Divendres 11de setembre de 1999 EIS 4 CANTOINS Núm. 302 Any Vil El "diari" de Sant Cugat 225 ptM. SUMARI Prop de 200 ciutadans s'adhereixen a la plataforma social Santcugatencs pel Canvi Pàgina 11 El Grup de Natura presenta al·legacions contra l'ampliació del camp de golf Pàgina 16 L'espectacle de varietats de la festa major de les Planes aconsegueix el ple Pàgina 20 Els problemes per tancar elsfitxatgesde l'equip d'handbol de la UESC afecten el conjunt Pàgina 32 El CMSC presenta les activitats per a la nova temporada Pàgines 3 a 7 Aquest número inclou la tercera fitxa del col·leccionable: "La llegenda de sant Cugat" Recoder obté a Madrid un registre de la propietat per a Sant Cugat El servei entrarà en funcionament a la nostra ciutat abans de finals d'any Pàgina 11 Set actors de luxe presenten temporada al Teatre-Auditori D'esquerra a dreta: Pep Sais, Carme Sansa, Carles Canut amb el seu fill, Joan Pera, Cristina Solà, Paro Moran i Ricard Borràs FOTO: XAVILARROSA. Pàgina 36 • CATALONIA CERÀMIC CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI • Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris • Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció OBERT DE DILLUNS A DISSABTE Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 580 15 00 FIU? PRESENTA Mont Plans Chaise Longue TEATRE ARNAU Deutsche É l Akademie C E N T R E A L E M A N Y DEL VALLÈS Especialistes Cn alemany Cursos a mida per a empreses, escoles, nens i adults Tots els nivells garantitzats Matrícula gratuïta £> 93 675 27 27
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Divendres 11de setembre de 1999 EIS 4 CANTOINS Núm. 302
Any Vil
El "diari" de Sant Cugat 225 ptM.
SUMARI
Prop de 200 ciutadans s'adhereixen a la plataforma social
Santcugatencs pel Canvi Pàgina 11
El Grup de N a t u r a presenta al·legacions contra l'ampliació del
camp de golf Pàgina 16
L'espectacle de varietats de la festa major de les Planes aconsegueix el ple
Pàgina 20
Els problemes per tancar els fitxatges de l'equip d'handbol de la
UESC afecten el conjunt Pàgina 32
El CMSC presenta les
activitats per a la nova temporada
Pàgines 3 a 7
Aquest n ú m e r o inclou la t e r ce ra fitxa
del col · leccionable: "La l legenda de
sant Cuga t"
Recoder obté a Madrid un registre de la propietat per a Sant Cugat
El servei entrarà en funcionament a la nostra ciutat abans de finals d'any
Pàgina 11
Set actors de luxe presenten temporada al Teatre-Auditori
D'esquerra a dreta: Pep Sais, Carme Sansa, Carles Canut amb el seu fill, Joan Pera, Cristina Solà, Paro Moran i Ricard Borràs FOTO: XAVILARROSA.
Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 580 15 00
FIU? PRESENTA
Mont Plans Chaise Longue
TEATRE ARNAU
Deutsche É l Akademie C E N T R E A L E M A N Y D E L V A L L È S
Especialistes Cn alemany
Cursos a mida per a empreses, escoles, nens i adults Tots els nivells garantitzats
Matrícula gratuïta
£> 93 675 27 27
ELSSCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
TPMDnQÀHÀ f F TFATRP
Truqueu i reserveu les vostres entrades gratuïtes!
presenta:
"Chaise Longue" Voldria tornar a visitar ciutats ja conegu
des... i conèixer llocs mai vistos. Descobrir racons màgics, catedrals i tasques. Ah! i hotels amb sabonets al lava
bo. Amb tu. Seure a les terrasses de totes les places i fer el vermut amb... Va nena, un dia és un dia! "Si us plau, unes huevas i unes gambetes salades... i unes
olivetes... ah! i uns tacos de pernil del bo!". I xerrar, xerrar i xerrar. Encara tenim
tantes coses per dir-nos!
MONT PLANS
DISSABTE 18 DE SETEMBRE A LES 22 h. TEATRE ARNAU
Pròximament.... Jango Edwards
FILA presenta:
"El estado del malestar" En los albores del s. XXI se puede afirmar con rotundidad que el que no es feliz es porque es
idiota del todo. Asentada la democràcia en Occidente, el estado del bienestar luce con esplendor. Automóviles, motocicletas, tampax, compresas con alas, sin
les, pàrkings, teléfonos móviles, golf, paddle, mountain bike, congelados, incendios forestales, huelga de lluvia, huelga de inteligencia, footing,
rayos UVA, Viagra, peluquín, futbol, televisión, mas canales de televisión, zapping, paellador, Inserso, Mossos d'Esquadra, seguratas, porteros de disco
teca, discoteca, vacaciones, jFeliz Navidad!, {Prospero ano nuevo!
Que prospero aho nuevo... Feliz siglo nuevo... ...Feliz segundo milenio: ;y bienvenidos al futuro!
...Sospecho que soy idiota del todo.
Carles Flavià
DIUMENGE 19 A LES 20.30 h SALA MUNTANER
fàtw*^
EIS4CA!NTQI>S
^ ^ ^ * M El tema de la
hetmana Divendres, II de setembre de 199<)
mmmmmmmmsmm
P r o g r a m a d ' a c t i v i t a t s d e I C M S C
El Club Muntanyenc es prepara per fer el 2 0 0 0
S'està preparant una nova secció i la celebració dels 25 anys de la coral
Integrat plenament en la setmana d'inici escolar, el Club Muntanyenc va presentar aquest dimarts la programació del curs. Els socis podran cursar assignatures en qualsevol dels vuit departaments en què es divideix el centre i que, si s'ha de jutjar per les propostes inicials, els donaran molts crèdits de diversió.
R I T U CASALS
- Sant Cugat -
I és que hi ha d 'haver de tot, per a tots els gustos, perquè cadascun dels dos mil quatre-cents socis que té "el Club" , com és conegut per to thom, pugui trobar la seva activitat o activitats d'esbarjo, esport, ecologia, cul tura i/o música. En cadascuna d 'aques tes àrees, la nova temporada promet part de tradició i també aquell pessic de novetat necessari per reactivar l 'adrenalina i atreure nous m e m b r e s a la famíl ia . Precisament, i en la secció de
Xatth Cmtanyei. pie\tdent del Club. ta presentat Itt piogn/mtitw ptl min <ut\ l·OTO.X. LARROSA
m u n t a n y a , C a r l e s Alayo va manifestar la voluntat de pro-mocionar activitats per atreure la gent jove.
Per a la tardor, el Club ja ha preparat un calendari que , de ben segur, cap soci podria seguir si no es desdoblés en quatre o cinc persones. Si fos nen
o nena , podria anar els dissabtes a l'Esplai Sarau i ser un dels 150 infants santeugatencs que es distreuen amb les propostes dels 30 monitors. També podria participar en la tradicional Marxa de Regularitat, q u e el p rope r 24 d ' o c t u b r e arribarà a la 41 ena edició. Si
aques t a persona fos ado le s c e n t , podr ia c o n v è n c e r e ls seus pares que vol anar a esquiar amb el Club , i per començar podria anar a la Eira d 'Esqu í , que es farà del 2 al 14 de novembre, per adquirir el material necessari. T ingués l 'edat que t ingués, el nostre
soci podria gaudir t repi t jant les fulles dels plàtans dels jard ins del mones t i r d u r a n t la Festa de la Tardor o enriquir el seu intel·lecte visitant la retrospectiva que l'artista local J o s e p Grau Gar r iga farà al Club al mes d 'octubre .
Després de Nadal , els socis podran pair els àpats tot es coltant el concert de Nadal de la coral, que al 2000 celebrarà les seves noces d'argent. I després, grans i petits podran suar la cansalada a la mitja marató del 6 de febrer i a la Copa Sant Cugat d 'esquí de fons el mateix mes. Per reposar els músculs, el 3 de març hi haurà el clàssic concert de Carnestoltes-i a l'abril, novament a fer cames tot preparant-se per a l 'estiu: a la tercera Caminada P o p u l a r de S a n t C u g a t a Montserrat .
El Club té b o n a salut
Tot i la seva edat , 50 anys, "el C lub té bona salut", assegura el president de l 'enti tat Narcís Castanyer. Se celebrarà el c inquè aniversari de l 'escola de muntanya , serà l 'organ i tzador del 23è Aplec dels Països Catalans i s'està estudiant l 'aprovació d 'una nova secció: la de cultura, que aglutinarà totes les activitats com ara exposicions, conferències, projeccions i fins i tot la in-formatització dels arxius.
Sec o n $ e s p o r t i v e s
La gimnàstica rítmica del Club serà activitat extraescolar
El 12 de desembre hi haurà el gran cros de l'any
Enguany s'espera que hi nagi un centenar d alumnes de gimnàstua rítmtta. F. X l.
R. C. Z. -Sant Cagat-
La secció d'atletisme del Club organitzarà un gran cros el 12 de desembre, que unificarà les dues curses d'aquest estil que fins ara es feien a l'entitat, la dels esquiadors i la de la secció, i una tercera que, com ja és tradicional en altres poblacions de la comarca, és oberta a totes les entitats vallesa-nes i a les escoles. Aquesta serà la primera activitat destacada de la secció, amb diverses categories de competició que aniran des dels 3,5 quilòmetres de la prova més llarga als mil dos-cents metres de la més curta.
El primer diumenge de febrer de l'any 2000 hi haurà la mitja marató organitzada conjuntament amb el Club Natació Sant Cugat i que podria comptar amb nou circuit. Per tancar el curs, al juny tindran lloc els tercers campionats socials al Centre d'Alt Rendiment.
Pel que fa a la gimnàstica rítmica, la responsable de l'àrea, Paqui Leplat, va anunciar que durant aquest curs l'activitat al pavelló municipal serà promocionada a les escoles com a activitat extraescolar, per a la qual ja hi ha una llista prèvia d'una seixantena de nenes i s'espera arribar al centenar. "Intentarem que les nenes es motivin i que puguin formar algun conjunt perquè, a la llarga, les que
tinguin possibilitats puguin arribar al CAR, on ja tenim altres noies que participen en campionats autonòmics i nacionals.
L'esport rei de l'hivern, l'esquí, seguirà durant aquest curs fent pista per l'entitat. La Fira d'Esquí i de material de muntanya, organitzada per la secció, serà del 2 al 14 de novembre a la Casa de Cultura. La primera sortida per utilitzar el material aconseguit a la fira serà als Alps pel pont de la Puríssima i, des d'aleshores, quedarà oficialment inaugurada la temporada per seguir realitzant sortides. L'escola d'esquí continuarà activa per als més petits cada quinze dies a les pistes de l'estació de la Molina.
Setmana ELS/CANTONS Divendres, 11desttembre de 1999
C o m i s s i ó de c u l t u r a
La cultura reclama el seu pes dins l'entitat
Grau Garriga obrirà l'any d'exposicions
La frase que diu "cos sa, ment sana" és ben certa. Però si a més de sana la ment pot estar desperta, molt millor. Per aquest motiu, el Club organitza, cada vegada amb més freqüència, activitats de caràcter cultural i intel·lectual que tonifiquen els músculs utilitzats durant l'exercici muntanyenc. A causa d'aquest creixement d'activitats i també del nombre de públic interessat, a les calderes de l'entitat es cou la idea de crear una secció de cultura per a l'any 2000.
R.C.Z. - Sant Cugat -
Si la junta directiva i l'assemblea de l'entitat aproven la creació de la nova secció, es procedirà aleshores a crear la pròpia assemblea i l'elecció d'un director o directora per al nou membre de la família CMSC De moment, les activitats dins l'anomenada Aula de Cultura seguiran dins la vi-cepresidència del Club. La secció de cultura treba
llaria sobre dos eixos: d'una banda, una tasca interna, que comprèn la biblioteca, l'arxiu i la creació d'una base de dades; d'altra banda, una acció externa, amb l'organització de conferències, projeccions, exposicions i obres de teatre. En referència a la biblioteca,
La secció de cultura catalogaria la
biblioteca, informatitzaria l'arxiu i crearia
una base de dades
Alfredo Arcchavala va explicar que voldrien "organitzar-la, classificar els llibres i informatitzar-la, amb l'objectiu de posar la biblioteca a l'abast de la gent de Sant Cugat, que tothom sàpiga que al Club Muntanyenc hi ha una biblioteca de muntanya". A més, s'emprendria la tasca d'informatitzar l'arxiu de l'entitat, cosa que facilitaria qualsevol consulta que s'hagués de fer, i també es pretén crear una base de dades amb "conferenciants, assistents a les conferències i entitats culturals que hi ha al poble i amb les quals pot haver-hi intercanvis culturals", segons Are-chavala.
I mentre la secció no sigui aprovada, la comissió de cultura ja treballa en les activitats que sota el nom d'Aula Cultural oferirà a Sant Cugat durant aquest curs escolar. Les activitats es dividiran en
exposicions d'art i conferències.
Les exposicions
La primera mostra del CMSC d'aquest trimestre serà l'exposició de gravats que l'artista Josep Grau Garriga farà al mes d'octubre, tot recordant
l'Aula de Cultura del CMSC ha una, .7. 'tat santruaitenra. FOTO: X. L.
ix z& anys
* La celebració dels 25 anys #csàsïència marcarà tots els actes que la Coral del Club Mun-taayene realitzarà durant el
, Cugat per tal de poder oferir un fgw concert conjunt que $'Ï8tçfr>retaria al Tearrc-Audi-torí.
"Totes aquestes actuacions, però, estaran estretament lligades al nostre aniversari perquè els 25 anys són una fita molt important que volem celebrar amb tota la dignitat possible", ha explicat el president dels cantaires, Gabriel Cargol Ai marge d'aquestes actua
cions ja programades, fo C*faÍ del Muntanyenc est* pepsprtt una gira per Alemanya í Bèlgica que pensa realitzar dutSÈftt el mes d'agost de f lany vinent. Tot i que encara $*ha» de con-firmat Us dates concretes, Car-
[fet
Etgptp tacarà cvnstrva a/gott dés primers mmbm 4e ta coral E: X. L.
paraular ja diverses actuacions, als santcygatencs que vulguin Amb el programa d'actes pràc- entrar a format part d'aquest*
agrupació dé cantaires. I és La formaaé COral que, segons Ckrgolja coral ne-
/ . • cesska un relleu generacional
ousca cammres «pef ^ <|Be ptím<.m cobrar joves per aconseguir vi«t-*-<àHe anys més", ja que
. . . , ert aquest col·lectiu encara hi .
el relteu generacwnat ba afa *igu»s M& ampoàtm dels seus membres f* h\ «f *"« • ff°*T ?m
1 any de la seva fundació* La Coral éci Club Mt&pfe» ;
venc està composta «miaïlntíKtf * per 38 cantaires, un H&% <&$*' quals són dones j UI» #%,»#* bomes. / A0EA COSTAR
no» quedat fer una crida
la primera exposició de la seva vida, que fou amb gravats i al Club Muntanyenc, ja fa més de quaranta anys. Així mateix, s'estan preparant altres exposicions en col·laboració amb l'Escola Municipal d'Art i s'ofereix la sala a tots els artistes novells de la ciutat perquè puguin començar a experimentar la sensació de l'exposició. Un dels mandats de la futura secció de cultura serà la preparació d'un reglament intern que tipifiqui el tipus i les condicions de les exposicions que es facin a l'entitat.
Les conferències
Per al primer trimestre, la comissió de cultura prepara una conferència amb motiu dels 60 anys de la fi de la Guerra Civil, en què es podran acostar a l'audiència temes com la República i el fenomen de l'emigració.
El 26 d'octubre s'ha programat una conferència amb motiu de l'Aplec dels Països Cata lans , que enguany es realitzarà a Sant Cugat organitzat pel CMSC. "Una activitat de muntanya també origina una activitat cultural, no va deslligat", va comentar Are-chavala. Altres xerrades del 1999 podrien tocar el tema de ia fi del mil·lenni i la qüestió política, aprofitant la celebració d'eleccions autonòmiques. Per a l'any vinent, s'està pre
parant un cicle sobre Collse-rola amb la col·laboració del Patronat d'aquest Parc Natural, i a l'abril hi hauria alguna activitat de caràcter literari o teatral, aprofitant la proximitat de la diada de Sant Jordi.
ELS /GÜYIUNS Divendres, 17 de setembre de 1999 Setmana
Grup de N a t u r a
Els ecologistes tenen fronts oberts en tots els àmbits
Torre Negra continua sent la gran incògnita per resoldre
El Grup de Natura s'obre pas enmig d'una sel
va de conflictes urbanístics i mediambientals.
Una temporada més, el col·lectiu ecologista del
Club Muntanyenc enceta el nou curs amb un
munt de qüestions damunt la taula. Algunes
són velles guerres que costen de superar, com
és el cas de la protecció de Torre negra í ro
dats, però altres són noves "injustícies" que
atempten contra l'entorn de Sant Cugat i per
les quals, sovint, només aquest col·lectiu llui
ta . Un altre mes de setembre, els membres
d'aquest grup inicien el curs amb la butxaca
plena de somnis i bons propòsits i molta fei
na per fer.
AURA COSTA
- Sant Cugat -
Ld seva es una lluita, sovint, contra les administracions, les grans institucions o fins i tot les grans e m p r e s e s . L e s seves a rmes , però, no passen de les mobilitzacions ciutadanes i els clams en favor d'un entorn que s'estimen com ningú. És per això que un setembre més se senten "estancats, pendents d'un fil, però amb moltes ganes de lluitar. Perquè som anti gairebé tot". Així es definia German Llercna, un dels components més actius d'aquest col·lectiu. Segons ell, "estar contra tot" significa lluitar contra les urbanitzacions que destrossen espais verds, les plantes de tractament de residus que contaminen l'aire, les immobiliàries que volen edificar en paratges en vies de protecció...
Aquells que vulguin entrar a formar part d 'aquest col·lectiu - s e m p r e n e c e s s i t a t de més col·laboradors-, la nova temporada hauran de continuar organitzant accions per aconseguir que finalment la Torre Negra i els seus rodals siguin protegits, segons ha advertit Llerena. "A més, però -ha afegit l'ecologista-, també protestarem per la construcció de la benzinera de can Borrull. per la possible urbanització de la zona de can Vilallonga. per l 'ampliació del camp de golf. per l'explotació
de la pedrera Berta i continuarem integrats en diverses plataformes supramunicipals que lluiten pel tractament adequat dels residus." Com a novetat d'enguany, el
Grup de Natura es planteja promoure l 'educació ambiental a les escoles i, al mateix temps,
vol continuar organitzant sortides naturalistes, l 'n altre dels serveis que promourà és cl de l'alternoteca, un fons de llibres, vídeos i documentació en general sobre ecologia, medi ambient, solidaritat i drets humans que està a disposició de tot aquell que el vulgui consultar.
El CMSC seguirà de ben a prop VAgenda 21 local
• "EI CMSC es vol compro metre arob J'Agenda 21 loeal perquè tenim una sensibilitat especial envers el medi ambient." L'afirmació del president del Club, Narcís Castanyer, és ben clara: un dels principals objectm$ de l'agrupament per als pròxims mesos és el seguiment de l'aplicació d'aquest, paquet <te mesures que han de permetre aconseguir un Sant Cugat mediamb ten talment sostenible. El primer pas |a el va fer
abans de l'estiu, quan, juntament ainh la Fundació Sant Cugat, el CMSC va organitzat el primer gran debat sobre aquesta qüestió. Arran d'aquella primera trobada cívica, s'ha» constituït diverses comissions de treball -mol
tes integrades per socis del aiateixCiub- que tenen per objectiu impulsar altres debats e s els diferents àmbits (residus, soroll, entorn naturals...). Segons Castanyer, en «n termini màxim de quinze dies es reunirà la coordinadora de les comissions que definirà ua pla de treball "per tal d e caïHinBar promovent esforços per la implantació de l'Agenda 21*.
Des del Clttb Muntanyenc e s reclama que l'aplicació d'aquestes mesures mediambientals es promoguin des de la societat civil o, en tot cas, amb la seva participació i col·laboració activa, i no tan sols des de l'administració local corn, segons eils, pretén l'equip de govern santctiga-tenc. / A. C.
La lluita per un tractament adequat dels residus també e's una de les activitats del grup verd. FOTO: X. /..
El «inp convoca actes per la protecció de Tom Negra des de fa 5 anys. E: X. I,.
PENEDÈS ÍNDEX
GUANYI si la borsa (NIKKEI 225*) puja i no perdi si baixa.
GARANTIM com a mínim el capital invertit
més u n percentatge de la revaloració mitjana
de l'índex NIKKEI 225:
2 anys i 100% 5 anys opció-1
5 anys opció-2
100%
110%
50%
100%
50%
GAUDINT d'una FISCALITAT molt favorable:
De 2 a 5 anys
De 5 a 8 anys
Més de 8 anys
30%
60%
70%
(*) El NIKKEI 225 és un índex dels 225 principals valors de la Borsa de Tokio. (**) PENEDÈS ÍNDEX és un producte de CEP Vida de Segu-ros y Reaseguros, S.A., creat en exclusiva per als clients de Caixa Penedès, entitat col·laboradora de CEP Correduría de Seguros, S.A., segons la Llei 9 / 1 9 9 2 , del 30 d'abril, de Mediación de Seguros Privados. Està inscrita en el Registro de Corredores de Seguros, núm. J-853, i té concertada una assegurança de responsabilitat civil i ha constituït garantia, segons l'article 155 d'aquesta llei.
VINGUI A QUALSEVOL OFICINA DE:
Caixa w Fènedès
Setmana ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999
S e c c i ó de muntanya
Una agenda de muntanya estressant
Caps de setmana i festius ja estan tots ocupats
Sortir a caminar ja no ós el que era. La secció de muntanya del club ha aconseguit complicar bastant la decisió de l 'on, com, quan i amb qui, a causa de la varietat d'ofertes existents. Es pot anar a Coll-serola o al Pirineu, caminar una hora o fer-ho dos dies, pujar desnivells o esca
lar parets, però sempre amb l'objectiu de divertir-se i gaudir de la natura sense fer-la malbó. Per a aquest any, la secció prepara les activitats que ja són conegudes de tothom i altres programes que, especialment aquesta tardor, demanaran la participació de tots els santcugatencs.
R.C.Z. - Sant Cugat -
Les activitats de la secció de muntanya començaran el proper 2 d'octubre, amb motiu del Dia Internacional de la G e n t Gran, amb una caminada d'una hora pels voltants de Sant Cugat. "Sortirem del cinema a les onze del matí i farem un tomb que passarà per alguns indrets com la Torre Negra i el Pi d'en Xandri, arribarà fins al Sant Crist de Llaceres i acabarà a la plaça
Barcelona aproximadament una hora més tard", va explicar el responsable de la secció, Carles Alayo, que va fer una crida a tots els membres de les diferents franges d'edat per participar en la jornada.
La Marxa Infantil de Regularitat, que enguany arribarà a la 41 ena edició, serà el proper 24 d'octubre, i com en tantes altres ocasions serà una de les activitats que mobilitzarà més gent, no ja del Club, sinó també de Sant Cugat. "A finals de mes us
presentarem el cartell de la marxa, ja que ara que els nens comencen l'escola farem el recull i la tria dels dibuixos que donaran imatge al cartell i a la samarreta d'enguany", va dir Alayo.
Una altra de les activitats que ja està mobilitzant desenes de persones, i que serà una de les novetats que s'està organitzant per a aquesta tardor, és la 23ena edició de l'Aplec dels Països Catalans, que enguany es farà a Sant Cugat organtizada per l'entitat local. Durant tres dies, 30 i
l.n Marxa de Regularitat és tot un esdeveniment social entre les famílies santeugatenques FOTO: X. 1.ARRÒSA.
LEbCI2JFT s .
INtrids Ctrfígrófica. Oftaurtkación no
C ^ ^ y j|||iinii(1<M Ifcéfko-pfótticos,
INICIO MES DE OCTUBRE - HORARIOS COMPATIBLES
Inscripció": Muntaner, 45 - 47 , entlo. 2S
TEL 9 3 451 0 4 3 9 WWW.ESCRIPTG.COM
L'esquiés una de les activitats que s'inclouen dins aquesta secció R: X. L.
31 d'octubre i el primer de novembre, prop d'un miler de persones de l 'àmbit excursionista de totes les zones dels Països Catalans vindrà a la nostra ciutat. El programa del CMSC per a l'ocasió estarà farcit d'activitats a l'aire lliure i de reunió, com ara sortides a Montserrat i al Montseny als matins, i activitats culturals, xerrades i projeccions a les tardes. Pel que fa a les sortides de la secció de muntanya, enguany-se seguiran fent quatre excursions al mes.
"Moltes vegades tenim problemes per fer les sortides, perquè tots els d iumenges estan
Enguany Sant Cugat acollirà
l'Aplec dels Països Catalans organitzat
pel CMSC
ocupats i ja sabem q u e quan s'organitza alguna activitat extra, es trepitgen unes o altres activitats. És una conseqüència de les activitats que s'han anat augmentan t durant aquests anys gràcies als socis que s'han abocat en l'organització de sortides a diferents indrets i amb diverses temàtiques", comentava Alayo.
I és que no es pot parlar només de sortides. Cal especificar. Hi ha l'escola d'excursionisme per als nens i les nenes a partir de cinc anys. Hi ha les activitats del grup dels joves, el grup de senders que en els darrers nous anys ja ha recorregut més de mil cinc-cents quilòmetres. També hi ha les excursions a la mun
tanya en el sentit més tradicional de la paraula: t ravesses i cims. El grup del pas a pas, els de l 'esquí de muntanya i els aficionats a l 'a lpinisme. Més a propet surten els que passegen per Collserola i les excursions matinals, que són un cop al mes.
E1S4 CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Enquesta
L 'enquesta
Què en pensa del Club Muntanyenc com a entitat SOCI ial?
- Sant Cugat -Aquesta setmana el president del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC),
Narcís Castanyer, i els caps de les diverses seccions de l'entitat han presentat les activitats i els programes que tenen previst desenvolupar durant els pròxims mesos. És tot un ventall de possibilitats que s'obre davant els santcugatencs i que abasta àmbits tan dispars com la natura, la cultura, la solidaritat, l'esport o les activitats infantils. Un munt de cursos, sor
tides i tallers que posen de manifest la bona salut que té aquesta entitat local i les ganes que tenen de fer coses els ciutadans. A ells els hem volgut preguntar si en tenien prou, si creien que el CMSC complia la seva funció social o si, per contra, tenia encara algunes mancances. Les opinions, com sempre, han estat variades, tot i que a través d'aquesta enquesta queda ben clar que el CMSC a Sant Cugat és tota una entitat.
Jl DIT OCHOA
34 ANYS
PROFESSORA
"Fa molts anys que no en sóc sòcia, però crec que estan fent molt per la natura: estan lluitant per la Torre Negra i pel-medi ambient, perquè eviten la destrucció de zones verdes."
CONSOL PAGÈS
69 ANYS
JUBILADA
"És una entitat molt activa, però haurien d'existir més clubs per a la gent gran, perquè ara per ara, per a nosaltres, que som un altre tipus de joventut, no hi ha res."
CINDA BESGA
66 ANYS
MESTRESSA DE CASA
" Jo estic molt contenta perquè els meus néts hi van i estan encantats de tot, perquè fan moltes activitats, no tan sols les típiques excursions. Jo trobo que no fa falta res més, fan de tot."
JUAN LUIS SIMÓ
24 ANYS
ESTUDIANT
"És una institució que crea afi-ció, però hauria de fer un esforç per cuidar més el medi ambient de Sant Cugat. A més, s'hauria d'obrir més a altres segments de la nostra població."
LI'ISA MARTÍNEZ
42 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"Francament , em sembla molt bé, perquè fan moltes activitats per als nens. Penso que el club ja està bé tal com és. Els meus fills sempre hi han participat."
IRENEO SOTO
64 ANYS
PALETA
" Jo destaco el gran nombre d'activitats que porten a terme, i sobretot l'esport, concretament les curses i maratons, però sempre es pot fer més; si hi ha més coses, hi guanya tothom."
XAVIER JIMÉNEZ FÀBREGA
30ANYS
METGE
"Em sembla una entitat perfecta, i necessària per a qualsevol vila, ciutat o poble. A més, t'ajuda a descobrir la natura i és molt útil per tothom, tot i que sempre es pot fer més."
SERGIO ALEJO
20 ANYS
ESTUDIANT
"Jo vaig participar a la marxa quan era petit i l'experiència em va agradar molt, sobretot perquè t'ajuda a descobrir la natura. Si ara no hi participo no és per falta de ganes, sinó de temps."
Turisme a c t i u ^ ... MILLOR AMB USSIA TOURS
(foto Grup 1 INGLATERRA-ESCOCIA 1999. Illa de Skye, 7 d'Agost).
Propera sortida: ÍNDIA i NEPAL, 28 novembre al 8 de desembre
USSIA M TOURS ^jji^^ G.C. Ut
Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR]
Cada mes regalem 5 VIPS exclusius de La Carpa amb els quals podreu gaudir de cinc consumicions gratuïtes. Veniu a buscar-los!
