-
DESENVOLUPAMENT ECONMIC l DESENVOLUPAMENTCULTURAL:
COMPLEMENTARIS O ANTITTICS?
Xavier Cubeles
SOCI DE BCF CONSULTORS. PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU
FABRA
Aquesttexttractasobrelesrelacionsquehi
haentredesenvolupamenteconmici desenvolupamentcultural.En
primerlloc,
s'abordal'impacteeconmicquetenenlesactivitatsculturals,i
elsefectesdela cultura-entesa enun sentitampli- sobreel
crei-xementeconmic.A continuaci,espassaa considerarla qestienun
sentitinversis'analitzala incidnciaquel'economiadela culturatenel
desenvolupamentcultural.
1. EFECTES DEL DESENVOLUPAMENT ECONMICSOBRE EL DESENVOLUPAMENT
CULTURAL
La contribucidirectade les activitatsculturalsen
l'economiaconstitueixuna
primeraevidnciaempricadela
importnciadelesrelacionsqueactualmenthi
haentredesenvolupamenteconmici desenvolupamentcultural.La
dimensieconmicadelssectorsculturals,expressadaentermesdegeneracideproductei
de llocs detreballpermetmesurar,demaneraquantitativa,la
participacidirectad'aquestesactivitatsenel
conjuntdelsistemaeconmic.
Per exemple,segonsla IntemationalIntellectualPropertyAlliance
(lIPA),l lacontribucide les indstriesdelcopyrightalsEstatsUnits
l'any 2002sesitual vol-tantdel 5% del valorafegitbrut totalde la
sevaeconomia,i del 4% del
totald'ocu-pats.Aquestesdadess'hanelaboratsegonsels criterisi la
metodologiaacordadaperl'OrganitzaciMundialde la
PropietatInteHectual(OMPI) i fan refernciaa
lescorecopyrightindustries,sa dir,a
aquellesactivitatsqueprincipalmentprodueixeni
co-mercialitzenmaterialsobjectede dretsde
propietatintel'lectual:premsa,llibres, fo-
1. L'UPA estintegradaper: Association of American
Publishers(AAP), Business Software Alliance (BSA),
TheEntertainmentSoftwareAssociation(ESA), The IndependentFilm &
TelevisionAlliance (IFTA), The Motion PictureAssociationof
America(MPAA), NationalMusic Publishers'Association(NMPA),
Recording IndustryAssociationofAmerica(RIAA). Vegeu.
-
30 ----------------------------- VERS UNA AGENDA 21DE LA
CULTURA
nogrames,arts interpretatives,cinema,rdio i
televisi,programari(pera negocisiper a
l'entreteniment),artsvisualsi serveisdepublicitat.Si,
juntamentambles
corecopyrightindustries,escomptabilitzenaltresactivitatsdirectamentrelacionades,s'es-timaqueaquestsectoralsEstatsUnits
representaal voltantde l' 11% delvalorafegitbrut,i
del8%delsocupats.2
La
dimensidelesindstriesdelcopyrightalsEstatsUnitssunclarexponentdel'extraordinriaimportnciaqueenelmomentpresenttenenlesindstriesdelaculturaila
comunicacienleseconomiesmsavanades.Aix
mateix,mostracomlesactivitatsbasadesenel
coneixement(enaquestcas,lesqueemergeixend'unactedecreacii
ge-nerendretsdepropietatintel'lectual)podenarribaratenirunaltimpacteenlaproduccieconmicad'unpas.
El turismeculturaltambsun exempleil'lustratiudeles
estretesrelacionsquehi haentredesenvolupamenteconmici
desenvolupamentcultural.Hi
hacertesprc-tiquesculturals,comaravisitarmuseus,exposicionsi
monuments,quesnrealitzadesperunagranpartdelsturistes,ambel
consegentimpacteeconmicdirectei indirecte.En
aquestcas,per,encaranoesdisposadeprouinformaciquantitativaquemesurilarelacientreturisme,culturai
impacteeconmic:els diferentsestudisfetsels
darrersvint-i-cincanyssobrel'impacteeconmicde les
activitatsculturalssecentrenquasitotsenlesconseqncieseconmiquesdela
despesaencultura,mentrequenomstan-gencialmentestudienl'impactedelturismecultural(L.
