ERC Acci Granollers 2015Desenvolupament econmicPg. 23 de 23Un
desenvolupament econmic per al millor Granollers
INTRODUCCIEls ajuntaments i el desenvolupament econmic globalDes
dERC Acci Granollers creiem que s fonamental que la poltica de
desenvolupament econmic es pugui fer a nivell local, a partir dun
conjunt de mesures microeconmiques que lAjuntament aplica amb
lobjectiu de dinamitzar la base econmica de la ciutat, activar
noves empreses i afavorir l'ocupaci dels recursos humans i
productius. I per aix hem de valorar una poltica de desenvolupament
econmic local fortament integrada amb la resta de poltiques
municipals amb incidncia socioeconmica (urbanisme, serveis socials,
medi ambient, etc.) i executada amb criteris progressistes de
reequilibri territorial i social, i amb la voluntat de potenciar un
creixement endogen i sostenible.Els ajuntaments tenen, doncs, un
paper rellevant com a motor econmic i tamb en la definici del nou
model econmic. I cal que limpuls de les poltiques es faci de manera
coordinada entre les diferents administracions. Tamb, s necessari
remarcar que, en lactual escenari de transici nacional, els ens
locals tindran un rol molt important i, eventualment, caldr que
estiguin al costat de la Generalitat, molt especialment en
poltiques de deute pblic i tresoreria, en que la Generalitat en
correspondncia ha d'estar al costat del mn local amb un millor
tracte de les transferncies pendents.En aquest procs de transici
nacional, hem de posar de relleu lenvestida del Govern espanyol
contra lautonomia local. Aquesta poltica sistemtica de menyspreu
envers els poders locals es va posar de manifest amb laprovaci de
la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitzaci i
sostenibilitat de ladministraci local. Amb aquesta Llei es limita
de facto la lliure actuaci dels municipis en molts aspectes. Cal
remarcar que, en el seu article 25, delimita les competncies prpies
de les administracions locals. De la relaci de 15 competncies no
nhi ha cap que faci referncia a la promoci econmica. Aquest tipus
dactuacions posen de manifest la nulla sensibilitat que t el Govern
del Partit Popular a lhora de donar instruments als municipis per
lluitar contra la crisi. Ans al contrari, per ERC Acci Granollers s
una prioritat que des de la nostra ciutat promoguem, amb carcter
prioritari, poltiques de promoci econmica coordinades amb
lAdministraci de la Generalitat i el conjunt dagents econmics del
territori. Noms d'aquesta manera aconseguirem treure el pas de la
crisi i iniciar la remuntada de l'economia.Per aquest motiu, en els
propers anys ser necessari coordinar els esforos de les diferents
administracions, alineant les poltiques locals especialment els
Plans dacci-amb les de les administracions superiors, la catalana i
leuropea. Cal des del municipalisme convncer al Govern de Catalunya
dels avantatges de concertar amb el mn local la gesti tant de les
poltiques actives docupaci, com de les oficines territorials del
Servei dOcupaci de Catalunya, a travs de la creaci d'ens de
coordinaci a nivell comarcal que es responsabilitzin de la
planificaci estratgica i la coordinaci dels diferents agents que
intervenen en el territori. Tamb s una necessitat bsica la
coordinaci intermunicipal per als programes de promoci econmica.
Els espais d'influncia econmica directa en el municipi
(principalment els mercats de treball naturals) rarament s'ajusten
a les delimitacions geogrfiques, per la qual cosa una poltica
municipal de foment de promoci econmica amb voluntat d'eficcia i
d'aprofitament racional dels recursos, haur de coordinar-se amb la
resta de municipis que integren aquest entorn econmic. Aquest seria
el nostre cas, amb la necessitat ineludible, en un primer nivell,
dun treball de coordinaci amb lrea urbana que formen els municipis
de Granollers, les Franqueses, Canovelles i la Roca i, en un segon
nivell, caldr millorar la coordinaci del treball a fer amb la resta
de la comarca del Valls Oriental, la Diputaci de Barcelona i la
Generalitat de Catalunya, a travs dels Consorcis Territorials, on
han de participar els agents econmics i socials del territori en
els seus rgans de decisi.Granollers, vila emprenedoraAvui en dia,
per, les principals poltiques pbliques per al foment de
lemprenedoria pretenen afavorir un ecosistema innovador, un sistema
de collaboraci de qudruple hlix (pblic, privat, entitats ciutadanes
i sector formatiu i de recerca) liderat per lAdministraci, amb el
que es pretn crear una cultura emprenedora a partir danalitzar,
valorar, interrelacionar, afavorir la complicitat i facilitar els
recursos perqu la societat emprengui. Lajuntament ha dacompanyar
lemprenedoria, posar en contacte els diversos actors i provocar que
les coses passin. En lecosistema innovador, shan de liderar
poltiques pbliques perqu la societat transformi lentorn i situ el
ciutad al centre. Per tant, les viles i ciutats emprenedores han de
generar ecosistemes on es puguin desenvolupar noves activitats
productives i serveis a les persones i empreses. Les noves viles i
ciutats intelligents (les anomenades smart city) han de ser
facilitadores i promotores de la innovaci i el coneixement com a
font de noves activitats econmiques.Moltes viles i ciutats, com
Granollers, han desenvolupat, durant la darrera dcada, punts TIC,
telecentres, espais de teletreball, etc. que pretenien posar a
disposici de tothom la capacitat de connectar-se o treballar en
xarxa. Avui, cobra sentit fer evolucionar aquestes iniciatives cap
a veritables laboratoris ciutadans didees, de tecnologies,
darribada, difusi i pedagogia sobre la innovaci i les TIC.
Lobjectiu s que proliferi lactitud emprenedora i que en les noves
viles i ciutats hi hagi espais de creativitat, cotreball
(coworking) i innovaci en qu ciutadans, tecnlegs, emprenedors,
docents, joves, etc. concebin projectes i iniciatives dinters
econmic i social, pblic i privat.El nou paradigma de les ciutats
intelligents es vincula tamb amb la innovaci, el coneixement
derivat de lexplotaci de lallau dinformaci que permeten les TIC i
les corresponents eines de tractament de dades. Es tracta de noves
eines al servei de les noves oportunitats que sobren per als
ciutadans a lhora de millorar i encarar el seu projecte de vida.
Actualment, algunes ciutats desenvolupen iniciatives prpies dun
laboratori ciutad per a la innovaci, a mig cam del centre de
formaci, el cotreball, el centre de recerca, lateneu tecnolgic i la
incubadora diniciatives socials i empresarials, amb lobjectiu de
fomentar el pensament creatiu, el disseny i la innovaci social i
empresarial.Granollers no hauria de perdre el tren com ha passat en
tantes ocasions- daprofitar tot el capital hum que conforma el
nostre teixit econmic i social, i liderar aquesta aposta de futur
que suposa posar en com tot el coneixement adquirit, amb la
creativitat collectiva, per generar noves dinmiques econmiques i
socials.
Un pacte local per locupaciDes del municipi, sha davanar en la
garantia del dret subjectiu a locupabilitat. Aix implica gestar
poltiques dinversi en serveis pblics per tamb en poltiques
transversals de millora de locupabilitat de les persones i de
promoci diniciatives generadores docupaci.En aquest sentit, cal
articular els mecanismes adients per garantir la participaci a la
convocatria del Departament dEmpresa i Ocupaci, mitjanant el Servei
dOcupaci de Catalunya (SOC), per aconseguir els ajuts per emprendre
accions dorientaci i acompanyament a la inserci de la Xarxa
dOrientaci per a lOcupaci. Aquesta xarxa dorientaci per a locupaci
sarticula des de dos nivells diferenciats i complementaris: un
primer nivell dinformaci i assessorament, que es porta a terme
mitjanant la xarxa doficines de treball (SOC, i un segon nivell
dorientaci, ms especialitzat, que es duu a terme en collaboraci amb
entitats pbliques i privades. El dret subjectiu a locupabilitat ha
de ser leix del model de desenvolupament econmic i social a lhora
de buscar una millor qualitat de vida de les persones, un dels
principals objectius que sha de fixar el nostre Ajuntament. Al
segle XXX, els esforos de les administracions shan de centrar a
facilitar la transformaci de leconomia tradicional en una economia
del coneixement i sostenible, entenent que la sostenibilitat s una
gran oportunitat de transformaci i dinnovaci per a la majoria
dempreses. s en aquest sentit que des dERC Acci Granollers volem
promoure poltiques de dinamitzaci de les activitats econmiques del
municipi.Daltra banda, lactual situaci del mercat laboral situa
lemprenedoria com una opci cada vegada ms atractiva per als
professionals que busquen per que no troben feina assalariada. Cal
que les poltiques municipals cren lentorn i les condicions propcies
per a lactivitat emprenedora, tant afavorint la creaci despais
fsics (laboratoris ciutadans, espais de cotreball), on els
emprenedors puguin compartir els seus projectes, com facilitant-los
lactivitat diria o afavorint-ne el prestigi social.Davant la
globalitzaci de lactivitat productiva i la seva pressi sobre la
reducci dels costos i la centrifugaci dels processos productius que
provoca que processos abans interns de les empreses, ara es
resolguin amb contractacions dempreses externes, lautoocupaci
esdevindr una via dinserci laboral cada cop ms habitual,
principalment en segments professionals amb un elevat nivell de
formaci i/o qualificaci professional.La crisi econmica iniciada a
finals de lany 2008 ha posat al descobert problemes de fons de
lactual sistema capitalista i, en especial, de les economies
occidentals, on les institucions financers han trontollat. Un
exemple, al nostre pas, ha estat la desaparici de les caixes
destalvi. A part, cal fer pals que el principal problema que estem
patint en aquest cicle econmic s lalt nivell datur dels darrers
anys. Als Pasos Catalans, durant lany 2014, latur es va situar per
sobre del 20% (dades EPA). A Granollers, aquesta dada es tradueix
en 5.686,2 persones aturades el 2014. En aquest sentit, s
imprescindible que a Granollers shi desenvolupi una economia basada
en el coneixement, la capacitat productiva de la indstria i els
serveis de valor afegit, enfront dun model econmic com el que hem
viscut els darrers anys, basat en el low cost, els llocs de treball
precaris i mal retributs i els requeriments de baixa qualificaci
per a les persones que hi treballaven.Des d'ERC-Acci Granollers
creiem que conv treballar amb una visi de reptes estratgics de
ciutat, que prioritzi la lluita per reduir latur a partir de la
qualificaci de les persones. I considerem imprescindible aconseguir
una major vinculaci entre lmbit empresarial i el formatiu, apostant
decididament per lFP Dual i altres sistemes que permetin incentivar
les prctiques i laprenentatge a lempresa, com tamb fan pasos del
centre-nord dEuropa.
