Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Carles Vallbona Granollers DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ ELS VERBS (Activitats sobre verbs regulars i irregulars) Departament d'Orientació Nom: Curs: Data: Nom arxiu: DORI_DOS_1213_MT004_R1_verbs Data : novembre 2012 Recopilat: Tutora Aula Acollida_Montse Talavera pàg. 1 de 23
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Carles VallbonaGranollers
DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ
ELS VERBS
(Activitats sobre verbs regulars i irregulars)
Departament d'Orientació
Nom:Curs:Data:
Nom arxiu: DORI_DOS_1213_MT004_R1_verbs Data : novembre 2012 Recopilat: Tutora Aula Acollida_Montse Talavera pàg. 1 de 23
BIBLIOGRAFIA
Itineraris d'aprenentatge – llengua catalana – nivell de suficènciahttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm
2
El verb és l'element més important de l'oració. És el nucli del sintagma verbal. Expressa una acció (veig, jugar, parlar...), un esdeveniment o un estat (sóc, són).
Els verbs tenen un part fixa, que expressa el significat del verb, i una part que canvia, les terminacions, que són comunes amb altres verbs. Observa les terminacions de les formes verbals que hi ha a continuació:
somiar somio somiaran he somiat
parlar parlaves parla havies parlat
Les terminacions ens permeten saber qui fa l’acció (persona verbal), quan es fa (temps verbal), la intenció de qui parla (el mode) i si l’acció està acabada (l’aspecte).
Per exemple, la terminació o indica que la persona que fa l’acció és jo (1a persona del singular), que es realitza ara (present) i que expressa un fet (mode indicatiu).
parlo, somio, torno, penso, canto, dubto...
En canvi, la terminació -aves expressa que la persona que fa l’acció és tu (2a persona del singular), que es va realitzar en el passat, en un passat que no queda acabat (aspecte imperfectiu).
La terminació -ar no indica cap persona, és una de les formes verbals del verb: l’infinitiu. L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat) són les formes no personals del verb.
En els exemples anteriors hi ha temps simples, que són una forma única, i temps compostos, que es conjuguen amb un verb auxiliar (haver) i el participi del verb que conjuguem (he somiat, havies parlat...)
Aquestes terminacions depenen del grup a què pertany el verb que s’està conjugant.
ELS VERBS ES DIVIDEIXEN EN TRES GRUPS O CONJUGACIONS:
La 1a conjugació: verbs que acaben en –ar portar, estudiar, jugar
La 2a conjugació: verbs que acaben en –er o –re vendre, moure, poder
La 3a conjugació: verbs que acaben en –ir sortir, dormir, preferir
Els verbs de la primera conjugació corresponen a la terminació –ar en l’infinitiu.Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, excepte els verbs anar i estar.Així, seguint les terminacions del model podem conjugar qualsevol verb de la primera conjugació.
Cal que memoritzis les formes dels irregulars d’aquesta conjugació, anar i estar, ja que són dos verbs molt usuals.
Tingues en compte, també, les remarques ortogràfiques.
MODEL DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ
Recorda que tots els verbs de la primera conjugació són regulars, tret d’anar i estar. Pots utilitzar el verb cantar com a model.
A continuació tens tots els temps del verb cantar.
Observa que tenim dos temps de passat: el passat simple (cantà) i el passat perifràstic (va cantar). El passat perifràstic és característic de la llengua oral i també s’empra en textos escrits. En canvi, el passat simple és utilitzat usualment en valencià i també en textos escrits, generalment literaris i de registre formal.
Malgrat que la majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars i, per tant, tenen les mateixes terminacions, cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques:
- Les desinències (o terminacions) de l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb v.
Portaves, cantàveu, trencava, agafaven...
