This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
La influncia dIsaac Newton Hume epistemolgic 1
Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.
Un francs que arriba a Londres troba les coses molt canviades
en filosofia, com en altres moltes coses. Ha deixat el mn ple i sel
troba buit. A Paris, es veu lunivers compost de remolins de matria
subtil; a Londres, no sen veu res daix, (...). Entre vosaltres
cartesians tot succeeix per impuls del que res no es comprn, en el
sr. Newton, s per una atracci la causa de la qual no es
coneix.
Voltaire , Cartes filosfiques , XIV
Voltaire
Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.
La ironia de Voltaire expressava la situaci denfrontament quasi
per motius patritics que vivia la cincia a finals del segle XVII:
cientfics britnics i europeus continentals enfrontats per formes
diferents dentendre la cincia.
La qesti que enfrontava els cientfics fou el problema de la
gravetat .
Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.
Els seguidors de Descartes afirmaven que cada fracci de lespai
havia destar ocupada completament per matria contnua, la qual cosa
significava que cap realitat es podia moure sense comunicar el seu
moviment a les realitats contiges i feia impossible, com creien els
partidaris de Newton, el fenomen de l atracci , s a dir, la
possibilitat que un objecte exercs una acci a distncia sobre un
altre, sense que calgus la necessitat dun contacte fsic.
Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.
La gravetat era explicada a partir de la hiptesi dels remolins
de matria o hiptesi dels vrtexs : la gravetat era el resultat de la
fora que exercia sobre un objecte un remol de matria subtil
invisible que larrossegava cap a baix, cap el seu propi
centre.
Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic.
En canvi, per als newtonians la matria no constitueix la
totalitat de la natura, sin tan sols una petita part.
L espai , a diferncia del que defensava Leibniz , un seguidor
de Descartes en aquest aspecte, no era lordre de la coexistncia
dels cossos ni la seva existncia depenia de lexistncia de cossos,
sin una realitat absoluta, buida i infinita que feia possible
lexistncia dels cossos i de les seves possibles relacions.
Diferents concepcions de lespai
Leibniz
Sense cossos no hi ha espai.
No accepta lespai buit, lunivers s un continu de matria.
Lespai s lordre de la coexistncia entre els cossos
Newton
Sense espai no hi ha cossos ni sn possibles les seves
relacions.
A lunivers, hi ha ms espai buit que matria.
Lespai s una realitat absoluta.
Diferents concepcions de lespai
Com va descobrir Newton , la manca de matria es posa de relleu
considerant que lor, un dels materials ms densos, es deixa
travessar fcilment pels efluvis magntics, per la qual cosa podem
concloure que t ms porus que parts slides. Newton arrib a afirmar,
mig en broma, que si tots els toms de lunivers es concentressin uns
al costat dels altres, tota la matria de lunivers cabria en una
closca de nou.
Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic
A aquells, com Leibniz , que consideraven latracci com aquest
medi de comunicaci invisible, inintelligible, no mecnic,
inexplicable, precari , sense fonament ni exemple , Newton
responia: Jo no imagino hiptesis! .
Leibniz
Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic
Segons el cientfic angls, la gravetat explicada com una atracci
a distncia entre un cos i un altre, no s cap hiptesi , sin una
teoria que descriu simplement el comportament dels cossos
fsics.
Una hiptesi s all que no es dedueix dels fenmens; i les
hiptesis, siguin metafsiques o fsiques, de les qualitats ocultes o
mecniques, no tenen cabuda en la Filosofia Experimental . En ella
les proposicions particulars sinfereixen dels fenmens i desprs es
fan generals a travs de la inducci ( Principis matemtics de
filosofia natural ).
Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic
Observaci, inducci, rebuig de plantejaments terics sense base
emprica, s del llenguatge matemtic per expressar les relacions
regulars entre els fets fsics... aquests sn els principis de la
metodologia experimental que aplic Newton i que serv de base per al
desenvolupament de la cincia posterior.
A la qesti 31 de l ptica, insisteix en all que ha dsser la
investigaci cientfica: "All que anomeno Atracci es podia
desenvolupar mitjanant impulsos o altres mitjans que desconec.
