Don Miquel Roca i Rodón Llúcia Catasús i Soler Pere ...

Page 1

DIARI CATALÀ D'AVISOS, NOTICIES I ANUNCIS

F r e n s d e s u b s c r i p c i ó

•Kdieltf vespre 2'50 pitn. me» B»re*"»tedfclii mati 2'5<» . . P^jlBscla j • • T B O n trimestre vUnérIcalFIU^Ine8 . . «son „ ^ l í p w t a l 28 ff n

1 0 c è n t i m s

R E D A C C I Ó I I M P R E M T A C a r r e r d e F e r l a n d i n a 7, S i t t

(Prop <to U P U ç » dels Angel^) Telè fon n u m 4 3 9 6 - A

A D M I N I S T R A C I Ó R a m b l a d e St. Josep 16. p r inc ipa l

T e l è f o n 1 8 4 A Annncis esqueles coraonicats l i e d a m s a prens de t a r i f a .

A n v X X X V Í Í L - N.Q q.870 B a r c e l o n a : D i m e c r e s , 18 de e e n e r d e 1928 B d i o i ó d e l m a t i

W E L S E N Y O R

Don Miquel Roca i Rodón mon el dia 11 de l'actual, havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica

w. 0. S.) . - M ^ í í . í è ^ E l í ! ? ? , Feri;er ' Va,,és ms' f;"s VO™"- nét8· « r m a n » , germans polttics, nebots, cosins i les raons sodals « V l o e n t e B a U n z d » . . J . T o r t H e a r a » i . H U * S ^ ' l S à ^ J ^ t M d i ^ i ^ n l ^ . ta ' CAne "t3 ,anJrreParaWe PèrJua. els preguen que la t i n t i n oresent en llurs oracions i se serveixin assistir als funerals que, en sufragi dc la seva ànima, es celebraraü demà, dijous, dia 19, a dos quans d onze. a l 'església parroquial Major de Santa Anna. pel qual acte piedós els quedaran altaments reconeguts.

NO ES CONVIDA PARTICULARMENT

n n h r s n ! ? 0 í n * 3 c ' ï J ï r i t 1 demà. ai/ou. a les esglésies de Cornellà del Llobregat, Papiol, Santa Crea a Olorde l òant Banomeu de la Quaara, s'aplicaran en sufragi de c ànima del /inat. > / . «

L!Emm. Sr, Cardenal Arquebisbe de Tarragona I els Exzm: Srs. Bisbes de Barcelona i Solsona, s'han dignat concedir 200 i 50 dies d'indulgència respeellvament en la forma acostumada.

Llúcia Catasús i Soler Natural de Sitges

mori el dia 9 del corrent

després ie rebuts els Santi Sagraments l la Benedicció Apostòlica

( A . 0. S . )

Els seus afligits: germans Josepa vfdna da Joan L'opis, Dolors vfdua de Joan Tarrida, C o n c e o d ó Religiosa Reparadora (absent), Marina, Antoni, Josep. Pere, Mercè vídua de Daniel Jacas i Lluís, ger­mans pòlitics Francesc Freiras, MagJalena Giralt, Victòria Planai, Trinitat Rovira i Mercè Soler, ne­bots, nebots polítics, ties, ties polítiques, cosins, cosins nolltics, família tota i les raons socials * J a tastis y Compafi ia» i « C a t a b l e o i m i e n t o s E l e c t r a - , eo participar ais amics i coneguts tan irreparable pèrdua, els supliquen li tríbatin un record en llurs oracions I se serveixin assistir als funerals que, per a l'etern descans de la seva ànima, es celebraran demà. dijous, dia 19 del corrent, a l 'església parroquial de la Concepció, a dos quarts d'onze, pel qual acte de pietat els quedaran molt agra ï t s .

L e s mlaaes d e s p r é s da l'ofloi l de seguida l a del p e r d ó

No es convida particularment

Pere Marquès Pahíssa m o r í el d ia 8 de l ' ac tua l , als 7 i anys t fedat

haven t rebuts e's Sants Sagraments i la B e n e d i c c i ó A p o s t ò l i c a

(A. o. s.)

Els qui el ploren: vídua Josepa Ca-nlnal, fills Jaume i Encarnac 'ó , fills polílífs Francesc Torns i Isabel l i r ra , néts , germana, germà i germanes polítics nebots, cosins, i els parents tots, en recorJar als amics i coneguts tan dolorosa pè rdua , els preguen el tinguin presenten llurs oracions a IVnsems que agrairan l 'assistència als funerals que en sufragi de la seva unima se celebraran a l'església del Sant Àngel Custodi d'Hostafranchs, dem i , dijous, a les deu del matí.

El dol es .dóna per aoomladal

Cla/at, 18 gener de 1928

Primer aniversari dc la mort del Doctor

E N M I Q U E L ^ P E T I J I P O N S

N A N A R C I S A ' F R E I X A S C R U E L L S «Dirsctora i fundadora de Cultura Musical Popular», que lliuraren la seva ànima al Senyor, els dies 16 de gener de 1927 i 2J de desembre de 19/6, confortats amb els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica

(A. 0. S. >

Els seus«f l ig i ls : fi l l Dr . Josep M ' Petit Freixas, filla poh'tlca Maria de la Mercè Codina, germanes, germà i germanes polít ics, nebots, cosins i parents tots, conviden a tots els qui els coneixien i estimaven, als funerals que en bé de les seves ànimes, es celebraran demà, dijous, dia 19. a dos quarts d onze del mati,

a l 'església de Nostra Senyora de Fompeia (Diagonal). NO ES CONVIDA PARTICULARMENT

m E n J o a n V a l l s N í u b o

V i d u d e F r a n c i s c à F r a n c h

ha mori al* 79 anyf d'edat, confortat amb el* Santi Sagraments 1 la Benedicc ió del Sani F a r c

CA. 0. 8 . |

Els seus fills Antònia vídua de Font, Nicolau, Gaspar, Salvador, Con­cepció i Aaria, filles polítiques Assumpta Suari, Joana Canals. Nar-cisa Vidal, néts Mossèn Joan Bta. Font, rector d e ü a l l i i a . Joan, Jaume (absents). Assumpció, Tomàs i Joan, cunyats, nebots, cosins, la senyo­reta Franciscà Mogas i parents tots, demanen als ami s que l'encoma-nin a Oén i els conviden a l'entorramenr que tindrà lloc demà. dijous, a les onze, i als funerals, dissabte, dia 21, a les deu, a la parròquia de

Santa Maria

Badalona, 18 de gener de 1938. Casa mortuòria: Prim, 4S,

.+

Darreres novetats catalanes de més éxít

BÜERAU DE LIOST. - Sàtires. . . . . . . . . . Ptes. 6'l

ROIG I LLOP. - La Noia de B r o n z e . . . . . . . . , 71

J. M. 6UILERA. - Excursions pels Pirensus i els Alps. . „ 7'i

JOAN SANTAMARÍA. - Visions de Catalunya , , 4 ' !

CARliS RIBA. - Sis Joans „ 5'i

NEUSTADT. • Mr. Fips a Sant Moritz . u «I

En venda a la

L L I B R E R I A C A 7 A L O N I A 17, Plaça Caia unya, 17

D r . R . G a l í í L a l a n d e ^ ' ^ S k V s í T S i 3 Clari3

O l y m p i a D i e s 19# 1 0 , 2 1 i 2 2 d e g e n e r

t a r d a i n i t es projectarà la interessant pel'lfcuia d'aventures en tres jornades i en una sola sess ió :

Luís ÍUISXANDEÏAS Candelas El bandit de Madrid Es l 'adaptacióNcinematogràf ica de la coneguda novel'la del mateix nom'» La seva luxosa presen tac ió i la v i r i e ta t dels seus pintorescos panorames, fan que aquest f i lm si­gui una veritable joia de P r o d u c c i ó n a c i o n a l que és distribuïda per a C a t a l u n y a , A r a g ó i B a l e a r s , per

L E M I C , S. A . , M a l l o r c a , 2 3 6 ,

SERRALLERIA PER A O B R E S

J . P A N Y E L L A i C / Avinguda d'Alfons XIII, 428 (ViaDiagonal)

Telèfon ü . l i l78 - B A R C t L O N A

CF.RRAJERIA AHTISTIC ^ MARCA REGISTRADA Portes, reixes, vidrieres I balcons

Claraboies, marquesines, forja, etc.

C O N S U L T O R I

MET6E-N ATÜHÍSTA Director: lOKP H60RIIS, metge

M A L A L T I E S A G U D E S I C R Ò N I Q U E S

B A L S E S O S , 224, p r a L

Visites de 4 a 6 i t a m b é per cor respondènc ia i dissabtes de 7 a 9 visita gra tuï ta .

C O I X Í P T A B I * ES amb molta pràctica comercial, dispo­sant de dues hores al dia. s'ofe­reix per a portar com ilabiiitat, llibre de ven les, e tc Escriure a LA VEU numero 617^

i i oí pon ïïx'r^.

O S R A IME k & r i l conressionaris per a la vendal I s O Í r J b è n c a d" •Jectricitat. S. A:

RonJa Universitat, 22

L O C A L S

AQUEST NTJMERO DE «LA VEO DE CATALUNYA. HA PASSAT PER LA CENSURA DEL GOVERN CIVIL

O b s e r v a t o r i M s t e o r o l ò ; l o da l a OniTeral ta t da Baroetona.—Dia 17 de gener de 1923.

Hores l 'oossrvació: A les set, a les iretze i a les Jivnlt.

Ba ròmet re aC0al nivell de la mar: milimetres ( S i ' l , 7(>J'7, / e i ' l ; milibari 10147, IOU'2, 10147.

Termòmetre a l'ombra. Se; 72 IS'S, IS'O. Humit: 6'1, 10^, fíV.

Humitat (centèsï nes Us saturació i , 84. 61. 77.

Direcció del vent: N.E . , ONO. , NE. Velocitat del venc I , J, 1 Estat del cel: Nuvolós. Quasi tapat Classes den iwois: Ci.St Fr .Cu. Temperatures exire nes a l'ombra:

màxima. 14'5; mínima, Q'A; id . prop Je terra, 4*3.

Oscil·lació termomètrica. S'ï. Tem­peratura mil ja, lu'4.

Precipitació aquosa, des le les set del Jia anterior a les set de la d i t a : mm, d'espessor, o sigui litre per me­tre cúbic, 0\).

Recorregut del vent en igual perío­de: 253 km.

Observacions particulars: No cap.

Aquesta matinada, un vigila&l del carrer de Sepúlveda, Juntament amb un mosso d'Enquadra, tia detingut a Rapuon Callxto Sala l Manuel Na­varro Sunyer, ea el precís moment que intentaven entrar eiii un magat­zem de gèneres de punt. Els dos de­tinguts, que SÚTJ vctls amics de la policia, han «elat conduïts a la de­legació juntament, amb un sacs de gènere (jue havjeçi robat, i algunes émM de l 'ofici.

el conegut tècnic E d Rafel Borl , so­bre l'interessant tema «La jnstiflca-eló del tiratge deia periòdics, tal com s'efectua a l'estranger..

L'acte serà públic.

- i I r t í c !e5oer^^ l f le ; :P8!a) f f l . l í . f . ,

A l camp d«! Futbol Club Barceló, na. fou trobat un rellotge que ea tro­na dipositat a la Direcció de poUcia a disposició de qui n'acredltl la per­t inença.

Marcel Torren* denuncià que del seu domicili , situat al carrer de la Diputació, 90, 11 havien sostret en un moment que la porta del pia va que­dar oberta, mentre la serventa bai­xava a la porta del carrer a dipo­sitar les escombraries, dos abrics de senyor evaluats BQ 600 pessetea.

Immediatament el cap de la briga­da d ' Insves t lgadó cr iminal , , donà Tea ordres oportunes al seu personal perquè fossrti recuperats els abrics, els quals foren trobata en tun esta­bliment del carrer de Sant Pau, 57. propietat de Joaquim Domènech, qui els havia comprat per la quantitat de 30 peesetee a ut» subjecte desco­negut.

E s abrics, reconeguts pel seu pro-pietari. han estat Uiurata al Jutjat corresponent.

Encarnació Antònia Rei han mos-segat a Dolors Úbeda i Ruiz. i 11 bap produït leaions llews. El fet ha t in ­gut Uoc a la casa de les primeree. Pere IV, 251.

Portafer • rissa. 10. - Paraigües Cardús

Mercè Ferrer l Julba. ha agredit la seva sogra. Teresa Bonet Culmbau, 1 11 ha causat conlualona i erosums a la regió frontal.

L» "Doia Matild' ; Galan Fernàndex i Delgado, de 28 anye, ha intentat su í -cidar-se. Ha prea una ampolla de su-b l i m a t ' l deeprés s'ha tirat pel bal­có de casa seva. un principal del carrer de PorreU. ai carrer. No ha aconseguit altra cosa que uv-fl into­xicació de pronòst ic reservat.

El dia 11 del propvinent mes de febrer, la casa Aurlgemma inaugura la sèrie de festivals que organitza en la p'.atea del Teatre Novetats. 1 ea pot dit que amb aquests comtÇiça-rà el Carnaval barcelonL

O S R A H i concessionaris per a la venda:

^ilbèrlca d'F.iectricitat, S. A , J Ronda Universitat, 22

O S R A ML jp-l concessionaris per a la venda: 5 ^ Ibèrica d'Electricitat, S. A .

Ronda Universitat, 22

A l segon pis de la casa mim. 376 del carrer del Consell de Cent, do­mic i l i de Carme Hernàndez l Bernal, de 23 anys, aquesta va esbatussar-se amb Josepa Asgorda l Vilar, de 21.

A la Josepa ca lgué auxiliar ia a la casa de socors de la Ronda de Sant Pere. Presentava diferents esgarra­pades al coll 1 a la mà esquerra, que l i causà la seva contendent

La Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia, en la aeva darrera aesaiú ex t raord inàr ia , nomenà Acadèmic electe el doctor don Enric Ribas i Ribas.

Jugant a la platja de Pequín el nen Pau Mouesa 1 Clarós. de deu anys, calgué casualment 1 es produí Im­portants s ímptomes de commoció celebrat.

Una vegada assistit al dispensari del Taulat el nen lesionat Ingressà a l'Hospital Clínic.

A la placa Comercial u n cavall ha mossegat a Maria Poslan I Ponce. I ü ha produït utas ferides Ueus.

En la sessió que celebrà darrera-nu·jA la Junta Municipal d'Ensenya­ment pr imar i d'aquesta ciutat, sota la preeidèncta del doctor don Daniel M i m n 1 Toyos. catedràt ic de la Uni­versitat, es van perdre, eutre altres, els següents acords:

Per amenaça r ru ïna els locals es­coles del carrer de Montjuich del Carme, 5, traalladar-'.es al pis pr in­cipal del carrer de la Diputació. 112. 114 i 116.

Acceptar el local ofert al carrer de Santa Teresa, 6, per a tretallar l'es­cola de nens del carrer de la Dipu­tació, 346, 1 la de nenes de la Gran-via Diagonal, 379.

Traslladar l'escola del carrer de Sar-'l Sadurn í . 13, per no reunir con­dicions h lg i í i í iques 1 haver-ne orde­nat el tancament l'inspector cap d'Ensenyament primari , a la casa número 15 del carrer de La Unió.

Passar a informe de l'arquitecte les peticions d-'.í mostres senyors Cabré Gisbert sobre el local que ocupen.

Han pres possessió d'escoles d'a­questa capital els següents mestres: don Lloretiç Cabré, de la de nens núm. 44; don Modest Heras, de la núm. 6; donya Concepció Caldas, de la de ncv.es n ú m . 58; donya Dolors Porta, interina, de la de nenes nú­mero 107; daci Àngel Velaaco. in ter í , de l a de nens n ú m . 41. I don Barto­meu Ouraiv, ín ter t , de la Secció g r v duada mim. 3.

Avui . a dos quarts de vuit del ves­pre, t indrà lloc a l'Ateneu Barcelo­nès, la conferència que organ·itzada per Publl-Club. Associació d'Estudis de Publicitat i Orgaalt&acló. d o n a r à

Miquel Carcel lT i Vlnyals. de 28 anys. fou assist;* a la casa de SJ-cors de la Ronda de Sant Pere Pre­sentava ferides de consideració a l a-v a n t b r a ç esquerre, produïdes amb una navalla <d'afaitar.

La Junta Directiva de l 'Acadèmia Mèdico-Homeópata de F.arcriona h » quedat cons t i tu ïda pels senyora güents :

President. Fel lc lè Casanova»; vice. president. Joan Vergés PayrO; «ecta.

Page 2

H g 2. - D i m e c r t s , "iS de gener "de ^igzS L A

tnrl gennai. Mlqnel Ramis MntAa; wc-reun d-iKWi, Enrlo Petr6 Ban-dd; tre«orer. Lanreà Torrem Roig; comptador. August Vinyals Roig; d i ­rector de ta revwia Miquel Balari r.oxta; vocal primer. Enric Serr.i-deil MHrfà; vocal aegon (blMiotecari), Jonn Sanfonia B a s o » .

A l 'Hospital HomeOpaia del S»n Dtu Mallorca, 505, s'han eíect'iat d u r à n l *1 ro«s d f desembre le» se Rüents visites:

Medir lna general- doétor Balari, V i n l r o . Peir*"'. HUAIB, 490 visites.

Malalties de la Peu. cròniques, in-faiM-it: doctor l.ura. Snriol, M visites.

Aparell respiratori l «jlrculatori: dortor Pujol. SM Asiles.

Odontologia: doctors Plet l T o m a t , BO visites.

Total. 887 visites. Les iKTsones «Rie desitgin contri­

buir al soatentment de l'Hospital amb donaiius o sul-scrlpclons, es po­den du i t i l r n Ui presidenta <te In Jun la admln l í t r adorà . senyora habel Vlllaveivhia de Dalmnsçs, tarrer de ValMicia, 231, principal o a la tre-sorera, senyora Antònia 'Torrent Boig, carrer Uel Carme, MJ, principal.

• iBies nerilslils i c s s i i Joies en or l »!B1 • hlltlge» Tinin, 41

Demana padrina de guerra «1 ca poral Antoni GaMlüè . batalló de Ca-radors d'Africa, t quarta Compa­nyia; HospITal Mili tar , Sala primera, M. Tetuan-Marroc

Demft, a les dno de la tarda, i ' n drà Boc a una de les sales do Gale rles Layetanes. una important exbi bició de llibres i gravats d'6poca de diversos coUecclonlatcs d'aquesta cu pl tat

Caràcicrs de solemnitat revestiren els actes Inaugurals de cura que i iMPbrà l'Jnstltut de Medicina Pràc-t k a .

E l secretari de la Inst i tució doqlor Pujol Arrleta. en un (ulcre esorit, reflectí la intensa tasca'cientUlca de l lnsi i tut , tant en l 'ordre cultural com en el ben^Ac.

A cont inuació el do«tor Caballero Fomtodez va llegir UB treball orlgi ual dol doctor Gare l ·LJnglada , bell dorumeni l i terari per la seva íactu ra enlairada i exqulslda^pel seu con Tingut acopl d'intereMants dades lilstóríro-inWllques reWfientg als se­gles XV I XVI . 7

Breumem el president de Tlnstltut, doctor Duran Arrom, •èlossè alguns dels conceptes vertlts »n els discur­sos del secretari 1 del dbcfor Garcia Inglada. Dedicà elogis a tan nola-lil-s 1 erudits treballs, i . xfosà el l>rograina acad&Tnic a desenrotllar per al curs l els propòsi ts que ITns-titut té de dedicar gran part de les seves activitats al desenrotlMment de la beneftdèncla . Va dedicar un tendre i respectuós record a la se­nyora v ídua de Colom, sòcia protec­tora de l a secció benèfica de l 'Instl-t u l . recentment morta, i donè per acabat Tacte l Inaugurat el rurs. Doné les grAcles per l lur assistència a les «enyores 1 altres concurrents.

En la sessió de demà, dijous, a les deu de la ni t , t l doctor T!acalle ilissprlarft amb <•! següent tema: tZo-nes històriques».

El Centre Obrer Araimnfts ha or-sanllrat una conferència que tlndr* llnc demft. • dlJou«. a les deu de la nit. al seu local social. Mercafiers, 26. pr indpal . pel professor senyor OII-VMO, j amb el tema «Cooperatives de consum».

r.'csmentada con íe r tec la serA oú-Mica.

v i ib motiu d'íiaver estat incorpo-rai a la Unia de Sud-Amèrica. el su-pi-riransallftntic •Conte Bosso» bessó I ' Conte Verde». ambdóe de ia Im­

portant empresa navllera Italiana I 'oyd Sabando, escalarà novament a Barcelona. Arribarà al nostre port e! proper dia Í0, a primeres hores portant reparac ió en les seves cam-del matf.

EI «Conte Bosso. ba sofert una 1m-bres 1 salons. Se l 'ha dotat dels més moderns avanços per a comoditat dels passatgers.

En la travessia Barcelona^Duenos Aires, el «Conta Bosso» Inver t i r à dot­ze dies i mig , Igual que el seu com­pany de flota «Conte Verde».

Amb gran concurrència de socis rotarians. visitants 1 Invitats, ba ce­lebrat la seva rtunló setmanal el Botary Club de Barcelona.

Entre els rotarians forasters h i ha-lon Gabriel d'Artlach, president

Htí Itotary Club de Bilbao: M r . Harry Parson. del de Southampton; Antoni i-iioi.rmaíi!, de GIJon, i els senyor' Mir I Tor de la Rad. del Club de Madrid,

Hom d o n à compte d* la p ròx ima i importantísMina conferència que tin-d m lloc a Londres entre una ropre-sen 'ució dal Rotary I una altra de la M sa de Nacions, per a tractar la in;inera de portar e cap les finalitats de coUaboracló I n t e r o a d o n à l del Ro­tary.

El senyor Vidal 1 Guardiola pro-nnmla unes paraules sobre la In-flití-ncja que pot axercir l'esperit ro-tari en l intervencló de l 'opinió públi­ca, en els debats eeonòmico-flnan-• iers j en la formació d'un ambient de cordialitat entorn dc la política econòmica .

Es refereix a recwis debats en els qmils ha tnancat aquest clement i

ha restat gairebé per complet l'en-cacla de la discussió,

Crtda l'atencid sobre la necessitat d'una actuació constant de l'opinto pública per tal d'evitar que es des­viïn les millors intencions del pro-der executiu. A l x l està succeint, per exemple, amb le? reformes parcials de la trlbuiaoiA directa, ja que per una banda en nombrosos preàmbuls de reials decrets es declara que 1« càrrega suportada per la tadüstrl» i el comerç és relativament excessiva I , per altra port. les reformes que es van implantant representen un agreu­jament de la dita càrrega. Això succeirà amb la reforma recent de la Ur i fa segona d'utilitats i amb la nova forma d'aplicar la tarifa pn -mera als jornals sobre la base d'un mín im que deixa fora de tr ibutació la majoria d'obrers espanyols, gravant gairebé exclusivament els obrers de ï a nostra Indústria i els obrers especialitzats d'algunes gran» capitals.

El sistema d'un min lm uniforme per a tot el pals resulta Injust tenint en compte la diferència de la valor adquisitiva de la pesseta En altres països s'establla per sota un límit uniforme relativament alt, la facul­tat de gravar rendes inferiors, peró a profit de les respectives Corpora­cions locals i no a profit de les Fi­nances nacionnls.

El senyor Vidal 1 Guardiola al·lu­deix, després, a la presència al Botary Club de Rafe: Vehils, fundador de l 'Institut d'Economia Americana, cen­tre destinat a convertir en obra pràc­tica tanta tasca de fraseologia estè­r i l «om s'ha prodigat en «Is darrers anys. El problema econòmic de l'bls-pano-ameriranisroe es relaciona ínti­mament amb tota l a política econò­mica i comercial d'Espanya. Haurà d'ésser tractat també «n la rcunlò que projocta el. Rotary Club perquè, amb la coUaboradó dels represen­tants de totes les professions es dis­cuteixin en un ambient d'objectivitat 1 cordialitat tots els aspectes de la nostra política econòmica.

El senyor Vehils es l imita, en vis­ta dè l'hora avançada , a saludar el Botary Club i es felicita de l'am­bient que ha observat en el club i ofereix assistir • una altra reunió en la qual pugui exposar amb detall l'o­bra de l'Institut d'Economia Ameri­cana, sobre la qual anticipa breus paraules.

Tant el senyor Vidlai I Guardiola com el. senyor Vehils. foren moJt aplaudits.

Per conducte del (jovernador c i ­v i l . l 'Associació Obrera de la Prem*» Diària de Barcelona ha elevat a l President del Consell una extensa I ben raonada Instància sobre l 'úl t ima reforma de l'impost d'utilitats.

El dit document, en el qual s'expo­sen els raonaments pels quals no es considera justificada la inclusió dels obrers en l'esmentat impost, ter­mina demanant al Govern l'ajorna­ment de la reforma fins que, mit­j ançan t lleis socials, s'hagi posat la classe obrera en condicions de su­portar-la sense els greus perjudicis econòmics que a m i els ocasionaria.

L'actualitat esportiva

La policia féu nn registre a. una taverna del carrer de Migdia, i en diferents llocs trobà trenta paquets !}<• <ocalna. També ^n frohà deu dins un mitjó de l'amo de l a taverna, el qual fou detingut.

viatjant en el tren de Bilbao, la passatgera ' Gregòria Vicenta Pérez, donà a l lum un nen entre les esta­cions de Tamarit í Almacelles.

Quedà a Ueyda degudament atesa

L'Oficial de l 'Administració Mili tar Lluís Pina Monz6n s'ha presentat a la Direcció de Policia, manifestant qur havent perdut la n i t del dia 15 la seva cartera d'Identitat, amb una quantitat en bitllets de banc, el vigHant del carrer del Carme Josep Mestres Nuvell„ qui la trobà, e'a-pressà a tomar-la intacta.

-O-mill O-

B i s b a t

—S'ha publicat el n ú m e r o d'«El Iris de Paz. corresponent & la i ra­sem setmana amb un interessaitH sumari del qual cal remarcar unes informacions gràfiques dels succes­sos de Mèxic.

—La «Revista Mariana» de Man­resa, ha entrat a l 'onzè any de la seva vida. El n ú m e r o corresiponent al present mes de gener que hem re­but darrerament, porta u n sumari molt escaient

—Ha estat nomenat individu d* la Junta d'Obra de la t inència de Sant Bomon de Collblanch D. I ls l ldre MUM

— El senyor ecònom dels Àngels Dr. 'Enrlo Tutusaus, segueix greu­ment malalt.

No cal d i r qiiQ íem vots perquè Nostre Senyor toa-nl la salut a l zelós sacerdot.

—El n ú m e r o corresponemt a la present setmana de «La Hormiga de Oro» és , com de costum, molt Inte­ressant, tant pel text com per l'es­p lènd ida informació gràfica que conté.

— Hem rebut c l darrer número de la Important revista «Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús», qvie edita el Foment de Pietat Catalana, amb un sumari molt interessant.

— La passada dels carreters, ha en­trat, com és tradició, al pati del Palau Episcopal, amb l'objecíe de saludar el nostre venerable Prelat.

E L B A R A T O S C O C I O D E C A L Ç A T

A C T U A L M E N T E S L I Q U I D E N una grandiosa quantitat de ca l ça t s per a se­nyora, sprnyor i nens per l 'original sistema de

R e b a i x a p r o g r e s s i v a

A V U I ' X m « d f T 4 p t e s . p a r e l l i els que quedin

D E M A r v ! ^ a n . 3 p t e s . p a r e l l

VEGEU-LOS ELS APARADORS

E I c o m b a t

U z c u d u n - K c l i c y

UNA VICTORIA POC RESSONANT El boxador basc, qui fa :ant de

temps actua a Nord-Aiuèrica, obir posà K. O, amb molta rapidesa - l sru contrari Kelley,. en un combat que tingué Hoc a. Nora York. al lo­cal de l'Arena de Broadway Brooklt .•.

A primera vlífla sembla que la vic­tòria decisiva d'Uzcudun sigui un pas donat envers la seva reivindicació pufdltstlca. després de la desfeta que sofrí darrerament davant Heeney. No obstant, consldera.·.l la vertiable và­lua del seu recent contrincant, hem de creure q ie, a part del .valor eco­nòmic» que 11 hagi pogut valer aquest match. «écnlcament i esportivament poc favor 11 ha fet e í vèncer nn home de la categoria minsa de Keeley.

Certament, aquest pugillsta. eegons es despr en de l 'opinió popular dels n · M x o a americans, no fé pas, n l de bon tros. les qnalltatis que posseïen aleuns de l í contraria que han estit oposats a l'ex-lle.·.yatalre de Reiril

Ona t lznidun tegl venent, en menys de dos rounds. el seu ad-versnrl. ton decisivament com ho re­presenta un K. O. tècnic, no vol s!g-Blflear pas, en absolut, l a gra-v po­tència dol basc. s inó que més aviat deix* veure la classe inferior <te Keolley.

En canvi. Toplnló dels nllclonats. • n apostar en proponMó de nou cr-nlra cinc. a favor de l'espar-yol. diu prou clar que hom Tela sin­cerament qi:e aquest podria vèncer el seu r!<val. d'una manera ben se­gura. I , potser, fòcll...

No éa que vvUguem treure oap mè­rit a les actuacions del campió euro­peu per terres americanes, no: com­prenem pertectament que "11 no *s tria pas els sens companys de la comòdla piiplUstlrn: però. sí que vo­lem donar a èntendre la necessitat que tota tenim de no enttts·asma'·-nos prematurament i d'observar amb una certa detenció el que és en rea­litat nn enrrt-.íre d 'Importància es­portiva — professionalment parlant — I el que éa I representa un match Ao l'índole de «ne^oclet . com el ce­lebrat suara El primer aconsegueix una ressonància mundial amb me­rescut èxit per ambdós adversaris. El segçCj no interesso a alfres col-ledlvit ' i ts que les que H nresencien l pis .provincians» del pafs del gua­nyador que en aquest cas som nos­altres car en d i r -provticlans» t ra ' -tnnt-<e de lot nn campió d'Europa, voflem di r elslndlfrenes del seu país.

Es dolent entusiasmar-nos amb mn-t ln de tot allò que facin ela nostres (era de casa i contra eslranfferT Bna expoeem a patir l a .surmeoage. amb gren poriíl de la nostra sensibilitat, la qual no sabré , en moment opor-ttVap reclar 1 ' s m l l r » el veritable gest Important dels ídols populars 1 moderns...

EMILI PF.LLICER JF.BEMIE

RB88ENYAMCNT DEL COMBAT Nova York, 16 — El match de bo­

xa entre Dzcudún 1 Keelley ha t in­gut el desenUaç que esperaven la majoria dels espectadors, puix pre­dominaven entre el públic Jes perso­nes qsie creien cegament en la vic­tòr ia d'Ozcudun, sí bé el final, pro­duï t al segon round. hn superat eks auguris dels més optimistes.

Paul í Uzcudun, des dels primers moments ha dedicat tot* els sens es­forços a nnulllar la l lui ta del seu con­trincant 1 ha esquivat diversos cops d'esquerra, molt ben dirigits per Kee-Ifev. però que Paul í ha pogut burlar.

L'espanyol, ja en començar el p r i ­mer round. ha causat excel·lent im­pressió en el públic, i ha demos'rat o?*ar en excel·lent fornia 1 porta-una preparació magníf ica .

Kn el començament del dit round ambdós conteodents procedeixen als tante içs de costum i han posat es­pecial esment a eetudiar-se miUua-ment.

Keelley inicia els atacs I dlrigcfct nn cop d'esquerra a la mandíbula de Paulí , el que' respon amb un de dreta dirigit també a la mandíbula de Keelley.

A continuació Kïel lev. qui està ferm en l'escomesa, envia cop de dreta eegtiH d'un altre d'esquer­re al cos de Paulí ; l'espanyol, sense acusar gens n i galro els cops del seu contrincant, i aprofitant un momo-·.t en nuè a conseoflèncla dels seus atacs Keelley ha obert una mi­ca la seva guàrdia , col·loca un for-midaMe cop de dreta a la mandíbu­la del seu adversari.

Keelley vacil·la uns Instants, per'· es refà '•"••''Hsslmament 1 envia un upneretit e la mand íbu l a de Paulí .

L'espa^jyol culta a contestar l'atac i en anuest moment sona el gw.'jg. — Fabra.

Nova York. 16. — L'efervescència entre el ptiblle hn pujat de to; Kce-llev .1 tizcudun han combatut en el primer round en maimffiTues condi­cions d'ítmaitat. sl h» s'hn notat una ferta preponderància per part de l'espnnvol.

Ni l'na» n i l'altre d 'ambdós jftigils acusaven cansament en acahar-se el round.

En començar el weon round Pan-V envia una forta dreta al cos dfl Keellev 1 «1 fa caure.

Keelley s'aixeca ràp idamen t 1 pros-serueix in l lui ta

PauK colrvja Keellev amh diverses drenes el rn% de Keellev: aquest con­testa en In mateixa forma. I.'espa-nvol dlriífelx dos cf·ps quasi fimttl-tapls de dreta ie^ruera a la mandí­bula del seu ccntr1ncn;.'.i: aquest con­testa nmb nn d'esquera dir igi t al cos del vaac.

L'espanyols envia alguns cops de (Dreta al cos de Keellev, qui perd Pe-ni i i l lb r l per breus instant, amb sensl-bles senyals de trot ir-se eroo-gy.

Pau l í aprofita aqnests si·tua'clò dirliteíx terribles cops al cos de Kee-lley 1 acaba amb un formidable un-percut a la mandíbula fl·l =»i adver-serl. a ronseqflèncla del mial Kee­lley es desploma sobre cl tapís com una massa t.erta.

L'Arbitre compta el tomns resi», mentari i declara vencedor a Paulí . per k. o. tècnic.

Es indescrinlíble l 'ovació que escla­ta després d'aquest formidable triomf del boxador espanyol.

V n ó f - i eg retira entre les acla­macions delirants del»; seus apassio­nats aduiiradorr — Fabra.

CAST'LLO 4> ANi TEJEIRO Aquesta ni t , al Nou Mon del P v

raUalo, . i r à efect. una Interessant vetllada de boxa a basa del combat que, en deu rounds, ha de posar al desconcertant negre cub* CastiUo. enfront de l'ex-caraptò de Cat.ilu-.ya \ngel Tejeiro, al qual púgil es pot qualificar com especialista del com­bat de prop, en la quai modalitat CasUUo es mostra bastant especia­litzat.

En aquest combat o Castillo • es classltlcorà com adversari directe d« Tomàs Cola, vencent rotundament a Tejeiro, o aquest tornarà a ocupar un Uoc entre els piigUs de primera lí­nia de la seva divisió.

A vuit roands,% Sales, un dels wel-ters de mi l l o r classe que avui dia tenim, ser* enfrontat al notable ca-mlngman Garcia, Jove de dur .punch» i gran coratge, al qual aviat veurem disputar el terreny als de primera Unta, tal vegada en el campionat de Catalunya

A sis rounds debutarà al nostre rine. el campió canarienc Santa, un pe<mlg. al qnal en aquesta vetllada donarà la rèp l ica Fubra. el campió alacanU, la combaU-itat l duresa del qual és de tots coneguda.