(reservat el dret d'admissió)
HIPÏCA SEVLR1NO
Cada dissabte i diumenge a les 17 h podeu gaudir d'una magnífica passejada a cavall per la rodalia de Collserola. Veniu a la redacció a
buscar els vals i confirmar el dia.
C/hwnouftt/mNERSNL COMPANY
Regalem entrades gratuïtes per anar al cinema en sessió golfa. Els dos primers subscriptors tindran dues entrades per anar-hi un dia de
cada dia. Afanyeu-vos!
*i*i*im LES COVES DEL SALMTRE
A COLLBATÓ, km 576-A N-ll, DINS EL MONTSERRAT
Visiteu una de les joies turístiques més antigues de Catalunya.
Ensenyeu el carnet del Club a les taquilles i tindreu dues entrades de franc.
GrifuI OU, Servei Estació
935004555
A la benzinera GrifuI de la carretera Cerdanyola obtindreu un descompte de 2 pessetes per
cada litre de benzina. Només cal que a l'hora de pagar ensenyeu el carnet de subscriptor.
*A«0 LA FILOSOFÍA >LL *VOA/
Cada mes el restaurant-pizzeria Bacco regala dos menús completament gratuïts a un subs
criptor escollit a l'atzar. Bona sort!
SQUASH CLUB SANT CUGAT
C. Sant Jordi, 33-35 TEL. 93 674 98 62
SANT CUGAT DEL VALLÈS
CLASSES DE NATACIÓ
PER A BEBÈS (0-2 anys)
nens + 2 anys i
adults
Matrícula a meitat de preu. Només cal que vingueu a buscar el val que us farem i podreu gaudir d'un descompte del 50% en el preu de
la matrícula.
ENTROIDO RESTAURANT - BRASERIA
Especialitat: vedella d'Àvila
Plana de l'Hospital, 7 Tel. 93 674 58 60
Cada mes sortegem entre els nostres subscriptors dos menús gratuïts per anar a dinar al restaurant Entroido, un dels millors restaurants
de la nostra ciutat.
Fes-te subscriptor
Ef «ari de casa.
Ara, per només 3.600 ptes/ (un exemplar setmanal fins al 23 de desembre de 1999)
- '• ** &1 'J, <li^&:,&2Ky&£l
iftlIlIlSIliBii
US 4 CANTONS
PoKlica Dkenilns. II,•/, nhml·i; ,/, / W
T r a « f i
Reivindicant de manera tranquil·la Polítics i ciutadans participen en els nombrosos actes convocats per a la Diada
Sant Cugat ha celebrat la Diada durant tres dies. Des d'una conferència històrica fins a ofrenes florals, passant per actes de caràcter més festiu, la commemoració del dia nacional de Catalunya ha estat qualificada enguany de "molt més lluïda". Malgrat que la tranquil·litat ha estat present tot el cap de setmana i la participació ha estat considerable en tots els actes convocats, els polítics dels grups locals han tingut també algun tema per retreure's. La Diada d'enguany ha recordat el passat històric de I' 11 de setembre de 1714, però també -molt subtilment-el futur polític del 17 d'octubre de 1999.
ANNA BORAI
- Sant Cugat -
La d'enguany ha estat una de les celebracions de la Diaila més lluïdes dels darrers temps. Això a lmenys és el que han manifestat representants de totes les forces po l í t iques del municipi i que van confirmar els centenars de santeugatencs que han participat d 'una manera o altra en els diferents actes convocats.
"Crec que hem fet una celebració molt digna del dia nacional de Catalunya", explica a Ki.s 4 ( " A N I O N S l'alcalde de
Sant Cugat. Lluís Recoder. "ja que hem combinat el caràcter festiu de la Diada amb cl reivindicatiu d'allò que com a poble català demanem, lluitem i treballem, per obtenir amb vista al futur tota aquella llibertat que encara ens falta."
I aquest ha estat l 'esperit de tots els actes celebrats durant el cap de setmana, des de les nombroses ofrenes florals al monument de Rafael Casanova fins a les havaneres, la conferència històrica i els balls tradicionals.
F l o r s a m b eo lo r c a t a l à
La d 'aquest any ha estat una de les diades més florides. Perquè a més de les ofrenes de diferents partits polítics, enguany s'ha fet un homenatge institucional al monument de Rafael Casanova, punta l del nacionalisme català. I un acte insti tucional per duplicat: ja que tant els membres del consistori s an teuga tenc com els vocals de l 'Enti tat Municipal Descentralitzada de Valldoreix es van apropar a la plaça que
porta el nom del d iputa t per retre-li homenatge .
Tots els grups polítics amb representació consistorial (Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya - Verds , P a r t i t P o p u l a r , Partit dels Socialistes de Catalunya i Convergència i l 'nió) van assistir dissabte a un dels actes centrals de commemoració d'aquell 11 de setembre de 1714 en què els drets i les llibertats dels catalans com a poble van ser arrabassades per la força de les armes.
I aques t va ser t ambé l 'ob-ject iu centra l del pa r lament institucional que l'alcalde va
Per primera vegada. el monument a Rafael Casanova ha rebut un homenatge floral institucional FOTO: X. L.
llegir amb motiu de la Diaila. " N o hem mort d ' enyorança ans d'enyorança hem viscut", les paraules de Pere Quart van
formar part també d'un discurs que recordava el passat i apostava pel futur del país.
"Al costat del record, cada 11
^J^%-^^|t^í<|Écflfe^ié; per ! :ͧj|Í4M
• Malgrat l'alta participació, el civisme i el desenvolupament tranquil de la celebració del dia de Catalunya, la Diada d'enguany, amb el nacionalisme com a estendard de la celebració ha suscitat cert malestar entre els grups polítics de la ciutat.
El quid de la qüestió: l'equip de govern va decidir penjar la bandera espanyola al costat de la catalana durant tot el dia. Quan ja feia dos anys que a 1' \ juntament de Sant Cugat, com en molts altres consistoris d'arreu la geografia catalana, durant la Diada només onejava la bandera nacional, el canvi d'enguany ha promogut certa crispació i algun retret molt directe per part d'alguns grups polítics municipals.
És el cas d'Esquerra Republicana de Catalunva (ERC),
del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i d'Iniciativa per Catalunya - Verds ( K '.-V). els quals han manifestat públicament la seva disconformitat amb aquesta decisió, i no tan sòls pel simbolisme que representava enlairar només la senyera.
" M o l t s a j u n t a m e n t s han mantingut la línia de la campanya Vn país una bandera. explica Eduard Pomar-portaveu del grup local d 'ERC-, "i aquí no s'ha respectat el que es va decidir fa dos anys, i això ha deslluït la celebració, amb una actitud que no entenc en un partit que es fa dir nacionalista." Rn el mateix sentit s'han manifestat membres dels altres dos grups, tant Joan Balada (IC-V) com Jordi Menén-dez (PSC), qui apunta que "no és tant el fet de la bandera en
si. cl que es rellevant en termes polítics és que acabin fent cl que diu el Partit Popular".
Per la seva banda, tant Convergència i l 'n ió(CiU)com el Partit Popular (PP) han desmentit aquestes afirmacions. "Cadascú en el cor porta la bandera que porta", sostenia l'alcalde, Lluís Recoder, "però una altra cosa és complir la legalitat vigent." 1 amb el mateix argument ha explicat Berta Rodríguez (portaveu del PP) la seva sol·licitud: "Per primera vegada dés de fa anys s'ha complert el que marca la llei: penjar tant la bandera nacional com la catalana, i nosaltres només vam demanar que es complís. Per evitar problemes, el primer que s'hauria de fer és-canviar la llei, però mentre hi sigui s'ha de complir."/ A. B.' M.
de se t embre ens serveix per refermar el nostre compromís amb Catalunya, amb el seu poble, amb la seva construcció nacional (...) aquesta ha de ser la nostra vocació, segurs que la Catalunya del futur serà allò que els catalans vulguem que sigui i convençuts que val la pena preservar allò que podem oferir al món, allò que ens fa diferents."
A l'igual que en el parlament institucional, els grups polítics que van fer la seva pròpia ofrena ( E R C , PSC i CiU) t ambé van mantenir l 'actitud de reivindicació sociocultural que va marcar l'evolució d 'una festivitat molt tranquil·la.
I en la mateixa línia de sintonia, tots els representants polítics han coincidit a afirmar que aquesta ha estat una Diada molt digna, amb molta part icipació popular i un sen t i ment de reivindicació que , tot i ser molt tranquil·la, s'ha dei- . xat notar a la ciutat. Sobretot, han destacat, per la quant i ta t d ' a t t e s nous q u e aques t any s'hají incorporat a una de les celebracions més arrelades des que, ara fa vint anys, va tornar la democràcia als ajuntaments de tot Catalunya.
10 Política ELS4CANIWS Divendres, 17 de setembre de 1999
Conferència
Josep Maria Solé i Sabaté recorda als santeugatencs
que Catalunya va perdre els seus drets per la força
La xerrada enceta els actes institucionals organitzats enguany amb motiu de la Diada ANNA BORAI
La reflexió sobre la dualitat entre un món d'identitats i un món de globalitat. Així va voler enfocar l'historiador i locutor radiofònic Josep Maria Solé i Sabaté la conferència que encetava els actes institucionals en commemoració de l'Onze de Setembre.
Solé, explicitant des del principi que no volia fer tan sols una repassada històrica del que ha estat Catalunya des del 1714, va explicar a la seixantena de persones que es van apropar divendres a la Sala Capitular del monestir els factors que van propiciar el que. dos segles després, encara es commemora, "uns fets que no són agradables de recordar, però que conformen la nostra història".
Per a l'historiador, el que és molt clar és que Catalunya va perdre els seus drets i llibertats per la força, "i perquè hagin passat prop de tres-cents anys no s'ha d'oblidar, ara pre-
L'a/ca/de va presentar el conferenciant de la xerrada institucional amb motiu de la Diada FOTO.XAVÍ LARROSA
cisament està passant en altres llocs, però la gent és molt solidària amb tot el món i no se'n recorda del propi". Solé va explicar que Catalunya ha nascut dues vegades, "la segona al
segle XIX, època anomenada "renaixença" perquè va ser quan es van començar a recuperar les institucions, tradicions i expressions culturals que li havien estat negades
durant tants anys". Amb vista al futur, tot s'ha de recordar: "Perquè Catalunya es mereix un lloc a les pàgines de la història, amb els mateixos drets que altres pobles."
C e l e b r a c i ó
Els diferents actes organitzats amb motiu de la Diada tenen una bona resposta popular
Les danses tradicionals van posar ritme i color a la Diada FOTO: X. L.
Els castellers tambévan posar el seu gra de sorra a la celebració FOTO.X. L.
A. B. M. - Sant Cugat -
Si tots els polítics han coincidit a assenyalar que aquesta ha estat una diada molt lluïda no ha estat pas per casualitat. Diferents entitats locals hi van posar el seu gra de sorra per fer que la Diada de 1999 tingués alguna cosa de diferent i especial.
A part de l'ofrena floral, també hi va haver altres activitats organitzades en l 'àmbit institucional i que van tenir també una bona resposta popular. .Danses, columnes humanes amb els colors catalans, la plaça Barcelona va tenir durant tot el dia l'aire de festa (molt més que tradicional) que la celebració necessitava.
D e s de l Contrapès nou del Grup Mediterrània de La Unió (dansa que va ser creada per Salvador Melo en plena dictadura franquista per reivindicar la manera de ser del poble català) fins als pilars amb senyera dels Castellers de Sant Cugat o les danses de l 'Esbart i el cant d 'Els
Segadors, amb Fusió, tot va dur el segell autòcton per a un esperit nacional.
L a D i a d a a les ent i ta ts
Altres entitats de la ciutat van celebrar també l 'Onze de Setembre amb tots els honors.
Per exemple, el Centro Popular Andaluz, entitat que per segon any va voler demostrar la seva integració a una cultura que sempre ha afirmat que també considera seva, va celebrar cl dia nacional del país convidant tota la ciutat.
Un acte en el qual van ser presents representants de la major part de forces polítiques de la ciutat (CiU, PSC, PP, i IC-V) i que va comptar amb la participació d'altres personalitats, amb l'objectiu, segons va reconèixer Gabriel Ruiz -president de l'ent i t a t - "de dur a la pràctica el que sempre hem defensat: el més important és la convivència, i quina ocasió millor que la Diada per demostrar que a Catalunya és una realitat".
Recoder (CiU) i Rodríguez (PP) a les llistes electorals
A. C.
L'alcalde, Lluís Recoder, i la portaveu de la secció local del PP, Berta Rodríguez, han estat inclosos a les llistes electorals dels seus respectius partits per a les eleccions autonòmiques del pròxim 17 d'octubre. Tots dos encaren aquest nou repte amb il·lusió i confiança en la victòria i se'l p lantegen com una ocasió ideal que els permetrà lluitar encara més pel bé de Sant Cugat. En aquest sentit, l'alcalde - n ú m e r o 23 de la llista de C i U - ha declarat: "Ser diputat al Parlament català òbviament serà una porta i una targeta de presentació molt important per poder treballar per la ciutat." Recoder ha recordat que "moltes de les inversions que necessitem a la ciutat, per exemple en matèria educativa o esportiva, han de venir o poden venir del govern de Catalunya i l'obligació de l'alcalde és in tentar que aques tes inversions es facin". Pel que fa a la decisió de Joan Aymerich de no presentar-se a les eleccions internes per ser revalidat com a diputat, Recoder s'ha limi ta t a dir: "És una decisió personal de la qual no conec els detalls, però si en Joan hagués volgut hauria pogut optar de nou al càrrec." Amb tot, Recoder ha volgut lloar el treball del seu predecessor: "En Joan ha fet una feina important al Parlament de Catalunya durant molts anys i això és una cosa que se li ha de reconèixer, com crec que li reconeix el partit."
El P P t a m b é es tà s egur
Per la seva banda, Berta Rodríguez -número 15 de la llista del P P - ha vist la seva integració a les llistes com "un vot de confiança en la gen t del Vallès". En declaracions a E L S 4 C A N T O N S , Rodríguez ha in
dicat: "Si en Lluís i jo aconseguim entrar com a diputats tindrem l'ocasió de tirar endavant moltes iniciatives per a la ciutat. Podrem impulsar Sant Cugat des del Parlament de Cat a lunya . " E n aques t s en t i t , Rodríguez ja ha avançat la intenció del seu parti t de presentar una esmena per aconseguir que la nostra ciutat pugui gaudir de la integració tarifà-ria pel que fa als mitjans de transport públic, "una iniciativa que promourem encara que jo no sortís escollida".
ELS -/CANTONS Divendres. 17 de setembre de 1999 Política n
S e r v e i
Sant Cugat tindrà un registre de la propietat propi abans de finals d'any
L alcalde ha dut la negociació a Madrid personalment
Ai RA C O S T A / INTRA-ACN
- Sant Cugat -
Abans de finals d'any. Sant Ci l ia t comptarà amb un registre de la propietat que agilit-zarà tots els tràmits i les gest i o n s p r o p i s d e la compra-venda
que l 'alcalde, Lluís Recoder, hagués treballat personalment en les negociacions durant diversos mesos. Dimecres d'aquesta setmana l'alcalde va fer la seva darrera intervenció en aquest sentit al Congrés dels Diputats, amb la qual va acon
seguir l 'aprovació
d ' hab i t a tges . J^a n Q v a 0flCina de la m i n i s t r a de L'oficina s'o- Justícia, Margarita
facilitarà els Mariscal de Gante .
tràmits que s'han de Aquesta ha.estat
* una consecució que
brirà a la ciutat i permetrà que agents de la p r o p i e t a t fef~per COfííprar Utl l 'actual alcalde de • i_:i:-_:. _ _ la ciutat s'havia fi-
pis o per obtenir xat personalmem
una hipoteca
immobiliària, advocats, perits i la població local en general pugui l l l l l i l í l l l i l l beneficiar-se d 'un servei molt necessari en zones de gran creixement urbanístic com Sant Cugat.
L'acord, que p e r m e t r à instal·lar la nova oficina a la ciutat, s'ha tancat aquesta mateixa setmana a Madrid, després
com a fita durant la darrera campanya
Illflll lf electoral municipal i per la qual ha in
tervingut al Congrés dels Dipu ta t s en més d 'una ocasió. "Han estat uns mesos de negociació intensa, però que han acabat amb un resultat positiu per a la nostra ciutat", ha dit Recoder, qui, a més, ha assen- Recoder s'havia fixat aquest fita dinant la daneia campanya FOTO: X. L.
I n i c i a t i ves
La plataforma pro Maragall Santcugatencs pel
Canvi compta ja amb 2 0 0 santcugatencs adherits
El grup treballarà amb el PSC i IC-V en les pròximes eleccions autonòmiques
Ai'R.\ COSTA
- Sant Cugat -
La plataforma Santcugatencs pel Canvi s'ha presentat aquesta setmana de forma oficial a la ciutat. Amb la voluntat d'agrupar ciutadants que creguin que Pasqual Maragall és la millor alternativa a l'actual govern de Jordi Pujol, la plataforma ciutadana treballa des de les passades eleccions municipals des de l'àmbit social. La participació, el volun-tariat, però sobretot la ferma creença que el canvi de color polític al govern català és possible són les bases d'aquest moviment so-ciopolític que a Sant Cugat ja compta amb 200 membres. El seu portaveu, Pau Calsamiglia, ha indicat: "Amb aquesta iniciativa pretenem sumar aspiracions amb il·lusió i entusiasme per tal d'aconseguir un gran canvi per a Catalunya."
La plataforma ha format coalició amb el PSC i amb IC-V, per la qual cosa en els pròxims comicis autonòmics no farà una campan-
c;utacia»s pel íd'wï
Maragall I
La plataforma està integrada per professionals de tots els sectors i professions FOTO: XAVILARROSA
ya pròpia. "Tots tres grups tenim pleixin tots els punts pels quals seves files hi ha nombrosos sim-un mateix candidat, que és en Pasqual Maragall, i per tant sumarem esforços perquè ell guanyi les eleccions", ha dit Calsami-glia. Un cop a c a b a d e s les eleccions, el grup santcugatenc estudiarà el seu futur, tot i que el seu portaveu ja ha anunciat que vetllaran perquè es com-
donen suport a Maragall. "Després ja veurem per què la plataforma no té un contingut polític tan marcat com el dels partits, sinó que és un grup social molt obert i plural." De fet, cap dels membres de la plataforma Santcugatencs pel Canvi és militant de cap partit, tot i que entre les
patitzants del PSC i d'IC-V. El primer acte públic d'aquest
col·lectiu es farà el pròxim dimarts i consistirà en un sopar en un conegut restaurant de Mira-sol al qual assistirà el mateix Pasqual Maragall per escoltaries propostes dels seus simpatitzants santcugatencs.
yalat que "arribar a un acord no ha estat fàcil, però ara era el moment" . 1 és que la revisió del mapa de registres a tot l'Estat només es fa cada 5 anys i tot just ara s'està duent a terme. Si Recoder no hagués aconseguit l'obertura de l'oficina ara, Sant Cugat hauria d'haver esperat com a mínim 5 anys més per tornar-ho a intentar.
Fins ara, qualsevol gestió que requeria l'ús del registre de la propietat s'havia de fer a Terrassa, ja que la nostra ciutat no disposava de cap oficina i els serveis d 'aques t t ipus estaven delegats a la capital va-llesana.
Donada l'alta activitat que genera Sant Cugat en afers imm o b i l i a r i s , el c o n s i s t o r i va aprovar una moció demanant el trasllat del subregistre número 2, que actualment està a Terrassa. La demanda de l'Ajuntament va venir avalada pel Depar tament de Justícia de la Cenerali tat i pels propis registradors. Ara, després de mesos de negociacions i de la intervenció directa de Recoder, el ministrei de Justícia ha concedit aquesta divisió, que comportarà una sensible millora en la tramesa de gestions com la compra d'un pis o la concessió d 'una hipoteca per part d 'una enti tat bancària.
Un munt
d*idees en
un manifest •Els membres de la plataforma s·mtçügawac» han elaborat un laaaifcst en cl qual defineixen els aspectes socials, polítics i econòmics que desitjarien canviar. À banda dels més generals, previstos per «uses les plataformes Ciutadans pel Canvi de Catalunya, cl document també fij<a algunes prioritats que s'haurien de resoidreendeas concret de Sant Cugat
- Adequar eíjnapa escolar a les necessitats dd creixement ét laektat - Prescrvar&fsàrees natij-
- Resoldre els de mobilitat ie i
CeïttrcdeSesefaracíó - Afavorir Tacàvim eo-
«sefctal cíàssièa 1 i'éuéi a jeves e m p r e u ; - Premcníre la ereadó
US i CANTONS
12 Ooinió
^ | ^ ^ _ Diveri, Divendres, 17 de setembre de 1999
ELS CAIYIO>S Sctiiuiun independent de Sant (-unat del \üllò*i
• : Premsa Local de Sant Cugat, S.L.
<:JÍKT S.H11 \ IH. . I I I . IV hai\i)s -OH I 4(1 SantCugai del Valies lel SN'í (,_' MJ |-"JA SS»> J0 41
IMIK in f lc i iriiiiK j lui|W.'\ iljv^cti.iimi/sanicüHJt I- m.ul s.nil(-tiL:.itt<i\iljwi;b. l ·i.in
HerUil/lieimei. U.^eli IViln.. Kam..n I W Lluís l'nin, Kmili Keiïe. Mait.i Suhrra. I'.n» Soler. Josep A ïcixidó. J..aii l·irti.sj. Josep \ t . Sans Ti.ne, jnan [n>\jn<>.
Jaume li i luii. Mcciur VJII. Niiru Zahala \iira Costa ( s e n e u r u l
Subscripcions I .aura M m u e i
Fotografia \ J \ i I.arri'sa i Ldiurd Karinvcs
Disseny i maquetació juaii Inertes Maria Cabrol
Correcció Mnnrscrrat Snto
Impressió Rfinmprcs{472)4».OS.9S
Distribució MjilinK \allcs S [.. Icl. 5K9.23.7l
Dipòsit legal; (il-MW-W
h.K 4 ( dilluns c\[ (ts-j uinumcíit Ij sti J i>))iiH«Wn els cdiionjli. Eh urtkks siptau cniiicv^cii l·iipiini'i .lclwn% jiKDfviiuc KU 4 Uniun» no 14 ici·i net-esUríamcnt
IVihhuitó «Ihcrttlj r
E d i t o r i a l
( ï )ACPC
/14M xe ÚÍmàbink,l\xàl
UFnS»2371 Distribució d'ELS 4 CANTONS ^ ^
als subscriptors \
El registre, un servei de ciutat
E l juliol de 1995 va entrar una de les moltes instàncies que
diàriament arriben a l'Ajuntament. Aquesta a la qual ens referim, signada per l'Associació de Propietaris de Sant Cugat, argumentava la necessitat que Sant Cugat t ingués un registre de la propietat propi perquè no-
i un llarg etcètera no haguessin de resoldre el gran nombre d'assumptes de tots els santeugatencs i santeu-gatenques via Terrassa diàr iament; l'any 1994. per exemple, es van atorgar un total aproximat de 12.000 assumptes públics susceptibles de ser registrats pel que fa només a béns immobles ubicats al nostre municipi. Les gestions que s'hi poden fer, però, són encara moltes més: des dels drets de su
perfície, censos, hipoteques, drets d'usdefruit fins a declaracions d'obra nova, segregacions de finques, donacions, resolucions judicials, etc. En definitiva, un organisme absolutament necessari. El gener de 1996 l'Ajunta
ment de Sant Cugat va aprovar una moció instant Madrid a concedir el registre. Posteriorment, la Generalitat i el mateix president dels registradors de Catalunya van
donar suport a la iniciativa municipal. No ha estat, però, fins aquesta setmana que el diputat al Congres i alcalde de Sant Cugat Lluís Reco-der, amb el suport del grup parlamentari català, ha «rematat la feina» obtenint el compromís del govern central perquè abans de finals d'any Sant Cugat disposi del seu registre de la propietat. Que Sant Cugat sigui considerada ciutat depèn, en gran part, d'aquests avenços.
Qüestió de símbols La simbologia és una qües
tió que sempre ha fet ballar el cap als estudiosos
de diferents branques de les ciències socials. Però, malgrat que està molt clar que amb diferents llenguatges, entorns culturals i caràcters cada persona interpretarà un mateix símbol a la seva maner, sí que hi ha una cosa que queda força clara: una bandera sempre simbolitza el poble que representa, i és aquesta, i no cap altra, la seva funció.
Qüestions paral·leles serien començar a filosofar sobre quines són les actuacions a emprendre i de quina manera s'han de dur a terme quan es vol aconseguir que el símbol es faci també realitat. Això és el que segurament ha passat aquesta setmana a Sant Cugat durant la celebració de la Diada, que ha estat, malgrat tot, una de les més lluïdes dels darrers anys, gràcies sobretot a la participació popular i als nombrosos actes que s'han organitzat en l'àmbit institucional.
Tothom té molt clar que la celebració de 1' 11 de setembre és també un símbol per al poble català, no tan sols un record de tot el que per la força se'ns va robar i després negar, sinó de tot el que això ha comportat amb els anys: una lluita constant perquè no tan sols es pugui sentir internament, sinó també cap a fora que el poble català té la seva pròpia identitat. Un factor clau que quasi tres-cents anys després continuem reivindicant.
En aquest sentit, ambdós símbols comparteixen un mateix significat: la senyera simbolitza el poble català, i durant la celebració de la Diada també simbolitza tot allò que el poble català pretén reivindicar. I si es reivindica és perquè no s'està gaire d'acord amb el que hi ha establert, i en tot aquest context, quin sentit té penjar una altra bandera per mantenir la legalitat quan, segons ens diuen, el símbol que proporciona un drap tampoc és tan important?
£ l l e c t o r e s c r i u
Kls textos ttamesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 radies mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el
número de I )NI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
El club de/s immadurs
Sí, jo sóc un immadur i m'agrada reconèixer-ho públicament. Sóc un immadur, és clar, si accepto la tesi de l senyor Maragall, feta
pública el dia 7 de setembre als mitjans de comunicació, dient que "la maduresa de Catalunya" només es demostrarà si els electors aposten pel canvi, i que, per tant, una victòria d'en Jordi Pujol diria molt poc en favor dels catalans. És evident que en política les "sorpreses" són constants. Com que jo penso votar el sen
yor Pujol, sóc un immadur i m'agrada ser-ho. Sembla que això de la democràcia no tots l'hem entès gaire bé. Fins ara, jo pensava que votar a qui em sembli és un acte de maduresa democràtica; però ara descobreixo que no, que votar segons qui és un acte d'immaduresa.
() potser no sé què vol dir ser
madur o immadur. Com que m'agrada aprendre una
mica cada dia, proposo crear el Club dels Immadurs, amb el propòsit de dedicar tots els esforços necessaris per fer una recerca exhaustiva sobre la immaduresa democràtica. Si algú pensa com jo, el convido
a afegir-se a aquest club d'immadurs demòcrates. No cal pagar quotes, penso que n'hi ha prou de reconèixer públicament aquesta mena d'immaduresa.
Ah, també convindrà considerar si TV3 ha de fer els seus progra
mes en català o en castellà...!, ja que sembla que el senyor Maragall això no ho té gaire clar. / MANEL PLANAS (Sant Cugat)
Als simpatitzants del PP
A diversos amics meus els ha sorprès rebre una carta signada pel senyor Francesc Llatjós, en què m'inclou com a suposat vocal de lajunta local del PP, que ell encara presideix. Ignoro a quanta gent s'haurà enviat aquesta circular, per la qual cosa considero necessari fer públic el meu desmentiment.
Des de la constitució del nou Ajuntament, en què vaig deixar de ser -com a regidor del P P -membre nat de la junta local, no hi he tingut cap més relació. Ja vaig haver d'apel·lar la seu provincial el mes de maig en veure'm inclòs, sense el meu consentiment, en la seva proposta de llista electoral. Considero que els càrrecs són
per servir-los i no per servir-se'n en profit personal i el mateix amb el patrimoni dels partits, i mai no estic disposat a participar en un projecte empresarial ni polític que no
JUVE. GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. ft***s*to
BELL&
•w»'
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Rambla del Celler. 17 • Tel. 93 674 17 84' Fax 93 674 16 15' 08190 SANT CUGAT
resulti a la vegada viable i èticament ben fonamentat Respecte a qui considera que cal mantenir-se en aquests grups, pot evitar mals majors, i així ho fa, però crec que està condemnat a una amarga decepció. Ja fa més d'un any, quan vaig po
der comprovar de forma reiterada que no coincidia amb el senyor Llatjós en aquest apartat, ja vaig manifestar la meva decisió d'a-partar-me'n, però la qüestió quedava aleshores en la discreció dels membres de lajunta, alguns dels quals han actuat de manera semblant a mi. La seva contumàcia a incloure'm públicament entre els seus col·laboradors, coneixent la meva repugnància a estar entre ells, m'ha obligat ara a fer aquesta declaració, per aclarir a tots els destinataris de les seves cartes la meva veritable posició./ RAMON GASPAR DE VALENZUELA (Sant Cugat)
ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Opinió 13
La l l o t j a
El país del canvi
IQRPI CASAS
E n un extrem del continent euroasiàtic existeix un petit país anomenat
Catalunya, que el seu Molt Honorable (i Honorífic, si hom ha de jutjar per la seva llarga presidència) ha rebatejat, amb la seva particular parla i per tal d'abreujar, com a Cat. . .unya. Els més vells recorden que fa molts anys, després d 'un període encara més llarg de negror a n t i d e m o c r à t i c a , van fer-se unes eleccions per tornar a la normalitat cívica i política. Entengui's bé, es tractava de recuperar unes institucions d'arrels h is tòr iques , aconseguir una vida homologable amb la del seu entorn geogràfic i dotar la seva llengua autòctona - d e s d'aleshores anomenada pròpia, malgrat que si fa no fa la meitat de la població n 'emprava una a l t ra - d ' i n s t rumen t s pedagògics i mediàtics per estendre 'n l'ús (ús censurat i reprimit durant els anys de negror ja esmentats).