Utilitzo aquesta paraula noms per designar qualsevol Fora per la
qual uns cossos tendeixen a dirigir-se cap a altres cossos, sigui
quina sigui la seva Causa "
Isaac Newton: empirisme i mtode cientfic
La funci de la cincia havia dabandonar la recerca de les causes
ltimes i centrar-se nicament en el descobriment de regularitats en
la naturalesa i expressar-les matemticament.
Isaac Newton
El projecte de Hume
El segle XVIII va viure el triomf del mtode newtoni. La cincia
moderna es consolid gaireb arreu del continent europeu. El mtode
newtoni fou acceptat per la major part dels filsofs illustrats,
fins i tot els del continent, una vegada aconsegu la victria en la
polmica que lenfront al cartesianisme.
El projecte de Hume
Aquest mtode que havia fet progressar tant les cincies
naturals, podia tamb ajudar al progrs de les cincies morals.
El francs Montesquieu , per exemple, laplic a lmbit de la
poltica, quan afirm que el govern correcte dun estat havia dsser el
resultat de lequilibri entre tres poders: legislatiu , judicial i
executiu.
El projecte de Hume
De la mateixa manera que en lunivers fsic sobserva un equilibri
de forces, en l"univers" poltic tamb seria convenient que exists
aquest equilibri de forces, representades per aquests tres
poders.
El projecte de Hume
La primera obra de lescocs David Hume (1711-1776), Tractat de
la naturalesa humana , duia com a subttol: Intent dintroduir el
mtode experimental de raonament en els assumptes morals .
David Hume
El projecte de Hume
Com veiem s fora explcita la seva militncia en el
newtonianisme. Hume , com molts intellectuals de la illustraci, fou
un newtoni convenut i va creure que el futur de les cincies que
tenien a veure amb lacci i el comportament hum (tica, histria,
psicologia, poltica ...) depenia de laplicaci daquest mtode.
El projecte de Hume
Lobjectiu de Hume s el mateix que el de Descartes : cercar un
fonament slid al coneixement. El filsof dEdimburg creia haver-lo
trobat, no en les matemtiques, sin en lanomenada cincia de la
naturalesa humana o cincia de lhome .
Una cincia que estudia el funcionament, els principis i els
lmits de la ment humana.
Dalguna manera, totes les cincies estan subordinades a aquesta
cincia: totes fan servir lenteniment, la mateixa eina intellectual.
La solidesa i progrs de la cincia en general, segons Hume , depenia
de lxit daquesta cincia primordial.
El projecte de Hume
El mtode seguit per aquesta cincia havia dsser el mtode
newtoni.
La investigaci de lenteniment hum havia de mantenir-se fidel al
lema de la filosofia experimental de Newton : Jo no imagino
hiptesis!.
Mtode experimental de Hume
Formar principis generals a partir dobservacions particulars (
Principi dinducci )
Explicar els efectes a partir del menor nombre possible de
causes ( Principi deconomia )
Mantenir lexperincia com lmbit de coneixement legtim ( principi
empirista )
Rebutjar tot enunciat que vagi ms enll de lexperincia com si
fos una illusi o una ficci de la ra ( principi antimetafsic )
Ontologia de Hume
Hume no noms extraur de Newton una metodologia, sin tamb una
ontologia: latomisme i la teoria de la gravitaci universal.
Lequivalent als toms en Hume seran les percepcions simples de
la ment i el de la gravitaci, els principis dassociaci didees
.
El filsof escocs, fascinat per la cincia de Newton , intentar
investigar la ment humana com si dun fsic es tracts. Lenteniment
hum era com una mena de naturalesa mental.
Ontologia de Hume
Naturalitzant la ment, trencava amb el dualisme propi del
mecanicisme cartesi , que havia separat la ment, per considerar-la
espiritual, diferent al cos, material, lnic que mereixia un
tractament cientfic.
Lenemic a batre havia dsser linstint metafsic, un instint que
fora la ra a aventurar-se ms enll de lexperincia, per territoris
estranys i que s la causa principal dels nostres errors.