Drets Humans

Drets Humans

derechos humanos Portada mala_Maquetación 1 16/02/11 17:21 Página 1

Can Sisteré. Centre d’Art ContemporaniCarrer de Sant Carles, s/n08921 Santa Coloma de GramenetTel. 93 385 13 12www. gramenet.cat

Obert de dimarts a divendres de 17 a 21 hDissabtes d’11 a 13.30 i de 17 a 21 hDiumenges d’11 a 13.30 hDilluns i festius tancat

Títol: Drets HumansPeríode: Del 10 de març al 17 d’abril de 2011Foto portada (fragment): Vicenç SemperCoordinació: Joan GonzálezTinent d’alcalde ponent de cultura, joventut, cooperació i solidaritat: Montserrat OlivésDisseny gràfic i maquetació: B&MEdita i imprimeix: Ajuntament de Santa Coloma de GramenetDL: B-7769-2011


Del 10 de març a l 17 d ’abr i lCent re d ’Ar t Contemporan i Can S is te ré

Drets Humans

derechos humanos 23-22 sin fondo_Maquetación 1 16/02/11 17:12 Página 1


3

Sempre és un plaer presentar un projecte de Gramenet Imatge Solidària i, en aquesta ocasió, l’exposició “Drets

Humans” que es pot visitar al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré ens ofereix, de nou, la possibilitat d’atansar-nos

a un tema de màxim interès col·lectiu des d’una visió artística.

Gramenet Imatge Solidària és una associació formada per fotògrafs i ciutadans de Santa Coloma de Gramenet que,

a partir de la fotografia, volen sensibilitzar i incitar a la reflexió sobre els desequilibris del món on vivim. La seva és

una mirada ètica que es concreta en una sèrie de llibres i d’exposicions, que són també eines per al finançament de

projectes solidaris a diferents comunitats de l’Equador, Guatemala, el Congo i Gàmbia, entre altres països.

L’exposició “Drets Humans” dóna a conèixer i denuncia l’incompliment, a bona part del planeta, de la Declaració

Universal dels Drets Humans, proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de

1948. Ho fa amb imatges d’enorme cruesa, però també amb d’altres que se’n distancien, poèticament, per evitar

la violència més dramàtica recollida en una única imatge definitòria.

Vull destacar i agrair el treball dut a terme durant els darrers anys per Gramenet Imatge Solidària. És un bon exemple de

la força de la nostra societat civil i de l’important paper solidari que acompleixen les entitats ciutadanes colomenques.

Núria Parlon Gil

Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet


4

Avui, més que mai, és important donar a conèixer atothom —i sobretot a les noves generacions— elcontingut i el sentit dels 30 articles de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans, aprovada el 10 dedesembre de 1948.

Si bé els desafiaments del segle xxi no són elsmateixos que els d’aquella època, els valors fona-mentals de la persona són sempre crucials. LaDeclaració defineix un programa clar d’acomplimentd’aquests drets en el qual tots els Estats membresde l’Organització de les Nacions Unides estan com-promesos. L’acompliment dels drets, però, encaraestà lluny de ser una realitat.

L’exposició “Els Drets Humans” contribuirà a ferconèixer en què consisteix la Declaració.

Stéphane Hessel

Carta de Hessel


5

Biografia de Stéphane Hessel• D’origen alemany, va arribar a França el 1924.

• Membre de la resistència durant la Segona Guerra Mundial, el van deportar al camp de concentració de Buchenwald.

• Va participar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

• Va rebre la distinció de Gran Oficial de la Legió d’Honor del govern francès.

• Fou membre de la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans, i també de l’Alt Consell de la Cooperació

Internacional.

• El 2004 Hessel va rebre el Premi Nord-Sud del Consell d’Europa.

• El 10 de desembre de 2008, Hessel va rebre el Premi UNESCO/Bilbao per la promoció de la cultura dels drets

humans. Aquesta és la data del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

• El 4 de març de 2009, Hessel va fer-se membre del comitè de suport del Tribunal Russell sobre Palestina.

• El 2010 és nomenat president d’honor de la Competició Internacional de Drets Humans per a Advocats del Memorial

de Caen.