Bonet,2004).
Ms enlldela contribucii
del'impactedirectesquelesactivitatsculturalste-nensobrel'economia,d'unsanysenhaaugmentatel
reconeixementdelsefectesquela cultura-entesa enunsentitampli-
tsobreel creixementeconmic.En
unareunidelBancMundialcelebradaaTquioel
desembrede2001,AmartyaSendeclaravaquela culturainteractuaambel
desenvolupamentdemaneresmoltdiverses,i queaquestainterrelacies
dnatanten els objectiuscom en el significatdel
desenvolupament.Tanmateix,enlareflexidelmateixeconomistatambs'afirmaquela
varietati la com-plexitatdelsefectesquela culturatsobreel
desenvolupamentfandifcil
identificarlesmanerescomesprodueixaquestainfluncia.
En unaaproximacial
tema,DavidThrosby(2001)suggereixtresnivellsfona-mentalsdecomla
culturapotafectarel
rendimenteconmicd'unacol-lectivitat:d'unabanda,la
culturaincideixsobrel'eficciaeconmica,enla mesuraquehi
hacertsvalorscompartitsd'unacol-lectivitatquepodencondicionarelsprocessosdepresadedecisi-ons,d'innovaci,etc.;del'altra,afectal'equitat,ja
quehihaprincipismoralsquepoden
2. Aquestinformesel
primerelaboratsegonslametodologiaestablertaperpartdel 'OMPI
apartirdel qualespodranfer les oportunescomparacionsa
escalainternacional(vegeuWorld
IntellectualPropertyOrganization,2003, Guideon SurveyingtheEconomic
Contributionof The Copyright Industries).D'acord amb
aquestametodologia,lesactivitatsdirectamentrelacionadesambles
corecopyrightindustriessn:els denominatssectorsinter-dependentsde
les indstriesdelcopyright(provedorsd'equipamentsquefacilitenla
pro~ucci,la vendai l's d'obresambdretsdepropietatintel'lectual,com
araels aparellselectrnicsi informtics,el
paper,instrumentscinematogrficsi fotogrfics,etc.), lespartial
copyright industries(que sn els
sectorsambalgunsproductesgeneradorsde
dretsdepropietatintel'lectual,com arael txtil, la joieria,
altresartesanies,elsjocs, l'arquitectura,el disseny)i,
finalment,lesde suportaaquestesindstries(transport,telefoniai
Internet,grancomer).
-
EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALITZACI ------------------------
31
Intervencide XavierCubeles, DanielGiraltMiracle i Greg
Richards.
condicionarl'intersdela
col'lectivitatperalesaltrespersones(queviuenenelpresento
queviuranenel futur),i, finalment,potinfluirenelsobjectiuseconmicsi
socialsqueesfixaunacollectivitat.A
travsd'aqueststrescamins,l'efectedela
culturasobreelcomportamentindividualesreflectirenelsresultatscol'lectius:creixementdelPIB,ndexd'ocupaci,taxesdecanvitecnolgic,indicadorsdedistribucidelarenda,ofertadeserveiscomunitaris,etc.Aix,
enel capitalismecontemporani,la culturacontribueixa
crearnoustipusd'avantatgescompetitiusambefectespositiussobrel'ocupacii
larenda. (
Ats quetradicions,sensibilitatsi
prctiquesculturalsdiferentsinflueixenenels estilsde managementde
les organitzacionsi en les normeshabitualsde treball,iqueaquestfet
tefectessobreel desenvolupamenteconmiclocal (A. J. Scott,2004),hi
ha unaacceptacicreixentdelsefectesfavorablesquela culturapot tenir
sobrelalocalitzacii la dinamitzacide l'activitateconmicaenel
territori.En aquestsentit,perexemple,esdefineixel
conceptedeciutatcreativa,entesacoml'espaiurbcaracte-ritzatperquprestaunaatenciprimordiala
la innovacii a la rpidacomunicacideles idees,on lespersonesi
lesempresesmostrenunaelevadadisposiciaadoptarnousproductesi onhi
haunaculturaobertaal risci a la
cooperaciestratgicaentreagentseconmics(c. Landryi F.
