-
Curs bsic en prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
UNITAT 0: GUIA DIDCTICA DE L'ALUMNE.
Presentaci del curs.
El present curs bsic de prevenci de riscos laborals de carcter
obligatori, es fonamenta en el que establix l'article 7del Decret
123/2001, de 10 de juliol pel qual s'aprova el Reglament dels
Servicis de Prevenci de Riscos Laborals en l'mbit del'administraci
de la Generalitat Valenciana que establix que l'administraci de la
Generalitat Valenciana garantir que tot elpersonal reba una formaci
terica i prctica mnima de 15 hores en matria preventiva en el
moment del seu accs a la funcipublica.
La formaci s'haur de facilitar per l'administraci pels seus
propis mitjans o per mitj de concert amb organismes oentitats
especialitzades en la matria, i haur d'adaptar-se a l'evoluci dels
riscos i a l'aparici d'uns altres de nous, repetint-seperidicament
si fra necessari.
El temps dedicat a la formaci ser considerat com a temps de
treball a tots els efectes, i el seu cost no podr recaure encap cas
sobre els treballadors.
Aix, doncs, este curs pretn complir a les obligacions de formaci
per part de la Conselleria d'Educaci sobretot el seupersonal en
matria de prevenci de riscos laborals.
Objectius del curs. Conixer la legislaci bsica en prevenci de
riscos laborals.
Identificar els factors de risc lligats a les condicions de
seguretat que existisquen en les seues condicions de
treball i les mesures bsiques de prevenci.
Identificar els parmetres principals de les condicions
ambientals de l'entorn de treball. Valorar les condicions de
confort i risc. Aplicar mesures preventives
Conixer els conceptes bsics, els factors de risc ergonmics i les
mesures preventives corresponents.
Obtindre una visi general dels principals factors de risc
psicosocials que afecten el collectiu docent i dels
recursos que es disposen per a fer-los front.
Conixer i comprendre diferents conceptes relacionats amb la
salut laboral com a salut, malaltia, dany laboral,
accident de treball, malaltia professional,
Comprendre la funci sanitria preventiva de la Vigilncia de la
Salut laboral i la seua especificitat en el sector
docent.
Identificar i comprendre les patologies laborals freqents del
sector i les seues mesures preventives.
Programa del curs.
Unitat 0: Guia didctica de l'alumne.
Presentaci del curs. Objectius del curs. Programa del curs.
Guia-resum sobre el funcionament del curs
Unitat 1: Legislaci bsica.
-
Curs bsic en prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Marc legislatiu estatal: Constituci i Estatut dels Treballadors.
Marco legislatiu autonmic: Decret 123/2001 i Orde del Servici de
Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent.
Unitat 2: Riscos relacionats amb les condicions de
Seguretat.
Llocs de treball Equips de treball Electricitat Senyalitzaci
Mesures demergencia
Unitat 3: Riscos lligats a les condicions ambientals.
Confort trmic Illuminaci So i soroll
Unitat 4: Riscos ergonmics
Pantalla de visualitzaci de dades Manipulaci manual de
crregues
Unitat 5: Riscos psicosocials.
Estrs, burnout, mobbing Mesures preventives: gesti del temps,
comunicaci, autocontrol emocional. Conflictes en l'ensenyana.
Unitat 6. Medicina del treball.
Definici de salut i malaltia. Dany laboral. Malaltia
professional, malaltia relacionada amb el treball, malaltia comuna
i incapacitats. Funcions sanitries dels Servicis de Prevenci:
concepte, objectius i caracterstiques de la vigilncia de la
salut
laboral. Vigilncia i promoci de la salut. Protocols.
Treballadors especialment sensibles. Patologies laborals docents.
Psicopatologies.
Guia sobre el funcionament del curs.
S'ha optat per la realitzaci del curs online.
El curs es dividix en unitats didctiques diferenciades, composta
cada una d'ella per diferents pgines. Al principi de cadaunitat es
troba un esquema de la mateixa per a tindre una visi en conjunt
dels diferents temes que es revisaran.
En cada pgina es disposa d'enllaos a legislaci, aclariments
esquemes i dibuixos per a una millor comprensi del
contingutestudiat en eixe moment.
Al finalitzar el curs es realitzar una prctica consistent en
l'ompliment del QESTIONARI PREVENCENTRO mitjanantl'arreplegada de
dades referents a temes de seguretat en el centre on es troben
destinats els funcionaris en prctiques, a fid'introduir al futur
professorat en les situacions reals que es desenrotllen en els
centres docents.Des del Servici de Prevenci de Riscos Laborals del
Sector Docent es facilitar l'accs, ompliment i aclariment d'aquells
dubtesque sorgiren.
Encara tractant-se d'un curs online hi haur a disposici de
l'alumne cada una de les unitats en format pdf.
L'avaluaci de l'alumne es realitzar a travs del Qestionari
Prevencentro i de la participaci en les diferents activitats quees
proposen durant el curs mitjanant les intervencions en els frum amb
comentaris sobre propostes de treball.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente.
Conselleria dEducaci.
UNITAT 1: LEGISLACI BSICA EN MATRIA DE PREVENCI DERISCOS
LABORALS.
Introducci.
El coneixement de la legislaci de prevenci de riscos laborals,
els seus orgens, desenrotllament i implantacis important en la teua
condici de funcionari docent per diverses raons:
La primera i potser la ms important, s de carcter prctic:
Gran part de l'articulat de la Llei de Prevenci de Riscos
Laborals 31/1995 de 8 de novembre, d'ara en avant LPRL,constitux,
en els seus aspectes fonamentals norma bsica del rgim estatutari
dels funcionaris pblics, d'ac el graninters que t el coneixement
del cos bsic de garanties i responsabilitats, que en la mateixa
s'establix. Inters, queredundar, a aconseguir un adequat nivell de
protecci enfront dels riscos en el treball docent.
A ms, la normativa autonmica de desenrotllament, et proporcionar
una guia til per a conixer el teu marcd'actuaci en l'exercici dels
teus drets.
Objectius de la unitat.Al finalitzar esta unitat s'aconseguiran
els segents objectius:
Familiaritzar-se amb el marc normatiu estatal i autonmic.
Conixer els conceptes bsics de la Llei de Prevenci de Riscos
Laborals. Conixer els principis de l'activitat preventiva. Prendre
conscincia dels drets i obligacions que com a docent assumixes en
matria preventiva. Disposar del marc organitzatiu autonmic.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente.
Conselleria dEducaci.
Esquema.
Marc legislatiu estatal.
Constituci Espanyola.
La Constituci de 1978, arreplega com a dret fonamental en el seu
art. 15, el dret a la vida i a la integritat fsicai moral, el ms
bsic de tots els drets.
Al seu torn, l'art. 43.1 reconeix el dret a la protecci de la
Salut, com un dels principis rectors de la PolticaSocial i
Econmica.
L'art. 40.2 mana als poders pblics l'obligaci de vetlar per la
seguretat i higiene en el treball, establint la tutelade l'Estat a
la protecci de la salut laboral.
La ra essencial d'este plantejament, consistix en el carcter de
subordinaci jerrquica i dependnciaeconmica en qu es troba el
treballador en la seua relaci laboral respecte a l'empresari, que
exigix per part delsPoders Pblics una actuaci de tutela i
protecci.
Estatut dels treballadors.
L'Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 1/1995) fa
referncies en el seu articulat a matries queposteriorment seran
objecte d'un desenrotllament detallat en la Llei de Prevenci de
Riscos Laborals.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente.
Conselleria dEducaci.
L'Art. 42.D. establix que els treballadors tenen dret a la seua
integritat fsica i a una adequada poltica deseguretat i
higiene.
En l'art. 5.B. Establix com deure bsic dels treballadors,
l'observar les mesures de seguretat i higiene ques'adopten.
Finalment l'art. 19. Seguretat i Higiene, enuncia
desenrotllaments en matria de participaci dels
treballadors,establix obligacions de formaci per part de
l'empresari i inicia el tractament de la paralitzaci del treball
per risc greu iimminent.
Llei de prevenci de riscos laborals.
Objecte i conceptes bsics de la llei.
La Llei en la seua Exposici de Motius, manifesta tindre com a
objecte la determinaci del cos bsic degaranties i responsabilitats
precs per a establir un adequat nivell de protecci de la salut dels
treballadors, enfront delsriscos derivats de les condicions de
treball.
La llei t com a objecte promoure la seguretat i la salut dels
treballadors per mitj de l'aplicaci de mesures i eldesenrotllament
de les activitats necessries per a la prevenci de riscos derivats
del treball.
Com veiem, el seu objectiu ja no s nicament protegir als
treballadors dels riscos existents, sin previndreestos a travs d'un
conjunt d'activitats que han d'emprendre les empreses.
La Llei desenrotlla en el seu art. 4, a travs de les definicions
en ell contingudes, el marc conceptual en matriade Prevenci de
Riscos Laborals. Els conceptes bsics de la Llei, sn els
segents:
1. Prevenci.2. Risc laboral.3. Danys derivats del treball.4.
Risc laboral greu i imminent.5. Processos, activitats, operacions,
equips o productes potencialment perillosos.6. Equips de treball.7.
Condici de treball.8. Equip de protecci individual.
Principis de l'activitat preventiva.
Els principis generals a qu l'empresari haur d'ajustar-se en
l'adopci de les mesures que integren el deuregeneral de protecci i
els denomina Principis de l'Activitat Preventiva.
Conv advertir, que l'orde en qu s'enuncien no s gratut, per
obeir al criteri deliberat del legislador, al traduirla seqncia que
ha de seguir l'empresari en el desenrotllament de l'acci
preventiva.
L'art. 15 de la LPRL establix 9 principis generals:
Els Principis Generals sn:1. Evitar els riscos.2. Avaluar els
riscos que no es puguen evitar.3. Combatre els riscos en el seu
origen.4. Adaptar el treball a la persona.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente.
Conselleria dEducaci.
5. Tindre en compte l'evoluci de la tcnica.6. Substituir el
perills pel que comporte poc o cap perill.7. Planificar la
prevenci.8. Adoptar mesures que anteposen la protecci collectiva a
la individual.9. Donar les degudes instruccions als
treballadors.
