Top Banner
1 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m tuna mallorca Índex Índice 1.- Història de la TUNA pàg 2 2.- Costums, tradicions i activitats de la TUNA 6 2.a.- Les Rondes 7 2.b.- Els Viatges 9 2.c.- Els certàmens 10 2.d.- L´aprenentatge 11 2.e.- La vestimenta 12 3.- Creació de la TUNA MALLORCA 14 3.a.- Història de la TUNA MALLORCA 15 3.b.- Components actuals de la TUNA MALLORCA 22 4.- Projectes i objectius de la TUNA MALLORCA 23 5.- Àlbum de fotografies de la TUNA MALLORCA 26 1.- Historia de la TUNA 2 2.- Costumbres, tradiciones y actividades de la TUNA 6 2.a.- Las Rondas 7 2.b.- Los Viajes 9 2.c.- Los certámenes 10 2.d.- El aprendizaje 11 2.e.- El Traje 12 3.- Creación de la TUNA MALLORCA 14 3.a.- Historia de la TUNA MALLORCA 15 3.b.- Componentes actuales de la TUNA MALLORCA 22 4.- Proyectos y objetivos de la TUNA MALLORCA 23 5.- Álbum de fotografias de la TUNA MALLORCA 26
45

DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

Mar 18, 2020

Download

Documents

dariahiddleston
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

ÍndexÍndice

1.- Història de la TUNA pàg 2

2.- Costums, tradicions i activitats de la TUNA 6

2.a.- Les Rondes 7

2.b.- Els Viatges 9

2.c.- Els certàmens 10

2.d.- L´aprenentatge 11

2.e.- La vestimenta 12

3.- Creació de la TUNA MALLORCA 14

3.a.- Història de la TUNA MALLORCA 15

3.b.- Components actuals de la TUNA MALLORCA 22

4.- Projectes i objectius de la TUNA MALLORCA 23

5.- Àlbum de fotografies de la TUNA MALLORCA 26

1.- Historia de la TUNA 2

2.- Costumbres, tradiciones y actividades de la TUNA 6

2.a.- Las Rondas 7

2.b.- Los Viajes 9

2.c.- Los certámenes 10

2.d.- El aprendizaje 11

2.e.- El Traje 12

3.- Creación de la TUNA MALLORCA 14

3.a.- Historia de la TUNA MALLORCA 15

3.b.- Componentes actuales de la TUNA MALLORCA 22

4.- Proyectos y objetivos de la TUNA MALLORCA 23

5.- Álbum de fotografias de la TUNA MALLORCA 26

Page 2: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

La Tuna és una institució universitària que manté vives les costums heretades delsestudiants espanyols del segle XIII; i aquesta tradició, sostinguda pels joves estudiants que any reraany ingressen a les seves fileres, és un punt de trobada per a tots aquells universitaris que estimen elromanticisme, la nit, la música i els viatges.

Fou a l´any 1212, sota el regnat d´Alfons VIII a Espanya, que se va fundar a Palència elprimer “Studium Generale”, precedent del que més tard serien les Universitats. A aquests EstudisGenerals i als que succesivament se crearen, hi acudien joves de tota condició entre els qualssorgiren els “sopistes”, predecessors dels actuals tunos.

1.- Història de la TUNA1.- Historia de la TUNA

La Tuna es una institución universitaria que mantiene vivas las costumbres heredadas de losestudiantes españoles del siglo XIII; y esta tradición, sostenida por los jóvenes estudiantes que añotras año ingresan a sus filas, es un punto de encuentro para todos aquellos universitarios amantes delromanticismo, la noche, la música y los viajes.

Fue en el año 1212, bajo el reinado de Alfonso VIII en España, que se fundó en Palencia elprimer "Studium Generale", precedente de lo que más tarde serían las Universidades. A estosEstudios Generales, y a los que sucesivamente se crearon, acudían jóvenes de toda condición entrelos que surgieron los sopistas, predecesores de los actuales tunos.

Page 3: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

Els sopistes eren estudiants pobres que amb la seva música, simpatia i picardia recorrien“figones”, convents, carrers i places a canvi d´un plat de sopa i d´algunes monedes que els ajudavena pagar els seus estudis. Quan fosquejava i una vegada que sonava la campana de queda o recollidasortien a rondar els balcons per enamorar a les fèmines que pretenien. Rebien el nom de sopistesperquè d´ells es deia que vivien de la “sopa boba”; sempre anaven proveïts d´una cullera i unaforqueta de fusta, el que els permetia menjar a qualsevol lloc on se´ls presentava l´ocasió. Aquestscuberts de fusta eren propis dels sopistes, essent actualment símbol de totes les Tunes Universitàries.

Fou al segle XVI quan es varen formar les tunes tal i com els coneixem avui, els sopistess´acolliren a la “Instrucción para bachilleres de pupilos” dictada al 1538, norma que oferia vivendaals estudiants que no la podien pagar. Aquestes eren dirigides pels estudiants més antics, als queanomenaven “bachilleres de pupilos” que endemés havien de recolzar en els seus estudis als “bobos”o estudiants nous. Aquestes cases eren, per les seves caraterístiques, habitades majoritariament persopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del BuenTunar” de La Cruz Bermejo, jurista de relevant importància.

Los sopistas, eran estudiantes pobres que con su música, simpatía y picardía recorríanfigones, conventos, calles y plazas a cambio de un plato de sopa y de algunas monedas que leayudaran a costear sus estudios. Cuando anochecía y una vez que sonaba la campana de queda orecogida, salían a rondar los balcones para enamorar a las féminas que pretendían. Recibían elnombre de sopistas porque de ellos se decía que vivían de la"sopa boba"; siempre iban provistos de una cuchara y tenedorde madera, lo que les permitía comer en cualquier lugar dondese les presentaba la ocasión. Estos cubiertos de madera erandistintivos de los sopistas, siendo en la actualidad símbolo detodas las Tunas Universitarias.

Fue en el siglo XVI cuando se formaron las tunas taly como hoy las conocemos, los sopistas se acogieron a la"Instrucción para bachilleres de pupilos" dictada en 1538,norma que ofrecía vivienda a los estudiantes que no podíancostearla. Ellas eran dirigidas por los estudiantes más antiguos,a los que se llamaban "bachilleres de pupilos" que ademásdebían apoyar en sus estudios a los bobos o estudiantes nuevos.Estas casas eran, por sus características, habitadasmayoritariamente por sopistas; como lo notamos en el libro"La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache" y “El Libro del BuenTunar” de La Cruz Bermejo, jurista de relevante importancia.

Page 4: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

4 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

En aquestes condicions els “pupilos”que volien entrar a formar part de les ventradessopistes, se convertien en escuders d´aquests acanvi que els instruissin en el seu art, la qualcosa permitia als sopistes dur una vida similara la dels estudiants rics. Els nous que aixòdecidien, a causa de la seva inexperiència erenel centre de la broma en les correries dels seusmestres, però una vegada acabat el pupil·latge,el nou era admés com un més i així en el llibre“Historia de la vida del Buscón” de Quevedo,fa referència a aquests costums que encara avuiperduren:

“¡Visca el nostre company, i siguiadmés en la nostra amistat, gaudeixi de lespreeminències d´antic, pugui tenir sarna,caminar tacat i patir la fam que patim tots!”

