D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S 1 La llàntia d'Aladí OBJECTIU: Clarificació de valors i presa de consciència social. NIVELL: Tots. DURADA: 1 hora. MATERIAL: Paper i llapis. ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual. Petit grup. Gran grup. METODOLOGIA: 1. El professor dóna les instruccions següents: "T'has trobat una làmpara molt antiga. Com li va passar a l'Aladí, al netejar-la apareix un geni, que et diu que et concedirà tres desitjos per quatre vegades, és a dir 12 desitjos en total. a) Els tres primers són pel món en general. b) Els segons són per la teva família. c) Els tercers són per la teva escola i els teus amics. d) Els tres últims són per a tu. Pensa en els desitjos que demanaràs i escriu-los. 2.Quan han acabat, es fan grups de quatre persones per compartir els dotze desitjos. 3. En gran grup es compartiran només els desitjos que s'han demanat al món en general i per l'escola i amics. En el petit grup s'hauran elegit els tres que es consideren més importants pel món, l'escola i els amics. VARIACIONS: a) Fer-ho mitjançant dibuixos, plastilina o col.lage. b) En acabar l'activitat es pot fer un treball comú ( mural, col.lage) on tots hi participin. FONT:"El niño y la educación". Ma. Angeles Gonzàlez. Ed. Trillas.
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
1
La llàntia d'Aladí
OBJECTIU: Clarificació de valors i presa de consciència social.
NIVELL: Tots.
DURADA: 1 hora.
MATERIAL: Paper i llapis.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual. Petit grup. Gran grup.
METODOLOGIA:
1. El professor dóna les instruccions següents:
"T'has trobat una làmpara molt antiga. Com li va passar a l'Aladí, al netejar-la apareix un geni,
que et diu que et concedirà tres desitjos per quatre vegades, és a dir 12 desitjos en total.
a) Els tres primers són pel món en general.
b) Els segons són per la teva família.
c) Els tercers són per la teva escola i els teus amics.
d) Els tres últims són per a tu.
Pensa en els desitjos que demanaràs i escriu-los.
2.Quan han acabat, es fan grups de quatre persones per compartir els dotze desitjos.
3. En gran grup es compartiran només els desitjos que s'han demanat al món en general i per
l'escola i amics. En el petit grup s'hauran elegit els tres que es consideren més importants pel
món, l'escola i els amics.
VARIACIONS:
a) Fer-ho mitjançant dibuixos, plastilina o col.lage.
b) En acabar l'activitat es pot fer un treball comú ( mural, col.lage) on tots hi participin.
FONT:"El niño y la educación". Ma. Angeles Gonzàlez. Ed. Trillas.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
2
Els nois i noies del carrer!
OBJECTIU : Adonar-se de les diferents condicions de vida tot reflexionant sobre la nostra
realitat social. S'intenta que prenguin consciència de les desigualtats i dels problemes
d'injustícia social que es donen actualment a la nostra societat.
NIVELL : ESO
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Individual i grup classe.
MATERIAL : Fulls amb la notícia i els exercicis sobre ella.
METODOLOGIA :
Al principi de l'activitat el professor dona una petita explicació del problema que planteja el text
per situar els alumnes en el tema que es vol tractar.
Els alumnes han de llegir la notícia individualment i han de fer els exercicis que es proposen.
Per últim, es fa una posada en comú per analitzar, entre tots, la problemàtica social que
planteja el text.
Notícia:
Hi ha nens i nenes com vosaltres que viuen al carrer, és a dir, hi passen la major part del dia.
Què fan? us preguntareu. Doncs la majoria han de treballar per mantenir la seva família o per
poder viure. Els seus pares no tenen treball o els han abandonat. Al carrer, netegen sabates o
els vidres dels cotxes, venen mocadors,... o es limiten a demanar almoina.
La seva llar està normalment en barris molt deprimits, amb escassos equipaments i serveis.
Les cases solen ser barraques fetes de llauna o de materials que ja no serveixen. Ells viuen
sense assistència sanitària ni educativa.
Aquesta situació va ésser denunciada al Brasil per una Escola de Samba ("Unidos de San
Clemente") durant el famós Carnestoltes de Rio de Janeiro. Aquesta escola va decidir ocupar-
se d'aquest problema i el col·locà com a tema en la seva desfilada. (Informació treta de la
publicació "Noticias del UNICEF" nº127)
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
3
Preguntes:
1. El text presenta un problema que es dóna cada vegada més a les nostres ciutats, què
penses d'aquest fet?
- Coneixes casos que puguis explicar?
- Per què creus que es donen aquestes situacions?
- Què es podria fer per evitar-les?
- Què penses de la denúncia feta a Rio de Janeiro?
- Creus que era el moment oportú per fer la denúncia? Per què?
2. Fes una llista d'aspectes sobre aquest problema que vulguis comentar a la posta en
comú.Font: "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diversitat".
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
4
FULL DE L'ALUMNE
Notícia:
Hi ha nens i nenes com vosaltres que viuen al carrer, és a dir, hi passen la major part del dia.
Què fan? us preguntareu. Doncs la majoria han de treballar per mantenir la seva família o per
poder viure. Els seus pares no tenen treball o els han abandonat. Al carrer, netegen sabates o
els vidres dels cotxes, venen mocadors,... o es limiten a demanar almoina.
La seva llar està normalment en barris molt deprimits, amb escassos equipaments i serveis.
Les cases solen ser barraques fetes de llauna o de materials que ja no serveixen. Ells viuen
sense assistència sanitària ni educacional.
Aquesta situació va ésser denunciada al Brasil per una Escola de Samba ("Unidos de San
Clemente") durant el famós Carnestoltes de Rio de Janeiro. Aquesta escola va decidir ocupar-
se d'aquest problema i el col·locà com a tema en la seva desfilada.
(Informació treta de la publicació "Noticias del UNICEF" nº127)
Preguntes:
1. El text presenta un problema que es dóna cada vegada més a les nostres ciutats, què
penses d'aquest fet?
- Coneixes casos que puguis explicar?
- Per què creus que es donen aquestes situacions?