Drets dels treballadors.Els drets dels treballadors que integren
el dret general a una protecci efica en matria de seguretat i salut
en el
treball, sn relacionats explcitament en l'art. 14 apartat 1,
sent objecte d'un desenrotllament singular i detallat enposteriors
articles de la LPRL:
Drets d'informaci, consulta i participaci Art.18. Formaci en
matria preventiva Art.19. Paralitzaci de l'activitat en cas de risc
greu i imminent Art.21.2,21.3 i 21.4. Vigilncia del seu estat de
salut Art.22.
A ms es contempla una protecci especfica de treballadors
especialment sensibles a determinats riscos, atreballadores en
situaci d'embars o part recent, o a treballadors amb relaci laboral
temporal o duraci determinada.
Obligacions dels treballadors.Entre les obligacions dels
treballadors es troben:
Vetlar pel compliment de les mesures de prevenci, tant per la
teua prpia seguretat com la d'altres persones,d'acord amb la teua
formaci i instruccions rebudes.
Usar adequadament tant els equips de treball com els de protecci
individual i en general qualsevol altre mitjfacilitat per
l'empresari.
No posar fora de funcionament, i utilitzar correctament els
dispositius de seguretat. Informar immediatament l'empresari o als
seus superiors immediats, al personal designat per a la protecci,
i/o
prevenci de qualsevol situaci que comporte un risc per a la seua
seguretat i salut. Contribuir al compliment de les obligacions que
en el seu moment, siguen establides per l'autoritat competent,
a
fi de protegir la seguretat i la salut dels treballadors.
Cooperar amb l'empresari en les actuacions preventives.
Marco legislatiu autonmic.
Decret 123/2001
1. Representaci dels empleats pblics.El personal al servici de
l'Administraci, t dret a participar en les qestions relacionades
amb la prevenci de riscos
en el treball.Correspon, a les Juntes de Personal, als comits
d'Empresa, als Delegats de Personal i als Representants
Sindicals
la defensa d'interessos dels treballadors en matria de prevenci
de riscos laborals
2. Delegats de prevenci.Sn els representants dels treballadors
amb funcions especfiques e matria de prevenci de riscos laborals.
La
designaci dels delegats de prevenci del sector docent es
realitzar per les Organitzacions Sindicals entre lesempleades i
empleats pblics de l'administraci de la Generalitat Valenciana, que
tinguen la condici de membres de les
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docente.
Conselleria dEducaci.
Juntes de Personal docent i els delegats de Secci Sindical. No
obstant aix les organitzacions sindicals podran designarfins a un
25% del nombre total de delegats entre empleats i empleades pblics
que no siguen representants electes.
Les competncies, facultats, garanties i crdit horari es
desenrotllen en l'art. 6 del Decret 123/2001 del Reglamentdels
Servicis de Prevenci de Riscos Laborals en l'mbit de l'administraci
de la Generalitat Valenciana i els seusorganismes autnoms.
S'haur de consultar als delegats de prevenci, amb la deguda
antelaci, l'adopci de les decisions relatives a: La planificaci i
organitzaci del treball i introducci de noves tecnologies.
Organitzaci i exercici d'activitats de protecci de la salut i
prevenci dels riscos professionals. La designaci del personal
encarregat de les mesures d'emergncia. Els procediments d'informaci
i documentaci previstos en la llei. El projecte i l'organitzaci de
la formaci en matria preventiva.
3. rgans de participaci.S'establixen els segents rgans de
participaci del personal en matria de seguretat i salut
laboral:
1. Comissi Paritria de Seguretat i Salut en el Treball de la
Generalitat Valenciana.2. Comissions Sectorials de Seguretat i
Salut en el Treball.3. Comits de Seguretat i Salut en el
Treball.
Marco legislatiu autonmic.
Orde del Servici de prevenci.
Per mitj de l'Orde de 18 de juny del 2002 de la llavors
Conselleria de Cultura i Educaci, es desenrotlla l'estructura
delServici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent.
Definici:
S'entendr per Servici de Prevenci el conjunt de recursos humans
i materials necessaris per a la realitzacid'activitats de prevenci,
a fi de garantir l'adequada protecci de la seguretat i salut dels
empleats pblics, assessorant iassistint per a aix a l'administraci,
a dites empleades, als seus representants i als rgans de
representaciespecialitzada.
Es constituiran tres servicis de prevenci en l'Administraci de
la Generalitat Valenciana:
Un per al sector sanitari, un altre per als sectors de Justcia i
Administracions Pbliques de la Generalitat, I un tercer per al
sector docent
mbit d'aplicaci:
El Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent
atendr als empleats pblics, docents i no docents, quesota qualsevol
forma de relaci jurdica amb la Conselleria de Cultura i Educaci i
Esports presten servici o desenrotllenfuncions docents en un mateix
centre educatiu.s a dir, tant el professor d'un Institut en
l'exercici de la seua funci docent com el secretari del mateix en
les seuesfuncions administratives o el conserge en les seues
funcions de suport, o el personal de neteja entren dins del
personalats pel Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector
Docent..
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
UNITAT 2. RISCOS EN SEGURETAT
Introducci.
Anomenem condicions de seguretat a aquelles condicions materials
que poden donar lloc a accidents de treball. Per apoder controlar
estes condicions s'han d'identificar i avaluar els factors de risc
derivats de:
Llocs de treball. Equips de treball. Electricitat. Incendis.
Senyalitzaci.
s essencial identificar els factors de risc que existixen en
cada centre, ja que noms d'esta manera podran adoptar-semesures
preventives i protectores per a fer-los front.
En esta unitat es tractar de ressenyar aquells factors de risc
lligats a les condicions de seguretat, que ms incidnciapoden tindre
sobre el professorat i sobre el personal d'administraci, servicis i
atenci educativa complementria quedesenrotlla la seua activitat
laboral en els centres docents.
Objectius de la unitat. Identificar els factors de risc lligats
a les condicions de seguretat que existisquen en les seues
condicions de
treball. Conixer les disposicions legals aplicables als llocs de
treball, equips de treball esttics i a la senyalitzaci de
seguretat i salut en el treball. Conixer les mesures bsiques de
prevenci del risc elctric. Conixer les mesures bsiques de prevenci
dels incendis.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Esquema
Llocs de treball
Definici.
Llocs de treball: les rees del centre de treball,edificades o
no, en les que els treballadors hagen de romandre o a lesquals
puguen accedir quant al seu treball.
Per tant, el terme llocs de treball no sols s'aplica a
installacions industrials,fbriques i oficines, sin tamb a
hostals,ambulatoris, universitats,etc., aix com a qualsevol local,
corredor, escala, etc., situat dins doneeixes installacions.
Esconsideren expressament inclosos en la definici, els servicis
higinics i locals de descans, els locals de primers auxilis iels
menjadors.
A ms, installacions de servici (sales de calderes, sales de
mquines d'ascensors,centres de transformaci, etc.) oinstallacions
de protecci (installacions de protecci contra incendis), annexes
als llocs de treball, es consideraran compart integrant dels
mateixos.
Disposicions mnimes de llocs de treball.
En tot cas, els centres han de complir les disposicions mnimes
de seguretat i salut establides en el Reial Decret486/1997 sobre
llocs de treball, quant a:
Condicions constructives.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Orde, neteja i manteniment. Installacions de servici i protecci.
Condicions ambientals. Illuminaci. Servicis higinics i locals de
descans. Material i locals de primers auxilis.
Aix mateix este Reial Decret 486/1997 ser aplicable tamb a les
modificacions, ampliacions o transformacions que esrealitzen desprs
del 23 de juliol de 1997 en centres ja utilitzats abans de la dita
data. Els centres construts ambanterioritat a la mencionada data
els ser aplicable tamb el Reial Decret 486/1997 amb les
particularitats que en elmateix s'indiquen.
En esta unitat es desenrotllaran cada un dels apartats
anteriors, a excepci de les installacions de servici i protecci,
lescondicions ambientals i la illuminaci que es tractaran en
unitats posteriors.
Condicions constructives, orde i neteja
Condicions constructives.
El disseny i les caracterstiques constructives dels centres
docents deuen:
Oferir seguretat enfront dels riscos d'esvarons o caigudes, xocs
o colps contra objectes i afonaments o caigudesde materials sobre
el personal;
Facilitar el control de les situacions d'emergncia, en especial
en cas d'incendi, i possibilitar, quan siganecessari, la rpida i
segura evacuaci del personal del centre.
A ms, els centres han de complir els requisits mnims de
seguretat continguts en l'annex I del mencionat Reial Decret.
Este annex I menciona els segents elements constructius:
Seguretat estructural Espais de treball i zones perilloses Sls,
obertures i desnivells, i baranes Barandats, finestres i vans Vies
de circulaci Portes i portes grans Rampes, escales fixes i de
servici Escales fixes Escales de m Vies i eixides d'evacuaci
Condicions de protecci contra incendis Installaci elctrica
Minusvlids
Orde, neteja i manteniment.
Les zones de pas, eixides i vies de circulaci dels centres
docents i, en especial, les eixides i vies de circulaci
previstesper a l'evacuaci en casos d'emergncia, han de romandre
lliures d'obstacles de manera que siga possible utilitzar-lessense
dificultats en tot moment.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Els centres docents i els seus respectius equips i installacions
es netejaran peridicament i sempre que siga necessariper a
mantindre en tot moment en condicions higiniques adequades.
S'eliminaran amb rapidesa els productes residualsque puguen
originar accidents o contaminar l'ambient de treball. Estes
operacions de neteja no han de constituir per simateixes una font
de risc per a les persones que les efectuen o per a tercers,
realitzant-se en els moments, de la forma iamb els mitjans ms
adequats.
A ms, els centres docents i, en particular, les seues
installacions han de ser objecte d'un manteniment peridic, demanera
que les seues condicions de funcionament satisfacen sempre les
especificacions del projecte, esmenant-se ambrapidesa les
deficincies que puguen afectar la seguretat i salut del professorat
i del personal d'administraci i servicis.
En el cas de les installacions de protecci, el manteniment ha
d'incloure el control del seu funcionament.
Servicis higinics i primers auxilis
Servicis higinics.
Els centres docents han de disposar de vestidors quan el
personal porte roba especial de treball, entenent per tal
aquellaque s'utilitza exclusivament per a la dita activitat, com:
guardapols, bates, impermeables, granotes, etc. Els vestidors
hand'estar provets de seients i d'armaris o taquilles individuals
amb clau. Si els vestidors no sn necessaris, el personal hade
disposar de penjadors o armaris per a collocar la seua roba.
