens candidats -
lipoproteinlipasa,
fibrinògen, altres -
Colesterol Total
Colesterol LDL
Triglicèrids
Diabetis, Sdr.
d’insulinorresistència
Hipertensió arterial
Homocisteïna
Hemostàsia - fibrinògen -
Increment dipòsits de ferro
Biològics
Hàbit tabàquic
Infecció -clamydia pneumoniae,
citomegalovirus, immunocomplexes-
Socioeconòmic -ingressos baixos-Baix nivell cultural
Dieta -àcids grassos saturats, sal-
D’entorn
No ModificablesModificables
Classificació dels factors de risc cardiovascular
Gènere femení
Genètics - genscandidats:paraoxonasa, altres -
Colesterol HDL
Índex de massa corporal adequat
Tractament hormonal substitutiu ?
Biològics
Dieta - Antioxidants, àcidsomega 3, Polifenols, àcidsgrassos mono i poliinsaturats,vitamines C, E, B12, àcid fòlic,Seleni-
Activitat física Consum d’alcohol Suport social (?) Nivell cultural alt
D’entorn
No ModificablesModificables
Classificació dels factors protectors de risc cardiovascular
*Marrugat et al. Cardiovascular Risk factors 1998;8:196-201
Deshabituació amb Bupropion - Intervenció terapèutica amb índex de deshabituació més alt de
la literatura
- Antidepressiu que actúa inhibint la recaptació neuronal de
dopamina i noradrenalina ajudant a controlar el desig de
consumir i disminuïnt els símptomes de l’abstinència.
- La conversió de bupropion en el seu metabòlit actiu es troba
catalitzada per diversos isoenzims del citocrom P-450. És
d’interès el CYP2B6 y CYP3A4, donat que fàrmacs com
l’efavirenz o nelfinavir són capaços d’inhibir l’actividad d’aquest
enzim.
Objectius
• Aconseguir que pacients infectats pel VIH sota tractament antiretroviral deixin de fumar mitjançant teràpia farmacològica amb bupropion i consell especialitzat.
• Registrar els possibles efectes secundaris indesitjables o interaccions farmacològiques presentades.
Participants (1)
CRITERIS D’EXCLUSIÓ (1): • Fumadors < 10 cig/dia • Edat < 18 anys • Pes corporal < 45 Kg • Utilització de terapia substitutiva amb bupropion o
nicotina en els 6 mesos previs • Utilització de psicofàrmacs la setmana prèvia
Pacients VIH+, fumadors actius, que vulguin deixar de fumar
Participants (2)
CRITERIS D’EXCLUSIÓ (2): • Depressió activa o tractament antidepressiu • Enfermetat coronària recent (< 6 mesos) • HTA o Diabetes Mellitus descompensada • Úlcera gastroduodenal activa • Antecedents d’epilèpsia o convulsions • Dependència alcohòlica o d’altres drogues. Ús de
metadona. • Embaraç o lactància.
MÈTODE (1) • Administració de bupropion durant 7 setmanes (150-300mg/día)
• Atenció mèdica i d’enfermeria. Psicòleg opcional
• Registre dels efectes secundaris presentats
S’evalua la taxa de deshabituació als 3, 6, 9 i 12 mesos
• Càlcul del risc cardiovascular abans i després de l’intervenció farmacològica segons Framingham.
• Es considera elevada una determinació de CO en aire espirat > 10 ppm
1 pacient exclòs a les 2 setmanes del cribatge per Depressió activa
No efectes indesitjables greus als 12 mesos de
seguiment
17 pacients acaben seguiment
RESULTATS (3)
70
57
38
0
20
40
60
80
3 mesos 5 mesos 12 mesos
cessació (%)
Percentatge d’abandonament hàbit tabàquic
RESULTATS (4)
Efectes secundaris registrats
1
4
1 16
5
Insomni
Augment gana
Irritabilitat
Dolor abdominal
Mareig
Tinnitus
En cap cas va ser necessari la retirada del bupropion o dels ARV
CONCLUSIONS • La població VIH té una sèrie de condicionants (tabaquisme)
que junt amb els efectes secundaris dels ARV podria afavorir
l’aparició de patologia isquèmica cardíaca (podria asociar-se a
un increment d’events CV) en edats joves.
• El tractament amb bupropion ha sigut efectiu en el colectiu de
pacients estudiats, amb un índex d’abandonament de l’hàbit
tabàquic similar al de la població general..
• No s’han registrat, en aquest estudi, efectes adversos que
contraindiquin el seu ús, objectivant-se una modificació
favorable del risc cardiovascular en aquests malalts.