- Què es podria fer per evitar-les?
- Què penses de la denúncia feta a Rio de Janeiro?
- Creus que era el moment oportú per fer la denúncia? Per què?
2. Fes una llista d'aspectes sobre aquest problema que vulguis comentar a la posta en comú.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
1
Treball de grup
OBJECTIU : ajudar a l'alumne en el desenvolupament del judici moral respecte a les
diferències racials, mitjançant la creació d'un conflicte que han de resoldre.
NIVELL : cicle superior.
DURADA : 1 hora.
MATERIAL : full de l'alumne.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : individual o petit grup i grup classe.
METODOLOGIA : El treball que fan els alumnes pot ser individual o en grup. L'important és
que cada un d'ells arribi a una conclusió personal raonada respecte a la qüestió que es planteja
al final del dilema. Al final d'aquest treball es pot fer una posada en comú i s'intenta que tothom
justifiqui les seves posicions.
El professor pot guiar la discussió agafant com a referència les preguntes següents:
Està bé canviar de company perquè és gitano?
El Víctor i l'Elena s'han d'inventar alguna excusa per dir al professor?
Què faries tu si et trobessis en la situació del Víctor?
Com creus que se sentirien el Diego i el Paco?
OBSERVACIONS :
FONT: "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,
Edicions 62. Barcelona, 1990.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
2
FULL DE L'ALUMNE
A partir del dilema que et proposem a continuació, respon la qüestió. Justifica la teva resposta
donant tots els arguments que creguis necessaris.
"En una classe de sisè de Primària hi ha 10 alumnes gitanos i 20 paios. Al final del mes de
gener , el professor planteja un treball que consisteix en un estudi pràctic sobre el barri. Cada
grup podrà escollir els aspectes que més li interessin. Els grups no poden ser de més de dues
persones, però si algú ho vol fer tot sol pot fer-ho. En l'avaluació del primer trimestre, els
alumnes varen constatar poca unió i poc coneixement entre ells. Partint d'aquesta revisió, el
professor suggereix fer les parelles per sorteig. Demana si hi ha algú que vulgui fer el treball tot
sol, però ningú no aixeca la mà. Es fa el sorteig i s'estableixen les parelles. N'hi ha dues que es
canvien per problemes d'horari entre ells.
Al Víctor i a l'Elena els ha tocar amb dos nens gitanos, el Diego i el Paco, respectivament. El
Víctor no vol fer el treball amb el Diego, i proposa a l'Elena un canvi de parella: anar ells dos
junts i deixar al Diego i el Paco junts.
Per fer el canvi han de trobar una excusa, ja que el professor no els deixarà canviar si és per
què no volen anar amb nens gitanos".
CREUS QUE L'ELENA HA DE CANVIAR DE PARELLA? PER QUE?
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
3
Si els altres són diferents a mi, jo ...
OBJECTIU :
Ajudar que els alumnes descobreixin els valors que consideren desitjables.
Descobrir quins valors han de guiar la seva conducta en situacions on es donen problemes i
conflictes racials.
NIVELL : cicle superior.
DURADA : 1 hora.
MATERIAL : full de l'alumne.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : petit grup i gran grup.
METODOLOGIA : Abans de repartir la fitxa convé explicar als alumnes que es plantegen
diferents situacions de conflicte racial mitjançant frases inacabades que els han de completar.
S'ha d'indicar també, que no es tracta que hi pensin llarga estona, sinó que escriguin el que
creuen que farien davant la situació que es presenta. El full es personal i anònim. Les respostes
que es llegiran a classe seran trobades a l'atzar, després d'haver recollit totes les fitxes.
MAI DIREM DE QUI ES TRACTA.
Després podem fer un debat amb tot el grup classe.
OBSERVACIONS :
FONT: "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,
Edicions 62. Barcelona, 1990.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
4
FULL DE L'ALUMNE
Llegeix les següents frases inacabades i completa-les amb el que penses:
Si una família de raça gitana vingués a viure al pis del costat ........................
Objectiu : Ajudar a l'alumne en el desenvolupament del seu judici moral mitjançant l'exposició
a un conflicte del que ha de raonar la solució més adient.
Nivell : ESO
Duració : 1 hora.
Activitat : Petit grup i grup classe.
Metodologia : Es divideix la classe en grups de 5 persones i es reparteix un full amb el dilema a treballar. Els grups es poden fer a l'atzar.
Durant uns 40 minuts, els grups van comentant el cas, justificant les seves afirmacions.
Seria convenient que el mestre passés pels grups per tal de recollir comentaris i introduir nous punts de vista.
Després es passa a comentar-ho amb tota la classe, utilitzant les preguntes que acompanyen el dilema, si es creu convenient.
El mestre ha de procurar evitar les respostes expressades en termes de "potser" per tal d'obligar els alumnes a decidir en el cas que no optin per una solució clara.
Ha d'evitar intervenir de manera directa amb les serves opinions.
Preguntes per guiar el comentari amb tot el grup classe:
Si en Sergi no fos tímid, creus que actuaria d'una altra manera? Explica quina i per què.
Si en Lluís hagués estat un amic d'en Sergi, hauria de fer el mateix o canviaria? Per què?
Si en Lluís li demanés de no dir-ho i li digués que serien sempre amics, en Sergi hauria de denunciar-lo o no? Per què?
Si en Sergi parlés amb en Lluís i aquest el tractés malament i es negués a parlar amb la professora, en Sergi hauria de denunciar-lo? Per què?
Què diferencia en Sergi d'en Lluís?
Això són motius per obrar d'una manera o d'una altra? Per què?.
Observacions :
Font : "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Diversos autors. Rosa Sensat,
Edicions 62. Barcelona, 1990.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
6
FULL DE L'ALUMNE
EL MICROSCOPI
Sergi és un noi molt tímid que fa 2n d'ESO. Ha hagut de canviar constantment d'escola i encara
no té gaires amics. En concret, Lluís, que és molt popular a la classe, es fica molt amb ell,
perquè és callat i porta unes ulleres molt grosses.
