Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición Ecológica DECRET 45/2020, de 3 d’abril, del Consell, de declara- ció com a monument natural del límit K/T geològic Capa Negra, al terme municipal d’Agost. [2020/3010] DECRETO 45/2020, de 3 de abril, del Consell, de decla- ración como monumento natural del límite K/T geológico, Capa Negra, en el término municipal de Agost. [2020/3010] La Comunitat Valenciana tiene un considerable patrimonio geoló- gico y una notable geodiversidad que se manifiesta tanto en los valles y llanuras de la franja litoral como, sobre todo, en las zonas montañosas del interior, donde llegan varias cordilleras alpinas, como ocurre en el Maestrazgo con la zona de confluencia entre las cordilleras Ibérica y la Costera Catalana, y hacia el sur las ramas aragonesa y castellana de la cordillera Ibérica y también el llamado «sector levantino» de esta, la plataforma tabular del Caroig, los diferentes dominios geológicos de las cordilleras Béticas (Prebético, Subbético y Penibético), las cuencas terciarias y los valles interiores, además de los diapiros y de la diver- sidad de manifestaciones volcánicas y subvolcánicas. Este patrimonio geológico ha sido poco valorado y poco destacado en los diferentes espacios naturales hasta ahora declarados. La Generalitat, consciente de esta rica geodiversidad y del valioso patrimonio geológico que contiene, en la Ley 11/1994, de 27 de diciem- bre, de la Generalitat Valenciana, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana, en el artículo 11 prevé la figura de monumento natural, en la que los elementos geológicos tienen cabida perfectamente. También el artículo 34 de la Ley 42/2007, de 13 diciembre, del Patrimo- nio Natural y de la Biodiversidad prevé la figura de monumento natural donde, específicamente pueden tener cabida las formaciones geológi- cas, como también los yacimientos paleontológicos y mineralógicos, estratotipus y otros elementos de la gea que tengan un interés especial por la singularidad o importancia de sus valores científicos, culturales o paisajísticos. Cerca de la localidad de Agost se encuentra un afloramiento estra- tigráfico de relevancia internacional consistente en una secuencia de margas y arcillas dentro las cuales se encuentra registrado el tránsito entre los períodos cretáceo y paleógeno, que es el mismo que decir entre mesozoico y cenozoico, o sea, de las eras secundaria y terciaria. Está científicamente aceptado que este cambio geocronológico vino determinado por los efectos de un acontecimiento, el impacto de un gran meteorito al lado de la península del Yucatán (México) que daría lugar a una de las extinciones en masa más severas de la historia de la Tierra, hace 66 millones de años. Este límite, oficialmente límite K/Pg o simplemente K/T del ale- mán Kreide/Tertiär (cretáceo/terciario) es más coloquialmente conoci- do en el municipio de Agost, por los geólogos, como «capa negra del municipio de Agost». La capa negra corresponde a un nivel arcilloso oscuro, de unos 10 centímetros de grosor que incluye una lámina mili- métrica muy característica, de tonalidad rojiza, con una concentración anormalmente elevada en iridio y otros elementos químicos pesados de procedencia extraterrestre, además de la presencia de microesferas de goethita (microtectites) originadas por las elevadas calor y presión que normalmente se asocian a los grandes impactos meteoríticos. El origen de estos componentes estaría en la enorme nube de polvo producido por el impacto y que acabaría extendiéndose por toda la tierra forman- do una capa que bloquearía la penetración de la luz solar, dificultando así la fotosíntesis y causando de esta manera una extinción masiva de especies, tanto terrestres como marinas, y entre estas los dinosaurios, muchos cefalópodos (amonites y belemnites) y muchas familias de esponjas, equinodermos e incluso foraminíferos y otros seres microscó- picos que han sido estudiados en los afloramientos K/T del municipio de Agost. En el municipio de Agost había en aquel tiempo un mar profun- do (mar de Tethys) donde se depositaban normalmente sedimentos de arcilla y marga acompañados de los restos de microorganismos tanto planctónicos como bentónicos que vivían en aquellas aguas, principal- mente foraminíferos que formaban la base de las cadenas tróficas y que quedaron en gran medida extintos, dando así paso en un mar casi exento de vida donde las cenizas y el polvo atmosféricos acabarían incorporán- dose a los sedimentos marinos. Una vez disipada la gran capa atmos- férica de polvo, la normalidad haría proliferar nuevamente organismos vivos que, en gran medida serían ya nuevas especies originadas a partir La Comunitat Valenciana té un considerable patrimoni geològic i una notable geodiversitat que es manifesta tant en les valls i planures de la franja litoral com, sobretot, en les zones muntanyenques de l’interior, on arriben diverses serralades alpines, com ocorre al Maestrat amb la zona de confluència entre les serralades Ibèrica i la Costanera Catalana, i cap al sud les branques aragonesa i castellana de la serralada Ibèrica i també l’anomenat «sector llevantí» d’aquesta, la plataforma tabular del Caroig, els diferents dominis geològics de les serralades bètiques (prebètic, subbètic i penibètic), les conques terciàries i les valls interi- ors, a més dels diapirs i de la diversitat de manifestacions volcàniques i subvolcàniques. Aquest patrimoni geològic ha sigut poc valorat i poc destacat en els diferents espais naturals fins ara declarats. La Generalitat, conscient