OBJECTIUS i EIXOS BSICS DACTUACI QUANT A DESENVOLUPAMENT ECONMIC
Els eixos bsics que han de definir lacci municipal global en el
camp del desenvolupament econmic, en coherncia amb els principis
poltics nacionals i desquerres que promou ERC-Acci Granollers, sn:
Impulsar el creixement econmic de la nostra ciutat, garantint un
desenvolupament eficient del teixit productiu local, afavorint la
reconversi i modernitzaci dels sectors tradicionals i la
diversificaci sectorial de lactivitat econmica, aix com dinamitzar
laparici diniciatives empresarials que aprofitin recursos ociosos o
noves oportunitats de negoci. Entenent sempre el respecte al medi
ambient com a base per a tot desenvolupament econmic que busqui la
sostenibilitat. Treballar per crear ocupaci de qualitat i reduir
latur a la nostra comarca mitjanant accions que incideixin
positivament en ladequaci de la qualificaci de la poblaci activa
(ocupada o aturada) a les necessitat de lestructura econmica de
lentorn, fomentant tamb lemprenedoria i la capacitat de les
persones de desenvolupar els seus propis projectes, laborals i de
vida. Per aix, cal millorar lestructura organitzativa municipal,
generant una major vinculaci entre ladministraci, les empreses i
els centres formatius, simplificant els processos administratius
per a limpuls de leconomia, i proposant concentrar en una mateixa
regidoria de Desenvolupament Econmic i Formaci Professional els
serveis relacionats amb augmentar la qualificaci dels recursos
humans de la ciutat per a millorar la seva ocupabilitat, dacord amb
les necessitats empresarials. Millorar les possibilitats dintegraci
laboral de determinats collectius amb especials dificultats o en
situaci de marginaci laboral, mitjanant accions que afavoreixin
canvis en la cultura empresarial i programes dadequaci de la
competncia professional dels individus a les necessitats de
lentorn.
1. EMPRESA I EMPRENEDORIAUn dels punts forts de la ciutat de
Granollers s la seva economia, clarament diversificada. La indstria
i els serveis, amb el comer al capdavant, han perms que la ciutat
no depengui noms dun nic sector, fet que est facilitant la
recuperaci de la crisi. Cal potenciar aquesta diversitat a travs de
desenvolupar les nostres capacitats per millorar l'eficincia, tant
econmica com social.La ciutat ha de marcar amb quina economia vol
sortir de la crisi i posar les bases de l'economia del futur de la
ciutat. Des dERC Acci Granollers creiem que el futur ha de passar
per incrementar la nostra atractivitat, per tal que noves
industries i inversions vinguin a la ciutat. Ens hem de transformar
en una ciutat atractiva, on hi aterrin petites empreses amb un alt
potencial, tenint en compte que tenim un sol industrial que s molt
a prop de Barcelona per sense el collapse de la capital pel que fa
a locupaci de lespai pblic i el preus del sol. Una economia basada
amb una ocupaci de qualitat. Granollers es caracteritza per una
forta activitat industrial, tot i que aquesta forta activitat
industrial ens ha portat a qu la crisi econmica encara hagi estat
ms forta a la nostra ciutat. Ara, cal aprofitar aquest potent
teixit industrial per a sortir de la crisi, amb una base ms slida,
en base a la millora de la competitivitat empresarial, a partir de
la innovaci, la internacionalitzaci i la millor qualificaci dels
recursos humans.Per el primer pas s fer una diagnosi de la situaci
de les empreses granollerines i comarcals, sobre tot de les
petites, i les seves necessitats. s imprescindible que l'Ajuntament
garanteixi un bon assessorament ales persones empresries, ja siguin
nous o amb experincia, de cara al desenvolupament del seu Pla
d'empresa, ms enll de la formaci inicial i de l'acompanyament. I
malgrat que molts podrien pensar que el diagnstic s una tasca que
haurien de fer les prpies empreses privades, la gran majoria dels
emprenedors de la nostra ciutat no tenen suficients recursos per
poder-sho permetre, per la qual cosa creiem que lAjuntament hauria
dajudar en aquesta tasca que pot garantir el futur de nous
projectes empresarial, aix com ajudar a garantir la continutat de
projectes ja establerts.Guanyar atractivitat passa per accions com
repensar i impulsar lempresa municipal Granollers Mercat, crear una
Oficina d'Atenci nica a les empresa i a la emprenedor i una Oficina
de Reindustrialitzaci, impulsar una Regidoria d'Innovaci o
potenciar la formaci professional i vincular-la de forma estreta
amb els agents econmics i socials. Aix mateix, conv reforar
lestructura dels polgons industrials de la ciutat, no noms
dotant-los de les infraestructures necessries, sin tamb activant la
seva capacitat de generar clster i associacionisme empresarial.Des
d'ERC-Acci Granollers tamb creiem en la necessitat de generar
coopetncia; aix s, cooperar per competir, a travs de l'impuls de la
cooperaci i la collaboraci pblic-privat pel desenvolupament
destratgies de creixement i competitivitat industrial a
Catalunya.Finalment, cal convertir Granollers en un municipi
cooperatiu mitjanant l'impuls de la creaci i funcionament de
cooperatives, principalment en el sector social, i impulsant models
cooperatius (com som els models dels CAE francesos que comencen a
funcionar al nostres pas).
PROPOSTES DACTUACIOrganitzaci municipal Per tal de garantir
leficincia social dels recursos municipals, proposem repensar i
impulsar lempresa municipal Granollers Mercat, fomentant el treball
transversal entre les rees implicades en la promoci local i
centralitzar en una nica rea les poltiques de desenvolupament
econmic. Impulsar el Consell Econmic i Social de Granollers, com a
rgan consultiu i de participaci, i espai bsic de concertaci en
lmbit del desenvolupament econmic, i nexe bsic entre lAdministraci
i la ciutadania per tal de formular propostes, definir poltiques i
avaluar-ne la seva execuci. El Consell econmic i social ha destar:
integrat per tots els agents locals implicats: Ajuntament, Consell
Comarcal, Diputaci, Generalitat, entitats empresarials,
associacions sindicals., ... presidit per una persona representant
del mn econmic, no poltic.I tindr com a funcions: definir els Plans
de desenvolupament econmic i ocupaci de la ciutat, plans sectorials
o plans de xoc que sen derivin, en funci dels reptes i necessitats
ciutadanes; aprovar el pressupost dedicat al desenvolupament
econmic i ocupaci; realitzar el seguiment de laplicaci dels
diversos plans i programes; avaluar les poltiques de
desenvolupament econmic i ocupaci del municipi.
Planificaci del desenvolupament econmicFins ara, a Granollers la
planificaci del desenvolupament econmic i locupaci ha estat basat
en exclusiva a les propostes generades en aquest mbit pel Pla
Estratgic de Granollers. Algunes de les propostes shan desenvolupat
posteriorment a partir del Consell de la Formaci Professional i
lOcupaci. I el Consell econmic i social de la ciutat sha limitat a
impulsar Plans de xoc contra la crisi, de contingncia, sense
aprofundir en una mirada a mig termini. Per aix s tant important
que, en la propera legislatura, es faci selabori un Pla de
desenvolupament econmic de Granollers, a partir de lEstructura del
Pla Estratgic i de forma participa cada amb els agents que formen
el Consell econmic i social de Granollers. Aquest Pla permetria
encara els reptes generals de creixement econmic, diversificaci
dels sectors econmics, i millora del nivell de vida i de l'ocupaci
de la poblaci, i obligaria a orientar aix tota lestructura
municipal en la direcci dadaptar el territori al canvi, cercant
generar una economia ms competitiva i capa de collaborar amb altres
territoris.Evidentment, aquesta Planificaci econmica sha delaborar
de forma compartida i alineada amb el territori. La realitat
industrial de la ciutat semmarca primerament amb la conurbaci
granollerina (Canovelles, Les Franqueses, La Roca del Valls), i amb
una forta dependncia comarcal, sense oblidar la realitat de la regi
propera a Barcelona. Cal dir, doncs, que s imprescindible la
coordinaci de les poltiques industrials, a diferents nivells:
Compartir estratgies de planificaci amb els municipis vens,
especialment per poder compartir serveis de manera ms eficient. En
aquest sentit, durant la propera legislatura cal fer un salt
endavant en la coordinaci efectiva daspectes relacionats amb la
promoci econmica, amb tots els municipis de lentorn, i analitzar la
possible compartici de serveis. Pel que fa al nivell comarcal,
lAjuntament de Granollers ha de seguir treballant per la creaci dun
Consorci de Promoci Econmica a nivell comarcal, com a punt de
trobada dels diferents agents econmics, i com a eina per a la
concertaci i el debat de les poltiques industrials i docupaci del
Valls. Granollers ha de participar activament en els rgans de
debat, reflexi i planificaci creats per a la planificaci a nivell
de la regi barcelonina, com seria el Pacte Industrial, per
aprofitar el potencial que representa la ciutat de Barcelona, tot i
intentant no quedar diluts en les propostes de planificaci en funci
de la metrpoli barcelonina. Lactual equip de govern no ha
participat en aquest rgans de debat i de planificaci. Finalment,
des dERC Acci Granollers creiem que la nostra ciutat tampoc pot
quedar aliena a tot el procs en el que est subms el nostre pas, en
la mesura que serveix de replantejament de totes les poltiques
pbliques de Catalunya, per a la generaci dun nou pas. Per aix,
pensem que lAjuntament sha dimplicar directament en lAssociaci de
Municipis per la Independncia, i en tots els processos de
redefinici de les poltiques pbliques, tamb les de desenvolupament
econmic.
