Com ensenyem ciències?

Què sabem sobre com ensenyar ciències?

Un model socioconstructivista per

orientar l’ensenyament de les ciències

Un repte: El repte del mètode aplicat per ensenyar és que els

alumnes: Comprovin

que allò que es fa a classe

els ajuda a aprendre I que són

capaços de respondre preguntes rellevants

Perquè vagin sentint el plaer

que dóna ‘conèixer’

I tinguin ganes de continuar aprenent

MODEL  COMPLEX    D’ÉSSER  VIU  

Superant  concepcions  descrip=ves  i  

memorís=ques  sobre  què  és  fer  ciència?  

PENSAR  EL  PENSAMENT:    EL  PAPER  DE  LES    REPRESENTACIONS  

MODEL  CONSTRUCTIVISTA  

 SOCIAL  D’A-­‐E  

t  

t  

CONVERSA    28  de  gener  2010.AVUI  HA  VINGUT  EN   MANEL   I   ENS   HA   DUT   PEIXOS   NOUS   PER   LA  PEIXERA.   HEM   APROFITAT   QUE   SAP   MOLTES   COSES  SOBRE   PEIXOS   I   D'ALTRES   ANIMALS   PER   FER-­‐LI  PREGUNTES.  PAU.-­‐  PER  QUÈ  HI  HA  PEIXOS  GRANS  I  PETITS?  MANEL.-­‐  IGUAL  QUE  HI  HA  GOSSOS  GRANS  I  DE  PETITS    PERQUÈ  SÓN  DE  DIFERENTS  RACES,  DINS  DELS  PEIXOS  TAMBÉ   HI   HA     RACES   MÉS   GRANS   QUE   D'ALTRES.  MANEL.-­‐  AQUEST  MÉS  GRAN  ÉS  UN  KOI  VE  DEL  JAPÓ  I  QUAN  ES  FA  GRAN  POT  MESURAR  R  FINS  A  50  CM,  EL  TARONJA  I  GROC  SÓN  CARPES.    EMMA.-­‐   NOSALTRES   ENS   EN   RECORDEM   DEL   NOM  DELS   PEIXOS   QUE   SE'NS   VAN   MORIR,   ES   DEIEN:  TELESCOPIS,  BOINES  VERMELLES,..  ARNAU.-­‐  ORANDES.  DANIEL.-­‐  ELS  PEIXOS  QUE  TENÍEM  S'HAN  MORT.  LAIA.-­‐  ELS  PEIXOS  DE  REIXAC  NO  S'HAN  MORT.  NADIA.-­‐  ELS  PEIXOS  QUE  S'ENGANXEN  AL  MOTOR  PER  LA  CUA  ES  MOREN.  ORIOL.-­‐  PER  QUÈ  ES  MOREN  ELS  PEIXOS?  MANEL.-­‐AQUESTA   PEIXERA   ES   COM   UNA   HABITACIÓ  QUE  SI  NO  ESTA  TOTA  ORDENADA   I  NETA  ELS  PEIXOS  NO   ES   TROBEN   A   GUST   I   ES   MOREN.   L'AIGUA   QUE  ESTA   ESTANCADA   LI   POSEN   MOLTS   PRODUCTES  PERQUÈ   LA   PUGUEM   BEURE   A   VEGADES   AQUESTS  PRODUCTES  NO  VAN  BÉ  PELS  PEIXOS.  

