UNITATS 2 i 3 De l’absolutisme a l’Estat liberal. Espanya al segle XIX. DBC
UNITATS 2 i 3
De l’absolutisme a l’Estat liberal. Espanya al segle XIX.
DBC
FELIP V i Catalunya.Dels Àustries als Borbons (del pactisme a l’absolutisme).
DBC
Els Borbó. De l’absolutisme al despotisme il·lustrat.
Felip V (1700/1746) Ferran VI (1746/1759) Carles III (1759/1788) Carles IV (1788/1808)
Despotisme il·lustrat: forma de govern en què les accions del rei absolut s’inspiraven en els principis racionals de la Il·lustració.
“Todo para el pueblo… pero sin el pueblo.”
DBC
Catalunya i la Revolució Industrial S.XVIII.
Creixement demogràfic (mà d’obra) Augment producció (també exportació).
Vins, aiguardents i fruits secs. “Decret de Lliure Comerç” de Carles III
Inversió dels guanys en la indústria. Sector tèxtil cotoner: les indianes. 1833 aparició del primer vapor: Bonaplata.
DBC
Crisi de l’Antic Règim (1808/1833)Ferran VII (1808/1833) 1807. Les tropes franceses transiten pel
territori espanyol amb permís de Carles IV i derroten Portugal. (Napoleó també vol annexionar Espanya.)
Març 1808: motí d’Aranjuez. Ferran obliga a abdicar al seu pare i es converteix en Ferran VII.
Napoleó enganya Carles IV i Ferran VII. L’arbitratge de Baiona es converteix en un segrest. Abdiquen a favor de Josep I.
2 de maig. La població espanyola es revolta i comença la “Guerra del francès”.
Guerra de guerrilles. 1810. Reunió del patriotes a Cadis i redacció
de la Constitució de 1812 (La Pepa). 1814. Derrota de l’exèrcit francès i fugida de
Josep I.
DBC
Ferran VII (1808/1833)
1814. Ferran VII es nega a jurar la Constitució.
1 de gener de 1820. Pronunciamiento de Riego. Aplicació de la Constitució. Comença el Trienni Liberal (1820-23).
1823. Invasió dels 100.000 fills de Sant Lluís (Santa Aliança). Retorn a l’absolutisme.
1829. Conflicte successori: abolició de la llei sàlica.
1833. Mor Ferran VII.
DBC
Construcció de l’Estat liberal (1833/1874)
Isabel II Guerra dels Carles Mª Isidre
set anys. (Carles V)
Isabelins (liberals)
burgesia Alta jerarquia de l’església Funcionaris i militars Carlins (absolutistes)
Noblesa terratinent Església tradicionalista Pagesia
DBC
Les reformes liberals Isabel II: Alternança entre moderats i progressistes.
Igualtats: abolició de l’Antic Règim, monarquia constitucional, sufragi censatari i oficilitat de l’Església Catòlica.
Diferències: moderats: partidaris de dotar de més poders a la Corona (preferits per la reina)progressistes: governen mitjançant “pronunciamientos”.
Mesures per abolir l’Antic Règim Supressió del feudalisme Desamortització eclesiàstica (Mendizábal) Establiment de constitucions: 1837 i 1845.
Abolició definitiva de l’Antic Règim. El liberalisme triomfa a Espanya.
DBC
Sexenni democràtic (1868/1874)
Govern Provisional 1868-70
Setembre 1868. revolució “la Gloriosa” amb pronunciamiento a Cadis.
Prim i Serrano homes forts del govern.
Sufragi universalSeparació església i estatConstitució de 1869: Monarquia Constitucional.
Cal buscar un rei no Borbó.
Amadeu I 1870-73
Escàs suport popular (estranger)
1870 mor assassinat el seu defensor: Joan Prim
Inici de la 3ª guerra carlina
Revoltes independentistes a Cuba
Pressió republicana
Abdica al 1873
Primera República 1873-74
Les Corts intenten governar.
Poc suport a Espanya.
Cop d’Estat del General Pavía(Govern controlat per Serrano)
DBC
Difícil camí de la industrialitzacióCCaattaalluunnyyaa:
Bones condicions del segle XVIII.
Aturada a principis del s.XIX.
Causes: Guerra del francès
Regnat de Ferran VII
Manca de carbó propi
1833. Entrada de la indústria moderna. Vapor al sector cotoner.
mule-jennies i selfactines
El model energètic català: l’energia hidràulicaDBC
Les colònies industrials.
DBC
El ferrocarril
1848. Primera línia:
Barcelona-Mataró.
DBC
La indústria fora de Catalunya. Espanya era un país agrari sense indústria. L’augment de la població no va trobar lloc al camp ni a la
ciutat. L’emigració cap a Amèrica va esdevenir la millor sortida
per trobar feina. A Màlaga i a Astúries es van crear indústries
siderúrgiques que no van prosperar. A finals del s.XIX el País Basc es converteix en el segon
nucli industrial espanyol gràcies a la indústria siderúrgica.
La Catalunya del 1900 era una societat industrial amb una burgesia forta i potent i gran quantitat d’obrers. S’havia transformat en la fàbrica d’Espanya.
DBC
El moviment obrer a Catalunya. Ràpid augment del nombre d’obrers a Catalunya.Ràpid augment del nombre d’obrers a Catalunya. Condicions de vida i de treball molt dures.Condicions de vida i de treball molt dures. Primeres accions de protesta: atac luddita al vapor Primeres accions de protesta: atac luddita al vapor
Bonaplata (1835).Bonaplata (1835). 1840 es funda el primer sindicat d’ofici: l’Associació de 1840 es funda el primer sindicat d’ofici: l’Associació de
Teixidors de Barcelona.Teixidors de Barcelona. Al 1843 ja hi havia 57000 obrers en sindicats.Al 1843 ja hi havia 57000 obrers en sindicats.
Les associacions obreres són declarades il·legals pel Les associacions obreres són declarades il·legals pel govern i han de passar a la clandestinitat fins al 1868.govern i han de passar a la clandestinitat fins al 1868.
El Sindicat més important: Les Tres Classes de Vapor El Sindicat més important: Les Tres Classes de Vapor (1869-1916).(1869-1916).
Al 1870 es va celebrar el Primer Congrés Obrer de Al 1870 es va celebrar el Primer Congrés Obrer de Barcelona.Barcelona.
La importància del món obrer en la societat catalana de La importància del món obrer en la societat catalana de l’època és evident.l’època és evident.
DBC
Ordena i relaciona.
Isabel II
Carles IV
Josep I
Amadeu I
Ferran VII
Primera República
Guerra del francès
Dècada ominiosa
Regnat de Ferran VII
Sexenni Democràtic
Trienni liberal
Govern d’Isabel II
1808-1814
1814-1820
1820-1823
1823-1833
1833-1868
1868-1873
1873-1874
DBC
DBC
1808-1814
1814-1820
1820-1823
1823-1833
1833-1868
1868-1873
1873-1874
Carles IV
Ferran VII
Josep I
Ferran VII
Isabel II
Amadeu I
Guerra del francès
Regnat de Ferran VII
Trienni liberal
Dècada ominiosa
Govern d’Isabel II
Sexenni Democràtic
Primera República