Planejament urbanstic i desenvolupament econmic (veure programa
dUrbanisme)s evident que moltes de les propostes de dinamitzaci
econmica requereixen dinfraestructures que han destar treballades i
planificades des de lmbit dUrbanisme. La prioritzaci daquestes
propostes que afecten directament, el foment de lactivitat
econmica, s bsica a lhora de reclamar una poltica industrial
adequada a nivell municipal. Algunes de les propostes sn: Promoure
les comunicacions adequades dels polgons industrials amb les grans
infraestructures vials o altres mitjans de transport (trens, ports,
aeroports). En aquest sentit, esdev important la negociaci amb les
operadores de vies de pagament per no penalitzar les empreses dels
municipis que tinguin les comunicacions amb la resta del pas
afectades per peatges. Millorar les infraestructures de
comunicacions de la ciutat, amb la construcci de les calades
laterals de lautopista entre Granollers i Cardedeu. Impulsar la
construcci duna estaci del tren dalta velocitat al Valls, propera
al Circuit de Catalunya. Estudiar el soterrament de la Ronda Sud,
entre el carrer Esteve Terrades i Llus Companys. Traslladar lestaci
de mercaderies ferroviries al sud de la comarca. Millorar la xarxa
ferroviria, especialment amb el desdoblament de la lnia de
Barcelona - Puigcerd fins a la Garriga. Creaci de la nova lnia
ferroviria orbital que uneixi Vilanova i la Geltr amb Matar,
connectant Vilafranca del Peneds, Martorell, Terrassa, Sabadell i
Granollers. Impulsar un nou Pla de mobilitat amb la participaci de
tots les entitats i vens, tenint en compte la incidncia dels
polgons i del comer a la nostra ciutat. Amb especial atenci al
transport pblic, amb la millora de la xarxa dautobusos de la
conurbaci.I a nivell de polgons proposem: Millorar els subministres
de serveis energtics, dacord amb les empreses, planificant els
serveis necessries en el futur. Impulsar la definitiva implantaci
de la xarxa de cable de fibra ptica, per a la millora de les
telecomunicacions, especialment en els polgons industrials de la
ciutat que no en disposen.
Cooperaci pblic-privada Granollers ha dimpulsar una veritable
cooperaci pblic-privada entre les administracions pbliques i els
agents privats implicats (patronals, sindicats i empreses), com a
criteri general per a garantir la viabilitat dels projectes de
dinamitzaci econmica i d'ocupaci de la nostra ciutat. Els agents
han de formar part daquesta collaboraci des de bon principi,
decidint els projectes a impulsar i construir-los i
implementar-los. No podem reduir la participaci dels agents
econmics a ser noms espectadors de conferncies i xerrades. Promoure
la concentraci empresarial sectorial per a la creaci i/o la impulsi
de clsters, en aquells mbits on hi ha capacitat dagrupaci
sectorial, i amb una mirada que va ms enll de lestricte terme
municipal. Alguns dels sectors on es poden generar aquestes
dinmiques serien: sector auxiliar de lautomoci; indstria qumica;
indstria agroalimentria; sector turstic; mbit sociosanitari; sector
cultural, creatiu i audiovisual; mbit de la gastronomia. D'acord
amb la poltica de clsters, i en el marc de les poltiques del
RIS3Cat, sha dafavorir el manteniment, millora i impuls de sl
industrial, amb els serveis necessaris per a poder desenvolupar
activitat productiva. Granollers ha de tornar a liderar les
poltiques desenvolupament econmic a nivell comarcal, planificat amb
la resta de municipis de la comarca i tornar a ser un referent en
aquest mbit a nivell nacional. Una bona base per aquest impuls a
nivell comarcal ha de comenar per iniciar projectes conjunts amb
els municipis mes propers i amb els quals es comparteixen serveis.
Crear synergys com a oportunitats reals de negoci. Les synergys sn
activitats de networking, on grans companyies proposen els seus
reptes empresarials per tal que les pimes de la ciutat puguin
oferir les seves solucions, serveis i productes.
Desenvolupament eficient del teixit productiu localEl
desenvolupament econmic i social per aconseguir una millor qualitat
de vida de les persones s un dels principals objectius que ens
fixem la gent dERC Acci Granollers. Al segle XXI els esforos de les
administracions shan de centrar en facilitar la transformaci de
leconomia tradicional en una economia del coneixement i sostenible,
entenent que la sostenibilitat s una gran oportunitat de
transformaci i dinnovaci per a la majoria dempreses. Al mateix
temps, creiem que Granollers hauria de mantenir la diversitat
econmica que la caracteritza, i aix vol dir potenciar el nivell
industrial, com a sector que multiplica els efectes de la seva
activitat. Per a tot aix, ens proposem els segents Objectius
especfics: Incentivar el creixement i el desenvolupament eficient
del teixit productiu local, afavorint la reconversi i modernitzaci
dels sectors tradicionals i la diversificaci sectorial de
lactivitat econmica, aix com dinamitzar laparici diniciatives
empresarials que aprofitin recursos ociosos o noves oportunitats de
negoci, especialment les vinculades a les noves ocupacions.
Impulsar la competitivitat empresarial, a partir de la innovaci, la
internacionalitzaci, la qualitat i la qualificaci dels recursos
humans. Incentivar i facilitar la incorporaci de les empreses a les
noves tecnologies. Modernitzar la tecnolgica dels sectors econmics
amb ms possibilitats de futur, en especial mitjanant les accions
que ajudin a millorar la posici competitiva internacional dels
sectors, i a afavorir la cooperaci interempresarial en el context
de la Uni Europea. Donar suport a la creaci de noves iniciatives
empresarials generades en el municipi que proposin activitats
innovadores o b que dinamitzin recursos ociosos del municipi.
Diversificar el teixit productiu local, mitjanant accions que
afavoreixin la reconversi dels sectors tradicionals en recessi.
Potenciar ladopci de tecnologies no agressives cap al medi ambient
per part de les empreses, principalment les del sector industrial.
Potenciar la cooperaci entre les entitats i institucions amb les
empreses de Granollers. Millorar les infraestructures de suport a
les empreses. Establir i mantenir una comunicaci directa amb les
principals indstries i empreses ubicades al municipi a fi de
detectar possibles empreses en crisis. Desenvolupar programes i
serveis de suport a les empreses. Potenciar el desenvolupament del
sector terciari, fent especial atenci als serveis avanats.
Des dERC Acci Granollers fem les segents propostes dactuaci:
Continuar potenciant els programes de cooperaci entre la ciutat i
els sectors empresarials, per tal dimplicar la iniciativa privada
en la millora de lentorn urb, especialment de les zones comercials.
Afavorir el desenvolupament de les organitzacions que representen
el teixit productiu de la ciutat, amb un Programa de foment de
lassociacionisme entre els diversos sectors empresarials i
comercials. Potenciar les relacions de lAjuntament amb les
associacions empresarials i les organitzacions sindicals, millorant
la comunicaci i les possibilitats dactuaci conjunta entre els
diferents agents econmics de la ciutat. Convertint el Consell
Econmic i social en un veritable espai de debat i de codecisi i
planificaci econmica de la ciutat. Seguir potenciant, a travs de
Granollers Mercat, les diferents activitats que realitzen els
collegis professionals a la ciutat per tal dacostar els seus
serveis als collegiats de la nostra ciutat i comarca. Aprofitar les
oportunitats derivades de lexistncia de determinats pols
datractivitat econmica a lentorn de Granollers. Dotar Granollers
Mercat dels recursos humans i econmics adequats per tal que es
converteixi en el veritable canalitzador de les poltiques de
desenvolupament econmic de la ciutat Impulsar, a nivell comarcal,
la creaci duna Agncia per a latracci dempreses a la nostra comarca.
Aquesta agncia socuparia datreure inversions, i comercialitzar sl
industrial, treballant conjuntament amb els agents econmics i
socials del territori. Establir negociacions amb les patronals
empresarials i els sindicats per a lestabliment de noves empreses
al municipi, amb ofertes de sl industrial amb incentius per a la
industrialitzaci. Fomentar la creaci de noves empreses dedicades a
aspectes mediambientals, tant per a lassessorament i els serveis,
com per a la implantaci de noves tecnologies mediambientals.
Pla de xoc per a la simplificaci administrativaEn ple segle XXI,
ens cal una administraci ms gil i eficient, introduint una cultura
de simplificaci de la gesti i de millora de les garanties pbliques,
que permeti reduir el cost que suposen les gestions i els trmits
que lempresariat ha de realitzar per mitj de ladministraci
municipal i establir garanties que exigeixin la prestaci dun servei
eficient.Per fer-ho possible caldr un acord entre institucions i
empreses, i introduir un enfocament ms efectista a les noves
normatives aprovades, que primi la consecuci dobjectius i el
vessant preventiu respecte al sancionador mitjanant. Per a aix,
proposem: La introducci de les reformes administratives necessries
per tal de reduir els terminis dautoritzaci i llicncies de
lAjuntament per les autoritzacions relatives a activitats
econmiques. Agilitzar la gesti amb finestreta nica a travs de
lOficina dAtenci nica a lEmpresa i lEmprenedoria, unificant els
trmits en un nic servei, sobretot pel que fa a latenci individual.
