CRÈDIT DE SÍNTESI - XTEC · El crèdit de síntesi és obligatori per a tothom i forma part del currículum de cada alumne (historial acadèmic). QUINS DIES EL FAREU INICI: El dia

CRÈDIT DE SÍNTESI

1r. D’ ESO

CURS 2011-12

Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012

2


3

SUMARI:

COSES QUE HEU DE TENIR EN COMPTE ..................................................................... 4

QUÈ ÉS UN CRÈDIT DE SÍNTESI ............................................................................ 5

QUINS DIES EL FAREU ............................................................................................... 5

OBJECTIU DEL CRÈDIT DE SÍNTESI ..................................................................... 5

COM US HEU D’ORGANITZAR ................................................................................... 6

QUÈ HAUREU DE PRESENTAR ................................................................................... 7

QUÈ S’AVALUARÀ I COM S’AVALUARÀ ................................................................. 7

QUÈ NECESSITAREU .................................................................................................. 8

DADES DEL GRUP DE TREBALL ............................................................................. 9

BLOC DE NATURALS ........................................................................................................... 11

ESTUDI DE LA VEGETACIÓ: .............................................................................. 12-12

ESTUDIO DE LA VEGETACIÓN. ........................................................................ 14-14

Activitat N1: Espècies vegetals més freqüents ............................................... 16-16

Activitat N1.1: Descripció de dues espècies vegetals. ....................... 18-18-19-20

Activitat N2: Càlcul de superfícies .......................................................................... 22

Actividat N2-1: Resumen de un texto ..................................................................... 23

Activitat N3: Càlcul de la superfície d’un terreny ............................................... 24

Activitat N4: Activitats físiques a la natura ................................................... 25-25

BLOC DE SOCIALS ............................................................................................................ 27

Activity S1: Rubí. Geographical location ................................................................. 28

Activity S2: Asking about places in Rubí ................................................................ 29

Activity S3: Writing a letter .............................................................................. 30-30

Activitat S4: L’entorn geogràfic de Rubí ............................................ 32-32-33-34

Activitat S5: Escales ...................................................................................... 37-36-37

Activitat S6: Materials ......................................................................................... 40-39

Activitat S7: Els déus romans ................................................................................... 42

Actividad S8: Descripción de un lugar .................................................................... 43

Activitat S9: Narració d’una jornada ...................................................................... 44

Activitat S10: Cronologia ............................................................................................ 45

Activitat S11: Música a Grècia ............................................................................ 46-45


4

COSES QUE HEU DE TENIR EN COMPTE


5

QUÈ ÉS UN CRÈDIT DE SÍNTESI

Un crèdit de síntesi és un conjunt d’activitats interdisciplinàries (de

diverses àrees) preparades per l’equip de professors/es que es realitzen una sola

vegada cada curs i que pretenen provocar un seguit de situacions en què l’alumnat

haurà d’aplicar, de manera pràctica, els coneixements i habilitats adquirides

durant el període d’aprenentatge.

El crèdit de síntesi és obligatori per a tothom i forma part del currículum

de cada alumne (historial acadèmic).

QUINS DIES EL FAREU

INICI: El dia 8 juny (activitats a l’institut).

ACABAMENT: 13 de juny (a l’institut)

SORTIDES: Els dies 11 i 12 de juny (activitats a la ciutat o bé al camp)

EXPOSICIÓ ORAL: Els dies 14 i 15 de juny

OBJECTIU DEL CRÈDIT DE SÍNTESI

La finalitat del crèdit de síntesi és comprovar el grau de maduresa dels i

de les alumnes i veure si s’han aconseguit els objectius generals establerts en les

diferents àrees del seu currículum escolar.

També ens interessa veure si són capaços de confeccionar un treball en

forma de dossier sobre el tema proposat en el qual hi hagi la participació de tots

els membres de l’equip, és a dir, que tothom hagi treballat.


6

COM US HEU D’ORGANITZAR

S’han distribuït tots els alumnes de primer en grups de 6 alumnes en els

quals hi ha companys i companyes de diferents classes.

Cada grup serà tutorat per un professor/a que us orientarà i ajudarà al

llarg de tot el crèdit.

El crèdit d’enguany consisteix a fer un estudi de RUBI (rural i urbà) per la

qual cosa haureu de fer un parell de sortides, una al camp i l’altra a la ciutat.

Quan es tracti de fer activitats fora de l’Institut, haureu d’anar tot el

grup junt i estar molt pendents del rellotge perquè, com us explicarà el tutor/a,

serà important a l’hora d’obtenir la puntuació final.