Els verbs que acaben en –car, -gar, -jar, -çar tenen alternances de consonant en l’arrel segons la vocal de la terminació. Observeu:
-jar: ja, jo, ge, gi
-car:ca, co, que, qui
-gar:ga, go, gue, gui
-çar:ça, ço, ce, ci
menjomenja
mengeumengin
trencotrencatrenqueutrenquin
amagoamagaamagueuamaguin
començocomençacomenceucomencin
6
– Els verbs que acaben en -iar, -ear, -uar porten dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu.
present de subjuntiu estudiar
present de subjuntiusituar
imperatiucopiar
estudiïestudiïsestudiï
estudiemestudieuestudiïn
situïsituïssituï
situemsitueusituïn
copiacopiï
copiemcopieucopiïn
Observa que la vocal que porta la dièresi és la i que apareix en últim lloc (no fa diftong decreixent amb la vocal anterior). Cal tenir en compte, però, que la síl·laba tònica és la penúltima (es-tu-di-ï, si-tu-ïs, co-pi-ïn)
VERBS IRREGULARS: ANAR I ESTAR
Observa les conjugacions dels verbs irregulars de la primera conjugació, anar i estar.
plusquamperfethagués estathaguessis estathagués estathaguéssim estathaguéssiu estathaguessin estat
imperatiu formes no personals
estiguesestiguiestiguemestigueuestiguin
infinitiu estargerundi estantparticipi estat
Observa que el verb estar és un verb amb formes velaritzades, com bona part dels verbs de la segona conjugació.
VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ
Els infinitius dels verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re.A diferència dels verbs de la primera conjugació que són practicament tots regulars, en la segona conjugació n’hi ha molts d’irregulars.
Hi ha dos models de conjugació regular dels verbs de la segona conjugació: témer (acabat en –er) i perdre (acabat en –re).
Els verbs regulars acabats en –er i –re només tenen terminacions diferents en l’infinitiu, el futur i el condicional. En la resta de casos les terminacions són les mateixes. Observa-ho en les formes següents:
Observa que la primera i la segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu, el passsat simple, el condicional i l’imperfet del subjuntiu porten accent. En tots els verbs, són formes planes que no acaben en les 12 terminacions.teméssiu, cantàvem, perdíeu, sortíem, sortíssim...
Observa- El futur i el condicional dels verbs acabats en –re és diferent dels que tenen l’intinitiu acabat en –er: perdré / temeré; perdria / temeria...
- La primera i la tercera persona del singular de l’imperfet de subjuntiu de tots els verbs acaben en –s:perdés, temés, cantés, anés, estigués, sortís, dormís...
12
REMARQUES ORTOGRÀFIES I MORFOLÒGIQUES DELS VERBS DE LA 2a CONJUGACIÓ
Hi ha força qüestions a tenir en compte dels verbs de la segona conjugació.Quina forma et sembla correcta: interrompent o interrompint, admitíssiu o admetéssiu, abatré o abatiré, debato o debateixo?
Les formes correctes són les que tenen terminacions pròpies de la segona conjugació (interrompent, admetéssiu, debato i abatré).
- Els verbs acabats en –batre, -cloure, -fondre, -metre, -córrer, -rompre segueixen els models de la segona conjugació. No hem de conjugar-los, doncs, amb terminacions característiques de la tercera conjugació (infinitius acabats en –ir). Fixa’t en els exemples següents:
verb perdre forma verbal correcta forma verbal incorrecta
perdo irrompo *irrompeixo
perdi debati *debateixi
perdés admetés *admitís
perdent corrompent *corrompint
- Els verbs poder i voler tenen alternances d’o i u en les seves formes. S’escriuen sempre amb o, excepte la primera persona del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu, que s'escriuen amb u. Comprova-ho:
- Els verbs néixer (o nàixer), jeure (o jaure) i treure (o traure) s’escriuen amb a en les síl·labes àtones. En les síl·labes tòniques s’escriuen com es pronuncien (en algunes zones amb e, d’altres amb a):
La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars. De tota manera, encara que no tenen les terminacions del model regular, força verbs acabats en –er, -re segueixen un patró de comportament semblant.
Pensa amb quina forma del verb de les que hi ha entre parèntesis completaríem les frases següents:
Jo __________ (beure) cada dia dos litres d’aigua.
El metge m’ha aconsellat que ______________ (begui) més aigua.
Ara ja no fabrico mobles, només els ____________ (vendre).
No crec que ______________ (vendre) més, encara que abaixis els preus.
Bec, begui, venc, vengui. Aquestes quatre formes contenen un so velar: c o g que no apareixia a l’arrel del verb. És per això que diem que els verbs beure i vendre tenen formes velaritzades.