Disposar dun expedient nic per empresa, amb tota la informaci
relativa a impostos, llicncies, permisos, etc., accessible per
internet. Realitzaci d'un Pla de reestructuraci i simplificaci de
tots els processos de comprovaci i certificaci per tal de
reduir-ne, si s possible, els costos finals assumits per lempresa.
Generalitzaci de ls de mitjans telemtics en les relacions entre
Administraci i les empreses Minimitzar la morositat municipal
respecte als provedors com a primera poltica de promoci econmica.
Complir lobjectiu de pagar amb 30 dies a totes les empreses
Granollers MercatGranollers Mercat ha d'esdevenir el veritable
canalitzador de les poltiques de desenvolupament econmic de la
ciutat, amb eines no noms per l'assessorament i acompanyament, sin
tamb pel que fa al foment de la internacionalitzaci, la innovaci,
l'ocupaci i la captaci i potenciaci de noves empreses.La seva
estructura actual, centrada en Can Muntanyola, ha de poder atendre
millor les necessitats tant dempreses jurdiques com a ttol
individual, donat servei i coordinant-se tamb a les poltiques
docupaci. Per tot aix, proposem: Mantenir la certificaci del
sistema de gesti de la qualitat obtinguda per Granollers Mercat a
partir de la seva constituci, com a garantia de leficincia del
treball a fer en el camp del desenvolupament econmic i de la
formaci ocupacional i contnua a la ciutat. Ampliar la certificaci a
altres mbits (Medi ambient, responsabilitat social corporativa), i
orientar lorganitzaci al model EFQM dexcellncia i qualitat. Creaci
de lOAEE - Oficina dAtenci nica a l'Empresa i l'Emprenedor. A
lestil de lOficina dAtenci al Ciutad, i acordada entre Granollers
Mercat i empreses i institucions, l'OAUEE ha de funcionar com a
finestreta nica de relaci de les empreses amb ladministraci per tal
de facilitar al mxim les gestions a realitzar amb lAjuntament per
part de les empreses. Algunes de les seves funcions serien: donar
suport al teixit empresarial del territori i cobrir les necessitats
tant de persones emprenedores com de pimes, o dempreses de major
dimensi ja consolidades en el territori, que tenen necessitats
diferents de les que pot tenir una empresa de nova creaci.
Facilitar i millorar lassessorament empresarial en aspectes
laborals, fiscals, jurdics, comptables, accs a subvencions, expansi
del negoci, introducci de la innovaci en la gesti o processos de
lempresa i d'altres aspectes de desenvolupament de l'activitat.
Assessorar i facilitar laccs a eines per a la internacionalitzaci.
Agilitzar els trmits per les llicncies i permisos per al
desenvolupament de lactivitat, establint ponts de dilegs amb altres
entitats o administracions. Els mecanismes per articular aquesta
oficina passaria per la coordinaci entre lAjuntament de Granollers,
entitats bancries, Cambra de Comer de Barcelona, patronals i
sindicats. Creaci de un servei dassessoria personal a lempresa o a
la persona emprenedora, que ser la persona interlocutora nica i que
centralitzar el conjunt dels trmits. Implantaci del Learning to
Grow, programa d'acompanyament a persones empresries en el
desenvolupament i creixement del seu negoci. Assessorament i
acompanyament en cas de cessament temporal i reorientaci de
l'activitat: Ajuts per cessament temporal i reorientaci de
lactivitat Recursos dacompanyament per la reorientaci del negoci
Desenvolupament d'eines de programari per a la gesti empresarial
Implementar un servei dassessorament i informaci per a les empreses
per tal de potenciar ladopci de tecnologies no agressives i
d'estalvi energtic que respectin el medi ambient i facilitar la
captaci dajuts pblics en aquest sentit. Elaborar un Programa per a
la implantaci de sistemes de gesti mediambientals (segons ISO
14.000) i de gesti de leficincia energtica (ISO 50001) a les
empreses de Granollers, amb la creaci duna cultura directiva que
tingui present el medi ambient (veure propostes a lapartat de Medi
Ambient). Elaborar, dacord amb el servei destudis del Pla
Estratgic, un estudi en lmbit local de detecci doportunitats de
negoci. Creaci dun servei de Defensa a l'Empresariat. Una de les
pors a emprendre que cal eradicar s la por a labs de ladministraci
pel desconeixement de la normativa vigent. Per aix, cal disposar
dun servei, independent de ladministraci, que nosaltres proposem
lligat a lOficina de Defensa de la Ciutadania. (Veure lapartat de
Ciutadania). Impulsar formaci de qualitat destinada al reciclatge
de directius i comandaments mitjans de PIMES en tecnologies i
tcniques de gesti innovadores. Programa Reinverteix en futur. per
fomentar l'acompanyament i la transferncia de coneixement en
inversors empresarials, com un programa adreat a persones
empresries, directives i de l'mbit de la consultoria, que disposen
de capacitat financera i que tinguin inters en impulsar projectes
empresarials, que donaria suport als nous Business Angels en la
seva implicaci tant en projectes innovadors com en empreses amb
canvis accionarials. Al llarg del programa els participants obtenen
coneixement sobre projectes d'inversi i els seus riscos, aprenen
com reinvertir i diversificar la inversi aix com a assumir la
primera inversi, sempre sota el guiatge d'experts. Es podrien
organitzar edicions especials, com per exemple per a projectes
dinversi social.
Reindustrialitzaci de Granollers Crear lOficina de
reindustrialitzaci de Granollers, lligada a la modernitzaci dels
polgons industrials. Es tracta d'impulsar la creaci d'una agencia
per a latracci i captaci dempreses, que socuparia de comercialitzar
sol industrial i atraure inversions. Des dERC Acci Granollers
pensem que aquest hauria de ser un projecte dmbit comarcal, tot i
que la urgncia i necessitat fa que des de Granollers podem comenar
ja a activar-ne les funcions, mentre no simpulsa a nivell de
comarca. Desenvolupar el Pla de modernitzaci / implantaci de noves
indstries a la ciutat, amb programes destinats a impulsar els
avenos de les empreses de la ciutat en aspectes de noves
tecnologies. Aix mateix, conv impulsar la creaci dun viver
dempreses de base tecnolgica, com a instrument per a la generaci de
nova activitat empresarial, ampliant el teixit productiu i generant
nova ocupaci. Aquest viver podria estar installat a Roca Umbert,
acompanyant les empreses dimatge i so i comunicaci. Generar sl
industrial propi en bones condicions i utilitzar mesures datracci
de noves inversions. Instaurar un Programa per afavorir la
implantaci d'empreses dalt valor afegit, aprofitant la implantaci
de la fibra ptica, i el desenvolupament inicial de cadascun
daquests plans urbanstics. Aix mateix, shaurien de potenciar els
nous sectors econmics emergents, vetllant per la implantaci tamb,
de diversos serveis auxiliars, com sn els serveis de proximitat a
les empreses, o els serveis datenci a les persones. Estudiar la
millor adequaci de les normatives urbanstiques, amb ladaptaci de
les normatives docupaci i s de sl industrial a les necessitats dels
sectors econmics, i l'optimitzaci del poc sl industrial disponible
a la ciutat. Impulsar la concentraci empresarial dun mateix sector
per promoure la creaci i/o la impulsi de clsters. Dacord amb la
poltica de clsters, afavorir el manteniment de sl industrial i
potenciar la creaci de polgons industrials amb els serveis
necessaris per a poder desenvolupar activitat productiva. Treballar
deduccions fiscalsmajors lligades a la creaci docupaci i de riquesa
a la ciutat. Establiment del Districte creatiu de Roca Umbert com a
barri de les indstries creatives i culturals, afavorint la
implantaci de l'activitat privada i associativa relacionada amb els
usos i funcions de Roca Umbert, amb actuacions com lexempci d'IBI,
rebaixes en les llicncies d'obres, etc. (Veure lapartat de
Cultura). Establir i mantenir una comunicaci directa amb les
principals indstries i empreses ubicades al municipi, a fi de
detectar possibles empreses en crisi. Promoure el coneixement i la
relaci entre les empreses del mateix municipi i les dels municipis
vens, com a via per generar sinergies i projectes conjunts. Crear
un espai de Noves Experincies Empresarials, en qu les empreses que
simplanten al municipis puguin donar a conixer a la resta dempreses
ja existents i a la ciutadania en general.
Plans de Modernitzaci i manteniment dels polgons industrials Els
polgons industrials sn els veritables pols datracci econmica de la
ciutat, a part dels aspectes de comer. Per aix, des dERC - Acci
Granollers plantegem lelaboraci de Plans de Modernitzaci i
manteniment dels polgons industrials, elaborats a partir del
Consell econmic i social, que constaria de les segents propostes i
actuacions: No podem substituir espai industrial per espai
comercial. Als polgons industrials hi ha d'haver indstria, i
proposem avanar cap a una concertaci pblico-privada per fer un
anlisi de quina futura industria volem. Promoure les figures dels
polgons dactivitat econmica (PAE) en el marc de la collaboraci
pblico-privada. Fomentar la creaci de comissions per a la promoci
dels polgons, formada per les empreses de cadascun dels polgons.
Cal la cooperaci entre usuaris dels polgons per tal de plantejar,
com a interlocutors de lAjuntament, els aspectes de modernitzaci i
manteniment necessaris a cadascun d'ells. Elaborar mapes de
qualitat dels polgons, per tal de conixer la situaci de cada un
d'ells, les seves necessitats i les seves possibilitats de futur.