d’aquesta rica geodiversitat i del valuós patrimoni geològic que conté, en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d’espais naturals protegits de la Comu- nitat Valenciana, en l’article 11 preveu la figura de monument natural, en la qual els elements geològics tenen cabuda perfectament. També l’article 34 de la Llei 42/2007, de 13 desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat preveu la figura de monument natural on, específica- ment poden tindre cabuda les formacions geològiques, com també els jaciments paleontològics i mineralògics, estratotipus i altres elements del regne mineral que tinguen un interés especial per la singularitat o importància dels seus valors científics, culturals o paisatgístics. A prop de la localitat d’Agost es troba un aflorament estratigràfic de rellevància internacional consistent en una seqüència de margues i argiles dins les quals es troba registrat el trànsit entre els períodes cretaci i paleògen, que és el mateix que dir entre mesozoic i cenozoic, és a dir, de les eres secundària i terciària. Està científicament acceptat que aquest canvi geocronològic va vindre determinat pels efectes d’un esdeveniment, l’impacte d’un gran meteorit al costat de la península de Yucatán (Mèxic) que donaria lloc a una de les extincions en massa més severes de la història de la Terra, fa 66 milions d’anys. Aquest límit, oficialment límit K/Pg o simplement K/T de l’ale- many Kreide/Tertiär (cretaci/terciari) és més col·loquialment conegut en el municipi d’Agost pels geòlegs, com a «capa negra del municipi d’Agost». La capa negra correspon a un nivell argilenc obscur, d’uns 10 centímetres de gruix que inclou una làmina mil·limètrica molt carac- terística, de tonalitat vermellosa, amb una concentració anormalment elevada en iridi i altres elements químics pesants de procedència extra- terrestre, a més de la presència de microesferes de goethita (microtecti- tes) originades per l’elevada calor i pressió que normalment s’associen als grans impactes meteorítics. L’origen d’aquests components estaria en l’enorme núvol de pols produïda per l’impacte i que acabaria este- nent-se per tota la terra formant una capa que bloquejaria la penetració de la llum solar, dificultant així la fotosíntesi i causant d’aquesta manera una extinció massiva d’espècies, tant terrestres com marines, i entre aquestes els dinosaures, molts cefalòpodes (ammonits i belemnits) i moltes famílies d’esponges, equinoderms i fins i tot foraminífers i altres éssers microscòpics que han sigut estudiats en els afloraments K/T del municipi d’Agost. En el municipi d’Agost hi havia en aquell temps una mar profunda (mar de Tetis) on es depositaven normalment sediments d’argila i marga acompanyats de les restes de microorganismes tant planctònics com bentònics que vivien en aquelles aigües, principalment foraminífers que formaven la base de les cadenes tròfiques i que quedaren en gran mane- ra extints, fent així pas en una mar quasi exempta de vida on les cendres i la pols atmosfèriques acabarien incorporant-se als sediments marins. Una vegada dissipada la gran capa atmosfèrica de pols, la normalitat faria proliferar novament organismes vius que, en gran manera, serien ja noves espècies originades a partir de poblacions supervivents i opor-
7
Embed
Conselleria d Agricultura, Desenvolupament Rural ... · aquestes els dinosaures, molts cefalòpodes (ammonits i belemnits) i moltes famílies d esponges, equinoderms i fins i tot
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición Ecológica
DECRET 45/2020, de 3 d’abril, del Consell, de declara-ció com a monument natural del límit K/T geològic Capa Negra, al terme municipal d’Agost. [2020/3010]
DECRETO 45/2020, de 3 de abril, del Consell, de decla-ración como monumento natural del límite K/T geológico, Capa Negra, en el término municipal de Agost. [2020/3010]
La Comunitat Valenciana tiene un considerable patrimonio geoló-gico y una notable geodiversidad que se manifiesta tanto en los valles y llanuras de la franja litoral como, sobre todo, en las zonas montañosas del interior, donde llegan varias cordilleras alpinas, como ocurre en el Maestrazgo con la zona de confluencia entre las cordilleras Ibérica y la Costera Catalana, y hacia el sur las ramas aragonesa y castellana de la cordillera Ibérica y también el llamado «sector levantino» de esta, la plataforma tabular del Caroig, los diferentes dominios geológicos de las cordilleras Béticas (Prebético, Subbético y Penibético), las cuencas terciarias y los valles interiores, además de los diapiros y de la diver-sidad de manifestaciones volcánicas y subvolcánicas. Este patrimonio geológico ha sido poco valorado y poco destacado en los diferentes espacios naturales hasta ahora declarados.
La Generalitat, consciente de esta rica geodiversidad y del valioso patrimonio geológico que contiene, en la Ley 11/1994, de 27 de diciem-bre, de la Generalitat Valenciana, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana, en el artículo 11 prevé la figura de monumento natural, en la que los elementos geológicos tienen cabida perfectamente. También el artículo 34 de la Ley 42/2007, de 13 diciembre, del Patrimo-nio Natural y de la Biodiversidad prevé la figura de monumento natural donde, específicamente pueden tener cabida las formaciones geológi-cas, como también los yacimientos paleontológicos y mineralógicos, estratotipus y otros elementos de la gea que tengan un interés especial por la singularidad o importancia de sus valores científicos, culturales o paisajísticos.
