ELS CANTONS Divendres, 20 d'octubre de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 111. Any III« 21S pessetes • Punt i seguit El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, diu a Casa de la vila que, «si arribar al 100% és una uto- pia», perseguiran utopies. Plana 4 La Plataforma de Torre Negra de- mana que la comissió que es formarà sigui un òrgan de debat. Plana 5 Aymerich és candidat a diputat per quarta vegada consecutiva. Plana 5 Veïns de la Floresta volen més ac- cessos al Centre Social. Plana 7 El ple converteix el Pi d'en Xandri en arbre monumental. Plana 7 Els ciutadans opinen sobre la zona blava proposada per al mercat de To- rreblanca a L'enquesta. Plana 8 La planta de Sharp a Sant Cugat fabricarà els primers televisors ultra- plans d'Europa. Plana 13 El professor californià instal·lat a Sant Cugat Ronald Puppo tradueix Canigó, de Verdaguer, a l'anglès. Plana 14 L'OBC actua per segona vegada al Centre Cultural. Plana 16 L'àlbum recull les imatges de l'Aplec de la salut. Plana 17 I Miquel Cabanas i Alibau L'Ajuntament i els fills del pintor i poeta Miquel Ca- banas han organit- zat un homenatge a l'artista, mort al maig, que se cele- brarà avui als jar- dins del Monestir. En l'acte, s'inaugu- rarà una escultura de Frederic Cabanas, fill del pintor, dedicada al seu pare. Plana 15 I Esports Les estrangeres del CV Sant Cugat creuen que «Rupil és el millor en- trenador de l'Estat». Plana 27 I Apunts Un estudi d'audiència dóna 30.000 oients a Ràdio Sant Cugat. Plana 31 La radiografia recull la història de la Llar d'Avis. Plana 32 I El joc del temps Quin temps fa? és el nou joc d'Els 4 Cantons. Planes 18 i 19 Presència Amb aquesta edició «s «ionaraa un exemplar de la revista ?resèaeía L'Ajuntament crea un nou impost de tractament de residus • Cada habitatge pagarà deu mil pessetes extres cada any per aquest concepte B Sant Cugat.— A partir de l'I de gener, cada habitatge haurà de pagar deu mil pes- setes extres en concepte de tractament i sanejament de residus, segons la nova taxa que el ple municipal va aprovar dimarts. • La construcció i el comerç, els més afectats per la nova llei de l'IAE L'IBI, per la seva banda, s'apuja d'un 3%, mentre que l'augment general de l'IAE —com la de la resta d'impostos i taxes— serà d'un 4,5%, d'acord amb l'increment anual previst de l'índex de preus al consum • L'IBI s'apuja un 3% i la resta de taxes augmenten d'acord amb l'IPC (IPC). Tot i això, la puja serà molt més important per al sector de la construcció, el comerç al detall i les entitats financeres a causa de la revisió que l'Estat ha fet d'a- quest impost. Plana 3 i Editorial, plana 22. PATRIMONI La masia Torre Blanca és en estat gairebé ruïnós i es vol rehabilitar per fer-hi un museu històric local. Foto: MANÉ ESPINOSA. La reconstrucció de la masia Torre Blanca començarà al novembre B Sant Cugat.— La Generalitat ha obert el concurs públic per adjudicar les obres de rehabilitació de la masia de Torre Blan- ca, que finança el govern català. La recu- peració de l'edifici, de propietat municipal, es farà en dues fases: la primera, que L'Ajuntament demana la revisió de previsions del mapa escolar B Sant Cugat.— Responent a les deman- des dels docents de les escoles i instituts de la ciutat, l'Ajuntament ha demanat a la Generalitat que avanci l'inici de la cons- trucció dels nous centres previstos al mapa escolar. A més, segons va anunciar dilluns l'alcalde, Joan Aymerich, als directors dels centres, la nova l'escola de primària es farà prop de l'avinguda Gaudí i no a Coll Fava com era previst. Plana 9. començarà a final de novembre per con- solidar la masia (actualment en estat gairbé ruïnós), i la segona, projectada per al febrer, en què s'estudiarà el projecte per convertir l'edifici en el museu històric de la ciutat. La idea inicial és que s'hi reculli, Més de 2.000 nens participaran a la 37a Marxa de Regularitat B Sant Cugat.— Demà a la tarda es farà el lliurament dels dorsals a les parelles que participaran en la Marxa Infantil de Regularitat. Els organitzadors han insistit a remarcar que la prova, de 13 quilòmetres de recorregut, no és una competició. La Marxa té cinc controls de parada —on es podrà descansar i mejar alguna cosa— i set controls de pas. Els participants pa- raran per dinar a can Coll. Plana 31. sobretot, documentació i objectes sobre la tradició econòmica de Sant Cugat fins a mitjan de segle. El pressupost de la pri- mera fase, elaborat per la Direcció Gene- ral d'Arquitectura i Habitatge, és de 19 milions de pessetes. Plana 13. Els 4 Cantons publica la llista de candidats a jurats populars B Sant Cugat.— Els 4 Cantons publica la llista de les persones de Sant Cugat que són candidates a formar part dels pri- mers jurats populars i que s'exposarà fins el 31 d'octubre a l'Ajuntament. Els can- didats a jurat rebran una notificació a casa seva i tenen fins el 15 de novembre per presentar reclamacions o excuses davant el jutge degà dels jutjats de primera ins- tància i instrucció de Terrassa. Plana 12. TOYOTA Mercedes-Benz NSMnWGW Carretera de Cerdanyola, 89 Tel. 589 40 02-Fax 589 26 06 MOTORCUGAT, S.A. Agència Oficial • Tota la gamma de turismes en exposició. • Taller, diagnosi, manteniment i reparació. • Recanvis i accessoris originals. • Rapidesa i eficàcia. • Servei de recollida i entrega del vehicle. • Dissabte, obert.
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
ELS CANTONS Divendres, 20 d'octubre de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 111. Any III« 21S pessetes
• Punt i seguit El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, diu a Casa de la vila que, «si arribar al 100% és una utopia», perseguiran utopies. Plana 4
La Plataforma de Torre Negra demana que la comissió que es formarà sigui un òrgan de debat. Plana 5
Aymerich és candidat a diputat per quarta vegada consecutiva. Plana 5
Veïns de la Floresta volen més accessos al Centre Social. Plana 7
El ple converteix el Pi d'en Xandri en arbre monumental. Plana 7
Els ciutadans opinen sobre la zona blava proposada per al mercat de Torreblanca a L'enquesta. Plana 8
La planta de Sharp a Sant Cugat fabricarà els primers televisors ultra-plans d'Europa. Plana 13
El professor californià instal·lat a Sant Cugat Ronald Puppo tradueix Canigó, de Verdaguer, a l'anglès. Plana 14
L'OBC actua per segona vegada al Centre Cultural. Plana 16
L'àlbum recull les imatges de l'Aplec de la salut. Plana 17
I Miquel Cabanas i Alibau L'Ajuntament i els fills del pintor i poeta Miquel Cabanas han organitzat un homenatge a l'artista, mort al maig, que se celebrarà avui als jardins del Monestir. En l'acte, s'inaugurarà una escultura
de Frederic Cabanas, fill del pintor, dedicada al seu pare. Plana 15
I Esports Les estrangeres del CV Sant Cugat creuen que «Rupil és el millor entrenador de l'Estat». Plana 27
I Apunts Un estudi d'audiència dóna 30.000 oients a Ràdio Sant Cugat. Plana 31
La radiografia recull la història de la Llar d'Avis. Plana 32
I El joc del temps Quin temps fa? és el nou joc d'Els 4 Cantons. Planes 18 i 19
Presència Amb aquesta edició «s «ionaraa un exemplar de la revista ?resèaeía
L'Ajuntament crea un nou impost de tractament de residus • Cada habitatge pagarà deu
mil pessetes extres cada any per aquest concepte
B Sant Cugat.— A partir de l'I de gener, cada habitatge haurà de pagar deu mil pessetes extres en concepte de tractament i sanejament de residus, segons la nova taxa que el ple municipal va aprovar dimarts.
• La construcció i el comerç, els més afectats per la nova llei de l'IAE
L'IBI, per la seva banda, s'apuja d'un 3%, mentre que l'augment general de l'IAE —com la de la resta d'impostos i taxes— serà d'un 4,5%, d'acord amb l'increment anual previst de l'índex de preus al consum
• L'IBI s'apuja un 3% i la resta de taxes augmenten d'acord amb l'IPC
(IPC). Tot i això, la puja serà molt més important per al sector de la construcció, el comerç al detall i les entitats financeres a causa de la revisió que l'Estat ha fet d'aquest impost. Plana 3 i Editorial, plana 22.
PATRIMONI
La masia Torre Blanca és en estat gairebé ruïnós i es vol rehabilitar per fer-hi un museu històric local. Foto: MANÉ ESPINOSA.
La reconstrucció de la masia Torre Blanca començarà al novembre B Sant Cugat.— La Generalitat ha obert el concurs públic per adjudicar les obres de rehabilitació de la masia de Torre Blanca, que finança el govern català. La recuperació de l'edifici, de propietat municipal, es farà en dues fases: la primera, que
L'Ajuntament demana la revisió de previsions
del mapa escolar B Sant Cugat.— Responent a les demandes dels docents de les escoles i instituts de la ciutat, l'Ajuntament ha demanat a la Generalitat que avanci l'inici de la construcció dels nous centres previstos al mapa escolar. A més, segons va anunciar dilluns l'alcalde, Joan Aymerich, als directors dels centres, la nova l'escola de primària es farà prop de l'avinguda Gaudí i no a Coll Fava com era previst. Plana 9.
començarà a final de novembre per consolidar la masia (actualment en estat gairbé ruïnós), i la segona, projectada per al febrer, en què s'estudiarà el projecte per convertir l'edifici en el museu històric de la ciutat. La idea inicial és que s'hi reculli,
Més de 2.000 nens participaran a la 37a Marxa de Regularitat
B Sant Cugat.— Demà a la tarda es farà el lliurament dels dorsals a les parelles que participaran en la Marxa Infantil de Regularitat. Els organitzadors han insistit a remarcar que la prova, de 13 quilòmetres de recorregut, no és una competició. La Marxa té cinc controls de parada —on es podrà descansar i mejar alguna cosa— i set controls de pas. Els participants pararan per dinar a can Coll. Plana 31.
sobretot, documentació i objectes sobre la tradició econòmica de Sant Cugat fins a mitjan de segle. El pressupost de la primera fase, elaborat per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, és de 19 milions de pessetes. Plana 13.
Els 4 Cantons publica la llista de candidats
a jurats populars B Sant Cugat.— Els 4 Cantons publica la llista de les persones de Sant Cugat que són candidates a formar part dels primers jurats populars i que s'exposarà fins el 31 d'octubre a l'Ajuntament. Els candidats a jurat rebran una notificació a casa seva i tenen fins el 15 de novembre per presentar reclamacions o excuses davant el jutge degà dels jutjats de primera instància i instrucció de Terrassa. Plana 12.
• Tota la gamma de turismes en exposició. • Taller, diagnosi, manteniment i reparació. • Recanvis i accessoris originals. • Rapidesa i eficàcia. • Servei de recollida i entrega del vehicle. • Dissabte, obert.
ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
*€S&\
Posa't a punt.
Amb l.i targeta del Club. podeu assistir diiranl aquest mes a classes de manteniment. aeròbic, suveebing. steps. fitness. lou nnpact . i lei sessions de sauna al gimnàs Squ.ish Sant Cugat (c/ Sant Jordi. $S is i. totalment de franc. I. 'horari per als subscriptors es els migdies de dilluns a di\endres de 2.4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissahles al mati de 10 a 12 h. Per obtenir els vals us cal trucar al telèfon del subscriptor.
Visiteu de franc la Reserva Natural de
les illes Medes
Hls subscriptors d'Els 4 Cantons que ja heu sol·licitat la targeta del Club podeu demanar el tiquet per conèixer l'Estartit i la Reserva Natural de les Illes Medes, durant un eap de setmana. Aquest tiquet inclou el sopar i l'habitació per dissabte a la nit i l'esmorzar i linar de diumenge, a més d'un viatge amn barca amb el fons de vidre per fer el recorregut a les illes Medes, la Foradada i cala Eurriol. Per obtenir el tiquet, només cal que truqueu al telèfon del subscriptor per concretar les dates de la reserva. El preu per als acompanyants és de .C9(X) pies.
Demana la targeta.
Tols els subscriptors d'Fils 4 Cantons que
no heu sol·licitat la targeta del Club encara
podeu fer-ho trucant al telèfon del subs
criptor. l a targeta no suposa cap cost addi
cional i us permetrà gaudir de gran varietat
de serveis.
Navegar per l'Ebre. Un cap de setmana diferent.
Per a grups de 3 parelles de subscriptors.
Disposem de caps de setmana en barca per a grups d'un
màxim de X persones (han de ser 3 parelles, amb
un màxim de 2 nens, i que si
guiii titulars de 3 targetes del
Club i, que vulguin compartir
un cap de setmana navegant
pel riu Ebre, amb un vaixell
pilotat per ells mateixos, com
partint la cuina i serveis . Els
va ixe l l s es tan c o m p l e t a m e n t
equipats i disposen de revestí
ments de fusta i calefacció. Es po
den ler 2 rutes: de Riba roja a Mequinença i Tortosa
Delta de l'Ebre.
Matí: de 9 a 2 02 22 ÍO 1 Tarda: de 4 a 7
PROTESTES A LA FLORESTA
Un grup de 186 veïns de la Floresta ha adreçat una instància a l'alcalde per demanar que es millorin els accessos al Centre Social i Sanitari del districte. L'Ajuntament diu que busca el finançament per fer-ho.
Divendres, 20 d'octubre de 1995 MASIA TORRE BLANCA
La Generalitat ha obert el concurs públic per adjudicar les obres de rehabilitació de la Masia Torre Blanca, que s'ha de convertir en museu local. La primera fase de les obres començarà al novembre.
HISENDA
L'Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat la creació d'una nova taxa de sanejament i tractament de residus que suposarà un cost addicional pels contribuents de 10.000 pessetes per ha
bitatge, 15.000 pessetes per comerç i 25.000 pessetes per indústries i empreses d'hostaleria. Segons ha explicat l'alcalde, Joan Aymerich, amb la nova taxa es pretén arribar a cobrir el cost
total del servei de recollida selectiva, sanejament i tractament de residus que es fa a Sant Cugat. L'IBI s'incrementarà d'un 3% a més de l'increment que marcarà el govern central, mentre
que l'IAE creixerà d'un 4,5% «per col·locar-lo al preu real», després que l'any passat l'Ajuntament va decidir congelar aquest impost per ajudar el sector comercial a sortir de la crisi.
Els santcugatencs pagaran una nova
taxa de sanejament a partir del gener
L'IAE s'incrementarà d'un 4,5%, després de la congelació de l'exercici passat
CATI MORELL • Sant Cugat,— Els santcugatencs pagaran 10.000 pessetes per habitatge en concepte de taxa de sanejament i tractament de residus, segons es va aprovar al ple de l'Ajuntament corresponent al mes d'octubre, per 14 vots a favor, 5 en contra i 2 abstencions. La nova taxa —10.000 pessetes per habitatges, 15.000 pessetes per comerços i 25.000 pessetes per indústries, tallers o locals d'hostaleria— cobreix un 54% del total dels 290 milions de pessetes que l'Ajuntament destina a sanejament, recollida i tractament de residus. El 46% restant, s'inclou en el rebut de l'IBI (impost sobre béns immobles), i d'aquesta manera es conserva la idea de pro-gressivitat de l'impost, ja que aquells «que tenen més paguen més en una part», segons va explicar Pasqual d'Ossó. Segons va explicar l'equip de govern durant el ple, s'ha decidit crear una nova taxa a causa de «la necessitat de cobrir despeses de serveis que cal donar a la població», segons va explicar el tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda, Pasqual d'Ossó. D'Ossó va dir que la variació més important és que es podrà cobrir el cost global del servei. Segons el tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda, «la taxa té un caire pedagògic». D'Ossó va dir que els ciutadans han de comprendre que «qui contamina paga». Precisament, aquesta va ser una de les raons destacades per part de l'equip de govern a l'hora d'explicar per què els costos d'aquesta taxa no s'han sumat a l'IBI.
L'oposició va sol·licitar la possibilitat de votar l'aprovació de la taxa separada de l'increment de l'IBI i l'IAE. El grup socialista va demanar que el cost total de la taxa s'inclogués en l'IBI perquè, segons va explicar el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sant Cugat, Àngel Casas, «els ciutadans no són conscients que actualment
estan pagant una part del que costa el servei de sanejament en l'IBI». Casas va afirmar que el problema d'aquesta taxa és que l'equip de govern sigui capaç de mantenir el cost del servei. Segons Casas, «és fàcil saber el que costa actualment el servei de sanejament, però cal saber què costarà en els pròxims exercicis». Casas va afirmar que hi havia dues opcions clares per cobrar el mateix «essent més sincers». Una seria incorporar tot el cost a l'IBI —amb la qual cosa l'impost «s'encariria de forma exagerada»— i l'altra treure el 46% de l'IBI i crear una taxa nova on es cobrés tot el servei, abaratint el cost total de l'Impost de Béns Immobles.
El representant d'IC-els Verds, Francesc Godàs, va qüestionar els preus que s'han establert per la taxa. Godàs va dir que «la taxa no s'ajusta a la realitat perquè és injust que un habitatge hagi de pagar 10.000 pessetes, mentre que una indústria o un hotel en paga 25.000». Segons el grup que representa Godàs, el preu de la taxa s'hauria d'incloure en l'IBI perquè així s'assegurarien que «paguessin més aquells que més propietats tenen». Però l'equip de govern va explicar que «no embruten més els que més tenen».
L'IBI i l'IAE Segons es va aprovar en el ple
de dimarts passat, l'IBI s'incrementarà d'un 3%. L'alcalde, Joan Aymerich, ha explicat que l'increment normal hauria estat del 4,5% però l'equip de govern «ha previst l'augment de l'IBI que es farà si s'aproven els pressupostots estatals i no ha volgut gravar excessivament aquest impost».
L'impost que sí creixerà d'un 4,5% és l'IAE —que l'any passat es va mantenir congelat, segons el govern per ajudar els comerciants a entrar en el procés de revifament econòmic—. Amb l'increment, l'IAE passa de ser del tipus 1,59 a ser de I'1,66. D'Ossó
L'aprovació de les noves ordenances fiscals va ser un dels punts més discutits al ple de dimarts. Foto: JA. MULA.
va explicar que l'increment «s'ha fet necessari perquè s'ha d'apropar la taxa a un preu real i evitar el dèficit». Segons preveu la llei sobre l'Impost d'Activitats Econòmiques, «hi ha quatre epígrafs, on els augments són molt superiors al 4,5% esmentat». De fet, en l'epígraf corresponent a la construcció l'augment que preveu la llei és del 91,33%; en el comerç al detall, del 33,64%; en els serveis financers, del 143,57% i en altres serveis, del 46,31%. Però això no significa que s'apliquin tots els augments necessaris perquè l'impost quedi completament actualitzat i l'Ajuntament ha decidit fer-los efectius en dos exercicis. Segons va explicar Aymerich, aquests epígrafs s'incrementaran d'un 50% en l'exercici del 96 i el 50% restant al 97, decisió a la qual es va oposar el grup socialista. De fet, va ser l'únic grup que hi va votar en contra.
PALAU DE LA MUSICA CATALANA Concert de presentació
Palau de la Música Catalana tel. 268 10 00 Servei Familiar Caixa de Catalunya
tel. 310 12 12 (hores oficina)
Preus : de 1.000 a 3 . 0 0 0 ptes.
Organitza: ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 5
MEDI AMBIENT
Només la desena d'entitats que assisteixen a les reunions van anar a l'assemblea de dimarts. Foto: JA. MULA.
La Plataforma de Torre Negra vol que la comissió sigui un «autèntic òrgan de debat»
SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— La Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra vol que la comissió que s'ha de constituir a final de mes per decidir el futur de la zona sigui «un autèntic òrgan de debat, i no un àmbit on els polítics es limitin a donar la informació que vulguin». Així ho va explicar Kris-tian Herbolheimer, membre de la plataforma, en l'assemblea de di
marts, que va aprovar el document per presentar en la primera reunió de la comissió.
Tot i que a la III assemblea general només hi van assistir representants de la desena d'entitats que participen a les reunions de rutina —fet que el grup va atribuir a la retransmissió del partit de futbol entre el Barca i el Vitòria de Guimaràes— el text presentat es va discutir, esmenar i aprovar.
L'objectiu del document és recordar el valor ecològic de l'anomenada Queixalada, advertir de les «amenaces» que pesen sobre la zona (les urbanitzacions projectades, l'ampliació del camp de golf, la construcció del vial de la cornisa i del túnel de Sant Me-dir) i proposar una línia d'actuació que es fonamenta en la indivisibilitat de la zona i la necessitat de preservar-la globalment.
POLÍTICA
Aymerich repeteix eom a candidat al Parlament per quarta vegada consecutiva Ocupa el número 25 de les llistes de CiU
CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, tornarà a ser, per quarta vegada consecutiva, diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió si la coalició guanya les eleccions del 19 de novembre. Aymerich ocuparà el lloc número 25 de les llistes que el Consell Nacional de CDC va aprovar diumenge passat, unes llistes on hi ha absències tan destacades com la de Miquel Roca.
Si Convergència i Unió revalida els resultats de les passades eleccions catalanes, Aymerich complirà aquesta legislatura els setze anys com a diputat al Parlament de Catalunya, moment en què «potser caldrà començar-s'ho a plantejar». L'alcalde assegura que se sent «molt honorat políticament i personalment» per haver estat designat candidat per quarta vegada consecutiva i poder així «continuar quatre anys més amb la tasca que he fet al Parlament». En aquesta ocasió, Aymerich ocupa el número 25 de les llistes que el Consell nacional de CDC va aprovar diumenge per unanimitat, unes llistes que encapçala Jordi Pujol i on hi ha absències destacades. És el cas dels consellers d'indústria i energia, Antoni Subirà, i de cultura, Joan Guitart, i del secretari general del partit, Miquel Roca. També hi ha hagut incorporacions sonades, com la de l'ex-director general de la Corporació de Ràdio i Televisió, Joan Granados, que sona ja com a futur responsable de cultura si CiU guanya les elec
cions. Durant les tres últimes convo
catòries electorals, Aymerich havia ocupat successivament els llocs 39, 22 i 18 de les llistes. «El número, però, no és el més important, perquè s'ha de tenir en compte que les de Barcelona són les més complicades de confeccionar», recorda Aymerich, en referència a la inclusió obligada dels consellers que repeteixen, els membres de la mesa del Parlament i els diputats que deixen el seu escó de Madrid. Aymerich sí que destaca, però, el fet que és el primer alcalde que hi figura, per davant dels de Granollers, Martorell o Vilanova i la Geltrú. «Això demostra, com a mínim, que políticament alguna cosa hem fet bé a Sant Cugat».
L'alcalde argumenta, a més, que el càrrec de diputat beneficia la seva tasca al capdavant de l'Ajuntament. «Els contactes directes amb consellers i membres del Govern de la Generalitat m'han facilitat durant aquests anys moltes coses que són més difícils si no et mous en aquests circuits».
SI VOLS CONÈIXER TV3 PER DINS...
•No es pormeso renfrodo de cameres de fotos ni de vídeo.
ARA ÉS LA TEVA! JORNADES DE PORTES OBERTES*
Dissabte 21 i diumenge 2 2 d'octubre Carrer de TV3, s/n. Sant Joan Despí
Informa't i reserva hora trucant al 9 3 - 2 9 1 10 3 3
3 í c
! s * 1 >
Generalitat de Catalunya Departament de Treball
CURS DE DISSENY GRÀFIC IAUTOEDICIÓ
PER ORDINADOR (entorn Macintosh)
PER A ATURATS MÉS GRANS DE 25 ANYS
Curs subvencionat per la Direcció General d 'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.
Interessats, truqueu al tel. 697 25 52, de 8,30 a 13 hores del matí.
miD Disseny Gràfic / Publicitat
RUBÍ
ajudem
mÜions d alumnes, èsàtaíQpaSso8-
' a r t e s per setmana a\ Centre
ifetvtexetdcisa^s d ( e g t a d l .
M'hora d'aprendre
„ uia CAN MORA, 18 Rambla w « "' 1
Ü' * To*s e l s «iveUs • I f * Varietats V****™ ^ a n s 1
e\oborQc\òdecumcuW. • D\oQnòs^pskope«ia90^. . ^ c a ò o n s P w e c i o 9 W e s .
. Trastorns ( W ^ * • lkn\quesa'es\v>à.
f»»fr*«»
TALLEDA RlCOMA
E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...
3> . * t
SANTCUGM
n x i .ea,ff.cou. I
• Murts-- Accés unWersVtat.
- Gradua* escolar.
-Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors
exrraesco\ars
cT Wítf
estudiar
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 7
URBANISME
L'accés que demanen els veïns hauria d'anar des d'aquest punt fins a l'entrada del centre. Foto: JA. MULA.
Veïns de la Floresta reclamen la millora dels accessos al Centre Social i Sanitari L'Ajuntament diu que està buscant el finançament per a les obres
MEDI AMBIENT
SÍLVIA BARROSO • La Floresta.— Un grup de 186 veïns de la Floresta ha adreçat una carta oberta a l'alcalde per demanar que es millorin els accessos al Centre Social i Sanitari del districte. Segons ells, el camí entre la parada d'autobús del carrer Diputació i l'entrada de l'edifici
està projectat per l'Ajuntament des que es va dissenyar el centre. Per això asseguren que l'únic que demanen és que s'acabi «una feina ben feta». En aquest sentit, els veïns volen també que s'asfalti el carrer Pearson per evitar la «polseguera» que atribueixen a l'augment de trànsit provocat pel centre.
Les dues actuacions més urgents de les demanades pels 186 signants de la carta són la construcció de l'accés entre la parada d'autobús del carrer Diputació i l'entrada del Centre Social i Sanitari i, d'altra banda, Pasfaltatge del carrer Pearson. Segons el portaveu del grup de veïns, Josep Homedes, el fet que no s'hagi obert el camí «promès» per l'Ajuntament afecta sobretot els pacients de més edat i els socis del casal d'avis, que no disposen de vehicle i han de fer «una gran volta a peu» per arribar al centre.
Homedes es refereix a l'entrada del carrer Pearson, que és «la
més utilitzada de l'edifici». Precisament per això, segons els veïns «el que abans era un camí verd i tranquil ara és una autopista» eixamplada, a més, pel pas dels camions que treballaven en la construcció del centre. «La polseguera que ha provocat l'augment de circulació del carrer Pearson —diu Homedes— fa que ara no puguem estendre la roba ni obrir les finestres». L'única solució possible és, pels autors de la carta, l'asfaltatge de la via.
A aquestes queixes, els veïns hi afegeixen que durant la construcció de l'edifici les formigo-neres van abocar ciment al bosc
del costat, que es van descalçar murs del carrer Pearson i que es van deixar pals de llum a mig caure. Per la seva banda, el tinent d'alcalde d 'Urbanisme, Joan Franquesa, ha reconegut com a legítima la reclamació sobre l'accés projectat, però ha assegurat que «els mateixos veïns ja saben que s'està buscant finançament per fer un camí adaptat per als disminuïts». Sobre la queixa per la polseguera del carrer Pearson, Franquesa té «dubtes raonables» i creu que les molèsties no poden ser superiors a les de la resta de carrers de la Floresta, que «s'aniran arreglant tots».
El Pi d'en Xandri, amb la seva forma particular, està situat a Torre Negra, al camí de Sant Medií. Foto. ELS 4 CANTONS.
El Pi d'en Xandri es converteix en arbre
monumental d'interès local Es vol que la Generalitat també el protegeixi
CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— El Pi d'en Xandri es considerarà a partir d'ara arbre monumental d'interès local, segons es va aprovar per unanimitat en el ple municipal de dimarts a la nit. Aquesta decisió, segons va argumentar el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, «és més que un fet simbòlic, ja que pretén canalitzar una sensibilització mediambiental que es viu des de fa temps a Sant Cugat». L'Ajuntament ha tingut en compte tres factors que
justifiquen la protecció especial del Pi d'en Xandri: les seves dimensions, la seva forma singular i la seva situació, al camí que va a l'ermita de Sant Medir. A més, com va recordar el tinent d'alcalde, el pi s'ha convertit «en un signe del paisatge dels rodals de la Torre Negra i en un autèntic símbol de Sant Cugat». Ara l'Ajuntament demanarà al Consell Comarcal i al Departament d'Agricultura de la Generalitat que assumeixin també la protecció especial d'aquest pi.
L A C R Ò N I C A
Ja no hi ha bons i dolents
C om és sabut, m'apassiona la política i en especial la municipal i devoro les entrevistes que es fan als cà
rrecs públics, encara que només siguin per explicar de quin color porten els calçotets. No cal dir, doncs, que he gaudit d'allò més amb la sèrie d'entrevistes amb què ens ha obsequiat aquest setmanari des de principi de setembre, nogensmenys que s'ha endinsat en el pensament dels portaveus dels grups polítics responsables de la gestió de la cosa pública sant-cugatenca.
M'ha sorprès, cal dir-ho, la diferent presentació que se'ns ha fet de cada un d'ells, com si el lector —que no té per què ser un apassionat com jo— ja els conegués de bell antuvi. De l'alcalde només se'ns diu que «ha canviat d'imatge» i se centra aquest canvi en la seva tallada de cabells (memorable, per altra part). Al portaveu del grup opositor majoritari se li engalta allò tan típic a casa nostra que és un «santcugatenc d'adopció», això sí, «des de fa un quart de segle». Del següent
JORDI CASAS i ROCA •
portaveu només sabem que és «enginyer i home de números» (i ex-merceristd). Del quart se'ns diu, amb una càrrega de frivolitat gens dissimulada, que «té 48 anys, encara que n'aparenta menys». I del darrer, ens hem de contentar llegint que en té «quasi 42», sense saber quants n'aparenta.
Però a mi, evidentment, el que m'interessa de la política és la txitxa, i aquest seguit d'entrevistes llegides entre línies són prou sucoses. I, sens cap mena de dubte, el que m'ha interessat més és l'opinió dels diferents grups respecte a l'actual pacte de govern, és a dir, el que algú ha anomenat «majoria natural nacionalista».
Per l'alcalde, que no entra en detalls, la cosa ha estat fàcil, ja que «per ideologia i coneixements» l'esca de la discòrdia, l'àrea de Medi Ambient, havia de correspondre a qui ha correspost. Pel grup opositor majoritari és un pacte contranatura que obligarà el grup minoritari a votar més d'un cop contra la seva consciència. Pel següent grup, «la situació d'ara és circumstancial» i,
per tant, no és previsible que duri tot el mandat. I aleshores... Per l'altre grup és un repartiment de «quotes de poder» que ha sortit car al poble.
Per al protagonista de la pel·lícula (de seguida entendran el perquè d'aquest llenguatge), es preveu que «sigui un pacte per a quatre anys», perquè «s'ha acabat l'època dels bons i els dolents» de l'ídem i, a més, embolica que fa fort, «s'ha d'acceptar que hi ha hagut un canvi de paradigmes i de mentalitat a la política, i que les visions doctrinàries de la realitat estan condemnades al fracàs». Què vol dir, això?: Que s'ha acabat la raó de ser d'un govern i una oposició? Que tot s'hi val per tal de tocar cuixa de poder? Que fer oposició, amb tot el desagraït que és, és una tasca gratuïta i, fins i tot, dogmàtica? Que a partir d'ara tot seran flors i violes? Probablement tot sigui un malentès, però el que sembla clar és que, amb aquests plantejaments, tenim majoria de govern per a anys. Senyors opositors, paciència.
^7^ Servei
*VV^t)* Gratuïï a tfiuil· Domicili
Mercat Pere San, 120 5891448
Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89
33032») 250
AUX VYD S A . S E G U R E T A T
Extintors
Sant Cugat del Vallès, i r 5 8 9 17 9 9
CONCESSIONARI OFICIAL D'AUTOMOCIÓ AMB MARCA
DE PRESTIGI A NIVELL MUNDIAL,
NECESSITA PER A SANT CUGAT
COMERCIALS DINÀMICS (HOME - DONA)
DESITGEM CONTACTAR AMB BONS PROFESSIONALS DE LA
VENDA, DISPOSATS A PROSPECTAR I QUE DOMININ EL TANCAMENT DE IA VENDA.
BONA IMATGE I FACILITAT DE PARAULA.
FORMACIÓ DEL PRODUCTE A CÀRREC DE L'EMPRESA.
Interessats, t ruqueu al telèfon 784 36 9 1 , els dies 23 i 24 de 12 a 15 h i de 19 a 22 h , per tal de concertar entrevista. Pregunteu pel Sr. JOSEP.
8 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS; Divendres. 20 d'octubre de I<W5
L ' E N Q U E S T A B / 'aparcament al mercat de Torreblanca
Convertir l'aparcament del mercat en zona blava és una bona solució per descongestionar-lo?
Pere Aixalà 40 anys
.conerciant
• No només em sembla malament que es faci una zona blava sinó que crec que l'A|untament hauria d'ampliar l'aparcament.
Montserrat Nerin 39 anys,
administrativa
• Jo crec que si es fa una zona blava aqui. els mateixos comerciants protestaran, perquè comprar aquí és còmode precisament perquè pots aparcar sense estar pendent de la monedeta.
L'Ajuntament i una comissió de comerciants estan estudiant una solució per descongestionar l'aparcament del mercat de Torreblanca. L'àrea de Comerç ha proposat convertir el
pàrquing a l'aire lliure (fins ara gratuït) en zona blava, per evitar que els veïns hi deixin el cotxe durant dies. Els comerciants temen que perdran clientela. La majoria de santeuga-tencs enquestats opinen que la zona blava no és una bona solució o que hauria de ser
gratuïta, durant les 2 primeres hores, per als clients del mercat.