Els verbs que tenen formes velaritzades són:
- els que acaben en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre...- els que acaben en –ldre: moldre, resoldre, absoldre...- els que acaben en –ure: moure, beure, riure, treure....(excepte veure)- conèixer i aparèixer i els seus derivats- dur, venir, estar, dir, poder, tenir, voler...
La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c. A més a més, escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu.
14
Observa:
moure dir
present subjuntiu
moguimoguismogui
moguemmogueumoguin
imperfet subjuntiumogués
moguessismogués
moguéssimmoguéssiumoguessin
passat simplemoguí
mogueresmogué
moguéremmoguéreumogueren
present subjuntiu
diguidiguisdigui
diguemdigueudiguin
imperfetsubjuntiu
diguésdiguessis
diguésdiguéssimdiguéssiudiguessin
De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut...
El gerundi no té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent...No són correctes, doncs, formes com: *venguent, *coneguent; *diguent...
SEGONA CONJUGACIÓ – VERBS IRREGULARS
Ja hem dit que bona part dels verbs de la segona conjugació són irregulars.
Com hem vist en els apartats anteriors, alguns tenen formes velaritzades; d’altres, tenen alternances vocàliques en l’arrel (e/a, o/u).
En aquest apartat treballarem alguns verbs que no segueixen aquests comportaments que hem presentat fins ara: veure, fer i saber.
A més a més, repassarem els participis, regulars i irregulars, dels verbs de la segona conjugació.
Finalment, et proposem activitats per treballar les diferents irregularitats dels verbs acabats en –er i en –re conjuntament.
Atenció!
En cas de dubte en la conjugació dels verbs, pots consultar les següents adreces electròniques. T’ofereixen tots els verbs catalans conjugats:
El Con Jugador. Vicenç Riullophttp://k.1asphost.com/verbs/ Conjuga 8.528 verbs agrupats en 86 paradigmes. S'hi mostren les variants dialectals acceptades normativament.
El diccionari. Enciclopèdia Catalana http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm
Si es cerca l’infinitiu d’un verb, se n'hi pot consultar la conjugació.
Verbix.http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml Programa que permet conjugar verbs catalans i traduir-los a altres llengües romàniques.
Verbs: saber, fer i veure. Observa els temps verbals més importants d’aquests verbs:
saber
present indicatiusé
sapssap
sabemsabeusaben
imperfet indicatiu
sabiasabiessabia
sabíemsabíeusabien
futursabrésabràssabrà
sabremsabreusabran
present subjuntiu
sàpigasàpiguessàpiga
sapiguemsapigueusàpiguen
imperfet subjuntiu
sabéssabessis
sabéssabéssimsabéssiusabessin
fer
present indicatiufaigfasfa
femfeufan
imperfet indicatiu
feiafeiesfeia
fèiemfèieufeien
futurfaréfaràsfarà
faremfareufaran
present subjuntiu
facisfacifacifemfeu
facin
imperfet subjuntiu
fesfessis
fesféssimféssiufessin
veure
present indicatiuveigveusveu
veiemveieuveuen
imperfet indicatiu
veiaveiesveia
vèiemvèieuveien
futurveuréveuràsveurà
veuremveureuveuran
present subjuntiu vegi
vegisvegi
vegemvegeuvegin
imperfet subjuntiu
veiésveiessis
veiésveiéssimveiéssiuveiessin
Els participis dels verbs de la segona conjugació:- acaben en –ut, quan són regulars: perdut, temut...- acaben en –gut, en alguns verbs velars: rigut, begut, conegut, mogut....- són irregulars: admès, promès, encès, dit, vist, dut, escrit, tret...
La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són regulars.
Ara bé, hi ha dos tipus de verbs de la tercera conjugació. Fixa’t en els verbs anteriors. Quina és la primera persona del present d’indicatiu de cadascun?
Surto, serveixo, dormo, prefereixo...
Els verbs de la tercera conjugació són:
– incoatius, com servir. Incorporen la partícula –eix en algunes formes d’alguns temps.
