-
Més de 200 persones soparen a la Plaça de Son Bru, dins el marc
de la Revetlla deSant Joan. Pag. 5
¡gill 12 121'11111 !
Nombrosa assiféncia en un i senzillentretingut curset de cuina
Pag. 5
Aquest mes es compleix el primeraniversari de la constitució del
nouAjuntament Pag. 4
///f3:-d
DEPrincesa, 2407240 SANT JOA
Revta cuhura,00
de Pua purvelt GaMeaRevista mensual -Juny 1992 - Any V - Núm.
68
-
GALATZóPublicació MensualDipersit legal: PM 431186CASA DE
CULTURA
Sa Travessia s/n07194 PUIGPUNYENT
Edita: GRUP S'ARBRE
Director:Antoni 13etti
CONSELL DE REDACCIÓ:Joan Martorell
. Pere BarcelóBiel Frau
•Bartomeu MoraguesXisca Ramon
EQUIP DECOL.LABORADORS:Magdalena BalaguerFernando Bibiloni Toni
ColomTorneu CatalàJoan Antoni R.C.Margalida BarcelóBiel PérezOnofre
MartorellCatalina PontLeni MoraguesAntoni VidalPep Toni
Balaguer
Secció Esportiva:•Bartomeu Morey
ADMINISTRACIÓ:Magdalena Balaguer.
VENDA D'EXEMPLARS:Ses Cotxeries
Exemplar: 150 ptes.Subscripcions: 125 ptes.
IMPRIMEIXTaller Gràfic Eugeni.C/. Reis Catblics, 70. Palma
Dels articles publicats enaquesta revista, sols en
sónresponsables els seus autors.
ebitoria
RESIDÊNCIA DE PERSONES MAJORS, JA H!
No hi ha cap dubte que una de les novetats que donaren més de
xerraral nostrepoble, a més de convertir- se en un dels temes
estrelles de la darreracampanya electoral, va ser al Residència per
a Persones Majors.
Fent un repas molt rapid a la situació que varem viure, s'hi
troba ladonació de forma totalment desinteressada i gratuïta de
cinc solars per partdels seus resectius propietaris per poder-hi
ubicar la Residència. Seguida-mente, l'Ajuntament organitza una
consulta popular perquè sigui el mateixpoble el qui decidesqui
quina ha de ser la seva ubicació, i no els partitspolítics. Tot i
que abans, l'oposició ens informas en els seus fulls
informatius-els dos grups apostaven pel solar de D. Francesc - dels
avantatges i delsinconvenients que presentaven els diferents
solars.
Finalment, el poble per voluntat popular es decanta pel solar de
D.Francesc. Fins aquí tot pareix correcte.
Però... per desgracia totes les coses tenen un però, i aquest
cas que araens ocupa no n'és una excepció. Sincerament, hi ha una
sèrie de consideracionsque creim que s'han de fer sense que
comportin, de cap manera, deixar dereconèixer la bona voluntat de
totes les parts implicades.
En primer lloc, el fet que l'equip de govern municipal ens
manifestasreiteradament que aquesta consulta popular no era
vinculant mentre que, peraltra part, els responsables de la
Conselleria de Sanitat diguessin que per ellsaquesta consulta
popular no tenia cap validesa i que la ubicació de laResidència ja
estava decidida en el solar de D. Francesc.
De fet, el dia que se celebrava aquesta consulta la Conselleria
donavaentrada a l'Ajuntament del projecte de Residència.
¿Què hagués succeït si la voluntat popular s'arriba a decantar
per unsolar que no fos el de D. Francesc?.
En segon lloc, el temps ha donat la raó a aquells que deien que
elprojecte s'habia fet més amb els peus que amb el cap, és a dir,
que s'haviafet molt precipitadament.
De fet, ara resulta que incompleix la normativa urbanística del
nostrepoble. I curiosament, l'arquitecte redactor del projecte de
la Residència ésel mateix que el del camp de golf de Son
Pont...
En tercer lloc, i ja per acabar, a la darrera relació facilitada
per laConselleria de Sanitat per a la construcció de noves
residències per aPersones Majors no hi figura la del nostre poble
que, segons els conseller,és degut que "no hi ha pressupost".
Tot el que hem dit podria donar molt que pensar, però creim que
mésvaldria que tothom deixas de jugar amb les il.lusions dels
nostres majors ies posas a fer feina seriosament o, en cas
contrari, el més probable és queno tornem sentir parlar de
Residència fins a la propera campanya electoral.
-
GALATZÓ/3
CASA DE LA VILAA continuaciõ feim un extracte de l'acta de la
sessió
ordinaria celebrada per l'Ajuntament el passat dia 13 de
maig.
Oberta la sessiõ el Sr. Batle manifesta que a pesar deno figurar
a l'ordre del dia el tema referent a la remodelaciódel saló de
reunions de la Casa de la Vila, creu que per raonsd'urgencia hauria
d'esser tractat a la present sessiõ, i per tantproposa la seva
inclusiõ.
La Corporació acorda per unanimitat incloure'l iseguidament es
passa a tractar aquest tema.
El Sr. Batle exposa que es té pensat destinar a salód'actes el
local que abans es destinava a biblioteca, si berequereix una serie
d'obres d'ornamentació, que per dur-lesa terme s'ha demanat a una
decoradora la realitzaciõ d'unestudi I pressupost de la
reforma.
A continuació la decoradora encarregada de l'estudiSra. Barbara
Flaguer fa una exposició del que seria la reformadetallant els
elements que entrenen a formar-ne part. Tots elsmembres de la
Corporació estan d'acord en què l'estudi de laremodelació és
encertat, si be el regidor Sr. Flaquer consideraque s'hauria de
demanar altres pressuposts perque es puguincomparar, ja que
considera bastant car el pressupost presentat.
El Sr. Batle diu si el Sr. Flaquer estaria disposat aaportar
altres pressuposts, contestant-li que no.
El Regidor Sr. Betti manifesta que l'ornamentació delsaló
d'actes és un assumpte molt complexe on hi entren moltsde factors,
com són: cortinatges, parquet, enllumenat, pintura,mares,
guixaines, aire acondicionati, com és natural, honorarisdel
projecte i direcció total de l'obra, i per tant tenir
diversospressuposts resultaria molt problematic a l'hora d'escollir
elmés avantatjos per a l'Ajuntament, ja que no tan sols s'ha
demirar el cost de l'obra, sinó Lambe la qualitat i el bon gust i
quela persona més indicada per decidir aquestes questions ès
unprofessional que es dediqui a aquestes tasques. El Sr.
Fiaquerinsisteix en els seus raonaments i duit el tema a votació
esaprovat, amb el vot en contra del Flaquer, el projecte
presentatper la decoradora Barbara Flaguer, amb un pressupost
de2.495.995 ptes.
OFERTA D'OCUPACI6 PÚBLICA PER A 1992En aquests dan-ers anys
s'han signat contractes laborals
de caire temporal, per la realització dels serveis d'ajuda
adomicili i pel servei de neteja de les dependencies
municipals.
L'experiência de prestació d'aquest serveis en forma degrup ha
clonal un bon resultat, per la qual cosa és aconsellablecobrir les
places amb caracter fix per personal laboral a tempsparcial,
mitjançant la corresponent convocatõria.
Per la qual cosa el Grup Independent formula lasegüent:
2 places de treballadores familiars pel sevei d'ajuda adomicili,
amb 25 hores setmanals cada una.
3 places de treballadores de neteja a temps parcial.La
corporació acorda per unanimitat aprovar l'anterior
proposta.
PROJECTE D'ATENCIÓ SOCIAL PER A 1992La treballadora Social
d'aquest Ajuntament Catalina
Mas, ha redactat distints projectes de caire social per
l'any1992, com són:
1) Projecte de servei d'ajuda a domicili (SAD) destinata la
població en general (amb prioritat per a la tercera
edat,disminuïsts fisics i psíquics i a la infancia), amb un
pressupostde 3.745.396 ptes.
2) Projecte d'informació, orientació I assessoramentamb un
pressupost de 863.551 ptes.
3) Projecte de prevenció i iniciació social amb unpressupost de
211.008 ptes.
Aquests projectes estan subvencionats en part perl'INSERSO i el
Consell Insular de Mallorca, a part de l'aportaciómunicipal de
l'Ajuntament i de la Mancomunitat deTramuntana.
Per la qual cosa el Grup Indepedent formula la següentproposta
d'acord: aprovar els projectes abans esmentats.
La Corporació acorda per unanimitat aprovar
l'anteriorproposta.
SIGNATURA DEL CONCERT DE COL.LABORACIóAMB L'OFICINA PER A LA
PRESTACIÓ SOCIALD'OBJECTORS DE CONCIENCIA
Atesa la conveniencia de millorar el servei social
d'aquestmunicipi i les possibilitats que suposa la prestaciõ
socialgratuïta dels objectors de conciencia, el Grup
Independentformula la següent propostad'acord: Sol.licitud de dos
objectorsde conciència que desenvoluparien les seves tasques dis
elsserveis socials municipals.