Disposareu d’un quadern de camp on hi podreu fer tota mena d’anotacions

que, després, haureu de passar al dossier que entregareu al final.

El primer dia, un cop reunit el grup, heu d’escollir el vostre representant o

cap d’equip que serà la persona que coordinarà una mica tota la feina. Després, us

heu de distribuir, de forma raonada, les activitats a fer, tot pensant en qui les

pot fer millor.

Tots heu d’informar als vostres companys de la feina feta.

També és bo que mireu si és necessari portar algun tipus de material per

fer les activitats de fora de l’ institut i veure qui en serà el responsable.


7

QUÈ HAUREU DE PRESENTAR

Haureu de presentar un dossier elaborat per tots els components del grup

on hi figuri:

- PORTADA (títol, nom participants, curs…)

- ACTIVITATS REALITZADES:

- Activitats prèvies.

- Activitats d’àmbit urbà.

- Activitats d’àmbit rural.

- VALORACIÓ DEL CRÈDIT:

- Opinió en general.

- Manera de treballar.

- Sortides fetes…

QUÈ S’AVALUARÀ I COM S’AVALUARÀ

Heu de tenir molt present que els professors/es observaran i valoraran la

tasca realitzada durant tota la setmana, la vostra capacitat per treballar en

grup, el comportament durant les sortides, la participació i la iniciativa en les

diferents tasques a realitzar, si sabeu planificar-vos la feina, si col·laboreu amb

els vostres companys, la presentació acurada de la feina…

Un cop acabades les activitats, cada grup haurà de fer l’exposició oral del

seu treball, que serà puntuada per un tribunal format per professors/es dels

vostres grups. Per això, és convenient que dediqueu un temps a la preparació

d’aquesta exposició oral i us feu un petit guió.

En aquest punt tindrem en compte:

- Si la vostra expressió és la correcta.

- Si la presentació del treball és acurada i sense faltes

d’ortografia.

- Si heu format un bon equip i us heu ajudat a planificar i

buscar informació.

- Si heu ordenat i classificat bé la informació.

Després, l’equip de professors/es corregirà els dossiers i donarà

puntuacions individuals i per grup.


8

QUÈ NECESSITAREU

Per poder presentar el vostre treball en bones condicions, necessiteu:

- Fulls en blanc DINA4.

- Fulls de paper quadriculat.

- Fulls de paper mil·limetrat.

- Cartolina.

- Bolígraf blau o negre.

- Llapis i goma.

- Llapis de colors i retoladors.

- Tisores i pega.

- Un regle graduat (30 cm.), escaire i cartabó.

- Rellotge per controlar el temps.

- Una càmera fotogràfica per grup.

- Un mapa de Rubí. *

- Un dinamòmetre per grup*.

- Una cinta mètrica per grup*.

- Quadern de camp. *

- Cordes llargues. *

- Bossa de plàstic per recollir mostres.

- Revistes i diaris.

- Brúixola.*

* Aquests materials els subministrarà el centre.


9

DADES DEL GRUP DE TREBALL

ALUMNES I GRUP- CLASSE:

1-----------------------------------------------------

2-----------------------------------------------------

3-----------------------------------------------------

4-----------------------------------------------------

5-----------------------------------------------------

6------------------------------------------------------

____________________________________

TUTOR/A DE CRÈDIT DE SÍNTESI:......................................................

DISTRIBUCIÓ DE LES ACTIVITATS

Alumne/a ACTIVITATS REALITZADES PER CADASCÚ

1 2 3 4


10


11

BLOC DE NATURALS


12

ESTUDI DE LA VEGETACIÓ:

Presentació

La vegetació que trobem al municipi de Rubí és una vegetació de tipus

mediterrani.

Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne. Això

fa que canviïn poc al llarg de l’any. Hi predominen els arbres i arbustos de fulla

fosca, dura i petita, sovint espinosos o carregats d’essències.

La vegetació mediterrània ha de fer front a un enemic poderós: la

sequedat. Les plantes perden aigua a través de les fulles per transpiració. Els

vegetals mediterranis eviten aquest problema mitjançant diversos recursos, els

més corrents dels quals són la reducció de la mida de la fulla i/o el recobriment

amb ceres protectores capaces d’aïllar-les de l’exterior.

Al revers, que és on es troben la majoria dels porus foliars, hi ha sovint

pèls que permeten crear una atmosfera humida al voltant de la superfície i

disminuir l’evaporació (alzina).