Durant la classe de ciències, van anar al laboratori. La professora va posar en Sergi i en Lluís a
treballar junts amb el microscopi. A la sortida, en Sergi va veure com en Lluís l'amagava a la
bossa.
A la tarda, la professora va anunciar que faltava un dels microscopis del laboratori i que ells van
ser el últims d'utilitzar l'aula. Vol que es retorni el microscopi i que aparegui el responsable. Va
esperar un temps, però en Lluís no ho va reconèixer. Llavors va dir que, si el culpable o
culpables no volien sortir i hi havia algú que ho sabia, podia escriure el nom del responsable en
un paper i fer-li arribar anònimament.
Què ha de fer en Sergi?
Per què creus que ho ha de fer?
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
7
Bafa Bafa.
OBJECTIU : Prendre consciència de les diferències entre cultures i de les dificultats
d'integració que existeixen.
NIVELL : ESO
TEMPS: 1 hora i mitja.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : 2 grups.
MATERIAL :
. Instruccions sobre el comportament de les diferents cultures.
. Cartes
. Cartes amb numeració de l'1 al 7 de diferents colors.
METODOLOGIA :
Es divideix la classe en dos grups: Grup cultural A i Grup cultural B. Els dos grups han d'estar
en sales separades.
Cada grup aprèn el comportament específic del seu grup cultural i actua segons les normes. Es
practica durant uns vint minuts.
Després, dos membres de cada grup canvien de sala i durant pocs minuts intenten esbrinar
com es comporta l'altre grup i han d'intentar integrar-s'hi. Quan retornen al seu grup han
d'explicar als seus companys el que els sembla que han entès. Seguidament, en surten dos
més i així successivament fins que tots han pogut veure l'altra cultura.
En aquest moment, cada grup ha d'intentar construir (amb l'experiència de tots) quines normes
de comportament té l'altra cultura.
Finalment, en gran grup, es comparteixen les descobertes i s'explica quin era realment el
funcionament de cada cultura.
Es fa una reflexió del que hem sentit i après en aquesta activitat.
FONT: dossier d'activitats del Projecte de Dinàmica de Grups del Programa d'educació
Compensatòria.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
8
NORMES DE COMPORTAMENT DEL GRUP CULTURAL "A"
1 Els homes de la cultura A són molt amables i dolços. Per ells la cosa més important és
estrènyer i tenir interrelacions d'amistat: de tota manera l'amistat ha de seguir un sistema de
normes relativament estretes.
Tots respecten l'home vell. Les dones formen part del patrimoni de l'home.
2. L'home vell del grup dóna 6 cartes a cada membre del grup per fer canvis. L'intercanvi es fa
sempre entre dues persones soles: cada un posa una carta sobre una taula o una cadira o bé
sobre la seva mà, amb la figura girada cap per baix. Quan s'han posat les dues cartes, es giren;
el que té el valor més baix guanya les dues cartes. El que es queda sense cartes pot anar a
buscar-ne, gratuïtament, a l'home vell del grup, fins a un màxim de 6.
3. Les normes de bona conducta són les següents:
a) Abans d'intercanviar les cartes, els dos membres de la parella han de començar una breu
discussió (sobre el temps, els amics, els esports, o altres) i es fan recíprocament molts
compliments. Després del canvi, es tardarà encara una mica en separar-se i anar a buscar una
altra persona. Els dos membres de la parella s'han de tocar
almenys una vegada mentre duri l'intercanvi, però no s'han de donar la mà perquè això
representa una manera de mantenir la gent a distància. La durada de l'intercanvi ha de ser de 4
o 5 minuts.
b) Cada participant rep un cartronet blanc. Els dos participants del canvi fan un senyal sobre el
cartronet de la persona amb qui han negociat com una manera de dir a l'altre com han viscut
l'intercanvi. Si es pensa que s'han seguit les normes establertes, s'assenyala la carta de
l'acompanyant amb les inicials pròpies; en cas contrari, s'escriuen alguns números a l'atzar,
però no les inicials.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
9
D'aquesta manera, en els intercanvis, els acompanyants es posen al corrent de les violacions
de les normes.
c) Són sempre els homes els qui dirigeixen la paraula a les dones, mai al contrari. De totes
maneres, les dones estan autoritzades a fer senyals i gestos als homes. Una dona es pot dirigir
lliurament a una altra dona.
d) En l'intercanvi amb l'ancià del grup, és sempre aquest últim qui guanya, siguin quins siguin
els valors de la carta.
e) Si és possible, cadascú farà almenys un canvi amb tots.
Qualsevol que violi les normes de bona conducta serà sancionat per la comunitat dels homes:
pot ser expulsat de l'habitació o li pot ésser prohibit qualsevol canvi.
Les sancions són vàlides per la durada d'un torn de la visita.
4. Els visitants no tenen dret ni a fer preguntes ni a comensar discussions. Si es dirigeixen
directament a una dona, seran immediatament expulsats de la sala dels homes de la comunitat
i no tenen dret a retornar.
ESTÀ PROHIBIT REVELAR AQUESTES NORMES ALS MEMBRES D EL GRUP "B"
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
1
NORMES DE COMPORTAMENT DEL GRUP CULTURAL "B"
1. Els membres del grup B treballen amb esforç per obtenir el màxim de punts a través del
canvi de carts.
2. Cada participant del grup B, rep a l'inici del joc 10 cartes, en les quals hi ha indicats números
de l'1 al 7. La banca distribueix les cartes a l'atzar. La finalitat del joc, és obtenir el màxim de
punts seguint algunes normes:
a) Està prohibit tocar-se.
b) Al començament cap carta té valor. Les coses canvien, quan a través de l'intercanvi
s'obtenen una sèrie de cartes del mateix color, numerades l'1 al 7. En aquest moment les
cartes que formen l'escala prenen el seu valor nominal. D'aquest moment en endavant, per
aquell jugador conten també les sèries incomplertes d'almenys 3 cartes consecutives d'aquell
color. Per exemple, s'ha obtingut una escala de l'1 al 7 de cartes blaves (28 punts), i tres cartes
consecutives blaves (per exemple 2,3 i 4) que prenen els respectius valors nominals ( en
l'exemple faran 9 punts més). Les cartes que han pres un valor, poden ser retornades a la
banca i canviades per la mateixa quantitat de diversos colors, per poder continuar els
intercanvis. La banca apunta els punts de cada jugador a la pissarra.
c) Els jugadors mostren als altres jugadors les cartes que desitgen intercanviar amb ells, en
canvi s'amaguen les cartes restants a la mà.
d) Està prohibit parlar qualsevol llengua que no sigui la llengua "clau" del territori:
SI = tocar-se el tòrax amb la barbeta.