La Corporació acorda per unanimitat aprovar
l'anteriorproposta.
COLLOCACI6 DEVORADES ENTORN DELS ARBRESQUE ES PLANTAREN A LAES
VIES PÚBLIQUES
El Grup Popular exposa que els clots fets amb motiu dela
plantació d'arbres són un perill per als vianats i vehicles
iproposa col.locar vorades entorn dels arbres que es plantaren.
El Sr. Batle fa una contraproposta, tota vegada que elsclots són
bastants petits i no permeten col.locar vorada forade l'asfalt, es
tractaria de fer una protecció de formigó fetaamb un motile per als
arbres del carrer de la Vila i de ferro perals dels carrers més
estrets com sõn el carrer d'es Sol iS'Escorpidor de Galilea.
La Corporació acorda per unanimitat dur endavant lesproteccions
indicades pel Sr. Balle.
RESIDENCIA DE PERSONES MAJORSJa dins l'apartat de precs I
preguntes, el regidor Joan
Betti informa en relació a la residencia de persones majors.que
en principi el projecte no s'ajustava a la normativaurbanística
d'aquest poble i es va tornar a la Conselleria deSanitat per a la
subsanació de deficiencies juntament ambl'informe tècnic. Deprès de
diversos contactes entre el tècnicd'aquest Ajutnament i els de la
Conselleria, s'ha rectificatelprojecte i s'ha ajustat a la
normativa urbanística dePuigpunyent, i per tant és ara la
Conselleria qui ha depresentar el projecte rectificat si té interés
en construir laresidencia.
-
* decoració* murals* furgonetes* pancartes* valles* façanes*
serigrafía
taller de rotulació
Fàbrica, 21 Telfs. 28 03 03 - 28 21 68 Palma de Mallorca
GAILATZ6 /4MI■M•
PRIMER ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT
Com recordaran els nostres lectors, dia 26 demaig de l'any
passat es celebraren eleccionsmunicipals arrel de tot l'Estat
espanyol. Aquestmes, fa just una any de la constitució dels nousAj
untaments.
Quin balanç es pot fer?, Ara per ara, totes lessituacions o
"escaramusses" viscudes durant lapassada campanya electoral
(mítings, taula rodona.fulls informatius, Acció lOgica, comunicais
per partde particulars,...) també formen part, sens dubte,d'aquest
balanç.
i tot, abans de fer un repàs a l'actuació del'equip de govern
municipal durant aquest darrerany, caldria recordar els canvis,
sustancials peraltra part, que es produiren dins la composició
delnou Ajuntament:
Per una part, l'entrada per primera vegadadins l'escena politica
local del PP, que aconseguí dosregidors.
Per altra part, la pèrdua considerable de votsdel PSOE que passà
de tenir quatre regidors a tenir-ne dos.
I finalment, els cinc regidors aconseguits pelsIndependents, que
els hi atorgava la majoria abso-luta dins l'Ajuntament per quarta
vegada consecu-tiva. D'aquesta manera, els Independents
esresponsabilitzaven de bell nou de l'organització i delbon
funcionament de l'Ajuntament.
Ara per ara, el balanç conté un punt especta-cular: la gran
quantitat de propostes prou importantssignificatives que s'han
aprovades. Destaquen, per
damunt totes les altres, l'aprovació inicial del textrefós de
les NN.SS., les iniciacions per dotar aGalilea d'un edifici
polivalent, les diferents icontinuades propostes de millora
d'infraestructuraa Puigpunyent i Galilea, la proposta d'estudi
previper asfaltar el carni de Son Puig, l'Escola
d'adults,l'exercici de l'autodeterminació, la instatlació d'un
Un moment del recompte de vois de dia 26 de maig
rellotge a la Plaça de l'Ajuntament, l'ampliació del'oferta al
Poliesportiu Municipal amb l'oberturad'una pista de tenis, les
activitats extraescolars, laconstitució del Patronat Municipal de
Cultura,l'adhesió a la plataforma civica per a
l'autogovern,l'aprovació del projecte tram n 2 1 de la via
d'enllaçentre Sa Travessia i la Ctra. d'Esporles, l'aprovaciódel
pressupost municipal per a 1992, la proposta deconstitució del
Patronat Municipal d'Esports, lainicació de gestions amb l'Ibasan
per a la construcciód'una estació depuradora, l'ordenança
reguladorade publicitat estatica, la interposició d'un
recurscontenciós-administratiu contra el camp de golf deSon Pont, i
la contractació d'una Olissad'assegurança.
Aixi i tot, la gestió municipal d'aquest darrerany té altres
punts que no sbn tan afalagadors com,per exemple, la peculiar
situació que es viu amb elsdesconeguts promotors de la Reserva d'es
Ratxo, oels esdeveniments viscuts (amb una consulta popu-lar per
enmig) per la construcció d'una residènciaper a la Tercera
Edat.
Massa questions per digerir-les d'una solavegada. Hi haurem de
tornar.
Conseil de Redacció.
-
GALATZÓ/5
CCJRSET DE CC.111101Conxa González
Després de cinc mesos d'espera, motivada per larealització de
les obres d'adaptació de l'Ajuntarnent yell,que l'han convertit en
una aula de cuina, dia vuit de junyva començar el curset de
cuina.
L'assistència cada dia ha estat més nombrosa, laqual cosa demos
tra la inquietut cap aquest tema per partd'un públic molt variat,
mestresses de cada (cuineresconsumades), jovenetes i jovenets,
cuiners professionalsi aficionats en general a l'art dels fogons i
el bon menjar.
El mestre, En Xesc Bonnin (des Racó d'En Xesc), hatingut
l'habilitat de fer unes classes senzilles,
interessants,instructives i al mateix temps entretingudes de tal
ma-nera que tothom s'en sent satisfet des del neòfit fins
al'iniciat.
Els seus objectius i la seva doctrina són: per uncostat arribar
a crear una escola de cuina peraprofessionals, aqui a Puigpunyent,
per tal de poderdonar una sortida als joves del municipi dins un
camptan important dins l'economia de les illes com són elsserveis
i, per tant, el turisme.
Per l'altre la netedat, la higiene, l'equilibri amb elsaliments,
la potenciació de la cuina mallorquina imediterranea com a cuina
sana i de primera categoriaque és malgrat la marginació i
adulteració que ha patit,la necessitat d'aprofitar els productes
que la terra i lesestacions ens ofereixen per tal de no
desequilibrar elspressuposts, sõn el seu rosari.
Amb una despesa diaria de 1.500 ptsaproximadament s'han elaborat
dos plats i postres per aquatre persones. Trampons, fideus de
roter, galats,tumbet, arrós negre, truites amb cuixot i salsa
d'ametlles,coques...
I com a cloenda d'aquesta activitat I a totes les ques'han duit
a terme dins l'escola d'adults ( Anglés, CantCoral, Català, dibuix
i pintura, Graduat escolar,Informativa, Plástica) el Patronat
Municipal de Culturajuntament amb l'Escola d'Adults i amb la
participacióindispensable de l'aula de cuina han organitzat
aprofitantla revetlla de SANT JOAN un sopar popular a la plaça
deSON BRU on es degustaren les coques, el trempó, eltumbet,
l'ansiamada i una mostra del bon fer d'En Xesci el/les seus
deixebles.
L'èxit de totes aquestes activitats per si mateixes,i pel que a
nivell de convivência han suposat, encoretj aran,de bon segur. als
organitzadors a continuar amb la tasca.
REVETLLA SANT JOANAquest dimarts dia 23 es va celebrar a la
Plaça de Son Bru la Revetl.la de San Joan.Aquesta nit va
resultar ser mês magica que el quecompta la tradició, ja que la
pluja no va fer acte depresència i la Plaga estava plena de gom a
gom.L'acte va estar amenitzat pel grup 'Transilvania".
Els alumnes del curset de cuina, de la mà demestre Xesc "d'es
Racó", aprofitaren l'ocasió perpossar a prova els seus coneixements
culinaris,ja que organitzaren un sopar de cloenda del curs91-92 de
l'escola d'Adults. En definitiva, més de
200 persones (uns 210 segons els organitzadors)degustaren els
exquisits plats de tan singularsalumnes.
Així també, a la cobceria de na Joana "Figa"es varen poder veure
expossats els treballs dedibuix i ceràmica de l'Escola
d'Adults.
Quan el rellotge toed. les 24 h. es varenencedre al voltant de
la plaça les torxes, els focsi les bengales, que possaran fi a la
nit magica deSant Joan.