En esas condiciones, los pupilos quequerían formar parte de las camadas sopistas,se convertían en escuderos de estos a cambiode que los instruyeran en su arte, lo cualpermitía a los sopistas llevar una vida similar ala de los estudiantes ricos. Los nuevos que estodecidían, debido a su inexperiencia eran elcentro de la broma en las correrías de sus"maestros"; pero una vez terminado elpupilaje, el nuevo era admitido como uno más,y así en el libro "Historia de la vida delBuscón" de Quevedo, se hace referencia aestas costumbres que todavía hoy perduran:

" ¡ Viva nuestro compañero, y seaadmitido en nuestra amistad; goce de laspreeminencias de antiguo; pueda tener sarna,andar manchado y padecer el hambre quetodos!"

C as tel l de Bel lv er / C as ti ll o de B ell ve r

P el s c ar rer s de Cal vi à / Por las c al les de Cal vi à

Page 5: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

5 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

Avui en dia, i vista l´evolució de la societat,la Tuna ha perdut la seva funció com a mitjà de vidadels estudiants que la integren (malgrat encara hi haestudiants que se paguen els seus estudis amb el queobtenen amb la Tuna) i agrupa estudiants universitarisque afeccionats a la música i a les tradicions, elsagrada conèixer món i noves sensacions sensedisposar d´un gran poder adquisitiu. Pel demés, laTuna segueix mantenent vives totes les tradicions queva heretar dels segles anterios i vesteix vestits d´època,interpreta cançons populars amb els mateixosinstruments, va de Ronda o Serenata per les sevesmadones, viatja (convidada o contractada, a tots elsracons del món) i reparteix la seva alegria per carrers irestaurants a canvi d´algun aliment o moneda queajudi a completar l´escassa paga de l´estudiant.

I per acabar, recordau a Jiménez Catalán iSinués i Urbiola, historiadors de la Universitat deSaragossa, que mencionen:

“... d´aquestes comparses de tunos i sopistessortiren homes que governaren Espanya i ocuparenllocs preeminents a les lletres, la política i el foro”.

Hoy en día, y dada la evolución de la sociedad, la Tuna ha perdido su función como mediode vida de los estudiantes que la integran (aunque todavía hay estudiantes que se costean sus estudioscon lo que obtienen de ella) y agrupa estudiantes universitarios que aficionados a la música y a lastradiciones, gustan de conocer mundo y nuevas sensaciones sin disponer de gran poder adquisitivo.Por lo demás, la Tuna sigue manteniendo vivas todas las tradiciones que heredó de los siglosanteriores y viste con trajes de época, interpreta canciones populares con los mismos instrumentos,va de Ronda o Serenata por sus dueñas, viaja (invitada o contratada, a todos los rincones del mundo)y reparte su alegría por calles y restaurantes a cambio de algún alimento o alguna moneda que ayudea completar la escasa paga del estudiante.

Por último, recordad a Jiménez Catalán y Sinués y Urbiola, historiadores de la Universidadde Zaragoza, que mencionan:

"... de estas comparsas de tunos y sopistas salieron hombres que gobernaron a España yocuparon puestos preeminentes en las letras, la política y el foro".

C as t e ll d e Bel l ve r / C as ti l l o de B ellv er

Page 6: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

6 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

Pl aça de l a Ca tedr al a C ol òni a (A lema nya). Abri l 2000 / Pl aza de la C ate dral en Col on ia (A le mani a). A bri l 2000

A l es p ort e s del M adi s on S q uare Garde n, N .Y. D es emb re 2000 / A la s puer tas d el Ma di son S quar e G ar den, N . Y. D i cie mbr e 2000

Page 7: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

7 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

2.- Costums, tradicions i activitats de la TUNA2.- Costumbres, tradiciones i actividades de la TUNA

Al llarg de la història, poques són les institucions que han mantingut tan fidelment les seves costums itradicions com ho han fet les Tunes de tot el món. L´Esperit Estudiantil s´ha anat passant de generació engeneració, des dels primers sopistes que havien de sobreviure gràcies a la seva astúcia i habilitat, fins a l´èpocaactual, on -malgrat el que pogués imaginar-se- el sentiment iniciàtic i enriquidor de la Tuna a la Vida Universitàriaestà més viu que mai. Com és obvi, moltes de les tradicions han canviat de forma, han desaparegut o s´han creata l´esdevenir del temps, però totes elles són fidels a uns ideals comuns.

Podem distinguir entre d´altres, les següentes costums i tradicions:· LES RONDES· ELS V I AT G E S· ELS CERT À M E N S· L´APRENENTAT G EEndemés les Tunes venim realitzant una sèrie d´activitats vinculades a aquestes tradicions:· PA RT I C I PACIÓ A “ PASACALLES” DE LES FESTES DE LA C I U TAT (Cavalcada dels Reis, etc)· COL·LABORACIÓ AMB ENTITATS SOCIALS (Hospitals, Llars de Majors, Escoles, etc.) ON

PODER DUR I COMPA RTIR LA N O S T R A M Ú S I C A I SANAA L E G R I A AMB QUI MÉS HO NECESSITA IA G R A E I X .

· I COM NO, COL·LABORAM AMB LA BBC (Bodes, Bateigs i Comunions).

A lo largo de la Historia, pocas son las instituciones que han mantenido tan fielmente sus costumbres ytradiciones como lo han hecho las Tunas de todo el mundo. El Espíritu Estudiantil se ha ido pasando de generaciónen generación, desde los primeros sopistas que habían de sobrevivir gracias a su astucia y habilidad, hasta la épocaactual, donde -pese a lo que pudiera imaginarse-, el sentimiento iniciático y enriquecedor de la Tuna en la Vi d aUniversitaria está más vivo que nunca. Como es obvio, muchas de las tradiciones han mudado de forma, handesaparecido o se han creado al devenir del tiempo, pero todas ellas son fieles a unos ideales comunes.

Podemos distinguir entre otros, las siguientes costumbre y tradiciones:· LAS RONDAS· LOS V I A J E S· LOS CERT Á M E N E S· El A P R E N D I Z A J EAdemás las Tunas venimos realizando una serie de actividades vinculadas a estas tradiciones:· PA RT I C I PACIÓN EN PASACALLES DE LAS FIESTAS DE LA CIUDAD (Cabalgata de reyes,

e t c . ) .· COLABORACIÓN CON ENTIDADES SOCIALES (Hospitales, Residencias de mayores, Escuelas,

etc.) DONDE PODER LLEVAR Y C O M PA RTIR NUESTRAM Ú S I C AY S A N AA L E G R I A CON QUIÉN MÁSLO NECESITA YA G R A D E C E .

· Y COMO NO, COLABORAMOS CON LA BBC (Bodas, Bautizos y Comuniones).

Page 8: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

8 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

2.a.- Les Rondes2.a.- Las Rondas

La Ronda es podria definir com el cant espontani de somieig davant uns ulls arrebatadors;és la prova d´amor davant l´estimació d´una mare i és també la prova de fervor davant la nostraPatrona. I, a totes elles la Dona és la inspiració, el motiu i l´objecte de les nostres cançons igalanteries.

La Tuna es deu a la Dona, Dona amb majúscula. És la seva essència i la seva darrerafinalitat, amb ella neix i sense ella no té cap sentit.