Aquesta enquesta ha estat fera per Sílvia Barroso el divendres 13 d'octubre a les 6 de la tarda, a l'aparcament del mercat de Torreblanca.
Jaume Mas
48 anys, metal·lúrgic
• Jo crec que el millor és garantir aparcament gratuït per als clients del mercat, almenys durant 2 hores, com als hipermercats. El problema es que aquí hi ha molt de veïnat. Té mala solució.
Vicenç Bosc 46 anys, mestre
• Per mi la solució és que l'Ajuntament faciliti que els veïns tinguin aparcament propi. Però impedir que deixin el cotxe aquí, amb una zona blava, és il·lògic, si es vol potenciar el mercat.
Rosa Maria Monclús
37 anys. administrativa
• És molt mala solució, sincerament. Trobo que és un aparcament que es perfecte que sigui gratuït, hi ha moltís-sima gent que el fa servir per anar a comprar, i no hi estem gaire estona.
Marcos Ballesteros
65 anys. administratiu
• Seria una bona solució si fos una zona blava barata, no com la del centre de la ciutat. Potser sí que seria la manera que els veïns no deixin el cotxe aquí durant dies.
Antònia Izquierdo
31 anys, mestressa de casa
• Em sembla correcte, perquè així, si han de pagar, el 5 veïns no deixaran el cotxe aquí. Ara hi ha sempre massa cotxes; al final no es podrà ni caminar, per aquí.
Xavier Fàbregas
35 anys, veterinari
• Em sembla horripilant, estic absolutament en contra de les zones blaves, tant aquí com a l'interior de la ciutat. Crec que és una mala solució.
Montserrat Garcia 65 anys,
mestressa de casa
• Trobo bé que s'hi posi una zona blava perquè els veïns de totes les cases que s'estan construint aparcaran aquí.
Enric Nadal 68 anys,
jubilat
• Per l'estona que hi estem els que venim a comprar, si ens han de fer pagar no em sembla bé. Si ja paguem impostos, a l'últim on hem deixar els cotxes? Els tirem a la riera?
Ramon Cobos 39 anys, publicitari
• Em sembla una bestiesa. El que ha de fer l'Ajuntament és fer-hi un altre aparcament, subterrani. Aleshores sí que em semblaria lògic que es cobrés, però no en l'aparcament actual.
Lluïsa Osa
44 anys, economista
• Jo el que necessito és poder aparcar amb les màximes facilitats quan vinc a comprar, o sigui que la idea d'haver de pagar no em sembla bé. La solució s'ha de buscar per una altra banda.
Bemardo Fernandez
51 anys. jardiner
• Em sembla malament que ens facin pagar per aparcar als que venim a comprar. Però, per una altra banda, és veritat que hi ha massa cotxes. , els veíns els deixen aqui ckirant dies
Neus Canes 37 anys,
administrativa
• Ami em sembla que no és una bona solució. Ja hi ha prou zones blaves a Sant Cugat. A més, aquesta zona no és especialment problemàtica, jo sempre aparco, més o menys a prop.
Montse Pedró 45 anys, mestra
• Una zona blava no em sembla bé per als que venim a comprar. El que sí crec és que s'hauria de posar algun altre tipus de control perquè no s'hi deixin els cotxes durant dies.
EmiHo Vicente
55 anys, informàtic
• No em fa cap gràcia haver de pagar, però segurament seria una solució per evitar que el veïnat hi aparqui per sistema.
2?3ÏS!£-SSïBS(H???^ïïTÏ:rx :5
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 9
ENSENYAMENT
L'Ajuntament demana a Ensenyament que avanci la construcció dels nous centres L'escola de primària es construirà prop de l'avinguda de Gaudí i no a Coll Fava
ÀNGELS CASTUERA B Sant Cugat.— L'Ajuntament ha demanat al Departament d'Ensenyament de la Generalitat que avanci les obres de construcció dels edificis que es preveuen al mapa escolar.
L'escola Collserola tindrà un nou edifici ampliat a dues línies, que es començarà a construir l'any que ve i no al 97, com havia previst la Generalitat. Amb un centre de primària de dues classes per curs a la zona de Sant Francesc, l'escola Pla i Farreras perd el seu sentit i recuperarà la funció per a la qual va ser creat el centre: com a institut de secundària. Els nens que ara hi estudien es canviaran a un edifici nou que es construirà en un terreny municipal proper a l'avinguda de Gaudí. D'aquesta manera, s'equilibrarà la distribució dels centres escolars públics al municipi i n'hi haurà un en una zona on ara manca un centre d'aquest tipus. El nou centre es construirà l'any 98 i les obres d'adequació del Pla i Farreras començaran al 2000, avançant-se de dos anys respecte al calendari de la Generalitat.
La satisfacció pels acords que s'han pres amb la Generalitat és general entre els directors dels centres. La nova planificació re-distribueix els recursos sobre el territori, és més racional i s'adequa a les necessitats de la població. «La zona de Torreblanca és propera al nucli de Sant Francesc i a la carretera de Cerdanyola, però també a l'àrea del Pla del Vinyet, que no té una escola pública», assenyala Rafael Cao, director de l'escola Pla i Farreras. Ismael Lecina, director del Joan Maragall, també coincideix en aquest punt. «La nostra escola està saturada perquè hi ha molts nens que vénen de l'àrea de Torreblanca, i quan funcioni el nou
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, es van entrevistar amb representants d'Ensenyament per demanar-los que es modifiqui el mapa escolar d'acord amb els sug
geriments del Consell Municipal Escolar. Així, l'escola Collserola tindrà un edifici nou, se'n farà un altre de primària a Torreblanca i no a Coll Fava, com estava previst, i el col·legi Pla i Farreras es transformarà en un institut.
L'alcalde ha explicat als representants d'Ensenyament les aportacions del Consell al mapa escolar.l-oto: J.A. MULA.
centre podrem acollir millor els nens d'altres barris.» El director de la Collserola també s'ha mostrat satisfet del nou edifici de l'escola i anunciarà la notícia a l'APA en l'assemblea de dimecres vinent. «Jo, personalment, estic content
perquè era una reivindicació històrica, i m'imagino que els parcs també ho estaran.»
L'alcalde i la tinent d'alcalde de Serveis Personals es van entrevistar amb cl director general de centres, Jordi Alvinyà. i amb
la directora general de recursos humans, Maria Àngels Gonzàlez. Els compromisos a què havien arribat amb els representants de la Generalitat es van anunciar al Consell Municipal d'Ensenyament que es va celebrar ahir.
SANITAT
Metges, economistes i filòsofs discuteixen la utilització ètica
dels recursos sanitaris El model sanitari holandès, el més elogiat
ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Uns 180 especialistes en economia, medicina i filosofia han intentat establir un model de política sanitària que permeti racionalitzar els recursos mèdics, des del punt de vista de l'ètica. Aquest debat es va fer el cap de setmana passat, al Congrés Europeu de Bioètica organitzat per l'Associació Europea de Centres d'Ètica Mèdica al Centre Borja de Sant Cugat.
Entre els ponents, destaquen el catedràtic del departament d'Economia Aplicada i vice-rector de la Universitat Autònoma, Guillem López, l'ex-degà de la facultat d'Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, Xavier Calsami-glia, la membre de la comissió de deontologia del Col·legi de Metges Dolors Voltas, o l'investigador en matèria de salut Joan Benach.
El tema central de la taula rodona, que resumia els diferents aspectes de l'ètica i la medicina que es van tractar en els dies anteriors, va ser l'anàlisi de les
prioritats sanitàries i el tractament que se n'ha fet a l'estranger. La discussió sobre el repartiment ètic i racional dels recursos ja s'ha fet a l'estat d'Oregon, als Estats Units, on va néixer la bioètica, i a països com Nova Zelanda i Holanda.
Segons el director de l'Institut Borja de Bioètica, Francesc Abel, pioner en el plantejament d'aquesta matèria pluridisciplinar a l'Estat Espanyol, el model que, sense ser definitiu, és més eficaç, és el que s'aplica a Holanda. Un dels aspectes més discutits en el Congrés de Bioètica és el concepte de salut, segons va explicar Abel. «Moltes vegades hi ha una sobrevaloració de la idea de salut. La gent, per qualsevol insatisfacció, se'n va al metge. I el metge no pot prescriure la felicitat».
Els congressistes van concloure també que, abans de plantejar-se una política sanitària èticament racional, la cobertura mínima de necessitats de la salut pública ha d'estar garantida. De fet, la discussió sobre el que és tècnicament
L'alcalde, Joan Aymerich, a la recepció que obria el Congrés.Foto: JA. MULA
possible i èticament aconsellable ha sorgit a la societat desenvolupada.
El Congrés Europeu el va obrir el conseller de Sanitat, Xavier Trias. L'alcalde, Joan Aymerich,
va recordar que aquest congrés ha de servir als professionals de la sanitat, i especialment al col·lectiu de metges i industrials de la farmàcia que treballen a Sant Cugat, per fer millor la seva feina.
L'Ajuntament ajorna fins Fany vinent obres per valor de 300 milions
ce. H Sant Cugat.— L'Ajuntament ha anul·lat despeses per valor de 302 milions de pessetes que s'havien de destinar durant aquest any a obres que han quedat ajornades, segons va anunciar durant el ple de dimarts el tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda, Pasqual d'Ossó. Aquestes partides es destinaran a despeses previstes per a altres àrees, com és la instal·lació d'aire condicionat i la insonorit-zació de les aules del conservatori municipal Victòria dels Àngels. Entre les obres ajornades hi ha l'inici de la urbanització dels carrers Alfons Sala, Sort i Sabadell. Aquestes modificacions demostren, segons va dir el portaveu d'IC, Francesc Godàs, «un cert descontrol en les despeses». «Es fan pressupostos alegrement i deixem de complir compromisos adquirits», va assegurar. Per la seva banda, el regidor del PP, Ramon Gaspar de Valenzuela, considera que les modificacions «diuen poc a favor de la capacitat de previsió de l'equip de govern» i demostren «que els pressupostos s'inflen o que se somien ingressos que després no es tenen». Àngel Casas, pel PSC, va criticar que s'eliminin «obres importants, necessàries i convenients».
D'altra banda, el ple va aprovar també la transferència de 12 milions de pessetes, que se sumen als 48 que fins ara havia aportat l'Ajuntament, a l'Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadanes (OAM-CIC). Tots els grups de l'oposició hi van votar en contra. El portaveu socialista, Àngel Casas, va acusar l'emissora de fer informació «partidista». «Comprenc l'interès per part de l'equip de govern per mantenir-la; hauria de pagar-la una coalició política, no l'Ajuntament». L'alcalde, Joan Aymerich, va afirmar que «tots els grups polítics tenen les portes obertes a RSC» i va recordar que, a part del manteniment de l'emissora, el pressupost de l'OAMCIC cobreix moltes altres despeses, com és el gabinet de premsa.
Sansa reconeix que la renovació del PSC no s'ha fet per consens • Sant Cugat.— La fins ara primera secretària de l'agrupació local socialista, Maria Sansa, ha reconegut que la recent renovació que el partit ha fet de l'executiva no ha estat un procés consensuat. «Hi havia gent que no volia votar la candidatura de Jordi Menéndez —nou primer secretari— i que em va demanar que jo continués.» És per això que va decidir presentar la seva candidatura com a alternativa a la que encapçalava Menéndez, que va guanyar per deu vots de diferència. També hi va haver sis abstencions i, segons Maria Sansa, militants habituals «que no van assistir a l'assemblea». Tot i això, l'actual regidora assegura que, després de sis anys a l'executiva, creu en aquest canvi, i hi afegeix que el que feia falta a la secció local del PSC era «gent que vulgui fer feina». / C.C.
Seguretat
Electrònica
S E G U R E T A T
• ^ Sant Cugat del Vallès, v 58917 99
TINTORERIES SANT CUGAT ESTEM AL SEU SERVEI
ALS CARRERS Santiago Rusinol. 35 - Te; 674 11 83
Alfons Sala, 21 - Tel. 674 41 67
Rbla. Ribatallada, 34 - Tel 675 22 28
Sant Antoni, 1 - Tel 674 11 82
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
RECOLLIDA IENTREGA A DOMICILI GRATUÏTAMENT
c M * 1 * * /
Sabateria ï iníantil i juvenil
Gran assortiment en tot tipus de sabates
Sant Bonaventura, 49
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Barcelona
Tel. 674 42 50
/"&& wé$
Marcs, Quadres, Làmines
C/ Vallès, 23 - Tel. 675 49 43 s
08 l'X) SANT CUGAT DEL VALLÈS
Roba interior home i dona, nens a partir 0 fins a 14 anys
Pg. de lo Torreblanca 29 Tel. 589 17 66
08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS BARCELONA
X ^ >a porta enrotllable
J. JOVE D
C/ Santiago Rusinol, 13 Tel. 674 09 41
SANT CUGAT DEL VALLÈS
- Gènere de punt | interior I
- Llenceria ho«p/<iona
C/ Sant AjRteait* Tel.674Ò0ír :
08190 Sant Cugat <& Ifttfe»
¥
LA MILLOR
QUALITAT w " AL SEU
<T% JUST PREU Braseria
La Boïera Especialitzats en carns a la brasa,
espàrrecs verds i ara fem
peus de porc.
; Baixada de l'Alba. 10 I Tel. (.74 16 7S I Ü81 40 Sant Cugat del Vallès
Arres: [em lot tipus de roba d'home i divia
l'em ri-'ha :i mida. Tallem i emproven'
Tem !• in~tur:i' kiims en pelleleria
l'cu un ser\ ei de eaiarda-roha
Ca la m0t/.
!'!ana Hostal , '. •> Ini al h Tel. ífïy fio o'l
iiHl»ii Sant Cugat del Vallés
Odi, BIJUTERIA
REGALS
t /Pous , 10 • Tel. ">89 44 3S OHI'IO SANT CUGAT DEL VALLÉS
22 d'octubre de CLUB
MUNTANYENC SANT CUGAT
fetft COCA] NOTA IMPORTANT Per tal de no interferir en el bon funcionament de la MARXA, ELS PARES NO ITINERARI DE LA MARXA Per anar a Can Coll seguir el camí: Sant Cugat, Pi d'en Xandri, Can Codonyés, C lloc, el camí estarà marcat amb cintes als arbres.
+ CREU ROJA Polleu Local Sani Cugat òaf Vall*»
to Protecció Cfvtl
corre mobles MOBILIARI - DECORACIÓ
LLISTES DE NOCES
ARMARIS
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Tel. 674 15 50 Fax 674 08 98
*S*S*! *
Rambla Ribatallada, 24 c 58902 29 SANT CUGAT
BARCELONA-LLEIDA MANRESA - MADRID -S I CUSAT
- « • ^ s
995 Lloc dinar marxa: Can Celí CARRETERA ACCÉS A M
COTXE A BARCELONA PER HORTA
ESPLANADA MASIA CAN COU.
NOTA IMPORTANT Estacioneu en locs on no molesteu ningú i no deixeu cop comi taflot
C A M Í A PEU PARES Temps aprox. caminada: 1,30 h
MASIA CAN COU
DEN SEGUIR EL MATEIX
Coll, i tornar pel mateix
\S.C.
MANIPULACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE TOTA
CLASSE DE CORRESPONDÈNCIA
URBANA, INTERURBANA I
' INTERNACIONAL i
f C/Sant Domènec, 10, baixos ! Tel. 589 23 71 | 08190 SANT CUGAT
14084/2480 7i
Ara també tenim plats combinats a partir de les 11 del migdia
Castillejos, 9 • Tel. 589 64 55 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
• GRES
• CERÀMIQUES
• BANYS
REFORMES
Rius i Taulet, 6 • Telèfon 589 82 80 • Fax 674 02 97 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
é$0 VALLÈS NET * ï ^ Centre de neteges
Sant Ramon, 4 baixos Tel - Fax 674 89 18
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
¥Wf Capri«o S V*
casa teva
Sant lordi, 32 - 08190 Sant Cugat Tel. (93) 589 06 05 - Fax (93) 589 04 93
PERA!
1 7 M ^ ' J I * 1 H | Í « Í 39
32L ïur w C/Viriolas, 10-12
Tel. 674 50 49 08190 SANT CUGAT
Conxita Coll
1319023077)
ç* SANT CUGAT
te*u»H> 20 <t*upi!!
Vine a celebrar-ho amb nosaltres. Tenim una targeta-client per a tu.
O Nova gent D + serveis O + Joguines
Màrmoles y Granitos
JÏL J l l l
^WRPbfcs sinr c ionr Manuel Hèlices
Magatzem - Fàbrica, Can Faíjó dels Hurons Campoamor, 12. Nau, 3
Tel. 675 51 08 08190 Sant Cugat del Vallès
• Neteges puntuals • Neteges de manteniment
• Neteges de vidres i persianes
• Cristal·litzat de marbre i terratzo
• Encerada de terra de plàstic
• Neteja i encerada de parquet
• Neteja de terres porosos
• Tractament antipols de terres i ciment enlluït
• Petites reparacions de la llar
• Pintura
RANGO 10 S.L. C/ Pous, 3 loc. I • Tel. 675 57 55
• Fax 589 57 68 • SAN CUGAT
12 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995
JUDICIAL
Els candidats a jurat tenen quinze dies per reclamar Els 115 santcugatencs inclosos a la llista exposada a l'ajuntament s'hauran d'adreçar al jutjat de Terrassa
( l · l lACIÍRNADAS • Sant Cugat . - Els cent quin/e santcugatencs que són candidats a formar part d'un jurat popular tenen fins al 15 de novembre per presentar reclamacions o ex
cuses davant el jutge degà dels jutjats de primera instància i instrucció de Terrassa, si creuen que incompleixen algun dels requisits necessaris per >er jurat . Tot i que cada candidat rebrà en els pròxims dies
una notificació a casa seva, les llistes estaran exposades al públic a l 'ajuntament de Sant Cugat fins al 31 d'octubre. A partir de les reclamacions presentades, s'elaborarà una llista definitiva de candidats, els quals
podran ser cridats per participar en un jurat a partir de l'I de gener i durant un període de dos anys. En el cas de Sant Cugat, són 58 dones i 57 homes majors de divuit anvs.
lis poden presentar reclamacions si algun dels candidats no sap llegir o escriure, te alguna discapacitat física o mental, esta pendent de judici, es funcionari de Justícia o policia. La llista d'incompatibilitats és nies llarga, però es refereix sempre a casos molt específics. Per exemple, no poden formar part d'un jurat popular el rei d'Espanya ni cl president del govern. Les reclamacions es poden presentar de II al 15 de novembre davant el jutge degà dels jutjats de primera instància i instrucció de Terrassa, que decidirà si accepta o no les reclamacions. Aquesta decisió no es podrà recórrer, l ambe pot presentar al·legacions qualsevol que consideri que algun dels candidats incompleix els requisits per ser jurat. A partir d'aquí, s'elaborarà una llista definitiva que quedarà exposada permanentment durant els pròxims dos anvs a l'ajuntament de Sant Cugat. De fet. aquest es el període, comptant a partir de l'I de gener, durant el qual els candidats poden ser cridats a participar en qualsevol judici que se celebri a les comarques de Barcelona, hi mecanisme serà el següent: trenta dies abans de cada judici, l'Audiència farà un sorteig entre els quinze mil candidats de tots els municipis de la província de Barcelona per escollir-ne 36. Cada persona a qui hagi tocat podrà presentar novament excuses si creu que no pot participar en el jurat per alguna circumstància puntual. Per exemple, si desenvolupa una feina en la qual és imprescindible.
La llista de candidats que ara s'exposa a l'ajuntament es renovarà cada dos anys. hn aquests moments, integren la llista cent quinze persones —57 homes i 58 dones- , quatre de les quals tenen tot just divuit anvs - -l 'edat mínima per ser jurat— i sis, més de seixanta.
LLISTA DE SANTCUGATENCS CANDIDATS A FORMAR PART D'UN JURAT POPULAR
ABADIA JORDAWM^poldo
ALABERN COMAS, Miquel
ALENAJORRES. Rafael
ÀLVAREZ FERNÀNDEZ, Antonio
ANDREU LUGO. Pabio
ARDÈVOL VISCARRI, Trinitat
ARSEQUELL RUIZ, Carios
AZQUETA MOLLUNA, Maria Càndida
BALSEBA PÉREZ, Montserrat
BARRERA ESPEJQ, tgnaoio
BEDÓS GARCIA, Sergi
BERBES WEDEL Olga
BLANCH MIRALLES, Isabel
BONET SANS, Joan
BRES PUIG, Manel
18/041961
16/05/1950
6/03/1911
1/4/1944
1/7/1924
1/3/1962
291/51
BüXO RABIGNET, Josep
CALDERO FALGUERA, Josofa
CAMPMANYRfBAS, Jaume
CANTABERO ORTIZ, Marilo
CARDONER COLOMER, Pau
CARRILLO DE ALBOBN FÀBREGAS, Josep
CASAS NAVARRO, Ana
9/2/1947
8/9/1953
8/10/1931
DEL CASTILLO KIESEL, Josep Joan
CERO SALVADÓ, Montserrat
22/6/1964
9/3/1972
10/7/1949
CLEMENTE ZARAOOZA, Maria
CC)MEttA PAPES, Raquel
CORTÉS FOWDEVILA. Noé
CRUZ LÓPEZ, JerorAno
DELGADO BAJO, Aurora
DlEZ RETOtAZA, Víctor
DUCH SAUCEDO, Maria Rosa
ESCOBAR ALCAIDE, Franasco
ESTEBAN RODRÍGUEZ, Rogelio
FARRÉS MARTl, Maria Marta
FERNÀNDEZ GARCIA, Pilar
FERRARI PREZIOSO, Gonzalo
FIGUEROLA SICART, Lourdes
FORNELL MECA, Cartes
GADEA GISBERT, Mana del carme
31/5/1972
27/11/1970
1/7/1950
21/10/1871
10/4/1951
1/91957
14/3/1932
26/11/1960
12/12/1941
6/11/1953
29/8/1961
19/6/1953
27/8/1956
Data de naix·m·nt • •Nom GARCIA ABAD, Victòria
GARCIA GIRBES, Cristina
GARCIA PLA, Antoni
GARRIGA ÀLVAREZ, David
16/04/1977 GIL MUNOZ, Joaquto
DE GISPERT NUNEZ.AWX
15/8/1966
8/7/1949
6/10/73
27/11/1950
2/1/1970
21/12/63 ' HERNÀNDEZ VADILLO, Teofflo
GÓMEZ OUVE, Rafael
GONZALEZ IZQUIERDO, Franasco
GRACIÀN SALA, Susagna
GUDINO RODRÍGUEZ, Manuel
GUTIÉRREZ ANTOLÍN, Matina
HURTADOBERRAUJoan
JAIME CORBELLA, Gabriel
JORDÀ PINERO, Maria Josofa
31/5/1933 : LABORDE DELfINO. Robem Daniel
LENS RODRÍGUEZ, Maria Teresa
LLINÀS LLOBERA, Antoni
27/11/198» i LÓPEZ BENÍTEZ, José ] LÓPEZ PALLÀS, Martin
LOZANO GARCIA, Francisco
MALLOL BATLLE, Josep Maria_
MARJAS.PABLO,Man* Pilar _
MARTÍ LACUEVA. David _
14/1/1921 . MARTÍN SALMERÓN, Alberta
_MARTINEZ GUTIÉRREZ, Dolores _
JARTÍNEZ RUBIO, Juan PaMo
MASOUVER RABELLAT,JJberata_
MELERO GRAELLS, Miquel Àngel
_MESTRES NUALART, Elisenda _
MITJANS LÓPEZ, Carles
MONTES QUIRCE, Cristina
MORALES RODRÍGUEZ, Francesc Xavier
MORTE MIRÓ, Francesc
MUNOZ PAYA, Franciscà
NAVARRO JUNYENT, Maria Teresa
NUNEZ GIL, Maria Rosa
OLMO RODRIGUEZJtoisés
OTERO TIMÓN, Juan Maria
28/1/1943^
16/2/1965
6/3/1973
16/7/1962
6/2/1977_
28/8/1977
25/7/1940
14/12/1957_
20/2/1955
4/4/1939
23/1/1927
6/2/1941
8/7/1961
10/6/1835
11/9/1962
10/8/1947
13/12/1934
15/10/1943
27/2/1912
20/6/1945
23/8/1952
14/12/1950
29/12/1944
24/9/1919
16/11/1940
18/1/1911 19/2/1964
25/9/1976
18/7/1930
5/1/1977
3/5/1974
5/8/1950
16/3/1965
5/1/1956
24/4/1964
22/12/1976
5/8/1931
Data de naixement PALUCERA DOMÈNECH, Anna Maria
_RARRILLA LÓPEZ, Miquel
PERAARABIT, Maria Soteòad
PÉREZ GUTIÉRREZ, Carmen
PERONA VIZCAl'NO, Natàlia
PIRIS TRASIERRA, Lourdes
PONS LUNELL, Antonio
PRATS RIPOLL, Maria Montserrat
PUJOL FERNÀNDEZ, Francesc
RAGAPRESION, Elisabeth
BECHETRULLA, Jordi
RfflASAULADELL, Montserrat
WU CAMPS, Montserrat
RODEMÀS ESCAMILLA. Lourdes
30/11/1948
18/8/1962
21/9/1960
7/6/1937
2/5/1970
3/5/1976
27/6/1972
JW2/1965
9/7/1963
27/5/1975
2/9/1945
15/11/1961
20/9/1973
RODRÍGUEZ PENA, Marta Magdalena
ROMANA BLAY. Jordi
ROSSV RAMÍREZ, Núria
RUIZ DE LA CRUZ, Jos»
SAIZ CAMPANA, Daniel
SALVAT PIQUERO, Teresa
SÀNCHEZ LÓPEZ, Ana
SANGRAGRAU, Marta
SAPEMA BARRA, EmÉo
SEUO FONT, Gemma
SERRANO SERRA, «anca
SOLANA ZORZANO, Frandaoo
SORIANO PÉREZ, Estrella
TARRATS FELIU, EtsabeCh
TORNÉ IBÀNEZ, Laura
TORRES ROMERO, Conoepciòn
TURULL CÀNOVES, Jordi
DEL VALLE BLAZOUE2, Jafew
VEGA MOLERO, Catalna Maria
VICENTE GRACIA, Rosa Maria
V1LARASAU CASTELLÓ, Joan
V1NAS CODINA, Gaspar
ZAMORA BANO, Antonio
22/7/1908
14(7/1955
13/7/1967
12/7/1939
15/9/1963
22/10/1926
10/3/1972
8/4/1940
13/9/1953
24/11/1966
1*2/1955
29/3/1940
12/12/1962
26/6/1952
7/8/1967
28/4/1946
21/11/1956
18/3/1957
30/8/1944
26/12/1966
24/8/1926
17/4/1958
19/4/1941
Gràfic: EL PUNT.
L'Escola Japonesa celebra el desè aniversari
• Sant Cugat. Iíls alumnes. professors i pares de l'Escola Japonesa de Sant Cugat van celebrar dimarts una data especial: es commemoraven els 10 anys d'aquest centre a Catalunya. La primera escola es va instal·lar a Esplugues de Llobregat, però des del 1990 el centre és a Sant Cugat. El protocol va caracteritzar els actes de celebració de l'aniversari, que va comene,ar amb una puntualitat típica de la disciplina nipona. La tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va destacar l'esforç d'integració que fa el centre. tot i mantenir el sistema educatiu japonès entre els seus alumnes. El director del centre va assenyalar que l'Escola Japonesa és un centre que ja s'ha «consolidat a Catalunya» i va explicar també que la qualitat de l 'ensenyament és «comparable amb la de les escoles del Japó». Els pares van disfrutar veient els petits entonar l 'himne de l'escola, algunes cançons del seu país i la cançó catalana Rossinyol. L'Esbart va oferir un fragment del seu muntatge de danses D'aire va. A c. I'ls alumnes van protagonitzar l'actc Je celcbrucií'
Nèstor Lujàn farà un col·loqui amb els assistents al CMSC
B Sant Cugat.— L'escriptor i gastrònom Nèstor Lujàn protagonitzarà la xerrada de dimarts que ve del cicle Aula cultural, al Club Muntanyenc Sant Cugat. Amb la proposta de fer un «col·loqui obert amb els assistents», l'actual escriptor del mes de l'Institut de les Lletres Catalanes serà presentat per Carmen Rojo, fundadora del restaurant El Mesón. Nascut a Mataró l'any 1922, Lujàn va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i l'any 1943 es va incorporar a la revista Destino. Ha dirigit la revista Historia y vida i és articulista dels diaris Avui i La Vanguardia. Ha escrit llibres sobre història, literatura, política, toros, gastronomia i esports. El 1987 va guanyar el premi Internacional Plaza & Janés amb la seva primera novel·la, Decidnos, quién mató al conde. El 1992 guanya el Pere Quart d 'humor i sàtira amb Les tres glorioses i, el 1994, el premi Ramon Llull amb La rambla fa baixada. També ha rebut premis per la seva obra sobre gastronomia. / l-.LS 4 CANTONS
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 13
PATRIMONI
La masia Torre Blanca serà recuperada pel seu valor sentimental i històric. Foto: MANÉ ESPINOSA.
S'obre el concurs públic per rehabilitar la masia Torreblanca L'Ajuntament vol convertir l'edifici en un museu històric
CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— La Generalitat de Catalunya ha obert el concurs públic per tal d'adjudicar les obres de rehabilitació i reconstrucció de la masia Torre Blanca. L'edifici, que és de propietat municipal des de fa uns anys, presenta actualment un estat gairebé
ruïnós. La primera fase de les obres, que començaran probablement a final del mes de novembre, serviran de moment per adequar la casa i, ja en una segona fase, s'elaborarà el projecte que servirà per convertir la masia Torre Blanca en un museu temàtic de Sant Cugat.
La recuperació de la masia Torre Blanca es farà en dues fases. La primera, que començarà al novembre, servirà per consolidar l'estructura de l'edifici. Segons el projecte elaborat per la direcció general d'Arquitectura i Habitatge, les obres consistirien a arreglar la teulada i les parets i eliminar els coberts annexos que té actualment l'edifici. Les obres, pendents d'adjudicació, costaran 19 milions de pessetes, que finançarà en la seva totalitat l'esmentada direcció general mitjançant una subvenció. La Generalitat ha obert el concurs públic per adjudicar aquestes obres, segons va assegurar en el ple de dimarts passat el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa.
Un cop l'estructura de la masia estigui consolidada —l'àrea d'Urbanisme calcula que les obres acabaran al febrer—, l'Ajuntament iniciarà un estudi per decidir si el museu de la ciutat s'habilita en aquestes mateixes dependències, una demanda reiterada de diversos col·lectius i una promesa electoral de l'actual equip de govern i de gairebé tots els grups de l'oposició. De fet, segons Franquesa, la intenció és instal·lar-hi un museu temàtic de Sant Cugat «que reculli la història de la ciutat des del punt de vista econòmic». És per això que es vol donar una importància especial a la documentació i objectes relacionats amb la tradició minera i de pagès que va tenir Sant Cugat fins a
mitjan segle. També amb aquesta intenció s'ha conservat la bòvila que s'aixeca prop de la casa. Aquest museu enllaçaria amb la tradició de la masia Torre Blanca, construïda al segle XVII i una de les cases pairals més importants de Sant Cugat, tant per la seva extensió com per la seva producció, principalment de cereals i vinya. Segons es recull en el llibre Masies i ermites, l'edifici actual guarda poca relació amb l'original, on hi havia, per exemple, estables per a deu o dotze cavalls. Els hereus dels últims propietaris arrelats a la masia, els Coll, van vendre l'edifici uns anys després de la Guerra Civil i des de llavors el seu deteriorament ha estat constant.
EMPRESES
Sharp a Sant Cugat serà la primera planta que produirà pantalles de cristall líquid
Els nous aparells es començaran a fer al 1996 CATI MORELL
• Sant Cugat.— La planta de Sant Cugat de la multinacional japonesa Sharp fabricarà els primers televisors plans amb pantalla de cristall líquid. Els televisors es començaran a fabricar al 1996, segons va afirmar el ministre d'Indústria i Energia, Juan Manuel Eguiagaray, en la seva visita a Tòquio. Tot i això, els responsables de l'empresa a Sant Cugat han afirmat que «és una dada oficiosa i per això és millor no parlar-ne encara».
Eguiagaray va afirmar que «després de la fabricació de faxs la següent etapa serà la fabricació de pantalles de cristall líquid per als futuristes aparells de televisió plans». Amb l'aplicació d'aquesta nova línia de producció, l'empresa santcugatenca s'avançarà als seus
competidors tant al Japó com a la resta d'Europa, en la fabricació dels televisors ultraplans.
Els detalls encara s'estan estudiant, però el ministre Eguiagaray va explicar que «segurament, Sharp reautzarà el nou projecte incloent tecnologia desenvolupada a l'Estat Espanyol». Això és, segons ell, «una prova de la confiança de les empreses japoneses en la preparació tecnològica de les empreses espanyoles».
Les principals multinacionals japoneses de l'electrònica han començat una cursa contra rellotge per aconseguir les millors posicions en el multimilionari mercat dels televisors plans.
El ministre va afirmar que en el seu viatge ha pogut apreciar un canvi en la recepció que es
té ara al Japó de l'Estat Espanyol envers la que hi havia al 1993 —l'últim any que Eguiagaray va viatjar al Japó—. Segons el ministre, «cada vegada hi ha més possibilitats de cooperació que provocaran processos d'associació empresarial que convertiran el Japó i l'Estat Espanyol en socis».
Extintors
Sant Cugat del Vallès, t r 58917 99
SALINAS P E L U Q U E R O
Dona - Home - Nens - Estètica • Tall
• Modelat-voluminador
• Desrissador
• Reflexos-Metxes-
• Departament de perruques
I postissos.
• Tiquet Jove
• Rentar i eixugar equ ip júnior
• Cabina estètica
• Quiromassatgista
• Tractaments personalitzats
ASSISTÈNCIA M È D I C A A TOT TIPUS DE TRACTAMENTS
Sala Rusfíïol Sonfogo Rusinol, 52 - Soni Cugat del Valès
SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art
Horari: matí de 9 a 2
tarda de 5 a 9
Tel. 675 47 51
« i M#
'i?enoMrtt#ev^<^ite
mcomai ^olàrium dtapteàífà^tcQq^ .»