-
etezt. remUN()) AR*
Insta1.Iacions i ReparacionsElèctriques
Ctra. Nova d'Estellencs, 21Tel. 61 43 98 07194 Puigpunyent
GALATZÓ /6
LA GENT DEL FUTUR
INSUBMISSIÓ- IMarga Barceló i Pep Toni Balaguer
Aquest mes vos parlarem de la insubmissió,un tema molt important
a més d'intressant peljovent puigpunyenti; ja que hi ha molts que
fan ohan de fer el servei militar, i la insubmissió iobjecció de
conciència són dues sortides peralliberar-se'n.
Els anarquistes sempre han consideratl'exèrcit com el braç ai
mat de l'Estat, la seva missiófundamental ès defensar mitjançant
l'armament,els privilegis i el seu propi poder.
Lexércit i l'Estat es necessiten mutuament jaque la imposició i
l'explotació només es mantenenper la força. En l'actualitat,
l'esfera del militarismeja no queda restringuida, ja que s'han
extinguit ala resta de la societat, però segueix essent
l'elementfundamental de coacció i d'educació social, estantsempre
present amb totes les manifestacions delpoder.
En l'actualitat, la lluita antimilitarista estàcentrada amb
l'Estat espanyol, en l'abolició delservei militar obligatori i,
concentrat en la lluitacontra la llei de l'objecció de conciència,
sustentantaquest rebuig per la insubmissió, negativa a emprarun
temps de les nostres vides amb donar un serveia l'Estat, ja sigui
aquest civil o militar.
L'Estat no reconeix el dret a l'objecció deconciència amb la
seva totalitat, en la mesura queataca les bases de la seva prõpia
existència;d'aquesta manera converteix a l'exèrcit en unanorma de
comportament social, submissió.obediència, jerarquia, etc... Els
anarquistes estanper l'abolició del servei militar com a pas cap
al'abolicio de l'exèrcit, i entenem aquestes lluitescom una
possibilitat d'extendre la lluitaantimilitarista a totes les capes
de la societat. Lalluita antimilitarista no ès que com aïllat de
lluitaanticapitalista o antiautoritdria: Estat, exèrcit icapital,
son tres cares de la mateixa moneda. Així,la guerra s'ha convertit
amb motor econòmic delsistema, la venda d'armament d'Occident a
laresta del món, és un dels negocis que ocupen la nidd'obra,
tecnologia, i genera grans beneficis i creauna dependència
d'aquests cap aquelles.
La defensa "de qué" ès un concepte manipulat,i alineant es
delega en uns professionals de lamort, la nostra defensa, que no ès
més que elnostre control. Els anarquistes proposen amb elsmitjans
de la societat que considerin necessariutilitzar de manera lliure i
destitucionalitzada encada moment contra els nostres
explotadors.
Es camina per Europa cap a exèrcitsprofessionals, el que no
canviaria definitivamentla situació; només serà possible en la
mesura quees produeixi un canvi revlucionari del sistema,amb la
mesura que la desobediència civil esconverteixi amb la insubmissió
social, és a dir, pelrebuig del sistema.
Mentrestant queda el rebuig al servei militar,el recoltzam amb
la insubmissió, la vaga contra lesdespeses militars
(substituint-los per necessitatssocials) així com contra el
creixent poder delsmilitars damunt la societat civil. La
constitucióespanyola "los hace garantes" del seu complimentamb que
legalitza "de facto" el cop d'estat, essentaguets elements els que
ampliarien aquestaconciència antimilitarista i antiestatal entre
lasocietat civil.
-
GALATZÓ /7
BERNAT MARTORELL NICOLAU "Tau ler"Pere Barceló
Avui vull presentar una persona molt estimadaper mí i per molts
de puigpunyentins, que el recordeni no precisament per
extraordinari, sino per que fouun dels atlots normals, espabil.lat,
alegre i ple devitalitat, fa ja ara una pila d'anys.
Familiarment l'anomenàvem 'Tauler" com hofeim encara ara al
President de la Tercera Edat, que ésEn Nore, el seu germa.
Està a punt de sortir el llibre de les sevesmembries. De que va
partir al Yauyos ( Perú), cadavespre, em contava, que havia escrit
les sevesimpressions del dia i que els seus companys l'havienanimat
a publicar-ho.
Sense ànim de pressumir -deia- esper fer un bedonant a conèixer
la vida senzilla d'un capellamallorquí.
A aquest nom, Bernal Martorell Nicolau, va unitel nom de
Puigpunyent, i l'ha acompanyat sempre. AMontuiri, on fou Rector, a
Yauyos, a Lima i onsevullahagi passat en Bernat.
Ell recorda els seus primers anys com un ninmés del nostre
entorn. Vida pobre, alimentació esca-sa, familia alegre, sana,
profundament religiosa,forçosament humil.
Va anar a l'escola amb Don Ramón Panades, al'escola pública com
la majoria dels alumnes de laseva edat. Recorda que coneixia tots
els torrents iRiera per a pescar-hi anguiles, granots. Caçava
torts,cadarneres, nadava als saferetxos verds i li agradavael
futbol i demés esports que es practicaven al poble.
Un dia recorda que el Rector el cridd a caseva ili demand si
volia esser capell à i la primera contestaciófou un no rotund.
Dies després, torna anar aveure'lili digue que si. Aquest va
serel comencament d'una nova vida.On avui hi ha el Saló Parroquial
s'hiva obrir una Escola, on algunsescolanets s'hi prepararen per
estu-diar al Seminari.
Aquell Bernat espabilatbondadós, humil i transcedent,creient i
desbaratat va perfilar lapersonalitat, creixent-se dia a cijafins
arribar a ser el que avui és.
Al seu pare li deien L'Amo JoanTauler", era un bon homo,
senseanemic possible, dedicat al treball,que sabia fer empelts i
quan arribavaa caseva encara trobava temps per afer paners i covos
de canya i verdugsd'ullastre, cuidava l'hort i sempeestava
disponible per ajudar a qui
demands un favor.La seva mare era Madó Bel. una dona de
caseva,
religiosa dedicada als seus fills Joan, Nofre, Bernat iBiel.
Després nasqué Na Catalina, que de jove es feumonja trinitaria i
també recorregué les terres de Perúcom missionera amb el nom de Sor
Gema. En aquestadona la record fanera, valenta, agosarada i capaç
desuperar el dolor quan a la nefasta guerra civil perdé elseu fill
Joan. ¡Poques persones serien capaços deperdonar i acceptar de la
ma de Deli la mort d'un filljove i ben estimat!
Aquestes varen ser les arrels d'en Bernat i aim')el feu fort i
agosarat davant les dificultats de la vida.
Un nin de poble montanyenc, que nomes coneixla vida rutinari del
camp i de la garriga, no ho té gensfàcil per entrar a un Seminari
dels anys 30, on ladisciplina és dura, els superiors són sers
llunyants iels amics quasi be desconeguts, encara
queentranyables.
La carrera de capella exigia cinc anysd'humanitats, tres de
Filosofia i cinc més de teologia.
Durant els darrer anys de Seminari, la familiad'en Bernat havia
anat a cuidar un hort dels Senyorsde Son Cotoner d'Amunt, on avui
hi ha la barrida deSon Gotleu.
Ell confessa que els cost dels seus estudis els vapagar la
Parròquia de Puigpunyent que recaptavadels senyors de les
possesions o d'altres personesgeneroses, l'import trimestral de la
pensió del Seminari,com a quasi tots els demés que férem els
estudis aaquella santa casa.
En Bernat fou un seminarista molt estimat, tantpels companys,
com pels superiors i professors de laCasa, pel seu caracter de bon
home i per la sevasenzillesa.
Sempre demostrà gran aprecipels pobres, i tenc una anécdotamolt
il.lustrativa. Quan havia dedir Missa Nova ho volgué fer a Casade
la Gernienetes dels Pobres, queera el lloc on hi duien els
velletsmés desprotegits. No ho va fer perdeferéncia als seus pares
i amiesque no ho haurien entés, però sique hi va dir la segona.
Justamenta aquesta residencia hi ha anat aviure content i feliç, on
Deu el cridades del primer dia de Capella.
Moltes coses podria contar denBernat, que ha tengut una vidaben
plena i ha passetjat el nom dePuigpunyent arreu del món. Ambaquesta
semblançavull dir al pobleque prest tindrem les sevesmemòries i
altres oportunitats pera presentar-les.
-
GALATZó /8
ESCOLAI. Barceló
Aquest any ha començat a Puigpunyentl'anomenada Escola d'Adults,
això és, aquellaescola que permet als adults del nostre
pobleaprendre tot allò que pels motius que fossinno van poder
aprendre a la seva infància.
Aquests cursos han tingut un éxit consi-derable en un principi,
abandonat, pel que esveu, molta gent cap a finals de curs.
A la revetla de Sant Joan es va poderassitir al sopar d'acomiat
d'aquesta escolaque aquest any ha nascut al nostre poble. Totshi
eren, and, i nosaltres yam poder parlar ambun parell dels
professors. En aquest curs hihavia cinc branques diferentes:
Informàtica,Català, Cuina, Manualitats, Anglès i GraduatEscolar.