A igual dòtància què l'anterior combat, debutarà com a professional el pes fort Casado, campió <le Cata­lunya I d'Espanya amateur, del pes fort. L'adversari" de Casado, és en aquesta vetllada Boca. un altre ama­teur que en els campionats de Callu-nya. segurament hauria disputat a Casado la final, de no haver-sa reti­rat del campionat a causa d'un la­mentable Incident provocat per ell.

Boca. reconegut el seu error, no de­sitja altra cosa que. rehabilitar-se da­vant del pübl lc . i a tal fi l l iu ra ­rà, amb tota l ' t a ima a Casado, el combat que II haurln lliurat en la final del campionat amntenr.

A quatre rounds Wompó I ser* frontal a Bodrlguez al qual es con­sidera com el mi l l o r comlngmon de la categoria; <ani és aixf, que Mom-pó, qui ha donat durí*slme» rèpli­ques a Murall . Vltrjà » fionràle-, pot­ser enfront de Bofliiíruer. recordi amb enveja els durs combats efec­tuats contra les primeres sèries.

MONTCOOMKRY E8 DEIXAT K. O. P I R DELANEY Nova York. 17. — En un match de

boxa catenoria de peso? posats entre Delaney i el francès Montgomery, Delaney ha deixat K. 0. el seu ad­versari als 22 segons d'haver comen­çat el joc.

El combat començà per part de Oe-laney amb un Ueuger tanlpip i , de sobte, Delaney pegà un formidable «crochet. a la mandíbula dreta de Montgomery. qui es desplomà Imme­diatament, sense sentits, — Fabra.

K'ÜTBOE

BREUS COMENTARIS A LA PENÚL­TIMA JORNADA DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA

Baroelona-Eipanyol I.a forma com es desenrotllà el par­

ti t i el desenllaç que aquest t ingué, (han aixecat entorn dels^contendents una mala anomenada. Es diu que n l en- uns colors í en els altres no h i hagué sinceritat; que el resultat d'un dos a un favorable al Barce­lona ja era cosa convinguda. Ens costa molt de creure que entre el Barcelona 1 l'Espanyol es pugui con­certar un pacte sobre el resultat d'un partit, sigui la que sigui la pusicto que aquesta ocupin en una competèn­cia. Ens costa tant dc creure-ho que... vaja; rebutgem env. absolut la possil-billfat. El materialisme del futbol és cert que ha arribat a un nivell ver­gonyós: però ens resistim a adme­tre una corrupció tan crua i descar­nada com la que suposaria la prè­via intel·ligència que flota en l'am­bient. Resultaria, sl el fet fos cort, u n tan monstruós escarni a una pi­la de coses tradicionals, crlstal·llV zades amb amòr 1 amb sentiment, que no creiem a n ingú capaç de cometre un tal vi l ipendi .

A nosaltres el resultat de l'encon­tre ens semblà i ens sembla, encara, escarransit, donada la forma en què es desenrotllà la pugna. No obstent, aquesta vegada, admetem sense re­serves que en l 'acció dels lluitadors Imperà en tot moment la sinceritat. Honradament ho proclamem així. perquè aquesta és la nostra impres­sió. No és pas defecte nostre el no di r les coses clares. Trobem escar­ransit el resultat; però h l ha una consideració, que no tothom té en compte i que fa. aquell, bastant vol­tat de lògica, i la consideració ès el desavantatRe enorme amb que lluitava el Barcelona; puix que men­tre l'Espanyol només s'havia de preocupar de qaè no U marquessin cap gol. 1 a això r edu í tot el setu es­forç, el Barcelona tenia precisió absoluta de marcar, i la mateixa de l'Espanyol d'evitar que l i marques­sin. Es clara la diferència de ren­diment que les c i rcumstàncies i m -posavn a l 'un l a l'alire? Destaca bé la simplicitat d'esforç que calla a TEspanyol 1 la duplicitat de tasca que pesava sobre el Barcelona? Es, al nostre entendre, en aquest aspec­te la l lui ta , or.' radica l 'explicació de dos a un. Per a ixò . tot l trobar el resultat mlseriós. el conceptuem tèc­nicament explicable 1 en conseqüèn­cia no el creiem producte de cap p r ' v i a i Inconfessable .combinació», Sl creguéssim el contrari... co cita­r íem.

Europa-Badalena Succeí «I que era previst, encara

que no mancaren angilnles inicials. El cop hauria produï t el seu efecte, si a l ' altra banda» haguessin remès

E L ME*? V I N E N T

I / O P I N I O S O R T I R À C A D A D I S S A B T E

L'actualitat, Les lletres. Les arts, i.a iiolítica internacional,

QOestions socials.

Pnn .s de •abscrlpolA: Ulbrtrta Caialònla, P t sça Ca­la i anys. 17; Llibreria Verda-gatr, Kbla. del Centre, Sala Parési Pelrllxol. .11- ; Utbreria Americana, Pige. Virreina, 5 i 7

Invertida la nota flnaL Decidida­ment,, l'Europa, no ocupa el lloc que pols seus merelxements l i cor­respon.

Es sensible l revoltant Sans-Cràcla

—Vinga. home, vinga; a ml no! — ! a mi quèT Què s 'h» cregu^ aquest? — Terrasta-Sabadell

La cançó del Vallès; avül per tu i dem* per a ml . I a lx l el temps va fent via sense que el futbol va­lies* es denidelxl, a saltar la tanca. Martineno-Lleyda

Sl, vencedor el Martlnenc 1 al da­vant del grup: però... en aquesta ocasió no fou gaire ell mateix. Sant Andreu-Huro

Aquesta vegada sl, que no ho en­tenem. Sant Andreu, l ; l luro, Bes. que no ho entenem. Ki carregant el mort a una mala jornada, n l esbom­bant ia fortuna d'una tarda excel-lent. Estem convençuts que n l els mateixos interessats s'ho expliquen Ganes de produir sensació? C-imnàitlc-fttlètlc

Normalitat absoluta, fruit d'actua­cions anormals. No hi ' ha res a dir, sinó constatar la circumstància. Que no eleva gaire els uns n i dcsmerclx gran cosa els altre». Manresa-Júpiter

L n i altra tocada dissonant. De to­tes maneres mereix l loança el gest del jüpi ter . Tot al conuari. c l del Manresa, El* àrbl tret

L'n to general de discreció l gan^s d'ennoblir l 'ofici. Ho celebrem U que duri, ara que «1 campionat s'a­caba. El públic

Professional de la correcció. Sl els àrbitres rutllen, rail. . . nCaUdíd Bonafès

Com deveu estar d'eMarrufa'! Que alguns del Grup A l d'altres del Grup B «s han aigualit el v i d<jsca-radomentr Qui en farà cas d'aques­ta minúcia després ' d'haver «clavat» el de la màx ima emoció? Bes; ja podeu anar sol i que per molls anys.

COBRECUITA

ATLFTTQITES OROS A BILBAO

Bilbao, 16. — Als voltants del camp de San Mamés, ha Ungut Uoc el H I Cross Country de Biscala-Gulpúscoa.

El dia ha aparegut plujós. I durant tot cl mati no ha cessat de ploure, però no amb intensitat. El recorregut era dc nou. quilòmetres aproximada­ment.

Des de la sortida s'ha notat la su­perioritat dels representants biscaïns , e ü quals han anat constantment al cap.

La classificació, pel que als pr i ­mers llocs es refereix, ha esiat la se­güent; primer; Peòa (Biscaia), en 31 minuts 1 dos segons; segon: Oyarbl-do (Biscaia), a 15 metre»; tercer: An­drés (Biscaia); quart; Delgado (Bis­caia): cinquè: Azeàrate (Guipúscoa); s. - • Acebal (Guipúscoa).

Els primers llocs en la classificació federal per 5 0-7 corredors els 1 a aconseguit, tamtoé, l'equip de Biscaia.

MOTOE

CAMPIONAT DE VEL0MOTOR8 DE CATALUNYA El Motorista Club Barcelona, ens

comunica que per al Campionat que ha de celebrar-se ai velòdrom de la Unió Esportiva de Sans, el dia 59 de l'actual, s'han inscrit els velomo-tors següents:

Categoria 100 c, m, c. Alpha, X, X. Lntctla, Gabriel Val Sas. Badia. Antoni Badia. Categoria 125 c. m. c.: Alpha. X. X. Lutctia, Gabriel Val Sas. Alpha, X. X. Categoria 150 c. m. c.t Alpha, X. X. Simó. & Simó. Monet Goyón, Bafel Nogueres. Monet Goyón, Antoni Eru (Monge­

tes). Fusté. Juli Fusté. Fusté, Antoni l /pez . L'esmentada entitat participa qne

tots els que s'inscriguin per tot el dia 19 de l'actual, ela drets d 'Inscripció seran retornats als participants que prenguin la sortida en el Campionat.

Malgrat l 'èxit obtingut en la Ins­cripció tant per les màquines Ins­crites com per la vàlua dels conduc­tors, es prega que els tocafardans o indecisos no facin Uur inscripció d últ ima hora. car la pista s obre per a fer entrenament, a partir d'avui, fins el dia 28 de l'actnal, 1, per tant, diumenge vinent, seran els entrena­ments oficials, amb l'objecte de donar la Importància de què és mereixedor el primer Campionat de vclomo-lors de Catalunya.

Cal d i r ig i r les inscripcions a la se cretarla del Motorista Club Barcelo­na, carrer de Menéndez I Pelayo, nú­mero 102, baixo», de nou a dotze de la nit .

BASKET-BALL

LA FEDERACIÓ DIU QUE ELS RE-O n c i A L S * , ,UBU0AT8 N0 SON

La Federació de Basket - Ball . en v i t t a dunes gasetilles publicades a la premsa d'aquests dies. recorda a totes les entltatj que practiquen el oït esport, que no ha publicat cap Beglamen oficial del dit Joc, 1 que per tant. tols els rei?laments que s'han posat en circulació, no tenen cap autoritat, tota vegada que no han estat aprovats pel suprem orga-ntsme que regula el BaskeuBall a Espanya.

Prega, por tant, que s'abstinguin d'adquirir els dits exemplars no au­toritzats.

n u

MESTRATGE DE PU8BLL Nombrosos tiradors es personaren

diumenge passat al Polígon o Montjuich. per a participar de la t i ­rada anunciada de mestratge, en la qual s'bavleu de disputar l 'honrós t i tol de mestre tirador de íuaelL

Les condicions d'aquesta tirada

^ r m a fflrmosquetó o carrabi­na ma'üser. distància 200 metres. Blanc circular de 0'80 m. amb dia­na de 0'W m.. 60 dispars en posició lliure de les reglamentàries

S"exigelx, per obtenir el mestratge, la puntuació de 440 punt* o en lluc seu 52 dianes de les €0 bales, sense dret a anuliar cap sèrie.

Queden guanyadors els senyors t i ­radors següents:

Ventura Bagarla. amb 492 punts. Antoni Modolell, 469; Josep Carre­ra" 150 i Lluís Navarro. 445 punts.

Actuà de jutge de camp. el senyor Longinos Armacha. 1 de Jurat els se­nyors Carall Cot. Carles Soldevila i Manuel Botllan.

- o llllll O-

R e l i g i o s e s

Avui- La Càtedra de Sant Pere a R o m . ' Santa Prisca. ve rge . -Den t f : Sanis Màrius, Juli, Sadurní , i >antes Pia i Marta, mir l i rs

(,'naraiila hores. — Avui : A I es-elésla de Sant -ever. Hores d ex iost-cló: ü c les vuit del mati a les sis de

' ' c ò r ^ i l e Maria, — Avui : Nostra Dona de l'Esperan a, a la seva es­glésia. — Demà: Nostra ' íona del Roser, a Sant Cugat, o a Montsid.

Adoració nocturna. — Demà: lorn de Sant Lluís ü o n , aga.

Vetlles en sufragi de les ànimes del Purgatori. — Avui: Torn de Santa Gertrudi» i Santa Brfg da, a u seva capella, escor al, 153 (u r i c i a ) . Demà: Torn de Sent Josep, a la mateixa ca-

Pe—Església de les Beligioses clar i-ees de la Divina Providència. — La Confraria dels Oljoua Eucarístics, celebrarà dijous la seva Comunió ge­neral a dos quarts d« vuit del matí . A la tarda. Hora Santa, que es co-mt·.·.osrà a dos quars de set. Es gua­nya Indulgència plenàr ia .

-í-rObra dels Exercicis Parroquials. — 'Dltnncage proppassat t ingué Uoc l'acabament i'e la seg >w» tand: de La Fosca, fac te fon d'un ertiwlaame arborat. A I9. tarda, els Pares direc­tors do la tanda es traslladaren a Sant í e l íu de Guíxols, on do inren un'àí confetèbtfla sobre l'Obra dels Ey&rcicié Parroquials a homes, 1 una iiirfa a lés ^enyoi-e» sob.e le? lie-uniòns VAuxHiars de Senyores^ Pro­tectores de l'Obra, a l a qual asslsu la ' ' sehyoré prest iea.a dei Secrei-v r i a f ' de les esmentades Reunions. Ambdm's conferències foren escolta­des' amb molta atenció 1 coronades amb. sorollosos aplaudiments. S'anun­cià la tercera tanda de La Fosca, per al 30 d'aquest mes:

— A les onze del mat í de diumen­ge passat, al saló de Juntes del Ca­sal dc l 'Éxercltant, el senyor Àngel Marquès donà una conferència, ve­ritablement magistral, sobre ta «San­tificació de les Festes». Acruesta con­ferència, que s ' imprlmirà, és una de la sèrie de conferències que la U. E. de Patrons organitza mensualment. El senyor Marquès fou coralmant fe­l ici tat pu son bell treball.

— El reverend senyor ecònom de la pa r ròqu ia de Nostra Dona del» Àngels, i director de les Beunions Auxiliars de Senyores Protectores de l'Obra - dels exercicis Parroquials, .doctor Enric Tutusaus, qui fon vla-tioat el proppassat dissabte, conti­nua en el mateix greu estat de sa-luL La Junta de l'Obra 1 la Junta de les Beunlon» de Senyores, pre­ga a tets que l'encomanin a Déu.

— EI dia 13 de febrer començarà una tanda d'exercicis a Tàr rega , per a homes, i en igual data en comen­çarà una altira per a senyores al Convent de Mares Beparadores. Per inscriure's a aquesta darrera tanda de Senyores, dlrlgiu-vos al Secreta­riat de Senyores, Avinyó, SO, Colle-g i de la Sagrada Família-, telèfon A 518L

— Festa del 22 aniversari de la instaUació a Barcelona de l 'Arxlcon-froria do la Santa Missa Reparado­ra, a la pa r ròqu ia de Betlem. — De­mà, dijous, a les vuit, missa de Co­munió general a l'altar del Sagrat Cor, amb plàtlca p repara tòr ia pel reverend doctor don Joaquim Del-gé, director de l 'Arxiconfrarla. Hl pendrà part l'escolania.

A la tarda, a dos quarts de set. ex­posició de S. D. M , rosari, trisagi cantat, estació major, acte de des­greuges, sermó pel reverend doctor don Joaquim Masdexcxart, benedic­ció I reserva. Terminarà amb la so­lemne Imposició de la creu Insígnia de l 'Arxiconíraria, als socis que bo sollicitin.

- Santuari del cor ^ u quobishe P. Claret). _ J**** (. xiconfraria dels Dijou, T"6^ \% celebrarà la seva missa rt arI»'lc general, a les vuit. 1 a 1^,^^. ' dlcarà la devotíssima L * * 1 ^ amb sermó, al S a n t í s s i m l ' L ««i! a un quart de sis. ^ í t i .

Creix de dia en dia l-as,,.,. ^ aquest acte tan piadós rt*?*11^ 1 qual es t indrà una e s i o n ^ ú dels càntics propis del TuL**6^

- Ll iga Espiritual de 1 ^ ' Déu de Montserrat. — pi lriM4ff j . 12 de febrer, coincidim a m b ^ ' sari de la mort del d o Z i Bages, la Lliga projecta un. 0rt»s col·lecllva a Vlch. on ^ i ; ; contemplades les pintura ^«i propulsedes en son primer ^!",!, pel gran blsbp. v mer Wolea

Tots els dijous, a tres m, vui t del vespre, s'assajaran p,ans 1" litúrgics per aquesta festa 1 L01"11' c n SlllA tota Al« mrl . . . . i . . ln'Cr(|.

— —•—-"a i c s i a I • sa que tots els qui vulguin í'",· hl facin acte de presència wl"1''-saigs que s'annnclen.

Diumenge vinent, a les o» mt l , al local social. mati, al local social, se celi*iie 1

Junta general ordinària, con?1'1 nent al present exercici. "*'?«•

— Exercicis Esplritimis p » verends senyors sacerdots 1-n,„ 6 de febrer, a les onze rtel la Casa d'Exercicis de Sant i 1 de Sar r ià , començarà una t a n ^ f l t xerclcls en complet recolliment a reverends senyors sacerdot^ !!r acabarà el dissabte, dia 11 « * quarts de nou del matí . ' fl0s

Entre l'Hospital Clínic i la Diagonal

• Fu alguns dies publicàvem les

xes deia propietaris 1 dels veinfi V carrers de l'Eixampla, més enllà dt" carrer d'Urgell. Constantmer.t arriben planys anàlegs de i\verZ barriades de la Ciutat Nova

Darrerament, ens hac demanj; que «9 uelxésslm per ells, els veitu 1 propietaris dels carrers de la bar riada de l'Hospital Cllnk, flng a ú Granvla Dlagocal, ' pel carrer de Mlimtaner enllà, s'ha desenrotllv molt l'edlflcsció aquests darrers temps. S'han aixecat cases masnlfl. que. on per lloguers relatlvani(>nt modestos, ho mpot trobar plíoc amb forca comoditats. Però. el p». vimentat d'aquelles vies està tan abandonat, que no hl ha manera d* passar-hl n i en auto r.t a peu.

Valdria la pena que algú hl lnt»n. tés alta pa-ssejada. sobertot en dis de pluja.

- C D O O -

E l Parc de Martore'les

Hem rebut la carta següent, que ir-serim com a element d'informa­ció: >

«L'Ajuntament de Barcelona, pos­seeix al poble de .Martorellvs una propietat.

Sap l'Ajuntament barceloní el ipie passa a la seva fïnoa de Martorelle»! Nosaltres volem suposar que no. I és per això que gosem molestar-vos per demanar que des de les pàgi­nes del vostre diar i crideu l'a'.endi dels actuals regidors.

A Can Girona (com s'anom-r.s la dita finca', es tallen borroeramem tjts els arbres per a fer diners; hom

perdona nl la soca de les velles alzines que eren una joia als ulk El bosc Moreu. on hi havia uns ar­bres com enlloc no els hem vist, el deixen, pelat com el palmell de la mà

Totes les terres estajj ermes 1 l'herba se les menja, i les vinyes completament perdudes. En fl. una cosa qw. fa pena 1 llàstima. Cau din­tre els plar.s de l'actual Ajuntament deix • perdre aquesta propietat?

Interesseu-vos, senyor director, en aquest afer, us ho agrairem els pocs amants dels arbres .que queden a ossa nostra.»

attm o-

Institut Francès Demà. dijous, d» set a vuit del

vespre, itlndrà lloc a l'Institut Fraii-cès, una conferència a càrrec del m-rector de l'esmentat centre M. J- J-A Bertrand, el qual dissertarà «o-bre el tema .L'Humour Moderno-(amb lectures).

Invitacions a la Secretaria (Ara­gó, 316).

E n t o t a

c o r w a l e n c i a

èfi ^recis

v i g o r i t z a r l o r ^ a n i s m e d e p r w

m i t a m b u n t ò n i c q u e r e t o m e

a l a s a n g e l s g l ò b u l s r o i j o s ,

f o r t i f í q u e e l s i s t e m a n e r v i ó s ,

t o n i f i q u e e l s c e n t r e s s e n s i b l e s i

a i x e q u e a l m a l a l t d e l l u r

p o s t r a c i ó .

A q u e i x e s v i r t u d s c u r a t i v e s l e s p o s s é i x ,

« V g r a u m à x i m , e l p o d e r ó s r e c e n s i ó

t u i e n t À i x e r o p de^

HIPOFOSFITS SALUT C o m p t a p r o p de m i g sigle de è x i t s formidables .

Esta aprobat per la Reial A c a d è m i a dc Medicina i Ics seves ampolles contenen mes cantitat d 'Aixerop

que mol t s dels seus similars . Demanen sempre S A L U T .

Page 3

De les terres catalanes L A V E V D E C A T À L O N Y A Pàg. 3. — Ditnecres, 18 de gener de 19:8

L L E Y D A

Una dona detlliura en al tren

rrpaòria. Vicente 1 Pérez, vídua, , •w anys d edat. Tjatural de Men-.faiülla (S6rla). vlat j*ni en el tren

rMU Q118' P''ocedent d€ Saragossa. Crrlba al raigdia. a Lleyda,. va des-iiiiirar un nen en «1 trajecte com-

rès K"-'lre 166 *staclon6 d* Binèfar f d'Almacelles.

La partera íou assifitida per di -verfl» dones que viatjaven en el mateix ^ n .

. a don* esmentada, qm resideix oi número 267 del carrer del Consell Ae Cent, de Barce lo ï» , va ingressar r i Hospltal de Santa Maria.

Tani la mare com el flll es troben en un «e>at de perfecta salut.

Incendi \ l poble de Cervià, «e calà foc «

una pallissa propietat de Mateu Ru­bió, situada a l ' tedret conegut per

^Es ' cMi q»*6 l'inoendl fou intencio-

^La valor de les pèrdues puja a »ine8 1.500 pessetes.

Altres noves Yliir, amb motiu de la diada de

Sant Antoni, e» celehrarerj festes re-jigiosee * l 'oratori de la Purfssima

^DMprí* s 'o rgan i t i à la cavalcada ,1è les cavalleries ornades, lee quals anaren a donar els tradicio·r.als tres tombs « la creu existent & la plaça de Catalunya, _

—Diumenge passat, malgrat d temps plujós ee celebrà la fira men­sual de bestiar de llana al Camp de Mart.

Es feren força trar.saccions a bons preus, la majoria per a Sabadell l Terrassa.

_Són a d els súbdits alemanys Adolf Herr i l a seva muller Edwig, els quals, Jutament amb l lur fillet de tres anys l dos amics, fan la volta al món en bicicleta.

De Lleyda. anlravj a Madrid, pas-eant per Saragossa. .

B a i x P ireneu SANTUAiRl OE MONTGROíiY. —

Aquesta bella regió muntanyenca te bon oo'responfial que té cura de res. senyar tols els esdeveniments nota-blas. Avui. sense pretende usurpar-U els drets, anem a oonar una resse­nya que creiem de vera oportuni-tat, puix hem estat al popular San­tuari l encontorns aqueixes darreres vacances de Nadal l Any Nou. i no són poques les novetats trobades d'en-çíi de la darrera visita nostra.

I)e Jorn en Jorn es va multiplicant la c.·r·'aà de devote del Santuari que hi acuden en fervorós romiatge, tant per retre culte a la Verge, com per admirar les Incomparables belleses que enclou l'afrati pirenenca. En ple hivrrn, rar és el dia que no truca en aquelles hospitalàries portes un que altre admirador de la mimtanya-nc rotitrada. SI el malaguanyat mos fèn Vendrell rebia, oberts els braços 1 rsbaianant les portes, l'actual Cus­todi, reverend Camil Lleonart, se-«utiix el mateix camí. 1 es capta l ' t seguit la simpatia i estima dels ro-meiiE i excursionistes. H i ajuda sou vellut pare que respira el mateix alè i entusiasme del seu f i l l , 1 l i prodiga -TVIÍS i atencions que segueixen els altrçs domèstics. Quan les vetlles d h m r n . v s'hi passen plaents, gje serà el aemés temps de l'any. 11

Després de l 'enceríada i convenient restauració del vell temple de Sant Pere, psr la' qual es desvetllaren el doctor Camps 1 el malaguanyat Pere de Ters. Intfm cantor del Moütgrony. bé calia apedaçar l'estatgeria. 1 ho ha-fí>t. mossèn Camil. Ell ha arran­jat In teulada, l ha acabat amb els degotalls que ho anaven malmenant fot. Ara s'hl es tà segur. Les cambres del corredor de baix, realment fon gni-T. S'han ben acondult i urbanit­zat t mobleif còmodament. I el que vindrà encara!

Dues coses urgeixen a Montgrony: punier i/ue tot, l'arranjament d'un garatge a Gombreny, puix és una llastant, que els que pugen al San­tuari, no puguin deixar l'auto al poble per... no sabem quin motiu, 1 s'í.agi de retornar a Campdevànol 0 a Ripoll, deixar el carruatge i l lo­gar-ne un altre per anar 1 tornar. El poble de Gombreny se n'hauria de preocupar, o bé l 'Administració del Santuari tenir un lloc per tan. car-hl els autos, mentre no es fa cosa millor. Després, sota aquell venera­ble absis, no sad iu l'altar actual. Com qu.\ dintre el seu ordre, està bé

i bon conservat, alguna parròquia veï­na podria ndqulrir-lo posanl-hl en fion lloc un baldaqui. per senzill que fos. en més bon ordre litúrgic. Quant guanyaria l 'Interior d'aquella nau su­perba!

La nostra pujada a Montgrony, dins 'a setmana de Nadnl a Cap d'Any, serA d'inesborrable record en la nos­tra vida d'excursionistes. No esperà­vem pas una n i t tan esplèndida 1 una matlnadr. encara millor com les del d'Jfus 1 divendres. A la balconada del Santuari s'hl «s tava a pler. Nit de lluna 1 estels en paisatge nevat. ]-a serena 1 calma durà fins cap . i l 'ard de . l ' e n d e m à que pujàrem als rases de Sant Pere. Coll ManaUo, 1011 Roig. sota comarmada. Forat °e Sar.tru 1 cap al Malpàs. Obrirem ^arnt amb una il·lusió incomptable, «•a neu, verge de petja humana, ho «•mmanreUava tot. ,,A„la boca de Santou evocàrem tota ,a "fgenda.

Amb ramic Vilarmau, ens hi por-rn, .Empenta del seguidor de Ics Triades del comte l 'Arnau, d'aqueU ;'°8S™'; Serra i Pagès que no té al-"a d è n a que evocar la llegenda del ^•inemna» en ' les taules del nostre mes gran teatre. Damunt de la ima-R"mcl>> Jovençana del poeta de la »aii dr Merlès caigué tot el pes "0 la llegenda, i s 'esbatanà davant *™ sa mirada abraçadora tot (.'PB-, nnrt í rmiens de muntanyes, valls i 'mrerps. N'ha baixat tot meraveil·it

P'f d emoció que prou sabrà estir-K'"; en bones estrofes.' v<-r.!uarpm el camí amb el professor . j ^ ' í x a n d r e Gall l professor Vands-«ó8 g r a v e n un esbart de se. "jorote? estudiantes per les cimaUes

T A R R A G O N A

U a gettlent de la oemiMld de for­ces VIV«9

L'alcalde, senyor Vilar, ha re­but un telefonema de la comissió tarragonina que e^ troba a Madrid, en el qual u dóna compte que ha visitat el president del Consell, acompanyada del comte del Asalto.

En aquesta entrevista es t ractà amb el general Prirao de Rivera de les aspiracions de la ciutat amb res­pecte a l'Cstacló Central, a la fà­brica de tabacs, ete.

També visitaren ei ministre de Fo­ment, qui escoltà les explicacions que se l i dof.awn sobre l 'enllaça, ment de la l ínia de M. S. A-. amb el port. Respecte a això, digué el ministre de Foment que no vol re­soldre res nns que hagi visitat Tar­ragona 1 pugui estudiar la qüestió sobre el terreny.

La comissió ha ccr-tlnuat aquest mati les visites.

Ahir al mat í tornà de Madrid el president de la Junta d'Obres del port, senyoc López Bertran. També ' tornà el president accidental de la Càmbra de Comerç, stv.yor Boada Piquer. Ambdós formaven part de la comissió que es troba o Madrid.

A Madrid ha marxat, per a Incor-porar-se a la comissió. l 'Industrial exportador de vins, don Jaume Gil Vernet.

Les impressions no són tev.' opti­mistes com les de les altres vega­des.

L'alcalde, el tinent d'alcalde 1 l 'ar­quitecte continuen fent gestlws.

En Carreras I Candi Ahir al matí visità el president de

la Diputació, En Francesc Carreras Caíi·li, president de la Reial Acadè­mia de Bones Lletres de Barcelona.

Moviment del port Entrades; els vapors: iMariagne»,

procedent de Melilla; «Raj-mundo Lullo», de Barcelona. Tots dos de trànsit . «Cabo Cervera», de Villagar-cia»; «Kleper», de Bremer.'. Amb càr­rega general tots dos.

Sortides: els vapors: «Salnt-Tho-mas», cap a València, amb vi j «Ma-rlagne., també cap a València, de trànsit; «Cabo Cervera», cap a Bar­celona, amb càrcega general; «Iturrl Rlpa». cap a Cette. amb v t

Altres noves Ahir ee celebrà la benedicció a·.>yal

de Sant Antoni, amb una nombrosa concurrència.

A la nit hi hagué ball al teatre Prtecipal.

—El Club Nàutic ba celebrat junta general per a procedir a l'elecció de la directiva. Resultaren elegits: President. Antoni EScofet; vlce-pre-sident, Trifó Bas: tresorer. Ahtorel Piflol. i secretari. Lluís Mor-tevcrde.

—Al local de l'Acció Catòlica de la Dona. donà «hl r a la tarda una conferència sobre •Feminisme ac­tual», el P. Trullès. de la Companyia de Jesús.

—L'alcalde accidental ha rebut M • islfa d'un reprpsív.fant de l'empresa concessionària de la construcció de l'ediflci del BtRX d'Espanya, a Tar­ragona, per tal d'obtenir algunes faeilltalo per romiv.-tar immediata­ment les obres.

—Per al d":« 25 dpi corrent, està convocada la comissió permanent de la Diputació.

—S'anuncia la vacant de mestre auxiliar de l'Escola de pàrvuls del carrer de la Destral d'aquesta ciutat.

—Ha estat detingut per blasfem, i ha iT.·gressat a hv presó per a com­plir arrest governatiu. Un vej d'a­questa capital.

—Ha estat posada una canalització nova a les aigües de la Font del LIo-rito.

Aval es treuran unes mostres per a l 'anàlisi 1, s l d i ' m bon resultat, dissabte s'obrirà de bell nou la font al públic.

L a Segarra CASTELLFULLIT DE RIUBREGÓS. — S'ha fet ?n aquesta vila una

Santa Missió. Els PP. missioners fo­ren el revere.vd doctor Ramon Es­peri i mossèn Benes Malagarriga, ca­tedràtics del Seminari de Solsona. Tots els actes fo.'en concorreguts, sense faltar-hi la genf de les masies i alguns poblets veïns, encara ç u e feia un temps molt humil i els ca­mins estaven plens de fang. Segons l'indicat en el manual de missions del Foment de Pietat, vàrem fer la rcepcló dels PP. missioners, la bene­dicció' d'infants i la íesta de la creu-record de la Santa Missió. La be­nedicció d'infants, que fou el pr i ­mer dia de l'any, commogué les ma­res l fins els pares; a dos quarts de vuit se celebrà la missa de Comunió per a infants; a les onze, una meda­lla l un llacet al pit 1 un ram a la mà, t ingué lloc una processó iper to­ta la vila, 1 en arribar a l'església, oferlr.en el ram al Nen Jesús, qui es­perava amb braços oberts 1 cara-ria­llera. 1 aleshores renovaren les pro-metences del Baptisme 1 reberen !a benedicció.

El dia de Rels a la tarda, hl havia ag presbiteri di ' í* nostra petita església la creu-record. de 3 metres, guarnida amb una corona magnífl-ca feia per les priores del Roser, la qual. acabada la funció, fou be­neïda, després besada per tots els feligresos. I cantant himnes religio­ses anàrem tots a l'esplanada de da­vant la vüa per a veure com apa­reixia dalt del castell on ha d'ésser plantada. Quan aparegué, embolca­llada de boira. l'ensenya sagrada, l'aire fred d'aquella tarda d'hivern escampà per la vall i per la serra­lada uns fervoroses l llargs aplaudl-metíts, Després, joVmnement. el nos­tre esperit s'enlairava cantant el «Crec en un Déu».

L'últim dia. perquè les benediccions baixessin en pluja abundosa 1 per­què els nostres, cors purlflcals po­guessin donar un testimoni da grati­tud, amb devot romiatge, acompanyà , reni a Jesús Sagramentat per tots els carrers 1 plàces. Banderes, penons. dones, noies, infants, homes, tothom anava en aquelles dues fileres amb un silenci ín t imament dolç. Intei^ romput sovint mer l'himne sempi (ern... Sant.. Sant... Sant... que res­sonava amarat dc gratitud 1 espe rança.

I V

U ( R O N A

De societat La distingida muller del nostre

estimat amic l'advocat Josep Xifra 1 Riera, ha deslliurat feliçment u » robust nen.

Felicitem coralment la família Xi­fra.

Noia desapareguda A Sant Feliu de Guíxols ha des­

aparegut de casa seva la noia Te­resa Vergés i Pérez, de 18 anys d'e­dat.

Altres neves El delegat governatiu senyor Fe-

llcià Montero 1 Dalmases. s'ha en­carregat del Negociat dé reclama­cions ciutadanes del Govern c iv i l . 1 ba fixat els divendres f els dissabtes per rebre el públic.

—El Gremi de Vev-edore ambulants en vista dels impostos establerts per l'Ajuntament de La Bisbal en die* de mercat, ha arrendat un solar proper a la ciutat, en el (|ual esta­bliran llurs llocs de venda. Tal fefe novació començarà el dia 80 del corrent, perquè els venedors puguin establir-se en el dit tancat s e r à pre­cís exhibir la patttst d'ambulant.

—Ha quedat exposat al públic a lee oficines d'aquest Ajuntament l'a­cord 1 plec de condicions per a la contractació en pública subhasta, de l'arrendament del teatre Principal, pel termini de cinc anys, sota al tipus de 20.000 pessetes anyals.

—L'Ajuntament d'aquesta ciutat ha acordat aprovar, condlciwat en la forma com s'expressava, el pro­jecte formulat per la Cooperativa de periodistes, per a la "urbanització dels terrenys dels carrers de Santa Clara. d'Anselm Clavé. d'Horta 1 d'Eximeniç, per construir unes ca­ses familiars aprupades en sèrie».

P a l l a r s Alt TREMP. — 'El dia de Reis, se ce­

lebraren grans festes, que cada any dedica a la seva mainada la Secció Orfeó de .Tremp, de la societat coral •La Lira», amb motiu de la festivi­tat del dia.

Al matí , en sortir de missa d'onze, els petits cantaires es reuniren a !a Plaça do l'Església, des d'a'j, acom­panyats per la «banda de música, ana. ren a recollir ço que els Reis porta­ren a l'estatge social. Seguidament, en al dit local, es ballaren sarda­nes.

A les cinc de ïa tarda, gran ball d'orquestra. Es tocaren tres balls .'o-ra <íe programa; eis ballaren ex ­clusivament ejs petits de l'Orfeó, mentre se'ls preparava lín suculent berenar amb que anyalment els ob­sequien els socis protectors.