Els centres docents han de tindre, en les proximitats dels llocs
de treball i dels vestidors, lavabo amb espills, lavabos ambaigua
corrent, calenta si s necessari, sab i tovalles individuals o un
altre sistema d'eixugat amb garanties higiniques.Quan es realitzen
habitualment treballs bruts, contaminants o que originen elevada
sudoraci, han de disposar, a ms,de dutxes d'aigua corrent, calenta
i freda.
Els centres docents han de tindre excusats, dotats de lavabos,
situats en les proximitats dels llocs de treball, delsvestidors i
dels lavabos, quan no estiguen integrats en estos ltims. Els
excusats disposaran de descrrega automticad'aigua i paper higinic.
En els excusats que hagen de ser utilitzats per dones s'installaran
recipients especials i tancats.Les cabines estaran provedes d'una
porta amb tancament interior i d'una perxa.
Les dimensions dels vestidors, dels lavabos, aix com les
respectives dotacions de seients, armaris o taquilles,penjadors,
lavabos, dutxes i inodors, han de permetre la utilitzaci d'estos
equips i installacions sense dificultats nimolsties, tenint en
compte, en cada cas, el nombre de persones que vagen a
utilitzar-los simultniament.
Els vestidors, lavabo i retreta estaran separats per a hmens i
dones, o haur de preveure's una utilitzaci per separatdels
mateixos.
No s'utilitzaran per a usos diferents d'aquells per als que
estiguen destinats.
Material i locals de primers auxilis.
Els centres docents han de disposar de material per a primers
auxilis en cas d'accident.
Este material ha de ser adequat en quant:
A quantitat i caracterstiques; Al nombre de persones dels
centres; Als riscos a qu estiga exposat el personal dels centres i;
A les facilitats d'accs al centre d'assistncia mdica ms prxim
Adaptar-se a les atribucions professionals del personal
habilitat per a la seua prestaci.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Ser revisat peridicament i s'anir reposant tan prompte com
caduque o siga utilitzat. Estar clarament senyalitzat.
La situaci o distribuci del material en el centre i les
facilitats per a accedir al mateix i per a, si s el cas,
desplaar-lo allloc de l'accident, han de garantir que la prestaci
dels primers auxilis pot realitzar-se amb la rapidesa que
requerisca eltipus de dany previsible.
Tot centre docent ha de disposar, com a mnim, d'un farmaciola
porttil, que continga:
Desinfectants i antisptics Gases estrils Cot hidrfil Bena
Esparadrap Apsits adhesius Tisores Pinces i guants d'usar i
tirar
Els centres docents en qu treballen ms de 50 persones, han de
disposar d'un local destinat als primers auxilis i altrespossibles
atencions sanitries. Este local disposar, com a mnim, d'un
farmaciola, una llitera i una font d'aigua potable.Estar prxim als
llocs de treball i ser de fcil accs per a les lliteres. A ms, el
local ha d'estar clarament senyalitzat.
Equips de treball
Definici.
L'apartat a) de l'article 2 del Reial Decret 1215/1997, de 18 de
juliol, pel que s'establixen les disposicions mnimes deseguretat i
salut per a la utilitzaci pels treballadors dels equips de treball,
definix com a equip de treball a qualsevolmquina, aparell,
instrument o installaci utilitzat en el treball.
D'acord amb esta definici, sn equips de treball els equips a
pressi, els aparells de gas, els compressors, lesferramentes
porttils, les fotocopiadores, els retroprojectors, les
installacions elctriques, les de protecci contraincendis,
etctera.
Els equips de treball (ordinadors, impressores, projectors,
fotocopiadores, etc. ), que es posen en els centres a disposicidel
professorat i del personal d'administraci i servicis, deuen:
Ser adequats al treball que haja de realitzar-se. Estar
convenientment adaptats al treball, de manera que garantisquen la
seguretat i salut dels seus operadors a
l'utilitzar els dits equips.
Quan no siga possible garantir totalment la seguretat i salut
dels operadors dels equips durant la utilitzaci dels mateixos,han
de prendre's les mesures adequades per a reduir els riscos al
mnim.
En tot cas, en els centres docents noms han d'usar-se equips de
treball que complisquen qualsevol disposici legal oreglamentria que
els siga aplicable.
Elecci i manteniment dels equips de treball.
Per a l'elecci dels equips de treball, que es vagen a
proporcionar en els centres al personal, s'haur de tindre en
compteels factors segents:
Les condicions i caracterstiques especfiques del treball a
desenrotllar.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Els riscos existents per a la seguretat i salut del personal en
el centre i, en particular, en els llocs de treball, aixcom els
riscos que puguen derivar-se de la presncia o utilitzaci dels
equips de treball.
Si s el cas, les adaptacions necessries per al seu s per
persones discapacitades. Els principis ergonmics, especialment
quant al disseny del lloc de treball i la posici de l'operador de
l'equip
durant la utilitzaci del mateix.
Quant al manteniment, en els centres docents han d'adoptar-se
les mesures necessries perqu, per mitj d'unmanteniment adequat, els
equips de treball es conserven durant tot el temps d'utilitzaci en
ptimes condicions. El ditmanteniment es realitzar tenint en
compte:
Les instruccions del fabricant o, Les caracterstiques del propi
equip i les seues condicions d'utilitzaci i qualsevol altra
circumstncia normal o excepcional que puga influir en el seu
deteriorament o desajust.
Les operacions de manteniment, reparaci o transformaci dels
equips de treball la realitzaci de les quals supose unrisc especfic
per al personal noms podran ser encomanades a persones especialment
capacitades per a aix.
Condicions d'utilitzaci
La utilitzaci dels equips de treball ha de complir les
condicions generals establides a continuaci. Es tracta, en
essncia,de les precaucions que han d'adoptar-se en la installaci, s
i manteniment dels equips.
Els equips de treball s'installaran, disposaran i utilitzaran de
manera que es redusquen els riscos per als usuarisde l'equip i per
als altres treballadors.
Els equips de treball no han d'utilitzar-se de forma o en
operacions o en condicions contraindicades pel fabricant.Tampoc
podran utilitzar-se sense els elements de protecci previstos per a
la realitzaci de l'operaci de qu estracte.
Abans d'utilitzar un equip de treball es comprovar a que les
seues proteccions i condicions d's sn lesadequades i que la seua
connexi o posada en marxa no representa un perill per a
tercers.
Els equips de treball deixaran d'utilitzar-se si es produxen
deterioraments, avaries o altres circumstncies quecomprometen la
seguretat del seu funcionament.
Quan s'empren equips de treball amb elements perillosos
accessibles que no puguen ser totalment protegits,han d'adoptar-se
les precaucions i utilitzar-se les proteccions individuals
apropiades per a reduir els riscos almnim possible.
En particular, han de prendre's les mesures necessries per a
evitar, si s el cas, l'atrapament de cabell, robesde treball o
altres objectes que poguera l llevar l'operador de l'equip.
Quan durant la utilitzaci d'un equip de treball siga necessari
netejar o retirar residus prxims a un elementperills, l'operaci ha
de realitzar-se amb els mitjans auxiliars adequats i que
garantisquen una distncia deseguretat suficient.
Els equips de treball han de ser installats i utilitzats de
manera que no puguen caure, bolcar o desplaar-se deforma
incontrolada, posant en perill la seguretat del personal.
Els equips de treball no han de sotmetre's a sobrecrregues,
sobrepressions, velocitats o tensions excessivesque puguen posar en
perill la seguretat de l'operador o la de tercers.
Quan la utilitzaci d'un equip de treball puga donar lloc a
projeccions o radiacions perilloses, siga durant el seufuncionament
normal o en cas d'anomalia previsible, han d'adoptar-se les mesures
de prevenci o protecciadequades per a garantir la seguretat de les
persones que els utilitzen o es troben en les seues
proximitats.
En ambients especials com ara locals mullats o d'alta
conductivitat, locals amb alt risc d'incendi, atmosferesexplosives
o ambients corrosius, no s'empraran equips de treball que en el dit
entorn suposen un perill per a laseguretat del personal.
Els equips de treball que puguen ser arribats pels rajos durant
la seua utilitzaci han d'estar protegits contra elsseus efectes per
dispositius o mesures adequades.
El muntatge i desmuntatge dels equips de treball ha de
realitzar-se de manera segura, especialment per mitj delcompliment
de les instruccions del fabricant quan les hi haja.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Les operacions de manteniment, ajust, desbloqueig, revisi o
reparaci dels equips de treball que puguensuposar un perill per a
la seguretat del personal es realitzaran desprs d'haver parat o
desconnectat l'equip,haver comprovat la inexistncia d'energies
residuals perilloses i haver pres les mesures necessries per a
evitarla seua posada en marxa o connexi accidental mentres estiga
efectuant-se l'operaci.
Quan un equip de treball haja de disposar d'un diari de
manteniment, este romandr actualitzat. Els equips de treball que es
retiren de servici han de romandre amb els seus dispositius de
protecci o hauran
de prendre's les mesures necessries per a impossibilitar el seu
s. En cas contrari, els dits equips han deromandre amb els seus
dispositius de protecci.
Electricitat
Riscos elctrics.
El corrent elctric s la forma d'energia ms utilitzada pel sector
docent. Com totes les formes d'energia, el correntelctric no est
exempta de riscos.
Estos riscos sn fonamentalment:
El risc d'incendi o explosi d'atmosferes generades
accidentalment (fugues de gas, vessament de productesinflamables,
etc) en confluncia amb una purna elctrica, i
El risc de xoc elctric per contacte elctric directe o
indirecte.
En esta classe ens centrarem en el risc de xoc elctric. Les
cremades, caigudes, etc. Els considerem conseqncia delmateix. El
Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi (REBT) definix xoc elctric
com l'efecte fisiopatolgic resultant del pas decorrent elctric a
travs del cos hum. Este xoc elctric pot produir-se per contacte
elctric indirecte o directe.
Es definix el contacte elctric directe com el contacte de
persones amb parts actives dels materials i equips.
Es definix el contacte elctric indirecte com el contacte de
persones amb parts que s'han posat baix tensi com resultatd'un
fallada d'allament.
Mesures bsiques de prevenci de risc elctric des del punt de
vista de l'usuari.
Mantindre els cables flexibles d'alimentaci dels equips elctrics
en bon estat, evitant els entroncaments ambcinta allant. Substituir
els cables pelats o amb allament defectus.