ALCOHOL
No tot consum d’alcohol pot fer mal:
• En persones SANES podem “permetre” el consum d’un vas de vi al dia, o el seu
equivalent.
• Hi ha estudis que demostren l’efecte beneficiós del consum de vi. Amb estudis
que demostren menor mortalitat en bevedors moderats que en abstients o
consum important.
• No podem recomanar el consum d’alcohol si:
- Edat menor a 21 anys.
- Embaraç
- Història personal de consum d’alcohol
- Càncer de pit
- Malalties del fetge i del pàncrees.
- Lesió hemorràgica cerebral previa
- Lesions “pre malignes” del tub digestiu.
- Treballs perillosos.
- Conducció de maquinaries perilloses.
• El grau de consum d’alcohol es medeix amb grams/dia.
Grams = graus x cc x 0,8
100
• La “dosi ideal” és de 10-15 g/dia que correspon amb vas de vi, una ampolla de cervesa.
• Consum moderat: menys de 50 g/dia.
• Consum important: més de 50g/dia.
• La tolerància és superior en homes.
Els efectes nocius els dividirem en 2
grups:
• Efectes generals, comuns a tothom, amb o sense
infecció per VIH.
• Consideracions especials en la infecció pel VIH.
Efectes comuns:
• Malaltia vascular cerebral
• Càncer de pit.
• Litiasi biliar.
• Càncer digestiu.
• Malaltia del fetge.
• Pancreatitis.
• Osteoporosis.
• Efectes en la gestació.
• Cor
• Sang
• Nervis
• Accidents i traumatismes.
• Suicidi.
• Malaltia vascular cerebral (MVC): Consum important fa augmentar el risc de qualsevol tipus de MVC. Consum moderat menys risc de MVC embòlic però més hemorràgic. Pot variar en funció de la raça.
• Nervis: Dèficit vitàminic associat al alcoholisme.
• Càncer de pit: Augmenta en consum moderat. Cada 10g d’alcohol al dia fa augmentar 9% les possibilitats.
• Litiasi biliar: Menor risc en consum moderat. Però augmenta el risc en consum important i junt amb cirrosi hepàtica.
• Pancreatitis: El consum important predisposa a la pancreatitis aguda i crònica.
• Càncer digestiu:
- Cavitat oral: Augmenta el risc de forma lineal. Més risc si hi ha tabaquisme.
- Esofag: Associació. No nivell de seguretat.
- Pancrees: Estudis dispars. Sembla associació amb consum important.
- Fetge: En el contexte de cirrosi hepàtica. També més risc i infecció VHB o VHC.
• Malalties del fetge no malignes: L’afectació va des de un fetge gras sense cap simptoma fins a una cirrosi hepàtica si el consum és important i continuat en el temps.
Si existeixen altres factors hepatotòxics com VHC, medicaments, el consum moderat ja pot desarrollar malaltia.
Hi ha estudis que per desarrollar una cirrosi es requereix 80 grams/dia durant 10-20 anys, (1 litre de vi, 8 cerveses...)
VHC i alcohol:
Efecte sinergístic en la progressió
de la malaltia hepàtica:
- Accelera la fibrosi i incrementa el risc de cirrosi.
- Incrementa el risc de càncer hepàtic.
- Disminueix l’eficacia de l’ interferon.
S’hauria de recomanar la
abstinència total en pacients
amb infecció per VHC.
• Osteoporosis: El consum important predisposa a la fractura de cadera. Estudis contradictoris en consum moderat.
• Embaraç: Més risc d’avortament en primer trimestre, més risc de baix pes al neixer, alteracions cerebrals amb dèficits del comportament.
• Cor: A pesar que un
consum moderat por
millorar els efectes
d’aterosclerosi. Un consum
important por provocar una
miocardiopatia dilatada.
• Sang: Pot provocar
disminució de totes les
sèries per diferents
mecanisme.
• Accident i traumatismes: accidents de trànsit,
caigudes, cremades, hipotermia, accidents
laborals, violència comunitaria.
• Suicidi: s’ha demostrat en estudi nòrdic.
Consideracions especials en la
infecció per VIH
• Risc infecció.
• Curs evolutiu de la infecció pel VIH.
• Efectes nocius “especials”.
• Interaccions amb el TARV.
The Veterans Aging Cohort Study (VACS).
• Estudi observacional de l’ús i abús d’alcohol en pacients infectats pel VIH.
• Estudi sobre 6000 pacients de 8 centres d’EEUU.
• Es va inciar Juny 2002 i es pretén acabar Juny 2007.