A dos quarts de deu de la nit, gran vetllada per l'Orfeó de Tremp, sola la direcció del seu mestre-director, se­nyor Francesc Fólguera. Començà amb el •Cant a la Senyera». 1 el nombrós públic s'aixecà dret. 1 amb entusiasme ap laud í sorollosament, •se­guiren •La donzelleta». «La SUeta». «La mal maridada». •Nit de vetlla», • Les'neus que es fonen», «Cançó de Nadal». «La filla dol marxant» 1 «AleHuia» — aquesta fou acomipanya-da a piano 1 harmònlum pels reve­rends mossèn Josep Sanuy 1 Josep Monsó. organista 1 mestre de cape­lla, respectivament, de la nostra Ba­sílica, els quals es prestaren galant-ment a contribuir a la festa.

El nen Francesc Monrós recità una poesia pròpia de la diada, de la qual és autor el seu avi F. R. Monrós. ferm entusiasta de les coses de la nostra terra, i fou molt aplaudida.

El quadro d'aficionats representà la divertida paròdia del drama «La Ma­re». d'En Russlnyol. que es diu «Al la Mare!». Hi prengueren part les senyoretes Paquita Grau, l.oliïn Ga-set, Maria Lladós i els nois Jaume Malei. Agustí Menescal. Delfi Gibert. Venanci Lledsós i Joan ILocoHura; fou molt ben represpntada pels nois i nenes, que recolliren n i a ovació so­rollosa.

I acàbft la vetllada amb un lluít ball, que durà fins a les tres de la matinada..

Fou unà festa que deixà grat record. —Per Iniciativa del senyor rector

1 amb la cooperació de totes les per-sonaülats de relleu de la nostra ciu­tat, es construirà un gran local per a Centre de Cultura, sala d'especta­cles, biblioteca 1 camp d'eaiorts, per a portar a cap. en totes les esferes, la campanya moralitzadora de la Ll i ­ga de la Bona Parla de Tremp.

L a Costa CANET DE MAR. — La vigília d« '

Reis. sortí la cavalcada dMs Sants Reis d'Orient, organitzada per la Protectora de la Infància del «Grup Renaixement, en mig de 1 alegria de petits i grans. En regraclar a l'ho­norable Junta per la seva actitud -il lament altruista i generosa, ens p l m d'endreçar a la secció dramàt ica de l'esmentada entitat 1 també a la sec­ció dramàt ica de les Filles de M^-ria la nostra més cordial felicitació l entusiasta enhorabona, no solamoM per l 'èxit sorollós que han obtingut els primers en la representació del drama de mossèn Gal, «EI misteri dc Nadal», 1 aquestes en les diverses representacions dels drames .Santa Justa i Ruflna»,' i «La carta dels Ra·sv d'En Folch i Torres, sinó també P':-saber-se identificar tan bé amb ïls sentiments de cultura ciutadana q m ts desvetllen en els bonísslms cane-tanrs.

— Està greument mnlall. vícllmr d'una afecció cardíaca, el senyor rec­tor de sant Cebrià de Vallalta, mos­sèn Josep Salà. Dijous passat, al ma­tí. 11 fou administrat el S-.nt' Viàt'c.

A la tarda l i féu amical visita u-ia ncdrlda reoresontacló de la cler.'cVa parroquial de Canet de Ma*-.

F e m vots el Cel pel s e u prompte n'Stabllm^nt

ARENYS DE MAR. — Dissabte a a nl l , t ingué Hoc la InaugurAció ofle : i l de la nova illuminacló elèctrica de les Rambles, del Passeig Xlfré 1 carrer» d'Anselm Clavé l Doctor Rt.bert. amv assistència de l'Aluntameirt 1 alt per­sonal de la Companyia concesslom. ria.

La mil lora és de gran importànc'!». Ja amb l'exoés de l lum s'ha buscat la part artística en la COM? trucció dels fanals, de gust molt v. i rat.

No cal d i r que celebrem i jue es pro curi urbanitzar r à p i d a m e ' t els nv-tres principels carrers l places per fsr

del nostre poble un dels mlllos de U costa.

— Amb «atlsfaccló comun.quem or', l 'ennlta de Nostra Dona oel Remei, posada des enrera a subhasta, ha e-v-tat adquirida pe: distingit senyor "íii Ramon Goula. de la capital qui - s proposa restaurar-la. amb i'obJect > d* fomentar el culte a la mtraclera Im-i'/-ge que es venera de molt antic 4 la dita ermita

— Continua donant conferèn Wt apologètiques el culte saordol UDH sèn Salvador Riera. Aquestes, que se celebren setmanlamenl a la capo;;* des Dolors de 1 parròquia, són :-s-coltadcs .>er nn selecte públic.

— Al cinema Sala Mercè han pa- Wit «Hotel Imperia l . «La Marieta le l ' u l l viu». «La casta Susana» i «L'àg -Aa blava», totes amb molt d'èxit.

A l 'Atenia Aronyenc «La bejarenai 1 «EI camino de la fjerza 1 la be le za>. de gran presentació.

— Igual que l'any passa;, un ^ r u de distin^'ts Joves han organitzat jn< lluïts bal»; de Cimesloltes al Tev.rj Sala Mercè am'.j la coope-acíó da 1* renomena··.a orquestra-cobia «Farca'o-na.. Més endavant donarem dCi- 's dels actes a celebrar, que seran inte­ressants.

— Ha mort l'ex alcaide d'i·iuesta po blacló En Francesc de P Castelló I Solà (q. e. p. d.). L'acte oel -eu j n . terrameni fou una veritable manifes tacló de dol.

Servei Meteorològic de Catalunya

Situació general atmosfèrica d'Euro-pa 3 les set hores del dia 17 de ge­ner de 1938: Les baixes presedoM continuen for­

mant dos mín imums sauats a Ho­landa i I tà l ia però lentament perden Importància sense a v a l a r de lloo.

En canvi, al golf de Biscaia, ee forma un mlnimum que Ja pertorba el temps, puix Jlou des d'Espanya Uns a Brc-t 1 costes d'Iriar.da.

A Escandinàvia, Dinamarca 1 Bàl­tic, s'ha establert un corrent de vents freds de L'.evav.-t. i s'han pro­duït nevades a Dinamarca i Sud de Suècia.

En la nostra Península el temps empitjora de Ponent a Uevant a cau­sa de la depressió que es forma al Cantàbric. Eslai del temps a Catalunya a les

vull hores: El temps, en general, es bo, però

presenta un aspecte de poca estabili­tat, puix abuv.den els núvols a l ' in­terior, particularment a les comar­ques pirenenques.

A la província de Lleyda h l ha vents del Nord 1 Nord-est, i a la res­ta de la regió, de direcció variable, llevat Tortosa, on vér.en del Nord amb prou força.

I.a temperatura màxima d'ahir fou de 14 graus a Girona, 1 la míni­ma d'aquesta matinada, de 3 graus sota zero a Sant Julià de Vilatorta (Vlch).

Notícies d e l a Península L a situació al Marroc

-O-lllDIO-

TEMP0RAL8 Vila SanJurJo. 17. — Continua el

tenipofa' a tota aquesta zona l té Indbmunlcada des de fa tres dies Vi­la SanJurJo. Per terra és impossible paíf.ar, puix als rius Nekor i Guls els manquen ponts la construcció dels quals es considera molt urgent.

EU combois quo es dirigeixen a les posicions avançades es fan amb gran dificultat'. Les comunicacions marít i­mes amb Melilla és molt deficient.

Els comerciants i propietaris d'a­questa ciutat en formació soUiciten en el «Diari Espanyol d'AIhucemes». el millorament urgent de les comuni coc ons

Amb motiu de la gran quantitat de neu que hl hn. han ocorregut'diver­sos accident» automobilistes.

Sl el temps millora és possible que arr ibi l a vuitena bandera per a rp-llnvar a la primera que m a r x a à a Melilla per a descansar.

Les tropes sofreixen moltes penali­tats o causa del fred.

M a d r i d

Les festes tradicionals

La diada de Sant Antoni Abat

DE BON MATI Tot Just els carrers acabaven d'és­

ser regats i les portes començaven a obrir-se. ja es veien cavallerie» guarnides i genets més content» que unes pasqües.

Per bé que entre els carreters la festa no ha estat tolal. en moltes. quadres no han obert. Es dir . han obert per mostrar les capelles que havien bastit, algunes magnífiques de debò.

Encara que cap a migdia el cel sem­blava que volgués aigualir la festa, durant el matí el sol ha estat do primavera. v\qiie9ta bella oircums-titicia ha con,tribu:üt a la ma­jor esplendidesa de la festa.

A L'ESGLESIA DE SANT ANTONI Dos de bona hora, davant del tem­

ple de Sant Antoni s'havia estacio­nat una gran gentada. La guàrdia •urbana tenia feina per mantenir l'ordre.

Encara no havia arribat cap ca­valleria a rebre la benedicció I ja el despatx dels panets tradionals, novenes, goigs i estampes de Sant An­toni Abat era extraordinari.

A les nou del mati, davant l'altar col·locat a la porta del col·legi dels Pares Escolapis, ha començat la be­nedicció de cavalcadures.

E l públic ha pogut veure tota mena d'espectacles, des del gos poc dis­posat als manaments de l'amo, fins u l'ase vestit amb guants i tot.

La benedicció ba durat fins més enllà de la una.

Certament que al nombre d'autos cada dia és major; però també és cert que de cavalcadures en surten a desdir.

Mentrestant a l'església es deien misses cada mitja hora.

A les deu hl ba hagut ofici solemne cantat per la capella de Sant Felip Nerl, sota la direcció del mestre Ml-Uct. Ha estat executada la missa «To Chrlste, suplicis». El Panegíric ha anat a càrrec del Rnd. P. Antoni de Font, de les E. P.

LES CAVALCADES Entre les cavalvades que enguany

han estat organitzades ha cridat l 'atenció la de l 'Anònima Damm.

La sortida de la fàbrica, situada al carrer de Rosselló, havia estat asse­nyalada per a les nou del matí .

Molt abans d'aquella hora, al car­rer del Dos de Maig. en el tros com­près entre els de Rosselló 1 Mallor­ca, la gentada que esperava la sor­tida de la cavalcada era més que extraordinària . Els tramvies de la línia d'Horta encara havien d'anar més a poc a poc que habitud.

No cal dir que davant de la fàbrica gairebé no es podia donar un pas.

A les nou tocades s'ha posat en marxa el seguici.

Obrien la marxa quatre genets de lo guàrdia urbana i la banda de cor­netes dbl xegiment d 'Arti l leria do Muntanya.

Seítula despr^p el capità de colla i el banderer.

La bandera era'seguida d'una Im­portant esconta. de la qual cridava molt l 'atenció el nen Antoni Griful. muntat en una somera.

Darrera hi anava una carrossa or-namenlada amb bombetes elèctriques i flors, on hl havia una ma^níflea capella per honorar el Sant Pa t ró

EL SENYOR CREGORIO DEL AMO VÍCTIMA D'UN ACCIDENT

Madrid. 17. — Ahir fou víctima d'un accident el filantrop D. Gregorià del Amo. donant dels quatre cents m i l dòlars per a la Ciutat Universitària

1 de noranta m i l pessetes en accions flestínades a sufragar Nque» per a estudiants estrangers a la mateixa Ciutat Universitària.

Quan sortia d'un auto per a d i r l -glr-se al domicili d ' o j notari d'aques­ta cort relliscà. I en caure a terra sofrí la fi-actura d'un braç .

L I ha estat feta la primera cura del braç lesionat i l'estat del pacient avui era satisfactori, puix no tenia febre.

Precisament avui estava anunciat que el senyor del Amo havia d'ésser rebut en audiència règla 1 l l iurar a! monarca el xec de WO OOO dòlar».

E L FERROCARRIL D l ClRCUMVAL-LAC"0 DE MADRID Madrid. 17 — Ahir foa registrat

al ministeri ' de Foment el projecte de ferrocarril de circumval·lació d* Madrid 1 unió de les actual» esta­cions ferroviàries.

El projecte està Inclòs en el pla de ferrocarrils urgents de l'Estat.

La l ínia de circumval·lació serà sub­te r ràn ia i l'estació central e» cons­t ru i r à a l 'Hipòdrom.

Amb aquesta obra s'intenta asse­gurar la contlnultot de trens de viat­gers enllaçant le» llnle» del Nord mab la d d Migdia a.v le» combina­cions de Cantàbria I Astúries 1 Ga­lícia amb els d'Andalusia i Uevant, eld 'Aragó 1 Catalunya amb Portugal, assegurar el t ràns i t de mercaderies sense interessar ^es estacions del tràfec local ni el cas de la pobla­ció.

Proveir la xarxa urbana 1 «ub ur­

bana d'aapartadors Industrials que s'enllacin amb le» estacions de clas­sificació ! a la capital amb uns gr»..8 magatzems o Docks l cobrir le» n e c « -s i t au del tràfec subterrani dotant els nuclis de població pròxims a Ma­dr id d'esacions de viatgers i mer­caderies.

El ferrocarril de clrcumvnHni·ló W un desenrotllament d'uns 62 quilòme­tres, lots de doble via. i els ra­mals amb enl laçamenf amb les vl"s d'ample normal que aflueixen a Ma­drid, àdhuc la futura Unia de Bur­gos, que té una longitud dp 31 qal-lòmetres o sia un total de 93 quilò­metres aproximadament.

Una particularitat del t raçat del nou ferrocarril é s la supressió abso­luta de tots els passos a nivell en to­tes les carreteres ferrocarrils 1 m -min» de totes classes que assoleixen un total de 136.

IMPRESSIÓ DE BORSA Madrid. 17 — Flulxesa un xic la

tensió del mercat. L'Interior perd 15 cèntim1- i la resta dels cabal» pú­blics també estan oferts. Banc» ferm»; Ferrocarrils I Tramvies pesats; Ex­plosius molt sostinguts I tranquils; Sucreres, més dèbils; Felgueres més ofertes.

La moneda estrangera amb poc ne­goci, però en alça. CL CONGRES JURÍDIC D'AVIACIO

Madrid. 17. — La Gasela. pUbMia nna reial ordre dp la Presidència no­menant el comitè oruanltzndor del vuitè Congrés Jurídic Internacional d 'aviació.

Seguien encara altres carruatges. tél seguici ha recorregut diversos

carrer» 1 »'ha aturat a l 'església de la Concepció, on ha estat celebrada la benedicció de la bandera.

L'acte ha estat solemnisslm. Han apadrinat la bandera la senyora Car­me Rtba» de Fabre l el senyor Joan Fabre.

La bandera, que ostenta els símbols del Sant i dels obrers carreters de l 'Anònima Damm. un cop rebuda la benedicció, passà de les mans dels padrins a les de la Comissió.

Llavors el seguici s'ha posat altra vegada en marxa.

Pels principals carrers de l'Eixan-pla s'ha d i r igi t al temple de Sant Antoni, on les cavalcadures han re­but la benedicció.

Després, també per les vies més Importants, han tornat al punt de sortida.

E L OOOTXERS També el «Monteplo de San Aa-

tonio Abad', el» cotxers de Barcelo­na, com cada any, han celebrat la diada del Sant Patró amb molta d'esplendidesa.

A les nou ha sortit del local social la tradicional cavalcada dels Tres Tombs. la çua l ha saludat les autori­tats 1 ha recorregut diversos carrers de la ciutat.

Com altres anys, a les deu del ma­tí, s'ha celebrat un solemne ofici a l 'església de la Casa de la Caritat. Ha ocupat la Sagrada Càtedra el re­verend P. Pius d'Igualada, caputxí .

A quarts d'un«., amb la solemnitat acostumamda, al pati dp la Casa ha tingut Hoc la benedicció de les ca­valcadures. '

ELS VAQUERS També el» vaquers han volgut ho­

norar Sant ALl·lonl Abat. A dos quarts d'onze ha estat cele­

brat un solemne oQcl a l 'església de Sant Josep Oriol. Ha estat cantada

,Ia missa «La Mare de Déu de Núria». El s e rmó ha anat a càrrec de mon­senyor Pere Lísbona, cambrer secret de Sa Santedat. Ha dissertat sobre •Les glòries de Thumil anacoreta Sant Antoni Abat».

A quarts d'una hl ha hagut una gran audició de sardanes al Saló Em-porlum del Restaurant Pàtr ia .

TEATRES I BALLS Les festes en honor de Sant Antoni

no han acabat pas al mat í . Després dels actes piadoses han vingut les festes mundanes.

Delxand de banda els gran àif'ais imprescindibles, els cotxers havien organitzat al Teatre Eapanyol una funció integrada per les següents obres: «Quina famí l laU I «E l ' d re t de les dones o Sant Antoni Gloriós».

El» matelxo» cotxers havien orga­nitzat per a les deu de la nit un grandiós ball al saló Venus Sport.

També els patrons vaquers havien organitzat un ball extraordinari a la sala «La Bohèmia Modernista».

En fl. hi ha hagut tot el que hi ha r'haver en ima festa com aquesta: fervor religiós 1 honest divertiment.

A h ! Fóra Imperdonable deixar de fer constar que totes les cavalcadures han tingut pinso extraordinari.

-O llim O-

O b i t u a r i

ENTERRAMENTS Per aquest mat í h l ha assenya­

lats els següents: Josep Padern. de 6 4anys. del car­

rer València. 312. al Cementiri Nou. A Ics deu.

Roser Bretons, de 24 anys. solter, del carrer Corts Catalanes. 487. al ce­mentin Nou. A les onze.

>lberl Masoliver. de 69 anys, sol­ter, del carrer Roger de Llúria. 13. al Cementiri Nou. A dos quarts de nou.

Bamop Carol. de 85 anys. vidu. de l 'Asi l del Parc al Cementiri Nou. A les nou.

Josep Prat. de 82 anys. vidu. del carrer dp la Cadena. 19. al Cementiri Nou. A les nou.

Agatr». Palacios, de 64 anys, solte­ra, del carrer Villarroel, 23, al Ce-mPi·tiri Nou. A dos quarts dp deu.

Maria Abelló, de 61 anys. soltera, dol carre Ballen, 117, al cementiri Nt'U. A les deu.

Manuela Padró, de 70 anys, soltera, de; Passeig de la Creu Coberta al Ce­mentiri Nou. A les vuit .

Maria Garcia, de 75 anys, vídua, del carrer Cano, 5, al Cementiri Nou. A les vuit.

Francesc Solà, de 31 anys. casat, del carrer Marian Aguiló, 22, al Ce­mentiri Nou. A les deu.

Hermeneglld Monsó. de 73 anys ca­sat, del carrer Moratln, 12, al Cemen. t i r i Vell. A les deu.

P t r D"» de 69 anys, vidu, del car­rer Sans 142, al Cementiri Nou. A les nou.

Pere Malta?, de 65 any», casat, de la Travessera, 169, al Cementiri Vell. \ Ics deu

Antònia Ribas, de 76 any», vídua, del Passatge de Sant Josep. 20. al Ce­ment in Nou. A dos quarts de deo.

Per aquesta tarda hl ha assenya­lats els següents: c

Dolors Torrelles, de 78 anys. ví­dua, del carrer del Sitl de 1714. 14. cinquè, al cementiri Nou. , A dos quarts de quatre.

Josep Torrent, de mig any. del carrer Curtldors. 7, primer, al ce­mentir i de Sant Andreu. A dos quarts de tres.

Lloret Matas, de 71 anys. solter, del carrer Balmes. 66. primer, al ce­mentiri Nou. A les tres.

Joaquima Rovira, de 86 anys. •ví­dua, del carrer d'Aragó. 336, tercer, al cementiri Nou. A les tres.

Pau Trullàs. de 74 anys, de la Via Diagonal, 371. segon, al cemen­t i r i Nou. A dos quarts de quatre.

Antoni Capell, de 4 mesos, del car­rer de la Cera. 40. quart, al cementi­r i Nou. A les dues.

Rosa Grau. de 67 anys. casada, del carrer d'Astúries, 85. primer, al ce­mentir i Nou. A les tres.

Elisa Oller, de 58 any», casada, del carrer Servet. U . baixos, el cementi­r i de Sant Andreu. A les quatre.

Àngel García, de 27 anys, solter, de l'Hospital Clínic, al cementiri Nou. A les tres.

Maria Rodríguez, de 82 anys. ví­dua, del carrer lup í , 4, tercer, al ce­mentiri Nou. A le» dues.

Josep de Lamor. de 75 anys. casat, del carrer Muntaner. 568. primer, ai cementiri Nou. A les tres.

Ramon Girona, de 48 anys. vido. dol carrer Parlament. 51, primer, al cementiri Nou A les tres.

Nativitat Lardias de 3 anys, del carrer Cérvol. 4. primer, al cementiri Vell. A les quatre.

Miquel Sànchez. de 45 anys. casat, del Passatge Matas. 10. baixos, al cementiri d'Hospitalel. A les quatre.

Joana Llovera, de 71 anys. vídua, del carrer Sant Marc. 16. segon, a l cementiri Nou. A les dues.

Victòria Martínez, de 36 any», ca­sada, del carrer Blasco de Garay, 39. primer, al cementiri Nou. A dos quarts de quatre. .

Maria Rouse. de 59 any?, casada, del carrer Laforja. 187. segon, al ce--mentiri de Les Corts, A dos quarts de quatre.

Josepa Pérez, de 70 anys. vídua, del carrer Ferl.indina. 23, cinquè, al cementiri Nou.

Dolors Roca. de 38 anys, soltera, de la Plaça Pedró . 16. pral.. al ce­mentiri Nou. A dos quarts de qua­tre.

Antònia Roura, de 71 anys. casada, del carrer Blai. 45. pral. al cemen­t i r i Nou. A les tres.

Alfons García, de 4 mesos, del Pas­satge Ramon. I I . baixos, al cementi­r i de Sant Andreu. A les quatre.

Rafel Montero, de 2 anys. del car­rer Francesc Giner. 51. primer, al ce­mentiri Nou. A les quatre. •

Andreu Blzcarra, de 56 anys, casat, de l 'Asil del Parc. al cementiri Vell. A dos quarts de tres.

Consol Roura, de 21 any», soltera, del carrer Marina, 252. segon, al ce­mentiri de Sans. A les tres.

Feliu Garcia de 53 anys. solter, del carrer de la Cadena, 22. cinquè, al cementiri Nou.

FUNERALS Ferrní Ribera 1 Canyelles. Dissabte,

a dos quarts de nou, a la parròquia de Sani Feliu de Sabadell.

Joaquima Saurl t Fàbrega, vídua de Joan Colom. Mori el 5 del corrent. Avui . a dos quarts d'onze, a la Casa de Caritat. 1

Antoni Sabatés 1 Cllvlllés. Mori el 24 de desembre. Avui , a les deu, als Jofepets.

Ramon de Manresa de Castells de Panols I Banols. Mori el 4 del cor­rent. Avui, a dos quarts d'onze, a Betlem, l dijous, a le» nou. a Sant Genis de Palafolls.

Dolor*. Roca de Figueras. Morí el ?6 de desembre. Avui . misses, a la Mer­cè, Rcr.anova. Montserrat 1 Santa Co­va de Manresa.

Pius de Dalmases í de Ramis, vidu do UulSB del Manzanol Marsans. Mo-r l el 9 del corrent. Avui. a do» quarts d'onze, a la Concepció.

General Urgell Vidal . Mori el pri­mer dol corrent. Avui , do deu a dot­ze, misses a la Sagrada Família.

Joan Soler Maymó. Mori el 26 de desembre. Avui, a dos quarts d'onze, a Santa Anna. La setmana entrant, a la parròquia dc Prat» de Uussa-nès .

Tomàs Nicolau 1 Riba. Mori el 2« de desembre. Avui , a do» quarts d'onze al Ronsuccés.

ANIVERSARIS Felicitat Cendra t Cerdà de Blan-

chart. Mori el 29 de desembre de 1926. Avui. misses amb ofertori. de dos quarts d'onze a dotze, a Pompeia,

Tibidabo I parròquies d'Hospitalet ÚP! Llobregat, Llussà I Pulacerdà Cl-Jous. a la par ròqu ia de Montcada.

fsabel Calaff i Soler. Mori el !8 de gener Avui. misws a dos quarts d'onze a . dotze, al Roser.

L a Santa Visita Pastoral

Demà. dijous, el senyor Bisbe prac­t icarà la Santa Pastoral Visita cn la demarcac ió parroquial de Santa Ma­r i a de Sans. Visitarà les Religioses de la Sagrada Famíl ia . GG. Maristes, Religioses de la Divina Pastora. CHI nica dels doctors Llauradó i Ju l ià . RR. Darderes i RR. Carmelites. A la tarda, v is i tarà la tlrfèncla de Sant Ramon de Collblanch. administrant el sagrament de la Confirmació. I . des­prés, v i s i t a rà el Patronat Benèfic Parroquial, el Cementiri de Sans l l 'Oratori públic de Nostra Dona de la Pau (Granja Melina).

Inaugurac ió dels locals « C h r y s er»

M-ii h au r í em imaginat en abando­nar, fa anys, el pseudònim d'aObi-cuo» que avui hagués de reviure en «Pabsavolant». Pe rquè més que una crònica o bé una nova d'un calem tècnic, e l que anom a redactar é« una nota que cau da ple en la signa­tura «Societat».

Car la íesta esplèndida celebrada ahir al capvespre als nous magníf ics salons •Chrysler», aplegà una nombrosa i selecta concurrència .

Havia d 'ésser i x i . puix les al­tes relacions i amics amb què comp­ten les diferents persones que en c-quella casa actuen, han aprofitat l'avinentesa de la Inaugurac ió d - s nous locals per tal de pateniitzar-los tota l lur estima i simpatia.

Els amplis locals s'han vist plens a vessar: sa>ons i saletes han aple-gat una concurrènc ia distingida que no els ha abandonat fina ben tard. L'clement Jove ha pogut dansar a pler 1 tothom ha estat atès i ben ser­vit ai «buffet». esplèndidament t in ­gut per Esteve Riera, d nostre amic.

Un quintet — h i hem vist a lgun dfts erraponents del conjunt musical de la «Penya Royal» — no ha cessat en tota la vesprada d'interpretar mú-si -.-i moderna.

F.is visitants eren atesos pel gerent d'aqueste remarcable organització se­nyor Pàmies Teulon. el director ad­ministratiu senyor Josep Calvet. el rap d'agents senyor Marquès, deguda-m^nt secundats per nombrosos em­pleat? de totes categories I afers.

Allí hem vist els senyors Manuel Ribé. Mas B a g à . Domènec Carles. Suvrà . Calvo. Argudin. Piera. Solà, Doctor Ballespi. Avilés. Morros. Otto Sinnigshon, doctor Calasiis. «enyor Puigdengolas. Arca d i de Balaguer. Vaiemi Valls, senyor Lluhí i Rlssa.h. l ' amià Ribas, doctor Estival, senyor» Sublrà . Jaume Llongueres, Banda. Valies. Bofi l l , Ferreter, doctor Falga'". senyors Fradera. Morè. Walter. Pons. doctor Carreras t molts altres que no havem pogut veure, puix ero dif»-cultús deambular per aquell» talons. El sexe femení hl tenia una fan nodrida com bella representació. Ano­tem les senyores i senyoretes Isabel i b c n de Pàmies . Rosa Calvet. Con­sol Tey de Muntanyola 1 fil la Maria Glòria, Carme Madriguera. germanes Tomàs. Mary Cugat d'Ibern. Maria Madriguera. Caterina Latrellle de Preckler senyoretes Cortada, Consol Ramoneda de Gulraud. Maria Vlr tòr ta Udalta. Cor de Maria Bracons. Ague-da Guàrdia . Agustina Latrellle. M>. nyo-a IJonguores i filles, senyor?» R ivlrosa, xMua Bra-xm». Àngela Tor-ir.o d'Artigas. Joaquima Ibern de C a i d ívl la . senyoreta Rosa Suor. se-m o r a Camps, s··nyoretes Suvrà . Ma­ria Victòria Ga.i«ol. Mer è Aldr ou i tenies altres que sincerament la­mentem l 'nbsèncla dels noms en tes nostre., notes.

En f l . aquesta reunió Intorossanl l distingida no és pas de 1. s que sovin. tegiu 1 no s'obliden pas.

Tepim la certesa qoie, m a l c a t I'CCMÍÒ ben poc favorable per sis af^rs. en moments de tonia g e m a r l ò eu la ctifa. s'hauran Inaugurat "la negocis d'una faisó ben afalagadora, prometent prosperitats en l'esdevoi.i-dor, que bé dp-itgem coralm'v.t .

A les nombroses mostro» d'afeot*, 8 »"s frlloiiacions caloroses, plenes de sinceritat. 'que ahir rebleu els Interes­sats en els negocis de «Chry ' l e r . , • n i . gum affpptar 1 unir la noslra h u m t i .

1 però amb el cor expressada.

PASS.WOL \ «1

Page 4

H g - — Dimecres, 18 fa gener He 1928 CM V E U D E C ' A T A L Ü N T *

La s i t u a c i ó actual E l nou diari

O l u «El CorMO Caia'nn.; • S e j ú n auestrns ríoriTK·í. en brc-

We éc publ icarà cu csla Ciudad un nuovo perlódlco que se lliularó «I.a Rn/ .ón· . ú r s a n o i U las JuwiMuUefe de lünión P a t r i ó i k a .

Dir ig i rà la nueva publicacifri don JUIIÍIV.- Clapera Hoca. cx redactor d« • El Progre^o* y r iupleüdo municipal. V* al mismo con el cargo de jef« <fe Mdaccidn el concejal seilor Garcia Anné , ex redactar de .1 a Vangjar-dia». Entru los redactores figura duv> Anffol .M«r«\, cmpleudo municipal y ex redactor de .E l Progreso.. y el Mflor Miilan, lamlo^n ompleado mu­nicipal y redactor de .Diar lo del Co­mercio".

Ocuparin las oflrivns de redaccíón cl lo ra l cn que litiíta poco tenia ins-taladaa las anyat «El Liberal».

«La Publicitah), multada Llegim a «La PublicitaU: •Tal com va anuv-clar el governa­

dor c i v i l , senyor Mllans del Bosch, d l^abte passat «la periodUtes. ha eatat Imposada al nostre diari usa eanclú que consisteix c n una multa de m i l pessetee.»

Una absolució D i u -Acció Coraaioal", de Vall»: En el sumari que va seguir-ée, al

Jutjat de primera InAtAncla de la noetra ciutat contra diversos venia, per paraules ofenalves contra la prt-mera autoritat municipal , n'ha es­tat absolfc el jove Isidre Figuerola V ida l . . ' t

Una nota sobre la vaga dels obrers tipògrafs de «La Voz» i «El Sol». — Previs diversos consells diu que els serà imposat el comiat forçós si man­quen al treball quaranta

vuit hores Madrid 17. — A les quatre de la ma­

tinada l ian íacilitat la següent nota: •El Goblerno ha recogido a úl t ima

hora la informaclón de la huelga declarada, sin prevlo aviso, por Ics obreros tlpógrafos de una casa edito­r i a l , y luego por los que trabajan en las Imprcntas de "La Voz» y ' E l Sol», y quizà de algún otro periMlco.

Es muy de lamentar el caso por Irraionable, ya que el Goblerno tl/me eo estudio la j^etlclim de una comi-sión de obreros al real decreto rela-tlvo al impuesto de utilldades, res­pecto al que sinceramente anunci6 cs-br ían poca* o nlnguna modlflcaclón. però no hab ía tomado aïln resoluci^n definitiva.

No han procedldo con calma lo obreros n l han sido bi?n aconseja-dos.

El Goblerno t r a l a ré la huelga ^on inRexlble rigor, pues no puede nd-m l t l r el sistema de que a cada dis-posiclón ministerial que no satlsfaga a un gnipo social, y en este caso la medida tributaria afecta siMo a un reducido n ú m e r o en proporclón «1 total de obreros. responda la huelga • In prevlo aviso que perturba lo» fr^r-vicios y «s medio de coacclón que praclsamente por serio imposibiHta toda soluclón armónica.

El Goblerno desen na evitar lo quo seria Inevitable si los t ipógrafos per-sisten en la huelga o se nlegan a ta-tisfacer el tributo marendo por la ley.

El despido lorzoso de cuantos fal­ten por cuarenta y ocho horas a s'i pnesto de trabajo, con la prohlbiclón absoluta a las empresas de volver a admltirlos en el plazo que se le» scfiale como penalidad.

El los mlsmos juzgarían mal de ntro proceder en un Goblerno de la ca­racter ís t ica del- nuestro que se de-' clara moderado en sua proplas ma­niobra».

Però. ahora como siempre. el Gobler no qulere ser leal y advierte cual •s sn poslclrtn y tanibién exhorta a todos a obrar serena y cuidadosa-mente, reslstiéndose a toda gestlón apaslonada y consldcrando en es'e < aso con esplritu elevado que. lle­ven o no lleven razAn (el Goblerno croe que desde luego no Ics aslste), comprometen «nuchos principios 0 ir>-tereses adoptande actit\ides víolentas, y olvidanrto que el tributo que se ÍKS Impone ^ mucstra honrosa de cate­goria social y precisa para atender nrvesldades de otros cludadanos en s imaclón rauy Inferior a la de ellos, para los qne el Goblerno ha adop^ tado medidas tan beneflclosas como las de protección n las famflias r.u-merosas y otras que conslltuycn car-gas en los presupnesios, que deben ser alendldas por todos.

nespu^s de estàs reflexiones que el caso merece, cl Gobiemo tlene la es-pernnza dc que se reslahlecer.'i la nor-malidad e ne| tralmjo y así lo desea muy sinceramente.*

Després del Consell de ministres. — Mort d'un asserableisti. — El cap del Govern parla amb els periodistes

Madrid. 17. — Abans d'acabar el Consell de ministres reunit en l'.Vs-«emblea, sor t í «1 ministre de Gràcia 1 Justícia, manifeí-tant que durant :.i iMinió de ministres, s'havia rebut u n volant donant compte d'haver mort el magistrat del Tribunal .Su. prem 1 assenibleista. don Ernest Gi­ménez, pTsona compatcntfssima home de gran talent la mort del qual l 'havia impressionat molt, 1 que fen havia comunicat als ministres.

El marquès d'Estella sort í poc des-jn - de les tres 1 vint minuts, dient flwe a aquesta hora havia acabat la reunió del consell

— En realitat — d igu i — el Conseil d'avui, ha estat de pocs assumptes. Jo he ponat dos expedients d'Estat, s.nsc gran imporiiiucla. El més l i n . portam de la reunió d'avui t* rexaroen de dos expedíem' de r n . sos barau\-, un per n la g u a m l ó I un altre de quatre m i l habitacions c.ouòDilques a SaraKOssa.

.No recaigué acord, puix un lie;» e.vpftdients 01A pondent de dU'ttimcu di ' l Consell d Eitat. i l 'a l l rn <lo nego. Oiaeló del Govuia auib la companyia constructora.

ConUnuarft l'examen cn altra ro-

i . n II·I elogi de l'asembleis·a mort, » ny. r JimAne/. vocal de la comis. • M Je Co I " •u :ó.

Anuncià que ho comunicaria a l Preí ldeni dv l'Assemblea porquè r n donis compte al ple.

Digué també el President que des­prés s'examinaren alguns expedclnts sense Importància com l'arranja­ment de las calderes del lapor "Ca­talunya..

Un periíidlsla p regun tà : — S'han ocupat de la provisió üel

consolat de Buenos Aires? — Sí — contestà —. Ens ocupirem

de la revisió de tarifes l tiibi>te d'a-quell consolat, assumpte d'fndole pu rament administrativa.»

El Preside. 'i i els ministres entra­ren al saló de sessions per a nssNtir al ple qne començà nna mica ru-·s tard de dos quarts de quatre.

