Correspondencia"La meya mate, Dolors Antó i Riera, feligresa de
laSagrada Família a l'epoca d'Antoni Gaudí i membredel Cor de la
Parroquia, em ponderava sovint lesvirtuts del genial arquitecte
sobretot la seva pietati I'esperit de pobresa, i me les exposava en
dosexemples especialment. De la primera remarcava laMissa i la
Visita al santíssim diaries i l'anecdota queun dia que les del Cor
garlaven més del compte aveu alta se'ls presenta ell i els digué:
"Calleu, quesou vosaltres les que heu de donar exemple'. Quanta la
seva pobresa i frugalitat em deia que s'alimentavasobretot deis
fruits secs contiguts en una bossa quepenjava del lIum de la seva
senzilla habitació des-patx".
Jord! Mas; Antó, pvre. Barcelona 9.01.02
"Deseo comunicar mi agradecimiento a la mediaciónde D. Antoni
Gaudí en la curación de una queridaamiga. Le diagnosticaron un
cáncer de mama hace10 meses y en la actualidad los médicos le han
dichoque está curada, que no tiene síntomas deenfermedad. Acompaño
un donativo para la causade beatificación.
María Barroso. Barcelona 24.02.02.
"Padre etemo: Has suscitado en tu siervo, AntoniGaudí, la
vocación de servirte con los estraordinariostalentos que pusiste en
él. En su vida vemos unejemplo de humildad, de entrega y de
pertenenciatotal a tí.Toda su obra es una ofrenda alegre
yexultante,un anuncio del esplendor de tu Reino, hecho arte.No hay
división entre su persona y su creación, porquesu corazón estaba
enteramente anclado en tu corazón.Haz que sus méritos sean
conocidos por toda laiglesia, permitiendo que el proceso de
beatificaciónllegue a buen término y que, a los testimonios
defavores concedidos por su intercesión, pueda sumarseel que
humildemente te pedimos"."Alleerel Full Dominical del Arzobispado
de Barcelonade 3.02.02 la noticia sobre la posible beatificaciónde
D. Antoni Gaudí, arquitecto y cristiano católicopracticante, he
decidido escribirles para decir quedeclaro que es totalmente cierto
lo siguiente: Hacevarios años sufrí una rotura de ligamento. Fui
tratadoen el Hospital de N.S. de la Esperanza, donde seme dijo que
había rotura casi total. Fui tratado conacierto y el proceso de
recuperación era normal. Yoiba mejorando muy poco a poco, hasta que
ocurrióel siguiente hecho. Un día yo paseaba por el ParqueGüell,
por el paseo de las palmeras. En el lugar donde
está la fuente, me quedé parado, yo solo porque eramuy de mañana
y el parque estaba casi solitario ... Enese momento justo y
preciso, me vino a la mente elacordarme de D. Antoni Gaudí. Fue
todo muy rápidoe instantáneo. Empecé a notar, en ese mismo
momento,un calor intensísimo en mi rodilla enferma. Era un calorque
me quemaba toda la zona, pero a la vez era muyagradable, como
"dulce" ... A partir de ese precisomomento, la rodilla quedó
totalmente restablecida ...No tuve la menor duda de que se trataba
de un hechoportentoso, que yo atribuí a la intervención
favorabledel arquitecto autor del Park GÜell..."
Barcelona, 4.02.02.
ORACIÓ PER A LA DEVOCIÓ PRIVADA
Déu i Pare Nostre que infonguéreuen el vostre servent Antoni
Gaudí,arquitecte, un gran amor a la vostraCreació i un afany ardent
d'imitar elsmisteris de la infancia i la passió delvostre Fill; feu
que per la gracia del'Esperit Santjo sapiqa també lIiurar-me a un
treball ben fet, i digneu-vosglorificar el vostre servent
Antoni,concedint-me, per la seva intercessió,el favor que us demano
(dernanis).Per Crist Senyor Nostre, Amén.Jesús, Maria i Josep,
obteniu-nos
la pau i protegiu la familia! (Tresvegades).