C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès
14 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995
LLIBRES
La mi to log ia de la m u n t a n y a , l 'èpica u n i d a al r o m a n t i c i s m e , l 'object iu ú l t im del p o e m a i la r i q u e s a l ingüís t ica i l i t e rà r ia ,
són els e l e m e n t s q u e def ine ixen Canigó c o m l ' obra «de m a d u r e s a » d e V e r d a g u e r i q u e h a n a t r e t R o n a l d P u p p o p e r t r a d u i r
el p o e m a s e n c e r a l ' ang lès p e r p r i m e r a v e g a d a . P ro fes so r ca l i forn ià instal · lat a San t C u g a t d e s de l 1981 , P u p p o ha recreat
ja els t r e s p r i m e r s c a n t s d e l ' ob ra b a s a n t - s e e n les t r a d i c i o n s èp ica i r o m à n t i c a de la l i t e r a t u r a a n g l o s a x o n a .
Si Verdaguer hagués estat anglès Ronald Puppo, californià instal·lat a Sant Cugat, tradueix «Canigó» a la llengua de Shakespeare
SI[ VIA H A K K O S O
• Sant Cugat. - Imaginar com seria Canigó si Verdaguer hagués estat angles, buscar les proximitats del poema català amb les tradicions èpica i romàntica de la literatura anglosaxona, aquest és el joc que proposa Ronald Puppo amb la traducció a l'angles de l'obra "de maduresa» de mossèn Cinto. Californià instal·la! a Catalunya des del ll>7l> i a Sant Cugat des del I9S1. Puppo es professor d'anglès i civilització anglosaxona als Estudis l.'niversitaris de Vic. Va arribar al país perquè, després d'haver-se llicenciat en Filologia francesa a la L'niveristat de Califòrnia a Santa Cru/ , "tenia ganes d'aventura, de veure mon i, sobretot. de conèixer Luropa». Li-reràriament. el camí que el va portar a Jacint Verdaguer i a Ca-nigó va passar per Víctor Català i Solitud. «Sempre m'ha fascinat la muntanya i tots els aspectes fantàstics i mitològics que se li atribueixen en aquestes obres». justifica.
«Recrear» el poema
Ara. el californià ha decidit convertir les seves preferències en una obra literària i. sense pactar-ne prèviament la publicació però amb el convenciment que s'hi arribarà, està traduint Canigó a l'angles, «per primera vegada com a obra entera». LI seu objectiu es fer que «la traducció sigui una autentica obra anglesa, però basada en l'original, conservant-ne el regust». Hs tracta de «recrear» Canigó.
Per Puppo, les dificultats d'adaptar a l'anglès el llenguatge ver-dagueria són relatives. Segons ell, «tot és traduïble, com va demostrar Joaquim Mallafrè en traduir ÏUIvsse.s de James Joyce al català». Es tracta només d'utilitzar els mecanismes adequats. Ln aquest cas, Puppo ha de buscar els referents de la literatura anglesa que s'acostin més a Canigó, al doble vessant èpic i romàntic de l'obra. Per això ha de recórrer la tradició anglosaxona des de Beowulf —el primer poema èpic, d'origen anònim i transcrit al segle VII— fins als poetes romàntics del segle XVIII britànic: Wordsworth, Co-leridge, Shelley. També rescata elements de les narracions poè-
FRAGMENT DE CANIGÓ (CANT II, FLOR DE NEU)
Uv the base of Canigó races szvift as a ftart fris fiery charger, up the mountain s Broad trunK, il dashingstreantsandsprtngsforsap. <Uard6y the edge of ndges he rtd.es, BounZg the freJtnof3«V™8S^Ous.
d everu hac&erry Barrina fits path thamighty s^ord-stroke he spdts in half.
an xvi
Ter l'arrelant del Canigó se 'n puja lo corstr ardorós amb peus de ***"*> de ses arrels cap a son tronc amptissxm, ML? té fontanes i torrents per saba. ï^aníroba un cingle altívol, lo voreja; uan troba un càrrec famolenc lo salta. Tuan en son vol un lladoner l'atura, TndoTlomigparteiK. d'uncolp d'espasa.
Fragment de Canigó (Cant II, Flordeneu), que narra l'arribada de Gentil a la muntanya, on trobarà Flordeneu, la reina de les fades, que l'encantarà i el retindrà. A baix. Ronald Puppo. Foto: JA. MULA.
tiques de Chaucer. l 'autor dels Contes de Canterbury al segle XIV, i de la poesia èpica de Milton, escrita al segle XVII, després de
Shakespeare i en anglès modern. Aquestes són les pautes que
marquen la traducció de Puppo: un Canigó sense rima —«la poesia
en anglès no rima, Chaucer i Milton no rimen, utilitzen el vers blanc»— i amb una mètrica irregular mesurada en peus, amb el sistema anglosaxó. El regust del català prenormatiu de Verdaguer es manté, malgrat l'anglès modern. per la utilització d'un «estil poètic tradicional». I per conservar la musicalitat, Puppo introdueix amb profusió l'al·literació, l 'encadenat de paraules que comencen amb el mateix so.
El resultat del treball —que ha començat amb els tres primers cants del poema i que pot trigar dos anys a acabar— hauria de ser «una traducció suficientment àgil» perquè qualsevol aficionat a la poesia sigui capaç de llegir i gaudir del Canigó de Puppo. L'autor confia que el gust dels anglosaxons per les històries de cavallers farà que consumeixin la llegenda sobre Gentil, el seu pare Tallaferro i el seus oncles Guifré i Òliba: un mite bastit per narrar la fundació del monestir de Sant Martí de Canigó, però, sobretot, per reclamar-ne la restauració.
La primera fase de les obres de l'escola Europa ja està molt avançada
ÀNCiHLS CASTUERA H Sant Cugat.— Les obres de construcció de l'escola Europa a Sant Cugat, que s'estan fent a Torreblanca —al costat del Centre Cultural—. estan molt avançades en la seva primera fase. L'estructura de l'edifici ja està aixecada i la urbanització de l'entorn ja s'ha fet. També estan començades les instal·lacions esportives. L'escola Europa, que s'afegeix a l'àmplia oferta educativa tant en l'àmbit públic com privat del municipi, s'està construint a l'avinguda de Torreblanca, tot just al darrere del Centre Borja.
L'escola Europa començarà el seu primer curs el setembre del 1996, i en aquesta primera fase impartirà els cursos d'ensenyament primari . Els nivells que té intenció d'aplicar el nou centre educatiu són l'escola infantil, des dels 4 mesos fins al parvulari, l'educació primària, l 'ESO amb els nous batxillerats, cicles formatius i altres ensenyaments. Els cursos d'educació secundària, però. s'impartiran més endavant, quan estiguin enllestides totes les instal·lacions necessàries.
El col·legi Europa es defineix com un centre internacional, connectat amb altres països europeus. Per això s'ha previst un programa d'intercanvis amb alumnes d'escoles i universitats estrangeres. Els estudiants de l'escola Europa dominaran 5 idiomes en acabar el període escolar: el català, el castellà, l'anglès, el francès i l'alemany. La qualitat humana, la pedagògica i la intel·lectual conformen l'esperit d'aquesta institució educativa.
La Farga i l'Ajuntament negocien l'expropiació dels terrenys del vial H Sant Cugat.— La direcció de l'escola La Farga s'ha compromès davant del tinent d'alcalde d'Urbanisme i Obres Públiques, Joan Franquesa, a construir el mur que permetrà continuar el carril bici del vial perifèric de Mira-sol, després d 'una reunió que es va fer dilluns a l'ajuntament. Tot i que encara no s'han concretat les dates, ja s'han iniciat les negociacions per decidir la cessió del terreny afectat pel vial perifèric del districte, que fins ara està tallat al seu pas per La Farga. De moment, l'escola ja ha enderrocat les grades construïdes aquest estiu sobre els terrenys afectats pel PGM. Els acords, abans no es concreti l 'expropiació definitiva, requeriran més trobades entre la direcció de l'escola i els representants municipals.; À.c.
MUSICA
Una bona hora de música UDIDOIENEAS» Director Nestor Eidler Lloc: Teatre-auditori Dia: 11 d'octubre
FDUARD JliNLR
L a setmana passada va començar el cicle de música de cambra Una hora de música. amb un homenatge al
compositor anglès Henry Purcell, de qui es commemora aquest anys el 3(Hlè aniversari de la seva mort. Considerat un dels més grans compositors anglesos de tots els temps i el millor del barroc, la mort als 37 anys pot fer-nos imaginar quantes obres hauria pogut oferir si hagués viscut més anys. Va ser el creador de l 'òpera an
glesa, però la seva obra inclou peces instrumentals i cançons d'una gran qualitat i excepcionals dots melòdiques i dramàtiques.
La versió del mestre Eidler va ser excel·lent, mostrant les extraordinàries qualitats melòdiques i harmòniques que palesen el ritme i modo del text, la bellesa dels acompanyaments polifònics i la utilització d'efecte contundent del baix obstinat.
Maite Mer va ser una Dido que creixia a mesura que l'obra avançava fins esclatar en el lament climàtic al final: «Thy Iwnd. He-linda, darkness shades me...», sens dubte una de les fites de l'obra de Purcell i de tota la història de la música, fragment de gran intensitat de sentiments i esglaï-
dora expressió de dolor on la jove soprano va demostrar una gran sensibilitat. En el personatge de Belina, la soprano Margar ida Buendia va mostrar una remarcable veu. mentre que la Bruixa d'Àngels Civit va tenir una in-tepretació dramàtica molt bona i alguns problemes per arribar en alguns moments. El baríton Jordi Mas va ser un Eneas convincent i per la seva joventut cal esperar la superació de l'encaix entre els paraules i el tempo. L'Orfeó Cira-cienc, amb 29 veus, va tenir una actuació molt ajustada.
El públic, majoritàriament infantil i juvenil que omplia la meitat de la sala, va rebre amb molts aplaudiments el final de la magnífica hora de música.
La interpretació de Dido i Eneas va entusiasmar el jove públic del Teatre-auditori. Foto: JA. MULA
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 15
SOCIETAT
£1 grup local de Rialles s'integra a la fundació que substitueix Oninium Cultural
La nova Xarxa d'Espectacles Infantils pot continuar utilitzant el logotip del sol EMMA ANSOLA
• Sant Cugat.— El moviment d'espectacles infantils Rialles s'ha desvinculat d'Òmnium Cultural, institució a la qual ha estat lligada des de la seva fundació l'any 1972. Malgrat
El grup de Rialles a Sant Cugat forma part dels quaranta-set grups que van decidir, lliurement i democràticament, desvincular-se de la tutela d'Òmnium Cultural, a la qual han estat vinculats des de la seva creació, l'any 1972, i crear una fundació autònoma, sense cap afany de lucre, que gestionés i coordinés les seves activitats. A partir d'ara, sota el nom oficial de Fundació Xarxa d'Espectacles Infantils i Juvenils, tots els grups de Rialles treballaran seguint la mateixa línia que han marcat les directrius del grups fins aquest moment. Malgrat alguns problemes inicials amb Òmnium Cultural, les darreres gestions han permès a la fundació continuar utilitzant, amb tota normalitat, l'emblemàtic nom de Rialles i el logotip que fins ara els havia caracteritzat, el sol. D'aquesta manera, Rialles manifesta la seva voluntat i il·lusió «de continuar, amb les mateixes persones i amb idèntic entusiasme, la tasca de normalització i divulgació del teatre per a nois i noies», i afirma que «la situació abans esmentada no afecta el funcionament normal del grup».
Aquest diumenge, la Fundació Xarxa d'Espectacles Infantils i Juvenils celebrarà un aplec a Molins de Rei, en què participaran els
les gestions fetes amb aquesta institució, es va decidir finalment desvincular-se de la tutela i passar a ser una entitat autònoma sota el nom de Fundació Xarxa d'Espectacles Infantils i Juvenils. La utilització del logotip i el nom
de Rialles se'ls va prohibir en un primer moment però finalment s'ha pogut arribar a un acord amb Òmnium que els permet emprar amb tota normalitat aquest emblemàtic nom i el símbol del sol.
Rialles de Sant Cugat forma part del col·lectiu que es va desvincular d'Òmnium Cultural.Foto: J.A. MULA
quaranta-set col·lectius de Rialles, amb un acte que pretén ser «el bateig» de la fundació. L'acte tindrà lloc a partir de les 10 del
matí pel centre de la ciutat, on es representaran espectacles infantils i hi haurà una cercavila. EI dia 29, Rialles de Sant Cugat
portarà al Teatre-auditori l'obra El Màgic Traçapoca i Tiro perquè em toca de la companyia infantil Ballet Alèxia.
Exposició d'alumnes i professors de les Escoles Art i Disseny • Sant Cugat.— El proper dimarts 24 d'octubre s'inaugurarà, a la Casa de Cultura de Sant Cugat, una exposició d'alumnes i professors, de l'especialitat d'escultura, de les diferentes Escoles d'Art i Disseny de Catalunya. Participen en l'exposició alumnes i professors de l'escoles de Vic, Tàrrega i Barcelona. La mostra es presenta amb el nom d'Art Jove Català i és fruit de la col·laboració entre els escoles d'art i l'Escola Superior Empresarial de Relacions Públiques de Barcelona. Aquesta escola ha creat una associació per promocionar l'art i apropar els joves artistes al públic en general. Els alumnes i els professors de les escoles d'art aporten el material artístic i els alumnes d'ESERP aporten l'organització d'una mostra d'art. Aquesta exposició és la segona col·laboració entre les dues escoles. L'any passat, van exposar al Palau de la Generalitat i al Departament d'Ensenyament de Barcelona. La mostra ja ha estat exposada a Tàrrega. Després de Sant Cugat anirà al Palau de la Generalitat. En l'exposició podem trobar obres fetes amb pedra, bronze, poliester i fusta. / P.P.
Erausquin exposa a Valldoreix B Sant Cugat.— En el local de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix exposarà del 20 d'octubre al 5 de novembre la pintora Begona Erausquin. L'artista presenta una selecció de pintures fetes amb la tècnica de l'oli. Begona de Erausquin és llicenciada en Belles Arts. Aquest any va ser seleccionada en el l r Premi de Pintura de l'Agrupació Mútua i va exposar, en una exposició col·lectiva, a Canals Galeria d'Art i forma part de Firart / P.p.
ART
L'Ajuntament i els familiars de Cabanas i Alibau s'uneixen per
retre homenatge al pintor i poeta S'inaugurarà un bust als jardins del Monestir
CÈLIA CERNADAS
• Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat i els fills del desaparegut artista Miquel Cabanas i Alibau han ajuntat esforços per retre un homenatge pòstum al pintor i poeta santcugatenc. L'acte, que es farà divendres al vespre als jardins centrals, tindrà com a moment central la inauguració, a càrrec de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, d'una escultura dedicada a l'artista. Es tracta d'un bust que el fill de Miquel Cabanas i Alibau, Frederic Cabanas, ja va començar a esculpir en vida de l'artista, que va morir el passat mes de maig als 78 anys d'edat.
A l'homenatge s'han volgut recuperar totes les facetes de Cabanas i Alibau, especialment la de poeta i escriptor. Se n'ha exclòs, però, la pintura, tenint en compte, segons la tinent d'alcalde de serveis personals, Àngels Pon-sa, que «les seves obres s'han exposat a Sant Cugat diverses vegades». Després de la inauguració de l'escultura, es presentarà El llibre Blau (passaport a l'eternitat), escrit pel mateix Miquel Cabanas. Jordi Franquesa, amic personal de l'artista, serà l'encarregat de recitar alguns dels seus poemes. Encara en l'apartat de la poesia, es farà també un recital d'escrits de diversos autors, entre ells el mateix fill, Frederic Cabanas. En
Miquel Cabanas i Alibau.
aquest acte d'homenatge hi haurà també espai per la música: el grup Freeland interpretarà peces amb lletra escrita per Miquel Cabanas. També actuarà el grup Arrel. L'acte es tancarà amb l'estrena de la pel·lícula titulada Cinc anys després, Sant Cugat 1991, dirigida per Frederic Cabanas i dedicada al seu pare. «El municipi tenia un deute amb ell i per això valia la pena fer-li un reconeixement públic», recorda Ponsa.
ART
Bar, títol del dibuix fet amb tinta xinesa. Foto: ELS 4 CANTONS.
L'habitació dels somnis ICESC Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Fins al 31 d'octubre. Obres: Dibuixos.
PERE PICH
D urant tot el mes podem visitar, a Canals Galeria d'Art, una exposició del pintor Francesc Vila Rufas
(1927), conegut pel pseudònim de Cesc. Des de la inauguració de la mostra han aparegut una quantitat important d'articles, a la
premsa local i a la nacional, sobre la trajectòria del pintor. L'interès que desperta la seva obra és del tot evident. Quan es parla d'en Cesc es fa referència a l'etapa de dibuixant d'acudits i es diu que és un caricaturista convertit a pintor. Aquesta apreciació no és correcta. Cesc és, abans que res, un artista que fa servir els recursos pictòrics per explicar històries. La narració formal de la seva pintura queda en segon lloc, respecte dels valors estètics. Quan visitem l'exposició, el que veiem
primer són unes pintures amb una desbordant força plàstica en què apareixen personatges. Aquests són estereotips quotidians que es repeteixen, una vegada i una altra, fil» a convertir-se en veïns de la nostra escala. Les tècniques que fa servir el pintor, papers encolats, reciclats o en forma de collage, complementen l'obra. Per la textura del paper surten dibuixades cares fetes amb bolígrafs, amb tinta o llapis, personatges no convidats, que donen pas a l'habitació dels somnis.
16 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 20 d'octubre de 1995
ESPECTACLES
Nina i Miquel Cors actuaran junts en la Festa de l'Espectacle al Teatre-auditori
TV3 emetrà en directe l'entrega de premis als millors actors de la temporada 1994 LMMAANSOLA
• Sant Cugat.— hi lliurament de premis que cada any atorga l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya tindrà com a escenari, aquest any. el Teatre-auditori del
I."Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya lla escollit aquest any el Teatre-auditori del Centre Cultural per celebrat la XII (-esta de l'hs-peclaclc en que es lliuraran els premis als actors i directors així com al muntatge que hagi destacat durant la temporada de 1994. ha festa però té l'al·licient, a més, de veure les actuacions del cantant Ramon Muntaner amb Tom Xucla recordem que aquest últim es l'autor de la musica de l'espectacle Histories de Sani Cugat—, que interpretaran el tenia La Pla-(ii de! Diamant, l 'espectacle Orüy presentarà 22 ballarins, cantants i músics que interpretaran un recull de ternes musicals de l'opera rock lluir. I'l plat fort de les actuacions estarà compost, sens dubte. per la parella formada per la cantant Nina i l'actor Miquel Cors. Ambdós interpretaran el tema He-Ho Doll\ acompanvats de dotze ballarins i de l 'Orquestra Cotton Club. Com a anècdota, recordem que Cors va arremetre contra la sonotitat ilel I eatre-auditori del Centre Cultural, la qual va qualificar de ••nefasta- durant el preuo de les festes de Valldoreix celebrades l'anv passat. A més, el popular actor \ a definir de «tomba faraònica-, l'edifici on està ubicat el teatre.
11 ii total de trenta actors del cinema, teatre i televisió es troben entre els escollits que rebran el guardo pel treball realit/at durant la temporada de 19l)4. ha llista de nominats pel que fa al protagonista masculí de teatre està formada pel santeugatenc Jordi Bosch pel seu treball a LI barret de ( Í /K avells. Jordi Hoixaderas per Otel·lo. Lluís Soler, el Shirlock
Centre Cultural per celebrar aquesta XII Festa de l 'hspectacle que, a més, serà emesa per TV3 dilluns, a un quart d'onze de la nit. Al marge dels guardons, aquesta cita amb el món de l'espectacle inclou l'actuació del
cantant Ramon Muntaner, un recull de temes musicals de l 'òpera de rock Hair i la presència damunt de l'escenari de la cantant Nina acompanyada del popular actor Miquel Cors. que interpretaran el tema Hello Dolly.
Jaume Nadal, secretari de l'AAI >l' de Catalunya, explica el programa ile la fusta de l'Espectacle. loto: JA. ML'I.A
d'A7 Mercader ile l enecia. Josep Maria Pou per La corona d'espines i finalment 1 iancesc Orella per la seva interpretació a /.'/ zoo de cristal. Pel que fa a les actrius nominades, Amparo Moreno opta per Slurlev l'alentine. haurà Co-nejero per /./ mercader de l'enceta, Anna h i /a ran per Quartet. Mercè Arànega per L.K. i Àngels l 'odi per La corona d'espines. Quant a cinema, repeteix nominació Jordi Bosch pel seu treball a L'I perquè de tot plegat així com els també actors de la mateixa pel·lícula:
Joan Crosas. Pere Ponce, hluis l lomar i Sergi Mateu, aquest últim amb una altra nominació per /. enfonsament del Titànic. Mercè Pons, Rosa Gamiz, Anna hi /aran i Sílvia Munt també opten totes quatre per El perquè de iot plegat. mentre que Amparo Moreno ho fa per Rosita plea.se. Finalment la televisió també tindrà un apartat destacat en la Festa de l 'hspectacle que emetrà TV3 en directe, dilluns, a un quart d'onze de la nit. Miquel Cors i Jordi Boixaderas per Poble \:ou, Josep
Maria Pou i Ramon Madaula per Estació d'enllaç i Ferran Rahé per Qutco han estat els nominats en aquesta XII edició. Pel que fa a l 'apartat femení, aquest el configuren les actrius Margarida Min-guillon per Poble Mou, hloll Beltran per La Lloll. Mereè Arànega per Estació d'enllaç i Montserrat Carrulla per Oh Europa, hes obres de teatre El barret de cascavells, El diari d'Anna Frank, Otel·lo, La corona d'espines i El zoo de cristal són els muntatges nominats com a millor espectacle.
Les «targetes solidàries» de la Caixa de Terrassa han recollit ja 10 milions H Sant Cugat.— La utilització de les targetes solidàries de la Caixa de Terrassa ha permès recollir fins al setembre més de 10 milions de pessetes, que seran cedides a Mans Unides, Intermón i Justícia i Pau. Aquestes tres organitzacions no governamentals van signar al juny un conveni amb l'entitat financera, que els cedeix un percentatge variable dels beneficis obtinguts de les compres que els clients de la caixa fan amb les targetes. L'acord es va signar a l'estiu però té efectes retroactius i. per tant, les 10.474.437 pessetes comptabilitzades procedeixen dels moviments de les targetes des de principi d'aquest any. La quantitat mínima anual que la caixa ha garantit a Ics ON'G és de 15 milions. Per tal d'arribar a aquesta xifra. l 'entitat ha iniciat una campanya publicitària que explica als titulars de les targetes que aquesta modalitat d'ajut al Tercer Món no comporta cap despesa per als clients de la caixa. A més, l'entitat acaba d'integrar al programa la targeta Visa Electron, de cobrament automàt ic i sense recàrrec. S.B.
Asdi presentarà la maqueta de la nova seu al sopar benèfic • Sant Cugat. — Lis responsables de l'associació de disminuïts físics i psíquics de Sant Cugat (Asdi) presentaran la maqueta del que serà la nova seu de l'entitat en el sopar anual organitzat per al pròxim divendres, 28 d'octubre. El restaurant Vall d'Or és el lloc escollit aquest any per a l'acte que l'any passat va reunir més de 200 persones i va permetre recollir gairebé un milió de pessetes. Els tiquets per assistir al sopar benèfic (a 2/4 de 10 de Ja nit) costen 6.000 pessetes i es poden reservar al telèfon 674 46 10 o a la botiga Edda 's Place. de les galeries Santa Maria. Al marge de l'aspecte festiu de la convocatòria, l'entitat aprofitarà l'ocasió per fer balanç de l'activitat del darrer any i anunciar els projectes immediats, ha construcció de ia primera fase de la nova seu, a Valldoreix, és ara l'objectiu principal de l'associació. ;s.B.
MUSICA
L'OBC obre amb Mozart i Brahms l'apartat de música clàssica al teatre-auditori
El rus Schlomo Mintz dirigirà l'orquestra SÍLVIA BARROSO
U Sant Cugat.— L ' O r q u e s t r a Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) actua avui al teatre-auditori per segona vegada i ho fa amb obres de Mozart i Brahms. L'obertura de La flauta màgica, la densa òpera que Mozart va compondre com una apologia de la francmaçoneria, i la Simfonia concertant per a violí i viola són les dues peces del músic de Salzburg triades per al concert. El programa es completarà amb la Simfonia número 4 de Johannes Brahms.
El moscovita Schlomo Mintz dirigirà la formació aquesta nit. Mintz, rus però format a Israel, és actualment un dels directors habituals de la London Symphony Orquestra. Les tasques de direcció les combina amb la seva carrera com a viola i violí solista. Amb 3K anys. Mintz ha tocat a l'Orquestra Filharmònica d'Israel (on va debutar als 1 1 anys sota les ordres de Zubin Mehta. A mes
de la se\;i carrera com a solista, que va ser impulsada quan es va traslladar a Nova York, com a director ha actuat recentment amb les orquestres de Baltimore, Stuttgart. Lausanne, Lyon, i les de cambra de Viena. Amb l 'OBC va debutar el 1988, en l 'etapa anterior de la formació com a Orquestra Ciutat de Barcelona.
L'altre solista destacat de la vetllada és el violinista romanès Gil Sharon, actualment concertino de l 'OBC. Com Mintz, Sharon va emigrar a Israel, on va completar els estudis iniciats a Bucarest. A Tel Aviv, on va estudiar a la Rubin Acadèmia de Música, va ser un dels fundadors del Quartet de Corda de l 'Armada Israeliana. L'any 1969 es va convertir en cl concertino de l 'Orquestra Simfònica de Maastricht i també en el principal responsable del Quartet Sharon. El 1992 va crear l'A-mati Ensemble. un grup instrumental molt versàtil dedicat a la música de cambra.
CONFERENCIES
Rognoni reclama vitalitat al teatre català per conservar el públic
L'actriu va repassar la seva trajectòria al Club Muntanyenc sll.VIA BARROSO
• Sant Cugat.- L'actriu santeu-gatenca Glòria Rognoni va advertir que «el teatre d'avui dia ha de buscar el seu espai i el seu llenguatge, diferent del del cinema o la televisió» en la xerrada Parlem de teatre que va fer dimarts al Club Muntanyenc, dins del cicle Aula cultural organitzat per l 'entitat. Segons Rognoni, «l 'espectador s'ha avorrit molt al teatre i ara que hi ha certa eufòria cal aprofitar el moment per crear un hàbit estable entre el nou púb l i c » . T o t i l ' a d v e r t è n c i a , l 'ex-membre d'Els Joglars va reconèixer que a Catalunya, «afortunadament. hi ha grups com La cubana. La fura dels baus o els mateixos Joglars que fan teatre en essència, teatre que no pot ser cap altra cosa». L'actriu va assegurar que el teatre que és -únicament de text» ja no té interès. «La funció que tenia antigament —va afegir— ara la compleixen amb molta més eficàcia el cinema o la televisió».
Riignoni durant la conferència al Club Muntanyenc Sant Cugat. ! un: J.A. MULA.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 17
L' À L B U M • L'Aplec de la Salut de Valldoreix
Unes 2.000 persones van pujar el dijous 12 d' Valldoreix per participar en el tradicional Api ven ptoja» el temps va acompanyar amb un dia
. jfiMt de petanco, els jocs infantils, el reciti de la ... ! ' ^ | i « . Jaume Santmartí, president de l'Entitat MflÉte%i£
.Ür«^tRiO» acompanyat dels vocals del seu equip éb *"
í qO^Hnevisions anuncia-• amb el tro-
Ha ballada de sar-; va ser present al
LMtquel
Trofeu Jaume Duran de petanca va ser Paettvrfat rga de totes les que es van celebrar durant f'apfeç,' «ers enfrontaments van començar a les 9 de] matí « ^ « • « c o n è i x e r e b noms d * «ava
l i ? S T 1 * * 8 e r m a n s G a r c í a *» « « » vcnce-I e d i c i ó ^ e ^ ^ Els assistents a l'aplec van Mfc ntc4MiKto partides jugades
I paradetadeJs alumnes o^viutè&rescolaierranaiM^VaiiH • -altra de les tradicions de l'aplec Des de fcïí^S Jï*?"™ ™ m&
questa escola es desplacen t m ^ ^ S ^ ^ ^ t * ***** CWS d'a" k* per muntar v^^^SSSSX&f"^ CSS°-« ' ^ « . A l a p a ^ t a m h a v í e n ^ n ^ f E Ï T - ^ * —
de sardanes. La pins i va amenitzar «ctc va polar el punt
pel nou J.A-MpLA
18 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 20 d'octubre de 1995
«QUIN TEMPS FA?», EL NOU JOC QUE DISTRIBUEIX ELS 4 CANTONS I
Quin temps fa?», el joc d'Els 4 Cantons e nroDosa divertir-se amb la meteorolosi
Ideat per tres mestres, és un recorregut lúdic i didàctic pels fenòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa RAMON HSTEBAN
I Els fenòmens meteorologies, tractats des dels vessants científic i popular, són la matèria de Quin temps fa?, un joc de taula ideat per tres mestres olotins, Pep Compte,
Me's tard o mes d'hora havia de passar. De l 'home del temps ja en dèiem meteoròleg: feia anys que la informàtica i la ciència espacial s'havien aliat per fer córrer els núvols de la teli-, i fins i tol els presentadors de les prediccions s'havien incorporat a la troitpe que surt regularment a les revistes del eor. N'hi havia que havien escrit algun è\it editorial i lot. Els videoaticionats enviaven a en Pico. en Mauri i altres estrelles de les isòbares imatges de tamborinades, i els urbanites trucaven als consultoris radiofònics per saber quina roba s'havien d 'endur per pujar diumenge a la Cerdanya, l e s respostes a «quin temps ha fet?" i a -plourà, dem à . ' ' . en fi, havien arribat a la cateuoria d'espectacle de masses.
I.a seguen! constatació que a la gent li interessa tot el que fa flaire de previsió meteorològica
al cap i a la fi, l 'anomenat «progrés» encara no allibera el pobre ésser humà d'una gran dependència de la Naturalesa— havia de ser la sortida al carrer d'un joc de taula, una modalitat d 'entreteniment en ple auge al nostre país. Dit i fet: Quin temps fa' es començarà a distribuir aquesta lardor a través del Club del Subscriptor d'Els 4 Cantons. Com en el cas d'/.V SÍIYÍ -e l joc de taula sobre els Països Catalans que Els 4 Cantons va comenta r a distribuir ara fa precisament un any—, per adquirir-lo caldrà fer prèviament una comanda, al 902-22 10 1(1. Igual que el seu predecessor, el nou joc de taula, que ja es pot reservar, valdrà 4.900 pessetes per al públic en general i 2.800 per als subscriptors del setmanari.
Miquel Àngel Lucena i Josep Maria Reixach, que L:ls 4 Cantons treu al mercat a través del Club del Subscriptor. La segona proposta d'aquesta mena que es llança —la primera, El savi. va sortir l'any passat—
ha nascut amb una clara vocació didàctica i consisteix en un recorregut per trenta microclimes d 'Europa a través dels quals els jugadors es veuen obligats a aprendre les nocions indispensables per fer predic
cions. LI joc porta incorporada una edició especial del llibre Quin temps farà?, del meteoròleg Alfred Rodríguez Picó. Les reserves per adquirir el nou joc ja es poden fer al telèfon 902-22 10 10.
Kls inventors del periple
Ideat per Pep Compte , Miquel Àngel Lucena i Josep Maria Reixach, tres olotins amics des de la seva època d'estudiants de magisteri, que es confessen «enganxats» a aquesta mena d'entreteniments i conscients de l'oportunitat de l 'empresa, és un recorregut d'uns tres quarts d'hora per M) microclimes europeus —els em responrnts a un nombre igual de ciutats repartides en un tauler—, en el qual la fita és ser cl primer a aconseguir que et facin «meteoròleg oficial» de cinc d'aquestes urbs. Per aconseguir-ho hauran de superar preguntes sobre temperatures, formacions de núvols, vents, llamps, trons, dites populars i tot el que us pugueu imaginar —i el que no, també— sobre el temps, contingudes en cent seixanta cartes, o fer una predicció per a un dia i una ciutat concrets. LI jugador no necessita tenir coneixements previs. De fet. els autors asseguren que una nena o un nen d'entre deu i dotze anys es capaç, de posar-s'hi. Ln qualsevol cas. l'aspirant a home del temps continental i pluriocupat disposa de l'ajuda del Manual del meteoròleg novell, una guia pràctica equivalent a Ics nocions bàsiques que es donen a sisè curs de l'rimaria, i un mapa d'isòbares coriesponent a la jornada objecte de la predicció. 1.1 joc també incorpora el llibre d'Alfred Rodri-
EL TAULER És un mapa d'Europa físic amb una xarxa de caselles hexagonals a través de les quals evolucionen les fitxes.
LLIBRE D'INSTRUCCIONS
Conté les instruccions de! joc i la guia del meteoròleg novell, una guia bàsica per no perdre's en el món de les isòbares i que només es pot fer servir al principi de cada partida.
MAPES D'ISÒBARES
Són el principal suport del jugador quan es disposa a fer la predicció d'una ciutat.
• '£%$*C? ?,<
«Quin temps farà?», escrit per Alfred Rodríguez i Picó —l'home del temps de Catalunya per excel·lència— forma part de l'equipament del joc. Una lectura prèvia ajuda a superar els rivals.
LLIBRETA DE PREDICCIONS És el lloc on l'aspirant a meteoròleg va anotant fes dades corresponents a les prediccions.