Cerca de la localidad de Agost se encuentra un afloramiento estra-tigráfico de relevancia internacional consistente en una secuencia de margas y arcillas dentro las cuales se encuentra registrado el tránsito entre los períodos cretáceo y paleógeno, que es el mismo que decir entre mesozoico y cenozoico, o sea, de las eras secundaria y terciaria. Está científicamente aceptado que este cambio geocronológico vino determinado por los efectos de un acontecimiento, el impacto de un gran meteorito al lado de la península del Yucatán (México) que daría lugar a una de las extinciones en masa más severas de la historia de la Tierra, hace 66 millones de años.
Este límite, oficialmente límite K/Pg o simplemente K/T del ale-mán Kreide/Tertiär (cretáceo/terciario) es más coloquialmente conoci-do en el municipio de Agost, por los geólogos, como «capa negra del municipio de Agost». La capa negra corresponde a un nivel arcilloso oscuro, de unos 10 centímetros de grosor que incluye una lámina mili-métrica muy característica, de tonalidad rojiza, con una concentración anormalmente elevada en iridio y otros elementos químicos pesados de procedencia extraterrestre, además de la presencia de microesferas de goethita (microtectites) originadas por las elevadas calor y presión que normalmente se asocian a los grandes impactos meteoríticos. El origen de estos componentes estaría en la enorme nube de polvo producido por el impacto y que acabaría extendiéndose por toda la tierra forman-do una capa que bloquearía la penetración de la luz solar, dificultando así la fotosíntesis y causando de esta manera una extinción masiva de especies, tanto terrestres como marinas, y entre estas los dinosaurios, muchos cefalópodos (amonites y belemnites) y muchas familias de esponjas, equinodermos e incluso foraminíferos y otros seres microscó-picos que han sido estudiados en los afloramientos K/T del municipio de Agost.
En el municipio de Agost había en aquel tiempo un mar profun-do (mar de Tethys) donde se depositaban normalmente sedimentos de arcilla y marga acompañados de los restos de microorganismos tanto planctónicos como bentónicos que vivían en aquellas aguas, principal-mente foraminíferos que formaban la base de las cadenas tróficas y que quedaron en gran medida extintos, dando así paso en un mar casi exento de vida donde las cenizas y el polvo atmosféricos acabarían incorporán-dose a los sedimentos marinos. Una vez disipada la gran capa atmos-férica de polvo, la normalidad haría proliferar nuevamente organismos vivos que, en gran medida serían ya nuevas especies originadas a partir
La Comunitat Valenciana té un considerable patrimoni geològic i una notable geodiversitat que es manifesta tant en les valls i planures de la franja litoral com, sobretot, en les zones muntanyenques de l’interior, on arriben diverses serralades alpines, com ocorre al Maestrat amb la zona de confluència entre les serralades Ibèrica i la Costanera Catalana, i cap al sud les branques aragonesa i castellana de la serralada Ibèrica i també l’anomenat «sector llevantí» d’aquesta, la plataforma tabular del Caroig, els diferents dominis geològics de les serralades bètiques (prebètic, subbètic i penibètic), les conques terciàries i les valls interi-ors, a més dels diapirs i de la diversitat de manifestacions volcàniques i subvolcàniques. Aquest patrimoni geològic ha sigut poc valorat i poc destacat en els diferents espais naturals fins ara declarats.
La Generalitat, conscient d’aquesta rica geodiversitat i del valuós patrimoni geològic que conté, en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d’espais naturals protegits de la Comu-nitat Valenciana, en l’article 11 preveu la figura de monument natural, en la qual els elements geològics tenen cabuda perfectament. També l’article 34 de la Llei 42/2007, de 13 desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat preveu la figura de monument natural on, específica-ment poden tindre cabuda les formacions geològiques, com també els jaciments paleontològics i mineralògics, estratotipus i altres elements del regne mineral que tinguen un interés especial per la singularitat o importància dels seus valors científics, culturals o paisatgístics.
A prop de la localitat d’Agost es troba un aflorament estratigràfic de rellevància internacional consistent en una seqüència de margues i argiles dins les quals es troba registrat el trànsit entre els períodes cretaci i paleògen, que és el mateix que dir entre mesozoic i cenozoic, és a dir, de les eres secundària i terciària. Està científicament acceptat que aquest canvi geocronològic va vindre determinat pels efectes d’un esdeveniment, l’impacte d’un gran meteorit al costat de la península de Yucatán (Mèxic) que donaria lloc a una de les extincions en massa més severes de la història de la Terra, fa 66 milions d’anys.
Aquest límit, oficialment límit K/Pg o simplement K/T de l’ale-many Kreide/Tertiär (cretaci/terciari) és més col·loquialment conegut en el municipi d’Agost pels geòlegs, com a «capa negra del municipi d’Agost». La capa negra correspon a un nivell argilenc obscur, d’uns 10 centímetres de gruix que inclou una làmina mil·limètrica molt carac-terística, de tonalitat vermellosa, amb una concentració anormalment elevada en iridi i altres elements químics pesants de procedència extra-terrestre, a més de la presència de microesferes de goethita (microtecti-tes) originades per l’elevada calor i pressió que normalment s’associen als grans impactes meteorítics. L’origen d’aquests components estaria en l’enorme núvol de pols produïda per l’impacte i que acabaria este-nent-se per tota la terra formant una capa que bloquejaria la penetració de la llum solar, dificultant així la fotosíntesi i causant d’aquesta manera una extinció massiva d’espècies, tant terrestres com marines, i entre aquestes els dinosaures, molts cefalòpodes (ammonits i belemnits) i moltes famílies d’esponges, equinoderms i fins i tot foraminífers i altres éssers microscòpics que han sigut estudiats en els afloraments K/T del municipi d’Agost.