Les estepes resolen el problema de la deshidratació d’una altra manera:

quan fa molta calor es panseixen i, per tant, transpiren menys.

La desaparició total de les fulles és una altra manera d’evitar la

deshidratació (ginesta). Altres vegades les fulles no desapareixen totalment i es

transformen en punxes (gatosa).

Els boscos mediterranis

L’alzinar

És un bosc espès i ombrívol. L’arbre dominant és l’alzina, però pot haver-hi

roures i pins.

L’alzina és una arbre de fulla perenne que té les fulles endurides. La seva

capçada densa i arrodonida crea molta ombra.

El sotabosc està format per arbustos i lianes de molt diverses espècies.

Les herbes són poc abundants.


13

Les pinedes de pi blanc

L’arbre més abundant és el pi blanc. Com que la capçada d’aquest pi és molt

poc espessa, la llum del sol la travessa sense problemes i és per això que sota hi

poden créixer plantes molt diverses.

Els boscos de ribera

Són boscos formats per arbres de fulla caduca que es troben al fons de

les valls prop dels rierols i les rieres.

Els arbres que s’hi troben són oms, àlbers, pollancres, salzes i alguns

arbres introduïts, com els plàtans o les acàcies.

Hi ha també plantes que apareixen sempre prop de l’aigua, com els penjolls

o la cua de cavall i lianes, com l’heura i l’esbarzer.


14

ESTUDIO DE LA VEGETACIÓN.

Presentación

La vegetación que encontramos en el municipio de Rubí es de tipo

mediterráneo.

Los bosques mediterráneos están formados por árboles de hoja perenne.

Esto hace que cambien poco a lo largo del año. En ellos predominan los árboles y

arbustos de hoja oscura, dura y pequeña, a menudo espinosos o cargados de

esencias.

La vegetación mediterránea tiene que hacer frente a un enemigo poderoso:

la sequía. Las plantas pierden agua a través de las hojas por transpiración. Los

vegetales mediterráneos evitan este problema mediante diversos recursos, de

entre los cuales los más corrientes son: la reducción de la medida de la hoja y/o

el recubrimiento con ceras protectoras capaces de aislarlas del exterior.

En el envés, que es donde se encuentran la mayoría de los poros foliares,

hay a menudo pelos que permiten crear una atmósfera húmeda alrededor de la

superficie y disminuir la evaporación (encina).

Las estepas resuelven el problema de la deshidratación de otra manera:

cuando hace mucho calor se mustian y, por tanto, transpiran mucho menos.

La desaparición total de las hojas es otra manera de evitar la

deshidratación (retama). Otras veces las hojas no desaparecen totalmente; se

transforman en pinchos (aulaga).

Los bosques mediterráneos

El encinar

Es un bosque espeso y umbrío. El árbol dominante es la encina, pero puede

haber robles y pinos.

La encina es un árbol de hoja perenne que tiene las hojas endurecidas. Su

copa densa y redondeada crea mucha sombra.


15

El sotobosque está formado por arbustos y lianas de muy diversas

especies.

Las hierbas son poco abundantes.

Los pinares de pino blanco

El árbol más abundante es el pino carrasco. Como la copa de este pino es

muy poco espesa, la luz del sol la atraviesa sin problemas, por eso pueden crecer,

debajo, plantas muy diversas.

Los bosques de ribera

Son bosques formados por árboles de hoja caduca que se encuentran en el

fondo de los valles cerca de arroyos y torrentes.

Los árboles que se encuentran allí son olmos, álamos, chopos, sauces y

algunos árboles introducidos como los plátanos o las acacias.

También encontramos plantas que aparecen siempre cerca del agua, como

los colgantes o la cola de caballo y lianas, como la hiedra y la zarza.


16

Activitat N1: Espècies vegetals més freqüents

Classificació de 15 espècies vegetals amb claus dicotòmiques. (treball de

camp). Consulteu el full de les claus.

Classifiqueu les espècies vegetals que estan marcades amb un número,

utilitzant les claus dicotòmiques i escriviu el nom i les característiques indicades

de cada espècie. Teniu també dues fitxes més que us poden ser útils per

resoldre aquesta activitat: una us explica què és un arbre, un arbust i una liana i

en l’altra trobareu les explicacions de moltes paraules que apareixen en les claus

dicotòmiques.

Nom científic i nom comú de

l’espècie

arbre arbust liana Situació *

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

*Indicar si es troba en la clariana del bosc, prop del torrent o a l’ombra, sota els

arbres.