SI VOLEU REBREAQUEST FULL INFORMATIU
Adreceu-vos a: Associació pro
Beatificació d' Antoni Gaudí
Apartat de Correus 24094
08080 Barcelona (España)
Envieu els donatius per la causa a:La Caixa, Compte: 21000810 29
0200674014Gracies pels donatius enviats.
Associació probeatificació d'AntoniGaudí
Desdel darrer B utlletí, el núm. 7, ha pas-sat més temps del
previst. ..Seguirem en aquest la mateixa distri-bució temática deis
anteriors. L'article"testimoni'' amb l'aportació d'un contemporani
de
Gaudí. Després, el "noticiari", i, tercer, la "cor-
respondencia" .
El "testimoni" en aquesta ocasió és el poetamallorquí Miquel
Ferra, que escriu amb el pseu-dónim d' "Alanís", Un article que, a
rran de lamort del Servent de Déu, fa recordanca la restau-ració de
la Seu de Mallorca, evocant primerament
-de poeta a poeta- a Mn. Jacint Verdaguer, mort
ellO de juny de 1902, un 10 de juny com Gaudí.Ens va bé de cara
a unir el gran poeta de la llen-
gua --enguany el centenari de la seva mort- amb
el poeta de "la pedra", "el Dante de l'arquitectu-
ra", com el va anomenar el Nunci Rangonesi. En
elllibre "La mort de Gaudí i el seu resso en lesrevistes i
diaris de l'epoca", trobareu l'artic1e com-plet, "L'arquitecte del
Temple", i la referencia de
Ferrá i del "El dia de Palma de Mallorca.", on fou
publicat el dia 11 de juny de 1926.L'Associació
TESTIMONI
L'arquitecte del TempleAlanís (Miquel Ferrá)
Ahir dijous, 10 de juny, aniversari de la mort de MossenCinto,
lIiurava l'anirna a Déu dins un lIit humil del més velli humil
hospital de Barcelona, el gran arquitecte donAntoni Gaudí.La
darrera vegada que vaig parlar amb ell fou dins una
entrada del carrer d'Ausiás Marc on solia arredossar-seesperant
el tramvia que ha pocs dies va atropellar-lo. Noen fa quinze, que
I'havia vist encara dins el carrer deMontission de Barcelona,
estret i ombrívol a la lIum d'unfanal groguenc qui amb prou feines
I'aclaria. Passavacom una ombra silenciosa davant el Cercle de Sant
l.luc,única societat a que degué pertanyer, amb el seu vestitfosc i
menestral, la corbata doblada amb un simple nusi el capell tou i
negre, encorbat per la vellesa, la barbablanquíssima, de Sant
Josep, despentinada, i absort totell dins la seva meditació
habitual, o potser pregant, comtambé era costum seu. Alguns
passants, desconeixent-lo, en aquests darrers temps, Ii havien
allargat una almoi-
Testimoni
na ... Venia segurament de Sant Felip Neri, onanava els
diumenges a I'ofici i totes les nits alsexercicis de l'Oratori.Vaig
sentirl'impuls de descobrir-me, no perfer-
me veure d'ell, sinó com ens descobrim davantdeis sants i davant
deis sers extraordinaris queamb la seva alta qualitat espiritual
redimeixen lanostra humana petitesa. Poc haurien endevinatels ulls
distrets, posats un momenten aquell home,la quantitat d'esperit qui
flamejava dins el seu cosbaixet i rendit als anys, la idea titánica
vivent dinsaquellatestablancaambunnoséqued'angelical,l'indornita
energia de místic de Déu, de l'Art i dela Patria que espiretjava en
aquells ulls blavissosi argentins com el fulgor de I'olivera, tan
bon punts'alcaven de la terra.Els ulls d'En Gaudí! Jo no he vist
dins cap
mirada tanta de lIum joiosa i de suau humilesaunida a un tan
penetrant i duríssim lIampegueig.ElIsfulminaven, com devien fer els
d'Emest Hello,la vanitat i la buida petulancia, i acariciaven
ambcomplaengaadoranttotacosapurai bellad'aquestmón i les visions de
I'altre. Record el seu comen-tari pie de fina admiració, amb
aquella veu en tomenor tan eloqüent i persuasiva, qui coneixiatambé
les inflexions de la ira santa, un dia quem'ensenyavaa contemplar,
de dalt les escales dela Seu, I'harmoniós esgraonamentdels arbres
dela Glorieta, el campanar de Santa Creu i el Puigde Galatzó,
coronat per un nigul de plata lIisa.
