Creacionisme i fixisme (Darwin)

FIXISME I EVOLUCIONISME: LA SELECCIÓ NATURAL

BATXILLERAT NOCTURN. CIÈNCIES PER. AL MÓN CONTEMPORANI. DOCUMENT DE TREBALL A L’AULA

Carme Guixeras Custey

Creacionisme i fixisme Les idees evolucionistes primitives d’alguns pensadors grecs com Anaximandre de Milet o Empèdocles d’Agrigent no van tenir ressò, i durant molts segles dominà de forma a bsoluta el dogma judeocristià, en què els textos de la Bíblia seran acceptats de manera literal.

Des de llavors totes les espècies han mantingut les seves característiques fixes i invariables (fixisme). 

El món i tot el que hi habita van ser creats per déu en sis dies (creacionisme)

Les idees fixistes van començar a ser qüestionades a principis del segle XIX. Les nombroses troballes fòssils, així com les semblances entre els diferents organismes, feien que cada cop fos més complicat defensar de forma raonada les postures fixistes.

El naturalista Georges Cuvier (1769-1832) va donar una explicació proposant que els fòssils trobats eren el resultat de grans catàstrofes (catastrofisme) d’escala planetària que havien tingut lloc en la història de la Terra. Aquestes catàstrofes, com el diluvi universal, haurien originat extincions massives i creacions posteriors d’organismes nous.

Teoria del Catastrofisme

L’evolucionisme: Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829)

Jean-Baptiste Lamarck

va proposar una teoria

evolucionista dels éssers

vius basada en l’herència

dels caràcters adquirits

Com explica el Lamarkisme el coll llarg de les girafes?

El coll de les girafes va allargar-se perquèen canviar el medi van tenir necessitat demenjar fulles d’arbres,i per tant l’ús freqüenti sostingut del coll vadesenvolupar-lo. Els seus descendents van heretar aquest carácter adquirit.

L’evolucionisme: Charles Darwin (1809-1882)

Charles Darwin va proposar que

un dels“motors” de l’evolució

és la Selecció Natural

dels individus més aptes

Com explica el darwinisme el coll llarg de les girafes?

A la població hi ha variacions

Ara només les girafes amb el

coll llarg poden alimentar-se,

sobreviure, reproduir-se, i

transmetre aquesta característica

a la seva descendencia.

Així s’ha d’entendre la selecció

natural i la lluita per ’existència

De Darwin.

El viatge de Darwin amb el Beagle va durar 5 anys (1831-1836), i li va marcar la vida per sempre més. El vaixell va salpar de la Gran Bretanya en direcció a l'Amèrica del Sud i va recórrer les costes atlàntica i pacífica. El llarg viatge va permetre a Darwin d'estudiar les característiques geològiques de terres diverses i d'observar una enorme varietat de fòssilsi d'espècies animals i vegetals; va recollir nombroses mostres que va classificar minuciosament. Tot plegat va fer que comencés a proposar-se interrogants sobre els orígens dels éssers vius que habitaven el planeta.

Illes Galàpagos

Tortuga gegant: Galàpagos

IGUANES

Fauna de les Galàpagos: els pinsans

Charles Darwin va visitar les illes a bord del Beagle durant el 1835; va comparar diferents espècies d’animals per veure com havien evolucionat. Estudiant les tretze espècies de pinsans de les illes, va veure que els primers animals colonitzadors tenien poca competència i una varietat d’hàbitats per escollir; els canvis adaptatius van poder presentar-se de diferents maneres. No va ser només un bec més llarg, més ample o més ben adaptat, sinó que diferents tipus de becs podien permetre que els ocells escollissin diferents nínxols ecològics. Per tant, una sola espècie colonitzadora podia donar lloc a diverses espècies actuals. Aquest procés s’anomena radiació adaptativa.

Desprès de més de 20 anys de lectures i, anàlisis i reflexions, Charles Darwin va publicar, el 1859, el llibre L’origen

de les espècies per selecció natural, en què expressava el seu pensament sobre el mecanisme que fa possible l’evolució de les espècies

Publicacions de Darwin

• Viatje d’un naturalista al rededor del mon. (1839, The Voyage of the Beagle)

• L’estructura i distribució des esculls de coral (1842, Structure and Distribution of Coral Reefs)

• L’origen de les espècies (1859, On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life).