17

ARBRE / ARBUST / LIANA

Arbre: és un vegetal llenyós, d’almenys uns cinc metres d’alçària, que té una tija

simple, gruixuda i més o menys cilíndrica, anomenada tronc, amb nombroses

ramificacions al capdamunt, que formen la capçada. Aquesta conté les fulles.

Arbust: és un vegetal, de mig a cinc metres d’alçària, que comença a ramificar-se

arran de terra. Les tiges creixen totes amb la mateixa força i poden tenir fulles

des de la base.

Liana: és una planta llenyosa i enfiladissa; per elevar-se necessita l’ajuda d’un

suport, i en els boscos s’enfila pels arbres i els arbustos amb qui conviu.


18

Activitat N1: Descripció de dues espècies vegetals.

Objectiu: Descripció de dues de les espècies classificades a l’activitat 1.

Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les

persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients... Tota descripció

serveix per perfilar i singularitzar elements dels quals es volen exposar més

detalls.

Per fer correctament una descripció recordeu que podeu utilitzar alguns

recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que analitzeu:

- verbs en present o en imperfet;

- mots de significat precís (com els substantius);

- adjectius que afegeixen qualitats:

- comparacions (més que, menys que, tant com...)

Fareu una bona descripció si seguiu aquests passos:

- Observar amb atenció allò que es vol descriure

- Seleccionar les coses observades que considerem més interessants

- Estructurar i ordenar la informació

- Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari

entenedor i precís.

Ja sabeu quines són les regles bàsiques que cal seguir per fer una

descripció. Ara proveu de fer-ne una.

RECORDEU:

Tria i observa

l’espècie

Selecciona els

trets més

destacats

Ordena les

característiques

Redacta la

descripció


19

D’entre les espècies vegetals observades i identificades escolliu un arbre i

un arbust. Heu de fer un text descriptiu per a cada un. Podeu consultar la

descripció científica del model que us adjuntem i l’enciclopèdia d’Història Natural dels Països Catalans per fer millor aquesta feina. També podeu consultar el

Diccionari General de la Llengua Catalana si teniu algun dubte d’ortografia o

d’expressió.

Heus aquí un exemple:

PI PINYER, Pinus pinea (figs. 5, b i 16, IV) ; cast. Pino piñonero, fr. Pin pignon.-

Aconsegueix uns vint metres d’alçària; capçada densa, generalment eixamplada i

aixafada en forma de para-sol. Fulles bastant gruixudes, de 10 a 15 centímetres

de llargada i de color verd intens. Pinyes grosses, amplament ovoides; pinyons de

closca molt dura, comestibles. Florida: abril i maig. Sinònims : pi bo, pi campaner,

pi de llei, pi de pinyons, pi para-sol, pi pinyoner, pi ver. – Viu principalment a les

terres disgregades o completament sorrenques. Hom el troba isolat o en petits

grups, o fent boscos extensos; indiferentment a la solana i a l’obaga, als llocs

baixos; però únicament en vessants assolellats, als alts. Resisteix les gelades

hivernenques més que no pas el pi blanc, però no tant com la pinassa. Al Principat

s’estén des del nivell del mar fins a prop de 1000 metres d’altitud.

A continuació us donem dos espais requadrats per encabir les vostres

descripcions, que han de tenir entre 7 i 10 línies.


20

Nom de l’espècie:


21

Nom de l’espècie:


22

Activitat N2: Càlcul de superfícies

Procediment

- Dibuixa el perfil de la fulla en el reticle.

- Compta el nombre de quadres que ocupa.

- Cada quadre gran equival a 1 cm 2 . Calcula la superfície de la fulla.

Exemple:

ROURE

21 quadres sencers són 21 cm 2

18 quadres incomplets són 9 cm 2

total 30 cm 2

1. Calculeu la superfície de la fulla de roure.

2. Rellegiu el text sobre la vegetació mediterrània i decidiu quines espècies

poden resistir millor la sequedat i expliqueu perquè.


23

Actividad N2.1: Resumen de un texto

Resume el texto: Estudio de la vegetación (páginas de este dossier).


24

Activitat N3: Càlcul de la superfície d’un terreny

Amb cordes i pedres o estaques heu de fer una figura geomètrica sobre el

terreny, la superfície de la qual estigui entre 30 i 40 metres quadrats. PENSEU

EN FIGURES SENZILLES, PERQUÈ

- L’haureu de dibuixar.

- S’ha de calcular-ne la superfície exacta.

