EDUCAR MILLOR
FRAGMENTS DEL LLIBRE EDUCAR MILLORCARLES CAPDEVILA
Recull donze entrevistes a personalitats del mn de leducaci:
CARME THI, JAUME CELA, MARIA JESS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH,
GREGORIO LURI, MARIANO FERNNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO,
ROSER SALAVERT, JOS ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI.
CARME THIEls bons models de pare i mare sn aquells que intenten
fer el millor possible i quan sadonen que lhan espifiat
rectifiquen.
"Abans lobjectiu era fer criatures obedients, ara no, ara volem
criatures amb criteri i responsables.
MARIA JESS COMELLAS-Els hem ensenyat a pensar?Escolteu,
atureu-vos i seieu una estona; aix s el que proposo moltes
vegades.
Quan mires els ulls dun infant i thi acostes, saps el que
necessita; el sedueixes, i aquesta seducci, ms lafecte, s el que em
porta a estar ms a prop dell que no pas lensinistrament, el cstig i
el control.
JAUME FUNES
"Cal pensar seriosament dues coses.Una s com ajudes a estar
informat, a integrar, conixer, saber, pensar, dubtar i raonar
tenint en compte aquesta mena dinstrument; i laltra com
introdueixes en aquest mn els valors, els criteris i la manera de
ser persona
Hem de deixar que plori o posar-lo a dormir amb nosaltres? Jo
vaig pel cam del mig, deixant sentir les coses dins i fent atenci
al que ens diu la intuci i el nostre sentir, i al mateix temps
mirant pel b de la criatura. No fer-ho per sistema sin anar
calibrant en cada moment qu pot convenir.
Hem de preguntar als nens com est el seu cor o que els ajudaria
a sentir-se millor. Els nens tenen dret a que totes les seves
emocions siguin escoltades.
Els nens tenen dret a la veritat. Si alg sha mort, sha mort; si
els pares estem sense feina, estem sense feina; si alg est a la UVI
i perilla la seva vida, doncs est molt greu.
El gran defecte del constructivisme s que no sadona que per
construir cal disposar prviament de materials de construcci i els
nens que arriben a lescola sense recursos no poden construir res i
necessiten una educaci planificada, lineal, ben programada, una
immersi real en el coneixement, i mestres excellents.GREGORIO
LURI
La majoria dels pares el que demanen als mestres no s que siguin
molt dialogants, sin la garantia de la seva professionalitat i que
els digui : -tranquils, el vostre fill est en bones mans.
Jo no vull saber noms les notes dun centre, vull saber quin
tipus dalumnes t. Vull saber quin s el valor afegit del centre, qu
s capa de fer amb els seus alumnes. Vull conixer coses sobre els
processos.MARIANO FERNNDEZ ENGUITA
Les escoles sescullen per molt motius. Perqu sn a prop, perqu hi
ha els amics, perqu sn de la comunitat, perqu sn bones en msica i
aix li interessa molt al nen... El rnquing del rendiment seria una
informaci ms.
A Finlndia no tenen pressa per escolaritzar la gent. Entren a
lescola un any ms tard, no tenen pressa per aprendre a llegir i a
escriure, es prenen molt seriosament la seva feina i seleccionen
molt b el professorat. Al final aix s fonamental: el
professorat
JOAN MANUEL DEL POZOEducar s limpuls a la construcci en
llibertat de la millor persona possible, un cop nascuda......Per
tant hi ha una combinaci, sempre necessria a la vida, dun cert
ordre, mtode, lgica i duna certa creativitat, imaginaci i llibertat
.
"Hem de voler persones molt senceres i obertes, imaginatives,
solidries... Encara que el seu expedient no sigui gaire
brilllant.
Educa tothom, fins i tot encara que no vulguin. Principalment
els professionals i la famlia. Desprs lentorn social proper, el
poble, el barri. Els mitjans de comunicaci, perqu van carregats
d'informaci, de coneixement, destmuls audiovisuals, musicals; tots
ells sn constructors de la personalitat.
Hem perdut el tempo lento, estem una acceleraci permanent,que
ens impedeix la reflexi que ens permetria prendre decicions ms
pausades, ms encertades.
JOS ANTONIO MARINALautoritat s quan aconsegueixes influir en una
persona, per no per mtodes coactius sin perqu aconsegueixes que et
respecti. Els nois i noies sn llestos i saben de qui es poden fiar
i de qui no.
FRANCESCO TONUCCIs inacceptable que lescola que sest fent
sassembli tant a la que jo vaig anar fa setanta anys.Experincies
com conixer el barri, sortir de lescola i trobar artesans, convidar
persones a lescola, sestan perdent.Shan acabat per la por de les
famlies.Els mestres no surten de lescola perqu els pot passar
alguna cosa, fins i tot al pati.
Quins verbs ha de fer servir leducador?-Escoltar i deixarDeixar
que visquin experincies lliurement i autnomament en el seu temps
lliure. Si no s aix no t res a aportar a lescola.
I escoltar s la base. Tot i que sembla el contrari del que ha de
fer un meste, parlar i que escoltin les criatures. En el moment que
un mestre es posa a escoltar, ho capgira tot i crea una situaci
totalment nova. Els nens poden fer aportacions si veuen que hi ha
una persona que shi interessa.
Agraeixo molt les tecnologies per em fa por pensar que una
famlia pensi que no cal sortir de veritat, que ja es pot fer amb
els amics per skype. Hi ha edats en que els nens han de
descobrir-se fsicament, tocar-se, barallar-se. Sn experincies
insubstitubles.
Els anys ms importants sn els primers. Els grans aprenentatges ,
com lespai i el temps i lespai, es donen en aquesta etapa.
"El plor de la criatura s un missatge. Plora i rep una resposta.
Per sort, normalment s bona i s el pit de la seva mare, que s el
millor que pot trobar una criatura. I aix el tranquillitza, fins
que torna a tenir gana i torna a cridar. Aquesta relaci s molt
important.
Els nens no tenen sindicats, no tenen advocats. Qui els
representa? Crec que ho ha dassumir lalcalde. Ha dexplicar als
adults que no poden posar cartells de prohibici, que han de poder
jugar.
Estudiar un esport significa que un de cada deu mil segueix i
arriba a ser alg. La resta odiaran aquell esport tota la vida.
Passa el mateix amb el piano. Proposar aquestes experincies de
plaer i de creativitat com un estudi significa obligar la gran
majoria de nens a odiar-les.
A Pesaro des del 2001 sest fent una experincia dautonomia, els
nens van sols a lescola. Una estadstica diu que en vuit anys cap
nen ha tingut un accident. Demostra que els nens sn capaos de
cuidar-se.
REFLEXIONS SOBRE LEDUCACIREUNIONS DE PARES/MARES 2016-2017
Per art de mgiaTxarangoBenvinguts al llarg viatge, track
102012158100.67