PROJECTE TANGRAM Física i química 3r d’ESO Catalunya PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
PROJECTE TANGRAM
Física i química
3r d’ESO Catalunya
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
METODOLOGIA.............................................................................................................................4
Unitats didàctiques............................................................................................................6
Treball per projectes..........................................................................................................7
Taxonomia de Bloom..........................................................................................................8
OBJECTIUS....................................................................................................................................9
COMPETÈNCIES..........................................................................................................................11
Tractament de les competències en Tangram...................................................................27
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..........................................................................................................29
Itineraris per nivells..........................................................................................................29
Tipologia d’activitats........................................................................................................31
Intel·ligències múltiples....................................................................................................33
PROGRAMACIONS D'UNITAT......................................................................................................35
Unitat 1. La matèria..........................................................................................................35
Unitat 2. Substàncies pures i mescles................................................................................40
Unitat 3. Àtoms, molècules i cristalls................................................................................45
Unitat 4. La radioactivitat.................................................................................................50
Unitat 5. El canvi químic...................................................................................................55
Unitat 6. L'energia de les reaccions...................................................................................60
Unitat 7. El moviment i les forces......................................................................................65
Unitat 8. La natura elèctrica de la matèria........................................................................70
Unitat 9. Els circuits elèctrics............................................................................................74
Unitat 10. L'energia elèctrica............................................................................................79
Projecte 1. Com es “fa” la ciència?....................................................................................86
Projecte 2. Matèria...........................................................................................................87
Projecte 3. Experiments químics.......................................................................................88
Projecte 4. Estalvi energètic..............................................................................................89
AVALUACIÓ.................................................................................................................................90
Criteris d'avaluació...........................................................................................................90
Indicadors competencials.................................................................................................91
Criteris de qualificació......................................................................................................91
Rúbriques d'avaluació......................................................................................................92
UNITAT 1 – La matèria........................................................................................................93
UNITAT 2 – Substàncies pures i mescles.............................................................................94
UNITAT 3 – Àtoms, molècules i cristalls..............................................................................95
UNITAT 4 – La radioactivitat...............................................................................................96
UNITAT 5 – El canvi químic.................................................................................................97
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
UNITAT 6 – L'energia de les reaccions................................................................................98
UNITAT 7 – El moviment i les forces.................................................................................100
UNITAT 8 – La natura elèctrica de la matèria...................................................................102
UNITAT 9 – Els circuits elèctrics........................................................................................103
UNITAT 10 – L'energia elèctrica........................................................................................104
Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - AVALUACIÓ.............................................................106
Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - AUTOAVALUACIÓ....................................................107
Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - COAVALUACIÓ.........................................................108
Projecte 2. Matèria - AVALUACIÓ.....................................................................................109
Projecte 2. Matèria - AUTOAVALUACIÓ............................................................................110
Projecte 2. Matèria - COAVALUACIÓ................................................................................111
Projecte 3. Experiments químics - AVALUACIÓ................................................................112
Projecte 3. Experiments químics - AUTOAVALUACIÓ......................................................113
Projecte 3. Experiments químics - COAVALUACIÓ...........................................................114
Projecte 4. Estalvi energètic - AVALUACIÓ........................................................................115
Projecte 4. Estalvi energètic - AUTOAVALUACIÓ..............................................................116
Projecte 4. Estalvi energètic - COAVALUACIÓ...................................................................117
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 3
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
METODOLOGIA
La següent programació correspon a la matèria de Física i química del 3er curs de l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.
A l'àrea de Física i química en l'3er curs de l'ESO treballarem amb els materials del Projecte Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les seves principals característiques són:
Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.
Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.
Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.
Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.
Continguts redactats i revisats per professors en actiu.
Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències múltiples.
Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per experts pedagogs de cada matèria.
Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de treball.
Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.
Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.
El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i les organitzacions educatives.
Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:
Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.
Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.
Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.
Atenció a la diversitat i educació personalitzada.
Classe invertida (Flipped classroom).
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 4
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).
Aplicació de la metodologia AICLE / CLIL per a llibres en llengua estrangera.
Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o enfocament.
Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres Tangram són:
Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.
Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada, adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot moment segons la seva evolució.
Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la interacció i la cooperació dels alumnes.
Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.
Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.
Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera aplicada i sincrònica.
Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i contextualitzats en situacions i entorns reals.
Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i assessor.
Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts, investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats passivament com una veritat donada.
Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 5
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
de conclusions.
Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i estructurades.
Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil d’aprenentatge.
Unitats didàctiques
Els llibres de Física i química del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:
BLOCS Unitats
La matèria en l'Univers
1. La matèria2. Substàncies pures i mescles3. Àtoms, molècules i cristalls4. La radioactivitat
Reaccions químiques5. El canvi químic6. L'energia de les reaccions
Moviment, forces i electricitat
7. El moviment i les forces8. La natura elèctrica de la matèria9. Els circuits elèctrics10. L'energia elèctrica
Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una p roposta de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a treballar la unitat.
Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES D'APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema determinat. Cada objecte d'aprenentatge és encapçalat per una activitat de coneixements previs destinada a motivar a l'alumnat, abans de la lectura de l'exposició teòrica dels continguts. Tanquen l'objecte d'aprenentatge una sèrie d'activitats finals per consolidar l'aprenentatge dels continguts teòrics. La proposta de treball del nivell avançat completa els continguts del OA mitjançant aprofundiment, ampliació o especialització.
Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina d'estudi per als alumnes.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 6
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Les activitats de CONSOLIDACIÓ treballen els diversos temes de la unitat de manera interrelacionada i competencial.
Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una qualificació global.
El llibre té, a més, una sèrie d'eines útils a les quals els alumnes poden accedir des de qualsevol part dels continguts. Són les següents:
Una taula periòdica interactiva que permet consultar les dades dels elements i, a més, calcular masses moleculars.
Contingut explicatiu sobre el material i les normes de seguretat en el laboratori de química.
Una calculadora científica. Un text explicatiu sobre el Sistema Internacional d'Unitats. Un text explicatiu sobre ordres de magnitud i xifres significatives.
Treball per projectes
El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne a partir del treball de recerca i creació.
Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.
Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es vincula directament als Objectes d'Aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes proposats per a aquesta assignatura i curs són:
BLOCS Projectes
Tot el curs
Com es “fa” la ciència?
Proposa la investigació i la reflexió al voltant de la producció del coneixement científic
La matèria en l'universMatèria
Desenvolupa continguts de la història de la ciència.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 7
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Reaccions químiques
Experiments químics
Proposa l’apropament pràctic i la reflexió al voltant de l’experimentació científica..
Moviment, forces i electricitat
Estalvi energètic
Permet treballar hàbits i valors relacionats amb el consum d'electricitat.
El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:
Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.
Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).
Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.
Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).
Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).
El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.
Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.
Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.
Taxonomia de Bloom
La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament, que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim nivell (que implica dominar els nivells inferiors). D’aquesta manera, els llibres Tangram categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.
Les dimensions són les següents:
Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o apreses amb anterioritat.
Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 8
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com en una de nova.
Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el formen es relacionen entre elles a escala global.
Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com externes.
Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i coherents.
En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de coneixement que hi està associada.
OBJECTIUS
Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :
a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.
b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.
c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.
d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.
e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 9
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.
h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.
j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.
k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.
l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.
m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.
n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.
o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.
p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.
En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:
Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les activitats.
Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..
Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 10
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
COMPETÈNCIES
Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius d'aprenentatge de final d'etapa.
Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:
Comunicació lingüística
La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa dins de determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva. Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la constitueixen i a les dimensions en què es concreten:
El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.
El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva (que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).
El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del món i la dimensió intercultural.
El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 11
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals per a la vida..
La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de diverses formes:
o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i les tendències i patrons numèrics.
o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..
o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.
o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració, interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la incertesa i les dades són fonamentals.
Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 12
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:
o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos, acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..
o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del planeta en la seva globalitat.
o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social, valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.
o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests dominis::
Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història. L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 13
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat, atreviment, risc, responsabilitat, etc
o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats, indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.
Competència digital
La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns conceptes:
És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.
Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de diferents opcions d’emmagatzematge.
La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.
La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text, àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 14
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.
La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.
La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.
Aprendre a aprendre
La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.
Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 15
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració, seguretat en un mateix i integritat i honestedat.
o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives; l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectiva- ment en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències també incorporen formes de comporta- ment individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres; cooperar, compro- metre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst. Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 16
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
quals es mouen les per- sones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar adequadament aquesta competència és necessari abordar:
La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa i innovació.
La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.
La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.
Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i de negociació.
Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la responsabilitat..
Competències socials i cíviques
Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.
La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més, aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.
La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 17
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres
Consciència i expressions culturals
La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic, mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és necessari abordar:
El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 18
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.
El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i de la cultura.
La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i l’assumpció de riscos.
L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.
La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.
El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de cooperació que permetin fer treballs col·lectius.
A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.
Els àmbits i competències són els següents:
Àmbit lingüístic
La competència comunicativa i lingüística, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 19
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que comporten comprendre textos escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la interacció oral —aquestes dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat lingüística i cultural — aquesta des d’un vessant plurilingüe..
Competències de cada dimensió:
Dimensió de comprensió lectora
Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.
Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.
Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.
Dimensió d’expressió escrita
Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació i l’organització d’idees.
Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.
Dimensió de comunicació oral
Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.
Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.
Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.
Dimensió literària
Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal.
Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.
Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 20
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Dimensió actitudinal i plurilingüe
Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.
Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.
Àmbit matemàtic
La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació (identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau.
Competències de cada dimensió:
Resolució de problemes
Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.
Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.
Raonament i prova
Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en Matemàtiques.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 21
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.
Connexions
Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar situacions i per raonar.
Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.
Comunicació i representació
Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.
Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a
partir d’idees matemàtiques. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i
estructurar idees o processos matemàtics.
Àmbit científic-tecnològic
Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo, els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que són propis de la seva edat.Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe, la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els necessitin.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 22
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de l’activi- tat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent. Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.
Competències de cada dimensió:
Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana
Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funciona- ment i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.
Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.
Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.
Medi ambient
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 23
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.
Salut
Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.
Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.
Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.
Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.
Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc
Àmbit social
Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per les xarxes i els entorns digitals.Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic.S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana.
Competències de cada dimensió:
Dimensió històrica
Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 24
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.
Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.
Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.
Dimensió geogràfica
Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.
Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.
Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.
Dimensió cultural i artística
Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.
Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.
Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.
Dimensió ciutadana
Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.
Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones
Àmbit digital
L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal considerar en totes les competències digitals.
Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg de la vida.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 25
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.
Competències de cada dimensió:
Instruments i aplicacions
Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.
Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a la producció de documents digitals.
Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge
Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.
Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.
Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.
Comunicació interpersonal i col·laboració
Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.
Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.
Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital
Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.
Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.
Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.
També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el projecte Tangram. Els àmbits són els següents:
Àmbit artísticÀmbit de l’educació física
Àmbit de cultura i valors
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 26
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Tractament de les competències en Tangram
L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Física i química com les d’altres àrees de coneixement.
En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes, que permeten treballar el contingut de diversos objectes d'aprenentatge.
Els projectes es plantegen per treballar no solament les competències lingüístiques, sinó també altres competències i habilitats. L'enfocament didàctic dels projectes proposa una línia d'aprenentatge que potencia:
- Competència en l’àmbit cientificotecnològic i competència matemàtica: Les diverses activitats plantejades permeten ordenar l’experiència pròpia relativa als fets culturals i naturals, per tal d’elaborar el propi pensament.. La presentació de les teories científiques en forma de model, que afavoreix en l’alumnat la construcció del seu pensament de manera paral·lela al procés científic.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Les activitats inicials de la unitat i l’OA parteixen sempre de situacions quotidianes, en les quals l’alumnat pot recuperar la seva experiència i analitzar-la sota el prisma del rigor científic.
- Competència social i cívica: Molts continguts i activitats són enfocats i presentats a partir de la reflexió sobre l’impacte de determinades actuacions en diferents aspectes de la realitat i a partir de la premissa de la construcció col·lectiva. Permeten entendre les característiques de la història i la societat com a construcció cultural col·lectiva i adquirir habilitats de pensament per tal d’esdevenir un ciutadà reflexiu i amb posicionament davant dels fets històrics i de la societat contemporània.
- Competència en l’àmbit digital: Els projectes, així com altres activitats, interrelacionen els continguts d’una manera aplicada i requereixen l’ús d’un repertori ampli d’eines i entorns digitals per a la cerca d’informació i per a la creació i comunicació d’un producte propi.
El format digital del llibre (amb gràfics dinàmics, interactius, vídeos, animacions, àudios...) facilita la comprensió dels continguts curriculars, que poden ser ampliats amb l'accés a pàgines web externes, seleccionades amb la màxima cura. A més, el llibre de Física i Química incorpora:
o Una taula periòdica interactiva que permet consultar les dades dels elements i, a més, calcular masses moleculars.
o Una calculadora científica.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 27
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
- Competència en l’àmbit lingüístic: Moltes de les activitats plantejades, i especialment els projectes, requereixen l’exercitació de la competència lingüística tant en la cerca d’informació com en la seva elaboració i la producció i comunicació mitjançant diferents llenguatges i suports del producte final.
- Competència de consciència i expressions culturals: Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre en el desenvolupament dels projectes,.
- Competència d’aprendre a aprendre: Les activitats autocorrectives, les rúbriques d’avaluació i els objectius de cada OA que tenen els alumnes a la seva disposició, per tal d’afavorir la responsabilitat i implicació en el propi procés d’aprenentatge. Les activitats de consolidació de la unitat interrelacionen continguts de manera que els nois i noies hagin d’aplicar els coneixements en contextos nous. Els interactius permeten a l’alumne experimentar els continguts treballats, de manera que se’n reforça l’aprenentatge significatiu. Les activitats de consolidació de la unitat interrelacionen continguts de manera que els nois i noies hagin d’aplicar els coneixements adquirits en contextos nous.
- Competència del sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor: Nombroses activitats potencien el treball autònom i autocorrectiu, i en molts casos permeten a més que l’alumne vagi més enllà de les propostes de partida.
Complementàriament, al llibre hi apareixen un seguit de continguts pensats per anar preparant els alumnes amb interessos professionals en el camp científic, en forma d’exposicions teòriques i d’activitats d’ampliació. Els alumnes que tinguin més habilitats de raonament científic poden anar avançant continguts, per tal de mantenir-los la motivació i desenvolupar al màxim les seves capacitats.
El format del llibre s’ha dissenyat tenint en compte les característiques d’aprenentatge dels alumnes, que són nadius digitals. La interfície d’accés als continguts del llibre els resultarà propera i còmoda de fer servir; els vídeos, usats com a recurs informatiu habitual, i els interactius esdevenen una eina molt potent d’autoaprenentatge; la selecció d’enllaços externs presenta la xarxa com a font de coneixement... Totes aquestes característiques pròpies del web 2.0 afavoreixen el creixement dels alumnes en coneixements i competencialment.
L'àrea de Física i Química disposa d'una versió anglesa, amb una adaptació CLIL (Content and Language Integrated Learning) o, en català, AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres).
Per això s'ha tingut en compte el Marc Comú Europeu de Referència, adequant els continguts seguint els criteris lingüístics de sintaxis, lèxic i expressions idiomàtiques per nivells.
A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials relacionats amb els objectius específics de la unitat.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 28
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Segons el DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d'acord amb els principis d'educació comuna i d'atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d'atenció a la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.
Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.
En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d'aprenentatge.
Itineraris per nivells
El llibre de text digital del Projecte Tangram ofereix un recorregut pels continguts curriculars establerts per a cadascun dels cursos segons tres nivells de dificultat dels OA: bàsic, clau i avançat.
ClauEl nivell clau és l'estàndard, tracta els continguts curriculars i va una mica més enllà oferint recursos, contingut complementari, activitats extra, etc. perquè el professor pugui adequar-lo a cada situació..
BàsicEl nivell bàsic tracta els continguts mínims establerts pel currículum de forma més pautada, pensant en aquells alumnes que tenen un ritme d'aprenentatge més lent o irregular. Disposa d'una adaptació particular en cada tipus de contingut.
Basat en els mateixos recursos i propostes didàctiques que el clau, es distingeix d'aquest per presentar a la pàgina expositiva les característiques següents:
Un apartat inicial que llista els objectius d'aprenentatge amb el títol Aprendràs. Un apartat final que repassa els continguts apresos, amb el títol Has après. Unes curiositats dintre de l'exposició (com a motivació) amb el títol Ho saps? Uns apartats simplificats, amb recursos associats seleccionats, amb l'objectiu
de no saturar els alumnes amb massa informació.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 29
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Una exposició simplificada (quant al contingut i el redactat), que utilitza més elements visuals i amb més termes de glossari.
També les activitats formatives estan adaptades per a aquest itinerari en dues línies complementàries:
Activitats completament diferents de l'itinerari clau, amb plantejaments més senzills i més visuals.
Versions simplificades de les activitats de l'itinerari clau a través d'una redacció més senzilla, aportació d'elements visuals de suport, reducció dels apartats o enunciats més detallats i pautats.
Quan l'activitat inicial de l'OA és individual es basa en el mateix recurs però pot tenir un plantejament específic per a cada nivell, que en el bàsic es completa amb apartats més pautats. Quan és grupal, coincideix per als dos nivells, tot i que en alguna ocasió es completa amb algun apartat per treballar de manera individual més pautada.
El nivell bàsic és visualment equiparable al clau per evitar discriminació o percepció negativa.
Avançat
L'avançat consta d'una proposta de treball per a aquells alumnes que han superat el contingut curricular de l'itinerari clau. Des d'aquest itinerari l'alumne pot accedir en tot moment al clau.
La proposta de treball no exposa nou contingut, sinó que es basa en el contingut de l'itinerari clau i convida a avançar a través d'un treball de recerca, exploració, etc. Són els mateixos alumnes els qui, de manera guiada, han de descobrir nous continguts o aspectes del tema tractat.
El mòdul del professor permet establir una avaluació de nivell prèvia a l'aprenentatge d'un contingut específic per avaluar el nivell de l'alumne respecte a aquest contingut. La finalitat d'aquesta avaluació és determinar quin dels tres nivells és més adequat per a cada alumne (o grups d'alumnes) a partir dels resultats d'aquesta avaluació.
És a dir, el llibre digital pot oferir un itineraris específic i adaptat a cada alumne en funció dels resultats de la seva avaluació de nivell en cada tema - o en algun d'ells – si així ho determina el professor.
El professor pot decidir no utilitzar aquesta avaluació de nivell, utilitzar-ho solament en determinats continguts o modificar l'itinerari proposat per a un alumne o diversos alumnes en concret si ho considera necessari.
