Colonialisme 1aguerra sensepeli

Els imperis colonials (1860-1914)

• Sessió 1: Context històric, Causes i justificació

Conceptes bàsics

• Imperialisme: Ideologia i pràctica política dels països industrialitzats la qual pretén imposar el seu domini sobre els altres països en el camp polític i econòmic. Imperi: Estat o estats sotmesos a un emperador.

• Colonialisme: Doctrina i actitud que defensen la colonització com a font de riquesa d’una nació amb raonaments racials, ètnics, econòmics, polítics o morals. Colònia: territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d’una potència estrangera.

• Imperi colonial: Conjunt de territoris colonitzats per una potència europea i sotmesos al seu govern.

Context històric: la Belle Époque o l’època daurada dels grans imperis

• Període: últim terç del segle XIX fins el 1914 (I GM)

• Zona: països industrialitzats del món

• Característiques:

• Conquesta de noves terres (colònies) per ser explotades.

“PROGRÉS”

Augment econòmic 2a revolució industrial

Augment demogràfic migracions

Nous invents i noves construccions

Revolució en l’art

1838 1869 1876 1879 1881 1886 1889 1912 1895

Telègraf

S.Morse

Canal de Suez

Telèfon

G.Bell

Làmpada

T. Edison

Automòbil Ràdio

G.Marconi

Torre Eiffel Titanic Cinematògraf

germans Lumière

Causes del colonialisme

• Econòmiques: -Necessitats de trobar nous mercats per vendre l’excedent-Necessitat de primeres matèries a baix cost-Invertir capital a l’estranger (mà d’obra barata)

• Demogràfiques: al llarg del segle XIX Europa doblala seva població. Grans migracions des de les metròpolis a les colònies que eviten conflictes.

• Politico-militars: control de zones estratègiques pel comerç

• Ideològiques: l’augment de l’esperit nacionalista (les colònies= orgull nacional)

Els imperis colonials (1860-1914)

• Sessió 2: Justificació i Grans imperis

Esquema sessió 1

Nacionalisme

Política militar

Demografia

Economia(II Revolució Industrial)

EXPANSIO COLONIAL

MARC HISTORIC: BELLE EPOQUE

Migracions europees al XIX

AUSTRALIA3,5

SUD AFRICA1

ARGENTINA6

BRASIL5

CANADA9

ANTILLES2

EUA34

SIBERIA7

EUROPA(67,5 milionsemigrants)

Justificació del colonialisme

La missió civilitzadora d’Europa

Superioritat tecnològica

Etnocentrisme: Actitud d'un grup ètnic de considerar-se superior als altres grups racials o culturals

Racisme: Doctrina que defensa la inferioritat d’algunes races o cultures i en justifica la seva explotació econòmica, discriminació social o la destrucció física.

Aculturació: Procés de canvi cultural

Evangelització: Difusió de l'evangeli (missioners) en els pobles on no és conegut.

Indígena: habitant autòcton d’un territori

Charles R. Darwin

1859: L’orígen de les espècies

El món repartit entre nou estats

Els imperis colonials (mitjans s. XIX)

Imperis colonials el 1914

Imperi

Superfície

(en milions de km2)

Població

(en milions d’habitants)

Britànic 33,8 440

Rus 22,8 169,4

Francès 11,1 95,1

Alemany 3,4 74,2

Belga 2,38 15

Portuguès

2,09 9,3

Italià 0,48 1,3

Espanyol 0,21 0,22

Les colònies a l’Àfrica

L’Àfrica el 1880 Després de la Conferència de Berlín

1885

Els imperis colonials (1860-1914)

Sessió 3: Organització colònies, Oposició al colonialisme i Conseqüències dels imperis colonials (I GM)

Obsessió: imperi continu

Bèlgica rep el Congo

Llibertat navegació rius Níger i Congo

Oposició: dins les metròpolis i dins les colònies

Repartiment Àfrica: Fronteres geomètriques

(partició de tribus) CONFERÈNCIA BERLIN (1885)

Cecil Rhodes

-Jo

só

c n

egre

ale

man

y

-Do

ncs

jo s

óc

neg

re f

ran

cès

Leopold II de BèlgicaG. Clemenceau

Organització de les colònies

3 tipus de colònies

Colònies

d’explotació econòmica

Colònies

de poblamentProtectorats

-Màxima autoritat: governador. Indígenes son el gruix del seu exèrcit.