• Stéphane Hessel continua essent, amb més de 90 anys, ambaixador de França.

S téphane H essel


6

Declaració Universal de Drets Humans

PREÀMBUL

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membresde la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que hanultratjat la consciència de la humanitat; i que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveni-ment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d’expressió ide creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les personesno es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l’opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humansfonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d’homes i dones; i que handecidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d’una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de lesNacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al plecompliment d’aquest compromís,

L’Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l’ideal comú a assolir per a tots els pobles inacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promo-guin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesuresprogressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre elspobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.


7

Article 1Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i deconsciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció deraça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional osocial, fortuna, naixement o altra condició.A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o delterritori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administraciófiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Article 3Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits entotes llurs formes.

Article 5Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Totstenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contraqualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l’emparicontra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justíciaper un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions oper a l’examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 111. Tots els acusats d’un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que noes provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurattotes les garanties necessàries per a la seva defensa.2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesosno eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superiora l’aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seudomicili o la seva correspondència, ni d’atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a laprotecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 131. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 141. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n.2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictescomuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 151. Tota persona té dret a una nacionalitat.2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 161. Els homes i les dones, a partir de l’edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius deraça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel quefa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.3. La família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societati de l’Estat.

Article 171. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret incloula llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, enpúblic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica,el culte i l’observança.

Article 19Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat acausa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevolmitjà i sense límit de fronteres.

Article 201. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 211. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de represen-tants lliurement elegits.2. Tota persona té dret, en condicions d’igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat ha d’expressar-semitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i iguali per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançantl’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país, lasatisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliuredesenvolupament de la seva personalitat.

Article 231. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives isatisfactòries de treball, i a la protecció contra l’atur.2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell ila seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altresmitjans de protecció social.4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s’hi.

Article 24Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornadade treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 251. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el ben-estar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socialsnecessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa oaltra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants,nascuts d’un matrimoni o fora d’un matrimoni, gaudeixen d’igual protecció social.

Article 261. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elementali fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic iprofessional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a totsen funció dels mèrits respectius.2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment delrespecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància il’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les NacionsUnides per al manteniment de la pau.3. El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir la mena d’educació que serà donada als seusfills.

Article 271. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de lesarts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccionscientífiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats enaquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 291. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i pledesenvolupament de la seva personalitat.2. En l’exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertesper la llei i únicament amb la finalitat d’assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets illibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestargeneral en una societat democràtica.3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de lesNacions Unides.

Article 30Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a ungrup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió dequalsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien.



9

José Luis García


10

Laura Guerrero


11


12

Gabriel Brau


13


14

Francesc Melción


15


16

Bru Rovira


17


18

Joan Guerrero


19


20

Vicenç Semper


21


22

Jesús Jaime Mota


23


24

Gabriel Brau Iniciat en el món de la fotografia l’any 1976, es dedica professionalment a ella des de 1989 combinant els treballs de fotografia comercial i publicitària en estudi amb els reportatges de caràcter documental i de viatges de la docència. Autor del llibre “Llums d’Àfrica” imparteix tallers i conferències sobre diversos aspectes i tècniques de fotografia. www.gabrielbrau.com

José Luis García La seva vocació per la fotografia s’inicia el 1988. De formació autodidacta, la fotografia va lligada als viatges, les seves dues grans passions. En la seva obra es destaca el seu treball fotogràfic en reportatges de caràcter documental. Especialment té passió per conèixer tribus i formes de vida que viuen ancorats en el passat, altres formes de vida diferents a la nostra realitat. En l’actualitat, acaba d’editar un llibre de fotografia, una forma desinteressada de col·laborar en el magne projecte de construir iequipar una escola a Níger. www.joseluisgarciagarcia.es

Jesús Jaime Mota Comença la seva marxa fotogràfica el 1984 com autodidacta És membre de la Fundació de clubs de Lleons Internacional i en l’any 2003 juntament amb el seu amic J. Luis García, posen enmarxa una ajuda humanitària a una escola - orfenat al nord de Tanzània. Autor de l’exposició fotogràfica ‘Col·legis africans’, organitzada per la Fundació per la Justícia i que reflecteix la realitat que viuenmilions de nens a l’Àfrica. www.jaimemota.com