En el municipi d’Agost hi havia en aquell temps una mar profunda (mar de Tetis) on es depositaven normalment sediments d’argila i marga acompanyats de les restes de microorganismes tant planctònics com bentònics que vivien en aquelles aigües, principalment foraminífers que formaven la base de les cadenes tròfiques i que quedaren en gran mane-ra extints, fent així pas en una mar quasi exempta de vida on les cendres i la pols atmosfèriques acabarien incorporant-se als sediments marins. Una vegada dissipada la gran capa atmosfèrica de pols, la normalitat faria proliferar novament organismes vius que, en gran manera, serien ja noves espècies originades a partir de poblacions supervivents i opor-
de poblaciones sobrevivientes y oportunistas que habrían resistido aquel drástico acontecimiento y ahora empezarían a evolucionar y diversifi-carse notablemente. Todo esto ha quedado perfectamente incorporado en el registro estratigráfico del municipio de Agost.
La Capa Negra de Agost es uno de los enclaves del límite geológico K/T más estudiados del mundo por la exposición y accesibilidad que presenta, además de la buena continuidad lateral de los afloramientos. Se trata de uno de los tres afloramientos geológicos más destacados en España del límite K/T, representativos de la división entre la Era Secundaria (cretácico) y la Era Terciaria (terciario o paleógeno) se hallan en determinadas áreas de terrenos que pertenecen a los muni-cipios de Caravaca de la Cruz (Murcia) de Zumaia (Guipúzcoa) y del municipio de Agost (Alicante). El límite K/T del municipio de Agost ha sido catalogado como lugar de especial interés geológico (código KT-03) dentro del proyecto Global Geosites de la Unión Internacional de las Ciencias Geológicas, con el patrocinio de la UNESCO (Geosite núm. 118 de España).
El interés científico y didáctico de la capa negra del municipio de Agost es notoriamente elevado y su potencial de uso para el desarrollo local y ecoturismo es patente gracias a su accesibilidad. Eso hace a que haya que adoptar no solo acciones de preservación por la importancia científica, sino también para su puesta en valor, atendiendo a que es un georecurso de especial interés y enorme potencial didáctico.
Por todo lo que se ha expuesto, es necesario disponer para el límite geológico K/T Capa Negra del municipio de Agost de un régimen de protección que, después de los trámites legalmente establecidos, permita afrontar de forma eficaz los retos de conservación a los que se enfrenta un espacio de la relevancia y la fragilidad del que nos ocupa. En este sentido, la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat Valencia-na, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana, prevé la figura de monumento natural como especialmente indicada para la conservación y la gestión racional de la capa negra del municipio de Agost en un entorno y marco geológico de referencia convenientes. Además, como no exige la tramitación previa de un instrumento de planificación, la figura de monumento natural permite ser dotada con una mayor agilidad de los mecanismos básicos de gestión y participa-ción necesarios para garantizar la conservación de un espacio como este; pero, sobre todo, y tal como indica de forma expresa la ley, puede aplicarse a ambientes significativos por la relación armoniosa entre la actividad humana y el ambiente físico, propugnando el uso sostenible de los recursos naturales, incluyendo en este concepto una importando función social derivada del estudio y el goce ordenado de los valores ambientales y culturales.
Este decreto se articula sobre los principios de buena regulación, aplicables a las normas de las administraciones públicas, establecidos en el artículo 129 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas. En este sentido, está justificado por una razón de interés general, se basa en una identi-ficación clara de los fines perseguidos, es el instrumento más adecuado para conseguir esos fines, contiene la regulación imprescindible para atender la necesidad a cubrir y no existen otras medidas menos restric-tivas de derechos o que impongan menos obligaciones, adaptándose así, a los principios de necesidad, eficacia, proporcionalidad, seguridad jurídica y transparencia.
La tramitación del expediente de declaración del monumento natu-ral Límite geológico K/T Capa Negra del municipio de Agost se ha realizado de conformidad con lo dispuesto en los artículos 25 y 26 de la mencionada Ley 11/1994, que regulan el procedimiento para la declara-ción de espacios naturales protegidos, y el artículo 43 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de la Generalitat, del Consell, por lo que respecta a los trámites que se deben seguir en la elaboración de los reglamentos.
Por todo ello, cumplidos los trámites procedimentales previstos en el artículo 43 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, de la Generali-tat, del Consell, a propuesta de la consellera de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergencia Climática y Transición Ecológica, y oído el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, previa deliberación, el Consell, en la reunión del 3 de abril de 2020,
DECRETO
tunistes que haurien resistit aquell dràstic esdeveniment i ara comen-çarien a evolucionar i diversificar-se notablement. Tot això ha quedat perfectament incorporat en el registre estratigràfic del municipi d’Agost.