Bianchini,1995).En la mesuraqueles
indstriesculturalscreativesescaracteritzenperqutenenunagranexignciadecreativitati
innovaci,po-dencontribuirpositivamental
desenvolupamentdelesciutats.En aquestmateixsentit
-
32 ----------------------------- VERS UNA AGENDA 21DE LA
CULTURA
tambhi hael conceptedela
ciutatatractiva,comacatalitzadoradeldesenvolupamenteconmici la
revitalitzacisocial.Desd'aquestaperspectiva,esconsideraquela
cultu-ra i
lesactivitatsculturalspodencontribuirdecisivamentamillorarla
qualitatdevida idel'entornlocal,a reforarl'estructuraeconmicai
social,i amillorarla sevaimatge(L. VanDenBerg,J. VanDer Meer i A.
H. J. Otgaar,2000).
2. EFECTES DE L'ECONOMIA DE LA CULTURASOBRE EL DESENVOLUPAMENT
CULTURAL
Tanrellevantscomelsefectesqueel desenvolupamentculturaltsobreel
desen-volupamenteconmic,hosnelsqueeldesenvolupamenteconmictsobreel
cultural.Actualment,i
aquestasunadelesprincipalstransformacionssocioeconmiquesesde-vingudesal
llargdelseglexx,
elmercatselprincipalsistemad'assignaciderecursosenlesactivitatsculturals.A
msams,i enel
marcdelprocsdeglobalitzaci,aquestsmercatss'hanconfigurata
unaescalainternacional.Aquestaevoluci,queavanademaneraaccelerada,tel
seufonamentenelprogrsdelestecnologiesdela informacii la
comunicacique,d'unsanysen,experimentenunnouimpulstransformadorambla
revolucidigital.En aquestescenari,les lgiquesi lestendnciesprpiesde
l'eco-nomiadelssectorsculturalsincideixenenelsprocessosdecreaci,produccii
consumcultural,ambel consegentimpactesobrela diversitatcultural,la
qualitatdelsproduc-tesculturals,el
mantenimentdelllegatculturalentregeneracions,etc.
Una
qesticentralquecalplantejarenaquestsentitsenquinamesural'eco-nomiadelsmercatsculturalsamenaala
diversitatcultural.En un mncompetitiu,l'economiadelsmitjansde
comunicacide masses[i de les indstriesculturals]noafavoreixla
supervivnciadellengeso culturesqueno
estansustentadespermpliespoblacions,o
unasubstancialdemandaeconmicaespecialitzada(B. O.
Owen,2002).Aquestatendnciaresulta,enbonapart,delapossibilitatdegenerareconomiesd'escalaenelsmercatsculturals,demaneraqueaquellsquesndemajordimensi(entermesdenombredeconsumidors)podenatrauremsrecursosprivatsi
pblicsal sectori tenenunacapacitatsuperiordeprojeccia
l'exterior.L'estudiempricdelssectorsculturalsposade manifestqueels
productesprocedentsdelsEstatsUnits tendeixena
assolirunaposicideclar lideratgeenelsmercatsinternacionals.En
canvi,la
restadepasostendeixenaproduir(sobretot)contingutsperapetitesaudinciesnacionalso
locals,menyscostososi menysatractiuspera
lesaudinciesmpliesaescalainternacional.Pertant,hi
haunesmajorsoportunitatsd'expansidelesculturesi
lesllengesmajori-tries(elsguanyadors)i, al
mateixtemps,unaamenaacreixentdesupervivnciademoltesculturesi
llengesminoritries(elsperdedors).