Passarem ara a explicar el que vatreure de les xerrades en cadacún
delsprofessors.
Informática: Tenia com a professora ana Margarida Martorell qui
ens va dir quevista la necessitat dels ordinadors cada diaamb
augment es va pensar a fer aquest cursamb molta il.lusió.
Però les coses no han anat tal i coms'esperaven. Na Margalida
ens comentava queen aquell curs hi va anar molta gent, pet-6
vistala diferència de nivell es va haver d'anar d'unHoc a l'altre.
Ultimament les classes eren depoca assistència, arribant a
produir-se el fetd'uan classe en la que no havia cap persona.
Malgrat això na Margalida ens va dir quehavia estat positiu
l'esforç ja que hi havia unasèrie de persones que havien après
molt. I a lapregunta de" "I l'any que ve què?" hi va haveruna
resposta afirmativa i desitjosa de conti-nual amb aquesta
tasca.
Toilers
J.B. JAUMEXAPA I PINTURA
C/. General Riera, 138 Tel. 20 66 17 - Palma
D'ADULTSCatalà: Aquest curs era portat per na
Catalina Pont a la que vàrem fer un parell depreguntes.
Ens va dir que els seus alumnes esportavenbéi que no va tenir
problemes de captipus per fer aquest curs.
Els objectius de na Catalina eren elsd'aproximar la llengua els
alumnes, que teninten compte que era gent de molt
variadaconstitució lingüística va adoptar un camí pelqual
s'intentava donar a conèixer un poc lamodalitat escrita del català
que és la mésllunyana a la majoria de gent adulta. També vaintentar
concienciar-los en qüestió lingüística,cosa que, segons na
Catalina, era fàcil ja queera un "personal conveçut". Aquests
objectiuss'han complit.
Cuina: El professor d'aquest curs era enXesc Bonnín amb qui
també yam parlar. Ensva dir que hi va haver molta gent al
curs,sempre oscilaven entre les 34 i 35 persones,allò que ens
demostra l'éxit d'aquesta brancade l'escola.
El balanç que el professor fa és moltpositiu. Diu que els que hi
anaven tenienconeixements pràctics però hi mancaven elsteòrics els
quals han apt-6s en dit curs. Hi haque dir que van assistir tan
sols tres homes.
El tipus de cuina que s'ensenyava eraúnica i exclusivamente la
mallorquina. EnXesc és un gran defensor de les nostrestradicions i
ha fet fer als alumnes platsmallorquins. Hi ha que dir que el sopar
queyam poser disfrutar a la Revetla era fetintegrament pels alumnes
d'aquest curs.
Manualitats: Na Marxe Lavia i na Joiavan ser les professores que
ens explicaven queva anar molt bé. com sempre que es
tractad'aqueixos cursos. Es sempre una evasió del'extrés acumulat
durant tot el dia Merxe ensva fer remarcar que es va quedar
sorpresa dela feina tan ben feta dels alumnes del seu curs;del que
vàrem tenir una mostra a l'exposicióque hi havia prop de la plaça
de Son Bru. Hi vaanar bastantes persones, de les que van aban-donar
poca gent.
Na Merxe va fer veure que l'any que ve espintarà "al óleo" i "al
pastel".
Anglès: La professora era na Sue i ens vadir que aquest curs va
valer la pena perquè els
-
ELECTRICA JORDI PUIGPUNYENT
el•*
C/. Na Beltrana, 21 - Tel. 61 44 82
Instal.lacions elèctriquesportes i automatismes
AUTOMATITZI SA PORTA!
enrotllables ban-eresbasculants corredores...
CAFETERIA - RESTAURANT
np ES PONTC/. Sa Travessia, 2 - Tel. 61 40 31
PUIGPUNYENT
BAR - RESTAURANT
PLA DE SA SINTAServei de:
NOCES - COMUNIONSFESTES - CUINA TIPICA
Carretera de Puigpunyent, km. 14 - Teléfono 61 40 57
GALATZÓ /9
que finalment van quedar sabien relamentbastant d'anglès.
El principal problema en que es va trobarva esser el de que hi
havia molts de nivells. Elque no sabien res eren una minoria i no
es vapoder fer res per ells ja que si no s'havia d'anarmolt lent.
Aquests ho varen deixar i van donarpas als altres que de veritat
van aprendre. Hiva haver gent que ho va deixar per motius
defeina.
Malgrat els problemes na Sue creu queha anat bé i espera que
l'any que ve es torni afer i que vagi millor.
Graduat Escolar: Aquest curs el duientres professors: En Tolo
Bordoy, Na ConxaGonzález i en Pere Barceló. El curs
estavaorganitzat de tal manera que tenia tres nivellsels quals
havien de ser superats pels alumnessi volien aconseguir el graduat.
A aquest curshi va assitir poca gent de la qual només unadona va
acabar assolint el graduat. Aquestgraduat seveix per tenir
possibilitats de feinaaixí com per realizar-se dins la vida.
S'esperaque limy que ve hi vingui més gent ja que escreu que és
necessari que el que no el tenen else fagin el més prest
possible.
Coral: La directora de la coral era naConxa González qui va
veure com al principi
tot eren dones. Ella va intentar que els homess'animassin pet-6
malgrat que ho varen inten-tar es cansaren aviat i es va quedar la
coralconstituida exclusivament per dones. Alprincipi el problema d'
acoplar totes les veus vaesser gros però després de la marxa
delshomes tot va anar millor ja que es va fer untipus de música
acord a les característiquesde les dones.
Es té previst un concert que es ferà per lesfestes de la mare de
Déu d'Agost on també hicantaran nins de l'escola..
Na conxa troba que dins el grup hi hamoltes bones veus.
Aquests son una part dels monitors de l'Escola d'Adults.
-
oicepc
GAL,ATZÓ /10
ACAMPADAUna vegada ha estat noticia el nostre grup
Terra Alta. Els dies trenta i trenta-u de maig a SesTimbes hi
mancaven els seus amics més assidus:els nins i joves. Eren a fer el
primer assaig generald'acampada al Port des Canonge; entre al.lots
imonitors uns quaranta. L'acampada forta serà elmes que ve a Lluc,
del devuit al vint-i-quatre.Endemés enguany hi haurà activitats
molt noves ivariades. Esperam que surti tan bé com les
anteriors.
PROMESESAquests dies, mentre rebiem les targetes
certificant que estam inscrits en el cens electoral,ha sortit a
la premsa una noticia no gaireencoratjadora pels electors galileus.
Sembla que elConseil Insular no donarà ajudes a l'Ajuntament
dePuigpunyent perquè enguany les dediqui a ferinstal.lacions
esportives. Aquestes dues noticiesens han fet venir a la memòria
aquelles hermosespromeses electorals que semblen esfumar-se amesura
que passen els dies i els mesos. ¿Arribarema tenir una Casa de la
Vila digna a Galilea o entreles entrigues dels de dedins i les
dificultats de defora
garroquialESPECIALITAT EN PLATS COMBINATS
I TAPES VARIADES
Dilluns tancat
PLAÇA PIO XIITELS. Part. 61 44 74 Bar 61 41 87 GALILEA
quedarem com estàvem? ¿I la pista poliesportiva?El temps
s'acurça i Ses Timbes comencen a cercarels papers de la passada
campanya electoral.BATUT
El tretze de juny amb menys de mitja horavaren caure cinquanta
litres de calabruix i pluja. Sidura una estona més podia haver
donat disgusts.Aquesta vegada el temps es va avançar als
corredorsde cotxe i tot el seu seguici en omplir la carretera
depedres. El vespre del mateix dia havien de córrer ija ho varen
trobar fet.
POLSLa gent major del nostre poble, que no es poca,
compara sovint el temps present amb els anys de laseva jovenesa.
Aquest mês hem volgut prendre elpols a un grapat de joves die
nostre poble perconèixer quina valoració en fan ells del present i
delfutur de Galilea. Els hem demanat quê els agradamês del nostre
poble, que hi manca i compreveuen el futur. Aqui teniu els noms i
lesrespostes:
Daniel Cateura Gelabert vint anys, estudiant defuster, galileu
de cap de setmana.
De Galilea m'agrada tot, en general: la vista...jo que sé. Per
mi no hi falta res, així està. bé. En quanal futur no ho sé, ni
idea... ara m'has mort! Ni idea.Esper que no vengui la ciutat aqui,
que no venguimassa gent; aquest és el futur que m'agradaria.
Toni Pujol i Llorens, vint anys, enguany he aprovatel COU. Sol
esser-hi els caps de setmana.
M'agrada la desconexió que hi ha aqui respec-te del món de
Ciutat, la tranquil.litat, el bosc, lanatura, el Galatzó, tot aixö
m'atrau molt. Hi sobragent; bé no és que hi sobri, però la gent
xerra molt.
