IMPACTE REGIONAL DELS FACTORS QUE DESTRUEIXEN ELS HÀBITATS Font: Plos.org Del miracle al desastre La del rinoceront és la història d’un mi- racle i un (gairebé) desastre si no s’ac- tua. El miracle es va produir fa dues dè- cades, quan les polítiques conservacio- nistes van aconseguir guanyar la batalla per a la seva supervivència. A principis del segle XX a l’Àfrica i a l’Àsia hi havia mig milió d’exemplars, que la caça, les guerres o la demanda de terres per a conreu o assentaments humans van fer reduir a tan sols 2.500 a principis dels 90. Ara, però, la veu d’alarma torna a so- nar amb força entre els experts i si l’ac- tivitat dels caçadors furtius no es frena els 25.000 exemplars que hi ha a l’Àfri- ca poden tenir els anys comptats, potser poc més d’una dècada. Pot ser una extin- ció en viu i en directe. La desaparició en directe L’estadística de la caça il·legal El rècord Al Parc Nacional Kruger del nord-oest de Sud-àfrica i fronterer a Moçambic, cada dia els caçadors il·legals maten dos rino- ceronts, un rècord. Els furtius sovint són els forestals, que busquen un sobresou. 1 mort cada 11 hores El territori Les banyes Sud-àfrica El país austral és el termòmetre de la supervivència perquè hi ha el 80% de la població i és on més furtius actuen. 30.000 exemplars de rinoceronts, dividits en cinc espècies, algunes de les quals només viuen en captivitat. El valor del rinoceront és la banya d’ivo- ri, que pot costar 50.000 euros el quilo, més que l’or. El Vietnam i la Xina són els grans mercats, perquè hi veuen propie- tats mèdiques i afrodisíaques. 50.000 euros el quilo Cargol de la Polinèsia És un mol·lusc que va ser endèmic a la Polinèsia Francesa fins al 1996, quan hi va irrompre un cargol carnívor. Es manté en pro- grames de cria en captivitat. Colom de Socorro El 1972 se’n va veure l’últim espècimen en llibertat. La seva extinció ha sigut una sorpresa per als científics, que mantenen un centenar d’exemplars en captivitat. Skiffia daurada És un petit peix de colors originari de les càlides ai- gües del riu Teuchitlán, de Mèxic. La presència al seu hàbitat natural es perd fa dues dècades. Gripau de Wyoming Es va extingir de la conca del Laramie, a l’estat de Wyoming, a causa de la se- quera. Des del 2002 es con- serva en quatre embassa- ments de Mortenson. ¿Anem cap a una sisena desaparició en massa d’animals? Sí. Si no es corregeixen actituds en dos segles, cap al 2200 n’hi haurà una altra, que, a diferència de les anteriors, serà per ús i abús dels humans. 444 milions d’anys 360 milions d’anys LES 5 EXTINCIONS EXEMPLARS DE MUSEU Font: Llista Vermella de la IUCN de les Espècies Amenaçades / WWF Lleopard de l’Amur Es calcula que només hi ha una trentena d’exemplars d’aquest felí, natural de l’est asiàtic: des de la penín- sula de Corea fins a Rússia. En estat crític des del 1996. Elefant de Sumatra La desforestació del 75% del seu hàbitat natural ha fet que en 30 anys el cens de població d’aquesta espècie hagi disminuït a la meitat i en quedin menys de 2.800. Marsopa de Califòrnia Uns centenars d’aquests pe- tits cetacis sobreviuen al golf de Califòrnia, víctimes de les xarxes que pesquen totoa- bes, un peix que també és a la llista dels que estan en perill. Goril·la comú En 30 anys, la població s’ha anat reduint progressiva- ment fins que el 2007 el seu estat ja es considerava crític, per la caça i per l’impacte de l’Ebola a l’Àfrica central. ESPÈCIES A UN PAS DE L’EXTINCIÓ 25.000 espècies estan en perill d’extinció 250 milions d’anys 210 milions d’anys 66 milions d’anys 200.000 anys 5.000.000 d’espècies habiten al món Les dades del cens d’animals són poc concretes però molts científics donen per bons cinc milions (90%, invertebrats) que estan desapareixent a un ritme anual del 0,72%. Des de fa mig segle la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (IUCN) elabora la Llista Vermella sobre 76.800 espècies. 1.600.000 espècies estan amenaçades 69 en captivitat 4.635 amenaça crítica 5.103 gairebé amenaça 6.940 en perill 10.833 vulnerables Aparició de l’ésser humà 1.500 anys 200.000 anys La velocitat de la taxa d’extinció és 1.000 cops superior a la de la mitjana de la història de la Terra 1.000 espècies extingides ara 322 90% 76% 75% 82% 85% d’espècies extingides 8 països causen la meitat de la destrucció del medi natural Austràlia, la Xina, Indonèsia, Malàisia, Mèxic, els EUA, Colòmbia, l’Equador PRINCIPALS AMENACES (Font: Universitat d’Arizona) 7 rinoceronts 2000 1.215 rinoceronts 2014 37% explotació 31% degradació hàbitat 14% hàbitat perdut 7% canvi climàtic 5% espècies invasores 4% pol·lució 2% malalties 41% amfibis 33% d’aigües dolces 25% mamífers 13% ocells 52% insectes ANIMALS EN RISC Font: IUCN CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ DESIGUAL / Font: ‘Science’ 2010 -52% animals 2010 +100% humans 1970 població animal i humana Supernova Vulcanisme Meteorit + vulcanisme Vulcanisme Meteorit AGRICULTURA DESFORESTACIÓ CAÇA I CAPTURA PESCA