Així mateix, el professor pot realitzar l'avaluació de nivell per comprovar el nivell d'un grup- o d'un alumne- sense que això signifiqui crear itineraris automàticament.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 30
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
En cadascun dels nivells dels llibres, el professor disposa de propostes metodològiques que proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé enfocaments nous o alternatius.
Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents aspectes:
Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius o complementaris.
Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.
Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.
Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.
Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).
Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.
Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.
Tipologia d’activitats
1. Formatives
Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d'aprenentatge, l'alumne podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els diferents continguts de la matèria.
Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o objecte d'aprenentatge.
Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes, comentaris de text, etc.
Els activitats dels nivells clau i bàsic es diferencien segons característiques adaptades al nivell de complexitat.
3. D'aprofundiment i ampliació
Aquest tipus d'activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes d'aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d'ampliació s'estendran els coneixements adquirits.
4. Consolidació
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 31
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Tant les activitats de secció com les activitats de l'apartat anomenat “Consolidació” en cada unitat del Projecte Tangram interrelacionen els principals aspectes dels OA que tracten mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basen en una seqüència de pantalles que plantegen un procés pautat.
5. D'avaluació sumativa
En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els continguts d'aquesta unitat.
Aquest tipus d'activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d'aquesta programació. En tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés d'ensenyament dut a terme.
A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de cada capítol.
6. Projectes
Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de forma integrada el contingut de diverses unitats.
El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:
Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.
Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).
Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.
Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).
Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).
El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.
Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 32
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.
7. Complementàries
[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]
Activitat - Tasca Localització Data Observacions
Intel·ligències múltiples
La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.
Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::
Lingüisticoverbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge, tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.
Logicomatemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.
Espaciovisual: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.
Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i expressar-les.
Cineticocorporal: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 33
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar sobre el seu aprenentatge.
Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.
Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes, plantes, animals, etc.).
El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Física i química també ofereix propostes per desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.
Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les habituals del llibre de l'alumne.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 34
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
PROGRAMACIONS D'UNITAT
Unitat 1. La matèria
Aquesta unitat presenta continguts de base per a la química, especialment la teoria atòmica i els conceptes d’element i compost. És important que quedin ben assolits per tots els alumnes, de manera significativa, per a que els puguin anar aplicant en el decurs dels continguts superiors.
La teoria corpuscular de la matèria és un model que permet justificar el comportament de les substàncies en moltes situacions, i com a tal cal presentar-lo als alumnes. És una eina que han de poder usar com a argument, i per tant, cal dominar-la bé.
En el decurs de la unitat es començarà a fer servir la taula periòdica, tot aprenent a identificar elements pel seu símbol i a reconèixer-ne les propietats per la seva posició.
Els alumnes aprendran a reconèixer elements i compostos importants per a la seva vida quotidiana, per a la salut, per la indústria, de manera que veuran les connexions de la química amb el món que els envolta.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
Els estats de la matèria
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
Mescles de colors1. Teoria corpuscular de la
matèriaTeoria corpuscular de la matèria
Canvis quotidians2. Els estats d'agregació de
la matèriaEls diagrames de fases
Cançó per aprendre 3. Els elements químics Els elements en vídeo
L'abundància és relativa4. Els elements químics
propersElements químics a l'aigua i als meteorits
Els somnis de Kekulé? 5. Els compostos químics El benzè, el naftalè i més...
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
Un matí mogut Què és què?
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 35
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
L'aire que ens envolta Elements i compostos químics al nostre voltant Les lleis dels gasos
Competències
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Objectius
Conèixer els postulats de la teoria corpuscular de la matèria. Descriure les diferències entre els tres estats de la matèria i conèixer les principals lleis
que expliquen el comportament dels gasos. Definir la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic. Conèixer els elements més importants i identificar-ne les propietats segons la posició en
la taula periòdica. Distingir els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en la
vida quotidiana. Valorar el progrés de la ciència en forma de models que van millorant successivament..
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.
Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Indicadors competencials
Coneix els postulats de la teoria corpuscular de la matèria. Descriu les diferències entre els tres estats de la matèria i coneix les principals lleis que
expliquen el comportament dels gasos. Defineix la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic. Coneix els elements més importants i n’identifica les propietats segons la posició en la
taula periòdica. Distingeix els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en
la vida quotidiana.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 36
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Valora el progrés de la ciència en forma de models que van millorant successivament.
Intel·ligències múltiples
Naturalista Interpersonal Lingüística Visual-espacial Lògic-matemàtica
Taxonomia de Bloom
Recordar Comprendre Aplicar Analitzar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 37
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 1 - La matèria
OBJECTES D'APRENENTATGE Teoria corpuscular de la
matèriaEls estats d'agregació de la matèria
Els elements químics Els elements químics propers
Els compostos químics TOTS
Objectius
Conèixer els postulats de la teoria corpuscular de la matèria.
Descriure les diferències entre els tres estats de la matèria i conèixer les principals lleis que expliquen el comportament dels gasos.
Definir la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic.
Conèixer els elements més importants i identificar-ne les propietats segons la posició en la taula periòdica.
Distingir els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en la vida quotidiana.
Valorar el progrés de la ciència en forma de models que van millorant successivament.
Competències
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.
Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 38
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Indicadors competencials
Coneix els postulats de la teoria corpuscular de la matèria.
Descriu les diferències entre els tres estats de la matèria i coneix les principals lleis que expliquen el comportament dels gasos.
Defineix la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic.
Coneix els elements més importants i n’identifica les propietats segons la posició en la taula periòdica.
Distingeix els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en la vida quotidiana.
Valora el progrés de la ciència en forma de models que van millorant successivament.
Intel·ligències múltiples
NaturalistaInterpersonalLingüísticaVisual-espacial
Naturalista LingüísticaVisual-espacialLògic-matemàtica
NaturalistaLingüísticaLògic-matemàticaVisual-espacial
NaturalistaLingüísticaVisual-espacial
NaturalistaLingüísticaVisual-espacialLògic-matemàtica
NaturalistaLingüísticaInterpersonal
Taxonomia de Bloom
RecordarAnalitzar
ComprendreAplicar
ComprendreAnalitzar Recordar
ComprendreAnalitzar
RecordarComprendreAnalitzar
Analitzar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 39
Unitat 2. Substàncies pures i mescles
Aquesta unitat presenta un dels continguts del currículum on l’abstracció dels conceptes químics és molt propera a l’alumnat, donada la multiplicitat d’exemples propers que es poden oferir als joves. Per tant, els ha de resultar fàcil entendre’n les idees clau.
El què pot resultar més difícil és assegurar l’ús d’un llenguatge correcte, tant des del punt de vista terminològic com des del punt de vista de la descripció dels fenòmens i processos. Aquí, hi haurà gran diversitat d’alumnes, des d’aquells que practiquin de manera espontània l’ús del llenguatge de manera quasi científica, fins als que tinguin moltes dificultats per explicar coherentment els seus processos de pensament. Atenent a les habilitats de cadascun, doncs, cal demanar-los a tots que facin un esforç tant en el domini del vocabulari, com en les explicacions d’allò que han experimentat i après.
És important que el professorat posi èmfasi en les relacions profundes entre els conceptes, per tal d’evitar que l’alumnat faci lectures superficials i es quedi amb les anècdotes de la part pràctica, sense atendre als significats. Per tant, cal fer explícites les relacions entre les propietats de les substàncies i el seu caràcter de substància pura, o mescla, així com de les tècniques que s’usen per a separar-ne els components.
Al llarg de tota la unitat s’estan treballant canvis físics i no químics; és convenient anar recordant als alumnes que s’està treballant a un nivell extern de la matèria, on la identitat de les substàncies que intervenen en els processos es manté.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
Fem mescles!
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
Diferents substàncies, diferents propietats, diferents aplicacions
1. Les substàncies pures Duresa i tenacitat
Envoltats per mescles! 2. Mescles Fem maionesa!
28 de desembre, dia dels Sants Innocents
3. Tècniques de separació de mescles
Un producte molt català: l’aiguardent
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
Treure la sal de la sorra El vi, un producte de la vinya Quina sal es dissol més en aigua? Qui és qui? Estem saturats…
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals
Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement
científic.
Objectius
Conèixer algunes propietats característiques i relacionar-les amb la identificació de les substàncies pures.
Diferenciar les mescles presents a la vida quotidiana, i reconèixer, calcular i interpretar les seves propietats.
Conèixer les tècniques de separació de mescles i les propietats de les substàncies en què es basen.
Practicar amb procediments experimentals, tot comprenent-ne els objectius i seguint els passos acuradament.
Descriure amb llenguatge científic els passos seguits en els procediments experimentals.
Criteris d'avaluació
Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Indicadors competencials
Explica el significat de substància pura i la diferència entre les simples i les compostes, fent servir les definicions per identificar algunes substàncies pures comunes.
Fa servir les propietats característiques d’algunes substàncies per explicar el seu comportament, i per identificar-les.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 41
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Distingeix i classifica substàncies d'ús quotidià en substàncies pures i mescles, i en aquest últim cas, en homogènies i heterogènies.
Fa càlculs i interpreta valors de les propietats generals de la matèria, diferenciant-les de les característiques.
Coneix les tècniques de separació de mescles i les relaciona amb les propietats característiques de les substàncies.
Fa servir amb fluïdesa els termes propis de les tècniques de separació (propietats com la capil·laritat, substàncies com el carbó actiu, processos com la cristal·lització...).
Practica amb procediments experimentals a partir d’un disseny donat i n’entén l’objectiu i les conclusions.
Descriu amb llenguatge científic els passos seguits en els procediments experimentals.
Intel·ligències múltiples
Naturalista Lingüística Lògic-matemàtica Interpersonal
Taxonomia de Bloom
Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 42
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 2 – Substàncies pures i mescles
OBJECTES D'APRENENTATGE Les substàncies pures Mescles Tècniques de separació de
mesclesTOTS
Objectius
Conèixer algunes propietats característiques i relacionar-les amb la identificació de les substàncies pures.
Diferenciar les mescles presents a la vida quotidiana, i reconèixer, calcular i interpretar les seves propietats.
Conèixer les tècniques de separació de mescles i les propietats de les substàncies en què es basen.
Practicar amb procediments experimentals, tot comprenent-ne els objectius i seguint els passos acuradament.
Descriure amb llenguatge científic els passos seguits en els procediments experimentals.
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturalsIdentificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Criteris d'avaluació
Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.
Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.
Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Indicadors competencials
Explica el significat de substància pura i la diferència entre les simples i les compostes, fent servir les definicions per identificar algunes substàncies pures comunes.
Distingeix i classifica substàncies d'ús quotidià en substàncies pures i mescles, i en aquest últim cas, en homogènies i heterogènies.
Fa càlculs i interpreta valors de les propietats generals de
Coneix les tècniques de separació de mescles i les relaciona amb les propietats característiques de les substàncies.
Fa servir amb fluïdesa els termes propis de les tècniques
Practica amb procediments experimentals a partir d’un disseny donat i n’entén l’objectiu i les conclusions.
Descriu amb llenguatge científic els passos seguits en els procediments experimentals.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 43
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Fa servir les propietats característiques d’algunes substàncies per explicar el seu comportament, i per identificar-les.
la matèria, diferenciant-les de les característiques.
de separació (propietats com la capil·laritat, substàncies com el carbó actiu, processos com la cristal·lització...).
Intel·ligències múltiples
NaturalistaLingüística
NaturalistaLingüística Lògic-matemàtica
NaturalistaLingüística
NaturalistaLingüísticaInterpersonal
NaturalistaLingüística
Taxonomia de Bloom
RecordarComprendreAvaluar
RecordarComprendreAplicarAnalitzar
RecordarComprendreAplicarAnalitzar
Aplicar Comprendre
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 44
Unitat 3. Àtoms, molècules i cristalls
Aquesta unitat conté molts continguts d’iniciació cap a la química més abstracta de cursos superiors. És convenient que la presenteu, així, com una aproximació al què és aquesta ciència, i que prioritzeu la comprensió dels continguts de fons.
Els primers OA fan referència al món atòmic i subatòmic i requereixen, per tant, un esforç d’abstracció per als alumnes. Aprofiteu les simulacions i les comparacions per afavorir que els joves es facin representacions mentals adequades dels àtoms i del seu interior. Dediqueu temps a l’elaboració d’aquestes representacions, per tal que l’alumnat es pugui meravellar de la gran quantitat de coneixement que disposem avui en dia sobre l’interior de la matèria.
És necessari que els continguts de l’estructura interna de l’àtom dels primers OA quedin ben assumits, per tal d’afavorir la comprensió dels continguts de l’enllaç químic, l’estructura interna de les substàncies i l’inici dels càlculs estequiomètrics.
La unitat presenta tres eines fonamentals pròpies de la química: la taula periòdica, la formulació i l’ús del mol com a unitat de quantitat de matèria. En els tres casos, l’objectiu és presentar les eines, que l’alumnat entengui la seva necessitat i la seva conveniència, i sobretot, que consolidi el seu significat de base, deixant per a cursos superiors el domini sistemàtic dels continguts.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
Àtoms i molècules
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
Els àtoms
La ciència avança pas a pas 1. Models atòmics El model de Bohr
El buit atòmic 2. L'estructura de l'àtom Comparant mides
De mica en mica s’omple la pica 3. La taula periòdicaTaules dels elements químics
Les molècules i els cristalls
A l'hora del pati 4. Unions entre àtoms Unions químiques
Calculant amb la taula periòdica5. Massa molecular i massa molar
La u i el Da
El mono i el di 6. El llenguatge químicUn nom per a cada substància
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
Una altra forma de mirar una xapa Un experiment molt revelador El descobriment dels elements i la taula periòdica Comparació de taules d'elements
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Objectius
Conèixer les principals teories de l’estructura interna de l’àtom, els experiments que les han confirmades i les seves limitacions.
Explicar l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la mantenen.
Emprar la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic i atòmic i conèixer-ne algunes propietats.
Relacionar les propietats i l’estructura interna de les substàncies amb el tipus d’enllaç i aquest amb la configuració electrònica dels àtoms que el formen.
Calcular masses moleculars i masses molars i diferenciar quan emprar-ne cadascuna. Anomenar i formular compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i
diferenciar-la d’altres normatives del llenguatge químic..
Criteris d'avaluació
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Indicadors competencials
Coneix les principals teories de l’estructura interna de l’àtom i les seves limitacions. Explica l’experiment de Rutherford i les seves conseqüències. Explica l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la
mantenen. Empra la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic
i atòmic.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 46
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Diferencia el comportament d’alguns elements a partir de la seva posició a la taula periòdica.
Explica la tendència dels àtoms a adquirir configuracions electròniques estables. Diferencia tipus d’enllaç i d’estructura interna a partir dels tipus d’àtoms. Relaciona les propietats de les substàncies amb la seva estructura interna. Calcula masses moleculars i masses molars i diferencia quan emprar-ne cadascuna. Anomena i formula compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i la
diferencia d’altres normatives del llenguatge químic..
Intel·ligències múltiples
Naturalista Visual-espacial Lògic-matemàtica Lingüística Interpersonal Interpersonal
Taxonomia de Bloom
Recordar Comprendre Aplicar Analitzar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 47
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 3 – Àtoms, molècules i cristalls
OBJECTES D'APRENENTATG
E
Models atòmics L'estructura de l'àtom La taula periòdica Unions entre àtoms Massa molecular i massa molar
El llenguatge químic
Objectius
Conèixer les principals teories de l’estructura interna de l’àtom, els experiments que les han confirmades i les seves limitacions.
Explicar l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la mantenen.
Emprar la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic i atòmic i conèixer-ne algunes propietats.
Relacionar les propietats i l’estructura interna de les substàncies amb el tipus d’enllaç i aquest amb la configuració electrònica dels àtoms que el formen.
Calcular masses moleculars i masses molars i diferenciar quan emprar-ne cadascuna.
Anomenar i formular compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i diferenciar-la d’altres normatives del llenguatge químic.
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Criteris d'avaluació
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats. Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 48
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Indicadors competencials
Coneix les principals teories de l’estructura interna de l’àtom i les seves limitacions.
Explica l’experiment de Rutherford i les seves conseqüències.
Explica l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la mantenen.
Empra la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic i atòmic.
Diferencia el comportament d’alguns elements a partir de la seva posició a la taula periòdica.
Explica la tendència dels àtoms a adquirir configuracions electròniques estables.
Diferencia tipus d’enllaç i d’estructura interna a partir dels tipus d’àtoms.
Relaciona les propietats de les substàncies amb la seva estructura interna.
Calcula masses moleculars i masses molars i diferencia quan emprar-ne cadascuna.
Anomena i formula compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i la diferencia d’altres normatives del llenguatge químic.
Intel·ligències múltiples
NaturalistaVisual-espacial Lògic-matemàtica Lingüística Interpersonal
NaturalistaLingüística Lògic-matemàticaVisual-Espacial
NaturalistaVisual-EspacialLingüísticaLògic-matemàtica
NaturalistaVisual-espacial
NaturalistaLògic-matemàtica
NaturalistaLingüísticaInterpersonalVisual-Espacial
Taxonomia de Bloom
RecordarComprendreAplicarAnalitzar
RecordarComprendreAplicarAnalitzar
RecordarComprendreAnalitzar
RecordarComprendreAnalitzar
RecordarAnalitzar
ComprendreAplicarAnalitzar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 49
Unitat 4. La radioactivitat
Els continguts d’aquesta unitat són molt interessants donat que estan fortament relacionats amb les ciències socials i la tecnologia, així com disciplines superiors derivades de les ciències naturals (genètica, medicina). A més, permeten consolidar els coneixements bàsics sobre l’àtom i relacionar la química amb elements importants de la vida quotidiana com la salut o les fonts d’energia.
El primer situa l’alumnat en el concepte d’isòtop i per tant s’hi fa referència als continguts de l’estructura interna de l’àtom, sent una bona ocasió per a aprofundir-ne en el significat i les aplicacions.
En l’OA 16 es presenta el fenomen de la radioactivitat, repassant les principals fites en la història de la seva descoberta, i descrivint breument els processos de fissió i fusió nuclears.
L’OA 17 conté alguns continguts relatius a la genètica i a la física, per tal d’explicar als nois i noies les repercussions sobre la salut de les radiacions.