REPETIR = posar els dos polzes en horitzontal amb els punys tancats.
NO = aixecar els dos colzes fins l'alçada de la cara
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
2
COLORS = s'expressen pronunciant les dues primeres lletres, i s'indiquen primer en el moment
de l'intercanvi.
XIFRES = s'expressen després del color, i estan formades amb les inicials dels jugadors
seguides de la lletra a. Per exemple, Berta Falguera per indicar un dos, seria BaFa, el tres
BaFaBa, el quatre BaFaBaFa, etc.
Els membres del grup B pensen que comptar amb els dits les síl·labes pronunciades és el
màxim de la mala educació.
e) Els intercanvis es fan drets i seguit les següents normes:
Introducció: Els contraents s'intercanvien tres ràpides cuclades d'ulls successives; això significa
que cadascú reconeix en l'altre el representant d'una societat de profit i que els dos estan
disposats a negociar durament entre ells, intentant sobresortir. El que no respon als cops d'ulls,
és que no vol fer l'intercanvi (o potser no coneix les normes, ja que no pertany a la cultura B).
Intercanvi: Els contraents es comuniquen en llegua "clau" el que volen a canvi ( per exemple Ve
BaFa = un dos vermell). Ells parlen del que volen, mentre mostren la carta que ofereixen. Parlar
una llengua diferent a la "clau" en l'intercanvi en el territori B, és una ofensa molt greu.
ESTÀ PROHIBIT REVELAR AQUESTES REGLES ALS MEMBRES D EL GRUP "A"
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
3
Abigaël
OBJECTIU :
- Prendre consciència dels propis valors.
- Comprendre que tots no accepten pas els nostres valors.
- Veure com els valors influeixen sobre el judici, les decisions, el comportament, etc.
- Comprendre que els valors poden canviar.
NIVELL : 1er. cicle ESO
TEMPS: 1 hora.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Individual , Petit grup i Gran grup.
MATERIAL : Paper i llapis.
METODOLOGIA :
1. El mestre llegeix en veu alta la història d'Abigaël.
2. Es demana que cada un ordeni els 5 personatges de millor a pitjor. Els alumnes tenen cinc minuts per anotar, individualment, la seva classificació en un paper.
3. Es formen grups de 5 a 7 alumnes. Cada grup té 15 minuts per confrontar les llistes i establir una llista comuna. La llista definitiva ha de ser adoptada per consens i no per vot majoritari.
4. Els grups presenten els seus resultats al gran grup, es comparen les llistes i es discuteix les raons de les diferències. El debat ha de fer veure també, la raó per la que s'ha adoptat un ordre o un altre (15 minuts).
5. El mestre fa una breu exposició per mostrar com aquesta petita història toca valors molt dintre nostre (amor, relació amb els pares, relació entre sexes, violència, materialisme,..) i com, encara que siguin grups relativament homogenis - mateixa edat, mateixa educació, mateix lloc de residència, etc,- es veuen aquests valors de maneres molt diferents.
6. Reflexió i discussió sobre el fet de que nosaltres estem un període de transició ràpida i que aquestes diferències de valors serien encara més grans en altres parts del país o del món.
OBSERVACIONS :
FONT: dossier d'activitats del Projecte de Dinàmica de Grups del Programa d'Educació
Compensatòria.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
4
ABIGAEL
L'Abigaël estava enamorada d'en Gregory, que vivia a l'altre costat del riu. Un terratrèmol va
destruir tots els ponts. Abigaël es dirigeix llavors a Sinbad, que té una barca, pregant-li que la
travessi a l'altra costat del riu per poder així abraçar novament a Gregory. Sinbad accepta, però
amb la condició de que ella s'entregui primer a ell. No sabent què fer, ella va a demanar consell
a la seva mare, qui declara no voler barrejar-se en qüestions personals.
Desesperada, Abigaël cedeix a les pretensions de Sinbad, qui la fa passar tot seguit a l'altra
riba. Tant bon punt desembarcar, la jove corre a trobar en Gregory i li explica tot el que ha
passat. Gregory queda glaçat i la fa fóra brutalment. Sortint de
la casa d'en Gregory, Abigaël es troba en John, un bon amic d'en Gregory. Ella li explica tot.
John pega en Gregory sota la mirada d'Abigaël i se'n va amb ella.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
5
Anna i Joan o Joan i Anna
OBJECTIU : Analitzar situacions de problemàtiques relacionades amb el treball.
Reflexionar entorn de postures discriminatòries que es donen a la vida real dels alumnes.
Treballar l'acord com a grup, mitjançant el diàleg i la ponderació d'opinions.
NIVELL: Cicle superior.
DURACIÓ: 45 minuts.
MATERIAL: Fotocòpies del cas.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit grup i Gran grup.
METODOLOGIA:
S'organitza la classe en grups de 5 o 6 persones. El treball consisteix en dues etapes: la
primera fa referència a l'anàlisi del cas en petit grup, i la segona és la posada en comú de les
opinions dels diferents grups a la resta de la classe.
Un cop acabada l'exposició, es poden extreure conclusions a nivell de grup classe.
OBSERVACIONS:
FONT: Etica i escola. Ed. 62 /Rosa Sensat.
HISTÒRIA:
En Joan i l' Anna són un matrimoni jove. Ell és químic i treballa en un important laboratori
farmacèutic. Ella és metgessa i treballa en un hospital. Llevat de les guàrdies que l'Anna ha de
fer periòdicament, tenen un horari laboral compatible amb la seva relació.