Els mitjans per fer-ho estaven clars: l 'autogovern. La finalitat també, encara que aquí el mot esdevenia més gelatinós i ambivalent: recuperació o reconstrucció nacional. El grup polític al qual, contra tot pronòstic, s'encarregà la tasca, aviat va fer
una barreja pròpia (i, per tant, no compar t ib le) en t re un aspecte i l'altre. Amb l'argument, poc discutible, que estava reconstruint institucionalment un país desvertebrat per anys d'estultícia i mala bava, ha anat trenant un país d'acord amb les seves conviccions i els seus interessos més pregons. L'autogovern ha esdevingut, entre al-t r e s c o s e s , un p o d e r ó s instrument per estendre la seva influència política i social, la qual cosa ha comportat ningu-nejar les institucions més properes als ciutadans, especial-
La llengua ha assolit
nivells elevadtssims
de comprensió,
però el seu ús social
no avança
ment la de la seva ciutat més important i esportivament més internacional (i no tan sols per la importància del seu club de futbol, el p res iden t del qual també ha esdevingut honorífic). La seva institució més re
presentativa, el Parlament, s'ha transformat progressivament en un gris organisme des t ina t a treballar per a la major glòria del Molt Honorable i dels que li fan costat, no se li ha reservat ni el dret a opinar sobre la seva dissolució ("Reventós, he fet el cim! Ah, per cert, he decidit..."). Pel que fa a la seva llengua, instrument de comunicació e s d e v i n g u t l ' à n i m a i l 'essència del país, s 'ha anat produint una curiosa paradoxa: malgrat que la seva comprensió ha assolit nivells elevadís-sims, el seu ús social no avança. Sembla que per a molts l'essència de la seva catalanitat no implica l'ús d'una llengua determinada (de les dues possibles), anatema que s'intenta combatre aprovant normatives san-cionadores que després no es poden aplicar i qualificant d'an-ti(tot) els que s'atreveixen a aixecar la veu per dir que això de la normalització lingüística és mes complicat i complex del que sembla. I. /ast buf not /cas/, a còpia d'anar reclamant més diners i inventar fórmules fiscals, ha aconseguit ser l 'administració pública més endeutada de totes les que l 'envolten.
I així han ana t passan t els anys. Els que podien haver por
tat la contrària, i legitimats n'estaven, no debades havien estat clau en el procés de recuperació institucional, han viscut encotillats pel pes de la història receot i del llenguatge polític i
Lautogovern ha
esdevingut un
instrument per
estendre la seva
influència política
simbòlic. Si es fiquen amb el grup governant, resulta que estan contra el país i, per tant, a favor dels que des de fora estant els fan la punyeta. Si callen, se'ls diu que no tenen propostes (o programa, que és el polí t icament correcte). I així han anat fent la viu-viu. Això sí, cadascú pel seu compte: per a uns es corre massa, per a altres el país està estancat, uns tercers veuen la defensa d'interessos particulars en el que es diu que es fa en nom del país i, fins i tot, hi ha qui no sap ni contesta (com a les enquestes). En definitiva, els ha anat cons
truint una nació - m o t amb el q u a l e s d e f i n e i x e l pa í s e n q ü e s t i ó - sense saber exactament si coincideix amb la que ells (i amb ells una bona part dels seus conciutadans) han desitjat (i per la qual han lluitat, tot cal dir-ho).
Però el cansament a voltes esdevé productiu. A empen te s i rodolons ha anat obrint-se pas la idea que cal donar la volta a la s i t u a c i ó . Un h o m e d ' a s cendència poètica va decidir, encara que no se sap ben bé com, que encapçalaria la idea. Tot tornant d 'unes vacances va començar a construir una t e ranyina de complicitats, consistent a patejar-se el país i posar neguitosos els governants de sempre (els quals ja hem descrit). Ha anat aconseguint adhesions i, el que és més important, ha començat a fer creure a molta gent en la possibilitat del canvi.
I en aquestes estem quan això s'escriu. Ja han començat les batusses. Però, manllevant les paraules d'un poeta del país en qüestió, encara tot està per fer i tot és possible. A veure, a veure.
Jordi Casas és col·laborador
/ / ' E L S 4 C A N T O N S
El Sever en T i t o E I porxo
A un bon amic
Fa molt temps, el 27 de maig passat, ens va deixar un santeugatenc de soca-rel,
després d'una llarga i dolorosa malaltia: en Josep Castané i Roque, que era la memòria de les nostres arrels: participava en les xerrades de Ràdio Sant Cugat, en les del Casal d'Avis de la Parròquia i allà on fos per recordar aquell Sant Cugat de la infantesa.
De menuts érem veïns, nosaltres al 16 del carrer de l'Hospital i ell a tocar de la plaça dels Monjos. Amb els altres vailets del carrer jugàvem a fet a amagar entre les bótes del seu celler i la seva àvia ens renyava. Com molts altres camperols del poble, es dedicaven a les vinyes, i a cal Caballu venien bon vi per a totes les butxaques.
Jo no tan sols vull recordar en Josep de quan érem petits, ni com a historiador del poble, ni com a un gran poeta. Sóc na Trinitat Gar-
T R I N I T A T GARCIA
eia, l'csperantista presidenta del Grup d'Esperanto Josep Anglès, de Sant Cugat, i per això vull recordar-lo com a esperantista. En Josep va començar un curs d'esperanto a l'Ateneu Santeugatenc i el va impressionar tant que des d'aleshores no deixà de treballar per a l'esperanto, molt més que altres que en sabien més. En només cinc anys el grup organitzà a Sant Cugat tres congressos, de concurrència desigual, que es feren al Centre Borja, lloc molt apropiat per a aquests esdeveniments, ja que els congressistes no havien de desplaçar-se ni per al treball ni per a l'esbarjo, la música, el teatre, l'església, etc. I tenien bon menjar i bon llit.
L'any 1985 es féu el lr congrés, el de la Federació Catalana d'Esperanto. El segon fou el de la SAT, és a dir, Associació Mundial d'Internacionalistes, el 1987, i el darrer, el de la Federació Espanyola
d'Esperanto, el 1990. I, seguidament, dos anys conse
cutius, la Setmana de Cultura i Esbarjo. Com que era internacional i com que fora de les fronteres ja coneixien Sant Cugat i el Centre Borja, també tingueren força concurrència. La Setmana continua fent-se en altres viles de Catalunya i aquest any és la setena edició. Tot això vol dir molta feina i molts maldecaps. Si en Josep no tenia gaire facilitat a l'hora de parlar l'esperanto, tothom el comprenia i l'apreciava pel seu treball, ja que aviat acceptà el càrrec de tresorer del grup, i de feina mai no en faltava: trobades mensuals, cursos, exposicions i un llarg etc.
L'amic Josep ens ha deixat massa aviat, però està entre nosaltres en el pensament. També ha deixat una família molt estimada.
Trinitat Garcia és presidenta del Grup d'Esperanto Josep Anglh
14 "6 ELS /CAIYIWS Divendres, 17 tie setembre de 1999
E í t e r r a t
L'onze de setembre dels treballadors
L 'Onze de Setembre ha estat una diada reivindicativa, reivindicativa en
l'aspecte nacional, però com a sindicat no podem oblidar que la reivindicació nacional ha d'anar lligada a la social. Des del vessant sindical, i més concretament des de la Intersindical-CSC, un dels punts de major connexió entre la demanda nacional i social, el dia de la Diada de Catalunya rau en la reivindicació d'un marc nacional de relacions laborals, d'un àmbit de negociació, el català, diferenciat del de la resta de l'Kstat. Darrerament han sorgit diversos casos que poden suscitar reflexions al lector sobre cl moment pel qual passa aquesta reivindicació.
Kn primer lloc, cal deixar clar que si en algun àmbit es pot dir que pren especial rellevància el fet de funcionar partint d'estereotips, amb les idees prefixades, no necessàriament d'acord amb la realitat, és en el camp sindical, i això en contrast amb la importància i la quotidianitat del món del treball. Aquesta situació pot ser fruit de la conjunció de tres elements: un cert desprestigi i distanciament dels sindicats i els treballadors, el desistiment que des de molts sectors objectivament interessats s'ha fet del sindicalisme i, finalment, un desconeixement excessiu del que és la realitat del món sindical. A partir d'aquí, funcionar partint d'estereotips és lògic i la manipulació i la impostura esdevenen fàcils, sobretot si es compta amb una important influència institucional. En un context de rituals com és el de l'Onze de Setembre, es va parlar pels descosits del marc català de relacions laborals, això sí, sense aprofundir-hi gaire... No cal, gràcies. Anem a un fet prou il·lustratiu:
fa uns dies el conseller d'Economia de la Generalitat de Ca-
ISABKL P A L A R È S
talunya i component destacat de CDC, Artur Mas, declarava que veia «assenyada i viable» la creació d'un àmbit laboral català. Cal puntualitzar, perquè pel que sembla el conseller abaixa molt el llistó. Entén el marc nacional de relacions laborals, o àmbit, com diu ell, com a l'aplicació de l'índex de preus al consum (IPC) de Catalunya als convenis estatals. D'aquesta manera se salvaria el diferencial, que és més alt a Catalunya (mig punt més l'any passat -2,2% a l'Estat i 2,7% a Catalunya-), i es recuperaria la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors catalans. Fins aquí tot és de color de rosa, però n'hi ha prou, senyor Mas? Ens sembla que no.
Si ens prenem
seriosament les
relacions laborals,
ens anirem trobant
Des dels sindicats estatals CCOO i UGT s'ha insistit darrerament a apujar les remuneracions dels funcionaris catalans en funció de l'IPC de Catalunya. El que no diuen és que això està totalment en contradicció amb l'Estatut Marc de la Funció Pública, que ells mateixos han signat fa poc a Madrid, i que iguala per a tot l'Estat les remuneracions bàsiques dels funcionaris. Se signa el que es diu? Es diu el que se signa?... A nosaltres ens costa d'entendre. Per a nosaltres, la Intersindical-CSC, el tema del marc de relacions laborals és excessivament seriós com per frivolitzar-lo, per a nosaltres només és abordable a fons si la mateixa estructura organitzativa del sindicat ho per
met. Des de la Intersindical podem reivindicar un marc propi de relacions laborals, perquè no depenem de cap estructura estatal, en aquest aspecte no arrosseguem cap llast, cosa que no exclou les relacions solidàries fins on calgui. Per a nosaltres, un marc propi
de relacions laborals es basa en dos principis: el primer és el principi de proximitat, adequant les normes i les institucions a la societat que les genera, facilitant la participació i cl control democràtic dels treballadors i dels ciutadans en general. I el segon és el principi d'identitat, element d'estructuració d'un espai socioeconòmic determinat i un element de primordial importància en referir-se tant als aspectes lligats a la producció de béns i serveis com als relacionats amb la mateixa organització social. Si volem anar-hi a fons, cal reivindicar competències legislatives (pensem en les pensions o en la determinació del salari mínim, per posar dos exemples), competències plenes en matèria d'ocupació i formació, un sistema català de Seguretat Social, una revisió del sistema fiscal (superant la situació actual obsoleta i contrària als interessos dels treballadors) i uns serveis públics de qualitat, com a element vertebrador d'aquest espai.
Si en parlar de marc de relacions laborals ens referim a això i ens ho prenem amb la seriosiat que el tema mereix, mentre anem fent camí, ens anirem trobant tots. Si només es tracta de fer volar coloms i de la frívola aplicació de certes tècniques de màrqueting sindical, tal dia farà un any.
Isabel Palaris és secretària confederat de la INTERSINDICAL-CSC
El s o t e r r a n i
Contaminació
IOAN TORTOSA
M odernament han aparegut moltes revistes que dediquen ínte
grament el seu contingut, i espais amplíssims d'altres, a difondre el sentit estètic aplicat a gairebé tot, des de la decoració general dels habitatges al disseny de mobles, cortines i catifes, i a la gran profusió d'objectes que es poden classificar com a inútils, però que el suposat bon gust i l'estètica en són els seus únics atributs funcionals. No cal dir que l'apartat d'indumentària s'ha mogut també plenament en el camp de l'estètica i del disseny. Després de tot això, que podríem classificar com a l'aspecte més personal i íntim, hi ha una part important del nostre entorn que queda orfa del bon gust i de l'estètica, cosa que fa que se'ns imposi la contaminació visual, tant si es vol com si no es vol, inevitable com els lladrucs dels gossos, els gasos nocius o l'aspecte de les motocicletes. Aquí a Sant Cugat ja es va encetar una polèmica per causa de les manifestacions de l'arquitecte I. Solà Morales que, com totes les polèmiques, tan sols va servir per marcar posicions antagòniques sense que cap de les dues bandes fes cap mena de reflexió i en què sols teòricament s'invitava la posició contrària a fer una visita detinguda a Sant Cugat, els uns per posar en evidència els seus encerts i els altres les seves pífies. Però la realitat és que Sant Cugat està contaminada visualment i que el que té de disseny i d'estètica, també el mai gust, la deixadesa, l'especulació i altres endergues, enlletgeixen arreu el panorama urbà, entès en tot el seu conjunt i no en aïllats sectors triats. Últimament, invocant la «privacitat», han proliferat les tanques de bruc que confereixen un aire barracaire,
que ofeguen els espais de totes dues bandes, que ofenen visualment per antiestètiques i que s'han desplaçat dels antics «xiringuitos» i de la indústria que assortí d'escombres els escombriaires de Barcelona o les artesanes que hàbilment confeccionaven els mateixos pagesos per escombrar eixides i corrals.
Una moda que contrasta totalment amb els petits jardins sense cap mena de tanques de les cases angleses o holandeses on domina l'aspecte estètic per damunt del sentit de possessió i aprehensió d'uns metres cúbics
.exclusius d'aire. Pals de tota mena -de fusta, de ferro o de ciment-obstaculitzen les voreres i un teixit de cables, uns a mitja alçada, altres penjats a les parets o més amunt de les teulades, forma un envelat an-tiestètíc. Sols són exemples de les moltes coses que trenquen l'harmonia de la suposada ciutat model. I és que el més acurat disseny sempre quedarà desbaratat per aquestes noses visuals, fins i tot pels inevitables contenidors i la seva àrea d'influència d'escampalls. De totes les revistes que volen educar-nos en l'estètica i en el bon gust, potser caldria potenciar-ne una que ajudés a afinar la nostra sensibilitat col·lectiva urbana i especialment dels qui en són els responsables més directes, perquè Sant Cugat pogués apuntar-se un altre qualificatiu: «ciutat visualment descontaminada». No cal dir que, resolt l'aspecte antiestètic de la contaminació visual, abans o després, caldria descontami-nar-la de tots els altres conta-minants ambientals i sonors. Potser així s'acostaria una mica a la grandiloqüent idea de «ciutat model».
Joan Tortosa e's cronista local
Í 8 40MUBLE. (f
AHAt AM» COTXE H t SAHT CltóAT £S CAtA CO? Mtt WFÍCIL·-SUES LA CAMSAUUA PE MALA MAHEKA.«T10
\
- ?E* SO*T, fE*o , SEMftlA QtíE P£* FI CfoaHTAMEttT S «A
DECIDIT k fENPRE MEStltE» tí
.-SÍ, HE UECMIIT QOE HM* «SHAT ÜH CONVENI AM» El RACC AMB LA IHTEHCIÓ, 01ÜEH, PE TMBJUHU
SOUICIOM&...H
Miu si PEU te» ttrfca EL ftoauwu UÜE El COHVEHJ f t t FE! EES ESTllPtS,
PÜfcAtX CMC Mty&_. \
vottc» sf UUE no mi SER, «r H .-«PELS E6TÜW5NECESSITEN TANTS ANYS ~ IHAGWA'T U ftÜE HECEWTMAHKIUSOLPIE'L AM& CJHC AHY614£& Ai PAMtíRT
ELS4 CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Opinió 15
o <«i C3
!
A grans trets
Àngel Casas
Satisfacció personal
El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest santcuga-tenc exregidor del PSC local. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
*'4*C»<f.
Analitzant la lletra d'Àngel Casas podem deduir que ens trobem davant d'una
persona que és bàsicament tem-peramentar. A aquest tret del seu caràcter hi contribueix el seu gran potencial energètic, que li dóna força i consistència per aconseguir tot allò que es proposa. En aquest sentit, podem assegurar que quan l'Angel Casas vol convèncer algú sobre qualsevol dels seus punts de vista i criteris ho aconsegueix gairebé sempre. La clau del seu èxit, sens dubte, és la seva efusi-vitat i la gran persuasió dels seus missatges, armes que reforça utilitzant gestos que li permeten obtenir encara més credibilitat. D'altra banda, la seva caligrafia
també ens denota que és un home normatiu i bastant rígid amb si
mateix. És per això que normalment es permet molt pocs errors perquè és altament orgullós i quan s'equivoca li costa molt reconèixer-ho. Sí que es pot dir en favor seu
que li agrada involucrar-se de forma molt personal en tot allò que realitza, indistintament de l'àmbit en el qual es desenvolupi. És un home responsable i li agrada que li reconeguin els seus esforços bàsicament perquè creu que tot el que obté s'ho ha guanyat amb el seu esforç.
Amb la col·laboració:
SELECCIÓ- FORMACIÓ Arao6,208,3r 3a-06011 Barcelona •fcl.«4510439· - Fax93451739ó
La b i b l i o t e c a
Es hora de treballar
Aquest curs que hem iniciat es desenvoluparà entre dos mil·lennis i posarà a prova
les dotacions de recursos docents especialment a l'ensenyament secundari, ja que entraran en funcionament tots quatre nivells de l'ESO en tots aquests centres. Al nostre municipi això significarà un esforç d'adaptació molt important, ja que és un dels pocs on l'alumnat que opta per l'escola pública no segueix la tendència regressiva que caracteritza aquest col·lectiu en la resta de ciutats de la nostra comunitat autònoma. Hem vist publicades dades en les quals s'indica que, a Catalunya, el nombre d'estudiants a l'ensenyament no universitari ha disminuït, en general, en uns 18.000 sobre un total d'l.001.479. Contràriament, al nostre municipi, la pressió dels ciutadans que demanen una plaça als instituts d'ensenyament públic ha crescut,
de la mateixa manera que ha estat passant des de fa molts anys, la qual cosa és coherent amb l'increment de santeugatencs arribats per ocupar els nous habitatges d'arreu del nostre territori.
En relació amb les infraestruc-tures, cal dir que hem rebut una carta signada pel president de la Generalitat en què se'ns anuncia la ferma voluntat del Departament d'Ensenyament d'impulsar la creació del quart institut a partir de l'inici del curs 2000-01, i diu que en qüestió de setmanes (la carta té data del 7 de juny, encara que ha estat segellada el 26 de juliol) es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la licitació del concurs per a la selecció de l'arquitecte redactor del projecte, i que, seguidament, s'haurà de redactar aquest projecte. Acaba aquesta carta dient que el Govern i el Departament d'Ensenyament han pres les me-
ANGEL D E VICENTE
sures adequades per fer raonablement possible la construcció del nou CEIP Joaquim Pla Fa-rreras, que podria estar disponible abans de l'inici del curs 2002-03 si no hi ha causa de força major que ho impedeixi. D'altra banda, l'alcalde, Lluís Recoder, anuncia mitjançant el setmanari Tot Sant Cugat de la setmana següent a la diada de l'I 1 de setembre que al DOGC del 2 d'agost passat es va publicar l'anunci corresponent a la licitació per adjudicar la redacció del projecte i la direcció d'obra del nou CEIP esmentat, i que el termini per a la redacció del projecte bàsic és de vuit mesos i el pressupost és de 17 milions. Atès el significat estricte del re
dactat de la carta del nostre president, podem entendre, en primer lloc, que hi ha una ferma voluntat d'impulsar la creació del quart institut a partir del curs proper. No hem d'entendre que s'afirma que
en aquest proper curs estarà creat En segon lloc, podem entendre que si no hi ha causa de força major que ho impedeixi, la construcció del nou CEIP Joaquim Pla Farreras -i conseqüentment el nou IES- podrien estar disponibles abans de l'inici del curs 2002-03, ja que s'han pres les mesures adequades per fer raonablement possible la construcció del nou CEIP. No hem d'entendre que s'afirma que estarà disponible per al curs 2002-03. Les reserves que ha inspirat el
redactat de la carta del nostre president ens ratifiquen en el coneixement que tenim sobre la seva prudència, però no coincideixen amb la ferma voluntat de tota la comunitat educativa de Sant Cugat, manifestada expressament en el Consell Escolar Municipal que va impulsar la moció aprovada per unanimitat pel ple de l'Ajuntament perquè les fites cronològi
ques esmentades fossin preses com a ferms compromisos per part de qui té les competències per fer-les realitat. D'altra banda, els terminis que per a la redacció del projecte bàsic del nou centre anuncia l'alcalde (vuit mesos per a la redacció del projecte bàsic que s'hauran de sumar als terminis corresponents al període de licitació, els quals desconec en aquests moments) podrien ser coherents amb les fites abans esmentades si tot el procés es desenvolupa sense entrebancs.
Creiem en l'interès manifestat per tots els estaments involucrats en l'ensenyament dels nostres fills perquè aquests gaudeixin d'una oferta educativa de qualitat. Vetllarem perquè es compleixi la dita que "la feina puntualment ben feta, sí que té futur."
A ngel de Vicente és president de la Coordinadora d'AAÍPA de les
escoles públiques de Sant Cugat
16
EIS 4 CANTONS
Entorn Divendres, 17 de setembre de 1999
M o b i l i t z a c i o n s
No a l'ampliació del golf privat El Grup de Natura presenta al·legacions per evitar el creixement delgreen
El Grup de Natura i l'ADENC han presentat aquesta setmana a l'Ajuntament de la ciutat un plec d'al·legacions amb què demanen que s'aturi el projecte d'ampliació del camp de golf Sant Cugat. Els ecologistes consideren que la creació de tres nous forats al green afectaria de manera important l'entorn natural de les instal·lacions -la Costa del, Golf-, una zona que intenten protegir des de fa mesos.
Ai'KA COSTA
- Sant Cugat -
En cl document lliurat al consistori, els ecologistes al·leguen els valors ecològics de la zona i l'impacte ambiental i social que hi tindria aquest projecte, com a via per intentar que l'equip de govern l'aturi. D'una banda, indiquen que les instal·lacions es troben a la Costa del Golf, "una zona que forma part de la unitat ecològica i paisatgística dels ro-dals de la Torre Negra i que és d'una gran importància per preservar la biodiversitat del Parc Metropolità de Collserola". Així mateix, en les al·legacions s'especifica que l'ampliació de les instal·lacions esportives "suposaria una modificació de la morfologia i la vegetació de la zona i la limitació de l'espai de lleu
re dels ciutadans. A més, comportaria l'aportació d'agroquí-mics que poden afectar la fauna i contaminar la riera i requeriria una aportació encara més gran d'aigua en un context de clara mancança".
C a l d r à e s p e r a r
De moment, i segons ha confirmat Lluís Llerena, del Grup de Natura, l 'acalde. Lluís Re-coder, s'ha compromès a estudiar les al·legacions. "L'únic que volem és que ens asseiem a parlar-ne dins el marc de la comissió de seguiment de la protecció de Torre Negra i rodals perquè no passi com amb l'anterior alcalde, que sempre acabava ràpidament amb aquests temes", ha dit Llerena. Segons l'ecologista, el que s'hauria de fer és
Els ecologistes ja han fet mobilitzacions
discutir i estudiat si realment val la pena fer aquesta ampliació del golf o si "només és un caprici per als nous habitants de la urbanització de la Costa del Golf -a l costat del green". En qualsevol cas, la darrera paraula és de l 'Ajuntament, que en
per evitar Vampliació FOTO: X. L.
els pròxims dies haurà de respondre les al·legacions i decidir si dur l'aprovació de l'ampliació del golf al ple o si, per contra, decideix aturar el projecte fins que no es debati amb més profunditat. "Esperem que no ens facin una mala jugada i que ac
cedeixin a aturar-lo", ha sospirat Llerena. I és que, per als ecologistes, això donaria temps a convocar una comissió de seguiment per estudiar amb més de t en imen t l 'assumpte. Tot i així, els defensors de l 'entorn tampoc estan gaire esperançats que la situació es resolgui favorablement, ja que l'antic equip de govern, liderat per Aymerich, ja va fer l'aprovació inicial del projecte.
Si no fos possible aturar aquest projecte, els ecologistes demanen que, com a minin, es dugui a terme de la millor manera possible. Es per això que amb les al·legacions també han demanat que es faci una avaluació d'impacte ambiental "com a requisit previ per continuar la discussió sobre el projecte".
El document presentat al consistori local es tanca amb el prec, per part dels ecologistes, que s'iniciï l'estudi de protecció selectiva de la rodalia de Torre N e g r a q u e l ' A j u n t a m e n t va comprometre's a elaborar ara fa ja quatre anys.
S a n c i o n s
L'Ajuntament imposa la primera
sanció pels lladrucs d'un gos
El veí denunciat haurà de pagar 15.000 pessetes
Els gossos poden ser una font de \oroll molt molesta si no se'ls educa t X l
A. B. - Sant Cugat -
L 'Ajuntament ha posat una multa de 15.000 pessetes a un ciutadà, el gos del qual bordava sense parar i causava nombroses molèsties als veïns. Els fets van ser denunciats per un veí que, emparant-se en la nova Ordenança municipal per a la regulació i millora de la qualitat sonora, va exigir al consistori una solució a les molèsies que el gos ocasionava.
Durant tots els caps de setmana, el gos bordava dia i nit i els veïns havien hagut d'avisar nombroses vegades la policia municipal perquè resolgués la situació. Els agents, però, no van trobar mai a casa el propietari de l 'animal i tampoc vart aconseguir que el gos deixés de bordar. Tot i així, van notificar formalment a l'amo de l'animal l'obligatorietat que en controlés els lladrucs.
Després de comprovar que el soroll causat pel gos superava
el llindar pe rmès per l 'ordenança del soroll - e l límit eren 30 dBÀ i els lladrucs superaven els 40 dBA- , l 'Ajuntament va imposar la sanció al veí de Sant Cugat.
Aquesta és la primera vegada que s'aplica la nova ordenança del soroll pel que fa a les molèsties causades per un animal. Tot i l'import econòmic, però, fonts de l 'equip de govern han declarat que la seva intenció és educar i sensibilitzar la població més que no pas sancionar.
ÍLS4G\iVrCKVS Divendres, 17 de setembre de 1999
• •&•• <^-- k& s '* «"»«**; Í*.V* ,t~?%mmL·-
TAjwpÇ/vi
coap-espiral
Curs 99/00
® Selectivitat.
[ f t f l Prova accés a la Universitat per majors de 25 anys.
1 ^ , Classes de repàs (tots els nivells).
ESCOLA D ESTUDI I REFORÇ
Cursos de lecto-escriptura.
m Orientac ió i
tractament psicopedagògic.
