Creativitat 2008

CREATIVITATCREAR DEL NO RES

La creativitat és la capacitat de crear, de produir coses noves i valuoses, és la capacitat d’un cervell per arribar a conclusions noves i resoldre problemes en una forma original.

Originalitat: és la facilitat per veure les coses de forma única i distinta. L’activitat creativa deu ser intencionada i apuntar a un objectiu.

En la seva materialització pot adoptar, entre altres, forma artística, literària o científica, si bé, no és privativa de ningú àrea en particular.

La creativitat és el principi bàsic pel millorament de la intel·ligència personal i del progrés de la societat i és també, una de les estratègies fonamentals de l’evolució natural.

És un procés que es desenvolupa en el temps i que es caracteritza per l’originalitat, per l’adaptabilitat i per les seves possibilitats de realització concreta.

Creativitat és la producció d’una idea, un concepte, una creació o un descobriment que és nou, original, útil i que satisfà tant al seu creador com a altres durant algun període.

Tots naixem amb una capacitat creativa que després pot ser estimulada o no. Com totes les capacitats humanes, la creativitat pot ser desenvolupada i millorada. Així, existeixen moltes tècniques per tal d’augmentar i desenvolupar la capacitat creativa.

Es capbussa en la seva pròpia ment i treballa en si mateix per desenvolupar les seves pròpies habilitats de pensament i personalitat

És responsable de:

la cognició

les emocions

la creativitat

la memòria i

l’aprenentatge

Totes les coses s’interconnecten: EL PENSAMENT IRRADIANT.

Podem preguntar-nos què succeeix en el cervell quan assaborim una fruita madura, aspirem el perfum d’una flor, escoltem música, acaronem a un ser estimat o, simplement, evoquem un record. La resposta és, al mateix temps, simple i sorprenentment complexa.

Cada bit d’informació que accedeix al cervell, és a dir, cada sensació, record o pensament (això vol dir cada paraula, número, codi, aliment, fragància, línia, color, imatge, nota, camp, textura) es pot representar com una esfera central de la qual irradien desenes, centenes, mil i milions d’enllaços.

Cada eslavó, representa una associació, i cada associació té la seva pròpia i infinita xarxa de vincles i connexions.

El número d’associacions “utilitzades” es pot considerar com la teva memòria, la teva base de dades o la teva biblioteca.

Mentre llegeixes aquestes paraules, pots estar segur de què a l’interior de la teva ment hi ha un sistema de processament de dades que comparat amb la combinació de les capacitats analítiques i d’emmagatzemen dels ordenadors més potents resulta bastant irrisori. Com resultat de l’ús d’aquest sistema multienllaçat i multiordenat de processament i de magatzematge de la informació, el nostre cervell conté ja mapes d’informació que, si haguéssim pogut mirar-los, haurien deixat bocabadats d’incredulitat als millors cartògrafs del món.

“El cervell és un òrgan meravellós: comença a treballar en el moment en què et despertés i no deixa de fer-lo fins que arribés a l’oficina”. (Robert Frost)

“Interessa’t per tot allò que succeeix en la teva vida: la gent, les coses, la literatura, la música... El món és tan ric, que abunda en ell palpitants tresors, ànimes maques i gent interessant. Oblida’t de tu mateix”.

(Henry Miller)

“NO DEIXES DE XAFAROTEJAR”

Lewis Carroll. “Alícia en el pais de las maravillas”