Ara l'Anna està a punt d'assolir un important pas en la seva carrera. L'hospital general d'una
altra ciutat més important li ha ofert el càrrec de cap del departament de traumatologia, que és
on l'Anna presta normalment els seus serveis. Això implicaria més reconeixement laboral, més
possibilitat d'aprendre i un considerable augment de sou.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
6
En Joan i l'Anna han estudiat la situació, amb els seus avantatges i els seus inconvenients i
finalment han decidit no acceptar-ho. Paral·lelament a això, les relacions entre ells han canviat.
No estan tan alegres, no conversen tant i s'enfanden amb més freqüència.
FULL DE L'ALUMNE
HISTÒRIA:
En Joan i l' Anna són un matrimoni jove. Ell és químic i treballa en un important laboratori
farmacèutic. Ella és metgessa i treballa en un hospital. Llevat de les guàrdies que l'Anna ha de
fer periòdicament, tenen un horari laboral compatible amb la seva relació.
Ara l'Anna està a punt d'assolir un important pas en la seva carrera. L'hospital general d'una
altra ciutat més important li ha ofert el càrrec de cap del departament de traumatologia, que és
on l'Anna presta normalment els seus serveis. Això implicaria més reconeixement laboral, més
possibilitat d'aprendre i un considerable augment de sou.
En Joan i l'Anna han estudiat la situació, amb els seus avantatges i els seus inconvenients i
finalment han decidit no acceptar-ho. Paral·lelament a això, les relacions entre ells han canviat.
No estan tan alegres, no conversen tant i s'enfanden amb més freqüència.
QÚESTIONS:
Troba criteris per jutjar la situació i establir una relació entre els fets.
Com la valoraries en el cas d'haver estat a l'inversa (que fos en Joan qui progressés?)
El fet de ser home o dona implica prendre alguna postura determinada davant qualsevol
situació laboral? Per què?
Per què creus que els problemes/ situacions laborals poden influir tant a nivell de relació i a
nivell social?
Tracta de determinar amb detall actituds teves que sotmetin els teus judicis i opinions a la
condició laboral de l'altre.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
7
El naufragi
OBJECTIU : Arribar a un pacte entre tots els membres del grup.
NIVELL : cicle superior i 1er ESO
DURADA : 1 hora.
MATERIAL : full de l'alumne.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : parelles, petit grup i gran grup.
METODOLOGIA :
Plantejament als alumnes:
"Imagineu-vos que us trobeu en un naufragi. Amb penes i treball heu aconseguit d'arribar a una
illa on haureu de passar tres anys de la vostra vida, sense moure-us d'allà.
Haureu de viure en un emplaçament físic (l'illa) que fa 20 quilòmetres quadrats on 1/4 és un llac
de peixos, 1/4 és terra de conreu, 1/4 és un bosc feréstec i 1/4 és un indret sense conrear.
El clima és estiuenc (30 durant el dia i 20 durant la nit).
Només us relacioneu amb vosaltres mateixos (sembla ser una illa deserta).
Del vaixell s'han salvat 37 objectes, però només en podeu rescatar 3."
Procediment didàctic:
1) S'explica als alumnes la situació que estan vivint i se'ls dóna el llistat de les coses que poden
rescatar.
2) En parelles, triar els 3 objectes que consideren més adequats.
3) En grups de quatre discutir els objectes abans escollits per les parelles.
4) Escullen un portaveu de cada grup que a nivell de classe anunciarà els objectes escollits
pels seu grup. Es poden en comú a la pissarra i hem d'arribar a posar-nos d'acord amb els tres
objectes finals.
Si es vol es pot escollir un moderador o es pot votar,...
FONT: "Jocs d'expressió oral i escrita". Dolors Badia i Montserrat Vilà. Editorial Eumo.
Barcelona, 1986.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
8
Els astronautes
OBJECTIU : aprendre a prendre decisions de petit grup.
NIVELL : cicle superior i 1er ESO
DURADA : hora i mitja, però es pot fer en dues sessions diferenciades.
MATERIAL : full de l'alumne.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : parelles, petit grup i gran grup.
METODOLOGIA :
Història dels astronautes:
"Imagineu-vos que sou a la lluna. Heu acabat la vostra missió i ha arribat l'hora de tornar cap a
la Terra; però ara se us presenta un greu problema: heu recollit tantes mostres lunars que la
nau no pot superar aquest excés de pes. Us veieu obligats a establir un ordre prioritari entre
tots els objectes que dueu a l'equipatge per tal de decidir quines haureu de deixar".
Procediment didàctic:
1) Els alumnes per parelles reben un llistat d'objectes "lunars".
2) Cada parella anota a la fitxa quina és la utilitat de cadascun dels objectes "lunars" i a partir
d'aquí estableixen un ordre de prioritats.
3) Si es vol se'ls pot dir un número determinat d'objectes màxim per emportar-se.
4) Es passa a treballar en grups de 4 o 6 persones i posen en comú les prioritats tot
confeccionant una nova llista.
5) Se'ls fa saber que la NASA els ha posat a prova i que ella ja ha fet una relació d'objectes,
però que demana que un representant de cada coet els comuniqui els diferents llistats.
6) Posada en comú, on un alumne pot anar comparant els diferents llistats.
7) Finalment se'ls passa la llista de la NASA a cada grup perquè comparin amb el seu llistat i el
fet dels resultats dels diferents coets.
FONT: "Jocs d'expressió oral i escrita". Dolors Badia i Montserrat Vilà. Editorial Eumo.
Barcelona, 1986.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
9
Anem de campaments!
OBJECTIU : Ajudar als alumnes a ser conscients de les diferents personalitats de la gent amb
què es relacionen, així com a aprendre a respectar-les i a valorar-les.
NIVELL : 1er ESO
DURACIÓ: 1 hora
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Petit grup i grup classe.
METODOLOGIA : Dividim la classe en grups de cinc alumnes i a cada grup li donem la
fotocòpia amb l'explicació del joc i la llista de personatges.
Al final, cada grup exposa les seves conclusions, tot justificant la seva decisió.