Davantd'aquestconflicte,el reconeixementcollectiui
democrticdelvalordela
culturaprpiapotjustificarunaintervencicollectivaorientadaacorregirelsefectesdel
lliuremercatcultural.Aix, i ambl'objectiudegarantirl'existnciai la
preservacidela diversitatcultural,algunesnacionsoptenperajudarla
demandadecontingutsper
-
EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALlTZACr
-------------------------- 33
alsmitjanslocalsambelpropsitdecontrarestaraquestsefectes(B. O.
Owen,2002).Sobrela
based'aquestaopciesjustifiquen,entrealtresraons,lespoltiquespbliquesdeproteccii
fomentdelesactivitatsi expressionsculturalsprpies.
Davantd'aquestfet,i desdeposicionsliberalspoc favorablesa la
intervencidelsgovernsencultura,escontraposal'afeblimentdelesculturesnacionalsaunaug-mentdelesoportunitatsd'elecciperpartdelsconsumidors.Aix
hoafirma,perexem-ple,T. Cowen(2002),segonsel qualel
contacteentrecultures(cross-culturalcontact)constitueixun procsde
destruccicreativa(creativedestruction):d'unabanda,esdebilitael
carcteridentitari(ethos)delessocietatsmspetitesi pobres,i
del'altra,lesoportunitatsd'elecciquetenenelsindividusperal
consumculturals'incrementenmsquemaiarreudelmn.
Aquest incrementde les oportunitatsd'eleccien el
consumcultural,en uncontexton hi haunsguanyadorsi
unsperdedors,sunasegonaqesticIauquees derivade la
peculiareconomiadelssectorsculturalsi queincideixfortamentenel
desenvolupamentde la cultura.En els actualsmercatsculturals(i de la
informacien general)s'accentuala tendnciaa una superabundnciade
productepel costatdel'oferta,i d'escassetatd'atencipel de la
demanda.Tal comassenyalenR. H. FrankiP. J. Cook
(1995),l'existnciadesuperofertadeproducteenelsmercatsculturalsi
dela comunicacinosunfenomennou.La
superpoblacidecompetidorssunasituacique,en granmanera,resultade la
dinmicade
recompensar-amb-tot-el-guanyadorcaractersticadecertsmercats(comaraelsesports,l'altaeducacii
la recerca,lestec-nologiesde la
informaci,etc.).Actualment,enelsmercatsde la comunicacii de la
cultura,aquestadinmicaesveuactivamentmagnificadapel
desenv0lttpamentde lestecnologiesdigitals,ja
queambellesesreforcenduesdelesprincipaIsfontsgenerado-resdelswinner-take-all-markets:leseconomiesdexarxai
leseconomiesd'escala.
En aquestescenaridesuperabundnciad'informaci,la
demandad'atenciten-deixaserinfinita.No obstantaix,i
atsquelaquantitatd'atencidisponiblepercapitaslimitada,aquestaatenciesconverteixenunbescs.En
paraulesdeH. Simon,allquela
informaciconsumeixsbastantobvi:consumeixl'atencidelsseusreceptors.Per
tant,l'abundnciad'informacigenerafaltad'atenci(1996).L'atenciresultade
les eleccionsqueels consumidorsfan entreels
productesd'informaciofertsenel mercat.En
general,davantqualsevoldecisidecompra,el
consumidortractardeconixerel
millorpossibleelsatributsdelproducte.Peraix,atesala
condicid'expe-riencegoodquecaracteritzaelsbnsd'informaci,esrequeririaconsumir-netotalmentoparcialmentel
contingut(ja quesdifcil
conixerelsatributsd'unaobra-literria,informativa,audiovisualo
musical- sensehaver-laexperimentatprviament).