La Capa Negra d’Agost és un dels enclavaments del límit geològic K/T més estudiats del món per l’exposició i accessibilitat que presenta, a més de la bona continuïtat lateral dels afloraments. Es tracta d’un dels tres afloraments geològics més destacats a Espanya del límit K/T, repre-sentatius de la divisió entre l’era secundària (cretàcic) i l’era terciària (terciari o paleogen) es troben en determinades àrees de terrenys que pertanyen als municipis de Caravaca de la Cruz (Múrcia) de Zumaia (Guipúscoa) i del municipi d’Agost (Alacant). El límit K/T del municipi d’Agost ha estat catalogat com a lloc d’especial interés geològic (codi KT-03) dins del projecte Global Geosites de la Unió Internacional de les Ciències Geològiques, amb el patrocini de la UNESCO (Geosite núm. 118 d’Espanya).
L’interés científic i didàctic de la Capa Negra del municipi d’Agost és notòriament elevat i el seu potencial ús per al desenvolupament local i ecoturisme és palés gràcies a la seua accessibilitat. Això fa que calga adoptar no sol accions de preservació per la importància científica, sinó també per a la seua posada en valor, atés que és un georecurs d’especial interés i enorme potencial didàctic.
Per tot el que s’ha exposat, és necessari disposar per al límit geolò-gic K/T Capa Negra del municipi d’Agost d’un règim de protecció que, després dels tràmits legalment establits, permeta afrontar de manera eficaç els reptes de conservació als quals s’enfronta un espai de la relle-vància i la fragilitat com aquest. En aquest sentit, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de monument natural com especialment indicada per a la conservació i la gestió racional de la Capa Negra del municipi d’Agost en un entorn i marc geològic de referència convenients. A més, com no exigeix la tramitació prèvia d’un instrument de planificació, la figura de monument natural permet ser dotada amb una major agilitat dels mecanismes bàsics de gestió i parti-cipació necessaris per a garantir la conservació d’un espai com aquest; però, sobretot, i tal com indica de manera expressa la llei, pot aplicar-se a ambients significatius per la relació harmoniosa entre l’activitat huma-na i l’ambient físic, propugnant l’ús sostenible dels recursos naturals, incloent en aquest concepte una important funció social derivada de l’estudi i el gaudi ordenat dels valors ambientals i culturals.
Aquest decret s’articula sobre els principis de bona regulació, apli-cables a les normes de les administracions públiques, establits en l’arti-cle 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest sentit, està justificat per una raó d’interés general, es basa en una identificació clara de les finalitats perseguides, és l’instrument més adequat per a aconseguir aquestes finalitats, conté la regulació imprescindible per a atendre la necessitat a cobrir i no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposen menys obligacions, i s’adapten així, als principis de neces-sitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica i transparència.
La tramitació de l’expedient de declaració del monument natural Límit geològic K/T Capa Negra del municipi d’Agost s’ha realitzat de conformitat amb el que disposen els articles 25 i 26 de l’esmentada Llei 11/1994, que regulen el procediment per a la declaració d’espais natu-rals protegits, i l’article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, pel que respecta als tràmits que s’han de seguir en l’elaboració dels reglaments.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l’arti-cle 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Con-sell, a proposta de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica emès, oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, prèvia deliberació, el Consell, en la reunió del 3 d’abril de 2020,
cipio de Agost se incluye territorialmente en el término municipal de Agost, y los límites de este son los representados en los anexos carto-gráficos I y II de este decreto.
Artículo 3. Régimen de protecciónEn el ámbito del monumento natural rigen las disposiciones de
carácter general siguientes:1. Régimen urbanístico:a) Los suelos urbanos y urbanizables en el ámbito del monumento
natural pueden mantener las actuales clasificaciones urbanísticas.b) Asimismo, los suelos no urbanizables podrán mantener la cali-
ficación que les otorga el planeamiento vigente en la actualidad del municipio de Agost.
c) En caso de que el planeamiento urbanístico municipal se encuen-tre en revisión en el momento de la entrada en vigor de este decreto, se deben conservar las determinaciones de planeamiento elaboradas y acordadas con la conselleria competente en urbanismo. Las futuras revi-siones del planeamiento vigente del municipio de Agost se deben hacer de acuerdo con los objetivos de protección de este decreto.
2. El régimen de protección del monumento natural está dirigido a las siguientes finalidades:
a) Conservar, regenerar en su caso, de forma racional y con las téc-nicas adecuadas el afloramiento geológico, como también incrementar el valor ecológico y paisajístico de los distintos hábitats naturales y seminaturales presentes en el ámbito del monumento natural.
b) Conservar y mejorar los paisajes armónicos generados por la interacción histórica entre el medio natural y la actividad humana, con sus valores ecológicos y culturales asociados.
c) De acuerdo con el anterior, restaurar, proteger y conservar el patrimonio cultural, constituido por los elementos arqueológicos, paleontológicos, arquitectónicos, etnológicos e inmateriales que puedan estar presentes en la zona.
d) Promover la gestión racional y el uso sostenible de los mencio-nados recursos ambientales y culturales, en el marco de una estrategia de desarrollo sostenible en los ámbitos económico, social y cultural.
e) Fomentar y ordenar el uso público del espacio protegido median-te el estudio, la enseñanza y el goce ordenado de los valores ambienta-les, paisajístico y culturales. Garantizar un espacio protegido accesible a todas las personas.
f) Integrar el ejercicio de los usos económicos y sociales del suelo y de los recursos naturales, tanto los presentes en la actualidad como aquellos que puedan derivarse de las finalidades del espacio protegido, con los objetivos de conservación de los valores geológicos, como tam-bién de los hábitats, la biodiversidad, el paisaje y los valores culturales.