-Grans plantacions de monoconreu (cafè, sucre, cacau, tè, cautxú)

-Explotació de mines (coure, or, carbó, diamants...)

-Indígenes pagaven impostos en moneda (havien de treballar per aconseguir-ne)

-Rígid sistema de duanes

-Clima semblant a la metròpoli

-Major autonomia respecte la metròpoli

-Dominis (imperi britanic): Canadà, Austràlia, Sud-Àfrica.

-La metròpoli manté el govern indígena però controla la política exterior.

Ex: Marroc, Egipte.

Possessions colonials bàsiques

GRAN BRETANYA

Canadà

Egipte [Canal Suez]

Sudan (vídeo)

El Cap (S Africa)

Índia

Austràlia

[Estret Gibraltar]

ESPANYA

(Fins 1898)

Cuba

Puerto Rico

Filipines

FRANÇA

Marroc (cartell)

Senegal (Fragment)

Madagascar

[Canal Suez]

BELGICA

Congo

(Conf. Berlín)

• COLÒNIES LLIURES ÀFRICA: Libèria i Abissínia/Etiòpia

Deures

Defensors de l’Imperialisme

Oposició al colonialisme(dins la metròpoli i dins la colònia)

Raça inferior, els hindús? Raça inferior, els xinesos? No.

(...) No intentem, per tant, revestir la violència amb el

nom de civilització, no parlem de dret, de deure. La

conquesta que preconitzeu és l’abús pur i simple que dóna la civilització científica sobre les civilitzacions rudimentàries.

G. Clemenceau (1885)

Conseqüències dels l’imperialisme colonial

Rivalitat política entre imperis colonials

Moviments nacionalistes a Europa: Imperi Austr-Hongarès,

Imperi Otomà i Alemanya.

Impacte econòmic als països colonitzats: -mecanització camp i noves construccions (+)

-economia dependent de la metròpoli (-)

Impacte polític i cultural als països colonitzats:

-Aculturació-Fronteres artificials

1a G. M. (1914-18)

Conseqüències colonialisme

5

25

16

34

25

13

5 4

13

62

15

52

0

5

10

15

20

25

30

35

Europa Amèrica N AmèricaLlatina

Àfrica Àsia

Britànics Francesos Alemanys

Inversions estrangeres a principis del segle XX (en milers de milions de francs-or)

- Causes

- Disputes entre Alemanya i França/Gran Bretanya pel Marroc

- Exaltació nacionalista: problemes entre Alemanya i França.

- Conflicte als Balcans: servis, búlgars… es volien independitzar de l’Imperi Austrohongarès i dels Turcs

Aliances militarsTriple Aliança:

Alemanya- Àustria-Hongria

-- Itàlia-1882

Triple Entesa:•França• Rússia• Gran

Bretanya1907

Nou armament: cursa d’armament grans sumes de diners

Metralladores…. Canons….

Volien la pau i s’armaven per la guerra

Llança granades Invents per camuflar-se

Es fabriquen els primers tancs

Arriben a tot arreu Són difícils de destruir

Esclat de la guerra

• El 28 de juny de 1914 el príncep hereu de l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran i la seva esposa moren assassinats a Sarajevo (Bòsnia)

Comencen a funcionar les aliances

El desenvolupament de la guerra

Guerra de moviments:• Alemanya ataca

França.• Alemanya pensava

vèncer-la ràpidament i després atacar Rússia.