Els mitjansde comunicacii els intermediarisculturalshan
desenvolupatdi-ferentsestratgiesorientadesa
proporcionarexperinciesprviesi
parcialssobreelcontingutdelproducte(trilerspublicitaris,contactegratutdepartdelcontingutinfor-matiu,etc.),aix
cominformacii
opinionsqualificades(crticaespecialitzada,opinionsdepersonesdeprestigireconegut,etc.).Aquesteseinesinformativesfacilitenla
presade decisionsdel
consumidorpotencial.Tanmateix,habitualment,aquestconsumidor
-
34 _____________________________ VERS UNA AGENDA 21DE LA
CULTURA
pot tractardereduirla incertesapreguntanta altrescompradorsqueja
haginexperi-mentatel producte.Sobreaquestabasees desenvolupaun
procsdecomunicacidebocaa
orella,ambl'efectedecontagicorresponent,mitjanantel
qualespropagaunadeterminadaopinio
reputacidelproducte(esposademoda).Amb el contagid'informaci,l'opini
d'un consumidorinflueixsobreles
eleccionsquealtresprenensuccessivamentenrelaciambel
mateixproducte.Aix
sunmecanismequeintro-dueixretroalimentacionspositives(positivefeedback)enel
mercat,i sgeneradorderendimentscreixentsquereforcenqui txit i
agreugenla situacidequi no ent (B.Arthur,1994).
A msams,elconsumd'unamateixainformacipotproporcionarun
sentimentd'identificaciambun
col'lectiu,demaneraque,comques'incrementael
nombredemembresdelgrup,augmentenlespossibilitatsdecompartir-lo.Perexemple,unapartvaluosadela
lecturad'unllibreconsisteixapodercomentarel contingutambun
com-panyquetambl'hallegit.Si un llibrehaestatextensamentanunciati
comentatenelsmitjansdecomunicacidemassa,la
genttmsmotiusperllegir-loquenopasunllibreidnticqueno
harebuttantaatenci(comaraambel cinema,la msica,els esports,etc.)(R.
H. Franki P. J. Cook, 1995).
Hi
hadadesempriquesquereflecteixenl'extraordinariimpactequetenenaques-tesdinmiqueseconmiquesen
els mercatsculturals.Per exemple,un
estudirecentrealitzataFranaelsanys2003i
2004sobreladiversitatmusicalenl'ofertaradiofnicad'aquestpasindicaquenomsal
voltantd'un 1%
deltotaldelsttolsmusicalsdifososperlesrdiosfrancesesvanseremesosmsdequatre-centesvegadespertrimestre,elsqualsarribarena
concentrarprop del 50% del total de difusions.Si es
considerenelsttolsmusicalsquevanserdifososmsdecentvegadespertrimestre,varenrepre-sentarentreel
5%i el 6%deltotaldettolsemesosi concentrarenentreel 75%i el 80%
delesdifusionstotals.Comparativamentambl'any2003,el2004s'observunaevolu-ci
significativaversla concentracidela
difusienunnombrecadacopmsrestringitdettols(A. Nicolas,2005).
El mercatde
l'exhibicicinematogrficaaEspanyamostraunestendnciesenelmateixsentit:elsanys2003i
2004,elsvint-i-cincttolsambmsrecaptacialessalesdecinemaespanyoles(querepresentarenaproximadamentun
1,3%delaxifratotaldelsttolsexhibitsanualment)assolirenpropdel45%delarecaptacii
delsespectadorstotals.3
La fortacompetnciaexistentperassolirl'xit
enelsmercatsculturalsrequereixestratgieseficacesper
captarl'atencidisponiblei aprofitar-sefavorablementde
leseconomiesd'escalai dexarxa.Per
exemple,incorporantelementsorientatsa
aconse-guirunamximareputacipblica(amblapresnciad'autors,artistesipersonalitatsdel'starsystem,etc.);esmerantgransquantitatsderecursosen
la publicitati el mrque-ting ambl'objectiud'estimulari accelerarla
consecucidel'xit;
disposantdexarxescomercialsaescalainternacionalqueproporcioninunampliacoberturageogrficaenla
difusi,etc.