Una nota oficiosa del Consell

Madrid. 17. — Abans de comentar la sessió de l'Assemblea, el senyor Aunós facilità la següent nota ort-ciosa:

El Consell ha ea^udíat el projecte d urbanilzacIA I construcció de ca­ses barates I econòmiques que ha preseMat rAj>mtamentde Sarncoss». I í 'T ordà donar-11 la tramitació pre visin en el reial decret de S7 d'abril de 10M.

Tambfi s 'orupí. el Consell del pro­jecte de construcció de ca*e» bara'-s per a la guarnició de Madrid 1 ha quedat pendent pna reforma a In-trodulr-hi.

S'aprovft el reial decret conslllu'nt la comissió mlx*a d'Indrtstrle» Quí­miques de Barcelona.

Acabat el Ov-seil el President co­mençà • conferenciar amb el presi­dent de la Diputació de CntpOMM l'assembleista bilbaí senyor Chur-ruca.

A l'avantsala 0 neonferencien. s'es­peren altres assembleistes per a i s ser rebuts pel President del Consell

AMPLIACIÓ D E L CONSELL Madrid. 17. — L'expedient de ca­

scs barates a Saragossa, examinat pel Cottiell. ha tomar a Informe del mlnis're del Treball. .

Després a la dircccW de Tresoreria 1 per ültlm al Consell d'Estat.

Com quo é« la primera vegada que un Ajuntamení avala una operació d'aquesta mena. el Govern ha acordat donar-H tràmltacló adequada. 1 apll-car-U "1 decret que existex per a I» r e a v a l a d ó sobr eoperacions d'aques­ta fndol*. '

L'expedient t o m a r à a l'Ajuntament de Saragossa per tal que aquest pre-S0.'Jt1 un nou plànol I digni la part de la hisenda que es subscriu en l 'operació qwe ^ reali tzarà.

Calnila el ministre del Treball que en un termini de dos o tres mesos eí-tarA complert aquest requisit

Respecte al projecte de cases be rates per a la guarn ic ió de Madrid pot d!r-se que M un projecte molt ampli 1, per tant. es convlngué fixar bé els terme» en qu* han de complir-se aquests propòsits.

Els 11 comltfts d ' indúst r ies qufml-qnee de Barcelona de què parlava la nota oficiosa, han demanat consti­tuí r-se en comissió mixta, complint tots els tràmit» d 'organi tzació corpo­rativa.

El ministre del Treball ha sotmès a l 'aprovació del Consell el decret no­menant president d'aquesta comlasló mixta a don Lcopold Perol qne j» era president de tols ela comitès d'in-dústrle» químiques.

L'expedient relatiu a les calderes del "Cataluna.. Impor ta rà unes 94 m i l .pessetes I consisteix en entubar de nou les calderes. Les obres s'e­fectuaran a Bilbao per la casa W l l -cock.

L'expedient d'elecció a què es re­ferí el president a la sortida, del Consell de Mlnstres.

Divendres vinent se celebrarà nou Consell, es refereix a l'ascens d'un conseller a secretari d'ambaixada.

L'Institut de Tortosa Madrid. 17. — El rector de la Uni­

versitat de Barcelona 1 l'alcalde de Tortosa, ser-yor Bau, han conferen­ciat aquesta tarda amb el general Prlmo "c Rivcra, per a interesaar-lo en la creació d'un institut d'ensenya-mer.-t secundari a Tortosa.

El president del Consell, ha acollit amb interès la petició, i els ha mani­festat que no tenia cap Incotwenlent en alxó. sempre que la ciutat dc Tortosa íacUift el local l altres re-quleits per a insUHar-lo deguda­ment.

Amb el mateix objecte, cl doctor Díaz el secyor Bau han visitat el ministre d' instnicció Públ ica .

Despatx amb don Alfons M;idr!d. 17. — Aquest mati han des-

potxar amb don Alfons els ministres de Flr ances 1 de la Governació.

Dcíprés el complimenti cl capità gerera! de Catalunya, general ijar-rera.

Largo Caballero al Consell d'Estat

M i d r i d . 16. — El Consell d'Estat ha reelegit el senyor T.ar, o Caba llero. candidat per a vocal del Con-«ell d'Estat.

Hom diu que el sou dels ministres serà pujat

a 7 5 . 0 0 0 pessetes Madrid, 16. — Hem sortit als pas­

sadissos dc l'As^'mblea que aviat serà presentada una nv-í ió demanant l 'elevació dels suos delí ministres a 73 000 pessetes. v

Demnnda d'aclariments sobre l'impost d'utilitats

als obrers Madrid, 18. — AT?et mat í ha estat

rebuda ipel mlinslrn de Finances ii.-.a nodrida comissió d'entftats eco­nòmiques , productores l mercantils que ha nuat a sc lücl tar del scryor Caho Soldo dclenii'nats aclnrimenls a la seva r f - n t d i spons lc l í sobr» t r ibutació dele obrers per l'Impost d'ntllltu·»

Formaven part de la eomiïsló. en­tre altres, represa.taclons del F^»-ment del Treball de Ha-rcclona, Con­sell Superier de Cambres de Co­merç , Cambra d'Tndústrla i Cambra de Comerç de RarceJona, Cambra d ' Indúst r ies Oufmiques. Federació l è x i i l . Unió industrial Metallurglca. Fabricams de Filats l Teixits del Pla de Bareeloca. Mancomunitat de Teixits. Fabricants tie Cuitita, etc.

Fn la visita, el ministre ha escol­tat atentament lae observacions que se l i han fet 1 ha ofert tenlr-les en compte.

A Indicació del senyor Calvo 5o-telo demà es reuniran alguns çle-menf» de la comissió amb alls em­pleats tècnics de la Direcció gene­ral de Rendes per a estudiar al de-'all els dlfnrcvts punts exposats

EI ministre ha ofert Inclinar-se per u n í actitud dc màxima suavi­tat per part de la Hisenda en l'a-dantacló de la nova reforma, però mantentin semnr& amb fermesa a l l ^ decretat perqu* el Govern ho creu d'equitet i just ícia tr ibutària.

Vaga a la ímnremta de «La Voro i «El Sol» pel cobrament de l'impost

d*utilitats Madrid, 18. — E l periòdic -I-a

W r . no - h a publicat aquesta tdt per haver-s0 declarat ev vaga els 11-rotipistes com a protesta per co ­brar-los l'empresa l'Impost d'utUI-tat» creat pel Govern.

L'empresa ha participat als obrers que el cobrament de l'impost el feia per compil i el precepte Isgar, 1 afe­gí que la Unió General de Treballa­dors tenia presentada una exposició «obre el particular.

Fn "FJ Sol. tieballa qauesta n i t un e x l í " nombre de Hnotlpiste», pe­rò es disposa à sortir encara que hagi de reduir el nombre de pà­gines.

El Govern ha declarat que creu Injusta l'aeit'.ud dels obrers l fue es-tà disposat a garantir la llibertat de treball,

Despatx del president. — Una reunió.—Els pro­jectes de Cascs Bar 1 tes

Madrid. 17. — El cap del iGovcrn despatxarà aquest mati amb el minis­tre interí de la Guerra.

Al despatx del President es reuni­ren aquest mati el ministre d'Hisen­da, el general Molins l els senyors Castedo. Atnado 1 Dòmlne.

A un quart de dues abandonà el marquès d'Estella el despatx del mi­nisteri de la Guerra 1 es dirigí a l'As-semWca per a celebrar Consell.

Manifestà el President que en la reunió s' estudiaren els projectes de cases barates que portava cl minis­tre del Treball.

El Círcol Catòlic Tradicionalista

El Círcol Tradicionalista del aar-rer de la Bòria ha celebrat Junta general.

Fou ríelegide la junta que presi­deix el regidor Pere VI ves-

Aquest dl^ué en nom de la junta que demostrarien els tradicionalis­tes, si és necessari, que som els <le sempre, quan es tracti de defensar la causa de Tordre. de Déu, d'Espa­nya i la monarquia.

Els cx-ministres i el Consell d'Estat

Tots els diaris han publicat el» noms dels ex-mlnistres que ban con-icsiat afirmativament a- la pregunta de si estaven disposats e cobrir les vacaiíts <fue es produïssin al Consell d'Èsfat.

Aquests ex^minlstres són i IF1 marquès de Figueroa, m a u r í ;

els senyors Rodríguez de Vlgurl. conservador; Francos Rodríguex. rO-manonista, i Caflal, conservador; e l comte de Lizàrraga, conservador, I els senyors Argente. romanonlsta; Clerva, clervi-, Goicoechea i Sllió, maurins.

Amb aquest motiu és curiós de re­cordar que els ex-m!ni*r«s resident» a Barcelona són els senyors Portela, Roig 1 Bergad.'i. comte de Caralt. Ro­dés. Bertran i Musitu. Ventosa i Cambó.

Pecrets signats Madrid. 17. — Reial decret modifi­

cant l'article 457 de l'Estatut Muni­cipal, aprovat per deeret de març m 129i en la part relativa a l'impost so­bre els carbons.

Iffem concedim als comerciants 1 Industrials de Cartagena 1 anualitat corresponent a l'exercici de 19?7 que havia d'ingressar en el Tresor a compte de la bestreta reintegrable que se'ls concedí en 1920.

Ídem ascendint a cap d'adminis­t rac ió de tercera classe al delegat de Andino. Fínonces de Segòvia, senyor Sanz de

Visites al ministre del Treball

• Madrid, 17. — Entre altres visites, el ministre del Treball ha rebut el delegat regi del Treball, a Barcelo­na, senyor Pérez Casafíus, l una co­missió de fabricants de Eercelona, que l i pa r l à de l 'impost d'utilitats.

Reunió de representants de Diputacions

Madrid, 17. — Avui es reuní al Pa­lau de la Oipufacló provincial el co­mi tè execetiu de Corporacions pro­vincials de règim comú.

Es canviaren impressions respeote l 'evecncló del projecte especial de camins veïnals; i s 'acordà coneran-clar a la tarda, com a ix í ho han et, al Palau d'Assemblea, amb cl mi­nistre de Foment.

Reunió de Primo de Rivc­ra amb les autoritats dc Barcelona

Madrid 17. — Abans de divendres, data cn què tornaran a Barcelona, es reuniran nnib cl president les au­toritats locals l provincials que or-men la Junta d'Acció Ciutadana de Catalunya.

Compàs d'espera cn la for­mació del partit lliberal socialista

Madrid, 17. — Fa algun temps que en Uur majoria gent jove. tractava es pa r l à que un grup d'intel·lectuais. d'organitzar un partit polític de fi­l i ac ió liberal-socialisla. •

Per ara es reduiran els seus pro­pòsits a constituir un Centre d'Es­tudis polillcs l socials per a divul­gar 1 ideari del non lliberalisme. El seu contingut socialista serà el d ; l 'harmonia de patrons i obrers amo la craació d'iastltucioos com k s

d ' assegurança contra l'atur, la velle sa í l a malaltia.

Sembla qne in ic iarà la seva tasca a Madrid, 1 serà continuada simol-tàn iament a provínoles. i »l aqu-js-tes propagandes aconseguissin int í -m s a r l 'opinió s'organitzaria el par­tit polític.

Petició d'un monument al Mtre. Cab illero

Madrid. 17. — El senyor Clerva h» l l iura t al ministre d'Instrucció Pó-blica mia ins tància relacionada amb l'erecció d'un monumçju a Múrcia al compositor Manuel Fernàndez Ca­ballero. Saragossa contribuiria al monument.

Yanguas refrcdut Madrid. 1?; — El senyor Yanguas,

que es troba atacat d'un catarro çr!-pal. després de presidir la primera part de la sessió de l'Assemblea, es retirà al seu domicili Encarregà de la presidència el comte de los An­des.

En el debat «conòmic tenen soUl-citada l lur intervenció uns deu as-semblelste». ga i rebé tots partidari* del proteccionisme. ,

Inauguració d'una sala d'arquitectura

Madrid. 17. — Demà concorrerà cl rei a la Inaugurac ió d'una sala d'ar­quitectura al Palau d'Art Modern.

Invitació a Primo de Rivcra

Madrid. 17. — L'assembleista don Ferran churruca ha visitat el cap del govern per a Invitar-lo a la inau­guració de l ' Ins t i tu t de l'Aoer, que es celebrarà l 'any vinent a Bilbao.

Sopar d'autoritats Madrid, 17. — Aquesta nit soparen

al restaurant Lhardy el» presidents de Jes Diputacions de Madrid i Bar­celona, i el cap i tà general de Cata­lunya, senyor Barrera.

Nota del ministre dc Grà­cia i Justícia sobre cl superàvit del pressu­post

Madrid, 17. — El ministre de Gr.V. efa i Justícia facilità a darrera ho­ra de la tarda, la següent n o u 1

• El ministre de GrAcia i Justícia, en contestar la Interpel·lació sobre l 'administració de justícia, manifestà que havia contret amb ell mateix el compromís de no demanar augment en la dotació per als funcionaris j u ­dicials mentre al pressupost no es­tigués a-iivellot i el superàvit asse­gurat.

No faltà cap esperit suspicaç que en el descans de la sessió volgué treure partit a les paraules del se­nyor Ponte per a posar cn dubte l'e-xiftèncla del superàvi t en la l iqu i ­dació del pressupost dc 1927 i l 'ani­vellació de l'aprovat per a WÍ9: 1 el ministre de Gràcia 1 Justícia fa constar que el pressupost vlganf és una continuació de l'anterior 1 no pensa proposar augments en el oer-sonal; que quan formà el pressupost vigent del seu departament no tenia cap data que l i permetés calcular com es liquidaria el pressupost general per a W27. 1 que n i tan sol» podia conèixer com presentaria el p r ò l e g ta de pressupost general per a 1W8 el ministre de Finances.

Dit està amb això que el ministre, en el seu propòsi t d'augment de do­tació no podia referir-se més que a pressupostos futurs.

L'Assemblea Consultiva L a s e s s i ó del ple d'

AJUNTAMENT Subhasta

Slia celebrat la subhasta relativa a le» obre» de construcció de clave­gueres en diversos trajectes dels car­rers da Provença, Còrsega, índi ls t r la i altre» de la zona alta de Sant Mar­t i . Ha «alat adjudicada provisio­nalment a Mar celi Padró , per la quanlita» de 338.5ir90 pessetes.

El tipus de subhasta era el de pes­setes mOM'11.

Sessió do la C. M. P. Entre altres acords la C. M. P. ha

pres. en la sessió d'aquesta setmana, els següents:

Destinar « 000 pessetes per a des­peses de bufet i altres.

Abonas 500 pessetes al Delegat go­vernatiu del partit .

Avançar quantitats per a benzina dels automòbils propietat de l 'Ajun­tament.

Abonar conforme la sentència del Tr ibunal ' Contenciós diferents quan­titats als directors dels grups esco­lars per valor de 35.S90 pessetes.

Desestimar una ins tància de l'Ho­tel Rltz, demanant excepció de l'ar-b l l r i sobre «1 producte pet.

Posar a concurs una plaça de di­rector de mercat de segona.

Adaptar 1 nomenar diferents em picats.

Aplicar l'impost de millores amb dret a constituir l'Associació Admi­nistrativa als propietaris dels carrers de Les Monges (S. A.). Santa Ma-drona. Ciudad Real. Bonsuccés (car­rer i placa), Breton de los Herreros. Anlèstia i Pijoan

Destinar 159.160 18 pessetes a les obre» dels alts de la Casa de la Ciutat.

I destinar W7 pessetes més per als orbs del dia de Santa Llrtcia.

Ooncura Fins el dia 3 de febrer pròxim, a

les dotze del mall . s'admetran al Ne­gociat d'Elxampln. proposicions r · r a prendre part en el concurs relatiu a les obres de canali tzació elèctrica i instal·lació d'estacions transformado-d'i 'rgelt. Diagonal, Passeig de Sant re* per a l lum definitiva de la zo­na d'Eixampla limitada pels carrers Joan, Ronda d'e Sant Pere, Plaça de Catalunya, carrer de Pelayo, Plaça de la Universitat i carrer de les Corts Catalanes, el qual pressupost puja a la quantitat de L918.12*'38 pessetes.

L'acte d'obertura dels plec», s'e­fectuarà a les Case» Consistorials, el dia i del pròxim febrer.

Cl earrer de Regent Pel termini de v lp t dies s'exposa

el projecte de numerac ió del carrer de Rogent formulat per l'arqulCecte senyor Pere Benavent. Durant l'es­mentat termini, r o m a n d r à de mani­fest ei dit projecte a l'Oficina d'In­formació, sltoada en la planta baixa de la Casa de la Ciutat i podran 'or-mular les reclamacions que estimin pertinents, tots els que es considerin afectat*.

Madrid. 17. — A les 3'50 d'aquesta larda ha començat la s e u i ó de l'As-dcinblea.

Les tribunes apareixen molt ani-mades, l es veueii moltes senyores.

A asconf, gran concurrència. Al banc blau, tot el Govern. Presideix «1 sev.yor Yanguas.

LA MORT D l - MAGISTRAT SE­NYOR GIMÉNEZ Aprovada l'acla de la seesió ante-

rior, el PRESIDENT dóna compte de la defunció del magistrat senyor Et-nest Giménez,

Dedica une» frases a la memòr ia del flnat. | demana que consti en acta el sentiment de l'Assemblea.

Així « 'acorda. EI mií-ietre de OBACIA I JUSTÍCIA

s'asaocia a les paraules del president. Ordre del dia.

Una interpel·lació sobre el nou pla de batxillerat

DISCURS DEL SR. AQUAVO InterpeUació de don Miquel Agua-

yo, al ministre d'Instrucció Pública sobre el nou pla del Batxillerat.

Comença el tí-'.jyor AGUAYO el seu discurs, allrmaut que va a estudiar serenament el probleima, i demanant (jue no vegi '.Ungú en les seves pa­raules el menor atac al ministre, al qual elogia, i del qual ha estat efi­caç col·laborador.

Ca. sa a analitzar el decret da la reforma, aUudeix el discurs pronun­ciat sobre aquest tema pel senyor Saiz, i d iu que parla nom del» estudiants.

Remarca la importància del pro­blema i de la reforma portada a cap pel Govern.

Aluüeix a una Assemblea celebra­da recentment pels professors d'Ins-t l tuu , en la qual tots es lamentaren de In reforma, ja que per a ells l'es­forç norespon al resultat.

Diu qne reconeix la ibona Te del ministre però que actualment tenim el pitjor pla d'ensenyament q-uo h i ha hagut a Espanya.

Sol·licita una «mpl ia modificació en el sentit de què sigui menys cos­tós l'ensenyament per a les "classes adultes, creant beques l premis espè­cia!-1.

Afirma <iue l'ensenyament ha d'és-eer molt ampli i minuciós 1 termina citant l'exemple de França que en molts moments—diu—s'ha. salvat pel grau d'espiritualitat i cultura dels seus home» d'estadi. CONTESTA DEL MINISTRE D'INS-

TRUDOIO Li contesta el ministre d 'Instrucció

declarant qua en anteriors debat» Ja ha contestat als principals punts Jel discurs del senyor Aguayo.

.Afirma que per part del Govern 1 dei ministeri el tracte per a tots e's estudiaMs i els catedràtics és din­tre de la més exquisita consideració.

Agraeix les col·laboracions que 11 han prestat i diu que astà disposat a acceptar ies novament.

Declara que el p)« no és perfecte 1 exposa qu» s'acceptaran les modi­ficacions que es creguin oportunes.

En et que es refereix a beques per a p-ludlant» pobres, diu que el Go­vern recollirà aquesta idea amb en­tusiasme, puix considera necessari e«t1mular la Joventut que estudií .

INTERVENCIÓ DEL SR. BERMEJO Intervé' en el debat el senyor Ber­

mejo, rector de la Universitat, el qual després de saludar a l'Assemblea, diu que parla com a particular i no com a rector.

Com a particular J caledràlic. des­prés dXigrair al president l al minis­tre el seu nomenament, no té més re­mei que declarar que el pla d'ense­nyament que es discuteix, ée el més avençat que s'ha fet en matèr ia d'ins-truúcló, el més estimable 1 el més beneficiós per a l'alumne, ja qve es porta a cap una selecció meravellosa.

Elogia el pla en tots els seus as­pectes. RECTIFICACIÓ DEL 8R. AOUAYO

Rectifica el senyor Aguayo, INTERVENCIÓ DEL 8R. SAINZ RO-

ORIQUEZ Intervé el senyor P.iinz Rodríguez. El ple d'ensenyament, — diu — és

tm conjunt de monstruositats l dic monstruositats 1 diré monstruositats «i vint vgades parlés. (Rumors.) OBSERVACIÓ DEL CAP DEL GOVERN

El PRESIDENT DEL CONSELL: 8. S. vol rebaixar el debat. A que ve aquí dir r . c ï t ruosi tate I fer acuditaT L sembleaiés per a estudiar els Proble­mes sc.ienament i eense apassiona­ment.

CONTINUA E L SR SAINZ RODRÍ­GUEZ El senyor SAINZ RODRÍGUEZ :on-

tinua ei seu di.scurs I censura alguns punts del pla de reforma, I demana unes ràpides modificacions. UNA ALTRA OBSERVACIÓ DEL CAP

DEL GOVERN m FH-SlDENT DEI CONPF.LL: N-í

es i o t tolerar l 'actitud de s. S. I aqu í na volem reprodufr un debat com el d ' t l i l - ; aqu í no venim a fer política.

INTCRM'POIO DEL SR. PRADERA El «enyor PRADERV El que no

es pot fer «fi que en el .Diar i de Sessions» s'esbrrvj frases que aqu í es pronuncien. INTERVENCIÓ DEL CAP DEL GO­

VERN El PRESIDENT DEL CON?\LL: No

duluo .fpie s'esborrin aquestes frases I afegeixo qne aquesta es una assem­blea consultiva a la qual tols venim a treballar per al bé d'Espanya l per a l'cncrandiment dc la nació, en In qual Iota havem de convlufe per a portar a cap l'obra Útil al paí» 1 a la governació de l'esmentat. Efitic dlspesa, a què no es reprorliieixin d.;, bat» com el d'ahir i com el que ara es per.sava iniciar. L'Assemblea ha de fer coses més pràctiques, i sobretot rofit útils, per a Espanya, que l'an-t l r Parlament. DECLARACIONS D E L SR. YANGUAS

El PRESiDENT.DE LA CAMRRA: Em crec obligat a intervenir davant d'una al·lusió que m'ha fet el senyar Pradera. la de uè la meva autoritat és ia que ha d'endegar les discus­sions

Recorda frases pronunciades quan s ' laaugurà l'Assemblea 1 afirma que

PAsscmbleista té llibertat per a expo­sar les seves Idees i quant a les frase* nue es treuen del .Diar i de Sessions, accepta la responsabilitat d'aquesfs, eerquè eren conceptes ofeiulus a la urlu-.t de la pàtr ia 1 amb això com-fií un penós deur í .

ACABAMENT DEL DEJIAT EI senyor PRADERA intenta parlar,

però e' president de l'Assemblea diu: Queda terminat aquest debat. (Grans rumors)

El problema judicial d'Espanya

INTERPEL·LACIÓ DEL 8R. GARCIA ATANGE El senyor GARCIA ATANGE expla-

na una interpel·lació sobre el pronie-ma judicial d'Espanya.

Diu que. malgrat l'esforç del Go­vern 1 les disposicions del ministre de Gràcia 1 Justícia, el problema esiilelx.

Reconeix que és sistema menys do-Jent per a l 'Ingrés en la carrera ju­dicial el de l'opoelcló.

Advoca pel període de pràctiques, sl bé cobrant els aspirant».

Assenyala el que es podria fer mentre s'arribés a la creació de l'Es­cola Judicial.

S'ha d'atendre al» fins oconòmlco-judlcïals d'una manera, no còmoda s inó esplèndida, encara,que ja sé—diu — que això no cap dintre de >s possibilitats del pressupost, però amb un xic de bona voluntat es poden aconseguir algunes millores.

Assenyala els sous dels jutges I !a quantitat mínima que ell va rebre, i demana al Govern que s'augmen-tln d'tma manera raonable perquè es dóne el ca» que les despeses de jnstii.íi; tipurn cobertes amb 17 rnl-íions en un pressupost de 3.000 mi­lions.

Afegeix çfue s'ha de resoldre d'una manera definitiva la demarcació Ju­dicial.

Parla de] decret de creació del Con­sell Judicial I diu que de constar-li que la cartera del ram havia d'exer-cir-l.i sempre el senyor Ponte o qual­sevol funcionari de la magistratura, no tindria inconvenient en què seguís regint, però no essent així ho creu perjudicial perquè en oada moment és una obra important de Govern.

Acaba dient que la reforma judicial s'hauria de topar amb passions I in­teressos personals, INTERVENCIÓ DEL MINISTRE DE

GRACIA I JUSTÍCIA El ministre de GRAOIA i JUSTÍCIA

anuncia que larà el reeuni quan ha-gliï parlat els que han d'intervenir en cl debat.

DISCURS DEL SR. RUIZ TRILLO El senyor RUiZ TRÍLLO diu que

sexse justícia no podria existir la societat.

Creo que re» no pot fer tant dany a una reforma com la desartlculacllj; cnL d r n » . obtenir un tot har­mònic és a dir, justícia ràpida l ba­rata,

I s refereix a la creació del Consoli Judicial I recorda que el primer d?-cref pe- aconseguir la indepitndòncia jiirMcirl el s ignà Salmcron I el segon el Directori Militar.

No entra a analitzar lee reformes, amb algunes de les quals . s tà d'a­cord, perquè amb altres no coincideix, i esta convençut que el ministre té l ' ànim disposat a porfeccionar-les.

Considera fàcilment realitzable la •no l i - ració de la llei d'Enjudlciam:"..-. Civil I la reforma de l 'Orgànica del poder Judicial, Ja que la Comissió ge­neral ' dc Codificació té en les seves rnsus un projecte en aquest sentit

Insisteix «n què la justícia s'ha d administrar en poc temps i barat i i a a ixò es pot arribar fàcilment, ja que cl president ha ensenyat a «er comprendre a la gent que voíer és r -der.

Acaba dient que seguint al presi­dent, tols s'han de preocupar de tre-baliar per la pàtr ia .

DISCURS D E L MINISTRE DE GRACIA I JUSTÍCIA FI ralnistra de GRAC.iA I J ü S T I C U

c'ogiu l 'eloqüència del eeuyor Garcia Atance 1 al mateix tributa elogis a la vcimrabln figura del senyor Ruin Tr i l lo . •

Accepta Ja Interpel·lació com a ín­dex de les qüestions que són de la seva competència.

La reforma Is féu amb l'optlmis, !.' dels ÉCUS temps joves i l'encoratja­ment del president del Conaen, que sap Inculcar tots els estímuls més nobles.

Els elogis per a la croaoló de la Junta organitzadora del Poder Judi­cial, cm semblen pocs.

Explica com portaren a cap la Idea d-? creació IHustres magistrats, als quals té frases de gratitud fro-mensa. Fou una obra vertaderament eduilrable per l'esporlt que l'anima­va, per . frécassà, no pels membres que componien la Junta, sinó per de», confiança dels funcionaris, que 11 do­naren poca importància.

Es dol que no hagi desaparegut en­cara la política de l 'Administració de Justícia, 1 assegura que no hl ha nl un sol magistrat nl jutge que nagi rebut d'ell l a més mínima recoma­nació o indicació en un o altre sen-

Moslra la seva conformitat respec­te o ;é s'envesteixi una vertadera

Diu què si de la carrera Judicial Diu que si de la carrera Judicial es

van a pftn allra, no ho fan en circs do major remuneració material sln5 per falta de vocació. Per aquesta «ar-rera, com per a l 'ènsonynnça 1 el sa-CSfdocl. és precisa una gran vocació Sense aquesta, no es pot fer res No basta consignar a la -Gaseta, la sepa­ració l l a sobirania del Poder Jtkll-c'Jl: és precís abans que lot qo« M ha»l ciuladans..

s?nsi ciutadania ret no s'aconse­guirà.

Ouànr al» sous dels fundonaris de la carrera judicial, diu que Un* i t i n t nn tt, gul anivellat | normalitzat ei Tresor nacional, no portarà al Con­sell peticions d'augment; però tot es farà quan s'arribi a la si tuació q te prometi el pròsper estat actual.

INTERVENCIÓ DEL SENYOR CIERVA El senyor CliERVA. com s mem­

bre d* Comissió dc Codis l com

ahir

drld . afirma que cs molt i , , ! * ^ urge..-.t la reforma del Po;,';110^^! tant, que ho és més mes dels cossos legals , n ! r«or els funcionaris espanyols 1 ^ ÍHÍ censura; poden presentar-s. ^ 2 5 ^ del davant dels d'altres nar 4 ,,«>-rò és en VL-rita, aup ]a ^ 5 ^ . posa. I el que jo puc dir - . I?8 «'I*, és nue la reforma qIlc comenrt8 -nistre de Gràcia i J.i«tHa ^ «1 f-ada. a Cs jjijj

Per què, si tot es ref0I.m. fa el mateix amb el Pa,!,,, ,' no ^ No ha de quedar aquest H \ [ J"'1 ^ ' tres sectors de l 'Admlnistraru | ca; 1 potser el més ,irc,nt * gui la reforma dels procedim ot didals. P^WIment, ^

NO crec que sigui oport.l i » , , aquestes tjOcstloí 1,0 r e•," nyor Ponte. amb la «uam r'/ '5e minutes dels advocats; p " " 8 * * maneres II promet quo eii [ ^ tres faran tot el possi l . , ; ,^ ' ^ ^

-el ministre quan posi ma „"''"'»r ' \p laudiment i í . ) V en tàrt

SUSPENSIÓ DE LA 8tMl0 A dos quarts de set Ss . „ , . . ,

sessió per mitja hora. Pèa ^

ES REPRESA LA SESSIQ A un quart de vuit »* rep,.^ . •

IM m £ PRES,'1ÈNC,A ^ l

El debat econòmic Amb gran dosanlmacló a In Oamhn

i.rossegueix ol debat econòmic nhir. DISCURS DEL SENVOR DE GREOO.

EI senaror DE r.RFr.onro mITesn iant de'ls agricultors, consum ín tOVSt

Examina el problema cconrlmii· «. panyol. Analitza la sitnació a • . , de l 'agricultura 1 exposa les n ^ J cioas- daquoMa on relació amb . i futur aranzel DISCURS D E L COMTE DE TRIG0NH

El COMTE DE TRIOt -NA tamb,. in. lervé

S'ocupa de la poUlica aranzelària Parla dels exportadnrs dn I.levan{,

I diu que València hn éstat sempre lliurecanvista. No ohMaiil. e|I erm que l'economia d'u,:,' país no ha il'ís. ser un conglomerat, una juxtaposldS d'economies regional», sinó ^ de presentar una unitat ben nssç. nyalada.

Parla de la Indústria espanvr.ia | diu que watnalmeat sofreix grats danyi .

El Govern — diu — proteeeix nw. ser massa l 'agr i rul iur»: en 1 anvi U indúst r ia està abandonada.

S'oeupa del rétrim de transimrls i diu que per premora del tení|.< nn pot oeup.ir-se detalladament d'a.-]»»! problema, encara que hnurh presentar aspectes i 'er considerí-dons que segurament no haurien cansat l ' a tondó dols sasemblcisles.

La mala organització . ) . ! . ports, tant terrestres com marítims, encareix la mercaderia. 1 la presenta en condicions d'inferioritat respec­te la d'altres països en els mercat» estrangers.

Acaha dient quo creu que, puix íj Üe Justícia, tot sl que ha exposat serà at>s pel Govern.

DISCURS EL SENYOR 80LI8 El senyor Solís parla ea nom dels

ollaires presuvta la trista si. tuació d'aquesta riquesa n Espa-'

' nya. Amb tot I això, aquosl any la collita d'oll a Espanya ha estat ev cel·lent. Hl ha un exct'w d'oli de .1» •nilions de quilos.

Diu que encara que hi hagi aqiifs' exc js a Espanya hl'. ha con urrípcií de matèr ies syòUqtMi que disputen els nostres mercats j.vteriors·nls nos­tres mateixos nroducles. Això és fl que s'ha d'evitar.

.V'aba font un prec al ministn I Foment Diu que la collita d oll d'a-quest any ha estat a Espanya de milions dc quilos. P t r a arrltar a recollir aTios'a collita ha estri! n?-ceasari fer pels oUaires gran* despeses. Per tant,' prega al ministr que s tmïl l f iqnl els t r àmüs q-ie S'' seguelxev ner a concedir als pro-diictors d 'ol i crèdits agrícoles. Fs ne­cessari — diu — que quan un i^; cultor demani nn avenç el tingui a son poder en el termini do d'1' dies.

DISCURS DEL SENYOR MERELO T'l senyor METIF.LO Intervé '

demanar al Govern que s'ocupi *•! róplm de t raaçpor ts l de l'ordenacw agrícola. Ol&CURS DEL MARQUES DE ^

FRONTERA El MARQUES DE LA PRONTEB*

« . t m c l a que vol posar de rellmi .la Importància de la riqucea pecuària Diu que la valor de la producció F*" cuàr la a Espanya és a l'any de if.wi milions de pessetes. No vol fer paraclons amb cap altre "'P0.0'* " la producció nacional. Per a trar la Importància de la rlT·'·f'Jfj cuiVcla Uegebt trossos de f 8 * ^ 1 " dades estadístiques que à''mofT™ en uns anys el desenrotllament o <piesta riquesa. ,.

Diu que no ha de r·'rll,d,car. rnmadc-cln per 8 h'noflc'ar m milu' tr ia. Espanya necessita tenir « a díwtria potent, però mal » ces» la riquesa pecuària . ,

Fa ressaltar la Injustícia fl« ' glm aranzslarl que concedeix ais sos-inn tant PT cent protector H" .p riba en ocasions al to per cen' oami al» malcxos P'n">*.c""\ un en corn ds conceddx «o^me « o nn 9 per cent ^

Parla t ambé do lo Prod,u1Xier.· llet a Eananva que s'eleva anua> ^ a MO o 960 milions de P f .n^ití que se l i fa una competència amb matèr ies exòtiquef * ' dff. competència éa agreujada PC nefastos tracl.-.ls de comerç ^ OBSERVACIÓ DEL CAP DH

VERN „, , r-c Ml El president d ' l CON·,!E,'Ln.,ra p"

NÍSTRES Anteriors a la n0» Jada al poder. - |.A SEGUEIX E L MARQUES "

FRONTERA „vTFB^ FJ MARQUEM DE LA

Fs veritat, senyor pree'dem. ^ Termina demanant a l / - " " ; ' , , *

reculli les justes nsPlraei0j m,i. i11" maders tenint en compte, d·?" rV la pecuàr ia és una de les « a i queso* d'Espanya.

Page 5

L A V E Ü D E C A T A L O N Y A T í g - 5- — Dimecres, iS de gener He -9**

A Q U E S T N U M E R O D E «LA V E U D E C A T A L U N Y A » H A

ESTAT P A S S A T PER L A C E N S U R A D E L GOVERN C I V I L .

COMENTAR IS~DEL DIA g j R E P R O D V C C I C E í Sol. de Madrid, ha publicat suara unes D E L S A R T I C L E S n o ! f j™1* ^ « s s a n t s sobre la reproduc

. 016 dels artlcles i informacions especials íue insereixen els dians. E l colkga madrileny explica les raons que tingué per a prohibir la reproducció dels seus articles i les con­dicions en què ara en permet 1» còpia.