Av. Alfons Sala, 9 Av Francesc Macià, 61
Tel. 93 589 53 28 08190 St. Cugat del Vallès
@/j® In fo rmac ió i pre- inscr ipc io :
coap-esp i ra l C / V . l l à 22 • Tel 93 589 21 ,15
SANT CUGAT DEL VALLÈS
S^Hf& Curs 99/00
vi\m i
CURS 1999-2000 ANGLÈS • ALEMANY
FRANCÈS • ESPANYOL CATALÀ
TRADUCTORS i INTÈRPRETS
INSCRIPCIÓ OBERTA
Rbla. Can Mora, 18 local 1 Tel. i fax: 93 675 22 01
18 Entorn ELS4CAIYTONS Divendres, 17 de setembre de 1999
c I s
CARRERS CÀNOVAS DEL CASTILLO I
a i* r
r s
d
a fi
f
lEÜS liDUUBSí •«MW^M
L 'únic que segurament tenen en comú Francesc de Moragas i Cànovas del Castillo és que els dos
van néixer al segle XIX» La seva trajectòria, tarannà i popularitat, però, van arribar per causes i. sota circumstàncies molt diverses que han fet que al llarg dels anys
lo «MHWMWKM
recordat amb simpatia, men-íïre desperta el malestar espe
ctre els sectors més catakruV atadanía. El primer, Francesc
un advocat i economista, l*o-ntal del qual fou la preparació
de la Caixa de Pensions per a k
vellesa i d'Estalvis. El segon, Antonïo Cànovas del Castillo, es caracteritzà políticament per la persecució i repressió del republicanisme, esdevenint puntal de 2a política conservadora contrària al catalanisme i, en general, als avenços democràcies aconseguits abans del t$7k.
tHÍÀtim «UÉMMftfWMilMtam·wM··
Són una de les entrades ptincipals a ía ciutat i, en especial, ai seu nucli, tot i que amb el pa* dels anys estan cedint
importància a altfes vies més ràpides. Accedint a Sant Cugat de» de k Rabassada, Cà-
V HipMliÉMiMUMM·
tlílo és el carrer que ens donarà a la ciutat i ens conduirà fins
Moragas, la vk amb la qual en-JÜBMÏOS fins a un altre enclavament
tat: la plaça dels Quatre Can
tons. La connexió enéee ambdós i dl se» pas
eomer-celona-i social del ciaiihïstòric-han vies en importants ca*re*s de Sant Cugat
• VENTA, ALQUILER
• ADMINISTACION
DE FINCAS
•VALORACIONES
GRATUITAS
Francesc Moragas, 58 08190 Sant Cugat (BCN)
Tel. 93 674 78 45 Fax. 93 675 50 53
ELS4CAiyrCK>S Divendres, 11 de setembre de 1999 Entorn 19
FRANCESC MORAGAS
A rribar a Sant Cugat pel carrer Cànovas del Castillo és tot un plaer pels sen
tits. El disseny urbanístic de la via -és un carrer molt ample- i la vegetació que l'acompanya -tot una filera de plataners a banda i banda de la calçada- l'han convertit en un pas intermig entre el verd frondós de l'Arrabassada i el ciment dur del nucli de la ciutat. De fet, aquest carrer és l'encarregat de rebre els visitants que accedeixen a la ciutat des de Collserola, i ho fa
ERC ha demanat
que es canviï el nom de Cànovas
del Castillo pel de Salvador Allende
amb tota la majestuositat possible. La via és tranquil·la, poc transitada i sovint és visitada per nombrosos ocells que vénen del parc de Collserola. La seva importància s'accentua -al marge de la seva bellesa- per la presència d'alguns dels serveis més importants de la ciutat. Així, és a Cànovas del Castillo on es troba la seu de la Policia Local, però també la Casa Mònaco -seu de l'àrea de Serveis
Personals de l'Ajuntament- i l'Escola Municipal d'Art.
El carrer Cànovas del Castillo mor tranquil·lament en un encreuament de vies del que alhora neix el carrer Francesc Moragas. Una via dóna pas a l'altra gairebé sense percebre's el canvi, si no fos pels nombrosos establiments comercials que de cop i volta comencen a sorgir a totes dues voreres. I és que Francesc de
Moragas és un altre d'aquells carrers curulls de botigues i activitat comercial que tant sovintegen al nucli de Sant Cugat. Tallers, botigues de roba, de mobles, immobiliàries, assessories i empreses de diversos tipus s'apleguen unes al costat de les altres per submergir el vianant en el ritme frenètic de la vida quotidiana de la ciutat. Aquí el trànsit ja és molt més atapeït i en hores punta fins i tot s'hi
troben retencions. Francesc de Moragas, però, és un carrer amb molta so/era, un d'aquells que és a l'agenda de tots els santcugatencs perquè en ell hi troben una mica de tot. En ell es combina a la perfecció les arrels -representades per botigues amb més de 50 anys d'història- amb la novetat que aporten nous comerços i alguns serveis, com les oficines del Centre Cultural.
JET
/
s
C a r r
9
S
S
fi t
c u
mui
INTERIORISMO / DECORACION CORTINAS, ROPA DE HOGAR
Francisco Moragas, 6 y Alfonso Sala 40
AVGVSTA SERVEIS
GESTIÓ IMMOBILIÀRIA
Francesc Moragas, 31 - Local 2
Fax 93 675 52 02
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
(Barcelona)
ASSESORIA SANT CUGAT DEL VALLÈS
Administració de finques Gestoria
t
OXI'HIS \ \ I ( l (, \ l
20
EIS4GVINTON5
Societat Divendres, 17 de setembre de 1999
Festa major
Participació selectiva Els actes nocturns són els més seguits durant la festa grossa de les Planes
Els veïns de les Planes han celebrat aquest cap de setmana la seva festa major. Durant tres dies, tots els habitants del districte han sortit al carrer per tal de participar en un o altre dels actes que hi havia programats per a aquesta edició. Des
de concursos fins a trobades gastronòmiques, passant per activitats infantils i balls a la nit. Una festa grossa que s'ha mantingut en la mateixa linia de sempre, tant pel que fa al contingut (amb alguna novetat que ha resultat positiva) com per la
reacció ciutadana: els veïns de les Planes han respost a les convocatòries nocturnes, han omplert els recintes i han gaudit dels espectacles. També han tingut molt bona acollida les activitats infantils. On no hi ha hagut tanta participació ha
estat en els diferents concursos convocats. Tot i així, des de la comissió de festes s'ha qualificat el desenvolupament d'aquesta celebració de molt postitiu, perquè, com és habitual, durant tres dies el barri ha estat tota una festa.
l'alcalde va donar el tret de sortida a la je\ta mtijot d'aquest an\ I h /•
A. B. M. - Las Planos-
"Que per qualsevol festa major cal alegria i par t ic ipació aquí no és un tòpic, és una realitat." Amb aquestes paraules va començar el pregó que donaria per encetada la festa major de les Planes 1999. Com a pregoner de les festes, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Re-coder, \ a fer una crida a tots els veïns del districte per gaudir de la seva festa com sempre.
I la festa major de les Planes d 'enguany ha tornat a proporcionar el que prometia d 'entrada: activitats per a tots els gustos, de ixant oberta a tothom la possibilitat de participació. l 'na resposta veïnal que s'ha mantingut en la línia, sent força considerable en les activi tats noc tu rnes i més aviat discreta en altres convocatòries.
"La participació en general ha estat força positiva", explica a Ki.s 4 C A N T O N S Begona
Parareda - m e m b r e de la comissió organi tzadora- , "però com sempre , a l'hora de concursar encara ens costa que la gent es mobilitzi. '" Les convocatòries, malgrat tot, van seguir el seu desenvo lupament delimitat: el concurs de paelles, per exemple - r ecupe ra t després de molts anys sense fer-se- , només va tenir dues p a e l l e s c o n c u r s a n t s , p e r ò aquest fet no va ser motiu de decepció: to tes dues paelles van obtenir el primer premi.
Kls actes esportius sí que van obtenir resposta, "cot i q u e " , reconeix Parareda, "per exemple a la marató encara hi ha molta més gen t de fora, fet que ens sembla perfecte; però ens agradaria que en general la participació activa que obten im amb altres coses s 'estengués a tot el programa".
P e r q u è , tal com anunc iava Recoder en el pregó inaugural, les Planes "és un dels dist r ic tes san teuga tencs on feu més vida de barri i participeu més ac t ivament en les nora-
/r> diferents actnitats infantils programades en aquest i nlutn dt la U^ta yo^a di //< l'iam <van serben rebmií - i I I
sones en el sopar d 'homenat ge a la gent gran del barri. El mateix dissabte al vespre, l'espectacle de varietats va ser el centre de la festa. Una activitat que es desenvolupa des de fa uns quants anys, però que en aquesta edició va comptar a m b un e l e m e n t i nnovador que , segons alguns membres de la comissió, va fer el seu efecte. En t re vedets , màgics i acudits humoríst ics, hi va haver una actuació sorpresa per a alguns, e s p e r a d a per a alt res . . . i és que els stripteases van provocar molta expectació.
De tot i amb tothom que volgués participar-hi, aquest ha estat l 'esperit d 'una celebració que va finalitzar diumenge amb el piscolabis de fi de festa, ja entregats els premis dels diferents certàmens, fet el sorteig de festa major i acabada la cercavila de cloenda. L'na festa major q u e , e n a q u e s t
1999, t o thom ha coinc id i t a atr ibuir- l i el qual i f icat iu de "molt agradable".
/ a cerc/rvila de festa major també és una < ita \es.uiti a les Planes K: E. /•.'.
broses entitats i el ric teixit associatiu que teniu, i que durant tot l 'any us ajuda a trencar a m b la ru t ina del dia a dia". 1 aquesta característica d'implicació i activitat va quedar palesa en moltes activitats de la festa major d 'enguany, sense excepc ió si es fes referència només a les adreça
des als més joves del districte. Per e x e m p l e , l ' o r q u e s t r a
Placton va aconseguir divendres a la nit congregar moltes pare l les de ball , d eu de les quals van participar en el concurs que en aquesta festa arribava a la quarta edició.
Al dia següent es van aplegar més d'un centenar de per-
&S-/CAIVroNS Divendres, 17 de setembre de 1999 Societat 21
A c t i v i t a t s
La tercera festa dels
veïns del Parc Central
se celebrarà demà
A. B. M. - Sant Cugat -
Per tercer any consecutiu, l'Associació de Veïns del Parc Central ha convocat una trobada lúdica i festiva, en la qual els més petits tindran, de nou, un paper important.
La celebració, que es desenvoluparà demà a partir de les onze del matí, manté la mateixa línia que les altres edic ions . "Lobject iu. a més de donar a conèixer l'associació, és que els veïns ens coneguem i puguem fer alguna cosa tots junts", explica Joan Segura -president de l'entitat organitzadora-, que confirma que aquesta tercera trobada inclou també algunes no
vetats: una bicicletada infantil amb premis per als guanyadors i-diplomes per a tots els participants, i també un bany d'escuma amb animació per tancar les activitats del matí.
Però les possibilitats seran molt variades: llits elàstics, exhibició policia), de judo i aeròbic. I a la tarda, des de xocolatada i els gegants de la Creu Roja fins a l'actuació dels Castellers de Sant Cugat, que en aquesta ocasió sortiran a plaça acompanyats pels Castellers de Cerdanyola.
Com sempre també, tal com reconeix el president de l'associació de veïns del barri, és una festa per als habitants del Parc Central, però també oberta a tothom que hi vulgui participar. Les activitats infantils són el centre d'una festa veïnal que arriba enguany a la seva tercera edició F: X. /..
S e n s i b i l i t z a c i ó
Un col·lectiu santeugatenc promou
una campanya per la pau al municipi
Una conferència cTArcadi Oliveres serveix per presentar-la
REDACCIÓ
La Coordinadora pels Balcans de Sant Cugat -plataforma formada per santeugatencs a títol personal i entitats del municipi, que es va constituir al maig per oposar-se als bombardejos de l'OTAN contra l'antiga Iugoslàvia- pretén iniciar ara, a la ciutat, una campanya per la pau en l'àmbit general. La idea no és treballar tan sols per la pacificació del Kosovo, sinó anar més enllà i conscienciar la gent sobre la importància d'oposar-se a qualse-vortipus de militarisme per evitar nous conflictes bèl·lics al món.
Per dur a terme la campanya, la Coordinadora pels Balcans -que ha anunciat que pròximament es rebatejarà amb un altre nom- vol implicar tots els col·lectius de la ciutat, i ha convocat una reunió oberta a tothom per dilluns dia 20 a les 8 de la tarda a la Casa de Cul-tura, on es decidirà en què con
sistirà exactament la campanya. La presentació dels objectius d'aquest col·lectiu, però, ja es va fer dimecres passat, coincidint amb una conferència d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, en què es va parlar, precisament, de com es pot treballar per a la pau mundial en l'àmbit local.
"El 1994 Espanya es va abstenir en una votació a l 'ONU per condemnar de genocici el general indonesi Suharto, perquè una impor tan t empresa espanyola , fabricant d'avions militars, tenia una fàbrica a Jakarta i no volia que els negocis li anessin malament", va explicar dimecres Oliveres, que va destacar la importància d'informar-se per saber què hi ha realment darrere un conflicte bèl·lic. Segons el president de Justícia i Pau, Sant Cugat és una localitat que sobresurt per l'alt nivell cultural de la seva població i, en conseqüència, ja té un punt a favor perquè la gent estigui predispo
sada a informar-se sobre temes d'aquest tipus.
Així doncs, segons Oliveres, la campanya per la pau que es vol encetar s'hauria d'encaminar, en primer lloc, en aquest sentit. D'altra banda, Oliveres també proposa treballar perquè a Sant Cugat hi hagi una educació per la pau: "Per exemple, caldria que els centres d'educació secundària es neguessin a rebre propaganda del ministeri de Defensa", va dir en referència a la campanya que el govern central ha iniciat als instituts per reclutar nous soldats, que consisteix a convidar els alumnes a visitar casernes o fer-los xerrades sobre "els avantatges de treballar per a les Forces Armades".
El president de Justícia i Pau també va parlar de com es pot treballar per la pau a títol personal. Per exemple, va explicar que es pot fer objecció fiscal a les despeses militars del govern, descomptant de la declaració de la renda
Oliveres va explicar com es pot treballar per la pau des de Sant Cugat F.:X. L.
els diners que l'Estat destina a despeses d'aquest tipus. Així mateix, també va dir que cal ser responsable amb el nostre consum personal. "I na de les empreses que fabrica més mines antiperso-na al món és filial de la Fiat i de la Daewo. Es il·lògic que un dia ens
manifestem al carrer contra la utilització de les mines antipersona i que un altre ens comprem un cotxe de la marca Fiat", va argumentar. En aquest sentit, Oliveres va animar els santeugatencs a fer difusió d'aquests temes dins la campanya per la pau.
CENIREDE LA IMATQE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 • Sant Cugat
digital El teu distribuïdor de cameres |digi poln
Ofertes recomanades A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a Z00M et donem la màxima qualitat i el millor servei!
nt* i material digital Kodak a Sant Cugat U n a n o l o j a ;i n u a I q i
en I .'» 0 0 0 p i e s . 11 ta d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s Nikon Zoom 210
22 Societat U S /CANTONS Divendres. 17 de setembre de 1999
T r a d i c i o n s
Cors, balls i sopar per
tancar les jornades
culturaL· manxegues A. B. M.
I hi festival de balls regionals tancarà diumenge les'dotzenes Jornades (lulturals del ('entro ('astellano-Manchego. En aquest festival hi actuaran el grup de ball de la Casa de Cuenca de Barcelona, la Irman-dade Galega de Rubí, l'escola de dansa andalusa Tal como Somos i el Grup Mediterrània de La Unió Santcugatenca.
Però abans d'aquest acte -que es
desenvoluparà a la plaça d'en Coll a partir de les cinc de la tarda-, el cap de setmana haurà acollit altres activitats, part d'un programa que ha posat a l'abast dejs santeugatencs diferents mostres de la cultura i les tradicions d'aquesta comunitat. Aquest vespre, per exemple, el claustre del monestir acollirà la ja tradicional trobada de cant coral, en la qual participaran enguany la coral La Lira del Club Muntanyenc, el cor Aulos, el Cor de Cambra del Monestir, la coral de la Casa de
La Coral La Lira va actuarà la plaça Barcelona el cap de setmana vinent. FOTO: EDUARD FAR/MT.S
Cuenca i la coral Aires de la Mancha del centre organitzador.
Demà dissabte està convocat el sopar en honor dels guardonats com
a manxecs de l'any, premis que s'atorguen cada edició.
Igual que en totes les Jornades, hi ha hagut campionats socials i con
cursos que enguany, segons cl president de l'entitat -Juan Carrasco-també han gaudit de molta participació popular.
C o n v o c a t ò r i e s
La Festa de la Tardor reivindica més
espais públics per als santeugatencs
Un cop escollit el lema d'aquesta edició s'obrirà el concurs de cartells
A. B. M. - Sant Cugat -
F.sp/iis pel poble. Aquest és el lema escollit entre les associacions i entitats de la ciutat pera la vint-i-quatrena edició de la l'esta de la Tardor santcugatenca.
"Ks cl que es va escollir per majoria entre totes les entitats presents" , explica Carme Ta-lleda - m e m b r e de la comissió
organitzadora-, "un lema que deixa possibilitats per a moltes interpretacions i moltes lectures diferents entorn un mateix tema: des d'espais naturals com 'Torre Negra fins a habitatges que es podrien utilitzar amb fins socials, com la caserna de Mira-sol, l'antic casino de la Floresta o la masia-casal social de Torre Blanca."
I el punt que es vol reivindicar aquest any és, segons els or
gani tzadors i par t ic ipants , la manca d'espais públics que tenen entitats i ciutadans de Sant Cugat per poder-se trobar.
Un cop escollit el lema, la comissió acabarà d'establir les ba-' ses i obrirà el concurs de cartells per escollir la imatge que il·lustrarà la Festa. I na celebració de la qual encara s'estan acabant de perfilar alguns detalls, fet que motiva que continuïn les reunions entre entitats i comissió
La Festa de la Tardor local arriba enguany a la vint-i-quatrena edició F.: X.I..
organitzadora. La propera trobada serà el dia
12 de setembre i es farà al Casal
Social Okupat de Torre Blanca, els membres del qual han convidat tothom a assistir-hi.
MITES i LLEGENDES SANT CUGAT El nou col·leccionable d'ELS4CANTONS El "d iar i" de Sant Cugat
17 fitxes i 1 CD enregistrat per conegudes veus santeugatenques
Faci's subscriptor i el rebrà gratuïtament i en una sola entrega.
ELS /CAIYFQINS Divendres, 17 de setembre de 1999 Societat 23
Santcugatencs pel canvi
Manifest Maragall
Davant les properes eleccions al Govern de la Generalitat, un grup de ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat del Vallès, representats de diferents àmbits socials, i al marge de filiacions polítiques concretes, hem decidit crear a la nostra ciutat una plataforma cívica i progressista que doni suport a la figura política del candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya: en Pasqual Maragall.
Aquesta plataforma cívica vol aglutinar a totes aquelles persones que veuen i senten la necessitat d'una transformació profunda de la política actual a Catalunya, d'una renovació real de les seves idees i d'un canvi capaun nou model de societat més justa i equilibrada, que progressi, entre altres en els següents aspectes:
• Donar pas a un nou concepte de fer política i a un nou estil de govern, deixant enrera el model personalista, per obrir les institucions a noves formes de participació ciudadana.
• Convertir Catalunya en un país valent, amb empenta i decisió. encara més obert, solidari, modern i integrador.
• Treballar per una nació sòlida, forta i respectada, amb pes real i decisiu, tant a l'Estat Espanyol, avançant cap una estructura federal, com a la Unió Europea.
• Endegar una nova política més progressista, més constructiva i més efectiva per a Catalunya, front al model de fer una política a la baixa, basada en el doble discurs.
• Lluitar per aconseguir una millor qualitat de vida per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya: joves, gent gran, dones i homes, treballadors, emprenedors, malalts i sans... i avançar capa a una societat civil activa, lluitadora, amb intervenció efectiva a la política de Catalunya.
• Fer que els Ajuntaments, que representen la política més propera al ciutadà, prenguin un paper més important en la construcció del nostre país, fugint de centralismes empobridors.
• Resoldre alguns dels greus problemes locals a Sant Cugat que depenen del govern de la Generalitat, especialment pel que fa a:
• Adecuar el mapa escolar i al seu desplegament, a les necessitats inmediates del creixement de la ciutat (4t i 5è IES)
• Preservar les àrees naturals peri-urbanes (Parc rural de la Torre Negra)
• Resoldre els problemas de mobilitat (peatge i col·lapse de la B-30)
• Alliberar el monestir de les activitats industrials del Centre de Restauració, preveient la seva restauració i la de l'entorn.
• Afavorir l'activitat comercial clàssica i l'ajuda a emprenedors joves, com a valor social, econòmic i creador de llocs de treball.
• Promoure la creació d'habitatges veritablement socials accessibles als joves i a les famílies que creixen.
Creiem que Pasqual Maragall és la persona idònia per a aconseguir aquests objectius i per a convertir Catalunya en un país veritablement plural i de progrés, un focus cultural, econòmic i social a partir de la igualtat d'oportunitats, la col·laboració, la tolerància i la solidaritat. És la persona que pot adequar eficaçment les nostres diverses sensibilitats eh pro d'un projecte per a Catalunya, en el que tots hi tinguem cabuda per a treballar plegats cap a la recerca d'una societat civil forta i respectada.
Fem una crida, des d'aquest manifest, a totes aquelles persones que se sentin identificades i il·lusionades per a fer realitat aquest projecte de país que encapçala en Pasqual Maragall.
Sant Cugat del Vallès, setembre de 1999.
Presentació als santcugatencs de la candidatura de Pasqual Maragall a la Presidència de la Generalitat de Catalunya
Ei dia ÍJ <ïe setembre de 1999 a les 20.30h :% al Restaurant Can Caèassa. Mira-sol (Sant Cugat) Preu tkkefc 5.000 PTA ;,ç
Si està interessat ert assistir, pot sol·licitar la seva reserva trucant al telèfon 93 272 38 41 Es prega confirmació de la seva assistència abans del 17 de setembre.
Santcugatencs pel canvi
Maragall
24 Societat ELS4CANIOVS Divendres, 17 de setembre de 1999
L A S E T M A N A EN IMATGES
MARXOSOS I DE VALLDOREIX La festa major de Valldoreix ha posat la marxa necessària per rematar l'estiu festiu de Sant Cugat. El cap de setmana passat, i també aquest que avui comença, Valldoreix està de festa. Activitats a totes hores, gent pertot arreu i molts anys
d'experiència avalen el certificat de diversió assegurada. Pàgina 26 FOTO: EDUARD FARINYES
I AMB ELLS ARRIBÀ LA TEMPORADA Molts dels artistes que aquesta temporada passaran per l'escenari del Teatre-Auditori de
Sant Cugat van venir a presentar els seus espectacles aquesta setmana. La extrana pareja, o Pera i Moran, que és el mateix, Ricard Borràs, Carme Sansa o Carles Canut, entre altres,
van contestar les preguntes de la premsa per fer-los venir aigua a la boca.
Pàgina 36 FOTO: XAVILARROSA
A LES PLANES TOTHOM EN SURT PREMIAT La festa major del districte ha omplert de vida els ja molt
actius carrers de les Planes. Activitats per a tots els gustos (i sabors), i encara que als concursos no hi va haver gaire competència, el bon humor dels que estaven de gresca ha
arrodonit una celebració que a la nit sempre guanya adeptes. Pàgina 21 FOTO: EDUARD FARINYES
AMB SABOR DE MÚSICA I CERVESA El grup folklòric d'Eslovàquia Puls va compartir els seus cants, els sons i les danses amb el
públic santcugatenc dins la celebració de les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya que la setmana passada van aturar-se a Sant Cugat.
\ Pàgina 39 FOTO: XAVI LARROSA
ELS4CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Societat 25
L A S E T M A N A EN IMATGES
UNA DIADA DE BANDERA La Diada va transcórrer plàcidament entre actes, himnes,
homenatges i ofrenes florals, païdes una mica més tard amb la menja de la crema catalana. El desacord d'alguns grups
polítics per la inhabitualpresència de la bandera espanyola al balcó del consistori municipal va trencar la calma d'una
jornada marcada per l'ambient familiar.
Pàgines 9 i 10 FOTO: XAVILARROSA
UNA TEMPORADA DE CLUB El Club Muntanyenc Sant Cugat organitzarà enguany el tradicional Aplec dels Països Catalans i està preparant l'entrada en funcionament d'una secció de cultura. Aquestes
són dues de les novetats de l'entitat per a aquest curs, en el qual no faltaran les tradicionals Marxa de Regularitat, Fira d'Esquí, exposicions, xerrades i sortides.
Pàgines de3a6 FOTO: XAVI LARROSA
MOVENT-SE PER LA PAU El sempre eloqüent i explícit Arcadi Oliveres ha estat el
convidat d'honor per a la conferència que la Coordinadora pels Balcans de Sant Cugat va convocar per donar a
conèixer la nova campanya que s'encetarà al municipi en favor de la pau: Vobjectiu que tothom es mogui també en l'àmbit local per allò que es necessita en l'àmbit mundial.
Pàgina 21. FOTO XAVI LARROSA
Lels mobles
carre mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
26 Societat ELS /CAMIONS Divendres. 17 de setembre de 1V99
Festa major
Valldoreix encén la traca final
Maria Bajos iniciarà amb el pregó Fúltim cap de setmana d'activitats
A. B. M. Aquesta mateixa nit hi haurà les tradicionals havaneres, amb el cremat, i més tard, a mitjanit, la festa jove. El concert d'enguany no comptarà amb la participació del grup local Paquita's Nipples, tot i que s'anunciava al programa de festes. En el seu lloc actuarà un altre conjunt de joves santcugà-tencs: El Gremio, seguits dels Mr. Bugy. Tancarà l'espectacle el grup Ja t'ho Diré.
Durant el penúltim dia de festa, demà dissabte, les activitats in- -fantils seran les grans protagonistes: festes de l'escuma, concurs infantil i juvenil de pintura ràpida, jocs i tallers... Propostes <|iie es
veuran cornple-E lgriip Ja t'ho Diré m e n t a d e s pel
. • . / concurs de pae-
actiia aquest vespre a la ,, ,. . . . . i r lles. 1 actuació del
l·l'Sta JüVe, precedit pels g rup de t ea t re . / / Espiral (amb El
coniiintslocals „ ., „ . , , . J Petit Pruit ep) i,
. Ml'. Bugy l El Greillio per tancar el dia, el ball de festa major amb l'or-
m^mmmimmmsmmmís questra Astòria. Diumenge també es tancarà la
celebració anual amb un concert -amb Abbey Road i SmokingSto-nes-, però abans hi haurà hagut concursos, gimcanes, cercaviles, ball de gegants, espectacles teatrals, entregues de premis, una visita a l'Arxiu Gavín i la ja tradicional sardinada ecològica.
Aquest cap de setmana, doncs, els valldoreixencs enfilaran la recta final de la seva festa grossa.
Després de quinze dies d'activitats continuades, i quan encara és present el record de la missa major i el vermut popular que van tenir lloc ahir. la festa major de Valldoreix proposa aquest cap de setmana els plats forts que li resten.
Enrere queden ja enlairades de globus, campionats esportius, ex-hibicions acrobàtiques, animacions infantils i concursos de fotografia. en t r e al tres mol tes activitats que han omplert l'agenda tres caps de setmana seguits.
Avui. quan continuen vigents algunes cites plantejades fa dies (lla Mostra d'Art e/e Valldoreix a l'Associació de Propie tar is i Veïns n el curs d 'h is tòr ia , per posar dos exemples), començarà amb el pregó l'últim cap de setmana de la festa major de Valldoreix de 1 W .
Maria liajos. responsable des de fa molts anys del bar de l'estació dels ferrocarrils, serà l'encarregada de donar el tret de sortida al que, des de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), els organitzadors van qualificar dels tres dies forts de la festa.
Ahir es va rel·lebrar nua missa major a Sant Cebrià. FOTO: X. /,.
Eb Ja f ho dirf actuaran demà a Ui nit al Casal Cultural de Valldoreix. F: X. /,.
El festival infantil torna diumenge a la Floresta
A. B. M. - La Florosta-
S'han acabat les vacances. 1, com cada any, l'Associació de Veïns i Propietaris de la Floresta ha organitzat un festival per donar la benvinguda a la nova temporada. La festa, adreçada sobretot al sector més jove de la població. se celebrarà diumenge a la tarda a la seu de l'entitat flores-tana. "Serà un festival infantil com els que estem acostumats a fer des de sempre", explica Emili Rané - u n dels membres de l'associació organitzadora-, "amb una mica de tot, titelles, a n i m a c i ó in fan t i l , be rena r . etcètera."
Per als organitzadors, és normal que la festa mantingui la mateixa línia després de tants anys, "perquè la gent ja la coneix, agrada, i s'espera la seva celebració". De fet, segons reconeix Rané, "no tan sols vénen els petits, sinó que arrosseguen amb ells tota la família: aquesta festa sempre ha tingut molt èxit". I és que la mitjana d'assistència, segons explica el f lorestà , se s i tua al vol tant de les 250 persones.
L'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta, entitat octogenària molt vinculada a la vida social del districte, organitza des de fa molts anys dues ce lebrac ions d 'aques t t ipus, una per donar la benvinguda a les vacances i una altra per festejar la tornada.
DADES DEL SUBSCRIPTOR
Nom Cognoms Ciutat...... Carrer........ Codi postal NIF o DNI
Telèfon Fax
DADES DE ÍÀ SUBSCRIPCtÓ
Data d'alta , . . . ^ . „ . Adreça d'entrega ...
Nombre d& fons
Ef diari de casa.
FULL DE SUBSCRIPCIÓ
DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ
Banc/Caixa Adreça oficina EntitatnuGGoficinaDDnndcnn núm c o m p t e ü O i n D n L Ï T J Titular
• Comptat • Rebut domiciliat
Sant Cugat del Vallès, de ,.„..,.,„.,. de 1999 SIGNATURA
Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15
ELS4CANTONS
L ATENEU Divendres, 17 de setembre de 1999 27
Butlletí de l'Ateneu Santcugatenc - Plaça de Pep Ventura, 1 - Sant Cugat del Vallès - Tel.: 93.674 51 95 - Web: http://www.ateneu.org - e-mail: [email protected]
• ACTrVTTATS CULTURALS, conferències, visites culturals, presentació de llibres... • ESPLAI PICA-ROCA, per a nens i joves, i durant tot el curs, colònies,
campaments i rutes, casals.
• SALA D'EXPOSICIONS, Exposicions permanents i de periodicitat 15 dies.
• ACTIVITATS DE FIRART, Col·lectiu d'artistes.
• ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA PLAÇA D'EN COLL, MONESTIR I SANT FRANCESC, associacionisme
i suport als veïns. • DONES A L'ATENEU, Col·lectiu de Dones de Sant Cugat.
I moltes altres activitats...
• LLOC DE TROBADA I REUNIÓ DELS
SANTCUGATENCS
• BIBLIOTECA, COL·LECCIONISME, PESSEBRISME • ACTIVITATS DE LLEURE I FORMACIÓ
• CONSELL DE VEÏNS I COMERCIANTS
DEL NUCLI ANTIC
• CONSELL DE VEÏNS I COMERCIANTS
MONESTIR-CTRA. DE CERDANYOLA
1/AT 1EN1E ü és a la plaça de Pep Ventura, 1 - Nucli antic de Sant Cugat Inscripcions a les activitats; del 15 al 30 de setembre
Informació i obertura de secretaria: de 6 a 9 de la tarda Tel. 93 674 51 95
"la sumi" www O F E R T A E S P E C I A L P E R A E S T U D I A N T S
INTERNET SENSE LÍMITS CONNECTA'T A INTERNET PER 7 9 0 erts. AL MES, SENSE LÍMIT D'HORES. INCLOU 2 BÚSTIES DE CORREU I ALLOTJAMENT DE PLANA WEB PERSONAL DE FINS A 3 MB.
sumi
"la sumi^ SABADELL Avgda. Barberà, 53 i 54 Tel. 93 712 38 22 Fax. 93 71035 41
El termòmetre de Fatur també puja La taxa de desocupació local creix durant els mesos d'estiu i se situa al 5,41%
A l'igual de les temperatures, l'índex d'atur de Sant Cugat va créixer al juliol i s'ha mantingut a l'agost. Seguint amb les tendències que també han enregistrat les taxes tant al Vallès Occidental com a Catalunya, el descens continuat de desocupats enregistrats que s'havia encetat a principis d'any s'ha vist estroncat pels mesos d'estiu. El que no ha canviat és que continuen sent les dones les menys afavorides en la contractació laboral.
ANNA BORAI
- Sant Cugat -
Aquest estiu s'han trencat alguns esquemes dins el món laboral. Si la tendència generalitzada era que durant els mesos estiuencs les taxes d'atur baixessin (els sectors de l'hostale-ria i els serveis augmenten les o fe r t e s de fe ina) , e n g u a n y aquesta línia no ha continuat la trajectòria que duia fins ara: els índexs d'atur han pujat durant els mesos de juliol i agost.
Així, com ha passat amb la taxa de l 'Estat espanyol, de Catalunya i del Vallès Occidental, l ' índex d 'a tur de Sant Cugat també ha augmentat: del 5,05 que s 'enregistrava al mes de juny ha passat a situar-se al 5,41
tant al mes de juliol com al d'agost (índex extret de la població ac t iva de l p a d r ó de l 1996) . Aquesta variació implica que al juny hi havia 1.126 aturats i ara són 1.207 les persones sense feina, q u e s ' i n c l o u e n d ins les 24.628 del Vallès Occidental i les 171.879 que es van comptabilitzar a l'agost a Catalunya.
Igual que a Catalunya i al Vallès Occidental, a Sant Cugat el panorama laboral ha vist una altra tendència que no ha seguit la mateixa línia: al mes d'agost va disminuir l'atur femení (de 709 persones es va passar a 695) mentre que el masculí va augmentar (de 498 s'ha passat a 512 homes sense feina). Aquest canvi, però, no impedeix seguir afirmant que, no tan sols a Sant Cu-
L't'ndex d'atur durant el mes d'agost s'ha mantingut igual que el que es va enregistrar al mes de juliol. FOTO: X. L.
gat, l'atur femení és molt més elevat que el masculí: a la nostra ciutat, el percentatge és d 'un 4 2 , 4 1 % d e m a s c u l í per un 57,58% de femení. Si es manté el desglossament
per sexes, les xifres denoten que la franja d'edat també varia: el major nombre d'homes aturats
tenen entre 55 i 59 anys (en total, 74 persones), mentre que entre les dones, les més afectades es troben en la franja d'entre 30 i 34 anys (en total, 125 persones). Aquesta última franja d'edat és també la que més persones a turades registra al Vallès Occidental (amb 3.457'
inscr i ts) i a Ca t a lunya (amb 23.570 aturats i aturades). Pel que fa a l 'atur santeuga-
tenc, segons el grup d'activitat econòmica, la manufacturera continua sent la que té més atur, amb 319 persones inscrites, la qual cosa suposa un 26,43% del total d'inscrits.
C o n f l i c t e s
Els treballadors de Sharp decidiran
si continuen endavant amb la vaga
Empresa i comitè es troben avui per acostar posicions A. B. M.
Els treballadors de Sharp decidiran entre avui i dilluns si fan vaga K: X
Entre avui i dilluns es faran les votacions que decidiran si, finalment, els treballadors de l'empresa Sharp segueixen endavant amb la vaga convocada per al proper dimarts dia 21 de setembre. Així ho han confirmat diferents
representants sindicals de l'empresa santeugatenca, després de reconèixer que, de moment, cap dels documents presentats per la direcció de l'empresa ha estat completament satisfactori per al comitè que defensa els interessos de la plantilla (i en el qual hi ha representants del COP, l 'SOC. Ü G T i C C O O ) .
"De tots els documents que hem rebut", explica Juan Villena (COP), "no hi ha hagut cap que compleixi els punts principals que vam demanar." Unes premisses bàsiques que, segons puntualitza Eduard Pomar (UGT), "passen per deixar explícit que l'empresa seurà i negociarà amb el comitè les diferents possibilitats abans de tornar a acomiadar treballadors".
Per arribar a aquest acord, demà està prevista també una reunió • de mediació amb la inspecció de treball. Trobada que potser no farà falta realitzar, segons es manifesta des de la direcció de l'empresa. I és que ahir a la tarda l'empresa va presentar un nou
document al comitè. "És un escrit definitiu", explica Frederic Albinyana -vicepresident de la planta santeugatenca- "en el qual hem posat molt esforç i amb el qual, honestament, pensem que es dilueix qualsevol possibilitat de negativa." Per a Albinyana, queda molt clar que amb «1 nou document s'arribarà a un acord.
D'altra banda, la direcció ja ha fet públic l'últim acomiadament, que se suma als onze que es van efectuar a finals del mes d'agost: el fins ara director del departamen t de Personal, Alejandro Fernàndez, ha estat substituït per Miquel Àlvarez, que serà el nou director de Recursos Humans.
ELS /CANTONS Divendres, I7 de setembre de 1999 Economia 29
L'EMPRESA: DEUTSCHE AKADEMÍE, CENTRE ALEMANY DEL VALLÈS
El pròxim 1 d'octubre inaugurarà el primer centre de cultura alemanya del Vallès, una institució on tothom que ho desitgi -sense límit d'edat- podrà aprendre no tan sols a parlar la llengua germànica, sinó a conèixer i apreciar la cultura, la història i les tradicions que s'hi amaguen al darrera. La Cristina ha lluitat durant molts anys per fer realitat aquest petit somni que li permetrà transmetre als seus alumnes el respecte i l'admiració que sent pel poble germànic.
Cristina Vinas. Directora i copropietària del centre
46 U alemany és un idioma que et dóna una agilitat mental molt gran"
ArRA COSTA
- D'on sorgeix Deutsche Aka-deinie?
- Es un projecte que teníem pensat des de feia uns 12 anys. Durant aquest temps hem treballat en el món de l'ensenyament tant aquí com a Alemanya i l'experiència en diversos centres ens ha ensenyat tots els handicaps de Ics classes d'idiomes i també les possibles millores. Va arribar un moment que com a professors teníem uns límits, però desitjàvem fer Ics coses com crèiem que calia fer en el món de l'ensenyament i aleshores vam decidir muntar la Deutsche Akademie.
- I n centre ipie és més que una escola, oi? - l*'.l que pretenem és que. a ban
da de ser un centre lingüístic, també sigui un centre cultural alemany : és a dir, ensenvem l'idioma alemain pera tots els nivells i per a totes les edats, però sempre des d'un filtre cultural. Intentem acostar la mentalitat alemanya a l'estudiant per aconseguir que a< |iiest aprengui l'idioma d'una manera més amena i que alhora li permeti enriquir-se culturalment. Creiem que és molt important que la persona també comprengui la cultura de l'idioma que està aprenent, al marge que la comparteixi o no.
- El coneixement <le la cultura alemanya deu estar ple <le tòpics. Com la definiria vostè per evitar-los?
- Veiem la cultura com el reflex de l'actualitat d'un país. Nosaltres ens centrem més en l'actualitat que en el passat perquè considerem que mirar cap enrere no té gaire sentit. En un moment determinat podem impartir seminaris culturals històrics, però les classes tenen un caràcter molt pràctic. Parlem de la cultura i de l'actualitat alemanyes. Intentem explicar com viu la gent i per què fan les coses de determinada ma-
| Xiiias creu i/ite per aprendre un idimmi,••///'conèixer la cultura delpaís A'.-.V./.
nera... Totes les cultures tenen avantatges i inconvenients, la germànica també, però si entens una cultura, aquesta cultura t'enriqueix. Això no vol dir que hagis de fer el mateix que aquelles persones. però com a mínim saps que hi ha més variants de formes de vida i aleshores poden passar dues coses: o bé que estiguis més convençut de la teva pròpia cultura o bé que la vulguis enriquir partint d'allò que has vist, i això és el que nosaltres transmetem.
— A banda de les classes, ofereixen act ivi ta ts complementàries? -S í , impartirem
seminaris culturals i tur ís t ics . Aquests darrers són la nostra veritable especialitat i consisteixen en cursos de quatre hores de durada que es divideixen en tres parts: una de cultural, una altra de descripció de la zona -expliquem què és el que realment val la pena visitar si es va a Alemanya- i una
tercera de lingüística, per agafar unes nocions mínimes de l'idioma que et permetin gaudir més del viatge. Són cursos que es faran durant tot l'any i que pretenen ser un ajut per al turista perquè pugui assegurar-se que gaudirà al màxim.
— Quin és el nivell de coneixement d'idiomes a Catalunya?
— Hi ha hagut un gran progrés. potser impulsat pels nostres pro
pis pares, que LeS perSOtieS que cada vegada s'
han vist més li-Süben més d'Ml mitats en el seu
propi camp i
idioma troben feina han induït els seus fills a l'cn-
amb més facilitat s envamen t . 1
també pels propis adolescents, que s'han ado
nat que per accedir a un lloc de treball és bàsic ja no tan sols aprendre un idioma, sinó més d'un. I ,es persones que saben més d'un idioma avui en dia troben feina amb molta més facilitat. — l 'anglès és l'idioma predo
minant. On se situa l'alemanv?
- És molt lògic que l'anglès predomini perquè és un idioma absolutament internacional. Però també és veritat que l'alemany s'està identificant ja com el segon idioma, fins i tot per davant del francès. L'alemany ara és l'idioma número u a la l 'nió Europea; a més, és una de les llengües més traduïdes del món, a través de l'alemany pots accedir a diverses cultures, com l'austríaca, la suïssa o l'alemanya... Tot això es reflecteix en la demanda, juntament amb cl fet que aquí a Sant (lugat també hi ha moltes empreses d'origen alemany, concretament SÍS.
- A partir de quina edat es fa pràcticament impossible aprendre un idioma com F alemany?
- Mai no és impossible aprendre un idioma, mai no és tard per aprendre alguna cosa. Això és precisament una de les qüestions que podem transmetre de la cultura germànica: no existeixen edats, simplement és el cos qui en un moment donat et pot portar alguns handicaps, però això també et pot passar quan ets jove. Hi ha estudis nombrosos que demostren que el cervell mai no peni la seva capacitat, només quan es deixa d'utilitzar. L'alemany és un idioma que et dóna una agilitat mental molt gran.
- Hi ha, però, certs aspectes de l'alemany que el converteixen en una llengua difícil, no?
- El més difícil és, sens dubte, la gramàtica, però nosaltres la impartim de forma inductiva: primer s'aprenen les frases en el seu context i després es dóna l'explicació gramatical, de manera que l'a-lumne ja gairebé ha deduï t la norma abans que se li expliqui. Es cert que les declinacions són força complicades, però cal dir que no tots els alemanys les usen correctament tampoc. L'important és que la persona aprengui a expressar-se correctament, sense que s'hagi de tornar boja amb els aspectes concrets de la gramàtica.
La supressió del peatge de l'A7 -B30 és cada cop més a prop
REDACCIÓ
Mentre s'han tornat a rebaixar els preus d'alguns dels peatges de les autopistes catalanes, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha tornat a fer pública darrer amen t la seva in t enc ió d'aconseguir la supressió del peatge de l'autopista A7 a l'altura de Sant Cugat.
Segons va anunciar Pujol, aquest serà el pròxim objectiu de l'administració autonòmica, la qual continuarà negociant amb el ministeri de Foment que s'elimini aquesta barrera, rescatant-ne la concessió.
La supressió del peatge de l'A7 al seu pas per Sant ( àigat, és una de les mesures reivindicades des de fa mesos per diferents col·lectius i partits polítics vallcsans. Entre les raons esgrimides, la necessitat que sigui una via de lliure circulació per ev itar les retencions que provoca al lateral de l'autopista.
S'inicia un curs d'atenció als clients
A. B. M. • Sant Cugat/ Terrassa-
Dilluns va començar la v intena edició del curs d'atenció al client que convoca la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.
"Es tracta d'un curs que s'organitza dos i tres cops per any des de fa molt temps", explica Maria 'Peresa Bigourdà -responsable de la divisió de Formació-, "i que ha anat evolucionant fins a englobar tots els aspectes d'aquesta gestió."
En quaranta hores, els disset alumnes d'aquesta edició-un dels quals és d'una empresa de Sant Cugat- aprendran diferents qüestions: des d'aspectes relacionats amb el llenguatge i la comunicació fins a tècniques de percepció i observació de necessitats, perfils de clients, formes d'atendre'Is, etcètera.
SANT CUGAT
SOLIDARI
Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100 - "la Caixa"
Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078
Amnistia Internacional Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya
Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948
Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)
Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 0100
Núm. compte: 57- 0200662441
Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa"
Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128
Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"
Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851
Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya
Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502
Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya
Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701
Unicef Entitat: 0081 - Banc de Sabadell
Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541
1 Col.labora-hi!
Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100 - "la Caixa"
Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078
Amnistia Internacional Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya
Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948
Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)
Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 0100
Núm. compte: 57- 0200662441
Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa"
Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128
Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"
Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851
Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya
Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502
Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya
Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701
Unicef Entitat: 0081 - Banc de Sabadell
Oficina: 0025 Núm. compte: 22-0001382541
Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100 - "la Caixa"
Oficina: 3001 Núm. compte: 62-2500027078
Amnistia Internacional Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya
Oficina: 0618 Núm. compte: 70-0200417948
Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)
Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 0100
Núm. compte: 57- 0200662441
Intermón Entitat: 2100 - "la Caixa"
Oficina: 0765 Núm. compte: 81-0200111128
Justícia i Pau Entitat: 2100-"la Caixa"
Oficina: 3200 Núm. compte: 91-2500001851
Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya
Oficina: 0492 Núm. compte: 09-0200046502
Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya
• Z. Centro. 78 m2, 3 dor., 1 b., calef., ase, sal-com. 25 m2 panoràmico a Collserola.
Precio: 16.500 Mill. Tel. 93 674 32 08
• Z. Centro. Sup. 115 m2., 4 dor., 2 b., calef., ase, 1 pk., muy buen estado de conervación.
Precio: 26 Mill. 7e/ . 93 674 32 08
• Z. Golf. Estado impecable. No nec. Reformas. Sup. 105 m2, 3 dorm., 2., 2pzas. De pk+trastero. z. cominitaria sin piscina. Precio: 38 Mill.
Tel. 93 674 32 08
• Z. Arrabasada. Planta baja con un jardin privado de 69 m2, 4 dorm., 2 banos, ase, 2 pk + trastero, g. terraza, videoportero y z. comun. sin piscina. Precio:
40 Mill. Tel. 93 674 32 08 T O R R E S EN V E N T A
• Aiguafreda. Finca rústica en pleno Parc del Montseny, lindante por su dere-cha e izquierda con dos sendos ríos de montana. Superfície de 200 m2, en una
• Cerdanyola del Vallès. Ados. Sup. 280 m2, jard. de 50 m2 y terraza de 30 m2, 4 dor., 2 b., 1 aseo, calef., amplia buhardilla. Precio: 45 Mill.
Tel. 93 674 32 08
F I I M C A S S A N T
V E N T A S • Junto Estación. Piso alto de 70 m2, 3 hab., salón-comedor, cocina y un bano completo (reformado), terraza.Sol
todo el dia. Precio: 18 Mill. 93-674 08 97
• Sant Domènech. Piso bajos seminuevo de 91,5 m2,3 hab.. 2 bahos completes. Terraza 50 m2. Jardin y piscina comunitarios. Pàrking + trastero. calefacción, preinstalación aire acondicionado, parket, etc. Precio: 27, 5 Mill. j
OPORTUNIDAD! 93936740897 • Mirasol. Torre individual de 100 m2,4 hab.. salón-comedor, cocina reformada, bano completo reformado y aseo.
Garage cubierto. Salón de 312, 5 m2. Precio: 32 Mill • Parcela. Junto al Pinar. Superfície de 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto. Precio: 30 Mill.
• Zona Golf Adosada de 280 m2 5 hab. (2"suites"), hab.de Servicio, 4 bahos completes y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardin privado y comunitario con piscina. EXCELENTE
UBICACIÓN. Precio: 57 Mill. 93 674 08 97
• La Floresta Masia para reformar, con 45.000 m2 de campos. Fabutasas vistas panoràmicas. Precio: 37 Mill.
• Junto al Pinar Casa individual de 4 hab., comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Predo: 40 Mill. 93 674 08 97
A L Q U I L E R E S • Z. Sant Domènech. Piso amueblado de 3 hab., salón-comedor de 35 m2, cocina-office y dos banos completes. Calefacción. Terraza amplia. Pàrkings trastero. Servivio de alta. P: 130.000 93 674 08 97
• Zona Vinyet. Àtico dúplex de 4 hab. dobles, sal.-com. de 40 m2. coc.-off., 2 bahos, 1 aseo. 2 plazas de pk. Jardin y piscina comun.Precio: 235.000 ptas/mes. 93 674 08 97
• Sant Domènech. Torre de 300 m2,4 hab., salón-comedor amplio, cocina-office, 2 banos completes y aseo. Sótano con habitación de juegos, bodega, etc. Estudio. Dos plazas de pàrking. Jardin privado con
piscia. En perfecte estado. Precio: 250.000 ptas/ mes
SERVEI DE PLANXA DE
ROBA RECOLLIDA I ENTREGA A DOMICILI
TEL. 93 674 85 63
Ceràmica artesanal EL AUIBE
• Escudos heraldicos por encargo •Articulos regionales
•Paisajes, textos, poemas, mapas ...
Av. L'Estatut, 132 . Rubí Tel. 93 588 38 60
CLASSES PARTICULARS DE MATEMÀTIQUES
Professor amb molta experiència TEL. 93 674 42 29
NOU TERMOMIX. La revolució de la cuina
Informació al tel. 93 674 21 11.
• Í IRSÍJ ÍV&ÍÍ £íÏ!:3K?B:-:i: ^ • • 1 O I P I S O S
ü G R A N O F E R T A E N A L Q U I L E R E S ! !
- Estación:3 hab. desde 70.000 - Valldoreix: unif. 2 hab., amueblada, parket, salón con hogar: 90.000
- Estación: 4 hab., tza., sol t/d , calefacción: 100.000 - Golf: Apartamentos y pisos nuevos y amueblados, z. com. y piscina, pàrking, alto standing,
desde 120.000. - Valldoreix: unif. solar 600 m2, 5 hab., 2 banos, salón con hogar, sol, piscina: 275.000
- Pisos, Ados., y Unif. de alto standing. • St. Francesc - Monasterio: 4 hab., baho+aseo, totalmente reformado, vistas a Coll Fava.
Precio: 20'5 M • La Floresta: unif. solar 620 m2 útües, 3 hab., bano + aseo, tza., salón con hogar, sol todo el dia,
Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)... CONSÚLTENOS!!
SRES. PROPIETARIOS NOS URGEN VIVIENDAS EN ALQUILER POR GRAN CARTERA DE CUENTES
"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !
Tel. 93 589 73 74 Horario continuado de Lu. a Sab. de 9 h. a 21 h.
F I N Q U E S G I R O N E L L A
A L Q U I L E R • PARC CENTRAL. NUEVA PROMOCIÓN A ESTRENAR.
Plantas bajas, duplexs, pisos de 4 dorm. con arm. empotr. ampl. com-sal., coc-Office, 2 banos, ampl. terr. estud, jardin part., park y trast. Zona comun. con pisc. Acabados de calidad.
V E N T A • ÀTICO DUPLEX. 5 dorm., con arm. empotr., ampl com-sal con parq., coc-off., lavado, 2 banos, 1 aseo, 2 ampl terr, park y trast. MUCHO SOL Y EXCEL VISTAS. Precio: 42 Mill.. Tel. 93 674 72 54
• JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DUPLEX. 3 dorm., amplio com-sal, coc-off, bano compl. terr 25 m2. Dúplex de 40 m2 con muchas
posibilidades. Precio: 25 Mill. Tel. 93 674 72 54
• JUNTO FFCC. 4 dorm., ampl com-sal con parquet, coc-off de diseho, 2 banos compl., terraza. TODO REFORMADO MUY BUEN ESTADO. Precio: 25 Mill.. Tel. 93 674 72 54
• C7 V A L L È S : Sobre àtico totalmente reformado - 55 m2- Com-Sal - Cocina -Americana-2 Dorm - Bafio - Terraza - 75 m2 - Trastero. Precio: 18.500.000 ptas.
• C/ PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 -Com-Sal . con ch im.hog. - Coc - 4 Dorm. - 2 Bahos - Jardin - priv. y piscina comuni tàr ia.37 000.000
• R B A L . DEL CELLER: 120 m2 - Com. Sal. - Coc-Off. - 3 Dorm. 2 Bahos - Pk. 1 Coch - Trast. - Jard. y Piscina com. - Ca le f . A. Acond. : 32.800.000
A L Q U I L E R E S • C/ ORIENTE: 60 m2 - Com-Sal . - Coc. - 3 Dorm. Bano. Alquiler: 55.000
• C7 PLZA. B A R C E L O N A : 60 m2 - C o m - S a l . - 3 Dorm. - Bano. Alquiler: 65. 000 ptas
Sancho: "Es cert que aquesta situació està afectant l'equip
La UE Sant Cugat encara no té perfilada la plantilla del sènior La lliga de Primera Nacional comença d'a- equip ha hagut de suportar un munt de continuen en estat de rebel·lió mentre ha qui a dos caps de setmana i el tècnic de problemes que, tal com ha reconegut San- calgut desfer el segon equip per manca de
la UE Sant Cugat encara no ha pogut tan- cho, han acabat influint l'equip. Els juga- jugadors. "Cada dia que passa em trobo
car la plantilla. Des del juny, el pr imer dors Esteban Rodríguez i Óscar Palència amb una notícia nova."
Al.F.X LÓPF.Z
- Sant Cugat -
I /entrenador de l'equip d'handbol de la l nió Esportiva Sant Cugat, Joan Sancho, continua treballant encara en la configuració de la plantilla de l'únic equip sènior de la secció d'handbol, ja que el segon equip s'ha desfet per falta tic jugadors, l·ln aquests moments, el tècnic, que complirà la seva cinquena temporada al capdavant del conjunt vermell-i-negre, té a la seva disposició els següents jugadors: Pere Antich, Kloi Safon i Alex N'únez com a porters, i Joan ( anta. Atmand Mora, JuanjoGon-/.alez. Roger Antich, Albert Rovira. han Salas, han Martínez, Xavi Puig. Pablo Menéndez , Lluís Puig, Jordi Martínez i Jorge Gon-zalez com a jugadors de pista. D'altra banda. Ksteban Rodríguez i Oscar Palència, que no estan entrenant-se amb l'equip santeuga-tenc, no tenen la baixa federativa de la VE Sant Cugat. Però, per contra, quatre jugadors que fins ara jugaven al sènior "B" podrien incorporar-se al primer equip. Aquests són el porter Alex Nú-nez i els jugadors de pista Lluís Puig, Jordi Martínez i Alex Lozano. També cal afegir que el jugador Juvi Montilla, que al juny va causar baixa, s'entrena ara per ara amb l'equip, tot i que Joan Sancho no creu que Montilla decideixi quedar-se.
Joan Sancho viu amb preocupació la situació actual que envolta el primer equip i afirma amb resignació que "si tot hagués anat com havia d'anar, la plantilla ja es-
Tomàs: "Rodríguez i Palència són jugadors del primer equip "
l'equip d handb·l de la UE Smt Cunit que dirigeix Joan Sancho presentarà mortes novetats aquesta temperada FOTO: E4C
taria del tot tancada", en una clara referència a la desaparició del segon equip i a la problemàtica del cas Esteban Rodríguez i Oscar Palència. Sancho no oculta el difícil moment que pateix el sènior "És cert que aquesta situació està afectant l'equip. El ritme dels entrenaments no ha estat mai el que havia de ser perquè els jugadors i jo mateix estem més pendents dels afers exteriors que d'entrenar. (lada dia que passa em trobo amb una notícia nova", ha explicat l'entrenador santeugatenc. Jordi Tomàs, segon entrenador
del primer equip, i el juvenil masculí de l'entitat, seran guardonats el proper 25 de setembre en la XIII I-esta de l'Handbol Català.
* "La junta directiva de la l 'E Sant Cugat no té pensat donar la baixa a Esteban Rodríguez i Oscar Palència. Són jugadors del club amb caràcter general." D'aquesta manera* Enric Tomàs, president de l'entitat, ha aclarit quina és la darrera hora sobre aquest afer. Una vegada més, "ïbraàs ha repetit (a pel·lícula dels fets: "Són dos jugadora que en el seu moment es van comprometre a seguir at primer equip í Joan Sancho comptava així amb ells. Si a última hora ban volgut
abandonar l'entitat és un problema dels dos jugadors, no pas nostre." Segons Tomàs, l'entitat només facilitarà la baixa federativa a Rodríguez i Palència en cas que "la l 'E Sant Cugat trobi jugadors que cobreixin aquestes dues places".
El tècnic Joan Sancho ha ex-pJkaf, d'altra banda, que "els dos jugador» em veuen a mi com a culpable de Jaíseva situació. quan ets culpables $f>ri ells perquè és una situació que han provocat ells mateixos". /A.L.
Hoquei patins
El Patí Hoquei presenta demà tots els seus equips
À.L. - Sant Cagat -
El Pa t í H o q u e i C l u b Sant Cugat presenta demà a partir d 'un quart de vuit de la tarda al pavelló municipal tots els equ ips de l 'ent i ta t . Els conjun t s que enguany integren l 'entitat que presideix Antoni Pérez són els següents: un sènior "A", dirigit per Lluís Sàn-chez, dos júniors, un sènior femení, dos infantils, un aleví, dos benjamins, tres prebenja-mins i l'Escola d'Iniciació. La presentació es donarà per finalitzada amb un sopar de benvinguda a la temporada que tindrà lloc al mateix pavelló municipal.
Aquesta nit, a dos quarts de nou en primera convocatòria i a les nou en segona, el Patí Hoquei Club Sant Cugat fa a la Casa de Cultura l'assemblea general ordinària amb el següent ordre del dia: lectura de Pacta anterior, evolució i projecció de l'entitat, informe esportiu temporada 98/99 i planificació temporada 99/2000, estat de comptes temporada 98/99 i pressupost temporada 99/2000, informe programa de les àrees i precs i preguntes .
Pel que fa al sènior masculí. cal destacar que ja ha jugat el primer enfrontament de pre-t emporada . Els jugadors de Lluís Sànchez van perdre amb la selecció estatal juvenil per 1 gol a 8. Aquesta mateixa setmana, el club ha tancat el fitxatge de Leonardo Palacios. Aques t és un jugador de 12 anys que és membre de la selecció de Colòmbia.
El Pat í Hoque i Sant Cugat debutarà a Primera Catalana al pavelló municipal el 3 d'octubre davant el Vilafranca.
Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes
LLOGUER D'AUTOCARS
SarbuS T 93 38067 00 innovacions i el màxim confort.
A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i o
ELS4GUY1WS Divendres, 11 dt setembre de 1999 Esports 33
F u t b o l s a l a
El Winterthur es presenta amb I1 objectiu de mantenir-
El FC Barcelona "B "guanya la la edició del Torneig Winterthur Després que el Winterthur iniciés la pretemporada el 23 d'agost, dissabte es va presentar de forma oficial davant l'afició al pavelló municipal. L'equip de Jaume
ALKX L Ó P E Z
Estrada va perdre davant el Barca "B" per 4 gols a 11. En aquest enfrontament, unes 300 persones van poder veure les cinc incorporacions d'aquest conjunt
per a aquesta nova temporada. A l'acte, també va presentar-se la junta directiva del club, així com els cinc equips de base que configuren l'entitat.