La unitat és una molt bona oportunitat per fer debatre als alumnes sobre les bondats i els perills de la ciència, així com per a fer-los reflexionar sobre quin ha de ser el paper que aquesta ha de jugar en les nostres vides i sobre la necessitat d’establir límits al seu ús.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
Energia nuclear: polèmica oberta
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
”Construint” isòtops 1. Isòtops i radioisòtops Isòtops i radioisòtops
La desintegració radioactiva 2. La radioactivitat Canvis molt energètics
Plàtans radioactius 3. Efectes de les radiacions La bomba atòmica
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
Isòtops radioactius i centrals nuclears Juguem a ser antropòlegs i arqueòlegs Nuclear sí; nuclear, no Com funciona una central nuclear?
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Objectius
Comparar isòtops i radioisòtops i descriure el seu origen i les seves aplicacions. Relacionar els científics (Röntgen, Becquerel, Curie i Rutherford) amb els experiments
relatius a la radioactivitat i explicar-ne el seu fonament i aplicacions. Explicar la presència de radioactivitat al nostre entorn, la manera de mesurar-la i les
conseqüències que pot tenir.
Criteris d'avaluació
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Indicadors d'assoliment
Explica el concepte d’isòtop amb exemples quotidians. Diferencia els que són estables i inestables, naturals i artificials, usant la informació de
la taula periòdica. Coneix els científics involucrats amb els principals descobriments de la radioactivitat. Defineix la radiació, els seus tipus i les seves propietats. Explica els fenòmens de la fusió i la fissió, i la seva relació amb la radioactivitat. Identifica les radiacions ionitzants com a responsables de crear mutacions. Reconeix les múltiples fonts de radiació natural i artificial que hi ha al nostre voltant i en
valora la perillositat. Valora críticament l’ús que es fa dels residus radioactius.
Intel·ligències múltiples
Naturalista Visual-espacial Lògic-matemàtica Lingüística Interpersonal Interpersonal
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 51
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Taxonomia de Bloom
Recordar Comprendre Aplicar Analitzar
Avaluar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 52
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 4 - La radioactivitat
OBJECTES D'APRENENTATG
E
Isòtops i radioisòtops La radioactivitat Efectes de les radiacions
ObjectiusComparar isòtops i radioisòtops i descriure el seu origen i les seves aplicacions.
Relacionar els científics (Röntgen, Becquerel, Curie i Rutherford) amb els experiments relatius a la radioactivitat i explicar-ne el seu fonament i aplicacions.
Explicar la presència de radioactivitat al nostre entorn, la manera de mesurar-la i les conseqüències que pot tenir.
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Criteris d'avaluació
Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les. Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Indicadors competencials
Explica el concepte d’isòtop amb exemples quotidians.
Diferencia els que són estables i inestables, naturals i artificials, usant la informació de la taula periòdica.
Coneix els científics involucrats amb els principals descobriments de la radioactivitat.
Defineix la radiació, els seus tipus i les seves propietats.
Explica els fenòmens de la fusió i la fissió, i la seva relació amb la radioactivitat.
Identifica les radiacions ionitzants com a responsables de crear mutacions.
Reconeix les múltiples fonts de radiació natural i artificial que hi ha al nostre voltant i en valora la perillositat.
Valora críticament l’ús que es fa dels residus radioactius.
Intel·ligències múltiples
NaturalistaVisual-espacialLingüísticaLògicomatemàtica Interpersonal
NaturalistaInterpersonalLingüísticaVisual-Espacial
Naturalista Interpersonal
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 53
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Taxonomia de Bloom
RecordarComprendreAnalitzar
RecordarComprendreAnalitzar
RecordarComprendreAvaluar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 54
Unitat 5. El canvi químic
Aquesta és una de les unitats centrals del curs, per la seva importància dins la disciplina de la química. No obstant això, cal que els alumnes hagin entès bé alguns conceptes anteriors (àtom, molècula, mol, enllaç) així com que tinguin soltesa en algunes habilitats (ús de la taula periòdica, fonaments de formulació) per tal d’aprendre bé els objectius d’aquesta unitat.
L’OA 18 recorda els conceptes de canvi físic i químic i explica la reacció química a partir de la perspectiva microscòpica de la matèria. El segon OA de la unitat, el 19, aprofundeix en aquesta idea i presenta als alumnes la manera habitual d’expressar per escrit les reaccions químiques per tal que s’hi vagin familiaritzant.
En l’OA 20 trobareu els continguts relatius als càlculs estequiomètrics i a la llei de conservació de la massa, així com una aproximació a la figura d’Antoine Lavoisier. L’OA 21 presenta molts exemples de reaccions químiques diferents, classificades en funció de diferents criteris, i us ha de servir per consolidar les idees treballades fins al moment.
L’últim OA de la unitat, el 22, presenta una iniciació a la catàlisi química, descrivint els factors que poden influenciar en la velocitat de les reaccions.
En tots els OA, i a partir dels diferents continguts treballats, es veuen molts exemples de reaccions químiques diferents, que tenen a veure amb el quotidià dels joves i també amb el món que els envolta, de manera que tots esdevenen una bona oportunitat per reconèixer i valorar la importància de la química.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
El canvi químic
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
Canvis a l'hora de cuinar 1. Els canvis a la matèria Què és la cuina molecular?
Les reaccions químiques
Com pots fer un volcà? 2. Les reaccions químiques Els focs artificials
El formatge fresc i la conservació de la massa
3. La massa en les reaccions químiques
El flogist i l'alquímia
La pizza4. Tipus de reaccions
químiquesL'oli fregit
La velocitat de les reaccions
Més ràpid, si us plau!5. Velocitat en els canvis
químics La descomposició de l’aigua oxigenada
Efervescència cel·lular 6. Catalitzadors Nous catalitzadors
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
Simulem una reacció Unes claus rovellades
Competències
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals
Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Objectius
Diferenciar els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric i en exemples quotidians
Interpretar la reacció química com una transformació interna de les substàncies, explicant-la a nivell molecular i a partir de la seva expressió científica habitual
Explicar i demostrar la llei de conservació de la massa, reconeixent el paper de Lavoisier en la seva descoberta, i usar-la per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar correctament reaccions senzilles
Identificar reaccions químiques habituals en la vida quotidiana, i classificar-les en funció de les seves substàncies o del tipus de canvi molecular que hi té lloc
Descriure els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan, fent especial èmfasi en el paper dels catalitzadors
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment..
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.
Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influència de diferents variables en la velocitat de reacció. Descriure l’efecte dels catalitzadors en reaccions d’interès quotidià.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 56
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Indicadors d'assoliment
Diferencia els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric Reconeix reaccions químiques en exemples quotidians. Interpreta la reacció química com una transformació interna de les substàncies Interpreta amb fluïdesa la seva expressió científica habitual. Explica la llei de conservació de la massa. Reconeix el paper de Lavoisier en la història de la química Usa la llei per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar
correctament reaccions senzilles. Identifica un tipus de reacció determinada a partir de la seva equació Categoritza diferents reaccions químiques habituals en funció de les substàncies que hi
participen. Explica la velocitat de la reacció en base a la teoria de les col·lisions. Descriu els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan. Interpreta el paper dels catalitzadors en una reacció química.
Intel·ligències múltiples
Naturalista Interpersonal Lingüística Visual espacial Lògicomatemàtica
Taxonomia de Bloom
Recordar Comprendre Aplicar Analitzar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 57
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 5 – El canvi químic
OBJECTES D'APRENENTATGE Els canvis a la matèria Les reaccions químiques La massa en les reaccions
químiquesTipus de reaccions químiques Velocitat en els canvis químics
Catalitzadors
Objectius
Diferenciar els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric i en exemples quotidians
Interpretar la reacció química com una transformació interna de les substàncies, explicant-la a nivell molecular i a partir de la seva expressió científica habitual
Explicar i demostrar la llei de conservació de la massa, reconeixent el paper de Lavoisier en la seva descoberta, i usar-la per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar correctament reaccions senzilles
Identificar reaccions químiques habituals en la vida quotidiana, i classificar-les en funció de les seves substàncies o del tipus de canvi molecular que hi té lloc
Descriure els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan, fent especial èmfasi en el paper dels catalitzadors
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturalsIdentificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.
Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment. Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en
Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influència de diferents variables en la velocitat de reacció. Descriure l’efecte dels catalitzadors en reaccions d’interès quotidià.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 58
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
experimentalment.. els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
sistemes tancats.
Indicadors competencials
Diferencia els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric
Reconeix reaccions químiques en exemples quotidians
Interpreta la reacció química com una transformació interna de les substàncies
Interpreta amb fluïdesa la seva expressió científica habitual
Explica la llei de conservació de la massa
Reconeix el paper de Lavoisier en la història de la química
Usa la llei per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar correctament reaccions senzilles
Identifica un tipus de reacció determinada a partir de la seva equació
Categoritza diferents reaccions químiques habituals en funció de les substàncies que hi participen
Explica la velocitat de la reacció en base a la teoria de les col·lisions
Descriu els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan
Interpreta el paper dels catalitzadors en una reacció química
Intel·ligències múltiples
NaturalistaLingüística
LògicomatemàticaLingüísticaNaturalistaVisual espacial
Naturalista InterpersonalLingüísticaVisual espacialLògicomatemàtica
NaturalistaLògicomatemàtica Visual espacialLingüística
NaturalistaLingüísticaVisual espacialLògicomatemàtica
Taxonomia de Bloom
Analitzar RecordarComprendreAplicar
ComprendreAplicarAnalitzar
RecordarComprendreAnalitzar
ComprendreAplicarAnalitzar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 59
Unitat 6. L'energia de les reaccions
Aquesta és una unitat que complementa l’anterior, tot reforçant el concepte de canvi químic incorporant-hi la idea de transformació energètica. S’ha d’haver assolit bé el concepte de transformació de la matèria, a nivell macroscòpic i microscòpic, per poder afegir-hi la noció d’energia, que sempre resulta abstracta per als alumnes.
Per això, la unitat comença amb un OA que es destina exclusivament al concepte teòric d’energia, que va concretant després, en els dos OA posteriors, cap al context de les reaccions químiques.
La unitat finalitza amb l’últim OA de química del curs, que relaciona aquesta disciplina amb la societat actual, presentant-ne els avantatges i els reptes principals.
Al llarg de la unitat trobareu oportunitats per fer reflexionar als alumnes al voltant de com la química és present i necessària en la seva vida quotidiana, així com d’analitzar-la i entendre-la amb les eines que fins ara els heu anat proporcionant.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
L’energia de les reaccions químiques
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
No en perdem gens 1. L’energia Energia tèrmica i temperatura
La fotosíntesi2. L’energia associada a les
reaccions químiquesQuin combustible necessita el meu coet?
Netegem monedes 3. L’electròlisi És d’or aquest anell?
Els plàstics de casa4. Química, societat i medi
ambientLa química verda i els catalitzadors
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
L’obtenció de l’alumini L'energia del propà L'energia dels combustibles
Competències
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement
científic. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit
escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals..
Objectius
Definir l’energia i citar-ne algunes de les seves formes, així com conèixer-ne les seves unitats i diferenciar-la d’altres magnituds.
Explicar els conceptes de conservació, pèrdua d’energia i rendiment. Distingir reaccions endotèrmiques i exotèrmiques. Posar exemples de combustions en la vida quotidiana, i predir els reactius o productes
que participen en una determinada combustió. Explicar el funcionament d’una electròlisi per comparació amb una reacció redox,
identificant-ne reactius, productes i els diferents components de les cel·les electrolítiques.
Valorar la importància de l’electròlisi en els processos industrials. Identificar el paper de la química en la vida quotidiana, i específicament en l’origen i les
solucions dels principals reptes mediambientals en què ens trobem.
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment
Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.
Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment.
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.
Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Indicadors d'assoliment
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 61
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Defineix l’energia i en cita algunes de les seves formes, així com conèixer-ne les seves unitats
Reconeix les diferents manifestacions de l’energia i les seves transformacions, en exemples quotidians
Identifica les maneres com es propaga l’energia tèrmica i la diferencia de la calor i temperatura.
Explica exemples de conservació i pèrdua d’energia Reconeix exemples de combustions en la vida quotidiana Distingeix reaccions complertes d’incompletes i les explica sota el model
cineticomolecular Identifica els diferents participants d’una combustió d’hidrocarburs, a partir d’exemples
quotidians o extrets d’experiments senzills Relaciona les característiques que diferencien les reaccions endotèrmiques i
exotèrmiques Interpreta gràfics qualitatius del progrés d’una reacció en funció de l’energia Indica els processos d’intercanvi d’electrons que tenen lloc en una reacció redox Relaciona una electròlisi amb una reacció redox Explica el procés de l’electròlisi i en
descriu les aplicacions Identifica el tipus de reacció que té lloc en cadascuna de les cel·les electrolítiques, i el
nom dels seus components Identifica productes sintètics i els relaciona amb la importància de la química en la vida
quotidiana Reconeix tipus d’indústries químiques properes Explica accions pròpies que tinguin a veure amb el malbaratament energètic i en
proposa alternatives Descriu els diferents tipus de contaminació Diferencia causes i conseqüències en els principals reptes mediambientals i valora el
paper de la química en la recerca de les seves solucions.
Intel·ligències múltiples
Naturalista Lingüística Lògico-matemàtica
Taxonomia de Bloom
Recordar Comprendre Aplicar Analitzar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 62
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 6 - L'energia de les reaccions
OBJECTES D'APRENENTATGE L’energia L’energia associada a les reaccions
químiquesL’electròlisi Química, societat i medi ambient
Objectius
Definir l’energia i citar-ne algunes de les seves formes, així com conèixer-ne les seves unitats i diferenciar-la d’altres magnituds.Explicar els conceptes de conservació, pèrdua d’energia i rendiment.
Distingir reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.Posar exemples de combustions en la vida quotidiana, i predir els reactius o productes que participen en una determinada combustió.
Explicar el funcionament d’una electròlisi per comparació amb una reacció redox, identificant-ne reactius, productes i els diferents components de les cel·les electrolítiques.
Valorar la importància de l’electròlisi en els processos industrials.
Identificar el paper de la química en la vida quotidiana, i específicament en l’origen i les solucions dels principals reptes mediambientals en què ens trobem.
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals .Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les. Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.
Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment.Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les. Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 63
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Indicadors competencials
Defineix l’energia i en cita algunes de les seves formes, així com conèixer-ne les seves unitats
Reconeix les diferents manifestacions de l’energia i les seves transformacions, en exemples quotidians
Identifica les maneres com es propaga l’energia tèrmica i la diferencia de la calor i temperatura.
Explica exemples de conservació i pèrdua d’energia
Reconeix exemples de combustions en la vida quotidiana
Distingeix reaccions complertes d’incompletes i les explica sota el model cineticomolecular
Identifica els diferents participants d’una combustió d’hidrocarburs, a partir d’exemples quotidians o extrets d’experiments senzills
Relaciona les característiques que diferencien les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques
Interpreta gràfics qualitatius del progrés d’una reacció en funció de l’energia
Indica els processos d’intercanvi d’electrons que tenen lloc en una reacció redox
Relaciona una electròlisi amb una reacció redox Explica el procés de l’electròlisi i en descriu les aplicacions
Identifica el tipus de reacció que té lloc en cadascuna de les cel·les electrolítiques, i el nom dels seus components
Identifica productes sintètics i els relaciona amb la importància de la química en la vida quotidiana
Reconeix tipus d’indústries químiques properes
Explica accions pròpies que tinguin a veure amb el malbaratament energètic i en proposa alternatives
Descriu els diferents tipus de contaminació
Diferencia causes i conseqüències en els principals reptes mediambientals i valora el paper de la química en la recerca de les seves solucions
Intel·ligències múltiples
NaturalistaLingüísticaLògico-matemàtica
NaturalistaLògico-matemàticaLingüística
NaturalistaLògico-matemàticaLingüística
NaturalistaLògico-matemàticaLingüística
Taxonomia de Bloom
RecordarComprendre
RecordarComprendreAplicarAnalitzar
RecordarComprendre
ComprendreAnalitzar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 64
Unitat 7. El moviment i les forces
Aquesta unitat presenta continguts de la cinemàtica i la dinàmica així com l’estudi d’altres forces importants com l’elàstica. És doncs una unitat que presenta continguts de física que s’han de treballar abastament en cursos superiors, i que per tant ara només s’han d’introduir. Tenint en compte l’alumnat que no seguirà cursant aquesta matèria, cal que la perspectiva sota la qual es treballa a tercer d’ESO sigui una visió social de la ciència. Els alumnes han de reconèixer i aplicar característiques del mètode científic al llarg de la unitat.
El primer OA treballa els conceptes de velocitat i acceleració, tot presentant les fórmules de la cinemàtica. El segon explica el concepte de força i introdueix els quatre tipus d’interaccions que es troben a la natura, fent èmfasi en la gravitatòria, l’elèctrica i l’electromagnètica. L’últim OA se centra en els efectes de les forces sobre l’estat de moviment dels cossos o sobre les seves deformacions.
Al llarg de la unitat es treballaran transversalment les matemàtiques: en l’aplicació de les fórmules i en el seu significat; en el canvi d’unitats; en el càlcul vectorial; en els gràfics. L’altra àrea que es relaciona de manera més directa amb la unitat és la tecnologia. La unitat però, també us proporciona una possibilitat de treballar les competències cíviques presentant-vos continguts que tenen una repercussió directa en la vida quotidiana i al voltant de les quals els alumnes poden tenir un determinat posicionament, com és el cas de la regulació de les velocitats màximes en els vehicles.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
El moviment i les forces
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
Posant límits a la velocitat 1. Velocitat i acceleració Paracaigudisme i acceleració
Què arriba abans a terra 2. Les forces de la natura Un hotel a l'espai
Mètode científic i molles 3. Efectes de les forces Les forces en l'esquí
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
Com escapar-se d’un guepard Eixos a tota pastilla La llei de Hooke
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic
Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Objectius
Explicar amb rigor les magnituds de la cinemàtica i usar-les per interpretar o realitzar gràfics que il·lustrin diferents situacions de moviment.
Descriure els fenòmens més importants relacionats amb les quatre interaccions fonamentals, especialment amb la gravitatòria, l’electrostàtica i la magnètica.
Identificar les principals forces presents en la vida quotidiana i els seus efectes sobre l’estat de moviment o deformació dels cossos.
Criteris d'avaluació
Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Indicadors d'assoliment
Explica les diferents magnituds de la cinemàtica a partir d’exemples de la vida quotidiana.