Mantindre els cables fora de les zones de pas o collocar estos
en canals de sl pisables. Manejar el cable flexible de prolongaci
amb atenci, evitant estirades, xafades, fregades, talls,
corrosions, etc.
Vigilar que els cables flexibles d'alimentaci dels equips
elctrics no estiguen en contacte amb aigua, cids oaltres productes
que pogueren provocar la corrosi de l'allant protector.
No utilitzar connectors o clavilles amb espigues trencades, ni
aparells les envoltants de la qual presentendesperfectes.
Assegurar-se que la installaci elctrica possex un interruptor
automtic diferencial de 30 ma (alta sensibilitat)en el quadro
elctric i bases d'endoll amb presa de terra connectada, per a la
protecci contra contactes elctricsindirectes.
Si la clavilla de l'aparell elctric possex presa de terra, la
base d'endoll ha de posseir tamb presa de terraconnectada, perqu es
mantinga la continutat de la presa de terra.
No introduir cables nus, s a dir, sense connector o clavilla, en
els alvols de les bases d'endoll de les preses decorrent.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Mai desconnectar mquines, ferramentes o qualsevol equip elctric
estirant el cable flexible d'alimentaci.Sempre s'ha de desconnectar
estirant la clavilla o connector.
No utilitzar una nica base d'endoll per a connectar diversos
connectors o clavilles, ja que es pot produir uncalfament dels
cables i com a conseqncia un incendi d'origen elctric.
No usar connexions intermdies (lladres), o bases d'endoll que no
garantisquen la continutat de la presa deterra de la clavilla, per
a la protecci contra contactes elctrics indirectes.
Abans de desconnectar o desconnectar de l'alimentaci un equip o
una mquina ha d'apagar-lo amb el seuinterruptor.
Tota installaci, conductor o cable elctric ha de considerar-se
connectat i baix tensi. No manipular installacions ni equips
elctrics humits, o amb les mans o peus mullats. Mai manipules ni
intentes reparar objectes o installacions elctriques. Noms ha de
fer-ho personal
especialitzat. Avisar de qualsevol anomalia que es detecte en la
installaci o en els equips elctrics, al personal competent.
Senyalitzaci
Introducci.
En els centres docents, s'ha d'utilitzar la senyalitzaci de
seguretat i salut en el treball, per a cridar l'atenci
delprofessorat i del personal d'administraci i servicis sobre
l'existncia de determinats riscos, prohibicions o obligacions iper
a alertar a estos quan es produsca una determinada situaci
d'emergncia, aix com per a facilitar la localitzaci iidentificaci
de determinats mitjans o installacions de protecci, evacuaci,
emergncia o primers auxilis.
La senyalitzaci no constitux cap mitj de protecci, sin que
complementa l'acci preventiva evitant accidents a l'actuarsobre la
conducta humana.
La correcta senyalitzaci s efica com a tcnica de seguretat
complementria, per no s'ha d'oblidar que, per simateixa, mai
elimina el risc.
La legislaci especfica, que establix les disposicions mnimes per
a la senyalitzaci de seguretat i salut en el treball, estcontinguda
en el Reial Decret 485/1997, de 14 d'abril.
Des del punt de vista tcnic, s'entn per senyalitzaci de
seguretat i salut, el conjunt d'estmuls que pretenen
condicionar,amb l'antelaci mnima necessria, l'actuaci d'aquell que
els rep enfront d'unes circumstncies (riscos,
obligacions,prohibicions, etc.) que es pretn ressaltar. Estos
estmuls sn percebuts a travs dels nostres sentits, encara que
laforma de percebre'ls pot ser generada per mitj de colors, formes
geomtriques, emissions sonores, lluminoses o b permitj de
gestos.
Criteris per a l's de la senyalitzaci.
La senyalitzaci de seguretat i salut en el treball ha
d'utilitzar-se sempre que de l'anlisi dels riscos existents, de
lessituacions d'emergncia previsibles i de les mesures preventives
adoptades, pose de manifest la necessitat:
Cridar l'atenci del personal del centre sobre l'existncia de
determinats riscos, prohibicions o obligacions. Alertar el personal
del centre quan es produsca una determinada situaci d'emergncia que
requerisca mesures
urgents de protecci o evacuaci. Facilitar al personal del centre
la localitzaci i identificaci de determinats mitjans o
installacions de protecci,
evacuaci, emergncia o primers auxilis. Orientar o guiar el
personal del centre que realitze determinades maniobres
perilloses.
Tipus de senyals
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Senyals de salvament o socors.
Un senyal de salvament o socors s aquella que proporciona
indicacions relatives a les eixides de socors, als primersauxilis o
als dispositius de salvament. Estos senyals tenen forma rectangular
o quadrada i el seu pictograma s blancsobre fons verd (el verd haur
de cobrir, com a mnim, el 50 per 100 de la superfcie del
senyal.)
Senyals d'equips de lluita contra incendis.
Estos senyals tenen forma rectangular o quadrada i el seu
pictograma s blanc sobre fons roig (el roig haur de cobrir,com a
mnim, el 50 per 100 de la superfcie del senyal.)
Mesures demergncia
L'article 20 de la Llei de Prevenci de Riscos Laborals establix
que tenint en compte la grandria i l'activitat del centredocent,
aix com la possible presncia de persones alienes a la mateixa,
s'haur d'analitzar les possibles situacionsd'emergncia i adoptar
les mesures necessries en matria de primers auxilis, lluita contra
incendis i evacuaci delstreballadors, designant per a aix al
personal encarregat de posar en prctica estes mesures i
comprovantperidicament, si s el cas, el seu funcionament
correcte.
El Servici de Prevenci de Riscos Laborals del Sector Docent com
a rgan d'assessorament i assistncia al'Administraci ha elaborat per
a complir amb este article dos documents per a facilitar als
centres docents la confeccide les Mesures d'Emergncia i el
posterior preceptiu simulacre.
Estos documents sn:
* GUIA DE MESURES D'EMERGNCIA I EVACUACI EN CENTRES DOCENTS I LA
REALITZACI DESIMULACRES.
* FORMACI EN MESURES D'EMERGNCIA EN CENTRES DOCENTS.
A ms en la mateixa pgina web del Servici de Prevenci es posa a
disposici dels centres docents un Model deMesures d'Emergncia ja
confeccionat on es reflectix en la prctica el contingut teric.
Mitjans d'extinci.
Els agents extintors emprats en l'extinci sn els segents.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Bsicament en els centres docents trobarem els segents mitjans de
lluita contra incendis: extintors, boques d'incendiequipades (BIE),
centrals d'alarma i detecci, aix com detectors d'incendis i
polsadors d'alarma.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Resum
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
UNITAT 3. RISCOS LLIGATS A LES CONDICIONS AMBIENTALS.
Introducci.
L'home, en la seua activitat laboral, est immers en unes
condicions ambientals determinades per contaminants de tipus: Fsic:
Distintes formes d'energia. Estes formes d'energia poden ser:
Energia Mecnica: Soroll i Vibracions. Energia Trmica: Calor i
Fred. Radiacions ionitzants (Rajos X, radiacions g, etc.) i no
ionitzants (Llum, microones, etc.)
Qumic: Substncia que durant operacions de fabricaci, transport,
s, etc. S'incorpora a l'ambient de treball enforma de pols, fum,
vapor o gas, podent provocar danys a la salut. (Dixid de Carboni,
pols de clari...)
Biolgic: Ser viu que provoca malalties de tipus infeccis o
parasitari. (fongs, bacteris, parsits...)
El docent en la seua activitat diria i excepte casos puntuals,
est condicionat, principalment pels factors: fsics: Latemperatura,
i la humitat (Confort trmic), la illuminaci i el soroll, i per
factors biolgics, tractats estos ltims en la unitatdedicada a
Medicina del Treball.
Esta Unitat se centra en els contaminants fsics anteriorment
exposats, ats que la seua adequaci o noadequaci implica, b confort
en el treball, b situacions de disconfort i/o danys a la salut.
Objectius de la unitat . Identificar els parmetres principals de
l'entorn de treball. Valorar les condicions de confort i risc.
Conixer la legislaci vigent i normes complementries. Aplicar
mesures preventives Sensibilitzar sobre els riscos d'un entorn
inadequat. Establir respostes de millora de les condicions de
treball.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Esquema
Confort trmic.
El confort trmic en un lloc de treball s essencial per a
desenrotllar l'activitat laboral amb la major eficcia, per el
ditconfort t unes caracterstiques altament subjectives, tal com es
pot comprovar demanant l'opini de les distintespersones que es
troben en un local en un moment determinat.
A fi de racionalitzar el concepte de confort trmic, fent-lo
admissible per al nombre ms gran de persones, la legislacivigent ha
definit els parmetres que el componen i les seues magnituds, de tal
manera que una adequada interrelacientre ells garantisquen un
ambient trmic satisfactori i/o no lesiu per al nombre ms gran de
treballadors.
La Norma ISO-7730 definix el confort trmic com aquella condici
mental que expressa satisfacci amb l'ambienttrmic. Definici difcil
de convertir en parmetres fsics donada la seua subjectivitat (Es
pot observar en l'opini de lespersones treballant en un mateix
local).
L'obtenci del dit confort suposa la interrelaci de diversos
parmetres: Fsics:
Temperatura ambiental. Humitat de l'aire.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Velocitat de l'aire. Humans:
Activitat fsica. * Vestimenta.
*Segons l'annex a de la Norma UNE-EN 28996:95, les activitats
fsiques es basen en el consum metablic, i esclassifiquen en:
Sedentries. Lleugeres. Mitjanes. Pesades.
En els Centre docents es considera que s'exercix una activitat
de tipus sedentria o lleugera, basant-nos en el consummetablic.
P. 03_03.Htm
Principis bsics i aplicaci als centres docents.
L'annex III del Reial Decret 486/97 sobre Llocs de Treball
especifica que "l'exposici a les condicions ambientals no hade
suposar un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors,
incls, en la mesura que siga possible, no han de sercausa de
disconfort".
Per a aconseguir a han d'evitar-se:
Temperatures i humitats extremes. Canvis bruscos de temperatura.
Corrents molestes d'aire. Olors desagradables. Irradiaci excessiva.
Radiaci solar a travs de finestres o barandats envidrats.
Tractarem detalladament els nivells determinats per l'annex III
aplicant-los als Centres Docents.
En els locals de treball tancats dels centres docents han de
complir-se, d'acord amb l'annex III, les condicions segents:
A) TEMPERATURA I VENTILACI. Temperatures admissibles i ventilaci
mxima.
CONDICIONS TEMPERATURA VENTILACI MAXIMA (m/seg.)Activitat Mnima
Mxima Natural Aire condicionat
Sedentria 17 27 0,25-0,50 0,25Leugera 14 25 0,25-0,75 0,35
Efectes nocius del fred i la calor sobre el cos hum:
Calor: esgotament, deshidrataci, colp de calor, etc. Fred:
malestar general, prdua de destresa manual, congelacions, etc.
B) HUMITAT.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Per a l'exercici de qualsevol activitat considerada normal
(sedentria, lleugera, mitjana), la humitat admissible estarentre
els rangs segents:
CONDICIONS HUMITAT RELATIVAActivitat Mnima Mxima
Normal 30 % 70 %Risc electricitat esttica 50 % 70 %
Si la humitat ambiental est fora del dit rang es poden produir
els efectes segents:
Baixa humitat relativa: Es produx un increment de la transpiraci
del cos, relacionada amb la temperaturaambiental, que ocasiona,
fonamentalment, sequedat de les mucoses de nas, boca, etc.
Alta humitat relativa: La transpiraci es veu reduda, i la
termoregulaci del cos no s efica davant d'altestemperatures.
C) RENOVACI DE L'AIRE.
En el mateix annex III s'indica la renovaci mnima d'aire
net:
CONDICIONS RENOVACI MNIMA m/h i personaActivitat
Sedentria 30-50Lleugera 50
s a dir, l'aire que es troba en un lloc tancat ha de renovar-se
amb aire net per a assegurar una bona qualitat ambiental.
P. 03_04.Htm
Illuminaci.
Qualsevol activitat laboral precisa que la visi (Caracterstica
personal) i la llum (Factor ambiental) es complementen, jaque es
considera que, almenys, un 80% de la informaci sensorial rebuda pel
ser hum s de tipus visual.
Una illuminaci incorrecta pot provocar, directament, fatiga
visual i/o lesions musculoesqueltiques per adopci depostures
forades i, indirectament, accidents per caigudes, xocs contra
objectes, etc.
Per tant, un adequat ambient llumins comporta un treball cmode,
efica i segur.
REFLEXI: CREUS QUE EL TEU LLOC DE TREBALL COMPLIX AMB LES
CONDICIONS LUMNIQUES PER ATINDRE UN CONFORT VISUAL?
Sistema d'illuminaci.
El sistema d'illuminaci de les zones de treball, es pot agrupar
en tres tipus:
General General localitzada.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Localitzada
a) Illuminaci general.
Es pretn obtindre una illuminaci uniforme en tota la zona,
independentment dels llocs de treball.Les lluminries es distribuxen
de forma regular per tot el sostre del local.
Font: http://edison.upc.s/curs/seguret/index.Htm
b) Illuminaci general localitzada.
Proporciona una illuminaci general uniforme amb un augment de
nivell en aquelles seccions que ho requerisquen.
Font: http://edison.upc.s/curs/seguret/index.Htm
c) Illuminaci localitzada.
Se sol utilitzar: En treballs que impliquen una distinci precisa
de les caracterstiques d'un objecte (forma, color, etc.). Quan no
s'aconseguixen els nivells mnims d'illuminaci exigits per la
legislaci. Si amb un altre sistema d'illuminaci no s'aconseguix un
adequat nivell de confort visual. Quan la persona presenta
deficincies visuals.
Font: http://edison.upc.s/curs/seguret/index.Htm
P. 03_05.Htm
Condicions per al confort visual
Per a avaluar les condicions per a un confort visual han de
considerar-se, bsicament, quatre parmetres:
Tipus d'Illuminaci (Natural, Artificial, Mixt.)
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Nivell d'Illuminaci (mesura en LUX.) Enlluernaments (Directe,
Indirecte.) Equilibri d'Iluminancias (Pla de Treball, Entorn.)
Desenrotllarem fil per randa els quatre parmetres indicats
anteriorment.
Tipus d'illuminaci
Pot ser natural, artificial o mixta. Si b la illuminaci natural
s la ms aconsellable, les seues variacions en el tempsaconsellen
recrrer al sistema mixt, permanentment o segons necessitats.
Nivell d'illuminaci
L'annex IV del R.D. 486/97 sobre Llocs de Treball establix els
nivells mnims d'illuminaci en funci de tasques osuperfcies de
treball.
ZONA O PART DEL LLOC DE TREBALLON S'EXECUTEN TASQUES AMB:
NIVELL MNIMD'ILLUMINACI
(lux)Baixes exigncies visuals 100Exigncies visuals moderades
200Exigncies visuals altes 500Exigncies visuals molt altes 1000rees
o locals d's ocasional 50rees o locals d's habitual 100Vies de
circulaci d's ocasional 25Vies de circulaci d's habitual 50
En un centre docent s necessria la classificaci prvia de les
diferents seccions, en funci de dita normativa.
Aix mateix, este annex puntualitza:
a) El nivell d'illuminaci d'una zona en qu s'execute una tasca
es mesurar amb un luxmetre a l'altura on esta esrealitze; en el cas
de zones d's general, a 85 cm. Del sl, i en el de les vies de
circulaci, a nivell del sl.
b) Estos nivells mnims hauran de duplicar-se quan concrreguen
les circumstncies segents:
En rees o locals d's general i en les vies de circulaci, quan
per les seues caracterstiques, estat o ocupaciexistisquen riscos
apreciables de caigudes, xocs o altres accidents.
En les zones on s'efectuen tasques en qu un error d'apreciaci
visual supose un perill per al treballador que lesexecuta, o per a
tercers o quan el contrast de luminncies o de color entre l'objecte
a visualitzar i el fons sobre elqual es troba siga molt dbil.
S'exceptuen de la normativa aquelles activitats, la naturalesa
de les quals t, ho impedisca (Laboratoris fotogrfics, etc.)
La Guia Tcnica per a llocs de Treball de l'INHST (Institut
Nacional d'Higiene i Seguretat en el Treball) establix, a
ttolorientatiu, una taula ms detallada amb els nivells mnims de
llum recomanats per a diferents activitats i
tasques.http://www.mtas.s/insht/practice/G_lugares.Htm
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Enlluernaments.
L'enlluernament s provocat per la presncia d'una font lluminosa
en el camp visual que a l'incidir sobre la retina,ocasiona una
reacci fotoqumica insensibilizant, generalment de carcter
temporal.
Tipus d'enlluernament.
Directe: Es produx per la visi directa de fonts de llum (Llums,
radiaci solar, etc.). Indirecte o Per reflexi: s conseqncia de la
reflexi de fonts de llum sobre superfcies de gran reflectncia,
les
quals es comporten com a fonts lluminoses secundries (Sostres,
parets, mobiliari, etc.).
Font: http://www.mtas.s/insht/
Efectes fisiolgics que provoca.
Inconfort: S'origina quan la font de llum t una luminncia
superior a la d'adaptaci de l'rgan visual. Provocamolsties amb
posterior aparici de fatiga visual.
Incapacitaci: Es produx quan apareix en el camp visual la
luminncia d'una superfcie de nivell molt superior a lade l'objecte
que es visualitza. A pot provocar, a la llarga, disminuci de
l'agudesa visual.
Equilibri d'iluminncies
Equilibri d'iluminncies s un factor tan essencial com el nivell
d'illuminaci per a assegurar el confort visual d'una tasca,per a la
qual cosa s necessari mantindre el dit equilibri dins de la
luminncia de l'objecte i les corresponents a lesdistintes
superfcies incloses dins del camp visual.
Este equilibri es pot aconseguir:a) Controlant els nivells
generals d'illuminaci.b) Controlant la reflectncia de sostres,
parets, sls i altres objectes de l'entorn.
P. 03_06.Htm
Mesures a adoptar.
Com a indicacions de carcter genric per a aconseguir
l'acceptable nivell de confort visual es poden citar:
a) Si es disposa de llum natural a travs de finestres, estes
disposaran d'elements de protecci regulables queimpedisquen tant
l'enlluernament com la calor produda per la radiaci solar.b)
S'evitaran les superfcies de treball i els components de l'entorn
amb forta reflectncia.c) Respecte als llums fluorescents, hui en
dia les ms utilitzades en interiors, s'aconsella:
L'IRC (ndex de Reproducci Cromtica) ms aconsellat oscillar entre
el 80 i el 85%. La Temperatura de Color recomanada s de,
aproximadament, 4.000 Kelvin, encara que subjecta a
variacions en funci dels colors de parets i sostres del
local.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Se substituiran quan s'observe prdua de flux llumins o es
produsquen parpallejos.
Respecte a les lluminries s'han de seguir les normes segents en
els centres de treball:
a) Estaran dotades de difusors o apantallaments per a impedir la
visi directa dels llums.b) Es collocaran de manera que l'angle de
visi siga superior a 30 respecte a la visi horitzontal.
Font: http://www.mtas.s/insht/
c) La seua situaci no provocar que la reflexi sobre la superfcie
de treball coincidisca amb l'angle de visi personald) Les
pissarres, encara que solen tindre baixa reflectncia, poden ser
objecte d'efectes d'efectes pertorbadors sobre
la visi, tant per reflexos com per exigncies d'agudesa visual en
funci de la distncia.
P. 03_07.Htm
So i soroll.
L'home viu permanentment en un ambient sonor, la percepci del
qual implica tant experincies agradables (sons de lanaturalesa,
audici de msica, comunicaci oral, etc.) com desagradables i/o
lesives (trnsit, activitats industrials, certsambients ldics,
etc.)
En els centres educatius, excepte activitats molt especfiques,
el soroll no t connotacions agressives per a la salut delsdocents;
s molt ms habitual efectes de disconfort, que es traduxen,
fonamentalment, en quatre efectes negatius:
Interferncies de comunicaci entre professor i alumne. Baix
rendiment cognitiu dels alumnes. Estrs per al docent.
Disfonies.
Efectes del soroll sobre la salut.
Els efectes del soroll sobre la persona es deuen a la combinaci
de factors tcnics ( freqncia, intensitat i tipus de sorolli temps
d'exposici al mateix), factors humans ( edat, susceptibilitat
individual, etc.)
Tot aix es pot traduir en:
1. Dany auditiu. De menor a major importncia es produiria:
Fatiga Auditiva: Descens transitori de la capacitat auditiva,
sense conseqncies lesives si hi ha perodes dereps sonor.
Hipoacusia Permanent: Prdua de la capacitat auditiva, motivada
per una exposici elevada en intensitatsonora i temps.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
2. Dany Psicosocial. El soroll pot provocar:
Dificultat de comunicaci amb l'entorn.A sol comportar que un
docent haja d'incrementar la intensitat vocaleste sobreesfor pot
ocasionar disfonies funcionals.
Disminuci de la capacitat de concentraci. Malestar, ansietat, i
estrs. Alteracions del son nocturn.
3. Alteracions en rgans diferents de l'aparell auditiu.
Encara que no s'ha quantificat la relaci causa-efecte, el soroll
pot afectar tots els sistemes i aparells de cos hum,podent produir
alteracions de la freqncia cardaca, modificacions en la secreci
gastrointestinal, vertgens, etc.
P. 03_08.Htm
Mesures correctores.
Les mesures de reducci del soroll es poden realitzar actuant
sobre tres parmetres.
a) El focus emissor.
b) El medi de propagaci.
c) El receptor.
a) EL FOCUS EMISSOR.
El focus emissor s el factor sobre el qual cal actuar
prioritriament, b en disseny, b amb mesures tcniquesReductores del
nivell sonor. Ja que s el factor productor del soroll.
Dins de les dites mesures es poden citar: Substituci dels equips
per altres menys sorollosos. Manteniment i reparaci adequats
d'equips i installacions (Maquinria, aire condicionat,
llanterneria, etc.). Allament acstic o canvi d'ubicaci de les fonts
de soroll.
b) EL MEDI DE PROPAGACI.
s molt important que en projecte es determinen els focus i el
nivell de pressi sonora tant de sorolls exteriors de l'edificicom a
interiors, a fi d'utilitzar els materials absorbents i allants
adequats.
c) EL RECEPTOR.El receptor del soroll s la persona, i l'actuaci
sobre este factor noms es far en ltim lloc, si les mesures
correctoressobre els dos factors anteriors no han sigut possibles o
es demostren insuficients.
En este cas es pot recrrer a:
Reduir el temps d'exposici per mitj de rotaci de llocs de
treball. Utilitzar voluntria o obligatriament, segons legislaci
vigent, equips de protecci auditiva (taps, auriculars o
cascos), tots ells amb Certificat CE.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
UNITAT 4: RISCOS ERGONMICS.
Introducci.
Etimolgicament, el terme ergonomia es definiria com a normes
(gnoms) de treball (ergo.)Investigadors i organismes diversos, han
donat diverses definicions que, bsicament, partixen de la definici
donada perCarpenter en 1961: "Aplicaci conjunta de cincies
biolgiques i cincies de l'enginyeria per a assegurar entre l'home i
eltreball una ptima adaptaci mtua, a fi d'incrementar el rendiment
del treballador i contribuir al seu propi benestar".
Dins dels factors ergonmics ms destacables en l'activitat diria
del docent que poden afectar la seua salut, han decitar-se:
Utilitzaci de pantalles de visualitzaci de dades.
Maneig de crregues (xiquets, objectes...Etc.)
Postures en posici sedent o de bipedestaci.
Mtodes incorrectes de treball podrien generar danys a la salut,
com ara fatiga visual, lesions musculoesqueltiques, etc.pel que s
necessari disposar d'uns coneixements bsics, que, una vegada
aplicats, garantisquen la minimitzaci ol'eliminaci dels dits
efectes lesius.
Objectius de la unitat.
Conixer els conceptes bsics, els factors de risc i les mesures
preventives corresponents, relacionats amb:
La utilitzaci de PVDs,
La impartici de la classe de peu,
L'alament i maneig de xiquets,
Reconixer l'abast les conseqncies de les lesions
musculoesqueltiques i visuals.
Implantar un protocol bsic d'autoajuda.
Configurar adequadament el despatx i l'ordinador aix com adoptar
les posicions ms adequades per a impartirclasses i manejar-se els
xiquets.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Esquema
Pantalles de visualitzaci de dades. (PVD)
Definicions bsiques.
L'art.2 del Reial Decret 488/1997 sobre disposicions mnimes de
seguretat i salut relatives al treball amb equips queinclouen
pantalles de visualitzaci establix les definicions segents:
A) PANTALLA DE VISUALITZACI, s una pantalla alfanumrica o
grfica, independentment del mtode derepresentaci visual utilitzat.
L'art. 1.3. del citat Reial Decret exclou de la seua aplicaci a una
srie d'equips(sistemes informtics d's pblic, calculadores, etc.),
per la qual cosa, prcticament, noms s aplicable aordinadors de
taula i als ordinadors porttils sempre que estos s'utilitzen de
mode continuat en un lloc de treball.
B) LLOC DE TREBALL, Est constitut per: Equip amb pantalla de
visualitzaci.
Teclat o dispositiu d'adquisici de dades.
Programa per a interconnexi persona/mquina.
Accessoris ofimticos.
Mobiliari.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Entorn laboral.
C) TREBALLADOR, s qualsevol persona que habitualment i durant
una part rellevant del seu treball utilitze una PVD.
Font:NTP-252 de l'INSHT
Ats que el Reial Decret 488/1997 pretn la protecci de la salut
dels treballadors enfront dels riscos derivats de la
seuautilitzaci, i estos depenen d'una srie de factors (freqncia i
duraci dels perodes de treball enfront de la pantalla,
graud'atenci, etc.), la Guia Tcnica de l'Institut de Seguretat i
Higiene en el Treball sobre s de PVD, establix, basant-se enel
nivell de risc, la segent classificaci de treballadors:
Treballador Usuari: Aquell que supere les 4 hores diries o 20
hores setmanals de treball efectiu amb PVD.
Treballador no Usuari: Aquell el treball efectiu del qual siga
inferior a 2 hores diries o 10 hores setmanals.
Els que amb certes condicions poden ser considerats Treballador
Usuari: Els no inclosos en els dos grupsanteriors, per que
complixen els requisits determinats en la Guia.
REFLEXI. s vost usuari o no usuari d'una PVD, segons la
classificaci de la Guia Tcnica?
P. 04_03.Htm
Riscos associats a l's de PVD.
Poden ser de tres tipus:
Fatiga visual.
Alteracions musculoesqueltiques.
Fatiga mental o psicolgica.
A) FATIGA VISUALEl treball amb una PVD implica, generalment,
quatre tipus de tasques visuals:
Tasques de dileg.
Tasques d'introducci de dades.
Tasques de programaci.
Tasques de tipus mixt.A pot provocar una modificaci funcional,
de carcter reversible, com a conseqncia de l'increment de
sollicitacionsde la pupilla i de l'acomodaci-convergncia per a
aconseguir una percepci fina de la imatge sobre la retina.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Els smptomes es poden donar a diversos nivells amb sensacions
molt diverses:
Molsties oculars (pesadesa d'ulls, llagrimeig, etc).
Trastorns de visi (imatges desenfocades o dobles, prdua de
nitidesa en els carcters de la pantalla, etc.).
Alteracions extraoculars (cefalees, marejos, etc.).
B) PROBLEMES MUSCOESQUELTICOSSolen deure's a:
Postures incorrectes davant de la pantalla.
Rotaci de cap superior a 20.
Inclinaci excessiva del cap.
Inclinaci del tronc.
Flexi de les mans.
Posici incorrecta de les extremitats inferiors.
Reflexi. Adopta vost una postura correcta davant de la
pantalla?
Estatismo postural.
Un factor de gran incidncia en els dolors i els trastorns
musculars s la contracci muscular mantinguda durant hores,associada
a la immobilitzaci dels segments corporals en determinades
posicions i a una gestualitzaci important de lesmans en el
teclat.
Estos smptomes es donen a nivell de:
Columna vertebral: Cervicalgias, dorsalgias i lumblgies.
Extremitats superiors: Contractures, formiguejos, sndrome del
tnel carpi, etc.
Font: http://wwwzonarevisttas.ComC) FATIGA MENTAL O
PSICOLGICAEls factors que incidixen en la seua manifestaci poden
ser tant de tipus laboral (rutina del treball, crrega
mentalexcessiva, defectes de comunicaci persona-programa, etc.) com
a personal (trastorns del son, consum d'alcohol i
tabac,automedicaci, alteracions psicosomtiques preexistents,
etc.).
Els smptomes s'expressen de forma molt variada, somtica
(cefalees, hipersudoraci, marejos, trastorns digestius, etc.)
ipsquica (ansietat, insomni, estats depressius, etc.), i poden
desembocar en un estat d'estrs si l'organisme s incapade recuperar
per si mateix l'estat de normalitat, o persistixen les condicions
desfavorables de l'equip, ambient i incorrectaracionalitat del
treball.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
P. 04_04.Htm
Prevenci dels riscos de fatiga visual i msculoesqueltics. Equips
de treball.
PANTALLA DE L'ORDINADOR
s un element essencial per a garantir el confort de l'usuari,
havent de tindre en compte una srie de parmetres.
Grandria i resoluci de la pantalla.Seran adequats al tipus de
tasca que es realitze, d'acord amb la taula segent:
Grandria dels carcters de text.Tindran unes dimensions
adequades, aix com una bona definici, per a una cmoda percepci
visual, la qual cosa, huien dia, s ajustable pel propi usuari.Es
considera com a alria mnima de carcters 3 mm, presos des d'una
distncia de 50 cm. respecte a la pantalla.
Luminncia i contrast de luminncies.a) Luminncia: Es mesura en
Candeles/m2 (Cd/m2), i ha d'estar compresa entre 35 Cd/m2 (Valor
mnim) i 100 Cd/m2(Valor ptim).Este parmetre ve oferit pel
fabricant.b) Contrast de luminncies: s la relaci entre la luminncia
del carcter i la luminncia de fons, considerant-se com avalor idoni
mitj la relaci 3:1 per a aconseguir sensaci de claredat en l'rgan
visual.
Polaritat de les imatges.En les pantalles de visualitzaci es
poden representar els textos i grfics de dos formes:
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
En la majoria dels casos sol resultar ms favorable l's de la
polaritat positiva, ja que s semblant a la representacisobre paper
imprs, excepte en usuaris amb agudesa visual disminuda.
Reflexos.La major part de les PVD utilitzen vidre en la seua
superfcie visible, per la qual cosa sn susceptibles de
provocarreflexos que interferixen en la llegibilitat dels
carcters.
El seu control es pot realitzar per mitj de:
Pantalla dotada de tractament antirreflexos o, si no n'hi ha,
incorporaci d'un filtre tipus micromalla,polaritzen-te, etc. Estos
filtres solen disminuir la luminncia i el contrast, a ms d'exigir
una netejafreqent.
Pantalla amb sistema mbil.
Modificaci de l'entorn ambiental.
Collocaci de la pantalla.
Font: www.ccsso.ca/onhanswers/ergonomics/office.html
Es recomanable que la pantalla se situe de manera que puga ser
contemplada dins de l'espai comprs entre la lnia devisi horitzontal
i la traada a uns 30 davall l'horitzontal, encara que s admissible
arribar els 60.La distncia mai ser inferior a 40 cm, considerant-se
com a mesures ms idnies 60-80 cm, en funci de la grandria dela
pantalla.El monitor es collocar enfront de l'usuari o, en tot cas,
dins d'un angle de 120 en el pla horitzontal, de manera que nosiga
necessari girar repetidament el tronc o el cap per a visualitzar-lo
(Angle de gir inferior a 40).
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Reflexi: Considera adequada la seua distncia de visi respecte a
la pantalla?Per qu?
P. 04_05.Htm
PORTADOCUMENTS o FARISTOL
Este accessori s necessari per a treballar amb documents
impresos, aconseguint reduir els esforos d'acomodacivisual i els
girs de cap.
Ha de reunir les condicions segents:
Ser ajustable en altura, inclinaci i distncia, a ms de solidari
amb la pantalla.
Tindr suficient resistncia per a suportar, sense oscillacions,
el pes dels documents.
Els documents utilitzats no seran usats en fundes de plstic per
a evitar reflexos.
TECLATLes seues caracterstiques i la seua utilitzaci incorrecta
poden provocar l'adopci de postures forades i posteriormanifestaci
de trastorns musculoesquelticos.
Per aix, es recomana:
El seu disseny, amb alria regulable per l'usuari, ser l'indicat
en la figura.
Font: www.mtas/insht
Ser independent de la resta de l'equip a fi de collocar-lo en la
posici ms convenient per a l'usuari.
Si el disseny del teclat inclou un suport per a les mans la seua
profunditat no ser inferior a 10 cm. Si no hi ha el ditsuport
s'habilitar un espai semblant en la taula davant del teclat.
Font: www.arbestlivsinstitutet.Se/datorasbete
/arbetsstallning_en.Asp
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Si el nombre d'hores de treball s alt o s'observen molsties en
les monyiques pot ser aconsellable la utilitzaci
d'unreposamonyiques.
RATOL
Pot ser, tamb, l'origen de trastorns musculoesquelticos, per la
qual cosa ha de complir una srie de requisits: Tindr formes suaus i
arredonides que s'ajusten a la superfcie de la m. El seu
accionament no exigir molta pressi. Lliscar fcilment sobre el pla
de treball, podent ser necessria la utilitzaci d'un element
auxiliar (estoreta, etc.). Ha de realitzar-se peridicament una
neteja del seu interior, ja que el lliscament sobre el pla de
treball sol ocasionar
la introducci de pols i altres partcules.
TAULA DE TREBALL
Es compliran els requisits segents:
La superfcie ha de ser de color mat per a evitar reflexos, i no
tindre arestes o cantons aguts amb qu puga colpejar-se
l'usuari.
Les seues dimensions es determinaran en funci dels equips,
documents, etc, que ha de suportar, considerant-secom a dimensions
mnimes les segents:
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Font: www.mtas.es/insht NTP-242(INSHT)
Els calaixos disposaran de guies de rodament que faciliten la
seua obertura sense esfor i de topalls queimpedisquen la seua
caiguda.
CADIRA
s un element essencial per a aconseguir un adequat confort
durant la jornada laboral, aix com per a previndre
trastornssomtics.
Han de citar-se les segents normes bsiques que han de
complir:
Tindr cinc peus amb rodes que faciliten el seu desplaament, per
amb una determinada resistncia per a evitarmoviments involuntaris
sobre el paviment.
El disseny i dimensions seran els segents:
Pla de seient amb cantons blans i arredonides.
Respatler lleugerament convex amb diferents graus d'inclinaci
per a garantir un bon suport lumbar.
Alria regulable perqu, quan les mans es recolzen sobre el
teclat, l'angle d'articulaci del colze siga de90-100.
Els elements de regulaci tindran sistemes d's molt simple, i
podran ser accionats en posici assentada.
L'entapissat i el material de rebliment seran de tipus
transpirable.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
El reposabraos s un element d'ajuda com a suport postural
complementari, per el seu disseny no ha d'impedirl'aproximaci a la
zona de treball.
REPOSAPEUS
Ha de ser utilitzat quan, aconseguit l'angle ergonmic
d'articulaci del colze, els peus no es recolzen fermament sobre
elsl.Complir els requisits segents:
Alria regulable.
Inclinaci entre 0 i 15 sobre el pla horitzontal.
Dimensions mnimes de 45 cm. d'ample per 35 cm. de
profunditat.
Superfcie de suport antilliscant.
ENTORN AMBIENTAL
Els factors bsics a considerar en l'entorn ambiental sn:
Illuminaci.
Condicions Termohigromtroquess.
Soroll.
Radiacions.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
P. 04_06.Htm
Postura correcta per a la prevenci de trastorns
musculoesqueltics.
P. 04_05.Htm
Manipulaci manual de crregues.
La manipulaci manual de crregues s responsable, en molts casos,
de l'aparici de fatiga fsica, o b de lesions, quees poden produir
d'una forma immediata o per l'acumulaci de xicotets traumatismes
aparentment sense importncia.
Poden lesionar-se, tant els treballadors que manipulen crregues
regularment, com els treballadors ocasionals.
Les lesions ms freqents sn entre altres: contusions, talls,
ferides, fractures i sobretot lesions musculoesqueltiques.
Es poden produir en qualsevol zona del cos, per sn ms sensibles
els membres superiors, i l'esquena, en especial enla zona
dorsolumbar.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Font: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
Les lesions dorsolumbars poden anar des d'un lumbago a
alteracions dels discos intervertebrals (hrnies discals) o
inclsfractures vertebrals per sobreesfor.
Factors de risc.
Tradicionalment han sigut tres els factors de risc determinants
de les lesions musculoesqueltiques:
El pes de les crregues.
La repetitivitat dels moviments
Les postures forades o mantingudes.Esta catalogaci ha sigut
ampliada a molts altres factors, que es detallen a continuaci.
CARACTERSTIQUES DE LA CRREGA
La manipulaci manual d'una crrega pot presentar un risc, en
particular dorsolumbar, en els casos segents:
Quan la crrega s massa pesada o massa gran.
Quan s voluminosa o difcil de subjectar.
Quan est en equilibri inestable o el seu contingut corre el risc
de desplaar-se.
Quan est collocada de tal manera que ha de sostindre's o
manipular-se a distncia del tronc o amb torsi oinclinaci del
mateix.
Quan la crrega, a causa del seu aspecte exterior o a la seua
consistncia, pot ocasionar lesions al treballador,en particular en
cas de colp.
bviament, els quatre primers casos es donen a l'alar o moure
xiquets durant l'exercici del treball d'alguns docents,entre ells
els d'educaci especial.
ESFOR FSIC NECESSARI
Un esfor fsic pot comportar un risc, en particular dorsolumbar,
en els casos segents:
Quan s massa important.
Quan no pot realitzar-se ms que per un moviment de torsi o de
flexi del tronc.
Quan pot ocasionar un moviment brusc de la crrega.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Quan es realitza mentres el cos est en posici inestable.
Quan es tracte d'alar o descendir la crrega amb necessitat
modificar l'agafe.
En la manipulaci manual de xiquets pot donar-se estos casos, per
la qual cosa veiem com se sumen factors de riscdurant l'exercici
del treball.
CARACTERSTIQUES DEL MEDI DE TREBALL
Les caracterstiques del medi de treball poden augmentar el risc,
en particular dorsolumbar, en els casos segents:
Quan l'espai lliure, especialment vertical, resulta insuficient
per a l'exercici de l'activitat de qu es tracte.
Quan el sl s irregular i, per tant, pot donar lloc a
entropessons o b s esvars per al calat que porte eltreballador.
Quan la situaci o el medi de treball no permet al treballador la
manipulaci manual de crregues a una alturasegura i en una postura
correcta.
Quan el sl o el pla de treball presenten desnivells que
impliquen la manipulaci de la crrega en nivellsdiferents.
Quan el sl o el punt de suport sn inestables.
Quan la temperatura, humitat o circulaci de l'aire sn
inadequades.
Quan la illuminaci no siga adequada.
Quan existisca exposici a vibracions.
El general, estos casos no es donen en el sector docent, per
puntualment podrien donar-se.
EXIGNCIES DE L'ACTIVITAT
L'activitat pot comportar risc, en particular dorsolumbar, quan
implique una o diverses de les exigncies segents:
Esforos fsics massa freqents o prolongats en els que intervinga
en particular la columna vertebral.
Perode insuficient de reps fisiolgic o de recuperaci.
Distncies massa grans d'elevaci, descens o transport.
Ritme imposat per un procs que el treballador no puga
modular.Pot existir risc per bipedestaci mantinguda, amb
conseqncies com ara alteracions circulatries perifriques, varius
idolor el regi lumbosacra de l'esquena. La impartici de la classe
de peu s un conegut factor de risc en la docncia,contra el que es
pot i s'ha d'aplicar mesures preventives.
FACTORS INDIVIDUALS DE RISC
Constituxen factors individuals de risc:
La falta d'aptitud fsica per a realitzar les tasques en
qesti.
La inadequaci de les robes, el calat o altres efectes personals
que porte el treballador.
La insuficincia o inadaptaci dels coneixements o de la
formaci.
L'existncia prvia de patologia dorsolumbar.
Els factors individuals de risc influxen en gran manera tant en
la manipulaci de xiquets com en labipedestaci prolongada.
P. 04_06.Htm
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Mesures preventives.
