Ddp 22082014

Joan Baptista Basset va ser un dels herois de la Guerra de Successió.

“Es tracta que la commemo-ració dels 300 anys no només recordi els fets de l’Onze de Setembre sinó els de tota la Guerra i ampliar la comme-moració a l’àmbit nacional. I sobretot deixar constància que molts mallorquins i va-lencians, a les ordres de Bas-set, van intervenir en la de-fensa de Barcelona” explica

Josep Guia, vicepresident de l’UCE i moderador de l’acte que aquest migdia retrà ho-menatge al general Basset.

“Basset és un personatge que cal reivindicar. Va tenir mala sort i va morir empresonat a Segovia. El 1705 ja havia re-but l’arxiduc Carles a Dènia, el primer lloc dels Països Ca-talans on es va proclamar rei. Basset era el líder dels Mau-lets i va ser aclamat en entrar a València. Era molt popular

i fins i tot va ser empresonat pels austriacistes perquè es-tava en contra dels privilegis de la noblesa. Era un líder del poble. Va ser molt important i jo vaig proposar transgredir totes les normes i concedir-li, a títol pòstum, el premi Ca-nigó. Però no va tenir èxit la idea…”, explica Guia.

A l’acte d’avui també parti-ciparan David Garrido, Bar-tomeu Mestre, Adrià Cases i Alfons Llorenç.

Basset, el general del pobleEl general Joan Baptista Basset, líder dels Maulets i heroi de la defensa de Barcelona

L’UCE AL DIA

falten

79 dies pel #9n14

L’UCE acull aquest diven-dres la Jornada de Munici-pis dels Països Catalans. El procés que viu Catalunya des de la perspectiva dels ajuntaments i dels seus ciu-tadans és el títol del debat en el que participaran batlles de vuit poblacions d’arreu

La independència des dels municipisdel país: Carles Puigdemont (alcalde de Girona), Mario Bruno (síndic de l’Alguer), M. Rosa Ferrer (cònsol major d’Andorra la Vella), Josep Anton Chauvell (al-calde del Campell), Claudi Ferrer (batlle de Prats de Molló), Antoni Francés (al-

CIÈNCIA I TECNOLOGIA. Com fun-cionen unes “ulleres” atòmiques? (de 9 a 10) Taller: Cristal·lografia de proteïnes-II (de 10 a 11) L’estructura de l’ADN i el seu entorn humà (d’11 a 12). ECONOMIA. El clúster agroindustrial català (de 9 a 10) Endeutament i repartiment d’actius i pas-sius en el nou estat (de 10 a 12). PENSA-MENT. Sarcasme, ironia i bon humor (de 9 a 12). HISTÒRIA. Identitat i nació. El discurs català no catalanista (de 9 a 10) La cultura catalana en el món de l’exili (de 10 a 11) Catalanisme, cultura i mitjans de comu-nicació de masses (d’11 a 12). LLENGUA. Construcció de llengües i entorns sociopo-lítics (de 9 a 2/4 d’11) Anàlisi de les actituds lingüístiques en una societat en canvi (de 2/4 d’11 a 12). COMUNICACIÓ. La nova comunicació i l’ensenyament-aprenentatge. Reptes i canvis en el rol del professor i l’ac-tivitat de l’alumne (de 9 a 12). MÚSICA. La música a l’Europa de 1714 (de 9 a 10) 1914-1924 La música en la Catalunya de la Mancomunitat (de 10 a 11) Viva Carlos Tercer! Músiques de la cort reial de Carles d’Àustria (d’11 a 12). SEMINARIS. El retrocés dels drets lingüístics dins l’acció recentralitzadora de l’Estat (de 9 a 12). FORMACIÓ CULTURAL. 1714, què va representar als Països Catalans: el País Valencià (d’11 a 12) - Coneixement de Ca-talunya Nord. 1914-1918. Els voluntaris catalans a la «Guerra dels cornuts» (de 10 a 12) - Llengua catalana. Nivell mitjà (de 9 a 2/4 d’11) Grup de conversa (d’11 a 12) Curs de llenguatge i gramàtica (de 2/4 de 10 a 11) Mistral: de l’idil·li a l’elegia (de 9 a 2/4 d’11) Curs de llengua occitana (de 2/4 d’11 a 12). JORNADES. VIII Jornada d’Església Plural: «Les causes del bisbe Casaldàliga són també les nostres causes» (de 10 a 2/4 d’11) Municipis dels Països Catalans (de 10 a 12). A les 12 del migdia ACTES. Homenatge al general Joan Bap-tista Basset i als valencians i mallorquins de la defensa de Barcelona (1713-1714). A les 3 de la tarda TALLERS. Periodisme digi-tal - Fotografia digital - Doblem en català - Introducció a la dramatúrgia - Història del teatre català contemporani - Taller de veu i expressió - Taller de moviment - Taller de matemàgia - Dansa - Sardanes - Cançons populars - Muntanyisme. JORNADES. VIII Jornada d’Església Plural (de 3 a 2/4 de 5). A les 4 de la tarda V Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE: La transició cap a la república catalana- III Jornada Algueresa. FÒRUM OBERT. Presenta-ció del llibre Plataforma per la Llengua: 20 anys defensant el català. A les 5 de la tarda ACTES. El procés d’autodetermina-ció català vist des d’Europa. JORNADES. Jornada Sàpiens: Novel·les de la Guerra de Successió. FÒRUM OBERT. Commemo-ració del 900 aniversari de Berenguer IV i presentació de la biografia del gran comte de Barcelona fundador del Principat de Ca-talunya. A les 6 de la tarda JORNADES. Catalunya Nord a l’abast. A dos quarts de 7 de la tarda ACTES. Assemblea. A les de 9 del vespre ESPECTACLES. Orquestra de Joves Intèrprets i Cor Jove dels Països Catalans. A les de 11 de la nit CINEMA. L’aiguat del 1940 i les seves conseqüències.