Diferencia la velocitat instantània i la velocitat mitjana. Interpreta gràfics i hi identifica diferents aspectes del moviment. Representa gràfics del moviment a partir d’una taula o d’una situació problema . Explica, amb exemples, les quatre interaccions fonamentals. Enuncia la llei de Coulomb, en comprèn el significat, i l’aplica en la resolució d’exercicis. Diferencia tipus de substàncies segons les seves propietats magnètiques i tipus
d’imants. Descriu els experiments d’Oersted i de Faraday i n’interpreta els resultats. Explica, a partir de la llei de gravitació universal, la diferència entre pes i massa i el
concepte de gravetat. Relaciona els diferents nivells d’agrupació dels cossos planetaris amb l’ordre de
magnitud de les seves dimensions. Identifica en la vida quotidiana diferents tipus de forces i els seus efectes.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 66
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Enuncia les tres lleis de Newton i les relaciona amb diferents situacions quotidianes. Analitza la presència del fregament en la vida quotidiana i la seva influència en el
moviment. Aplica la força normal en exercicis de composició de forces on aparegui també el pes. Coneix la relació de dependència que s’estableix entre la força que s’aplica a un cos
elàstic i la seva elongació.
Intel·ligències múltiples
Naturalista Lògicomatemàtica Lingüística Visual-espacial
Taxonomia de Bloom
Recordar Comprendre Analitzar Aplicar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 67
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 7 – El moviment i les forces
OBJECTES D'APRENENTATGE Velocitat i acceleració Les forces de la natura Efectes de les forces
Objectius
Explicar amb rigor les magnituds de la cinemàtica i usar-les per interpretar o realitzar gràfics que il·lustrin diferents situacions de moviment.
Descriure els fenòmens més importants relacionats amb les quatre interaccions fonamentals, especialment amb la gravitatòria, l’electrostàtica i la magnètica.
Identificar les principals forces presents en la vida quotidiana i els seus efectes sobre l’estat de moviment o deformació dels cossos.
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científicIdentificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctricaElaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Indicadors competencials Explica les diferents magnituds de la cinemàtica a partir d’exemples de la vida quotidiana
Diferencia la velocitat instantània i la velocitat mitjana
Interpreta gràfics i hi identifica diferents aspectes del moviment
Representa gràfics del moviment a partir d’una taula o d’una situació problema
Explica, amb exemples, les quatre interaccions fonamentals
Enuncia la llei de Coulomb, en comprèn el significat, i l’aplica en la resolució d’exercicis
Diferencia tipus de substàncies segons les seves propietats magnètiques i tipus d’imants
Descriu els experiments d’Oersted i de Faraday i
Identifica en la vida quotidiana diferents tipus de forces i els seus efectes
Enuncia les tres lleis de Newton i les relaciona amb diferents situacions quotidianes
Analitza la presència del fregament en la vida quotidiana i la seva influència en el moviment
Aplica la força normal en exercicis de composició
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 68
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
n’interpreta els resultats
Explica, a partir de la llei de gravitació universal, la diferència entre pes i massa i el concepte de gravetat
Relaciona els diferents nivells d’agrupació dels cossos planetaris amb l’ordre de magnitud de les seves dimensions
de forces on aparegui també el pes
Coneix la relació de dependència que s’estableix entre la força que s’aplica a un cos elàstic i la seva elongació
Intel·ligències múltiples
NaturalistaLògicomatemàticaLingüísticaVisual-espacial
NaturalistaLògicomatemàticaLingüística
NaturalistaLingüísticaLògicomatemàtica
Taxonomia de Bloom
ComprendreAnalitzarAplicar
RecordarComprendreAnalitzarAplicar
RecordarComprendreAnalitzarAplicar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 69
Unitat 8. La natura elèctrica de la matèria
Aquesta unitat presenta els primers continguts d’electricitat als alumnes, tot desenvolupant la dimensió elèctrica de la matèria a partir d’alguns fenòmens on aquesta s’hi posa més clarament de manifest.
El primer OA repassa els continguts treballats en la part de la química, que serveixen per recordar les partícules subatòmiques i les seves càrregues. També es presenta el concepte de força electrostàtica i el principi de conservació de la càrrega.
En el segon OA es descriuen les propietats i el comportament de les substàncies conductores i aïllants, i el concepte de conductivitat elèctrica i de flux de corrent.
L’últim OA de la unitat desenvolupa específicament el tema dels llamps com a fenomen de la naturalesa originat per les càrregues elèctriques, tot explicant-ne la formació i les possibles mesures de prevenció.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
Experiments electrostàtics
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
Uns globus divertits! 1. Electrostàtica Passes que fan electricitat
Passarà el corrent elèctric?2. La conductivitat elèctrica
de les substànciesLes «tintes conductores»
Llamps i trons!3. Llamps i mesures de
prevencióEls estudis de Franklin
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
Aparells electrostàtics L’aigua pot conduir l’electricitat? Posant els llamps a ratlla
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Objectius
Explicar fenòmens electrostàtics quotidians en base al model de càrrega elèctrica Interpretar fenòmens de conductivitat mitjançant el model de càrrega elèctrica. Justificar el fenomen dels llamps, les seves fases i les mesures de prevenció, en base al
model de càrrega elèctrica.
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica.
Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica. Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de
llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Indicadors d'assoliment
Reconeix fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana. Defineix la càrrega elèctrica i explicar el seu funcionament en base al model atòmic. Compara la llei de Coulomb amb la llei d’atracció gravitatòria. Diferencia els tres mètodes d’electrització de cossos. Defineix el corrent elèctric i la conductivitat elèctrica. Classifica substàncies en funció de la seva conductivitat elèctrica. Identifica manifestacions de la presència de càrregues en l’aire. Coneix el funcionament d’una gàbia de Faraday Explica el fenomen dels llamps i les
seves mesures de prevenció, en base al model elèctric de la matèria. Descriu les fases en què té lloc un llamp, així com la seva relació amb els trons. Coneix l’aportació de Benjamin Franklin a les mesures de prevenció contra els llamps..
Intel·ligències múltiples
Naturalista Lògicomatemàtica Lingüística Visual-espacial Cinètico-corporal
Taxonomia de Bloom
Recordar Avaluar Analitzar Recordar Comprender
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 71
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 8 - La natura elèctrica de la matèria
OBJECTES D'APRENENTATGE Electrostàtica La conductivitat elèctrica de les substàncies Llamps i mesures de prevenció
Objectius Explicar fenòmens electrostàtics quotidians en base al model de càrrega elèctrica .
Interpretar fenòmens de conductivitat mitjançant el model de càrrega elèctrica.
Justificar el fenomen dels llamps, les seves fases i les mesures de prevenció, en base al model de càrrega elèctrica.
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica.
Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica.Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Indicadors competencials
Reconeix fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana
Defineix la càrrega elèctrica i explicar el seu funcionament en base al model atòmic
Compara la llei de Coulomb amb la llei d’atracció gravitatòria
Diferencia els tres mètodes d’electrització de cossos
Defineix el corrent elèctric i la conductivitat elèctrica
Classifica substàncies en funció de la seva conductivitat elèctrica
Identifica manifestacions de la presència de càrregues en l’aire
Coneix el funcionament d’una gàbia de Faraday
Explica el fenomen dels llamps i les seves mesures de prevenció, en base al model elèctric de la matèria
Descriu les fases en què té lloc un llamp, així com la seva relació amb els trons
Coneix l’aportació de Benjamin Franklin a les mesures de prevenció contra els llamps
Intel·ligències múltiples
NaturalistaLingüísticaVisual-espacialLògicomatemàtica
NaturalistaLògicomatemàticaLingüísticaVisual-espacialCinètico-corporal
NaturalistaLingüísticaVisual-espacial
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 72
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Taxonomia de Bloom
RecordarAvaluarAnalitzar
RecordarComprender
RecordarComprender
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 73
Unitat 9. Els circuits elèctrics
Aquesta unitat desenvolupa els principals conceptes d’electricitat: intensitat de càrrega, resistència, i diferencia de potencial. També s’hi presenten la llei d’Ohm i els circuits elèctrics.
El model de càrrega elèctrica en què se sustenten aquests conceptes s’ha donat en la unitat anterior, però és convenient que els alumnes el facin servir amb fluïdesa per justificar els fenòmens que aquí es treballen.
El primer OA de la unitat fa de pont amb la unitat anterior i recupera el concepte de càrrega elèctrica, per consolidar el significat de la intensitat.
En el següent, es presenta la noció de pila, amb totes les seves varietats, i introduint lleugerament els conceptes d’ alternador i bateria, en el qual apareixen per primera vegada els muntatges en sèrie i paral·lel.
El tercer OA desenvolupa amb molta profunditat el concepte de resistència dels materials, presentant també la idea de resistivitat. Aquí s’expliquen amb més detall les associacions de resistències en sèrie i paral·lel, i el càlcul del valor que correspon al conjunt.
El següent OA lliga tots aquests conceptes presentant la llei d’Ohm i les seves aplicacions en el càlcul d’intensitat, voltatge o resistència d’un circuit determinat.
Per tancar la unitat, es presenta en un OA específic la simbologia dels circuits elèctrics i la seva manera de representar-ne el funcionament. Així s’aprofundeix en la noció de flux de corrent i el paper que hi juguen els diferents elements del circuit. Així mateix, s’hi treballa breument una introducció al món de l’electrònica, els seus components i els seus circuits, els quals es presenten per paral·lelisme amb els circuits elèctrics. En aquest cas, l’important és que l’alumne identifiqui la complexitat de les funcions electròniques i reconegui la seva importància en el nostre dia a dia.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
Encendre la bombeta amb patates!
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
El corrent elèctric i el corrent d’aigua
1. Corrent elèctric: intensitat i voltatge
Electrons versus cargols
Fem una pila de llimones! 2. La pila La bateria dels cotxes
Per què s’escalfa una bombeta incandescent?
3. La resistència elèctricaCom s’escalfa l’aire d’un assecador de cabell?
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Quan s’il·lumina més la làmpada?
4. La llei d’Ohm La llei d’Ohm és una “llei”?
Circuits elèctrics amb làmpades5. Circuits elèctrics i
electrònicsVestits amb llum
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
El circuit elèctric d’una llanterna Circuits amb resistors Circuits i components elèctrics
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic
Objectius
Explicar el concepte de intensitat i diferència de potencial a partir del model de càrrega elèctrica.
Justificar l’ús de les piles tot coneixent el seu mecanisme de funcionament i les diferents aplicacions que tenen.
Conèixer els paràmetres que influeixen en la resistivitat d’un material. Aplicar la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat. Iniciar-se en la simbologia dels circuits elèctrics i electrònics i valorar-ne la utilitat.
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.
Indicadors d'assoliment
Relaciona quantitat de càrrega en Coulombs i en electrons, amb intensitat en Amperes Explica la intensitat i el voltatge, amb les seves unitats i els instruments emprats per
mesurar-les
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 75
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Diferencia amb exemples, el corrent altern del corrent continu Comprèn com es produeix electricitat en una pila a partir d’una llimona Explica el funcionament d’una pila, a nivell intern (mecanisme redox) i extern (distingint
les connexions en sèrie i en paral·lel) Diferencia els diferents tipus de piles i acumuladors, i les seves aplicacions Dedueix els paràmetres que influeixen en la resistència Identifica les conseqüències de l’efecte Joule Valora la conveniència d’alguns materials en funció de la seva resistivitat Calcula la resistència total d’associacions fetes en sèrie o en paral·lel Aplica la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat Prediu el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat Descriu el pas del corrent a partir d’una representació esquemàtica d’un circuit elèctric Valora la importància de l’electrònica en la vida quotidiana Coneix alguns símbols emprats per representar components electrònics.
Intel·ligències múltiples
Naturalista Lògico-matemàtica Lingüística Visual-espacial Cinètico-corporal
Taxonomia de Bloom
Recordar Comprendre Analitzar Aplicar Avaluar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 76
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 9 – Els circuits elèctrics
OBJECTES D'APRENENTATGE Corrent elèctric: intensitat i
voltatgeLa pila La resistència elèctrica La llei d’Ohm Circuits elèctrics i electrònics
Objectius
Explicar el concepte de intensitat i diferència de potencial a partir del model de càrrega elèctrica.
Justificar l’ús de les piles tot coneixent el seu mecanisme de funcionament i les diferents aplicacions que tenen.
Conèixer els paràmetres que influeixen en la resistivitat d’un material.
Aplicar la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat.
Iniciar-se en la simbologia dels circuits elèctrics i electrònics i valorar-ne la utilitat.
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.
Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentalsIdentificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científicIdentificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científicReconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.
Criteris d'avaluació
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 77
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Indicadors competencials
Relaciona quantitat de càrrega en Coulombs i en electrons, amb intensitat en Amperes
Explica la intensitat i el voltatge, amb les seves unitats i els instruments emprats per mesurar-les
Diferencia amb exemples, el corrent altern del corrent continu
Comprèn com es produeix electricitat en una pila a partir d’una llimona
Explica el funcionament d’una pila, a nivell intern (mecanisme redox) i extern (distingint les connexions en sèrie i en paral·lel)
Diferencia els diferents tipus de piles i acumuladors, i les seves aplicacions
Dedueix els paràmetres que influeixen en la resistència
Identifica les conseqüències de l’efecte Joule
Valora la conveniència d’alguns materials en funció de la seva resistivitat
Calcula la resistència total d’associacions fetes en sèrie o en paral·lel
Aplica la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat
Prediu el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat
Descriu el pas del corrent a partir d’una representació esquemàtica d’un circuit elèctric
Valora la importància de l’electrònica en la vida quotidiana
Coneix alguns símbols emprats per representar components electrònics
Intel·ligències múltiples
NaturalistaLingüísticaVisual-espacialLògico-matemàtica
NaturalistaLògico-matemàticaLingüísticaVisual-espacialCinètico-corporal
NaturalistaLingüísticaLògico-matemàticaVisual-espacial
NaturalistaLingüísticaVisual-espacialLògico-matemàtica
NaturalistaLingüísticaVisual-espacialLògico-matemàtica
Taxonomia de Bloom
AnalitzarComprendreRecordar
AnàlisiComprendre
ComprendreAplicarAvaluar
AnalitzarAplicarAvaluar
ComprendreRecordarAvaluar
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 78
Unitat 10. L'energia elèctrica
Aquesta unitat tracta sobre l’energia elèctrica i per tant està fortament relacionada amb la vida quotidiana dels alumnes.
És necessari que els alumnes tinguin consolidats els continguts de les dues unitats anteriors per poder sustentar des d’un punt de vista teòric els aspectes que aquí es treballaran.
El primer OA de la unitat presenta el concepte d’energia elèctrica, i introdueix breument la noció de dissipació energètica, explicant-la en base a l’efecte Joule.
En el segon es treballa la potència elèctrica, amb les seves unitats, i fent èmfasi en la necessitat de distingir-la de l’energia elèctrica.
Seguidament, l’OA 37 aplica els conceptes treballats fins al moment, tot introduint als alumnes en els sistemes de control del consum elèctric a les llars, amb la conveniència de tenir una actitud preventiva cap als accidents i d’estalvi energètic.
En l’OA 38 s’introdueixen als alumnes els conceptes d’inducció magnètica i d’alternador, presentant-lo com una part clau de les centrals elèctriques. El següent OA desenvolupa àmpliament el tema de les centrals, especificant-ne els tipus i el funcionament bàsic.
L’OA 40 presenta als alumnes la noció d’impacte ambiental, els seus tipus i la manera d’avaluar-lo, la qual cosa porta a parlar també d’alguns tipus de contaminació, la pluja àcida o l’efecte hivernacle, i de les mesures que poden ser útils per a minimitzar-ne les conseqüències sobre la salut.
Aprofundint en el tema de la generació d’energia, l’OA 41 s’ocupa de les transformacions energètiques que hi ha al llarg del procés i del fenomen de transport i distribució de l’energia.
Els dos últims OA de la unitat aprofundeixen en les qüestions mediambientals: primer descrivint les diferents fonts d’energia renovables i no renovables, i després valorant-ne els aspectes positius i negatius.
Continguts
ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ
L'energia elèctrica
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
OBJECTES D'APRENENTATGE
Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball
Cremar llana d'acer 1. L'energia elèctricaEnergia elèctrica que salva vides
Quin electrodomèstic comprem? 2. La potència elèctricaNormativa d’ etiquetatge energètic
Prevenció d'accidents elèctrics 3. L'energia elèctrica a casaPuc carregar el meu mòbil als EUA?
Generem electricitat! 4. Els alternadorsCorrent continu i corrent altern
Tipus i classificació de les centrals elèctriques
5. Les centrals elèctriquesLes centrals elèctriques més grans del món
Ocells i cables elèctrics6. L'impacte ambiental de la
generació d'electricitatQuè va causar l’accident?
Els transformadors 7. Cadenes energètiquesDesmuntant un transformador
El Hierro: cap a l'autosuficiència energètica
8. Fonts d'energia renovables i no renovables
Els pèl·lets
ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ
Passejant per les centrals elèctriques El camí de l’electricitat fins a casa Siguem energèticament eficients!
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Objectius
Explicar fenòmens de transformació d’energia elèctrica i la seva dissipació. Definir la potència elèctrica i distingir-la de la resta de magnituds pròpies de
l’electricitat. Valorar la prevenció d’accidents i l’estalvi energètic a la llar coneixent els instruments
de control de què disposem. Explicar el funcionament d’un alternador a partir de la inducció electromagnètica. Distingir els diferents tipus de centrals elèctriques i descriure’n el funcionament. Explicar els impactes mediambientals generat per la producció i ús d’electricitat. Identificar les transformacions energètiques que tenen lloc en els processos de
generació, transport i distribució de l’electricitat. Classificar les diferents fonts d’energia en renovables i no renovables. Valorar les fonts d’energia renovables i no renovables.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 80
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Criteris d'avaluació
Identificar el consum elèctric d’aparells d’ús habitual. Calcular el consum elèctric a l’àmbit domèstic i plantejar propostes per al seu estalvi. Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca,
identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les. Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a
determinades aplicacions. Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de
llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.
Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.