JA CAPSA
LES TARGETES N'hi ha 160, amb preguntes sobre diferents aspectes de la meteorologia Cal superar-les
DAUS I FITXES Cada jugador disposa d'un dau, però quan acumula molts errors
en disposa de dos. Així es reequilibra la competició.
CARTES CIUTAT
Aconseguir-ne cinc és l'objecOu del joc. Posseir-la
et converteix en el "Meteoròleg oficial» de la ciutat
La carrera de meteoròleg oficial— \ cada partida de Quin temps fa?, que dura uns tres quarts d'hora, hi poden participar entre dos i sis jugadors. El repte és fer-ne més via que els altres a aconseguir l'«estrella» de 5 de les 30 ciutats que hi ha repartides
en un mapa físic d 'Europa. Pel camí, els aspirants ensopeguen amb preguntes de tota mena -sempre relacionades amb el temps— i quan arriben a una ciutat han de fer una predicció d'un dia concret amb l'ajuda del mapa d'isobarcs d'aquella jornada. Mentre
no es tenen tres estrelles acumulades es pot fer servir el Manual del meteoròleg novell, i si un jugador acumula molts d'errors, té dret a córrer amb dos daus en lloc d'un. Al gràfic. els elements que integren el joc, a diferent escala. / R.E.
gucz Picó Quin temps farà?, la lectura del qual és un avantatge evident per l'aspirant a meteoròleg.
Vocació didàctica
Ln lot moment es noia una vocació didàctica en la contigu ració del joc. -Acabada una pai-tida disposes d'una quantitat d'in
formació que no tenies, però a la vegada l 'adones que en realitat lots sabem moll mes sobre cl temps del que ens pensem. Saps per què? Doncs perquè sovint només és qüestió de lògica.•> La reflexió dels autors es fruit del rodatge a què han sotmès el prototipus del joc: una seixantena d'homes i dones d'edats i con
dicions diferents han provat Quin temps fa? durant nou mesos, i gràcies a aquest procés cl joc arriba totalment afinat a la llum pública. Pel camí, el concepte de fons ha restat intacte, però no ha passat el mateix amb la mecànica. retocada perquè l'estona davant del lauler sigui al màxim de dinàmica, didàctica i divertida
(les «tres d», que diuen els inventors). «Una de les coses que més ens ha variat ha estat el nivell de les p r e g u n t e s » , a s seguren Reixach, Lucena i Compte: «Els que l'han experimentat han demanat que els putegessim més, i ho hem fet.» Estaven obsessionats a evitar que els participants patissin estones mories el s-ran
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 PUNT I SEGUIT 19
I «QUIN TEMPS FA?», EL NOU JOC QUE DISTRIBUEIX ELS 4 CANTONS I
defecte de molts dels jocs de taula— i ho han aconseguit, de la mateixa manera que han buscat que no s'estableixin diferències significatives entre els jugadors per garantir l'emoció fins al final.
L'amic Willy Willy
La feina que recorden amb menys entusiasme d'entre totes les de la preparació del joc és la de recerca d'informació climàtica als observatoris d'Europa, principalment a causa del fet que, tot i existir la Unió Europea, no hi ha —«almenys no l'hem trobat», puntualitzen— un organisme que aglutini aquesta informació. Per tant, van haver de con-tactar, un per un, amb tots els observatoris centrals estatals.
Per contra, s'ho han passat molt bé buidant les desenes de fonts documentals que han hagut de consultar per redactar les preguntes de les cartes. «Hem descobert coses molt divertides», asseguren entusiasmats. Es clar que probablement no ho estaran tant els que es trobin davant d'interrogants tals com què caram és un Willy Willy, quin diàmetre fa un llamp o si s'han de tancar les finestres quan s'apropa un huracà. Quin temps fa? no només satisfà les curiositats de caire científic —com més noms d'estris meteorològics sapigueu, millor—,' sinó que també penetra en el camp de la saviesa popular —esteu al corrent de tots els vents que bufen al país?— i, conseqüentment, en el laberint del santoral —que s'abstingui de jugar qui no s'encomani a Santa Bàrbara quan trona.
. Una «empresa» de cinc anys Lucena, Reixach i Compte for
men un grup aparentment ben
Josep Maria Reixach, Miquel Àngel Lucena i Pep Compte, els autors del joc. Foto: ANNA CARRERAS.
avingut però heterogeni, característica que, a base de discussions i baralles entre ells a l'entorn d'una taula ben proveïda, sembla redundar a favor de la creativitat. Cinc anys enrere, estimulats per les necessitats econòmiques i les estones lliures que a què obliga la condició d'aturat, tots tres van decidir explotar la seva afició co
muna i convertir-la en una font d'ingressos. Un lustre més tard tots tenen feina, estan il·lusionats amb la sortida del Quin temps fa? i no paren de projectar jocs de taula, un producte per al qual semblen haver nascut. Plantejar-se viure'n algun dia és, de moment, una qüestió tabú. «Esperem a veure com funciona aquest i
després en parlarem», proposen cauts.
(Nota: Per cert, durant l'entrevista se'ls van escapar dues respostes. Primera: el Willy Willy resulta que és el nom que tenen els huracans a Austràlia. I segona: i si mai us en trobeu un, val més que deixeu les finestres obertes. Això és el que asseguren).
El joc incorpora un llibre de caire divulgatiu escrit per Alfred Rodríguez Picó
RE. MQuin temps farà?, un llibre introductori a la meteorologia escrit pel popular Alfred Rodríguez Picó —l'home del temps per excel·lència de TV3, que precisament aquesta setmana deixa aquesta feina—, forma part de l'equipament del nou joc. Sintonitzant amb el caire didàctic de Quin temps fa?, l'obra aporta al lector els coneixements bàsics sobre les isòbares, els fronts càlids i freds, la formació de la gota freda, les marinades i les brises de terra, els vents de Catalunya o la formació de tempestes. La primera part del llibre es completa amb mapes, instruccions per manejar instruments de mesurament, i una anàlisi sobre la influència de l'home sobre el clima, entre d'altres temes. La segona part de Quin temps farà?, en canvi, passa revista als microclimes de totes les comarques catalanes, de les quals també s'apunta les precipitacions i les temperatures mitjanes, recollides en diferents observatoris. Paral·lelament, a peu de pàgina hi ha una sèrie d'informacions anecdòtiques i un recull de dites populars.
El treball de Rodríguez Picó, al marge de la seva importància intrínseca, és una eina magnífica per als jugadors de Quin temps fa?, atès que en el llibre poden trobar la resposta a moltes de les qüestions amb què ensopegaran en el seu periple sobre el tauler d'Europa.
S A N T C U G A T E NCS DE L ' A N Y
Quin és el feu
Santcugatenc
de l'any?
Fes a r r i b a r la t e v a
p r o p o s t a o
Ràdio Sont C u g a t ,
c / Sont J o r d i n ú m . 5, o a l
TOT SANT CUGAT,
c / Sont A n t o n i n ú m . 4 2 .
0 bé per f ax a l 6 7 4 20 24
o a t r a v é s de l ' A p a r t a t
de c o r r e u s 2 2 4 .
O m p l e a q u e s t a b u t l l e t a a m b
les d a d e s d ' u n a p e r s o n a o e n t i t a t
que s ' h a g i d e s t a c a r d u r a n t l ' a n y
1 9 9 4 i que m e r e i x i ser r e c o n e g u d a
a m b e l g u a r d ó .
ÚMURlCKAf
El m»u con d i do i és la itgútni persona o tnrifot
Pels i*gü*nrj moiius
Podtm JotOtitiot * l tondidol oA t t V i W
Presen tac ió de p ropos tes f ins oi 23 d ' o c t u b i e
C o l · l a b o r o
\$WlWí" ELSHCANIÜNS
TETE
INSTAL·LACIONS Calefacció Aire condicionat Ventilació Reparació i Manteniments
Psg. Torreblanca,9 Tel.- Fax 589 00 79 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS
SEGURETAT AMB AUX VYD
I fem forta la seva casa. sistemes de seguretat
central receptora d'alarmes
Av. Alfons Sala, 50 - Tel. i tax 589 1 7 99 Apartat H)1 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
S I S T E M E S I E Q U I P S D ' A L T A S f G U R E T A T
/ teu Q
ns de (
r^./i >ltes parelles a l'hora de fer el pas per construir o compra
diners necessaris per a la nostra economia, pern el més intel·ligent é.
Marmoles y Granitos " >
y
^jnf tRTbfs síïTrcuGfn-
Manuel Hèlices Magatzem - Fàbrica, Can Fatjó dels Hurons
Campoamor, 12. Nau, 3 - Tel. 675 51 08 08190 Sant Cugat del Vallès
SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ VALLDOREIX,S.L.
Materials per a la construcció i decoració Eines, maquinària, canonades,
revestiments, ceràmica i sanitaris
Rbia. Mossèn Jacint Verdaguer, 107 Tel. 67414 90
08190 VALLDOREIX vwm'zw.w
EXCLUSIVITAT A UN PREU MOLT ACURAT
nr\Q;iio • MOBILIARI INFANTIL I JUVENIL • ARMARIS A LI SEVA MIRA • BUTAQUES I SOFÀS
Tel.589 02 66 Sant Jordi, 29 ,08190 Sant Cugat
FUSTERIA EBANISTERIA REPARACIONS • M A N T E N I M E N T S
SERVEIS U R G E N T S
LI A R R E G L A R E M les coses de fusta trencades o que no funcionen:
Mobles, portes, restauració de mobles antics, panys, persianes, finestres i d'altres.
Cl Camí de la Creu, 14, baixos, lo • Tel. 589 47 53
omni en •* > % * - * * * - " i
tesa ,: i* \ "-m
una casa no saben com fer-ho. Comprar bé comporta estalviar aquests
aber escollir els professionals que ens han de donar aquesta satisfacció.
LEKHT LA CUINA DEL PRESTIGI
J A U M E D Í A Z ESTUDI CUINES
25 ANYS DISSENYANT CUINES Rambla del Celler, 17 - Tel. 674 74 49 Francesc Moragas, 28 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
r J
C/ Santa Maria. Plaça Doctor Galtes. Apartaments 1 - 2 habitacions
Pisos 3 - 4 habitacions Locals comercials
Places de pàrquing
ACABATS DE PRIMERA QUALITAT! a la •atofara obra o d tel 589 26 59 - 674 43 56
r
• Disseny i construcció de jardins i terrasses • Manteniment general de jardins
• Poliments i envemissaments de parquet • Recobriments de sostres i parets de • Parquet flotant, encolat i tarimes fusta. «Paviment PVC • Suros i moquetes
C/ Colom, 30 (davant plaça Unió) Telèfon 589 60 25
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
22 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 21) d'octubre de 1995
ELS CANTONS Setmanari iinli-|^'i . | '*i". L.italií, L-nmarvül i democràt ic
^ Premsa Local de Sant Cugat SL
CarriT Xt'tTic. 5, lt HKIl*> Suiit Cu^j i iiei Valle* t *wt,: s ; }; . \5M4;o' jf
P r e s i d e n t
R.nihHi(irdu rSoltirviU
Director W p Riera i Kml
Redactora en cap
Redacció \ J V I ('a^.i. .MIÍK-K C.iMiirr.1 V.r a ,!. M.,, .,'•.:•• •H^mii. l 'au Morell
íhcnnomiul. hurru \ iwl . i . \ . i \ ler Born--, JorJ: ïiordo. Pere Pkh. Eduard
•F>portM, SiKi.i fi.irr.is.- R.iiurn I uq,n- Punt ..liver·V J.ïscp Mana Vallés.
l-ranci-*. r j r r r . VI-J,I (irnntK'r i \|'iir;ts> Nattií- I.>IVMO I Comarca). Mane
l·.spin.rvi i W | > V'irm Mul.* f 'l.^r.tt';.!
Cap comercial í u - M i m a K ^ I -
Equip comercial «usa Mina f'.iniLvi'. Nuru i )|ivc i 1 > J Planas
Impressió Ki.',ri'.|T.-v i" T : ^ ! ^ 1 ^
Distribocló V.r :n; V . J ^ S l .
np.*, . i j t . ' r ' j ls VK artk'h> rinraLs
ii.' '.i v.Li r™.cNNdnamctiL
Puja d'impostos i preguntes sense resposta
E ls serveis que presta l'Ajuntament són cada cop més amplis i més cars. i els impostos que paguen els ciutadans són
la principal font de finançament; per tant, també pugen. Si es fan jardins, després s'han de cuidar. Si s'eliminen abocadors i els residus es traslladen més lluny perquè no contaminin el nucli urbà, s'ha de pagar el seu transport. Partim de la base que Sant Cugat és una ciutat cara de mantenir i que aquesta diferència entre el que costen els serveis i el que paguen els veïns fa créixer progressivament el dèficit de l'administració local.
Mirat així, té una justificació que l'Ajuntament introdueixi una nova
taxa de sanejament i tractament de residus que faci que el paguen els veïns s'adeqüi més als 290 milions de pessetes que costa cada any aquest servei. Però aquesta segurament no és l'única manera de mirar-s'ho. En vista de la puja considerable dels impostos que es va aprovar en el ple de dimarts, és preocupant que a l'hora de debatre les noves tarifes cap grup municipal plantegés cap mesura complementària —no alternativa— per compensar el dèficit fiscal municipal. Ningú va plantejar, per exemple, que quan un servei s'encareix, a banda d'apujar els impostos, també es pot fer un esforç per revisar aquest preu a la baixa. Costa molt preguntar a
l'equip de govern si té en compte que potser paga massa per determinats serveis? Tampoc ningú no va plantejar que en lloc de gravar serveis obligatoris i bàsics com la recollida d'escombraries, es podria optar per apujar les tarifes —com a mínim, a qui les pot pagar— d'altres serveis menys imprescindibles, com són l'Escola d'Art, el Conservatori i l'Escola Triangle, per acostar-los al seu cost real. Tampoc ningú no va preguntar per què es va decidir que durant aquest any l'IAE quedés congelat i que per l'any vinent s'apugi d'un 4,5%. Són preguntes que no es van fer. E'ls ciutadans només saben cl que els toca a partir de l'I de gener.
Alguna cosa es mou al PSC
L j únic que ha sí)bre\ïscut al procés de renovació de l'exe-cutiva local del Partit dels Socialistes ha estat el seu
portaveu municipal. Àngel Casas. La resta són gent completament nova que ha desbancat responsables que feia sis anys que eren a l'cxccutiva. És el cas de la fins ara primera secretària de l'agrupació. Maria Sansa. Tot i que el partit repeteix una i
altra vegada que la consciència que calia un canvi era generalitzada, hi ha almenys dos elements que fan reflexionar. El primer, per què. si aquesta consciència era tan unànime, Maria Sansa va tornar a presentar la seva candidatura com a alternativa a la que finalment va resultar guanyadora. la de Jordi Menéndez. Ella reconeix que hi havia gent que preferia que continués i assegura que
li van demanar que es tornés a presentar. Per tant, d'unanimitat, poca. El segon factor que fa reflexionar ha estat la decisió d'un membre important del PSC nacional, com és Menéndez, d'assumir la primera secretaria, quan sempre havia preferit, en l'àmbit local, treballar a l'ombra. I que per assumir aquesta responsabilitat s'hagi envoltat de gent amb poca experiència en política local.
E L L E C T O R E S C R I U
Cinesa i la mutilació de «Carrington»
Els textos tramesos a aquesta secció nu han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. I/autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que
hi figurin el doma 1)1, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de iesumir-les quan ho consideri oportú
I Dora Carrington va ser una pintora britànica que entre el 1918 i el 1931 va viure una intensa i especial història d'amor amb l'escriptor gai Lytton Strachey. Els dos protagonistes i la resta del grup d'amics i intel·lectuals que hi apareixen estaven relacionats amb el cercle de Virgínia Wolf i van viure la I Guerra Mundial amb incomprensió. Fins ara, Carrington era desconeguda per a la gran majoria de catalans, però la pel·lícula de Christopher Hampton (amb Emma Thompson com a protagonista i esquer), estrenada la setmana passada a Cinemes Sant Cugat, podria haver posat fi a aquest desconeixement. Això hauria estat possible si els responsables de les sales de Sant Cugat permetessin veure la pel·lícula sencera. Tot i que l'anhel de veure els títols de crèdit finals amb els llums apagats ha estal interpretat sovint com una pedanteria (i ho seria en projeccions d e Los íilh/>ndii>us en remojo, p e r
exemple) en aquesta pel·lícula és imprescindible: amb els crèdits es projecten també les obres de Carrington, els quadres que ella pintava per «sentir-se bé». Però els llums de la sala s'encenen tan aviat que és impossible veure'ls. Sembla que a Cinesa encara no han entès que les pel·lícules, al marge de la seva qualitat, són obres en què cada element té un paper. I no s'acaben fins al final dels crèdits., MONTSHRRAT AMAT
Agraïment i renúncia a un gran honor
ffl Raons per les quals, agraint intensament la meva nominació als premis Santcugatenc de l'Anv. renuncio al que per a mi seria un gran honor:
Perquè el santcugatenc de l'any és la majoria del poble de Sant Cugat, format culturalment i moralment per l'Escola A/queta Ma-urans i les Ires oeneraeions J. ;'.-
questa família que han lluitat per imprimir les seves conviccions d'honradesa personal als seus educands.
Perquè, diguem-ne competir. amb el cinquantenari de la fundació del Club Muntanyenc seria fer-ho amb els seus fundadors i la generació que els va seguir. que és una part dels meus amics vius i el record emocionat dels que ja no hi són.
Competir amb el senyor Gavín, Creu de Sant Jordi merescudís-sima, i de la tasca diària del qual sóc seguidora. Seria una gran estupidesa per la meva part.
Competir amb Mans Unides i el seu treball quotidià en favor de la humanitat seria fer-ho amb els meus propis principis
Perquè competir amb el Centro Castellano-manchego i el seu afany d'integració, sense renunciar a les seves arrels, seria fer-ho amb el meu propi criteri.
I així arribaríem fins a la número catorze. Prefereixio, per tant, passar a la número quinze.
Sant Cugat, que jo recordi (perquè la memòria també em falla), no ha proposat mai la Universitat Autònoma. Gairebé van passar per alt la seva fundació, el seu
L A P U N X A D ' E N J A P
24è aniversari i tot el canvi que van donar al nostre poble (encara que sigui ciutat). La seva Facultat de Lletres va portar els millors professors del país i de l'exili. Els alumnes que van sortir d'aquella primera fornada, i els de Magisteri que els van seguir, van canviar la nostra manera de viure (i fins i tot de pensar). Són majoritàriament brillants professors, escriptors, polítics, corresponsals de televisió en països llunyans... i di-restors de periòdics i ràdios locals.
Sense ells, professors i alumnes, sense aquell grup de joves i bojos amics de l'esport que van crear,
IfrG^A-
s<~^&F~
amb el seu i els nostre poc diner, l'Escuderia del Mesón, que va aportar a Sant Cugat reconeguts esportistes. Sense la tercera i la quarta generació del Club Mu-nyanyenc, El Mesón no hauria passat de ser la continuació del Bar Cristal i jo la filla d'en Silvestre de Can Rocamora. Espero que algun dia El Mesón sigui no-minat per a aquest títol, perquè El Mesón, com l'Escola Azqueta, sou tots. Per això, i perquè a les llistes falten molts noms: Joan Vi-lladelprat, Josep Royo, Ramon Barnils, Pep Codó, i els galeristes en general, és pel que jo demano els meus vots per a una dona més mereixedora que jo d'aquesta nominació: Victòria Camps, professora, escriptora, acaparadora de títols, senadora i, sobretot, m a r e i d o n a de l n o s t r e t e m p s . / CARMEN ROJO.
Analfabetisme i/o mala fe
• L'histrionisme i el blaverisme tornen a colpejar el País Valencià. La idiotesa anticientífica ha arribat al poder a les agredides terres del sud de la nostra nació. Ara bé, vist aquest nou espectacle lamentable del senyor Gonzàlez Li-zondo, cal preguntar-se: Es tracta només de la típica onada d'analfabetisme o hi ha algun rerefons polític amb molta mala fe i amb clares intencions desestabilitzado-res? Al meu entendre són totes dues coses, tot i que, per damunt de tot, aquesta nova rebrotada d'atacs contra la unitat obeeix a una molt ben calculada estratègia de divisió, destrucció i substitució en forma de neteja ètnico/lingüís-tica de la llengua pròpia del País Valencià per la llengua imperial. Aquest atemptat contra la consciència col·lectiva dels Països Catalans demostra que el PP, per molt que vulgui amagar el seu passat antidemocràtic i la seva incomprensió envers les altres llengües. sempre cau en la intolerància. I molts dels que al Principat fan tanta ostentació nacionalista son molt incoherents i in-
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 PUNT DE VISTA 23
L A T R I B U N A
Carta al senyor Gonzàlez (Lizondo) DANIEL PALOMERAS
La meva àvia era valenciana. L'única dels meus avis que vaig conèixer. Per a més detall la seva família era, i suposo que encara
és, gent del poble de la Canyada, a l'Alcoià. Potser això em podria permetre la inexactitud d'atribuix-me una quarta part de valencianisme, del tot immerescuda ja que d'una banda un és d'on és i no d'allà on eren els seus avantpassats, i de l'altra vivim en uns verals on tots venim de tot arreu, fins d'on menys ens imaginem. Confesso no conèixer el municipi dels meus ancestres, i a fe que ho lamento. L'única referència plàstica que en tinc és una fotografia de l'Enciclopèdia Catalana que me'l presenta com un nucli amb un campanar un xic encimbellat, sobre una plana de fuiters i amb una serralada força rostida al fons. Diria que s'assembla aclaparadorament a uns quants centenars de pobles que des de Salses fins a Guardamar espurnegen la conca mediterrània. Fins i tot té una retirada molt sospitosa amb un Hoc del Bages on la meva àvia acabà vivint i on vaig passar la infantesa.
Però no era de geografia que volia parlar, sinó de gent i d'idiomes. Els lingüistes experts mostren ja un cert esgotament quan han de defensar un cop i altre la unitat de la llengua que es parla a Catalunya, el País Valencià i les Illes. Com que els meus coneixements en aquesta branca del saber són escassíssims, prefereixo explicar les coses segons jo he vist que anaven a casa, que és de l'únic que em fio de veritat.
Puc garantir que la meva àvia, quan vingué a Catalunya per casar-se amb el meu avi, no hagué d'aprendre cap idioma nou. Des del primer moment s'entengueren perfectament parlant en la seva llengua nadiua. La seva nissaga
no s'havia mogut dels respectius pobles des de la nit dels temps ni havien tingut contactes amb cultures intermèdies ni amb mitjans de comunicació d'abast plurinacional. Tampoc no s'entenien en castellà, un idioma que no els era propi però que tots dos coneixien. No eren poliglots més enllà del que he dit. Probablement pensaven que l'esperanto era un invent de naturistes i vegetarians que no tenien res a veure amb ells.
I no cal ni dir que no posseïen el do de llengües que el Nou Testament atribueix als apòstols. Si he de parlar de mi, dono fe que mai vaig tenir la més lleugera impressió que la meva àvia em parlés en estranger. Certifico que sempre vaig entendre meridianament el que em deia, i que la meva mare i els meus oncles no van ser víctimes de cap diglòssia domèstica.
També és veritat que la bona dona, amb el pas dels anys, deuria anar perdent l'accent característic dels valencians, que només recuperava quan visitava Barcelona un cosí mariner que feia la singladura de la ciutat del Túria a la Comtal, amb un mercant de cabotatge. Feia gràcia, però ja se sap que abans a la gent ens feia gràcia tot.
Era la vida una bassa d'oli? M'imagino que no. He sentit explicar que quan el meu avi volia fer un retret a la seva muller li etzibava «el valencià que no te l'ha fet, te la farà». A la qual cosa la meva àvia replicava indefectiblement: «el català que no te l'ha fet, te la farà». Com es pot comprovar la similitud en el discurs és notòria.
Per tot això i per moltes altres banalitats que podria explicar, queda clar que al meu entendre els catalans i els valencians som un personal bas-
x E I tant semblant. Estic segur que si un polonès (i és un exemple
triat a l'atzar) ens visités, trobaria entre nosaltres moltes més identitats que diferències. D'acord que alguns catalans pateixen d'una arrogància paternalista força insuportable, i que determinats valencians toquen a sometent quan se'ls acosta un català, però això és normal en totes les parenteles, i no cal inventar cap gramàtica nova.
Daniel Palomeras és metge i escriptor
L A G A L E R I A g J . ü v * ' " ' "
Trias de Bes
• JOAN DOMÈNECH
•
P erquè m'agrada escriure obertament, sense sectarismes ni tendències, tinc per norma —almenys d'ençà que col·laboro regulament en El Punt—
no ficar-me en política, malgrat que tingui les meves concepcions i afinitats més o menys definides. A vegades, però, sorgeixen temes que són una temptació per fer comentaris.
Temps enrere llegia a la mateixa premsa la naturalitat amb què al Quebec, al Canadà, anaven a manifestar, mitjançant votació, la seva voluntat d'independitzar-se en funció dels trets diferencials que sempre han caracteritzat aquest reducte de parla francesa enmig del gran país de llengua i cultura angleses. Quants estripaments de camisa hi hauria a l'Estat Espanyol si això es plantegés de forma semblant, ni que fos com a simple consulta indicativa de
la voluntat de la gent
«Produeix una mica de tristor i de mal d'estómac constatar la peripècia humana d'alguns individus que malden per afegir-se a la coral dels qui clamen per una Catalunya 'light'»
que viu a Catalunya? Una mica ho hem respirat amb l'enquesta del mateix Punt feta als alcaldes catalans, parlant de la independència. No tothom ho ha paït bé. Per això no ens han d'estranyar actituds com la dels Trias de Bes de torn, que, pel que es veu, s'ho devien passar malament exercint de catalans catalans i, re
memorant l'antiga burgesia que els ha precedit i que possiblement devia parlar en castellà —que feia més bonic—, han tornat a les arrels, han entonat el mea culpa i s'han abraçat a la creu redemptora d'un partit hispanòfil, abjurant de tant de temps d'haver portat la bena als ulls.
És evident que tothom pot triar. I més el senyor Trias. Però produeix una mica de tristor i de mal d'estómac constatar la peripècia humana d'alguns individus que, en comptes de perdre's per aixecar el sostre dels drets del país, s'espanten i s'esgarrifen pels excessius avenços aconseguits i malden per afegir-se a la coral dels qui clamen —encara que sigui amb veu enrogallada— per una Catalunya light. Que Déu els perdoni.
E L T R f P T
S emblava que l'afer de l'arxiu de Salamanca havia acabat com el rosari de l'aurora, però la resposta de la ministra de cultura a la pregunta d'un parlamen
tari català ha fet que oportunament ens en recordem. Si els papers de la Generalitat republicana encara són on per dret de conquesta van anar a parar és perquè l'inventari fet per tècnics de la Generalitat actual no és correcte i en cal un altre, diu la ministra. Després potser s'haurà de repassar, puntejar, sospesar, passar en net, i vejam si no caldrà encara una llei d'harmonització dels inventaris. O sigui, allò típic que falta una pòlissa i
Hem perdut els papers MANUEL CASTANO
que hem de tornar demà. Podem dir, en llenguatge corrent, que falta voluntat política, cosa que ens duria fàcilment a una conclusió sobre la nostra influència a Madrid: podem fer, quan ens necessiten, que ens prometin coses que no volen o que són incapaços d'aconseguir, que en política és ben bé el mateix, i al
X Ó
capdavall ens deixen com abans però, a més, decebuts. O també podem dir que els qui actualment posseeixen i zelosament custodien els documents els atribueixen un valor simbòlic més gran que no pas els qui, per la força de la raó i no per la raó de força, haurien de posseir-los, atès que els uns poden omplir la plaça de Salamanca, i la comarca sencera si s'ho proposen, mentre els altres no han omplert fins ara ni un banc de la plaça. És un altre estil, però també són unes altres ganes. I potser sí que ens toca fer un inventari del que realment tenim, perquè de detalls, amb nosaltres, no en tindrà mai ningú.
E L V E S P E R
L'aparell JOAN POYANO
C aure de l'aparell del PSC provoca que l'afectat per la mo-rrada recuperi la memòria;
fixem-nos en el cas de Jaume So-brequés, diputat conegut per la seva activitat com a tertúlia culer i historiador del Barca. Quan So-brequés era a l'aparell —n'era portaveu fins que a Sitges li van fer la primera segada sota els peus—, no se li va sentir criticar-ne el funcionament, com tampoc va queixar-se posteriorment quan la conferència nacional va proclamar, sense ni tan sols fer una votació per quedar bé, la proposta de l'aparell de fer candidat el seu cunyat Joaquim Nadal. Ara que el retiren, li ha faltat temps per tractar de netejadors ètnics els mateixos —els aparelladors de Sala, amb el suport del 80% dels consellers nacionals elegits democràticament— que devien ser integradors quan sí que comptaven amb ell. I posats a reduir les plan-tofades per aconseguir escó a una lluita entre bons i dolents, ótambé hem de qualificar de neteja ètnica l'intent de Nadal de trobar fora del partit el seu segon per apartar una mica més Raimon Obiols, que és ni més ni menys que el primer secretari del PSC?
24 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995
L A T R B U N A
Dia «nacional» de Sant Cugat? JOAN POR I ONA
La majoria de països. estats , nacional i ta ts . inclosa Espanya i les seves comunitats autònomes. han destaca! del seu patrimoni cul
tural i històric aluuna ctcnic-l'ide. que tant pol ^et el dia de la recent o Humana alli-beiacin d'un poder opressor. de la proclamació d'independència. o han l'urpat en la llisti u KI per rcmcnibiai un let que pugui donar sentit a un dia anomenat nacional pe I excel·lència. en i dinant el qual es glossaran eh v alors pati n >ties suposadament s ingulars . de país diferenciat. i especialment delimitat per unes invisibles línies divisòries que hipotèticament el sepaien de la icsfa.
Exposo aquestes consideracions ilespres del 12 d'octubre. en un monienl en que les circumstancies polítiques han anat icslant a aquesta diada una bona part de les significacions que en l'epoca franquista s'a-tegiien a la festa del Pilar i al descobr iment d 'Amer ica . [icio especialment per una altra circumstancia històrica coincident en aquest dia. que als sanl-cugatencs molt als nostres avantpassats ens afecta mes de prop. 1 s 11 ai. ta de la batalla que el 12 d'octubic de 1SIIS es lliurava aquí entre les tropes espanyoles comandades, per Cadalgués. aleshores general en cap de l'exercit tic Catalunya. i les dues columnes napoleòniques al cap de les quals lli havia Milosscvv it/. lot i el seu potencial vlSIl soldats, 22(1 cavalls i sis peces d'aitillcria varen ser de-iiolats i foragitats de Ics posicions sanl-cugatenques en un batalla que ha quedat registrada a la historia com a batalla de Sant C ugat, a la qual se li adjudica el mèiit de ser una de les primeres derrotes importants que s'infligiren als Ir.inccsos invasors.
Si se sedueix detimtudaiiient el de
senvolupament de la batalla —els francesos en pla de defensa i les tropes espanyoles a l'atac - al mateix temps que s'hi descobreixen les tàctiques acadèmiques en les evolucions d 'ambdós bàndols, també s'hi localit/a el lloc dels primers enfrontaments en l'amplia plana de camps i vinyes que s'estenia des del final de la població fins a l'ermita de Sant Domènec, lloc especialment Iriat per H. Planas el INOl. per re
presentar-hi en un gravat l'encontre dels dos exèrcits.
La tradició oral diu que el poble participà activament en la batalla. Sigui per la pròpia satisfacció, sigui que, encara que breu. l'ocupació dels francesos va fer estralls i la ràpida alliberació va representar el retorn a la normalitat, a partir d'aquell dia el 12 d'octubre es convertí en el dia nacional particular de Sant Cugat. Durant anys els nostres besavis i avis celebraren anualment l'alliberació de l'ocupació local francesa en un dia que es considerà festiu a Sant Cugat, fins al moment que la memòria, amb les novè-- generacions, començà a flaquejar.
Actualment, quan s'ha fet un eslorç per recuperar topònims ja gairebé perduts, per redreçar errors pretèrits, per procurar restauracions i preservar pel futur una fesomia arquitectònica i urbana en el sector que tradicionalment es manté amb mostres del passat, seria bo de recuperar també aquesta història. Res no seria tan senzill per perpetuar-la en la memòria com mirar de tirar aigua al nostre moll. o dit d'una altra manera, que el 12 d'octubre ile I NOS tingués prioritat sobre la celebració del dia de la His-panidad. Atès que , adduint raons de prioritat, primer hi va haver la batalla de Sant Cugat i que la paraula-concepte «hispanidad» no va més enllà de l'epoca de la dictadura de
Primo de Rivera. que el 1439 una altra dictadura l'elevava a la categoria de Dia de la razti. segur que ens hi sentiríem molt més identificats remembrant una efermèride que ens es tan pròpia, però no per local exempta de transcendència, ja que ha estal mereixedora de figurar en la història de la Guerra de la Independència destacant-hi com una pàgina brillant. I .i festa ja la tenim, ara ens cal ompl i r i a del nostre contingut.
L A G A L E R I A
Tertúlies amb tertulians
JOSKP M. Ml'MA •
M agnífica, la idea del Club Muntanyenc de convidar-nos cada dimarts al vespre a fer tertúlia amb algú amb qui normalment no pro-
dríem o no gosaríem parlar sense formalitats. Ja hi han passat el batlle, el rector de l 'Autònoma, l'escriptor Baltasar Porcel. les directores de teatre Glòria Rognoni i Maria Dolors Vilarasau... Estic segur que a Sant Cugat mateix la llista de gent amb coses interessants per explicar (dels móns de l 'empresa, la ciència, les arts. el pensament, l'esport, la iniciativa social, les comunicacions...) pot ser molt llarga: només cal saber anar extraient el fil de la troca que formen entre tots. De vegades pot semblar una troca embullada. callada, com adormida. Si els del Muntanyenc, però, saben descabdellar-la, qui sap el que en pot sortir.