-
GALATZÓ /11
Hi ha idees molt endarrerides que es van transmetentde pares a
fills maldament ara tenguem televisionsi coses modernes. Hi ha
molta intromissió en la vidaprivada dels demés, molta xafarderia.
Respecte delfutur... no ho sé. Bé, ara ja és un poble
dormitori.Gairebé tothomva a fer feina a Ciutat, moltes
casesd'estrangers només s'habiten un mes o dos cadaany, hi ha molta
gent que no fa poble... El veig unpoble residència; vida própia no
n'hi veig.
Guillem Llaneras Serralta. denou anys,estudiant de primer de
Dret. Caps de setmana.
Galilea és un poble molt tranquil, molt plàcid,propici per a
descansar-hi i, a la vegada, hi ha ungent molt bona, molt
comprensiva, generosa, que fadel poble un dels més guapos de
Mallorca. Ara perara no li falta res; potser li manca una
micad'independència. Té molt bona vista. En qüestió deturisme es de
lo millor... Jo afegiria que hi sobrenun parell d'estrengers, no
m'agrada que hi venguintants d'estrengers. A Galilea li veig un
futur depenentdel poble de Puigpunyent. Molt lligat a
Puigpunyent,encara que amb una certa independència, un futuralegre,
tranquil i plàcid.
Alfonso Cunill Martorell, dessent anys, fa el serveimilitar.
Caps de setmana.
M'agrada la gent, l'ambient, la tranquil.litat...i que és un
poble molt guapo. Hi falta un poc mésde gent, però gent malloquina.
Tot lo demés està bé.El futur és un poc negre perquè cada vegada
més lagent se'n va; i de cadavegadavenen més estrangers...Jo crec
que es pot convertir en una urbanizació decap de setmana.
Maria Morey Ballester, vint-i dos anys, està al'atur i viu
sempre a Galilea.
M'agrada tot. Destavaria el paisatge i latranquil.litat. Hi
falten moltes coses, però com amés urgent jo destacaria la manca de
dispensadper al metge. Veig bé el futur perquè cada vegada hiha més
gent jove que es queda a viure aquí i semblaque comença a
créixer.
Ama Maria Ortega Morey, trenta anys, casa-da, mestressa de casa,
resident a Galilea.
M'agrada la tranquil.litat, la pau... Laconvivència trob que va
un poc magra, hi ha moltpoca gent entre setmana. Crec que molta
gentpodria viure aquí. Crec que lo que ens fa més faltaés fer
créixer una mica el poble, ho veig com unanecessitat. El futur, si
seguim així com va ara, no elveig molt bo. No veig que el poble
vagi creixent. Elmercat immobiliari no afavoreix que la gent
torniaquí, més aviat al contrari. Pot convertir-se enresidência de
caps de setmana i de gent estrangera,que és la que compra les
cases.
Maria Morey Matas, vint-i-cinc anys, casada,mestra d'escola,
resident a Galilea.
M'agrada la gent que conec. M'agrada l'entorn,maldament (com que
he viscut molts anys a Palma)m'agradi a vegades tomar a Ciutat i
veure elmoviment tant diferent del d'aquí. La prova de quem'agrada
és que amb En Gabriel hem decidit viureaquí dalt. Pentura hi falta
vida entre setmana. Elsjoves ens veim poc a causa de la feina. Veig
el futurmillor que fa uns anys quan tothom es queixava deque el
poble quedava buit, que tot es perd, les casesestan buides... Ara
ve gent jove a viurer-hi, neixennins.... Seria bo tenir una
escola.
Margalida Alomar Martorell, vint-i-dos anys,socorrista. Caps de
setmana.
M'agrada molt tot; que és tranquil, que no hiha contaminació...
Es com a tõpic, pet-6 és ver. Limanca gent, li manca més presència
d'un metge.Aquí la majoria és gent major; no hi ha farmácia.Falten
serveis per a la gent major. Pere), a la vegada,el fet d'esser pocs
fa que tots s'ajudin molt. Elfutur... ara han vengut a viure aquí
un parell defamilies j oyes i això està molt bé, pen) trob que hi
hagent que no fa poble, hi ha gent jove que entresetmana fa més
poble a Puigpunyent que aquí. Hocomprenc perquè allà hi ha més
ambient, pet-6 aquíno fan gens de poble.
Angela Ramis Bauçá, vint-i-sis anys, em-pleada de la llar,
resident a Galilea.
M'agrada molt el poble. Sembla que tothom ésfamília. Si tenim un
problema tot d'una mos ajudam.Els inconvenients són que hi manca
metge itransport. Veig el futur bé. Moltes parelles quedena viure
al poble i això anima.
Joana Pujol Guardiola, vint-i-tres anys,estudiant de psicologia.
Caps de setmana.
Venint de Palma jo valor molt la tranquil.litatque trob aquí.
Tota la gent es coneix, no com aCiutat on tot just coneixes els
teus veins. 'Prob queel poble es -Là un poc deixat, allunyat...
metge,transport. No sé que dir respecte del futur, esperque seguirà
essent poble, per() això està en mans dela gent.
Crida Patenció: - El valor que es dona al paisatge, la
convivència, i la tranquillitat.- La voluntat de seguir essent
poble.- La crítica que es fa als estrangers,
precisament perquè no fan poble.- Els mateixos que valoren la
tranquil.litat
són els que, durant els caps de setmana, posen aprova els nervis
del veinais amb els seus renous.
- La inseguretat respecte del futur.
-
GALATZÓ /12
UNS PUIGPUNYERITIIIIS A L'EXPO 92
Pere Bareelô
Per un deure professional, vaigacompanyar a un nombrós grup
d'alumnes alviatge d'estudis, que enguany férem al'Exposició
Universal de Sevilla. Amb mi ven-gué la meva dona. Quatre ulls
veuen més quelos...
Avui esche perquè pens que és bó comu-nicar als amic el que un
viu, sobretot, si através de l'informació donam a conèixer cosesde
la categoria d'una Expo.
Record que uns pocs dies abans vaigcomentar a un company de
feina que no hihavia perdut res a Sevilla i que em feia moltaperesa
partir-hi. Després he de confessar quen'estic molt content.
Arribàrem a les portes de l'Expo el dilluns,a les 9 del mati. Es
l'hora que s'obri cada dia.Com a primera impressió ens trobárem
al'entrada amb unes grans teles que semblavenles veles d'un gran
vaixell, i aim) ens vaespantar pel que suposava com
obrad'enginyeria.
Passats els controls, ens xocár veure comla gent corria
desaforadament, sabedors comérem de que els pavellons, no s'obrien
fins ales deu. Per() després ens assebentárem deque hi havia lloes,
on per entrar-hi es formavenllarges coes i els primers llocs eren
moltvalorats.
El que de sobte sentirem a l'entradad'aquella illeta de La
Cartuja, és desconcert...Son tres milions de metres quadrats, on hi
ha111 països representats, 23 organismesinternacionals, 17
Comunitats Autónomes ibastantes cases comercials i d'altres.
Un recordava haver estudiat que lesExposicions Universals havien
deixat obreshistóriques com la de 1851 a Londres on es vacrear el
Crystal Palace, a 1889 a Paris esconstrui la Torre Eifel, a
Brusseles a 1958 s'hideixâ_ l'Atomium, la Cúpula geodèssica a 1967a
la de Montreal, les rogues lunars a 1970 a lade Osaka; i els
nostres ulls cercaven on eral'obra mestre de la de Sevilla.
Aquell mati recorreguérem carrers,consultàrem papers i obrirem
ulls i la realitat
superava totes les il.lussions I esperances. Totera una obra
mestre.
L'informació, la seguretat, l'ordre, lanetedat, els serveis, la
gent de l'Expo estava al'aguait perquè ens resultás agradable la
nostraestância.
Els pictogrames (senyals informatius) ensassenyalaven tot tipus
d'informació des debancs als llocs d'encontre i fins i tot als
delsnins perduts.
Ens cridà l'atenció que a una illa de dosKms. de llarg hi estás
replegat el món sencer.
Allà si que ens sentirem cuitadans delmón. Colors, races,
llengües, faccions,vestimentes, menjars, begudes... tot era
unanovetat i una realitat.
En poques hores havíem estat a Israel,India, Japó, Repúbliques
Sudaméricanes,Plaça d'Africa i arribar a Filipines...
Totes les Nacions i Pobles tenien moltesmostres de la seva
personalitat peculiar, per amostrar-ens. Videus, pellicules,
fotografies,llibres, singularitats d'art, de teconolgia, dejoies,
de cultura...
Per a mi va ser sorprenent que l'Expo nofos un lloc de venda
d'idees politiques o depropaganda de sistemes de vida. ARà
váremtrobar ganes de mostrar el com viven i pensenviure els
pobles.
-
GALATZÓ /13
Es veritat que tots els pavellons mostrenla história nacional i
en aquest aspecte hi havertaders museus d'art. Es podria fer
unapinacoteca mundial de quadres de gransautors, escultures,
orfebreria, cerâmiques ino parlem del què és un auténtic
desbordamentd'art arquitectònic en els moderns i atrevitsedificis
de tota l'Expo.