Indicadors d'assoliment
Calcula l’energia d’un sistema elèctric en Joules i Kwh Identifica exemples de transformació de l’energia elèctrica Explica la dissipació de l’energia tot relacionant-la amb l’efecte Joule Defineix la potència elèctrica en funció de l’energia i el temps i d’altres paràmetres
estudiats Identifica les unitats que corresponen a potència elèctrica, a energia elèctrica i a
diferència de potencial Empra els conceptes de potència i energia elèctrica en situacions quotidianes Coneix els elements de control de l’energia i valorar-ne la utilitat Enuncia les diferents maneres d’estalviar electricitat Indica actuacions favorables a la prevenció d’accidents relacionats amb l’electricitat Descriu el fenomen de la inducció electromagnètica Expressa l’ús dels alternadors en relació a una transformació energètica Explica el funcionament d’un turboalternador en una central elèctrica Distingeix entre centrals elèctriques convencionals i alternatives Classifica els diferents tipus de centrals en funció de la font d’energia que utilitzen Explica el funcionament de les diferents centrals en base a les transformacions
energètiques que hi tenen lloc Defineix el concepte d’impacte ambiental i els seus tipus
Identifica causes i conseqüències en l’estudi dels problemes mediambientals derivats del consum elèctric
Explica quines mesures es poden adoptar per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric
Interpreta les cadenes energètiques en base a les transformacions que hi tenen lloc Explica el significat d’eficiència energètica i relacionar-lo amb l’efecte Joule Descriu el procés de transport i distribució de l’energia elèctrica Diferencia les fonts d’energia renovables de les no renovables
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 81
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Expressa les transformacions energètiques que tenen lloc segons les fonts d’energia emprades
Explica cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat Explica els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades Classifica les fonts d’energia en funció de la seva adequació sota diferents criteris
(eficiència, sostenibilitat, etc.) Elabora una opinió pròpia al voltant de les fonts d’energia i l’argumenta
Intel·ligències múltiples
Naturalista Lingüística Lògico-matemàtica Visual-espacial Interpersonal
Taxonomia de Bloom
Analitzar Comprendre Aplicar Recordar Comprendre Crear
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 82
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 10 - L'energia elèctricaOBJECTES D'APRENENTATGE
L’energia elèctrica La potència elèctrica L'energia elèctrica a casa Els alternadors Les centrals elèctriques
Objectius
Explicar fenòmens de transformació d’energia elèctrica i la seva dissipació.
Definir la potència elèctrica i distingir-la de la resta de magnituds pròpies de l’electricitat.
Valorar la prevenció d’accidents i l’estalvi energètic a la llar coneixent els instruments de control de què disposem.
Explicar el funcionament d’un alternador a partir de la inducció electromagnètica.
Distingir els diferents tipus de centrals elèctriques i descriure’n el funcionament.
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Criteris d'avaluació
Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.
Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.
Identificar el consum elèctric d’aparells d’ús habitual. Calcular el consum elèctric a l’àmbit domèstic i plantejar propostes per al seu estalvi.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.
Indicadors competencials Calcula l’energia d’un sistema elèctric en Joules i Kwh
Identifica exemples de transformació de l’energia elèctrica
Explica la dissipació de l’energia tot relacionant-la
Defineix la potència elèctrica en funció de l’energia i el temps i d’altres paràmetres estudiats
Identifica les unitats que corresponen a potència elèctrica, a energia elèctrica i a diferència de potencial
Coneix els elements de control de l’energia i valorar-ne la utilitat
Enuncia les diferents maneres d’estalviar electricitat
Indica actuacions favorables a la
Descriu el fenomen de la inducció electromagnètica
Expressa l’ús dels alternadors en relació a una transformació energètica
Explica el funcionament d’un turboalternador en una
Distingeix entre centrals elèctriques convencionals i alternatives
Classifica els diferents tipus de centrals en funció de la font d’energia que utilitzen
Explica el funcionament de les diferents centrals en base
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 83
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
amb l’efecte Joule Empra els conceptes de potència i energia elèctrica en situacions quotidianes
prevenció d’accidents relacionats amb l’electricitat
central elèctrica a les transformacions energètiques que hi tenen lloc
Intel·ligències múltiples
NaturalistaLingüísticaVisual-espacialLògico-matemàtica
NaturalistaLògico-matemàticaLingüísticaVisual-espacial
NaturalistaLingüísticaLògico-matemàticaVisual-espacial
Naturalista LingüísticaVisual-espacial
NaturalistaLingüísticaVisual-espacial
Taxonomia de Bloom
AnalitzarComprendre
AplicarRecordarComprendre
RecordarComprendre
Comprendre ComprendreAnalitzar
OBJECTES D'APRENENTATGEL’impacte ambiental de la generació
d'electricitatCadenes energètiques Fonts d'energia renovables i no renovables
Objectius
Explicar els impactes mediambientals generat per la producció i ús d’electricitat.
Identificar les transformacions energètiques que tenen lloc en els processos de generació, transport i distribució de l’electricitat.
Classificar les diferents fonts d’energia en renovables i no renovables.
Valorar les fonts d’energia renovables i no renovables.
Competències
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.
Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic
Criteris d'avaluació Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i raons aportades.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de
Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que
Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.
Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 84
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.
s’han assumit al deduir-les, i argumentar-les.
valorar els procediments i raons aportades.
Indicadors competencials
Defineix el concepte d’impacte ambiental i els seus tipus
Identifica causes i conseqüències en l’estudi dels problemes mediambientals derivats del consum elèctric
Explica quines mesures es poden adoptar per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric
Interpreta les cadenes energètiques en base a les transformacions que hi tenen lloc
Explica el significat d’eficiència energètica i relacionar-lo amb l’efecte Joule
Descriu el procés de transport i distribució de l’energia elèctrica
Diferencia les fonts d’energia renovables de les no renovables
Expressa les transformacions energètiques que tenen lloc segons les fonts d’energia emprades
Explica cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat
Explica els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades
Classifica les fonts d’energia en funció de la seva adequació sota diferents criteris (eficiència, sostenibilitat, etc.)
Elabora una opinió pròpia al voltant de les fonts d’energia i l’argumenta
Intel·ligències múltiples
Naturalista LingüísticaLògico-matemàticaVisual-espacialInterpersonal
NaturalistaLògico-matemàticaLingüísticaVisual-espacial
NaturalistaLingüísticaLògico-matemàticaVisual-espacial
NaturalistaLingüísticaLògico-matemàticaIntrapersonalInterpersonal
Taxonomia de Bloom
ComprendreRecordar
AplicarComprendre
AnalitzarComprendre
ComprendreCrear
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 85
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 1. Com es “fa” la ciència?
OrganitzacióGrups de tres persones i posada en comú amb el
grup classe
DuradaUnes 7 hores
TascaEntrevista editada en format vídeo, àudio o per
escrit
EinesCàmera de vídeo
Telèfon mòbilGravadora
Ordinador/ tablet
Criteris d'avaluació
Realitzar una preparació adequada de les preguntes de l’entrevista. Enregistrar i editar l’entrevista utilitzant els recursos necessaris. Entrevista presentada en el format adequat. Descriure què és la ciència i el treball científic. Explicar quins són els diferents àmbits dins del món científic. Identificar quines són les motivacions dels científics.
Objectius
Preparar una entrevista a una persona que realitzi investigacions científiques. Editar l’entrevista i assegurar-se que s’escolta amb claredat. Presentar l’entrevista en el format adequat. Redactar una definició de ciència i una explicació sobre com es «fa» ciència a partir de
les entrevistes realitzades per tots els grups. Conèixer la diversitat dins el món científic. Reconèixer les motivacions que duen al món científic i les sortides professionals que
proporciona.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 86
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 2. Matèria
OrganitzacióPer parelles
Durada5 hores (més les presentacions)
TascaPresentació que duri entre dos i quatre minuts (en el format i amb els suports que es creguin adequats), a més d’un document consultable per a la resta de la
classe..
EinesOrdinador/ tableta
Continguts
La teoria corpuscular de la matèria Els estats d'agregació de la matèria Els elements químics Els elements químics propers Els compostos químics Les substàncies pures Mescles Tècniques de separació de mescles Els models atòmics
L’estructura de l'àtom La taula periòdica Unions entre àtoms Massa molecular i massa molar El llenguatge químic Isòtops i radioisòtops Radioactivitat Efectes de les radiacions
Objectius
Cercar informació en diferents fonts; recopilar, filtrar i resumir la informació trobada. Contrastar la fiabilitat de les fonts consultades. Preparar un document que resumeixi la informació trobada sobre fenòmens,
descobriments i biografies. Preparar un producte audiovisual com a suport per a la presentació de la informació
analitzada. Presentar el treball de forma rigorosa però amena a la resta dels companys. Comprendre la naturalesa social de la ciència; reconèixer la diversitat de les persones
que es dediquen o s’han dedicat a la ciència; defugir de l’estereotip del científic més estès..
Criteris d'avaluació
Utilitzar les eines de cerca adequades per trobar la informació necessària. Utilitzar diferents fonts d’informació i contrastar-ne les dades. Presentar un document amb tota la informació necessària ben explicada i
documentada. Realitzar un producte audiovisual de la presentació que contribueixi a l’exposició. Respondre les preguntes de la resta de grups de manera fonamentada.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 87
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Valorar la feina científica i de les persones que es dediquen a qualsevol àmbit de la ciència..
Projecte 3. Experiments químics
OrganitzacióEn grups de tres
Durada Unes nou hores, aproximadament
Tasca Vídeo divulgatiu
Eines Càmera per a enregistrar vídeos
Reactius químicsMaterial de laboratori de química
Continguts
Els canvis en la matèria Les reaccions químiques La massa en les reaccions
químiques Tipus de reaccions químiques Velocitat en els canvis químics
Catalitzadors L’energia L’energia associada a les reaccions
químiques L’electròlisi Química, societat i medi ambientx
Objectius
Redactar un protocol per fer un experiment. Redactar i seguir les mesures de seguretat adequades. Reproduir una reacció química controlant les variables que hi intervenen. Enregistrar i editar un vídeo en què s’expliqui com fer la reacció, que es mostri la
reacció i que s’expliqui què està passant.
Criteris d'avaluació
Redactar de forma adequada un protocol amb, com a mínim, material, passos i mesures de seguretat.
Fer un vídeo divulgatiu al voltant d’un experiment en què quedi clar què es fa, com es fa i per què passa el que s’hi observa.
Reproduir correctament els vídeos inicials i fer les activitats associades.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 88
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 4. Estalvi energètic
OrganitzacióMajoritàriament individual. Pot ser interessant
engrescar les famílies
Durada Unes set hores
Tasca Pàgina web interactiva on es presentaran les accions que s’han de realitzar i les gràfiques o infografies amb la representació de les dades.
Eines Ordinador/ tableta
Continguts
Energia elèctrica Potència elèctrica L’energia elèctrica a la llar Alternadors Centrals elèctriques Impacte ambiental de la generació
d’electricitat
Cadenes energètiques Fonts d’energia renovables i no
renovables Avantatges i inconvenients
d’energia renovables i no renovables
Objectius
Comprendre la informació que conté una factura elèctrica. Determinar la potència contractada, el consum mensual i el preu, així com les fonts d’on
prové aquesta electricitat. Analitzar la instal·lació i el consum dels diferents aparells elèctrics a la llar. Esmentar possibles accions que es podrien dur a terme per tal de reduir la factura de la
llum. Elaborar de manera conjunta una pàgina web on es recullin tant les possibles accions
d’estalvi com els resultats de l’anàlisi de consum inicial. Comprovar l’efecte de les mesures preses.
Criteris d'avaluació
Treure la informació necessària d’una factura elèctrica. Analitzar la potència de llum de què disposa un habitatge i explicar com hi arriba. Detectar els focus de consum elèctric d’una llar. Proposar mesures per estalviar diners en el consum elèctric. Realitzar una pàgina web amb la informació recollida i propostes d’estalvi. Analitzar l’eficàcia de les mesures d’estalvi comparant factures.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 89
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
AVALUACIÓ
L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu
L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d'aprenentatge.
L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d'això es realitzarà de manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Física i química tenint en compte els criteris d'avaluació, que es relacionen a continuació.
Criteris d'avaluació
Els criteris d'avaluació establerts per 3r d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d'agost, per a la matèria de Física i química són els següents:
1. Elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-les, i argumentar-les.
2. Argumentar el punt de vista propi sobre temes sociocientífics controvertits a partir de llegir críticament documents sobre recerques fetes per altres per poder valorar els procediments i les raons aportades.
3. Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals.
4. Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar-ne la diversitat i algunes de les propietats.
5. Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir
d’evidències observades experimentalment. Cercar informació, avaluar-la críticament i
prendre decisions justificades sobre l’ús que fem dels materials en l’entorn proper.
6. Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 90
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
7. Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influència de diferents variables en la velocitat de reacció. Descriure l’efecte dels catalitzadors en reaccions d’interès quotidià.
8. Diferenciar entre velocitat mitjana i instantània a partir de gràfiques espai-temps i velocitat-temps i deduir el valor de l’acceleració.
9. Reconèixer la força gravitatòria com a responsable del pes i dels moviments dels astres.
10. Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica. Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica. Explicar el funcionament d’una pila química i identificar l’electròlisi com un canvi químic.
11. Relacionar el magnetisme i el corrent elèctric i aplicar aquests coneixements per interpretar experiències i el funcionament d’aparells tecnològics en les quals intervingui el magnetisme o l’electromagnetisme.
12. Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen.
13. Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions..
Les criteris d'avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts proposats per 3r d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau d'assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.
Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri d'avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.
Indicadors competencials
Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. D’aquesta manera el professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.
En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..
Criteris de qualificació
[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 91
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Criteri Eina Puntuació % totalAvaluació formativa Activitats formatives 1 10%Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%Avaluació competencial Rúbrica d'avaluació 3 30%Participació Registre de classe 1 10%Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%Motivació i interès Observació 1 10%Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5% Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%
10 100%
Rúbriques d'avaluació
La rúbrica configura el sistema d'avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i, per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d'assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació. Els indicadors es classifiquen segons quatre nivells d'aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents estratègies d'aprenentatge.
La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els indicadors redactats tenint en compte el nivell d'adquisició dels continguts). Es recomana que l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d'aquesta manera, el professor pot comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d'aprenentatge. La rúbrica té, així, un caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.
A continuació presentem les rúbriques d'avaluació de cada unitat i de cada projecte.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 92
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
UNITAT 1 – La matèria
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Coneix els postulats de la teoria corpuscular de la matèria.
Desconeix algun dels postulats de la teoria atòmica de la matèria.
Coneix la teoria atòmica de la matèria en la seva versió clàssica.
Explica la teoria atòmica clàssica així com la teoria corpuscular de la matèria.
Reconeix les limitacions de cadascuna de les versions d’aquesta teoria.
Descriu les diferències entre els tres estats de la matèria i coneix les principals lleis que expliquen el comportament dels gasos.
Té dificultats en explicar les diferències entre els tres estats de la matèria i les seves propietats.
Explica les propietats que corresponen a cadascun dels estats de la matèria.
Explica les relacions que s’estableixen entre la pressió, la temperatura i el volum en un gas ideal.
Coneix i aplica correctament els fórmules relatives al comportament dels gasos ideals.
Defineix la noció d’”element” des d’un punt de vista experimental i microscòpic.
No coneix el significat d’”element” experimental o microscòpic.
Explica el significat d’”element” des del punt de vista experimental.
Argumenta en base a la teoria corpuscular de la matèria la definició d’”element”.
Usa terminologia científica per descriure el significat d”element” des del punt de vista experimental i microscòpic, fent referència a les dues dimensions.
Coneix els elements més importants i n’identifica les propietats segons la posició en la taula periòdica.
Desconeix alguns elements importants o no els reconeix com a tals, confonent-los amb compostos o mescles.
Identifica correctament elements d’una llista de substàncies presents en la vida quotidiana.
Reconeix elements importants per l’abundància en el planeta o pel seu valor industrial.
Descriu les propietats d’alguns elements importants a partir de la seva posició a la taula periòdica.
Distingeix els diferents tipus de compostos, reconeixent els que són més importants en la vida quotidiana.
Desconeix alguns compostos importants o no els reconeix com a tals, confonent-los amb elements o mescles.
Identifica correctament compostos d’una llista de substàncies presents en la vida quotidiana.
Reconeix compostos importants per l’abundància en el planeta o pel seu valor industrial.
Classifica compostos en funció del seu nombre d’elements, del tipus d’enllaç que presenten o el seu caràcter orgànic o inorgànic.
Valora el progrés de la ciència en forma de models que van millorant successivament.
No identifica el paper dels filòsofs o científics que han contribuït a la teoria atòmica de la matèria.
Coneix els noms dels filòsofs o científics que han contribuït a la teoria atòmica de la matèria.
Explica el desenvolupament de la història de la ciència relativa a l’àtom, amb les aportacions dels científics o filòsofs més importants.
Valora positivament l’avanç positiu de la ciència malgrat les limitacions de les teories sobre les quals se sustenta.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 93
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
UNITAT 2 – Substàncies pures i mescles
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Explica el significat de substància pura i la diferència entre les simples i les compostes, fent servir les definicions per identificar algunes substàncies pures comunes.
Li costa entendre el significat de substància pura o reconèixer substàncies pures d’ús quotidià.
Defineix correctament la substància pura però no les sap reconèixer en una llista de substàncies quotidianes.
Defineix correctament la substància pura i les reconeix en una llista de substàncies quotidianes.
Defineix correctament la substància pura, les reconeix en una llista de substàncies quotidianes, i sap explicar la diferència entre les simples i compostes.
Fa servir les propietats característiques d’algunes substàncies per explicar el seu comportament, i per identificar-les.
Identifica erròniament substàncies pures a partir de propietats no característiques com l’aspecte, la concentració o la temperatura.
Relaciona les propietats característiques d’algunes substàncies amb el seu comportament o el seu ús.
Utilitza les propietats característiques per identificar algunes substàncies d’ús comú.
Explica perquè només a partir de les propietats característiques es poden identificar substàncies pures.
Distingeix i classifica substàncies d'ús quotidià en substàncies pures i mescles, i en aquest últim cas, en homogènies i heterogènies.
Confon substàncies pures o mescles d’una llista de materials quotidians, o bé no diferencia entre substàncies homogènies i heterogènies.
Reconeix la diferència entre mescla homogènia i heterogènia però no diferencia les mescles en una llista de substàncies quotidianes.
Reconeix la diferència entre mescla homogènia i heterogènia i diferencia les mescles en una llista de substàncies quotidianes.
Argumenta la relació entre les mescles, el seu aspecte i les diferencies en la seva composició.
Fa càlculs i interpreta valors de les propietats generals de la matèria, diferenciant-les de les característiques.
Té dificultats en calcular concentracions en diferents unitats, o en interpretar corbes de solubilitat.
Sap calcular concentracions en el cas que no sigui necessari fer canvis d’unitat i sap interpretar correctament una corba de solubilitat.
Sap calcular concentracions en casos on és necessari fer canvis d’unitat i sap interpretar correctament una corba de solubilitat.