Ara be. per a una tertúlia calen tertulians. HI gènere ha decaigut tant (va tan a contrapèl de la nostra societat) que hi ha el perill que ens n'oblidem. 1 els tertulians —per definició— no són espectadors passius. Volen intervenir. Es com un joc de pilota: tothom vol tocar-la. Al meu entendre, seria u n e r r o r r e d u i r aquestes tertúlies a
de monòlegs. De monòlegs ja per donar i per vendre! Què
és. si no, això que ara jo escric i vós llegiu? Tampoc no es tracta d'un parell de pre
guntes aclaridores al final. No: una tertúlia és una conversa, un estira i arronsa, un argument desenvolupat a moltes veus.
Que hi ha el perill que algun llauna (tots ho podem ser algun dia) ho espatlli? Bé. cal un moderador amb autoritat per dirigir la conversa, perquè no s'estanqui. o no se'n vagi per les branques. Algú que sàpiga mantenir la llar de foc encesa sense haver de reencendre-la contínuament. Un art quasi perdut que. si aconseguim recuperar-lo. ens donarà escalf a l'hivern i. com totes les arts, ens farà una mica més lliures.
•<St'iia un error reduir aquestes tertúlies a una sèrie de monòlegs. De monòlegs ja en tenim per donar i per vendre! Què és. si no, això que ara jo escric i vós llegiu ?»
una sèrie en tenim
U L A F I N E S T R A
(><s
És la marxa infantil
Gonzalez o el dubte etern LLUÍS FALGAS
A la seu del PSOE a Madrid hi ha preparat un casset amb aquella famosa sevillana que diu: «No te vayas loda\ia. no te vayas por favor...» La
cançó s'escoltarà previsiblement al comitè federal del PSGE que serà convocat a final ilel mes de novembre. És en aquest comitè que I elipe Gonzalez té la intenció d'anunciar que no vol presentar-se com a candidat a Ics llistes socialistes a les pròximes eleccions generals. Aquesta setmana corria un ceri malestar dels parlamentaris del PSOl pi rque a hores d'ara Gonzalez encara no s'ha pronunciat amb claredat sobre si con l; ii tia i à sent el cap visible dels socialistes. I a preocupació rau també en els llargs -iier.iis de Gonzalez sobre aquest lema. Els env iats especials a Banlochc (Argentina) diuen que el president del govern espanvol. ir.alü'tit lot els esforços dels periodistes. no va voler dir res sobre el tema, ilespres d .•.ssahcnlar-sc que Josep Borrell s'havia postulat per la candidatura en l'hipotètic cas que felipe ( ion/alev llanci la tovallola.
Borrell ha trobat un bon argument per sei" a la fenia de candidats. Al·lega que haurien de ser com a mínim deu. els candidats u substituir Gonzalez. i que el debat només s'ha centrat en dues persones. Ell i el ministre d'Afers Estrangers, Javier Solana. Per tant, no son deu. Però el diputat per Barcelona. Josep Borrell, d'alguna ma
nera ja està situat en bona posició per iniciar la cursa. Darrerament, alguns parlamentaris del PSOE s'esveren en sentir persones de cert crèdit social i polític que comenten que Gonzalez els ha dit que plega. És el cas de l'escriptor Gabriel García Màr-quez, que després d'un sopar amb Felipe Gonzalez a La Moncloa va dir en veu baixa a un grup de coneguts: «Aquest marxa. N'està fart». Aquests comentaris no han fet altra cosa que afegir llenya al foc sobre la substitució d'un personatge que fa més de 15 anys que governa.
A l'hora de la veritat, què passarà al comitè federal del PSOE? Doncs, que totes Ics veus del partit s'aixecaran en favor de la continuïtat de Felipe Gonzalez excepte Izquierda Socialista, que són quatre gats. i que són els únics que de manera «oficial» donen suport a Borrell com a candidat del PSOE a les eleccions del mes de març.
Així. els socialistes continuaran preocupats pels silencis de Gonzalez fins que no cantin tots plegats cl «no te vavas todavía, no te vayas por favor...», que és l'única cosa que el president del govern vol sentir per no abandonar definitivament. El tema, doncs, continua obert, i no sembla fàcil que es pugui tancar. Sobretot si es té en compte que no existeix un substitut clar de Cionzalcz, com a màxim es pot escollir un candidat per combatre José Maria Aznar.
i i
i
i
à
i
0
• D I S P E N S A R I V E T E R I
N A R I D E L V A L L È S , S L
Urgències 2 4 h. Cl Saba
dell, 2 3 St Cugat
•n 6 7 4 6 9 4 5 T e l . u r g è n
cies 906 6 9 81 3 6
Rel. 250001
• L A F A U N A Rambla de l Celler, 3 5 - 3 7 TT 8 7 4 13 05
Rel 430001
• C O P I S T E R I A T H E R , cl
Sani Antoni, 24.
t r 5 8 9 74 42
R«f 100(8
• C O P Y - G R A F I C C a n
Matas , 8.
n 6 7 5 3 6 5 3
Rel 820001
• O . G . D A S S E G U R A N
C E S R a m b l a d e l c e l l e r ,
95.
V 6 7 5 4 2 0 3
M12SBJI
• D O M È N E C A Y A L A , Cl
Carme, 3 1 . Sant Cugat del
Vallès
•B 6 7 4 71 42 Retsaxm
• J . G . A S S O C I A T S P I
Barcelona, 9 baixos. •B 6 7 5 3 0 12
Rel 1220001
• C A S T E L L V f S e r v e i s
Admts. Rius i Taulet , 4.
•B 6 7 4 1 2 4 1
Rel 1360001
SANT CUGAT
GESTIÓ, S.A.
Servei
d'assessorament
administratiu.
Assegurances
generals i
administració
„ de finques.
C/Sanfogotaryol, 32.
Tal 67517 02-6746669
Fax: 589 27 74
• A U T O - E S C O L A C A
S A S Martorell , 4 7 .
n 6 7 4 14 9 7
M . 1170001
usa;
• N I S S A N R O M A N M a r -to ie t . 4 1 . 1 1 6 7 5 4 6 7 9
F w i « m m
• P À R O U I N G T O R R E
B L A N C A Av. Torreblanca.
2 -8 , local garatge.
« 5 8 9 2 4 8 1
M iioom
• R E N A U L T - A C E R S A
Ctra . Cerdanyola , 55 .
S 5 M 2 6 4 9
M.12SO0O1
• A U T O S E R V I C I O R U B I O . S C . Cl Vil la, 1 . local 5. Sant Cugat de l Val lés. TT 6 7 4 6 2 9 9
(tel 10003
• G R A N J A S A N T D O
M I N G O cl R e u s , 2 5
0 6 1 9 0 Sant Cugat
t r 6 7 4 1 3 2 5
FM. 11X0001
• M E N J A R S P R E P A
R A T S T A S T A ' M
Tr 5 8 9 2 9 2 9 / 5 6 9 3 5 35
Raf.580OO!
• S U P E R M E R C A T V I
L A R Ó
TT 5 6 » 35 8 2
W 138X01
ALUMINI I VIDRE
EXPOSICIÓ I VENDA:
VALLDOREIX, 53
TALLER: ORIENT, 68
TEL 475 29 02
FAX675 2861
Sant Cugat rJH Vallès
• B A R - C A F E T E R I E S Don
Bar, cl Rosselló. 2.
•B 6 7 4 3 6 3 6
Rel 3000001
• B A R G R A N J A C A N
O I M . C / Lamina , 1 9 Sant
Cugat del Val lès
Rei. 10010
• B A R M U S I C A L Karao-
ke La Bohèmia , av. Cata
lunya, 14.
•B 6 7 5 2 4 0 3
Rei 2100002
• C E Y L A N C / Castil lejos.
9.
TT 589 64 55
• C U G A T C A F È ed i f i c i
T o r r e b l a n c a , d a v a n t mer -
•B 5 8 9 10 9 8
Rel. IKK»
• G R A N J A L A S O R T c/
d e la Sort , 3 . San t C u g a l
del Val lès.
S 6 7 5 2 8 6 4
Rei.SOMOOOl
• M E R M E L A O A E X P R É S
Cl V a l d o t e i x . 5 6 .
TT 5 8 » 11 8 5
Rel. I10OO2
• C U G A R T Cl T o r r e m de la Bomba, 14. t r 6 7 4 4 3 9 0
Rel 2100001
• G R U P V I B E L L E S
A R T S Montserrat, 3 1 .
s 6 7 5 2 0 0 1
W . 1370301
• C I C L E S C A R D O N A Valldoreix. 41
t r 8 7 4 I S O I
M 1190001
BBMEPRB
• V I N S N O E S A B a i x a d a
Sant Sever . 4.
t í 6 8 9 1 9 8 3
FM SffiKI
• I N S T A L · L A C I O N S T E -
T E passatge Torreblanca,
S. 0 5 8 9 0 0 7 » W 1380002
• S U M I N I S T R O S V A L L
D O R E I X M o s s è n J a c i n t
Verdaguer, 107 .
t » 6 7 4 1 4 9 0
W . S X 0 1
• J . P . P A R R A cl E n r i c
Granados , 1S, local 7.
9 5 * 1 0 6 4 2
Rel. 14X05
• P A P I O L - V E N D A I N E
T E J A C à n o v a s de l C a a ü -
« 0 , 4 .
« 6 7 4 6 5 0 0
M . 510031
• C L . D E N T A L S A N A R E S F r a n c e s c M o r a g a s , 8. 2n . •B 6 7 4 1 8 7 7
Rel. 18X031
iililii • M A T E R I A L S D E L A
C O N S T R U C C I Ó F O A P ,
cl Rius i Tau le l , 2 7 .
V 6 7 4 0 6 0 3 Sant Cugat
Rel. 50X001
• D O L C E T S Alfons S a l a .
2 0 . Tr 6 7 4 4 2 8 2
Rel 15Í0001
• V I L A E L E C T R O L L A R
S A Santa Mar ia , 4 0 .
Tr 5 8 9 0 2 7 1
Rel 1580001
• N O V A E L È C T R I C A
S A N T C U G A T rambla C e
ller. 9 1
t r 675 2 5 0 2
Rel. 140007
• E N G L 1 S H C O N N E C -
T I O N E s c o l a d ' a n g l è s .
Sant Domènec . 7, 1r 2a .
Tr 6 7 5 21 0 6
rW 13I0001
ÀGORA PflEESCCXAR EGB
B C - C O U
Ferrer i Guàrcte. sln
Tel. 5890001
F&X674248S
08190 Sant Cugat del Vallès (davant TV2)
• GUITARRA, PIANO, classes de guitarra elèctric a i c l à s s i c a , p i a n o i t e c la ts e l e c t r ò n i c s , h a r m o nia, composició. •B 8 7 5 2 1 8 1 FW237S5O0O!
• M Ú S I C A I D A N S A F U
S I Ó d C a n o v a s d e l Cast i
llo, 2 0
t r 5 8 » 2 8 1 »
Rel. 100«
• S P R I N T I D I O M E S Cl
Francesc Moragas . 8.
« 5 8 8 2 2 6 4
FM. 201(001
• W A Y - I N C / Girona. 16 .
t r « 7 4 0 6 9 3 Rius i Taulat .
flef. 100O4
• B L O C K C / R o e s e t o , 17 .
Sant Cugat .
« 5 8 9 5 3 4 8
Rel 10002
• E S P O R T S T E R R A N E U C / Sant Antoni, 1 5 . 0 8 1 9 0
San i Cugat .
t r « 7 4 6 2 0 2
MIOOK
• S Q U A S H S A N T C U
G A T Sant Jordi . 3 3 - 3 5 .
« « 7 4 9 8 « 2
Ret 1559X1
• E S T A N C M O N E S T I R P laça O c t a v i * . 3
V « 7 4 0 1 7 4
RrLISIOOOI
v .ï ,
• C E N T R E D ' E S T È T I C A
Q U t R O S T d Valldoreix, 7 6
B. « 5 8 9 0 7 0 6
Del 2310001
• I N S T I T U T D E B E L L E
S A R V B O Francesc M o
ragas, 25 . Sant Cugat .
« 8 7 5 5 8 5 5
Rel. 110003
• M E L O D Y . Ctra. C e r d a n
yola, 2 4 .
« 5 8 9 3 5 5 3
FW.2309X
. *s?
• F O T O V Í D E O F . R .
Rambla del Celler. 9 3 .
« « 7 4 7 9 8 8
FM 470001
• R O S A M . S E G U R A cl Santa Mar ia , 6. « 5 8 9 6 4 7 5
Rel «0003
• F L E C A M A R Í p l a ç a
Borràs, 1 . Mirasot.
M25000S
• A I F A Ct ra . Cerdanyo la , 18 . Tr 6 7 4 4 3 0 4
Rei 14*001
• F U S T E R I A E B E N I S T E R I A feines per encàrrec. TT 6 9 9 6 7 4 8 / 6 7 4 7 0 6 8
FW. 10007
• F U S T E R I A E B E N I S T E
R I A L S Cl C a m í d e l a
C r e u , 14 , b a i x o s 1 a . S t .
Cugat .
« 5 8 9 4 7 53
(W 240031
• A N T O N I C A M P O S Francesc Moragas . 2 1 « 6 7 4 0 8 8 2
Rel 1560001
• J . M I R E T Mercat Torre
blanca, parada 1-42.
« 6 7 5 5 3 5 3
rW 530001
• H I D R O F L O R Av J o a n
Borràs, 54 . Valldoreix.
« 6 7 4 75 9 8
M 146X01
• H Í P I C A C A N C A L D E S
masia C a n Ca ldes , s/n.
« 5 8 9 0 0 4 5
Rel 250004
• H Í P I C A S E V E R I N O Pg.
Ca lado . 12 « 6 7 4 11 40
Ref610001
mmx • H O U S E M A C H I N E pg C à n o v a s de l Cast i l lo . 3 4 . Sant Cugat del Vallès. « 6 7 5 0 6 0 9 i lax FW. 140X6
• V A L L E S T E C N O L Ò G I C
S A Plaça Unió, 3.
« 5 8 9 3 3 0 0
FM. 159X01
mmitm • T A L L E D A R I C O M A C
BaJmes, 1 1 . S a m Cugat .
« 8 7 4 5 8 8 2
Fwmoooi
• J O G U I N E S M A R G A
Santa Mar ia , 44 . « 8 7 4 1 5 3 2 R44.1I60O01
• A N N A F U S E T J O I E S Cl
Sant iago Rusinol. 45 . Sant
Cugat . « 5 8 9 5 0 7 2 / 5 8 9 5 0 12
Rel. 1750X1
• J O I E R I A M i r e i a s . c / Valldoreix 33 . « 6 7 4 9 9 4 0
FM. 3010001
• J O I E R I A A U G E T c / S a n t i a g o R u s i n o l . n ú m .
4 0 . « 6 7 4 5 8 5 4 Sant Cugat.
Ref. 8010031
• J O I E R I A S P A D A cl Bal-
m e s . 3 9 . 1 r dreta.
« 5 8 » 5 5 4 » Sant Cugat .
FW 8000X1
• J O I E R I A T O U S R b l a .
R í M t a l l a d a . 2 4 C
« 6 7 5 5 2 5 2 / 5 8 9 0 2 2 9
FW. 540001
• S A N B E R - 5 Anse lm C la -
v é . 2 0 « 8 7 4 4 5 7 1
Ref. 1420001
• A D M M I S T R A C r O N Ú M .
2 Major, 3 3 {junt monestir) . « « 7 4 0 1 7 4
FW.152O0OI
• A D M I N I S T R A C I Ó
NU9JJ.1 Valldoreix. 67 -A.
« 5 8 9 4 7 4 2
FW 880001
• R E S I D È N C I A S A N T
S A L V A D O R 3 a e d a t C /
S a n t S a l v a d o r , 4 7 , t o r r e .
Sant Cugat del Val lès.
« 8 7 4 4 2 2 3
FM.500M2
IfiK5-FB»ifK»L
• H N O S . M A R T l N D E L
V A L L È S Stravinski. 8 Po
lígon C a n Jardí. Rubí.
« 5 8 8 0 5 0 1
RH. 220X1
Pi IUMsJ
Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53
Ctra, deTerrassq, 97
08191 M l
• M À R M O L E S S A N T C U
G A T C a n Fat jó de ls H u -
rons, Campoamoriznai j . 3
Sant Cuga l del Vallès.
« 6 7 5 51 0 8
Rel. 140302
• A T E L I E R B L A U Av To
rreblanca. 2 . « 5 8 9 19 3 1
FW 121000'
• M A R C S V A L L È S C
Val lès, 2 3 . San i Cugat
« 8 7 5 4 9 43
FW 2130001
• M É S M A R C S C Enric
Granados, 15. Sant Cugat.
« 5 8 9 1 4 2 9
FM. 260X1
• S O L S O N A Rosselló, 2.
« 5 8 9 32 89
FW. 49X01
KSLB-tK»
• Tapisseria
• Papers pintats
• Pintures
• Parquets
• Moquetes
• Cortines
• Coordinats
Francesc Moragas. 4
(Quatre Cantons) Tel. 674 38 92
D FALGUERA - Tapisseria - Decoració
c/ Vil la, 1
Local 2
Tel. 675 24 01
08190 Sant Cugat
del Vallès
CASAJUANA GALERIES
SANT JORDI
.Mobiliari i decoració
Matalasseria Articles per a
nens petits
Santiago Rusinol, 37
\ Td. 589 22 32
í CarrerMajor,6
Sant Cugat del Valès
• C A R R E M O B L E S cl
F r a n c e s c M o r a g a s , 3 3
Sant Cugat del Val lès.
« 6 7 4 0 » 9 5
•B 6 7 4 15 5 0
Rel I0OI1
• E G A M O B L E S d C a n o vas del Castillo. 2 , local 2 . « 5 8 9 0 0 1 4
Rel 230001
• A R W E N B O U T I O U E . C;
Elies Rogent. 52 .
•tt 5 8 9 61 6 3
Rel 2*0}ï
• C A M P M A N Y Valldoreix.
16 •B 6 7 4 14 8 2
Rel 1530X'
• E L R O D E T ei A n s e l m
Clavé, 14. Sani Cugat del Vallès.
Ref 14000'.
• C A S T E L L V Í H O N O A
Rosselló. 15
« 5 8 9 32 11
Re' '260C01
• P A M O B E S L Sort , 3 2 ,
1r 1a
•B 5 8 9 35 23
Rel 1450X'
• V A L L È S N E T Sant Ra
mon, 4
« 6 7 4 8 9 18
Rel 1540r.o
• F I O T T O cl San t Jord i ,
32 . San i Cugat
« 5 8 9 06 0 5
Re' 2*00OX'
• C O N S T R U C C I O N E S
R e f o r m e s • T o r r e s - N o
ves.
« 6 7 4 6 3 0 9
Rel 570001
• P R O M U S A A v T o r r e
blanca. 2 -8
« 5 8 9 1 7 3 2
FW 370001
• S E R R A L L E R I A T I E -
R R A I C O M A S C .B . M o -
zart, 9. Barcelona.
« 2 1 8 1 9 9 6
Ref OI30C3
• C E N T R E Ò P T I C S A L -
O O N cl F r a n c e s c M o r a
gas, 4.
« 6 7 5 0 7 5 4
Rel 2WO0C1
• T E X I D O Ò P T I C A c /
S a n i Jord i . 3 0 Sant C u
gat.
« 5 8 9 4 4 9 5
Rel. 2560032
• A S S U M P C I Ó Monest ir , 3 3 .
« 674 36 51 Rel 1410001
• P E R R U Q U E R I A A . S A
L I N A S
Cl Sant Jordi, 2 5 .
« 6 7 4 8 9 1 5
Ref 270001
• P R E S E N Z A M a r t o r e l l , 2 0 .
«589 46 51
rUSKSNBfR»
• I N S T A L A C I O N E S Z A
M O R A
M o s s è n Cinto Verdaguer ,
18. Valldoreix.
« 5 8 9 26 3 8
Rel 560001
• M A N T S E R V , S A A v
Catalunya, 18
« 6 7 4 6 0 58
Rel 600001
• L A B R A S E R I A P l a ç a Pere S a n , 6. « 5 8 9 52 4 0
Ref 690032
MKJffi·CÀfB
• M A I L I N G V A L L È S , S L
Sant D o m è n e c , 10 - ba i xos « 5 8 9 23 71
Ref 550X1
• R E P A R A C I Ó D E
C A L Ç A T S A B A T A cl Francesc Moragas, 6. « 6 7 5 32 7 4
Ref 140008
• R E P A R A C I O N S D E C A L Ç A T i c ò p i e s d e claus Cl del Sot, 16. « 6 7 4 9 0 97
RBI250COÍ
• R E P A R A C I O N S D E
C A L Ç A T i c ò p i e s d e
c l a u s S o l - M e r c a t Tor re
blanca
« 6 7 4 00 14 Ref 250X13
• T A T E R S S a n i A n l o n i , 62 .
« 675 55 06 FW 13300D!
ÜHÜSfCIUKS
• T A L L E R E L E C T R O -S O L c / S o l , nüm 19.
« 674 36 8 8 Sant Cugat
Ref 3020X11
• T A L L E R M E C À N I C P.
C A N A L S C/ San i Llorenç. 27 .
« 674 63 62 Rel I320CX'
• T A L L E R E S M E N A Pas
seig Torreblanca. 13. « 6 7 4 5 3 01
FW 120JGO
• L l N E A D I R E C T A Enri-
q u e G r a n a d e s . 15 - local
« 5 8 9 0 3 7 4
FW 1340031
rais S O L - N E T P. T o r r e
blanca, 5 2 .
« 6 7 4 41 49
FW 780301
• T I N T O R E R I A S A N T
C U G A T San i Anloni, 1. « 6 7 4 11 8 2
FW 147000'
• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T Sant iago Rusirtol, 35. « 8 7 4 1 1 8 3
Rel. 1480001
• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T R a m b l a Ribatalla-da, 34 . « 8 7 5 22 2 8
Rel. 1540001
• T I N T O R E R I A S A N T
C U G A T AHons Sala, 2 t . « 8 7 4 4 1 6 7
FW 1690001
• U S S I A T O U R S plana de
l'Hospital, 10
« 5 8 9 61 5 0 / Fax 5 8 9 5 9
«6 FW 610032
• C A N S A L A D E R I A J U
L I A N A Francesc Moragas .
26 .
« 6 7 4 0 8 81
FW 400001
• P I S À T I C O AHons S a
la. 4 hab. . 1 bany, 1 lava
bo a m b dutxa. 4 0 m 1 de te
r r a s s a , 1 p l a ç a d e p à r -
quing.
2 2 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 7 7 7 6
llnmait». SA) Ref 16O002
• À T I C D Ú P L E X Z o n a Mercat N o u , 120 m ' + 2 0 m ' t e r r a s s a , 4 h a b . . saló men jador a m b x e m e n e i a , cuina «o f l i ce» , 1 b a n y , 1 lavabo, calefacció, marbre. p a r q u e t . P V C i c l i m a l i t , parquing i trasler opcional preciós. 2 2 . 0 0 0 000 . -« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 8 4 3 IKSA GestiO Immobiliaris) Rel KSA
• P R O P C R E U R O J A ,
àtic dúplex d'uns 1 0 0 m ' ,
a m b 3 t e r r a s s e s , 3 h a b , tol exterior. assolellat, molt
tranquil · la ( sense ve ïns a sobre)
1 8 . 0 0 0 . 0 0 0 « (93) 6 7 4 6 7 1 5
ÍFncxes Sacal Rel FS'0l2MOE
• P R O P M O N E S T I R 2
h a b , m e n j a d o r s a l ó . cui
n a , bany. dues terrasses
Possibilitat de pàrqumg.
1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 7 2 5 4
(Freas Girtrefe Rel FG 13060021
mm • Z O N A P A R C C E N
T R A L nou, 4 h a b . a m b ar
maris de paret, cuina «otli
ce» , ampli menjador saló,
2 banys, lavabo, terrassa,
dues p laces de p à r q u m g ,
pis a m b e x c e l · l e n t s a c a
bats, tot exterior, sol tot el
dia. Zona comunitària
4 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -
TT 6 7 4 72 5 4
fFncaiGíx*na. =e- -ü 10080022
CK6
• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t
F rancesc , c a n l o n e r a , s e -
minova; al davant hi le un
jardí públic. 3 hab. * esludi
+ 2 trasters Parquing molt
espaiós, jardí privat d'uns
7 0 rrV. calefacció.
3 4 . 0 0 0 0 O 0 -
W (93) 6 7 4 6 7 15
(Finques Baca =¥ -S'3t2O0O8
OSES0CA9Ó
• C A S A A D O S S A D A 2 4 0 rrr, a prop estació, 2 par-quings, lot en perfecte es tat.
• Z O N A T O R R E B L A N C A places de garatge des d e 1 . 7 0 0 . 0 0 0 - t r 6 7 4 7 7 7 6
(IrmartB, SA) Rel 160010
• PtS 8 0 nV, nou a estre
n a r . 3 h a b , 2 b a n y s , tot
exter ior , p a r q u i n g o p c i o
nal.
1 4 . 5 0 0 . 0 0 0 - 1T 6 7 5 4 3 2 4
[Fnjues Roca;. Rel FR 10060012
• P I S D E N O V A C O N S T R U C C I Ó 6 0 m ; , a c a b a t s de 1a qualrtal , 2 dormi toris. 13 .500 .000 . -0 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 81 (Senti) Ref. 510000001
• P I S R E S I D E N C I A L
planta baixa 1 0 0 m : + 8 0 rrf jardí, 3 dorm. , 2 banys, 2 parqulngs i traster. N o u a estrenar.
• S A N T C U G A T pis de 3 h a b . . b a n y s , c u i n a , s a l ó m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n sor, exlenor i assolellat. 12 .700 .000 . -•a 5 8 0 8 6 6 9 / 5 6 0 9 8 5 4 (Foto Ptso OJanyote) Ral FPC 990PE
• S A N T C U G A T pis maco a carretera d e Cerdanyola , a m b 8 5 m1, 4 hab . , bany , saló, menjador, cuina, balcó i ascensor. 1 1 . 8 0 0 . 0 0 0 -
t r 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 8 5 4 [FotoPBoCadarryoiaj.Rfl* FPÇ990001
• S A N T C U G A T pis m a c o de 9 0 m 2 i 3 hab. , 2 banys comple ts , sa ló m e n j a d o r , cuina «o f f i ce · . 2 balcons, a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , tot exter ior , p a r q u i n g o p c i o nal, assolellat. 14 .800 .000 . -
• S A N T C U G A T prec iós pis at CV AHons Sala , a m b 3 hab. , 1 1 0 m 1 , bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 3 5 m' . cuina e q u i p a d a , terrassa d e 2 5 m \ ascensor , ca le facc ió , exlenor. finestres d'alumini i portes d'ember. 19 .000 .000 . -TT 5 8 0 86 69 / 5 8 0 9 8 5 4 (Foto P B O Cerdanyola). Rtf. FPÇ 990004
• S A N T C U G A T prec iós
pis de 1 2 0 m ; i 4 h a b . a
l'Av Alfons Sala, 2 banys.
saló menjador, cuina equi
p a d a , ascensor , c a l e f a c
ció, parquing, assolella!, fi
nestres d'alumini.
2 6 . 5 0 0 . 0 0 0 -
t r 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 98 54
íFoto Risc C&tofte) Ref FPC 990006
• S A N T C U G A T Psg C à
novas, pis de 4 hab. (3 do
b l e s ) , 1 2 0 m \ 2 b a n y s ,
cuina -o f f i ce - , balcó, en -
tresolats , ascensor, ca le
facció, exterior, parquing,
assolellat.
2 1 . 5 0 0 . 0 0 0 -
t r 5 8 0 86 6 9 / 5 6 0 98 5 4
iFotPtsoCerdirryMa. Ral FPC 990005
• S A N T C U G A T P A R C C E N T R A L . Pisos de 1 2 0 rrr, 4 hab . piscina comun i t à r i a i p l a c e s d e p a r quing. Preu a convenir
V 674 08 97 jFreas Sant Gugat; Ret F SC 130*0041
• C / D O C T O R M U R I L L O
1 3 0 m3 , 4 hab . 2 banys .
saló menjador, 35 m-, cui
na - o f f i c e - , 2 p l a c e s de
parquing. Zona comunità
ria amb jardí i piscina Ex
terior.
2 8 5 0 0 0 0 0 -
t r 6 7 4 57 04 / 6 7 5 43 0 2
ürrítesai Ret 11X70OO5
• C / R IUS I T A U L E T 160
n f , 4 hab , 2 banys, saló-
menjador . cuina - o f f i c e » ,
t e r r a s s a , p l a ç a de p a r
quing
27 5 0 0 . 0 0 0 -
tt 674 57 0 4 ' 6 7 5 43 0 2
Irndesai Ref 11007DOH
• C/ S A N T I A G O R U
S I N O L 1 1 0 rrv, 4 hab , 1
bany. 1 lavabo saló-men-
jador, cuina «orfice» nova.
t e r r a s s a , p l a ç a d e p à r
qumg.
24 150 .000 -
t t 6 7 4 57 0 4 í 675 43 0 2
nmoesai Rei II007000É
• M O L T A P R O P estació Sant Cugat, 3 hab , terrassa de 12 n r , g a i r e b é tot exterior, assolellat 15 .000 000 . -t r (93) 6 7 4 67 1 5 [Fiíques Saca) FW FS 10120OO5
• M O L T A P R O P E S T A
C I Ó Sant Cuga l , 5 è pis, 4
hab. , vista moll maca , bal
có ampli, 1 bany + 1 lava
bo.
Sol de tarda
1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15
(Fiïjíes Saca} Rel FS 1Q1200M
• P I S 1 1 0 m 1 , 4 h a b , 2
b a n y s , parquet , a r m a r i s ,
parquing, alt, exterior, cèn
tric, finca nova: 3 anys
2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -
t r 6 7 5 43 2 4
(Fnjjes Rocalflal. FR 10090011
• P I S D € 120 mJ, 4 dormi
toris, 2 banys, molt bona
vista, parquing.
2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 ·
t r 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81
(Seri.) Ref S10000002
• P I S O S O C A S I Ó Z o n a
Monestir , 7 5 nV. menjador
2 0 m 1 , c u i n a , 3 h a b . , 1
bany , safare ig , terrassa 4
m ' , a s c e n s o r , sol ta rdes ,
v is tes a M o n t s e r r a t , per
fecte estat
11 .600 0 0 0 . -
t r 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3
[KSA Gestió immobiliària) Rel KSA
'0O50012
• P L A N T A B A I X A a m b
jardí a zona residencial, 4
dormitoris, 2 banys, cuina,
totalment renovat, piscina, parquing.
3 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81
iSertij Ret S10000003
• P R O P E S T A C I Ó S A N T C U G A T 4 hab . 2 banys , catelacciò, plaça parquing, assolellat, exterior.
2 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -
tr (93) 674 67 15 iFmques Sacai Rel P S •'•3130003
• P R O P H O S P I T A L G E
N E R A L de Cata lunya Pis
petit, 3 hab. , motí tranquil,
assolellat, ciar
6 3 0 0 0 0 0 -
« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15
l-ingues Saca; Ref FSK'ÍXXB
• P R O P M E R C A T N O U
(Pg. Torreblanca •' Vallès),
s e m i n o u , 3 hab . , 1 bany,
plaça parquing, exterior.
1 3 . 6 5 0 . 0 0 0 -
« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15
(Firgues saca) M FS 1:-20007
• R U B Í Av Es ta tu t . E d . nou, 85 n r , 3 hab., bany i lavabo . C a l e f a c c i ó E lec . E n t r a d a 3 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a . Resta hipoteca
• R U B Í c/ C a s p . Per es t r e n a r D ú p l e x de 1 1 8 i 1 3 5 m ; De 4 a 5 hab. 2 i 3 b a n y s . 2 te r rasses . Ca le facc ió G a s Pocs v e ï n s . A c a b a t s de quali tat Parq u i n g o p c i o n a l R F A . Mous.
• R U B Í c/ Duran > Bas. 9 0 nv , 4 h a b , , c a m b r a b a n y c o m p l e t a , sol de m a t i n s , menjador 2 4 m2 , places de parquing opcionals 1 0 5 0 0 . 0 0 0 .
« 6 9 9 6 5 4 8 (Incusaj. Ref. 150006
• R U B Í d Historiador Josep Serra . 95 nv, 4 hab (3 dobles), bany i lavabo, calefacció, exterior, 2 terrasses, parquing. 1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 -
« 6 9 9 65 4 8 (inafia) Bel 150004
• R U B Í c/ Lluís R ibas , 4 hab . més entresolat A m b parquing. Acabats de qualitat. P o c s v e i n s Llar de foc.
19.500.000-« 5 8 8 4017/588 54 99 ( f i n j j e s Vaflhonrit) Ref FV 200010
CASAS JOSEP M. CASAS EROLES P I S O S T O R R E S - L O C A L S - T E R R E N / S
' FINCA de loguer. 7 hab., 3 banys, menjador, sala d'estar
amb llar de (oc, piscina, frontó i molt de |atdi. Uoguer,
350.000 ptesymes.
• TORRE. 7 hab., 2 banys, menjador, sala d'eslar, cuina,
jaidi. Uoguer. 250.000 ptesJmes. Wcafcte Ramon Escayola
(Valdonnl.
' LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT d MINA.19. BO rrï.
Renda: 80.000 pies. 1 PLACES apaicament a garatge tí VMes, pei a 4 motos..
Uoguer mensual per placa: 4.000 ptes.
• PLAÇA DE PARQUING. c/Vinotes. 15.000 ptes/mes.
V I N D U
• LOCAL EN VENDA cl Martorell, 26, 70 nf 17 OOO.OOO
ptes.
' LOCAL EN VENDA cl Martorell, 26, 70 m ! 17000 000
ptes.
' FINCA EN VENDA, cl Alps, 79. 90 000.000 ptes.
• TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardí.
20.000.000 ptes. • PLAÇA D E PARQUING en venda. 2.600.000 ptes.
GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE
ASSESSORAMENT LABORAL
GABINET JURÍDIC
AGENTS D'ASSEGURANCES
AV. ALFONS SALA, 22, haixo<. 2 ' APARTAT DE CORREUS núm. 12
S A N T C U G A T D E L V A L L È S
6 7 4 15 6 6 - 6 7 4 1 0 5 4
26 CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres. 20 d'octubre del995
i
* R U B Í i M i
TT 588 40 17 588 54 99
• R U B Í í'
• R U B Í c Sabade l l tmpe-
c a b l e 4 n a t |3 :1cb:es '
- L ina e q u i p a d a i t r f i . r i M
d d K u n a i r l e g - a d a . 1,-r
«l<; i. =cl de -natins
lt 0 0 0 0 0 0
t t 699 65 48
inctiü' - f '•'l'·'.'
• R U B Í u Verge dei Pi iar.
A 'a v o r a d» Ccrrf.HiS 65
n r 3 h a b . r a m o r a d e
fi 4 SO 0 0 0 -
t r 6 9 9 65 48
Im.Mi HH?' xK-.
• R U B Í o 7,1'iro .'C m , '1
nnb ï r iT ih i - t b a r , e x ' e
nor i asso le l lada
6 4 0 0 000 •
Tt 699 65 48
• R U B Í £>.Ki.--< \-r- , -M ic
Po.-s v c n <
19 000 000
TT 588 40 17 588 54 99
• R U B Í F. Jifl- i M l " i :»r • ' ,
'<:. st>'. ::::c TT 699 65 48
• R U B Í I i. ,.l .-i I i ', r. >••-,
4L (Ï I ,H y oal
í H Í : ; . ;.(:•!. t r 699 65 48
• R U 8 I ; : i ' . r," •.' i n l.t
: l i .. , , ' . I. . - i , it •..,•.!•
TT 588 40 17 588 54 99
• RUBÍ | i- - •• . •:-• ' •
TT 588 40 17 588 54 99
• H U B I | i i . • i:. ' 1 'T
: -i A , r • . • . ! ' t ' . .
I l i I ;T, ' i " . i •'•; ,,;
TT 588 40 17 588 54 99
t r 588 40 17 588 54 99
I •jwtv'.·ift."',r FUt f: íí'-í
• R U B Í Zur ia Les Tor res ,
j»i,.p ft- G G Pisos des de
" í.Dü OOC Pta 3 nao Ca-
i-'.!, c e gas r a m a bany
t r 568 40 17 588 54 99
• S A N T C U G A T ai ic du
plex de L ixe / o n a c Arva-
r e / 190 m . c o n s t a d e 4
b a h . - i . i t : p - a n x a s a l o
r - f i " , a !i f a-nt : < e m e n e . a
i"!''- •*:; rr Estudi e r dup lex
• Jt- ' . 0 i r t e r a s s a Barba-
v j a i r e s p l a c e s de p à r -
• j u i n g Ja rd í i p i s c i n a co -
Tiun i ta- ies
49 000 OOC
TT 6 7 4 08 97 [ -.a? v . - f jça'; 3e' ;5s" ' >J*00+Í
• S A N T C U G A T z o n a c
160 n i , ' ons ta de i nao
s a o r i e n j - i d . ^ .te 45 m
M . 2 b a
p le P i
.]..i;r.g
v 'KK; roc TT 6 7 4 08 97
f-m< iar1 . IOJ" n*t ' s . ' ":400*J
• S * . N T C U G A T ; o n a c:
Vi l la Ooor * uni tat A p a r t a -
m e r e s t u d ' est i l a m e n c a ,
i i . r n . . . m p - t i t e - n s s a
TT 674 08 97
• S A N T C U G A T / o r a
L: ..J i . : . :-•• a p t s d e
• Z O N A T R A N Q U I L L A
' l i n- - ' 6 0 m ja ' d i pri
vat s a l o - m e n | a d o r 30 m-
4 h a b , 2 b a n y s c a i e ' a c -
c i o , a i r e : o n d r i c n a I . '
p a r q u m g * I ras ler
26 0 0 0 0 0 0
TT 675 33 55 589 26 43
• ü * JtSlIC "rWC··.j'à — " -'•:•••<•
mmwm • L A F L O R E S T A * üO.i
r*V al c' D a l m a u
9 0 0 0 0 0 0 . - 1 1 6 7 4 0 8 97
l-ixasSartfCjpa:' Re1 ->Z i : W ï ^
• M l f l A - S O L 2 so lars 505
i 6 5 C n r P g C a m è l i e s
Magn i f i ca vista
TT 874 57 04 675 43 02 i/nrj&sa Rr r ' X \
• S A N T C U G A T Be l l l r
dret 5 0 0 nr'
15 0 0 0 0 0 0 TT 6 7 4 08 97
i^rcasSamCogati ftet =5C*LÏG*O>W
• S A N T C U G A T , z o n a
GoH-EI P ina r C/ E n n q u e
La.nfranco. Super i . 6 0 0 nv.
21 > M D O 0 . - t r 6 7 4 08 97
F-va- San»Cugat % FSC '0C4CO46
• S O L A R res idenc ia l 650
•m Z o n a esco la a rqu i t ec -
u r a . Ed i f icac ió immed ia l a
29 0 0 0 0 0 0 • t r 675 43 24
rnjua&^ca *e ·P'i:O60C«:
• V A L L D O R E I X c Espar
ver 1 0 0 0 m
15 0 0 0 0 0 0 - t t 674 08 97
F«icas Sant Cugar Ret F&C •«*.i.:4
ItfflES
TT 674 08 97
• Z O N A M E R C A T N O U
' • •!• -al. -.t :v- i f - ib xe-
.-."iti 1.i:»a s^ l v stes
TT 675 33 55 589 26 43
» Z O N A P E A T O N A L
r 675 ii 55 5B9 26 43
» Z O N A R E S I D E N C I A L .
TT 675 33 55 589 26 43
• C! G R A N O L L E R S a
:: j y s :i d a a m b a s c e n s o r
??<~ T I '. j a r d í p r i v a t 5
l i r r - ; 2 . - s u i t e s » ) . 3
t -n i 'vs 1 l avabo salo men -
jada i 40 m gara tge f a s -
ter 46 0 0 0 0 0 0 -
TT 674 77 76
i^a-tJ - J . Ftet 'níl«NlSf
• M I R A S O L p - p e s t a r
; o l leqis 4 hab n~er\ i !• r
salo, ; u i n a t a t'v . -.i- - I.J - '
t r as te r m e n a:1i.r dV-, t •
solar de J·a-.l iv a r - b ; i t - f •.
p i s c i n a n o t t ; : J S S :.m : i'
d amp l iac ió
; 4 OCX: i X € - TT 6 7 4 72 54
•r:^ ;«i*i =ít F^ ' . V ^ l l i
• M I R A S O L torre 350 -n
- • / i la i 60C T T 6 n a b . 2
t - . r u - saic f - e r v a d o t 6 0
r- ; : j . f a • o f f ^ e • sala 60
r- gara tge 2 metxes
K ^ C-00 000 -
TT 674 57 04 675 43 02
TT 699 65 48
• N O V A P R O M O C I Ó i
ter -es a d o s s a d - j t , - i r t , it
rj i p i s c i r a c : : r . u r M ' .-
24C r-v 6 tr' V i . a r . i j . u . r
ge 4 . . c t - e s 4 hab e s t u : i
í b a n y s i a v a b o p . i '
quet marDre 38 7CC' 0 0 0 -
TT 675 33 55 589 26 43
> S A N T C U G A T av Pt : 1
•? v -H'et A . l o t s a d a .-!>•'
1 i ' i JL«J TT 6 7 4 0 8 9 7
- •--.'• :j'-t . ; .•«•; FM FSC 'QfXi04.J
• S A N T C U G A T z o n a
r o l t cènt r ica t ranqui l · la 4
i-.nC " r i e r i a d o r s a ( ó a m b
x e m e n e i a .. j . n a -o t t n .e -
2 D a r y s c o m p l e t s g r i r s
g o l ' e s a m p l a I Í M t a s i a
• j a - a t g e c e d e - t-.-.·a d e
, r c s p"arcel la de 6-Xi •'•
4é 0 0 0 & M - TT 6 7 4 72 5 4
- « v ^ , =ie' -jtjjeocïa
• S A N T C U G A T zona pg
v . t l M v o i ï - G o ' 1 To. ' re ,ndi-
v " i . ia q j e c o n s t a d e 5
n (1o hab i tac ió es l üd i . sa io
m e n j a d o r , c u i r a - o l f i c e - ,
1 n a n y s c o m p · e t s i un la
vabo .vTib dL't»a G a r a l g e
pe- a dos co txes D o s tras-
: e - s . c a m b r a f r i g o ' t t . c a
e!c B solar és de 5 0 0 m '
6 0 00-:i oXX) • TT 6 7 4 0 8 97
i - ^ ; •;«-!• :.,,^t - • - > . ]X+:f&
• S A N T C U G A T z o n a
V n f c • I e
C o r a s a o
m e n a J e F
n a t a s u -
pe na es
ys m-
A d rr 5 e
hac sa i
h A mes a s e a-
g e e
a a a *> g i
p 3 xe
• S A N T C U G A T C O L O
M E R 4
T? 5 4 08 97
• S T C O G A T
• T O R R E A D O S S A D A C
r> • i . , - i 2 - s u l e s • . 2
J ' j t - t i d o b ' e s 3 b a n y s 1
l a v a b o , sa lo m e n j a d o r 35
n r , 2 p l a c e s de g a r a l g e •
t ras te r g ran
47 'XX) 0 0 0 - t t 6 7 4 77 76
i inrrarrs SA i R*2 rOOC 7
• T O R R E A D O S S A D A A
R U B Í per est renar . 223 m*
+ 104 de j a r d í . 4 h a n 2
b a n y s 3 p l a c e s de garat
ge , fus ter ia inter ior de rou
re i ex te r io r de P V C a m b
vidre dob le .
2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 « 6 7 4 7 7 76
;Vwiarta, 5A| Ftet 150004
• T O R R E A D O S S A D A
C A N T O N E R A mol t cènt r i
ca . a m b p isc ina c o m u n i t à
r ia, 3 d o r m , 2 b a n y s , bo-
hardi l la , sa la de m à q u i n e s
j hab p lanxa . 2 p laces de
gara tge . A .A
32 .000 0 0 0 - « 6 7 4 77 76
;in»fTba SAj Ret 16C003
• T O R R E S Z o n a t r a n
qui l · la , a d o s s a d a c a n o n e
ra, 150 m J , g a r a t g e 2 c c l -
x e s . z o n a r e n t a t , t r a s t e r ,
sa lo e s l a r en d o s n i ve l l s .
c u i n a - o t f i c e - , 1 b a n y 1
lavabo . 3 hab. (1 «su i t e» i ,
e s t u d i , j a rd í p r i va t 4 0 m \
ca le 'acc iò 2 8 5 0 0 0 0 0 -
t t 675 33 55 < 589 26 43 \\z» J3M irrctfara, W >•,£* 'WV''•
La PB Sant Cugat finalment ha hagut d'eliminar l'escola de bàsquet que havia anunciat per a aquesta temporada. El club volia començar amb tres equips base, però la manca d'instal·lacions ho ha impedit.
2 7 . Divendres, 20 d'octubre de 1995 CICLISME A LA FLORESTA
Núria Florencio va guanyar, un any més, la prova de contrarrellotge que es va fer el dia 12 d'octubre. Hi va haver un centenar de participants, tot i que les previsions apuntaven els 600.
VOLEIBOL
Els dos fitxatges més destacats del Club Voleibol Sant Cugat per a aquesta temporada han estat les dues estrangeres Dianela Paz —veneçolana— i Ekate-rina Atanasova —búlgara—. Ambdues
jugadores van començar a jugar als 15 anys. Dianela Paz va jugar amb la selecció absoluta de Veneçuela fins fa cinc anys, moment en què va fitxar pel Socuéllamos de Ciudad Real. Fins
aquesta temporada Dianela Paz sempre havia jugat a la divisió, i la possibilitat de jugar a la divisió d'honor i amb un dels que ella considera els millors entrenadors de l'Estat Espanyol
«
Les dues estrangeres, davant del pavelló de voleibol de Sant Cugat, a Valldoreix. Foto. J.A. MULA.
EKATERINA ATANASOVA i DIANELA PAZ. Jugadores internacionals del CV Sant Cugat
Rupil és el millor entrenador de l'Estat» CATÍ MORELL
• Sant Cugat.— Per què es van decidir a venir a jugar a Sant Cugat?
—(Ekaterina Atanasova) «Perquè al meu país, a Bulgària, no tenia cap possibilitat de treure beneficis de la meva dedicació al voleibol i aquí hi ha ofertes per jugar en equips de nivell i amb bons entrenadors, sense haver de fer-ho de forma completament amateur.»
—(Dianela Paz) «Jo vaig decidir-me a venir a jugar amb el Club Voleibol Sant Cugat perquè no havia jugat mai en la divisió d'honor estatal, i vaig pensar que podia convertir-se en un repte per a mi. A més, crec que Víctor Hugo Rupil és un dels millors entrenadors de l'Estat Espanyol en aquests moments i amb ell es poden aprendre moltes coses.»
—Vostès havien jugat abans amb algun altre equip de l'Estat
Espanyol? —(É A.) «Jo només havia jugat
a Bulgària. És la primera vegada que surto del meu país per jugar amb un altre equip que no sigui la selecció absoluta de Bulgària.»
—(D.P.) «Jo he estat jugant durant cinc anys amb el Socuéllamos, a Ciudad Real. Vaig venir a jugar a l'Estat Espanyol quan tenia 18 anys, perquè vaig pensar que era una oportunitat per marxar de casa i per aprendre.»
—Quins objectius tenen, aquesta temporada?
—(D.P.) «Fer tot el possible per assolir els reptes de l'equip. Crec que el CV Sant Cugat pot estar entre els 4 o 5 primers de la classificació i hem de lluitar per aconseguir-ho. El que passa és que, de moment, les coses no sembla que vagin gaire bé: es va perdre el primer partit contra el Sangar —que en teoria és un dels equips més fàcils— i ara l'equip
pateix algunes lesions, com la d'E-katerina a la cama esquerra o les molèsties que tinc jo a l'espatlla. De fet, jo no havia tingut mai molèsties fins ara.»
—Continuarà a Sant Cugat la temporada que ve?
—(D.P.) «No ho sé. És molt difícil saber què faré la temporada que ve, perquè fins i tot m'he plantejat la possibilitat de deixar el voleibol.»
—I vostè, Ekaterina? —(EA) «De moment, tinc clar
que jugaré aquí fins al juny. Al juny marxaré a Bulgària i al setembre m'agradaria tornar a jugar a l'Estat Espanyol. Per això estudio espanyol cada matí.»
—És difícil? —(E.A.) «Sí, és molt difícil.» —(D.P.) «Ah, però aprèn molt
ràpidament. És molt intel·ligent.» —Dianela, vostè entrena equips
de base del club; és nova per a vostè l'etapa d'entrenadora?
—(D.P.) «No, ja ho havia fet altres vegades. I la veritat és que m'agrada. M'agrada més entrenar els equips de les nenes que no han jugat mai.»
—Per què? —(D.P.) «No ho sé. Perquè són
més petites, perquè les has d'ensenyar des de zero... Per diverses raons.»
—Has pensat en la possibilitat de dedicar-t'hi de forma professional?
—(D.P.) «Sí, però no ho tinc clar. Crec que encara he d'acabar de decidir què fer amb la meva vida, però encara sóc jove.»
—Es coneixien d'abans? —(E.A.) «No, no.» —Com va, de moment, l'ex
periència de viure juntes? —(E.A.) «Bé. Els primers dies
ens havíem d'entendre mitjançant la mímica perquè jo no parlava ni una sola paraula d'espanyol, però cada dia va millor.»
la van convèncer per venir a jugar a Sant Cugat. Atanasova va marxar de Bulgària perquè allà «no podia treure cap benefici de la seva dedicació al voleibol».
Les santcugatenques afronten dos partits crucials els pròxims caps de setmana
CM. • El Club Voleibol Sant Cugat ha aconseguit situar-se en la tercera posició de la taula classi-ficatòria després de recuperar la primera derrota de la temporada davant el Sangar, en el primer compromís del campionat de lliga. Des de la derrota davant l'equip de Palència, les jugadores que entrena Víctor Hugo Rupil han fet una bona campanya que ha millorat la imatge de l'equip sant-cugatenc.
Pel partit del pròxim cap de setmana, el CV Sant Cugat té la baixa de Marta Rubio, que té hepatitis i no podrà jugar contra el Caja Cantàbria. Les que sí podran jugar, tot i les molèsties, són les dues estrangeres —Atanasova i Dianela Paz—. Atanasova té molèsties en una cama i Paz en un muscle, però el partit de demà dissabte és molt important, igual que el del pròxim cap de setmana davant el Benidorm.
Les jugadores del Caja Cantàbria van perdre el primer partit de la lliga per 0 sets a 3 davant el CV Tenerife, però han guanyat els altres dos partits: 1 a 3 davant el Sangar i 3 a 1 davant el Granada. El Caja Cantàbria ocupa la cinquena posició a la classificació, empatat a punts amb el CV Sant Cugat. A la quarta posició hi ha el Benidorm, que també té 5 punts.
Segons les estrangeres del CV Sant Cugat «el dos partits que vénen són crucials per l'equip». De fet, el president del club, Carles Castro, ha afirmat que «si es guanyen aquests dos partits, el CV Sant Cugat podrà refermar-se al tercer lloc de la taula clas-sificatòria amb opcions a fer alguna cosa important durant l'actual campionat de lliga».
Les aspiracions del club per aquesta temporada s'encaminaven cap a la consolidació de l'equip a la categoria, segons va explicar l'entrenador. Víctor Hugo Rupil va afirmar a l'inici del campionat que les seves jugadores necessitaven conèixer la divisió d'honor, perquè «el salt entre la la divisió —on jugaven la temporada passada— i la divisió d'honor és més gran del que sembla». Però les jugadores santcugatenques estan força motivades aquesta temporada i això pot afavorir els resultats finals. Segons l'entrenador és millor anar veient com surten les coses i aspirar el més amunt possible.
MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93; 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
su agente PEUGEOT PEUGEOT
28 ESPORTS ELS 4 CANTONS : Divendres, 20 d'octubre de 1995
La propera (22 oct.|: Prat St J. Despí; Mon-lOS-Cosmos; Sta. Eulàlia St. Cugat B; R. Cas-tro-Sama; Collblanc-Joventat; Bellsport-St. Just; Roses-Pardo; Palleja-St Gab-iel.
La propera (22 oct.|: AD Ronda-Sant Just; St. Feliu-Prat; L'Hospitalet Manlleu; Sant Cu-gat-Covesa Ford; B. Ribes-S. Gràcia; Sant Andreu-St Fruitós; Sant Gabriel-B. Horta.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 ESPORTS 29
CICLISME
Núria Florencio torna a guanyar la contrarellotge de la Floresta
La prova va començar dues hores tard CM.
• La Floresta.— Núria Florencio —líder, de moment, de la Copa Catalana de ciclisme—, en la categoria amateur, va ser la guanyadora un any més de la contrarellotge que es va celebrar el 12 d'octubre passat a la Floresta. Florencio, del club
Saunier Duval, va quedar classificada en la primera posició, seguida molt de prop per Sílvia Cubillos —del club Polinyà— i Rosario Corral —de l'ON-CE—. Sílvia Cubillos ha estat la revelació d'enguany i passarà la prova de foc diumenge vinent a la cronoescalada de Montjuïc.
La corredora del club Polinyà Sílvia Cubillos, en la primera temporada de competició, ja ha estat preseleccionada per al campionat del món, després de la bona actuació que va fer al campionat de l'Estat Espanyol —celebrat a Segòvia.
Segons ha explicat l'organitzadora de la prova de la Floresta i presidenta de la comissió de dones de la federació catalana de ciclisme, Montserrat Torres, «s'esperava que hi hagués uns 600 participants, perquè el club florestà va fer arribar invitació a les 739 entitats ciclistes que hi ha a Catalunya, però el centenari del Bar-celona-Sitges va atreure més gent que la contrarellotge de la Floresta». La prova va tenir una mica
• L'AGENDA I
més de 100 participants. En categoria juvenil va guanyar Tània Romera (Bon Pastor) i en categoria cadet van quedar com a primeres classificades Sandra Jordà (Cervelló), Cristina Mascarrera (Sachs) i Marimar Giné (Baix Ebre). La prova que va crear més expectació va ser la de tàndems. Els guanyadors van ser Benito López i David Romero (ONCE) i Christian Cardona i Celestino Suàrez (ONCE). En categoria mixta les parelles guanyadores van ser les formades per Isidre Pera i Sandra Jiménez i Fernàndez i Lourdes Manrique (ONCE). Els premis socials van ser per a An-tonio José Larrea en categoria amateur, Jordi Fortuny en categoria cadet i Antonio Caballero
en cicloturista. La prova, que hauria d'haver
començat a les 8 del matí, es va celebrar amb dues hores de retard. Segons Montserrat Torres, «es va celebrar gràcies a la col·laboració de la policia local, perquè van ajudar més del que estan obligats». El màxim problema, segons va especificar Torres, va ser «que el circuit no complia els requisitis, segons els àrbitres». Precisament, a causa de la revisió de tot el recorregut, la prova va començar dues hores més tard de l'hora prevista. Torres creu que si la prova de la Floresta no hagués coincidit amb la celebració del centenari del circuit Barcelo-na-Sitges no hi hauria hagut tants problemes.
BÀSQUET
FUTBOL
I I Regional preferent 1 S.45 Centelles-San Cugat (Diu.)
m Sub-21 18.00 Sarrià-PB Sant Cugat (Pis.) 11.45 Sant Cugat-Vallcarca (Diu.)
ü Juvenil 18.30 Sant Cugat-Bordeta (Pis.) 11.00 Maurina Egara-Sant Cugat (Diu.) 16.00 Matadepera-PB Sant Cugat (Pis.) 10.00 Ripollet-PB Sant Cugat (Piu.)
• Cadet 17.45 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Pis.) 9.45 Júnior-PN Terrassa |Diu.) 10.00 J. 25 Seternbre-PB Sant Cugat (Piu.) 16.45 Sant Cugat-O. Can Fatjó (Pis.)
H Infantil 16.45 Sant Gabriel-Sant Cugat (Pis.) 11.00 Júnior-O. Can Fatjé (Pis.)" 15.00 Sant Cugat-Can Parellada (Pis.) 10.45 CN Terrassa-PB Sant Cugat (Pis.) 11.00 PB Sant Cugat-Can Rull (Pis.)
M Aleví 16.00 PB Sant Cugat-Dosa Terrassa (Pis.) 9.30 Sant Cugat-CN Terrassa (Pis.) 11.30 Sant Quirze-Júnior (Pis.) 10.30 Rubí-Sant Cugat (Pis.) 10.45 Fontetes-PB Sant Cugat (Pis.)
BÀSQUET
• 2a. Catalana SÈNIOR
12.15 Gavà-UE Sant Cugat (Diu.)
SUB-23 10.45 Gavà-UE Sant Cugat (Diu.)
JÚNIOR 9.15 Badia-UE Sant Cugat (Diu.)
WÈ 3a. Catalana A SÈNIOR
12.00 Sta. Eulàlia-UE Sant Cugat B (Diu.)
CADET 16.00 CN Sabadell-UE Sant Cugat (Pis.) 16.00 Sant Jordi-UE Sant Cugat (DisT
INFANTIL 17.45 Sant Joan-UE Sant Cugat (Pis.)
• 3a. Catalana B SÈNIOR
19.00 Montpedrós-Mira-sol (Pis.)
SUB-23 16.00 Montpedrós-Mira-sol (Pis.)
W 3a. Catalana fem.
SÈNIOR
18.00 UE Sant Cugat-Covesa Ford (Pis.)
JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-Bellsport (Pis.)
VOLEIBOL
U Divisió d'honor fem. 18.00 CV Sant Cugat-Caja Cantàbria (Pis.)
HOQUEI-PATINS
M Campionat de Catalunya
1» CATALANA 12.30 PH Sant Cugat-CP Tordera (Diu.) 21.00 CH St. Cugat-M. de Rei (Pis.)
2» CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-CH Corbera (Diu.) 19.30 CH Sant Cugat-Tona (Pis.)
JÚNIOR 19.15 Andorra-PH Sant Cugat (Pis.)
JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-M. de Rei (Pis.) 20.00 Amposta-PH Sant Cugat (Pis.)
INFANTIL 15.30 PH Sant Cugat-Vilanova (Pis.)
BENJAMINS 16.30 Vic-PH Sant Cugat (Pis.)
H O a U É l k H i Ü *
U Divisió d'honor 12.30 Júnior-Jolaseta (Diu.)
FUTBOL-8ALAE
i Divisió de plata 17.30 Gavà-W. Sant Cugat (Pis.)
• 1a divisió B 18.00 Ollmpyc la Floresta-Sant Just (Pis.)
• 1a catalana 17.30 TT-Europees-PB Sant Cugat (Pis.)
U Divisió d'honor Barcelona 17.00 Sansur-W Sant Cugat (Pis.)
2a divisió 16.00 P. Andorra-O. la Floresta (Dis.)
• Juvenil 11.30 C.lberptan-W.Sant Cugat (Diu.)
HANDBOL
1a catalana
18.00 SÈNIOR MASCULÍ
Gavà-UE Sant Cugat (Dis.)
PETANCA!
• 3a divisió 9.00 Sant Cugat A-Rec Esplugues (Piu.)
M 5a divisió 9.00 9.00
Sabadell-At. Sant Cugat (Piu.) Barberà-Sant Cugat B (Diu.)
• 6a divisió 10.00 9.00 IJVBo
Llinars-Mira-sol (Diu.) Alta veu-Sant Francesc B (Diu.) At.Sant Cugat b-tstu. Mulero (Diu.I
A U X V Y D S A .
S E G U R E T A T
Caixes f§ Fortes
Sant Cugat del Vallès.-zr 589 17 99
Els àrbitres expulsen 6 jugadors de la UESC
davant el Cercle Catòlic El sub-23 pateix les baixes de 7 jugadors
CM. • Sant Cugat.— La parella arbitral que va xiular el partit entre el sènior A de la UE Sant Cugat i el Cercle Catòlic de Badalona va expulsar 6 dels 12 jugadors de què disposava la UE Sant Cugat la setmana passada —Nacho Argento, David Comas, Toni Ba-llart, Lluís Terriente, Gerard Moreno i Xavi Fuertes—. La UE Sant Cugat va cometre més de 30 faltes en un partit de 40 minuts, mentre que l'equip badaloní només va veure dues expulsions a causa de les violacions. Després del partit, l'entrenador santcuga-tenc Marcel·lí Massafred va explicar en declaracions a Ràdio Sant Cugat que «una derrota per 3 o 4 punts no pot trobar l'excusa en el comportament arbitral». Massafred va explicar que els àrbitres no xiulen malament els partits expressament, sinó perquè no poden veure tot el que passa a la pista. Segons Massafred, aquests arbitratges són normals a la categoria on juga aquesta temporada la UE Sant Cugat.
El resultat final (81-85) va ser també conseqüència de l'important nombre de baixes que va registrar l'equip el cap de setmana passat. De fet, el sub-23 de la UE Sant Cugat va afrontar el compromís del cap de setmana passat davant el Cercle Catòlic de Badalona, amb la baixa de 7 jugadors
de l'equip. Una de les baixes més destacades va ser la de Roger Peguera —que enguany hauria de jugar de suport per l'equip sènior A—. Peguera va notar molèsties al peu esquerre la setmana passada després de jugar a la pista de la UE Claret. El metge, de moment, li ha recomanat que no es forci, perquè Peguera va patir un trencament de lligaments que el va tenir allunyat de la pista durant pràcticament tota la temporada passada. A més de la baixa de Peguera també van ser baixa el cap de setmana passat Ferreiro, Fuertes, Hidalga, Roque i Dani Ballart. Però per diumenge la UE Sant Cugat podria recuperar alguns d'aquests jugadors per afrontar el compromís a Gavà.
Segons l'entrenador de l'equip, Oriol Gómez, «aquesta podria ser una explicació de la derrota que va encaixar l'equip la setmana passada». En el que ha passat del campionat de lliga, l'equip sub-23 ha perdut dos partits dels quatre que ha disputat. Amb tot, aquest no és un bon resultat, ja que l'equip sub-23 és un dels que haurien de reforçar-se si, tal com va explicar el coordinador de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat, Marcel·lí Massafred, a principi de temporada, «l'equip sub-23 ha de servir de punt de suport tant per al sènior A com per al sènior B».
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI
Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37-0819 Sant Cugat del Vallès
250 ptes. TOTA LA Ni l P i i r i | u i n j i C i n e m e s i A u d i t o r i
O b e r t l e s 2 4 h l ' L P I L · L A T G K - S ' A D M E T E N A B O N A T S
Tintoreria Ràpida
La Qualitat en una Hora Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca)
Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès)
C/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 59 18 SANT CUGAT
, !• • / t < £
QfiLfi
Mercat Torreblanca Local 2-15
08190 Sant Cugat del Vallès
589 01 99
LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LE
C/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 59 18* SANT CUGAT
V::.AMMADU:I:2S EITJITHES SIBQÜ16S
Vingui a conèixer les nostres carns
farcides!
P. Torreblanca, 2-8-16 Tel. 589 41 83
Santiago Rusinol, 50 Tel. 589 22 92
Contestador automàtic.
SANT CUGAT DEL VALLÈS
ARWEN boutique
Prèt-à-porter per a senyora i complements
Elies Rogent, 52 - 5 8 9 61 63
SANT CUGAT
^ERÇATJgSEWjMjÇ^
Matí: 8 - 2 h dilluns a dissabte Tarda: 5 - 8 h dimarts i dissabte
Divendres: 8 - 20 h (obert tot el dia) 'Botiga exterior, obert cada tarda
PROFESSIONALS AL SEU SERVEI
Pàrquing gratuït , í&ÍS-J ï -í ,
SENSIBILITZACIÓ MUSICAL 3 1 . Divendres, 20 d'octubre de 1995 PREMIS TARONJA I LLIMONA
L'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch de Sant Cugat inaugura aquest vespre el primer taller de sensibilització musical adreçat a nens amb problemes psíquics o motrius.
L'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix lliurarà aquesta nit els premis Taronja i Llimona en un sopar que se celebrarà al restaurant Mas Roig. Els assistents votaran per decidir els guardonats d'enguany.
LA VIDA SOCIAL
«La Marxa de Regularitat és per caminar i conèixer la natura» Demà a la tarda es farà Ventrega de dorsals i diumenge a partir de les 9 del matí se celebrarà la prova
JUL
RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Els membres de la comissió organitzadora volen deixar ben clar que la Marxa de Regularitat del Club Muntanyenc Sant Cugat que se celebrarà diumenge «no té ànim de com-
«És important fer entendre que la Marxa de Regularitat no és una competició per córrer, ja que no guanya el que primer arriba. La nostra intenció és que els nens i els pares que es desplacin fins al lloc del control del dinar caminin i coneguin la natura.» Aquest és el desig i l'aspiració dels membres de la comissió organitzadora de la trenta-se-tena Marxa Infantil de Regularitat del Club Muntanyenc Sant Cugat que començarà diumenge a les 9 del matí. A hores d'ara, tot és a punt perquè no es produeixi el més mínim problema. El camí per arribar a aquest moment ha estat difícil.
En total, la prova constarà de 5 controls de parada —on hi haurà temps per descansar i reposar les forces menjant alguna cosa— i 7 controls de pas. Els controls de parada estaran assenyalats en el plànol de ruta i els nens hauran de calcular el temps que han de trigar —estipulat per l'organització— entre cadascun d'ells. «Si van a un pas normal, arriban en el temps marcat i si no ho aconsegueixen cal dir que cada minut de més o menys són 3 punts de pe-nalització en els controls de pas i 1 punt en els controls de parada», comenten els organitzadors. A banda d'aquests controls, hi ha un control zero. Aquest serveix a l'organització per comprovar, just abans de l'inici, que les marques estiguin ben col·locades, per llençar con-feti assenyalant el camí en
petició». El compte enrera de l'inici de la prova començarà demà. Des de les 6 de la tarda fins a les 9 de la nit, els més de 2.000 nens participants faran cua a la porta del Club Muntanyenc per recollir el dorsal corresponent i la samarreta
22 d'octubre 1995 Serra de Collserola
identificativa de la prova. Per tal de fer aquesta gestió, cal portar el full d'inscripció i el val de la samarreta. La Policia Municipal, la Creu Roja, protecció civil i el CAP de Sant Cugat vetllaran per la seguretat de tothom.
EL RECORREGUT DELS PARES
Masia Can Coll
a Can Borrell
l*tff «/€*!• RECOMANACIONS ALS PARES
LLOC DINAR MARXA
CAN COLL Durada aproximada de ta caminada: 1 hora i 30 minuts
Plànol alternatiu per als pares i acompanyants i cartell de la marxa fet per l'artista local Ramon Tubau. Gràfic: EL PUNT.
els revolts que poden despistar, i per revisar que tots els controls estiguin a punt.
L'itinerari serà secret fins al moment de l'entrega del pànol de ruta. De tota manera els organitzadors han avançat que «serà d'uns 13 quilòmetres, passarà a banda i banda del tradicional camí de can Borrell, i com
a referència podem dir que es pararà a can Coll per dinar i a la Pedrera per esmorzar». El recorregut passarà per camins del municipi de Sant Cugat i durant uns quilòmetres s'endinsarà en el terme municipal de Cerdanyola. La seguretat estarà garantida en tot moment. Per cada cent parelles de
participants hi haurà una parella de la Creu Roja. A més també vetllaran pel bon funcionament de la jornada dotacions de protecció civil, Policia Municipal i personal del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat. La Policia Municipal de Cerdanyola també col·laborarà controlant el trànsit de ve
hicles que hi haurà a la carretera d'Horta i donant pas a tots aquells pares i acompanyants que agafaran el desviament de can Coll. Precisament, l'organització ha previst dos itineraris —un per fer a peu i un per fer en cotxe— per als pares i acompanyants que es desplacin fins al lloc per dinar.