La Ronda se podía definir como el espontáneo canto de ensueño ante unos ojosarrebatadores; es la prueba de amor ante el cariño de una madre y es también la prueba de fervor antenuestra Patrona. Y en todas ellas la Mujer es la inspiración, el motivo y el objeto de nuestrascanciones y requiebros.

La Tuna se debe a la Mujer, Mujer con mayúsculas. Es su esencia y su fin último, con ellanace, y sin ella no tiene sentido.

R onda a u na no vi a. Hot el V al par aiso / Ro nda a una nov i a. H ot e l V a l p a r a i s o

Page 9: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

9 w w w. t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

Però malgrat tenint totes elles a la Dona com a única protagonista, no totes les Rondes sóniguals:

La Ronda Estàndard es dona quan l´objecte de la Ronda és una damisel·la o un grupd´elles que duites pels encants de la Tuna, decideixen montar una nit d´alegria i cançons en la nostracompanyia.

La Ronda a les Mares és un altre tipus de Ronda, en la que l´objecte del nostre apreci iagraïment són les nostres mares, a les que tant estimam i devem, i que es sol fer el Dia de la Mare,i és una de les tradicions més maques de la Tuna.

La Ronda a la Verge és una Ronda tradicional que se sol realitzar com a mostra de fervori agraïment cap a la nostres ciutats, a la nostres illes i a les seves Patrones.

I, com no, sempre queda aquest sentiment de Ronda Natural, la Ronda entre les Rondes, laRonda que no necessita res, només una dona a la que Rondar, estigui desperta o adormida, sola oacompanyada, en el carrer o a la seva androna. En qualsevol moment, la Tuna es pot presentar davalluna finestra i, per aconseguir el somriure d´una dona, ningú sap el que no farà.

Pero aunque teniendo todas ellas a la Mujer comoúnica protagonista, no todas las rondas son iguales:

La Ronda Estándar se da cuando el objeto de laronda es una damisela o un grupo de ellas que llevadas porlos encantos de la Tuna, deciden montar una noche de alegríay canciones en nuestra compañía.

La Ronda a las Madres es otro tipo de ronda, en laque el objeto de nuestro cariño y agradecimiento sonnuestras madres, a las que tanto queremos y debemos, y quese suele hacer el Día de la Madre, y es una de las tradicionesmás bonitas de la Tuna.

La Ronda a la Virgen es una ronda tradicional quese suele realizar como muestra de fervor y agradecimientohacia nuestras ciudades, a nuestras islas y a sus Patronas.

Y como no, siempre queda ese sentimiento deRonda Natural, la ronda entre las rondas, la ronda que nonecesita de nada, salvo de una mujer a la que rondar, ya estédespierta o dormida, ya este sola o en compañía, ya en mitadde la calle o en su buhardilla. En cualquier momento, la Tunase puede presentar bajo una ventana, y por conseguir lasonrisa de una dama, nadie sabe lo que no hará.

R onda d´ani ve rs ari a C at al in a Vall s, ac t r i u i po eti s aR onda de ani ver s ari o a C at al ina V al l s, ac tr iz y poet i sa

Page 10: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 0 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

2.b.- Els Viatges2.b.- Los Viajes

Essent originàries d´Espanya, i poc després de Portugal, les Tunes, com a grupseminentment universitaris, es donen a conèixer mitjançant els seus viatges per tot el món, i amb ellessorgiren noves Tunes, que adoptaren i adaptaren aquesta tradició a les seves formes i costums.

El viatge pot començar sense itinerari ni temps fixat, i deixar que els aconteixements i eldestí decideixin. És la millor proposta inicial ja que, SEMPRE, pensis amb el que pensis, dependràdels imponderables.

Altres, els de major durada, solen tenir objectius diversos, tots tan vàlids com els següents: · Turisme: conèixer noves terres, gents, sabors, costums...· Rondes: ¿On no anirà la Tuna per una dona?· Participar en un certàmen: fenomenal excusa.· Contractes: millor excusa encara.Resumint, el viatge té com a únic objectiu el poder contar el que has viscut, i si has trobat

milions d´amics, si has après noves cançons, si has trobat la dona de la teva vida, si has adquiritmundologia coneixent i aprenent de les cultures i sociologia de les altres regions i paisos i endeméshas mostrat les costums pròpies de la teva terra a través de la música, idioma comú de tots els corsi amb quines lletres duim la seva essència, història, ritmes i filosofia del bon fer.

Siendo originarias de España, y poco después Portugal, las Tunas, como gruposeminentemente universitarios, se dieron a conocer mediante sus viajes por todo el mundo, y con ellassurgieron nuevas Tunas, que adoptaron y adaptaron esta tradición a sus formas y costumbres.

El viaje puede empezar sin itinerario ni tiempo fijado, y dejar que los acontecimientos y eldestino decidan sobre ello. Es la mejor propuesta inicial, pues SIEMPRE, pienses lo que pienses, vaa depender de los imponderables.

Otros, los de mayor duración, suelen tener objetivos diversos, todos tan válidos cómo lossiguientes:

· Turismo: conocer nuevas tierras, gentes, sabores, costumbres...· Rondas: ¿Dónde no irá la Tuna por una mujer?· Participar en un certámen: fenomenal excusa.· Contratos: mejor excusa todavía.Resumiendo, el viaje tiene cómo objetivo único el poder contar lo que has vivido, y si has

encontrado millones de amigos, si has aprendido nuevas canciones, si has encontrado la mujer de tuvida, si has adquirido mundología conociendo y aprendiendo de las culturas y sociología de las otrasregiones o paises y además has mostrado las costumbres propias de tu tierra a través de la música,idioma común de todos los corazones y en cuyas letras, llevamos su esencia, historia, ritmos ifilosofía del buen hacer.

Page 11: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 1 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

2.c.- Els Certàmens2.c.- Los Certámenes

Un certamen és una trobada (periòdica o puntual) en la qual les Tunes es reuneixen per acompartir uns dies les seves experiències, i com a excusa per a viatjar i reunir-se amb la resta de lesTunes. Sorgits originalment com a dates de trobada i esbarjo, el sentit musical ha anat agafantprotagonisme però sense perdre l´horitzó lúdic festiu de l´esdevinement i avui en dia és una excusaideal per oferir al públic tot el significat de la nostra tradició, així com de fer-los gaudir dels poemes,ingeni, gràcia i espectacle, amb coreografies de banderes, panderetes, solistes, veus i melodies ambles que dia a dia recorrem els balcons i carrers de les nostres ciutats.

Es poden destacar els següents tipus de certàmens:· Els Certàmens Nacionals d´uns estudis: en ells participen totes les Tunes d´uns estudis

determinats, per exemple: Certamen Nacional de Tunes d´Enginyers de Telecomunicació, CertamenNacional de Tunes de Magisteri, etc. Solen celebrar-se cada cert número d´anys, cada vegada en unalocalitat diferent.

· Els Certàmens Locals: solen ser organitzats per les Universitats o pels Ajuntaments de lalocalitat organitzadora, participant-hi les Tunes de la ciutat i tunes convidades, tant nacionals comde l´estranger.