"L'orella -di-gué una vega-da-éselsen-tit de la fe: elsulls són
el se n-tlrde la qloria".Ric amb la
possessiód'aquesta glo-ria, ell menys-praa semprecom un santles
riquesesmaterials.Totsels seusguanys sen'anaven enalmoines i
enobres carita-
Larnpada (Baldaquí)CATEDRAL DE MALLORCA
Noticiari
tives. Visqué amb la simplicitat i la modestia d'unermita: s'és
mort a I'Hospital, conforme ell desit-java.La seva rna
taumatúrgica, a la qual es feien
docils la pedra, el ferro i les fuste s
precioses,semblavajugaramb lesflors i amb les muntanyes.No han
prodult al món les arts del vid re una altrameravella com els dos
vitralls que deixa en lanostra Seu.Les torres catedralicies de la
Sagrada Familia,
no solament s'eleven, sinó que es lIancen, apri-mades per una
impulsió en espiral qui talla l'aledel qui les contempla, suspes de
meravella. Aque-lla facanadel Naixement, fermenta i viu tota
ellad'una vida ingent i multiforme, i sembla pujar finsa les
estrelles cantant el Sanctus, Sanctus ...Hi haquelcom de sobrehurna
en el rnaqic cristiá
qui concebé I'obra enorme amb la fe de Déugeneracions i amb la
confianca sense limits delqui treballa per Déu sol i davant de Déu.
El nostreBisbe enyorat el crida a restaurar la Seu mallor-quina,
(En Gaudí era un creador i en la simplerestauració no sabé
aturar-s'hi), parque va veureen ell l'Arquitecte del Temple.De
moltes coses qui em fan rnal=-joh, fraternal
amic Guillem Forteza!-, he volgut anar a conso-lar-me davant les
despulles, qui foren vas d'espe-rit, de don Antoni Gaudí, vetllades
amorosamentper un estol d'arquitectes joves, amb veneracióprofunda
de deixebles. Aquell cos d'anacoreta,tancat dins un habit negre,
amb el Sant Crist entreles mans juntes, m'ha dit que la materia no
can-taria mai victoria damunt I'esperit dins la nostraterra, mentre
Déu hi susciti animes com la queacaba de deixar-Ia.En el seguici,
providencialment suscitar dins
Catalunya,de vius i morts que avanceamb ciris d'esperancai
flames de desfici,
captorxamés encesaque lad'En Gaudí mentreha avancat entre els
vius. Ara tlarnejara en el Celde la nostra patria damunt el tront
del templesirnbólic, fins que aquest sia acabat i coronat perla
cúpula sobirana ...