Aquestes condicions queden reduïdes pràcticament a tres • que en sigui esmentada la procedència ; que no es publiquin en forma q0e els lectors dels altres diaris coneguin els articles abans de sor­tir alguna de Ics edicions d ' E l Sol. i que es respectin ín tegrament Sis drets que la llei reconeix als que signeu els treballs periodístics.

No cal d i r que les tres condicions ens semblen molt enraona-Be,. Nosaltres estem acostumats a què els nostres articles i les nostres informacions especials siguin reproduïdes per altres diaris, molles vegades sense esmentar-ne la procedència. Creiem que fóra moll gentil esmentar en tots els casos la procedència dels articles o de les informacions especials que es copien.

Aquest costum, que segueixen tots els periòdics seriosos, té el Hoble avantatge de constituir un acte de companyonia i d'evitar que un altre diari pugui atribuir a qui no correspon la paternitat d'un article o la iniciativa d'una informació.

Nosaltres mateixos hem comès, algun cop, aquesta injustícia in­voluntària, car hem atr ibuï t als diaris, on els havem llegit per p r i -mera vegada, articles i informacions que pertanyien a altres periò­dics. Aquesta contingència és ben desagradable i no hi ha, en rea­litat, manera pràctica d'evitar-la sinó amb la citació dels noms dels diaris d'on siguin reproduïts els articles 0 les informacions.

Ja constiuicix un acte ben gentil de companyonia nermetre la l-eproducció d'aquests treballs periodístics. La mínima compensació que oal és itar-ne la procedència, forma dnica de correspondre a aquella gentilesa i d'evitar una possible injustícia.

B R E V I A R I C R Í T I C

TOMÀS ROIG I LLOP. LA NOIA DE BRONZE (BIBLIOTBOA LITERÀ­RIA)

Si jo 1138:11 csíat Vautor d'aques-la col·lecció dr narracions, no hau­ria pas donat la preferència a rLa noia de bron»?. , com sembla have-íet En Roig 1 Llop. triant el seu tí­tol per donar el nom al seu volum 1 donanf-ll el primer lloc en la sèrie de les seves novelleles. Innegable­ment és la que lé més extensió I també més pretensions de novel·la amb argument complicat. Perd amb lots els seus positius mèrits, aquesta novel·leta empaHidelx al costat d'al­tres més modestes del volum. Les meves preferències «s decanten deci­didament cap a «l.a Passió d'En Gar­neu», oMaternitat. l •L'home del fl--COHIV Aquesta darrera, especialmcn:, è» el joiell del llibre. Raonaré breu­ment les meves preferències. — No iot el mèrit do l'esoriptor, no tota la valor estètica d'una obra narrativa jau en el l luïment de les facultats, en la demostració de l'hatdilitat tèc­nica. SI així fos, i L n noia de bron-ze> s'emportaria indubtablement la palma entre totes aquestes geul i l i narracions. Hi trobem una sagacitat per sorpendire les més lleu» vibra­cions de les biiimes, una intuïció de les situacions essencials del conflicte, «n dramatisme l nerviós que

nap condensar en poques pàgines el complicat procés de les passions, un tret de ploma segur l Incisiu en el traçat de les siluetes humanes, i en­cara altres exi-eUèneies. que ens ra-Mlon el jove autor ja alribat a una notable maturlfat i pròxim ja a un ple domini de les seves grans facul­tats de novoHador. La seva «maestria» Ja s'hi revela en un punt, essencUl en l'art novelJlstlc, que jo vaig trac­tar una altra ocasió, I que és Mn magnífic terreny d'assaig per mesu­rar els graus de personalitat del no­vel·lista: la posició de l'autor davant, dels seus personatges. Roig | Llop fornuí decididament part del grup d'a­quells novel·listes qu» s'enquimeren

les pobres criatures de llur in­venció. Un cop parits els personat-ffes, e]s deixen anar sols 1 els fan "nar drets 1 allà ort volen fer-los anar. amb renys, amb ralleries, «mli escamots, 1, si encara no els podeu fer obeir així . a cops 1 a patacades. Possi En Roig 1 l.lop davaí.t de les seves criatures, el seu amor pater-J'al es tradueix en esclats d'enif.ritat implacable que no reposa' fins a reu-•"Mes caigudes a les urpes de llur destí. Tant Pep Mal home com Pere Garneu, tant l'Home del ílscohl com En Ganyota, són criatures cpie es lan grans 1 es nxisen a l'altura <le ' lur missió a cop dels mlsericordlo-. •os maltractes de l'antor de l lur vi­da I t teràrn. — Ajuda a l'autor a pen-dre aquesta posició la tendència ínsllntlva que té el seu teniperam.'ni a flxar-sc en le» manifestacions do la bcsiialltat humana. La bèstia, er. J a forma o altra, treu la banya «m "a majoria del< personatges de la Rftloria del nostre novel·lista. I ara " f in arribat al punt que per m i és fi defecte cabdei de «La uoia de ^onze.. Es ima novel·leta mancada d'anuest niíiilmiim d'Idealitat qua •"•ra d'exigir a tota obra d'art: una w a amb un tema que sort ha tlíl-y t de caure a les cristianes mans fl En Roig 1 i . iop; Una parella d ' à r l -ln'·» vils ospiant-sc en una brega del jnes nord egoisme! Si la discreció '" imanísslma de l'autor no hagués raorlnilt l'impuls natural de l'argn-p*"' a capbussar-se en «oi llot de les "aixes concupiscències, n'hauria TG-•u"at una obra del més negatiu i cs '"Wronndor reaílstntf! Tal .•om l'Iian deixada reduïda el bon gust i «is semimfiits cristians de l'autor, po-Qem dir que In seva immoralitat ao *s ' í en la seva realització, s inó en ja manca de totu espurna d'esp'rl-«uaiitat del seu araumeni. o si voleu.

j'excé» I en rexclusivitat de la "estialiíai humana dels personatges

ij-ue hi liilervenen. La novel·leta man­ca de tot ioterès noblement h u m à ; és una història vulgar de les ànimes m^s vulgars que pugui hom Imagi­nar-se; l és de doldre que l'autor hagi cedH massa fàcilment a la temptació d'un assumpte de pura 1 passió carnal i hagi deixat de ban­da un tema altament dramàtic que apunta al principi de la seva narra­ció: la rancnrila entre En Pep Mal-hoine i el sou pare Jeroni', que 11 ha inaflrat una de les pàgines min es­plèndides del, seu llibre, — El fer­ment d ' ev i r tua l i t a i que trobem a mancar en absolut en el llevat agre i niassis de «La noia de bronze», ac­tua, en canvi, esplèndidament, en al-ires narraci j n s · del mateix volum i les penetra d'aquesta sabor confor­tant dc tota vera bellesa. En «La Passió d'En Garneu», en «El secret de les camFaiies>. en tMaternltat» 1 en •L'home del fiscorn». s'agita un sentit de redempció que dóna una clara resplendor de transcendència espiritual a les figures I als con­flictes. Sense una espurna de redemp­ció que ens faci entrellucar qualque cosa més alia 1 mfs noble que i'e-goisme roí de les passions, n3 h l pot haver art veritable. Sense una guspira de bondat 110 hi ha bellesa possible. No és sols l'art dramàtic el que necessita de la •ca tbanis» . la purificació de les passions, segons el precepte ar is totèl ic; també l'exigei­xen, la poesia lirica. l'èpica I la no­vella. Sense ella no pot haver-hi sen­tit humà complet; i sentit humà man­cat d'Integritat, deixa tlpso facto» d'ésser humil, por convertir-se en quelcom monstruós. — Açuesta lla­ma de redempció triomfa plenament en la hellissima historia de «L'home del fiscorn». Aquell final Inesperat en què el pobre músic, envilit per una vida de vici . se sent tocat mira­culosament per l'alè regenerador del seu art, és una de les planes més colpidores que mal s'hagin escrit en la nostra literatura. Aquí sí qtie l i beutat raja a ple doll i esponja el nostre cspcrlf amb una divina un­ció que ens fa elevar els " l i s el Cel per regraciar-lo dhaver-nos fet ho­mes, l.a mateixa noble emoció hu-, mana corre, com una frisança pur i ­ficadora, per sota les planes del bell final del «Secret de les campanes» i Impregna tota la narració de «Mn-tcriiitat*. glossa tendrissima de l'a­mor mniernal arrencat de les impu­reses de la realitat mateixa. Àdhuc en .La passió d'En Garneu», que en la parenca no passa d'ésser una ex­pansió de deliciós humorisme. Ja guspira de redempció brilla en aqua-11a viva lluiía que en l'ànima del per­sonatge lliuren el seu instint de Ha dre 1 la consciència del seu deure — lo rrec sincerament que són aques­tes bcllíssimes històries les que ai-senyalen els camins pels quals el gran talent d'En Roig 1 Llop podrà arribar a la plenitud del sentit hu­mà, que és 1 ha estat sempre, l 'àni-mà Immortal de l'art. Per arribar-hi c| l(lrla. potser, que el nostre jore autor despullés la seva visió de l'ho­me, d'una tendència marcada al fa­talisme pessimista. Llegint a.gunes consldernoions amb què l'autor U» lustra la definició de les seves figu­res, sembla que «regal cegamfiit en Is Inutilitat de la Hulla contra ois instint» 1 àdhuc en la Inexistència de tot» reacció Instintiva de la natu-raleso contra la llei del propi temve-rainent i contra la tirania dels cos­tums. — Fliíalment, el més incon­dicional elogi brolla de la meva plo­ma davant dels «Retrats eplgrami-tlcs» que clouen el volum. Aquests retrats revelen el mateix mestre en el Iracnt de siluetes luimnnes que t r v bem arreu en les narracions prece-dculs. Són siluetes gravades amb BO humorisme de la més penetrant i sa­borosa acidesa, que consagren 1 au­tor com un imgacísslm escorcolla-dor d'ànimes 1 un castigat i Intcn-cionadlssim estilista. Àdhuc en cU retrats del» seus amics. Roig 1 Llop es manifesta nmb la moteixa actitud d'aTesIvitaf misericordiosa amb què, com hem vist, MI es capté en presèn ela dpls pcrsonniges de les sevv-

T,>r,aíÍ0,,,· M . DE MONTOLIU

L E S T A R G E T E S D E V I S I T A

I I I 1 darrer A D. Manuel Rocamora

Els nostres més experts dibuixants i gravadors de la segona meitat del segle XVII I l primeres dècades del X'X no es donaren pas de menys d'in­tervenir en la confecció de les targe­tes de visita, complint encàrrecs que el» feien la gent més adinerada de la nostra terra.

En això. els nostres passats Imi­taren «1 que eg feia en altres països I , sobretot, a Franca, om les targe.tes de visita 1 els reclams comercials ar­ribaren a tenir le» condicions d'ob­jectes da r t I eren demostració d'un refinament força general. Així el pin­tor Francesc Roucher (tt03 1770j dibui­xava la targeta de visita de l'apote­cari Gersaint; el llibreter Qulllou « fçla gravar la seva per Agustí de Saint-AuWn (1736-1807); l'enginyer Magny demanà al dibuixant Carles Cristòfor Rlsen (1721-1778) que 11 dis­senyés l'anunci de son establiment de baròtnetres; constant també que els reclams del quinquelialre Stras-van signats per Carles Nicolau Co-ffcin (1715-n«8). 1A targeta d'un fa­bricant de sabons di>na la Indicació d'ésser produïda pel dibuixant i gra­vador Pere Felip Chóffard (1730-1809); l les d'un sastre, un rellotger 1 un empresari de construccions donen la signatura de Moreau el Jove (17il-1819); un pastisser encarregà la ^e-vg a Masqueller (1789). Aquests fats són reportat» per Léon Rosenthal («La Gravure». pàgina 834) i podrien afeglr-.sen d'altres, ja que consta quo no judicaren depressiu interve­nir en la confecció le targetes de visita pintors com En Pere Pau Pru dron (1758 1823) Francesc Queverdo, dibuixant I gravador (1740-1808). Ve­gi's per això el quadren primer de la col·lecció «Les programmes illo»-trés des fhcatres e f des cafés-con-certs», etc.

Entre «lo artlMe» Italians que han deixat son nom com a sjgnatura dc targetes de visita IHnstrades ht ha el florentí Francesc Bartolozzl (1727-1813). el bolonyès Schlabonetti (ITCS-1810), el també bolonyès Pletro Fon-tana (1755-...), Framesc Rosaspina (1763-1823) 1 Pere Bettelini (1763-18?3). Així ho consigna en un article sobre cartes de visita italianes Mr. Paul Flobert (L'Art Decoratlf, Abril de 1908. p. 135-148).

El mateix podria dlr-se d'altre» paï­sos, ja que la targeta de visita I I -lustrada sens dubte que va estendre's per tota l'Europa civilitzada. Dels ja citats Bartolozzl 1 del seu deixeble Scbiavonctti, se sap que passaren llarga temporada a Londres. Del centre d'Europa sabem que signaren targetes el Meil (17S&-1805), Daniel Glodoviechl ri726-t80l), LeschenkOhl I altres. D'Anisburg. del» taller» dedi­cats a l'estampa vulgar 1 a baix preu, apar que en venien flnlf a les nos­tre» terres les fulles contenint tar­ges decoratIves a propòsit per es-criure-hl urt menú 1 apropiar-se-les qui volgués.

A t ai«lunya i a les regions ger­manes »'hl produïren belles IHüstra-trions de targetes de visita, imitant el« models francesos sobretot. Cahal-ment, 1» propagació d'aquelles vln-

gué en temps del rel Carles l l i , en iniciar-se l'estudi del gravat en les Escoles da Bells Arts fundades, a la Llotja de ©arcelona per la Juuta de Comerç, a Saragossa per l'Acadè­mia de Sant Lluís, i per la de Sant Carles a València.

Així avui ens resulta un goig per als ulls poder contemplar bells '•ivemplars com el de l'Isidro Scar-dinl , Manuel Abella, Saturi Àngel Velasco 1 de la comtessa d'Ofiate. signats per En Blai Ametller (176S-IS41); i ens causen satisfacció el» del Regent da l 'Audiència, el de don Joan Gautiar, el de la comiessa de Bena­vente 1 el de don Manuel de la Pe-fla, degut» al burl i d'En Pere Pas­cual Moles (vivia 1765-1797). Igual­ment apar que treballaren notables gravats l'Esteve Boix, deixeble del ci­tat Moles (vivia 1774-1826]; En Josep Coromlna (vivia 1790-18321, 1 l'Agustí Sellent (vivia 1779-1804).

E» curiós de recollir la notícia d'un anònim gravador de targetes de v i ­sita, establert a Barcelona 1 de qui publica l'anuncia de les seves habi­litat» el vell «Brusl», corresponent a l ' H de novembre de l'any 1625

«En la calle de la Esgrima, nú­mero 25 pi«o segundo, vive una per­sona que hace abecedarios y moldf» de letra de imprenta de latón, lata 1 otros matcrlales de varia» formas. a la moderna: Igualmente abre en planchas de latón 0 lata lo» letreros que gusten y del tamaflo que aco-mode de toda forma de letra basta la inglesa, lo que puede servir para marcar ropas en las fàbrica», en especial las de paüo; forma largctas con adorno, y abre en ellas lo» letre­ros que se qulera; como tamblén m j l -des de ramos, flore» y difetente» ador­no» en el mlsmo. material; y cual-quicra puede trabajar con ellos, pues no se neceslta màs que de un i l n -celito y t inta que tamblén tlane y dirà como se" hace.»

Valencians eren el Vicens Galzeràn (I7,'r.-l77S) autor de la targeta del comte de f.ureta. dibuixada per Ca-maron; En Vicens capllla (1767-1812). que sotascrlu la de l'Ardiaca de Cü-

liu: En Joaquim Fabrgcat (1748-1807): En Manuel Salvador Carmona (177.4-182n):-F.n Manuel Monforl (1760-1784); En Rafel Esteve [1772-18Í7', i altres que posen hen alt el nom de la ter­ra llevantina.

Del valencià Josep Dordal (1780-1808) se sap que estigué a Saragos-

• sa, on mor/ als 28 anys. 1 mereixen ésser recordat» els gravadors arago­nesos company» seu» Mateo Gonzl-lez. Manuel Navarro 1 Manuel Pe-lequez, tots els quals intervinguerea en la confecció de les belles làmines que són preat cruament del bell l l i ­bre dedicat al canal Imperial i es­tampat a Saragossa en 1796 per Fran-cisco Magallàn. Potser d algun d'olls sigui l 'esplèndida targeta de visita anòn ima pertanyent a l'Arquebisbe de Saragossa, peca (vertaderament cNíopclonal per son disseny 1 per se» mides, tota vegada que fa gairebé 12 per 9 centímetres,

Encara que Incidentalment, don Mi­quel dels Sants Oliver s'és ocupat de la targeta de visita en ús i obrada a Mallorca. En el seu laterestant llibre titulat «Mallorca durantc la

primera Revoluclón». manifesta que entre les cosa» que donen el color rt'n-na època hi Ua les cartolines que ell t robà oblidades en els calalxon» de les arquimeses. 1 diu-. «Quent d'es-mer es posava aleshores, en temps de la Guerra de la Independència en aquells petits trossos de cartolina! Heu's ací una coHecció d'elles. Re-glstrem-lu curosament l veurem apa­rèixer al peu dels gravats 1 vinye­tes, en lletres microscòpiques, les ••ignatures dels gravadors més il·lus­tres: del Francesc Muntaner, de l 'An­toni Bordoy, del Josep Ballester, dels notables gravador» refugiats a Pal­ma Jordan l Cebrià Maré. que obren les planxes l produeixen de vegades obres mestres en miniatura. Tal #» per exemple la targeta del bisbe Nadal, per sa exquisida sobrietat l elegància; portam cl bàcul, la mitra 1 el pectoral combinats amb un en­giny 1 rellei' superiors.»

• l » targeta dels personatges més conspicus, litols batlliu». roaestres. etcètera, oítimta escenes idlUique» 1 de Jardí galant, coloms festejant-se. barquetes tripulades per nlmfe» que broquen, corns de l 'abundància o se-nefes de flors ppr entre le» qual» Jo-gulnegen peilt» genis tocant violins I flautes. En una apareix l'entrada d'una vil·la rústica amb son gran rei­xat entre dues columnes rematades per hídric»; en aqusta altra un Jardí de gust anglès amb sos penjolls d'eu-ra, son pont rústic i ses ruïnes curosa. ment enderrocades. En la que adop­tà cert cavaller profés d'una orde mili tar, e» veu, a nn costet, una mena de màscara d'Antlnoc, i al roig d'una rotonda volen, arros­segades pol padedós, un-jove 1 una damisel·la flexible, l làngulda, amb la túnica cenyida dessota el pit. Es a dir. les mateixes imatges entemldores i idiUiques que papallonegen en les «Anacreontiques» de Meléndez. Por estrany contrast trobem en la targe­ta d'una comedianta, com la Sotoma-yor, la imatge del temps amb el seu rellotge i la seva dalla; 0 en el targetó d'un Inquisidor la carrossa 1 el snrnbenet, el termal 1 l 'acull, la candela, les deixupllnes t altres llòbrecs atributs de la seva professió.»

Mirem ois noms con-signats en la vitela: record de la visita tornada a un amic 0 de la felicitació tra­mesa al lord Collingwood l 'a lmiral l Martin, l'ambalxndor Anduaga, tols Coneguts; familiar» en la història al­guns d'ells. Ací s'acomiada amb tota modí-stla cap ai continent don Blai de Fournas, al qual la Immortalitat es­pera dintre ois murs de Girona. Ací s'acomiada també don Marian de To-gore»; la mort l'espera entre le» n\u-rallos foradades de València. El ma­teix Fournas demana un paraigua que es deixà oblidat la nit anterior... Sun nimletats. restes fugitives del camí que seguí una existència, transformades i engrandides per la posteritat.» (Pàgs. 391 i 392.)

El sentor Oliver en» dóna nota dels lemes decoratiu» propis de tota mena dc targetes de visita iUustradcs; de le» d'ací 1 de les d 'al là. Els «vi-nyetistes. francoso» donaren el pro­grama que seguiren mestres grava­dors 1 artistes.

J, GUDIOL. PVRE

BUTLLETÍ I N T E R N A C I O N A L

A L D I A

O b s e r v a c i o n s d ' u n es tranger Fa uns quants dies que és a Bar­

celona un bon amic meu de Pari». Corresponent als seus obsequis de la darrera vegada que vaig ésser a la capital de França, 11 faig conèixer la nostra ciutat. N'és un enamo­rat, de Barcelona; i diu (jue si K.O hagués de guanyat-se la vida a Pa­ris, viuria act...

Però, de tant en tant, posa una gota de crítica en les coses que veu: és molt observador i home d'un cri­teri equilibrat, equànime.

Una ,dc les coses de què no sap nvenlr-se. és del poc amor que els barcelonins tenim al mar i a la muntanya. Veure els cinemes l els teatres plens, les tardes dels diu­menges, i lan poca geW vora el mar 1 dalt de la serra; deserts els restau­rants d'aquells Indrets i plens els cafè» i els bars de la ciutat, diu que l i faria tenir un mal concepte dels barcelonins, sl no els conegués bé,—

1 lé raó.

Una altra obsarvacló del bon fran­cès és que Ics taules dels teatres oón sempre massa fosques.—Jo que no entenc prou bé el català nt el caste­llà — diu — no puc ajudar-me de les carc» dels actors, perquè galr. mal no les veig bé; en el teatre—ccv.-venelonallsme sempre — els ulls han de parlar tant com la llengua. 1 si el» ulls no es veuen...—

1 té raó.

L I ha cridat l'atenció, també. 18 gran concurrència fl'obrers i m e s ­trals a le» terrasses dels bars 1 ca­lés a I hora de raperlliu. — Gairebé ens guanyeu als francesos — em deia deambulant pel carrer del Mar-<|uèf del Ouarp. — Vermut amb ol i ­ves, vemuit amb ostres, vermut amb llonganissa... això no is cridar la gana, a ixò és entrctenlr-la... A França tenim set; ací lenlu s e t - i gana... gav.a...

— 1 . a propòsit de gana... Com no l i i ha a Barcelona un restaurant on els estrangers puguem assaborir la vostra cuina, tan alabada, que flns hl ha llibres nostres del segle XVII que en parlen amb elogiï Era plau. com a Irancíe. veure les cartes dels restaurants redactades, més 0 menys malament en la meva llen­gua l gairebé tots els plats france­sos, però cm dol, com amic vos­tre, de no trobar sinó «n la vostra taula, quan geniilmont m bi heu con­vidat, la cuina catalana... Es que també...?

— NO: encara no: I té raó. •No hl haurà cap bon hoslaler que,

en venir l 'Exposició, ofereixi als es­trangers un restaurant català?

(Ara us podria fer l'elogi del meu Llibre de la cuina catalana, d'immi­nent publicació, però no goso...)

• • • Aquests dio» de fred. feia observnr-

me el meu amic la poca cura que

tant els passatger» com els cobradors teUÓn a deixar obertes al plegat les dues parts dels tramvies.

— Quan fa molt de fred. sobretot quan fa vent — deia — s'han de portar tancades los dues ports» I , sobretot, no obrir l'una que no esti­gui tancada l'altra. Els tramvies de Barcelona són un lloc d'encadarna-ments com no n'hi ha d'altre.

1 té raó. • •

Moltes coses us repetiria de les ob­servades pel meu amic parisenc, però ho deixarem per un altre dia... 0 per un altre any...

POL

LA VEU DE LA RAMBLA

Es rhivern! Ploturà, farà vent, gelarà, à l h u c pot­

ser nevarà, tot és possible; però, per als barcelonins, tant l 'una cosa com l 'altra són ínsiav.te de febre mancada da mfilícln. A ple hivern, el percen­tatge de dies assolellats arriba a una xifra respcciablè.

Ncsallres no • ens donem ben bé compto d-r les preferències que cn» reserva la naturalesa. A l revés. El dia que plou més enl là d'un parell d'hores Ja mirem de refili el Arma­ment. I al de- dia que el fred vol fer l'home! Aquell dia tots plegats en tenim una per dir al temps ple d'iniiccència. i Però escoltem els qui no estan mal avesats com nosaltres. Fer, en aquest temps, una passejada matinal pels ja rón . - de Montjuich els sembla cosa de prodigi. Ell» diuen que els barce-lon 11» no coneixem l 'hivern nl sa­bem.del cert què significa la paraula «fred».

Pof»er exagesen. Ja és sabut que cadascú e i sent del seu mal. Amb tot. a'gunn cosa hi deu haver de cert. Em ta dir aquestes paraules una vis­ta do la Rambla de les Flors que tinc davant meu. Al costat de l'col-graf hi ha iv.dlcat: «Es a l'hivern.»

1 I . i indicació no és pa» sobrera. Sl r n hl fos. els desconeixedors dc Rari clor.-. no podrien endevinar a quina època do l'any és feta aqueiln fo-ografla. En tot cas és segur que la sl'uarten a l'estiu.

Cert que hom veu els arbres pelats I qui nc supo«a que han estat espo'-gnlsT Tothom. No és possible altra cosa fn veure els ramblejadors seP-su abric.

f.s evident qu" ol murr i del fotò­graf escollí vn dia d'aquells que per sl horrclonl el gruer ha esdevingut abril, no tota manera, l 'existència de f i í** fe 6» uno pjova de la enusa. Sen·'o la bonignilat del clima de Biir-calona nl la v l s t i fotogràfica existi­ria tal com ara és. n l al peu hl lle­giria: «Es a l'hivern.»

reconec l'autor dot gravat; p··'·ò el proposo per a un nit càrrec en el Foment d"! Tiiri.«me.

ROGER

V I D A L I T E R À R I A

«LA MESURA OBJECTIVA DEL TRE­BALL ESCOLARS

Amh aquest titol, publica l'ex-te-cretnrl tècnic del Consell dc Peda­gogia de la Mancomunitat de Cata­lunya, senyor Alexandre Gall, un l l i ­bre Inleressautíaslm:

Què ha de saber. l'infant? Qoin grau de coneixements ha de tenir se­gons l'edai? com ha de llegir? Quin tipus de perfecció ha de presentar la seva ortografia? Quines operacions ari tmètiques ha de conèixer? Quina ha d ' í sser la seva forma de redacció? Heu's ací la mena de problemes que s'ha proposat resoldre aquest llibre, únic a Espanya i gairebé al món llatí. No cal dir com Interessen nl pedagog, al pare dc família, a l'home públic, aquestes qüestions, avui que os re­clama una pedagogia que. dins ol necessari rcsi«ote a l infar i t , garan-tltzi , amb una precisió cada dia B i s exigent, uns graus de formació i unes sumes de coneixements gairebé impresiriplibles. El llibre resulta, doncs, un programa escolar sense va­guetat ui equívoc, i . de mé» a nW-s. ofereix instruments por a la mesura, que pot utilitzar. 011 un moment do­nat, qualsevol que necessiti coniro lar.

En elogi d'aquesta obra. cal dir. també, que d'ençà del llibre del rec­tor d'Ollers. mossèn Rnldirl Reixach, aparegut ol 1749. és ol primor t r a m i gonornl 1 sislomàllc de tècnica peda­gògica.

«ARXIU DE TRADICIONS POPULARS»

S'anuncia també la pròxima apari­ció d'aquesta obra, sota la direcció del senyor Valerl Serra l BOIdú,

•Arx iu de Tradicions Populars» constarà, com a mín im d'une» 800 pàgines, tirades sobre paper plantin, dlslribuidos en 12 fascicles, de 04 pà­gines almenys, ois quals seran repar­tits, a tot tardar, en un any i mig.

El contingut serà seleccionat entre ois treballs de Rossend Serra i Pagès. Sebastià Farné», mossèn Antoni M. Alcover, Agustí Duran 1 Sanpere. Cel» Gomis +, Aureli Capmany, Joan Amades, Josep Colomlnas, Víctor Ca­talà, mossèn Francesc Baldelló. Mi­quel Capdevila. Macarl Golferlclis. Anfós Domians l Manté, Pere M. Puig I Ejtapé Jaume Valero, Cèsar Marti-nell. mossèn Xavier Bosch. Anfós Sans i Rossell. Josep Esladella i Ar-nó, Pere Ribot. Gabriel Castellà, Jo­sep Pinyol I Mirada. Joaquim Hns-lenc, Tomàs Raguer, Salvador Vllar-rasa. mossèn Josep Grau Fermí Pa­lau 1 Casello=. Josep M. Puig 1 Roig. Raül M. Mir, Pere Font. mossèn Fe­l iu Paroreda. Joan Vlladot I Puig. mossèn Francesc Company, Eduard Finestres 1 Fosch, doctor Ramoíi l'e-Ulssé, Joan Torné i Ealagu.- Sara Llorens de Serra, Maria Baldó de Tor­res. Adelaida Ferré de Ruiz-Narvà^r. Julita Farnés i Núria Roqner Se VI-larrasa, etc.

Hi hau rà mè» de dos cents gravats dols artistes Apel·les Mestres, Dionl» Baixorns. Morenç Rrunet, losep Ss-grclle», J. Ribot Antoni Ollé 1 Pi­nell, mossèn Manuel Ribas, Francesc

E L D I S C U R S

D E C O O L I D G E

17 dc gener de 1928 E l discurs del President Coolidge, a la Confe­rència Pan-Americana de l 'Havana, constitueix un document diplomàt ic de primer ordre <n

el sentit.que fixa l 'actitud dels Estats Uni t s en les qüest ions in­tercontinentals.

E l govern de Washington té un in terès bàsic a fomentar la unitat i l 'homogeneïtat entre itots els països del món de Colom, l'esperit del qual invocà fervorosament Mr . Coolidge- I aquest in­terès és natural, car l'enorme prosperitat i grandesa dels Estats Units els colloca al cap del conjunt americà.

Aquella unitat i aquella homogeneï tat , però, no són pas gens fàcils d'assolir, car entre el Nord i el Sud d 'Amèr ica , parlant en termes generals, h i ha la diversitat de llengua, de rel igió i d'eco­nomia. Es per això que !a tasca elemental dels Estats Unita és superar aquestes diferències amb una intensificació del sentit d 'n-nitat geogràfica, d'analogia d'institucions polít iques i de comunitat d'interessas econòmics.

Tot el discurs de M r . Coolidge a l 'Havana no ha estat altra cosa que una afirmació rotunda de l 'existència i la realitat d'aques­ta unitat geogràfica, com a entitKt independent de les altres parts dels món i limitada concretament per les mars que volten el conjunt dels pobles americans.

Aquesta concepció imperial, i com a imperial federativa, dc Pan-Amèrica , és la que dóna legí t imament als Esitats Uni t» l'hegemonia política al doble continent americà, que el canal de Panamà uneix en lloc de dividir. 1 és per aquesta concepció imperial que és possi­ble la Unió Pan-Americana, a la qual pertanyen lliurement totes les repúbliques americanes, malgrat episodis com els de Nicaragua, dels quals hi ha a Europa, « o l t sovint, interpretacions a rb i t rà r ies .

Si els Estats Uni ts no haguessin sabut donar a totes les repú­bliques del continent aquest ideal i aquesta concepció imperial de Pan-Amèrica no haurien estat possibles actes com el de l 'Havana, on M t , Coolidge ha pogut proclamar, sense contradicció de cap dels presents, l'absoluta igualtat entre tots els pobles americans i la seva fe en la democràcia í en el govern propi.

I M P R O M P T U

L a f e i n a d e l s a l t r e s

A QITESTA frase té un sentit vague que el mateix pot aplkar-se a la feina que no ens pertoca fer, que a la feina que, perto­

cant-nos, hem deixat de fer, que a la feina que hem fet sens* que ens pertoqués fer-la.

De Itotes maneres no volem desfer la feta per un estimat com-panv' anunciant aquest impromptu amb el mateix títol que l 'en­capçala sense que nosaltres en sabéssim res, cosa semblant a batejar una criatura, que encara ha de néixer, a espatlles del pare i del rector.

Altrament, la feina dels all ira no és pas en absolut un tema inabordable. De primer antuvi les relacions socials ens obliguen a tenir cura de certes feines alienes tant o més que dc les pròpies . Teni r cura de la feina aliena és , en veritat, viure amb l 'a i al cor, sobretot quan per la l lei física dels vasos comunicants la goia que cau a ponent pot fer sobreixir la mesura de llevant. Per això la tasca d 'al tr i que no cal mai perdre de vista é s la que fa el veí més proper, sobretot si és músic , pirotècnic o espa to tx í . T a m b é les feines dels homes m.ilgeniuts, orgullosos i venjatius que us te­nen el dit a l ' u l l , sovint us interessen. Si cal pensar en la feina del veí, amb doble motiu cal pensar en la de l'adversari. Es sa­but que en temps de guerra el que fa l'enemic no ha de negligir-se ui un sol instant. En aquest ca» la feina d'altres és també la feina vostra. Per als esclaus de l'antigor la feina dels amos era l l u r feina. I sense ésser nn esclau de cadenes i fuet, t ambé avui dia en multes ocasions sentim sobre les costelles la feina dels altre*.

En totes les èpoques el peix gros s'ha menjat el xic, que c> una feina com una altra, per al primer, la qual afecta vivament el segon. En l 'ampli tud d'aquesta metàfora cnben una infinitat di-peixos, o sia subjectes qui tenen o no la paella pel mànec : fan la guitza als que han deixat de jtenir-Ia-hi o no la hi han tinguda mai. E n molts de casos el peix xic ha dc conformar-se amb filosofar men­tre el masteguen bo i dient : «Mal profit te faci.» Heu ' s ací com en* trobem amb dues feines, la d 'al tr i i la vostra — us faig l'obsequi dc declarar-vos víctimes — que no sols ea relacionen t ràgicament sinó que es fan alhora.

Si la sardina sobrevisqués al tracte despòtic del delfí i sabés manejar la ploma us diria belles toses sobre la grotesca monstruo­sitat, la barroeria insaciable i la llobreguesa ín t ima d d seu perse­guidor s is temàtic , assot dels mars, terror dels peixos raonables i inofensius.

Segurament la sardina — m'imagino que deu ésser amiga de digressions — us dir ia , que quan més furients cren les queixa­lades del seu devorador, més ella es feta càrrec de la fam, d ^ la crueltat, de la fúria irracional que l'arborava. Tanmateix, en l'adversitat és un consol descobrir fins l ' ú l t im replec de l 'ànima lletja del qui tracta de menjar-sc-us de viu en v i u .

Pot molt ben ésser , i cn molts casos succeix a ixí , que la feina dels altres destorbi la vostra, peri\ també és ceijt que, la feina que avui deixeu per impossible, altres poden emprendre-la demà i els sigui ben pagada i agra ïda .

PunnKNCi B E R T R A N A

Mlrabent i Soler. Francesc NeHo í Ventosa i d'altres. LA COL·LECCIÓ AUSIAS MARCH

El senyor Almola 1 Vives diu a «Ga-cetu Literària» de Madrid, que ?s tracta d'una col·lecció d'autors cata­lans. València i Mallorca, compresos, t raduï ts al castellà. Hl figuraran au­tors antics i moderns: Ramon Llul l , Ramon Muntaner Joan Martore'l. Francesc Eximenls, jaume Roig. An-slàs-March, d'una part i . de l'altra. Jacint Verdaguer. Àngel Guimerà. Narcís Oller. Joan Maragall, Víctor Català, Josep Pous i Pagès. Adrià Gual. Pore Coromlne». Joan Puig I Ferreter. Josep Carner. Josep Maria López Picó. Josep Maria de Sagarra. Contindrà també estudis de critica 1 d'història l i teràr ia : probablement començarà la coUocdó amb la tra­ducció castellana del llibre d En Uuls Nicolau d'Olwer. «Resum de literatu­ra catalana». Amb la traducció d a-quest opuscle, els lectors castellans — remarca Almela I Vive» — tindran a l lur abast prou elements per n conèixer le» lletres de Catalunya, nmb València 1 Mallorca.