Un certamen es un encuentro (periódico o puntual) en el que las Tunas se reunen paracompartir unos días sus experiencias y diversiones. Los certámenes surgen a partir de la necesidadde las Tunas de compartir sus experiencias, y como excusa para viajar y reunirse con el resto deTunas. Surgidos originalmente como fechas de encuentro y esparcimiento, el sentido musical ha idotomando protagonismo, aunque sin perder el horizonte lúdico festivo del evento y hoy en día es unaexcusa ideal para ofrecer al público todo el significado de nuestra tradición, así como hacerlesdisfrutar de los poemas, ingenios, gracia y espectáculo, con coreografías de banderas, panderetas,solistas, voces y melodías con las que día a día recorremos los balcones y calles de nuestras ciudades.

Se pueden destacar los siguientes tipos de Certámenes:· Los Certámenes Nacionales de unos estudios: son certámenes en los que participan

todas las Tunas de unos estudios determinados, por ejemplo: Certamen Nacional de Tunas deIngenieros de Telecomunicación, Certamen Nacional de Tunas de Magisterio, etc. Suelen celebrarsecada cierto número de años, cada vez en una localidad diferente.

· Los Certámenes Locales: suelen ser organizados por las Universidades o por losAyuntamientos de la localidad organizadora, participando en ellos las Tunas de la Ciudad y tunasinvitadas, tanto nacionales como del extranjero.

Page 12: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 2 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

2.d.- L´Aprenentatge2.d.- El Aprendizaje

Una de les tradicions més arrelades en el món de la Tuna és el periode d´aprenentatge, que permet a totel qui ho desitgi pertànyer a aquesta institució, adquirir l´experiència i el grau de maduresa necessaris per asobreviure als múltiples avatars que el destí pot fornir- l o s .

Aquest periode, en el qual el recent arribat i aspirant a Tuno sol esser denominat novençà, aprenent, nou,etc, sol durar al voltant d´un any (depenent de les seves habilitats) i amb ell, es pretèn que adquireixi la suficientsoltura musical i personal per dur endavant les empreses que com a tuno pogués emprendre endemés d´extrovertirel caràcter individual, la qual cosa ajuda també posteriorment amb la vida laboral, estudiantil i quotidiana, fentveure la vida d´una manera més alegre, optimista i fomentant les relacions personals, sent tot això un plec de bonsmotius envers la tendència actual de la joventut de viure la diversió sense basar-se en cap tipus de principicoherent,(drogues, alcohol, etc.) amb les consequències que això comporta a tota la societat.

Durant aquest periode haurà de passar per:· Una Prova d Ingrés: Requisit imprescindible per a que qualsevol estudiant sigui admès com a aprenent

i acceptat com a membre provisional de la Tu n a .· Un Viatge de Novençans: En el que haurà de demostrar pràcticament els coneixements adquirits durant

la seva etapa d´aprenentatge. · Un Examen Final: Un dels moments més important a la vida d´un tuno, en ell la seva Tuna li

concedeix la beca que el distingueix i el reconeix com a membres de plè dret, amb el que passa a gaudir de lesmateixes prebendes que la resta com un veterà més.

Una de las tradiciones más arraigadas en el mundo de la Tuna es el periodo de aprendizaje, que permitea todo el que desea pertenecer a dicha institución adquirir la experiencia y el grado de madurez necesarios parasobrevivir a los múltiples avatares que el destino puede depararle.

Este periodo, en el cual el recién llegado y aspirante a Tuno suele ser denominado novato, aprendiz,nuevo, caloiro, etc, suele durar alrededor de un año (dependiendo de las habilidades de dicho novato) y, con él, sepretende que adquiera la suficiente soltura musical y personal para llevar adelante las empresas que como tunopudiera emprender a demás de extrovertir el carácter individual, lo cual ayuda también posteriormente con la vidalaboral, estudiantil y cotidiana. haciendo ver la vida de manera más alegre, optimista y fomentando las relacionespersonales, siendo esto todo un pliego de buenos motivos frente a la tendencia actual de la juventud de vivir ladiversión sin basarse en ningún tipo de principio coherente, (drogas, alcohol, etc.) con las consecuencias que ellocomporta a toda la sociedad.

Durante este periodo, tendrá que pasar por:· Una Prueba de Ingre s o : Requisito imprescindible para que cualquier estudiante sea admitido como

aprendiz y aceptado como miembro provisional de la Tu n a· Un Viaje de Novatos: En el que tendrá que demostrar prácticamente los conocimientos adquiridos

durante su etapa de aprendizaje. · Un Exámen Final: Uno de los momentos más importantes de la vida de un tuno, en él su Tuna le

concede la beca que la distingue y le reconoce como miembros de pleno derecho, con lo que pasa a gozar de lasmismas prebendas que el resto como un Veterano más.

Page 13: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 3 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

2.e.- La Vestimenta2.e.- El Traje

La vestimenta del tuno es,probablement un dels elements mésrepresentatius i tradicionals de lainstitució de la Tuna. Amb el seucaracterístic color negre, i el seucridaner aspecte, ha romàspracticament invariable a través delssegles, essent similar a la vestimentaemprada pels antics estudiants de lesprimeres universitats espanyoles.

L´ocell, grill o corb, que ambtots aquests noms se´l coneix enl´actualitat, es composa de gipó, beca,camisa, calces, bombatxos o“gregüescos” i sabates o botes.

El gipó és una jaqueta cenyidaal bust que es vesteix damunt unacamisa blanca, de la qual els punys i elcoll són de gran tamany, freqüentmentacabats amb randes.

Com a calçons s´emprenbombatxos o “gregüescos”.

La vestimenta del tuno es, probablemente, uno de los elementos más representativos ytradicionales de la institución tunesca. Con su característico color negro, y su llamativo aspecto, hapermanecido prácticamente invariante a través de los siglos, siendo similar al vestuario utilizado porlos antiguos estudiantes de las primeras universidades españolas.

El pájaro, grillo, o cuervo, que con todos estos nombres se le conoce en la actualidad, secompone de jubón, beca, camisa, calzas, bombachos o gregüescos sobre éstas, y zapatos o botas.

El jubón es una chaqueta ceñida al busto que se viste sobre una camisa blanca cuyos puñosy cuello son de gran tamaño, frecuentemente acabados en puntillas.

Como pantalones se utilizan bombachos o gregüescos.

Page 14: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 4 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

La beca és la banda de color que es col·loca sobre el pit i les espatlles, damunt el gipó.Antigament indicava que el que la duia estava becat per la seva universitat i com a becari disposavad´una ajuda que feia menys costosa la seva estada a la universitat. Els colors de la beca i l´escut queen ella figura brodat identifiquen la Universitat i l´Escola o Facultat a la que pertany el Tuno. La becaés entregada al tuno pels seus companys quan aquests consideren que ha assolit el grau suficient deveterania, i pot així representar a la seva Tuna i per tant, a la seva Universitat.

Una altra peça important a la indumentària del tuno és la capa, peça de vestir llarga i solta,sense mànigues oberta per davant que es du damunt els vestits. La capa, endemés de fidel protectoradel tuno en les seves nits de fred, representa dues de les condicions fonamentals del tuno: la deviatger infatigable i la de galant per moltes dones estimat. Damunt la capa el tuno exhibeix els escutsde les ciutats i països que ha recorregut en les seves correries. Mostra així mateix cintes multicolorsbrodades amb dedicatòries carinyoses per dones que demostren així al tuno el seu afecte o amor.Provenguin d´una al·lota, d´una mare, o d´una amiga, com diu la cançó, “cada cinta que adorna sucapa guarda un trocito de corazón”.