Sap calcular concentracions en casos on és necessari fer canvis d’unitat, així com dibuixa i interpreta correctament una corba de solubilitat i sap distingir les propietats característiques de les generals.
Coneix les tècniques de separació de mescles i les relaciona amb les propietats característiques de les substàncies.
Desconeix els noms de les tècniques de separació de mescles, o les seves aplicacions.
Coneix els noms de les tècniques de separació de mescles però no identifica en quins casos s’usa cadascuna.
Argumenta, en base a les propietats de les substàncies, quan una tècnica és vàlida o no.
Argumenta, en base a les propietats de les substàncies, quan una tècnica és vàlida o no, i usa un llenguatge precís per explicar els procediments de les tècniques.
Fa servir amb fluïdesa els termes propis de les tècniques de separació (propietats com la capil·laritat, substàncies com el carbó actiu, processos com la cristal·lització...).
Utilitza un llenguatge col·loquial per expressar termes propis de les tècniques de separació.
Coneix els termes clau però no els incorpora en les seves produccions escrites o orals.
Utilitza el llenguatge precís amb preparació prèvia.
Utilitza un llenguatge precís i adequat amb fluïdesa i espontaneïtat.
Practica amb procediments experimentals a partir d’un disseny donat i n’entén l’objectiu i les conclusions.
No acompleix els passos d’un protocol experimental donat.
Segueix els passos d’un protocol experimental donat.
Sap explicar l’objectiu o les conclusions del procediment experimental que duu a terme.
Relaciona l’objectiu i les conclusions del procediment amb els passos del protocol que se li han proporcionat.
Descriu amb llenguatge científic els passos seguits en els procediments experimentals.
Explica els procediments experimentals de manera desordenada o amb llenguatge quotidià.
Explica els procediments experimentals de manera ordenada però fent servir llenguatge quotidià.
Utilitza el llenguatge científic per explicar els experiments només amb preparació prèvia.
Utilitza un llenguatge científic per explicar els experiments de manera precisa, amb fluïdesa i espontaneïtat.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 94
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
UNITAT 3 – Àtoms, molècules i cristalls
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Coneix les principals teories de l’estructura interna de l’àtom i les seves limitacions.
Confon els models de Thomson i de Rutherford.
Diferencia correctament els models de Thomson i Rutherford.
Explica l’evolució dels diferents models, des de la “bola de billar” fins al “planetari”.
Reconeix les limitacions experimentals de cadascun dels models, així com les seves implicacions.
Explica l’experiment de Rutherford i les seves conseqüències.
Desconeix els components de la instal·lació de Rutherford, els seus objectius o els seus resultats.
Explica la instal·lació de Rutherford i el procediment de l’experiment.
Coneix els objectius de l’experiment i el situa correctament en l’evolució dels models atòmics.
Explica la relació entre els objectius de l’experiment i els seus resultats.
Explica l’estructura interna de l’àtom, les partícules que la formen i les forces que la mantenen.
Confon les partícules principals que formen l’àtom i la seva posició.
Diferencia electrons, protons i neutrons a partir de les seves massa i càrrega.
Explica correctament l’estructura interna de l’àtom.
Reconeix les limitacions dels model de Bohr i té nocions de mecànica quàntica.
Empra la taula periòdica amb fluïdesa per identificar elements, símbols, nombres màssic i atòmic.
No troba elements a la taula periòdica a partir del seu nom o del seu símbol.
Identifica correctament nom i símbol dels elements de la taula periòdica.
Diferencia correctament nombre atòmic i nombre màssic en la taula periòdica.
Coneix de memòria la posició, símbols o nombres màssic i atòmic dels elements més habituals de la taula periòdica.
Diferencia el comportament d’alguns elements a partir de la seva posició a la taula periòdica.
Confon grups i períodes de la taula periòdica.
Diferencia correctament les propietats dels metalls, no metalls i semi-metalls.
Relaciona algunes propietats amb la seva evolució al llarg d’un grup o d’un període de la taula.
Prediu el comportament dels elements a partir de la seva posició a la taula periòdica.
Explica la tendència dels àtoms a adquirir configuracions electròniques estables.
Mostra dificultats en reconèixer la configuració electrònica més estable de cada àtom.
Identifica la configuració més estable que correspon a un àtom en concret.
Escriu correctament les fórmules dels anions i cations més habituals.
Diferencia els elements de la taula periòdica en funció de la seva electronegativitat.
Diferencia tipus d’enllaç i d’estructura interna a partir dels tipus d’àtoms.
Confon els enllaços iònic, covalent i metàl·lic.
Explica les diferències entre els tres enllaços però no la relació que guarden amb els àtoms.
Explica la relació que guarden els enllaços amb les estructures internes de les substàncies.
Prediu, a partir de la posició d’un o més elements en la taula periòdica, quina serà la seva estructura interna.
Relaciona les propietats de les substàncies amb la seva estructura interna.
Desconeix les diferents propietats de les substàncies més habituals.
Explica les propietats que corresponen a cada tipus d’estructura interna.
Relaciona les propietats de les substàncies amb el tipus d’enllaç i l’estructura interna que tenen.
Prediu les propietats d’una substància a partir del coneixement dels elements que la formen.
Calcula masses moleculars i masses molars i diferencia quan emprar-ne cadascuna
Té dificultats en calcular masses moleculars a partir de les dades de la taula periòdica
Calcula masses moleculars a partir de les dades de la taula periòdica
Sap quan ha de calcular una massa molecular o una molar i utilitza les unitats correctes
Utilitza el nombre d’Avogadro i les masses molars per convertir unitats de quantitats de massa
Anomena i formula compostos binaris segons la nomenclatura sistemàtica, i la diferencia d’altres normatives del llenguatge químic.
Desconeix els noms i fórmules dels principals compostos binaris en nomenclatura tradicional o sistemàtica.
Anomena i formula els principals compostos binaris en nomenclatura sistemàtica.
Reconeix la nomenclatura sistemàtica d’altres com la tradicional o la Stock.
Anomena i formula correctament tots els compostos binaris en nomenclatura sistemàtica, i alguns en Stock.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 95
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
UNITAT 4 – La radioactivitat
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Explica el concepte d’isòtop amb exemples quotidians.
Té dificultats per relacionar el concepte de isòtop amb el d’element.
Reconeix els isòtops com a sinònims d’element.
Identifica exemples d’isòtops importants per la vida quotidiana.
Usa un llenguatge acurat i fa referència a l’interior de l’àtom per explicar el concepte.
Diferencia els que són estables i inestables, naturals i artificials, usant la informació de la taula periòdica.
Confon els isòtops naturals dels artificials.
Amb l’ajut de la taula periòdica, diferencia els isòtops naturals dels sintètics.
Reconeix isòtops estables i inestables amb l’ajut de la taula periòdica.
Coneix de memòria els principals isòtops inestables naturals.
Coneix els científics involucrats amb els principals descobriments de la radioactivitat.
No relaciona el matrimoni Curie amb la radioactivitat.
Explica les aportacions del matrimoni Curie a la radioactivitat.
Explica les aportacions de Becquerel a la radioactivitat.
Explica les aportacions de Röntgen a la radioactivitat.
Defineix la radiació, els seus tipus i les seves propietats.
Explica la radiació com a forma d’alliberament d’energia, sense fer referència a l’alliberament de massa.
Distingeix la radiació , i .
Explica què és la radiació relacionant-la amb la inestabilitat dels isòtops.
Identifica les propietats de diferents radiacions.
Explica els fenòmens de la fusió i la fissió, i la seva relació amb la radioactivitat.
Confon la fusió i la fissió, o bé no identifica les característiques de cadascuna de les reaccions per separat.
Explica les diferències entre les dues reaccions.
Explica la relació entre aquest tipus de reaccions i la radioactivitat.
Reconeix que ambdues són reaccions químiques nuclears amb les característiques que això comporta.
Identifica les radiacions ionitzants com a responsables de crear mutacions.
Desconeix el significat de radiació ionitzant.
Exemplifica diferents casos de radiacions ionitzants.
Explica el significat de les mutacions i les conseqüències que poden tenir sobre la salut.
Valora adequadament el perill de les radiacions i coneix les maneres de protegir-se’n.
Reconeix les múltiples fonts de radiació natural i artificial que hi ha al nostre voltant i en valora la perillositat.
No identifica la radiació de fons com un fenomen natural.
Diferencia la radiació natural de l’artificial.
Explica l’abast de diferents tipus de radiacions habituals i les matisa en funció de la semivida dels isòtops que la originen.
Valora adequadament el perill de les radiacions i coneix les maneres de protegir-se’n.
Valora críticament l’ús que es fa dels residus radioactius.
Opina que l’ús dels residus radioactius no és cap problema científic ni moral.
Explica quin és l’ús que es fa, habitualment, dels diferents tipus de residus radioactius.
Argumenta el problema científic relacionat amb l’ús dels residus.
Proporciona arguments de tipus moral al debat sobre l’ús de substàncies radioactives i la gestió dels seus residus.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 96
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
UNITAT 5 – El canvi químic
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Diferencia els canvis químics i físics de la matèria des d’un punt de vista teòric
Confon els canvis físics i químics
Reconeix els canvis d’estat i de volum com a exemples de canvi físic
Explica el canvi físic i químic a nivell microscòpic
Usa la teoria atòmica i la teoria de l’enllaç per explicar la diferència entre canvi físic i químic
Reconeix reaccions químiques en exemples quotidians
Desconeix exemples de reaccions químiques quotidianes
Anomena exemples de reaccions químiques quotidianes
Identifica els canvis químics més importants que tenen lloc al seu voltant
Defineix correctament reactius i productes en diferents reaccions químiques habituals
Interpreta la reacció química com una transformació interna de les substàncies
No reconeix el canvi en les substàncies que té lloc en una reacció
Distingeix els reactius i els productes com a substàncies diferents
Interpreta la reacció química com un canvi a nivell de la identitat profunda de les substàncies
Usa la teoria atòmica i la teoria de l’enllaç per explicar la reacció química
Interpreta amb fluïdesa la seva expressió científica habitual
Confon els reactius dels productes a partir de l’expressió escrita d’una reacció química
Identifica els reactius dels productes a partir de l’expressió escrita d’una reacció química
Interpreta d’una reacció química posada per escrit, les condicions de reacció o l’estat físic dels participants
Interpreta d’una reacció química posada per escrit, les condicions de reacció i l’estat físic dels participants
Explica la llei de conservació de la massa
Desconeix l’enunciat de la llei de conservació de la massa
Coneix l’enunciat de la llei de conservació de la massa
Aplica la llei de conservació de la massa en exemples de reaccions senzilles
Aplica la llei de conservació de la massa en exemples amb presència de reactius limitants
Reconeix el paper de Lavoisier en la història de la química
No identifica Lavoisier com a responsable de la llei de conservació de la massa
Relaciona Lavoisier amb la llei de conservació de la massa
Argumenta la importància del mètode i la mesura per a Lavoisier i com això va representar un canvi en la història de la química
Explica la teoria del flogist i de quina manera Lavoisier la refusà, o posa en context històric la figura d’aquest químic
Usa la llei per identificar quan una reacció no està ben ajustada o per ajustar correctament reaccions senzilles
Es confon a l’hora d’aplicar la llei de conservació de la massa
Entén el concepte de coeficient estequiomètric i el distingeix dels subíndexs que apareixen a les fórmules moleculars
Identifica i corregeix una reacció que no està ben ajustada
Ajusta correctament equacions de complexitat creixent
Identifica un tipus de reacció determinada a partir de la seva equació
Confon les reaccions de síntesi i descomposició
Distingeix les reaccions de síntesi i descomposició
Atribueix correctament les categories de reacció de síntesi, descomposició, desplaçament i doble desplaçament
Explica els canvis moleculars que tenen lloc en cadascuna de les categories
Categoritza diferents reaccions químiques habituals en funció de les substàncies que hi participen
No identifica la oxidació, la fotosíntesi o les combustions com a exemples de reaccions químiques diferents
Distingeix els principals tipus de reacció química (oxidació, fotosíntesi, combustió)
Reconeix categories de reacció més complexes com la precipitació, l’àcid-base o la fermentació
Prediu els possibles productes d’un tipus de reacció determinada, a partir dels seus reactius
Explica la velocitat de la reacció en base a la teoria de les col·lisions
No relaciona la velocitat com una característica de reacció
Anomena exemples quotidians de reaccions molt ràpides i molt lentes
Identifica la necessitat dels xocs entre partícules per explicar la velocitat de les reaccions
Identifica la necessitat de la orientació adequada de les partícules per explicar la velocitat de les reaccions
Descriu els factors que influeixen en la velocitat de reacció i la manera com ho fan
Desconeix els factors que afavoreixen la velocitat de les reaccions
Enumera alguns dels factors que afavoreixen la velocitat de les reaccions
Descriu amb profunditat tots els factors que afavoreixen la velocitat de les
Argumenta el paper de cadascun dels factors en funció de la teoria de les col·lisions
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 97
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
reaccions
Interpreta el paper dels catalitzadors en una reacció química
Desconeix el significat de catalitzador o la seva importància
Reconeix el paper d’un catalitzador dins una reacció química
Distingeix entre catalitzadors biològics i industrials, posant-ne alguns exemples
Explica justificadament la importància dels catalitzadors en el món de la indústria i la vida quotidiana
UNITAT 6 – L'energia de les reaccions
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Defineix l’energia i en cita algunes de les seves formes, així com conèixer-ne les seves unitats
Desconeix les unitats o alguns tipus d’energia
Reconeix les unitats de l’energia i en cita algunes formes
Enumera tots els tipus d’energia i els distingeix amb exemples
Explica la noció d’energia amb llenguatge propi i rigorós
Reconeix les diferents manifestacions de l’energia i les seves transformacions, en exemples quotidians
No identifica les formes d’energia que s’associen a un exemple determinat
Identifica les formes d’energia que s’associen a un exemple determinat
Proposa exemples quotidians de transformació de l’energia
Proposa exemples quotidians de transformació, conservació i pèrdua d’energia
Identifica les maneres com es propaga l’energia tèrmica i la diferencia de la calor i temperatura.