OBSERVACIONS :
FONT: "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,
Edicions 62. Barcelona, 1990.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
10
ANEM DE CAMPAMENTS!
La setmana que ve estareu de campaments. Formareu part d'un grup de companys amb els
quals us divertireu i us encarregareu de diverses tasques (neteja, cuina, etc.)
Podeu escollir les persones que formaran part del vostre grup (només en podem escollir tres),
però, ja que haureu d'estar molt de temps junts, procureu valorar-ho tot. Hi ha una llista de set
companys. Aquests són els següents:
Maria: és la "nena bona" del grup. Sempre està disposada a ajudar als altres encara que això
signifiqui no passar-s'ho bé. Els seus companys s'aprofiten d'això i li encarreguen les feines que
no volen, però ella no s'enfada mai ni diu res.
Ignasi: a casa seva tenen molts diners i ell procura demostrar-ho. També és molt "maco" i té
molt èxit entre les noies de la classe. Li agrada molt explicar les seves aventures que
segurament són inventades, però diverteixen. De qualsevol manera, sempre pots confiar en ell.
Anna: ha anat moltes vegades de campaments i coneix un munt de jocs i de cançons per
passar-ho bé. Es molt divertida i no vol que ningú es trobi malament al seu costat, però
acostuma a enfadar-se per qualsevol ximpleria i després en fa una muntanya.
Eva: en qualsevol situació és la líder del grup. Sempre sap organitzar les activitats i trobar la
manera més còmoda i ràpida de fer qualsevol cosa. De vegades cansa que ella acostumi a
tenir raó, perquè s'ho creu "una mica massa".
Xavier: pertany a l'equip de bàsquet del col·legi. Es molt fort i ràpid. Si s'organitzen jocs
d'atletisme segur que guanyarà l'equip del qual en sigui membre. Encara que no ho sembla, és
molt immadur i infantil, no sap escoltar raons i de vegades se sent sol sense els seus pares.
Mònica: és molt tímida. Quan està en un grup de joc es deixa portar pels altres sense aportar
cap idea nova. Generalment, va al darrera d'algú per fer-se'n més amiga, i aleshores es veu
que té idees molt bones, encara que de vegades resulta un xic pesada.
Sergi: és l'artista del grup. Toca molt bé la guitarra i amb l'Anna diverteixen al més trist. També
sap dibuixar molt bé i fa unes caricatures molt gracioses i reals de la gent, si bé pot semblar en
alguns moments bastant mordaç i sarcàstic.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
11
Les parelles (Joc de rol)
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : JOC DE LES PARELLES
OBJECTIU :
- Comprendre els sentiments i les sensacions dels altres.
- Veure que moltes de les nostres conductes habituals poden arribar a ser molt injustes amb algú.
- Estimular la sensibilitat en les relacions humanes i l'hàbit de donar respostes actives i transformadores a les situacions reals.
NIVELL : Cicle Mitjà, Cicle Superior i 1er ESO
DURADA : 1 hora.
MATERIAL : Paper i llapis.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Parelles i Gran grup.
METODOLOGIA :
1. Cada un dels títols de la llista s'escriuen en uns rectangles de cartolina, que prèviament s'hauran retallat. Es posen a l'inrevés sobre una taula i es barregen bé, com si fossin fitxes de dòmino.
2. Cada parella agafa una cartolina i veu el títol de la situació que haurà de representar, però no ho diu a les altres.
3. Durant cinc minuts totes les parelles es separen una mica per poder parlar i preparar la representació.
4. Després, cada parella disposa de tres minuts per representar el tema que li ha tocat. La noia ha de representar el paper masculí, i ho farà amb un nom femení, i el noi representarà el paper femení, fent-ho amb un nom masculí.
Les parelles van sortint a representar els seus papers, l'una darrera l'altra.
5. Mentre, tots els altres, fent de públic, aniran anotant al seu bloc dues coses: què és el que troben més còmic en cada situació representada i què és el que hi troben més injust.
6. Quan s'acaben les representacions, es tornen a apartar les unes de les altres per poder parlar amb tranquil·litat durant uns cinc minuts o deu. Es tracta que cada parella pensi una proposta per a cada una de les situacions, que sigui més justa per a tothom.
7. Al final, es presenten totes escrivint-les a la pissarra o en un lloc visible per a tots; se n'han d'escollir dues. Les noies voten la proposta de canvi d'actitud que els sembli més pràctica i eficaç i que els sembli possible dur a la pràctica; els nois, per la seva banda, fan el mateix. Les dues propostes de canvi d'actitud escollides seran representades per les parelles guanyadores, és a dir, les que les hagin pensat.
FONT: Biblioteca de Classe. Ed. Graó.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
12
Llista de títols:
1. Un director, que ha de contractar una persona per treballar al seu despatx, rebutja una dona
perquè està casada i una altra perquè no és prou jove ni maca.
2. Un matrimoni ha de fer un viatge en cotxe; el marit no deixa que la seva dona el condueixi
perquè diu que li falta pràctica, fent molt difícil així que en pugui anar adquirint.
3. Una professora fa burla d'un alumne perquè en saber que ha suspès l'assignatura es posa a
plorar, i li diu que això només ho fan les noies.
4. El marit torna a casa després d'un dia de molt treball i seu davant de la tele per veure el
partit, mentre la dona prepara el sopar i fa callar les criatures.
5. En una fàbrica, un home i una dona fan la mateixa feina i treballen les mateixes hores: la
dona rep una tercera part menys del salari.
6. Passa pel carrer un senyor gran, casat amb una noia vint anys més jove que ell; tothom el
considera molt afortunat. Passa una senyora gran casada amb un jovenet: és criticada per
tothom.
7. Una noia, fent-se la coqueta, intenta que el professor li aprovi l'examen que havia suspès.
8. Una empresa vol reduir el personal i decideix que és millor acomiadar les dones que hi
treballen que no pas els homes.
9. Es vol preparar una festa per celebrar que un company ha trobat feina; els amics preparen la
música i els discursos, i les amigues el menjar i la decoració.