El Winterthur Sant Cugat va presentar-se dissabte davant unes 300 persones al pavelló municipal amb una derrota amb el FC Barcelona "B", equip que juga també a Primera Nacional "A", per 4 gols a l l . D'aquesta manera, el conjunt blaugrana va endur-se la primera edició del Torneig Winterthur. Tot i la desfeta, Jaume Estrada, jugador-entrena-dor del conjunt vermell-i-negre, apunta que "tot i que aquest mal resultat ha fet crear dubtes sobre el nostre potencial, estic molt tranquil perquè l'equip està treballant molt bé i va per bon camí". La presentació oficial va servir per veure en directe els cinc nous fitxatges: els porters Manel Munoz (FS Gavà) i Jordi Rodríguez (FS Ripollet), i els jugadors Xavi Portell i Javi Ramírez, del Club Natació Sabadell, i Sergio García (Olimpyc de la Floresta). Completen la plantilla Jaume Estrada, Javi López, Josep Gonzàlez, Carlos Sànchez, Oriol Serra, Xaloc Rion i Alberto Pastor. Estrada ha explicat que "la plantilla del Winterthur és una plantilla molt compensada, ja que
Maesta és la plantilla del Wiaterthur Saat Caiat que v i presentar-se dissabte davaat mes S i l panamà FITI: EIUAII MUNTES
tenim jugadors molt joves i altres de més experimentats. Tots els jugadors hauran de lluitar per aconseguir un lloc perquè tenim un equip on tothom hi pot jugar". Finalment, segons Estrada, l'objectiu d'enguany és "mantenir la categoria sense patir problemes".
Més partits de preparació
Abans que el 2 d'octubre comenci la lliga, el Winterthur participarà aquest cap de setmana a les 24 hores de futbol sala que organitza él Coplasti de Rubí, mentre que el 25 de setembre rebrà a casa l'Hospitalet de José Luis Qui-
noa. Des que el FS Sant Cugat va iniciar la pretemporada el 23 d'agost, aquest equip ha guanyat dos partits -Gironella i Coplasti- i ha perdut davant el FC Barcelona "B".
Dissabte també van presentar-se la nova junta directiva del club i els altres cinc equips del club.
Supersport
Ruben Xaus acaba cinquè al Campionat del Món
À.L. /
El pilot santeugatenc Ruben Xaus va ser segon diumenge en l'última de les onze proves que configuren el Campionat del Món de Supersport. La cursa va tenir lloc al circuit alemany de Hoc-kenheim. A la classificació final d'aquest mundial, Xaus ha estat el cinquè millor pilot dels 36 que hi han pres part. El campió ha estat el francès Stephane Cham-bon, que ha sumat 153 punts, 52 més que el santeugatenc. Ara. el pilot estudia el seu futur amb vista a la propera temporada.
E s q u a / x
L'Esquaix Sant Cugat, a Andorra
- Sant Cagat -
L'Esquaix participa aquest cap de setmana a l'Anyós Club d'Andorra en dos campionats: el de Catalunya de veterans per equips i en una prova del circuit català. Al català, hi prendran part Dani Guerrero, Paco Rueda, Vicenç Pardo i Bartomeu Brasó, i al circuit català hi aniran Santi Grau i Santi Altarriba. /À.L.
F u t b o l s a l a
L'Olimpyc espera superar el sisè lloc
de l'any passat
nqgMpV***
A.L.
Amb pràcticament la mateixa plantilla de la temporada passada, l'Olimpyc de la Floresta va presentar-se oficialment dissabte a les pistes municipals de la Floresta davant la seva afició. El primer equip va guanyar l'Esparreguera per un ajustat 3 a 2 en la IV edició del Memorial Lluís Pujol, però va saber reaccionar després d'anar perdent perO a 2. El tècnic Àngel Ruiz, que dirigeix l 'Olimpyc per setena temporada consecutiva, ha decidit no fer cap incorporació i tan sols compta amb deu jugadors: els porters José Luis
Sànchez i Esteve Miftarro, i els jugadors Joan Reixach, Jordi Reixach, Jordi Aranda, Ventura Fer-nàndez, Dani Martí, Oriol Salvador, Manolo Fe r r e t e i Carlos Rueda. Segons Ruiz, "tots els jugadors es coneixen i això és molt bo per a l'equip". L'entrenador, que comptarà amb el suport del porter José Luis Sànchez, que farà funcions de segon entrenador, ha reconegut que "la plantilla és curta", però pensa utilitzar al llarg del campionat jugadors del segon equip.
Àngel Ruiz està satisfet amb el treball dels seus jugadors en aquesta pretemporada: "Encara estem de rodatge, però en les dues
&sw Sà mmm .•C:"'!f s«&J: ^ I H T ! •** '<s&mr*®% l i » Í M l
L'Olimpyc de l i Floresta va
setmanes que falten perquè comenci la lliga, penso que estarem a punt per encarar l'inici del campionat." Ruiz ha assegurat que veu en els jugadors "moltes ganes de fer una bona campanya". L'Olimpyc de la Floresta s'ha proposat enguany superar la sisena classificació obtinguda la tempo-
presentar-se aaa ena victària eaatra 1'Espama.uera FOTO: EDUARD FMINYES
rada anterior. "Procurarem continuar millorant, amb la intenció de fer-ho sempre el millor possible. Millorar la classificació de l'any vinent seria el nostre objectiu." Aquest conjunt va començar la pretemporada el 30 d'agost.
Dissabte també es van presentar tots els equips de base de l'O
limpyc contra l'Esparreguera, excepte el segon equip, que va perdre contra el Champion.
L'Olimpyc encara ha de jugar el 23 de setembre a la pista del Coplasti i el 25 a l'Ametlla de Mero-la. A l'hora de tancar aquesta edició, el conjunt florestà havia de jugar fora contra l'Escola Pia.
34 Esports ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999
F u t b o l
El Sant Cugat Esport no guanya en partit oficial des del 25 d'abril En competició oficial de lliga ha perdut els últims set enfrontaments
Només un punt després de les dues primeres jornades de lliga a Primera Catalana. Aquest és el balanç del Sant Cugat Esport a la Wga, que primer va perdre
AI.KX LÓPEZ
a Vilassar de Mar i diumenge va empatar a 2 gols al Camp Municipal d'Esports amb el Prat. Bayo va fer de penal als últims minuts l'empat definitiu. José Ra-
Després de les dues primeres jornades al campionat de lliga de Primera Catalana, el Sant Cugat Esport només ha sumat un dels sis punts en joc en perdre al camp del Vilassar de Mar i empatar diumenge a 2 gols al Camp Municipal d'Esports en partit corresponent a la segona jornada. Un penal comès sobre Joan i transformat per Bayo va donar l'empat definitiu al conjunt que dirigeix Hans Schònho-fer.
El president del Sant Cugat Esport, José Ramon Alacid, afirma que no se sent preocupat "per la situació en què es troba el primer equip", tot i que reconeix que sí que és cert que "estava esperançat que aquest diumenge aconseguiríem els tres punts amb el Prat". Malgrat tot, Alacid vol deixar molt clar que "la plantilla del primer equip i el seu cos tècnic compta amb tota la confiança de la junta directiva". El màxim responsable de l'entitat ha manifestat que no se sent "nerviós i més veient com està l'equip".
B Sa* Cajat Espiri M fMayi M partit
El Sant Cugat Espor t de Hans Schònhòfer fa set partits consecutius que no guanya en partit oficial, després que s'imposés la temporada passada al Camp Municipal d 'Esports davant el Valls per 2 gols a 1. Aquesta darrera victòria va ser el 25 d'abril.
MM M Z9 faMI Mil: HMM FMIHYB
En cerca dels tres punts
Aconseguir un triomf diumenge al camp del Júpiter seria un pas molt important del Sant Cugat, que s'allunyaria encara més de la sempre perillosa zona del descens directe. El
mon Alacid ha manifestat que no se sent preocupat per la situació i ha aprofitat per donar tota la seva confiança al cos tècnic i als jugadors.
Júpiter no és precisament un dels camps més fàcils de la Primera Catalana. A més, l'equip barceloní ocupa ara mateix la part alta de la classificació, mentre que l'equip vermell-i-negre té un punt.
El president santcugatenc detalla que "el Júpiter és un dels rivals de la competició més difícils de superar. Guanyar-los ai seu camp serà molt difícil, però tampoc no descarto treure un bon resultat d'aquest partit".
Hans Schònhòfer recupera per a aquest partit dos jugadors: Lluc i Roger, però no podrà comptar amb el capità Xavi Jansà ni amb Chus Roldan. Jansà no viatjarà amb l'equip per motius professionals, mentre que Roldan està malalt.
El Júpiter és, a priori, un dels equips candidats a lluitar per l'ascens de categoria. Per preparar aquest enfrontament dijous, el Sant Cugat Esport va disputar un partit amistós al Camp Municipal d 'Esports contra el Can Oriach de Sabadell, equip que juga a la Primera Regional. El conjunt santcugatenc jugarà diumenge a partir de les dotze del migdia. Un triomf donaria, sens dubte, molta tranquil·litat a l'equip.
Rugbi
Excel·lent paper del CR Sant Cugat a la Molina
À.L /
Els equips de base del Club Rugbi Sant Cugat-Júnior van imposar-se a l'Osseja en totes les categories en Xstage de pretempo-rada que aquest club va fer a la Molina el cap de setmana passat. Els equips aleví, infantil i cadet també es van entrenar diumenge al camp de gespa d'Alp. El novembre, l'Osseja podria tornar la visita. D'altra banda, el 25 i 26 de setembre l'equip cadet debutarà al Campionat de Catalunya.
Voleibol
El Sant Cugat participa a la Lliga Catalana
-SaatCufjat-
Tot i que la Lliga Catalana de Primera Divisió "A" va començar el cap de setmana passat, el sènior femení del CV Sant Cugat debuta en. aquesta competició dissabte rebent a casa el CE Hortons. Els cinc equips participants són el CV Sant Martí "A", el CV Santa Coloma "A", el CV Rubí, el CV Sant Cugat i el CE Hortons. El primer equip classificat es proclamarà campió. /A.L.
Bàsquet
Es presenten demà cinc equips de la UE Sant Cugat El sènior "A " masculí s'enfronta alCB Molins de Rei
A.L.
Els equips júnior masculí i femení i els dos sènior masculins i el femení de la secció de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat es presenten oficialment demà a la Sala Escolar. El sènior femení s'enfrontarà a partir de les sis de la tarda al CB Sant Jordi de Rubí i el sènior "A" masculí ho farà amb el CB Molins de Rei, mentre que el "B" rebrà el Bon Pastor. Per contra, el júnior masculí jugarà davant l'IPSI i el femení també amb el CB Sant Jordi de Rubí.
Quan al sènior "A" masculí, aquest serà el primer i únic partit de pretemporada abans que el
proper cap de setmana aquest conjunt debuti a Primera Catalana. L'única novetat del primer equip és el fitxatge d'Abraham Carreras, un base molt experimentat. David Barbens, que s'estrena com a tècnic d'aquest equip, explica que Carreras és "un jugador excel·lent i amb molta experiència", alhora que afirma que "és un jugador molt important per a nosaltres i que estic convençut que ha estat un bon fitxatge". El jugador del sub-20 de l'any passat, Dani Salvat, puja al primer equip. Després que el sènior "A" comencés la pretemporada el 23 d'agost, Barbens assegura que "cada cop els jugadors responen millor i tots tenen mol
tes ganes de començar a jugar". El tècnic ha fet balanç de la seva plantilla: "D'aquí a un mes podré analitzar més profundament la meva plantilla, però crec que és un equip on tots els jugadors estan capacitats per jugar a Primera Catalana. Tot dependrà molt de la capacitat de sacrifici i concentració que tinguem."
La plantilla, al complet
La UE Sant Cugat estarà formada pels següents deu jugadors:
. Nacho Argento, Braulio Argento, Dani Salvat, Pau Riera, Xavi Fuertes, Toni Ballart, Gerard Moreno, Ferran Quinto, Jordi Cla-ramonte i Abraham Carreras. David Barkra calda pwaaaait Intilla FOTI: XAVI LAMIU
ELS /CANTONS Divendres. 17 t/e setembre tle 1999 Esports 35
Trobada
S'endarrereix l'oficialització de la Coordinadora d'Entitats
L'alcalde, Lluís Recoder, es reunirà amb la plataforma el 5 d'octubre
La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat no va constituir-se de forma oficial dimarts tal com en un principi s'havia acordat De fet, els estatuts van ser
ÀLKX LÓPEZ
- Sant Cugat -
Tot i que en un principi estava previst que dimarts passat es constituís de forma ja oficial la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat, s'ha endarrerit aquest procés malgrat que els estatuts ja han estat aprovats i tan sols falta la signatura de totes Ics entitats fundadores. La plataforma tampoc va escollir la nova junta directiva, que estarà integrada per un president, un vicepresident, un tresorer, un secretari i la resta de clubs faran la funció de vocal. D'aquesta manera, qualsevol club que representi la coordinadora formarà part de la Coordinadora d'Entitats, que tindrà el domicili social a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat.
Els components de la plataforma tornaran a reunir-se el proper dilluns i serà llavors quan es decidirà quins seran els quatre presidents que encapçalaran la junta directiva. Tot just una setmana més tard, la Coordinadora d'Entitats Esportives signarà finalment els estatuts.
En el que dimarts va ser la reu-
aprovats, malgrat que no se signaran fins al 27 de setembre. El proper dilluns està previst que la plataforma triï la nova junta directiva. En la reunió de dimarts, però,
un total de dotze clubs van assistir a la desena reunió de la Coordinadora. Aquesta ha estat la vegada que més entitats han participat en la trobada.
Un tttil de itbt cliks vin assistir diurts 11* dnm rat-iii ie la CoanHiadara a"Eatttats Hfmtint FOTO: XAVIUM8SA
nió número onze d'aquesta plataforma es va batre el rècord d'assistència: dotze clubs van presidir la trobada. Aquests van ser el C lub Esgrima Sant Cugat , el C lub Voleibol Sant Cugat , la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, el Winterthur Sant Cugat,
el Club Petanca Mira-sol, el Club Muntanyenc Sant Cugat, la Penya Blaugrana Sant Cugat, el Patí Hoquei Club Sant Cugat, la Unió Esportiva Sant Cugat, l'Olimpyc de la Floresta, la Unión Depor-tiva Mira-sol - Adesa Bacó i el Sant Cugat Esport.
Reunió amb Recoder
Si no es produeix cap canvi, Lluís Recoder es reunirà amb la Coordinadora el 5 d'octubre. En la reunió, la Coordinadora presentarà un dossier en què detalla les necessitats de l'esport local.
K à r t i n g
Tres pilots locals lluiten per endur-se el Fórmula
À.L.
El Campionat Fórmula Catalunya de Karts acull diumenge al matí al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall la sisena i avantpenúltima prova d'aquesta competició en què hi ha tres pilots santcugatencs amb serioses opcions d'endur-se el triomf final en les respectives categories. Aquests són Jordi Monserrat, en categoria sènior, Oliver Campos, en cadet, i Marc Cebriàn, en aleví. La cursa tindrà com a al·licient que es correrà en sentit invers al que és habitual en aquest circuit.
Jordi Monserrat ocupa la tercera posició amb 69 punts, a tres punts i mig del segon classificat, Alex Antolín, i a quinze del líder d'aquesta categoria, el pilot badaloní Josep Sobre. En cadet, Oliver Campos és segon amb 95 punts, a tan sols dos punts i mig del primer classificat, Alfredo Sal-dón, de Vallromanes. En aquesta mateixa categoria, el seu germà Daniel ocupa la quarta plaça amb 47 punts. Finalment, en categoria aleví. Marc Cebriàn és segon amb 88 punts, a nou punts i mig del líder, que és el pilot barceloní Ai-tor Martínez. El seu germà David és sisè amb 37 punts.
Les dues últimes proves del Fórmula seran el 17 d 'octubre al Kartòdrom d'Aragó, a Saragossa, i el 14 de novembre al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall.
Pr imera Cata lana
2a jo rnada
Valls-Masnou 1-0 Palafrugell-Júpiter 1-2 Sant Cuga t -Pra t 2-2 Granollers-Vilassar de Mar 1-2 Pobla Mafumet-Vilafranca 4-3 Castelldefels-Ripollet 2-1 Peralada-Cerdanyola Mataró 1-4 Santboià-Gramenet 1-2 Andorra-Manresa 0-1 Sant Andreu-Igualada 2-0
Uiga Catalana femenina 19.30 CV Sant Cugat-CE Hortons (ds.)
La propera (19 de setembre):
Juventud 25 Septiembre-Juan XXIII; Tibidabo-La Planada; Ripollet-Llano; La Farga-Kscola Cerdanyola; Mil·lenari-Maurina Ega-ra; San Pedró Lumen-Castellar; La Romànica-Can Rull; Sabadell-Caldes Montbui; Barberà-Badia.
A?': 6 S N
PETANCA
FUTBOL
0 0 2 0 3
0 0 ? 1) 3
0 0 2 1 3
0 0 7 1 3
0 0 1 0 3
0 0 1 0 3
1 0 0 (I 1
Primera Catalana 12.00 Júpiter-Sant Cugat (dg.)
Segona Regional 12.00 La Farga-Kscola Cerdanyola (dg.)
2a Divisió Nueva Badalona "A"-CP Sant Cugat "A"
4a Divisió AV Las Planas "A"-CP Sant Francesc "A"
4a Divisió femení CP Mira-sol-CP Barcelona "A"
5a Divisió Atlètic Ca n'Anglada "B"-CP Mira-sol CP Sant Cugat Atlètic "A"-CP Casablanca "A"
6a Divisió CP Sant Cugat "B"-CP Torrente "B" CP Ca n'Anglada "B"-CP Sant Cugat Atlètic "B" CP Sant Francesc "B"-CP Pedró IV "B"
HS4CANTON5
g^i f Espectacles
Lultum 36 Divendres, 17 de setembre de 1999
T e a t r e - A u d i t o r i
Un dau de set cares Pera i Moràn anuncien la darrera 'Extrana pareja' pel 27 de novembre
Cristina Solà i Ricard Borràs ( 0 sopar dels Idiotes), Paco Moran i Joan Pera iLa extraüa pare/a), Pep Sals i Carme Sansa ÍHamleÚ i Caries Canut
A Ï R A COSTA
- Sant Cugat -
Com un dau màgic de la sort amb set cares, els set actors van arribar dimarts al migdia al Teatre-Auditori amb la intenció de "vendre" uns espectacles que ja no necessiten presentació. I "na munió de periodistes va acollir-los amb l'expectació (|ue sovint desperten les estrelles ja consolidades i tant els uns com els altres van rebre el que esperaven.
Kls dos grans estels de Tacte van ser sens dubte una parella estranya que ta 5 anys que corre pels escenaris explicant els seus problemes domèstics. Paco Moran i Joan Pera, però, van confirmar que l'espectacle arriba ja al seu final i van anunciar en primícia que el 27 de novembre faran l'última representació al Palau Sant Jordi per intentar batre el rècord d'assistents a una comèdia teatral. Satisfet de tornar per segona vegada al Teatre-Auditori, Joan Pera va confessar: "Sant Cugat és un punt i a part, un lloc especial de Catalunya." Moran, per la seva banda, fou l'encarregat de fer riure els presents després de confessar que dalt l'escenari "sempre ens ho hem passat molt bé perquè hem estat una parella molt ben avinguda, tant a dins com a fora del teatre". La parella d'actors també va avançar que el pròxim 25 de desembre presentarà el
(Les dones sàvies). Set actors de primera fila que aquest dimarts es van donar cita al cafè del Teatre-Auditori per presentar de manera oficial la nova
programació que s enceta aquesta nit, Acompanyats pel director del Centre Cultural, Tom Seix; per l'alcaMe, Uufs Recoder, i per la tinent d'alcalde de
Els actors van atreure l'atenció de nombrosos mitjans de comunicació. FOTO: XAVI LARROSA.
Preus econòmics per a la temporada vinent
• Quan amb prou feines havien passat dues hores des que s'havien posat a la venda les entrades per als espectacles del Teatre-Auditori, el Centre Cultural ja havia exhaurit pràcticament totes les entrades per a la Reina de bellesa de Leenane i per a El sopar dels idiotes, dos dels espectacles més esperats de la programació del darrer qua-drimestre de l'any.
Desenes de persones van acumular-se durant tot di
marts a les oficines del Centre Cultural per adquirir per avançat les seves entrades. Amb tot, el preu de les entrades encara provoca queixes entre una part del públic local, queixes que aviat podrien apagar-se, ja que l'alcalde, Lluís Recoder, ha anunciat aquesta setmana que per a la temporada vinent -gener-abril 2000- es posaran en marxa una sèrie de descomptes per a la gent jove, que tot just ara s'estan
acabant de definir. Aquesta és una de les de
mandes que s'han fet sentir més des que el Teatre-Auditori es va inaugurar ara fa 5 anys i també una de les promeses que gairebé tots els partits polítics van fer durant les darreres eleccions municipals. Recoder tractarà ara de fer-la realitat per tal que el Centre Cultural sigui més accessible als estudiants i als joves amb dificultats econòmiques. / A.C.
Serveis Personals, Àngels Ponsa, els intèrpret» no van escatimar lloances a la ciutat ni al teatre que en els pròxims mesos els veurà actuar.
nou espectacle en el qual ja treballen, La jaula de las locas.
Els dos r ep resen tan t s de Hamlet, Carme Sansa i Pep Sais, també van aportar algunes notícies destacades a la roda informativa. Així, Sais va indicar que a Sant Cugat es farà la darrera funció de Hamlet en català, perquè a partir del novembre l'obra comença una gira amb gairebé el mateix repartiment d'actors, però en llengua castellana. A l'hora de motivar els espectadors en potència, Sais va afirmar: "Aquest Hamlet no ha de fer por a ningú perquè se segueix molt bé, és proper, entenedor i, a més, és com un thriller perquè hi ha molts morts!".
L'èxit d'El sopar dels idiotes tampoc es va posar en dubte. Després d'haver-se representat prop de 450 vegades davant unes 150.000 persones, aquesta ha estat una de les funcions amb més demanda d'entrades al Teatre-Auditori. Un dels seus protagonistes, Ricard Borràs, va indicar que l'espectacle està anant tan bé que no es descarta la possibilitat de fer-ne una versió en castellà. Lluís Canut, en representació
de Les dones sàvies, va completar el repartiment d'actors promocionals de la nova temporada teatral del Centre Cultural, que comença aquest ves-pre amb el concer t dels portuguesos Ala dos Namora-dos, emmarcat dins el cicle Músiques del Món.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat
_ Tf/HiJV Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e Cerdanyo la , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)
Lucas
ELS'íCAIYroNS Divendres, 17 de setembre de 1999 Cultura 37
Concerts
Tonades de Portugal i sons de Cuba al Teatre-Auditori
Comença la temporada amb el cicle Músiques del Món RrTH CASALS
- Sant Cugat -
El Tea t re -Audi tor i de Sant Cugat ha triat l ' ambient llatí per aixecar el teló d 'aques ta primera temporada del curs i darrera de l'any. Aquesta nit els músics portuguesos Ala dos Namorados i demà a la nit els cubans Sep te to Nacional Ig-nacio Pineiro caldejaran l'ambient de la platea per preparar tots els santcugatencs per al fred hivern.
Amb aquest programa de cap de setmana, cl Centre Cultural dóna continuïtat al cicle Músiques del Món, una iniciativa que cl curs passat ja va gaudir de molta acceptació ent re el públic local.
Ala dos Namorados , una de les formacions més innovadores del mapa musical por tuguès dels nos t res d ies , p r e sentarà el seu quar t i darrer C D , Solta-se o Beijo, que han editat aquest any 1999. Per la seva banda, el sextet portuguès
Els dos grups interpretaran les millors cançons dels seus darrers treballs discogràfics. FOTO: CEDIDA
crea una música d ' interessant i dels cants medievals que re- per Manuel Paulo, Joao Gil i caràcter mest ís amb influèn- posen sobre la malenconia del Joao Monge, creadors del grup cies dels ri tmes de Cap Verd, fado i els sons populars portu- que s 'encarreguen del piano, del music-hall amb gust de jazz guesos. El grup està integrat l 'acordió, la guitarra i la per
cussió. Els acompanya el baix de Ze Nabo, el clarinet i saxó de Ze Antonio Santos i la veu de N u n o Guerreiro, que es va unir al grup després de ser descobert casualment en un concert.
Ritmes de Cuba
Després que aquesta nit ac-tuin els portuguesos, demà dissab te subst i tui rà els nost res veïns geogràfics el mític septet d'Ignacio Pineiro, que malgrat e\ cognom no és p o r t u g u è s , sinó cubà . L 'agrupació cari-benya és considerada pels experts com una de les bandes que popularitza el r i tme del son entre tota la societat cari-benya.
Quan Ignacio Pineiro va sumar, l 'any 1927, el so d ' u n a trompeta al son cubà, que havia nascut anys enrere a les plantacions de canya de sucre a l'orient de Cuba, va establir les bases sobre les quals uns anys després naixerien ri tmes que ara són tan p r e u a t s com el mambo i la salsa.
D e m à a la nit , set d è c a d e s d e s p r é s del p r imer S e p t e t o Nacional, nous músics cubans acostaran tot el gust del rom, la calor i el coco a Sant Cugat.
D 'aques ta manera s'iniciarà la nova temporada del Cen t r e Cultural .
Griful Oil. Servei Estació
CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat
- Ports gratuïts a partir de 400 litres
- Descomptes a partir de 500 litres
- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament
- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega
- Grans ofertes en funció del consum
- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01
E.S. CENTRE E S t a C i O n S d e S e r V e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)
(93) 674 06 07
A,B i C E.S. CAN SOLÀ
a la Crtra. de Cerdanyola
(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55
38 Cultura U S ÍCA1YTONS Divendres, 17 de setembre 1999
T e a t r e
El Petit Pr íncep aterra demà al
planeta Valldoreix R.C.X.
Anticipant-se en cl temps, ei Cirup de Teatre Espiral comença aquest cap de setmana el seu homenatge particular a Antoine de Saint-Exupéry, del qual se celebrarà el centenari del naixement l'any 2(100. La formació teatral de Trini Escrihuela representarà dis
sabte i diumenge al Casal ( àiltu-ral de Valldoreix l'obra més coneguda de Saint-Exupéry, El Petit Príncep, conte de referència en el nostre segle.
L'obra tindrà una durada d'una hora i quart, aproximadament. En aquests setanta-cinc minuts, els deu actors de l'obra intepretaran els-quinze personatges d'El Petit
Príncep, seguint l'adaptació feta per la directora del grup, 'Trini Escrihuela, que ha realitzat un muntatge amb molt de ritme i un gran efecte plàstic. Per concentrar el \ iatge interplanetari d'E/ P<t/t Príncep. Escrihuela enriqueix la reducció de text amb diapositives. transparències i sorprenents màscares per als personatges. A més, el muntatge estarà acompanyat amb música d'Anton Dvorak, Saint-Saens, Txaikovski i Mendelssohn.
Serà, en paraules de la directora d'Espiral, "un entreteniment tant màgic com filosòfic, per a tots els públics", ja que un altre dels aspectes que Escrihuela ha tingut més en compte a l'hora de realitzar el muntatge és la preser-
L'any 2000 se celebrarà el centenari del naixement de l'escriptor Antoine de Saint I- xtipen FOTO: XAVII.ARROSA
vació de tota la màgia d'aquesta obra que ha enamorat generacions des del 1943, any en què Saint-Exupéry va publicar l'obra. Un any més tard, aquest polifacètic aviador i escriptor moria en ser abatut dins l'avió que pilotava.
El Petit Príncep, interpretat per Laia Cerdà i Marta Iglesias, visitarà un rei, un vanitós, l'embriac, el comptable, un fanaler, el geògraf, la serp, una flor, la guineu, el guardaagulles i un marxant, i escoltarà de tots la seva concepció
de la vida i el pas del temps. "Valorem massa tot allò extern", indica Escrihuela, "només allò que veiem, i de la resta no ens n'adonem." Com ja va dir Saint-Exupéry, "tot el que és essencial, és invisible als ulls".
Cant
El Cor Infantil i Juvenil torna d'Estònia
i Finlàndia amb energies renovades
Ha cantat al costat d'algunes de les millors corals del món R.C.Z.
El (lor Infantil i Juvenil de Sant Cugat (CIJSC) ha arribat aquest dimarts del seu viatge per Finlàndia i Estonià, on durant vint dies ha cantat al costat d'agrupacions corals tant d'ambdós països com d'altres nacionalitats d'Europa i e lsEl 'A.
Els 46 components del cor sant-cugatenc, adolescents d'entre deu i disset anys, van començar la seva gira participant al Festival Sym-patti, que cada quatre anys es realitza a Finlàndia amb la participació de centenars d'agrupacions fineses i vuit corals de diferents països del món. Enguany, el CIJSC va compartir públic amb agrupacions d'Islàndia, Canadà, F^slovènia, Rússia, Lituània, Es-lovàquia i Bèlgica a la ciutat de Jo-ensuu, on va començar el festival. Posteriorment, els santeugatencs van cantar a Jyvaskyla, a Espoo i a la històrica ciutat deTurku, antiga capital finesa, on va acabar la trobada quadrianual. El director del
"Les millors corals del mon són a Kstòma'
cor santeugatenc, Martí Marín, ha explicat a E L S 4 CANTONS la gran
experiència "tant musical com humana" que per a tots els membres del grup ha significat aquest viatge. Per exemple, durant l'estada a Finlàndia van conèixer el compositor de música coral Pekka Kos-tianen, de reconegut prestigi en l'àmbit coral europeu, i van com-
snDisseny Ordinador
c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a
D I S S E N Y A S S I S T I T
D O O L N / Tel. 93 588 7886 '— SANT CUGAT DEL VALLÈS
Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació
, assegura Marín FOTO. X. URROSA
partir espais amb corals com Vox Aurea, Tapiola i Cantores Minores, corals estrella al seu país.