g) Corregir progresivamente los impactos negativos existentes sobre los valores geológicos, así como los hábitats y el paisaje, mediante la regeneración de ambientes degradados y la intervención sobre los pro-cesos artificiales susceptibles de provocarlos.
h) Fomentar la participación de los distintos agentes socioeconómi-cos locales, tanto públicos como privados, en la ordenación y la gestión del espacio protegido.
i) Fomentar la participación de las universidades y centros de inves-tigación en la realización de estudios sobre conservación, gestión y ordenación de los valores geológicos, así como de flora, fauna, hábitats y paisaje del nuevo espacio protegido.
j) Fomentar, asimismo, la participación en estas materias de la administración provincial y comarcal, favoreciendo la coordinación y la concurrencia de iniciativas entre las distintas instancias administrativas con competencias en el espacio protegido.
Artículo 4. Régimen de gestión1. La gestión del monumento natural Límite geológico K/T Capa
Negra del municipio de Agost corresponde a la conselleria competente en medio ambiente.
Article 1. ObjecteEs declara monument natural el límit geològic K/T Capa Negra del
municipi d’Agost, i s’estableix per aquest un règim especial de protec-ció.
Article 2. Àmbit territorialEl monument natural límit geològic K/T Capa Negra del municipi
d’Agost s’inclou territorialment en el terme municipal d’Agost, i els límits d’aquest són els representats en els annexos cartogràfics I i II d’aquest decret.
Article 3. Règim de proteccióEn l’àmbit del monument natural regeixen les disposicions de caràc-
ter general següents:1. Règim urbanístic:a) Els sòls urbans i urbanitzables en l’àmbit del monument natural
poden mantindre les actuals classificacions urbanístiques.b) Així mateix, els sòls no urbanitzables podran mantindre la quali-
ficació que els atorga el planejament vigent en l’actualitat del municipi d’Agost.
c) En cas que el planejament urbanístic municipal es trobe en revisió en el moment de l’entrada en vigor d’aquest decret, s’han de conservar les determinacions de planejament elaborades i acordades amb la con-selleria competent en urbanisme. Les futures revisions del planejament vigent del municipi d’Agost s’han de fer d’acord amb els objectius de protecció d’aquest decret.
2. El règim de protecció del monument natural està dirigit a les finalitats següents:
a) Conservar, regenerar en el seu cas, de manera racional i amb les tècniques adequades l’aflorament geològic, com també incrementar el valor ecològic i paisatgístic dels diferents hàbitats naturals i seminatu-rals presents en l’àmbit del monument natural.
b) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la inte-racció històrica entre el medi natural i l’activitat humana, amb els seus valors ecològics i culturals associats.
c) D’acord amb l’anterior, restaurar, protegir i conservar el patrimo-ni cultural, constituït pels elements arqueològics, paleontològics, arqui-tectònics, etnològics i immaterials que puguen estar presents en la zona.
d) Promoure la gestió racional i l’ús sostenible dels esmentats recur-sos ambientals i culturals, en el marc d’una estratègia de desenvolupa-ment sostenible en els àmbits econòmic, social i cultural.
e) Fomentar i ordenar l’ús públic de l’espai protegit mitjançant l’es-tudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgís-tic i culturals. Garantir un espai protegit accessible a totes les persones.
f) Integrar l’exercici dels usos econòmics i socials del sòl i dels recursos naturals, tant els presents en l’actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l’espai protegit, amb els objectius de conservació dels valors geològics, com també dels hàbitats, la biodi-versitat, el paisatge i els valors culturals.
g) Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els valors geològics, així com els hàbitats i el paisatge, mitjançant la regeneració d’ambients degradats i la intervenció sobre els processos artificials susceptibles de provocar-los.
h) Fomentar la participació dels diferents agents socioeconòmics locals, tant públics com privats, en l’ordenació i la gestió de l’espai protegit.
i) Fomentar la participació de les universitats i centres d’investi-gació en la realització d’estudis sobre conservació, gestió i ordenació dels valors geològics, així com de flora, fauna, hàbitats i paisatge del nou espai protegit.
j) Fomentar, així mateix, la participació en aquestes matèries de l’administració provincial i comarcal, i afavorir la coordinació i la con-currència d’iniciatives entre les diferents instàncies administratives amb competències en l’espai protegit.
Article 4. Règim de gestió1. La gestió del monument natural límit geològic K/T Capa Negra
del municipi d’Agost correspon a la conselleria competent en medi ambient.
2. La conselleria competente en medio ambiente deberá promover el establecimiento de acuerdos individuales o colectivos con las personas propietarias de terrenos o derechos en el ámbito del monumento natural, como modelo preferente para una adecuada gestión de estos, coheren-te con las determinaciones previstas, con la finalidad de implicar a la sociedad civil en la participación y la consecución de objetivos de este documento.
Artículo 5. Instrumento de gestión1. La conselleria competente en medio ambiente deberá elaborar y
tramitar un plan rector de uso y gestión del Límite geológico K/T Capa Negra del municipio de Agost.
2. El documento indicado establecerá, en desarrollo del régimen de protección establecido en este decreto, el marco en el que se deben llevar a cabo las actividades directamente relacionadas con la gestión del espacio protegido.