Per què aquesta col·lecció ned i t a r à sota ol patronat del gran poeta? «Poe­ta valencià, escriví en ca ta là I fou traduït al castellà diverses vegades, una de les quals pel portuguès Jor> dl de Montemayor. A la vegada. Ho­norat Joan. deixeble de Joan Lluí» vives, llegia i comentava les obre»

d'AH»iàs-March per a completar t'e-duoacló dol pr íncep Carle». fill d» Felip I I . | encara méS: els cr l lk» l i ­terari» assenyalen la iiifluèncla del» versos d'Auslàs-March en poetes com Garoilaso de la Vega i Gutierre de Cetina.*

Una altra raó que ha aconsella' els editors de la novella coUecdó a escollir el nom d'Amiàs-March, é^ el fet que s'editara a València l per valoiicians.

, E I senyor Almela i Vive» diu que d'aquesta manera València es rodi mi rà de l 'hibridlsme i de 1 esteriUtal en certes maiiifestuciuns Uteràrie*,

« C I E M C I A . El número Olliïn de la revista a-

lalana de c iència l iscnologia «r.i.-u-cla.. é» t ambé una bella mostra de la impor tànc ia qup lé

Hi va un trp*eii de Carle» p, I Sunyer sobre la formació del conel- :-xemíT.t en le» cièncie» gràfiques, un aitre respecte ale» d 'aWó per aier- ri Kos a petita velocitat, per Marian I ">' • 1 Ràfols I un «n(« de s. Rubi-s 1 Tudnri. referent als ferrocarril» dc muntanya.

El restant esdevé forca Inleresaint. • L A J O V E P I N T U R A LOCAL»

Aquest • seimana s'ha posat a l i venda a las lllbrsriej; barceiooines ei qnlnxè volum do la Biblioteca Sabt-dellenca que conté la Monografi, ^ Joan Mates sobre l'obra de f p o- . ,^ t o m de SabadeU. -

- .•'»il·»a>Wiiftrj»·'·

Page 6

6. — Dimecres. 18 de gener ae 1928 E S V E O D E C A T A L O N T M

Notícies de l'Estranger La Conferència

P a n a m e r i c a n a

CERTA INQUIETUD A WASHINGTON W i u h l n g l o n . 17. — La triomful re­

cepc ió feta al president Coolidge a l 'Havana ha causat gran impressió als centres polítics. Subelstelx, ntj obstant, certa Inquietud per la *ort de la Conferència.

L * Comissió internacional de juris­tes quo es reuní en 1927 a Rio Janei­ro ha de presentar dues mocions, nna d'aquestes dient que cap Estat anu-r icà pot ocupar nl temporalment, a m e r i c à no pot ocupat, n l temporal­ment, territoris d 'un altre Estat. La segona moció fa referència a la trans­formac ió de la l ' n íó Panamericana en una Lliga de Nacions Americanes. —Fabra.

COMENTARIS ADVERSOS OE LA PREMSA ITALIANA

Roma. 17. — La premsa comenta extensament la Conferència paname­ricana que se celebra actualment a la capital de Cuba.

•La Tribuna* d iu que sols l'aflnitat geogràfica uneix aquestes nacions i que segurament la Conferència serà tan estèril com les anteriors.

• L 'Ttvere. ataca amb violincle la polí t ica de Washington. «Els nord-amfrlcans. diu. són uns hipòcrites. Amb «1 pretext de restablir l'ordre ban envaï t Nlcaruaga per a tmposaT Uur voluntat a un pals que té dret a la independència . No seria un ab­surd, afegeix el d iar i ultrafeixista, que algun dia l'esquadra americana arr ibés a ima costa d'Europa amb el pritext do restablir l'ordre.—Fabra.

OOOLIDCE EMBARCA CAP ALS ES­TATS UNITS L'Havana, 17. — El senyor Coolidge

I la seva esposa, acompanyats d:-l senyor Kellogg 1 del senyor Wilburg, embarcaren aquest mat i a bord del erner «Memphis>a amb destinació a Key West.

Es creu que arribaran a Washln-ton el pròxim dijous. — Fabra.

COMENTARIS D E L DISCURS DE L'HAVANA

Nova York. 17. — Tots els periò­dics, àdhuc els òrgans «l oposlció, aproven «1 discurs pronunciat pel se­nyor Coolidge al Congrés de l 'Hava na i expressen l lur satisfacció per la seva presència a la Conferència.

El «New York World. , escriu: Per a un home del temperament

del senyor Coolidge, el discurs de l 'Havana és una bril lant defensa a favor de l'amistat i de la compren­sió.

Ha intentat — afegeix el dit dia­r i — amb tota la seva bona fe, ex­pressar el seu fervent desig d'arri­bar a un resultat pràctic.

La «Herald Trlbune.. d iu ; El president ha decidit l'actitud

americana, amb una sinceritat sobre la qual no cal dubtar. — Fabra. COOLIDGE ARRIBA A KEY WEST

Kíy West. 17. — E l president dels Estats Units, senyor coolidge. ha ar­ribat a aquest port a bord del creuer «Memphis· . — Fabra.

La proposició Kellogg FfOXtMA RESPOSTA 3E BRIANO

Par í s . 17. — Segons «Le Matin», el senyo.- Brland dna rà aviat a res­posta a l 'ú l t ima nota de Kellogg. El senyor Brlai jd defensarà la seva te­si p r imi t iva considerant impossible pendre com a text el pacte mul t i l i -teral en lloc del pr imi t iu p:ojecte bi­lateral. El senyor Br l a td justificarà aquesta posició explicant els múlti­ples deures que Franca té contrets ttm' T Hff« AÍ\ }pti V a o í n n K , çls quals estan ep pugna amb la tesi americana — Fabra.

Els deutes de guerra alemanys

L E S CONVERSES DE GILBERT PAR­KER Par í s , 17. — Segons «Le Matin»,

les converses que el senyor Gübei t Parker celebrà a Paris a propòsi t del seu iïjforme relatiu als deutes de guerra alemanys, fs l imltaen a les segúentfi conclusions:

Primera. — El senyor ftilbert, eo Bugg«rlr la fixació del deite ale­many en relació amb l'arranjament de diverses qüest ions connexes, no va creure sortir-se de les seves atribu­cions 1 es preocupà simplement d'e­numerar 1M condicions capaces d'as­segurar l'estabtlltzacid ecw.òmica del Reih.

Segona. — Les reduccions en el to­tal de les reparacions a pagar per Alemanya "podran dependre dels go­verns Interessats.

Tercera. — La comissió de Repara­cions es declara Incompetent per a decidir aquesta qüestió. — Fahra.

Stalin i les oposicions E L S LLOCS D'EXILI DE TROTZKI.

ZINOVIEV I KAMENEV Berlín, 17. — Segons comunica el

corresponsal del «Bcrliner Tngcblatt, a Mosco, Trotzki sortí ahir de nit cap a Wjorny, a la tro.'.tera de Xi­na amb el furquestan, on va COB-finat.

El cAima de Wjorny és més salu­dable quo el d'Astracan. on el go­vern rus l'havia destinat primera­ment.

Zinoviev 1 Kamenev han estat exl-lats gualmo-.t en petites poblacions tic Rüssiu europea, però molt dís-Uiotl entrs sl . — Fabra.

Els grans vols El vol de Chamberlin

a Long Island CAUSES or LA FALLIDA

Nova York. 17. — La causa que ohligà l 'aviador Cliambcrlin a aban­dona, el vol que realitzava damunt i 1 ong Island, en el qual es pro­posava batre el record de durada er-

l 'a ' c. fou que la gran quantitat de g'.aç damunt les ales de l'aparell feien el vol gairebé impossible, a causa dol pes.

Aquesta era la segona temptativa del dit aviador en el matòlx aerò­drom amb el mateix objecte. — Fabra.

El trofeu Cliííord Harmand

ES CONCEDIT A LINDBERGH Paris. 17.—El Comitè central de la

Uiga mternacional d'aviació, ha concedit el trofeu Cllfford Harmond a Lindbergh pel seu vol transat làn­tic sense escala. Nova York-Paris.

Entre altres aviadors als cguals el Comitè ha coccedit una distinció, fi­gura el comardant espanyol Lloren­te, pel seu vol Melilla-Gninea espa­nyola 1 retorn; els aviadors frar.ee-sos Costes 1 Le Br ix . per la traves­sia de l'AtlànHc del Sod; el portu­guès Sarmento Beiros; el guatamal-tès Garcia Gravlna; l 'anglès Mebster. guanyador del record de velocitat. 1 l ' i ta l ià De Pfc-.edo. — Fabra.

Costes i Lc Brix a Sud-Amèrica

SORTIDA DE COLON CAP A CARA-OAS Colon. 17. — Els aviadors Costes I

l * Brix han empreès el vol cap a Caracas.—Fabra.

La sitoació a la Xina LES PÈRDUES DE L I S CASES CO­

MERCIALS ESTRANGERES Pequín . 17. — Nombroses cases de

comerç estrangeres de gran impor­tància, han perdut diners durant els darrers anys a conseqüència de la paralifxació dels negocis deguda a la guerra c iv i l , als impostos i a l'aug­ment dels preus de transport.

La casa Jardto Matheson ha decidit tancar la seva sucursal a Pequín, «1 prdpvinent mes d 'abri l . Nombrosos c jmerços estrangers seguiran aquest exemple.

La parali tzació dels negocis afec­ta tamhé els xinesos. En aquesta ca­pital, des del dia primer del corrent, liquiden voluntàr iament 221 comer­ços xinesos. — Fabra.

La Constitució de Tlndia

BOICOT A LA COMISSIÓ SIMÓN Benabes (índia anglesa}, 17. — En

la Conferència celebrada pels cops de íofs els partits, s'ha votat el boi­cot a lo Comissió SImon, encarrega­da de reformar la Constitució de l ' i n --1 la.—Fabra.

La intervenció dels Es ­tats Units a Nicaragua HOMES 1 AVIONS SURTEN DC

MANAGUA Ixmdres, 17. — Comuniquen al «Ti­

mes», de Washington estant, que el dia 16 del corrent sortiren de Ma­nagua, amb l'objecte de reforçar les tropes que lluiten contra els liberals, sia cents homes amb avions i mate­rial de guerra de totsa mena. — Fa­bra.

MANIFESTACIÓ A NOVA YORK YORK CONTRA L EXPEDICIÓ Londres. 17. — Telegrafien de No­

va York a la «Westmlnster Gazette» quo els membres de la Ll iga de Jo­ves treballadors organitzaren una manifestació que recorregué diversos carrers com a protesta contra la po­lítica americana a Nicaragua — Fa­b ra

A NOVA YORK ES PRONUNCIEN DISCURSOS ELOGIANT E L GENE­RAL SANOINO Nova York, 17. — En aquesta cic-

lat fou festejat amb u n banquet el ga rmà del general Sandino, en una reun ió celebrada dilluns, per alguns admiradors de la |?olítica d'aquell general.

En l'acne ees pronunciaren ardents discursos, en els quals s ' a r r ibà a com­parar Sandino amb Jordi Washing­ton, i es digué que Sandino no és un rebel, s inó un patriota que Hulla contra els Estats Units en defensa de la llibertat del seu pals. — Fa­b ra

Les lluites de Mèxic EL GENERAL ALAMADA S'ESTA­

BLEIX A CUBA La Havana. 17. — El ger-era] Ala-

mada únic supervivent de la' revo­lució mexicana del mes d'octubre, ha establert el seu qu' er general en aquesta ciutat. — Fa. .a.

f r a n ç a

LA SESSIÓ DE LA CAMBRA Par í s . 17. — La Cambra ha conti­

nuat aquesta tarda la discussió del projecte de reclutament i ha rebut­ja t per 355 vots contra 180, una es­mena del republicà-socialista M. Rey-nnud, tendint a deixar coda anys que oi parlament, en el moment de dis­cutir el pressupost decideixi sobre l'o­portunitat de convocar els reservis­tes.

Sobre aqiioM assumpte, el ministre de la Guerra M. Painlevé presentà la qüestió dc confionça. — Fabra.

DÈFICIT A FERROCARRILS Paris. 17. — El Consell de minis­

tres ha escoltat un informe del mi­nistre d'Obres Públiques M . Tardieu sobre el dèficit que l l ança durant l 'any 1927 l 'explotació de les línies fèrries. Creu M. Tardieu. que la si­tuació actual no aconsella procedir a un augment de les tarifes ferrovià­ries. — Fabra.

D'SCURS DE DOUMERGUE A LA CAMBRA Paris. 17. — En prendre possessió

de la Pres idència de la Cambra, el senyor Doumergue féu l'acostumat discurs, i recordà que les grans qües. tions plantejades en la post-gnnrra no han estat encara resoltes. Des­prés es queixà que durant l 'any que

ha transcorregut, el Senat no s'ha­gi vist en una posició inacceptable, Ja que alguna projectes de llei de gran Importància havien estat sotme­sos a la dita Cambra, amb el prec in­sistent de votar-los gairebé sense dis­cussió.

Aquests procediments són causa — afegí — que entrin en els nostres co­dis lleis mitjanes o dolentes, que després ban d 'ésser rectificades 0 modificades.

Tinc h seguretat digué després — que el Senat no es prestarà a po­sar novament en pràct ica aquests procediments.

Seguidament el Senat determinà la data de discussió d'alguns assump­tes i a jornà els seus treballs fins di­jous vinent. — Fabra. L'UTILITZACIÓ I CONTROL DE LES

PRESTACIONS Paris, 17. — El Govern ho exposat

davant la Cambra el projecte de l lei destinot a facilitar l'execucll de tre­balls d'interès general, mit jançant prestacions en naturalesa, facilitades per Alemanya, wn compliment ide restablert en les clàusules del Traç­ut de Pau.

El Govern està decidit a perseguir amb gran rigor els fraus en les pres­tacions.

El projecte té un article en el qual es preveu lo possibilitat de lliurar del pagament dels drels de duana a certs productes. — Fabra. E L PRÍNCEP DE MÒNACO ES CASA

P a r í s . 17. — Ha arribat a aquesta capital el P r íncep de Mònac, qui viat­ja cap a l 'Amèrica, amb l'objecte de casar-se amb una de les filles del mul t imil ionar i Plerpon Morgan. — Fahra. DESMENTIMENT DE LA BODA

MONACO-MORQAN Nova York, 17. — El secretari par­

ticular del mul t imi l ionar i , senyor Morgan, ' a declarat que és inexacta la notícia d« què iima de les filles del dit senyor anava a casar-se amb el príncep de Mònaco.—Fabra.

RENDICIÓ DE MOHAMED RIDA Roma,. 17. — Fins ahir no s 'anuncià

que al dia 3 del corre;* es rendí a les tropes italianes el cop Senussi. anomenat Mohamed Rida, qui havia organitzat la resistència contra els italians — Fabra.

• OPERAOIONS A LA 0IRENAIOA Roma. 17. — Les forces italianes de

Cirenslca realitzaren els dies 3 i * a la part oriental d'aquella, una sè-re d'operacions, per a terminar i m b la rebel·lió d'algunes tribus i recupe­rar diversos poblats perduts des dc 191S.

En els combats lliurats, els rebels tl·igueren 100 morts i molt^ ferits, i deixaren en poder de les fores í ta-í l n s 400 presoners. 500 fusells. 20.000 car:utxos, 300 camells. 1 gran quan-tltat d'altres gèneres de botí.

Els Italians han tingut un sots-ofl-clals morts 1 catorze ferits.

Tota la Clrenaica oriental ha que­dat militarment ocupada i organitza, da per a la defensa. — Fabra. ARRIBADA DE

L'AMBAIXADOR FRANCÉS Roma, 17. — L'ambaixador francès,

senyor Beaumarchals. ha arribat a aquesta capital.

La premsa publica calorosos arti­cles de benvinguda, saludant l 'arr i ­bada del diplomàtic francès. — Fa­b r a

A l e m a n y a

EXPLOSIÓ I VÍCTIMES Berlín, 17—Una explosió ocorregu­

da a la fàbrica de Voelkli.'.ver. a Sarrebruck, ha ocasionat set morts í deu ferits, gairebé tots de gra­vetat . — Fabra.

•TRESEMANN MALALT Berllu. 17. — Els periòdics diuen

que e senyor Stresemann està deli­cat de salut des d 'ú l t ims de desembre i sor t i rà de Berlín a principis del pròxim mes de febrer, per a pren­dre's uns dies de descans. — Fabra. TENDÈNCIA A ENROBUSTIR E L

REICH Berlín. 17. — En la Conferència dels

presidents alemanys s 'arr ibà ahir a u n acord en v i r tu t del çua l es reco­neix la necessitat d'enrobustir c l

poder del Reich renunciant parcial­ment cada Estat al privilegi de la seva autonomia municipal, e favor del Reich.

E l president del Consell prasià de­clarà que Prús ia està disposada a ésser absonida pel Reich, sl els al-_ tres EsKats fan el mateix. — Fabra.'

A u s í r í o PROJECTE REFERENT AL MATE­

RIAL DE GUERRA Viena. 17. — El Consell nacional

ha adoptat un projecte regulant ïa fabricació. Importació i exportació de material de guerra, d'acord ümb les estipulacions del Tractat de Saint Germain. — Fabra.

G r a n B r e t a n y a

SOBRE UN PRETÈS VIATGE DE L'EX-KAISER Londres. 17. — BelacicK:flt amb la

noticia d'origtrii alemany que l'ex-kaiser ha soHicitat permís del Go­vern alemany per a realitzar un viat­ge per l'estrarger i que el Govern holandès ja havia entaulat negocia­cions amb els aliats sobre aquest as­sumpte, el «Daily News» diu que el Govern britànic no es tà assaber.·tat d'aquesta qüestió. — Fabra. SEGUEIX EL PROCÉS PER ESPIO-

NATOE Londres. 17. — Avui s'ho reprès lo

vista del procés per espionatge. La sessiúó ha tingut lloc a porla tanca­da. Havien estat preses tota mena de precaucions perquè el públic no po­gués entrar al local. Les portes que donen accés a la sala on leria lloc la visfo, estaven g u a r d » d r s per !a policia.

Després d'aquesta sessió t indrà lloc un interrogatori públic.

Els "acusats Mac Cortney I Han-sen neguen totes les acusacions que contra ells han esta{ formulades.— Fabra. E L S SENSE T R E B A L L SON t.232,100

Londres, 17. — El nombre dels

sense feina el dia 9 del corrent, l'e­levava a 1.232.100. amb una disml nació de 104.203, amb respecte a l'an­terior setmana, 1 de 199,914, sobre l'any passat — Fabra.

i Darreres informacions P o l ò n i a

LA RESPOSTA DE VALDEMARAS Varsòvia, — Comuniquen de

Kovno que el senyor Valdemaras ha t ramès al delegat polows la lespos-ta a la darrera nota de Polònia. — Fabro. ATERRA UN AVIO QUE HAPIA ES­

TAT ROBAT PER DOS TXECS PER A TRASLLADAR-SE A RÚS­SIA Varsòv ia 17. — A conseqüència

d'una avaria al motor, ha aterrat en territori polac un avió tripulat per dos txecoeslovocs que havien robat l'aparell en «colo d'aviació, amb l'ob­jecte de traslladar-se a Rússia.

an aviat com l'aparell aterrà, els aviadors fugiren. abandonaren l'a­vió.

Fins ara no s'ha aconseguit dete­nir-los.—Fabra.

R ú s s i a

L'AMBAIXADA A ITÀLIA Moscou. 17. — El coinissari de Jus­

t í c i a Kurskl. ha estat nomenat am­baixador dels Soviets a Itàlia. — Fa­bra. . ES DESMENTIDA LA SENTENC'A

DE MORT CONTRA EL SANT PARE Moscou, 17. — L'Agència Tes des-

ment la informació segons la qual c l Papa Pius X I ha rebut una sentèn­cia de m o n pronunciada contra el l pels Soviets. Fabra.

T u r q u i a

PROCÉS CONTRA UNS COMUNIS­TES Cofiòtl·rjtinoble. 17. — Ha romenç . t

!a vista del procés con'ra r.T p-j·so­nes act t ides d'haver pres part en un complot comunista. — Fabra.

í u g o e s l d v i a

•NTENTS FRACASSATS OASSAL­TAR EDIFICIS MILITARS Belgrad. 17. — Uns desconeguts

intentaren assaltar el dipòsit m i l i ­tar de Ralfa. a les immediacions de Belgrad.

(També intentaren l'assalt d'un ma­gatzem mil i tar de Mlodanchatz.

Les sentinelles feren ús de- lee ar­mes i els agressors, després de dis­parar alguns tres de revòlver, fu­giren. — Fabra.

L i t u à n i a

NOU COMPLOT COMUNISTA Kowno. 7. — Ha estat descobert un

nou complot còmunista . S'han practicat nombrosos deten­

cions, amb motiu d'aquest complot.— labra.

E s t a t s O n i t *

IKTENT D'ASSALT A UNA PRESÓ Flint (Michigan), 17. — Després de

la detenció ú'v/a individu acusat d'haver raptat una nena de cinc anys, nna mult i tud furiosa, forma­da per ur.es deu m i l persones, en­cerclà la presó i t rac tà d'assaltar-la i d'apoderar-se del detingut.

l « s aoitoritats de la presó es van veturc obligades a usar els gasos la­cr imògens per a dispersar la mul­ti tud. Però encara fou necessari cri­dar les tropes, les quals, finalment, vaç; poder dissoldre la monifestació. — Fobra. BYRD PREPARA UNA EXPEDICIÓ

ANTARTICA Xicago, 17. — El comandant avia­

dor Byrd, explorador polar, ha abun­dat que sor t i rà de Nova York el dia 10 del vinent setembre, per a una ex­pedició airtàrlica.

iVquesta expedició serà organitzada a Transo (Noruega);

El comandant Byrd portarà un centenar de gossos i organitzarà di ­verses bases d'esgraonament.

Espera, o més a més, poder efec­tuar un raid aeri de dues mi l mllles sobre el pol sud. — Fabra.

INCENDIS Washington, 17. — Aquesta n i t pas­

sada 6'han (produït quatre incendis, dos d'ells ai barri dels negocis.

Encarp que algun dels Incendis ha estat de força impor tància , no han esdevingut desgràcies. — Fabra.

B r a s i l

ÜNA CIUTAT INUNDADA Rio de Janeiro. 17. — Les inunda­

cions hon ossclat la ciutat d'Aras-suahi. a l'Estat de Minas Geraes. I han dest ruï t més de m i l cases, en­tre elles el palau opiscopal.

Sis m i l persones han quedat sense alberg. — Fabra.

B o l í v i a '

DETENCIÓ DE POLÍTICS A LA PAZ Londres, 17. — Comuniquen al «Ti­

mes», de Lo Paz estant, que hav-' es­tat detinguts alguns .diputats 1 per­sonalitats polítiques acusats de for­mar una conspiració revoluclOï-.Arla.

Les tropes han estat concentrades a La Paz. — Fabra.

Í n d o - X i n a

DESGRACIA A BORD Singapoore. 17. — L'oficial segon

i WJ mariner del vapor dipòsit «Da-ghestan», han estat trobats moris prop de! dipòsit de benzina a Ba-Ilkpopon. Es crau que moriren as­fixiats per les emanacions de gos. — Fabra.

- o mm o -

Bafussa entre dos matrimonis Al tercer pis de la casa número 5

bis del carrer de Salvadors, Ladis-lau Mozota i Pérez, de 31 anys, 1 !a seva dona, Joana' Poitalell i Jover, de 30. van barallar-se amb el ma­trimoni Francesc Mozota 1 Pérez 1 Jo­sepa Torrnllo, de 80 anys.

En la brega, el Ladislau rebé un cop de navalla a la mà esquerra.

Fou auxiliat a U casa de socors del carrer de Bàrbara .

Arribada del c a m p i ó mundia1 d'escacs

Demà de vuit a nou del mati , ar­ribarà el «Jullo Cesare». a bord del qual viatja el Dr. A. A. Aleklne, qui. com és sabut, en el receit tor­neig de B'-enos Aires g u a n y à en fer­ma Uuita el campionat mundial d'escacs, que detentava Capablanca.

Sabetn que molts a í lc lonats a a/yuest noble Joc faran acte de pre­sència «1 moment de desembarcar el càmpió i II retran un homenat­ge que I I doni Idea de com avui és des?nrr«l lada oci l 'aficiò 1 de com és odmirat el campió tant par la ciència del seu joc com per lo seva perseverança a conquerir el tftol.

Caiguda casual A la Rambla de Volart, en anar a

pujar al remolc d'un tramvia de la l ínia d'Horta, Francesc Saiz I Es­pí, d© 23 anys, caigué 1 es iproduí ferides I conluslons d ' importància al peu esqueïre , al fron i al genoll dret.

EI pacient, després d'osslstlt al dis­pensari de Sont Marti, fou traslla­dat a l 'Hospital Clínic.

Atropell d'auto El ciclista Francesc Sancho 1 Ro­

sario, de 17 anys, fou atropellat al carrer de la Creu Coberta pel camió automòbil número 7,772 B.

El lesionat va rebre assis tència al dispensari d 'Hosíafranchs, on U apre­ciaren fortes contusions al canell 1 a la cuixa esquerres.

La bicicleta quedà trossejada

El pla de camins de les Diputacions

Madrid, 17. — Els presidents de les Diputacions que formen el comitè executiu parlaren amb els ministres de Finances i Foment, per a tractar de l 'emprèsti t de les Diputacions, avalat per l'Estat, amb l'objecte de construir en el termini de dos anys tot el pla de camins veïnals.

Els presidents de les Diputacions estan disposats a donar el cinc per cent de l 'operació de crèdit, i es ne­guen a acceptar el per 100 que sol·licita el Banc de Crèdit Local.

El» dos ministres reconegueren les dificultats que entranya la petició 1 han ofert estudiar l'assumpte, sense que puguin avençar cap Judici <n sentit favorable.

EI debat econòmic DISCURS DEL SR. VILLEGAS

El Sr. VILLEGAS intervé per a de­fensa- la producció hullera com a ba­se de la ri^nesa naciona'. Termina dient que ha de protegir-se aquesta indústr ia , que h i ha gran nombre d'obrers que ho estac esperant, que demanen treball.

ACABAMENT DE LA SESSIÓ S alxeca la sessió a un quart do

deu.

E l Ple d'avui A la sessió de demà. ultra alguns

precs, s ' exp lanarà la interpel·lació del senyor Puyuelo sobre organi tzació

.corporativa i una altra del senyar SRldaii'i. A 'a segona part con t inua rà cl debat econòmic.

Un temple a Jerusalem EI bisbe de V i t ò r i a preconitzat ar­

quebisbe de Sontlogo, Pore Zacaries Martínez, p a r l à als passadissos amb el cap del govern per a demanar-li mitjans am q u è edificar a Jesrusalem un temple espanyol a manera dels que ja tenen França , Anglaterra i els Estats Units.

El president l i oferí una important prima do l'obra pia, i com que cl Pare Zacaries l i recordà que el rei d'Espanya té c l títol de. rei de Jeru­salem, el marquès d'Estella replicà: — Doncs, a veure sl s í c Jo també president de Jerusalem.

Els oradors inscrits.— La reforma universitària

Madrid, 17. — El comte de los An­des ha dit que com que falten nou oradors per a intervenir en el debat econòmic, i encara han sol·licitat al­tres assembleistes noves interven­cions, caldrà desglossar de la sego­na part dels plens el projecte de re forma univers i tàr ia i ajornar la dis­cussió.

El Sr. Yanguag explica el que és farà amb l'accep­tació de les interpel·la­cions

Madrid. 17. — EI senyor Yanguas ba declarat que coincidia en absolut amb la in terpre tac ió recollida del cap del govern respecte el debat JO-bre el regionalisme, o s ia que m s'ho de reproduir, tenim en compte lo peculiar consti tució de l'Assem­blea, un espectacle que cal extirpar.

Perquè una interpel·lació sigui Í;J-toritzqdo cal que es requereixi l'a­provació del govern per conducte del president de l'Assemblea, i polesto-tiu serà del govern acceptar-la o re­butjar un debat les característ iques del qual s'apartin dels fins pels quals fou creado l'Assemblea Con­sul t iva

Manifestació de Primo de Rivera sobre el debat econòmic

Madrid, 17. — El cap del govern ha declarat aquesta nit qüe I I ha­via semW.it molt Interessant l'expo­sició feta pels diferents assembleis­tes en el debat de caràcter econò­mic, i que havia recomanat al se­nyor Castedo, co ma vlcc-prcsldent del Consell de l'Kco.vomia, que con­testi, tots els temes envestits, llevat els de corbes i transports, que afa­nyen oi mlnislre de Foment.

Jo — afegí — em proposo intpr-venlr demà passat per a fer el re sum del d íba t . Dedicarà demà algun temps a l'estudi d'unes basés que em serveixin de desenrotllament al meu discurs-resum.

Les interpel·lacions d'avui Madrid. 17. — Demà e.xplanarà la

seva anunciada interpel·lació el se­nyor Xàndrl sobre la missió dels ins-pectors d'ensenyament primari

El senyor Puyuelo pa r l a rà sobre

el funcionament dels Comitès parí-^

, a H senyor Saldaf.a p a r l a r à sobre el d S c e6 de ^hantage.. InterpeUarà r i ministre de Gràcia i Jus t íc ia

Les activitats del Sr. Canal

Madrid 17 - L'ex-ministre senyor Caf i l í que assistí avui a la sessió de

T r i b u n a l s

CAUSA PER PARRIOIDI A la-secció seona començà la vista

de la causa per parricidi contra Pe­re Orllz García, acusat que el 15 d'octubre de 1926. al seu domicili del córrer Canonge Barapera, de Ba­dalona, donà una ganivetada a la seva dona Maria Castells Fortuny, la qual morí al cap do tres dies.

E l tribunal estava format per En Joan Amat com a president, i els magistrats senyors I tu r r laga Rodrí­guez Carrizo i Alfonso.

Actuà de fiscal En Miquel Carballo, d'acusador privat el senyor Conde-mines l de defensor el senyor Bravo Vlllasante.

El fiscal, en les seves conclusions provisionals aprecia en el fet »in delicte de parricidi i demana per v processat la pena de cadeno peipè-tua. L'acusador, pel mateix delicte, demana que s'Imposi la pena de mort, I el defensor sol·licita l 'absolució per apreciar l'exlmen de legítima de­fensa •

Oberta la sessió, desiprés de llegides les conclusions de les parts, es donà compte d'un escrit presentat pel de­fensor en el qual Maria Fleta Verga fa constar que la declaració prestada en el sumari fou coacclonada pel pare de la morta.

Es procedí a l'ínterrogatoirl del pro­cessat qui digué tenir 26 amys i ésser de profesíió comerciant. Vesteix do dol.

Començà explicant les seves rela­cions «mb la Maria Castells mentre era dependent a la tenda de queviu­res que fenia el pare de la mo-»8. Digué que Maria demanà el dipò­sit per negar-se-li el pe rmís per a casar-se; que després de ca­sats la seva muller el maltrac­tava constantment, i que el dia anterior «1 fet d'ai»tes notà . en anar a pagar unes bosses de paper que l i fallaven del calaix les pesse­tes que tenia preparades. En reori-mlnar-la per la -seva conducta la muller l 'agredí, causant-li una lesió de la qual h a g u é d'ésser auxiliat al dlspensari.

M dia següent, a l migdia, en de­manar el dinar. Maria l i n e g à 1 se n ' a n à a la cuina. Després el per­seguí I digué que el mataria. Digué també que ,en el curs de la disputa l 'acorralà darrera del mostrador i que cregué que la seva dona porta­va amagat a la mà un ganivet. 1 espantat es defensà amb un altre ga­nivet que h i havia damtmt del mos­trador.

A preguntes de l 'jcusador digué que posà le tenda de queviures amb 3.000 pessetes apartades per lo seva dona i 2.000 aporiades pel processat, producte dels estalvis I d'una trame­sa que II féu el seu pare.

A cohl lnuació manifestà ique la seva dona agafà en diverses ocasions diner I se n'amava a Barcelona, i el donova a una altra persona, ja que si bé de promesos l i havia donat la Maria proves d'afecte, en quant os casaren notà que l'havio enga­nyat. Insist í que la moria tenia mol caràc ter 1 que era corpulenta 1 11 tenio por ja que havia arribat a pen­sar que tenia el propòsit de maur-Jo. Digué que després de ferida la seva muller escriví en u n poper ra-flrmoció de q u è lo vido l i era Im­possible amb la seva muller i havia pres la determiuacló de matar-la. 1 que després d'escrit aquest paper fu­gi esparverat « m b Intenció de ?ul-cidar-se.

Interrogat pel seu defensor mani­festà que en entrar com a depen­dent a la tenda on c r e g u é la seva muller, vela que constantment dispu­taven la Maria. ©I seu pare 1 el seu germà. Després detallà la forma en què es por tà a cap el seu matrimoni amb Maria 1 l'establiment d'una tenda de queviures. Afirmà que les sospites sobre la infidelitat de la seva muller no pogué comprovar-les, en­cara q-ue n'estava segur. Ja que la Maria Casifllls en venir de Barcelona I I havia d i t que anava a casa d'una cosina seva. 1 bavia comprovat el processat que això no era cert.

Repeteix l'ocorregut el dia anterior al del c r im; recorda que en la dis­puta intervingué una parella de la guàrdia c iv i l que aconsellà a la Ma­ria que el respectés. 1 que aquella nit. dominat per la por. el processat posà un mata làs darrera la porta de sa cambra per evitar que la se­va dona entrés a matar-lo.

Terminat rinterrogatori del orocos-sat comparegué el forense Dr. Martí­nez, qui manifestà que la lesió que causft la mort a la Maria Castells degué ésser fets trohont-se front a front l'sgressor I la victimn. i que la morta devia estar en un pla in­ferior.

Comparegué com a primer testimo­ni Joan Castells, paro de la morta, qui digué que vingué del seu poble en ossabentar-se de l'ocorregut a fa seva filla, que la veié a l'Hospital 1 II digué que l'havia ferit el í eu espòs al culpar-la de què 11 robava cl diner. Afegí que la seva filla 11 digué que el dia anterior del cr im fon maltractada pel seu marit Des-p r é í explicà que s'oposà al matrimo­ni de la-seva filla amb el processat per tenir mal caràcter i ésser poc religiós. També negà que hagués fet cap exigència o Moria Fleta. i que hauria estat del seu gust que la seva filla s 'hagués casat a lo seva satis­facció ja qiie I I tenia assignats més de 35 000 duros de dot.

Josepa Restes, que tingué diposi­tada la Maria CastelLs. dign^ que en olgunes ocasions el processat ho-vla tractat amb alguna violència lo morta. I la declaront aconsellà a la Merla que* ho es casés amb en Pere qui, si bé tenia mol caràcter, era una borça persona. No creu la 'es-tlmonl que la Maria robés cap diner nl que agredís al Pere Ja que la mor­ia callava sempre que aquest l'ame­naçava.