Pere sens dubte, el que més ens marevellaes la vissió de futur
que es despren de la visita.Quedàrem aclaparats per la gran
mostrad'imatge i só que des de que entres fins quesurts t'acompanya
sempre, així com també del'ávanQ de la tecnica. Hi ha una gran
pantallagigant Jumbotron de la Sony (més de 30 m),així com la
col.laboració de les grans firmes del'electrònica i de les
sofisticades tècniques.
Per a mi l'exposició- m2dgrat el que siguidiscutible l'elevat
cost económic i la seva es-casa rentabilitat - transmet un missatge
desaber fer. de professionalitat dels qui l'hanprogramada i de
contingut. en el sentit de quequalsevol vissitant reb el crit del
Tercer Món.sent un dessitg de conservar el medi ambienti lo
natural, li cala la necessitat de conviureamb tothom i li neixen
dins ell unes ganesrabioses de -mantenint la pròpia identitat
-borrar fronteres i crear un mon bo per a totsels homes.
L'Expo 92 és una finestra oberta la segleXXI. Traspassa la
barrera de l'any 2000 i hipodem adivinar que els trasports seran
Inesrdpids que el tren AVE d'alta velocitat, que lescdmares de
cine, TV. Videu ens aficaran dinselles per a fer-nos sentir
impressionsdesconegudes, que tot estarà informatitzat i a
l'abast de qualsevol pantalla, que les monedes,els segles i els
productes de tot el môn seranarreu de tots els mercats...
Els estudiants s'intercaviaran pernecessitats d'intercavi de
ciències id'interdependència tant tecnológica,econômica. mercatil,
com de coneixements iinvestigacions.
Podríem allargar molt més aquesta llistade reflexions que
ompliren el nostres cap desdel dilluns mati fins al dijous vespre,
que ambla gran festa de focs artificials, imatgesexcepcionals al
Liam d'Espanya, rais Lasser imússica despedirem aquella lila
Sevillana.que tant de records deixà dins la nostramemôria.
Val la pena passar uns dies dins l'Expo92 per què des d'ella sí
que es pot dir que hemvist el món per un forat.
-
GALATZÓ /14
LA DROGA (IV)Per Biel Frau
ASPECTES PREVENTIUS
Un dels puntals bàsics per poder parlard'aspectes preventius és
la conciéncia de la gent decara a la droga. Un estudi el.laborat el
passat any perrarea municipal de Palma d'acció social amb
l'objectiude conèixer la percepció social de Ciutat sobre
ladrogadicció, ens mostra uns interessants resultats:
En primer Hoc, cal destacar que la gent deCiutat associa el
consum de droga amb la inseguretatciutadana. la delinqüència i la
SIDA. Segons l'estudi,aquesta percepció es déu al tractament que
donen alproblema els mitjans de comunicació, doncs es des-taquen
més els aspectes juridics o delictius delconsum de drogues, que la
seva dimensió sanitàriai social.
En segon Hoc, també hauriem de dir que lesmesures contra la
droga que proposa la societat sóndiverses, i que en general
existeixen dues posturesclarament diferenciades: per uns són
precises lesmesures de tipus represiu per a disminuir
l'oferta,mentre que per altres es fan necessàries
actitutseducatives per a rebaixar la demanda.
I, per finalitzar amb l'estudi, tal com publicavaJerusalén
Villanueva a un diari de les illes: "ojos queno ven, corazón que no
siente". Per regla general, lagent és més conscient del problema de
la droga cornmés a prop té la mateixa. És a dir, que si la gent
noveu xeringuilles abandonades, ni al.lots "penjats" opassejant el
"mono" pel carrer, no es preocupa tantcom la gent que si observa
aquest aspectes.
De tot això en podem treure distintesconclusions:
1. Per a una prevenció sana de la droga, és
precis diluir aquesta asociació de la droga amb ladelinqüència.
Es cert que un porcentatge molt elevatde delictes contra la
propietat és a causa de la droga,pet-6 hem de tenir en compte que
el drogadicte no ésun delinquent: és la droga qui l'obliga a
delinquir. Peraixò, la conciéncia ciutadana ha de tenir més
pendentla dimensió social i sanitària dels toxicòmans que lavertent
delictiva. Que són els mitjans de comunicacióels principals
culpable? No ho sé, els sociòlegs sónqui ho han de detei minar.
2. A una societat pluralista, com la nostra, ésmolt dificil
unificar criteris, per-6 sens dubte es moltmês interessant una
projecció educativa i preventivade la droga que una actitut
represiva amb elstoxicòmans.
3. De molt preocupant es pot qualificar el fet deque si no veim
fum no ens preocupam tant del foc,perque aqui a Puigpunyent i
Galilea no veim a ningúque es "xuti" pel carrer, no veim
xeringuilles vora lesnostres portes, però no per aim-) deixa
d'existir elproblema (del que tractarem a un altre escrit).
Segons sanitat, a Balears hi ha devers 3000toxicómas. N'hi ha
que creuen que són molts més,perque el seu control és molt dificil.
Això fa queBalears es situi al quint Hoc entre les províncies
d'altrisc. Per la qual cosa, aquest any les illes reben un35% més
de subvencions que a 1991 per part del PlaNacional contra la Droga;
és a dir, reb 120 milions depessetes. El Govern Autônom en posarà
420 milions.Això vol dir que són 360 els milions disponiblescontra
la droga a les Balears. La prevenció s'ha de fera nivell
institucional, a nivell escolar, a nivell pares,a nivell social,
etc... pen), es rellexen en la prevencióa les nostres illes aquests
390 milions?
6see,5eoti_kr45.
FRUITES * VERDURESCARNISSERIA * CONGELATSCONSERVES * VINS *
LICORSFERRETERIA * DROGUERIA
C/. MAJOR, 4 Tel. 61 41 02
Puigpunyent
-
GALATZÓ /15
La poblado de la Terra creix molt descontroladament: l'any 1900
érem 1.500 muionsd'habitants i ara ja en som més de 5.000. Al
mateix temps, la superficie terrestre es vaconvertint en un desert
per culpa dels canvis medi ambientals. El missatge que ha duita
reunir-se a tots els paissos d'aquest món a la denominada "Cimera
de la Terra de Riode Janeiro" és ben clara: si seguim d'aquesta
manera l'espècie humana està condemnadaa desaparèixer. Tots morirem
de fam.
LA CIMERA DE RIO DE JANEIRO: UNA CRIDADESESPERADA EN DEFENSA DE
LA TERRA
Antoni Betti
Representants de 178 palssos de tot el món,acudiren a la
convocatória feta per l'ONU percelebrar a Rio de Janeiro la Cimera
de la Terra. Alllarg d'aqu esta Cimera es va possar ben de
manifestla gravetat del problemes que afecten a la Terra.Allô que
pareixien manies d'uns quants idealistesha resultat ser massa real.
Terres i mars estancontaminats per productes químics i
residusindustrials; el forat de la capa d'ozó que hi ha
al'Antartida j a no és l'únic, iambe n'ha parescut unaltre a
Centre-Europa; i pareix que mai s'havia fettan perillós anar a
prendre el sol pel perill que hiha d'agafar un cancer de pell.
MES DE 300 ESPECIES DESAPAREIXEN CADA DIA
A la Cimera es va possar de manifest unacrua realitat: cada dia
desapareixen a la Terraunes 300 especies de flora i fauna. Fins i
tot,algunes ni tan sols s'han pogut classificar. Unesespècies on
podria estar el remei per curarenfermetats com el SIDA o el cancer,
tal i com jaha succeït amb una planta descoberta a l'illa
deMadagascar i que cura la leucemia infantil.
L'anomenat Tractat de la Biodiversitat, elmés important dels
prevists a la Cimera de laTerra, proposa la preservació i
conservació detotes aquestes especies. Així també, crea
lapossibilitat de que els païssos productors- quesempre són el
Tercer Món- obtenguin beneficiseconômics per a l'utilització
industrial de lesseves especies vegetals i animals, així com
l'accésa les teconologies que ho facin possibles, la qualcosa no va
caure gens be als propietaris d'aquestesteconologies.
Per altra part, els EE.UU. ha estat el únicpais industrialitzat
que s'ha negat a signar elTractat de la Biodiversitat. I és que en
la ment detots, estan les properes eleccions
presidencialsnord-americanes que es celebraran per novembre.I si
qualcú no s'ho creu, valgui aquesta dada:
moltes de les empreses nord-americanes que esveurien afectades
per aquest Tractat són les quefinancien la campanya electoral d'en
George Bush.Més clar impossible.
Ara be, també es produeix una curiosasituació quant els mateixos
paissos que critiquenl'actitud dels EE.UU., es neguen totalment a
lacració de la Creu Verda, un organisme ques'encarregaria de
vigilar els atemptats al mediambient i que podria desplegar una
força de cascsverds (parescuts al cascs blaus de l'ONU) alla ones
clonas un atemptat ecolõgic.