• Rússia ataca Alemanya per l’est.

• Alemanya va retirar una part de les tropes de França.

• França va poder aturar l’avanç dels exèrcits alemanys a la Batalla del Marne

Europa 1914-1918

Guerra de trinxeres

Tren ambulància Trinxera: fred, humitat…

S’obren trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord

Humitat i brutícia Mala alimentació, esgotament…

La duresa de la guerra de trinxeres

• A la batalla de Verdun (febrer-juny 1916) hi van morir un milió de soldats entre francesos i alemanys.

• Es van utilitzar gasos que van ser el terror de les trinxeres.

• Va caldre buscar nous aliats que aportessin més soldats a la guerra.

• Al 1915 Itàlia intervé a favor dels aliats.• Bulgària i l’Imperi Turc ajuden les potècies centrals

La guerra a la reraguarda

• La mà d’obra masculina va ser substituida per les dones. • Les dones treballaven a les fàbriques, conduien tranvies

i autobusos, feien les feines del camp, etc

El treball de la dona a la guerra

El final de la guerra

Els fronts de la guerra

Així va quedar Europa

L’enfonsament del Lusitania

• Creuer de luxe • 1915, Els EEUU intervenen a la guerra

El final de la guerra

• Davant dels darrerers fracasos militars els alemanys demanen la pau

• L’11 de novembre de 1918 es va signar l’armistici.

• El kàiser Guillem II va fugir a Holanda.

5/2/18Francia, por la noche.

Cariño mio,Ahora, si no hay problemas, vas a saber todo acerca de lo que ocurre aquí. Sé que te llevarás una gran sorpresa cuando te llegue esta carta... ¡Si alguna autoridad la ve! (...)Quizá te gustara saber como está el ánimo de los hombres aquí.  Bien la verdad es que (y como te dije antes, me fusilarán si alguien de importancia pilla esta misiva) todo el mundo está totalmente harto y a ninguno le queda nada de lo que se conoce como patriotismo. A nadie le importa un rábano si Alemania tiene Alsacia, Bélgica o Francia. Lo único que quiere todo el mundo es acabar con esto de una vez e irse a casa. Esta es honestamente la verdad, y cualquiera que haya estado en los últimos meses te dirá lo mismo.De hecho, y esto no es una exageración, la mayor esperanza de la gran mayoría de los hombres es que los disturbios y las protestas en casa obliguen al gobierno a acabar como sea. Ahora ya sabes el estado real de la situación.Yo también puedo añadir que he perdido prácticamente todo el patriotismo que me quedaba, solo me queda el pensar en todos los que estáis allí, todos a los que amo y que confian en mí para que contribuya al esfuerzo necesario para vuestra seguridad y libertad. Esto es lo único que mantiene y me da fuerzas para aguantarlo. En cuanto a la religión, que Dios me perdone, no es algo que ocupe ni uno entre un millón de todos los pensamientos que ocupan las mentes de los hombres aquí.Dios te bendiga cariño y a todos los que amo y me aman, porque sin su amor y confianza, desfallecería y fracasaría. Pero no te preocupes corazón mio porque continuaré hasta el final, sea bueno o malo ( ...)Laurie

PÈRDUES HUMANESPAÏSOS BAIXES TOTALS MORTS

ALIATS

Bèlgica 93.061 13.716

EEUU 325.018 116.516

França 6.160.800 1.357.800

Gran Bretanya 3.190.235 908.371

Grècia 27.000 5.000

Itàlia 2.197.000 650.000

Portugal 33.291 7.222

Romania 535.706 335.706

Rússia 9.150.000 1.700.000

Sèrbia 331.106 45.000

IMPERIS CENTRALS:

Alemanya 7.142.558 1.773.700

Àustria-Hongria 7.020.000 1.200.000

Búlgària 266.919 87.500

Imperi Otomà 975.000 325.000