10. Al pare no li agrada el dinar i demana que li preparin una altra cosa; la mare es menja
sempre el que no ve de gust als altres.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
13
Dient el mateix
OBJECTIU : Posar els alumnes en situació d'analitzar dos textos diferents en forma però
semblants en contingut.
NIVELL : ESO
DURACIÓ: 45 minuts.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Individual i grup classe.
MATERIAL : full de l'alumne.
METODOLOGIA : Es recomana la lectura en comú del segon text. El primer es pot fer
individualment o també en grup. Posada en comú al grup-classe.
Conclusions.
OBSERVACIONS :
FONT: "Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència". Varis autors. Rosa Sensat,
Edicions 62. Barcelona, 1990.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
14
FULL DE L'ALUMNE
DIENT EL MATEIX
Llegeix amb atenció aquests dos textos. Potser et caldrà fer-ho més d'una vegada.
Text 1
L'edat del planeta Terra es calcula en 4.600 milions d'anys. Si condensem aquest inimaginable període de temps en un altre més comprensible, podríem equiparar-lo a la vida d'una persona de 46 anys. No coneixem res dels seus primers 7 anys i només hi ha informació aïllada sobre el període intermedi. El que sí sabem és que la Terra va començar a florir quan en tenia 42. Els dinosaures i els grans rèptils no van aparèixer fins fa un any, quan el planeta en tenia 45.
Els mamífers van arribar fa tan sols 8 mesos i en la meitat de l'últim cap de setmana el gel va cobrir la Terra. L'home actual porta aproximadament 4 hores existint. Durant l'última hora ha descobert l'agricultura. La revolució industrial va començar fa un minut.
En aquests últims 60 segons, l'home està convertint el paradís en un abocador d'escombraries. Ha crescut com una plaga, ha extingit 500 espècies animals i ha devastat el planeta a la recerca de combustibles. Ara s'erigeix com un nen embrutat, orgullós del seu poder.
(Calendari Green-Peace)
Text 2
Com es pot comprar o vendre el firmament o ni tan sols la calor de la Terra? Aquesta idea és desconeguda. Si no som amos de la frescor de l'aire ni de la transparència de l'aigua, com podran vostès comprar-les? Som part de la Terra, i al mateix temps ella és part de nosaltres. Les flors són les nostres germanes; el cavall i l'àguila són germans nostres. (...) Tots pertanyem a la mateixa família.(...)
No hi ha lloc tranquil a les ciutats de l'home blanc, no hi ha lloc per escoltar com s'obren les fulles dels arbres a la primavera ni com aletegen els insectes. Però potser això sigui també perquè sóc un salvatge que no comprèn res.(...)
L'aire té un valor incalculable per al pell-roja, ja que tots els éssers comparteixen el mateix alè, l'animal, l'arbre, l'home,
tots respirem el mateix aire. L'home blanc no sembla conscient de l'aire que respira, com un moribund que agonitza durant molts dies no és sensible a la fetor.
(Extracte de la carta del Cap Indi Seattle adreçada al President dels Estats Units.)
Extreu els problemes principals que presenten els dos textos. De quina manera estan plantejats en els fragments?
Compara les problemàtiques: què tenen en comú? En què es poden diferenciar?
Quina podria ser la finalitat comuna que perseguirien els dos textos?
Quin dels dos fragments t'ha agradat més? Per què?
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
15
De la part del llop
OBJECTIU : Apreciar que normalment només veiem un sol costat de la història i que si veiem
l'altre costat podem comprendre millor el que va passar.
NIVELL : Cicle mitjà, superior i 1er ESO
DURADA : 1 hora.
MATERIAL : Paper i llapis.
ESTRUCTURA DE LA CLASSE : Petit grup i gran grup.
METODOLOGIA : : Expliquem el conte "El llop maligne" al gran grup. Després en grups de 4 ó
5 alumnes plantegem fer la següent activitat: triar un conte (la Blancaneus, per exemple) i cada
grup ha d'explicar el conte des d'un punt de vista diferent (els set nans, la madrastra, la
poma,...).
Després cada grup explica la seva història al gran grup.
Posteriorment es fa una discussió en gran grup:
- Quins canvis hi ha hagut a la història?
- Què hem sentit quan estàvem fent l'activitat?
- Quina necessitat hi ha de conèixer els diferents punts de vista?
- Passa això a la vida de cada dia? Quan? T'ha passat?
-.....
OBSERVACIONS :
FONT: Dossier d'activitats del Programa d'Educació Compensatòria.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
16
EL LLOP MALIGNE
M'agradava viure al bosc. Era casa meva i jo me'n preocupava. Volia que estigués net i polit. Un preciós dia de sol, mentre estava netejant les escombraries que sempre deixen els que venen a fer "picnic", vaig sentir passes. Mirant des de darrera d'un arbre vaig veure venir pel camí una joveneta que portava un cistell. Vaig sospitar immediatament d'ella, ja que anava vestida d'una manera molt estranya, tota de vermell, amb el cap cobert per una caputxa com si no volgués ésser reconeguda.
Ara ja sé que no podem jutjar la gent per com va vestida, però jo era al meu bosc i havia de saber més coses sobre ella. Li vaig preguntar qui era, d'on venia - ja sabeu, aquest tipus de coses. Per començar em va dir que ella no parlava amb estranys. Vaig quedar amb la boca oberta! Estrany? Molt bé. Després de tot, jo havia portat tota la meva família a aquest bosc. Llavors, ella es va calmar una mica i em va explicar una història, de que si anava a casa la seva àvia, que estava molt malalta, amb un cistell de menjar. Semblava una persona honesta, però vaig pensar que havia d'aprendre que era desconsiderat anar a casa d'un altre tan sospitosament vestida.
Vaig deixar que seguís el seu camí, però vaig córrer cap a la casa de l'àvia. Quan vaig veure aquella dolça velleta, li vaig explicar la situació i va estar d'acord amb que la seva neta necessitava aprendre una mica de consideració. Vàrem planejar que ella no estaria a la vista fins que jo la cridés - es va amagar a sota el llit.