Els darrers dies del viatge, el CIJSC va fer parada a la televisió estatal d'Estònia, a Tallin, la capital del país. També allà el contacte amb diferents compositors, agrupacions, escoles i universitats va ser constant i possiblement fructífer. De les coneixences durant els vint dies per terres nòrdiques, Marín destaca els encàrrecs que el cor ha fet a diferents compositors dels dos països per fer arranjaments de cançons populars catalanes i també la invitació que els va fer el director del Cor de la Filharmònica de Tòquio per anar a un festival de cant coral al Japó l'any 2001.
H i s t ò r i a
Noves lliçons de l'imaginari col·lectiu
santeugatenc R.C.Z.
Cugat -
Amb la història del calendari festiu de la vila de Sant Cugat va començar dilluns el VI Curs d'Història de Valldoreix. El tècnic de Cultura de l'Ajuntament, Rogeli Pedró, va obrir el foc d'aquest curs amb un repàs de les tradicions que les famílies de Sant Cugat han celebrat durant aquest mil·lenni, de gener a des e m b r e . P e d r ó va comença r l'exposició amb totes les tradicions que acompanyen l'arribada de l'hivern i la celebració del Nadal: Pastorets, dinars i diada de Reis endolcits amb la llegenda del Gall del Monestir, que els assistents van poder escoltar del C D que el mateix Pedró ha reali tzat per a aques t setmanari.
I l'any que ve . . .
El tècnic municipal va parlar també de les tradicions per Sant Antoni, els dies de Quaresma, la Setmana Santa, i va apuntar les dues grosses de la primavera: Sant Medir i Sant Jordi, que l'any vinent ampliarà per als assistents al proper curs d'història local. En acabar, alguns membres del públic assistent van enriquir la sessió amb les seves experiències tradicionals a Valldoreix i van recordar el pessebre vivent que es feia anys enrere.
Rogeli Pedró FOTO: X.LARROSA
Durant tota la setmana, una cinquantena de veïns i veïnes de Valldoreix i Sant Cugat han seguit el curs del centre d 'estudis local, Valldaurex, que eng u a n y ha r e b u t apor tac ions com la d e l 'h i s tor iador i arqueòleg Marc Orriols, que va par lar d e la p r e h i s t ò r i a i la història antiga de Collserola, o altres exposicions, com la Casa A y m a t d e S a n t C u g a t i la presència i influència musulmana a Valldoreix. Avui d i vendres, el president de Valldaurex, Juanjo Cortés, parlarà de la població de Sant Cugat i Valldoreix del segle X al XIII . Demà acaba el curs, amb una visita comentada al castell de Canals de Valldoreix.
ELS4CANIÜNS Divendres, 11 de setembre de 1999 Cultura 39
F o l k l o r e
Les danses eslovaques atrauen més de dues-centes persones
LEsbart obre Pacte de les Internacionals Folklòriques a Sant Cugat
Tudefl reiiiicia les classes de gralla i timbal
R.C.Z. - Sant Cugat -
Tota l'alegria, la malenconia, la picaresca i la tristesa de la petita Eslovàquia van ser dijous passat a la plaça Barcelona de Sant Cugat amb les danses i la m ú s i c a d e l g r u p folklòric Puls. La quarantena de components de l'agrupació eslovaca van ser a la ciutat dins el programa de les 27enes Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, que van començar el 2 de setembre a Calella. Les seves voltes i els seus salts van anar precedi ts de les voltes i els salts de les corrandes que va interpretar l 'Esbart Sant Cugat per obrir l 'acte i fer més gran l ' in tercanvi cultural.
Puls va interpretar danses i cançons e s lovaques , música ucra ïnesa i a lguna polca de l ' e s t de l pa í s , a m b un bon e q u i l i b r i e n t r e l ' h u m o r , el t emperamen t i la malenconia típica de les cultures eslaves.
Puls tomarà a actuar aquest diumenge a Matadepera FOTO: XAVI LA RROSA
Alguns dels components fins i tot van demos t r a r les seves dots teatrals amb una pet i ta comèdia sobre la relació d'una parella quan ella descobre ix el s e u no i e m b r i a g a t a ca l 'hostaler. Acompanyaven la t r e n t e n a
de ballarins nou músics equipats amb violins, un contrabaix, dos acordions i un clarinet. I t ambé la càlida rebuda de les m é s de d u e s - c e n t e s persones que es van reunir per veure l 'actuació i que no van parar de créixer durant l'hora
i mitja d 'espectacle . Puls. ha trepitjat els escenaris
de França, Holanda, Norue ga, Itàlia, els Estats Units i Canadà des de 1955, any en què va néixer aques ta agrupació per retrobar les cançons, danses i músiques tradicionals bàs i camen t de Test d 'Es lovà -quia. Com va explicar un dels components del grup a E L S 4 CANTONS, "Fobjectiu de Puls és protegir les tradicions originals del nostre país i fer crea c i o n s a r t í s t i q u e s d ' a r r e l s folklòriques per donar a conèixer la nostra cultura d 'una manera atractiva i en tenedora a tot el món".
I la festa continua
Fins aquest d iumenge , Puls i altres cinc grups de l ' índia, M è x i c , Rúss ia , A r g e n t i n a i Polònia mostraran el seu art al públic català en actuacions per tota la geografia del Principat, q u e acabaran a la veïna població de Matadepera .
A c t o r s
Jaume Pla debuta a la televisió amb la seva participació a 'Nissaga: l'herència'
Elsanteugatenc sortirà al capítol del proper 21de setembre
R.C.Z. - Sant Cugat -
Quan estava fent El maniquí-à\ Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Jaume Pla va comentar que li agradaria poder participar en alguna de les t e l eno -vel·les actuals. I ja hi és. I no podem oblidar que Jaume Pla, sempre actor amateur, va decidir fer del teatre la seva principal activitat quan es va jubilar. D'entrada es va estrenar amb el T N C i ara és a TV3.
"Un bon home"
El proper d i l luns 27 de setembre, Pla donarà vida a Enric Coll, un vidu que entrarà a la telenovel·la de la mà de la família Bertran. En la seva primera escena, rodada la setmana passada, ja s'enfronta a un suposat disgust: es troba amb Antònia Bertran, que l'ha citat per dir-li que la jove d'ella és amant del gendre d'ell. "Sóc un bon personatge, no mato a nin-
Pla va encapçalar el moviment independentista de fíe/later/a aoans de viure a òant Cugat h Oi'u: ÀA17 J.AKKUÒA
gú", indica Pla, "s'adapta molt bé a la meva persona i puc reaccionar igual que ho faria si em passés alguna cosa semblant a la meva vida real." Segons Pla, el vidu Coll és un
personatge "molt natural, planer i agradable que aporta valors ètics i de tolerància", un
caràcter, doncs, ben contrari al de la majoria de joves assassins i incestuosos que trobem en els Montsolís, els Castro i els Bertran.
Amant del tea t re des de la seva joventut , i sempre actiu sobre diferents escenaris d'af ic iona ts , J a u m e Pla ha fet
vida d 'empresari . En jubilar-se, va aprofitar els seus coneix e m e n t s de m à r q u e t i n g per vendre el seu millor product e : " U n h o m e d ' e d a t p e r ò ferm, ple d e vida i in te l · l i gent" , segons el perfil requerit pel canal autonòmic, i que es diu Jaume Pla.
R.C.Z. - Sant Cagat -
El Tudel l , els cursos d ' instruments tradicionals catalans de la Coordinadora d 'Enti tats de Cultura Popular i Tradicional local, rcinicien aquest setembre el seu segon any d'ensenyamen t a Sant Cugat . El curs passat ja van començar amb una dotzena d 'a lumnes, que van aprendre les bases per tocar la gralla i el timbal. Enguany, Tudell amplia la varietat d 'ofer ta i t a m b é ofereix lliçons d'acordió diatònic, sac de gemecs, flabiol i tamborí. I d 'acord amb les línies d ' en senyament de la música tradicional catalana, Tudell entrarà en el món de l ' ensenyament del solfeig o llenguatge musical.
"Cont inuem amb la intenció que Tudell sigui una escola seriosa, que segueixi un pla d'estudis que pugui permetre als nostres alumnes tocar bé tots els instruments", asseguren els responsables de la iniciativa.
El primer semestre
De moment, i per falta d 'un local estable, les classes continuaran fent-se al Centre d 'Ensenyament Primari Joan Mara-gall, en un horari que anirà de dilluns a divendres de sis a nou de la tarda, segons la disposició dels alumnes i professors. Les c lasses d ' a q u e s t p r imer se mestre començaran el 4 d'octubre i donaran pas al segon semestre del curs després de tretze sessions. Les classes seran d ' un o dos a lumnes i el preu del semestre oscil·larà entre les 15 i les 20 mil pessetes.
Els professors de gralla i timbal se ran els m a t e i x o s q u e l'any passat: Galdric Santana i Albert Carbonell. L'ensenyament del sac de gemecs anirà també a càrrec de Galdric Santana i Núria Lozano, Montserrat López i Alba Alayo seran les docents de l'acordió, el flabiol i cl tamborí i les classes de l lenguatge musical, respectivament.
Les inscripcions seran del 22 de setembre a I'l d'octubre, de sis a vuit de la tarda a la Casa de Cultura.
CDRlNfANTL SANT CUGAT
Associació Musical Aula de So
C. Orient, 56 Tel. 93 589 76 40
40 Cultura ELS4CAIYIÜNS Divendres, 17 de setembre de 1999
E n s e n y a m e n t
Figueres escriu un manual d'història
de Catalunya
- Sant Cugat -
1 .'historiador santcugatcnc Josep \ l . I-'ioueres ha escrit un dels primers manuals d història de ( ata-lunva dels segles \ l \ i \ \ per LI l'ensenyament secundari. I n dels pruners perquè a<|uesta matèria. lins ara inclosa dins els plans d'estudi, però mai de manera obligatòria, ho passarà a ser en aquest nou curs escolar. "Kns ha costat \ int an\s, però al final ha arribat. Serà la primera vegada i|iic s ensenyarà de forma reglamentada i obligatòria", assegura l'historiadora Kl.s4 ( . . \ \ T O \ S .
FI manual ha estat realitzar a petició de l'editorial Fcir, especialitzada en llibres d ' e n s e n y a ment. i ha costat al santcugatcnc dos anys de treball. "Ks una obra pensada per a uns alumnes molt acostumats a un món d'imatges, de conceptes directes i als manuals amb molt sentatius de l'època, com ara po-text, en què les fotografies només lítics, científics, intel·lectuals, ar-tenen un paper d'il·lustració, que tistes, així com una entitat i una hem substituït de manera més pel·lícula que completi l'ambient
pautes franceses: una presentació a base de fotografies atractives, majoritàriament molt conegudes; el guió de la unitat i un text d'iniciació "que permeti a l'alumne capbussar-se en el que serà la unitat. com un aperitiu", diu l'historiador. A continuació, cada unitat disposa d'una cronologia, que es presenta molt ajudada de la imatge gràfica (fotografies i il·lustracions), que ambienten el període i donen elements de coneixement. Després ve el cos del capítol. amb el text d'explicació, que
F igue res ha reduït al màxim. e laborant-lo per no ser carregós. "Se l'estudiaran amb facilitat". assegura el san teugatenc. La unitat es comple t a
amb documents (institucionals, visuals, mapes, gràfics i textos de caràcter popular), una biografia per unitat de personatges repre-
"Es una obra pensada per a uns
alumnes molt acostumats a un món
(Timatges"
didàctica", explica Figueres. FI manual té 400 pàgines i divi
deix el contingut en quinze unitats, que constaran de tres crèdits \ariables. Iotes les unitats se-
de l'època per als estudiants. Així mateix, al final tic cada unitat, hi ha una proposta de treball per fer a classe i activitats de recordatori. Figueres indica que totes les uni-
gueixen un mateix esquema, que tats expliquen la història més enllà Figueres ha ideat a partir de les de la vessant política: economia,
GARRIGA •mmm I M S I F X I ' O S K I O
Taller Fafricació pròpia
Tantsivostèésacasac(misiiioMés>,| AÜXVYD — ~
continua vetDaitt per la seva llar
S I S T E M E S D E
S E G U R E T A T MctuMX, Prestigi, Seguretat i Servei Av. AHon» Soto. 30-T»t, <tS S Ü M 7 99-Sont Cugat <itl Vattt»
SISTEMES OE SEGURETAT lOf l ïUl fS SMOTCS ïWKaO
In Í/J 1/ ,'!,/ l·i^iitii's f. mtmbre fle IWssoc'uició ConèixfrCatalunya hOK) l·l \ 4 ( WI'OW
població, societat i política. Així mateix, l'autor ha volgut obrir les lliçons més enllà de Barcelona, per tal de reflectir aspectes de moltes poblacions
i capitals de comarca catalanes, i fins i tot Sant Cugat apareix en tres ocasions en forma d'il·lustració o fotografia.
Aquest manual d'història de
Catalunya conté mil fotografies, la majoria e x t r e t e s del fons bibliogràfic del mate ix Figueres, format per deu mil títols.
Patrimoni
Associacions i entitats locals se
sumen al correllengua d'enguany
La cercavila de la flama comptarà amb gran participació
A. B. M. - Sant Cugat -
Algunes entitats sancugaten-ques ja han confirmat la seva participació en la tercera edició del correllengua al seu pas per la ciutat. Organitzat per la Coordina
dora per la Llengua ( C A U . el correllengua i la flama cpie representa el català van sortir de Perpinyà el passat dia 12 i arribaran-a Sant Cugat el dia 25de se tembre . Aquí, la participació en aquesta simbòlica reivindicació cultural i nacionalista serà una cercavila pels carrers del centre de la localitat.
Ja són vuit les enti tats sant-cuga tenques que s'han ofert per participar-hi act ivament: els Capgrossos, el Grup Med i te r ràn ia . els Xafavins, els bastoners de l 'Fsbart i els de La Unió, els diables, els gegants i els castellers. Cadascun d 'aques ts col·lectius des e n v o l u p a r à les s e v e s activitats en un moment o altre de la cercavila, que acabarà amb un pica-pica.
Però encara que no sigui act ivament en la cercavila, encara hi ha més associacions q u e s ' h a n v o l g u t a f eg i r a a q u e s t a crida per a Fús correcte i generalitzat de la llen-
l'nb/ettiu del inriellcngu/i és potent un i us socialdeicatalà rulu: X. /..
gua del país: Maulets , el Cau de la Floresta, el Grup d 'Estudis Locals ( G E L ) , el Casal Social Okupa t de Torre Blanca, el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran, les Joven tu t s d 'Es querra Republ icana de Cata
lunya ( J E R C ) i San t C u g a t Comerç han estat els primers d 'adherir-s 'hi .
EÍ corre l lengua es convoca amb l'objectiu de reivindicar i potenciar l'ús social de la llengua catalana arreu dels Països C a t a l a n s ( t an t a C a t a l u n y a com a València com a les illes
ELS -ÍCAMONS Divendres. 17 de setembre de 19M Cultura 41
3 U
La Rosassa acull les
darreres talles i
quadres de Paco Salas
Paro Salas reprèn enguany l'activitat docent FOTO: XAVÍ LARROSA
R.C.Z.
L'artista santcugatenc Paco Salas ha iniciat la temporada de la seva galeria. La Rosassa, amb l'exposició de noves talles de fusta i noves pintures. Materials càlids, temes dolços, imatges del record i visions punyents comparteixen l'espai de la sala, abocant tota la creativitat de Paco Salas dels darrers anys. Les talles, en fusta de pi de Flandes, xiprer, pal de ferro, til·ler i pi d'O-regón (EUA), són verges, dones, pageses i, en general, homenatges a l'home i la dona. Entre els quadres, paisatges desapareguts del Sant Cugat de no fa tant, una al·le
goria a la família, una representació del que Salas anomena "la vall de la vida, perquè sempre s'ha d'anar amunt", el drama de la guerra i fins i tot el drama de les pasteres i l'ambició de creuar l'estret. Així mateix, i després d 'una
temporada d'inactivitat docent, Paco Salas reprèn aquest curs l'ensenyament de la talla de fusta en el seu estudi del carrer Montserrat. Les classes seran per a nens i nenes a partir de deu anys i aniran de setembre a juny. Al juliol, i després de l'aprenentatge de tot el procés que envolta l'art de la talla de fusta, els alumnes exposaran el seu treball a La Rosassa.
•v
Èxit d'assistència i creativitat en la
celebració dels 13 anys de Canals Dotze artistes locals van inaugurar la temporada
R.C.Z. -Sant Cugat -
Josep Canals va celebrar el tretze aniversari de la seva galeria divendres amb una sonada inaguració amb molta gent i molt d'art. Art de tot tipus, colors, textures i formats. Art de Sant Cugat. A l'exposició U+l artistes de Sant Cugat es pot veure obra de Sergi Bamils. (i.irles Briega, Joan Tortosa. Jordi Traperho, Mercè Diogene. Jaume (larod, Josep Royo, Pep Codó. Gómez Gà-mez, Mejan, Neus Colet i Teresa Farrés. El +1 el posen les ducs obres del mateix galerista, Josep Canals: una pintura, "A l'entorn de Collse-rola" (1*582), i una escultura. "Maternitat" (1978).
Com a "sacerdot d'espiritualitat", segons les seves paraules, ("anals ha fet d'aquest principi de temporada tota una previsió de l'any artístic 99-2000 a Sant Cugat. Les peces de Joan Tortosa, Neus Colet, Josep Royo i Jordi Traperho, per exemple, són com un "continuarà" que atrapa l'atenció de l'observador fins que en puguem veure la següent mostra. Com un índex, tal com diu Tortosa. "Les col·lectives són com un índex, on es poden veure petites mostres de cada artista." En el cas d'aquest polifacètic intel·lectual santcugatenc, l'índex mostra quatre peces que, si bé són una continuïtat amb la tècnica de la darrera exposició que ja va presentar a la Canals, canvien l'escenari. "Tinc preparades idees que
Polítics i intel·lectuals van celebrar l'aniversari de Canals FOTO.X. IARROSA
no es mouen de Sant Cugat, però no restà Jordi Traperho, que ha saltat
seran ni monestirs ni carrers. L'índex de Neus Colet també
mostra un treball de continuïtat amb Artexpo, però amb un marcat caràc-
Canals exposa dues obres seves a la
galeria, però va deixar de pintar quan
la va obrir
ter evolutiu. "Són peces interactives. Hi ha el cotxe, que és un element que fa molts anys que treballo, però que m'agrada. És simpàtic". I el flo-
enrere en el temps reprenent vells temes, però amb una nova mirada. "He tomat a les temàtiques que treballava en els orígens. A les pintures, al tema del paisatge imaginari i al bosc encantat; i a les escultopin-tures, als tòtems que ja he treballat. A vegades, l'evolució és cíclica i el tema de la natura sempre està molt present en la meva obra."
I les fruites de Gómez Gàmez, les peces de Mejan, els minipaisatges de Jaume Carod, els estris de Josep Royo, les escultures de Codó, els nus de Briega, la parella de teles de Barnils, així com els quatre Diogene i els tres Farrés, que robaven la mà del públic per atrapar-lo cap al seu interior.
C r í t i c a d ' a r t
Un boom amb dotze més un TATIANA BLANOUÉ
Lloc: Galeria Canals Autor/s: Col·lectiva Tècnica: Esatltura, pintura, gravat Dates: fim al 30 de setembre
Un cop més, la contemporaneïtat es converteix en la protagonista a la Galeria Canals. Només entrar restes bocabadat de la força pictòrica que desprenen les parets de la galeria; es respira un aire total de canvi de mil·lenni, de recull cultural, de ganes de seguir apostant per pintors que l'únic que volen és una empenta per seguir endavant.
Un bosc ple de pinzellades coloristes, on Canals deixa descobrir la seva energia personal de manera clara i directa. Uns primers plans d'un Royo que vol devorar l'espectador convertint els seus tapissos en "pintura-pintura", sempre amb un primer pla. Tot seguit, un Carod en tot el seu
esplendor simbolicominimalista ens deixa entreveure els seus pensaments estructurats en una lírica que enamora. Una Neus Colet plena de creativitat escultòrica que es combina amb els seus pensaments sempre tridimensionals i de gravat, sense deixar de banda els seus referents en un principi quasi sempre formals. Escultures que poden ser vistes com a pintures sempre emmarcades però sense ser-ho per tal de poder-les traduir en objetes sempre poètics, monocroms i summament atractius.
Peces de Mercè Diogene, sempre carregades de cromatisme, paisatges plens d'alegria i de vida, no deixant mai de banda la seva qualitat pictòrica. Un Traperho sempre innocent en la seva concepció pictòrica, quasi a l'estil de Klee. Sempre colorista, però carregat de pintura, i veritable personatge de l'avantguarda pictòrica, on els seus
tòtems passen a ser quasi una característica en la seva obra. En Barnils sempre construint el seus espais amb línies d 'un desordre absolutament ordenat i sempre acompanyat d'una pluja de colors en què poder-te perdre i sentir-te sempre agraït de trobar-te immers en la seva pintura. Expressionisme formal, el de Carles Briega; les seves dones voluptuoses sobresurten del formats. Teresa Farrés, pedagoga pictòrica que s'evidencia en la seva contundència pictòrica sempre partint del classicisme acadèmic. Riqueses quotidianes traduïdes en pintura és el que Gómez Gàmez aconsegueix transmetre en les seves atmosferes sempre subtils. Un Tortosa carregat de misteris urbans ubicats en un entorn desconegut, però ple de lluminositat. Finalment, Mejan ens presenta els seus paisatges sempre nets i absolutament atraients.
HU7 PRESENTA / / El estado del malestar"
Carles Flavià
DIUMENGE 19 ALES 20.30 h
SAU MUNTANER ..>..-.*.,.*.\{..>..M..
42 Cultura ELS ÍCA1YTONS Divendres, 11 de setembre de 1999
A r t « r i
Canals prepara la primera biennal de
Pany 2 0 0 0 R.C.Z.
- Sant Cugat -
Demà dissabte es reunirà a Sant Cugat el jurat encarregat d'escollir els artistes que participaran en la primera Biennal Mostra d'Art Contemporani C Català de l'any 2000. Aquesta exposició, que viatja temporada rere temporada des de 1M77 per tot el territori català, s'inaugurarà al mes de maig de l'any vinent a la (íaleria Canals de Sant Cugat. Kl seu responsable, el santeugatenc Josep Canals, tou l'impulsor d'aquesta biennal ara ja ta 11 anys i serà un dels components del jurat durant la jornada de demà. Precisament, en aquest jurat s'hi troben reunides diverses persones que durant aquestes més de dues dècades han aportat el seu criteri per seleccionar els artistes participants en la biennal. Personalitats del món de l'art, com el crític Josep M. Cadena, la crític i professora de Belles Arts Anna Guasch, l'artista Jaume
Muxart i el director del centre de restauració de la Generalitat, Josep VI. Xarrié, participaran també en aquest jurat. La seva tasca serà seleccionar els 40 artistes que considerin més representatius d 'aquest final de segle entre els 386 pintors i escultors que han exposat en les diverses biennals. Kntre aquests quasi quatre-cents artistes, hi ha diversos santeugatencs. com els pintors Josep Grau Garriga, Sergi Barnils, Mercè Diogene i Miquel Cabanas i Alibau. i els escultors Ricard Sala, Pep Codó, N e u s Co le t i la barce lonina Maïs, entre molts altres artistes nacionals i estrangers.
Qüestió de mil·leni
Josep Canals ha volgut destacar que la reunió del jurat "serà cen t d ies abans de la fi del mil·lenni" i que amb l'exposició resultant "Sant Cugat participarà en els actes culturals que s'organitzaran a tot Europa la primavera de l'any 2000".
E x p o s i c i o n s
La Galeria atura el temps amb un homenatge al bodegó
Més de trenta artistes mostren fruites, flors, gerros i altres
R.C.Z. - Sant Cugat -
La sala d 'art La (íaleria ha a c o n s e g u i t allò q u e d u r a n t tants i tants anys molts homes i dones han ambicionat: aturar el temps . Amb l'exposició El bodegó, aturar el temps. La Galeria t indrà fins al proper 15 d ' o c t u b r e fruita fresca i flors obertes que no moriran. Els envejats mags que ho han aconseguit són 34 artistes diferents, de totes les t endèn cies, tècniques i moments .
En aques t h o m e n a t g e a un dels t e m e s més antics de la història de la pintura, i que s'ha atribuït majoritàriament a les dones, el que predomina a La (íaleria són quadres d 'homes. Hi ha bodegons realistes, indefinits, aclaparadors, monocroms, coloristes, mediterranis, clàssics, barrocs i de caràcter pastel. Hi ha flors, fruites, pinzells, gerros, gots, tasses, cafeteres, cavallets de fusta, fins i tot una sopera. La varietat és
El bodegó és el reflex del temps aturat FOTO: XA VI I.ARROSA
una característica destacable d'aquesta exposició.
L'especialitat dels títols
L'altre aspecte atractiu de la mostra són els títols de les peces. Perquè, i sentint-ho molt pels detractors dels quadres amb títols, en les creacions de La Ga
leria alguns títols enriqueixen encara més la pinzellada de color. Per exemple , el "Digues què haig de fer?", de F. Arumí; "La implicada", de R. Sunyer; "Els meus tresors", de M. Capdevila; "La lectura", de J. Mom-pou, i el "Tabasco, Perrins, cu-rri, pebre i xilè", de Leonard Beard.
I m OH tfip' lllilipilBs • HHteíwlfc
DAVANT ELS INCENDIS FORESTALS, LA INFORMACIÓ ES PROTECCIÓ
Si habites en una zona propera al bosc: • Informa't del senyal d'alerta del teu municipi. • Memoritza els números de telèfon dels equips de socors. • Localitza l'interruptor general del corrent elèctric i les claus generals de l'aigua i el gas de casa teva. • Tingues a mà un petit equipatge de seguretat amb els elements més necessaris: un transistor de piles i una llanterna, els medicaments indispensables i la documentació personal. • En cas d'emergència, escolta la ràdio per rebre informació. • I, en qualsevol cas, segueix les consignes de les autoritats.
CAL PRENDRE PRECAUCIONS: • Tingues a punt reserves d'aigua. En primer lloc, aprofita l'aigua de la teva piscina o altres dipòsits, si en tens. • Tingues a punt les eines bàsiques contra incendis (destrals, serres, etc). Equipa't de mànegues de prou lon gitud per accedir a tots els punts de la teva propietat i d'una bomba amb motor tèrmic. • Desbrossa i neteja els voltants de casa teva, sobretot les herbes i els matolls propers als dipòsits de gas, fuel, etc. Un jardí cuidat i ben regat és menys perillós. • Compte amb la xemeneia! Posa-hi una tela metàl·lica per evitar que saltin espurnes o brases.
Si seguiu aquests consells elementals, tots plegats podrem lluitar de manera efectiva contra els incendis forestals.
ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999 Cultura 43
El r e p o r t a t g e
Vilallonga és nom de castells, marquesats, comtats i pobles escampats pertot. A més del Tarragonès i el Ripollès, també en tenen el Rosselló, el Vallespir i la Safor. A migjorn de Sant Cugat hi dorm un mas massa manso, perdut i paralitzat a la proximitat de la riera.
Un mas centenari i sentenciat: can Vilallonga
"Passa la nit, invisible endolada" (Guerau deLiost)
MARIANGKI.A ROVIRA
- Sant Cugat -
A la banda de migdia o sud de la població, el bosc va desapareixent menjat per les cases que s'hi fan de nou. Hom pot passejar pel golf i seguir en direcció a can Tra-bal. A l 'esquerra hi ha l 'oceà Atlàntic, per on es pot començar a navegar. És una tarda que només pot ser de setembre, perquè l'aire és càlid i la brisa fresca anuncia ja la tardor que s'apropa. Als jardins encara hi ha nens que juguen i riuen amb unes veus que semblen les mateixes de quan, fa temps, altres nens -potser els seus pares- jugaven com ara juguen ells. Jocs, bicicletes i vacances que fineixen, amistats que cal acomiadar perquè tot tira endavant i se'n faran de noves.
Fent companyia als habitatges nous i freds, mancats de vida viscuda. hi ha els que es noten treballats i soferts, amb una calma que és la mateixa d'abans. El passatge del Port, a mitja navegació, té la tranquil·litat dels paratges sense mossegar per l'especulació, que queda enrere, no gaire lluny.
Els documents més antics del monestir ja parlaven, cap als anys 900, d'un lloc dit Aqualonga, que
hauria derivat en Vilallonga. La riera baixava l'aigua abundosa que ara ha minvat, però encara marca el seu recorregut amb la vegetació diferenciada. Les masies que devia haver-hi prop del r iuet , ja fa tants segles , e ren agombolades per l'ermita de Sant Cebrià, que en ser derruïda es traslladà, amb nom i tot, cap a Valldoreix. Fa molt de temps que se n'ha perdut tot el rastre, menys alguna pedra, potser.