- També heu de calcular-ne el perímetre

PERÍMETRE:

SUPERFÍCIE:

FORMA:


25

Activitat N4: Activitats físiques a la natura

Estem acostumats a fer activitats esportives al gimnàs o a la pista, però

oblidem que disposem d’un altre espai que ens ofereix possibilitats molt diverses

per gaudir del nostre cos i de la natura. Així doncs, prepara’t per provar-ho!!!

Us proposem un circuit de quatre estacions. A cada activitat jugareu dos

components de l’equip i anotareu els resultats en el lloc corresponent. Tots heu

de participar en alguna de les proves.

Recorda que per fer el circuit has de venir amb roba i calçat esportiu. Ho

faràs millor!!

Estació 1: CROS

Anotareu el temps que trigueu a recórrer la distància marcada amb cons.

Estació 2: CORDA

Salt de corda lliure. Quants salts podeu fer en 30 segons? Teniu dos

intents.

Estació 3: PUNTERIA

Heu de llençar la pilota a dins de cada cèrcol de color. Teniu tres intents

per cada cèrcol.

Estació 4: SALT DE LLARGADA

Intenteu saltar el més lluny possible! Veniu corrent i des de la marca

assenyalada feu un gran salt. Teniu dos intents. Anoteu-ne el millor.

Anoteu aquí els resultats:

Estació 1: CROS

Nom:

Temps:

Nom:

Temps:

Estació 2: CORDA Nom:

Salts:

Nom:

Salts:

Estació 3: PUNTERIA Nom:

Groc SÍ NO

Blau SÍ NO

Vermell SÍ NO

Nom:

Groc SÍ NO

Blau SÍ NO

Vermell SÍ NO

Estació 4: SALT DE

LLARGADA

Nom:

Metres:

Nom:

Metres:


26

Un cop fet el circuit, haureu de comentar:

1. Tres diferències entre el cros i el treball de resistència fet a classe.

2. Per què creieu que salteu a corda millor al gimnàs que al camp?

3. Proposeu una nova estació per treballar la punteria fent servir els cèrcols i les

pilotes

4. Inventeu o expliqueu un joc que es pugui jugar al camp, sense necessitat de

material i amb un mínim de 10 jugadors.


27

BLOC DE SOCIALS


28

Activity S1: Rubí. Geographical location

1. Read the following text about Rubí and translate it.

(Llegiu el text següent sobre Rubí i traduïu-lo) Rubí is placed in Barcelona province, Catalonia, in the northeast of Spain. The town is just

northwest of Barcelona in the Western Vallès county. It is 123 meters above the sea level. The

municipal area is 32 square kilometers. Rubí is next to Terrassa to the north, to Sant Quirze del

Vallès to the east, to Ullastrell and Castellbisbal to the west and to Sant Cugat del Vallès to the

south. More than 70,000 people live in Rubí.

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

...........................................

2. Here you have a list of places that you can find on a map.

(A continuació teniu una llista de llocs que podem trobar en un mapa).

- TRANSLATE THE WORDS INTO CATALAN AND SPANISH.

(Traduïu les paraules al català i castellà) - THEN, PLACE THEM ON MAP.

(Després, localitzeu-les en el mapa)

ENGLISH LOCATION (longitude

and latitude)

CATALAN SPANISH

Motorway

Road

Railway track

Industrial states

Neighbourhoods

Torrents

Bridges

Forests


29

Activity S2: Asking about places in Rubí

1. IMAGINE YOU MEET A TOURIST OUTSIDE LA SERRETA HIGHSCHOOL.

HE ASKS YOU SOME DIRECTIONS.

(Imagina’t que et trobes un turista a la sortida de l’IES La Serreta. Et demana algunes indicacions.) COMPLETE THE DIALOGUE WITH IS, ISN’T, ARE AND AREN’T.

Tourist: Excuse me.

Student: Yes?

Tourist: .......... there a cinema near here?

Student: No, I’m sorry, there ...............

Tourist: .......... there any shops?

Student: Yes, there ............, in Sabadell Street you can find a supermarket and a

lot of shops.

Tourist: OK. ............. there a bus to the station from here?

Student: Yes, there ............... You can take bus number 4 in front of the

children’s park.

Tourist: Thanks very much.

Student: You’re welcome. Have a nice stay in Rubí!

2. GOING SHOPPING. AT THE STATIONER’S (a la papereria)

COMPLETE THE DIALOGUE WITH A, AN, SOME AND ANY.

Assistant: Can I help you?

Tourist: Yes, please. Have you got ......... postcards from Rubí?