Vicenç Semper S’inicia en la fotografia el 1970 en un estudi fotogràfic. És vicepresident de l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola Ripollet, dedicant a impartir cursos de fotografia. Membre de Gramenenet Imatge Solidària i col·laborador en l’exposició “Els ulls i la paraula” Durant els últims anys treballa en un projecte fotogràfic sobre músics de blues. www.fotosdeblues.com

Francesc MelcionVa estudiar fotografia a lÍEFC. Lány 1991 va entrar a treballar al diari “Avui” com a fotoperiodista. Actualment treballa al diari“Ara” com a cap de fotografia. A part de la seva feina com a fotògraf de premsa diària, ha desenvolupat una seguit de reportatgesen blanc i negre centrats sobretot en l’Asia. Destaquen el seu treball sobre el riu Mekong al sud-est asiàtic, els seus reportatges sobre la ciutat de Bombai i els diferents viatges a Pakistan. Ha realitzat diferents exposicions tant a nivell individual com col·lectiu.www.francescmelcion.com

Laura GuerreroVa estudiar fotografia a lÍEFC. Va començar la seva trajectòria professional al diari “El Observador”. Mes tard va col·laborar amb eldiari “El Periodico de Catalunya” i actualment treballa al diari “La Vanguardia”. Ha realitzat diferents reportatges a lÉquador sobreel mon “quechua”, també destaca el seu treball sobre la dona indígena en aquest país. A exposat les seves fotografies en diferentsocasions tan a nivell individual com col·[email protected]

Bru RoviraHa treballat als diaris Tele exprés, El Noticiero Universal, AVUI i des de 1984 a La Vanguardia. Ha conegut en primera persona elsconflictes bèl·lics i socials més recents a tot el món com a reporter, sent també autor de les fotografies que els acompanyen. Els seus llibres, són fruit del seu treball com a reporter, i estan escrits com cròniques periodístiques. Ha merescut importants premis com l’Ortega i Gasset de Periodisme i el Miguel Gil.

Joan GuerreroNascut a Tarifa i afincat a Catalunya fa mes de 40 anys, ha treballat al Periodico de Catalunya, Diario de Barcelona, El Observador,Grama i al El País. Ha publicat diversos llibres de fotografia sobre temes molt variats i també cal destacar unes quaranta exposicionsindividuals que van des d’homenatges a Miguel Hernández i altres poetes fins a visions molt personals d’Amèrica Llatina o els nousimmigrants.El 2004 funda l’associació Gramenet Imatge Soldaria de la qual es president.www.gramenetimatgesolidaria.cat



En una entrevista entre el filòsof d’origen letó Isaiah Berlin i el filòsof iranià Ramin Jahanbegloo, el segon preguntava aBerlin per què la democràcia és preferible a qualsevol altra mena de règim, i Berlin no va dubtar: perquè es basa en lacreença dels drets humans, digué.

Els drets humans, afegí seguidament Berlin, són l’única forma decent —i fins i tot tolerable— que els humans visquinjunts. L’única forma de vida que hem de seguir si no volem destruir-nos els uns als altres.

Existeix un marc, uns principis, en què tots els éssers humans, sigui quina sigui la seva nacionalitat, religió, professió, caràc-ter, cultura, puguin sentir que es respecta la seva llibertat, honestedat, les seves ànsies de viure, les seves creences, la sevacerca de justícia i de felicitat?

Sens dubte, els drets humans poden ser aquest acord mínim entre diferents —no en tenim cap altre de millor!—, un acordbase que ens permeti viure una vida en comunitat on els diferents ritmes de les societats i les persones tinguin la protec-ció suficient per viure una vida humana i evitar la violència, la destrucció en què reiteradament caiem un cop i un altre.

Ningú no pot sentir-se incòmode en els principis que preveuen els drets humans, simplement perquè hi ha coses que totsels humans les percebem com un bé, simplement perquè són aquelles coses que ens fan humans.

Bru Rovira


Drets Humans

Documents