Pel que fa a Espanya, els nostres representatssignaren tots els
Tractats de Rio, però a la vegadael minsitre d'Obles Públiques, en
Pepet Borell,avisava de que "España todavía ha de aumentarsu
producción de CO2 durante esta década (elprincipal contaminant de
l'atmosfera) en un 25%para estar en los mismos niveles de
Europa...".Desconcesc si el Sr. Borell sap que es el CO2,
peròaquest augment comportarà un augment inevita-ble d'indústries
que no feran més que contaminarencara més el medi ambient. En
definitiva, ecologiasí, però després d'industrialitzar-nos un poc
niés.
No tenim remei, si dolents són uns pitjorssón els altres.
D'aquesta manera, no és gensd'estranyar que la Cimera de la Terra
s'obrísguardant dos minuts de silenci en honor a laTerra.
Exactament el mateix de quan es mor unpersonatge....
-
GALATZÓ /16ile,IMIVXPAInf
flOIR.14,17lWAIICLMCISMMTVEOROMPIRICIAI[r17,1,1:101VILMITTRJGE7:7,02.S.M.
REGIONAL El passat dia 28 de maig la tant anunciada vaga general
no va tenir la repercusió que pareixia havia
de suposar . Balears no fou excepció. Destacable és el let. de
la minima quantitat de incident8 aquestajornada.
Durant els dos primers mesos de 1992, la construcció (activitat
econômica que mes nombre decontractacions acostuma a generar), va
perdre 5000 con tractes en relació a l'any passat. I és que el
nivelld'atur és un factor altament preocupant.
Mentre el Barça es proclama campió de lliga, el nostre
Mallorqueta collia el carni de la segona divisióquedant el darrer.
Ara, això si, aqui a les illes el descens del Mallorca no fou massa
trist, o al mancoels aficionats ho volgueren oblidar celebrant la
victéria del Barça. O és que aquests no erenmallorquinistes?
I xerrant d'esports: pareix ésser que el Prohaci Patronat
aconseguirà pels despatxos allô que tants'ha resistit a les pistes
esportives: pujar a la lliga ACB. Esportivament no poden, peró:
"Poderosocaballero...".
NACIONAL
111,0,9101%.7.0.131217.raritaiWr.,11........11.17.14.710.1E6- FRANK
SINATRA - O.K.
El nord-americà Frank Sinatra va actuar dia 3 de juny en el mini
estadi de F.C. Barcelona, en unconcert que va durar poc més d'una
hora, "La Voz" apel.latiu que el can tant de New Jersey es va
guanyarfa anys, va ser escoltat per les més de tretze mil persones
que ocupaven totes les localitats del miniestadi, i que lògicament
no tingueren cap remordiment en pagar entre 3.000 i 30.000 ptes.,
que era elque costava la localitat.
El Sinatra canta devers quinze cançons, entre elles les més
populars i clAsiques que ho varen ferfamés, entre elles "L.A. is my
lady", "Stangers in the night" o "New York, New York".
ENCESA L'ANTORXA OLIMPICA.Dia 5 de juny i a l'ombra de les
columnes del Temple d'Héra, les sacerdotises gregues varen
encendre l'antorxa olimpica. Aquesta, serà ara tranportada per
milers d'atl.letes fins que arribi el properdia 25 de juliol a
Barcelona, dia en que es donaran per inaugurais els Jocs
Olímpics.
LADY DI INTETA SUÏCIDAR-SELa princesa Diana, casada amb el
príncep Caries d'Ang,laterra, va intentar suïcidar-se un total
de
quatre vegades, segons publicava fa uns dies a primera pagina el
diari "Daily Mail".Pareix ser que aquests intent de suïcidi no
cercaven altra cosa que fer cridar l'atenció del seu marit
damunt ella pel poc cas que li feia.Això, i altres detalls de la
familia reial anglesa, ja han sortit publicats en un llibre que dur
per tito!
"Diana, una pricesa y su complicado matrimonio" del periodista
Nicholas Danies, i que arnb poquessetmanes ja s'han esgotades
quatre edicions.
L'INFERN DE SARAJEVOSarajevo, la capital de Bosnia-Herzegovina,
va viure a començaments d'aquest mes la nit més dura
des de fa dos mesos, tal com aid ho demostra el balanç de quinze
morts i desenes d'edificis destruits."Obuses" de tots els calibres
i projectils llança-coets procedents de les posicions serbies,
varen
sembrar el pànic i la mort, provocant innumerables incendis per
tota la ciutat.Degut a la dificil situació que es viu a la ja
desapareguda. Iugoslavia. la ONU va dictar fa poc una
resolució que instava a tots els organismes i organitzacions
internacionals a excloure a. Iugoslovia detotes les seves
activitats. Així ide), Iugoslavia no estarà present als Jocs
Olimpics de Barcelona.
-
GALATZ6 /17
RICO-TICIES* ROBATORI DE "BUTANOS"
No sabem si els lladres que es passeigen perPuigpunyent i
Galilea estan a la darrera moda o es queestan desesperats, perque
pareix ser que ara es dedi-quen a robar les bombones de "butano"
que deixam enel carrer el dia que passa el but aner.
Serà qüestió de badar un ull.
* FOC EN ES GRAU
El passat dia 30 de maig es va produir un petit focen Es Grau.
Afortunadament, tan sols es varen cremarunes petites hectàrees.
El foc es va produir per la negligencia d'un delspropietaris
dels xalets que hi ha pel Grau.
Mal presagi per un llarg estiu que s'acosta.
* DONACIÓ DE SANG
Aquest dia 12 de juny ens visita un equip móvildel Banc de Sang
de les Balears per dur a tenue unacol.lecta de sang en el nostre
poble i que, com vé essenthabitual, s'instaLlà a ca ses monges.
Segons ens comentava en Rafel Ramon, delegatdels donats de sang
en el nostre poble, a Puigpunyentquasi sempre solen ser unes trenta
persones les quecol.laboren en aquests tipus de campanya.
* EXHIBICIÓ DE GIMNÀSTICA I "COROS" DE MA-LLORCA
L'associació de la Tercera Edat de PuigpunyentGalilea assisti
dia 3 de juny, juntament amb altresassociacions de Mallorca, a una
exhibició de gimnàsticade "coros" al Palau Municipal d'Esports de
Ciutat.
L'acte, que estigué presidit per les maximesautoritats
autonómiques es va dur a terme l'horabaixai l'humor va ser la
tônica genral del dia.
Aixi també, entre altres tants d'actes que ha duita terme aquest
mes la nostra Associació. destaca lavisita a la base aèria de Sant
Joan, una xaria a càrrecde doctor Ralhei Monjo. i una excursió a la
Corônia deSant Pere.
* LA RESERVA I LA SEVA DECLARACIÓ D'UTILITATPÚBLICA
Els encara desconeguts promotors de "la ReservaPuig de Galatzó",
els quais formen la societat "Ratxokos.S.A." amb capital panameny i
espanyol, estan mes quenirviosos cercant la declaració d'utilitat
pública de laReserva.
I si ningú s'ho creu, valguin aquestes dues
dadessignificatives:
Per una part, el dia de Sant Rita l'HonorableCariellas
acompanyat per D. Francesc i per l'esposa delprimer cap de llista
del PP, feren una visita en Es Ratxo(es suposa convidats pels
promotors).
Per altra part, els membres de la Ponènica Politicaque han
d'infoi inar de la viabilitat o no de la declaraciód'utilitat
pública tombé varen ser convidats -cosa moltpoc habitual segons
alguns membres de dita Ponència-a visitar la Reserva.
Pareix ser, d'aquesta manera. que els propietarisd'Es Ratxo no
tenen clar que altra gent -que no siguinells- vegin l'utilitat
pública de la Reserva. Aixi també, nopodem deixar d'oblidar que els
primers informes sedososque sobre impacte ambiental s'han fet sobre
la Reservamostren greus irregularitats corn, per exemple, el fet
deque lotes les cascades d'aigüa que s'han instal.lat en EsRatxo,
no siguin típiques de la Sera de Tramuntana.
* CONSTITUCIÓ DEL PATRONAT MUNICIPAL DECULTURA
Fa un parell de mesos l'Ajuntament acord à laconvocatória de les
entitats del municipi per tal deconstituir el Patronat Municipal de
Cultura. Designarenrepresentats en el termini concedit, les
següents entitats:
ASSOCIACIO TERCERA EDAT:Maria Frontera BordoyFLORS D'ES
SALT:Antônia Morell MartorellREVISTA GAI-ATZO:Pere Barceló
BarcelóA.P.A.:Miguel Ramón MatasGRUP DE TEATRE XINGONERA:Joan Ferra
MartorellGRUP DE TEATRE GALL DE FOC:Jaunie Ripoll Suau
-
GALATZ6 /18
TERRA ALTA:Ricard Vila BarcelóCOMISSIÓ DE FESTES GALILEA:Jaume
Pujol VichPSOE:Margalida Sureda MorantaAGRUPACIÓ
INDEPENDENT:Magdalena Font PalmerCOL.LEGI PUBLIC "PUIG DE NA
FATIMA":Ma del Carme Andreu TabernerPP-UM:Antoni Ginard
Barceló.