Un estudi fet per l'empresa Panel Sur al juliol dóna més de 30.000 oients diaris a Ràdio Sant Cugat
RAMON LUQUE • Sant Cugat.— 30.124 oients diaris és la xifra que l'empresa dedicada a fer estudis d'audiència, Panel Sur, dóna a Ràdio Sant Cugat, segons les dades recollides durant el mes de juliol. L'estudi, fet públic aquesta setmana, s'ha realitzat sobre una mostra de 900 persones majors de 14 anys de Sant Cugat i la comarca mitjançant enquesta telefònica. Tot i que la població de la ciutat és de 45.000 habitants —segons les dades del darrer padró municipal—, el nombre potencial d'oients és
molt superior perquè l'emissora municipal s'escolta en moltes poblacions del Vallès Occidental.
12.000 oients més
Segons un estudi anterior, també realitzat per Panel Sur el mes de febrer, l'audiència de Ràdio Sant Cugat era de gairebé 18.000 oients diaris. Concretament, la xifra que llavors es donava era de 17.832. Comparant les dades dels dos estudis, l'augment de l'audiència ha estat espectacular. En només sis mesos, l'emissora municipal ha aconseguit
12.292 oients més. Segons Xavier Fornells, director de l'emissora, la pujada d'audiència pot haver estat provocada «perquè la potència amb què s'emetia a finals de l'any passat era molt més baixa que els 250 wats actuals i per tant si la potència és major el so millora i conseqüentment l 'audiència augmenta perquè arriben amb més qualitat». Fornells també s'ha referit al bon funcionament dels serveis informatius per justificar l'augment d'audiència. Segons ha afirmat, «per mantenir el lema que Ràdio Sant
Cugat és a tot arreu s'ha de tenir un gruix de persones importants i una infraestruc-tura que té un determinat cost». El director de l'emissora va aprofitar la publicació de les dades per agrair el suport «dels oients, dels anunciants fidels i de l'ajuntament que des que la ràdio és municipal sempre ens ha fet costat». Pel que fa al tipus d'audiència, més de la meitat, un 66,7 per cent, són homes, mentre que el 33,3 restant són dones. La classificació per intervals horaris dóna la màxima audiència a les 8 del vespre,
amb un 19,8 per cent del total, moment en què s'e-menten programes musicals. Precisament, al mes de juliol —quan es va realitzar l'estudi— l'emissora municipal emetia a les 8 del vespre el programa ,4/ÉU; Pop iRpck and Roll, conduït per Àlex Blàzquez. Fora de 5a programació d'estiu, a les 8 del vespre, Ràdio Sant Cugat emet des de fa temps el programa Al Lloro, presentat per Salva Vallvé. Durant els caps de setmana, aquesta franja horària és ocupada pel programa Bones Vibracions de David Villena.
Carmen Rojo renuncia a la nominació al premi Santcugatenc de l'Any 94 • Sant Cugat.— La fundadora i antiga propietària del restaurant El Mesón de Sant Cugat, Carmen Rojo, ha renunciat a la seva nominació per rebre el premi Santcugatenc de l'Any 94. Rojo, que va fer pública la seva renúncia en el programa Entitats de Ràdio Sant Cugat, va agrair la nominació, però va dir que no la considera justa perquè l'èxit d'El Mesón «és de tots els santcu-gatencs, i són ells els mereixedors del premi». La no-minada també va assenyalar que «és impossible competir amb candidats que han fet tant per la ciutat com l'Escola Azqueta Magrans o el Club Muntanyenc». La fundadora d'El Mesón va justificar la seva renúncia pel fet que «falten candidats a la llista que hi haurien de ser molt abans que jo, com la Universitat Autònoma de Barcelona o la professora, escriptora i senadora Victòria Camps». La nominació de Carmen Rojo volia premiar la seva tasca com a fundadora, i propietària durant molts anys, d'El Mesón. Aquest local va ser centre de reunió i tertúlies d'impuls als artistes locals, en uns anys de forta repressió cultural. / R.L.
Festa de tardor del barri de Sol i Aire • Sol i Aire.— La urbanització Sol i Aire del municipi de Sant Cugat celebrarà diumenge la primera festa de tardor del barri, que tindrà un sentit simbòlic i cívic amb la serra de Collserola . Els actes començaran a 2/4 de 10 del matí amb una recollida de deixalles, que s'allargarà fins a 2/4 d'l del migdia, per l'entorn forestal de la urbanització. L'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, serà present a la seu de l'associació de veïns del barri a la 1 del migdia per prendre un refrigeri amb els assistents a la festa. La jornada acabarà amb un dinar de germanor. / R.L.
Excursió de la Unió Santcugatenca I Sant Cugat.— Els socis de la Unió Santcugatenca iniciaran demà una excursió de dos dies. El participants sortiran a les 8 del matí de la plaça d'Octavià per desplaçar-se fins a la localitat de Verdú. Durant el cap de setmana també visitaran Vallbona de les Monges, Sarral, l'Espluga de Francolí i Montblanc. La sortida l'aprofitaran per veure fàbriques d'alabastre, cellers tradicionals, muralles, pòrtics medievals, esglésies i museus. La nit de dissabte la passaran en un hotel de la població de l'Espluga de Francolí. / R.L.
32 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 20 d'octubre de 1995
L A R A D I O G R A F I A ! Llar d'Avis de la Parròquia
(inip de la I i;ir. en m:,i e vuisio LI I Museu Verdaguer ;i \ •ana. Lmiega de gu udons dels loes Florals a la l.lar el IWs. Coral de la Llar en l'Aplec del Sant Crist de Lasseres. I ,-|...s: A R X I U I l ' \ K l i \ \ i s M isI .P MARÍ <\ SOI.. V
D e s del 11>S1 h a n t ingut un c o m p r o m í s d ' aco l l ida a m b la gen t g ran . M e s o s a b a n s , p e r s o n e s p r e o c u p a d e s pels avis i Ics àvies
ilel munic ip i i v i ncu l ades a la p a r r ò q u i a van vo len e n g e g a r una p r o p o s t a q u e p e r m e t é s ag lu t ina r en un lloc m o l t e s p e r s o n e s q u e necess i t en c o m p a n y i a , i g a u d i r de m o l t e s ac t iv i ta ts cu l tu ra l s i l úd iques . Ins ta l · la ts de fo rma b a s t a n t defini t iva al c a r r e r Va l ldore ix ,
han c o n d i c i o n a t a m b el t e m p s un local i han d o n a t u n a o fe r t a q u e avui es fa i nd i spensab l e a Sant C u g a t .
Un repte il·lusionat per a la gent gran La Llar d'Avis organitza en el seu local del carrer I ulldoreix una àmplia oferta cultural i lúdica
l·KANCI·.SC C A R B Ó
• De dilluns a diumenge, la l.lar d'Avis te una vida i un moviment que 14 anys enrere, quan es va fundar. ningú no s'hauria imaginat. Només tanquen diumenge al matí. Mantenen un horari d 'obertura de les 11 del matí a la 1 del migdia i de les 4 de la tarda a les cS del vespre, en un ampli local al carrer Valldoreix tocant la plaent Doctor Galtes.
lis tracta d'oferir un seguit d'activitats que per a
molta gent gran ja formen part del seu ritme quotidià. Darrere de cada una d'elles hi ha un gmp de persones que organil/a, pensa i creu que la gent gran necessita una atenció que a la se\a edat es mereix.
D'una banda, als locals socials s'ofereixen d'una forma continuada una sèrie de serveis que tenen molta acceptació. Cada dia es poden fer labors i puntes amb l'assessorament de la Francina Corrons. Es tracta de crear
i elaborar una sèrie de treballs de veritable artesania que s'exposaran a fi de curs.
L'n grup de vint avis. i sobretot àvies, cada dimarts i dijous assisteix al matí, de les 11 a les 12, a classes de gimnàstica on es fan bàsicament exercicis de manteniment. També periòdicament hi ha servei de perruqueria per a dones i, un cop al mes. per a homes. Però sobretot el xerrar, la convivència i els jocs de taula. bàsicament el dòmino i
les cartes, fornien part del r i tme quot id ià de mol ta gent. 1.1 que volen fer més espori fan botxes, i més d'una vegada s'han d'enlrcnar a fons, ja que s'organitzen concursos entre la gent de la mateixa llar.
És, però. en l'àmbit cultural que l 'empenta i la capacitat de participació costa. si bé va obtenint els seus fruits. Els Jocs Florals, per Sant Jordi, ja han arribat a la 13a edició, amb una alta participació i una or
ganització que enguany per primer cop s'ha fet conjunta amb el Casal d'Avis. Mesos abans s'escullen la pubilla i cl fadrí, que durant un any m a n t i n d r a n t e s t i m o n i a l -ment aquesta distinció. S'organitzen xerrades, la majoria sobre temes de la història i els costums de Sant Cugat. que presenten avis de la nostra vila, i a vegades s'ofereixen projeccions de viatges.
Una consideració a part mereix la Coral de la Llar.
que sota la direcció de la senyora Gàlvez i Antònia Isard assagen dilluns i dijous a la tarda. Periòdicament ofereixen concerts al municipi i participen en l'aplec, que la llar va recuperar, del Sant Crist de Lasseres. Ja fora dels locals, mensualment s'organitza una sortida a un lloc del país i tres o quatre cops a l'any es fan viatges a indrets de l'Estat. Ningú no es perd l'estada als Hostalets de Balenyà.
L'entitat no existiria sense la seva part més lúdica o festiva. Els avis no es perden cap festa com el Nadal, la castanyada, el carnaval. Sant Jordi, o les revetlles que aglutinen en berenars o sopars la gent que ja espera per poder ballar a ritme de música de l'època. Un sopar especial, però. en el qual tothom col·labora, es fa amb una afluència de gent d'arreu que aporta diners que serviran per finançar la llar.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 APUNTS 33
L A R A D I O G R A F I A • LLar d'Avis de la Parròquia
Puntaires a la Llar. Grup de gimnàstica el fi de curs el 1994. Local social, tot fent jocs de taula. Paella, ball i concurs de barrets de paper al local del carrer Valldoreix Fotos- ARXIU LLAR D'AVIS I JOSEP MARIA SOLÀ.
El Patronat de Sant Pere Octavià acull jurídicament la Llar F.C.
• La data de fundació és el 29 de novembre de 1981. Abans es van fer reunions a la Parròquia per aglutinar gent que creies en el projecte de crear una Llar d'avis a Sant Cugat. A la primera reunió van ser gairebé 200. La Parròquia inicialment era el lloc d'acollida i de recolzament indirecte, ja que la Llar tenia el seu propi funcionament. No va ser fins al 1987 que cara a tenir un
suport més econòmic es va crear el Patronat de Sant Pere Octavià que dóna forma jurídica a la Llar. El rector de Sant Cugat n'és el President i en formen part altres patrons més que di-namitzen i busquen formes de finançament de la Llar. A part de les ajudes puntuals de l'Ajuntament i del suport que per obres ha donat la Generalitat ha calgut buscar socis que en l'actualitat arriben als 650. Tots paguen
una quota voluntària que es complementa amb aquella que abonen els socis protectors. A part els col·laboradors de la Llar se les han d'enginyar per buscar formes per recollir diners. Durant molt anys es va fer la subhasta d'antiguitats i darrerament es feia una exposició on se'n venien. Ara cal buscar un nova idea que ja es té entre mans i que pot tenir una vessant més cultural. A més un sopar
obert, la rifa d'una panera de nadal en què hi col·la-noren els comerços locals, i altres activitats són també formes de finançament.
A part la Llar té la seva pròpia Junta amb el president, el tresorer i una sèrie de vocals que periòdicamen-te es reuneixen per regir el destí d'una entitat que té moltes activitats entre mans. Havien arrencat ja fa 14 anys en un local del carrer del Carme on actualment hi ha
una Escola Bressol. Ben aviat però va resultar petit i es van traslladar a Can Gatxet, al carrer Valldoreix De primer, el 1983 van fer obres a la planta baixa tot fent un bar, els lavabos, una àmplia sala de trobada i unes secretaries. El pati el van arreglar una mica si bé no ha perdut l'aspecte acollidor del primer dia. No va ser fins al 1990 que es va plantejar fer noves obres. Es va adequar l'actual sala d'actes,
un lloc per les puntaires i es va començar a parlar de fer quelcom al primer pis.
Aquest és el repte de futur en què si tot va bé s'avançarà en adequar sales, unes noves secretaries, i més serveis. La necessitat de l'ascensor és bàsica. Nous reptes, nous projectes i força necessitats per una Entitat que s'ha consolidat com a necessària en l'atenció que la gent gran del nostre poble necessita.
34 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 20 d'octubre de 1995
LA VIDA SOCIAL
L'Escola Calduch organitza un taller de sensibilització musical Les classes s'adrecen als nens amb disminucions motrius o psúiuiques
RAMON 1 l (.11 I I Sant Cugat. L'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch de Sant ("utial ha organitzat per aqucM cap de setmana cl primer taller de sensibilització musical. Aquest s'adrcc,a a nens que pateixen disminucions psíquiques o físiques com ara paràlisi cerebral o síndrome de down. Segons Montserrat Calduch. els nens disminuïts «poden fer música i treballar molt bé». Aquest es el motiu pel qual l'Escola s'ha decidit a organitzar aquest taller. En un principi, la nova experiència «és una prova que es farà durant tot el cap de setmana i després caldrà fer balanç i veure si el taller pot tenir una continuïtat or-
g a n i t z a n l p r o p e r e s e d i -t n ins - , ha dit Calduch. L'Es-• nia organitzadora ja té experiència amb nens amb aquests problemes «perquè hem tingut alumnes disminuïts i creiem que és bo donar a conèixer quines son les seves possibilitats musicals». El preu de la matrícula es de 15.1MX) pessetes i la p r o f e s s o r a e n c a r r e g a d a d'impartir les classes és la m u s i c o t e r a p e u t a E m p a r Fernàndez. La xerrada inaugural de presentació es farà avui a 2/4 de 9 de la nit Demà començaran Ics sessions en horari d ' l 1 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a a 2/4 de 8 del vespre. Diumenge les classes es faran d'11 a 2.
Èxit de l'Esbart Sant Cugat a Prats de Molló
H Sant Cugat.— L'Esbart Sant Cugat va participar amb èxit al vintè Aplec Excursionista dels Països Catalans celebrat dissabte passat a la localitat de Prats de Molló, a la Catalunya Nord. Per participar en
aquest aplec com a representant del Pri-cipat, l 'Esbart va ballar el Ball de la Flama de la Llengua Catalana i el tradicional D'aire va. L'alcalde de Prats de Molló va felicitar l'Esbart. / R.l.. Foto: J [ ÀBREGAS.
Comença el cicle de cinema de natura del Club Muntanyenc H Sant Cugat.— El cicle de cinema de natura que cada any organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat es va iniciar diumenge passat amb poca afluència de públic. Lluís Puig i Tuneu. soci de 'entitat, va ser l 'encarregat
d'obrir cl cicle amb una xerrada i una projecció sobre les Illes Galàpagos. Puig va destacar, sobretot, els aspectes relacionats amb la fauna i la vegetació d'aquest indret. La coincidència amb l'excursió a Montserrat que va organitzar el Club Muntanyenc el mateix diumenge que Lluís Puig va obrir el cicle de cinema de natura va ser la causa principal de la poca afluència de públic. sobretot de socis d 'aquesta entitat local. El proper acte d 'aquesta sèrie es farà el proper mes novembre amb la xerrada i la projecció que farà Conrad Blanc, president del Centre Excursionista de Catalunya. • R.L.
R E S T A U R A N T
La Nansa IS ""
| Fregidoria-Marisqueria
Crta. Sabadell. 47-08191 Rubí 'elèfons 69 11 52
MINI-GOLF
iWSL'-S'BaB
a Santi Engràcia, 1S • Tel. S89 29 71 08190 Sant Cugat del Vallès
Clro de Rubí a Sabadell km 15,200
Tel. 697 06 52
RKSTAURANT PIZZERIA
PANXACONTENTA Passeig Olabama. 69 • Sani Cugat
T e l . 5 8 9 0 6 0 7
VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA
O N MENJAR BELLA TERRA CERDANYOLA DEL VALLÈS
LA FLORESTA MIRASOL
RUBÍ
SANT CUGAT
SANT CUGAT DEL VALLÉS
VALLDOREIX
RESTAURANT CAN EDO XERCAVINS RESTAURANT CAN OLIVÉ REST. EL VIEJO ROBLE REST. RANCHO EL PASO MASJANER LA PONDEROSA LA NANSA MACXIM EL PORTALET LA PALTA CAN AMETLLER CHEZ PHILIPPE CREP REST. CANTINA EL MEXICANO LA GRANJA SNIPPER'S BOKATAS GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CA L'ÀVIA MESOMENYS BAR REST. EL MOLÍ CAN BARATA LACARBONERIA LA CANTONADA EL TAST REST PANXA CONTENTA PARADA 1 FONDA BRASERIA LA BOLERA BAR RESTAURANT EL HESON BRASERIA DEL MERCAT VELL BAR REST. CASABLANCA CERVESERIA IL SICILIANO CAPITAN COOK CUGAT CAFÈ LA PASTA BOIXA TY-BIHAN MINIGOLF BAR MGSC CASINET RESTAURANT VALL D'OH RESTAURANT MAS ROIG
d Lleó, XIII ctra. Cerdanycla, 9 Sant Cugat. av. Flor de maig, 122 c/ Altamira. 36 C/Pas Es la». 15 cl Guadalajara, 14 c/Victòria 18-20 ctra SaoaCell 47 Cl Guatlla 20 • Els Avets pl.deiDr Guardiel, 14 rambla Can Mora, 24 cl Camí car Ametller, s/n plaça Pep Ventura, 5 c/Valldoreix 68 c/ Endavallada, 10 cl Si. Artoni-plaça Barcelona cj Enric Granados, 7 plaça Hospita. 35-37 plaça Augusta, 2 c/ Sant Anton , 13 c/ Elies Roge'il. '4 plaça Pep Veitjra 3 ctra. Rub: a Sabaceil, km 15 200 cl Vila. 8 plaça Monestir, ' cl Alfons Sala 9 pg. Olabaria 69 rbia Can Moa. s/r cl Baixada de l'Alba. 20 plaça Octava 5 plaça Pere San 6 0' Sabadell 47 plana Hospital, 6 pi. Lluís Millel, ' Av. Torreblanca, 2-8, local 4 C/ Alfons Sala. 24 C/ Indústria 27 C/ Santa Engràcia, '5 Cami Can Ganxet 47 rambla M Jacint Ve-cagjer, 185 Plaça Mas Roig. 4
Carn a la brasa > calçots Braseria, rostit, banquet Cuina de mercat Peix i marisc Cuina catalana, banquets Cuina variada Braseria Paelles, marisc, fregid. Menú, degustació Pizzeria, cuina catalana Frankfurts Cuina mercat Cuina francesa/meni; diari Creps, entrepans Cuina i música autèntica Cuina casolana Braseria Entrepans especials
Dijous tancat excepte festius
Oben tota la setmana Tancat dium. nit i dill. no festius Tancat dimecres tarda
Tancat dimarls nit i dimecres Tancat diumenge Tancat diumenge-dilluns tarda-nit. Obert tots ets dies Especialitzat en bacallà Tancat diss. migdia i dium.
Diumenge i fest. obert a partir 1 Bh Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit Cuina catalan/intemac. Mexicà-menú català Menú dian i prod. ibèric Cargol llauna/arròs negre Tapes casolanes, torrades Creps, amanides, menús Marisc, menú, cuina merc. Cuina de mercat Cuma catalana La nostra esp. ésqualit, Brasena i cuina de merc Calçotada Brasena Cervesa d'importació i mer Cuina colonial Menú diari Pizzeria. creperia Creperia bretona Carn a la brasa, tapes Menú diari i entrepans Dies festius bufet lliure Xai, entrecot a la brasa
Servei de bar Obert al migdia
Obert cada dia Repartir a partir de les 12 b Obert tot el dia Dilluns vespre tancat Tancat diumenges nit
Obert tot el dia
jarbasc Obert tots els dies Karaoke Tancat dilluns Menú de dimarts a dijous
Obert tota la setmana
Tancat diumenge nit
^PARADA/ FON Mir
Vingui a provar els nostres menús
PRIMER, SEGON PLAT i
POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA
Rambla Can Mora , s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
,„n , m „«Te l . 5 8 9 26 9 7
a 10 Mtsàn
Tota una tradició PI. Octavla, 5. Tel. 67410 47/589 27 02
SANT CUGAT DEL VALLÈS
LA BQA&ERIA DEL MEQCAT VELL
PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT
Mercat Pere San Parada 306
Sant Cugat del Vallès
CASA FUNDADA ' > í A L'ANY 1964
a//MA CATALANA ? SALÓ P[R A BAMQUETS i
}
PosbftKJo,15-TeL674M03 Oí 1W LA FIMESTA (S«1 Crçol W Vdfe)
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 APUNTS 35
LA VIDA SOCIAL
L'cx-president de l'EMD, Miquel Massanes, va ser premi Llimona l'any passat. Foto: ELS 4 CANTONS
Aquesta nit es lliuraran els premis Taronja i Llimona de Valldoreix
RAMON LUQUE
• Valldoreix.— Els premis Taronja i Llimona 95 que atorga cada any l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix es l l iuraran aquesta nit. El restaurant Mas Roig de Valldoreix serà l'escenari on se celebrarà la
cerimònia d 'entrega de guardons. Tothom qui vol pot assistir i pot participar en l'elecció dels Taronja i Llimona d'aquest any. Les persones presents en el sopar rebran dues butlletes, una per posar el seu personatge taronja i l'altra per
posar el llimona. Posteriorment es farà el recompte de vots i s'entregaran els guardons. L'any passat el premi Taronja se'l va endur l'actor Miquel Cors, mentre que el premi Llimona se'l va endur l'ex-president de l'EMD, Miquel Massanes.
Un barceloní guanya el concurs de cartells de la Festa de Tardor M Sant Cugat.— El barceloní Marc Pérez Fernàndez és el guanyador del concurs de cartells de la Festa de Tardor. La comissió organitzadora ja té molt perfilat el programa. Segons han confirmat, el dia 4 o 5 de novembre faran la presentació del
llibre sobre la història de la festa. També estan preparant l'exposició retrospectiva i el festival de música de la Nova Cançó Catalana. Entre les activitats previstes hi ha un debat en què es vol comptar amb els quatre darrers alcaldes de la ciutat. / R.L.
• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili. mútues. Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 674 00 25
Odontologia
• C E N T R E D E N T A L I Q U I R Ú R GIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 5 8 9 00 00 Fax 589 0 3 1 3
• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults RWa. Ribatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat «674 7216 • DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol Sant Cugat « 674 05 06
• DRA. M. JAUME SAURA CMnica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magi, 22, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 23 35
Oftalmologia
• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues Cl Santa Maria, 10. Sant Cugat « 589 51 06
• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes RWa. Ribatallada, 20,1 r 3a. Sant Cugat « 674 72 16
• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1r1a. Sant Cugat P 589 3 1 1 3
• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat P 674 57 98 - 589 35 48
Psicologia
• C E N T R E D E P S I C O L O G I A CLlNICA Trastorns d'aprenentatge i de la paria. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat « 674 36 73 • CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7,H 2a. Sani Cugat « 5 8 9 1 2 1 5
• C E N T R E PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat « 589 40 51
• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica Rbla. Can Mora. 1, Sant Cugat P 589 43 44 - 430 96 25
Pulmó i cor
• Dr . J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S Pulmó i cor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. P 674 00 25
Toco-ginecologia-Obstetrícia
• DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAI -ZAN Toco-ginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1 a. Sant Cugat « 589 48 08 Particular: 674 74 09
• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Medttec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 19 66
• JUAN J O S É GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1 r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07
• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1 r 2a. Sant Cugat. P 589 13 07
Traumatologia
• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previa-sa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat P 589 18 88
• ML. GOZZI DE LA TOUR TOIO Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Policlínic. Sant Cugat « 675 57 56
• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària Previasa, Medytec Policlínic Tonebianca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat P 589 18 88
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
SUSANA NICOLETTI
C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37
RESIDÈNCIA SANT SALVADOR
3a edat
•Torre amb jardí \
• Ascensor
• Cuina pròpia
• Bugaderia
• Metge
• Infermera
- Fisioterapeuta
• Personal qualificat
• Capacitat 24 places
• Perruquera
Sant Salvador, 47 Te l . «74 42 23 SANT CUGAT
36 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995
LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS
Ramon Pros, un humanista convençut. foto: JA. Ml I \
Ramon Pros i Vila Es el president del Club Muntanyenc de Sant Cugat, una entitat amb més de dos mil socis i cinquanta anys d'història al poble
MON I SI S A N I
• Siint Cugat.— Enamorat de l'art no tant pel seu valor artístic sinó com a creació de l 'home, excursionista, rodamón vocacional, humanista i aficionat a la paleontologia, vol convertir el Club Muntanyenc de Sant Cugat en "inés que un club». Vol que sigui l'entitat amb més socis i més activitats de la ciutat.
Uue suposa ser president del Club Muntanyenc'.'
-Ser president del Club es un compromís coherent amb la meva trajectòria dintre de l'entitat. El fet de pertànyer al Muntanyenc ha estat una vivència, de companyia. d'il·lusió, ens ha portat a descobrir, a imaginar, i a estimar el nostre país amb un sentit d'aventura. Les primeres i més senzilles, les de recórrer i conèixer el Pirineu i els seus cims. Més tard, aquest sentit d 'aventura ens va portar més enllà, als Alps, i encara més lluny, trepitjant els cinc continens, sempre sentint cl camí, però descobrint també els costums, la societat, les vivències d'altres homes. Sempre m'ha agradat voltar a llocs diferents per fer excursions. He estat a tot el món. Me'n recordo de l 'anada a Cuba per pujar al cim del Turquino, una muntanya que puja des del nivell del mar fins els dos mil metres d'una tirada. Una cosa que aquí no fas ni als cims de
tres mil. Ln una tirada pots pujar mil e inc-cents . no més".
— [excursionisme i ecologia són conceptes complementaris o antagònics?
—.«Crec que els excursionistes som ecologistes d'una manera pràctica, com tota persona que estima el seu entorn i que respecta els altres és ecologista en el seu comportament».
--Kts un kumbaiàl
- -«No crec que mai hagi estat un kumbaiú convençut, encara que com tots he portat xiruques. Lm va guiar mes el sentit de l'aventura, un sentit més agosarat de l'excursionisme. Un grup de joves vam començar fent m u n t a n y e s g r o s s í s s i m e s , quasi sense equip. Me'n recordo que vam pujar als Alps
«Vull assaborir els plaers de la vida»
Nom: Ramon Pros i Vila. Lloc de naixement: Sant Cugat del Vallès. Data de naixement: 29 de març del 1949. Estat civil: Casat. Professió: Empleat de la Caixa. Aficions: «Els viatges, el col·leccionisme, l'art, especialment l'escultura, i l'excursionisme».
-Un llibre: «Hiroshima mon amour, de Marguerite Duras».
-Una pel·lícula: «Extranos en el pa-raiso, de Jim Jarmusch».
-Una música: «El rock, des de l'antic fins el mes modern». Màxima aspiració: «Mantenir-me i assaborir els plaers de la vida».
i anàvem ca r rega t s amb caixes perquè no teníem motxilles».
—Ha canviat l'excursionisme des de llavors?
—«Sí. Ara moltes coses son diferents. Hi ha nous problemes i noves respostes. Es per això que el club també ha de canviar. Ara fem cursets de muntanyisme per aquesta raó. També hem crescut i som una entitat més gran i mes complexa. Es per això que volem renovar-nos tot conservant el nostre caire. Mira, ara estem organitzant la Marxa d'aquest any. Serà la 37a i comptarem amb mes de dues mil parelles de nens. Es un esforç organitzatiu important i una de les activitats més volgudes i amb més participació de tothom. Aquesta és una
por ta d 'en t rada molt important per a la nostra entitat, però nosaltres volem estar oberts a totes les propostes i a totes les idees. Volem ser un lloc a on la gent vingui a divertir-se. a passar-ho bé i al mateix temps a fer cultura».
—És important el fet cultural per a tu?
—«Per a mi és molt important la cultura de l 'home i les seves creacions i per això sóc un enamorat de l'art i sobretot de l 'escultura. Considero que tot objecte fet per l 'home reflecteix la seva manera de viure i és per això que crec en la importància dels objectes i les seves formes».
ENCREUATS GIRALT
Horitzontals: 1.- Arbitral. 2 . -Llengua grega parlada i escrita des de l 'època medieval fins avui. Bata amb mànigues. 3 . -Capgirat municipi del Baix Empordà. Escasos. Vocal que és posada al revés. 4 . - Consonant que es posa a rera. El qui està sota el domini de l'amo, al revés. Senyor anglès. 5 . - Toll gros. Home pervingut al terme de l'adolescència, al revés. 6 . -El Nil fora de mare. Joc català de cartes. Part del dia natural gens clara. 7 . - Violar la fidelitat que devem a algú, al revés. Dit del pèl suau i curt. 8.- Títol de sobirà de Pèrsia, al revés. Entranyes. Cinc romans. 9 . -Símbol del nitrogen. Ximple. Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en la confecció de veles. 10.- Soroll fort. La mola inferior i fixa d'un molí.
Vert icals : 1.- Seguir la vida normal (dos mots). 2 . - Arrel. Varietat d'àgata de diferents colors. Consonant que fa riure. 3 . - Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Tàrbena. Negació. 4 . - Que no difereix gens d'un altre. Ràdio Nacional d'Espanya. 5 . - La meitat de tres. Pertanyents a la llet f>.-
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2
m
3 4 5 6
m • " • • • • • : >
7 8
: : - : " • ; :
ïl
9 10
.'--'-ïííii
11
Un prec mal fet. Preposició. Buscall que és al foc cremant. 1.- Faig prendre una habitud. La primera del tercet. 8 . - I ara la derrera. Regió superior que l'home considera com a sojorn de Déu. Atuell per a coure-hi carn i altres aliments. 9.- Companys de les oques. Dit de dos sons que tenen el mateix to, 10.- Metall molt apreciat, de baix a dalt. Mil cinc-cents nou
romans. Símbol químic del sodi. 1 1 . - Que expressa repetició (femení).
CUFl
-°S "-U. -'01 m, i rl V·'N K -'6 A sl°i -'.SI X,; -'8 IMI'IV •J.J'M·i - ' i l'N ™ò "INI -'•) VP"[l "11"! "'S JW '3s.i|tm a -'t- H '«•'HM mil. --f 1»J laiSo.is; --j uniüJliqiy -•] :S|TTIUO/}IJOI| opn[<>
S^^aESB RsotER
ELLETRES
En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit fenòmens naturals.
N
N
1
U
X
1
A
P
1
A
O
H
L
L
A
M
P
E
C
E
G
A
Q
A
U
M
E
D
S
C
A
E
A
C
S
A
R
R
O
B
A
N
B
1
A
A
T
E
T
E
C
U
T
R
P
1
P
G
E
S
T
V
1
N
E
H
S
A
F
D
T
0
R
B
O
N
A
D
A
R
B
L
U
A
G
E
A
A
E
G
T
A
D
A
S
O
R
D
A
A
ESCACS J. ESCUDER
Aprofitant la mala col·locació del rei negre les blanques rematen amb finesa la partida.
•(OAnu 'epeuoqjoi 'rpr;i.\ip.xj 'E.TSEJJoq 'D duiE[l "epesoJ 'AiqaS 'fijiog :ç»tl|OS
MOGURC MUNICIPI DEL MARESME
Habitants: 4.983 Superfície: 20.83 Knr.
A f u
A t u
V í
R s
R •(D H (Riu pi mLfU í^J) S1AV <e> V HVW 3d SÀNHHV
:opn|o$
iBiu H8a '€! + V93 Z -9VXCI ieV" i :oi:m|os
SOLUCIÓ DIFERÈNCIES
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 APUNTS 37
ELS CINEMES
«Alerta màxima 2» Director. Geoff Murphy. Intèrprets: Steven Seagal, Eric Bogosian i Everett McGill. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un majestuós tren de passatgers travessa tot Colorado. A milles de distància de la Terra gira en òrbita un satèl·lit de destrucció en massa, que té com a objectiu prioritari l'aniquilació de Washington. Un boig decideix posar en contacte la criminal missió amb el comboi ferroviari.
«Apolo 13» Director Ron Howard. Intèrprets: Tom Hanks, Kevin Bacon i Bill Paxton. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• L'Apolo 13 té problemes i és possible que no pugui tornar mai a la Terra. Els astronautes Lovell, Haise i Swigert s'enfronten a la terrible realitat.
«Braveheart» Director: Mel Gibson. Intèrprets: Mel Gibson, Sophie Marceau i Patrick McGoohan. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Segle XII, el rei escocès mor sense deixar hereu. Els anglesos reclamen el tron. Sir William Wallace, patriota escocès, lidera la rebel·lió contra els anglesos. El rei Eduard envia la seva nora, la princesa Isabel, perquè pacti una treva amb Wallace.
«Congo» Director: Frank Marshall. Intèrprets: Dylan Walsh, Ernie Hudson i Joe Don Baker. Recomanada: R/7. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí.
• Una companyia americana de comunicacions envia una expedició al Congo perquè sospita que a la zona hi ha un jaciment de diamants químicament purs. Mentrestant, un primatòleg planeja una altra expedició per tornar el seu goril·la a la selva.