t  

IGOR.-­‐   A   CASA   TINC   UNA   TORTUGA   QUE   ES   DIU  IGOR.  ALVARO.-­‐JO  TINC  UN  PEIX  QUE  ES  VA  MORIR.  MANEL.-­‐   I  PER  QUÈ  ES  VA  MORIR?  ALVARO.-­‐  NO  HO  SE.  MANEL.-­‐   ELS   PEIXOS   NECESSITEN   RESPIRAR   PER  PODER   VIURE   I   Q   VEGADES   L'AIGUA   NO   TÉ   BONES  CONDICIONS.   VOSALTRES   PODEU   ESTAR   MOLTA  ESTONA  SENSE  RESPIRAR?  ANEM  A  PROVAR-­‐HO.  ALVARO.-­‐   ELS   PEIXOS   ARANYA   POSEN   L'AIGUA  CALENTA.  MANEL.-­‐   ELS   PEIXOS   ARANYA   NECESSITEN   AIGUA  CALENTA  PER  VIURE.  MIREIA  .-­‐  LA  MEVA  TORTUGA  S'HA  MORT.  MANEL   .-­‐   LES   TORTUGUES   FAN   COM   ELS   OSSOS   A  L'HIVERN.   SABEU   QUE   FAN?   EMMA.-­‐   S'AMAGA   A  L'HIVERN   A   DINS   UNA   COVA   FINS   QUE   ARRIBA  L'ESTIU.  HUGO.-­‐  EL  MEU  GOS  S'HA  MORT.  MANEL.-­‐   HI   HA  UNA  MALALTIA   DE  GOSSOS  QUE   ES  DIU   “LISMANIOSIS”,   ÉS  UNA  MALALTIA   PARASITÀRIA  QUE   TÉ   LA   TRANSMET   UN   MOSQUIT   FEMELLA,  AQUEST  XUPA  LA  SANG  DEL  GOS   ,  A   LA  SALIVA  DEL  MOSQUIT   HI   HA   UN   PARÀSIT   QUE   LI   ENTRA   PEL  COS  ,ES  POSA  AL  COR,  FETGE...  I  NO  ES  POT  CURAR.  EMMA.-­‐   EL  MEU   PARE   TENIA  UN  GOS  QUE   ES  DEIA  “GRAN”  PERQUÈ  ERA  MOLT  GRAN.  

MANEL.-­‐   AIXÒ   QUE   HEM   FET   DE   DEIXAR   LA  BOSSA   AMB   ELS   PEIXOS   DINS   LA   PEIXERA   ES  PERQUÈ   S'ACOSTUMIN   A   LA   TEMPERATURA   DE  LA   PEIXERA,   ARA   JA   ESTAN   ACOSTUMATS   I    BUIDAREM   L'AIGUA   DE   LA   BOSSA   I   ELS  DEIXAREM  A  LA  PEIXERA  TERESA.-­‐   A   QUANTS   GRAUS   CREUS     QUE   HA  D'ESTAR    L'AIGUA  DE  LA  PEIXERA?  MANEL:ENTRE   21   I   22ºC   ÉS   SUFICIENT   JA   QUE  SÓN  PEIXOS  D'AIGUA  FREDA.  MANEL.-­‐   AH!   EL   KOI   ES   UNA   FEMELLA   I   ES   DIU  TOMASA.  DESPRÉS   DE   LA   VISITA   DEL   NOSTRE   EXPERT   EN  PEIXOS   L'ACOMIADEM   FINS     I   LI   DONEM   LES  GRÀCIES.    ADEU  MANEL  FINS  LA  PROPERA.    

CONVERSA    18  DE  GENER  2010AL  CAP    D'  UNA  SETMANA    D'INTRODUIR  ELS    12  PEIXOS  A    LA  PEIXERA    ,  I  MENTRES    S'ESTÀN  ADAPTANT    AL  SEU  NOU  HÀBITAT  ,  5    HAN  MORT  (  4  BOINES  VERMELLES  I  1  ORANDA).      ARA  CONTINUEN  VIUS:  3  0RANDES    I  4  TELESCOPIS.EN  VEURE  COM  VAN  MORINT  ENS  PREGUNTEM...  

PER  QUÈ    CREIEU  QUE  S'HAN  MORT  ELS  PEIXOS?    EMMA:  S'ENGANXEN  AL  DEPURADOR  D'AIGUA  (M:EL  DEPURADOR  ELS  ARROSEGA  QUAN  MOREN  I  ELS  DEIXA  ARRACONATS)  DANI:  PERQUÈ  TENEN  MOLT  MENJAR  ÀUREA:PERQUÈ  ELS  VAM  COMPRAR  I  ES  MOREN  ÀLVARO:  NO  S'ACOSTUMEN  A  LA  PEIXERA  M:    FA    UNA  SETMANA  QUE  ELS  TENIM  A  LA  PEIXERA?  IGOR:  S'ENGANXEN  AL  FILTRE,  AL  DEPURADOR  CLARA  M:  NO  ,  S'AMAGUEN  IGOR:  HI  HA  MENJAR  DINTRE.  CLARA  V:  PERQUÈ  NO  TENEN  PROU  AIGUA  L'HAN  DE  TENIRFINS  A  DALT.  NOEMÍ:  HAN  DE  MENJAR  MÉS  MENJAR  AINHOA:  PENSO  EL  MATEIX  PAU:  MOREN  PERQUÈ  QUÈ  NO  S'ACOSTUMEN  A  LA  PEIXERA  .  