3. El alcance, el contenido y el efecto del plan anteriormente citado deberá ajustarse a lo que establece la normativa aplicable, en particular a lo que indica al respecto la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valen-ciana.
Artículo 6. Consejo de Participación1. Se crea el Consejo de Participación del monumento natural Lími-
te geológico K/T Capa Negra del municipio de Agost, como órgano colegiado colaborador y asesor en la gestión del espacio protegido.
2. Las funciones del Consejo de Participación son las estableci-das, con carácter genérico, en el artículo 50 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana. En cuanto a estas funciones, el Consejo de Participación constituye un órgano consultivo, asesor y representativo, y es, asimismo, una vía para canalizar las iniciativas dirigidas a la gestión del monumento natural.
3. El Consejo de Participación del monumento natural Límite geoló-gico K/T Capa Negra del municipio de Agost se compone de los miem-bros que se indican a continuación:
a) Presidencia nata del Consejo de Participación.b) Presidencia del Consejo de Participación.c) Secretaría, que debe ser una persona técnica del servicio con
competencias en espacios naturales protegidos.d) Una persona representante de la conselleria competente en medio
ambiente.e) Una persona representante de la conselleria competente en agri-
cultura.f) Una persona representante de la conselleria competente en cul-
tura.g) Una persona representante de la conselleria competente en urba-
nismo.h) Una persona representante de la conselleria competente en turis-
mo.i) Una persona representante de la Diputación Provincial de Ali-
cante.j) Dos personas en representación del Ayuntamiento de Agost.k) Dos personas en representación de asociaciones de personas pro-
pietarias de terrenos o derechos forestales, agrícolas o ganaderos con intereses en el monumento natural, escogido por estas entidades.
l) Una persona en representación de la sociedad de cazadores/as del municipio de Agost.
m) Dos personas en representación de las universidades públicas de la Comunitat Valenciana, designadas por estas universidades.
n) Una persona en representación de la Federación de Deportes de Montaña y Escalada de la Comunitat Valenciana, escogida por esta entidad.
o) Dos personas en representación de asociaciones vinculadas a la conservación o el estudio del medio ambiente, el paisaje o el patrimo-nio cultural en el ámbito del monumento natural, escogidas por estas entidades.
p) Una persona en representación de las asociaciones excursionistas vinculadas en la zona, escogida por estas entidades.
q) Una persona en representación del sector artesanal o profesional de la alfareria.
En todo caso, se respetará la normativa sobre paridad entre mujeres y hombres.
2. La conselleria competent en medi ambient haurà de promoure l’establiment d’acords individuals o col·lectius amb les persones pro-pietàries de terrenys o drets en l’àmbit del monument natural, com a model preferent per a una adequada gestió d’aquests, coherent amb les determinacions previstes, amb la finalitat d’implicar la societat civil en la participació i la consecució d’objectius d’aquest document.
Article 5. Instrument de gestió1. La conselleria competent en medi ambient haurà d’elaborar i tra-
mitar un pla rector d’ús i gestió del límit geològic K/T Capa Negra del municipi d’Agost.
2. El document indicat haurà d’establir, en desenvolupament del règim de protecció establit en aquest decret, el marc en el qual s’han de dur a terme les activitats directament relacionades amb la gestió de l’espai protegit.
3. L’abast, el contingut i l’efecte del pla anteriorment esmentat s’haurà d’ajustar al que estableix la normativa aplicable, en particular al que indica al respecte la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Gene-ralitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Consell de Participació1. Es crea el Consell de Participació del monument natural límit
geològic K/T Capa Negra del municipi d’Agost, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor en la gestió de l’espai protegit.
2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, en l’article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valencia-na. Pel que fa a aquestes funcions, el Consell de Participació constitueix un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i és, així mateix, una via per a canalitzar les iniciatives dirigides a la gestió del monument natural.
3. El Consell de Participació del monument natural límit geològic K/T Capa Negra del municipi d’Agost es compon dels membres que s’indiquen a continuació:
a) Presidència nata del Consell de Participació.b) Presidència del Consell de Participació.c) Secretaria, que ha de ser una persona tècnica del servei amb com-
petències en espais naturals protegits.d) Una persona representant de la conselleria competent en medi
ambient.e) Una persona representant de la conselleria competent en agri-
cultura.f) Una persona representant de la conselleria competent en cultura.
g) Una persona representant de la conselleria competent en urba-nisme.
h) Una persona representant de la conselleria competent en turisme.
i) Una persona representant de la Diputació Provincial d’Alacant.
j) Dues persones en representació de l’ajuntament d’Agost.k) Dues persones en representació d’associacions de persones propi-
etàries de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el monument natural, elegides per aquestes entitats.
l) Una persona representant de la societat de caçadors/caçadores del municipi d’Agost.
m) Dues persones en representació de les universitats públiques de la Comunitat Valenciana, designades per aquestes universitats.
n) Una persona representant de la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, elegida per aquesta entitat.
o) Dues persones en representació d’associacions vinculades a la conservació o l’estudi del medi ambient, el paisatge o el patrimoni cul-tural en l’àmbit del monument natural, elegides per aquestes entitats.
p) Una persona en representació de les associacions excursionistes vinculades en la zona, elegida per aquestes entitats.
q) Una persona en representació del sector artesanal o professional de la terrisseria.
En tot cas, es respectarà la normativa sobre paritat entre dones i homes.