Manuel Juvé. marit de l'anterior, donà bons informes de la Maria Caa-

l 'AssemW», no volgué fer M ris sobre el debat del re«m„?,en,&-Afirmà que les seves aetivH»l!me-dedicava al desenrotllament à !e« missió hldrològica del Guart^00-I a president de lo comissU-,ul,lf numents. 0 d« tr«.

Per a març anuncià que tinn-units els síndics que han 1 , '* la d i u comissió hldrològica

teli?, confirmant el declnTo. seva muller. arat Per l»

Carme Domènech, veïna de i» on habitava el matrimoni disiu1'1 no havia notat res entre els p qUí fins que sentí un crit. AleshoreTu,5 x à a a tenda; però ja havia gut el succés. ucor'í·

També digué que veié el . el dia anterior al fet d'aules »mh cop embenat per u ra leeló n havia cansat la seva muller 11

Moria Fleta negà quant havl» * clorat en el sumari i digué au . treballar a cosa de la família ^ ^ Maria fou coacclonada al presm, clorocló.ó pres,ar le-

Afegí que el dia següent al veié la Maria o l'HospItol i H que havia estat agredida pel «su r i t ; n e g à que fes cap manifestóc*; la Bi blana Piferrer. Digué que n n ^ declarà en el sumari portava i i m à un paper escrit per Ramon r*t telis, en el qual estava indicat el havia de declarar. 1U9

EI defensor sol·licità que la prMt dènc la s ' incautés del .du paper i a i x í es féu 1 s 'ordenà que s'unl, « sumari per a ésser t ramès després . i Jutjat de guàrdia .

La declaració de Blblana Pife™. hagué de llegir-se per estar comp'^. ment afònlca. Digué que la Ma-ii va d l r - l i a l'Hospital que el seu ma. rit l 'havia ferida acusont-ia de mi» I I robava diners. H

Negà que hagués estat coacclonada en cap sentit al prestar declaraclé

Josepa Espejo. germana de llet de la morta, manifestà que la Maria li havia relatat l'ocorregut en la ma­teixa forma expressada per la tes. t imonl anterior.

Agustí Codina digué que recollí la Maria Castells ferida 1 que aquesta no pogué declarar per estar sense sentits. No s ossobentà de com ocor-regué «1 succés.

Antoni Serro digué que també acn-di o auxil iar lo lesionada sense sa­ber com es desenrotl là le tragèdia.

Terminada lo prova testifleal prop de les dues de la tarda es suspen­gué la vista per a continuar-la avui

Furt de 7.000 pessetes a un esguerrat

L'esguerrat Francesc Cosculluela I Vila, qu i es passejo en un carrel de m à conduït per un home de U seva conflanço, en trobo&-se eb&ns d'ohlr un moment sol al carrer Nou de la Rambla, se l i a tansà un sub­jecte desconegut 1 II demanà foc per encendre lo cigarreta.

En donar-ll foc l'esguerrat, el les-conegut deixà caure intencionada­ment la cigarreta a terra En ajupir-se aquell per colllr-la, aquest 11 va prendre lo cartera i desaparegué.

La dita cartera contenia 7,000 pes­setes.

o-iiim-o

Topada d'autòmnibus a Arenys de Munt

Ahi i ' al matí . a prop d'Arenys de Munt. toparen dos dels aulòmnibus que fon el servei de passatgers en­tre aquella població l Arenys de M».

A conseqüència de la topada, re­sultaren ferits set passatgers, dos de gravetat. Foren assistits a Arenys de Munt. a Arenys de Munt.

iVmbdòs vehicles anaven plens de passatgers. Havien arribat tots en un dels primers «rens que. procedents de Barcelona, passen per Arenys de Mor.

Semblo que l'accident es produí en voler nn dels cotxes, pertanyent a una empresa, passar al davant <l?. de l 'altra.

El sostre d'un dels autòmnlbus va quedar esmicolat.

- o niïn <

Coi·iíerència del senyor Reparaz (HH)

Demà, dijous, a les set de la tarda, al Centre Excursionista de Catai" nya. el senyor Gonçol de Be'"1' (f i l l ) , d o n a r à una conferència .-on^ .Cartografia Medieval catalana».

-o niïn i

Expos ic ió Vi la Puig

A la Sala F^rés s'ha oheil exposició de Ics teles del notable tlsta sabadellenc Vila Puig. Af , ja. exposició és integrada per divu" j ' turcs, cinc estudis I dos íHbm*;.

L'acte inaugural ha revestit ve" ble solemnitat, per lo selec >^m concurrència que hi ha nss' p'lijeu

Hi hem vist. entre altres, f Moifrèn. Juncoda. Sala. Donuneo L les. Agustí Esrlnsans. Josep Pia- ^ tonl López, L pez Llausàs, Jo8" lom i altres. De Sabadell també una nombrosissima rePre-; ^ cló. de la qual recordem els s^Jnij Joan Llonch, president de l,Araí'f'1|j de Belles Aris; Lluís Molln* ""· . Màrius Vllatobà. tGrapa.. u £ . « i leras. Vicens 1 Josep Maria i r Joan Mates. Costa Déu. M ' l " 6 ' r, reras. Armand Obiols. Joan wu Joan Arús. I molts altres. ltat

En Vila Puig ha estat mou i"» per les obres exposades.

- o c o -

D i p u t a c i ó

S'ha reunit la Comissió peTm ha despatxat assumptes de tram

Page 7

Z A V E O D E C A T A L U N Y A Pàg. 7. — Dimecres. i3 de gener de 19^

Marítima i Comercial B O R S A D E B A R C E L O N A

VALOR» » T«BM« 17 DE GENER OE 1928

OOTITMOIO D I w o w n n a T M M R n i n

FronrCSï*J9?55i 8UTS308, m'00' be,gUeS· 81,80 l,iure8 ^ " r " . M'IO, dòlars Ó-S^S pesos argentins. 2-403;

( R í p r o d u o c l ó del Butl le t í onclal) O E O T M D t C · · · T A T

I^' ^ B : : : • 0 • • •

K * ' • • t • . .

Amortit. * "I» * • • • tl3tlt»DtaB , . . > impMXM U . . , . U . . .

i : •. : l i B , ^ 2 m ! r B | : :

»Imposto! 0 , . , » D • . .

B . . . , F . . .

I Otaw rtrrartart a A. • • a a « • i . c,

71'SO n ' n f i ' M n'so 71-ss n-M

•ri-so srao 87'05 87-00 SS'BO I M I

•39'00 K·Zi

'H-W •3«'25 •98'40 • •Ji'25

3' 10 •NMI •33'M • ITM •«l'<8 ·íí·70 108'Ot

•1 írs» •I02'43

•;o3'so •IQÍ'jJ 18380

*wrH •lasei •iss-as •IC3'Í0 •104'20

« 7 0 M i 92-65

•S2'70 •92'70 ·íO·76 m'ti 102'75

•101'25 08UGAOIOH8 A M B GA­

RANTIA DE L ' S B T A T . íe Barcelona • . UCki\». . . deUIjdo Miuel de Helll la 4* ««TUIa a D.

• • B. . t . F. .

la r » r r « í o n i . , CslMd'Kml». S ' l . . . Buc H i M ' E í p . ' « 3 ,

t'Z

•98'25

101'00 ' 90'30 ·97·(i0 •9'.'5(l •»fl'03 9!'|J0

•83'50

•I10'75 . Crèdit LoealS •! . I 101'50

AJUNTAMENTS I DIPUTACIONS

Badalona S't. .

IB98

i

• 1107 • n u • . m i • i r i • u n • UIB B • uia B • u n B • 1918 B • UU B , , . • mo B , . . • U B S I . . .

_ • n n Í.BO. . c u a a i s u i a n . . ,

UCÍ . , , . 1818 . . . .

Bona Balurma , , . Manl· lpl U à l a t · l · u .

» VAlènoUB"!, | ] 'b l lc t . ProTlaolaU <;'i. | Dlpiiiacio l i .1 1. 6'i, | utonuato i n t i r n M

loa l ta i m a u n

Qaisa OMdU Oom.

•MSS «•75 M'S8

••Í2-6S •BS-25 •O 80 I T M

/B'OO 89 25

'93 00 •H'OO •n'M •33 25 83 23

99 ns 100 85 • V ' N •%* co •30 15 M'2S

t02'00 lUO'OO 100'75 100-75 • 3 8 » 84'0C MOC

•M 'N •79'00 •82 25

Alaos' 1* nlpcMca . K * • •

• • ...... • c • D • S • n • , . . . • I • • . . . • Ifranca 1884 . , • • 1878 . . • DlrMMa . , • Kea* a Uoí», .

OArdoDa a Huriiia. . . B a d a l o a l · i . . . . AadaJnJO· l.a r . r l a b l »

f t 1 . . I • rar labl» a* S % UW.l·lfc. . •Bobadl l la· ma. s •!»

DEUTES ISTRANQERS

CMaita Ar rannneas i t I 2'545 KmprtaL ADMrUak A |·ioo'5a

• • a. B. I 'IBO'OO i Oo*. UBP. Marro* I 1 . | j , ^ I3eilte Art^uii 6 "u . .1 UI'IO

FERROCARRILS, AUTO­M Ò B I L S I TRAM VISS

•ord Bapanrat- 'a . • • • t ' a , ,

• » . > . , • • K * t >

Eír»<:lali Pamplona , Prioritat Barceloos . . íegftTla a Medina . . Aaiúrlea 1.* hipoteca. .

• ••• • . . I " • . ,

L·lerda • Bena . . • • Villalba a SeiroTli . , Kapodala Almaaaa . . &linnD»aa València t í MIIIM Sant Josa . • AI«Mua 1 SaM Joaa . • u»ca a Franca. • • » Nord rapeclBl 8 *!>. • >

• F a l n n o l i a » • .

•;6'35 74'U

•73'25 TS'ZS 73-50 73'85

•76'IS ' « ' 7 6 •'3'S5 •. 'SS Tj'rs

•71'75 •JS-75 84'50 73'00 79*50

• 2'00 88-00 105'25 larss

8915 00-B5 M'M 99'CJ ES'o ai-75 83'90 81'15 SS-ÍS

• W M 101 ".0 104'00

, BflO 63'25

•53'50 •52'13 69'35

•101'28 4S'G0 •5'00 44'73 83'09

•M J5 •83'30 90 00

•160-85 M ' M 77'SO •37'60

100-00 •101-75 •68'50 •94- 75 •31-00 •89-00 26'25

•9100 •íí 75 84'35 41'32

•68-06 •ll)3'2S •n2'6'. •9i ' i0 •78-5J 91'75

•77-0C • M l ' M

• l í r aoadn 6 | «jr'OO AIQUCS, CANALS, OAb

I E L E C T R I C I T A T Alflleï HuelTa « " I , . .1 'Ut' tS

HM. • V • . f O. Catalana 6 n r • • • . • ·IW4· r - C i e C a u l n a r a S ; ! . r C ü iamal l s ra • ' i .

• «eeQDilarla 4 •W. Oran Metropolità • ^> Madrid a A r a « « 8*1,. M. ÇAa I Portusal, i I . M Càc I ror tocal , Tar Haareaa a Barra 6'!» Medina aSalamaoea. . Meirepolltà Trana-S V Orana* A B c D, S. F

• d. I 11. prior. . . r.-C Sarrià S ' ü . . . Tànirer a Fe i S *W • • T a d · D a T Í d T · b . . . · . Oral l'raniT. 4 *U . .

• • 8 I . • . Tramt. S*. Andrau . . TramrtM Savllla 8 *1. .

Aiia*» Valencià 8 "L. . Barceljue»» Kleot. I W

• • nos • • ma. • • u t i • • un.

Canal Orgell- . . . . Catalana Üu K, . . .

• • l i í * ! . , • • Boaa

Hlap Amer í ' E l e . a i , • • t Bona

Ooop. Fluid Blta. 6 *| . • Manroeana Kner.

•«-25 •95'00 •94'50 •32'90 •33'00 101-25 sroo 88'60 85'50

1.11-88 101-85 103-30 '11400

97'30 • M ' M

Eap. Elac. Qaa I Lebon I H'SO Kucrgia Ultcirloa 0 * u I M ' M

• • 8 *1. MO U • • Bona 101 '50

rnèetrloa Clueas % . 10B-SO Aigilea Barcelona l i . «88-M

» • C 8 1» 108 10 • • • 0 8 * 1 , •!(» 00

llaneral Regadlua 8 ' 1 . •SS'iO MnimrguUiad'KI·aS*!. •«'00 Prod. Foreaa Motr. 8 *|. •JS'I» „ • . • • T *!• M'OO R. C. C. Rannia Ebre. •s i·ss llagadiua I.leTanl 8*u 101 10

• • Bona ·io?'50 Serll ian» d'Eleo. 8 • u IOO'OO Uoló Elèct Uaialanra. IOI'M

INDUSTRIES VAR1B8 Ccnatraa Naval • V '8>'BC

• • Bona 'lOO'ïl rrantatlSaUca « ' I , •37-00

8 1 . . •WJ·M • 8 1 , UM 105 25

_ • i A % W75 Onl« Naral L·larant , OB-OO i.iment •Saosau».. . . 83-85 IToa. S. A., Slo- . . . "lOÍ'SO A. Forna A n d a l u a l a f u •99*00 A a l a n d B I . . . " W M

. S i , •M 'M * ' 'fc • t . . . ''M'n

Com ' AnzIUat Sa F.-O. *»•'•« Carbona Barga . . ·72'S0 Colònia OUeU8 1. . 03'75 ÇooaL I Pavimenta 8 1 , * M ' M ConjtraedonaKIàasi. 9100 Uoloranta 1 Excloa, 8 'U tl'OO Fomeut d'Obrea 4 l l l · i , •ao'OO

• • S 'U . •83-U • • 8 % . •SI'BO

Ualal RltaT % . . •9310 llullera i-^panrola . . ' in'M Mamifaciurea Sa Sora. BS'OO MacfinlcaV6liatora6°| . 'BO-OO Mines PowssaSírUl·l. IDÍ'IS Prodoctai Pirelli fietS* 88-75 Ixnena Moderna I *u n ' M LaldRallnara. . . . . «loi-SO l lul lera lapanyoladDM) I M ' U

ACOIONS Catalana Qaa a D . .

• • • K . . • » . F 8 1 .

Ulap. Amar. d'Elea . . * - • » C.

<-* Tran·me·lllerrAnla. l lullera l-^panyola.. . Ciment «Aaland», . .

• • praf, • «Sanaon»,. . ,

Knpanya luduatrlal . • l-'oment d'Obras. . , , lliap.mo Saiasa. * « , Motel I t l t i s * ! , , , , . . Oa·np·Teief·MaelonaL

147'00 181'00 100-80 794'0O 794'00 103'0O •ll'OO

•us'M • m - n •n 'n liSOfl

•tM'ea •155-00 •53'83 B'n Canvis operats en valors n* admeto^ a

Municipis S %. « I W . , a£®'2\ juntament de Girona 6 %. a IOO'OO.

lluiiiaoiBnl de Sabadell 6 %. * a UO'OO. Juaiameat de Sevilla • l ï to . ' a 99*00.

Ijuniament de Sevilla .igtS. * a 99*25. ijment de Sevilla 6 % •Exposició., a 99'35

laoo Hipotecari d'Uruguai • a l i a ' i . O C. Catalans pref. 7 % * a IG0*50.

hneral Traaivlef Barceloa» 8 %( • s 100*50. tramvies de Bsrceloaa S. A. 6 %, a 101*25 igües de València 6 % . I92fi . , • a I02V0.

larcelona Traclion S % OíS?., a 101'00, larburoB MetàUlcs i 93-25 i n e m a l o g F à t l c a Verdaguer a 94*00. |lèclrlca de Tenerife, 'a 95*00.

l a C o t i t z a c i ó Oficial. Societat Gallega d'Electricoat S % *a 85*50 Bons Slat. Ganega d'Electricltai, • aj'óO Hldro-Elèctrlca Ibèrica 8 %. • • 99*50. C.» Hlspano-Marroqut Cas i Elee. S %, * a 99*25. Forcea Motrlua S % •iva· • 8 95*50 Maquinista Terrestre 6 t t» *• 100*15 Fabricació Mecànica del Vidre, ' a 96*25. Grans Molins Bascog S %, *m 85*03, Bons Ciment *Griffi» 7 0|3. • a 9 6 ^ • Bons Mlun de poussa d« Súrls. *a 100*25. nom Unió Sallnera 8 %, " a I0ii*.0. Arc. Pref. Tramvlea de RareelonS, "a 101 '50. Electró Metal·lúrgica de l'Ebre ' a lOO'SO. Metro le Construcció, * a Kfi'j 1 C. A. del Monopoli de Petroli (lliures) "de 137*00 a I3i'00

EM valora aaaenyatan amb asterisc na ban tingut cotització. Deixem constatat rúltlm canvi a guia dal llegidor.

MOVIMENT D E L P ü R T

Dia 17 de gener de reZ8 tNTRADES Il3e Ciutadella, el pailebut .San Intonioi, amb càrrega diversa.

De Cartagena, el vnpor «riagunto», amb 98 passatgers 1 càrrega gene­ral.

De Palma, el vapor correu cBey Jaltne !•. amb 79 passntgers. corres­pondència i càrrega general.

INFOlíMACIO O F I C I \ L PACILI f A'JA P E L

l e n t r a G ^ t c ) • l 5 ^ d e B n r c e l o n a

Uverpool

pnonibla 1 Fulursi lenar [a rç Baiz luliol «'etnbre Pctubre

Tanoa anter ior

10.37

10.18 10.16 10.11 10.01

d.Ti 9.63

Obartara

0.00

10.06 10.05 9. JS 9.SI

Nom. 9.ÓJ

• • • • a l · l a r r a M

0.00

I0.0Ï 10.03 9.97 98^ 9.61 9,-16

:a66

IC.04 IO.OJ 9.94 9.84

L»" 'ei 10.000 Bj. contra 10.'WO Bl.

hvre }ener í*brer

[bili Raig finy

Uol í<:ou

ambre íclubre [ovembre fesenibre

«alertar A l a a i d a i a i l d

623 623 625 62U e a 620 620 615 b0(3 595 5^6

616 816 618 615 616 613 612 607 59J 591 5 í 8 5i7

612 613 815 812 t u 61) 6.0 005 596 oii 531 535

Impan Jr i tànic « a a a c il·lar» Mall Ja lolOot^

Anterior 10.25 i a i 9 10.12 10.01 9.62 lanca (0.24 10.06 9.9S 9.33 9.51

Cot1) agipoi Aatarler Tanoa.

Març Sskeli 17-33 7-Í5 Novembre iaial l . 17 32 Març U ^ e r I V^» '- S-1

Alexandria Pa>rar A W U

|«tMrs. ^ihinoiiiii ^ 26.72

l a aa r

_Sal<ellardls ' 31 «7

26 12

U a r ;

31.20

J a a /

27.00

35 >i

Febrer A > r l l Juny Uener Març Ma,?

28 31 23.61 2tíò3 34.63 34.90 3 i. !5

lovaYorn P·.poaible '"oiurs:

|eiier arç.

Mol

•»e,nbre

ld.13

18.63 18 33 I Í .7> 18.53 J7.ií6

- O0.OJ

J t t r u a · o i * r a .

00.0)

ia.fi2 18 60 18.37 18 47 ir JO oo.oo

00.00

H.59 13.63 13.73 13 5! 17.93 UO.OO

T A « C A

19 10

lae i 13.6! 15.7J 18.51 18 90 00.0u

teíajrlaais •joiiibi» "turs: ner.

larç

Caaot .tcartai

18 72

18 H 11.47 18.13 13 24 17.80

v l s r i ï s a a . *»•»'

00.00

13.20 \ í . U 18 2) 18 08 00.00

A* ( j j t a l a r r a »

00.00

• 00.00. 03.00 00.00 00. J3 00.00

r * 40

18.6)

18.16 18. .'7 '.8.34 13.11 17.62

r ^ l e » als ports Ma SsUt8 Juits: 32.10) H. co i tn ^ Ç ^ g l ^ j Rl e a . pa.OOOB* * * * * Jes i a l « d 'a^í t : d.422.000 3l. contrt

p uooi. A . i i r j w a j JxW. ' ;3Í . ^ l ' H Iv-IW l'i i ^ v le' Conitè Barcelona. 17 de gener Je 1 ^

De Cetto i Palamós, el vnpor .Frei­xas amb càrrega general i de trànsit.

D'AmstfTdam. el vapor holandès •ilrene». amb càrrega general.

D'Alacant, el yecht anglès «Slnga-Iee>, amb dos passatgers.

De Palamós, el pallebot .joven Paquito», amb càrrega diversa.

SOBTIDliS Cap a Bilbao I escales, ei vapor

•Cabo Rnao». amb- càrrega general. Cap a València, Nova York i esca­

les, el vnpor anglès •-Hellen·, amb càrrega general 1 de trúnsiw.

Cap a Vlnaroc, el pallebot «Gorgo-nio IV», amb carbó vegetal.

Cap a Tarragona i Anvers, el va­por belga .Syrle», amb càrrega ge­nera] 1 de trànsit.

Cap a València, el vapor alemany •Elsa Zelcb., amb càrrega de tràn­sit.

Cap a Bona, el veler Italià «Nett-vila», en llast.

Cap a Tarraona. el vapor .Freixas la, de trànsit.

Cap a Gènova, el vapor holaijdès • Irene., de trànsit.

Cap a. Marsella, via Palma, el va-pnr «Cabo Blanco*, amb càrrega ge­neral I de trànsit.

Cap a Huelva, el vapor «Santollr-me>, en llast.

Cap a Màlaga, el vapor .Serafln Ballesteros», amb carbó de trànsit.

Cap a Palma, el llagut «San José», • amb efectes diversos.

Cap n Ciutadella, el pallebot -Ba-món Freixas., amb càrrega divers*.

Cap a Palma, el vapor correu .'Bey Jaimc I», amb passatge, correspon­dència l càrrega general.

Cap a Eivissa, el vapor correu •Mabón», amb passatge, correspon­dència i càrrega general.

Cap a la mar, el vapor pesquer «Clerto», amb el seu equip.

TRAFEO DE PASSATGE I CARREGA

Al moll de Balears efectua les ope­racions de descàrrega, el vapor cor­reu • fgarp i» , que procedent de Vall-paradis. Antofagasta, Guaiaqull, Jqul-que, Colón, Barranquilla Curaçao. Puerto Cabello. Ponce, Mayajuei Areclllo. Aguadllte i Sant Joan de Puerto Hlco, porti al nostre port 15.072 embalums de qulncalla. nitrat de sosa, salitre, cacau. cafè. llana de •cayo. banyes de bou, sola adobada, «bolatci, bombones buides, cocos, ta­ronges 1 un sepulcre de fusta l cris­tall.

— \rrilm dc Cartagena el vnpor <Sa gnnto. amb 98 passatgers 1 191 tones de plata, plom, conserves vegetals, to-màtecs. peix fresc, envasos, flors ar-tliiclals, motoclclotcs, mobles, robes, telèfons | bateries, cuiros salats, gà­bies d'aviram, llana en brut. pells de conill se n;es l 150 caps de bestiar Ua-nar 1 cabrum. Ancorà al moll d'E3-panjn, N.-K.. on descarrega.

—A primeres hores d'ahir ,al maU rntrà al port, procedent de Palma, el vnpor correu .Bey Jalme amb 79 passatgers, la correspondSncla 67 tone (i gàbies d'aviram, peix fresc, caixes d'ous, vidr- u<nt, das-

A n u n c i s O f i c i a l s

C O M P A N Y I A GENERAL OE T R A M . v i u E l dia primer de febrer pròxim, a

les onze del mati, *s procedirà en les oficines d aquesta Companyia, Ron­da de Sant Pau, 43. al sorteig mime-ro 14 de les Obligacions al 5 per in* que correspon amortitiar en el pre­sent any, segons el quadro estampat al dors dels títols.

Barcelona, 16 de gener de 1928. — El director, M. D E FORO.NDA.

T R A M V I E S DE BARCELONA, 8. A, Venerat el primer de febrer vinent

el cupó número 9 de les Obligacions al 6 per 100 d'aquesta Societat, s'ii-forma els senyors posseïdors qua el pagament de l'expressat cupó queda­rà obert des del dit dia, a raó de pes­setes T50 per cupó, Hedulnt pessetes 0'66875 pels impostos del Tresor, en les segOents cases de Banca:

A Barcelona: SOCIETAT ANÒNIMA ARNÜ8 GABI 1 BANCA MARSANS, Stat. Ama.

A Madrid. BANC INTERN\CIONAL n i N D l S T B I A 1 COMERÇ 1 BANC DE BISC.MV

A Bilbao i BANC D£ BISCAIA. \ València : BANC DE BISCAIA, Barcelona. 16 de gener de 19!S. —

TBAMVIES DE BABCELONA. S. A.. el conseller, director general. M. DE FORONDA.

sades de llana, teixits, moniats. mo­bles i bestiar llaner i porqnl. E l dit

alxell marxà ahir a la nit al port de procedència.

- P e r a descarregar un xic de càr­rega que portà d'Amsterdam, entra al nostre port el vapor holandès «Ire­ne». Ancorà a la part s. del moll de Barcelona. Desprès" de descarregar, continiiarà el seu viatge cap a Gè­nova.

ELS E X À M E N S D l PATRONS DE CABOTATCE

Com estava enunciat, ahir al mall van continuar a la Comandància de Marina els exercicis d'exàmens ae patrons de primera classe. Han es­tat aprovats els senyors segúents: don Enric. Bodrlguez, don Joan Or-bay. don Vioens Buigiues i don To­màs Méndez.

E l Tribunal fou presidit pel co­mandant de Marina. Han format part del dit Tribunal els patrons de cabo-talge senyor Reycg 1 Soler i el capi­tà de la marina mercant senyor Hos-tench. Actuà de secretari el capità do corbefa don Joan Ferràndiz.

E L TEMPS A Barcelona. — Cel amu celatges

horitzons uebulosos; vent fresc de l'oest, 1 mar amb tràngol.

TELEGRAMES SEMAFORIOS Comunica el guaita dal Semàfor dr

C'p Baeur que per aquelles cost.-s ha regnat vent de l'O. fluix; mar amb, tràngol del N.; cel cobert, 1 horttzc is nebuloses.

El de Bajoll diu que el vent ha es­tat del N. fresc: mar amb tràngol gros; cel cobert, i borttsons ptujosos.

Telegrtïla el de Tarifa que por aquells voltapts han bufat ventoltnea del N.; mtr amb tràn0 l dM S.-O.. cel i horitzons gairebé clars.

Anuncis d espectacles O r a n T e a t r e d e l L i c e u

A ^ l , primera del cèlebre divo tS. nor Pere LAFUENTE. L'òpera OTE-LLO. Demà, MONA LISA 1 DON JUAN.

CAMBRA M E R C A N T I L Reunida sota la preaiddncia del

senyor Josep Cabré i Gelabert, la junta dlrecllyà de la Cambra Mer­cantil, deeprés de tractats diversos assumptes d'ordre interior i despat-xadee les comunlcacitce pendents d'autoritats, entitata i particulars, s'ocupà de les següents qüestions d'interès general:

La presidència dcr.à compte de lee gestions efectuades amb motiu de la reforma de la tarifa I de la Llei d'Utilltate, la qual, tot i reconèixer qne té un caràcter orgànic amb avantatgee sobre l'antiga redacció i qne bcr.eflcU un bon nombre de con­tribuents de la classe mercantil, con­té la novetat d'obligar a tributar els obrers de jornal aniperlor a 8.250 pes-eetes anyals, quan ftT.6 ara havien eatat totalmcsii exempts els jornals. Considera aquesta societat que el llml' d'exumpció " àuria d'afisenya-lar-se en u·.-.-a quantitat més alta, tant per als obrers com per als de­pendents, sobretot tenint en compte que, en capitals com Barcelona, els Jornals i sous són més alts per la raó de la earéstls de là vida. 1 que vénen augmentades les deepeses amb l'impoef que grava els Ingreaeoe.

Fou exposada als rew.lts l'orga­nització de servei* establerta per atendre tots ela associats en les con­sultes 1 diligències relatives a la presentació de dedaraclona jurades Sobre el volum de ver^lee cobradefi pels comerciants individuals durant l'any 1927.

La Cambra prega ala seua asso­ciats que no deixin el compliment de les disposicions vigents sobre aquesta qüestió per als darrers dies, tot 1 haver-se acordat per la Junta solllcltar una pròrroga que no so sap si podrà éeser atesa.

El gran combre d* conaultee eva­cuades aqueetA darrera dlee eviden­cia lee díflcultate en què s'han trobat molts comerclanie en aquest període inicial i d'assaig de la tribulació pel volum de ver/les.

S'acordà concórrer, previ detingut examen, a la informació oberta per l'Institut Nacional de Previsió sobre ampliació flns a sl» mil peseetea del límit de salaris establert per a ésser bf^flciaria del règim de'retir obrer.

S'acordà efectuar totes les gestions perllnente a fl d'evitar que segueixi el nou sistema de cobrament im­plantat per la Companyia Telefònica

'Nacional, segons circular de 31 de d membre darrer, el qual obliga a efectuar el pagament en rebuts men­suals, que e'hauraw de recollir a lee oficines de la companyia. La nova complicació 1 pèrdua de temps que això representa, desvirtuen les facl-Ittata concedides per a lee conferen­cies Interurbanes l ós d'inUrèe per­sonal, però molt especialment del comerç, posar tot l'esforç per evitar els perjudicis i molèsties que això ba d'ocaslocar.

Fou llegida la resolució de l'AJun-tameut d'aqueéta ckutat, la qusl desestima la petició relativa a exempcló de drete per obres en els establiments situats a le« vies afec­tades per les darreres reformes ur­banes; es donà compte del recurs interposat davar.t el delegat de Fl-nancci contra el pressupost munici­pal darrerament aprovat per parti­des ordenances que afecten, de les geetions darrerament efectuades per

T e a t r e C a t a l à N o v e t a t s Companyia Catalana. Direcció, J . Montero, primera actriu. Joseflna Tàpies. Primer actor. Ramon Martorl

Avui tarda, a les cinc. La Interes­sant l divertida comèdia de Caude. vl'a, i.

E L REI PER FORÇA Localitats a !'50 1 a 1 pessetes. NIL

a 'res quarts de deu. Joventut Jor. diani Programa Artís, la cèlebre co­mèdia

Seny i amor, amo i senyor Irlomf de Josefina Tàplas 1 Bomon

Martorl. Admirable interpretació l el ealnet S E D BBEVES. Demà tarda, a lee cinc. el formidable espectacle de

des 1 order.ances que afecten de les mercaderies transportades per ia tarifa especial X, 4, del telegrama edreçít al ministre del Treball a fa­vor Je l'ampliació a altres grans , poblacions del règim de les Cooilt-BlCÚS Mixtes mercantils, de l°a ges­tiona per al total trasllat deia En­cauis, de lee relatives a la construc­ció d'una Unia ferroviària d'amplada norma! europea de la frontera fran­cesa a Barcelona 1 Port Franc; d'al­tres referenté a la venda ambulant, 1 a diverses qüestions sol·licitades pels associats.

LLIGA O E DEFENSA I N D U S T R I A L I COMERCIAL. — L L E I D U T I L I ­TATS Havent estat modificats, per reial

decret tlei de 15 de desembre darto, els tipus de tributació sobre les uti­litats obtingudes pels empleats par­ticulars i assimilats, la Lliga de De­fensa Industrial 1 Comercial posa a la disposició dels seua associats exemplars de la nova tarifa, junta­ment amb les irstruoclons precises per a la deguda aplicació.

EL L L I B R E DE VENDES Amb referència a l'obligació dels

contribuents que tributen per con­tribució industrial i de comerç, de pwtr.tar per tot el prement m«e de gener la declaració jurada del vo­lum de vendes o operacions cobra­des en l'exercici ds l'any passat. Ia Secretaria del Foment del Treball Nacional, et, les hores hàbils d'ofl-clna, facilitarà tots els detalls t in­formacions que interessin als senyors socis de la dita corporació, aiicí com els models dels impresos relatius a l'esme·r.tada declaració.

• • a E l Circol d'Ultramarins, Queviu.

res 1 Similars posa a coneixement deia seus associats que, en compli­ment de l'ordenat per l'Administra­ció de Ber-des piibliques, han de tan­car al compte del llibre de vendes el dia 31 de desembre de 1987, i fer constar la quantitat total de vendes fetes durant el dit any. Han de pre-SeMSr, demés, al Begistre de la dita Administració, abans de! 81 del cor-ront, una declaració jurada, per dupllciíat. de l'Import de les vendes durant el dit any de 1927.

Tots els socis que r.o hagin rebut les fulles de declaració, poden pas­sar per la Secretaria de la dita entitat, oh, el tenen alguna dificul­tat, els serà aclarida, mitjançant l'exhlblcló del llibre de vendes 1 el rebut de la contribució corresponent al primer trimestre de» susdit any de 1927.

- o mni r v -

L a v i n g u d a d e l D r . A .

A . - A l e k h i n e c a m p i ó

m u n d i a l d ' e s c a c s

Una vegada més, Barcelona és la preferida per «Is grans esdeveni­ments!

•El doctor Alekhine. l'IHustre cam­pió mundial, qui ha retut el gran Ca-pablanca, en abandonar les terres americanes 1 retornar a la.vella Eu­ropa, vol trepitjar el seu sòl sentant sa planta n Barcelona.

Escaquers! tota qui sou subordi­nats de la deessa Calssal. tota vos­altres qui porteu a dips l'esiíeiit de cavallerosltat del noble Joc. féu pa­lesa prova de la nostra Innata cor­tesia; vulgueu donar un nou exem­ple del civisme que regna en nosal­tres, acudint a donar l'abraçada de benvinguda al n.-estre. 1 així ens al­çarem novament, en escaient I majes­tàtica formo, de què la terra de la vella Europa, sent més calor encara qne la que bull per les terres ame­ricanes.

El moment és solemne; tots units, al crit d'unió i afecte, esperem aques­ta arribada; vulguem cooperar al seu èxit; prenguem part en les festes d'homenatge per a donar n.-és relleu encara a la deferència tinguda a Barcelona, que ho és entre nosaltres i bo és a Europa tota.

Fem honor al doctor Alekhine.

P a t h é C i n e m a

R e i n a V i c t ò r i a (Calefacció a

Avui, dimecres, èxit grandiós de

J L · ' é J j ^ . jtíL'JI.' oreacló de Llane Hald, Suxl Ver-non 1 Willy l-'ristch.

L'ESPARVER DE LA PRADERA, per Ken Maynard. «UN CAM­Í'L ON DE TOMO Y LOMO», cò­mica, i REVISTA PATHE.

De vuit a dos quarts de deu.

P a t h é P a l a c e

* 4 a i ó M i r i n tou ets locaisi la superpro lucció CF.V de gran luxe

solament ai P A T H E P A L t C E LA PRINCESA DE NOVA YORK. por Pauiioe Garon.

Aviat: •ABAJO LOS S O L T E R OS.

per Nina Vanna. Dina Dlerck8 t Charles Lincoln.

Folch i Torres E L S PASTOBETS amb e s Bels d'Orient que obsequia­ran als nens i nenes. Nit. TertiiUa Catalanista SED BBEVES i SENY I AMOB, AMO i SENYOB. E n estudi. JSABEL COBTES, VÍDUA DE PUJOL. 8 actes de comèdia d'A. Artís.