A hores d'ara, el Patronat ja s'ha reunit un parellde vegades.
La darrera, per organitzar la revetl.la deSant Joan.
* NOCES DE "PLATA" DE TOMEU CATALÀDia 20 juny, el nostre Rector
Tomeu Català
Barceló celebrà el 25 aniversari de la seva ordenaciócom a
sacerdot.
Ens enteral-ern i els distints grups relacionatsamb ell, ho
volguérem celebrar, malgrat el dessig seu deque passàs
desapercebut.
El Cor Parroquial preparà una celebració decàntics amb temps i
la veritat, es que es lluiren. Elsj oyes també hi participaren amb
l'olivera; a l'oferta elsfruits, el vi, les espiques i les fors
representaren elsdistins ambits.
El ball de l'oferta dels nins de Flors del Salt, lespregaries
des monitors del Projecte Home, eltestimoniatjeglossat de
Sil-vestrel'esglèsia plenadeia tot el queles paraules so-les no
erencapaços de ma-nifestar.
Emocions,felicitacionsun cor obertforen les cosesque més esferen
patents.
Desprésde la missa, els , t Igrups corals dela Tardor i
dePrimavera,Flors de Salt i Gall de Foc tancaren l'acte festiu,
així coml'agap preparat per la generosa aportació de les
mestresesde casa, que tant hi dugueren que l'endemà una
bonaquatitat del que sobrà va alegrar als ressidets de laComunitat
terapeutica de ses Sitjoles.
Per a tots els que foi inam la Comunitat cristianade Puigpunyent
va ser un dia d'alegria i compartiremamb en Tomeu un dia que
voldríem recordas molt detemps.
NOTES DE SOCIETATNOCESEn Juan Jose CarrascalMorey i na Beatriz
CanoMorell es casaen el passatdia 11 d'abril.
Enhorabona!!
NOCES DE PLATAEl passat dia 23 d'abril
en Miguel Morell Ferrá i naTeresa Martorell Fraucelebraren els
seus primersvit-i-cinc anys de matrimoni.
Que en puguin celebrarmolts niés
NOCES D'OREl passat dia 16 d'abril,
Antoni Roca Vila i na Ca-talina Ramón Fontcelebraren cinquanta
anysde convivència mútua.
Enhorabona!!
DEFUNCIÕEn Bartomeu Vila I
Capllonch va deixar d'estarentre noltros el passat dia 15de
maig. Tenia 88 anys.
Que en pau descansi.
NOSTRAff
CAIXA DE BALEARS
-
GALATZÓ /19
IE Fo 4c• FitzSEGUEIX LA POCA AFICIÓ PER FER ESPORT A
PUIGPUNYENT
Quant estam a un any olímpic que per primeravegada es celebra a
Espanya, quan veim que un ciclistaespanyol guanya el Giro d'Italia,
i quan veim que elfutbol espanyol ens ofereix un dels finals de
lliga mésemocionants I incerts dels darrers anys, així com la
debàsquet que de cada any es presenta més espectacularI
competitiva, un es comença a demanar si el nivell departicipació de
l'esport a Puigpunyent i Galilea està enconsonancia amb
l'abundància d'aquest nivellcompetitiu d'alta qualitat.
Malgrat tot això, pareix ser que ni tota aquestaserie
d'aconteixements ajuden a aixecar l'anim delsjoves i dels menys
joves per Precticar l'esport.
Estranya molt no veure pel Poliesportiu Munici-pal a multitud
d'esportistes volent imitar als granscampions d'atletisme, o
veure'ls per carretera assegutsdamunt la bicicleta imitant als
grans corredors comn'Induirain, o veure infants pel camp de futbol
aficantgols com en Manolo o fent aturades com en Zubizarreta,o
també per la mateixa pista de bàsquet veient-losencistellant tirs
de dos i de tres punts com si del mateixVillacampa es tractas.
Emperö, la realitat és ben distinta. Es podrà dirque es veuen
uns pocs d'esportites fent footing pelPolieportiu; que tenim dos
equips de basquet, per()entre tot dos tant sols hi havia vuit
jugadors/es delnostre poble; que hi ha gent que practica el tenis,
si béno són molts; i la retirada de la competició oficial de
l'equip de futbol ja coneguda per tots.En resum, veim d'aquesta
manera el poc que ens
repercuteix esportivament tots aquests aconteixementsi que, en
definitiva, haurien de ser un estímul pelsnostres esportistes.
Malgrat que en el nostre pobleno és així.
Esperem que la constitució del Patronat Munici-pal d'Esports per
part de l'Ajuntament sigui una bonaocasió perque es foment!,
organitzi, i es mantegui unnivell més alt de competició i
d'integració a l'esport detota la gent, en general, de Puigpunyent
i Galilea.
Sens dubte, una activitat ben necessària quenoltros, per les
instal.lacions i Pentorn que tenim,podem practicar. Anem a
aprofitar-lo!!.
ESCOLA DE
Ptigpnyerit organitzara.durant eis mesos de tuiioi
f.--ago'gt:::::::1'.:ESCOLA DE
FL.TrBOL-SALA, per a ninSInines entre•elsCinc i eis catorZe
arws
durarà de:•dia..13..de juliolQoperetWrièot cis (liliUflS,
diinait s.
)US I divendrts, cies de les set uns les 'uit de
Eis Infants que es vuiguin inscriure ho podraii
Eis monitors seran en Tolo Morev i
• • • ••• •.„.:::::•
na';Cafálina.*P.OL:••" • •
LLINCÈNCIES DE ClipEls associats ala Societat de caçadors de
Puigpunyent i Galilea pogueren durant aquestesdarreres setmanes,
complimentar les pertinentssol.licituds per renovar la llicència de
caga.
D'entre uns aproximadaments seixanta associats,tan sols una
trentanava renovar les seves coresponentsllicències per aquesta
nova temporada de caça que hade començar.
-
GALATZÓ /20
ADUID CCEDW1InklkUn dels llocs on pròximament canviarà la
seva
semblança és, sense dubte, el jardí de la Placa
deS'Ajuntament.
La Sembra de gespa en el jardí, podria facilitarque amb el temps
aquest gran espai es convertísen Hoc habitual de passeig i de
reunió.No hi ha cap dubte de que amb la nova
distribució d'espais d'aquest jardí, i la futuraremodelació
d'algunes dependències de la Casade la Vila com sera., per exemple,
l'habilitaciód'un nou saló de sessions més acord amb lesnecessitats
actuals, ferà que aquest important
nudi de la vida municipal sigui molt més presentable i dingna
del que és actualment.Emperò, ara tan sols quedarà esperar que
tothom la respecti i la tengui com a seva.
COMPIONOT DE TRUC . En motiu de les pròximes "Festes
d'Agost",
s'està organitzant a Can Domingo un Campionatde Truc que es
començarà a jugar els primersdies de juliol.
Aquestes són les BASES:* La inscripció és gratuita, si bé el qui
pagui
800 ptes., podrá participar en acabar aquestCampionat en un
sopar de companyerisme,
* Es seguirà el sistema de doble volta, totscontra tots.
* Totes aquestes partides es feran de trescantons quin guanya
dos.
*Les quatre parelles que aconseguesquin una major puntuació
seran les que jugaran lafase final.
*En cas d'empat de punts entre dues o més parelles, es passara
tot seguit a fer el desempatper mitja_ d'un sol Truc i també pel
sistema de tres cantos quin guanya dos.
* La fase final consisteix en que la primera parella
classificada s'enfonta- a la terceraparella, i la segona amb la
quarta.
* En aquest cas, es jugarà un sol Truc entre elles i pel sistema
de cinc cantons quin ganya tres.* La final es jugará en data i hora
que figuri en el Programa de Festes.
Limit d'inscripció: dia 1 de Juliol
APROVACIÓ D'ESTATUTS I CONVOCATÒRIA D'ELECCIONSEl Consell de
Redacció d'aquesta publicació es troba en fase d'aprovació dels
Estatuts de la
Revista Galatzó.Ben aviat, ens trobarem en disposició de
presentar agues text als interessants, per la seva
definitiva aprovació per part de la Junta General de
socis-col.laboradors.Una vegada que els Estatuts estiguin aprovats,
tot d'una es covocaran eleccions per formar un
nou Consell de Redacció.Així que ja ho sabeu estimats lectors,
si qualcú de vosaltres té interès en presentar la seva
candidatura, ja s'ho pot anar acabant de decidir.Redacciô