Aquests mapes serviran de base per plantejar cada un dels Programes
de millora per a cada polgon. Crear Plans de millora per a cada
polgon, de forma participada amb les empreses que prevegi millores
en: subministrament energtic (encara avui cal garantir la
regularitat i uns nivells mnims bsics de qualitat per als serveis
de base a les empreses: energia, aigua, telfon, etc.). Aprofitament
energtic xarxa de fibra ptica transport pblic enllumenat asfaltat
dels carrers neteja informaci sobre localitzaci dempreses
accessibilitat clavegueram, etc... A ms a ms, plantejar la
possibilitat que les empreses del polgon comparteixin serveis i
activitats en com, com: sistemes de recollida de residus;
depuradora; s denergies alternatives; adopci de sistemes de
cogeneraci energtica; etc.
Finanament de projectesExisteix un problema de finanament pels
projectes de creaci docupaci, ja siguin nous o no. Per aix, creiem
que Granollers Mercat pot jugar un paper ms actiu en aquest camp.
Creaci de la figura del mediador financer, la funci de la qual ser
lacompanyament als autnoms i petits empresaris davant les entitats
financeres. El mediador financer podria exercir funcions
darbitratge, prvia acceptaci de les parts, que permetin decidir la
concessi del finanament.
Foment de la internacionalitzaci Granollers Mercat, dacord amb
altres institucions (ACCI, Cambra de Comer, associacions
empresarials i sindicals, etc.), ha de facilitar als seus usuaris
diverses actuacions i serveis relacionats amb la capacitat
dinternacionalitzaci de les empreses: Donar la informaci
relacionada amb els principals agents promotors de la
internacionalitzaci de lempresa, treballant conjuntament amb les
patronals i la cambra de comer. Donar una primera resposta als
dubtes que poden sorgir quan una empresa decideix emprendre el cam
per exportar, aix com tamb deriva als organismes competents, les
consultes dempreses ja consolidades en el mn de lexportaci, fent-ne
un acompanyament. Programa per identificar les empreses amb ms
potencial de creixement per ajudar-les en la seva expansi i
ajudar-les a convertir-se en referents internacionals. El programa
posaria a disposici dels participants l'assessorament expert de
professionals consultors de reconegut prestigi. Sota un enfocament
prctic, els consultors donaran suport a les empreses en la
identificaci de les seves necessitats, la definici d'un pla de
creixement personalitzat i l'acompanyament en la posada en marxa.
Creaci d'un equip d'agents qualificats per donar suport a les PIMES
en les rees dactuaci, com el foment de lactivitat exportadora, les
inversions tecnolgiques, la transferncia de tecnologia, la
cooperaci empresarial i la captaci de subvencions i programes
pblics per fomentar la qualitat, el disseny industrial. Treballant
aquesta proposta conjuntament amb les associacions dempresaris de
la nostra ciutat, etc. Donar suport a les empreses sobretot a les
Pimes per a lassistncia a les fires sectorials ms importants amb
l'objectiu de fomentar la connectivitat amb grans corporacions,
l'impuls en el seu creixement i la generaci de noves oportunitats
de negoci.
Granollers, ciutat que InnovaDes dERC-Acci Granollers creiem en
el potencial de les persones i per aix cal generar les condicions
perqu la creativitat es converteixi en un dels motors de la nostra
ciutat. La legislatura 2015-2019 ha de portar un canvi en la manera
denfocar els projectes de ciutat, incorporant la innovaci en tots
els mbits de gesti, en les relacions amb les persones emprenedores
i les altres administracions, etc. Per a aix, proposem: Creaci de
la Regidoria d'Innovaci, que tindria com a objectius: Promoure la
innovaci dins de lorganitzaci municipal, i en cada un dels mbits i
serveis dactuaci. Promoci de projectes dinnovaci entre les
institucions, empreses, entitats de la ciutat. Oferir informaci
relacionada amb els principals agents promotors de la innovaci a
nivell catal i internacional. Amb la Regidoria es promouria que des
de Granollers Mercat, es dons suport a les persones emprenedores i
pimes amb voluntat diniciar-se en la innovaci empresarial: Primera
consulta per part de lempresa i/o emprenedor. Derivaci a lorganisme
competent en la concessi dajuts i subvencions en temes dinnovaci,
Acompanyament en el procs dinnovaci.Algunes propostes dactuaci
serien: Proposta de projecte Incuba un Jove. Aprofitar el know-how
de gent de Granollers que ha tingut xit per fer de tutor a joves
que volen emprendre. Impulsar la investigaci empresarial, tant en
Recerca com en Desenvolupament, amb un Programa de foment de lR+D,
que prevegi la possibilitat dajuts a les empreses que disposin de
centres dR+D, o vulguin impulsar-los. Aprofundir en la lnia de R+D
de les Tecnologies de les Arts, donada la incardinaci del CTUG dins
del complex de La Fbrica de les Arts, per esdevenir, en els propers
anys un centre de referncia tecnolgica en aquest camp a nivell
catal. Estudiar la viabilitat despecialitzar-se en el camp de la
digitalitzaci dudio. Rellanar i potenciar el contingut de la
Setmana Tecnolgica per donar major valor afegit tant a empreses com
a particulars, mitjanant lincrement tant del nombre com de la
qualitat de les activitats a realitzar. Seguir realitzant programes
de foment i difusi de les Tecnologies de la Informaci i la
Comunicaci (TIC), per tal de millorar la competitivitat de les
nostres empreses, en especial les PIMES, i devitar lescletxa
digital dels collectius amb major risc dexclusi. Impulsar la
utilitzaci de les dades obertes de la ciutat per a limpuls
daplicatius per part dempreses TIC. Recuperar els Premis a la
Innovaci Empresarial i Comercial de Granollers, per tal de ser un
element de prestigi per a les empreses. Els Premis sorganitzarien
des del Consell Econmic i social de Granollers, conjuntament amb
els agents social de la ciutat (patronals, sindicats i associacions
de comerciants). Instaurar un premi de Responsabilitat Social
Corporativa. Foment de la innovaci incremental en la indstria, a
partir de projectes realitzats per alumnes dFP Dual.
A ms, des dERC Acci Granollers creiem que la ciutat ha destar a
lavanada dels projectes collaboratius dinnovaci que sestan duent a
terme arreu de les ciutats del pas, explorant noves vies de
concertaci i treballant per fomentar la intelligncia collectiva en
aquells mbits on la ciutat t un gran potencial (Veure els programes
de Societat del Coneixement i Salut). Per a aix, proposem: Promoure
lestabliment dun city-lab com a nodes de foment del pensament
creatiu, la innovaci social i empresarial i lemprenedoria. Un
Citilab s un centre experimental per a la difusi activa de la
cultura tecnolgica, una experincia pionera a Europa que vol
demostrar fins a on pot arribar la capacitat innovadora i creativa
dels ciutadans si disposen dun entorn adequat. Un laboratori de
ciutat on investigadors, emprenedors, universitaris i empreses
interaccionen en un entorn real, experimenten i collaboren en
projectes comuns, compartint el que saben i el que desconeixen amb
els altres. Aquest city-lab podria anar lligat a sectors com sn la
salut (Hospital) o la cultura i la comunicaci (Roca Umbert).
Impulsar lestructuraci dun Living Lab, un Laboratori vivent de
coneixement de ciutat, on tots els actors (administraci, el sector
productiu, el sector formatiu, la societat civil organitzada i els
ciutadans a ttol individual, participen activament per a generar
innovaci (oberta i collaborativa), treballant a partir de la
co-creaci i validaci de les solucions que necessiten ells mateixos,
en contextos d's reals, utilitzant les TIC com a mitj, conformant
aix un ecosistema de Recerca i Desenvolupament, que possibilita de
manera permanent a la Innovaci Social. Creaci dun centre Fab-Lab.
Els Fab-Lab sn obradors tecnolgics, tallers de fabricaci i innovaci
a petita escala, un obrador de coneixement / tecnolgic de ciutat,
equipats amb mquines de fabricaci digital i tecnologies per a la
producci d'objectes, eines i aparells electrnics, i que exploren la
relaci entre el mn digital i fsic. Varen comenar com un projecte
d'extensi del Centre de Bits i toms del MIT i s'han convertit en
una xarxa mundial de persones que investiguen sobre la
popularitzaci d'un nou mode de producci que afectar a tots els
nivells de la nostra vida: des del mn professional de la producci
de disseny, arquitectura o industrial, a l'esfera domstica, amb la
introducci de la fabricaci personal en la nostra vida quotidiana.
El centre de Granollers sintegraria en la xarxa de centres
municipals Fab-Lab existent a nivell mundial. Impulsar el projecte
de Health Factory de lHospital de Granollers, per tal dimpulsar la
innovaci en lmbit de la salut a la ciutat, entre empreses, agents
de salut i la ciutadania.
El CTUG: Centre Tecnolgic i Universitari de GranollersPer aix,
des dERC Acci Granollers proposem que el CTUG pugui recuperar el
paper de centralitat en la formaci superior en lmbit de les noves
tecnologies, essent conscients tant del fet que el tren de la
universitat la nostra ciutat ja el va perdre fa molt de temps, com
de la dificultat existent avui en dia per a la realitzaci
dinversions tecnolgiques. Amb la prdua del punt de suport de la
UOC, el Centre Tecnolgic i Universitari de Granollers ha perdut la
darrera de les seves grans apostes per esdevenir un espai de
referncia per a la ciutat. El govern municipal no ha sabut en els
darrers anys dotar-lo dun contingut adient a les funcions per a les
quals havia estat pensat en el seu moment. Tot i amb aix, la UOC
continua mantenint una xarxa de seus (17) i punt UOC (41), entre
les quals hi ha la majoria de ciutats mitjanes menys Granollers.