Masos i molins que ja no hi són, els pots imagimar ara quan arribes a la fita de la teva travessia i veus uns grans lledoners i una figuera sense fruita a prop de la masia, que és giravoltada per un filfe-rrat rovellat que l'encercla i l'aïlla dels intrusos. Les finestres de la golfa ensenyen el cel blau, cel que fa de paret perquè ja no hi ha les que es bastiren al segle XVI.
Es veu que per allà hi havia també un cementiri i una altra ermita, dita de Sant Joan de Mora, en relació probable amb la casa del mateix nom. A can Vilallonga guardaven una verge romànica que devia ser la de Sant Cebrià i que fou destruïda durant la guerra civil. Des d'aleshores el mas ha sofert els canvis extraordinaris que ha viscut el país en aquests anys. País que ha variat, en dues
generacions, més que temps enrere en segles.
Prop del mas de can Vilallonga hi ha una era, situada més baixa, que serveix per a les pràctiques de la gent que munta a cavall. Posar una hípica o un restaurant és la sortida de moltes masies ara que s'ha acabat aquí la vida de pagès. Ni agricultura ni aprofitament del bosc. Van desaparèixer els carros que anaven amunt i avall carregats de les gavelles de llenya prima per cremar als forns, neteja de sotabosc que els mantenia nets i endreçats.
Aquella capella que havia estat consagrada per Guislabert l'any 1047 devia existir d'abans. Eren èpoques d'incursions àrabs... La d'Al-Mansur de maig del 985 havia sortit de Còrdova i va saquejar Barcelona durant tres dies, ocasionant molts morts i captius. El comte Borrell aconseguí finalment expulsar-los sense poder evitar que s'emportessin un botí important i molts presoners fets esclaus. Hi havia gent dels voltants que s'havia refugiat dins les muralles de Barcelona, d'altres potser a l'església o al convent que hi havia aquí abans de ser edificat l'actual monestir.
Els pagesos de la zona van haver de treballar durament per arre-
Can Vilallonga. FOTO: XAVl LARROSA
plegar diners a fi d'aconseguir rescatar els presoners. Borrell havia demanat una ajuda al rei franc, que no va arribar, els lligams es consideraren acabats i des d'allí cap a la independència de Catalunya, més o menys.
La gent parlava de tot això cada dia, de com eren els àrabs, cruels i també refinats. Al-Mansur portava un grup de poetes a la seva expedició perquè anessin cantant les seves gestes. La ciutat de Barcelona tenia aleshores 1.500 habitants i Sant Cugat, quatre cases. La venjança va ser terrible: el 1010 Ramon Borrell s'arribà fins a Còrdova. L'acompanyà l'abat Odó, que quan anaven maldades s'amagava al monestir de Sant Llorenç i si calia viatjava a Roma per aconseguir butlles del papa. Es veu que eren, en total. 10.000 que van passar la ciutat a mata-
degolla, fent 3.000 morts i en-duent-se un gran botí.
Després d'aquelles tragèdies, va arribar una època de pau i calma que va ser aprofitada per reafirmar les fronteres. Al nostre monestir s'hi augmentaren les edificacions, s'amplià l'església i es començà el campanar, que no s'acabà fins al cap de molt de temps.
Can Vilallonga i altres masies es van fer més tard, potser damunt les que havien vist tots aquells drames. L'aigua podria baixar per la mateixa riera, les grans alzines i roures centenaris que encara hi beuen tal vegada són descendents dels d'aleshores, però el panorama ja no hi té similituds. Només si t'endinses al bosc, ben endins, trobaràs una pau immemorial bressolada per les branques que mou el vent.
A Búho gris, el director Richard Attenborough, fidel a la seva trajectòria, ha filmat la història d'un altre home destacat per la seva lluita en defensa dels drets de pobles o races oprimides. Després de Gctndhio Biko, en aquesta ocasió tracta la poc coneguda figura d'Archie Belaney, "Búho Gris" ("el que viatja de nit"), un defensor convençut de la forma de vida de les tribus índies de l'Amèrica del Nord que fa seves les paraules del cap Seattle adreçades al president dels Estats Units sobre la relació de l'home i la natura. En aquest cas, i a diferència d'un Gandhi, Belaney (Pierce Bros-
I.SABKL SÀEZ
nan) no escull pròpiament el seu camí, sinó que s'hi troba gairebé obligat. El seu somni és viure en llibertat en els boscos del Canadà, com un nou Hiawatha, el seu heroi de l'adolescència.
Encara que les seves conferències, que el porten fins al Regne Unit, semblen més aviat un número de circ que un testimoni seriós, tal com succeeix avui dia amb tants i tants xamans de pacotilla, indis New Age i "il·luminats" de tota mena, aquesta semblança no és casual. Attenborough mostra l'ambivalència de la situació: un missatge real, un sentiment autèntic, que pot manifestar-se gràcies a la beneiteria d'un munt de gent àvida d'escoltar històries de "salvatges" i a l'oportunisme dels que saben descobrir una ocasió de negoci.
Búho gris és una pel·lícula plena
de detalls en què sovint els més petits són els més importants. Es nota que un dels guionistes és el de l'excel·lent Tierras de penum-tra, sobretot per la relació de parella entre Belaney i Pony (Anne Galipeau), l'índia Mohawk, en la qual importa tant el que es diu com el que es calla.
Valoració positiva del tema, del guió, de la fotografia, de paisatges d'una gran bellesa, i de la BSO signada per George Fenton, que aconsegueix fragments molt inspirats. Problemes de ritme a la primera meitat, massa contemplativa. L'acció pren cos i s'arriben a aconseguir moments d'emoció genuïna a mesura que Belaney accepta compromisos.
En resum, pel·lícula de "lectura" suau, que guarda relacions de tema i estil amb el cinema de Robert Redford.
EXPOSICIÓ INICIAL "TEMPORADA FI DE SEGLE"
amb l'obra actual d'en
ALEXANDRE MATAS
JUNY. Cassà de la Selva. O.s.t. 46 x 55 cm.
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 sinol
SartiagoRusinol,52-SantCugatdel\^lès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1
44 Gastronomia ELS /CANTONS Divendres, 17 de setembre de 1999
AMBELTEU SUPERMENIT D'ESTIU
RCGALSCGUR.
Sant Cugat Centre Comercial
Sabadell, 41 Tel.: 670 55 40 01
Carrer de la "forre, 14
Tel. 93 674 12 85
Mercat Municipal
Torreblanca Taula 1.6
Tel. 93 675 30 65
•
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 93 5891418
•
Passeig de Rubí, 108
Tel. 93 674 57 47
RESTAURANT CAN EDO Tot a la brasa. Dj. tancat Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 80 Betlaterra
Cafeteria i restaurant jj BAR REST. ARNAU BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3
93 589 03 76 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans
BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes BAR MELMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria
CUESANT CUGAT Sant Martí, 10 93 589 47 90 Bar musical EL CASINET Camí de Can Ganxet,47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans
EL JORDI'S Sant Jordi. 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans EL MESÓN EL PUNT ENTROIDO FRANKFURT LA PALTA
GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria
ITALIANS LA CANTONADA
Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari
Creps, amanides, menús ITALIANS LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32
Menú diari
Creps, amanides, menús
LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria LA JUONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans LA JUONENCA LA MASIA
Villa, 1, cant. Murillo, local 4 Av. les Corts Catalanes, s/n
93 675 34 02 93 589 34 45
Gelats artesans i cafeteria LA JUONENCA LA MASIA
Villa, 1, cant. Murillo, local 4 Av. les Corts Catalanes, s/n
93 675 34 02 93 589 34 45 Cuina catalana casolana
LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia
MAS ROIG NAKHALA
Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9
93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa MAS ROIG NAKHALA
Plaça Mas Roig, 4 Sabadell, 9 93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes
«.panwnes . . . . .... , * * i * » n » f O0f*ol d» makàs, ajuda * fe ter.
•
• t t ^ : * t e * r & * o t A » f -*R«Ktt2tH0flg«. S a N « #*>taa * 1*3 p«Son*B gaws, SM&tftt *»íwrtk!* o ctwtva-«is nft, St#Mm**&ssft rtpH,*a-gsr l4r»Me «wd Av. 1dn»Ww»* S i>4 afZ t»t9o «mtcugat.
LABORATORIS
8£guà*ays7, baixos,
Metge capçalera •JJftESQWROtCAÜSSA QariaMa.A*. ïorrefaiancB, 2-A Ass. aanít Agr. Mútua, Sànrtas, M, Fia*!, Prev..«iít HOC « 9 3 589 38 26. « «08 8318 80 ürg. 24 h, *>c!tfeíS.
•DKMCWraaWWÍSABRtaA" Matat dtt^pçaleta. Vistes adorni-f3ít|.m«Iuw. Major, $6, Jn. Sant
Psicologia-Psiquiatria! • CENTRS m PSICOLO-QlAClAílCA Ttastams-d'apebOíntatge r de » parla. Nen», adetesoents i aduli» AV. Catalunya, 21,3r 1a. Sant Cugat. * t » « 4 N »
• CENTail»ftlCOTERA» PIADCtWaÜS pBtccíogt», ptàqaíaSna, logopèdia. Plaça t% astos. 5, 2 I Í 3a, Sant Cugat
46 Cultura ELS i CANTONS Divendres, 17 de setembre tie 1999
K;!; mMMmM 1 A D I O:: v. É.::É;::§:l,te* m -...•- §
De dHuns a divendres Tira in i lles, el concurs • De 7.00 h a K.00 h • D e 12.00 h a 13.00 h El despertador, amb Salva Vallvé Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 8.00 ha 10.30 h • D e 13.00 h a 14.00 h Primera Plana, amb (íeni Lozano i />//- Avant-matx trrcista • D e 14.00 ha 15.00 h • D e 10.30 ha 13.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) /,// revista, cl magazín de Vanessa Raja • D e 15.00 h a 17.00 h • I ) c 13.00 a 13.30 h C.otton Club, amb David Villena Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per • D e 17.00 h a 18.30 h Josep M. Miró l'estrena • De 13.30 ha 13.50 h • D e 18.30 h a 19.00 h F.entrnista (repetició) El.xip, amb Xavi Montero • De 13.50 ha 14.00 h • De 19.00 ha 21.00 h Amb molt de gust, amb Pep Blanes Buc d'assaig, ami) Carles Roca • De 14.00 ha 18.00 h • D e 21.00 ha 22.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop Top 91.5, amb David Villena • De 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé
Diumenge • De 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h El dia del senyor /'esportiu • De 9.00 h a 9.30 h • D e 20.35 h a 21.00 h El racó de la poesia El millor del magazín • D e 9.30 h a 10.00 h • De 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa la edició l'estrena (dilluns). Interiors (dimarts), Bon •De 10.00 h a 11.00 h rotllo (dimecres). Buc d'assaig (dijous), Nostra dansa Jazz Cerca (divendres). • De 11.00 h a 12.00 h • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa E.lque queda del dia, amb Joan Vallvé • D e 12.00 h a 13.30 h • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Roda d'amics Madtime, amb Núria Bonvehí. • D e 13.30 h a 14.00 h • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Esport en marxa 2a edició Vallès sense Erm/feres. • D e 14.00 h a 16.00 h • De 24.00 h a 24.35 h Tal com érem. amb J. M. Alvira {.'esportiu (repetició) • D e 16.00 h a 19.00 h • De 24.35 h a 7,(X) h Música al teu costat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta
Dissabte • D e 19.00 h a 21.00 h • De X.OOha 11.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca Es cap tic setmana, amb Joan Vallvé • D e 21.00 h a 22.00 h • De 10.00 h a 12,(K)h Esport en marxa Ja edició
La p r o p o s t a
Viatjar pel món a través de la música
El Teatre-Auditori enceta aquest cap de setmana la darrera programació de l'any i ho fa amb el cicle Músiques del Món, una oportunitat per escoltar el millor de la música cubana i portuguesa. Des de la malenconia dels fa-dos fins al son cubà més autèntic podran sentir els que decideixin anar avui o demà al vespre al Centre Cultural. Ala dos Namorados i Septeto Nacional Ignacio Pineiro seran els encarregats d'acostar la música d'altres cultures al poble santeugatenc, amb una qualitat que d'entrada està més que garantida i amb la possibilitat que el públic descobreixi melodies que li permetin viatjar, encara que sigui amb la imaginació, a terres llunyanes. Dos espectacles altament recomanables.
17 DIVENDRES
18 DISSABTE
XII JORNADES CULTURALS DEL CENTRO CASTELUWO-I^NCHEGO • Campionat de llançament de la soga femení i masculí. A les 19.30 h. * Carreres de sacs. A les 20 h< • Cant coral al claustre del monestir, amb la Coral La Lira del CMSC„ Cor Aulos, Cor de Cambra del Monestir de Sant Cugat, Coral Castilla-La Mancha dbl Centro Càsteltano-Manehego, Org.: Centro Castellano-Manchego, Junta de Comumdades de Castilla-La Mancha.
CURSOS I SEMINARIS • Juanjo Cortés: "La població de Sant Cugat i Valldoreix s, X-Xïï'r. • Es lliurarà certificat d'assistència. A les 20 h„ Coiwent MM.SS, Corazon.es de Jesús y Marjb.
VISITES COMENTADES • Visita comentada a FArxíu Gavín. A tes 10.50 h, Av, Mas Fuster, 57. Org.: Josep M. Gavín.
XII JORNADES CULTURALS DEL CENTRO CASTELLANO MANCHEGO • Sopar en honor dels manxecs de Pany. Entrega de la MIga'de Oro. - A les 21.30 h. Org.: Centro Castellano-Manchego, Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha,
:;ÏÍHMNGE • Titelles, pallassos, il·lusionisme. Entn A les Í730 h* APV La Floresta.
EXCURSIONS I SORTIDES * Sortida del pas a pas a la Baixa À les 7 h. PI. Monestir. 0rg.;Cïttb Muntanyenc Sant
es, sorteig de joguines.
M •Passeig per Collserola: serra de Gaüi^ís> Sortida del Club Muntanyenc Sant OM0Í» f atça Barcelona, 5. A tes 9 h. Org,; Clttb Mumanyenc Sant Cugat.
XII JORNADES CULTURALS DEL CENTRO CASTELLANO-MANCHEGO • Festival de baïïs regionals amb Grupo de Baíle de la Casa de Cuenca a Barcelona, Irtnandade Ca-lega de Rubí, escola de dansa andalusa Tal comoSomo*, Grup Mediterrània de La Unió! A les 17;$. Plaça tfen Coll. Org;: CeétroCastellano-Manchego, Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha.
Exposicions
SALES MUNICIPALS
• Escola d'Art: exposició de projectes d'il·lustració. Dels alumnes de segon d'il·lustració de l'Escola d'Art. Fins al 30 de setembre.
SALES PRIVADES
• "El bodegó, aturar el temps". Exposició col·lectiva. La Galeria. Fins al 15 d'octubre.
• Mercè Carvajal, interiors. Galeria Pou d'Art (Balrrtes, 35). Del 4 al 29 de setembre.
• Alexandre Matas. Sala Rusifiol (Santiago Ru-sinol, 52). Del 16 de setembre al 5 d'octubre.
TEATRE-AUDITORI
• Solta-se o beijo (música portuguesa) Divendres 17 de setembre
ales 22 h. Preu: 2.500 ptes.
• Septeto Nacional Ignacio Pineiro. Concert de son cubà. Dissabte 18 de setembre a les 22 h. Preu: 2.500 ptes.
C**»CMcie*Pt»fte$ tt'ÉP1*» :Íà^i&ÉWM*ÉI(jf sf 93 589 2018
Cinemes St. Cugat fBser.) 935880941
:Çon*as 336)17096
feüBifipoia Sant Cugat : P6741234
:|&wftoja Valldoreix 936SP459
pspensartta Floresta :'. 936747615
M. MurtsGipal DeséertraSl 936742?:i19
ÉNHÈftftubi 936991892
FECSA (atere* al cfient)
FECSA (avaries)
9007373 73
9007474 74
Informació FGC
Funerària
Hisenda
Jutjat
932051515
9358955 52
93 5891155
93 674 65 96
Valldoreix (parada) 93 6741111
Grua 93674 33 71
Aigües la Floresta 93674 20 89
AAPPÍWMira-sol 93674 2018
AAW Verge Carme Mirs-íol 936741003
AAW Sant Joan Mira-sol 93674 71 03*
AAPPíWVHdoiwx 9367421 97
AAPPÍ W C . Montserrat VaS.9S6742í 06
«PPWCanMsjóVai . 936745049
AftpRjp.IVsSKlaFloresta a36?42069
AAWAJgtttówgateSür. 93674 5129
Ass. Consumktets 832664567
D t t P a j y è v t y 935693061»
CentreAtAeimerStCugat 936742383
Germanor Cavts 93 589 57 96
Ho5p. Generat de Catalunya 33 58912 t í
Hosp.Vaíd'Hebron 83427 20 £»
Hosp. Sant Joan de Déu 93203 4000
M de l'Esperança 93414 4846
Informació Carreteres 3320422 47
Informació Aeroport 9347850 00
Informació RENFE 9349002 02
Informació Port. 9331887 50
OMIC 93589 3188
PolidBiic Torreblanca 93 58918 88
Parròquia St. Pere Octavtà 93 67411 63
Parròquia ies Planes 93 204 75 03
Parròquia Valldoreix 93 674 05 69
Piscina Municipal Vaíktoreíx 93 675 40 55
Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58
Urgències 091
Policia Municipal i Prat Civil - 092
Pot Municipal iVaildoretx) 908 79 51 25
Comissaria de Policia 93 674 7612
Taxis (parada! 936740997
Ràdio Taxi 9358944 22
PROMUSA
ASDI
Arxu Gavin
93 589 17 32
93 675 35 03
93 674 25 70
Casal d'Avis SC 9358916 38
Llar d'Avs Parròquia 93589 05 98
Ciub Muntanyenc 93674 53 96
Coral de la Unió 93 67410 06
Esbart Sant Cugat
Tot Sant Cugal
93875 26 52
9367486 61
GrupSup. Immigrants
Ràdio Sant Cugat
936749314
936758969
Repsot-Butà
Sant Cugal Comerç
SOREA
936741580
9367403 22
9358900 21
Els 4 Cantons 935896282
•ï'Jl^íííSJBflk 31 ií:??' ':W$ï'':''':$Ím:^M ' ^ - ^ Í Í Í - Í ^ S S Í W Í Í Í " i f l f f f l
D i v e n d r e s 1 7
._
• M e l i l l a D i s s a b t e 1 8 • S a n t J o s e p d e C . D i u m e n g e 1 9 ._ • S a n t G e n e r D i l l u n s 2 0
._
• S a n t E u s t a q u i D i m a r t s 2 1 • S a n t M a t e u D i m e c r e s 2 2 • S a n t M a u r i c i D i j o u s 2 3 • S a n t L i n u s D i v e n d r e s 2 4 • M a r e d e D é u d e la M e r c è
EMD Valldoreix
Al* CULTURA DE f i VALLDOREIX
• Informació i tnscripaons: De dimarts a <jrve«rjf«s,
<f11a13hide17a18h Te!, i f3X93 589 82 69
FESTA MAJOR DE VALLDOREIX
Divandres 17
ESPECTACLE INFANTIL DE MÀGIA "POTA DE CONILL-, AMB
SIM SALAVIM
A les 18 h. PI. del Casal Cultural de Valldoreix.
HAVANERES a la pi. de l'estació. A les 22.30 h. A les 23.15 h,
gran cremat.
Dissabte 19
-CONCURS INFANTIL I JUVENIL DE PINTURA RÀPIDA
Inscripcions: de9.15a11.30h. Plaça de
l'estació dels FGC
-VISITA COMENTADA A L'ARXIU GAVÍN
A les 10 30 h. Av. Mas Fuster. 57
- FESTA DE L'ESCUMA
A es 12 h. Plaça de' Casal de Cj l í j ra de Valiccre'x
- CONCURS DE PAELLES I BALLS DE SALO
rscipcions del 7 a! 1 7 a Casal d'Avis de Vaüdo'e'< E Jaume
Ferrar CUa
- ESPECTACLE INFANTIL "LA PERA LLMONERA ' A es 18 h
P s',.i e s p o r t v a de Valldoreix
-TEATRF EL PET.T PRÍNCEP"
A es 21.30 h. Casal de C u i l j ' a de Val.ao reix.
-V-L . OC FESTA MAJOR AMB L'OPCUESTRA ASTOPIA A es
23 - P aça del Casai C j u ^ r a
Diumenge 19
- CFRCAVILA A les 10 30 h. Sortida de l'EMD de Valldoreix
- BALL DE GEGANTS A les 11.30 h. PI. del Casal de Cultura
- TROBADA CASTELLERA. A les 12 45 h. Plaça del Casal.
-ESPECTACLE INFANTIL. A les 18 h. Plaça del Casal
IIHIHIIS 1. SAHT CÜGAT-MtRA-SOL-MAS JANER
Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1a sortida: 06.03 h-07.00 h-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de* Sant Cugat., -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00h
L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.
Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a fes 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a i'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'úftim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.
Recorregut Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer
• UNIA 2. NUCU URBÀ DE SANT CUGAT
Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h
Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a ies 22.23 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23 rt-09.53 h I als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23 h
Sortides des de l'estació FOC -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h
-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h i ats 05 i 35 minuts de cada hora fins a ies 22.35 h
fíecorregat Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació
FGC, Colomer, Sant Domènec
T CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES
Sortides des de F. Colom -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h Sortides des de l'estació -Dies feiners. 1a sortida: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h
Recorregut. F. Colom, ta Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom
-Dies femers. 1a sortida: 05.40 h-06.25 h i ais 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)
SANT CUGAT
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)
• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.4$ i als 15 i 45 minuts de cada hora fins S tes 21.45 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).
"Els mitjans aguditzen el rebuig contra els marroquís 99
Ri:TH CASALS
- Sant Cugat -
Set anys després de marxar del Marroc "a cuita-corrents", Dris Bouissef pot començar a recordar amb distància els 13 anys a la presó i el dia que una veu del ministeri d ' Informació el va amenaçar a ell i a la seva família pels seus articles al diari El País. Fill de malaguenya i de marroquí , la nacionalitat espanyola li va facil i t a r una l lar s e g u r a . Ara , assentat a Sant Cugat, treballa com a responsable de comunicació de l'ONCï Cooperac-ció a Barcelona.
- No en s a b e m r e s , d e c o m és la vida al M a r r o c . - És que els grans mitjans de
comunicació donen una informació q u e és ver ídica, però que només explica una desena part del que hauria d 'explicar. No c o n t e x t u a l i t z e n i només parlen dels països del sud quan hi ha alguna tragèdia. Però la gent no reflexiona sobre això i es diu "Ah, ja tornen a matar-se, allà baix". La vida real, la cultura de la gent d 'aquell país, no es coneixen. No donen e lements d'anàlisi. I amb el Marroc això és més greu, perquè és un país veí en el qual hi ha molts interessos. Valdria la pena que ens coneguéssim millor, i els mitjans de comunicació poden fer-ho, però no volen.
- Això té molt a veu re a m b la imatge q u e la soc ie ta t té dels immigran t s?
- Pot ser. Per exemple , jo recordo que quan va haver-hi el conflicte per la pesca ent re el Marroc i la Unió Europea tots els mi t jans d e c o m u n i c a c i ó parlaven gairebé amb odi dels marroquís. A mi, com a coneixedor de les dues cultures, em va semblar que estava al límit
Dris Bouissef és autor de tres llibres FOTO: XAV1 l.ARROSA del racisme. En general, la vi- versa, desagradable... I encara sió és que els dolents som els moros perquè es tem deixant sense feina els espanyols. Però el tema és molt més complex, i en general són els mitjans els que aguditzen el sentiment de rebuig que ja hi pugui haver contra els marroquís.
— Quina és la r aó inicial d 'aq u e s t r e -
després , la colonització, amb totes les guerres que això va comportar; i les guerres el que no fan és que estimis el que consideres el teu enemic . Tot això ha anat deixant un sedim e n t molt negat iu . I cal sumar-hi un desconeixement total de la cultura.
- Qu ins són
"La qüestió sahrauíés e,s efectes de u. , , . M. d ic tadura en les
un tema tabú al Marroc, famílies dei Ma-es considera un tema rroc
n\ . „_.___._,_,_ . -Bàsicament , XII , l 'esglé- Sagrat Í CulaCCeptar la problemes d'ori-sia í" 6 , i c a versió oficiar gen I,egal' ^ qualificava J que els aspectes l'islam de re- •&&4&Í&11*' c ' e ' e s relacions ligió diabòli- '""" famil iars e s t an ca i luxur iosa , i això és una regulades per una llei d 'or i -
buig? - La q ü e s
t ió ve d e m o l t l l u n y . Ja al s e g l e
postura oficial que no sé si s'ha anul · lat . Desp ré s va venir la I nqu i s i c ió i f i n a l m e n t l ' expuls ió dels àrabs i els j u e u s del país. Hi ha molta l i teratura espanyola contra els moros, i s e m p r e els qua l i f iquen de persona dolenta , l ladre, per-
gen corànic, religiós, com a la resta del món islàmic, però al Marroc, per exemple, la religió és més pragmàtica. Hi ha els ulemes, que són els que interpre ten l'Alcorà, i al Marroc el rei és qui escul l la doc t r ina que cal aplicar. Si els governs
haguessin deixat que els ulemes discutissin en t re ells, la història de l'islam hauria estat molt diferent. Però, en canvi, els poders polí t ics s 'han fet seva la qüest ió religiosa i han imposat àls u lemes les seves normes.
— P e r ò tan poc c o n c r e t és l 'Alcorà , que s e ' n p o d e n fer t an tes l ec tu res? - És que en no haver-hi una
institució com l'església catòlica, que unifiqui, s'ha produït aquesta disgregació segons els interessos de cada poder polític i de cada època.
— P e r q u è emig ra la gent? - És un p r o b l e m a s o c i o e -
conòmic. Hi ha molt poca feina i molt atur. El repar t iment de la r iquesa és molt injust. Els sous són molt baixos i fins i tot gent que al Marroc treballava ve aquí a buscar una feina perquè estarà molt més ben pagada. Un mestre d 'escola, per exemple , si és pare de famí l ia , viu q u a s i en la misèria. I hi ha una altra causa, que per a mi és la prolongació de l 'estat colonial. Els pa ï sos de l N o r d , q u a n han marxat d 'aques ts països, han mantingut els seus privilegis econòmics. Un exemple: si em compro un cotxe al Marroc, compro un Seat o un Renault . Els diners que jo pago, els he guanyat al Marroc, però se 'n van a un altre país.
— Com veu el futur de l seu país a m b el n o u m o n a r c a ? - Segons els polítics que tre
ballen ara al país, sembla que és molt més obert , democràtic i dialogant que el seu pare. Jo penso q u e les coses canviaran, però len tament . Penso que hi ha bones possibilitats si l 'esquerra democràtica marroquina i la societat civil saben aprofitar l 'opor tuni ta t per aprofundir en la democratització del país.
ha carta TORDI CASAS
Tinc la impressió que gran part del que ara diré ja ho he escrit alguna altra vegada, però el fet d'haver escrit més d'un centenar de columnes em fa ser benèvol amb mi mateix (sospito que la sensació de repetir-me anirà en augment). Anem al tema. No sóc dels que pensen que sigui obligada, ni moralment ni estètica, la conservació del nostre patrimoni històric. No obstant això, sóc conscient que juguen al seu favor poderosos i variats arguments: impera t iu moral (les fu tures generacions tenen dret a conèixer-lo), raons històriques (allò de les nostres arrels i...), considera-cionsestètiques i el fet contundent que la llei ens hi obliga. Però una cosa és predicar i una altra entrar en matèria. La definició i aplicació d'una política sobre patrimoni requereixen voluntat política, idees i diners. Fins ara, de la primera n'hi ha hagut ben poca, les segones estan per descobrir (si és que existeixen) i pel que fa als diners, sempre han existit altres prioritats. Definir una política sobre patrimoni també exigeix un pas previ: disposar d'instruments que ens permetin saber amb què comptem. En aquest tema no es pot suposar, com succeïa amb el valor quan s'anava a la mili, hi poden haver sorpreses. Això és el que pot passar amb la carta arqueològica que molt properament s'entregarà a l'Ajuntament. Aquesta carta, producte d'un encàrrec de la dita institució i del treball d'un equip rigorós, ens mostrarà que a Sant Cugat hi ha (o hi ha hagut) 89 punts d'interès arqueològic (66 més dels que indicava l'anterior carta de 1988). D'aquests, més d'un terç són d'origen romà, la qual cosa confirma la forta romanització del Vallès. També hi podrem llegir, i això té molt a veure amb el que deia més amunt, que de totes aquestes restes només un 15% es troben en bon estat. La carta ens arriba en un bon moment: nous aires polítics i nova empenta ur-banisticodestructora, no debades en pocs mesos hem vist derruir quatre edificis que mereixien una atenció prèvia, encara que només fos com a reflexió (per no parlar de prospeccions i de la possible conservació d'alguns elements).
PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès