- 1. Num. 5562 / 24.07.200730110 Conselleria dEducaciConselleria
de EducacinDECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual
DECRETO 111/2007, de 20 de julio, del Consell, por elsestablix el
currculum de lEducaci Primria a la que se establece el currculo de
la Educacin Primaria enComunitat Valenciana. [2007/9730]la
Comunitat Valenciana. [2007/9730] LEstatut dAutonomia de la
Comunitat Valenciana, en larticle 53, El Estatut dAutonomia de la
Comunitat Valenciana, en el artculodisposa que s de competncia
exclusiva de la Generalitat la regula- 53, dispone que es de
competencia exclusiva de la Generalitat la regu-ci i administraci
de lensenyament en tota la seua extensi, nivells lacin y
administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles yi graus,
modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larti-
grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que
disponencle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques
que, dacord el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes
Orgnicas que,amb lapartat 1) de larticle 81 daquella, el
despleguen, de les facul- de acuerdo con el apartado 1 del artculo
81 de aquella, lo desarrollan,tats que atribux a lEstat el nmero 30
de lapartat 1) de larticle 149de las facultades que atribuye al
Estado el nmero 30 del apartado 1)de la Constituci Espanyola i de
lalta inspecci necessria per al seudel artculo 149 de la
Constitucin Espaola, y de la alta inspeccincompliment i garantia.
necesaria para su cumplimiento y garanta. La Llei Orgnica 2/2006,
de 3 de maig, dEducaci, que t carc- La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de
mayo, de Educacin, que tieneter bsic, en larticle 6.2, establix que
el Govern ha de fixar els aspec- carcter bsico, en su artculo 6.2,
establece que el Gobierno fijar lostes bsics del currculum que
constituxen les ensenyances mnimes.aspectos bsicos del currculo que
constituyen las enseanzas mni- mas.Les ensenyances mnimes
determinen els aspectes essencials delLas enseanzas mnimas
determinan los aspectos esenciales delcurrculum en relaci amb els
objectius, les competncies bsiques,currculo en relacin con los
objetivos, las competencias bsicas, losels continguts i els
criteris davaluaci, de manera que asseguren una contenidos y los
criterios de evaluacin, de modo que aseguren unaformaci comuna a
tot lalumnat i garantisquen la validesa dels ttols formacin comn a
todo el alumnado y garanticen la validez de loscorresponents al
sistema educatiu espanyol.ttulos correspondientes al sistema
educativo espaol.En larticle 6.4, la mencionada llei disposa que
les administraci-En el artculo 6.4, la mencionada Ley dispone que
las administra-ons educatives competents han destablir el currculum
de les distintesciones educativas competentes establecern el
currculo de las distintasensenyances regulades en esta, del qual
han de formar part els aspectesenseanzas reguladas en la misma, del
que formarn parte los aspectosbsics assenyalats en els apartats
anteriors.bsicos sealados en los apartados anteriores.Aix mateix,
en els articles 18 i 19, la Llei 4/1983, de 23 deAsimismo, en los
artculos 18 y 19, la Ley 4/1983, de 23 denovembre, ds i Ensenyament
del Valenci, disposa que sha dincor- noviembre, de Uso y Enseanza
del Valenciano, dispone que se incor-porar a les rees prescrites
per a lEducaci Primria pel Reial Decretporar a las reas prescritas
para la educacin primaria por el Real1513/2006, de 7 de desembre,
pel qual sestablixen les ensenyances Decreto 1513/2006, de 7 de
diciembre, por el que se establecen lasmnimes de lEducaci Primria,
lensenyana del valenci, per tal Enseanzas Mnimas de la Educacin
Primaria, la enseanza delque en finalitzar esta etapa lalumnat
estiga capacitat per a utilitzarvalenciano, para que al terminar
dicha etapa el alumnado est capa-oralment i per escrit el valenci
en igualtat amb el castell. citado para utilizar oralmente y por
escrito el valenciano en igualdad con el castellano.Correspon al
Consell, en s de les seues competncies, establir elCorresponde al
Consell, en uso de sus competencias, establecer elcurrculum o pla
de estudis desta etapa educativa, dacord amb el que currculo o plan
de estudios de esta etapa educativa, de acuerdo con lodisposa el
Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sesta-dispuesto
en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el queblixen
les ensenyances mnimes de lEducaci Primria. se establecen las
Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria.Per tal de desplegar este
mandat, el present decret fixa a la Comu- En desarrollo de este
mandato, el presente Decreto fija en lanitat Valenciana els
objectius, els continguts i els criteris davaluaciComunitat
Valenciana los objetivos, los contenidos y los criterios
decorresponents al conjunt de letapa i a cada una de les rees que
la evaluacin correspondientes al conjunto de la etapa y a cada una
deintegren o configuren. En cada rea es descriu la manera com
contri- las reas que la integran o configuran. En cada rea se
describe elbux al desplegament de les competncies bsiques o
aprenentatgesmodo en que contribuye al desarrollo de las
competencias bsicas oque es consideren imprescindibles, els seus
objectius, els contingutsaprendizajes que se consideran
imprescindibles, sus objetivos, los con-organitzats per cicles i
distributs en blocs, i els criteris davaluaci, tenidos organizados
por ciclos y distribuidos en bloques, y los criteriosprocurant que
en totes les rees saborden coneixements de carcterde evaluacin,
procurando que en todas las reas se aborden conoci-instrumental,
lingstic, matemtic, cientfic i tecnolgic. mientos de carcter
instrumental, lingstico, matemtico, cientfico y tecnolgico.Aix
mateix, el decret ha dassentar les bases per a un projecte de
Asimismo, el Decreto ha de sentar las bases para un proyecto
defutur en la nostra escola, la de la Comunitat Valenciana, per tal
de con-futuro en nuestra escuela, la de la Comunitat Valenciana,
convirtin-vertir-la en mbit privilegiat per a potenciar el
coneixement i ls del dola en mbito privilegiado para potenciar el
conocimiento y el usovalenci i del castell. A la nostra comunitat,
laprenentatge escolar del valenciano y del castellano. En nuestra
Comunitat, el aprendiza-de les dos llenges cooficials es considera,
en el currculum, com a je escolar de las dos lenguas cooficiales se
considera, en el currculo,element bsic de la nostra cultura, com a
instrument daprenentatgecomo elemento bsico de nuestra cultura,
como instrumento de apren-dins del marc del programa o programes
deducaci plurilinge quedizaje dentro del marco del programa o
programas de educacin pluri-apliquen els centres, danlisi i busca
de la realitat, dadquisici duna linge que apliquen los centros, de
anlisis y bsqueda de la realidad,conscincia didentitat, de
pertinena a una cultura i dassumpci de adquisicin de una conciencia
de identidad, de pertenencia a unadunes normes i duns valors
compartits. cultura y de asuncin de unas normas y de unos valores
compartidos.Es regula, aix mateix, una avaluaci de diagnstic en
finalitzar elSe regula, asimismo, una evaluacin de diagnstico al
finalizar elsegon cicle de leducaci primria, de carcter orientador
i formatiu, a segundo ciclo de la educacin primaria de carcter
orientador y forma-fi de facilitar lxit escolar.tivo con el fin de
facilitar el xito escolar.Letapa de leducaci primria, que amb
leducaci secundria La etapa de la educacin primaria, que con la
educacin secun-obligatria constitux lensenyana bsica, s
especialment important, daria obligatoria constituye la enseanza
bsica, es especialmenteja que inicia lescolaritzaci obligatria i
posa les bases de tot lapre- importante, ya que en ella se inicia
la escolarizacin obligatoria y senentatge posterior. Per aix, el
present decret, encara que fa refernciaponen las bases de todo el
aprendizaje posterior. Para ello, el presenteespecialment a les
capacitats, habilitats i destreses que lalumnat ha decreto, aunque
hace referencia especialmente a las capacidades, habi-dadquirir en
finalitzar letapa, oferix els instruments necessaris perqu lidades
y destrezas que el alumnado ha de haber adquirido al finalizar
2. Num. 5562 / 24.07.200730111les mestres i els mestres, en la
seua tasca de concreci del currculum, la etapa, ofrece los
instrumentos necesarios para que las maestras y losaconseguisquen
la formaci integral de les xiquetes i dels xiquets.maestros, en su
tarea de concrecin del currculo, consigan la forma- cin integral de
las nias y los nios. Els reptes dels canvis tecnolgics i socials
als quals haur den- Los retos de los cambios tecnolgicos y sociales
a los que habrfrontar-se lalumnat fan necessari en leducaci
primria, posar a lade enfrentarse el alumnado hacen necesario en la
educacin primaria,seua disposici fonaments slids que lestimulen a
mantindre lafany poner a su disposicin fundamentos slidos que lo
estimulen a mante-daprendre durant tota la vida. Rau ac la
transcendncia dafavorir ner el afn de aprender durante toda la
vida. Radica aqu la trascenden-linters per la lectura, lescriptura
i els diferents llenguatges, inclo- cia de favorecer el inters por
la lectura, la escritura y los diferentesent el coneixement
dalmenys una llengua estrangera, fonamental en lenguajes,
incluyendo el conocimiento de al menos una lengua extran-el context
europeu.jera, fundamental en el contexto europeo. Letapa de
leducaci primria ha de proporcionar els lmits deLa etapa de la
educacin primaria ha de proporcionar los lmitescada disciplina, els
seus parmetres bsics i els seus principis verte-de cada disciplina,
sus parmetros bsicos y sus principios vertebra-bradors. La
instrucci en les distintes rees haur destar, lgicament, dores. La
instruccin en las distintas reas habr de estar,
lgicamente,condicionada per ledat i les possibilitats de cada
alumna i alum- condicionada por la edad y las posibilidades de cada
alumna y alumno,ne, per sense renunciar a facilitar-los la
informaci necessria per apero sin renunciar a facilitarles la
informacin necesaria para garanti-garantir el procs educatiu. Els
continguts, fins i tot partint de len- zar el proceso educativo.
Los contenidos, aun partiendo del entornotorn ms prxim, no sn, per
tant, complets, si no sinserixen en el ms prximo, no sern
completos, por tanto, si no se insertan en suseu context nacional,
europeu i universal. Cal donar, per tant, carta de contexto
nacional, europeo y universal. Hay que dar, por tanto,
cartanaturalesa a uns continguts interessants i motivadors per a
lalumnat. de naturaleza a unos contenidos interesantes y
motivadores para elTot aix, per tal que lalumnat senta els seus
avantatges i avanos ialumnado. Todo ello, para que el alumnado
sienta sus ventajas y avan-shi veja recompensat, de manera que
incorpore al seu mn de valorsces y se vea recompensado por ellos,
incorporando a su mundo deels principis de treball i de mrit
consagrats per la Constituci Espa-valores los principios de trabajo
y de mrito consagrados por la Cons-nyola de 1978. titucin Espaola
de 1978. La creaci en les aules i en tot el centre dun clima de
treball, de La creacin en las aulas y en todo el centro de un clima
de trabajo,respecte envers els altres, dinters per la cultura, de
tasques compar- de respeto hacia los dems, de inters por la
cultura, de tareas com-tides, datenci a tots, facilitar la
convivncia i augmentar lestima partidas, de atencin a todos,
facilitar la convivencia y aumentar elper la mestra i el mestre com
a representants deixa cultura que es pre- aprecio por la maestra y
el maestro como representantes de esa culturatn adquirir i emular,
i oferir a lalumnat referncies tiques i modelsque se pretende
adquirir y emular, y ofrecer al alumnado referenciaspositius sobre
els quals dirigir la seua prpia construcci personal. Elsticas y
modelos positivos sobre los que dirigir su propia construccinvalors
que la nostra societat exigix per als seus membres seran, aix,
personal. Los valores que nuestra sociedad exige para sus
miembrosel resultat duna prctica, duna educaci en lesfor, de la
generositatsern, as, el resultado de una prctica, de una educacin
en el esfuer-intellectual i de la responsabilitat. zo, de la
generosidad intelectual y de la responsabilidad. La configuraci del
currculum, per tant, ha de desenrotllar-se ambLa configuracin del
currculo, por tanto, debe desarrollarse con lala suficient
flexibilitat perqu els centres, en ls de la seua autono- suficiente
flexibilidad para que los centros, en el uso de su autonoma,mia,
puguen concretar-lo en el seu projecte educatiu, per tal que la
puedan concretarlo en su proyecto educativo, para que la
intervencinintervenci educativa tinga com a principi la diversitat
de lalumnat. educativa contemple como principio la diversidad del
alumnado. DeDesta manera, es garantix el desenrotllament personal
de tot lalum-esta manera, se garantiza el desarrollo personal de
todo el alumnado,nat, al mateix temps que una atenci
individualitzada en funci de les al mismo tiempo que una atencin
personalizada en funcin de lasnecessitats de cada alumna i alumne.
Aix, els centres de la Comunitat necesidades de cada alumna y
alumno. As, los centros de la Comu-Valenciana donaran resposta a
les expectatives de la ciutadania, oferint nitat Valenciana darn
respuesta a las expectativas de la ciudadana,una educaci de
qualitat que haur de ser til al llarg de tota la vida iofreciendo
una educacin de calidad que deber ser til a lo largo deque permetr
a lalumnat afrontar els reptes del nou context social. toda la vida
y que permitir afrontar al alumnado los retos del nuevo contexto
social.Amb esta finalitat, en este decret es configuren els
elements orga- Con esta finalidad, en este decreto se configuran
los elementosnitzatius suficients perqu els equips docents adopten
les decisions organizativos suficientes para que los equipos
docentes adopten lasrelatives a la distribuci dels continguts i
dels criteris davaluaci en el decisiones relativas a la distribucin
de los contenidos y de los crite-cicle, aix com la seqenciaci i
lestructuraci en unitats didctiques,rios de evaluacin en el ciclo,
as como la secuenciacin y la estructu-que quedaran reflectides en
les programacions docents. racin en unidades didcticas, que quedarn
reflejadas en las progra- maciones docentes. Per tot aix, amb
linforme previ del Consell Escolar Valenci, aPor todo ello, previo
informe del Consejo Escolar Valenciano, aproposta del conseller
dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic propuesta del conseller de
Educacin, conforme con el Consell JurdicConsultiu de la Comunitat
Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consultiu de la Comunitat
Valenciana y previa deliberacin del Con-Consell, en la reuni del
dia 20 de juliol de 2007,sell, en la reunin del da 20 de julio de
2007,DECRETEDECRETOArticle 1. Objecte i mbit daplicaci Artculo 1.
Objeto y mbito de aplicacin1. El present decret constitux el
desplegament per a leduca- 1. El presente decreto constituye el
desarrollo para la educacinci primria del que disposa el ttol I,
captol II, de la Llei Orgnica primaria de lo dispuesto en el ttulo
I, captulo II, de la Ley Orgni-2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix
com larticle 5 del Reial Decretca 2/2006, de 3 de mayo, de
Educacin, as como en el artculo 5 del1513/2006, de 7 de desembre,
pel qual sestablixen les ensenyances Real Decreto 1513/2006, de 7
de diciembre, por el que se establecenmnimes de lEducaci
Primria.las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria.2. A lefecte
del que disposa este decret, sentn per currculum2. A los efectos de
lo dispuesto en este decreto, se entiende porde leducaci primria el
conjunt dobjectius, competncies bsiques,currculo de la educacin
primaria el conjunto de objetivos, competen-continguts, mtodes
pedaggics i criteris davaluaci desta etapa edu-cias bsicas,
contenidos, mtodos pedaggicos y criterios de evalua-cativa.cin de
esta etapa educativa.3. Este decret sha daplicar als centres
docents pblics i privats3. Este decreto ser de aplicacin en los
centros docentes pblicosde la Comunitat Valenciana que, degudament
autoritzats, impartisquen y privados de la Comunitat Valenciana
que, debidamente autorizados,ensenyances deducaci primria. impartan
enseanzas de educacin primaria. 3. Num. 5562 / 24.07.2007
30112Article 2. Principis generals Artculo 2. Principios
generales1. Leducaci primria forma part de lensenyana bsica. Per
tant,1. La educacin primaria forma parte de la enseanza bsica.
Pordacord amb el que establix larticle 27.4 de la Constituci
Espanyola, tanto, de acuerdo con lo establecido en el artculo 27.4
de la Constitu-t carcter obligatori i gratut. cin Espaola, tiene
carcter obligatorio y gratuito.2. Esta etapa educativa comprn sis
cursos acadmics, que shan2. Esta etapa educativa comprende seis
cursos acadmicos, que sede cursar ordinriament entre els sis i els
dotze anys dedat i sorganit-cursarn ordinariamente entre los seis y
los doce aos de edad y seza en tres cicles de dos anys acadmics de
duraci cada un. Cada cicleorganiza en tres ciclos de dos aos
acadmicos de duracin cada uno.constitux la unitat de programaci i
avaluaci en leducaci primria. Cada ciclo constituye la unidad de
programacin y evaluacin en laeducacin primaria. 3. Lalumnat
sincorporar ordinriament al primer curs de ledu- 3. El alumnado se
incorporar ordinariamente al primer curso de lacaci primria lany
natural en qu complisca sis anys. educacin primaria en el ao
natural en el que cumpla seis aos. 4. Els centres docents han de
desplegar i completar, si s el cas, el 4. Los centros docentes
desarrollarn y desarrollarn y completa-currculum de leducaci
primria establit en el present decret i en lesrn, en su caso, el
currculo de la educacin primaria establecido ennormes que el
despleguen. El resultat desta concreci formar part el presente
decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado dedel
projecte educatiu del centre. esta concrecin formar parte del
proyecto educativo del centro. 5. Lacci educativa en esta etapa ha
de procurar la integraci de5. La accin educativa en esta etapa
procurar la integracin de lasles distintes experincies i
aprenentatges de lalumnat i sha dadap-distintas experiencias y
aprendizajes del alumnado y se adaptar a sustar al seu ritme de
treball. Per aix, sha de posar especial mfasi en ritmos de trabajo.
Por ello, se pondr especial nfasis en la atencin alatenci a la
diversitat de lalumnat, en latenci individualitzada, en la
diversidad del alumnado, en la atencin individualizada, en la
pre-la prevenci de les dificultats daprenentatge i en la posada en
marxavencin de las dificultades de aprendizaje y en la puesta en
marcha dede mecanismes de refor tan prompte com es detecten estes
dificultats.mecanismos de refuerzo tan pronto como se detecten
estas dificulta-La conselleria competent en matria deducaci
establir les mesuresdes. La conselleria competente en materia de
educacin establecer lasnecessries per a atendre tot lalumnat i, en
particular, aquell que pre- medidas necesarias para atender a todo
el alumnado y, en particular, alsente necessitats especfiques de
suport educatiu.que presente necesidades especficas de apoyo
educativo. 6. La conselleria competent en matria deducaci afavorir
lela-6. La conselleria competente en materia de educacin
favorecerboraci de projectes dinnovaci, aix com de models de
programaci la elaboracin de proyectos de innovacin, as como de
modelos dedocent i de materials didctics que faciliten al
professorat el desplega- programacin docente y de materiales
didcticos que faciliten al pro-ment del currculum.fesorado el
desarrollo del currculo. 7. La conselleria competent en matria
deducaci establir lhora- 7. La conselleria competente en materia de
educacin establecerri setmanal per a cada una de les rees de
leducaci primria, respec- el horario semanal para cada una de las
reas de la educacin prima-tant lhorari que figura en lannex III del
Reial Decret 1513/2006, de 7ria, respetando el horario que figura
en el anexo III del Real Decretode desembre. Este horari ha de
garantir el dret de tot lalumnat a rebre1513/2006, de 7 de
diciembre. Dicho horario garantizar el derecholensenyana del
valenci i en valenci, tal com disposa larticle 6.2 de de todo el
alumnado a recibir la enseanza del valenciano y en valen-lEstatut
dAutonomia de la Comunitat Valenciana. ciano, tal como dispone el
artculo 6.2 del Estatut dAutonomia de laComunitat Valenciana. 8.
Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destar8. Las
tecnologas de la informacin y la comunicacin estarnintegrades en
totes les rees del currculum, dacord amb el que dispo- integradas
en todas las reas del currculo, de acuerdo con lo dispuestosa
larticle 19.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.en
el artculo 19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat
Valencia-na.Article 3. FinalitatArtculo 3. Finalidad 1. Dacord amb
el que establix larticle 2 del Reial Decret 1. De acuerdo con lo
establecido en el artculo 2 del Real Decreto1513/2006, de 7 de
desembre, leducaci primria t la finalitat de 1513/2006, de 7 de
diciembre, la educacin primaria tiene la finalidadproporcionar a
lalumnat una educaci que li permeta refermar el seude proporcionar
al alumnado una educacin que le permita afianzar sudesenrotllament
personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats
desarrollo personal y su propio bienestar, adquirir las habilidades
cul-culturals bsiques relatives a lexpressi i comprensi oral, a la
lecturaturales bsicas relativas a la expresin y comprensin oral, a
la lecturai a lescriptura en valenci i en castell, aix com els
relatius al clcul;y a la escritura en valenciano y en castellano,
as como los relativos altamb tracta de desenrotllar habilitats
socials, hbits de treball i estudi,clculo; tambin trata de
desarrollar habilidades sociales, hbitos deel sentit artstic, la
creativitat i lafectivitat. trabajo y estudio, el sentido artstico,
la creatividad y la afectividad. 2. Leducaci primria tamb tindr com
a finalitat preparar2. La educacin primaria tambin tendr como
finalidad prepararlalumnat per a cursar amb aprofitament leducaci
secundria obliga- al alumnado para cursar con aprovechamiento la
educacin secundariatria, amb la qual constitux leducaci bsica, per
a facilitar la conti-obligatoria, con la que constituye la educacin
bsica, para facilitar lanutat del procs educatiu de
lalumnat.continuidad del proceso educativo del alumnado.Article 4.
Objectius de letapa Artculo 4. Objetivos de la etapaLeducaci
primria ha de contribuir a desenrotllar en lalumnat La educacin
primaria contribuir a desarrollar en el alumnado lasles capacitats
que li permeten: capacidades que les permitan:a) Conixer i apreciar
els valors i les normes de convivncia, a) Conocer y apreciar los
valores y las normas de convivencia,aprendre a obrar dacord amb
estes, preparar-se per a lexercici actiuaprender a obrar de acuerdo
con ellas, prepararse para el ejercicio acti-de la ciutadania,
respectant i defenent els drets humans, aix com el vo de la
ciudadana respetando y defendiendo los derechos humanos,pluralisme
propi duna societat democrtica.as como el pluralismo propio de una
sociedad democrtica.b) Desenrotllar hbits de treball individual i
dequip, desfor b) Desarrollar hbitos de trabajo individual y de
equipo, de esfuer-i de responsabilitat en lestudi, aix com actituds
de confiana en sizo y responsabilidad en el estudio, as como
actitudes de confianzamateix, sentit crtic, iniciativa personal,
curiositat, inters i creativitat en s mismo, sentido crtico,
iniciativa personal, curiosidad, inters yen laprenentatge, amb els
quals descobrir la satisfacci de la tasca ben creatividad en el
aprendizaje, con los que descubrir la satisfaccin defeta. la tarea
bien hecha.c) Desenrotllar una actitud responsable i de respecte
pels altres quec) Desarrollar una actitud responsable y de respeto
por los demsafavorisca un clima propici per a la llibertat
personal, laprenentatge i que favorezca un clima propicio para la
libertad personal, el aprendi- 4. Num. 5562 / 24.07.200730113la
convivncia, aix com fomentar actituds que promoguen la convi- zaje
y la convivencia, as como fomentar actitudes que promuevan lavncia
en els mbits escolar, familiar i social. convivencia en los mbitos
escolar, familiar y social. d) Conixer, comprendre i respectar els
valors de la nostra civilit- d) Conocer, comprender y respetar los
valores de nuestra civiliza-zaci, les diferncies culturals i
personals, la igualtat de drets i oportu- cin, las diferencias
culturales y personales, la igualdad de derechos ynitats dhmens i
dones, i la no-discriminaci de persones amb disca-oportunidades de
hombres y mujeres, y la no discriminacin de perso-pacitat. nas con
discapacidad. e) Conixer i utilitzar de manera apropiada el valenci
i el caste-e) Conocer y utilizar de manera apropiada el valenciano
y el cas-ll, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats
comunicatives deltellano, oralmente y por escrito. Valorar las
posibilidades comunicati-valenci com a llengua prpia de la
Comunitat Valenciana i com a vas del valenciano como lengua propia
de la Comunitat Valenciana ypart fonamental del seu patrimoni
cultural, aix com les possibilitats como parte fundamental de su
patrimonio cultural, as como las posi-comunicatives del castell com
a llengua comuna de totes les espanyo-bilidades comunicativas del
castellano como lengua comn de todasles i els espanyols i didioma
internacional. Desenrotllar, aix mateix, las espaolas y espaoles y
de idioma internacional. Desarrollar, asi-hbits de lectura com a
instrument essencial per a laprenentatge de lamismo, hbitos de
lectura como instrumento esencial para el aprendi-resta de les
rees.zaje del resto de las reas. f) Adquirir, almenys en una
llengua estrangera, la competncia f) Adquirir en, al menos una
lengua extranjera, la competenciacomunicativa bsica que permeta a
lalumnat expressar i comprendre comunicativa bsica que permita al
alumnado expresar y comprendermissatges senzills i moures en
situacions quotidianes.mensajes sencillos y desenvolverse en
situaciones cotidianas. g) Desenrotllar les competncies matemtiques
bsiques i iniciar-g) Desarrollar las competencias matemticas bsicas
e iniciarse ense en la resoluci de problemes que requerisquen la
realitzaci dope- la resolucin de problemas que requieran la
realizacin de operacionesracions elementals de clcul, coneixements
geomtrics i estimacions, elementales de clculo, conocimientos
geomtricos y estimaciones, asaix com ser capaos daplicar-los a les
situacions de la seua vida quo- como ser capaces de aplicarlos a
las situaciones de su vida cotidiana.tidiana. h) Conixer els fets
ms rellevants de la histria dEspanya, ambh) Conocer los hechos ms
relevantes de la historia de Espaa, conespecial referncia als
relatius a la Comunitat Valenciana, aix com deespecial referencia a
los relativos a la Comunitat Valenciana, as comola histria
universal. de la historia universal. i) Conixer i valorar lentorn
natural, social, econmic i cultural de i) Conocer y valorar el
entorno natural, social, econmico y cul-la Comunitat Valenciana,
situant-lo sempre en el seu context nacional, tural de la Comunitat
Valenciana, situndolo siempre en su contextoeuropeu i universal,
aix com les possibilitats dacci i cura deste. Ini-nacional, europeo
y universal, as como las posibilidades de accin yciar-se, aix
mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitatcuidado
del mismo. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento de la
geo-Valenciana, dEspanya i universal. grafa de la Comunitat
Valenciana, de Espaa y universal. j) Iniciar-se en les tecnologies
de la informaci i la comunicaci, ij) Iniciarse en las tecnologas de
la informacin y la comunicacin,desenrotllar un esperit crtic davant
dels missatges que reben i elabo-y desarrollar un espritu crtico
ante los mensajes que reciben y elabo-ren. ran. k) Valorar la
higiene i la salut, conixer i respectar el cos hum, ik) Valorar la
higiene y la salud, conocer y respetar el cuerpo huma-utilitzar
leducaci fsica i lesport com a mitjans per a afavorir el des-no, y
utilizar la educacin fsica y el deporte como medios para
favo-enrotllament personal i social.recer el desarrollo personal y
social. l) Comunicar-se a travs dels mitjans dexpressi verbal,
corporal,l) Comunicarse a travs de los medios de expresin verbal,
corpo-visual, plstica, musical i matemtica; desenrotllar la
sensibilitat est- ral, visual, plstica, musical y matemtica;
desarrollar la sensibilidadtica, la creativitat i la capacitat per
a disfrutar de les obres i les mani- esttica, la creatividad y la
capacidad para disfrutar de las obras y lasfestacions
artstiques.manifestaciones artsticas. m) Conixer el patrimoni
cultural dEspanya, participar en la seua m) Conocer el patrimonio
cultural de Espaa, participar en su con-conservaci i millora, i
respectar-ne la diversitat lingstica i cultural.servacin y mejora,
y respetar su diversidad lingstica y cultural. n) Conixer i valorar
el patrimoni natural, social i cultural de lan) Conocer y valorar
el patrimonio natural, social y cultural de laComunitat Valenciana,
dins del context histric, social i lingstic Comunitat Valenciana,
dentro del contexto histrico, social y lingsti-propi, aix com
participar en la seua conservaci i millora. co propio, as como
participar en su conservacin y mejora. o) Desenrotllar tots els
mbits de la personalitat, aix com una acti- o) Desarrollar todos
los mbitos de la personalidad, as como unatud contrria a la
violncia i als prejus de qualsevol tipus. actitud contraria a la
violencia y a los prejuicios de cualquier tipo. p) Conixer i
valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres p) Conocer y
valorar los animales y plantas, y adoptar modos dede comportament
que nafavorisquen latenci.comportamiento que favorezcan su cuidado.
q) Fomentar leducaci viria i el respecte a les normes per a pre-q)
Fomentar la educacin vial y el respeto a las normas para pre-vindre
els accidents de trnsit. venir los accidentes de trfico.Article 5.
Competncies bsiques Artculo 5. Competencias bsicasLes competncies
bsiques, com a elements integrants del currcu-Las competencias
bsicas, como elementos integrantes del curr-lum, sn les fixades en
lannex I del Reial Decret 1513/2006, de 7 deculo, son las fijadas
en el anexo I del Real Decreto 1513/2006, de 7 dedesembre. Encara
que estes competncies shan dadquirir en finalitzar diciembre.
Aunque dichas competencias se deben adquirir al finalizarlensenyana
bsica, leducaci primria ha de contribuir a la consecu-la enseanza
bsica, la educacin primaria ha de contribuir a su conse-ci destes a
travs de les distintes rees en qu sorganitza.cucin a travs de las
distintas reas en que se organiza.Article 6. rees de
coneixementArtculo 6. reas de conocimiento 1. Les rees que shan de
cursar en tots els cicles desta etapa sn 1. Las reas que se cursarn
en todos los ciclos de esta etapa sernles segents:las siguientes:
a) Coneixement del medi natural, social i cultural a) Conocimiento
del medio natural, social y cultural b) Educaci artsticab) Educacin
artstica c) Educaci fsica c) Educacin fsica d) Castell: llengua i
literaturad) Castellano: lengua y literatura e) Valenci: llengua i
literaturae) Valenciano: lengua y literatura f) Llengua
estrangeraf) Lengua extranjera g) Matemtiquesg) Matemticas 5. Num.
5562 / 24.07.2007 30114 2. Lensenyana de la religi sha dimpartir en
tots els cursos de2. La enseanza de la religin se impartir en todos
los cursosltapa i sha dajustar al que establix la disposici
addicional segonade la etapa y se ajustar a lo establecido en la
disposicin adicionaldel present decret.segunda del presente
Decreto. 3. En el quint curs, a ms de les rees incloses en els
apartats 1 i 2,3. En el quinto curso, adems de las reas incluidas
en los aparta-simpartir lrea dEducaci per a la ciutadania i els
drets humans, en dos 1 y 2, se impartir el rea de Educacin para la
ciudadana y losla qual es prestar especial atenci a la igualtat de
drets i deures entre derechos humanos, en la que se prestar
especial atencin a la igual-hmens i dones.dad de derechos y deberes
entre hombres y mujeres. 4. Els centres docents podran impartir,
tamb, en el tercer cicle, 4. Los centros docentes podrn impartir,
tambin, en el terceruna segona llengua estrangera, dacord amb el
que dispose la conselle- ciclo, una segunda lengua extranjera, de
acuerdo con lo que dispongaria competent en matria deducaci. la
conselleria competente en materia de educacin. 5. Les rees de
Valenci: llengua i literatura; de Castell: llengua 5. Las reas de
Valenciano: lengua y literatura; Castellano: lenguai literatura,
aix com de Matemtiques, atenent el seu carcter ins- y literatura,
as como de Matemticas, dado su carcter instrumentaltrumental per a
ladquisici daltres coneixements, han de rebre una para la
adquisicin de otros conocimientos, recibirn una especial
con-especial consideraci. sideracin. 6. La lectura i la comprensi
lectora, lexpressi oral i escrita, la6. La lectura y la comprensin
lectora, la expresin oral y escrita,comunicaci audiovisual, aix com
les tecnologies de la informaci i la comunicacin audiovisual, as
como las tecnologas de la informa-la comunicaci shan de treballar
en totes les rees.cin y la comunicacin se trabajarn en todas las
reas. 7. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre,
sha7. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro,
sede potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a
leducacipotenciar la educacin en valores, con especial referencia a
la educa-en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la
resoluci de cin en la convivencia escolar, familiar y social, as
como a la resolu-conflictes.cin de conflictos. 8. Lorganitzaci dels
continguts en rees sha dentendre sense 8. La organizacin de los
contenidos en reas se entender sin per-perju del carcter global i
integrador de letapa.juicio del carcter global e integrador de la
etapa.Article 7. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les
rees Artculo 7. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de
las reasEl currculum de les rees de leducaci primria per als cen-
El currculo de las reas de la educacin primaria para los
centrostres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen
part lesdocentes de la Comunitat Valenciana, del que forman parte
las ense-ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1513/2006,
de 7 deanzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de
diciem-desembre, s el que figura en lannex del present decret, en
el qual bre, es el que figura en el anexo del presente decreto, en
el que se esta-sestablixen els objectius, els continguts i els
criteris davaluaci de blecen los objetivos, contenidos y criterios
de evaluacin de cada reacada rea en els diferents cicles, aix com
la contribuci de cada reaen los diferentes ciclos, as como la
contribucin de cada rea al desa-al desenrotllament de les
competncies bsiques. rrollo de las competencias bsicas.Article 8.
Avaluaci dels aprenentatgesArtculo 8. Evaluacin de los aprendizajes
1. Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ha de1. La
evaluacin de los procesos de aprendizaje del alumnado serser
contnua i global, i tindre en compte el seu progrs en el conjunt
decontinua y global y tendr en cuenta su progreso en el conjunto de
lasles rees del currculum.reas del currculo. 2. Les mestres i els
mestres han davaluar lalumnat tenint en 2. Las maestras y maestros
evaluarn al alumnado teniendo encompte els objectius especfics i
els coneixements adquirits en cada cuenta los objetivos especficos
y los conocimientos adquiridos enuna de les rees, segons els
criteris davaluaci de les rees establits cada una de las reas, segn
los criterios de evaluacin de las reasen el currculum, els quals
seran referents fonamentals per a valorar el establecidos en el
currculo, que sern referentes fundamentales paragrau dadquisici de
les competncies bsiques.valorar el grado de adquisicin de las
competencias bsicas. 3. En el procs davaluaci contnua, quan el
progrs duna alum-3. En el proceso de evaluacin continua, cuando el
progreso dena o alumne no siga ladequat, shan destablir mesures de
refor edu- una alumna o alumno no sea el adecuado, se establecern
medidas decatiu. Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del
cicle, tanrefuerzo educativo. Estas medidas se adoptarn en
cualquier momentoprompte com es detecten les dificultats, i estaran
dirigides a ladquisi-del ciclo, tan pronto como se detecten las
dificultades, y estarn dirigi-ci dels aprenentatges imprescindibles
per a continuar el procs edu-das a la adquisicin de los
aprendizajes imprescindibles para continuarcatiu. el proceso
educativo. 4. La conselleria competent en matria deducaci establir
els4. La conselleria competente en materia de educacin
establecercriteris sobre el procs davaluaci de lalumnat i sobre les
decisionslos criterios sobre el proceso de evaluacin del alumnado y
sobre lasque sen deriven deste procs. Aix mateix, concretar els
documentsdecisiones que se deriven de dicho proceso. Asimismo,
concretar losdavaluaci corresponents, dacord amb el que establix
larticle 12 deldocumentos de evaluacin correspondientes, de acuerdo
con lo esta-Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre.blecido en el
artculo 12 del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciem- bre.5. Les
mestres i els mestres han davaluar, a ms dels processos5. Las
maestras y maestros evaluarn, adems de los procesos dedaprenentatge
de lalumnat, els processos densenyana i la seua pr- aprendizaje del
alumnado, los procesos de enseanza y su propia prc-pia prctica
docent. tica docente.Article 9. PromociArtculo 9. Promocin1. En
finalitzar cada un dels cicles i, com a conseqncia del pro-1. Al
finalizar cada uno de los ciclos y, como consecuencia delcs
davaluaci, el professorat del grup ha dadoptar les decisions cor-
proceso de evaluacin, el profesorado del grupo adoptar las
deci-responents sobre la promoci de lalumnat, prenent-se
especialment ensiones correspondientes sobre la promocin del
alumnado, tomndo-consideraci la informaci i el criteri de la mestra
o mestre tutor. se especialmente en consideracin la informacin y el
criterio de la maestro o maestro tutor.2. Lalumnat accedir al cicle
segent sempre que es conside-2. El alumnado acceder al ciclo
siguiente siempre que se conside-re, dacord amb els criteris
davaluaci de les diferents rees, que hare, de acuerdo con los
criterios de evaluacin de las diferentes reas,aconseguit el
desenrotllament corresponent de les competncies bsi- que ha
alcanzado el desarrollo correspondiente de las competenciasques i
ladequat grau de maduresa. bsicas y el adecuado grado de madurez.
6. Num. 5562 / 24.07.2007 30115 3. Aix mateix, accedir al cicle
segent lalumnat amb avaluaci 3. Asimismo, acceder al ciclo
siguiente el alumnado con evalua-negativa en alguna de les rees,
sempre que els aprenentatges no acon- cin negativa en alguna de las
reas, siempre que los aprendizajes noseguits no li impedisquen
seguir amb aprofitament el cicle nou.alcanzados no le impidan
seguir con aprovechamiento el nuevo ciclo. 4. Lalumnat que
accedisca a un cicle amb avaluaci negativa4. El alumnado que acceda
a un ciclo con evaluacin negativa enen alguna de les rees del cicle
o cicles precedents, rebr els suportsalguna de las reas del ciclo o
ciclos precedentes, recibir los apoyosnecessaris per a la
recuperaci destes. A este efecte, les programa-necesarios para la
recuperacin de stas. A estos efectos, las progra-cions didctiques
han dincloure activitats destinades a ladquisicimaciones didcticas
incluirn actividades destinadas a la adquisicindestos
aprenentatges, amb la indicaci del professorat responsable. de
dichos aprendizajes, con indicacin del profesorado responsable. 5.
Quan no es complisquen les condicions assenyalades en els5. Cuando
no se cumplan las condiciones sealadas en los apar-apartats 2 i 3
del present article, sha destar un any ms en el mateix tados 2 y 3
del presente artculo, se permanecer un ao ms en elcicle. Esta
mesura es pot adoptar una sola vegada al llarg de leduca- mismo
ciclo. Esta medida se podr adoptar una sola vez a lo largo deci
primria i haur danar acompanyada dun pla especfic de refor la
educacin primaria y deber ir acompaada de un plan especfico deo
recuperaci. refuerzo o recuperacin. 6. Saccedir a leducaci
secundria obligatria si sha aconse- 6. Se acceder a la educacin
secundaria obligatoria si se ha alcan-guit el desenrotllament
corresponent de les competncies bsiques izado el desarrollo
correspondiente de las competencias bsicas y elladequat grau de
maduresa. Saccedir, aix mateix, sempre que elsadecuado grado de
madurez. Se acceder, asimismo, siempre que losaprenentatges no
aconseguits no impedisquen seguir amb aprofitamentaprendizajes no
alcanzados no impidan seguir con aprovechamientola nova etapa. Quan
no es complisquen les condicions assenyalades en la nueva etapa.
Cuando no se cumplan las condiciones sealadas en elel pargraf
anterior, no es podr promocionar a letapa segent si noprrafo
anterior, no se podr promocionar a la etapa siguiente si no seshan
esgotat les mesures previstes en els articles 8.3 i 9.4 del
presenthan agotado las medidas previstas en los artculos 8.3 y 9.4
del presen-decret.te decreto. 7. De conformitat amb el que establix
larticle 4.2 en la lletra e), de 7. De conformidad con lo
establecido en el artculo 4.2 en su letrala Llei Orgnica 8/1985, de
3 de juliol, Reguladora del Dret a lEduca-e), de la Ley Orgnica
8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derechoci, les mares, els
pares o tutors hauran de participar i donar suport ena la Educacin,
las madres, los padres o tutores debern participar ylevoluci del
procs educatiu de les seues filles, fills o tutelats, aix apoyar la
evolucin del proceso educativo de sus hijas, hijos o tutela-com
conixer les decisions relatives a lavaluaci i promoci, i col-dos,
as como conocer las decisiones relativas a la evaluacin y
pro-laborar en les mesures de suport o refor que adopten els
centres per amocin, y colaborar en las medidas de apoyo o refuerzo
que adoptenfacilitar el seu progrs educatiu. los centros para
facilitar su progreso educativo. 8. La conselleria competent en
matria deducaci establir els cri-8. La conselleria competente en
materia de educacin establecerteris sobre la promoci al cicle o
etapa segent o la permanncia en ellos criterios acerca de la
promocin al ciclo o etapa siguiente o la per-mateix cicle, aix com
els relatius al pla de refor o recuperaci a qu manencia en el mismo
ciclo, as como los relativos al plan de refuerzoes referix lapartat
5 del present article, que haur dorganitzar cadao recuperacin al
que se refiere el apartado 5 del presente artculo, quecentre.deber
organizar cada centro.Article 10. Informe daprenentatge Artculo 10.
Informe de aprendizaje Dacord amb el que establix larticle 20.5 de
la Llei OrgnicaDe acuerdo con lo establecido en el artculo 20.5 de
la Ley Org-2/2006, de 3 de maig, dEducaci, quan finalitze letapa,
els centresnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, al finalizar la
etapa, los cen-han delaborar per a cada alumna i alumne un informe
sobre el grau tros elaborarn para cada alumna y alumno un informe
sobre el gradodadquisici dels aprenentatges, especialment els que
condicionen msde adquisicin de los aprendizajes, especialmente los
que condicionenel seu progrs educatiu i sobre aquells altres
aspectes que es consi-ms su progreso educativo y sobre aquellos
otros aspectos que se con-deren rellevants per a garantir una
atenci individualitzada, segons elsideren relevantes para
garantizar una atencin individualizada, segnmodel que elabore la
conselleria competent en matria deducaci. Calel modelo que elabore
la conselleria competente en materia de educa-garantir la
confidencialitat desta informaci en determinar les carac-cin. Se
garantizar la confidencialidad de esta informacin al
deter-terstiques dels informes i en els mecanismes de coordinaci
que ses- minar las caractersticas de los informes y en los
mecanismos de coor-tablisquen amb leducaci secundria
obligatria.dinacin que se establezcan con la educacin secundaria
obligatoria.Article 11. TutoriaArtculo 11. Tutora 1. En leducaci
primria, les tutores i els tutors han dorientar el 1. En la
educacin primaria, las tutoras y tutores orientarn el pro-procs
educatiu individual i collectiu de lalumnat.ceso educativo
individual y colectivo del alumnado. 2. La tutora o el tutor
coordinar el treball del grup del professorat2. La tutora o tutor
coordinar el trabajo del grupo del profesoradocorresponent i
mantindr una relaci permanent amb la famlia a fi decorrespondiente
y mantendr una relacin permanente con la familia,facilitar
lexercici dels drets reconeguts en larticle 4.1 d) i g) de laa fin
de facilitar el ejercicio de los derechos reconocidos en el
artculoLlei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a
lEduca- 4.1.d) y g) de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio,
Reguladora delci. Derecho a la Educacin.Article 12. Autonomia dels
centres Artculo 12. Autonoma de los centros1. Dacord amb el que
disposa larticle 120 de la Llei Orgnica 1. De acuerdo con lo
dispuesto en el artculo 120 de la Ley Org-2/2006, de 3 de maig,
dEducaci, la conselleria competent en mat-nica 2/2006, de 3 de
mayo, de Educacin, la conselleria competente enria deducaci
facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa delsmateria de
educacin facilitar la autonoma pedaggica y organizati-centres,
afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitat va
de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado y
suinvestigadora. A ms, vetlar perqu el professorat reba el tracte,
la actividad investigadora. Adems, velar para que el profesorado
recibaconsideraci i el respecte dacord amb la importncia social de
la seuael trato, la consideracin y el respeto acordes con la
importancia socialprofessi i la realitat de la seua tasca diria. de
su profesin y la realidad de su tarea diaria.2. Els centres docents
han de desplegar i completar el currculum 2. Los centros docentes
desarrollarn y completarn el currcu-establit en este decret, aix
com les mesures datenci a la diversitatlo establecido en este
decreto, as como las medidas de atencin a laestablides per la
conselleria competent en matria deducaci, adap- diversidad
establecidas por la conselleria competente en materia detant-les a
les caracterstiques de lalumnat, a fi datendre tant el que
teducacin, adaptndolos a las caractersticas del alumnado, con
eldificultats daprenentatge com el de major capacitat o motivaci
per fin de atender tanto al que tiene dificultades de aprendizaje
como al 7. Num. 5562 / 24.07.200730116a aprendre. Esta concreci sha
dincorporar al projecte educatiu de de mayor capacidad o motivacin
para aprender. Esta concrecin secentre.incorporar al proyecto
educativo de centro.3. Amb la finalitat de respectar i potenciar la
responsabilitat fona-3. Con el objeto de respetar y potenciar la
responsabilidad funda-mental de les famlies en esta etapa, els
centres hi han de cooperar mental de las familias en esta etapa,
los centros cooperarn estrecha-estretament i han destablir
mecanismes per a afavorir la seua parti-mente con ellas y
establecern mecanismos para favorecer su partici-cipaci destes en
el procs educatiu de les seues filles i fills, donantpacin en el
proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la auto-suport a
lautoritat del professorat.ridad del profesorado.4. Per tal
dafavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre i 4. Para
favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, ellequip
directiu propiciaran un clima ordenat i cooperatiu entre tots
elsclaustro y el equipo directivo propiciar un clima ordenado y
coopera-membres de la comunitat educativa. tivo entre todos los
miembros de la comunidad educativa.5. Els centres, en lexercici de
la seua autonomia, podran adoptar 5. Los centros, en el ejercicio
de su autonoma, podrn adop-experimentacions, plans de treball,
formes dorganitzaci o ampliacitar experimentaciones, planes de
trabajo, formas de organizacin ode lhorari escolar en els termes
que establisca la conselleria compe- ampliacin del horario escolar
en los trminos que establezca la con-tent en matria deducaci, sense
que, en cap cas, simposen aportaci- selleria competente en materia
de educacin, sin que, en ningn caso,ons de les famlies ni exigncies
per a la mateixa conselleria.se impongan aportaciones de las
familias ni exigencias para la propia conselleria.Article 13.
Avaluaci de letapa Artculo 13. Evaluacin de la etapa1. Lavaluaci de
diagnstic, regulada en larticle 21 de la Llei1. La evaluacin de
diagnstico, regulada en el artculo 21 de laOrgnica 2/2006, de 3 de
maig, dEducaci, que ha de realitzar tot Ley Orgnica 2/2006, de 3 de
mayo, de Educacin, que realizar todolalumnat en finalitzar el segon
cicle de leducaci primria, no t el alumnado al finalizar el segundo
ciclo de la educacin primaria,efectes acadmics, t carcter formatiu
i orientador per als centres i no tendr efectos acadmicos, tendr
carcter formativo y orientadorinformatiu per a les famlies i per al
conjunt de la comunitat educativa.para los centros e informativo
para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa.2.
La conselleria competent en matria deducaci, dacord amb 2. La
conselleria competente en materia de educacin, conformeel seu propi
pla davaluaci, podr realitzar avaluacions externes a tot a su
propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones externas
alalumnat en finalitzar qualsevol dels cicles de leducaci
primria.todo el alumnado al finalizar cualquiera de los ciclos de
la educacin primaria. 3. Els centres utilitzaran els resultats de
les avaluacions que es rea- 3. Los centros utilizarn los resultados
de las evaluaciones que selitzen, per a, entre altres fins,
organitzar les mesures de refor dirigides realicen para, entre
otros fines, organizar las medidas de refuerzo diri-a garantir que
tot lalumnat aconseguisca les corresponents competn-gidas a
garantizar que todo el alumnado consiga las correspondientescies
bsiques. competencias bsicas. 4. Les avaluacions de letapa
permetran analitzar, valorar i reori- 4. Las evaluaciones de la
etapa permitirn analizar, valorar yentar, si s el cas, les
distintes actuacions educatives.reorientar, si procede, las
distintas actuaciones educativas. DISPOSICIONS
ADDICIONALSDISPOSICIONES ADICIONALESPrimera. Ensenyances del
sistema educatiu espanyol impartides en Primera. Enseanzas del
sistema educativo espaol impartidas en len-llenges estrangeres guas
extranjeras1. La conselleria competent en matria deducaci podr
autoritzar1. La conselleria competente en materia de educacin podr
autori-la implantaci de programes deducaci plurilinge, que permetr
als zar la implantacin de programas de educacin plurilinge, que
permi-centres docents impartir una part de les rees del currculum
en llen- tir a los centros docentes impartir una parte de las reas
del currculogua estrangera, sense que aix supose modificaci dels
aspectes bsics en lengua extranjera, sin que ello suponga
modificacin de los aspec-del currculum regulats en el Reial Decret
1513/2006, de 7 de desem- tos bsicos del currculo regulados en el
Real Decreto 1513/2006, debre. Aix mateix, facilitar la
corresponent formaci al professorat dels7 de diciembre. Asimismo,
facilitar la correspondiente formacin alcentres sostinguts amb fons
pblics. Al llarg de letapa lalumnat haprofesorado de los centros
sostenidos con fondos pblicos. A lo largodadquirir la terminologia
bsica de les rees en les llenges del pro-de la etapa el alumnado
adquirir la terminologa bsica de las reasgrama. en las lenguas del
programa.2. Els centres que impartisquen una part de les rees del
currcu-2. Los centros que impartan una parte de las reas del
currculolum en llenges estrangeres han daplicar, en tot cas, per a
ladmis-en lenguas extranjeras aplicarn, en todo caso, para la
admisin delsi de lalumnat, els criteris establits en la Llei
Orgnica 2/2006, dealumnado, los criterios establecidos en la Ley
Orgnica 2/2006, de 33 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia
de la Comunitatde mayo, de Educacin, as como la normativa propia de
la ComunitatValenciana.Valenciana.Segona. Ensenyana de la religi
Segunda. Enseanza de la religin 1. Lensenyana de la religi sha
dajustar al que establix la dis- 1. La enseanza de la religin se
ajustar a lo establecido en la dis-posici addicional segona de la
Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig,posicin adicional segunda de la
Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo,dEducaci.de Educacin. 2. La
conselleria competent en matria deducaci ha de garantir 2. La
conselleria competente en materia de educacin garantizarque, a
linici de letapa, les mares, pares o tutors puguen manifestar
laque, al inicio de la etapa, las madres, padres o tutores puedan
manifes-voluntat que les seues filles i fills reben o no
ensenyances de religi. tar la voluntad de que sus hijas e hijos
reciban o no enseanzas de reli-Esta decisi pot ser modificada al
principi de cada curs acadmic. Aixgin. Dicha decisin podr ser
modificada al principio de cada cursomateix, sha de garantir que
estes ensenyances simpartisquen en hora- acadmico. Asimismo se
garantizar que dichas enseanzas se impar-ri lectiu i en condicions
de no-discriminaci horria. tan en horario lectivo y en condiciones
de no discriminacin horaria. 3. Els centres docents, de conformitat
amb els criteris que determi- 3. Los centros docentes, de
conformidad con los criterios quene la conselleria competent en
matria deducaci, aplicaran les mesu- determine la conselleria
competente en materia de educacin, desarro-res organitzatives perqu
lalumnat, les mares, els pares o els tutors llarn las medidas
organizativas para que el alumnado cuyas madres,dels quals no hagen
optat per les ensenyances de religi, reben la padres o tutores b no
hayan optado por las enseanzas de religindeguda atenci educativa,
de manera que lelecci duna o altra opcireciba la debida atencin
educativa, de modo que la eleccin de una 8. Num. 5562 / 24.07.2007
30117no supose cap discriminaci. Estes mesures shan dincloure en el
pro- u otra opcin no suponga discriminacin alguna. Las
mencionadasjecte educatiu del centre per tal que siguen conegudes
per la comunitatmedidas se incluirn en el proyecto educativo del
centro para que seaneducativa. conocidas por la comunidad
educativa. DISPOSICI TRANSITRIADISPOSICIN TRANSITORIAnica.
Calendari dimplantaci nica. Calendario de implantacin 1. El
currculum establit en este decret simplantar en el primer1. El
currculo establecido en este decreto se implantar en el pri-cicle a
partir del curs acadmic 2007-2008; en el segon cicle, a partirmer
ciclo a partir del curso acadmico 2007-2008; en el segundo
ciclo,del curs acadmic 2008-2009, i en el tercer cicle, a partir
del curs aca-a partir del curso acadmico 2008-2009; en el tercer
ciclo, a partir deldmic 2009-2010. curso acadmico 2009-2010. 2.
Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci prim-2. Hasta
la implantacin de la nueva ordenacin de la educacinria, dacord amb
el que disposa el punt anterior, les ensenyances desta primaria, de
acuerdo con lo dispuesto en el punto anterior, las ense-etapa es
regixen pel que disposa el Decret 20/1992, de 17 de febrer, anzas
de esta etapa se regirn por lo dispuesto en el Decreto 20/1992,del
Consell, pel qual establix el currculum de lEducaci Primriade 17 de
febrero, del Consell, por el que se establece el currculo dea la
Comunitat Valenciana, aix com pel que disposa el Reial Decretla
Educacin Primaria en la Comunitat Valenciana, as como por
lo2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de
ladispuesto en el Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por
elReligi, en all que es referix a esta etapa educativa.que se
regula la Enseanza de la Religin, en lo relativo a esta etapa
educativa.DISPOSICI DEROGATRIADISPOSICIN DEROGATORIAnica. Derogaci
normativa nica. Derogacin normativa1. Queda derogat el Decret
20/1992, de 17 de febrer, del Consell, 1. Queda derogado el Decreto
20/1992, de 17 de febrero, del Con-pel qual establix el currculum
de lEducaci Primria a la Comunitatsell, por el que se establece el
currculo de la Educacin Primaria en laValenciana, dacord amb el que
establix la disposici transitria nicaComunitat Valenciana, de
acuerdo con lo establecido en la disposicindeste decret.
transitoria nica de este decreto.2. Queden derogades les altres
normes del mateix rang o dun rang 2. Quedan derogadas las dems
normas de igual o inferior rangoinferior que soposen al que
establix este decret. que se opongan a lo establecido en este
decreto. DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALESPrimera.
Desplegament normatiu Primera. Desarrollo normativoSautoritza la
conselleria competent en matria deducaci per a Se autoriza a la
conselleria competente en materia de educacindictar totes les
disposicions que siguen necessries per a la interpreta-para dictar
cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin,ci,
aplicaci i desplegament deste decret. aplicacin y desarrollo de
este decreto.Segona. Entrada en vigor Segunda. Entrada en vigorEl
present decret entrar en vigor lendem de la seua publicaciEl
presente Decreto entrar en vigor al da siguiente de su publica-en
el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.cin en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana.Valencia, 20 de juliol de 2007.Valencia,
a 20 de julio de 2007. El President de la Generalitat,El President
de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZ. FRANCISCO CAMPS ORTIZ.El
Conseller dEducaci, El Conseller de Educacin,ALEJANDRO FONT DE MORA
TURN.ALEJANDRO FONT DE MORA TURN.VALENCI: LLENGUA I LITERATURA
CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURACASTELL: LLENGUA I LITERATURA
VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA La finalitat de laprenentatge de
llenges s dotar les xiquetes i els La finalidad del aprendizaje de
lenguas es dotar a las nias y a losxiquets duna competncia
plurilinge i pluricultural. Esta estar cons- nios de una
competencia plurilinge y pluricultural. sta estar cons-tituda per
una competncia elevada en els dos idiomes cooficials de latituida
por una competencia elevada en los dos idiomas cooficiales
deComunitat Valenciana i per un domini funcional de lidioma
estranger,la Comunitat Valenciana y por un dominio funcional del
idioma extran-per mitj dels quals podr relacionar-se, entendre
millor el mn i apro- jero, mediante los que podr relacionarse,
entender mejor el mundo ypiar-se dels conceptes, normes i valors de
la prpia cultura, al mateixapropiarse de los conceptos, normas y
valores de la propia cultura, a latemps que construx i referma la
seua identitat personal i social. Ara vez que construye y afianza
su identidad personal y social. Ahora bien,b, encara que els
currculums de les diferents llenges sn linstru- aun cuando los
currculos de las diferentes lenguas son el instrumentoment
privilegiat per a fer progressar estes capacitats, algunes exigiran
privilegiado para hacer progresar estas capacidades, algunas
exigirnreafirmar-se en la resta drees no lingstiques on la llengua
sutilitza reafirmarse en el resto de reas no lingsticas donde la
lengua se utilizacom a vehicle de comunicaci i construcci de
coneixements.como vehculo de comunicacin y construccin de
conocimientos. Leducaci relativa al llenguatge i a la comunicaci s
un delsLa educacin relativa al lenguaje y a la comunicacin es uno
deeixos fonamentals en lEducaci Primria, ja que permet a
lalumnatlos ejes fundamentales en la Educacin Primaria, puesto que
permitecomunicar-se de manera eficient oralment i per escrit,
expressar i com-al alumnado comunicarse de manera eficiente
oralmente y por escrito,partir idees, percepcions i sentiments,
apropiar-se dels continguts cul- expresar y compartir ideas,
percepciones y sentimientos, apropiarse deturals, regular la
conducta prpia i la dels altres, exercir el seu sentit los
contenidos culturales, regular la conducta propia y la de los
dems,crtic, adoptar una postura creativa i construir, en
definitiva, la prpia ejercer su sentido crtico, adoptar una postura
creativa y construir, en 9. Num. 5562 / 24.07.200730118visi del mn.
Al llarg desta etapa, les xiquetes i els xiquets han dedefinitiva,
la propia visin del mundo. A lo largo de esta etapa, lascomenar a
adquirir un saber reflexiu sobre les prctiques comunica- nias y los
nios deben empezar a adquirir un saber reflexivo sobre lastives
necessries per a viure en la societat del segle XXI. Aix,
len-prcticas comunicativas necesarias para vivir en la sociedad del
siglosenyana i laprenentatge en esta rea t com a objecte
desenrotllar XXI. As pues, la enseanza y el aprendizaje en esta rea
tiene comoles habilitats lingstiques: parlar, escoltar i conversar,
llegir i escriure. objeto desarrollar las habilidades lingsticas:
hablar, escuchar y con-Tamb, i de manera especfica, pretn apropar a
la lectura i a la com- versar, leer y escribir. Tambin, y de manera
especfica, pretende acer-prensi de textos literaris. car a la
lectura y comprensin de textos literarios.Situar lensenyana i
laprenentatge de la llengua en el marc deSituar la enseanza y el
aprendizaje de la lengua en el marco dela competncia comunicativa
significa que el currculum se centra ala competencia comunicativa
significa que el currculo se centra enaprendre les destreses
discursives, el domini de les quals requerix de aprender las
destrezas discursivas, cuyo dominio requiere de proce-procediments
i coneixements explcits sobre el funcionament del llen-dimientos y
conocimientos explcitos acerca del funcionamiento delguatge en
totes les seues dimensions: tant els elements formals comlenguaje
en todas sus dimensiones: tanto los elementos formales comoles
normes sociolingstiques que presidixen els intercanvis; la
planifi-las normas sociolingsticas que presiden los intercambios;
la planifi-caci i lestructuraci dels textos, larticulaci dels
enunciats per mitjcacin y estructuracin de los textos, la
articulacin de los enunciadosde procediments de cohesi i
lorganitzaci de les oracions dacordmediante procedimientos de
cohesin y la organizacin de las oracio-amb regles
lexicosintctiques. nes de acuerdo con reglas
lxico-sintcticas.Aprendre llengua significa, per tant, assolir la
competncia neces- Aprender lengua significa, por tanto, alcanzar la
competenciasria per a tindre xit en les diferents situacions de la
vida, inclosanecesaria para tener xito en las diferentes
situaciones de la vida,lescolar. Els textos acadmics per a aprendre
continguts daltres rees incluida la escolar. Los textos acadmicos
para aprender contenidos deocupen en este currculum un lloc
destacat.otras reas ocupan en este currculo un lugar destacado.Esta
educaci lingstica sha dimpartir a alumnat de procednciaEsta
educacin lingstica tiene que impartirse a alumnado demolt diversa.
A comporta, dentrada, unes competncies desiguals procedencia muy
diversa. Esto comporta, de entrada, unas competen-respecte a les
llenges que configuren el currculum. Les alumnes i elscias
desiguales con respecto a las lenguas que configuran el
currculo.alumnes arriben a lescola amb una llengua familiar o
habitual, ambLas alumnas y los alumnos llegan a la escuela con una
lengua fami-un repertori verbal i amb unes experincies culturals
diferents, que liar o habitual, con un repertorio verbal y con unas
experiencias cul-han anat adquirint en les seues interaccions amb
altres parlants a casaturales diferentes, que han ido adquiriendo
en sus interacciones cono en lentorn immediat. Aix mateix, tenen un
coneixement en potn-otros hablantes en casa o en el entorno
inmediato. Asimismo, tienencia sobre els diferents tipus de
discursos o textos, divers en cada cas, un conocimiento en ciernes
sobre los diferentes tipos de discursos osegons el major o menor
contacte amb lalfabetitzaci o amb els mit- textos, diverso en cada
caso, segn el mayor o menor contacto con lajans de comunicaci en el
seu entorn social de procedncia.alfabetizacin o con los medios de
comunicacin en su entorno social de procedencia.Desta manera
arribar als primers cursos de lEducaci Prim-De esta manera llegarn
a los primeros cursos de la Educacin Pri-ria alumnat bilinge,
monolinge i plurilinge, tant nascut a la nostramaria alumnas y
alumnos bilinges, monolinges y plurilinges, tantoComunitat, com
procedent de llenges o cultures diferents. El papernacidos en
nuestra Comunitat, como procedentes de lenguas o culturasde
lEducaci Primria ser ampliar esta competncia lingstica i
diferentes. El papel de la Educacin Primaria ser ampliar esta
com-comunicativa inicial de manera que siguen capaos dinteractuar
en petencia lingstica y comunicativa inicial de modo que sean
capacesels diversos mbits socials en qu es voran immersos. Destos
shande interactuar en los diversos mbitos sociales en los que se
van a verseleccionat aquells que sestimen ms apropiats per al
treball escolar:inmersos. De stos se han seleccionado aquellos que
se estiman msel de les relacions socials que conformen la vida
quotidiana en laula apropiados para el trabajo escolar: el de las
relaciones sociales quei en el centre, el dels mitjans de
comunicaci, el literari i, de manera conforman la vida cotidiana en
el aula y en el centro, el de los mediosprivilegiada, lmbit
acadmic. En tals mbits sinterpreten i produ-de comunicacin, el
literario y, de manera privilegiada, el mbito aca-xen els distints
textos i s ac on shan de desenrotllar les diferents dmico. En
dichos mbitos se interpretan y producen los distintos
tex-habilitats lingstiques.tos y all mismo se deben desarrollar las
diferentes habilidades lings- ticas. Els objectius de laprenentatge
de llenges, propis de leducaciLos objetivos del aprendizaje de
lenguas, propios de la educacinplurilinge, han de ser comuns per a
totes les alumnes i els alumnes,plurilinge, tienen que ser comunes
para todas las alumnas y los alum-independentment de la seua
procedncia geogrfica, lingstica i cul-nos, independientemente de su
procedencia geogrfica, lingstica ytural, i del nivell social i
cultural de les seues famlies. cultural, y del nivel social y
cultural de sus familias. Per a lxit destos objectius comuns de
leducaci plurilinge iPara el logro de estos objetivos comunes de la
educacin plurilin-pluricultural cal partir de les caracterstiques
especfiques de lalum- ge y pluricultural hace falta partir de las
caractersticas especficasnat plurilinge que volem formar, la
competncia global del qual nodel alumnado plurilinge que queremos
formar, cuya competencias la suma de les competncies independents
en cada una de les llen- global no es la suma de las competencias
independientes en cada unages sin una competncia especfica amb
caracterstiques prpies, de las lenguas sino una competencia
especfica con caractersticas pro-diferents de les de la persona
monolinge. Estes caracterstiques de pias, diferentes de las de la
persona monolinge. Estas caractersticaslalumnat plurilinge, de les
quals partim i a les quals volem arribar,del alumnado plurilinge,
de las cuales partimos y a las cuales quere-ens obliguen a un
tractament especfic de les llenges del currculummos llegar, nos
obligan a un tratamiento especfico de las lenguas delque denominem
enfocament integrat. Este plantejament integrat con- currculo al
que llamamos enfoque integrado. Este planteamiento inte-sistix en
una educaci lingstica unitria, aconseguida per mitj degrado
consiste en una educacin lingstica unitaria, lograda mediantela
participaci conjunta de les tres llenges del currculum. Per estala
participacin conjunta de las tres lenguas del currculo. Pero
estacoexistncia en el currculum de Primria podria comportar un
excscoexistencia en el currculo de Primaria podra comportar un
excesode temps curricular dedicat a les llenges, per aix cal
abordar algunsde tiempo curricular dedicado a las lenguas, por ello
hay que abordarcontinguts, especialment els que fan referncia al
llenguatge acadmic,algunos contenidos, especialmente los que hacen
referencia al len-units a ls vehicular en les rees no lingstiques,
per mitj dun trac- guaje acadmico, unidos al uso vehicular en las
reas no lingsticas,tament integrat de les llenges i els
continguts.mediante un tratamiento integrado de las lenguas y los
contenidos. Quan parlem densenyana i aprenentatge de ms duna
llengua Cuando hablamos de enseanza y aprendizaje de ms de una
len-des duna perspectiva integrada, hem de tindre en compte dos
factors:gua desde una perspectiva integrada, hemos de tener en
cuenta dosduna banda, que hi ha unes competncies comunes
conceptuals, cog-factores: por una parte, que hay unas competencias
comunes con-nitives i estratgiques(en les diferents llenges, que es
podran constru-ceptuales, cognitivas y estratgicas(en las
diferentes lenguas, que seir a partir de qualsevol destes llenges i
tot seguit ser recuperades i podrn construir a partir de cualquiera
de ellas y acto seguido ser recu-reutilitzades per totes i cada una
de les altres; i, duna altra, que hi haperadas y reutilizadas por
todas y cada una de las dems; y, por otra, 10. Num. 5562 /
24.07.200730119unes competncies lingstiques superficials,
especfiques de cada unaque existen unas competencias lingsticas
superficiales, especficasde les llenges i que han de ser apreses de
manera independent en cadapara cada una de las lenguas y que tienen
que aprenderse de manerauna, cosa que pot ocasionar processos de
transferncies i dinterfern- independiente en cada una de ellas, lo
que puede ocasionar procesoscies que caldr tindre en compte. de
transferencias y de interferencias que habr que tener en cuenta.Per
fer un tractament integrat en el centre docent el professorat ha
Para realizar un tratamiento integrado en el centro docente, el
pro-dadoptar uns criteris comuns i compartits: consideraci de la
llenguafesorado ha de adoptar unos criterios comunes y compartidos:
consi-com objecte daprenentatge, coneixement dels principis globals
quederacin de la lengua como objeto de aprendizaje, conocimiento de
losregulen ladquisici i laprenentatge de llenges i lenfocament
meto-principios globales que regulan la adquisicin y el aprendizaje
de len-dolgic per a totes en com i per a cada una en particular. A
partirguas y el enfoque metodolgico para todas ellas en comn y para
cadadestos criteris comuns, sestablir un tractament diferenciat per
a lesuna en particular. A partir de estos criterios comunes, se
establecerllenges que simpartixen, segons siga la L1, L2 o L3 de
lalumnat, un tratamiento diferenciado para las lenguas que se
imparten, segndacord amb lestatus sociolingstic, la presncia en
lactivitat social sea la L1, L2 o L3 del alumnado, de acuerdo con
su estatus sociolin-i en el currculum del centre i dacord tamb amb
les caracterstiquesgstico, su presencia en la actividad social y en
el currculo del centroconcretes de lalumnat (competncies
lingstiques i culturals, usosy de acuerdo tambin con las
caractersticas concretas del alumnadolingstics a la llar, facilitat
o dificultat en ladquisici...). Finalment, (competencias lingsticas
y culturales, usos lingsticos en el hogar,sarticularan els
continguts de la competncia comuna per a les tresfacilidad o
dificultad en la adquisicin...). Finalmente, se articularnllenges,
perqu saconseguisquen de la manera ms efica i econmi-los contenidos
de la competencia comn para las tres lenguas, paraca, evitant
incongruncies i repeticions innecessries; i realitzaran les que se
logren de la manera ms eficaz y econmica, evitando incon-actuacions
necessries per a construir les competncies especfiquesgruencias y
repeticiones innecesarias; y se realizarn las actuacionesen cada
llengua promovent les transferncies positives i evitant o cor-
necesarias para construir las competencias especficas en cada
lenguaregint progressivament les inevitables
interferncies.promoviendo las transferencias positivas y evitando o
corrigiendo pro-gresivamente las inevitables interferencias.
Respecte a laplicaci del tractament integrat de les llenges i
elsCon respecto a la aplicacin del tratamiento integrado de las
len-continguts, s necessria una perspectiva unitria sobre quins sn
elsguas y los contenidos, es necesaria una perspectiva unitaria
sobrecontinguts lingstics que shan daconseguir per mitj de ls
vehicu- cules son los contenidos lingsticos que han de lograrse
mediantelar de les llenges. A ms sha de diversificar el tractament
deste s el uso vehicular de las lenguas. Adems, debe diversificarse
del tra-vehicular, especialment quan es tracta duna llengua segona
o duna tamiento de este uso vehicular, especialmente cuando se
trata de unallengua estrangera. En este cas, els continguts
especfics de les rees lengua segunda o de una lengua extranjera. En
este caso, los conte-no lingstiques shan de vehicular a travs duna
llengua en la qual nidos especficos de las reas no lingsticas
tienen que vehicularseles alumnes i els alumnes no tenen una
competncia idntica a la quea travs de una lengua en la cual las
alumnas y los alumnos no tienenpossexen en la primera llengua. En
este cas haur de realitzar-se un una competencia idntica a la que
poseen en la primera lengua. En estetractament metodolgic que
contemple eixa situaci: el denominat s caso deber realizarse un
tratamiento metodolgico que contemple esavehicular protegit. Al
mateix temps, caldr articular les mesures neces-situacin: el
llamado uso vehicular protegido. Al mismo tiempo, harsries per a
distribuir ls vehicular de les diferents llenges entre elsfalta
articular las medidas necesarias para distribuir del uso
vehicularcontinguts de les rees no lingstiques, dacord amb el
projecte dede las diferentes lenguas entre los contenidos de las
reas no lingsti-cada centre.cas, de acuerdo con el proyecto de cada
centro. Quant a la metodologia, per a la perspectiva integrada, sn
vlidsEn cuanto a la metodologa, para la perspectiva integrada,
sontant els principis comunicatius com les aportacions ms recents
devlidos tanto los principios comunicativos como las aportaciones
mslensenyana de llenges. Des duna perspectiva global i atenent el
recientes de la enseanza de lenguas. Desde una perspectiva global
ymajor progrs metalingstic que sol experimentar lalumnat plurilin-
atendiendo al mayor progreso metalingstico que suele experimen-ge,
el considerarem: com a comunicador i com a investigador de latar el
alumnado plurilinge, lo consideraremos como comunicador yllengua.
Com a comunicador, el treball de llengua es basar a adquirircomo
investigador de la lengua. Como comunicador, el trabajo de
len-competncies a partir de la seua activitat comunicativa oral i
escrita en gua se basar en adquirir competencias a partir de su
actividad comu-situacions rellevants i significatives; com a
investigador, saprofitarnicativa oral y escrita en situaciones
relevantes y significativas; comola seua capacitat de reflexi per a
prendre conscincia de com funci- investigador, se aprovechar su
capacidad de reflexin para tomar con-onen les llenges, i per a
ampliar i perfeccionar la seua competncia ciencia de cmo funcionan
las lenguas, y para ampliar y perfeccionarcomunicativa en cada una
destes a travs dactivitats intralingsti-su competencia comunicativa
en cada una de ellas a travs de activida-ques i
interlingstiques.des intralingsticas y interlingsticas. Dins deste
marc comunicatiu i de construcci del coneixement,Dentro de este
marco comunicativo y de construccin del cono-la lectura i
lescriptura shan dentendre com a activitats cognosciti- cimiento,
la lectura y la escritura tienen que entenderse como activi-ves
complexes. El seu aprenentatge no es pot reduir al fet que les
idades cognoscitivas complejas. Su aprendizaje no se puede reducir
aels alumnes siguen capaos destablir relacions entre el codi oral i
el que las alumnas y los alumnos sean capaces de establecer
relacionescodi escrit. Ha de comportar, a ms, que siguen capaos
dinterpretar i entre el cdigo oral y el cdigo escrito. Debe
comportar, adems, quede produir tota classe de gneres textuals i de
discursos al seu abast, i sean capaces de interpretar y producir
toda clase de gneros textualesque dominen els conceptes i les
estratgies que els permeten construir- y de discursos a su alcance,
y que dominen los conceptos y las estrate-los i usar-los tant en la
comunicaci com en laprenentatge. A ms, lagias que les permitirn
construirlos y usarlos tanto en la comunicacinllengua escrita ha de
permetre descobrir les possibilitats que oferixen como en el
aprendizaje. Asimismo, la lengua escrita tiene que permitirla
lectura i lescriptura com a font de plaer, de fantasia, dinformaci
idescubrir las posibilidades que ofrecen la lectura y la escritura
comode saber. Aix mateix, en este nivell la literatura afavorir
lexpressi fuente de placer, de fantasa, de informacin y de saber.
Igualmente,personal i la creativitat i permetr el coneixement i el
gaudi tant del en este nivel, la literatura favorecer la expresin
personal y la creati-llegat tradicional com de les produccions
contempornies ms relle- vidad y permitir el conocimiento y goce
tanto del legado tradicionalvants, adequades als seus interessos i
capacitats.como de las producciones contemporneas ms relevantes,
adecuadasa sus intereses y capacidades.El tractament del valenci en
el currculum de les rees lingsti-El tratamiento del valenciano en
el currculo de las reas lings-ques ha de tindre unes
caracterstiques especfiques, tant si es tracta ticas ha de tener
unas caractersticas especficas, tanto si se trata dedalumnat
valencianoparlant com si no. Les competncies de lalum-alumnado
valencianohablante como si no. Las competencias del alum-nat
valencianoparlant estan relacionades, generalment, amb el discurs
nado valencianohablante estn relacionadas, generalmente, con el
dis-colloquial familiar i amb les competncies formals adquirides en
Edu-curso coloquial familiar y con las competencias formales
adquiridas encaci Infantil. Durant lEducaci Primria cal enriquir
els recursosEducacin Infantil. Durante la Educacin Primaria har
falta enrique-expressius i la competncia oral: sha de depurar la
llengua de barba-cer los recursos expresivos y la competencia oral:
se debe depurar la 11. Num. 5562 / 24.07.2007 30120rismes i de
formes incorrectes i substituir-les per les formes correctes i
lengua de barbarismos y formas incorrectas y sustituirlos por las
for-genunes, i han dincorporar el llenguatge propi dels usos
formals tantmas correctas y genuinas, y tienen que incorporar el
lenguaje propioorals com escrits. Si el valenci no s la llengua
primera de lalumnat, de los usos formales tanto orales como
escritos. Si el valenciano nocal seguir el mateix procs progressi
del llenguatge colloquial ales la lengua primera del alumnado, har
falta seguir el mismo procesoformal(per utilitzant un plantejament
propi de segones llenges.progresin del lenguaje coloquial al
formal(pero utilizando un plan- teamiento propio de segundas
lenguas. Leducaci plurilinge i pluricultural exigix, a ms del
tractamentLa educacin plurilinge y pluricultural exige, adems del
tra-curricular de les llenges, considerar lestatus de cada una dins
la soci- tamiento curricular de las lenguas, considerar el estatus
de cada unaetat, per a quines funcions les utilitzen els parlants,
com les valoren identro de la sociedad, para qu funciones las
utilizan sus hablantes,quines actituds tenen cap a unes i altres, i
finalment quins valors hancmo las valoran y qu actitudes tienen
hacia unas y otras, y finalmen-de configurar una societat tolerant,
solidria i integradora.te, qu valores tienen que configurar una
sociedad tolerante, solidaria e integradora.El Currculum sarticula
al voltant dun eix que s ls social El currculo se articula
alrededor de un eje que es el uso social dede la llengua en els
diferents contextos: privats i pblics, familiars i la lengua en los
diferentes contextos: privados y pblicos, familiaresescolars. La
configuraci del Currculum en diferents blocs i la seuay escolares.
La configuracin del currculo en diferentes bloques y suseqncia per
cicles responen a les finalitats educatives i a lobjectiu secuencia
por ciclos responden a las finalidades educativas y al
obje-fonamental de les rees lingstiques que s dotar lalumnat de
com- tivo fundamental de las reas lingsticas que es dotar al
alumnadopetncia comunicativa. Leducaci lingstica ha de tindre en
compte de competencia comunicativa. La educacin lingstica debe
tener entres aspectes fonamentals que intervenen en qualsevol acte
ds de lacuenta tres aspectos fundamentales que intervienen en
cualquier actollengua: els components del context comunicatiu, amb
les regles quede uso de la lengua: los componentes del contexto
comunicativo, conpermeten adequar el discurs a la situaci; el
coneixement i ls refle-las reglas que permiten adecuar el discurso
a la situacin; el conoci-xiu del codi lingstic oral i escrit(en els
nivells de paraula, doraci i miento y el uso reflexivo del cdigo
lingstico oral y escrito(en losde text; i el manteniment dactituds
que eradiquen ls de determinats niveles de palabra, de oracin y de
texto; y el mantenimiento de acti-prejus sociolingstics que
transmet el llenguatge. La divisi dels con-tudes que erradican el
uso de determinados prejuicios sociolingsticostinguts en blocs no
constitux una ordenaci seqencial ni una jerar-que transmite el
lenguaje. La divisin de los contenidos en bloquesquitzaci, sin una
manera despecificar la complexitat de les com-no constituye una
ordenacin secuencial ni una jerarquizacin, sinopetncies que shan
dadquirir. Les activitats dadquisici-aprenentat-una manera de
especificar la complejidad de las competencias que sege articularan
estos continguts amb criteris comunicatius i didcticsdeben
adquirir. Las actividades de adquisicin-aprendizaje
articularndacord amb la tasca i la situaci de comunicaci. estos
contenidos con criterios comunicativos y didcticos de acuerdo con
la tarea y la situacin de comunicacin. Els continguts shan
classificat en sis blocs que responen a dife- Los contenidos se han
clasificado en seis bloques que respondenrents aspectes relacionats
amb la complexitat de la funci comunicati- a diferentes aspectos
relacionados con la complejidad de la funcinva de la
llengua:comunicativa de la lengua: Bloc 1. Les llenges i els
parlantsBloque 1. Las lenguas y los hablantes Bloc 2. Parlar,
escoltar i conversar Bloque 2. Hablar, escuchar y conversar Bloc 3.
Llegir i escriureBloque 3. Leer y escribir 3.1 Comprensi de textos
escrits 3.1 Comprensin de textos escritos 3.2 Composici de textos
escrits 3.2 Composicin de textos escritos Bloc 4. Educaci literria
Bloque 4. Educacin literaria Bloc 5. Coneixement de la
llenguaBloque 5. Conocimiento de la lengua Bloc 6. La llengua com a
instrument daprenentatge Bloque 6. La lengua como instrumento de
aprendizaje El bloc 1 t un marcat carcter actitudinal i, per tant,
els seus con- El bloque 1 tiene un marcado carcter actitudinal y,
por lo tanto,tinguts afecten la resta. Els blocs 2, 3, 4 i 6 es
referixen a laprenentat- sus contenidos afectan al resto. Los
bloques 2, 3, 4 y 6 se refieren alge de la llengua en diferents
mbits ds, a ms tenen un marcat carc-aprendizaje de la lengua en
diferentes mbitos de uso, adems tienenter procedimental que fomenta
actituds favorables al funcionamentun marcado carcter procedimental
que fomenta actitudes favorablesde la comunicaci i requerixen de la
reflexi i la conceptualitzaci enal funcionamiento de la comunicacin
y requieren de la reflexin yrelaci amb les activitats de producci i
danlisi del discurs. El bloc la conceptualizacin en relacin con las
actividades de produccin y5 es referix a lactivitat reflexiva de
lalumnat a partir de lobserva- anlisis del discurso. El bloque 5 se
refiere a la actividad reflexiva delci i manipulaci de models i de
les produccions prpies i dels altres,alumnado a partir de la
observacin y manipulacin de modelos y decosa que permet a lalumna i
a lalumne enriquir les seues possibili-las producciones propias y
de los dems, lo que permite a la alumna ytats expressives, millorar
el seu coneixement de la llengua i descobriral alumno enriquecer
sus posibilidades expresivas, mejorar su cono-i verbalitzar les
regles de funcionament que ja coneix de forma impl- cimiento de la
lengua y descubrir y verbalizar las reglas de funciona-cita.miento
que ya conoce de forma implcita.Bloc 1. Les llenges i els parlants
Bloque 1. Las lenguas y los hablantesAl llarg de lEducaci Primria,
i alhora que es produx el procsA lo largo de la Educacin Primaria,
y al tiempo que se produce elde socialitzaci de lalumnat, van
produint-se diferents situacions de proceso de socializacin del
alumnado, van producindose diferentescomunicaci on coneixer
lexistncia de la varietat lingstica i cul-situaciones de
comunicacin donde conocer la existencia de la varie-tural que els
envolta i que configura la societat en qu viu. La realitatdad
lingstica y cultural que les rodea y que configura la
sociedadlingstica a la Comunitat Valenciana es caracteritza per la
cooficialitat en la que vive. La realidad lingstica en la Comunitat
Valenciana sede dos idiomes, el valenci i el castell, que lalumnat
haur de domi-caracteriza por la cooficialidad de dos idiomas, el
valenciano y el cas-nar i al voltant dels quals anir formant-se uns
criteris, unes actituds i tellano, que el alumnado tendr que
dominar y alrededor de los cualesuns valors, sempre de respecte i
valoraci de la diversitat lingstica i, ir formndose unos criterios,
unas actitudes y unos valores, siemprealhora, compromesos amb la
recuperaci dels usos del valenci. de respeto y valoracin de la
diversidad lingstica y, al mismo tiem- po, comprometidos con la
recuperacin de los usos del valenciano. El respecte i linters per
conixer qu pensen i com sexpressenEl respeto y el inters por
conocer qu piensan y cmo se expresanels parlants de les altres
llenges ser fonamental per a eliminar els los hablantes de las dems
lenguas ser fundamental para eliminar lospossibles prejus i usos
discriminatoris de les llenges per raons soci- posibles prejuicios
y usos discriminatorios de las lenguas por razonesals, lingstiques,
culturals, tniques o de gnere. sociales, lingsticas, culturales,
tnicas o de gnero. 12. Num. 5562 / 24.07.200730121 Bloc 2. Parlar,
escoltar i conversar i bloc 3. Llegir i escriureBloque 2. Hablar,
escuchar y conversar y bloque 3. Leer y escribir Hi ha dos blocs de
continguts referits a les habilitats lingstiques,Hay dos bloques de
contenidos referidos a las habilidades lings-el bloc 2, Escoltar,
parlar i conversar i el bloc 3, Llegir i escriure. Apa-ticas: el
bloque 2, Escuchar, hablar y conversar y el bloque 3, Leerreixen en
el Currculum separats a fi dabordar de forma especfica els y
escribir. Aparecen en el currculo separados con el fin de
abordaraspectes essencials en cada tipus de discurs. No obstant
aix, ls oralde forma especfica los aspectos esenciales en cada tipo
de discurso.formal i lescrit tenen molts aspectes comuns (tema
prefixat, planifi-No obstante, el uso oral formal y el escrito
tienen muchos aspectoscaci del contingut, sintaxi i lxic, subjecci
a una norma estndard...) comunes (tema prefijado, planificacin del
contenido, sintaxis y lxi-i hi ha nombroses situacions de
comunicaci que combinen diversos co, sujecin a una norma
estndar...) y hay numerosas situaciones deusos i permeten
relacionar ambds aprenentatges i donar suport un encomunicacin que
combinan varios usos y permiten relacionar ambosun altre.
Laprenentatge deste nivell formal es realitza, bviament,
enaprendizajes y apoyar uno en otro. El aprendizaje de este nivel
formalles situacions dinteracci comunicativa que oferix el context
de laulase realiza, obviamente, en las situaciones de interaccin
comunicativai del centre escolar. que ofrece el contexto del aula y
del centro escolar. Ls oral informal ls espontani entre
interlocutors amb tracte El uso oral informal el uso espontneo
entre interlocutores confreqent i familiar(s objecte dobservaci i
danlisi a fi de reconixertrato frecuente y familiar(es objeto de
observacin y anlisis con elles normes sociocomunicatives que
regixen lintercanvi, per a observarfin de reconocer las normas
socio-comunicativas que rigen el inter-les estratgies que posen en
funcionament els parlants amb el propsitcambio, para observar las
estrategias que ponen en funcionamiento losdaconseguir una
comunicaci satisfactria i per a reconixer i criticarhablantes con
el propsito de lograr una comunicacin satisfactoria yestereotips i
prejus, tant socials com sociolingstics, especialment en para
reconocer y criticar estereotipos y prejuicios, tanto sociales
comoel final de letapa.sociolingsticos, especialmente en el final
de la etapa. En definitiva lalumnat ha daprendre a usar la llengua
per la qual En definitiva, el alumnado ha de aprender a usar la
lengua para locosa s fonamental: parlar de si mateix i de les seues
necessitats, aconse- que es fundamental: hablar de s mismo y de sus
necesidades, conse-guir que els altres lentenguen, planificar els
seus actes, solucionar pro- guir que los dems le atiendan,
planificar sus actos, solucionar proble-blemes, demanar i donar la
informaci que els interessa. Ha daprendre, mas, pedir y dar la
informacin que les interesa. Ha de aprender, dedacord amb les seues
possibilitats, a relatar, explicar, argumentar, for-acuerdo con sus
posibilidades, a relatar, explicar, argumentar, formu-mular
hiptesis, predir, preguntar, aclarir, opinar... Tots estos usos de
lalar hiptesis, predecir, preguntar, aclarar, opinar... Todos estos
usos dellengua oral es treballaran de manera sistemtica
inserint-los en la vida la lengua oral se trabajarn de manera
sistemtica insertndolos en laquotidiana de laula i en lactivitat
social i acadmica. vida cotidiana del aula y en la actividad social
y acadmica. La llengua escrita sha dentendre com a objecte de
coneixement La lengua escrita se debe entender como objeto de
conocimien-diferent del de la llengua oral. Ambds sn
representacions diferents to distinto al de la lengua oral. Ambas
son representaciones diferentesdel llenguatge verbal que tenen un
repartiment divers dusos, encaradel lenguaje verbal que tienen un
reparto diverso de usos, aun cuan-que en alguns casos vagen
estretament unides. Este fet permet situardo en algunos casos vayan
estrechamente unidas. Este hecho permitelaprenentatge de la lectura
i de lescriptura en ladquisici de determi-situar el apren