Assistant: Yes, we’ve got ........... beautiful postcards. Here you are.

Tourist: Oh, thanks. Let me see.

Assistant: Do you need ........... stamps?

Tourist: Yes, please. I need three stamps to send three postcards to Brazil.

I also need .......... map and .......... writing paper.

Assistant: OK. Well, I’m sorry, we haven’t got ......... map at the moment. You must

go to the Town Council to get one.

Tourist: Thanks a lot.


30

3. RELLEGEIX ELS DIÀLEGS I TROBA-HI LES SEGÜENTS EXPRESSIONS.

COM LES DIEM EN ANGLÈS...?

- Perdoni: .......................... Deixa’m veure: ..........................

- Ho sento: ........................ D’acord: ..........................

- Gràcies: .......................... Bé: ...........................

- De res: ........................... Has d’anar: .....................

- Bona estada!: ....................... Aquí ho té: ..........................

Activity S3: Writing a letter

YOUR ENGLISH PENFRIEND WANTS TO COME AND VISIT YOU IN RUBÍ

FOR THREE DAYS, BUT HE/SHE WOULD LIKE TO KNOW MORE THINGS

ABOUT THE CITY.

SEND HER/HIM A LETTER TALKING ABOUT RUBÍ.

IT MUST CONTAIN THIS INFORMATION IN FOUR PARAGRAPHS:

1- Where you live.

2- Where Rubí is. Situation in Catalonia (North, South....)

Size (big/small city), population, characteristics.

3- Things you can find in Rubí. (use there is/are)

4- Things you can’t find in Rubí. (use there isn’t/aren’t)


31

.......................................

.......................................

......................................

......................................

.................................,

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.........................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

...............................................................................................................

.............................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

...............................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

...............................................................................................................

How are things with you? Write soon!

..................................

.................................


32

Activitat S4: L’entorn geogràfic de Rubí

Una vegada visitats diferents llocs al joc de pistes, t’hauràs fet una bona

idea de l’entorn físic de Rubí. A partir d’aquí, has de contestar les següents

preguntes ajudant-te del llibre de text i el mapa de la zona:

1- El relleu (tema 3). Adjunta la fotografia presa a l’estació 2 del joc de

pistes

A QUINA UNITAT DEL RELLEU DE CATALUNYA ES TROBA RUBÍ?

QUIN TIPUS D’UNITAT DE RELLEU ÉS AQUESTA? DEFINEIX-LA

QUINES ALTRES UNITATS L’ENVOLTEN? DE QUINA MENA SÓN?

LES SERRALADES MÉS PROPERES A RUBÍ, SÓN NOVES O VELLES?


33

QUIN ÉS EL PIC DE MÉS DE 1000 METRES MÉS PROPER A RUBÍ?2- La

hidrografia (tema 4): Adjunta la fotografia feta a l’estació 3 del joc de pistes.

El terme municipal de Rubí és travessat per un curs fluvial principal, la riera de

Rubí:

ON NEIX LA RIERA DE RUBÍ?

ON DESEMBOCA?

TÉ AFLUENTS? QUINS?

A QUIN VESSANT DE LA PENÍNSULA IBÈRICA CORRESPON?

QUIN ÉS EL SEU RÈGIM (NIVAL, PLUVIAL O COMBINACIÓ)?

COM ÉS EL SEU CABAL EN CADA ÈPOCA DE L’ANY?


34

AL SEU PAS PER RUBÍ, QUIN TREBALL FA (EROSIÓ, TRANSPORT,

SEDIMENTACIÓ)?

3- El clima (tema 6): Adjunta la fotografia feta a l’estació 1 del joc de pistes

Realitza el diagrama termo pluviomètric de Rubí amb les dades adjuntes.

INDICA A QUIN TIPUS DE CLIMA CORRESPONDRIA (Mediterrani –Cs-;

Oceànic –Cf-; Temperat-fred –Df-...)

MESOS G F M A M J J A S O N D

Temperatures (º) 7 8 11 13 17 20 23 23 21 16 11 7

Precipitació (mm.) 31 38 57 56 61 46 26 51 81 74 54 53


35

G F M A M J J A S O N D0

20

40

60

80

100

120

140

160

Pre

cip

ita

cio

ns (

en

mm

.)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Tem

pera

ture

s


36

4- El paisatge (tema 7): Adjunta la fotografia feta a l’estació 4 del joc de

pistes

QUIN TIPUS DE PAISATGE NATURAL PREDOMINA A RUBÍ, ATÈS EL CLIMA

QUE TÉ?