Quan la noia va arribar, la vaig invitar a entrar dins l'habitació on jo estava ficat al llit. Ella es va acostar i va fer un comentari sobre les meves grans orelles. Jo ja havia estat insultat abans, així que vaig fer el que vaig creure millor, suggerint-li que les meves gran orelles m'ajudaven a escoltar-la millor. El que jo volia dir, era que ella m'agradava i volia posar molta atenció en el que m'estava dient. Però ella va fer una altra intel·ligent apreciació sobre els meus ulls brillants.
Ara podeu veure com jo estava començant a notar que aquella joveneta que era tan bonica, començava a ser molt desagradable.
Un cop més, vaig intentar contestar el millor que vaig poder, dient-li que aquells grans ulls m'ajudaven a veure-la millor.
El següent insult sí que em va ferir de veritat. Jo tinc un problema perquè tinc les dents molt grosses, i aquesta joveneta, amb tota la calma del món, va i m'ho diu. Reconec que m'hauria d'haver controlat millor, però vaig fer un bot del llit cridant que les meves dents m'ajudaven a menjar millor.
Cap llop es menjaria mai una joveneta, això tothom ho sap, però aquell dimoni de criatura va començar a córrer per la casa cridant. Jo la seguia intentant calmar-la. Em vaig treure de sobre els vestits de l'àvia, però això encara va ser pitjor. Llavors va obrir de cop la porta un guardabosc que portava una destral a la mà.
Jo el vaig mirar i era obvi que em trobava en un gran problema. Hi havia una finestra oberta darrera meu i em vaig escapar.
M'agradaria poder dir que era el final de la història, però aquella àvia mai va explicar el meu costat de la història.
Poc després va començar a circular la notícia de que jo era un tipus horrible i antipàtic i tots van començar a evitar-me. No he sabut res més d'aquella noieta amb la caputxa vermella, però després d'aquell fet no he pogut viure mai més feliç.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
17
Fem un col·lage
OBJECTIU: Analitzar les actituds i mecanismes que provoca una dinàmica competitiva, així
com les diferents maneres d'enfrontar-la.
NIVELL: Cicle Superior i 1er ESO
MATERIAL: 4 cartolines, 1 tub de cola, 1 retolador i 1 revista endarrerida,
ESTRUCTURA DE LA CLASSE: Petit Grup. Gran grup.
METODOLOGIA:
* Dividirem la classe en 3 grups.
* Explicarem les normes de l'activitat: Només es pot fer servir el material que té el professor
sobre la taula. Cada grup té 20 minuts per fer un col.lage que representi les 4 estacions de l'any
(o un altre tema). Una persona de cada grup serà observador. L'objectiu és fer el millor.
* Es dóna un temps a cada grup per a que s'organitzi i donar els rols específics de cada grup,
començant pels observadors.
S'ha de deixar ben clar que ningú pot sortir del rol assignat. Un cop explicats els rols a tots els
grups, es posa el material en el centre i es dóna la senyal de començar.
Rols:
Observadors: No intervenen en cap moment. Prenen nota de tot el que passi, per exemple:
- l'estratègia que elabora el grup.
- la forma d'organitzar-se.
- les relacions entre ells, els rols que assumeixen.
- les relacions amb els altres grups.
- frases significatives.
- ...
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
18
Primer grup:
El seu objectiu és guanyar per sobre de tot, per això els està permesa qualsevol cosa. No
cooperan amb els altres grups i no s'han d'arriscar a que un altre grup pugui fer un col.lage
millor que el seu.
Segon grup:
Treballen en el seu col.lage sense ficar-se en res ni amb ningú i mentre no trobin dificultats. La
seva postura és fugir dels conflictes. Mai s'enfrontaran. Davant les ordre o agresions, la seva
postura serà la submissió i l'acatament. Mentre no es posin amb ells, continuaran treballant.
Tercer grup:
La seva consigna principal és que tot grup té dret a realitzar el seu mural. Hauran d'afrontar els
conflictes que es puguin produir d'una manera positiva.
AVALUACIO:
Es fa una roda en la que cadascú, sense entrar en debat, expliqui com s'ha sentit, els seus
sentiments.
Després, els observadors expliquen el més objectivament possible, el desenvolupament del joc,
explicant a tot el grup quina era la consigna específica del grup que observava.
Seguidament, es pot obrir un debat sobre les actituts que s'han produit i que es donen en un
ambient de competició:
- quin resultat s'ha obtingut amb les diferents actituts: passives, violentes, no violentes?
- quines reaccions s'han generat?
- quin tipus de respostes poden ser efectives per a que valgui el que es just?
- a qui serveix competir i a qui cooperar?
OBSERVACIONS:
Pot passar que, durant el joc, apareguin situacions fortes per defensar el mural, que poden
donar molt de joc a l'avaluació. Es important, deixar ben clar que en el debat parlem dels rols
que han jugat les persones i no d'aquestes persones. Es important també, que ningú es senti
malament o amb un sentiment negatiu del que li ha passat durant el joc. S'ha de procurar que
aquests sentiments surtin a l'avaluació i serveixin per enriquir el debat.
D I N À M I C A D E G R U P S: V A L O R S
19
Jo crec que...
OBJECTIU DE L'ACTIVITAT: Ajudar a l'alumne a plantejar-se les seves opinions i conducta
entorn de la problemàtica dels disminuïts físics.
NIVELL: Cicle Mitjà
DURADA: 45 minuts
ESTRUCTURA DE LA CLASSE: individual i grup classe
MATERIAL: full de l'alumne
METODOLOGIA: Individualment completar les frases inacabades. Fer un diàleg a classe.
Possibles preguntes pel diàleg:
què pensaves mentre completaves les frases?
algú de vosaltres voldria llegir-nos o explicar-nos les seves respostes?
podríem començar per la primera pregunta, què faries si tinguessis un amic coix?
l'altre dia vàrem anar d'excursió, què hauria passat si hagués vingut un nen cec o coix?
algú de vosaltres coneix alguna persona amb disminucions físiques?
OBSERVACIONS:
FONT: Etica i escola: el tractament pedagògic de la diferència.