Q ü e s t i o n s s o c i a l s

C O M ' T E P A R I T A R I DE CÀRREC A I DESCARREGA GENERAL DEL PORT

E n la reunió celebrada per la Po­nència Especial de Cens d'aquest Co-mftè Paritari, s'aprovà el Cens Obrer de l'ospecialitat de càrrega i descàr­rega general del Port Je Barcelona, elaborat per l'esmerftnda ponència; s'acòrdà exposar-lo durant vuit dies hàbils I a partir d'aquesta dala, al local de la Delegació Beglonal dc! Treball (carrer Junqucres, núthero i. principal, primera), «-n les hores d'o­ficina de la difn dependència oficial. 1 poden dirigir-se les reclamacions per exclusió o per inclusió, precisa­ment per esorit. al secrftari d'aquest Comitè, don F, Baurlch Casanovas, loL« els dies feiners, de quatre a sis de la tarda, al mateix local de Tes-mentnda delegació.

•Ensems es fa prtbllc que transror-regait el dit termini quedarà defini­tivament tancat el dit cens. sease dret a reclamació de cap classe.

T I V O L I Temple de la cinematografia. Lo­cal magníficament reformat i do­tat de tot confort. Calefacció. Nombrosa orquestra, sota la di­

recció del mestre Dot ras-Vila. AVUI. DIMECnïS, TABDA, A L E S CINC, I NIT, A LES DRU. 54 I 55 EXTIIBICIONS DEL NHLLOR ES­PECTACLE DEL MON:

B E N - H U R E L FILM CIM DE LA METBO GOI.DWIN, QUE SOLS ES PRO-

JBCTABA AL TIVOLI Preferència (butaques platea i

amfiteatre), 3 pessetes. 'General (butaques primer pis), r25 pesse­tes. '

DL MA. I TOTS ELS DIES, TAB­DA. «ales cinc. NU. a les deu,

BEN-HUR NOTA: Per a major comoditat

del públic, a totes les sessions bl haurà part de localitats de prefe-ròauii numerada.

TEATRE CATALÀ ROMEA Gran companyia VtLA-DAVI. Prime­ra actriu: MAMA VILA Primera ac­

tors: DAVI I NOLLA Avui tarda, a les cinc 1 nit, a tres

quarts de deu. E L CLAMOBOP E X I T

T ' e s t i m > r . . . Demi> tarda, a lee cinc. E L S PAS­

TORETS GABBOFA I PALLANGA SB MM. E L S BEIS MAGiCS aSsOT-ran a 'a REPRESENTACIÓ. Tots els nens 1 nenes seran obsequiats.

Nit. a Ires quarts de deu. TERTÚ­LIA CATALANA. La comèdia catala­na d'En Roure,

CORPUS

m m n m m Avui, dimecres, a les cinc de la tarda

M a r i n a

Pre-entació de Tana Lluró.

T e a t r e C a t a l à N o v e t a t s Avui. nit. JOVENTUT JORDIASA.

Pn garna Artis SENY I AMOR. AMO I SENYOB

i «SED B B E V E S . Es deípalxen vals: Casa Vinyo as,

POltfcfüzrlssa. 18, telèfon, 4700 A.

T e a t r e P o l i o p a m a Companyia del Teatre Lara de Ma-

Oria, dirigida per Emili Thullllar Avui tarda ,a un quart de Bis. Gran

èxit. • M u f k e o a s

Nit. a un quart d'onze. Primera ro-pressetació de la comèdia de Lina­res Rivas

L a f u e r z a d e ' m a l Temà dijous, de Moda. Tarda, a "n

quart de sis. LA HONRA DE LOS HOMBBES 1 MARIDO MODELO.

I

sep Fernàndcz del Villar. MIMI VAI -DES, cracló de Lluïsa Rodrigo. NIL a les deu. La preciosa comèdia <n tres actes, de Camass o i uxldla. adaptada per Tedescbí I B Goniàlez del Toro. ADiOS JUVENTUOt Tarda i nit, èxit. Carlets GABDEL. l'eminsat cantor argent genial intèrpret -leis tangos i cançons criolles, i artista predilecte del públic aris locràlc De m* tarda. ADIOS JUVENTUD i C i r -lets GABDEL. Nit, LA EHMITA. FUENTE Y E L BIO i CaTlctt GABDEL.

O L Y M P I A

dlifllIS ,ar •,a' 8 un quan de ciae liIJUUO nit a dos quarts de dM

ESTBENA de la interessant

Pel·lícula d'aventures en tres jornades, projectant-ae ente-TIU en cada sessió.

L l u i s C a n d e l a s E l bandoler de Madrid

Adaptació cinematogràfica dc la coneguda novel·la del ma­teix nom. La seva luxosa pre­sentació 1 la varietat dels seus pintprescos panorames, fan que aquest film sigui una veritable joia de producció

nacional Començarà la kessló amb la pro­

jecció de la divertida cinta còmica

- U n c a b o d e v e l a " Preus, tarda i nit: Butaques pri­

mera classe, pessetes l'SO; buMques-sogona classe, peaseie 1; entrada ge­neral, pessetes O'M.

D1VENDBES tarda. 1 DIUMENGE larda 1 nit. les cèlebres aventures dc

L l u í s C a n d e l a n a la pantalla de l'OLYMPlA

T e a t r e C ò m i c Direcció artística: Manuel Sugranyes

Avui nit, a iros quarts de deu. 78 rcprfser.tacló de la revista de gran­diós èíiil.

E u r e k a Exitàs dels bells quadres: «Chez

Catelalnó., «Els modals 1070.. «Els Xllcfons», «Els jardins babllònics, ja­ponès, italià, anglès, espanyol». «Els cavallets». «El nostre jardí», «EI jar­dí fiancés». Triomf de Tamanna et Fredoff Slsters G... Anselm Fernàn-dez I tota la Companyia. 110 artistes espanyols I estrangeres, 110.

Butnque a 6 pessetes. Seients ou-m-TUs a 2 pessetes.

D.M.ià nit. la gran revista E U B E K \ Dilluns. Sensacional debut dels for-

midnMes xinesos gladiadors, T H E OHINESES G L A D I A T O R S

T e a t r e C a t a l à N o v e t a t s Demà nit, TERTÚLIA CATALANIS­TA. Programa Artís.

:S.-:D BREVES» i SENY I AMOR, A M O I SENYOR

Es despatxen vals: Rellotgeria J|u-llor. Baixada de la Presó 8 telèfon 3.620 A 1 Sombrererla Gili. Hospl-tal 18.

T e a t r e E l d o r a d o

Aristocràtics Saloat KURSAAL I CATALÜMYA Us prtílItslM Ai M u DMinMi)

Orquestra lo v e r » Correa; AvuL dimecres, gran esdevanl

ment, colossal programa. L a gran creació còmica. HEPOBTATGB GRÀFIC número 14: Insuperable èxit de la magnífica revist* cu co­lors LA VENTAFOCS D E L PALA­

C E . per Josefina Baker, amb les seves grans creacions en oalli exòtics, sublim presentació, i èxit grandiós de la divertldlssima co­mèdia E L FRESC DE L E S TRIN­X E R E S (selecció Gren Luxor). ul­tima creació del graciós •mista Sid Chaplín.

Nota: Per a major comoditat del púbMe en totes les sessions hl haurà part de IccaHtats de pre­ferència numerada.

C 0 L I 5 E V

On. istra dirig'da pel mestra BLAI NET

AVUI. TABDA I NIT: li BETA GABBO I JOHN G I L B E R T

en E L DIMONI I UA CABN Producció Non-Plua-Ulira

(Metro-Goldwyn) L E S B E L L E S PEBESOSE8 DE

NOVA YORK deliciosa comèdia d'Exolus v- -Diana, per B E T T Y COMPSON".

DIBUIX i BEVI&TA MBBO-GOI.DWYN

i l'emocionant partit BARCE­LONA ESPANYOL.

la seva companyia dramàtica. Dei/ut, dimecres ?5 de gener. Els r.lionament es cobreixen ràpida-

mai. Aviat, publicarem la llista d'ato-nats.

T e a t r e B a r o e l o n a Companyia de comèdlea selectes

LLU1SETA BODBIGO Director: FBANCKSC BODBIGO

Avui dimecres, tarda, a les cinc. ! a piectosa comèdia en tres actes de lo

C a p í t o l C i n e m a PBEFEBIT P E B L E S FAMÍLIES

DE BON GUST OBQUESTBINA SUBE

Avui, DI&SECBES, bellissim pro­grama. E X I T ADMIRABLE d'EL DIMONI 1 LA CARN. produacló Noo-Plus-Ultra METBO GOLD-WYN, pels colossos ASOS da l'esf cena muda CBETA «GABBO i JOHN GILBEBT. L E S B E L L E S PEBESOSES DE NOVA YOBK. belllssima comèdia d'Exclusives Diana, per PAÜLlNE GABON. MÍNIM OLAD1ADOB. molt còmi­ca. BEVISTV PABAMOt'NT. in­formació.

En preparació, '. exclusiva con­cepció cinematogràfica TITAN-KOX, CLARBJAR («Amanecer»), magistral i gloriosa creació de JA NET GAY YNOR 1 OtOBGE O'BBIEN.

TELÈFON A 38

A V U I n i t . B O X \ NOU MON dal PARAL-LEL

K i rounds, M t L L \ - C A S I Z \ B F . , = plomes. I MOMPO RODBIGUE2, galls A S rounds. CASADO-BOCA. for-I S \ N T \ - F A B B \ , mitjana. A 8 round-<\LES-G.ABCIA. weiiera.

A 10 rounds. els lleugera

C A S T I U O - T F p i R O 2 ptee. entrada general, ptes. t

Page 8

H g 8. — Dimecres, 18 dc gener de 1928

Musicats L A W R Ü D E C A T A L D N Y A

• L A P E T I T E 8 C E N E 1 D E P A R I S A {-•«ASSOCIACIÓ D E MUSICA DA CAMERA»

Va, per fl, «La Petite «c*ne . . famosa lnsil tucl6 de paris, consagrada al conreu de les petites obres mestres del teatre líric mundiaL Es tracta d'una Inslltucló d^eliíe», dlrigioa per un artista excepcional; Xavier Courvllle.

Actuar^ a Barcelona a l'«AaoclacliJ de Música da Camera., a la qual cal íul lcl tar per haver pogut vèncer, per 11, tants Inconvenients com ofereix uha empresa d'aquest caràcter. Vin­d rà .La Petite S c é n e . expressament de Par í s , i se'n t o m a r à de seguida al mateix lloc.

Representarà les delicioses Operes còmiques de Gluck iL'Ivrogne com-K' • i «Le Cadi dupe>, l d'una de Mozart. que podria mblt ben ésser la famosa •Bastien et Bastienne».

Estan ultimats tots els detalls im­portants, flns 1 tot l a data: el dilluns dia 30 de l'actual.

NOVA PUBLICACIÓ Havem rebut el primer número,

corresponent al present gener, de , la nova revista que apareix a Fi­gueres, «La dansa m é s bella...», por-tantveu del Foment de la Sardana. Conté el segúent sumari: • «It i í ior lal : El què i el com. Oolç

sacrifici.. Ignasi Iglestee. La dansa, rlao Aurea per terres del Baix Era

pordà, P. Bosch Glmpera. La sarda­na, ^oan Maragalt. Divuit sardanes d'En Pep Ventura, Josep Pla. La font de l'Albera, Gustau Vlolet i Jo­sep S. Pons. La sardana ha d'ésser dansada assenyadament, A. Trèmols . La nostra terra. B. I V. Noticiari . .

El pròxim n ú m e r o de «l.a sardana més bella...., a n i r à dedicat a la com-memoraclé de CX Aniversari del nai­xement d'En Pep Ventura, que t indrà lloc ela dies 1 1 í del propvineHt mes de febrer. E N M I Q U E L L L O B E T A L ' A S S O C I A -

OIO D E M U S I C A D E V I C H Després d'assolir sorollosos èxits

en la seva darrera tournée efectuada a Alemanya, el gran guitarrista ca­talà Miquel Llobet, dedicarà u n concert als socis de l'Associació de Música de Vlch. L'anunci d'aquesta important sessió ha estat acoUlt amb veritable interès per tots els amants de la bona mús ica d'aquella pobla­ció. I l'exemple dels vigatans ha es­tat seguit per altres associacions de Catalunya 1 de la resta de la pen­ínsula, la qual cosa fa preveure que la tóurnée serà Important.

CANTS D'ESGLESIA La casa musical Empòrium, ha pu­

blicat una selectíssima col·lecció de cants d'església originals de l'emi­nent mestre de capella mossèn Josep Muset.

Aquesta col·lecció fou premiada en el penúlt im concurs celebrat epr l'Or­feó Català amb el premi ofert pel senyor Bisbe de Barcelona.

Hl ha tretze cants,. 1 la lletra d'a­quests és de mossèn Josep Arderlu i mossèn Llorenç Rlber.

Aquesta col·lecció de cants de mos­sèn Josep Muset, mereix les més ex-ceUents recomanacions.

- o uiin-o-

L a 7 . S . F. Dimecres 1» de gener

E L MES INTERESSANT 20'00: «La 'bella Elena», òpera

bufa (Estutgard). 22'00: Soprano Maria Teresa GOD-

zàlez (Barcelona).

BARCELONA. — Radio • Barcelona (343.8). ll'OD: Campanades horàries 13'30 a M tó: Tr io Ibèrla. discos l re­citacions. 1730: Quintet Radio, dis­cos l recitacions. 18'00: Cotitzacions de mercats Internacionals 1 canvi de valors. IS'IO: Quintet Radio. S0'30: Curs de gramàt ica castellana SI'OO: Campanades horàries de la Catedral. Servei Meteorològic. 21'05: Cotitzacions de valors 1 monedes. Ultimes notícies. Sl'lO: Quintet Radio.

81'30: Fragments de les obres tea­trals «La ermita, la fuemo y cl río». d'Eduard Marquina, l «La Galana., de Pilar Mlllàn Astray. interpretats per la p r imera actriu Rosa Cotó 1 l'actor senyor MlreL 21'45: Quintet Radio. ffi'OO: Tancament de mercats, 22'05: La soprano Maria Teresa Gon-zàlez in t e rp re t a rà : «Cançó de l'a­mor que passa» (Toldrà): «La cançó del vailet» (Zamacols); «Dolor da amar» (Longàs j ; «Lulsa», romança (Chaipentler). a'35: Concertista de guitarra Rosa Rodés.

Radio CaUflana (462). HIDO: Me­teorologia de Catalunya Cotitzacions de Borsa. Crònica d art. esports 1 mo­des. Concert: Lola Duran (cançone-tista); Lola «La TPrlnitarla. (canta-dora); Rafel Rejón (guitarrista). Oo-questra Radio Catalana.

PENÍNSULA.—Madrid. UDló Radio (375). Wt& Calendari astronòmic. Intermedi musical l literari. lí'OO-Cotitzacions da Borsa 14'00 a I3'30: Lluís Vi l la (violonceUista). Orques­tra. Informació teatral. Borsa del treball. Noticies de premsa. WOO: Or­questra. 2 r30 : Curs de Vulgarització Històrica. «Perills de les pertorba­cions atmosfèriques en la navegació mar í t ima. Manera d'evitar-los., per Ignasi Fossl. Ultimes cotitzacions de Borsa. Programa popular de la Unió de Radioients. On^uestra Artys. No­ticies d 'ú l t ima hora. — BMao (415). 19'30: Rosa Farifla (soprano); Pere Ibarra (tenor); Sextet de l 'estació.

Campanades horàries. Butlletí me-teorolòic. Cotitzacions de Borsa.

FRANÇA. — Ports Radio - H i r i * 1,7501. 8 00: Informacions 10'30:

Informacions. Cotitzacions. Música U'30: Concert. Informacions de prem sa IS'SO; Cotitzacions comercials Cotons. Borsa de valors de Parlis. IS'SO: Cotitzacions tancament de va­lors. 15'40: Concert. 16'45: Tancament cotitzacions Borsa de comerç. Cotit­zacions comercials. Cotons. Informa­cions. 2 0 ^ : Agricultura. 20'15: Cotit­zacions comercials. Espectacles. Me­talls. Cotons. Informacions. 20'30: Concert Informacions premsa.

GRAN BRETANYA.—Eondres (361.41. 10'30: Hora oficial de Greenwlch. Pronòst ic del temps. HOC: Quartet Davenlry. 13'00: La banda, ballables. WOO: L'orquestra. 14'30: Interval mu­sical. Poesies. 15'30: Interval musi­cal. «El teatre a l camp». 16'00: Con­cert: «Trio en mi- . 1T15: Sessió In­fant i l . 18'00: La banda, ballables. F lpr icul lura 18'30: Hora oficial de Greenwich. Pronòstic del temps. But­lletí general da notícies. La banda. WOO: Agricultura. Composicions de Chopln. Literatura. 20·00: «El regrés d'Ullses». Cors. 21'00: Pronòst ic del temps. ButUeti general de notícies. 22'30: Una comèdia. 23'00: Ballables. — Daventry Experimental (191.8). 15'00: Música «da camera». Una con­tralt. WOO: Ballables. 17'45: Sessió infanti l . 18'30: Hora oficial de Green­wlch. Pronòstic del temps. Butlletí

> notícies. Mdslca Ueugere. ^ " 1 ^ X 7 ^ 0 0 : Pronòstic del

BU lle* no,LICÍES· B,U1^"K o%P U w í i d i del Kit-Cat Club.

- cardtll. Menester. Hull. Leech-

s u i --to sessió per al jovenL

d S g .Mac-Mahon.. 20'15: Infor­macions- 20-20: Crònica femenina. 2 T « Programes de Basilea i Berna. o i ' M : Noticies. 22·00: Música de dan­sa del «Fantasio».

ITÀLIA. - Mma (449). WOO: No­ticies 14'00: Tancament de Borsa No lciüri Stefani. W40: Ultimes no-tlcies Tancament de Borsa. Canvis. «•IS- Affrlcullura. Ballables. 20'00: Hora oficial. Noticiari Stefani. Can­vis. Meteorologia. 20·45: Serenata de música Italiana: «Le vestal. Ona comèdia 22'55: Ultimes noticies, i MHd (322.6). W15: Notícies^ 17 00: Senval d'obertura. Borsa. Mercats. Canvis WOO: Orquestrina. 18'15: Ses-sióinfa'ntii. .Agricultura 2000: LUoó de francès. Premsa. 20'50; Hora ofi­cial. Lliçó de radlotècnlca. 21'00: Re­transmissió d"una opereta. 22 55: Noticiari Stefani.

GERMANIA. Langenberg (468.8). W00: Recital de plano. 20'20: Concert — Leipzlc (365.8). 10 05: Informacions 20'15· «Comiat a Viena», entremès per a radioients. - Estutgard (379.7).

WOO: Informacions 2 ( ron^^ ,> l la Elena», òpera b u r » : V - Hamburg (428). 6'55: inf„ No!C W15: Borsa. 17'00: M ú s l c a . ^ S j 2000: Concert a dos Ü L ' ^ Trag icomèd ia piail<>s t i ^

Conforme venia anuncia, sora Radio Catalana rel, " . , ^ tes les incidències que ^ celnt a l'estadi de Les r 11 sot menge pesat en el partit i!5,' % primers equips de l'Espan^tre **• Barcelona. j ^

E. A. J. 13 havia instau., micròfon a l'Interior del e .» 81 «en que la transmissió fou DPM?1"^ t ingué el gran èxit a què ! , "li· vegada més, mereixedora '

o o o -

C u r s o s

C o n / e r è n r í e s

La Societat de Psiquiatria i rologia de Baroelona, va e l ^ ' dissabte passat, al Col·legi de v. ^ la seva sessió acadèmica maSS en la qual el doctor E. Mura v ^ " ' lar dels recents congressos

l'especialitat neuro-pslqiiiàtrica.,0ilrt lebrats en altres països i en * llurs ensenyances. '"M

GUIA BARCELONINA d e LA VEU DE CATALUNYA A C A D È M I E S

BASSA. Batxillerat. R. Catalunya, 113

Cota. Comerç, Idiomes. P. Àngel. IO.

P r a c t i c a Lavetana. 57, Fontanella, 4

A C A D t M / B S D E D I B ü í X i P l N l b R A

B A I x A 3. PI, 1, primer

A C I D PER ACUMULADORS

l l U l I C por Pi^fiM • l i j o r l l . I I • T. 408 H

A D R O G U E R I E S

CONSERVOL l ^ T : ^ : querrs. Portal Nou, 16, i drogues.

A GENCIES D'A NUNCIS Ag*n-:i« Rolctós. Rambla Estudia. *.

CATALUNYA IMPERIAL. Aragó, t »

A G L · i S C i h S D t N E G O C I S

r e n i l l r c TASSAPORTS iPASSATJCS V L U U L L J PORIAf ERRIS SA IS PraL

A i G L L S M i h h R A L S

Sao. O. Borra. C, Cent. 259. T . 2533 A

A N A L 2 S Z

A N À L I S I S | r O T 3 PRODUCTE5 PELATO 5 |

C EstadeUa. ^nr i inez de la Rosa, 58

ARQUITECTES Xavier Turu l l Ventosa. DiputaC.ó. 276

À h l l C L t S P t k A FESTES

S E R P E N T I N E S Paperets • Boles de neu

Cera, 25. 27 f 29. — Telèfon 3919 A.

Casa Millat.-Muntaner, S3.-T. 103 i G .

ARTICLES D'ESPORT Sanroma Cicles esports Baimes. 82

ARTICLES DE XARXA 'asa BorrulL Pt. Olles. 9. Hamaques. •osses, futbol, tennis, cortines, etc

ARTICLES DE VIATGE Successor J. Bonastre. Uúrla. SS

A U T O M Ò B I L S

A R O Q k de P'310' DE TOTES ^ mides, per a autos

i o s sp Oomas 1 Oomp.' — Bailén. 19

A I I T f l Eaoola Ohaaffeara 1W Mallorca, 125 tocant Villarroel

B . B O R D \ S ~ G A S U L L A Reparació d'automòbils. Bspecialitaten els Bllzal le Casp, 174, xamf Cerdenya

Les millors reparacions, i econòmiques TallerC·lver·-Provença .312 T. I29ÒG

Forl 85

N p i i m ^ f Í P Q a meitat de Preu f n e U m d l I D ! » S. A. • E. Ürsnados ,

P f n f ^ l í e's au ,0 ,a ,a Nlírocel·lo-1 I I I I C U IOMJ duració min ma tres snys. — Paül - Casanova, 44 i 48.

Se<aiTa-PI. Tetuan, 20 -Tel. 259 S . P.

B A N C S I B A N Q U E R S Soler l Torra Gs.. Rambls Estudia. 18

' "BRODATS 1 P U S ATS Brufau Moxó. — Pt. 14. principal

CADENES ~PER A CAMIÓ

Casanellaa 1 Cortadeüas. Casanova. 50. TèL 3118 A.

C A I X E S l J í R Q U E S Les méa econòmiques. Mallorca. tt6

C A L Ç A T S

Ooma Crepé preus econòmics, sec­ció d'adobs. Mallorca, número 328.

CALÇ, C/MEATS i GbíX

'CENTRES D'ESPECIFICS

CASA SEGA L A R mim, 1*- T. « - A •, i=as=.=====r:;=r.«=-·B!- • - • . = ? =aag

C E R À M I C A

COMPRESSORS D'AIRE Fins 30 atfres 380 pies. Ofereixo per neumàtlcs. aaro^raf I alt. asos. Uui» Regordot», & Granados S i T. 18S4-G.

CONSTRUCTORS D'OBRES OASE> - r o t i s » - X A L S F S Paii?ioni • Huguet — Pelayo, I , l .s

C O S S T R U C C I O N S U E T À L · L Ï Q U B S

CARBONELL. Porte» ODttuladM Mr-rallerM d'obres Carme. 77. T. 17U A.

C O T i L L E R i E S

AH Oerset Elegant. PL Sta Anna. 4.

D E S I N F E C T A N T S

L1S0L VALIES 6.tt_! g i S ^ E L E C T R I C I T A T

O. ROSELL. CalAbria, 95. T. 159S l i .

E S P E C Í F I C S

[(millor deporatiu k 81 \ m m C A D N A t»cura r . « «uvit»

E S C L U Q R LAPIDARI

I I Corta, 485. xamfrà CaISbria-T. 'Mi H.

ESCULTURES RELIGIOSES GOM ARA. R Catalunya. 71. T . i m U Imatges. Aitara. Oratoris, v u c r v e u

F U S T E S

a à b l e e pera caca. i d'altres classes, ea fusta.-C Torras^lot, 12S-T. ^28 SM,

FIU M CastaUTL Ribas. 1. T. «U & P.

G O M A I C A U T X Ú

P E R A P R I M A R

M A D A M E X '

Abans de fer-voa un vestit compreu-vos la faixa de cau-tolina -MADAME X ' . Al mo­ment reduirà la vostra cin­tura rectificarà la vostra línia, millorarà la vostra si­lueta I. en poques setmanes,

amagrlreu notablement

• M A D A M È X -UabllBcaii exclwlas p*r • «—yere»,

PASSEIG DE GRACIA. 127

r«l»e> ' H · a · B · X' pm m l _ RONDA DE SANT PEHE. U

F O T O G R A B A T S Badsl 1 Camats-Parfs, 20!-T. 2261 G.

FOTOGRAVATS N COLL SA1JETI Archa. 7, telèf. J471 A.

FOTOGRAVAT8 T, PI TOMÀS Villarroel, 7. Tel. «71 A.

GRANGES AVICOLES Barceloaesa Pollets Prat Lleonada. Wad-Ras. 218 P.N.

G È N E R E S D E P U N T

O C U R A L E T S B E N Gi TOTS

~ L A M P A R Í S I F A N A L S D E F E R R O F O R J A !

tojdntSal neron CASA ROMEU L L I B R E R I E S

Subirana. Porta terrissa, l i T. 157» n L L I B R E S D 'OC A S l ü

Baiaguè. Compra-venàa Palla. IS I 15

MAGATZEM DE FERROS P. de Miquel Mateu. — Àngels, 3,.5 17

MAQUINES DE COSIR PRI8TER I ROS8MANN de Barlln. les mai sòlides. Muntaner, L Tel. 5161 A

M A Q U I N A R I A t . de Miquel Mateu Àngels, S. J l 7.

M A Q L I S b S D E S C R / O R b

Molt barates. Nou St. Francesc, 40. prl.

M A R B R I S T E S Pau GaUès. Diputació. M. T. im H

M A R F I L S

C a p d e v i l a 1 Qraa . — Canuda, 33,

M E T G E S

Clínica S e p j ï t ó ^ S S S j a Or. Garraso3 F o r m i g a e r a

Provença, 326

D.BOADA DOCrOB CARULLA.-Ylee Otinàrtea

Caló. 10. De U • I t de ( a 9

Dr. Cosp.—Nas, scoh i orelles. Visita econòmica R. St Antoni. 6, ie 12 a I i de7a8 Pert.;Salmerón,23.1 ·ar. i e3a5

Dr. O. M o r i f f i » Malalties de la tang, pell < genito-urinàries. KaJium Portaferrissa, 13, entl. De 4 a6 i 8a 9.

Dr. H . M a Ferrer. - Cirurgia general Operacions. Vies urin iries. K Catalu­nya, bS, de 3 a 6. Asalto, 4, de 7 a 9.

I · l n m i l » E x a m e n amb "lalga L i l U l I l J l i Z . - Villarroel, de 4 a 6

U C D M I w C Tractament sense bra-n U l i l l C d gUers ni operació. -Dr . B à L A f l a Plaça Tetuàn, 10.

P. Bosob 1 So là . Ràdlum. Raig; X , Diatèrmia Passeig de Gràcia, 83.

D r . I iog;afti P o r ' a Gine:ologia i paris etc. Via Layetana, ÍB, A, 1 er, 2.*

M. Ne ^re 1 Balet. Metge* Cirurgià Ballin, 64, pral. J e 2 a 4 i de 7 a 9.

' M I R A L L S I L L U N E S

] . I . I i r r i t Cimaló, I . C. - BiiJlis Marcti, 3

M O B L E S 0 Naflaii') Taller de mobles, fundat en 11 liaiOírU 1892. Baimes, 70- T . 1655 G

A g u s t í A l t a b r ^ r r S

ATORHONS tsposicio c itiMttm «2.

B . F A N L O S Ï S í W n a ^

H O M \ a ^ b g n í 3 K a , 9 «EL REY DB LAS OAMASa

CALMES l Companyia. Ripoll, l i i 10

M Ú S I C A - P I A j u i ç iosna MuslcaL Canuda, u ( ^ ^ ^ J

O P I I C A

Òptica. — Fàbrica, Petritxo

O L I S F I N S D ' O L l Y i

Arrufat Colliu da Borges, B«*. (

' P A P E R S P I N T A H

Pere Espina». — Salmeroa, m |

Vda. Bertran. C CusaOas, a j . m,

F A T E N T S I MARQUES A. Pasqua. C . Cent, ÍG4, pl. T. 354U

\g6ncia Duran. Patayo. 14 T. tn t

Agsnola Gen «ral. Hbla. Csailcu, j

N P I N T U i ( A

COLA .UdUMA* pintura al tremp, «en** rtre

• P I N T O * r . RcaaMiR e lexciAurat u

i n u m n c a c i a m u i u m -IBIU

M Q R

P R O D U C T E S Q U Í M I C S

Companyia Anònima de FriduMi Qulmioe. Montcada. tS. Telèt. II 4 Adds purlsslms i comercial», lli» tront per a acumuladors.

S A S T R E R I E S _

S. L o i l l-jeasa, A plassos dM it 5 ptes setmanals. Trafalgar, S, l . '

' 1 I P O Q R A F l E S

HP. a.HPO tIUM, 3. A FarlanliM.'

T U B S V E L L S

rubee valle par • U a g » * * »lí",· í parrats. etc. SolanoL SepúlTsiu. •

ANUNCIS CLASSIFICATS: O f e r i m e n t s i d e m a n d e s d e c o l *

l o c a c i o n s f B o r s a d e l P r o p i e t a r i i

d e l L i o g a t e r # C o m p r a ~ v ç n d a , e t c

Pelleteria LA SIBÈRIA

Marca rcglttrada

J o s e p T i c ó R e b e r t C a s a f u n d a d a l ' a n y 1 8 9 1

L a m é s i r a p o i t a n t d ' E s p a n y a

Rambla Ca ta lunya , 15, í Co r t s , 6 2 4

i Liquidació de tots els articles procedents dels nostres mostraris - Gran col·lecció d'abrics, eixarpes i renards de totes classes i preus. .

V i s t ^ u l ' a r f c i s t i o i t r a d i c i o n a l p e s s e b r e

Les pells, com les joies, s'han d'adquirir en casa acreditada I de tota confiança

O F E R T E S S ' c a b a l c n m o b l e s tnam inaqalniftm «b'IilSfl srla» K nbaUilora·, ds B. Car lona Aracú. UX felèf. m& A »Qtn Usi mm i lUmol» Ja Us tiuar*

V o l e u e u r o p e ï t z a r l a v o s t r a l l a r

jora da ü anys, mancat da fa mllUrs. lemoerameat Knrd-Earopen. ofereix l lun serveis a c a u família distinelda. Es erlara «Naera L·ui> 29}. Kara-ola L'aaaiaiaa, nilin. 6.

m m m m . )

Instal·lació d'apara­dors originals

S tudi C f f M F c R 2 2 - A M P L E - 2 2

P R É S T E C S D I I I B B

Paperetes Monlepio, J U I B S . G B N E R E S .

A U T O M Ò B I L S . D e s ­compte factures.

UNIÓ. 22. P R I N C I P A L

P r o p i e t a r i s . D i n e r ao LAatra o aa Hlooieca. Pré*-leos » Uar^t ter nlaU a-nb el B»oa Hlaoteoarl d'Kinaar». Uarrar Uoaïaeoéi. n . · í , pr»l. DaII a < *

asr Joia*, trèneres i varis A L T A T A S A C I O Uambla de! Uantra, 30, oture-sol. al eoitat djl Crèdit Lyon-•ali.

L L O G U E R S P i a n o o 'e Uoía ir le dife­r i a n O S MBíiSroM.urueh n." K «acraMoL O. BltCOSil

G r a n m a g a t z e m «mb habitació 1 pfl uer pis oer allonar al carrer de Sao- Pau P»t>.' LA RAMBLA. Uaó: Plaça Prat da la Elba. U, lUbrana. Sarna.

V E N D E S

V E N C , C O M P A O 1 C A N V I O

aparells f o t o g r à f i c s •iacoti fonograf* S a n t P a a , 3 5

T e l è f o n 3 4 0 6 \ .

P l u m e r s C a r n a s s e s

i E s p o n g e s per a

a a t o m ò b U a

Vda- B a q u é 8 - Archs - 8

Propietaris i

Constructors Ptr a BepMaHBr torm barates trobem oortsa, bel. cosa, tiaatr». reixes• t'tres ob -rte» als trami mossiiinu LA PAVOSITA, DrceD, «. a «a Bstalriaren temw diem

Gasa Claramunt Fàbrioa de srènares de oant • M M 0% OOtò 0'SO. til 1%. Tala ooiors aa sala natn-raU H(t|oai aen O'ISs dl l'tol de senyor ootú tt, 41 l'U; seda r l K Ha oarretw ssaynr L ' U l l l'90. Xmporlaats daioomptes aravaaalora íraliurai, 1

• 1 n i - .

B U I C K 5 neumàtlM, nova matrloale alia, renc aqaa sevol preu par ausent^r-me. Jauno Fabra l í , nrlmer. primera, P. 8. De dea a quatre.

U R A L · I T A PBR A C O B E R F E S V R A L · l T L · , S . A .

Plaça d'Antoni López, 15.—Telèfons 1.644 i 848 A

B A R C B L . O N A '

S e n y o r e t a fraDeeax, formal, dasltia naHt nrèeiee de^snlcular. Issorlur» Ti rol ases 7930.

C i n t e s a r t í s t i q u e s par a capells da senyora, va rials: d4 11 iiilxos. Unruler crl da faria. \ l'So pessteiai una.

CARR'^B AMI·I, •;, »

C A I X E S eihali, oeaili) tot acer. I es fle 150 peeietas. Mallorca, nilmaro 1U. Interior.

G r a ó par t ida

bigues fusta de 6 metres, barates les trobareu als magatzems LK F A V O R I T A , Ur­gell, 45, 47 i 49.

ME.0IA/ -AltLAy •,

Y TACONt/ CM Q rtlNUTO/

6 PTAS 1

H E R N I A T S L'illtí:n aven; beatífic iflf a combatre amb èrit « ' RUT vostres lièrnies senU o p « a r é s e l 3 4 4 3 0 " ttBOIOal· V I V S S , a l miració la la Ciència W dica i sens parió i Rebutgeu les imitacion5'

Despatx de í t l i de J a '

Rambla del Centre, 2, pral. - Casa VIVES TOCANT AL U C E U

Fàbrica de f l o n , Corones i f M ® Tot el qoa a i aaoaialta »»i • F•R4· , , - 1 . » Casa t . O O S r & l Pal la , l í l »• '

Muntaner. 32 • B l K g f

Janlines. 9 - ^

S U p e i s e l " » ' » ' ;

u S Í S * lei meves i « P * "

" L A N D I 5

m i Mobles ds

( R o t e n )

Passe ig de Gràcia, B a p o e l o n *

115"