calde d’Alcoi), Antoni Reus (batlle de Santa Margalida) i Francesc Manent (batlle de Sant Andreu de Sureda). La jornada està organitzada per la Federació d’Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes i per l’UCE.

2 / Viu l’UCE Diari de Prada / Divendres, 22 d’agost del 2014

DIUEN...

@fjirla @gcalvetba-rot: “La independència no ens vindrà de Madrid: ens la guanyarem nosaltres” #UCEstiu

@abatescarre50 Podeu vi-sitar l’exposició al monestir de Cuixà, en el marc de la UCE, a Prada de Conflent

@miquelduran Avui cap a Prada de Conflent per fer el taller de matemàgia amb @laiagd a la @uce_cat

@cfolch Aquest dissabte a Prada XXIX Jornada d’agri-cultura. Universitat Catala-na d’Estiu

@FerranSuay #ucestiu Re-percussió del procés d’inde-pendència del Principat en els altres territoris. Modera @vpartal

@VilaWeb Homenatge al lingüista Germà Colón, a la @UCE_CAT. En directe via @VilaWeb

@mingot32 @volunta-ris9N fent parada informa-tiva a UCE Prada Conflent. Molta gent interessada. Ins-criu- te per fer suport al re-ferèndum.

elpaisquevolem A@‏#ucestiu www.elpaisquevo-lem projecte engrescador inedit en ambició participa-tiva per dissenyar el pais mi-llor que ens cal i volem

@MesKunaTele L’excor-responsal a La Seu reapa-reix amb crònica política de l’UCE de Prada. És que am-plia el territori o és que ja fa política directament ?

@noemundet El Canigó, des de Prada. Encara terra de catalanoparlants. Llen-gua viva #PradaConflent #CatalunyaNord

d’acció del projecte a tres bandes: el món orquestral, coral i compositiu.El compromís amb la llengua i la cultura que uneix els nostres països, la profunda convicció de la necessitat de l’existència d’aquest projecte i de l’espai de confluència, relació, i projecció que significa per a tots els que formem part d’aquest àmbit cultural comú indiscutible, i, per damunt de tot, la música, que ens fa esdevenir universals, són els pilars sobre els quals es fonamenta aquesta orquestra.

L’OJIPC va néixer a Mallorca l’any 2004, impulsada pel Forum Musicae, amb la intenció de consolidar-se com un agent cultural que aplegués joves d’entre 18 i 26 anys, dels diferents àmbits de la mateixa cultura (l’Alguer, Andorra, Catalunya Nord, Catalunya, Franja de Ponent, Illes Balears i País Valencià) que units pels diferents accents d’una mateixa llengua i amb la música com a vincle d’unió, en un segle XXI controvertit, barrejat, multicolor, mestís i multiètnic, vulguin donar

a conèixer al món el nostre patrimoni cultural: les nostres músiques.Des del 2006, l’UCE col·labora amb el Forum Musicae en el projecte de l’orquestra. Tres anys més tard, amb motiu del cinquè aniversari de l’OJIPC, es duen a terme dues iniciatives importants per a la història de l’orquestra: la fundació del Cor Jove dels Països Catalans i la instauració del Concurs de composició Matilde Salvador. El Cor Jove esdevé el Cor de l’OJIPC. Les dues iniciatives van ampliar així el ventall