QUIN TIPUS DE VEGETACIÓ NATURAL CORRESPON A AQUEST PAISATGE?

QUINS SÓN ELS ARBRES MÉS CORRENTS?

A QUÈ ES DEDICA L’ESPAI?

QUINS CONREUS HI HA A L’ESPAI AGRÍCOLA?


37

Activitat S5: Escales

A partir del mapa topogràfic, has de realitzar les següents activitats:

1- Mesura amb un regle les següents distàncies en línia recta i escriu-les a la

taula en centímetres i mil·límetres:

MESURES DEL MAPA Centímetres Mil·límetres

Institut- Estació 1 El Castell

Estació 1 El Castell- Estació 2 Ajuntament

Estació 2 Ajuntament- Estació 3 Pep

Rovira

Estació 3 Pep Rovira- Estació 4 Ca n’Oriol

Estació 4 Ca n’Oriol- Institut

2- Ara bé, com que és un mapa, aquestes distàncies no són les reals. Cal que facis

servir l’escala per esbrinar quines són. Per començar, quants centímetres de la

realitat representa un centímetre del mapa?

3- Ara ja podràs convertir les mesures del mapa en mesures de la realitat. Fes-

ho a la taula que tens a continuació:

MESURES DE LA REALITAT Metres Hectòmetres Quilòmetres


Estació 1 El Castell- Estació 2

Ajuntament

Estació 2 Ajuntament- Estació 3

Pep Rovira

Estació 3 Pep Rovira- Estació 4 Ca

n’Oriol



38

4- Quin és el trajecte més llarg en línia recta que has fet durant el joc de

pistes? I el més curt?

5- Imagina que som gent antiga que no fa servir els metres ni cap altre mesura

del sistema decimal. Comptarem en passes. El primer que has de fer és mesurar

un pas teu sobre el terra per tal de veure quan fa. Per fer-ho bé, cal que avancis

un mínim de cinc passes.

a) Distància que he fet en cinc passes (mesurada amb el regle sobre el terra):

b) Amplada normal d’un sol pas (dividir per 5):

6- Ara ja podràs traduir les distàncies anteriors en passes. Fes-ho al quadre:

MESURES DE LA REALITAT Passes



Estació 2 Ajuntament- Estació 3 Pep Rovira




39

7- Ara, indica a la taula els pesos en grams de les peces que has trobat.

Converteix-los en quilos (amb decimal, si s’escau):

PECES Pes en grams Pes en quilos






8- Recorda que som gent antiga, que no mesurem en grams ni quilos, sinó en

altres unitats, posem-ne lliures. Cal que converteixis els pesos d’abans en lliures,

tenint en compte que, aproximadament

1 lliura = 400 grams

Compte amb els decimals!

PECES Pes en lliures







40

Activitat S6: Materials

1. Assenyala amb una creu en el quadre següent les propietats més

representatives que creus que tenen aquests materials.

MATERIALS Conductivitat tèrmica Dilatació Ductilitat Tenacitat COURE

FERRO

BRONZE

CERÀMICA

OR I ARGENT

FUSTA

2. De quins materials són fets els objectes trobats a les estacions del joc de

pistes?

1 (El Castell):

2 (Ajuntament):

3 (Pep Rovira):

4 (Ca n’Oriol):

3- Digues 3 propietats que tingui el coure:

4- Calcula la densitat de l’or sabent que per un volum d’1 cm3 la massa és 19,30

grs.

5- La densitat del coure és 8,9grs./cm3. És més petita o més gran que la de l’or?


41

6- Llavors, si posem en aigua el mateix volum d’or i de coure, quin s’enfonsarà més

ràpid? Per què?

7- Tant l’or com el coure són metalls. De quins altres metalls també s’han trobat

objectes ?

8- El punt de fusió del ferro és 1530 ºC, què vol dir això?

9- Què vol dir que el ferro és un material mal·leable? És útil aquesta propietat

per fer eines i objectes de ferro? Per què?


42

Activitat S7: Els déus romans

Compon en una cartolina a part el panteó romà mitjançant la tècnica del

collage. Fent servir retalls d’il·lustracions i fotografies de revistes, has de

representar un seguit de divinitats, de cadascuna de les quals has de

representar:

- El nom.

- Déu o deessa de...

- La seva figura.

- El seus atributs (objectes propis) o animals fantàstics que els acompanyen

- Aquestes figures han d’estar lligades entre elles amb una línia si tenen

alguna relació (pares-fills, marit-muller...).