– purs, com sortir. Es conjuguen afegint les terminacions a l’arrel, sense la partícula –eix.
La primera persona del present d’indicatiu et permet saber si el conjugues amb –eix o sense.
Tenim dos models de conjugació regular de la tercera conjugació:- El model incoatiu: servir. La majoria de verbs de la tercera conjugació són d’aquest tipus. Afegeixen l’increment –eix– en el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu. Observa-ho en la conjugació de servir que hi ha a continuació.
- El model pur: dormir. Hi ha pocs verbs que es conjuguin sense l’increment –eix–: dormir, sentir, sortir, collir, ajupir, bullir...
Recorda que l’increment –eix– dels verbs incoatius, com servir, s’afegeix a les tres persones del singular i a la 3a persona del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.
* El verb lluir canvia de model segons el significat.- Lluir (emetre llum)--> pur- Lluir (sentit figurat) --> incoatiu
M'agrada el sol d'hivern quan lluu.Tenen molts diners però no llueixen gens.
La resta de verbs , inclosos assentir i dissentir.
VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ – REMARQUES ORTOGRÀFIQUES
La majoria dels verbs de la tercera conjugació són regulars, però cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques:
- Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir i els seus derivats tenen alternances d’o i u en l’arrel. S’escriuen (i es pronuncien) amb u en les síl·labes tòniques i amb o en les síl·labes àtones.
Surt, culls, surtis, tussi, surto, escup ....són arrels tòniques, amb u.
Sortim, colliu, tossireu, sortiries, escopint, collit...arrels àtones amb o.
- S'escriuen amb e la 3a persona del singular del present d'indicatiu dels verbs obrir (ell obre), omplir (ell omple), córrer (ell corre) i la forma vine del verb venir.
20
- Moltes formes dels verbs de la tercera conjugació que tenen l’arrel acabada en vocal, acabats en –uir, –air, –oir, –eir, porten dièresi.
Cal tenir en compte que no porten dièresi totes les formes que es poden accentuar, seguint les normes d’accentuació ni el futur, el condicional, l’infinitiu i el gerundi.Fixa-t’hi. Observa els temps del verb conduir que porten dièresi:
Conduir
presentindicatiu
imperfet indicatiu
imperfet subjuntiu futur formes no
personals
condueixocondueixescondueixconduïmconduïu
condueixen
conduïaconduïesconduïa
conduíemconduíeuconduïen
conduísconduïssis
conduísconduíssimconduíssiuconduïssin
conduiréconduiràsconduirà
conduiremconduireuconduiran
infinitiu:conduir
gerundi:conduint
participi:conduït
TERCERA CONJUGACIÓ - VERBS IRREGULARS
Hi ha pocs verbs irregulars en la tercera conjugació.
Encara que l’infinitiu dels verbs irregulars venir, tenir i dir acaba en –ir, com els verbs de la tercera conjugació, els conjuguem seguint el model dels verbs amb formes velaritzades.
També segueix el comportament dels verbs velars el verb dur, que s’acostuma a considerar de la tercera conjugació.
ACTIVITATS DE SÍNTESIhttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm
Una perífrasi verbal és la unió de més d’un verb que expressa una idea única. En aquest itinerari treballarem tres tipus de perífrasis diferents: d’obligació, de probabilitat i d’imminència.
Hi ha diferents perífrasis que ens permeten expressar la idea de l’obligació o la necessitat. Observa:- Haver de + infinitiu
Has de consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.
- Caldre + infinitiu (impersonal)
Cal consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.
- Caldre + que + frase
Cal que consultis els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.
PERÍFRASIS DE PROBABILITAT
Per expressar probabilitat hem d’utilitzar la perífrasi del verb deure + infinitiu.No ha vingut a treballar perquè deu estar malalt.No va venir a treballar perquè devia estar malalt.
No és correcte emprar com a expressions de probabilitat l’ús del futur ni del condicional.
*No ha vingut a treballar perquè estarà malalt.*No va venir a treballar perquè deuria estar malalt.
PERÍFRASIS D'IMMINÈNCIA
La perífrasi d’imminència expressa que alguna cosa és a punt de passar, d’esdevenir-se. Generalment, s’utilitza en passat.