La beca es la banda de color que se coloca sobre el pecho y los hombros, por encima deljubón. Antiguamente indicaba que su portador estaba becado por su universidad, y como becariodisponía de una ayuda que le hacía menos costosa su estancia en la misma. Los colores de la beca yel escudo que en ella figura bordado identifican la Universidad y la Escuela o Facultad a la quepertenece el tuno. La beca es entregada al tuno por sus compañeros cuando éstos consideran que haalcanzado el grado suficiente de veteranía, y puede así representar correctamente a su Tuna y, por lotanto, a su Universidad.

Otra prenda importante en la indumentaria del tuno es la capa, prenda de vestir larga ysuelta, sin mangas, abierta por delante, que se lleva sobre los vestidos. La capa, además de fielprotectora del tuno en sus noches de frío, representa dos de las condiciones fundamentales del tuno:la de viajero infatigable y la de galán por muchas mujeres amado. Sobre la capa el tuno exhibe losescudos de las ciudades y países que ha recorrido en sus correrías. Muestra así mismo cintasmulticolores bordadas con dedicatorias cariñosas por mujeres que demuestran así al tuno su afectoo su amor. Provengan de una novia, de una madre, o de una amiga, como reza la canción, "cada cintaque adorna su capa guarda un trocito de corazón".

Page 15: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 5 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

3.- Creació de la TUNA MALLORCA3.- Creación de la TUNA MALLORCA

TUNA MALLORCA es va crear dia 21 d´Abril de 1999 per iniciativa de Don Martín SuauEncinas universitari i ex-membre veterà de la Tuna de Districte Universitas Balearica, col·laboradorde la Tuna de Dret de la U.I.B. i membre actiu de la Tuna de Districte de Nova York i per Don JoséTorres Becerra, diplomat en Arts Visuals i Comunicació per Tracor Arts School que inicià el seuperiode de novell a la Tuna de Districte de Nova York el 12 de Febrer d´aquell mateix any, decidintfinalitzar la seva formació com a novell a TUNA MALLORCA.

Menció especial a la col·laboració en els nostres inicis a dos membres honorífics; D. MiguelCaneda Schad de les Tunes Balearica i Nova York, i a D. Rafael Cintrón Laguna de la Tuna de NovaYork.

Els motius que ens impulsaren a crear aquesta nova Tuna foren poder promoure idesenvolupar totes i cada una de les tradicions pròpies de la Tuna, tals com fomentar l´amistat,intercanviar coneixements musicals, fomentar el companyerisme, rondar a les dones i fer conèixeraquestes tradicions a travès de diversos punts de vista i de les possibles variants que cada una de lespersones que formen aquesta Tuna poden aportar. També un dels nostres principals motius, va servoler perpetuar una tradició que des de fa molts segles es desenvolupa a les universitats i carrersespanyols i que per motius geogràfics i la relativa joventut de la nostra Universitat està tan poc extesaa les nostres illes, on hi ha tant que cantar i dir de la nostra existència.

TUNA MALLORCA se creó el día 21 de Abril de 1999 poriniciativa de Don Martín Suau Encinas, universitario y ex–miembroVeterano de la Tuna de Distrito Universitas Balearica, colaborador dela Tuna de Derecho de la U.I.B. y miembro activo de la Tuna de Distritode Nueva York y por Don José Torres Becerra, diplomado en ArtesVisuales y Comunicación por Tracor Arts School que inició su periodode novato en la Tuna de Distrito de Nueva York el 12 de Febrero de esemismo año, decidiendo finalizar su formación como novato en TUNAMALLORCA.

Mención especial a la colaboración en nuestros inicios a dosmiembros honoríficos; D. Miguel Caneda Schad de las tunas Balearicay Nueva York, y D. Rafael Cintrón Laguna de la Tuna de Nueva York.

Los motivos que nos impulsaron a crear esta nueva Tunafueron poder promover y desarrollar todas y cada una de las tradicionespropias de una Tuna tales como fomentar la amistad, intercambiar conocimientos musicales,fomentar el compañerismo, rondar a las mujeres y hacer conocer dichas tradiciones a través dediversos enfoques y de las posibles variantes que cada una de las personas que forman dicha Tunapuedan aportar. También uno de nuestros principales motivos fue querer perpetuar una tradición quedesde hace muchos siglos se viene desarrollando en las universidades y calles españolas y que pormotivos geográficos y la relativa juventud de nuestra Universidad está tan poco extendida ennuestras islas, donde hay tanto que cantar y decir de nuestra existencia.

A mb Plàci do Domi ngo / Con Plác ido Dom i ngo

Page 16: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 6 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

3.a- Història de la TUNA MALLORCA3.a- Historia de la TUNA MALLORCA

Començàrem essent pocs, fent molta feina però amb molta il·lusió per a poder arribar a seruna Tuna Universitària reconeguda per una de les nostres facultats, complint amb tots els requisitstuners necessaris per això, essent reconeguda la nostra feina i empenta per altres tunes d´Espanya,oferint-se fins i tot, la Il·lustre Tuna de Filologia i Lletres de la Universitat de La Laguna de Tenerifecom la nostra Tuna Madrina, recolzant-nos, ensenyant-nos i animant-nos a aconseguir aquestreconeixement. Per tot això esperam amb il·lusió veure recompensat el nostre esforç per laUniversitat de les Illes Balears i per tots aquells que han estat torturats amb les nostres cançons pertots els carrers i racons de les nostres illes.

El Maig de 1999 les nostres activitats estaven basades en la formació musical i l´adquisiciódels coneixements d´història, tradicions i costums tuneres per tots els membres de la TUNAMALLORCA.

La manera més eficient de poder posar en pràctica els conceptes apresos fou realitzant“parxes” i actuacions (tant privades com contractes) i viatges perllongant-se fins el dia d´avui.Aquestes activitats es varen començar a realitzar l´estiu de 1999 quan aprofitàrem per donar-nos aconèixer per tota Mallorca.

El 21 d´Octubre de 1999 fou la nostra primera Ronda a les Verges, que és una Rondatradicional, on estàrem tota la nit rondant a familiars, amigues, al·lotes, esposes, etc ...

Empezamos siendo pocos, trabajando duro pero con mucha ilusión para poder llegar a seruna Tuna Universitaria reconocida por una de nuestras facultades, cumpliendo con todos y cada unode los requisitos tuneros necesarios para ello, siendo reconocida nuestra labor y empeño por otrastunas de España, ofreciéndose incluso la Ilustre Tuna de Filología y Letras de la Universidad de LaLaguna en Tenerife como nuestra Tuna Madrina, apoyándonos, enseñándonos y animándonos aconseguir dicho reconocimiento. Por todo ello esperamos con ilusión ver recompensado nuestroesfuerzo por la Universitat de les Illes Balears, y por todos aquellos que han sido torturados connuestras canciones por todas las calles y rincones de nuestras islas.

En Mayo de 1999 nuestras actividades se basaban principalmente en la formación musicaly la adquisición de los conocimientos de historia, tradiciones y costumbres tuneras por parte de todoslos miembros de TUNA MALLORCA.