Per tant, creiem que la ciutat hauria de treballar per recuperar el
punt UOC al CTUG. En leconomia del coneixement que marca el segle
XXI, cal seguir apostant pel desenvolupament del CTUG i per aix des
dERC-Acci Granollers proposem que aquest centre es converteixi en
la seu duna escola-incubadora que ofereixi formaci en competncies
transversals. s a dir, aquelles competncies desvinculades a les
competncies tcniques concretes de cada sector, per necessries en
tots: gesti, emprenedoria, organitzaci, creativitat, resilincia,
gesti del canvi,... Una altra possibilitat s la formaci especfica
en lmbit dels mitjans de comunicaci, aprofitant que a Roca Umbert
shi troben els estudis de VOTV i Rdio Granollers. Es podria
perfectament establir-hi un Cicle Formatiu de Grau Superior dImatge
i So, vinculat a lIES Carles VallbonaPla Estratgic de Granollers
Redefinir i impulsar l'Oficina del Pla Estratgic, com a rgan de
planificaci estratgica de la ciutat, tamb en lmbit socioeconmic per
impulsar la implantaci de les mesures acordades, prioritzant les
que impulsin el creixement econmic de la nostra ciutat de una forma
urgent. Reforar el carcter dObservatori local, tamb en el camp del
desenvolupament local, com a base per al seguiment i avaluaci dels
diversos plans sectorials que es vagin desenvolupant.
Pla Director del Circuit / Centre tecnolgic dautomoci al Circuit
de CatalunyaLa nostra tradici esportiva en el mn del motor, i la
ubicaci estratgica del Circuit de Catalunya a la nostra comarca,
pot permetre el desenvolupament dun centre de referncia a nivell
europeu. Lexistncia dun clster soterrat al nostre pas, amb ms de
vuitanta empreses catalanes provedores de les escuderies de Frmula
1 i ms dun centenar dempreses vinculades al mundial de Moto GP, amb
escuderies catalanes incloses, refora plenament aquesta necessitat.
Per aix, des dERC Acci Granollers proposem daprofitar les sinergies
del Circuit de Catalunya, amb limpuls dun Centre Tecnolgic vinculat
al mn del motor. Aquest Centre shauria de bastir conjuntament amb
empreses innovadores i capdavanteres en tecnologia, amb el mn
universitari i amb ladministraci de la Generalitat i el Circuit de
Catalunya. El Centre dinvestigaci tecnolgica en alta competici
esportiva lligada al mn del motor(Frmula 1 i Moto GP), shauria de
construir en els terrenys que lAjuntament disposa al costat del
Circuit de Catalunya (14.000 m2), per tal de dotar delements dalt
valor afegit el sector de lautomoci i evolucionar cap a posicions
ms competitives, perseguint el lideratge a nivell europeu.Les lnies
bsiques a desenvolupar per aquest nou centre tecnolgic serien,
principalment: Desenvolupar lnies dR+D, tant en producte com en
enginyeria. Crear un centre de simulaci per tal de fer les proves
pertinents de lR+D desenvolupada Desenvolupar un banc de proves
dinmic per als vehicles de competici. Desenvolupar nous sistemes de
telemetria i telecontrol per aplicar a la competici esportiva de
primer nivell. Desenvolupar un simulador de desenvolupament per a
vehicles dalta competici, que permeti realitzar entrenaments sobre
circuits virtuals. Desenvolupar els sistemes necessaris per a
realitzar lavaluaci de components reals dels vehicles en condicions
controlades i replicables. Crear un centre de formaci dalt nivell
per a desenvolupar perfils professionals per a cobrir les
necessitats de les empreses catalanes provedores de la Frmula 1 i
del mundial de motos. Elaborar els estudis pertinents per a crear
estructures de refor com podria ser un tnel de vent que ens situ en
lavantguarda tecnolgica internacional. Crear un punt datracci per a
la captaci dempreses tecnolgiques i de servei a les empreses
automobilstiques de Catalunya.
Foment del cooperativisme i la innovaci social Proposem
potenciar el desenvolupament del tercer sector i en especial de les
formes de gesti econmica cooperativa. L'objectiu d'aquest projecte
s crear llocs de treball mitjanant el foment de l'economia social i
solidria i tenint en compte la perspectiva de gnere. Volem tamb
potenciar la creaci de llocs de treballen els mbits socioeconmics
segents a travs dels programes de nous jaciments docupaci: Atenci a
la gent gran. Accions socioculturals a lensenyament. Mediaci en
conflictes venals i socials. Educaci ambiental. Tcnic de medi
ambient. Energies renovables. Noves tecnologies i comunicaci.
Turisme local. Artesania i comer. Creaci i difusi de serveis
culturals. Noves necessitats doci i lleure. Cooperaci i
solidaritat. Espais verds ldics o rurals. Aquesta ajuda pblica ha
danar dirigida de forma prioritria a potenciar el tercer sector a
cavall entre el pblic i el privat. El mn associatiu i de les ONG ha
de ser conscient que est fent emergir les necessitats socials i que
es consolida com a espai de futura ocupaci. Els nous jaciments i el
tercer sector sn una resposta necessria per redefinir, ampliar i
reforar lestat del benestar enfront de les noves problemtiques
socials, en el benents que les necessitats bsiques (ensenyament,
sanitat, seguretat social, subsidis, beques, pensions) les cobreix
el sector pblic. Per aix, cal diferenciar voluntariat de nous
jaciments docupaci, ja que una mala poltica del voluntariat des de
ladministraci, que tendeixi a substituir lestat del benestar pel
voluntariat assistencial i institucionalitzat, i que repercuteixi
negativament sobre la cultura de lassociacionisme comproms, pot
obstruir laflorament dels nous jaciments. En la propera legislatura
volem impulsar la creaci dun servei dajuda i suport al moviment
cooperativista de la ciutat, per tal de potenciar aquest model de
gesti, i buscar sinrgies entre els diferents actors del sector a
travs de la creaci del Frum del tercer sector. Contribuir i ajudar
a la creaci i desenvolupament dempreses dinserci, de capital privat
o pblic, per potenciar la creaci de llocs de treball per als
collectius de major risc dexclusi, pont entre la fase datur i la
inserci en el mercat de treball ordinari. Crear un concurs idees
innovadores per a reptes socials, orientat a fer emergir i recolzar
idees i iniciatives que donin resposta a necessitats de la societat
actual des de la innovaci, la participaci i la creativitat. Amb
tres objectius complementaris: compartir i donar a conixer algunes
propostes de projectes identificats a la comarca; presentar
experincies dinnovaci social consolidades, i promoure un espai
dintercanvi, participaci i coneixement entre els assistents.
Situacions a Granollers, relacionades amb lesport i la cultura,
seran considerades com a empreses per la nova llei. Aquestes
entitats i clubs necessitaran un suport que ajudi a gestionar-les:
un nnxol de gesti per entitats esportives i culturals (des del punt
de vista de la gesti), que ha de venir del propi municipi.2.
OCUPACILatur a Granollers, sobre una poblaci de 60.000 habitants, s
de 5.341 persones (segons dades datur registrat a Mar 2015),amb una
taxa datur registral del 18,57% (desembre 2014). Per tant, la
gravetat continua sent molt alta, i amb conseqncies especialment
alarmants per a la poblaci aturada i les seves famlies.Per tant, la
creaci docupaci ha de ser una prioritat del proper equip de govern
de la ciutat. Tot lAjuntament haur de treballar per a cercar i
crear les oportunitats que ens facin reduir les dramtiques xifres
daturats a la nostra ciutat. A ms, amb un doble repte afegit:Per
comenar, cal crear una nova tica de locupaci, uns nous valors en el
mn del treball. Un mn en qu el marc territorial i lespai local
emergeixen com a un dels principals puntals, creadors d'ocupaci
arrelada al territori, que aporti riquesa i coneixement, una suma
que ha de servir per a millorar el benestar de les persones.Per
altra banda, el gran repte no s el de la creaci de llocs de treball
fcils i rpids, de baixa qualitat, generant incertesa en les
persones de ms baixa qualificaci, i inestabilitat en les famlies,
al mateix temps que noms aconsegueix que els joves amb ms talent
sen vagin de la ciutat. El veritable repte s aconseguir una ocupaci
estable, de qualitat, lligada a les necessitats reals de leconomia
productiva local, i acompanyada de processos de formaci
qualificadora, per tal dobtenir en cada cas el reconeixement de les
capacitats i habilitats requerides.La frmula del Pla de Xoc que
utilitza lAjuntament, conjuntament amb els plans docupaci, genera
la sensaci de destinar recursos a fons perdut, sense un impacte
clar a mig termini. Aix, tot i que s molt necessria la incorporaci
de persones aturades de llarga durada, molt pocs dels llocs de
treball generats han tingut continutat, b perqu no estaven lligats
a necessitats reals de les empreses, b perqu no sha tingut present
el valor afegit de la formaci qualificadora. Conv doncs seguir
cercant frmules compartides entre tots els agents econmics i
socials per tal dentomar el repte de locupaci. Dins de Granollers
Mercat, el Servei local docupaci de lAjuntament de Granollers,
durant els darrers anys,ha estat clarament desaprofitat per lequip
de govern, que no ha pogut desenvolupar totes les seves
potencialitats en els moments de mxima crisi.I lequipament de la
Masia Tres Torres no es un equipament modern i adaptat a les
necessitats que demanda la societat, ja siguin per als treballadors
aturats, els treballadors que es volen requalificar oles empreses
que busquen treballadors.Cal seguir impulsant i millorant un servei
local on la ciutadania pot trobar totes les eines necessries per a
la recerca de feina, mitjanant la seva participaci activa i, si ho
necessiten, acompanyats per un tcnic que els assessora i els
facilita tota la informaci que els calgui per fer front a les
exigncies del mercat laboral, de manera totalment
gratuta.Actualment, el SLO sha convertit cada vegada ms en un
servei de caire assistencial, degut tant a la crrega histrica que t
la Masia Tres Torres realitzant poltiques docupaci adreades
principalment a collectius de risc i de major vulnerabilitat, com a
la imatge de lequipament en si (sales buides sense mobiliari,
goteres, barreres arquitectniques, ...).Per tal daconseguir que el
SLO sigui referent municipal tant per les empreses com per la
millora de locupabilitat dels ciutadans de Granollers, des dERC
Acci Granollers fem les segents propostes dactuaci:Treball / creaci
docupaci Arribar a un acord estable de finanament amb el Servei
dOcupaci de Catalunya (SOC) per al desenvolupament a Granollers de
programes d'orientaci, formaci i ocupaci per a persones aturades.