El procés de beatificació, en la fase diocesana,va seguint el
seu curso La feina meticulosa delTribunal d'escoltartestimonis i
I'atencióalesfontsde referencia bioqrañca per part de la
comissióhistorica. Nocal tenirpresses. Val més la feinabenfeta. Ni
tampoc es vol "aprofitar" el "boom" Gaudíabocat a commemorar el
150e aniversari delnaixement. També és important recollir-tal comes
pot veure en la secció de "correspondencia->la que anomenem
"devoció privada" envers elServent de Déu. )La nostra Associació és
la responsable de di-
fondre aquesta "devoció". Les estampes, elsbutlletins iels
lIibresde la Col-lecció que patrocinajuntament amb la Catedra
Gaudí, l'Arxiu Díocesáde Barcelona i Editorial Claret són un bon
instru-ment. Es ciar que la intenció o projecte és mésqueel que
realitza. Perexemple, la traducció ad'altreslIengües, sobretot
l'anqles, la més intemacionalde totes, ens ho facilitaria més. Pero
el diner queanem recollint és insuficient. Pensem que entretots ho
podrem aconseguir.Durantaquest lIarg període que no ha sortit
el
Butlletí, hem publicat en 2.ª edició el lIibre "Miitinerario con
el Arquitecto" de I'escultor JoanMatamala. El nostre soci Josep M.
Tarragona hapublicat una biografia dedicada als adolescents.La
teresiana Victoria Molins, un volumet dedicatals infants "Em dic
Gaudi". Són obres que ajudena veure la seva dimensió cristiana.Cal
fer esment de dues obres més ambicioses.
La d'Ana Maria Ferrin, periodista, en dos volums,"Gaudí. De
piedra y fuego" i "Gaudí. La huella delgenio", editat per
Jaraquemada. I de Gijs vanHensbergen, professor d'arquitectura, amb
el títol"Antoni Gaudí", original en anqles itradultalcatala,editat
per Plaza Janés. Cadascun amb la sevaoriginalitat, tanten relació
amb les persones i lIocsque conegué Gaudí. En les dues obres es
fareferencia al procés de beatificació.No cal dir que les revistes
i els diaris es van
omplint d'articles o monografies, entre nosaltresi arreu. Així
mateix, les televisions i la radio d'aquíi internacionalment, Des
de la nostra perspectiva,pensem que la dimensió religiosa,
cristiana icatólica de Gaudí és prou ben tractada, i s'inte-ressa
per I'itinerari que va seguint la causa de laseva beatificació.Dins
aquesta profusió informativa, afegim-hi
les moltes exposicions que s'han organitzat. Nocal enumerar-les.
Nomésaquellaque s'instal·lara
en el Museu Diocesa de Barcelona, en I'edificide la Pia Almoina,
a finals d'aquest any. Perquspresentara pedaqoqicament la vida de
Gaudí, adiferencia de les d'altres que han volgut limitar-se a
I'originalitat de les seves obres.Una altra informació a destacar
és I'estat de
les obres del Temple de la Sagrada Família. Mésen concret el que
s'esta fent dins la cripta, elllocde culte de I'església
parroquia!. Des de fa gai-rebé un any que es procedeix a la
restauració dela mateixa. El desgraciat incendi, obrat per bo-ges
mans, el juliol del 1936, tot i que en acabar-se la guerra s'obra
la necessaria restauració,aquesta no fou realitzada del tot.
Restaren unacolla de voltes i claus de volta ben calcinades.Es el
que s'ha vist en muntar-se les bastides. Ala vegada, damunt la
cripta shan comencat aaixecar les columnes que han de culminar
ambla cúpula -un gran hiperboloid- que cobriraI'altar major. Tot
aixó en I'actualitat causa moles-ties pera les celebracions i per
I'accés als sepul-cres de Gaudí i Bocabella, el fundador.
Tanma-teix, s'ha preferit, amb les convenients precau-cions, no
deixar tancada la cripta.
L'experienciafaevidentquelasolucióseguidahaestatlamillor.Per al mes
de juny, es vol tenir lIest tot aquestconjunt, tot i que quedara
per fer la instal-laciód'un as-censordins
I'ulld'escaladeponent.
Tambo d' Antoni Gaudí a la Cripta delTemple de la Sagrada
Família
(Foto M,J. Rasero. PARISMATCH)