Concert d’aniversari de l’OJIPC

Salvador Brotons i l’OJIPC en la seva darrera actuació a Prada, el 2013

L’església de Sant Pere, a la plaça de la Vila de Prada, acollirà avui a les 9 de la nit un nou concert de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Es tracta d’un concert ben especial, ja que serveix per celebrar els seus 10 anys d’existència. Entre les peces que hi sentirem hi ha Catalunya 1714, composta pel director de l’OJIPC amb motiu del Tricentenari.

Com hem de donar a conèixer al món el procés independen-tista? Ho estem fent bé? Què pensen els europeus de la cre-ació d’un nou estat a la Penín-sula Ibèrica? L’acte de les cinc de la tarda, que porta per títol El procés d’autodeterminació de Catalunya vist des d’Euro-

pa mirarà de respondre aques-tes i altres preguntes. Els ponents seran l’advocada Ana Stanic, el secretari gene-ral del Consell de la Diplo-màcia Pública de Catalunya Albert Royo, Jordi Arrufat i, com a moderador, Bernat Joan. Ana Stanic és una advo-

cada eslovena especialitzada en dret internacional. Té un bufet a Londres que asses-sora diversos estats en qües-tions de dret internacional i Unió Europea. El seu pare va ser un dels responsables del referèndum d’independència d’Eslovènia el 1990.

Europa ens miraFeu servir el hashtag #ucestiuPodeu seguir-nos a:Twitter: @uce_catFacebook: Universitat Catalana d’EstiuInstagram: uce_catFlickr: Uce Prada

Diari de Prada / Divendres, 22 d’agost del 2014 Viu l’UCE /

EL MOMENT INSTAGRAM

Us agradaria posar la vostra veu a les interpretacions del vostre actor preferit? Amb el taller de doblatge que proposa enguany l’UCE descobrireu els secrets del doblatge de la mà d’un professional del ram, Francesc Fenollosa.

La revolució tecnològica de l’arribada d’internet i la di-gitalització i el seu impacte sobre la telefonia han suposat un nou impuls per a la foto-grafia.La facilitat de poder cap-turar una instantània amb l’smartphone i penjar-la a la xarxa perquè la pugui veure tothom immediatament ha fet que apareguin nombroses aplicacions i de xarxes socials relacionades amb la fotogra-fia. Entre totes hem de trobar la que més s’avingui als nos-tres interessos o aficions.Podem dividir en dos grans grups els que utilitzen aques-tes xarxes:-Els que fan fotografia amb una càmera digital, la trac-

CINEMA

ten a l’ordinador i la pengen a Internet, que poden utilitzar Flickr, Obture o 500PX. -Els que fan la foto directa-ment amb el mòbil i amb una aplicacions la tracten i pen-gen. Probablement la més co-neguda d’aquestes apps sigui Instagram, creada l’any 2010 i que actualment compta amb milions d’usuaris. Però n’hi ha d’altres, com EyeEm, que també tenen el seu públic.Altres xarxes socials no tan específiques, com Facebook, Twiter o Pinterest, també poden ser el lloc adequat per penjar les nostres fotografies.Si en voleu saber més, podeu assistir al taller Fotografia di-gital que imparteix Joan Víc-tor de Barberà.

L’UCE, focus d’atenció mediàtica Us ha agradat aquesta imatge? Si la voleu comentar, ho podeu fer a l’Instagram uce_cat

L’aiguat del 1940 i les seves conseqüènciesEntre el 16 i el 20 d’octubre de 1940 hi va haver un gran aiguat que va afectar diferents comarques a banda i banda dels Pirineus. Al Vallespir va caure en cinc dies la mateixa quantitat d’aigua que sol cau-re-hi en un any. El documental se centra en les conseqüències de l’aiguat a Ca-talunya Nord. Hi ha imatges de la força de l’aigua i la reacció de la gent davant la catàstrofe.

Cinema Lido a les 11 de la nit

El bisbe de Solsona Antoni Deig va venir a Prada l’any 1994 (al centre de la fotografia, entre Joaquim Arenas i l’aleshores rector de l’UCE, Max Canher). Fou aquí on Deig va llançar la seva proposta de creació d’una Conferència Episcopal Catalana, que va ser acollida amb entusiasme pels sectors catalanistes i va provocar el rebuig dels sectors més immobilistes.