Les divinitats en qüestió són:

DÉU RELACIONS ATRIBUTS

Júpiter Pare dels déus. Déu suprem Àguila, ceptre i llamp

Juno Esposa de Júpiter Paó reial

Minerva Filla de Júpiter Òliba, casc i escut

Apol·lo Fill de Júpiter i bessó de Diana Lira i fletxes

Diana Filla de Júpiter i bessona

d’Apol·lo

Arc i buirac. Lluna

creixent

Mercuri Fill de Júpiter i Juno Sandàlies, barret alat i

caduceu

Vulcà Marit de Venus Martell i enclusa

Mart Fill de Júpiter. Amant de Venus Casc i armes

Venus Filla de Júpiter però no de Juno.

Esposa de Vulcà

Petxina, coloma i poma

Ceres Esposa i germana de Júpiter Espigues de bat i falç

Neptú Germà de Júpiter Trident i cavall

Plutó Germà de Júpiter Gos Cerber

Vesta Flama

Proserpina Filla de Ceres i muller de Plutó Plantes

Bacus Fill de Zeus però no de Juno Vinya


43

Actividad S8: Descripción de un lugar

A partir de la fotografía tomada en la estación 3 del juego de pistas

(Escoles Ribas) has de realizar una descripción del edificio. La descripción ha de

tener una longitud mínima de 15 líneas y estar bien organizada en no menos de

cuatro párrafos.


44

Activitat S9: Narració d’una jornada

A partir de les il·lustracions i d’allò que has descobert al joc de pistes,

hauries d’explicar com passa un dia qualsevol un noi o una noia de la teva edat a

un lloc com el Castell de Rubí (estació 1 del joc de pistes). La teva narració hauria

de tenir una extensió mínima de 15 línies i estar ben organitzada en un mínim de

quatre paràgrafs.


45

Activitat S10: Cronologia

Has d’elaborar una cronologia detallada de la Prehistòria i la Història

Antiga en general i a Rubí en el full de paper mil·limetrat DIN –A-4 adjunt.

1- Pots treballar en vertical o en horitzontal, però la teva cronologia ha d’estar

dividida en períodes històrics ben delimitats. Hi han de figurar els següents:

Paleolític Superior, Neolític, Edat de Bronze, Edat de Ferro, Cultura Ibèrica,

República Romana i Imperi Romà.

2- Cada període ha d’estar pintat d’un color diferent, llevat dels dos últims

(República romana i Imperi romà), que han d’anar del mateix color

3- Al costat ha de figurar una escala de temps ben llegible i comprensible, a la

qual s’assenyalin, si més no, els segles.

4-A continuació has d’escriure alguns dels fets més destacats referits a la

història de Rubí, en lletres minúscules:

6- A continuació has de pintar un gran punt que representi cadascun dels llocs

visitats al joc de pistes (L’Ajuntament, el Castell, La plaça Pep Riera i les Escoles

Ribes), per descomptat al moment cronològic que els pertoca. Al costat del punt,

indica el nom de l’estació en majúscules subratllades.

7- Finalment, enganxa les fotografies corresponents a cada estació.


46

Activitat S11: Música a Grècia

A partir dels materials següents i amb una mica més d’informació,

soluciona les qüestions que se’t plantejaran després:

Orfeu era un músic tan hàbil que

encantava amb la seva lira les

bèsties salvatges. Se n’expliquen

moltíssimes llegendes, com la del

viatge amb els argonautes, uns

aventurers que viatjaven en la nau

Argos i que van sortir a buscar un

be que tingués el pèl, o velló, d’or.

Orfeu va aconseguir dominar amb la

seva música el drac que custodiava

el velló.

L’epitafi de Seikilos és una de les poques obres gregues que coneixem. Es tracta

d’una partitura escrita en una columna funerària de Seikilos de Tralles al segle

II a. C. que tracta de la vida i de la mort.

1. D’on prové la dita “La música amanseix les feres”? Podries explicar la història?


47

2. Busca més informació sobre Orfeu i explica una altra història que va

protagonitzar amb una noia dita Eurídice.

3.- Copia aquí l’Epitafi de Seikilos i assenyala a la partitura:

- L’armadura

- La clau de sol

- Les línies divisòries

- El nom sota cada nota

CRÈDIT DE SÍNTESI - XTEC · El crèdit de síntesi és obligatori per a tothom i forma part del currículum de cada alumne (historial acadèmic). QUINS DIES EL FAREU INICI: El dia

Documents