4. La persona titular de la conselleria competente en medio ambien-te ostentará la presidencia nata del Consejo de Participación. Cuando asista a las reuniones, debe ejercer la presidencia de la sesión con voz y voto, incluso dirimente, y con todos los derechos y obligaciones que puedan corresponder a cualquier miembro del Consejo.
5. La persona que ostente la presidencia del Consejo de Participa-ción será nombrada por la persona titular de la conselleria competente en materia de medio ambiente. El nombramiento puede recaer en uno de los miembros del Consejo. En ausencia de la persona que ostenta la presidencia nata, las funciones de la misma durante las sesiones deben ser asumidas por quien ostenta la presidencia.
Cuando asista a las sesiones la persona que ostenta la presidencia nata, quien ostente la presidencia del Consejo de Participación ostentará la Vicepresidencia de este órgano colegiado durante estas sesiones.
6. La constitución, convocatoria, régimen de las sesiones y de adop-ción de acuerdos, y, en general, el funcionamiento interno del Consejo de Participación se debe ajustar al que establecen los artículos 15 a 18 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de régimen jurídico del sector público. El Consejo de Participación, sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, puede aprobar normas propias de funcionamiento o de régimen interno para el mejor ejercicio de sus atribuciones, cuyas propuestas deben ser redactadas por la Secretaría.
7. Para el correcto ejercicio de sus cometidos, el Consejo de Parti-cipación puede organizarse en las comisiones que precise. Con carácter permanente o temporal, estas comisiones pueden ejercer, por delegación del Consejo, al cual deben dar cuenta de sus actividades, determinadas funciones de informe, propuesta, asesoramiento y seguimiento sobre materias concretas de la gestión del monumento natural.
Artículo 7. Régimen de infracciones y sancionesEl régimen jurídico sancionador en el ámbito del monumento natu-
ral es el establecido, con carácter general, en los artículos 52 a 61 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de espacios natura-les protegidos de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIÓN ADICIONAL
Única. Incidencia presupuestariaLa aplicación y desarrollo de este decreto no puede tener ninguna
incidencia en la dotación de los capítulos de gasto asignados en la con-selleria competente en espacios naturales protegidos, y, en todo caso, debe ser atendido con sus medios personales y materiales.
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Única. Derogación normativaQuedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango
se opongan a lo dispuesto en este decreto.
DISPOSICIONES FINALES
Disposición final primera. Ejecución y desarrolloSe faculta a la persona titular de la conselleria competente en medio
ambiente para que, en el marco de sus competencias, dicte las dispo-siciones necesarias para la ejecución y el despliegue de este decreto.
Disposición final segunda. Entrada en vigorEste decreto entrará en vigor el día siguiente al de la publicación en
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 3 de abril de 2020
El president de la Generalitat,XIMO PUIG I FERRER
La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural,Emergència Climàtica i Transició Ecològica,MIREIA MOLLÀ HERRERA
4. La persona titular de la conselleria competent en medi ambient ostentarà la presidència nata del Consell de Participació. Quan assistisca a les reunions, ha d’exercir la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, i amb tots els drets i obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell.
5. La persona que ostente la presidència del Consell de Participa-ció serà nomenada per la persona titular de la conselleria competent en matèria de medi ambient. El nomenament pot recaure en un dels mem-bres del Consell. En absència de la persona que ocupa la presidència nata, les funcions d’aquesta durant les sessions han de ser assumides per qui ocupa la presidència.
Quan assistisca a les sessions la persona que ocupa la presidència nata, qui ocupe la presidència del Consell de Participació ostentarà la Vicepresidència d’aquest òrgan col·legiat durant aquestes sessions.
6. La constitució, convocatòria, règim de les sessions i d’adopció d’acords, i, en general, el funcionament intern del Consell de Partici-pació s’ha d’ajustar al que estableixen els articles 15 a 18 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. El Consell de Participació, sense perjudici del que es disposa en el paràgraf anterior, pot aprovar normes pròpies de funcionament o de règim intern per al millor exercici de les seues atribucions, les propostes de les quals han de ser redactades per la Secretaria.
7. Per al correcte exercici de les seues comeses, el Consell de Parti-cipació pot organitzar-se en les comissions que necessite. Amb caràcter permanent o temporal, aquestes comissions poden exercir, per delegació del Consell, al qual han de donar compte de les seues activitats, deter-minades funcions d’informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del monument natural.
Article 7. Règim d’infraccions i sancionsEl règim jurídic sancionador en l’àmbit del monument natural
és l’establit, amb caràcter general, en els articles 52 a 61 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals prote-gits de la Comunitat Valenciana.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Incidència pressupostàriaL’aplicació i el desenvolupament d’aquest decret no pot tindre gens
d’incidència en la dotació dels capítols de despesa assignats en la conse-lleria competent en espais naturals protegits i, en tot cas, ha de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativaQueden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que
s’oposen al que es disposa en aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Disposició final primera. Execució i deplegamentEs faculta la persona titular de la conselleria competent en medi
ambient perquè, en el marc de les seues competències, dicte les dispo-sicions necessàries per a l’execució i el desplegament d’aquest decret.
Disposició final segona. Entrada en vigorAquest decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 3 d’abril de 2020
El president de la Generalitat,XIMO PUIG I FERRER
La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural,Emergència Climàtica i Transició Ecològica,MIREIA MOLLÀ HERRERA