Confon els conceptes d’energia tèrmica, calor i temperatura
Explica la diferència entre energia tèrmica i temperatura
Defineix correctament el concepte científic de calor, com una forma d’energia en moviment
Descriu i relaciona el concepte científic de calor i el significat de calor des d’un punt de vista de sensació tèrmica
Explica exemples de conservació i pèrdua d’energia
No identifica casos de conservació i pèrdua d’energia en exemples quotidians
Identifica casos de conservació i pèrdua d’energia en exemples quotidians
Proposa casos de conservació i pèrdua de l’energia
Proposa casos de conservació i pèrdua de l’energia, associant-los al rendiment energètic i a actituds d’aprofitament de l’energia
Reconeix exemples de combustions en la vida quotidiana
No identifica reactius i productes en una reacció de combustió donada
Identifica exemples quotidians de combustions, especificant-ne els reactius i productes
Proposa exemples quotidians de combustions, especificant-ne els reactius i productes
Proposa exemples quotidians de combustions, categoritzant-les i predint-ne reactius i productes
Distingeix reaccions complertes d’incompletes i les explica sota el model cineticomolecular
Desconeix l’existència de reaccions incompletes
Diferencia les reaccions incompletes de les complertes
Posa exemples concrets de reaccions incompletes
Distingeix el reactiu limitant del reactiu en excés
Identifica els diferents participants d’una combustió d’hidrocarburs, a partir d’exemples quotidians o extrets d’experiments senzills
No identifica reactius i productes en una reacció de combustió donada
Identifica tipus de combustions, especificant-ne els reactius i productes
Proposa exemples de diferents tipus de combustions, especificant-ne els reactius i productes
Prediu reactius o productes d’una reacció de combustió
Relaciona les característiques que diferencien les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques
Confon les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques
Defineix per separat les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques
Compara les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques
Associa a les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques diferents propietats característiques
Interpreta gràfics qualitatius del progrés d’una reacció en funció de l’energia
No identifica reaccions endotèrmiques i exotèrmiques a partir d’un gràfic
Distingeix en un gràfic, les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques
Explica la forma dels gràfics de les reaccions endotèrmiques i exotèrmiques
Explica el significat d’energia d’activació
Indica els processos d’intercanvi d’electrons Confon les dues Distingeix les dues Identifica les dues Estableix els dadors i
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 98
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
que tenen lloc en una reacció redox reaccions químiques
d’una redoxreaccions químiques d’una redox
reaccions químiques d’una redox especificant on és la reducció i on la oxidació
acceptors d’electrons
Relaciona una electròlisi amb una reacció redox
Desconeix les diferències entre una electròlisi i una reacció redox
Identifica l’electròlisi com un tipus de reacció redox
Explica perquè l’electròlisi és una reacció redox
Descriu el procés de l’electròlisi establint paral·lelismes amb els processos redox
Explica el procés de l’electròlisi i en descriu les aplicacions
No enumera cap aplicació de l’electròlisi
Posa un o dos exemples d’aplicació de l’electròlisi
Enumera tots els exemples d’aplicació de l’electròlisi
Explica tots els exemples d’aplicació de l’electròlisi descrivint-ne les reaccions que hi tenen lloc
Identifica el tipus de reacció que té lloc en cadascuna de les cel·les electrolítiques, i el nom dels seus components
Confon les cel·les electrolítiques o no les relaciona correctament amb la reacció que hi té lloc
Identifica l’ànode i el càtode en un procés electrolític
Associa correctament l’ànode i el càtode amb les reaccions que tenen lloc en un exemple d’electròlisi
Explica les reaccions que tenen en cadascuna de les cel·les electrolítiques a partir de qualsevol exemple
Identifica productes sintètics i els relaciona amb la importància de la química en la vida quotidiana
Confon productes naturals de sintètics
Identifica productes sintètics
Proposa exemples de productes sintètics
Explica el valor de la química en la producció d’objectes quotidians
Reconeix tipus d’indústries químiques properes
Desconeix cap exemple d’indústria química
Identifica tipus d’indústries a partir d’exemples concrets
Coneix exemples concrets d’indústries químiques
Posa exemples concrets i propers dels diferents tipus d’indústries químiques
Explica accions pròpies que tinguin a veure amb el malbaratament energètic i en proposa alternatives
No reconeix en les seves actuacions actituds de malbaratament o aprofitament energètic
Distingeix actituds de malbaratament o aprofitament energètic
Reconeix en les seves actuacions actituds de malbaratament o aprofitament energètic
Proposa alternatives de millora realistes a les seves actituds respecte a l’ús de l’energia
Descriu els diferents tipus de contaminació
No enumera els diferents tipus de contaminació
Enumera els diferents tipus de contaminació
Explica els diferents tipus de contaminació
Explica els diferents tipus de contaminació, amb les seves causes i conseqüències, i el paper que hi juga la química
Diferencia causes i conseqüències en els principals reptes mediambientals i valora el paper de la química en la recerca de les seves solucions
No enumera els principals reptes mediambientals actuals
Enumera i explica els principals reptes mediambientals actuals
Identifica causes i conseqüències dels diferents reptes mediambientals
Explica causes i conseqüències dels diferents reptes mediambientals i el paper que juga la química en la recerca de solucions
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 99
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
UNITAT 7 – El moviment i les forces
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Explica les diferents magnituds de la cinemàtica a partir d’exemples de la vida quotidiana
No defineix les magnituds: temps, posició, desplaçament, velocitat i acceleració
Utilitza el llenguatge quotidià per definir les magnituds
Utilitza un llenguatge rigorós per definir les magnituds
Relaciona les situacions quotidianes amb les definicions que les expliquen amb un llenguatge rigorós
Diferencia la velocitat instantània i la velocitat mitjana
Confon la velocitat mitjana i la instantània
Defineix la velocitat mitjana i la instantània
Diferencia la velocitat mitjana i la instantània
Identifica les situacions de la vida quotidiana que impliquen una velocitat mitjana i una velocitat instantània
Interpreta gràfics i hi identifica diferents aspectes del moviment
No distingeix un gràfic x-t d’un gràfic v-t
Confon els gràfics del mru amb els del mrua
Diferencia els gràfics x-t del v-t i els del mru amb els del mrua i hi identifica diferents trams del moviment
Calcula velocitat i acceleració a partir de gràfics donats
Representa gràfics del moviment a partir d’una taula o d’una situació problema
No representa gràfics a partir d’una taula
Representa els gràfics del moviment a partir dels valors d’una taula
Representa els gràfics del moviment a partir dels valors d’una taula i els interpreta
Representa els gràfics del moviment a partir d’una situació problema i els interpreta
Explica, amb exemples, les quatre interaccions fonamentals
No enumera els quatre tipus de forces de la natura
Enumera els quatre tipus de forces de la natura
Explica els quatre tipus de forces de la natura
Defineix i posa exemples dels quatre tipus de forces de la natura
Enuncia la llei de Coulomb, en comprèn el significat, i l’aplica en la resolució d’exercicis
Desconeix la fórmula o les magnituds que apareixen en la llei
Escriu l’enunciat de la llei de Coulomb i coneix les magnituds que corresponen a cada símbol
Aplica la llei de Coulomb en la resolució d’exercicis
Sap explicar les relacions de dependència que hi ha entre les magnituds que hi apareixen així com el valor de les unitats de k
Diferencia tipus de substàncies segons les seves propietats magnètiques i tipus d’imants
Confon els tipus d’imants amb els tipus de substàncies segons les propietats magnètiques
Explica els tipus de substàncies segons les seves propietats magnètiques
Explica els tipus d’imants segons el seu comportament
Utilitza els tipus de substàncies i d’imants per explicar el fenomen del magnetisme i les seves aplicacions
Descriu els experiments d’Oersted i de Faraday i n’interpreta els resultats
Confon els dos experiments
Explica els dos experiments per separat
Compara els dos experiments entre sí per trobar-ne punts en comú i diferències
Sap explicar les conseqüències dels dos experiments i les repercussions que han tingut per a la ciència
Explica, a partir de la llei de gravitació universal, la diferència entre pes i massa i el concepte de gravetat
Confon els conceptes de pes i massa
Diferencia els conceptes de pes i massa
Explica el concepte de gravetat com una acceleració
Utilitza la llei de gravitació universal per explicar els conceptes de gravetat i pes
Relaciona els diferents nivells d’agrupació dels cossos planetaris amb l’ordre de magnitud de les seves dimensions
Desconeix els noms dels diferents nivells d’agrupació dels cossos planetaris
Enumera els diferents nivells d’agrupació
Explica els diferents nivells d’agrupació relacionant-los amb l’ordre de magnitud de les seves dimensions
Coneix exemples concrets de cadascun dels nivells d’agrupació estudiats
Identifica en la vida quotidiana diferents tipus de forces i els seus efectes
Confon les forces i els seus efectes
Distingeix les forces que apareixen en situacions determinades
Distingeix els efectes que poden ocasionar diferents forces
Proposa exemples de casos propers on apareguin forces o bé els seus efectes
Enuncia les tres lleis de Newton i les relaciona amb diferents situacions
Desconeix les tres lleis de Newton
Defineix cadascuna de les lleis
Identifica en situacions quotidianes algunes de les lleis de Newton
Explica les lleis de Newton i el seu significat posant exemples de la vida
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 100
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
quotidianes quotidiana on s’acompleixin
Analitza la presència del fregament en la vida quotidiana i la seva influència en el moviment
Desconeix el significat de la força de fregament
Explica el fregament com una força contrària al moviment
Explica la relació entre el fregament i la superfície dels cossos i defineix
Calcula forces de fregament en exemples concrets
Aplica la força normal en exercicis de composició de forces on aparegui també el pes
Desconeix el significat de la força normal Defineix la força normal
Calcula la resultant de les forces que actuen sobre un cos tenint en compte el pes i la normal
Explica la força normal basant-se en les lleis de Newton
Coneix la relació de dependència que s’estableix entre la força que s’aplica a un cos elàstic i la seva elongació
Desconeix el significat de la força elàstica
Explica amb les seves paraules com actua la força elàstica i els efectes que provoca
Aplica la llei de Hooke en exercicis que relacionen la força aplicada a una molla i la seva elongació
Explica amb rigor experiments duts a terme per esbrinar la constant d’elongació d’una molla o per comprovar la llei de Hooke
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 101
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
UNITAT 8 – La natura elèctrica de la matèria
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Reconeix fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana
Desconeix exemples de fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana
Identifica exemples de fenòmens electrostàtics en la vida quotidiana
Enuncia exemples de fenòmens electrostàtics de la seva pròpia experiència
Explica justificadament exemples de fenòmens electrostàtics de la seva pròpia experiència
Defineix la càrrega elèctrica i explicar el seu funcionament en base al model atòmic
Confon el significat de càrrega negativa i positiva
Defineix correctament la càrrega elèctrica
Coneix les unitats de càrrega
Explica el significat de càrrega negativa i positiva en base al model atòmic
Compara la llei de Coulomb amb la llei d’atracció gravitatòria
Desconeix la fórmula de la llei de Coulomb
Enuncia la fórmula de la llei de Coulomb
Troba similituds entre les fórmules de la llei de Coulomb i la força gravitatòria
Explica les relacions entre les dues fórmules i valora la manera com aquestes expliquen el comportament de cossos aparentment molt diferents
Diferencia els tres mètodes d’electrització de cossos
Confon els mètodes d’electrització entre sí
Explica el fenomen d’electrització per fregament
Explica el fenomen d’electrització per contacte i per inducció
Identifica en exemples concrets els tres mètodes i les seves diferencies
Defineix el corrent elèctric i la conductivitat elèctrica
No relaciona el corrent amb un flux de càrregues segons un sentit i direcció determinats
Explica el corrent elèctric com un flux de càrregues segons un sentit i direcció determinats
Explica la conductivitat com una propietat elèctrica de les substàncies
Relaciona els dos conceptes entre sí
Classifica substàncies en funció de la seva conductivitat elèctrica
Confon substàncies conductores i aïllants
Diferencia el comportament d’una substància conductora d ‘una aïllant
Classifica substàncies d’ús quotidià segons la seva conductivitat elèctrica
Explica el comportament de les substàncies en base a l’enllaç químic
Identifica manifestacions de la presència de càrregues en l’aire
No identifica manifestacions de la presència de càrregues en l’aire
Identifica fenòmens propers d’electricitat estàtica
Explica fenòmens propers d’electricitat estàtica
Explica el fenomen de la ionització de l’aire i les seves repercussions sobre la salut
Coneix el funcionament d’una gàbia de Faraday
Desconeix el funcionament d’una gàbia de Faraday
Explica el mecanisme d’una gàbia de Faraday
Reconeix exemples de gàbies de Faraday en la vida quotidiana o en petits experiments
Argumenta el funcionament de la gàbia de Faraday en base al model elèctric de la matèria
Explica el fenomen dels llamps i les seves mesures de prevenció, en base al model elèctric de la matèria
No relaciona la presència de càrregues en l’aire amb la formació dels llamps
Relaciona la presència de càrregues en l’aire amb la formació de llamps
Explica la formació dels llamps en base al model elèctric de la matèria
Explica les mesures de prevenció contra els llamps en base al model elèctric de la matèria
Descriu les fases en què té lloc un llamp, així com la seva relació amb els trons
Desconeix les fases en què té lloc un llamp
Enuncia les fases de formació d’un llamp
Explica la relació entre els llamps i els trons
Explica amb detall i justificadament les fases de formació d’un llamp
Coneix l’aportació de Benjamin Franklin a les mesures de prevenció contra els llamps
No relaciona Benjamin Franklin amb els llamps
Reconeix Benjamin Franklin com un dels principals investigadors relacionats en la lluita contra els llamps
Explica l’aportació de Franklin als parallamps
Descriu breument la vida de Franklin i relaciona les seves aportacions amb els d’altres investigadors del mateix tema
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 102
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
UNITAT 9 – Els circuits elèctricsALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Relaciona quantitat de càrrega en Coulombs i en electrons, amb intensitat en Amperes
No explica la relació entre electrons i càrrega
Identifica el corrent com un flux d’electrons
Associa correctament la quantitat de càrrega i la intensitat amb les seves unitats
Calcula quantitat de càrrega, temps de circulació o intensitat de corrent en un problema concret
Explica la intensitat i el voltatge, amb les seves unitats i els instruments emprats per mesurar-les
Confon o desconeix els conceptes de intensitat i voltatge
Enuncia la definició dels conceptes de intensitat i voltatge
Explica els conceptes de intensitat i voltatge
Associa als conceptes de intensitat i voltatge les unitats i instruments corresponents
Diferencia amb exemples, el corrent altern del corrent continu
Confon els conceptes de corrent altern i continu
Defineix per separat els conceptes de corrent altern i continu
Compara els conceptes de corrent altern i continu
Compara els conceptes de corrent altern i continu i posa exemples d’aplicació
Comprèn com es produeix electricitat en una pila a partir d’una llimona
No acompleix les instruccions d’experimentació o de cura en l’ús del material
Segueix les instruccions d’experimentació i de respecte del material
Explica els passos seguits durant l’experimentació
Explica els objectius i les conclusions de l’experimentació
Explica el funcionament d’una pila, a nivell intern (mecanisme redox) i extern (distingint les connexions en sèrie i en paral·lel)
No enuncia els components de la pila
Explica què és una pila i els seus components
Distingeix les connexions en sèrie i en paral·lel
Explica el mecanisme redox que té lloc dins d’una pila
Diferencia els diferents tipus de piles i acumuladors, i les seves aplicacions
Confon els diferents tipus de piles entre sí
Enuncia els noms dels diferents tipus de piles
Explica les diferències entre els diferents tipus de piles
Compara els conceptes d’acumulador i bateria amb el de la pila
Dedueix els paràmetres que influeixen en la resistència
No distingeix la resistència de la resistivitat
Enuncia els significats de resistència i resistivitat
Explica la relació entre resistivitat, longitud i secció del material, i resistència
Relaciona els conceptes de resistència i conductivitat
Identifica les conseqüències de l’efecte Joule
No relaciona l’efecte Joule amb una pèrdua d’energia per escalfament
Enuncia el significat de l’efecte Joule
Identifica situacions d’efecte Joule en la vida quotidiana
Valora les repercussions de l’efecte Joule i la necessitat de disminuir-lo
Valora la conveniència d’alguns materials en funció de la seva resistivitat
Desconeix la idoneïtat d’alguns materials respecte la resistivitat
Escull correctament un material a partir de la seva resistivitat
Coneix els materials de resistivitat més alta o més baixa
Explica el fenomen dels superconductors i dels semiconductors
Calcula la resistència total d’associacions fetes en sèrie o en paral·lel
Confon les resistències associades en sèrie o paral·lel
Calcula el total d’un conjunt de resistències associades en sèrie
Calcula el total d’un conjunt de resistències associades en paral·lel
Calcula el total d’un conjunt de resistències associades de manera mixta
Aplica la llei d’Ohm en un circuit elèctric determinat
Desconeix l’enunciat de la llei d’Ohm
Enuncia la llei d’Ohm amb les magnituds i unitats que s’hi relacionen
Empra la llei d’Ohm per calcular qualsevol de les seves magnituds
Aplica la llei d’Ohm en un circuit amb un conjunt de resistències associades de manera mixta
Prediu el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat
No anticipa el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat
Prediu intuïtivament el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat
Relaciona correctament les variables que intervenen en un circuit
Usa la llei d’Ohm per justificar el resultat de modificar variables en un circuit elèctric determinat
Descriu el pas del corrent a partir d’una representació esquemàtica d’un circuit elèctric
No identifica els principals elements d’un circuit elèctric en una representació gràfica
Identifica els principals elements d’un circuit elèctric en una representació gràfica
Explica la funció dels principals elements d’un circuit elèctric
Descriu la direcció del corrent a partir d’una representació gràfica d’un circuit amb elements diversos
Valora la importància de l’electrònica en la vida quotidiana
Desconeix exemples d’aplicacions de l’electrònica
Coneix exemples d’aplicacions de l’electrònica
Enuncia la definició d’electrònica i
Explica el paper dels diferents tipus de semiconductors en l’electrònica
Coneix alguns símbols No relaciona els noms Identifica alguns Relaciona alguns Explica la funció
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 103
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
emprats per representar components electrònics
de components electrònics amb els seus símbols
símbols de components electrònics
símbols de components electrònics amb la seva funció
d’alguns components d’un circuit electrònic
UNITAT 10 – L'energia elèctrica
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Calcula l’energia d’un sistema elèctric en Joules i Kwh
Desconeix la fórmula de l’energia elèctrica
Enuncia la fórmula de l’energia elèctrica
Calcula l’energia d’un sistema determinat en J o en Kw·h
Fa canvis d’unitat entre J i Kw·h
Identifica exemples de transformació de l’energia elèctrica
No reconeix formes d’energia elèctrica al seu voltant
Identifica exemples de transformació de l’energia en situacions donades
Explica situacions de transformació de l’energia en situacions donades, anomenant els diferents tipus d’energia involucrada
Proposa noves situacions de transformació de l’energia, anomenant els diferents tipus d’energia involucrada
Explica la dissipació de l’energia tot relacionant-la amb l’efecte Joule
No reconeix exemples de dissipació energètica
Identifica un augment de la temperatura com a una pèrdua de l’energia
Explica la dissipació en base a una energia que ja no es pot aprofitar
Explica la dissipació mitjançant l’efecte Joule
Defineix la potència elèctrica en funció de l’energia i el temps i d’altres paràmetres estudiats
Desconeix la fórmula de la potència en funció de l’energia i el temps
Expressa la fórmula de la potència en funció de l’energia i el temps
Expressa la fórmula de la potència en funció de intensitat, voltatge i resistència
Explica el concepte de potència en funció de tots els paràmetres
Identifica les unitats que corresponen a potència elèctrica, a energia elèctrica i a diferència de potencial
Confon les unitats que corresponen a potència elèctrica, a energia elèctrica i a diferència de potencial
Identifica les unitats que corresponen a potència elèctrica, a energia elèctrica i a diferència de potencial
Converteix les diferents unitats de potència elèctrica
Explica les unitats de les diferents magnituds a partir de les seves fórmules
Empra els conceptes de potència i energia elèctrica en situacions quotidianes
Confon els conceptes de potència i energia elèctrica
Reconeix el concepte d’energia elèctrica en una situació quotidiana
Reconeix el concepte de potència elèctrica en una situació quotidiana
Valora la necessitat de conèixer la potència elèctrica d’un aparell
Coneix els elements de control de l’energia i valorar-ne la utilitat
No anomena cap element de control elèctric a la llar
Enuncia els elements de control elèctric a la llar
Explica el paper dels elements de control elèctric a la llar
Valora la importància dels elements de control elèctric a la llar
Enuncia les diferents maneres d’estalviar electricitat
Desconeix cap exemple concret d’estalvi energètic
Enumera les diferents maneres d’estalviar electricitat
Explica perquè unes actituds són més convenients a l’hora de consumir electricitat
Valora la necessitat de consumir l’energia amb prudència i apostar per l’estalvi
Indica actuacions favorables a la prevenció d’accidents relacionats amb l’electricitat
Mostra indiferència cap a la necessitat de prevenir accidents d’origen elèctric
Explica alguns casos de risc associats al consum elèctric a la llar
Enuncia les actituds preventives correctes per evitar accidents de tipus elèctric
Justifica en base als continguts treballats el perquè de les actituds preventives correctes
Descriu el fenomen de la inducció electromagnètica
No relaciona la inducció electromagnètica amb el magnetisme i l’electricitat
Relaciona la inducció electromagnètica amb el magnetisme i l’electricitat
Explica les transformacions energètiques que tenen lloc en el fenomen d’ inducció electromagnètica
Explica amb profunditat la inducció electromagnètica
Expressa l’ús dels alternadors en relació a una transformació energètica
Desconeix un alternador com un instrument clau en la connexió entre electricitat i magnetisme
Reconeix un alternador com un instrument clau en la connexió entre electricitat i magnetisme
Explica les transformacions energètiques que tenen lloc en un alternador
Explica els components que formen part d’un alternador i la funció que fan
Explica el funcionament d’un turboalternador en una central elèctrica
No identifica el turboalternador com una part clau en una central elèctrica
Identifica el turboalternador com una part clau en una central elèctrica
Associa el paper del turboalternador a la transformació energètica de la central
Explica el funcionament del turboalternador relacionant-lo amb la resta de funcions que tenen lloc en la central
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 104
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Distingeix entre centrals elèctriques convencionals i alternatives
Confon les centrals convencionals i les alternatives
Defineix el significat de central convencional i alternativa
Enumera les centrals que corresponen a cadascuna d’aquestes categories
Coneix el grau d’implementació dels diferents tipus de centrals
Classifica els diferents tipus de centrals en funció de la font d’energia que utilitzen
Desconeix les fonts d’energia que utilitza cada central
Enumera les diferents centrals en funció de la seva font d’energia
Classifica les fonts d’energia en renovables i no renovables
Valora els aspectes positius i negatius dels dos tipus de centrals
Explica el funcionament de les diferents centrals en base a les transformacions energètiques que hi tenen lloc
No identifica les transformacions energètiques que tenen lloc en les centrals
Associa cada central amb una transformació energètica
Explica les transformacions energètiques de cada central
Compara les transformacions energètiques de les diferents centrals
Defineix el concepte d’impacte ambiental i els seus tipus
Desconeix el significat d’impacte ambiental
Enuncia el significat d’impacte ambiental
Explica els diferents tipus d’impactes
Proposa exemples d’impactes positius i negatius, reversibles i irreversibles, persistents i temporals
Identifica causes i conseqüències en l’estudi dels problemes mediambientals derivats del consum elèctric
Desconeix els principals problemes derivats del consum elèctric
Enuncia els principals problemes derivats del consum elèctric
Explica de quina manera la generació i el consum d’energia elèctrica afecta el medi ambient i la salut
Distingeix les causes de les conseqüències en l’estudi dels problemes mediambientals
Explica quines mesures es poden adoptar per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric
No enumera cap de les mesures que minimitzen els impactes mediambientals del consum elèctric
Enumera algunes mesures per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric
Explica les mesures per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric
Valora justificadament quines mesures per minimitzar els impactes mediambientals del consum elèctric poden ser més efectives
Interpreta les cadenes energètiques en base a les transformacions que hi tenen lloc
No identifica cap transformació energètica en una cadena de generació, transport i consum d’electricitat
Identifica alguna transformació energètica en una cadena de generació, transport i consum d’electricitat
Enumera totes les transformacions energètiques que tenen lloc en una cadena de generació, transport i producció d’electricitat
Explica les cadenes energètiques en base a les transformacions que hi tenen lloc
Explica el significat d’eficiència energètica i relacionar-lo amb l’efecte Joule
Desconeix el significat d’eficiència energètica
Enuncia la fórmula per al càlcul de l’eficiència energètica
Explica el concepte d’eficiència energètica i la fórmula que s’empra per calcular-la
Relaciona l’efecte Joule amb l’eficiència energètica
Descriu el procés de transport i distribució de l’energia elèctrica
No reconeix els diferents processos associats a la distribució de l’electricitat
Reconeix els diferents processos associats a la distribució de l’electricitat
Descriu els diferents processos associats a la distribució de l’electricitat
Coneix els voltatges associats als diferents processos de la distribució de l’electricitat
Diferencia les fonts d’energia renovables de les no renovables
Confon les fonts d’energia renovables de les no renovables
Identifica quines fonts d’energia són renovables i no renovables
Explica les característiques de les fonts renovables i no renovables
Compara les fonts renovables i les no renovables
Expressa les transformacions energètiques que tenen lloc segons les fonts d’energia emprades
Desconeix les transformacions energètiques associades a cada font d’energia
Relaciona les transformacions energètiques amb algunes fonts d’energia
Relaciona les transformacions energètiques amb totes les fonts d’energia
Explica les transformacions energètiques amb totes les fonts d’energia
Explica cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat
Desconeix algunes de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat
Enumera algunes de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat
Enumera cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat
Explica amb detall cadascuna de les fonts d’energia de què es disposa en l’actualitat
Explica els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades
No enumera els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades
Enumera alguns avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades
Enumera tots els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d’energia treballades
Compara les fonts d’energia en funció dels seus avantatges i inconvenients
Classifica les fonts d’energia en funció de la seva adequació sota diferents criteris (eficiència, sostenibilitat, etc.)