3. Vegeuel Boletln de Control de Taquilla, de l'lnstituto de la
Cinematografiay las Artes Audiovisuales (ICAA).
-
EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALITZACI
-------------------------- 35
Una de lesprincipalsconclusionsques'obtenendel'anlisi
realitzadaperFranki Cook sobreels winner-take-all-marketss
quelesactivitatsrelativesa les
nostresprefernciestenenefectessobreel benestardelsaltres,com les
activitatsquegenerenpol'luci tenenefectessobreel
benestardelsaltres.Aix esreflecteix,per exemple,enla tendnciaa
l'estandarditzacidelscontingutsd'informaci(lesmodes)i
aunacertaprduade la diversitatculturali informativaen les
societatsmsavanades.Perexemple,el 1909,a la ciutatdeNova York hi
haviauns
vuitanta-cincdiaris,moltsenllengesvernaclesprpiesdelsrecentsimmigrants.En
poquesdcades,Nova Yorkpassa tenirnomsun
grapatdediarissuperviventsja queels
anunciantsconstatarenquepodienassolirel
mateixnombredelectorsmseficientmentatravsdela circulacigeneraldela
premsai queels lectorsestavenpoc
disposatsapagarperunapremsaes-pecialitzadamscara(B. O.
Owen,2002).Davantd'aix,i dela mateixamaneraqueno
sesuposaquelesforcesdelmercatensconduiranaunnivell depoHuci
socialmentptim,tampocno espot
suposarquedeterminaranquelesprefernciesdeconsumesdesenvolupindemanerasocialmentbeneficiosa(R.
H. Franki P. J. Cook, 1995).4
D'altrabanda,tambs'observalapresnciadedinmiquesdeltipuswinner-take-all
enrelaciambla localitzacidelesactivitatsdeproduccii
distribuciculturalsenel territori.En aquestsentit,A. J.
Scott(2000)assenyalaquel'xit
d'unaciutatenelsmercatsculturalsnonomsdepndela
sevacapacitatd'explotarprofundamentelsseusrecursosi
energies,sintambdedistribuirels
seusproductesenmercatsnacionalsiinternacionalsi
d'assegurarquepodennegociara la
sevamaneraunagranvarietatdebarreresculturalsarreudelmn.Per
aix,elsdistribudorsinterlocalstenenunagrancapacitat(tcnicai
organitzativa)decanalitzarproductesculturalsaamplismercatsdeconsumidors.L'estudiempricd'aquestesqestionsenel
casdela
indstriafonogrficaalsEstatsUnitsposademanifestl'existnciad'unafortatendnciaaconcentrarterrito-rialmentla
capacitatdegenerarl'xit
enelsmercatsculturals.Concretament,lesciutatsdeNovaYork i Los
Angelesestandesproporcionadamentdotadesambla
capacitatdeproduirdiscsquetenenxitencomparaciambaltresciutatsnord-americanes,comaraNashville,Chicagoo
SanFrancisco,on, malgratques'hi localitzenunapartim-portantdeles
empresesdel sector,no aconsegueixengenerartantsxits(hils)
comlesproductoresubicadesa lesaltresduesciutatsesmentades.
En
conseqncia,semblaquel'existnciad'unesmajorsoportunitatsd'elecciperpartdelsconsumidorsno
garanteixplenamentun
desenvolupamentculturalendi-versitat(comsesuggereix,i
s'haesmentatanteriorment,quanesdescriuel
contacteen-treculturescomunprocsdecreativedestruction).Aquestaugmentdel'ofertaculturalreflecteixl'existnciad'unasituacidesuperofertadeproductequecaracteritzaaquests
4. Cal assenyalarqueel diagnsticdeFrank i Cook sobrela
winner-take-all-societytun abastmolt
msampliqueelplantejatestrictamentenl'mbitdelsmitjansdecomunicacii
l'entreteniment.Molt sintticament,afirmen:A difern-
ciademoltseconomistes,arribema laconclusiqueels mercatsno
hanservitl'interspblic especialmentbentempsrecents-efectivament, la
forta rivalitatper ocuparels primers llocs de la societats, alhora,
costosai improductiva.l, a difernciade la
majoriad'economistes,concloemqueaugmentantla desigualtats
msprobablerestringir,quenoestimular,el creixementeconmic(R. H.