Un principi bsic de prevenci de riscos laborals s eliminar o
evitar el risc. El segent principi bsic s minimitzar-lo sino es pot
eliminar o evitar. Per tant estos principis s'apliquen a la
manipulaci de crregues i les postures mantingudes.Vegem com:
1. Evitar la manipulaci manual de les crregues amb les mesures
tcniques o organitzatives necessries, en especialper mitj de la
utilitzaci d'equips per al maneig mecnic de les mateixes, siga de
forma automtica o controlada peltreballador.
Grua de trasllat de personesFont:www.ortoweb.com
Quan no puga evitar-se la necessitat manipulaci manual de les
crregues, l'empresari prendr les mesuresd'organitzaci adequades.
Utilitzar els mitjans apropiats o proporcionar als treballadors
tals mitjans per a reduir el riscque comporte la dita manipulaci.
Amb este fi, haur d'avaluar els riscos prenent en consideraci els
factors de riscavantdits i els seus possibles efectes
combinats.
2. Vigilncia especfica de la salut adequada al risc d'exposici.
En este cas la manipulaci manual de crregues,contemplant els
factors de risc derivats de les caracterstiques de la crrega,
l'esfor fsic necessari, lescaracterstiques del medi de treball, les
exigncies de l'activitat i els factors individuals de risc
avantdits.
Actualment hi ha diversos protocols mdics relacionats amb
l'ergonomia: el de manipulaci manual de crregues, el demoviments
repetitius, el de postures forades, el de neuropaties per pressi i
el de pantalles de visualitzaci de dades.
3. Formaci i informaci adequada als treballadors sobre la forma
correcta de manipular les crregues i sobre elsriscos que corren de
no fer-ho d'eixa forma, tenint en compte els factors de risc
avantdits.
La informaci subministrada haur d'incloure indicacions generals
i les precisions que siguen possibles sobre el pes deles crregues
i, quan el contingut d'un embalatge estiga descentrat, sobre el seu
centre de gravetat o costat ms pesat.
P. 04_07.Htm
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Tcniques bsiques de manipulaci.
quant a l'alament de crregues
Font: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
quant a treballs de peu
Font: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
quant a la mobilitzaci de malalts
Font: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
UNITAT 5. RISCOS PSICOSOCIALS
INTRODUCCI.
Les condicions de treball que afecten la salut sn de naturalesa
molt variada i encara quetradicionalment s'ha destacat la incidncia
de les condicions fsiques, qumiques, biolgiques imecniques del
treball sobre la salut, hui es reconeix que tamb les condicions de
treballrelacionades amb aspectes psicolgics i socials sn rellevants
i han de ser considerades en laprevenci de riscos.
A pesar d'aix, encara se sol associar sinistralitat amb
seguretat i amb salut laboral,relegant la relaci causal que les
formes organitzatives del treball, les interaccions personals enel
treball i el tipus de tasques tenen amb la malaltia i amb els
accidents.
Sens dubte que en la consideraci dels factors de risc d'origen
psicosocial comsecundaris est influint el pes de l'evidncia de les
conseqncies dels accidents greus. Elsriscos d'origen psicosocial no
mostren incidncia en les xifres de sinistralitat, encara que si
querepercutixen en la salut, com a evidncia la seua incidncia sobre
l'augment de l'absentismelaboral en els centres i sobre la
disminuci de la qualitat de l'ensenyana.
La Llei 31/1995, de Prevenci de Riscos Laborals (BOE 10.11.95)
contempla unaconcepci mplia dels riscos laborals i de la prevenci
dels danys derivats del treball, incloentmalalties, patologies i
lesions patides amb motiu o en ocasi del treball, tant de
naturalesa fsicacom psquica.
La Llei 31/1995 reconeix els factors psicosocials com a factors
de potencial risc per a lasalut i entn per condici de treball totes
les caracterstiques del treball, incloses les relatives a laseua
organitzaci i ordenaci, que influsquen en la magnitud dels riscos a
qu estiga exposat eltreballador.
Els factors de risc psicosocial han de ser tractats en els Plans
de Prevenci dels centresdocents.
En este context, l'Ergonomia i la Psicosociologia aplicada
intervenen respecte a lescondicions ambientals de treball, en el
disseny dels llocs, en l'adequaci de la crrega fsica i dela crrega
mental, sobre l'estrs i els conflictes i problemes
psicosocials.
El sector professional docent desenrotlla la seua activitat
laboral en escenaris peculiars enqu els factors psicosocials sn un
referent essencial respecte a la prevenci de riscos
laborals.Entenem que s este un sector amb riscos especfics o,
almenys, un sector on es registra laincidncia significativa de
determinats factors de risc.
Els factors de risc psicosocial han sigut definits com les
caracterstiques relacionades ambl'organitzaci del treball que poden
afectar la salut dels treballadors, per la qual cosa la
prevenci
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
de riscos laborals ha d'assegurar que les variables
organitzatives complisquen requisitspreventius.
En este sentit s'insistix en el fet que s necessari establir
sistemes organizacionales en elsque el treballador:
Possesca alt control sobre el treball. Siga objecte d'efica
suport social de companys i superiors. Reba un nivell adequat
d'exigncies psicolgic i proporcionat reforament.
Les exigncies o demandes psicolgiques del treball, el grau de
control sobre el treball iel suport social rebut sn tres dimensions
de l'ambient psicosocial en el treball utilitzades per aavaluar i
intervindre sobre els riscos psicosocials.
Les combinacions possibles entre estes dimensions permeten
teoritzar sobre situacionsen qu s'aprecia:
A.- Alta demanda o exigncia i alt control.B.- Alta exigncia i
baix control.C.- Escassa demanda i alt control.D.- Escassa demanda
i baix control.
Els estudis mostren nivells d'estrs i insatisfacci en el
treball, i per tant majorvulnerabilitat, en les situacions b, c i
d, sent la a, amb alta demanda i alt control, la que facilita
elmillor desenrotllament personal i professional i la b la que
s'associa a major tensi. Els expertsinformen que el desinters, la
falta de reptes, associats a les opcions c i d tamb
constituxenimportants factors d'insatisfacci.
La dimensi suport social entre companys... resulta moduladora de
la combinaci de lesaltres dos, sent reductora dels efectes
estresores de les altes demandes i encara de lescarncies en
recursos i mitjans.
s esta una de les variables utilitzades per a explicar el perqu
en centres docents quereben poblaci escolar especialment
conflictiva i desenrotllen equips de professors amb elevatsuport
mutu es produx menor absentisme per alteracions psicopatolgiques, a
pesar que laconflictivitat amb l'alumnat i amb les seues famlies s
molt elevada, el rendiment educatiu inferioral d'altres centres i
el reforament extrnsec davall.
El control del professorat sobre el context educatiu en l'mbit
laboral docent ha redut desde fa anys, en part com a conseqncia
dels canvis socials que afecten les famlies, els valors,l'economia,
els moviments de poblaci... en part a causa de canvis establits
pels sistemeseducatius.
En algunes investigacions es mostra que els conflictes amb
l'alumnat, els conflictes ambaltres docents, el cansament per la
professi... sn els principals factors percebuts com associats
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
causalment als processos adaptatius ansiosodepresivos. En altres
es ressalta la rtio d'alumnes,la inestabilitat en l'ocupaci, les
carncies en recursos materials. La falta de prestigi
social,l'escassa capacitat de decisi, la sobrecrrega de tasques
burocrtiques amb escs temps per arealitzar-les... sn altres factors
associats a l'estrs laboral.
La prevenci exigix adoptar mesures organitzatives que procuren
canvis en els factorsgeneradors de riscos, que elimine o redusca en
origen a aquells que siguen susceptibles de ser-ho i activen
recursos per a afrontar de forma efica els inevitables.
No oblidem que la prevenci de riscos s un important apartat en
el conjunt de la salut, iesta un factor clau en el desenrotllament
hum. El context laboral de l'ensenyana, considerantl'actual grau de
desenrotllament de la cultura de la prevenci i d'aplicaci
d'actuacions en matriade prevenci, i considerant els rangs
d'autonomia real dels centres docents i de cada docent en laseua
aula, aconsella que es continue treballant per a estimular l'adopci
d'actuacions preventivesper part de l'Administraci Educativa, al
mateix temps que es millora l'organitzaci interna i elfuncionament
dels centres i els equips docents amb els recursos ja estructurats
i alhora ques'optimitza la formaci en matria de prevenci i els
recursos personals del professorat.
Esta Unitat est orientada a facilitar el coneixement dels riscos
d'origen psicosocial per ala salut del docent que estan associats a
la insatisfacci laboral-professional i a l'estrs, aix comalgunes
claus i estratgies per a la seua prevenci.
La Llei 31/1995 regula la prevenci dels riscos per a la salut
derivats de factorspsicosocials, que sn especialment importants en
professions com l'ensenyana.
En esta Unitat es presenta una informaci bsica sobre l'estrs,
del burnout i delsprocessos psicopatolgics ansiosodepresivos en el
context laboral docent, desenrotllantcontinguts i activitats de
formaci en habilitats personals i professionals (gesti del
temps,motivaci, habilitats pedaggiques...) necessries per a la
prevenci de riscos laborals des del'eficcia professional en l'aula
i en la participaci en l'organitzaci dels centres docents i en
lainteraccions prpies de la professi.
S'inclouen continguts sobre l'autocontrol emocional en
situacions de conflicte, deldesenrotllament d'estils de vida
saludable i de l'autoestima com a professionals de
l'ensenyana,claus essencials d'una prevenci basada en el
desenrotllament.
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
Esquema
-
Curs bsic de prevenci de riscos laborals
Servici de Prevenci de Risgos Laborals del Sector Docent.
Conselleria dEducaci
ESTRS
MODEL EXPLICATIU DE LES ALTERACIONS PER ESTRS I PROCESSOS
PSICOPATOLGICS.
L'anlisi dels models causals derivats de la investigaci
especialitzada permet elaborar unmodel explicatiu dels processos
que comporten alteracions comportamentales ipsicopatolgiques en
docents. El diagrama segent representa este model explicatiu:
Alteracions comportamentales i processos psicopatolgics en
docents.Model explicatiu.
En este model es destaca que la professi de l'ensenyana possex
caracterstiquesespecfiques (ambigitat i conflicte de rol, models i
taxes de reforament, etc.) que impliquenescenaris en qu cal esperar
determinades dificultats i conflictes. L'afrontame