T SAN CUGAT • SABADELL
Saff Cugat 1 U»pB(g»i*)Ma<ilson
SMlCu9at2 Apolo 1 3 ? Í
SattCugata B<fecteb| |8fe
Sant Cugat 4 Braveheart Coda dissabte a /te J2.35, sessió golfa V.O. •
• RUBÍ
RuW Palace 1 Braveheart '
Rubí Palace 2 Apolo 13
Rubí Palace 3 Oparacidn etefante Alerta Màxima 2
Rubi Palace 4 Congo
Rubí Palace 5 Dlas contades
4.15J.1|,1ftG5
mtmm 4.00,6.06,8.15,1055
4.45,8,18; -B primer cebaBem
6.00,10,00
4.30,7J5§ 10.30
4 .15,63 8.35,1045
4.45,6.45,8.45,10.45
4.15,6.15,8.15,10.15
• SABADELL
Cíneart 5 sales Los puantes de Madison Virtuosity Todoporunsueno El dia de la bèstia Watenmrid
Cíneart-tres Don Juan de Marco Divendres i dissabte, última projecció: 10.45.
4.00,6.00,8.15,10.30
«Desperado» Director: Robert Rodríguez. Intèrprets: Antonio Banderas i Salma Hayek. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.
I Un mariachi segueix la pista del cap mexicà del narcotràfïc Bucho.
«Don Juan de Marco» Director Jeremy Leven. Intèrprets: Johnny Depp i Marlon Brando. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
I Un home que afirma que és Don Juan de Marco, el millor amant del món, està desesperat per la pèrdua del seu únic gran amor i, sense trobar cap més sentit a la vida, està a punt de suïcidar-ue. La policia pensa que es tracta d'un boig i crida el psiquiatre Jack Mickler, el qual haurà de fer un diagnòstic del pacient per recomanar-li el tractament adequat. Don Juan fa veure al metge la importància de la passió en la vida.
«El dia de la bèstia» Director: Alex de la Iglesia. Intèrprets: Alex Angulo i Santiago Segura. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Un capellà, un heavy i un parapsicòleg van deixant un rastre de sang pels carrers de Madrid, convençuts del proper adveniment de Satanàs durant el Nadal.
«Días contados» Director: Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez, Karra Elejalde, Javier Bardem i Ruth Gabriel. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí.
• Un etarra que arriba a Madrid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una prostituta drogoaddicta, filla d'un guàrdia civil, els dos viuen un particular història.
Euterpe Apolo 13
Dtmrdres 1 dissabte, ultima projecció: 10.45.
Montecarlo Virtuosity
UmndrosléssahtB, última projecció: 10.45.
Principal
Rambla
ÜRpaseoporlasnubes
BMÉsart
• C E R D A N Y O L A
Kursaal 1
Kursaal 2
Kursaal 3
Kursaal 4
Kursaal 5
Kursaal 6
Kursaal 7
Kursaal 8
Kursaal 9
Kursaal 10
Kursaal 11
BfttMheart
Don Juan de Marco
Alerta Màxima 2
Unpasaoporlasnubes
Watenmrid
Desperado
Todoporunsueno
El dia ÚB te bastia
Los puenttt de Madison
Virtuosity
Apolo 13*
4.00,6.15,8.30,10.30
4.00,6.00,8.15,10.30
4.10,6.20,8.25,1050
4.00,7.20,10.50
: ^
4.00,7.15,10.30
4.20, 6.25,8.30,10.40
4.35,6.30, 8.45,10.50
4.35,6.35,8.35,10.35
450,7.20,10.20
4.40,6.50,9.00,11.00
4.50,6.50,8.50,10.50
4.10,6.20,8.40,10.50
5.10,7.40,10.35
450,6.45,8.50,11.00
5.00,7.30,10.30
«Operación elefante» Director Simón Wincer. Intèrprets: Danny Glover, Ray Liotta i Denis Leary. Recomanada: apta. Sala: Rubí Palace 3, de Rubí. H Vietnam. Els soldats nord-a-mericans es comprometen amb els habitants d'un poblet a aconseguir-los un elefant. A partir d'aquest moment, la guerra passa a un segon terme i tots els esforços es dediquen a buscar i transportar un paquiderm cap a la seva destinació.
«Un paseo por las nubes» Director: Alfonso Arau. Intèrprets: Keanu Reeves i Aitana Sànchez Gijón. Recomanada: R/7. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola. B Quan torna de la guerra, un jove soldat es troba amb la filla d'un adinerat propietari de vinyes. la qual acorda casar-se amb ell perquè l'ajudi a enfrontar-se al seu pare.
«Los puentes de Madison» Director Clint Eastwood. Intèrprets: Clint Eastwood, Meryl Streep i Annie Corley. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Robert Kincaid és un fotògraf professional que ha arribat a Madison Country per fotografiar els ponts coberts Ro-seman i Holliwell. Kincaid es perd i decideix dirigir-se a una granja perquè el guiïn. Allà hi
ha Francesca Johnson, per a la qual la presència del foraster representa una ruptura amb la vida quotidiana.
«Todo por un sueno» Director Gus van Sant. Intèrprets: Nicole Kidman, Matt Dillon i Alison Folland. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
I La màxima aspiració de Su zanne sempre ha estat ser una presentadora de fama en una cadena de televisió. Quan comença a treballar en un documental sobre els joves d'avui en dia, coneix Jimmy, Russell i Lydia. amb els quals estableix una amistat atípica.
«Virtuosity» Director Brett Leonard. Intèrprets: Denzel Washington, Kelly Lynch i Russell Crowe. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
H Los Angeles, 1W9. La realitat virtual és un instrument utilitzat per la policia. Però els perills que l'alta tecnologia pot generar són imprevisibles.
«Waterworld» Director Kevin Reynolds. Intèrprets: Kevin Costner, Tina Majorino i Dennis Hopper. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
I En un futur, la Terra ha quedat inundada a causa del gel fos dels pols. Mariner, un mutant scmiamfibi, busca un tros de terra, acompanyat per una dona i una nena misteriosa.
1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81
2 5 0 p t e s T O T A L A N I T i'iirqiiniL: C'UK'IIH'N I Aikl i lor i
( ')lvrt k-- 2 4 I I
I·I PII .i ATGI . .SAI)MI-:TI: \ \ H O N A T S
^ g * * ^ ^ ^ L 23 S £ N T CUGAT
ESTRENA ESTRENA
4.15 - 7 . 1 5 - 10.05 13 ANYS
4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 18 ANYS
ICINESR Al s trvt i 4t l '«sptct idor Pàrking
2 h. gratis Dimecres dia
de l'espectador Carnet d'estudiant
ttmtversitmri Carnet més
grans 65 anys
CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès [ g j ^ s ]
Accessos minusvàlids
2a SETMANA 3a SETMANA
4 . 4 5 - 8 .15 1 8 A N Y S
4 .30 - 7 .15 - 10 .00 A P T A
Q S 1 1 S §1 Carnet Jove
fiïÏÏTi PopSnack n
38 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 2(1 d'octubre de 1995
L'AGENDA
• Radio Sant ( 'ujjat • De dilluns <i d iMndrcs
tic 7 ;i 1:M) U..LI despertador. amb Joan V.illve De 7: 30 a ld h.,/:'/ ei.'// del monestir Revista d'actualitat De 7:KI a ') li..noticies d'am- | bit i>encral. De lt a in h.. j la I era edició de l'informatiu i Sani Cugat Í/I·IÍÍ. Dirigit i pre- j sental per Xavier Fornells. j
- D e 1(1 a 12:45 l i .Mes de radio. el maea/ inc Espais de dl vulcacio. eiitreteiiinient i participació. l 'ieseiitat per Ma-ribel ( ayuelas. De 12:45 a 13 h . Amb moll de gust. espai de gastronomia amb Pep Blanes. De 15 .i 13:5(1 h.Sam Cugat A\ in, í'in!oiirialiu,2on;\ edició 1-dita i presenta Natàlia I anares. De 13:30 a 14 h../.>ií/Mí%. Dirigit i presentat pei Xavier C asanovas. De 14 a IS li..I,»/ de tarda. Musica suau seleccionada per Albert Martm. De IS a 21 h . . l / lloro l ' n programa de Salva ValKe. I'ls divendres. de 211 a 21 h..Rifí Ruff. Musica hcavv amb Mate l'icanyol. de 21 .i 21.211 \\J esportiu. Dirigit i presentat per ( arme kever te . De 21 2(1 a 25 li...S'cm i estels. Ficscnl.it pel Pere Pallissa de 25 a 24b:
Dilluns., iipiest anv, si'. I n programa de Saba V.illve
Dimarts: l 'estrena I. espai de cinema de RS( .
Dimecres Hores o n o . Amb I diiaid ( iaici.t i Rosa Ma. Jané.
Dijous: I turc a la terra. Programa de Xavier Casanovas. Natàlia I marcs i Mònica Costa.
Divcndics:! alies sense Irontc-rc\. Presentat per l 'atiha i l la med Ben l l ammou. De 24 a 7 h...Música ui teu costat De 7 a 24 h .cada hora. connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.
• Dissabte De S a 'i h.,/./gall del monestir. amb Xavier Fornells.
— De 4 a 1(1 h.A'iure a la lerru. (Repetició).
- D e 1(1 a 11 h.JIores extres. (Repet ició) . D l 1 a 12 h.Camelhcr. Amb Xavier Montero .
—De 12 a 15 li../'./ magatzem. Amb Oriol Cosla i Amanda Sans. De 15 a 14 h.yUanl Mau. Amb Carme Revette i la redacció d'esporls. De 14 a 15 h .1 í///es \ense tronterc. (Repetició). De 15 a I (i li.. Aquells mc-ia\ellosos i i í inAii ih Jo sep Maria Alvira. De I d a 211 h.„S'fr/«T /)./. pre-^Liitat pel Xa\ i Montero. I V _1l> :i 21 li Jioncs i ihrut ions Amb David Villena. De 21 a 22 h.Salmuta. amb Jesús .Aguilera i Lídia Ceron. De 22 a S h.. Música al teu < mim.
• Diumenge De S a ') li.././ dia del Senyor. De l» a s>:50 h..Esport en Marxa. I era edició. De '):5(l a in h.l·l nuo de la poesia. Amb Joana Francesca (tarcia. De 1(1 a ll):5n h.Arrels. Un piogrunia de Roeeli Padró. De '10 :50 a 14:50 h.. Roda d'amii s Amb Pere Pallissa i Joan Fàbregas. De 14:5(1 a 15 h..Esports en miifxa. 2ona edició. De 15 a 1b h..-!</;/<7A mc-rtivcllosos an\s. De H>a 20|i., .V»/'iT/y. De 2n a 21 h.liones \ibra-i ions.
De 22 a 7 h.. Musica al teu • ostat. Dissabte i diumenge, de K a 22 li.. connexions horàries amb ( 'atalunva Informació i butlletins locals.
• Divendres 20 Irene, Laura
• Dissabte 21 - l ' r su l a . Hilarió.
• Diumenge 22 Salomc.
• Dilluns 2.3 Joan de Capestrano.
• Dimarts 24 — Martirià. Antoni. Claret.
• Dimecres 25 -Bernat Calbo, Mana Collell.
• Dijous 26 -Llúcia, Marcià.
R O O S T A
20 D I V E N D R E S
• Sant Cugat
• Homenatge a Miquel Cabanes - - A les 7 de la tarda, inau
guració de l'escultura dedicada al pintor als jardins del Monestir , presentació d'l.I Llibre Blau, recital de poemes, música i cinema a la sala d'actes de la Casa de Cultura.
• 1 Aniversari de Wall Street Insti tute
A 2 4 de s> del vespre, actuació d Harmònica Zummcl Hlucs Hand i berenar popular a la plaça de la l 'n io .
• Centre Cul tural -A les 10 de la nit. concert de l 'Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya al Teatre-,tuditori del Centre Cultural FI director serà Schlomo Mint / que també tocarà la viola com a solista. (iil Sharon serà el violi solista. S ' interpretaran l'Obertura i la Simfonia concertant de l.a Flama Màgica de Mozart, i la Simfonia número 4. opus lJN de Brahms. El preu de les entrades és de 2.5IMI pessetes i es podran adquirir per avançat trucant al 589 22 88 o dues hores abans del concert a les taquilles del Teatre-auditori .
• Festa Major de la UAB A 2 4 d'l del migdia, pregó
a càrrec de l 'advocada Magda Oranich. actuació de la colla casteller.! ( i anàp ies de la l ' A H i concert a càrrec del grup Tradivanus . A la 1 del migdia, sortida de la 2a. ( i ran ( i imcana U A B i recital del Cor de la uni-vetsitat. sota la direcció de Joaquim Miranda.
FI director Schlomo Mintz.
L'OBC al Teatre-auditori
L ' Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya actua aquesta nit a
les deu del vespre a La Sala, dirigida pel director Schlomo Mintz i acompanyada del violinista Gil Sharon. LI programa inclou l'obra La Flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart. la Simfonia concertant per a violí i viola del mateix compositor i la Simfonia mim. 4, op. 98 de Johannes Brahms. E.A.
-A 2'4 de 2, inauguració de l'exposició Estesa amb obres de Pere Noguera, ( lahriel . Rufino Mesa i Dalbaix. a la plaça Cívica i ballada de sardanes amb la cobla Nova del Vallés.
A 2 4 de 5 del migdia, paella gegant cuinada pel senyor Ouinonero . A partir de les 3 del migdia i fins a dos quarts de vuit, actuació de l 'Escenari boig a la facultat d 'Fconómiques .
—A partir de les 5 de la tarda i fins a Ics u del vespre, tarda de rock a càrrec dels grups de la borsa de l'Espai Musical de la UAB. a l'escenari de ciències.
—A les ò de la tarda. Concurs de Pintura Ràpida organitzada per l'Associació d'Amics de la UAB.
—A 2/4 de vuit, cinema a l'aire lliure amb la noche de los muertos entenies organitzat pel Cine-Club Fritz Lang de la UAB.
—A les '/ del vespre, actuació dels diables de la Verneda pei la carretera central.
—A les 10 de la nit. Blues, Soul i Rock a l'escenari de Cinèneies.
• Rubí
• Exposició a l'Aula Cultural —A dos quarts de vuit. inau
guració de l'exposició l.'edat mitjana a Rubi a l'Aula Cultural de la ( 'aixa.
22 D I U M E N G E
• Sant Cugat
•37a . Marxa Infanti l —Sortida de la plaça Barcelona
• Música a la Floresta — A les 6 de la farda, actuació
del grup Traditional Tourist al Bar Dada. al costat de la plaça Fslacio.
• Rubí
• Marxa Infantil —A les u del matí. sortida del
Centre Excursionista a la Torre del Vapor Nou.
• Programació de I,a Sala — A 2/4 de 7, actuació de La
Cuadra de Sevilla amb l'espectacle Identidades de Salvador Tàvora . In te rvenen : Tàvora i Susana Trujillo com a cantants, els ballarins Juan R o m e r o . Leonor Alvarez , Manuel Caiiadas, Immaculada Jiménez. Juanjo Macias i Belen Trujillo i els guitarristes Manuel Berraquero i Joaquin Amava. LI preu de l 'entrada és de 1565 pessetes. Venda anticipada a les oficines de Caixa de Catalunya i al telèfon .310 12 12 fins a tres hores abans de cada represen tac ió . Descomptes
Una escena d'Identidades.
La Cuadra de Sevilla al teatre
S alvador Tavora serà diumenge a La Sala amb la companyia La Cuadra de Sevilla
per representar l'especatcle Identidades, un poema plàstic i musical que fusiona les cultures andalusa i catalana en un intent d'harmonit-zar-les. El muntatge inclou poemes de Salvador Espriu, Joan Brossa, Salvador Perarnau, Blas Infantc i del mateix Tàvora. La música és original de Vicente Sanchís. / E.A
habituals a la taquilla del Teatre .
24 D I M A R T S
• Sant Cugal
• Aula de Cul tura Club Mun-tanyec —A les 8 de la tarda, xerrada
col·loqui a càrrec de Nestor Lujan a la sala d'actes del Club Muntanyec Sant Cugat. Glossa: Carmen Rojo, fundadora de El Meson.
• S a n t Cugat —El divendres 27 d 'octubre a
les 10 de la nit, representació & Identidades amb La Cuadra de Sevilla.
—El 17 i 18 de novembre circ a les 9 de la nit amb Tortell Poltrona, Boni i Caroli, Los Galindos i Los los que presentaran l'espectacle La gran repris.
—El divendres 24 de novembre a les 10 de la nit representació de l 'òpera // barbiere di Si-viglia.
—El divendres 1 de desembre a les 10 de la nit, actuació d'Àngel Pavlovsky.
—FI dijous 28 de desembre a les 1(1 de la nit concert de
nadal de l 'Orquestra Simfònica del Vallès.
• Rubí —El 22 d 'octubre a 2,4 de 7
de la tarda. Identidades amb la Cuadra de Sevilla.
—El 29 d 'octubre a 2/4 de 7 de la tarda. Musica amb La Vella Dixieland.
—FI diumenge 17 dL- desembre a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra La Hostalera amb Jordi Boixaderas. Laura Conejero i Marc Cartes.
—El dimecres 22 de novembre a les 9 de la nit. concert de Santa Cecília.
—El diumenge 26 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda, Pepe R u b i a n e s r e p r e s e n t a r à Ssscum!.
—El diumenge 17 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda, la companyia Focus representarà L Hostalera amb Laura Cone j e ro , J o r d i B o i x a d e r a s , Marc Cartes i Imma Colomer sota la direcció de Sergi Bel-bel.
—El dissabte .30 de desembre a les 10 de la nit, concert de valsos i polques a càrrec de l 'Orquestra Simfònica del Vallès.
• P r i m e r a most ra de dansa contemporània —El dimarts 12 de desembre
• ÜMIA 1 . SANT CUGAT-4MIRASOL-MAS JANER
Sortida* dea d« Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: O6.10h-07.10ti i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Sortides dos de l'Avinguda AHons Sala. -Otos feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: O7.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Reconegut. Mas Janer, Estació M/ra-so/, Waça Can Cadena, Estació St. Cugat. Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Uira-sol, Mas Janer.
3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES
Sortides des de F. Colem. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: oaooh del matí i cada hora i mitja fins a tes 21,30h.
Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 2£20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.20h.
Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.
tHtCLI UfWA DE SANT CUGAT
• A3.SANTCUGAT-RUBÍTERRASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-O6.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07.55h i 11.55h.(fetners)
Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.l6h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09 35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35b. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
-Diesfeiners, la sortida 0515-0540ials40minutódecadahorafinsates22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
iifti i ii i iTrniíMiíiíllÜMlttnn NT CUGAT
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 46 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).
ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 d'octubre de 1995 APUNTS 39
L'AGENDA
a les 10 de la nit, Haz de luz amb la companyia Diez y Diez.
—El dijous 14 de desembre a les 10 de la nit, Jinete de peces sobre la Ciudad amb la companyia Danat Dansa.
—El dissabte 16 de desembre a les 10 de la nit, Duérmete, ya amb la companyia Metros.
ALTRES ACTIVITATS
• Sant Cugat
•Ajuda a Bòsnia —Tots els dilluns a les 8 del
vespre concentració a la plaça de Barcelona en solidaritat amb el poble de Bòsnia i perquè s'aturi el conflicte bèl·lic.
• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4
anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. Per demanar informació es pot trucar al telèfon 589 13 82.
•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano,
guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.
•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura,
manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.
•Casal Cultural de Mim-sol —Taller de teatre per a nens
i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78.
•Cursos d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto
Jozefo Anglès. Curs d'iniciació a l'Institut Arnau Cadell, sobretot pels alumnes del centre, a càrrec del professor José Manuel Conde (dies i hores encara per determinar). Curs de practiques i perfeccionament a càrrec del professor Ricard Güell, a partir del 4 d'octubre a les 8 del vespre a la Casa de Cultura. A partir del 6 d'octubre, cada divendres a la Casa de Cultura, curs d'iniciació. Telèfons d'informació: 674 61 80 i 589 13 82.
•Ateneu Santcugatenc —Tercer curs de dibuix i pintura
dirigit pel professor Adolf. Tercer curset-taller de ma-
FARMÀCIES DE TORN
Dia/Poble
Sant Cugat
Farmàcia (adreça)
Salaven (Santiago Rusinoi, 38) 6740645
Cerdanyola Ornis (Av. Argentina, 17) 5807859
-- Rubí Batttori (Mià i Fontanals, 1) 6990388
5 Montcada Pardo (Masia, 2) 5642139
Papiol A.Vte(Av. Generalitat, 35) 6683967
i Cerdanyola
Sant Cugat Teixidó (rota. Cefer, 97) 6747749
Vals (Av. Catalunya, 17) Ü1130
" Rubí f^nt(MaojRareen>ol,7) 6973456
í Montcada Guix (Major, 25) 5641645
Papiol A.VIà(Av.G»neraltet,35) 6683967
• Sant Cugat
Ü Cerdanyola
í Rubí í Montcada i Papiol
B9*iBUBS(AfcnsSaJa,46)
U n t a (Sant Ramon, 182)
Gareto<Segwla,l)
<mm**,m A.V»(Av.GerwaÉat,35)
6740483
6920676 ,—
5641645
6683967
• Sant Cugat
i Cerdanyola
: Rubí " Montcada
MOfgfSanta Teresa, 40)
Hidalgo (Rbla Cerdanyola, 1) CaWmpra. Sis. de tortes, 35) Pu#enagut(BteOrauídB,8)
6753344 6922368 6992099
— Papiol AVTà(Av.GeneraBat,35) 6883967
• Sant Cugat
Í Cerdanyola
s Rubí
- Montcada
Domènech (Pg. Sant Marti, 50) Torrents (Dteganal, 34)
: ' 1 l M M & M $ M N t # 4 :-m<mmmmm^ ][:.i ^•'' A1MÍÀteQ(K)eiatel·351
;:'&trjB6B'3967
6740430 «823184 «991072
5645904/6643315 - 8683867
(1) D'1/4 de 10 del mati mati d'avui ales 10de t
d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del a nit (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.
nualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro. Primer curs de modelatge i escultura d'Eulàlia Llopart. A més, reunions de filatèlia i numismàtica. Inscripcions i detalls a la seu de l'Ateneu dijous i divendres de 6 de la tarda a 9 de la nit, o bé trucant als telèfons 674 60 28 —pel curs de dibuix i pintura—, 675 43 88 —pel curset de manualitats—, i 674 72 08 —pel curs de modelatge i escultura—.
•Curset de sardanes —L'Agrupació Sardanista de la
Floresta organitza un curset
de sardanes els dissabtes de 5 a 2/4 de 7 de la tarda fins al 4 de novembre. Informació i inscripcions a la seu de l'Associació o bé trucant al telèfon 674 67 26.
•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.
Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.
•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois
i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.
—Grup Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de 2/4 de 7 a 2/4 de 8 de la
TELÈFONS
SERVEIS
Ajuntament
Ambulatori Les Planes
Bombers Betlaterra
Bombers Generalitat
Bombers Rubí
CAP
CAP urgències
Casa de CuSura
Casal Valldoreix
Catalana de Gas
Centre Cívic La Floresta
Centre Cívic Les Planes
Centre Cultural Mira-sol
Cinemes St Cugat (Reser.)
Correus
Creu Roja Sant Cugat
Creu Roja Valldoreix
Dispensari La Floresta
Ent. Municipal descentraüt.
ENHER Rubí
FECSA (atendó al client)
FECSA (avaries)
FFCC
Funerària
G. Civil (Mira-sol)
Hisenda
Jutjat
OAora Municipal U Floresta
Parròquia St. Pere Octavià
Parròquia Les Ranes
Parròquia Valldoreix
Piscina Municipal Valldoreix
Cuerpo Nacional de Pofcia
Urgències
Policia Municipal i Prot CM
Pot. Municipal (VaSdorsix)
Comissaria de Poücia
Taxis (parada)
fladoTa»
Repsc4-Buta
Sant Cugat Comerç
SAUR (Aigües)
5892288
6755106
6828080
08S
6998080
5891122
S894455
5881382
6744581
7252944
588 0647
6755195
5892018
5890941
6747098
674123*
6742459
674 76 IS
674271»
6991692
9003131»
900232323
67419M
6740525
6742371
5891155
674669»
5890B4Ï
6 7 4 1 1 1
20*756$
«MW 6754011
674 78 58
OM
«1 90879514!
67478«|
6740997
5864422
«Us? • " * 5890011
tarda. —Presentació de poemes pel
concurs de poesia satírica fins el 25 d'octubre a la Casa de Cultura. Per més informació trucar als telèfons: 692 11 13 i 674 02 81.
iXPOSiCIONS
•Sant Cugat
•Mercantic —Mercantic. Fira permanent
d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert tots el cap de setmana. El telèfon
Valldoreix (parada)
Grua
Aigües La Floresta
AAPP i W Mira-sol
AAW Verge Carme Mira-eol
AAW Sant Joan Mira-sol
AAPP I W Valldoreix
AAPP i W C . Montserrat Va».
AAPP W Can Majó Vall.
AA Prop, i Veïns La Floresta
AA W Aiguattonga La Flor.
Ass. Consumidors
DNI (Cita prèvia)
6741111
6743371
6742089
6742018
6741003
6747103
6742197
6742105
6745049
6742069
6745129
2684567
5893080
Greenpeace (91)5434704
H. General de Catalunya
H.Vald'Habron
H. Sant Joan de Oéu
Unitat Coronària
Tel. de rEsperança
informació Carreteres
Informació Aeroport
Informació RENFE
informació Port
OMIC
Poèdinfc Torreblanca
PROMUSA
I ENTITATS ASOI
Arxiu Gavin
Casal d'Avis SC
Llar d 'A* Parròquia
Club Muntanvenc
Coral de la Un»
Eíbert Sant Cugat
B Tot Sant Cugat
£rup3up. immigrants
Ràdio Sant Cugat
TalmHo Sant Cugat
Os 4 Cantons
5891212
4272000
2034000
2481040
4144848
2042247
4785000
4800202
3188750
5893188
5891732
5891732
8753603
6742570
5991838
589 0$ 98
6745396
6741006
8752652
6749661
6749S14
8755959
589 $396
599 6292
d'informació i per fer qualsevol consulta és el 674 49 50.
•Firart —Firart. Exposicions el primer
i tercer diumenges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir.
•Rubí —Fins al desembre, exposició
al restaurant Disbarats de Terrassa de 16 figures de l'artista rubinenc Pep Borràs.
—Exposició de les pintures de l'artista rubinenc, Miquel Mas a la galeria Intel·lecte de Sabadell.
CONFERENCIES
• Sant Cugat
•Viatgem amb en Gavín —El dia 14 de novembre, L'Iran
monumental (primera part). Amb les dispositives es podrà veure el millor de la història del que havia estat la gran Pèrsia i, sobretot, les mostres monumentals que en queden actualment. També es tractaran els costums i hàbits socials d'aquest país, que en els últims anys ha fet un gir cap al fonamentalisme islàmic.
—El dia 12 de desembre, Kenya i eh Massais. El viatge amb Gavín permetrà veure un part d'aquest país africà des d'un globus, saber com viuen els massais i conèixer els costums dels lleons en llibertat.
•Rubí
• P l a de reciclatge del comerç —Del 2 al 20 d'octubre, curs
sobre La reconversió dels mercats municipals a l'agrupació Rubinenca de Comerciants. Organitza la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i Comarca.
BIBLIOTEQUES
•Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. De 9 a 1.30 i
de 4 a 8. El telèfon d'informació i per a consultes és el 674 11 50.
•La Floresta —Biblioteca de l'associació de
propietaris i veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. De dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. El telèfon per informació i consultes: 674 20 89.
•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —AI Centre Cultural.De dilluns
a divendres de 4 a 2/4 de 9 del vespre. Dimarts: d'li del matí a 2 del migdia. Dissabtes obert de 10 a 2 de la tarda. Telèfon: 589 27 49.
•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Cada tarda
de 5 a 9 del vespre.
•Arxiu Municipal de Sant Cugat —Situat a l'Ardu Nacional de
Catalunya, al carrer Rei Jaume I s/n.
•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta
tots els dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8 del vespre.
•Bilioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici de L'Escardívol.
Oberta tots els feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit. Dijous i dissabtes de 10 del mati a 2 del migdia.
SANT CUGAT AVUI L ' I N F O R M A T I U
de dilluns a divendres, de 13 a 13.30 h
RADIO SANT CUGAT 91.5 FM
40 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès s.inl 1 iiiíil 1,1 Xalli-V < X.:ni * •» ^ ' 'i.' s
L A M E M Ò R I A
* " • •
* í —
\
^
7 /
- ••*•*•• • . . . . .
* *^
Les xarxes de tïlfeirn que havia pnsat l'exèrcit espanyul no van aturar k"- lu'K-s enviades per Hassan. Foto:
1)I11M)K\ I M t RNACIONAL. no van aturar ic- n n v s enviaues per t iassan. Foto:
DIU'M >K \ I M t RNACIONAL.
El dia que Hassan va guanyar de catxa m
I' \l i ANAO •
E I p ò q u e r te a q u e s t e s coses. I n LIIKI ma amh tres jugadors, l'astucia i la traïció van decidir la partida, l a primera la va usar 1 lassan II. el rei
de conviccions absolutistes que \ a saber aprofitar les tremolors d'un regim moribund per apropiar-se d'un territori que els seus súbdits. des del nacionalista Allal-el-Fassi fins a Mchedi ben Barka, consideraven marroquí. La segona la va protagonitzar el govern espanyol. a l e shores una nau sense timó pendent de la malaltia d'un general de vena autoritària. L'ran-cisco I ranco. ja amb l'alè de la mort al clatell. La víctima va ser un poble amb vocació d'estat, els sahrauis, que no se n'ha poguí refer: encara viu desterrat, i si h.t volgut recupera! Li seva pàtria
s'ha trobat abocat a una no buscada, entre les so desert.
Des del 1472, quan c sahrauis es van manifestar a Tan-Tan contra l'ocupació espanyola, fins al 16 d'octubre d e l 1 l> 7 5 . q u a n e l monarca va anunciar al m o n la g r a n M a r x a Verda destinada a ocupar. de manera pacífica. HI Aaiún. la zona havia viscut plena de convulsions.
LI ll)73 es va crear el Front Polisario. El seu líder. Mustafa El l ' ah . va atacar alguna guarnició espanyola i e d independència sahrau mes a prop després que I
s;uei i a. U'CN vici
k joves |
• í na h'í^lO de
panes amb
l'Alcora a una mil I una foto del seu rei a
l'ultra va vèncer
un exèrcit modern i a punt per al combat»
1 sommi i estava a poten
cia colonial, Espanya, anuncies que deixaria el destí del territori en mans dels seus legítims prole ta r i s . i l 'ONU hagués acceptat
la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Però res no va ser com s'havia planejat. 350.00(1 pàries vinguts de les zones més d e s p r o t e g i d e s d e l Marroc, amb l'Alcora a una mà i una foto del monarca a l'altra, van v è n c e r un e x è r c i t modern i a punt per al c o m b a t q u e n o va poder enfrontar-se ni a les p r e s s i o n s q u e el lobby p r o m a r r o q u í
e x e r c i a s o b r e el g o v e r n d e Madrid, ni als interessos estratègies de Washington, que volien el
Sàhara per a Hassan. El 3 de novembre la tensió va pujar a dalt de tot. L'exèrcit espanyol es va desplegar al desert en situació de combat amb l'ordre d'aturar els milers de persones disposades a travessar la ratlla. El dia 4. el g e n e r a l G ó m e z de S a l a z a r , seguint ordres superiors, es va fer enrere, i Madrid i Rabat trobaven una sor t ida ràp ida —un pacte secret al qual es va afegir Mauritània— que consagrava el repartiment del territori i convertia els autèntics amos de la terra , els sahrauis. en protagonistes d'una diàspora que els ha reclòs a viure a l 'Hammada, el desert més cruel de la terra, on han après a organitzar la misèria i des d'on han posat els fonaments d'un estat modern esperant tornar a Río de Oro i Lü Aaiún.
Divendres. 20 d'octubre de 1W5
L A C O L U M N A
Enxarínar-se HMMANUt I (TYAS
•
A mb gran disgust constato que el nou diccionari de l 'Institut d 'Estudis Catal a n s no i n c l o u el v e r b
enxurinar-se (que , com que no l'inclou, no sé si haig d'escriure enxannar-se o enxerinar-se). No l'he trobat a cap diccionari —ni al Fabra, ni al Coromines ni al de l 'Enciclopèdia— i això que. almenys en el territori geogràfic i humà on em moc, que no és petit, la paraula enxarinar-sc ha estat sempre vivíssima. S'enxarina la cua del gat quan li acarones el llom o s'estarrufa, el gos també enxarina la cua quan reconeix l'amo i en Dalí, per exemple, tenia les puntes del bigoti enxarinades.
Enxarinar-sc té una connotació sexual —perdonin— molt evident i jo , que havia sent i t dir que Fabra, en fer el seu diccionari. havia pecat de pudorós. m'havia pensat sempre que si no havia inclòs la paraula era perquè el filòleg venerable hauria envermellit si ho hagués fet. Per això vaig pensar que el nou diccionari, que està calent i que inclou gairebé tots els sinònims vulgars i vulga-ríssims de l'eina humana masculina suscept ible d 'enxar inar -se . hauria elevat a la categoria de mot sancionat la paraula en qüestió. No la posa ni l'eleva i la sanciona a no figurar-hi. D'eiixancta el diccionari passa a etixarolar i d'enxarinar-se ni en parla.
Els responsables del diccionari diuen que s'hi han rumiat molt a incloure paraules noves i que han tingut molt en compte la utilització general que se'n fa. Potser sí que etixarinar-se no s'usa gaire fora del lloc on jo i els meus amics i coneguts parlem, però la veritat és que d'un temps ençà només faig que veure persones enxar inades , en l 'accepció que vostès vulguin.
Estan enxarinats com un pal els j u tges i els b a n q u e r s i els p e r i o d i s t e s de M a d r i d , e s t a n enxa r ina t s com un m e n h i r els polítics que fan les llistes i els que han q u e d a t fora de les llistes. Vivim en un país de gent tothora enrampada, crispada, enxarinada com un gat, com un gos, com gat i gos . T o t s vo len f igura r , ser l 'enxaneta del castell humà, tots en definitiva s'enxarinen que és la paraula que falta, que ens falta, entre enxaneta i enxaroíar, que vol dir envernissar de xarol.