La manera más eficiente de poder poner en práctica los conceptos aprendidos fue realizandoparches, actuaciones, tanto privadas como por contrato y viajes, prolongándose hasta el día de hoy.Dichas actividades comenzaron a realizarse a partir del verano 1999 cuando aprovechamos paradarnos a conocer en toda Mallorca.

El 21 de Octubre del 99 fue nuestra primera Ronda a las Vírgenes, que es una rondatradicional, donde estuvimos toda la noche rondado a familiares, amigas, novias, esposas, etc…

Page 17: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 7 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

El Novembre de 1999amb molta il·lusió i veient que elsnostres esforços donaven el seufruit, férem el nostre primer viatgecom a T U N A M A L L O R C A aTenerife, acompanyats per D.Miguel Caneda, il·lustre tuno devaries Tunes i en aquells momentspertanyient a la Tuna Balearica dela U.I.B. Fou allà on vam feramistat amb els components de laTuna de Filologia de la Universitatde La Laguna de Tenerife, els qualss´oferiren a ajudar-nos en tot elposible per a poder ser una TunaUniversitària en tota regla

Entre els mesos deDesembre del 99 i Març del 2000s´anaren integrant a T U N AMALLORCA 4 components més.

En Noviembre del 99 con muchailusión y viendo que los esfuerzosestaban dando fruto, hic imosnuestro primer viaje como TUNAM A L L O R C A a Te n e r i f e ,acompañados de Don MiguelCaneda, Ilustre Tuno de variastunas y en esos momentosperteneciente a la Tuna Balearica dela U.I.B. Fue allí donde entablamosamistad con los componentes de laTuna de Filología de la Universidadde La Laguna de Tenerife, loscuales se ofrecieron a ayudarnos entodo lo posible para poder ser unaTuna Universitaria en toda regla.

Entre los meses deDiciembre del 99 y Marzo del 2000se fueron integrando a T U N AMALLORCA 4 componentes más.

A ct e de J ura men t de B eca d ´e n S et a. T ene ri fe ´99 / Ac to d e J ur ame nto de Bec a de Se ta. Te neri f e ´99

Ac te de Juram ent de B ec a d en Seta . T ener i fe ´99 / A ct o de J ura m en to d e B ec a de Se ta. Te neri fe ´99

Page 18: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 8 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

L´Abril del 2000 férem durant 10 diesel nostre segon viatge com a T U N AM A L L O R C A i primer a l´estranger,concretament a Suissa i Alemanya, en el qualestàrem acompanyats per D. Jorge Galicia,membre de la Tuna de Dret de la Universitat deValladolid, recorrent ciutats tals com Berna,Zurich i Ginebra (Suissa), Bonn i Colònia(Alemanya) duguent els nostres cantars,alegries i bon fer per terres europees,representant dignament a l´InstitucióUniversitària que representam i a la nostraterra.

En Abril del 2000 realizamos durante10 días nuestro segundo viaje como TUNAM A L L O R C A y primero al extranjero,concretamente a Suiza y Alemania, en el cualestuvimos acompañados por Don Jorg eGalicia, miembro de la Tuna de Derecho de laUniversidad de Valladolid recorriendociudades tales como Berna, Zurich y Ginebra(Suiza), Bonn y Colonia (Alemania) llevandonuestros cantares, alegrías y buen hacer portierras europeas, representando dignamente ala Institución Universitaria que representamosy a nuestra tierra. To r re del R el lot ge · B er na (S uï s sa ) / T o rr e d el R eloj · B erna (Su iz a)

Cated ral a C ol òni a (Al em anya ) / C at edr al en Col oni a (Al ema ni a)

B e r n a (S uï ss a) / B erna (Su iz a)

Page 19: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

1 9 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

Quan tornàrem d´aquest viatge fouquan agències com Trui Espectacles, UltramarExpress, Bravo Espectacles, Espectacles Talia,Paco Vicens, ... contactaren amb nosaltres pera realitzar diverses actuacions. Donada lanostra serietat, compromís i bon fer, totes ellessegueixen confiant en els nostres serveis al´actualitat

El 21 d´Octubre del 2000 realitzàrem la nostrasegona Ronda a les Verges, que va durar unes36 hores i realitzàrem rondes a les agències ales quals oferim els nostres serveis, el Llar deMajors de Calvià, Ràdio Calvià, Serveid´Activitats Culturals de la U.I.B., endemés defamiliars, amigues, al·lotes, etc ..

A la vuelta de este viaje, fue cuandoagencias tales como Trui Espectacles,Ultramar Espress, Bravo Espectáculos,Espectáculos Talia, Paco Vicens, etc…contactaron con nosotros para querealizáramos diversas actuaciones. Dadanuestra seriedad, compromiso y buen hacer,todas ellas siguen confiando en nuestrosservicios en la actualidad.

El 21 de Octubre del 2000 realizamos nuestrasegunda Ronda a las Vírgenes, que tuvo unaduración aproximada de 36 horas y realizamosrondas a las agencias que prestamos nuestrosservicios, el Llar de Majors de Calvià, RadioCalvià, Servei d´Activitats Culturals de laU.I.B., además de familiares, amigas, novias,etc…

Page 20: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 0 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

El Novembre de 2000 durant 10 dies, 7dels nostres membres realitzàrem el tercer viatgecom a TUNA MALLORCA i segon a Canàries,on vàrem ser convidats a assistir al V CertamenNacional de Tunes de Filosofia i Lletres de LaLaguna 2000.

Un cop allà ens trobàrem amb anticscompanys i fèrem noves amistats amb totes lesTunes del circuit de Filologia i Lletres. Endemésde compartir noves experiències ens orientarensobre com contactar amb les diverses Tunes deMagisteri d´Espanya.

En Noviembre del 2000 durante 10 días,7 de nuestros miembros realizamos el tercerviaje como TUNA MALLORCA y segundo viajea Canarias, donde fuimos invitados a asistir al VCertamen Nacional de Tunas de Filosofía yLetras La Laguna 2000. Una vez allí nosencontramos con antiguos compañeros yrealizamos nuevas amistades con todas las Tunasdel circuito de Filología y Letras. Además decompartir nuevas experiencias, nos orientaron decómo contactar con las diversas Tunas deMagisterio de España.

D i nar de Ge rm anor aban s del c er tam en a mb l a Tuna d e Ca rl es I II de Mad ridC om id a de He rm andad ant es del c e rtam en co n l a Tuna de Carl os I II de Ma drid

Page 21: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 1 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

La setmana prèvia a les festes de Nadal del 2000,duguerem a terme la nostra primera Ronda Nadalenca, ambla que vàrem recórrer carrers, balcons i institucions de totaMallorca, repartint alegria, nadales i esperit nadalenc ( icol·leccionant torrons, caves, anous, i tots aquelles delíciesque fan que Nadal sigui tan “gustós”).

En la semanaprevia a las fiestas deNavidad del 2000,llevamos a cabo nuestraprimera Ronda Navideña,con la que recorrimoscalles, balcones einstituciones de todaMallorca, repartiendoalegría, villancicos yespíritu navideño (ycoleccionando turrones,cavas, nueces, polvoronesy todas aquellas deliciasque hacen que lasNavidades sean tan“apetitosas”).