FRANKi P. J. COOK,1995).
-
36 ----------------------------~ VERS UNA AGENDA 21DE LA
CULTURA
mercats,mentrequeel graudediversitatculturalrealmentexistenten
les societatscontempornies,segonss'observade la
prcticaculturalefectivade
lespersones,estfortamentcondicionatperlescapacitatsdesigualsdegenerarl'xit.
La diversitatculturaltuns costosqueespodensuportaren la
mesuraqueesparticipade l'xit. Per tant,la
redistribucidelsguanysqueproporcional'xit
sunaqesticabdalperalmantenimentdela
diversitatcultural.L'empresaculturalesmanteconmicamentviableenla
mesuraqueelsbeneficisdelsseusxitscobreixenlespr-duesdelsseusfracassos,mitjanantunsistemadesubvencionsencreuadesmsomenysexplcit.Desd'unaperspectivacoHectiva,i
enunescenaridecompetnciaobertaentreculturesdedesigualdimensii/o
ndexderiquesa,la viabilitateconmicade lesdife-rentsidentitatso
expressionsculturalstambrequereixl'existnciademecanismesdecompensacientrel'xit
i el fracs,entreelsguanyadorsi els
perdedors.Davantl'absnciad'instrumentsen aquestsentit,la creacid'un
fons internacionalper a ladiversitatcultural,o altresmesuresenun
sentitredistributiu,podenserpropostesquecalconsiderar.
3. COMENTARI FINAL
L'impacteeconmicde la culturai la incidnciade l'economiadela
culturaenel desenvolupamentculturalsnduescaresdela mateixamoneda(o
dosretratsd'unamateixaimatgedesd'anglesdiferents).L'equilibri i la
cohernciaentreambduescaresconstitueixenun delspilarsper assolirun
desenvolupamenteconmici culturalsos-tenibles.La generacidevalor
econmics i ha de sercentralen la justificacii
elsobjectiusdepolticacultural,perencapcasno s'hadedeixardebandael
valorde ladiversitatcultural,en el qualhand'invertirtantels
agentsdelmercatcomels agentspblicsi delsectorprivatno
lucratiu.Peraix,i enel marcd'unaeconomiaonel
mer-catactuacomaprincipalmecanismed'assignaciderecursos,la
culturarequereixuncompromspoltic(delsgoverns)i cvic
(delsciutadans,lesassociacionsi
altresentitatssocials),quecontribueixiacorregirelsefectesnegatiusquepuguitenirla
dinmicadelmercatsobreel desenvolupamentcultural.
En
paraulesdel'aleshoresministradeCulturadelCanad,SheilaCopps,pronun-ciadesa
la confernciapromogudal'any 1999pel BancMundial i la UNESCO
sobreculturai desenvolupamentsostenible,sabem,grciesal treballdeRio
i dela Comis-si Brundtland,queel desenvolupamenteconmica
costadelmediambientno
sunautnticdesenvolupament.Igualment,unaeconomiamundialsensediversitatculturaldisminueixel
nostrebenestarreal.
-
EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALITZACI ------------------------~
37
BIBLIOGRAFIA
ARTHUR,W. B. (1994).Increasingreturnsandpath dependencein
theeconomy.TheUnivertityofMichigan Press.
BERG,Van Den, L.; MEER,Van Den, J.; OTGAAR,A. H. J.
(2000).Theattractivecity,catalystforeconomicdevelopmentandsocialrevitalisation.EURICUR-ErasmusUniversityRotterdam.
BONET,L. (2004).El turismocultural.A: TOWSE,R.
[ed.](2004).Manual deecono-madela cultura.FundacinAutor.