Cal treballar perqu les poltiques docupaci no depenguin dun
finanament inestable. Mantenir el Pla de Xoc per a la lluita contra
latur amb mesures extraordinries, especialment per a collectius amb
dificultats, per cercant propostes que: Estiguin en consonncia amb
les necessitats reals de les empreses. Comportin el valor afegit de
la formaci qualificadora, amb el comproms adquirit de formaci
adequat en cada cas. Proposar un nou espai per a les accions del
Servei Local dOcupaci, ms enll de la Masia de Tres Torres. Aquest
espai hauria de disposar despais per a lespera i atenci ciutadana,
espais de reuni individuals, i sales de formaci especialitzades.
Potenciar les lnies de treball per a locupaci de collectius amb
dificultats dinserci, amb la coordinaci daltres serveis i unitats
de lAjuntament (serveis socials, educaci, ...). Impulsar una nova
lnia de treball, orientada a la relaci amb el teixit empresarial
del territori, oferint la possibilitat de definir conjuntament
loferta amb lempresa per tal danar adequant els processos de
selecci al model de selecci per competncies. Posar a disposici de
les empreses els espais necessaris i un equip de professionals per
acompanyar a lempresa en els processos de selecci des de lanlisi i
descripci del lloc de treball, difusi de loferta, cribatge de
candidatures fins a la contractaci, amb assessorament tcnic sobre
la normativa vigent. Orientar sobre itineraris formatius i laborals
adaptats a cada histria curricular. Informar sobre canals i vies de
recerca de feina existents, aix com sobre loferta formativa.
Acompanyar en el pla personalitzat de recerca de feina, per exemple
elaborant un projecte professional individualitzat, per a la qual
cosa es formulen els objectius per a aconseguir la inserci laboral.
Collaborar amb entitats pbliques o privades per a loptimitzaci de
recursos. Coordinaci amb els serveis dorientaci dels centres de
secundria de la ciutat. Adequar lespai de Club de feina a les
necessitats actuals dels ciutadans, amb ordinadors i connexi wi-fi
per als usuaris, per poder realitzar les funcions de recerca de
feina adequadament. Potenciar la borsa de treball municipal de fcil
accs operativa telemticament a qu puguin accedir ocupadors i
demandants docupaci, en coordinaci amb les empreses del municipi i
la resta de la comarca, per conixer les necessitats del teixit
empresarial. Sempre amb el doble objectiu tant de trobar feina com
de poder continuar estudiant per a la seva acreditaci, especialment
per als casos de persones sense titulaci, cal desenvolupar:
Programes de formaci ocupacional i de reciclatge de treballadors,
Plans d'Ocupaci i altres accions dirigides a aturats de llarga
durada. Altres programes de formaci-ocupaci per a collectius
especfics. Impulsar el Programa de Transici EscolaTreball, elaborat
conjuntament pels serveis dEducaci, Joventut, Benestar Social i
Promoci Econmica, per tal de coordinar i optimitzar els recursos ja
existents, establint una collaboraci estreta entre daltres serveis
municipals i els centres educatius. Granollers hauria de disposar
dun Centre integrat pblic de formaci professional / ocupacional,
que integraria la formaci professional inicial, les accions
dinserci i reinserci laboral per als desocupats i la formaci
contnua per als ocupats. Treballar per la recollocaci de persones
que perdin la feina per processos de tancament o deslocalitzaci
dempreses. En aquest mateix sentit, en les possibles negociacions
de noves implantacions o trasllats dempreses, es vetllar perqu les
plusvlues derivades de la possible requalificaci de terrenys
industrials no siguin mai un incentiu al tancament o la
deslocalitzaci de la mateixa empresa. Aix permetria incrementar
l'oferta formativa existent de formaci ocupacional, obrint-nos a
d'altres famlies professionals ms enll de l'mbit sanitari o
administratiu. Algunes opcions que poden ser interessants sn l'mbit
de la industria alimentria, activitats auxiliars de magatzem o
mecanitzats. Treballar la planificaci daquesta formaci amb els
agents implicats, patronals, sindicats i centres de formaciFoment
de lemprenedoria Promoure lesperit emprenedor i la creativitat en
els centres escolars i en la ciutadania en general, com a hbits i
competncies clau per a la formaci dels futurs components de la
societat del coneixement. Acostar la tecnologia i el coneixement a
la ciutadania i les empreses del municipi per facilitar la
comprensi i aplicaci de la tecnologia a lactivitat quotidiana de
persones, emprenedors i empreses. Promoure el coworking com a
metodologia dinnovaci social per a la generaci de treball
collaboratiu, amb lobjectiu de potenciar que les persones en fase
inicial demprenedoria o professionals de diferents sectors
treballin conjuntament per a la realitzaci de projectes Establir i
desenvolupar un poltica per ajudar a la creaci dun espai de
cotreball, identificant-ne, per mitj dun estudi, els punts forts i
dbils, amb lobjectiu que tendeixi a una especialitzaci concreta.
Establir un programa de potenciaci i acompanyament per a les
persones que vulguin establir-se en lespai de cotreball, donant a
conixer a la ciutadania els seus potencials. Establir punts
dassessorament i informaci tcnica i financera per a les persones
que vulguin crear petites empreses de tipus associatiu o
cooperatiu, aix com dautoocupaci. Promoure, des dels ens locals, la
desaparici de barreres administratives de tot tipus, la suma
dimposicions tributries en aquest mbit per a lestabliment
dempreses. Dur a terme una poltica de foment de lemprenedoria en
les ordenances municipals. Aprofitar les installacions i
infraestructures municipals en hores sense s per a activitats
promogudes des dels municipis en favor de lautoocupaci de persones
aturades. Impuls de lemprenedoria: universitat de lemprenedoria,
formar els joves per ser emprenedors, amb propostes de formaci i
foment: Concurs demprenedoria entre joves de secundria dels
instituts de Granollers, amb beques com a premi. Aprofitar locals
comercials buits al centre comercial, desocupats, per generar la
botiga dels joves emprenedors, experimentant la creaci i muntatge
dun comer i mostrant les seves propostes. Promoure el voluntariat
entre sniors prejubilats i jubilats, amb bagatge professional, per
fer tutories per a persones emprenedores i recercadores de
treball.Collectius amb especials dificultats dinserciPer als
collectius amb especials dificultats dinserci laboral, ens proposem
els segents objectius: Millorar les possibilitats dintegraci
laboral de determinats collectius amb especials dificultats o en
situaci de marginaci laboral, mitjanant accions que afavoreixin
canvis en la cultura empresarial i programes dadequaci de la
competncia professional dels individus a les necessitats de
lentorn. Promoure un canvi en la cultura empresarial cap a
l'eliminaci de prejudicis, actituds insolidries i discriminacions.
Establir ajudes a la contractaci, afavorint a les empreses que
facin contractacions a collectius amb especial dificultat daccs al
mn laboral, impulsant leconomia social. Difondre entre les empreses
els avantatges de la contractaci de majors de 45 anys i promoure
accions de reciclatge especfiques per aquest collectiu. Millorar la
integraci laboral dels aturats de ms de 45 anys. Incentivar laccs
de les dones al mercat de treball, mitjanant accions de motivaci,
orientaci i qualificaci. Millorar la integraci laboral dels
immigrants, especialment dels provinents de pasos no membres de la
Uni Europea. Incidir en les possibilitats ocupacionals de les
persones amb disminuci, de les persones drogoaddictes en procs de
rehabilitaci i de les persones excarcerades.I fem les segents
propostes dactuaci, quan a iniciatives per a la formaci daquests
collectius: Programa dincorporaci de collectius amb dificultats a
les noves tecnologies, dins del Pla de modernitzaci de la ciutat,
per tal devitar que diversos collectius no sincorporin al procs
dadopci de noves tecnologies. Potenciar lEscola dAdults, com a
espai per a la formaci ocupacional en totes les seves vessants
(veure lapartat dEducaci). Reforar a Granollers el Pla de Garantia
juvenil, una iniciativa a nivell europeu per reduir l'atur juvenil,
pel qual el SOC ofereix treball, prctiques o formaci a joves ms
grans de 16 anys i menors de 25 anys, o menors de 30 anys en el cas
de joves amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%,
inscrits o no als serveis d'ocupaci, i que no tenen feina ni estan
formant-se. Promoure el treball social amb baixa
qualificaci/especialitzaci de persones sense treball, respectant el
principi de no-substituci de llocs de treball efectius, atenent
necessitats socials bsiques que qui les demana no pot retribuir
(persones dependents, collectius exclosos o en risc). Detecci del
nombre de famlies de lmbit local de qu es tracti que es troben per
sota del llindar de la pobresa perqu formin part dun collectiu
datenci prioritria que permeti la plena escolaritzaci, lalimentaci
normal, lhabitatge i lacompanyament necessari per a la inserci
sociolaboral que calgui. Promoure la contractaci responsable, tant
a lajuntament (fomentant la participaci en concursos pblics
dempreses vinculades a centres especials de treball), com al teixit
empresarial i comercial dels municipis, amb possibles bonificacions
fiscals. Establir ajudes a la contractaci, afavorint les empreses
de Granollers que facin contractacions a collectius amb especial
dificultat daccs al mn laboral. Vetllar per la formaci i la inserci
laboral de les persones desocupades, amb especial atenci als
collectius amb risc dexclusi social, i tamb dels que tenen una
integraci ms difcil al mercat laboral: joves, dones i ms grans de
45 anys. Adaptar la formaci que sofereixi des del municipi amb les
competncies necessries per cobrir les vacants de les empreses
locals.