Page 22: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 2 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

El Desembre del 2000, en festes deNadal i durant dues setmanes, 6 dels nostresmembres realitzàrem el quart viatge com aTUNA MALLORCA i segon a l´estranger, enaquesta ocasió a Nova York, on estàremacompanyats per la Tuna de Districte de NovaYork. Un cop allà vàrem conèixer a la Tunad´Empresarials de la Universitat de Barcelonaamb els que realitzàrem diverses actuacionsdestacant al Restaurant Le Cirque 2000 i alRestaurant Osteria del Circo.

En Diciembre del 2000 en Fiestas deNavidad y durante dos semanas, 6 de nuestrosmiembros realizamos el cuarto viaje comoTUNA MALLORCA y segundo al extranjero,en esta ocasión a Nueva York dónde estuvimosacompañados por la Tuna Distrito de NuevaYork. Una vez allí conocimos a la Tuna deEmpresariales de la Universidad de Barcelonacon lo que realizamos diversas actuacionesdestacando el Restaurante Le Cirque 2000 y elRestaurante Osteria del Circo.

Page 23: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 3 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

3.b.- Components actuals de la TUNA MALLORCA3.b.- Componentes actuales de la TUNA MALLORCA

Els components de la TUNA MALLORCA han de complir almenys un d´aquests requisits: - Ser estudiants universitaris i/o d´escoles superiors de les Illes Balears.- Ex-universitaris que desitgin mantenir un vincle actiu amb la institució universitària a

través de les activitats desenvolupades a la TUNA MALLORCA.- Col·laboradors amb una relació cultural i/o musical significativa cap a la institució

universitària. - Membres i ex-membres procedents d´altres Tunes.

Los componentes de TUNA MALLORCA deben cumplir con al menos uno de estosrequisitos:

- Ser estudiantes universitarios y/o de escuelas superiores de las Islas Baleares.- Ex-universitarios que deseen mantener un vinculo activo con la institución universitaria a

través de las actividades desarrolladas en TUNA MALLORCA.- Colaboradores cuya relación cultural y/o musical hacia la institución universitaria sea

significativa.- Miembros y ex-miembros procedentes otras tunas.

· Martín Suau De Encinas (Mejillón)C.C. Empresarials

· José Torres Becerra (Seta)Diplomat Arts Visuals i Comunicacióper Tracor Arts School.

· Vicente Pizà Matas (Piolín)LADE

· Jaime Villalonga Rotger (Farinelli)LADE

· Pedro Gelabert Goldinger (Aute)LADE

· Ferruccio Barone (Gadget)Dret

· David Di Capo (Periscopio)Dret

· Ignacio Rodríguez Otero (Nachete)Química

· Pedro Barrera (Escarola)Turisme

· Carlos De Lucas (Melchor)· José Luis Ruiz (Carpanta)· Felip Femenia Salas (Flipper)

Los miembros actuales de TUNA MALLORCA son:Els membres actuals de TUNA MALLORCA son:

Page 24: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 4 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

4.- Projectes i objectius de TUNA MALLORCA4.- Proyectos y objetivos de TUNA MALLORCA

Com molt bé se sap, els propòsits de tota Tuna i com no, de TUNA MALLORCA, éscustodiar les tradicions i promoure´n de noves, fomentar l´amistat, rondar a les dones, alegrar elscarrers, despertar amors, avivar el seny, el bon menjar, fer correr el vi, recobrar el taciturn,multiplicar els acords de les nostres cançons i, en definitiva, que la vida també és somni, música,cancó, il·lusió i optimisme. No confondre´ns amb el tuno fraudulent, que utilitza les nostresvestimentes, bon nom, prestigi i tradició i seguir entenent la vida d´aquesta manera i amb aquestmissatge que fa que ens vegin de manera diferent.

Valgui aquest texte extret del “Libro del buen Tunar” de n´Emilio de la Cruz per acorroborar la vitalitat d´aquesta institució al llarg del temps:"Cuando alguno de los que no han conocido nunca una Tuna, la tache de una cosa o de otra, espreciso responderle con la realidad: dentro de la Tuna, caben todas las ideas y todos los partidos,porque la Tuna, en esos cientos de años de existencia, ha pasado todos los regímenes políticos y hasobrevivido a ellos".

Como muy bien se sabe, lospropósitos de toda tuna y como no,de TUNA MALLORCA, es custodiarlas tradiciones y promover elnacimiento de otras nuevas, fomentarla amistad, rondar a las mujeres,alegrar las calles, despertar amores,avivar el seso, el buen yantar, hacercorrer el vino, recobrar al taciturno,multiplicar los acordes de nuestrascanciones y, en definitiva, que la vidatambién es sueño, música, canción,ilusión y optimismo. No confundirnos con el tuno fraudulento, que utiliza nuestras vestimentas, buennombre, prestigio y tradición y seguir entendiendo la vida de esta manera y con este mensaje quehace que nos vean diferentes.

Valga este texto extraído del "Libro del Buen Tunar" de Emilio de la Cruz para corroborarla vitalidad de esta institución a lo largo del tiempo:"Cuando alguno de los que no han conocido nunca una Tuna, la tache de una cosa o de otra, espreciso responderle con la realidad: dentro de la Tuna, caben todas las ideas y todos los partidos,porque la Tuna, en esos cientos de años de existencia, ha pasado todos los regímenes políticos y hasobrevivido a ellos".

Page 25: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 5 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

Actualment disposam de dos repertoris (repitoris en argot tunero) d´unes 50 cançons cadaun i la nostra intenció és seguir augmentant-lo a un ritme de repertori per any. Per això, i des de elprimer dia anam recopilant cançons, tant populars, com tradicionalment tunes, perque en un futurpassin a formar part del nostre repertori, així com intentam rescatar aquelles cançons que amb el pasdel temps s´han anat quedant a l´oblit.

Actualmente disponemos de dos repertorios (repitorios en el argot tunero) de unas50 canciones cada uno y nuestra intención es seguir aumentándolo a un ritmo de repertorio por año.A tal efecto, y desde el primer día, venimos recopilando canciones, tanto populares, comotradicionalmente tunas, para que en un futuro pasen a formar parte de nuestro repertorio, a la vez queintentamos rescatar todas aquellas canciones que con el paso del tiempo se han ido quedando en elolvido.

Page 26: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 6 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

També és important per a nosaltres poder desenvolupar les nostres activitats al màxim,exigint-nos serietat i esforç a cada una d´elles, treballant sempre per a la millora de les nostrescondicions d´actuació (cercant unes instal·lacions apropiades per a assajar, ampliant la nostra gammainstrumental, cuidant la nostra imatge, etc.) recolzant, fomentant i motivant a altres Tunes a millorarles seves dots musicals, actuacions i formació en la tradició tunera universitària i intentant orientar-los en les correctes pautes perquè el concepte tradicional d´una Tuna no es desvirtui i persisteixi ambel pas del temps tal com ho ha fa des de fa segles.

Per això, estam col·laborant amb altres Tunas i Estudiantils de Mallorca que comencenperquè elles també puguin millorar, promoure i aportar les seves idees i experiències a aquestatradició d´una forma útil i actualitzada.