ARA QUE FA 20 ANYS

Fotos a la xarxa

“Al taller donem a conèixer el doblatge català i el practi-quem posant veu a fragments de pel·lícules i de dibuixos animats”, explica el professor. Segons Fenollosa, a través del doblatge es pot prendre cons-ciència de la pròpia capacitat

Alumnes del taller de doblatge

Posa la teva veu a Bogart de parlar, interpretar i conèi-xer la pròpia veu, cosa que el converteix en un veritable taller de creixement personal.Francesc Fenollosa porta re-alitzats més de 700 tallers de doblatge arreu dels Països Catalans.

4 / La contra

L’ENTREVISTA 1714-2014

Diari de Prada / Divendres, 22 d’agost del 2014

Redacció: Gemma Aguilera, Joan Víctor i Joaquim Vilarnau.Fotografia: Josep M. Montaner.Maquetació: Violant Maluquer. / Correcció: Joan-Albert RosAssesorament informàtic: www.catux.org

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Catalá. Trobareu més informació a www.tornaveu.cat

Catalans:Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. (…)En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!

Francesc Macià. Proclamació de la República Catalana, 1931

Tom HarringtonProfessor del Trinity College de Hartford (EUA)

«Esperar bons senyals dels grans poders és ratificar-los»És el primer cop que

veniu a la Universi-tat Catalana d’Es-

tiu. Què us sembla?Sí. M’han convidat i estic molt entusiasmat. L’UCE és una institució una miqueta mítica per a mi. M’agrada pensar la història que té en la resistència durant el franquis-me, en la necessitat de man-tenir la cultura catalana en aquests anys tan foscos. I un fet afegit: un lloc preciós, un dels més bonics que conec. I tot el romanticisme de Prada, Pau Casals i la gent de l’exili que parava a Prada i s’apro-pava a la frontera. Feu una sessió sobre la con-formació de la identitat ca-talana al món contempora-ni. Què és el més destacable en la conformació d’aques-ta identitat?Jo diria que la cultura catala-na encara està en una situació difícil davant del món perquè és una nació petita en un mo-ment en què els mitjans de comunicació dels grans pa-ïsos tenen més capacitat que mai per conformar la visió del món. Crear una visió de Ca-talunya des de Catalunya és un repte molt seriós. Jo crec que una de les possibilitats que fins ara ha estat ignora-da pels mateixos catalans és parlar de la gran història de la seva projecció al món durant segles. Hi ha catalans per tot arreu, fent coses sense cridar l’atenció de la seva identitat. Potser aquest és un dels pro-blemes que tenen els catalans quan surten a l’estranger: no

saben configurar una visió del que és Catalunya davant d’un món que pensa en termes de grans nacions. Com es veu des dels Estats Units el procés independen-tista de Catalunya?Lamento dir que quan ets als Estats Units, la resta del món no existeix. Se’n parla sobre-tot quan es parla d’Escòcia. I parlen, en termes generals, de la disgregació dels estats.En alguna ocasió heu dit que Washington no reco-neixeria una Catalunya in-dependent. Què cal fer per aconseguir aquest reconei-xement?Jo estic convençut que estem vivint en una època d’autis-mes. Els grans poders fàctics no volen saber més perquè sa-ber més és reptar-los a respon-dre d’una forma intel·ligent a la varietat del món. El que fan cada vegada més és ignorar i esperar que el gran poder reaccioni davant de fets con-

sumats. Esperar el vistiplau del gran poder és frustrant. Catalunya ha de decidir què vol ser sense esperar les reac-cions de les grans potències. L’important és fer el que es-tan fent els independentistes catalans a l’Estat espanyol: fer la seva. Hi ha molta feina a fer a l’interior de Catalunya, convèncer molta gent… Es-perar bons senyals dels grans poders és ratificar-los.Però el reconeixement in-ternacional és necessari…No ho veig tan clar. Mira Es-lovènia i Eslovàquia… No recordo cap campanya publi-citària per convèncer el món que Eslovènia o Eslovàquia tenien el dret d’existir com a nació. Va ser una qüestió in-terna fer el procés d’indepen-dència ràpid i eficaç. Els que actuen així davant dels ge-gants moltes vegades en sur-ten millor parats que els que n’esperen el vistiplau abans d’actuar.

Tom Harrington ha vingut per primer cop a la Universitat Catalana d’Estiu. El dia 21 hi va impartir la sessió Con-formació de la identitat catalana en el món contempora-ni en el marc dels cursos de l’àmbit d’història.