Desconeix l’adequació de les fonts d’energia en funció de diferents criteris (eficiència, sostenibilitat, etc.)
Classifica algunes fonts d’energia en funció de la seva adequació sota criteris d’eficiència energètica
Classifica algunes fonts d’energia en funció de la seva adequació sota criteris de sostenibilitat ambiental
Classifica totes les fonts d’energia en funció de la seva adequació sota diferents criteris (eficiència, sostenibilitat, etc.)
Elabora una opinió pròpia al voltant de les fonts d’energia i l’argumenta
No opina sobre l’ús de les diferents fonts d’energia
Manifesta una opinió sobre l’ús de les diferents fonts d’energia
Explica la seva opinió sobre l’ús de les diferents fonts d’energia
Explica amb arguments que relacionen els continguts treballats la seva opinió sobre l’ús de
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 105
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
les diferents fonts d’energia
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 106
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Preparar una entrevista a una persona que desenvolupi investigacions científiques
No prepara l’entrevista.
No redacta l’entrevista en la seva totalitat o no ha localitzat l’entrevistat però mostra interès en aconseguir-lo.
Prepara l’entrevista en el temps programat tot i que hauria de millorar l’estructura o contingut
Realitza una entrevista correctament a una persona dedicada a la investigació científica
Editar l’entrevista i assegurar-se de que s’escolta amb claredat.
No edita l’entrevista.
Edita l’entrevista i encara que no s’escolta amb claredat mostra interès per a aconseguir-ho
Realitza l’edició de l’entrevista i s’escolta amb claredat però no utilitza els recursos amb desimboltura
Utilitza els recursos necessaris per a editar l’entrevista amb desimboltura perquè s’escolti perfectament
Presentar l’entrevista en el format adequat.
No presenta l’entrevista.
Presenta l’entrevista en un format poc adequat però mostra interès en corregir-ho.
L’entrevista està en un format adequat però ha de millorar alguns aspectes
L’entrevista és adequada en el seu format.
Redactar una definició de ciència i una explicació sobre com es “fa” ciència a partir de les entrevistes realitzades per tots els grups.
No redacta una definició de ciència.
Presenta una definició de ciència i una explicació poc ajustada a les entrevistes realitzades però mostra interès per aconseguir-ho.
Planteja una definició de ciència i una explicació a com es fa ciència adequadament.
Redacta una bona definició de ciència i una explicació argumentada i basada en les entrevistes i amb criteri propi.
Conèixer la diversitat que existeix dins del món científic.
No reconeix la diversitat que existeix dins del món científic.
Identifica i valora la diversitat que existeix dins el món científic però expressa opinions poc justificades.
Distingeix diversitat existent dins del món científic però expressa poques opinions personals al respecte
Reconeix la diversitat que existeix dins del món científic amb opinions fonamentades en l’anàlisi realitzat.
Reconèixer les motivacions que porten a una persona a entrar en el món científic i les sortides professionals que ofereix.
Mostra poc interès en les sortides professionals del món científic i en les motivacions que porten a una persona a dedicar-se a la ciència.
Identifica les sortides professionals relacionades amb el món científic.
Mostra interès en el món científic i en les seves sortides professionals.
Està motivat amb el món científic, li interessa la ciència com a sortida professional i gaudeix amb ella.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 107
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.
1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent
OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS
1. Preparar una entrevista a una persona que realitzi investigacions científiques.
2. Editar l’entrevista i assegurar-se que s’escolta amb claredat.
3. Presentar l’entrevista en el format adequat.
4. Redactar una definició de ciència i una explicació sobre com es «fa» ciència a partir de les entrevistes realitzades per tots els grups.
5. Conèixer la diversitat dins el món científic.
6. Reconèixer les motivacions que duen al món científic i les sortides professionals que proporciona.
TOTAL ____
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 108
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 1. Com es “fa” la ciència? - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.
1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent
OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS
Dins del grup de treball
Hem tingut una actitud adequada a l'hora de posar en comú la informació.
Hem escoltat les aportacions dels companys.
Hem enregistrat amb claredat la informació que hem trobat.
En fer l'entrevista
L’entrevista té unes preguntes bàsiques correctes.
S’han afegit preguntes interessants a les preguntes bàsiques.
L’enregistrament de l’entrevista té un format que permet entendre tant les preguntes com les respostes.
S’ha extret informació important de les entrevistes.
La presentació de les conclusions finals és clara i entenedora.
TOTAL ____
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 109
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 2. Matèria - AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Buscar informació de diferents fonts; recopilar, filtrar i resumir la informació obtinguda.
No cerca informació sobre el tema o busca tan sols en una font.
Realitza una cerca d’informació però amb dificultats per a filtrar-la.
Recopila dades de diferents fonts d’informació filtrant-la i resumint-la
Busca fonts variades d’informació, la filtra i resumeix amb les seves pròpies paraules.
Contrasta la fiabilitat de les fonts consultades.
No contrasta la fiabilitat de las fonts.
Compara la informació como a mínim de dos fonts.
Realitza una cerca de varies fonts d’informació en pàgines rigoroses d’investigació científica.
Busca en altres fonts a part d’internet. Contacta amb agents implicats en la investigació científica (escrivint a autors de blogs científics, a professors, etc.)
Prepara un document on es resumeix la informació trobada sobre fenòmens, descobriments i biografies
No presenta el document o el presenta però amb la informació poc treballada, sense resumir
El document és correcte però es podria implementar en algun punt.
Prepara el document amb la informació necessària.
El document presenta la informació ordenada de diferents fonts sobre fenòmens, descobriments i biografies de manera didàctica i amb paraules dels alumnes. El document és innovador o especialment atractiu.
Preparar un producte audiovisual com a suport per a la presentació de la informació analitzada.
No prepara el document o el presenta de manera que no pot reproduir-se, no s’escolta o no conté la informació necessària.
El document audiovisual és correcte però podria millorar el seu contingut o la seva forma.
Prepara un documento audiovisual que es reprodueix i escolta correctament amb la informació necessària.
El document és innovador i atractiu.
Presentar el treball a la resta dels companys de forma rigorosa però amena
No presenta el treball o ho fa de manera excessivament breu o monòtona
La presentació es correcta en la forma però ha de millorar el to, la veu o l’expressió per a fer-la més entretinguda.
La informació que presenta és correcta i rigorosa i la presentació amena.
Presenta una actitud enèrgica per a l’exposició, utilitzant recursos (ja sigui tècnics o expressius) que fan que la presentació sigui entusiasta.
Comprendre la naturalesa social de la ciència; reconèixer la diversitat de les persones que es dediquen o s’han dedicat a la ciència; defugir l’estereotip més difós del
Té un concepte estereotipat de la ciència i els científics
Reconeix i comprèn els temes tractats en el projecte però mostra poc interès.
Valora la diversitat en el món científic, defuig els estereotips.
Mostra interès pel món científic. Té una visió amplia de la ciència i planteja un discurs entusiasta trencant estereotips.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 110
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
científic.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 111
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 2. Matèria - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.
1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent
OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS
1. Cercar informació en diferents fonts; recopilar, filtrar i resumir la informació trobada.
2. Contrastar la fiabilitat de les fonts consultades.
3. Preparar un document on es resumeixi la informació trobadaobre fenòmens, descobriments i biografies.
4. Preparar un producte audiovisual com a suport per a la presentació de la informació analitzada.
5. Presentar el treball de forma rigorosa però amena a la resta dels companys.
6. Comprendre la naturalesa social de la ciència; reconèixer la diversitat de les persones que es dediquen o s’han dedicat a la ciència; defugir de l’estereotip del científic més estès.
TOTAL ____
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 112
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 2. Matèria - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.
1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent
OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS
Dins del grup de treball
Hem tingut una actitud adequada a l'hora de posar en comú la informació.
Hem col·laborat en la realització del treball.
Hem fet una presentació clara i argumentada.
En la realització i presentació
del treball
El document conté un resum adequat de la informació trobada: ofereix informació per entendre el tema assignat, així com per conèixer com van ser les persones que s’hi relacionen.
La presentació és rigorosa i amena.
El suport audiovisual és adequat i contribueix a seguir la presentació i a entendre millor el seu contingut.
Les preguntes que fa són adequades, respectuoses i constructives.
Les respostes que dóna són fonamentades.
TOTAL ____
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 113
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 3. Experiments químics - AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Redactar un protocol per fer un experiment
El protocol no inclou objectius, material i normes de seguretat, procediment o referències.
El protocol no inclou control de variables o interpretació de dades.
El protocol experimental inclou tots els passos.
El protocol experimental inclou tots els passos i està redactat amb lèxic i sintaxi correctes.
Redactar i seguir les mesures de seguretat adequades
El protocol no incorpora les normes de seguretat o els alumnes no les acompleixen.
Les normes de seguretat són presents en el protocol i els alumnes les acompleixen.
Alguns membres del grup coneixen i acompleixen les normes de seguretat.
Tots els membres del grup coneixen en tot moment les normes de seguretat i les acompleixen.
Reproduir una reacció química controlant les variables que hi intervenen.
Els alumnes no saben els passos a seguir o bé no reprodueixen fidelment el protocol d’actuació.
Es reprodueix fidelment la descripció dels passos seguits en el protocol.
Alguns alumnes poden explicar quins són els passos de la reacció i els seus perquès.
Qualsevol membre del grup sap en tot moment quin pas de la reacció s’està reproduint, perquè es fa i què se n’espera.
Enregistrar i editar un vídeo en què s’expliqui com fer la reacció, que es mostri la reacció i que s’expliqui què està passant.
El vídeo no mostra amb claredat la reacció escollida.
El vídeo mostra la reacció però no resulta atractiu o motivador.
El vídeo mostra d’una manera clara i atractiva la reacció escollida.
El vídeo mostra d’una manera clara i atractiva la reacció i la seva justificació.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 114
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 3. Experiments químics - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.
1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent
OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS
1. Redactar un protocol per fer un experiment.
2. Redactar i seguir les mesures de seguretat adequades.
3. Reproduir una reacció química controlant les variables que hi intervenen.
4. Enregistrar i editar un vídeo en què s’expliqui com fer la reacció, es mostri la reacció i s’expliqui què està passant.
5. Valorar la importància dels experiments científics.
6. Cercar la informació adequada per fer un experiment.
7. Realitzo els experiments seguint els passos i les mesures de seguretat adequades.
8. Cerco experiments senzills contrastant diferents fonts.
9. Analitzo un experiment cercant variables que es puguin modificar i faig prediccions sobre el comportament de l’experiment.
10. Dissenyo un vídeo divulgatiu al voltant d’un experiment.
11. Analitzo els resultats de l’experiment realitzat.
TOTAL ____
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 115
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 3. Experiments químics - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.
1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent
OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS
Dins del grup de treball
Hem tingut una actitud adequada a l’hora de posar en comú la informació.
Hem col·laborat a fer l’experiment i controlar-ne les variables.
Hem treballat en l’enregistrament del vídeo.
En la realització i presentació del treball
El vídeo divulgatiu és atractiu i s’hi mostra, no només l’experiment, sinó què s’hi observa i què està passant en l’experiment.
L’experiment està ben realitzat, seguint les mesures de seguretat adequades.
El vídeo està ben enregistrat i editat.
TOTAL ____
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 116
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 4. Estalvi energètic - AVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS
Comprendre la informació que conté una factura elèctrica.
Falta prendre nota de gran part de la informació que conté la factura.
Identifica part de la informació que conté la factura.
Identifica i anota la potència contractada, el consum, el preu final, i el seu desglossament.
Compren i anota la potència contractada, el consum, el preu final, el seu desglossament i altres dades.
Determinar la potència contractada, el consum mensual i el preu, així com les fonts d’on procedeix aquesta electricitat.
Pràcticament no es determina cap dada requerida.
Es determinen algunes dades amb certes dificultats però mostra interès per aconseguir-les.
Aconsegueix totes les dades requerides.
Cerca totes les dades que es demanen i d’altres.
Analitzar la instal·lació i el consum elèctric a la llar.
Té moltes dificultats per a realitzar una anàlisi de la instal·lació i el consum.
Fa una anàlisi bàsica de la instal·lació i el consum.
Analitza correctament la instal·lació i el consum elèctric.
Fa una anàlisi extensa i rigorosa de la instal·lació i el consum.
Enumerar possibles accions que es podrien dur a terme per tal de reduir la factura de la llum.
Les mesures que planteja no són gaire realistes.
Planteja, amb ajuda, algunes accions per reduir la factura de la llum.
Enumera accions per reduir la factura.
Les accions que planteja són creatives, innovadores i ajuden a reduir la factura.
Elaborar de manera conjunta una plana web on es recullin tant les possibles accions d’estalvi com els resultats de l’anàlisi de consum inicial.
La plana web no recull totes les dades requerides.
S’elabora la web tot i que pot millorar el format o el contingut.
S’elabora una web de format correcte on es recullen les accions d’estalvi i l’anàlisi de consum.
S’ha realitzat una plana web innovadora, creativa i de manera conjunta amb totes les dades requerides.
Comprovar l’efecte de les mesures preses.
No hi ha una comprovació de les mesures proposades.
Comprova l’efecte de les mesures de manera superficial.
Realitza una comprovació veraç de les mesures preses.
La comprovació és rigorosa i profunda amb dades objectives.
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 117
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 4. Estalvi energètic - AUTOAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.
1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent
OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS
1. Comprenc la informació que conté una factura elèctrica.
2. Determino la potència contractada, el consum mensual i el preu, així com les fonts d’on prové aquesta electricitat.
3. Analitzo la instal·lació i el consum elèctric a la llar.
4. Esmento possibles accions que es podrien dur a terme per tal de reduir la factura de la llum.
5. Elaboro de manera conjunta una pàgina web on es recullin tant les possibles accions d’estalvi com els resultats de l’anàlisi de consum inicial.
6. Comprovo l’efecte de les mesures preses.
TOTAL ____
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 118
Programació didàctica Física i química 3r d’ESO - Catalunya
Projecte 4. Estalvi energètic - COAVALUACIÓ
ALUMNE/A __________________________________________________________________
GRUP ____________________________ DATA _____________________________________
Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.
1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent
OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS
Dins del grup de treball
Hem tingut una actitud adequada a l’hora de posar en comú la informació.
Hem escoltat les aportacions dels companys.
Hem participat activament i respectuosament en l’elaboració del catàleg d’accions.
En fer l’anàlisi de la factura elèctrica i les propostes d’estalvi
La factura està ben interpretada.
Els càlculs de les variables i les mesures estadístiques derivades de les dades comunes són correctes.
La representació en gràfiques i infografies mostra els resultats de l’anàlisi estadística.
L’anàlisi dels aparells connectats a la instal·lació elèctrica de la llar està ben detallada, així com la potència i l’estimació del consum.
La llista d’accions per reduir el consum d’electricitat de la llar és realista i està ben definida.
Col·labora en l’elaboració d’una pàgina web on es recull el decàleg d’accions d’estalvi energètic domèstic.
Calcula les conseqüències pel que fa a despesa i emissions de CO2 de les seves accions.
TOTAL ____
Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 119