3. FORMACI PROFESSIONALCal comenar explicant que Granollers
sempre ha considerat fonamental la formaci dels joves en relaci al
mn de lempresa, com ho demostra la titularitat de lEscola Municipal
del Treball. Aix comporta, a ms, que lAjuntament disposa en nmina
de personal dedicat exclusivament a FP, com s el professorat
daquest centre municipal.Tot i amb aix, cal dir que no ha estat
fins els darrers anys, i sobretot amb ladveniment de la crisi
econmica, que la formaci professional no ha estat considerada com
un dels instruments ms potents per tal de donar sortida a vocacions
professionals dels joves, i de transformaci de la realitat dun
territori com Granollers, on la indstria t encara un gran
dinamisme.Avui en dia, per, sn diversos els centres que ofereixen
cicles formatius, de titularitat tant pblica, siguin municipals com
de la Generalitat, com concertada, i diverses les famlies sobre les
quals podem trobar formaci professional. I Granollers es converteix
amb una ciutat capital amb gran poder datracci sobre la resta de
poblacions de la comarca. Ara b, queden encara molts buits per
omplir, dactivitats productives per les quals els joves han de
marxar a fora per formar-se.Amb el Consell de la Formaci
Professional i lOcupaci de Granollers es va establir un rgan
consultiu com a espai de concertaci i participaci per tal de
definir una lnia de cooperaci entre el sistema educatiu i el mn
econmic, i on hi sn representat les administracions amb
competncies, els agents econmics i socials i empreses, i les
entitats educatives de la ciutat.Des del Consell sintenta incidir
en la planificaci en el territori de la formaci professional i
ocupacional, a partir de grups de treball, que intenten donar valor
a la FP, generant propostes de qualitat que sadaptin a les
necessitats del sistema productiu, a ms de propostes que
garanteixin la transici entre lescola i el mn del treball.Ara b, el
sistema de planificaci de la formaci professional de Catalunya es
basa encara en una visi que no t del tot present el territori per a
definir les seves necessitats i com cobrir-les. Per aix, en un
moment en qu sest plantejant la futura llei de la formaci
professional a Catalunya, el paper dels Ajuntaments pot ser ben
rellevant.Per aix, ens plantegem els segents objectius: Donar valor
als estudis de formaci professional, com un instrument til per a la
qualificaci tcnica i superior dels recursos humans que hauran de
fornir les empreses en el futur. Alinear el conjunt de loferta dFP
que es realitza a la nostra ciutat, per tal de garantir loferta de
cicles formatius de les famlies amb correspondncia a la dinmica
empresarial de lentorn. Associar lFP que simparteix a una marca de
qualitat i atracci del dinamisme de Granollers, lligada a la
histria de la ciutat i el seu desenvolupament econmic.
I fem les segents propostes dactuaci:Formaci professional Donar
un impuls al Consell de lFP i lOcupaci de Granollers com a rgan de
concertaci, planificaci i participaci en lmbit de la formaci
professional, consensuant poltiques amb el Consell Econmic i social
de la ciutat. Ampliar el camp dactuaci del Consell de lFP i
lOcupaci als municipis de la conurbaci de Granollers Connectar les
necessitats dels sectors productius de la ciutat i el seu
entornindustria, comer i serveis- amb l'oferta de FP existent, tant
la formaci ocupacional com lFP Reglada. Treballar per augmentar
loferta i impulsar nous estudis dFP en les famlies de: Hostaleria i
Turisme Comunicaci, imatge i so Comer i mrqueting Serveis
socioculturals Arts i artesania Sanitat Alimentaci Seguretat i medi
ambient Promoure que els sectors productius de la ciutat es facin
seus els cicles formatius dFP, augmentant la relaci entre les
empreses i els centres de formaci professional: Promoure visites
destudiants a les empreses Conferncies als centres, per explicaci
dexperincies, per part de directius Prctiques de professors a les
empreses Creaci de Consells empresarials / industrials, als centres
dFP de la ciutat Promoure des de lAjuntament la creaci de sinergies
entre sectors econmics i centres de formaci professional, en els
processos en qu hi t incidncia. Per exemple, impulsant: el Centre
tecnolgic del sector de lautomoci en el Pla Director del Circuit de
Catalunya. cicles dFP relacionats amb esdeveniments (hostaleria i
turisme, esports...) de la ciutat. Dins del Pla dInversions i
Manteniment dels centres educatius de la ciutat, tenir presents les
necessitats de la formaci professional, definint criteris i
prioritats a curt i llarg termini. Pel que fa a la renovaci dels
equipaments dels centres. Impulsar lFP Dual a tots els centres de
la ciutat i en totes les famlies professionals, lligada sobretot a
les petites i mitjanes empreses de lentorn de Granollers.
Incentivar que les empreses de la ciutat sapuntin a lFP Dual, amb
avantatges (incentius fiscals, descomptes a la Fira de lAscensi,
difusi per mitjans de comunicaci, etc.) Promoure la
internacionalitzaci de la formaci professional dels centres de
Granollers: Assoliment de la Carta Erasmus per tots els centres dFP
Intercanvis amb centres internacionals Promoure les prctiques a
empreses de lexterior Promoure laprenentatge didiomes en lmbit
tcnic corresponent Potenciar els serveis dorientaci dels centres de
secundria, en coordinaci amb els serveis municipals, tant deducaci
com laborals, i dacord amb les necessitats empresarials. Fomentar
les vocacions professionals dels joves, a partir de lorientaci,
especialment en els sectors industrials. Impuls a la Fira Guiat.
Impulsar els cicles de formaci professional bsica en la transici
escola treball, destinats a joves que no han finalitzat l'ESO i que
volen seguir els seus estudis cap a un camp de la formaci
professional, i que substitueixen els actuals PQPI (Programes de
Qualificaci Professional Inicial), amb lobjectiu dintegrar els
joves en el mn laboral i intentar recuperar-los per al sistema
educatiu. Impulsar els processos dinnovaci lligats a lFP Dual, a
partir de la seva difusi i reconeixement. Impulsar un Premi
dInnovaci als projectes que realitzin els joves a les empreses on
fan lFP Dual, consistent en una Beca destudis. Els centres haurien
de ser nicament dedicats a la Formaci Professional, sense les
dependncies de la ESO o altres estudis. Granollers ha de disposar
dun o diversos centres integrats pblics dFP, que disposi doferta
dFP reglada i formaci ocupacional, de les famlies vinculades a
lactivitat econmica de lentorn. Des dERC Acci Granollers proposem
que lAjuntament de Granollers estudi ladquisici del magatzem de
telefnica, al costat del Parc Firal, per a establir aquest nou gran
centre de formaci professional, en un espai que podria compartir
tamb amb la Fira.
Formaci ocupacional Encarregar, des del el Consell de la Formaci
professional de Granollers i coordinat amb el Consell Econmic i
Social, lelaboraci del Pla de Formaci Continuada i Ocupacional, per
coordinar la demanda i loferta de formaci continuada i ocupacional.
Desenvolupar nous cursos de formaci Ocupacional, principalment
especialitzats en el camp de la internacionalitzaci de leconomia de
les PIMES i del comer urb de qualitat, dins del projecte dintegraci
realitzat conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i els
representants del mn socioeconmic i comercial de la ciutat.
Promocionar les actuacions d'autoformaci i formaci ocupacional no
presencial (a casa o a distncia), mitjanant l'elaboraci del
material didctic necessari i garantint la infraestructura
informtica adient, aprofitant els espais creats al Centre Valls.
Reclamar la creaci a Granollers dun Centre de suport de lIOC
Institut Obert de Catalunya, per tal doferir determinats serveis.
Actualment, en els estudis de GES, Batxillerat i PACFGS, les
persones que estudien a distncia poden acudir als centres de suport
per tal d'informar-se, rebre orientaci i trobar-se amb els tutors o
les tutores o per fer les proves presencials per a lavaluaci. En el
cas dels estudis dFP, els centres de suport sencarreguen de
recollir la documentaci en els processos de matrcula de lalumnat
nou i, en alguns casos, sn seu per a les proves davaluaci final.
Aquest centre estaria situat al Centre Valls. Realitzar Programes
de Garantia Social per a joves que acaben lensenyament obligatori
sense cap titulaci.
Formaci continuada Establir un Programa per fomentar la
qualificaci professional dels treballadors en actiu, fomentant la
formaci al llarg de la vida i incentivant el retorn al sistema
educatiu, especialment dels de ms de 40 anys, a partir del procs de
reconeixement de lexperincia laboral, coordinat entre el Servei
local docupaci i els centres dFP. Connectar per via de les
Qualificacions professionals la Formaci Ocupacional en Certificats
de Professionalitat i la Formaci Professional Reglada ofertada a
Granollers, com un mecanisme per incentivar la requalificaci i la
formaci al llarg de la vida Promoci municipal de plans agrupats de
reciclatge de treballadors, per tal que les PIMES es puguin
beneficiar dels fons dedicats a la formaci contnua, coordinant
diverses empreses interessades. Continuar implementant accions
formatives dadaptaci dels treballadors a les transformacions
tecnolgiques, cofinanades per la Uni Europea. Formaci en mduls
relacionats amb continguts demanats pels sectors productius i a
reptes de ciutat, dotant loferta reglada en els mduls formacionals.
Per exemple, en serveis, o medi ambient. Programa per al reciclatge
de directius i comandaments intermedis de PIMES en tecnologies i
tcniques de gesti innovadores.