También es importante para nosotros poder desarrollar nuestras actividades al máximo,exigiéndonos seriedad y esfuerzo en cada una de ellas, trabajando siempre para la mejora de nuestrascondiciones de actuación (buscando unas instalaciones apropiadas para ensayar, ampliando nuestragama instrumental, cuidando nuestra imagen, etc.) apoyando, fomentando y motivando a otras tunasa mejorar sus dotes musicales, actuaciones y formación en la tradición tunera universitaria eintentando orientarles en las correctas pautas para que el concepto tradicional de una Tuna no sedesvirtúe y persista con el paso del tiempo tal como viene haciendo desde hace siglos.

Por tal motivo, estamos colaborando con otras Tunas y Estudiantinas de Mallorca quecomienzan para que ellas también puedan mejorar, promover y aportar sus ideas y experiencias a estatradición de una forma útil y actualizada.

Page 27: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 7 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

Abans del Cer tàm en. L a L aguna 2000 (Ten eri fe ) / A nt es del Cert ame n. L a Lag una 2000 (T e n e r i f e )

Ronda a les Ve r g es ´99 (P or t d e Pol l ença) / R onda a l as Ví r genes ´99 (P uert o de P oll en ça )

Page 28: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 8 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

C entr al P ar k. New Yo rk. D es emb re 2000 / Cen t ral Park. N ew Yor k. Di c ie mbr e 2000

C as te ll de B ell ve r / Cas ti l l o de B el l ver

Page 29: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

2 9 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

A c tuac i ó a S on Te r m ens (Nov em bre 2000) / Ac tua ci ón en So n T e r mens (N ovi em bre 2000)

R on da a l es Ve r ges 2000 (C al vi à) / R onda a las Ví r genes 2000 (C al v ià )

Page 30: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 0 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

“Ni ts d e T una”. Res ta urant Es Bo n L lo c. P al m a / “No ch es de Tun a”. R es taur ant Es B on Ll oc . Pal ma

Am b Bi l l y Joe l. R es ta urant L e C i r que, N. Y. N adal ´98 / C on B i l ly J oel . R es tau rant L e C i rq ue, N. Y. N avi dad ´98

Page 31: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 1 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

P i ol í n i C arpa nta al s èpti m s omn i. Fe rry S tat en I s la nd, N.Y. / Pi ol ín y C arpa nta en e l sé pt i mo s ueño . F e rry S ta ten Is l and, N .Y.

B odes a Fel an it x (Es ti u 2000). P ri me r d ia d en A ute / B od as en Fel ani tx (Ve rano 2000). P ri m er dí a de A ut e

Page 32: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 2 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

F e nt e l gam ba a un des c ans d´una ac tua ci ó / H ac i endo el gam ba en u n de scan so de una a ct uac i ón

R onda nt a la Plat ja de ls Geg ants (Te neri f e). ¡Sóm im prev isi bles ! / Ron dando en la Pl aya de Lo s Gi gan tes (Te nerif e). ¡ Som os i m p r e v i s i b l e s !

Page 33: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 3 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

R onda a l es Ve r ge s ´99 (Ciu tat ) / R ond a a la s V ír gene s ´99 (Pal ma )

C as a del s B al cons (Ten eri fe ). Nov em bre 2000 / C as a de l os B al co nes (Te nerife ). No vi em bre 2000

Page 34: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 4 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

R onda a l es Ve r ge s 2000 (J u t jats de C iuta t)R o nda a l as Ví rge nes 2000 (J uzga dos de Palm a )

Ac t u ac ió R es tau rant L e Ci rq ue, N .Y. N it de C ap d´Any 2000 / 01Ac tua ci ón Res tau rant L e Ci rq ue, N. Y. N oc he Fi n de A ño 2000 /01

Page 35: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 5 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

Maz in ger “S eta” . P o rt d A ndra tx, es ti u del 98 / M azi ng er “ S eta”. Por t d A n drat x, ver ano del 98

Ro nda a les V e r ges 2000. Es c ol a V i a Ro ma (C i ut at) / Ronda a l as Ví rge nes 2000. E s cu el a V i a R om a (P al m a)

Page 36: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 6 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

P el s c arr ers de C iut at. No vem bre 2000 / P or la s ca ll es de P a lm a. N o vi em bre 2000

“C antan t s ot a la n eu”. N. Y. D es em bre 2000 / “ C ant a ndo b aj o l a n ie ve”. N .Y. D i c ie mbr e 2000

Page 37: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 7 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

“ Qui t ´ha vi s t i qui e t v eu”“Q ui én te h a v is t o y qui én te v e”

I aq ues t, s ens e c om ent a ri sY es te, s in c om entar i os

Page 38: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 8 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

Batei g de n ous v eter ans e i nsolv ent s. P laça Jo an Ca rl es I . C iut at / B aut iz o de nue vos v ete ranos e i ns ol ve ntes. Pza. J oan C arl es I. Pal ma

M e j i l l o n a n g e l o

Page 39: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

3 9 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

18é ani v ersari . C iutat Jar dí. M arç 2000 / 18º a niv er sa ri o. C iud ad J a rdí n. Mar zo 2000

R on da a l es V e rges 2000 (P or t de Pol l ença) / R onda a l as V í rg enes 2000 (Pue rto de Pol l ença)

Page 40: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

4 0 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

P r epa rats per una ac tuac i ó a l Hot el S on Vi da / Prepa rado s para un ac tuac i ón en e l Hot el S on V i d a

Am b la pro pie tàr ia del Re st aur ant Si er ra de Gr edos (S anta M ari a) / C on l a prop ie tari a del R t e. Si er ra de G r edos (Sant a Ma ria)

Page 41: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

4 1 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

S e n y o r et a Aute / S eñori t a Aut e

“Es c e rc a” / “S e Bu sc a”

Page 42: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

4 2 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

A mb tot es l es Tunes d e L a L agu na. Ten eri fe . N ove mbr e 99 / Co n to das l as Tunas d e l a L agu na. Ten eri fe . N ovi em br e ´99

Rond a a l es V e rges 2 0 0 0 . Ul tr ama r E xpr es s (Po l. S on Cas tel l ó) / R o nda a las Ví rgen es 2 0 0 0 . U l tra mar Ex pres s (Pol . Son C as t el ló)

Page 43: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

4 3 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

A m b Jo rge Ga li c i a (Dr et V al la dolid ) a Z u ri c h. Ab ri l 2000 / C on Jor ge G al i c ia (Der ec ho Va ll ad oli d) e n Zu ri ch. Ab ri l 2000

Hot el V al par ai so. “Sal ut ” / Hot el V al par ai so . “S alud ”

Page 44: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

4 4 w w w . t u n a m a l l o rc a . c o m

tuna mallorca

R et al l d art icl e a pare gut a l a rev is ta “H ol a” e l 3 de D es em bre de 1998. M ej i ll ón amb l a Tuna de D i st ri c te de Nov a Y o r kR e c o rt e de un art íc ulo apar ecid o en l a r evi s ta “Hol a” el 3 de D i ci em bre de 1998. M ej il lón co n l a T una de Di s trit o de Nu eva Y o r k

Page 45: DOSSIER A/W v.1.0estudiantinamallorca.com/pdf/dossier_tunamallorca_2001.pdf · sopistes, com ho trobam en el llibre “La vida de Pícaro Guzmán de Alfarache” i “El Libro del

4 5 w w w. t u n a m a l l o r c a . c o m

tuna mallorca

¿T´i ma gi nes una ron da a llà dal t?¿ Te im agi nas u na r onda al l í arr i b a ?