CoPPs,S. (1999).Economicbenefitsandpublic finance.The role of
govemments.Culturein
SustainableDevelopment.ConfernciapromogudapelBancMundiali la
UNESCO.
COWEN,T. (2002).Creativedestruction.How globalizationis
changingtheworld'scul-tures.PrincetonUniversityPress.
FRANK,R. H.;
COOK,P.1.(1995).Thewinner-take-allsociety.PenguinBooks.LANDRY,c.;BIANCHINI,F.
(1995).Thecreativecity.Londres:DemosComedia.
(2000).La
ciutatcreativa.DiputacideBarcelona(Perspectiva;13).NICOLAS,A.
(2005).La
diversitmusicaledanslepaysageradiophonique:rapport2004
[enlnia].Citdela Musique.
OWEN,B. O. (2002).MediaasIndustry:economicFoundationsofMass
Communica-tions.Theright to tell: theroleof massmediain
economicdevelopment.Was-hington,D. c.:TheWorldBank.
SIMON,H. (1996).Designingorganisationsfor
aninformation-richworld.A: LAMBER-TON,D. M.
Theeconomiesofcomunicationandinformation.Cheltenham,Angla-terra:EdwardEIgar.
SIWEK,S. E. (2004).Copyrightindustriesin theUS
economy:The2004Report[enl-nia].IntemationalIntellectualPropertyAlliance.
SEN,A. (2000).Cultureanddevelopment.WorldBank TokioMeeting,nm.
13(de-sembre).
SCOTT,A. J. (2000).Theculturaleconomyof cities.Londres:SAGE
Publications.(2004).A perspectiveof economicgeography.Journal of
Economic Geo-graphy,vol.4,nm.5.OxfordUniversityPress.
THROSBY,D. (2001).Economay
cultura.Madrid:CambridgeUniversityPress.
-
Interacci '04Vers unaAgenda21
de la cultura
-
NDEX
INTERACCI 2004Presentaci.
CELESTINO CORBACHO 11Presentaci.
CARLES RUIZ I NOVELLA 13Interacci2004,unaedicientrefrums
JORDI MART 16
EL CONTEXT CULTURAL DE LA GLOBALITZACI
Desenvolupamenteconmici desenvolupamentcultural:complementariso
antittics?XAVIER CUBELES 29
El totsmsquela
sumadelesparts:planificaciculturalholsticaaciutatsi municipisROBERT
PALMER 39
Dretsemergentsentrel'mbitglobali el localJORDI BORJA 47
Avaluarla riquesasocialP ATRICK VIVERET 63
Mitjansdecomunicacii entornculturalEMILI PRADO 75
La mundialitzacidela comunicaciDOMINIQUE WOLTON 85
Hi haunhumanismea la ciutat?OLIVIER MONGIN 95
-
La construccidela identitatenmarcsdeconflicte.JORDI SNCHEZ
105
Identitati diversitat:estratgiesminoritriesXAVIER RUBERT DE
VENTS 113
La polmicacmplice(art,polticai supervivncia)IvN DE LA NUEZ
121
POLTIQUES CULTURALS l CIUTAT
L'Agenda21dela culturaa la ciutatdeBarcelonaFERRAN MASCARELL
129
Agenda21dela cultura:unpasendavantVTOR ORTIZ 133
Polticamentcorrecte?GONZALO CARMBULA 139
A propsitdel'Agenda21deciutatsperla culturaPEDRO Susz K 145
La ciutatdeBuenosAires i l'Agenda21dela culturaGUSTA vo LPEZ
153
L'Agenda21dela culturaJUCA FERREIRA 159
L'AGENDA 21DE LA CULTURA
Un compromsdelesciutatsi elsgovernslocalsperal
desenvolupamentcultural 165
Notessobreelsdebatsinternacionalsenculturai
desenvolupament:elscontextosinstitucionalsdel'aparicide
l'Agenda21dela culturaJORDI PASCUAL 177
Bibliografia 201