Per  què  s'han  mort  els  peixos?    Condicions  

 Menjar:  Dani  Noemí  i  Ainoha    Nivell  d'H2O  Clara  V  

 Perill  que  suposa  la  Depuradora:  Emma  i  Igor    Adaptacions:  Aurea,  Alvaro,  Pau    Ho  nega:  Clara  M  

t  

DENTRO

Materia Información

Interacción:  dentro/fuera

Dinamismo:  estabilidad/cambio Regulación:  orden/desorden

... Células Tejidos Órganos Sistemas Individuos ...

Escala:  macro/meso/micro

Estructura

Flujos

Funciones

Nutrición

Relación Reproducción

Energía

FUERA  Escala:  macro/meso/micro  

Grupo  Complex  Dep.  DDCC  UAB Después

Antes

Ahora

¿Qué  ocurre  dentro  de  mi  cuerpo  para  que  entre  y  salga...?

¿Dónde  pasa?

¿Cómo  pienso  que  soy  por  dentro?  ¿Cómo  soy  en  realidad?

¿Qué  hay  fuera  de  mi  cuerpo

¿Cómo  soy  por  fuera?

¿Cómo  soy?

¿Cómo  seré?

¿Cómo  era?

¿Qué  entra  y  qué  sale  de  mi  cuerpo?

cambios  

Ecosistema  Organismo  Célula  

V  Carbó,  T  Pigrau,  RM  Tarín    CESIRE-­‐  CDEC  Perspecova  Escolar    març  2010  

Model  construcovista  social  d’A  i  E  segons  Gordon  Wells,  Ontario  

1)  Crear  una  comunitat  a  l’aula  que  comparteixi  un  compromís  amb  l’interés,  la  col·∙laboració  i  un  esol  dialògic  de  construcció  de  significat.  

2)  Organitzant   el   currículum   en   funció   de   temes   amplis   per   a   la   indagació   que  esomuli  la  predisposició  a  dubtar,  fer  preguntes  i  col·∙laborar  amb  els  altres  en  la  construcció  de  coneixement,  sigui  pràcoc  o  teòric  per  donar  respostes  a  aquests.  

3)  Negociant  objecous  que:  •  Esomulin  als  alumnes  a  desenvolupar  els  seus  interessos  i  capacitats  •  Siguin  prou  oberts  com  per  infondre  la  consideració  de  possibilitats  alternaoves  •  Impliquin  a  tota  la  persona  –senoments,  interessos,  valors  personals  i  culturals,  a  més  de  la  cognició  •  Ofereixin  múloples  oportunitats  per  dominar  instruments  i  les  tecnologies  de  la  cultura  mitjançant  el  seu  

ús  intencionat  •  Esomulin  el  treball  col·∙laboraou  en  grup  i  l’esforç  personal  •  Atorguin  el  mateix  valor  als  processos  meditats  i  als  productes  excel·∙lents  

4)  Procurar  ocasions  per  a  que  els  alumnes  •  Uolitzin  una  varietat  de  mameres  de  representar  com  a  instruments  par  aconseguit  una  major  comprensió  

col·∙lecova  i  persdonal  •  Presenon  el  seu  treball  als  altres  i  en  rebin  respostes  críoques  i  construcoves  •  Reflexionin  sobre  el  que  han  après,  tant  a  nivell  individual  com  col·∙lecou.  •  Rebin  guia  i  ajut  en  la  ZDP  

La  representación,  el  mundo  en  mapas,  diagramas,  fórmulas,imágenes  y  terxtos    

“...   En   la   medida   en   que   el   conocimiento   fue  localizado  en   la  mente,   la  uolidad  de   la  escritura  era   limitada;   la   escritura   sólo   podía   ser   vista  como   un   recordatorio,   no   como   representación.  Crear   representaciones   no   es   meramente  registrar   discursos   o   construir   mnemotécnicas;    es   construir   artefactos   visibles   con   cierto   grado  de   autonomía   de   su   autor   y   con   propiedades  especiales  para  controlar  su  interpretación.”  

El  mundo  sobre  el  papel”  Olson  DR;  pag  222  

“  Todo  pensamiento  entranya  percepción,  expectaovas,  inferencias,  generalización,  descripción  y  juicio.  El  pensamiento  letrado  es  la  representación  consciente  y  la  manipulación  deliberada  de  estas  acovidades...”  

“El  mundo  sobre  el  papel”  Olson  DR;  pag  222