• L’origen de l’home (1871, The Descent of Man and Selection in Relation to Sex)

Algunes de les il.lustracions fetes per Darwin al llarg del viatge amb el

Beagle

2009 Any Darwin

Aquí podeu trobar tota les obres i les il.lustracions originals de Darwin.

http://www.darwin-online.org.uk/

Més webs de l’any Darwin

http://www.darwin2009.csic.es/

http://www.anydarwin.cat/

http://.udg.edu/tabid/12053/lage/ca-ES/default.aspx

http://www.udg.edu/tabid/12053/language/ca-ES/default.aspx

http://www.valencia.edu/cdciencia/index.htm?darwin2008.htm

http://www.iec.cat/butlleti/126/actiu.htm

http://www.nhm.ac.uk/visit-us/whats-on/darwin/index.html

El neodarwinismeLa conjunció del darwinisme amb els nous descobriments biològics, fonamentalment els relatius a la paleontologia i la genètica, va donar origen al neodarwinisme o teoria sintètica. Segons aquesta teoria, el representant de la qual és Theodosius Dobzhansky (1900-1975), la base sobre la qual actua la selecció és constituïda per:

Els gens són els elements determinants dels caràcters sobre els quals actua l'evolució.

Les mutacions constitueixen l'origen de la variabilitat (tant la intraspecífica com la interspecífica).

La distribució de les poblacions té una gran importància en l'aparició d'espècies noves.

L'aïllament reproductor és el pas clau en l'aparició d'espècies noves.

Stephen Jay Gould, 1941-2002, fou paleontòleg, biòleg evolutiu i historiador de la ciència. Va ensenyar a la Universitat de Harvard i treballà al Museu Americà d'Història Natural.És l'autor de El polze del panda, El somriure del flamenc, Un dinosaure en un paller , entre d’altres llibres.Stephen Jay Gould proposà el caràcter gradual de l’evolució (Teoria de l’equilibri puntual)

Richard Dawkins; nascut el 1941, és un etòleg britànic, teòric evolutiu i escriptor de divulgació científica que ocupa la càtedra Charles Simonyi de Difusió de la Ciència a la Universitat d'Oxford. Dawkins es va donar a conèixer amb el seu llibre El gen egoista, publicat el 1976, que va popularitzar la visió de l'evolució des del punt de vista dels gens.

Lyn Margulis, nascuda el1938 és bióloga, Llicenciada per la Universitat de Chicago, màster per la de Wisconsin i doctora per la de California. És membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA i de l’Acadèmia Rusa de Ciències. És autora de nombrosos llibres científics i de divulgació. Defensa que l'origen de les espècies està en la simbiogènesi .

Webs interactives recomanades

www.menorcaweb.net/cnaturals/aula/activitats/evolucio/darwin.html

http://www.xtec.net/~cvillalb/evolucio/indexf.htm

http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/index.htm?C1U5M3N6

PROVES DE L’EVOLUCIO

Registre fòssil

Anatomia comparada: Estructures homòlogues Òrgans vestigials

Embriologia comparada

Distribució geogràfica

Biologia molecular

Registre Fòssil

El seu estudi ens aporta les dades següents:

1. Hi ha més espècies extingides que no pas vivents.

2. La majoria d’organismes fòssils presenten suficients semblances amb organismes vivents per poder-hi establir relacions de parentiu.

3. En general, com més antic és un fòssil, més diferent és de l’espècie actual amb el qual se’l relaciona.

4. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils, amb progressius canvis morfològics, fins a arribar a relacionar-los amb una espècie actual.

Evolució del cavall

Anatomia comparadaEstructures homòlogues

L’estudi comparat de les estructures anatòmiques dels organismes permet trobar-hi similituds suficients per establir-hi relacions evolutives. Un dels casos més estudiats és el que relaciona l’estructura esquelètica de tots els vertebrats. S’han fet molts estudis centrats en les seves extremitats anteriors on es pot reconèixer una estructura òssia similar, que fa pensar que tots els vertebrats provenen d’un avantpassat comú.

.

Embriologia comparada

El desenvolupament embrionari presenta moltes similituds entre animals força diferents, sobretot durant les primeres fases. El grau de similitud del procés embriològic ens informa del grau de proximitat en el procés evolutiu.Com més similars són els desenvolupaments embriològics, més gran és el parentiu, és a dir, hi ha un avantpassat comú més proper.

Distribució geogràfica

Els organismes més semblants, evolutivament més propers, acostumant a tenir una clara relació pel que fa a la seva distribució geogràfica. Aquest és el cas dels pinsans estudiats per Darwin a les Illes Galàpagos, tots ells similars i tots ells habitants de zones geogràfiques properes.

L’existència de dues aus corredores molt similars, com l’estruç a l’Àfrica, i el nyandú a Amèrica del Sud, ens indica que en el passat aquestes dues zones geogràfiques estaven comunicades.

Disposició dels continents i la coincidència de fòssils

Biologia molecular

La tecnologia actual ens permet determinar el grau de similitud entre els ADN o les proteïnes dels organismes, la qual cosa ens aporta molta informació sobre el grau de parentiu evolutiu. Com més similitud, més parentiu evolutiu. Aquests estudis han servit per confirmar els estudis clàssics, fets a partir de les semblances morfològiques